Moscatell. Ed i to r i a l - gva.esiesteulada.edu.gva.es/portal/wp-content/uploads/2014/01/Revista-digital.pdf · i torna a estar al final, quan en 2005 em van destinar a l’IES

2

Moscatell. IES Acció

La revista de l'IES Teulada. 3a edició

E d i t o r i a l

Iniciem el nou curs, després dela novetat de traslladar els anticsexàmens de setembre de 2n debatxillerat al mes de juliol, amb l’objectiu que els alumnescomençaren els estudisuniversitaris al mateix tempsque la resta dels seus companys.Administrativament, és unabona proposta, esperem quetambé ho siga pedagògicament,tanmateix, és prompte persaber-ho.Els resultats acadèmics hancontinuat en la tònicaprogressiva i ascendent que enshem marcat: aconseguir més del80% d’alumnes graduats en l’ESOi el 100% d’aprovats en laprimera convocatòria de la PAU,fet, aquest últim, que ja s’hacomplit amb 4 matrículesd’honor, que dóna dret amatrícula gratuïta a launiversitat.L’aplicació de diversificació iprogrames de reforç ha permésaplicar una major atenció al’alumnat sense la creació degrups discriminats, al contraridel que algunes persones, béper maledicència, bé perdesconeixement i inquietud,havien pronosticat.En tot cas, l’equip docent i ladirectiva en contacte permanentamb l’AMPA, sempre estan a la

vostra disposició per l’aclarimentde qualsevol dubte.Gràcies a la signatura delContracte-Programa, lesretallades al nombre deprofessors, no han estatsignificatives, encara que la ràtioalumnes-classe ha pujatlleugerament, així com les horeslectives dels docents, ja que, perprimera vegada, s’han matriculatmenys alumnes al 1r d’ESOperquè moltes famílies hanemigrat. Per una altra banda, alhaver més aprovats als cursossuperiors, ha augmentat elnombre total d’alumnes.M’agradaria tractar una qüestióque de vegades s’obvia: tanimportant com la formacióacadèmica del professorat, ésque el claustre es conforme perllicenciats de totes les edats. Lamanca de professors joves i, pertant, més a prop a la realitatactual dels alumnes, es deixasentir. Confiem en que lesjubilacions prompte siguencobertes amb una novageneració de titulats.Aquest primer trimestre esjubilen els nostres companysCarles Mulet i José María Serna,dos pilars del nostre institut, tandiferents personalment, tanentregats a la tasca docent, tancomplementaris… i un referent

L ' inici d 'un nou cursper als més joves. Més de 40anys de dedicació a l’educacióamb la perseverança i laconfiança que dóna el desigd’ajudar a formar els alumnesper a fer d’ells homes de bé i, almateix temps, amb la humilitatsuficient per a entendre quepermanentment s’està aprenenti, per tant, formant-se.Vaja amb aquestes lletres el meuhomenatge en nom de tota lacomunitat educativa a aquestsexcepcionals professors i“hombres buenos”. Deixaran unbuit al nostre institut impossiblede cobrir, però tenen tot el dreta un merescut descans.No puc acabar sense parlar de larenovació de la junta directiva del’ AMPA, part important delnostre centre, donant les gràciesa Toñi, que al igual que Emilia,l’anterior presidenta, semprehan estat ahí, col·laborant iajudant en tot el necessari.Que tingueu tots un Bon Na-dal.

Doctor José Álvarez CobelasDirector de l'IES Teulada

Moscatell. IES Acció, la revista de l'IES Teulada.IES Teulada

C/ Mallorca, s/n.03725 Teulada

Telèfon: 965739045Email: [email protected]://iesteulada.edu.gva.es

La maquetació i edició de la revista s'ha realit-zant exclusivament amb programari lliure:- Maquetació: Scribus 1.4- Retoc fotogràfic: Gimp 2.8- Edició de documents: LibreOffice 4.1

L'IES Teulada no es fa responsable de les opinions expressades en els articles.No es permetrà cap article amb opinions discriminatòries per motius de raça, sexe o religió.


3La revista de l'IES Teulada. 3a edició

F in s s e m p reJa anem pelsquaranta anys quevaig començar atreballar al poble dela Vall d’Ebo. Quanpense en aquellstemps, el primerrecord que em ve és

la ferma il·lusió amb què vaig iniciar la mevatasca d’ensenyant. Després ja s’imposa unviatge vertiginós a través d’un temps que emsembla molt llarg i molt ràpid a la vegada, peròon mai m’ha abandonat del tot aquella empentai aquell compromís inicial.

El treball ha estat un fonamental en la meuavida. Un dels ingredients essencial pels qualssóc qui sóc, i sóc com sóc, ha estat la meuadedicació a la tasca educativa. És per això queel dia 19 de novembre passaré a ser un jubilat,però crec que mai no deixaré de ser un mestre.

En aquest temps i en aquest treball, el poble deTeulada hi té un lloc fonamental: Teulada ja vaestar quasibé a l’inici quan el 1976, en acabar elservei militar, vaig venir a treballar a la seuaescola, on vaig passar cinc cursos ben intensos;i torna a estar al final, quan en 2005 em vandestinar a l’IES que en aquell curs s’inaugurava, ion he estat treballant fins avui. En total, quasibé14 anys de treball en aquest poble, cosa que hapossibilitat el fet de ser el mestre de tota unageneració i també dels seus fills i filles, tot unprivilegi!

Per tot això, podeu estar segurs –pares i mares,alumnes, companys i companyes- que sereusempre un dels meus millors records.

