Montserrat Cervera Vicente Gil Esteban Carrillo Yolanda Rueda

Montserrat Cervera Vicente GilEsteban CarrilloYolanda Rueda

Barcelona, 3 de març de 2010

Claus per a la construcció de l’espai sociosanitari a Espanya

Imatge(igual que

La portada)

Imatge(igual quela portada)

© 2010, Antares Consulting, S.A.

• Més de 150 projectes a l’any en l’àmbit de la salut, les ciències de la vida i els serveis socials i sociosanitaris i un equip de més de 90 persones a Barcelona, Madrid, París, Lisboa i Lausanne

• L’informe que es presenta és el fruit de judicis de valor experts realitzats pels nostres equips de salut i serveis socials així com d’una reflexió organitzada a partir de l’experiència i el coneixement acumulats al llarg dels anys i alimentats constantment per la nostra implicació i preocupació per la innovació i el coneixement sectorial.

L’expertesa d’Antares Consulting

Imatge(igual que

La portada)



• L’informe consta de les següents parts:

– Clarificar el concepte de l’espai sociosanitari

– Canvi en el perfil de la demanda

– Revisió d’experiències internacionals

– Polítiques d’intervenció sobre la coordinació sociosanitària a Espanya: barreres

– Recomanacions

Esquema de l’informe

Imatge(igual que

La portada)



L’espai sociosanitari

• Allò sociosanitari no són només uns serveis (sanitaris o socials) o uns recursos (sanitaris o socials), sinó el conjunt de clients que precisen d’ambdós administrats de forma sinèrgica.

• Per tant, l’espai sociosanitari ve definit per les persones que necessiten atenció sociosanitària.

– Persones amb necessitat simultània d’ambdues àrees

– Quan aquesta necessitat és significativa quantitativa o qualitativament en ambdós camps, tant en la intensitat de la intervenció com en la durada en el temps

– Quan les intervencions des d’ambdós sectors són sinèrgiques en el seu defecte

Imatge(igual que

La portada)



L’espai sociosanitari

SI STEMA DE SERVICI OS SOCI ALES

SI STEMA DE SALUD

ESPACI O

SOCI OSANITARI O

Pacientes crónicos no

dependientes

Necesidad sociosanitaria

Dependencia sin

pluripatologíani enfermedad

Servicios sanitarios Servicios sociales

Font: elaboració pròpia

Imatge(igual que

La portada)



Perfils de persones amb necessitat d’atenció sociosanitària

• Principalment: malaltia + dependència

• Més freqüent en:

– Persones grans amb pluripatologia i dependència

– Pacients terminals amb cures pal·liatives

– Persones amb trastorn mental sever crònic

– Persones amb gran discapacitat física

– Persones amb discapacitat intel·lectual severa

– Persones menors de 65 anys amb malalties cròniques discapacitants

– Persones amb problemes d’addició a drogues il·legals i alcohol i/o patologia dual (salut mental i addicions)

L’informe es centra en les persones grans amb pluripatogia i dependència

Imatge(igual que

La portada)



Canvi en el perfil de la demanda (1/4)

Disminuyen las enfermedades agudas para aumentar las crónicas

Se pasa de la patología única a la pluripatología

Cambia el perfil del paciente, el usuario/ a de la sanidad

Debilitación de redes sociales y comunitarias: cambios sociodemográficos

I ncrementa la demanda de atención.

I ncorporación de la mujer al trabajo: cambios en el mercado laboral

El envejecimiento de la población conlleva asociado un incremento de personas con dependencia

Cambio en la demanda de

servicios

Cambia el perfil del usuario de los servicios sociales

Se pasa de la enfermedad a la asociación enfermedad/ dependencia

Se reconocen nuevos derechos sociales con la ley de dependencia y las leyes de servicios sociales

3

4

6

6

1

2

5

I ncremento del volumen de personas con dependencia.

Pérdida de peso del soporte informal


Imatge(igual que

La portada)




1. El canvi a un patró epidemiològic de cronicitat

• El 70% de la despesa sanitària està relacionada amb les malalties cròniques (Bengoa); la prevalença de la diabetes ha passat del 4% al 6% en 10 anys....però

• ....Rigidesa del sistema per a adaptar-se als canvis: professionals educats en el model d’atenció a la malaltia aguda.