Carles Mulet Grimalt

Parece que fue ayercuando comencé a darmis primeros pasos en laenseñanza y ya hantranscurrido 43 años.Como todo en la vida hayun comienzo y un final, ya mí ya me ha llegado lahora, mis días como

docente están finalizando y el próximo día 20 dediciembre será el último que estaré con todosvosotros.Cuando echas la vista atrás, parece que el tiempono pasa, pero han transcurrido un montón deaños, la mayoría de los cuales han pasadorápidamente, pues lo más importante de esta vidaes hacer un trabajo con el cual estés identificado,en el cual te sientas a gusto, porque crees queestás ayudando a los demás dentro de tusposibilidades.Lo más hermoso de esta profesión es ver comoesos conocimientos que procuras transmitir, soncaptados por tus alumnos, los cuales los hacensuyos, y ver como crecen y van prosperando hastallegar a ser adultos y madurar hasta conseguir lasmetas que se marcaron y lo más bonito es quecon el tiempo sigues manteniendo con ellos unarelación más o menos estrecha pero agradable.Convivir con gente joven te ayuda a mantener porlo menos el espíritu joven y lo mejor de todo escuando son los hijos de antiguos alumnos los quede nuevo están contigo y pueden recordar con suspadres los tiempos pasados.Bueno, no quiero enrollarme pero sí quiero daroslas gracias a todos alumnos, profesores y padresque durante tanto tiempo me habéis soportado yespero que algo bueno haya podido transmitiros através de los años.Gracias

José Mª Serna

4



ContingutsEditorial.....................................................................................................2Fins sempre..........................................................................................3Benvinguts nouvinguts.......................................................5Decoració de la classe de plàstica 2....6Fes la teua carpeta............................................................... 7Carpetes dels alumnes....................................................9Què és el taller de disseny?..............................10L'argila: una teràpia divertida...........................11El racó de les Matemàtiques............................12La biblioteca informa........................................................ 14Taps solidaris.................................................................................15

Eleccions al Consell EscolarEl passat 28 de novembre, van tenir lloc a l’IES Teulada les eleccions al Consell Escolar.Els resultats de les votacions en els diferents sectors va ser el següent:

Sector Mares/Pares:Nom i Cognoms Nº votsMaite Vallés Ivars 66Josefa Bertomeu Bolufer 58Mª Francisca Roselló Sendra 40Ana Ferrer Llobell 35Petra Peña Gil 29Emma Louise Harrison 28Patricia Mª Schlecht Brown 28

Sector Alumnat:Nom i Cognoms Nº votsAarón Pastor Ferrer 277Amanda Prat Malonda 238Empar Argudo Alegre 233Paula Femenia Cervera 230Ana Buigues Celda 221Arantxa Ferrer Mulet 208

Sector Professorat:Nom i Cognoms Nº votsJosefina Doménech Bisquert 38Xavier Marco Portes 37Rosa Gisbert Mena 37Manuel Luís Farpón Beltrán 29Olga Sancho Forné 29Raúl Hurtado Mompó 24

Sector Personal d’Administració i Serveis:

Nom i Cognoms Nº votsManuela Igual Balboa 4

Activitats extraescolars.................................................15Experipares III: Pressió atmosfèrica............16Literature: A Game of Words............................17El racó de la Biologia....................................................18El racó de l'escriptor........................................................ 19El racó de la lectura.......................................................22El racó de l'alumnat..........................................................23Entrevista a Vicent Jordà...........................................24Concurs de contes de Nadal.......................... 25

El Consell Escolar de l’IES Teulada està compost perels següents membres:

- Director- Cap d’Estudis- Secretari- Representant de l’Ajuntament- 8 Professors- 6 Mares/Pares (1 de l’AMPA)- 5 Alumnes- 1 Personal d’Administració i Serveis.

En aquestes eleccions s’ha procedit a larenovació de la segona meitat del consellescolar, la qual correspon a la renovaciódels següents membres:

- 4 Professors- 3 Mares/Pares- 2 Alumnes- 1 Personal d’Administració i Serveis



El nostre institut es troba situat en una zonad’immigració i des de fa molts anys cada cursarriben als centres escolars alumnes nous. Algunsvénen dels pobles del costat o d’altres lloc del PaísValencià. Aquestos, amb major o menor dificultatsegons el seu tarannà personal, s’integrenprompte al nou medi. Tenen una eina potent:coneixen les llengües de l’ensenyament. D’altres,però, es desplacen de més lluny i bé no sabenvalencià, bé no saben ni valencià ni castellà. Sónalumnes sud-americans, anglesos, xinesos,paquistanesos, etc. Les coses no són fàcils per aells. Han d’aprendre dues llengües i s’hand’incorporar en un sistema educatiu que nosempre és com el del seus països d’origen. Lamajoria, però, reïxen, és a dir, en un, dos o tresanys són uns alumnes més de la classe. És el casde Qining Yao o Izabella Petchi que arribaren fatres cursos o Christian Buasawai, Galina Karova,Dylan Sergent o Pawel Marciniack, ques’incorporaren el curs 2011-12 o de Janik Kuhn,Jhuliana i Jhonny Ramallo, Tabatha Abbott, Zhun Li

de l’any anterior. I molts altres en cursos anteriors.Enguany hem rebut quatre nous alumnes. Mickyde Jong és d’Holanda i fa 4t ESO, Kristin Zlatinovaés bulgara i fa 3r ESO, Laura Villerelle és belga, EllaSpence és d’Anglaterra i Camilo Ovalle és deColombia, i els tres fan 1r ESO. Tots i totes hannecessitat, durant aquest trimestre, i necessitaranen la resta del curs l’ajuda de tota la comunitateducativa. Intenteu ser amables i faciliteu-los laintegració. Però sobretot ajudeu-los a aprendre lesllengües. Si coneixeu les que ells parlen, podeudonar-los informacions útils, però recordeu queeixes llengües ja les saben i que el seu objectiu ésaprendre les d’aquí, les dues, castellà i valencià.Useu-les amb ells.

Pilar Garcia i Fina Doménech

Benvinguts nouvinguts

6



La decoració de la classe dePlàstica 2

La decoració de la classe de Plàstica 2 va ser unprojecte realitzat pels alumnes de 4º de ESO delcurs 2012/13.L'activitat es vaemmarcar dins del'apartat de Dissenyd'interiors i es vaoferir com apossibilitat a triarentre una sèrie deprojectes finals quetancaven el curs. Laidea de portar-la a lapràctica va sorgir demanera espontàniaper part dels alumnesque van convèncer ala professora, per aembarcar-se amb ellsen una aventura il·lusionant però també algunacosa arriscada pel caos que podia desencadenar;pots de pintura pertot arreu, alumnes amb brotxes icares malicioses podien expressar les seuesfrustracions i relaxar-se així de l'estrès definalització de curs.La primera decisió va ser l'elecció dels colors. Comera de preveure, van haver-hi opinions contrastadesque es van tractar de portar a un lloc comú, encaraque l'elecció va ser arribant sobre la marxa.Van ser intensos dies de treball en els quals es vandedicar hores extres, es va treballar en equip i es vacrear un harmoniós espai per a treballar de formapositiva.Agraïsc a tots i cadascun dels quals portats perl'entusiasme de crear un lloc diferent es van unir deforma desinteressada per a ajudar i fer possibleaquesta comesa. La classe de colors, ha quedatmolt bonica i causa sorpresa i admiració en els nousalumnes que ara gaudeixen d'ella.Com a docent que reflexione sobre els meusencerts i els meus errors al final de cada classe, pucdir que l'experiència ha sigut del tot positiva i m'ha

ajudat a comprendre alguns aspectes clau del meutreball, sobretot pel que fa a la motivació delsalumnes, la participació, la seua resposta i laimportància de crear un ambient donat al dialogue ila comprensió mútua.També he pogut observar com els alumnesnecessiten identificar-se amb el lloc en el qualpassen gran part del seu dia i fer-ho seu, trobar-se agust amb el seu entorn de treball. L'escola, l'institut,poden ser llocs amables, alegres i que estimulen lacreativitat en tots els aspectes.

Quan un lloc et fa sentir bé, de forma inconscientcrea un estat d'ànim positiu i només en aqueix estatestem preparats per a rebre informació, analitzar-lai entendre-la. L'ensenyament pot ser una activitatalegre, un intercanvi voluntari de coneixement nosolament intel·lectual. Els alumnes s'estan formantacadèmica i emocionalment i nosaltres, elsprofessors, tenim la sort de poder contribuir a laseua formació. Ells, a canvi, en moltes ocasions ensregalen un màgic somriure, una energia fresca queens fa recordar la bellesa d'una professió quemoltes vegades no està del tot entesa. Espere queaquest impuls de color que els alumnes han creat,perdure en el temps i siga un element motivadorper a tots aquests esperits creatius que passen pelnostre centre, gràcies als quals ha sigut possible.

María Luisa Fidalgo Sesma



Fes la teua carpeta

Per fer la carpeta has de seguir les següentspasses:

1) Plega la cartolina per la meitat, intenta sermolt precís. Gira la cartolina per a que el costatplegat quede a la part de baix. La cara interiorserà la que es veurà al final, la mantenim dinsper a que estiga neta i preparada per a ladecoració.

Com molts de vosaltres sabeu a plàstica l’alumnat es fa unes carpetes personalitzades a partir d’unacartolina. Tots els anys hi ha alumnat que, en no cursar l’assignatura d’EPV i no fer la carpeta, ensdemana les instruccions per fer-se una carpeta per al seu ús personal.

Doncs bé, ací teniu les instruccions per a que aquests Nadals pugue fer-vos carpetespersonalitzades. En tornar de vacances ens mostreu els resultats. ÀNIM I ENDAVANT!

2) Ara has de dibuixar un rectangle recolzat alcostat que està plegat. Dibuixa primer els costatsverticals a una distància de 9cm de la vora, recordaposar varies mides per a que la línia quedetotalment paral·lela a la vora de la cartolina.Desprès dibuixa el costat superior a una distànciade 10 cm de la vora. A la imatge del costat hemrepassat el rectangle amb retolador per tal de quees veja millor però tu has de deixar-lo a llapis.

3) Ara anem a dibuixar les solapes interiors de lacarpeta. A la vora de la cartolina marca les midesque veus a la imatge. Després has d’unir lesmides de la vora amb el vèrtex corresponent delrectangle.

8



4) Agarra les tisores queanem a retallar!. Mira laimatge següent on tenimretallats tots els trossos queno volem, guarda aquestsretalls de cartolina perquè elspots utilitzar per decorar lacarpeta.

5) Amb ajuda d’un bolígraf i el regle repassem les línies que hem deplegar, has de prémer el bolígraf per tal de deixar marcada lacartolina. Després dobla la solapa i comprovaràs que, amb aquestatècnica aconsegueixes un plec recte com un fil.

6) Dobla totes les pestanyes cap a la cara interior de la carpeta. Engirar-la tindràs una meitat que serà la portada (la de la dreta) i unaaltre que serà la contraportada (la de l’esquerra). Ara has de posarimaginació i decorar la carpeta. No poses una decoració moltgruixuda perquè després et costarà molt de folrar.

7) Una vegada està decorada la folrarem desplegada i la tindrem pràcticament acabada.

8) Solament ens resta plegar-la i posar dos trossets develcro a les solapes interiors per tal de que es quedetancada.



Carpetes de l s a lumnes

Ferran Sala Bas - 3 ESO BCarpeta de l’assignatura, (exterior).

Ferran Sala Bas - 3 ESO BCarpeta de l’assignatura, (interior i taula de continguts).

Elia Ivars Lanaquera - 3 ESO DCarpeta de l’assignatura, (exterior).

Elia Ivars Lanaquera - 3 ESO DCarpeta de l’assignatura, (interior i taula de continguts).

Carpetes d’alumnes de 3 ESO D. Carpetes d’alumnes de 3 ESO B i 3 ESO PDC.

Carpetes d’alumnes de 1 ESO C i E Carpetes d’alumnes de 1 ESO D i E

10



Què és el taller de Disseny?Què és el taller de Disseny?

En el moment de triar les assignatures optativespot ser que et facis aquesta pregunta, per aixòvaig a explicar-t'ho breument.

En l'assignatura de disseny podràs realitzarprojectes com dissenyar una joguina, unacol·lecció de moda, crear un àlbum il·lustrat,dissenyar un CD de música o l'interior d'unespai.

Què és un dissenyador?

El dissenyador parteix d'una idea quedesenvolupa tenint en compte para què estàpensat l'objecte, imatge o espai que va a crear.La forma i la funció estan per això moltconnectades.

El dissenyador a derespectar també el gustdel seu client i elpressupost del quedisposa però a més detot això i com a requisitmolt important és queha de tenir moltacreativitat per inventarformes noves o partird'unes altres jaexistents però donant-liun toc nou.

Els cotxes, motos, cases, mobles, la roba queportes, el llibre que estàs llegint, el llapis, lacafetera… tot això ha estat dissenyat percomplir una funció determinada però a més serbell, modern o clàssic.

Vols unir-te al nostre equip de dissenyadors?

Anima't i vine a compartir les teves idees ambnosaltres!

María Luisa Fidalgo



- A tenir paciència per a veureels resultats i per mantenir laforma que desitgem.- A tenir precisió en el càlcul dels

materials.- A estar concentrats al llarg de

tot el procés i elaboració.- A ser creatiu, per a estar

satisfets del nostre treball.- A sorprendre'ns dels resultats

que veurem.- A experimentar com a equip la

il·lusió i la satisfacció, amb elsaltres.

Quan les teues manss'endinsen al fang es tornenplàstiques, tant que formenuna sola unitat amb latendresa de l'argila icomences a crear. La ceràmicaés transformació i és alquímia.