2. De la malaltia a la pluripatologia

• Més del 25% de les persones majors de 45 anys tenen més d’una patologia crònica...però

• ...Dificultat per a que un pacient obtingui un tractament i seguiment del conjunt de les seves malalties i no la suma de tractaments de diverses especialitats

3. De la malaltia a l’associació: pluripatologia i dependència

• El curs de la malaltia agreuja la dependència i la dependència dificulta la capacitat per a continuar el tractament de la malaltia...però

• ...Dificultat integració de la intervenció dels equips sanitaris i socials

Imatge(igual que

La portada)




4. El canvi demogràfic incrementa la prevalença de la dependència

• El fenomen de la compressió de la morbiditat: el millor control dels factors de risc i els hàbits més saludables de la població contribueixen en disminuir les prevalences de la dependència.

5. El poc desenvolupament dels serveis per a l’atenció dels pacients crònics, grans i pluripatològics

• Anys 80: a Catalunya es desenvolupa el programa “Vida als anys”

• Ara: grans diferències entre CCAA en la dotació de recursos intermedis entre hospitals d’aguts i residències socials

6. El reconeixement de nous drets per la l’atenció a la dependència: augmenten els costos

• El factor principal de l’augment dels costos dels serveis no és l’augment de la necessitat, sinó l’augment de l’ús i del cost dels serveis.

• L’aplicació de la LAPAD al 2009: ¡¡4.400M€! ! (Júlia Montserrat)

• Altres estudis xifren la despesa al 2015 entre 17.000 i 22.000M€

Imatge(igual que

La portada)




7. El cuidador informal

• Canvien les estructures familiars...tot i que...

• La prestació econòmica per cures familiars en la llar a gener del 2010 representa el 49,97% de totes les prestacions concedides

8. El perfils dels utilitzadors de serveis

• Canvis socials, morals, domèstics, legals: diversitat i capacitat d’elecció

9. Pensem en les persones o en els recursos?

• Empowering i qualitat de vida

PERSONAS

I ntegración social Seguridad

Normalización Protección

AsistenciaI ndependencia

EMPOWERINGMayor control Menor control

• Estandarización servicios

• Flexibilidad servicios

• Autocontrol servicios

• Privacidad

BIENESTAR EMOCIONAL

Vida Familiar

Seguridad

Auto

Concepto

RELACIONES INTERPERSONALES

Seguridad PublicaI nteracción grupo pertinencia

I ntimidad

Estatus

Socioeconómico

BIEN

ESTA

R EM

OCIO

NAL

Oportunidades

sociolaborales

Nivel

de Vida

DESA

RR

OLLO

PER

SO

NA

L

Educa

ción

Pla

nifi

caci

ón

des

arr

olloCompetencias

personales

Asegurar la salud

Servicio

curas

Estado de

salud

BIENESTAR FI S

ICO

AUTODETERMINACIÓN

Leyes

Oportunidad elección

Autonomía

DER

ECH

OS

Aceptación

Oportunidad

Participar

Roles

Sociales

INLCU

SIÓ

N S

OCIA

L

Dere

chos

Hum

anos

Auto

def

ensa

,

Apre

ndiz

aje

y

des

arr

ollo

Liber

tad

Per

sonal

Fuente: elaboración propia

Representación 8 dimensiones en tres

niveles

Macrosistema

Mesosistema

Microsistema

BIENESTAR EMOCIONAL

Vida Familiar

Seguridad

Auto

Concepto

RELACIONES INTERPERSONALES

Seguridad PublicaI nteracción grupo pertinencia

I ntimidad

Estatus

Socioeconómico

BIEN

ESTA

R EM

OCIO

NAL

Oportunidades

sociolaborales

Nivel

de Vida

DESA

RR

OLLO

PER

SO

NA

L

Educa

ción

Pla

nifi

caci

ón

des

arr

olloCompetencias

personales

Asegurar la salud

Servicio

curas

Estado de

salud

BIENESTAR FI S

ICO

AUTODETERMINACIÓN

Leyes

Oportunidad elección

Autonomía

DER

ECH

OS

Aceptación

Oportunidad

Participar

Roles

Sociales

INLCU

SIÓ

N S

OCIA

L

Dere

chos

Hum

anos

Auto

def

ensa

,

Apre

ndiz

aje

y

des

arr

ollo

Liber

tad

Per

sonal

Fuente: elaboración propia

Representación 8 dimensiones en tres

niveles

Macrosistema

Mesosistema

Microsistema


Imatge(igual que

La portada)