L'argila: una teràpia divertida

De vegades ens agrada fer cosesdiferents, i eixir de la rutina. Uspropose que experimenteu ambl´argila. Recomane qualsevoltècnica ceràmica, hi ha per atots els gustos, clàssiques oavantguardistes. La seua històriaes molt interessant. La CovaNegra de Xàtiva, per a anomenaruna de les més properes quetenim, és un bon exemple delnostre passat ceràmicprehistòric, amb la ceràmicamediterrània del Neolític. Hi hauna antiga tècnica japonesaanomenada “RAKÚ”, que us voliacomentar. La ceràmica es tàctilperó també visual, per això hevolgut posar algunesil.lustracions. El Rakú, al seu paíste el significat de plaer, alegria,joc. És així, perquè lagent s’ajuntava en un espai al’aire lliure. El Rakú va unit al'ancestral cerimònia del te, i ésmolt curiós perquè els convidatspodien fer-se les seues pròpiestasses. Eren uns senzills bolsque modelaven amb les mans.En passar-los l'esmalt, lespinzellades eren espontànies isenzilles, no podien serrecarregades, sinó subtils i lleu-geres.

Una vegada esmaltats caliaimpermeabilitzar-los, per aixòels posaven en un forn ceràmic.En aqueix moment els mineralsjunt a l'argila, l'aigua, l'aire i elfoc feien la perfecta fusió dels

quatre elements. Els treien delfoc a 900ºC amb unes llarguespinces de metall. Aleshores lapeca eratransparent iroja, com la lavad'un volcà.Posaven totesles peces dinsd’un recipient,amb fullaraca, obranquesseques, i també se li podiaafegir paper o serradura; volienun espai sense oxigen, i quefera molt de fum, per a crearuna reducció, desprès lesposaven dins l’aigua; és un xoctèrmic molt important, i tambého és per a refredar- les.Quan es couen les peces, sentsganes de veure els resultats, ésun espectacle de foc i decontrasts molt interessant. Elsresultats són sorprenents: unapeça única i irrepetible.És molt terapèutic i beneficiósper a totes les edats.Ens fa investigar, experimentar iemocionar-nos amb el queestem creant.Ens ajuda:

El rakú

12



El racó de les Matemàt iques



14



La biblioteca informaSabíeu que el professor de Castellà RaúlHurtado i els seus alumnes de l’assignaturaCastellà: llengua i documentació (EdwingHerrera, Jim Gunzel i Andy Carel) estantreballant en tasques d’organització de labiblioteca?

Han començat organitzant els llibres de lecturaque es trobaven en el Departament de Castellà.En primer lloc, els han classificat per gèneresliteraris i després els han ordenatalfabèticament per autors i per títols. En aquestmoment, estan elaborant els teixells que cadallibre ha de tenir en el llom per tal de que sigade fàcil localització en les estanteries. Finalment,els catalogaran en el programa informàtic queusem en la biblioteca.

Els alumnes estan aprenent molt i els usuarisde la biblioteca els hem d’agrair el seu treball, jaque perquè siga útil necessita moltes hores defeina.

Los alumnos de primero de bachillerato JimGunzel, Andy Carel y Edwin Herrera, estánrealizando la tarea de trasladar los libros deldepartamento de castellano a la biblioteca delcentro, donde tendrán que catalogarlos yorganizarlos. Con este trabajo ayudarán a labiblioteca a que tenga un mejorfuncionamiento.

La profesora Pilar García, coordinadora de labiblioteca, ha explicado que la función básicade la biblioteca es ayudar al centro, aunquepodría hacer más funciones si hubiera unapersona encargada a tiempo completo.

También parte de su trabajo consiste en ayudara profesores, alumnos, incluso a gente de fueradel centro a encontrar aquello que necesita.Pilar García nos explica que se hizo cargo de la

biblioteca porque era necesario transformar elalmacén de libros que tenía el instituto en unabiblioteca ordenada, que prestara sus serviciosal centro, y tener ordenado así, su fondo bi-bliográfico.

Edwin Herrera

Sabíeu que guardem els treballs monogràficsdels dos últims congressos de l’IES deTeulada?

Podeu consultar-los en la biblioteca a l’hora delsesplais i també els podeu agafar en préstec. Hiha treballs de tota mena: música, esports,ciència, salut, tecnologia, ciències socials, art,literatura... També podeu llegir algunsd’aquests treballs en el web de l’institut.

Sabíeu que intentem traure endavant unclub de lectura?

Fa unes setmanes ens vam reunir un grup depersones (Cristina Pérez, Albert Ivars, AitanaMoll i Pilar García) per decidir el llibre quevolíem llegir. Tot seguint un procedimentbastant coherent, vam triar La catedral del mard'Ildefonso Falcones en l'editorial Grijalbo.Posteriorment s’han afegir al grup els alumnesSara Junquera, Marcel Breit i el professor JosepIvars. Finalment, ens trobarem per parlar-nedesprés de vacances de Nadal. Podeuincorporar-vos quan vulgueu.



Taps so lidar i sDurant l'any passat i el que portem d'aquest, totsels membres de la comunitat educativa hem anataportant taps de plàstic per poder entregar-los aalguna associacio solidària, ara que ja en tenim amuntó, hem decidit donar-los a la protectorad'animals i els taps es convertirán en diners que elsajude a mantindre a tots els animals abandonats.

Activitats extraescolarsLes activitats que el centre ha ofertat durantels mesos d’octubre i novembre,han estatmajoritàriament, enfocades a formar els/lesnostres alumnes en diversos contingutstransversals. L’alumnat del segon cicle deESO, PQPI i Batxillerat ha pogutcomplementar la seua formació acadèmicadiària amb activitats com les esmentades acontinuació: tallers de trastorns alimentaris(a càrrec de la Diputació d'Alacant); tallersd’Educació Digital (a càrrec de Diputació d'A-lacant); eixida a un assaig general d’òpera (acàrrec del Ajuntament de Teulada-Moraira);tallers d’animació lectora a la Biblioteca

Municipal (a càrrec del Ajuntament deTeulada-Moraira); eixida en tren a Dénia pera assistir a una obra de teatre; visita alCentre de tres membres del Club Rottary pera informar l’alumnat del intercanvis queoferta el Club; encontre d’alumnes del’assignatura de Religió amb altres centres;etc.

Per al mes de desembre hi ha més activitatsprogramades, entre les que destaquen, unviatge a Madrid per a l’alumnat de Batxillerati els taller de fi de trimestre.

16



Experipares III: Pressió atmosfèrica.

Amb una salutació de cordialitat a tota lacomunitat educativa i de manera especial a lesfamílies que teniu els vostres fills/es en el 2n ciclede l’ESO o batxillerat, el departament de FiQ“Almagest” de l’IES TEULADA felicita a tots els queheu participat activament en la 3ª convocatòria delprojecte “EXPERIPARES”.És un repte per part dels professors queexpliquem la Física i Química el fet de treballaramb diversos projectes complementaris alsdiferents currículums oficials de les nostraassignatura en els diferents nivells. Un d’ells és elque en la primera avaluació presentem adreçat al‘entorn més directe dels alumnes com és elfamiliar, que enguany ha estat al voltant d’unamagnitud física com és la pressió atmosfèrica.La temàtica escollida ha estat fonamentada en què

els nostres alumnes prengueren consciència queens trobem submergits en el fons d’un oceà degasos conegut amb el nom d’atmosfera i de lesaccions a la qual estem sotmesos a tothora. Ambuna activitat com la proposada d’emplenar un vasd’aigua, tapar-lo amb una carta i invertir el conjunthem pogut comprendre que el sistema estava enequilibri (l’aigua no queia) degut a que la pressióde l’atmosfera actuava sobre la carta, fent unaforça sobre la seua superfície.En el treball demanàvem també un petit resum perescrit per part de l’alumne. La satisfacció ha sigutplena al llegir que l’activitat va ser divertida i alhoraentretinguda, això sí amb nombrosíssimesanècdotes de tota mena. Una vegada analitzadestotes les valoracions hem escollit, com una mostrarepresentativa, les que venen a continuació:

El comentario de mi padre fue: “¿en éste institutono hacéis nada más que trabajitos? “ Varias vecesla gata tiró la figurita que hicimos en la mesa yrompió dos vasos.

MAKSYM BAKALETSAlumne de 3r A

Aquest experiment ha sigut el més difícil endiferència de tots els experipares que hem fet finsara, ja que ha sigut el primer que no hemaconseguit al primer intent. Però els reptes mésdifícils són els que millor saben quan elsaconseguim.

ALBERT IVARSAlumne de 2n BAT científic

La meua germana no em creia que l’experimentfuncionara i l’únic que em faltava per a afegir-li a lacosa és que tenia vergonya d’eixir a soles a la foto.Per això, vaig cridar a Isabel que té una germanaque és quinta de la meua i així les vam convèncer.La veritat és que vam passar una vesprada moltdivertida i que les nostres germanes van eixir a lesfotos molt gracioses i mones, perquè fins i tot esvan maquillar. Es van divertir tant que la vergonyaels va desaparèixer i van eixir en les fotos moltnaturals i fantàstiques.

MARIA MONFORTAlumna de 1r BAT científic



Manifestem la nostra satisfacció i agraïment a totes les famílies que heu participat en el projecteque sempre anirà en benefici dels vostres fills/es i paral·lelament en la difusió de les lleis de laFísica i de la química:

Bones Festes

I went trick-or-treating with my best friends Jorge,Nathalia and Estefania. Our pillowcases were full ofcandy, and it was getting late, so my friendswanted to go home.I wanted a few more chocolate bars so I turned tomy friends and said, “Let’s knock on a few moredoors and then head for home.”They were worried because they thought it wasalready too late. “Let’s go home now,” they said tome. I told them not to worry because we could takea shortcut through the old forest.So after a few more houses, I took my friends tothe path that went through the forest. We walkedabout 20 minutes, and then, suddenly, I felt verystrange. I couldn’t remember the way! It was darkand foggy. We were lost. And to make mattersworse, it started to rain. And then, it started topour. Lightning lit up the sky and thunder rang inour ears. We wandered around in the rain for overtwo hours. We were very wet and very cold. Andthen, at about midnight, I saw an old abandonedhouse on a hill.“I think we’ll have to spend the night in that old

house and wait till morning,” I said.My friends didn’t think it was a good idea, but theywere cold and wet, so they agreed. We walked upthe old wooden steps to the front door. The doorcreaked open and we went inside, sat down, andstarted to eat a chocolate bar, when four corpsesappeared at the top of the stairs. They were silent,didn’t make a sound. They started to come downthe stairs and the closer they got to us, the scarierthey became. To our surprise, they were so paleand somewhat transparent. They were ghosts!!!!The worst part of all was that they were a mirrorimage of us, just dead. We ran to the door but theroom started spinning whilst our ghosts laughedso loud, it sounded like they were right in our ear.It seemed the spirits didn’t want us to leave…itbecame clear to us when the room stoppedsuddenly stopped spinning and the walls werecovered in red liquid that said ‘you are not goinganywhere!!’Ten years later, a group of children found ourbodies in the basement of the haunted housewhere we were murdered.

Literature: A Game of WordsTHE HOUSE ON THE HILL IN THE OLD FOREST.By Katie McKenna 4th ESO B

18



Els greixos o triacilglicèrids són un tipus delípids que resulten de l’esterificació d’unamolècula de glicerina amb tres d’àcids grasosque poden ser saturats o insaturats.

El fet de contenir enllaços tipus éster,representa que són compostos orgànics moltagradables tant pel seu olor com pel seu sabor.I, per este motiu, qui pot resistir-se a passar pelpassadís d’una botiga on són tots els productesde pastisseria, de bolleria i no comprar-ne?

De segur que algun d’estos productes cau en lesnostres mans i ens trobem amb una etiquetaben visible que ens indica amb lletres bengrans, “no conté greixos saturats” o “ no contégreixos trans”.I, resulta que al comprovar laseua composició i amb lletra molt xicoteta ensindica “ conté greixos insaturats d’orige vegetalhidrogenats o parcialment hidrogenats”. I,acabem comprant el producte pensant que seràsaludable ja que el greix que conté és insaturat id’origen vegetal.

Però, què vol dir hidrogenats o parcialmenthidrogenats? El procés d’hidrogenació consistixen afegir hidrogens als greixos que inicialmenteren insaturats o d’origen vegetal (greixos mésfàcils d’hidrolitzar, més fàcils de digerir i, pertant més saludables) els transforma en saturats( greixos més difícils d’hidrolitzar, més difícils dedigerir, menys saludables, poc recomanables en

la dieta i a més perillosos per a la salut ja quecontribuixen a augmentar els nivells decolesterol i de triglicèrids en sang responsablesde les malalties càrdiovasculars que són lasegona causa, segons les estadístiques, de morten el nostre país).