Experiències internacionals d’èxit

• Models de cura de malalties cròniques

– Chronic care model

– Expanded chronic care model

– Model de cures innovadores per a les malalties cròniques

– Model de cures en continuïtat

• Models operatius d’atenció a pacients crònics i persones amb dependència

– Model Kaiser permanent

• Models coordinació sociosanitària

– PRISMA

– SIPA

Imatge(igual que

La portada)



Barreres de construcció de l’espai sociosanitari a Espanya

Necesidades de la persona

I ntegración de políticas

sociosanitarias

Sistema de Financiación mixta

I ntegración territorial de la gestión de los

casos

Conjunto de herramientas de gestión de la demanda

Abanicode

servicios

Modelo de calidad

Escuchar al usuario

Cartera de servicios

Rigideces en los servicios

Trabajo interdisciplinar

Sistema de información

Burocratización y endogamia

Financiación mixta

Compartir el riesgo

Políticas compartidasSeparación de las redes

Flexibilización de la red de servicios

Modelo de calidad de vida

Escasa orientación al usuario


I nvertir en Sistemas de I nformación

Gestión del paciente crónico

I ntegración territorial

Ausencia de coordinación en el territorio

Financiaciacióndisociada

I ncentivos perversos

ÁMBITO BARRERAS EXI STENTES

PROPUESTAS Y RECOMENDACIONES

Culturas profesionalesFont: elaboració pròpia

Imatge(igual que

La portada)




1. Absència d’un model de prestació de serveis de qualitat vers les necessitats de les persones

– Qualitat percebuda per les persones: oferta adequada, resposta individualitzada, dinàmica, continua i integral, i informació suficient per a facilitar l’elecció.... per tant...

– Principis específics: dispositius i mitjans d’informació accessibles, porta d’entrada única, pla individual d’atenció, cartera de serveis, referent professional, prestació de serveis amb qualitat

– A dia d’avui: gairebé 17 models diferents a Espanya

– Escassa orientació a l’usuari

2. Rigidesa a la xarxa de serveis

– Limitacions a la cartera de serveis

– Rigidesa a les xarxes de provisió de recursos

Imatge(igual que

La portada)




3. Desenvolupament limitat de les eines de gestió de la demanda

• Escassa orientació a l’usuari

• Dificultats per al treball interdisciplinar

• Gestió tradicional del pacient crònic

• Sistemes d’informació de nova generació

4. Absència d’un model d’integració de cures en el territori

5. Dificultat per a orientar els fluxos de finançament

• Necessària participació majoritària del sistema sanitari

6. Separació de les xarxes sanitària i social

• La excepció: Extremadura i Castilla la Mancha

Imatge(igual que

La portada)



El finançament sociosanitari com a palanca del canvi

Necesidades de la persona

I ntegración de políticas

sociosanitarias

Sistema de Financiación mixta

I ntegración territorial de la gestión de los

casos

Conjunto de herramientas de gestión de la demanda

Abanicode

servicios

Modelo de calidad

Escuchar al usuario

Cartera de servicios

Rigideces en los servicios


Sistema de información

Burocratización y endogamia

Financiación mixta

Compartir el riesgo

Políticas compartidasSeparación de las redes

Flexibilización de la red de servicios

Modelo de calidad de vida

Escasa orientación al usuario


I nvertir en Sistemas de I nformación

Gestión del paciente crónico

I ntegración territorial

Ausencia de coordinación en el territorio

Financiaciacióndisociada

I ncentivos perversos

ÁMBITO BARRERAS EXI STENTES

PROPUESTAS Y RECOMENDACIONES

FUNCI ÓN GENERACI ÓN DE

RECURSOS,OFERTA

FUNCI ON TUTELA

FUNCI ON FI NANCI ACI ÓN

FUNCI ÓN PROVI SI ÓN DE SERVI CI OS Y

MODELO ASI STENCI AL

FUNCI ONES DEL MODELO O.M.S.