A més a més, en la hidrogenació es canvia laconfiguración “cis” dels enllaços dobles delsàcids grasos insaturats a la configuració “trans”,els anomenats greixos trans en què la seuaingesta provoca els mateixos efectes nocius queels greixos saturats.

En compte en el que comprem, perquè enl’etiquetatge no es produïx cap engany però sen’aprofiten de la ignorància del consumidor.

La industria alimentària utilitza la hidrogenacióen la bolleria i pastisseria industrial, en el pa demotlle, en els precuinats, en les margarines, enels snacks… perquè oferix una gran estabilitat alcuinar-los, són més fàcils de manipular . esconserven durant més temps i permet unabaratament en la seua fabricació.

L’alumnat de segon de Batxillerat del’assignatura de Biologia us recomana elconsum de greixos insaturats presents en elpeix blau i en els olis vegetals (que no siguen decoco o de palma) principalment i reduir elconsum de greixos saturats, greixos trans igreixos hidrogenats o parcialment hidrogenatsencara que siguen d’origen vegetal.

El racó de la BiologiaLa hidrogenació dels greixos



El racó de l'escriptor

II Concurso - MicrorrelatosJunio 2013

Ganadores de esta edición

1º Ciclo de ESO

EL MIEDOOscar Blasco Pardo

Hace unos años existió un palomo con miedo avolar. Durante años vio como algunos de suscompañeros eran abatidos por los cazadores.Así que él prefería quedarse en tierra, paraeludir los disparos. Hubo un tiempo en el quevivió amargado, pues su sueño era volar, peroel miedo a morir era un obstáculo insuperablepara él. Hasta que un día, cuando pararon losdisparos emprendió el vuelo, y de repente fuecazado por un halcón.

MI FAMILIAJanik Kuhn

Benjamin va al instituto de Düsseldorf. Y todoslos días va a casa para almorzar con suspadres y con sus hermanos Janik, Sascha y consu hermana Daniela.

Benjamin un día no fue a comer. Nadie loencontró. Janik fue a buscarlo y tambiéndesapareció. Sascha fue a buscarlos y tambiéndesapareció. Daniela fue a buscarlos yencontró a todos los hermanos en la estaciónde tren. Ellos no la reconocieron.

2º Ciclo de ESO

Seleccionados de 1º Ciclo de ESO

AMOR PROHIBIDO

Mauro Vega Llobell

Al atardecer, en el cielo se vislumbraban lasprimeras estrellas. Ella estaba sentada bajo lasombra de un árbol, con la mirada perdida enel mar, cuando él descendió lentamente desdelo más alto hasta donde se encontraba ella.Cuando lo vio, se abalanzó sobre sus brazos yél como acto reflejo la besó.

Ella sintió que algo iba mal, entonces le explicóque no podían seguir viéndose y la expresiónde ella cambió. Se alejó triste y él la siguió, perocuando consiguió alcanzarla la cogió con fuerzay se alejaron, volando de allí, juntos.

EL DÍA CERO

Marina Vizcaíno Crespo

El día cero llegó. Mi hermana estaba muyasustada, ya que...hoy ¡repartían las notasfinales! Eso suponía ir a septiembre o no.Cuando llegué a casa mi hermana estabadebajo de la cama con mucho miedo por misnotas. Cuando le dije que yo había aprobadotodo, se puso muy triste, ya que ella habíasuspendido muchas y mi madre se iba aenfadar con ella. Y ella se pasaría el veranoestudiando y yo estaría con mis amigos defiesta.

20



PERDIDOMauro Vega Llobell

La noche ya había caído y yo todavía seguía enaquel bosque, del cual me contaron muchashistorias terroríficas sobre un hombre alto ydelgado, que viste un traje de negocios. Cadavez que me adentraba en el bosque sentía cadavez más miedo, hasta que llegué a un punto enque sentí que me seguía una presencia quetodavía no conocía.

Corrí durante mucho tiempo hasta que mecansé, más tarde saqué la linterna parainvestigar que pasaba en aquel bosque. Alencenderla encontré una nota en un árbol quedecía: “Vete antes de que te encuentre”. Alacabar de leerlo sentí un suave, peroagonizante pitido, me giré y lo pude ver. Estabaallí de pie mirándome fijamente mientras seme acercaba. Intenté salir corriendo, peroestaba paralizado por el miedo. Al cabo de dosdías me encontraron muerto, colgado de unárbol que estaba situado cerca del pueblo.

LA COMIDA MÁS RÁPIDA DE LAS COMIDASRÁPIDAS

Elsa Ivars Roselló

Fui un día a un restaurante con muy pocotiempo para comer. Le insistí mucho alcamarero que quería comer rápido, pero muyrápido, rapidísimo, pero rapidísimo,rapidísimo, y cuando me trajo el plato paracomer, el plato estaba vacío, y así terminé decomer muy rápido.

EL LABERINTO

Josep Ivars Roselló

En una casa muy pequeña vivía un hombrellamado David. Todo el mundo decía que esacasa no valía ni un duro, pero un día unosinspectores entraron en ella y estaba toda llenade joyas y diamantes. Pero eso no era todo.Había un túnel subterráneo que te llevaba atodas las calles del pueblo y a todas las tiendasy, entonces, toda la gente del pueblo se diocuenta de que David era una buena persona,porque sus joyas se las daba a los másnecesitados. Y así cuando murió le hicieron unaestatua llena de joyas.

EXTRAÑO ENCUENTRO

Laura Ivars Harrison

La niña estaba perdida en el bosque alamanecer, cuando apareció un cazador conuna hacha y le dijo: “¿Nos hacemos una foto?”

LA CAÍDA

Roxane Dutrieux Liliosa

Elisa estaba andando, cuando de repente seresbaló y se cayó en un océano de mermelada.Y el pez la comió.

SIRIAFernando Sapena Candelas

¡Pum! -¡Mamáa! -¡Hijaa! Había explotado unabomba y Adila había quedado atrapada bajolos escombros de aquel viejo edificio.Toneladas y toneladas de ladrillos y cementoyacían sobre su frágil cuerpo. Kadiha, quehabía perdido a su marido, no soportaba laidea de que podía haber perdido a supequeña de tan solo cuatro años. Peroentonces...



LAS LETRAS VIAJERAS

Maria Ljungström Ivars

Había una vez un grupo de letras queformaban muchas palabras según como lascolocaras, pero un día se fueron por todo elmundo para que todas las personas del mundolas conocieran.

LA TIENDA DE LOS PRODIGIOS

Franc Tauste González

Érase una tienda a la que nunca iba muchagente por su rareza y su misterio. Un díaalguien entró en la tienda y salió con algo, peronadie supo nada de lo que compró.

Seleccionados de 2º Ciclo de ESO

NINGÚN AMOR

Amanda Prat Malonda

Calibre nueve milímetros, tres impactos, unasesino, ningún amor...

TIEMPO

Amanda Prat Malonda

Mientras estaban juntos les faltaba el tiempo,pero ella se fue. Ahora, el tiempo le sobra paravolver a encontrarse.

LA VERDADERA HISTORIA

Úrsula Font Ausina

En un bosque perdido en medio de la montaña apareció el cuerpo sin vida de una joven llamadaEstrella. Cuando unos ancianos la encontraron no sabían cómo reaccionar. Tras unos días los ancianosdecidieron investigar la muerte de la joven Estrella. Ellos no entendían lo que había ocurrido, ya que lajoven nunca iba sola por el bosque y menos de noche.

La verdadera historia de la vida de Estrella es que estuvo secuestrada toda su vida, y la noche de sumuerte consiguió escaparse. Pero no pudo superar todo lo que había ocurrido y se suicidó comiendohierbas venenosas.

COMPLEJO DE FLOR

Nathalia Enriquez

En un bosque encantado había una mariposacon anhelo de FLOR. Se posaba al lado de lasflores simulando ser una flor. Un buen o maldía decidió ser una Flor. Untó sus patitas demiel y se pegó al lado de una flor. Y un enormeoso confundió la mariposa con una flor. Susueño se cumplió: era una FLOR y murió.

LA MADRE

Gustavo Marín

La madre le pide al hijo buscar un objeto. Elhijo no lo encuentra. Luego la madre loencuentra. ¿Cómo lo hace? Uno de los rarosmisterios del día a día.

22



El racó de la lectura

És molt freqüentconèixer millor elsterritoris llunyans que noels que ens envolten.Hem vist infinitat devegades les praderiesd’Idaho, els carrers deManhattan o la Toscanaitaliana, però pocsvalencians hauran pujatal Penyagolosa o passejatpels carrers àrabs deBocairent.

El mateix ocorre ambl’horta de València i, més concretament, lasituada al sud, la coneguda com “La Punta”.L’horta de València, tota ella, és un dels indretsamb més diversitat de valors a preservar;ecològics, socials, arquitectònics – disposad’estructures d’engenyeria hidràulica,construïdes pels àrabs, i admirades arreu – fins itot és interessant com a territori de fronteraentre el món rural i el de la gran ciutat.

Malgrat tot, es tracta d’un racó desconegut,quasi invisible, per als valencians, fins i tot perals propis veïns de la capital, separats per tansol un grapat de metres.

Entre l’ultima dècada del segle passat i laprimera de l’actual es produí el drama social dela desaparició de la Punta, no sense la fermalluita dels habitants en defensa del seu espai idels seus derets com a persones, fets que vanpassar de puntetes per a la resta delsvalencians, que van ser menyspreat pels mitjansde comunicació convencionals i silenciat per lanostra radiotelevisió autonòmica, eixa que aradiuen que ha de vertebrar el País.

Aquestos fets són els que ha volgut retratarCarme Miquel, en la seva última novel.la.

“Mataren el verd” és un relat novel.lat sobre elsesdeveniments produïts a La Punta, ladestrucció d’aquest espai per part del’administració valenciana i dels seus aliatshabituals – constructors, financiers, etc. – ambl’excusa d’un fals progrés, especulatiu idepredador, que finalment ni tan sols ha arribata executar-se.

És un relat dur, amb situacions esgarrifoses,però tambe és una història dolça i càlida,mediterrània. Planteja una estructura dual,barreja de narració a mena de diari i de genereepistolar a través del qual dibuixa unpersonatge tangencial deliciós, encara que poccreïble.

Carme Miquel ha volgut fer una novel.la de “noficció”, encara que amb personatges ficticis, i enaquest genere cal tindre les condicions del seucreador, Truman Capote. Aquest fou un individuturmentat, narcisista i egoista, i genial, a qui nocostava cap esforç mantindre un plànolequidistant amb les parts en conflicte, nol’interessava el factor humà del problema,només la seva obra, el drama al servei del seutalent. Sembla que no és el cas de CarmeMiquel, que no pot, o no vol, deixar de prendrepartit per una de les parts en conflicte; elresultat és un relat un tant maniqueista de bonsi dolents, i, encara que els dolents seguramentho són tant o més de com es perfilen en elllibre, els bons queden massa edulcorats.

Però, no deixeu de llegir-la.

Marcos Vilar

Mataren el verd (2013)Carme Miquel

Autoeditat

Mataren el verdCrónica de la mort d'una il∙lusió



LA PESCA A MORAIRALa barracuda (en valencià “espet”)La barracuda puede llegar amedir 1,8m y a pesar más de 18kg. En su edad más tempranaestos animales tienen filas dedientes afilados y cazan otrospeces (salpas, boquerones…);van en bancos que puedensuperar los 300 individuos yactúan por la noche cerca de lacosta. Van en bancos paraacorralar a sus presas u buscanlugares cerrados dondearrinconarlas.

EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA AL SEGLE XXIVenuts, gràcies a les noves tecnologies.

Diàriament milions de persones arreu de tot elmón usen els seus smarthphones, tablets,ordinadors… En resum, una llista inacabable dedispositius amb connexió a Internet quasipermanent. Però l’ús i abús d’aquests dispositiusno són el problema, sinó que ho fem senseconèixer els diferents riscs que amaguen les gransempreses darrere d’ells en contractes i polítiquesobjectivament legals però totalment abusives iinvasives contra la nostra intimitat personal i laintegritat de les persones. Empreses com Google,Microsoft, Facebook, Apple i una gran llista negraestan fitxades normalment pels governs dels

Cuando se hacen adultas seindependizan, viven en alta mary son solitarias; sólo seagruparán otra vez parareproducirse. Son grandes

piezas que luchan y son muyvoraces.Se considera parte de la pescadeportiva y en Moraira se puedepescar todo el año.En este enlace encontrareis unareceta con este pez y algunaspuntualizaciones sobre su nom-bre.http://desdelsaladar.blogspot.com.es/2011/09/espet.html