Imatge(igual que

La portada)



Recomanacions

1. Construir òrgans conjunts de definició de polítiques sociosanitàries en la cúpula de les responsabilitats socials i sanitàries

2. Finançar conjuntament l’espai sociosanitari

3. Flexibilitzar el ventall de recursos i serveis

4. Invertir decididament en els sistemes d’informació

Imatge(igual que

La portada)



Recomanacions“Funció tutela”

Construir òrgans conjunts per a

elaborar i gestionar les

polítiques sociosanitàries¡

Justificació:

L’ existència d’una voluntat política de construcció de l’espai sociosanitari només pot consolidar-se mitjançant la creació d’espais polítics d’enteniment mutu i l’elaboració i desplegament de polítiques conjuntes entre les autoritats sanitàries i socials

1

Desenvolupament:

Implica un procés d’enteniment mutu i creació de sinèrgies entre les autoritats sanitàries i socials per a:

- La formulació conjunta de polítiques sociosanitàries- La definició d’una cartera de serveis i els recursos que els proveiran- La posada en marxa del conjunt d’eines de gestió i de desenvolupament tècnic que sustentaran l’espai sociosanitari.- El finançament de l’espai sociosanitari.

Imatge(igual que

La portada)



Recomanacions“Funció finançament”

Finançar conjuntament l’espai sociosanitari

Justificació:

Els clients sociosanitaris precisen d’una oferta integrada de serveis. El finançament independent dels serveis socials i sanitaris difícilment aconseguirà que aquests treballin de forma sinèrgica en el mateix usuari.

2

Desenvolupament:

Implica:

- Una agència de finançament conjunta que pugui contractar serveis flexibles a proveïdors de serveis sanitaris, socials o mixtos, és la millor forma de visualitzar la política sociosanitària.– El finançament hauria d’anar adreçat a buscar fórmules a mitjà o llarg termini de compartir el risc amb els proveïdors tals com les fórmules de finançament capitatiu.– Un esforç especial del sector sanitari tant pel seu significatiu major marge econòmic com pel fet de que la transferència de pacients als serveis sociosanitaris permeti importants estalvis als punts de major cost de la xarxa sanitària (hospitals).

Imatge(igual que

La portada)



Recomanacions“Funció provisió de serveis i model assistencial” “Funció generació de recursos, oferta”

Flexibilitzar el ventall de recursos i serveis

Justificació:

Aquestes fórmules de finançament conjunta són inviables si les xarxes continuen essent dues xarxes de recursos rígidament separades sense capacitat de desenvolupar serveis mixtos i rebre el finançament corresponent de manera que sigui possible la incorporació de professionals sanitaris o socials a les estructures de producció dels serveis de cada sector, construint un veritable espai comú tan a prop com sigui possible de l’usuari (equips de valoració i gestió de la derivació en hospitals, gestors de casos etc.).

3

Desenvolupament:

Implica:-Obrir el finançament sanitari a una major competència entre proveïdors públics i/o privats. -Permetre el desenvolupament de serveis sociosanitaris des de proveïdors d’ambdós sectors. -Elaborar a mitjà termini fórmules de finançament que permetin compartir el risc entre el finançador i el proveïdor del servei, del tipus dels models de finançament capitatiu.

Imatge(igual que

La portada)



Recomanacions“Funció generació de recursos, oferta”

Invertir decididament en els sistemes d’informació

Justificació:Els sistemes d’informació són una eina clau en aportar competitivitat i valor afegit a les organitzacions i els serveis socials i sanitaris han de compartir un sistema d’informació comú amb capacitat de monotoritzar el seguiment del Pla individual d’atenció i d’avaluar i donar suport a la presa de decisió dels protocols assistencials.

4

Desenvolupament:

Implica:

- Mantenir una política proactiva i decidida d’inversió en sistemes d’informació–Treure el màxim partit dels nous camps que s’obren amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació–Mantenir una actualització constant dels sistemes–Innovar i ser creatius en les solucions–Invertir d’acord amb el valor de la tecnologia

Imatge(igual que

La portada)



Antares Consulting

Vicente Gil; [email protected] Rueda; [email protected]

www.antares-consulting.com

Documents

Montserrat Cervera Vicente Gil Esteban Carrillo Yolanda Rueda