Carlos Andrés3r ESO A

països, que solen retribuir econòmicament elcreixement d’aquestes empreses, i, a canvi,aquestes corporacions nodreixen els serveissecrets i les grans empreses amb la nostrainformació més valuosa: identitat, gustos ipreferències, pensaments…Però bé la culpa no és d’aquest sistema mencionatabans, no podem culpar els governs, empreses niles xarxes socials (almenys directament). Laverdadera culpa roman en les males actuacions detots els ciutadans usuaris de serveis comWhatsApp, Facebook, Gmail, etc, queinconscientment i de forma totalment ignorant elsservim en “bandeja de plata” totes les nostresdades físiques i psíquiques, amb l’excusa de sersocials. Perquè ningú o almenys quasi ningús’atreviria a dir-me que no té compte de Twitter, nousa el WhatsApp o no ha pujat mai una foto aInternet mentre estava de festa i parranda, no? Elperill no són “ells” sinó nosaltres i el nostrehabitual desconeixement. Avui en dia espràcticament impossible fugir d’aquests serveisque ens fan creure el que volen. Per tant, aquestateoria em porta a plantejar-me el concepte delsnous “esclaus” del segle XXI, podria ser que fóremels nous esclaus digitals?

Pablo Vinogradov2n de Batxillerat Humanístic

El racó de l'alumnat

24



Programa ThinkBig

Hemos hablado con el jefe del departamento deInformática del IES Teulada, Vicent Jordà, paraconocer un poco más acerca de esta materia.

Mi primera pregunta fue cuál era el objetivo deestas clases, a lo que él me respondió que loprincipal para el departamento informático eraenseñar al alumnado a aumentar elconocimiento sobre los ordenadores y losprogramas habituales, como Gimp oLlibreOffice, para crear presentaciones y editarimágenes,

También le preguntamos por qué se decidióutilizar estos programas y Vicent responde queson programas libres y sus licencias son gratis;al igual que el sistema operativo Lliurex, quetambién es libre y no hay que pagar parautilizarlos, además son programas de buenacalidad. .

Entrevista a Vicent Jordà

Mi ultima pregunta fue si en el futuro legustaría que hubiesen cambios en las clases deinformática a lo que dijo que lo bueno seríarenovar los equipos para que estas clasestuvieran un mayor rendimiento.

Jim Christiaan Günzel

Fundación Telefónica selecciona un alumnede l'IES Teulada per al programa ThinkBigd'empreniment social.

Treballadors, joves, innovadors iamb ganes de canviar les coses.Aquest és el perfil dels jovesparticipants en la segona ediciódel programa ThinkBigd'empreniment social liderat perFundación Telefónica ambcol·laboració de Movistar. Unprograma que ofereix als jovesseleccionats (entre 15 i 25 anys)transformar una idea pròpia quebusque un canvi positiu en un projecte d'èxit.

En el nostre cas, l'alumne Pablo Vinogradov hiparticipa amb el projecte Social Culture (RedSocial Educativa i Personal SEGURA), que vol,

mitjançant l'ús de les noves tecnologies,despertar la creativitat i el talent en jovesdonant-los l'oportunitat d’expressar els seusconeixements i habilitats (talents) amb l'objectiu

de crear la primera base deconeixements, feta per joves ipera joves. Un lloc on aprendreuns dels altres , generar novesidees, projectes, millores,discussions,etc. Contribuint aixíal desenvolupament cultural,tecnològic i comunicatiud'aquests.

El líder del projecte ens recordatambé que qualsevol persona de qualsevoledat, alumne o no, pot participar i col·laborar(oficialment) en la realització del projecte i elsseus objectius.

Coordinador de informàtica del IES Teulada



Conte premiat - 1r cicle d'ESO

Érase una vez una familia muy pobre. Tan solo teníanpara comer y poco más. En la familia había tresmiembros: el padre, la madre y la hija. El padre era unminero que trabajaba en las minas de afuera de laciudad. Se levantaba muy temprano y llegaba a casa a lahora de acostar y leerle un cuento a su hija. La madre notrabajaba: limpiaba, cocinaba y hacía las tareas de lacasa. La hija se llamaba Anita y tenía ocho años. Lo quemás le gustaba a Anita era que su papá le contara uncuento. Le encantaban esos cuentos y esas historias depríncipes y princesas.

Un día ocurrió un lamentable accidente. Las minasdonde trabajaba el padre de Anita se derrumbaron y losmineros quedaron sepultados debajo. Cuando llegó lanoticia al pueblo todas las mujeres fueron hasta la minay pidieron ayuda a los hombres que no trabajaban allí.Estuvieron dos horas quitando piedras sin parar pero noencontraron nada. Las mujeres lloraban y lloraban condesesperación.

Anita llegó a casa después de un largo día de colegio. Vioa su madre llorando y le preguntó qué pasaba.

Su madre corrió hacia la puerta y la abrazó. Se sentó enel suelo y Anita se sentó entre sus piernas. Le dijo quehabía ocurrido un accidente y que su padre habíamuerto.

La niña empezó a llorar y su madre la abrazó de nuevo.Las dos lloraron y lloraron hasta que alguien llamó a lapuerta. La madre fue a ver quien era y cuando abrió, vioa un elegante señor vestido con un traje negro y unacorbata azul.

El hombre le enseñó una foto y le preguntó si era sumarido. La mujer con lágrimas en los ojos dijo que sí conla cabeza. Entonces el señor le dijo que era el dueño dela mina donde trabajaba y la señora lo hizo pasar. Sesentaron en unas sillas que habían en la cocina y lamadre de Anita le ofreció unos dulces. El dueño de lamina dijo que lo sentía mucho y que no descansaríahasta encontrar los cuerpos y el porqué de que lasminas derrumbaran.

La mujer empezó a llorar; no sabía que decirle. EntoncesAnita preguntó si podía ayudar a quitar piedras paraencontrar a su papá lo antes posible. Su madre le dijoque no, que ella tenía que ir a la escuela para hacersemuy lista y aprender muchas cosas.

El dueño de las minas les ofreció una cantidad de dinero

para que pudieran seguir con su vida y poder comer,pero la madre de Anita lo rechazó. El señor insistió einsistió pero la madre no aceptó. El dueño de las minasse fue, pero dejó un maletín con dinero delante de lapuerta.

Cuando Anita salió, cogió el maletín y se lo enseñó a sumadre. Al final, se quedaron el dinero.

Pasaron los meses y llegaron las fechas navideñas. Anitay su madre pasarían las vacaciones en casa de la abuelaRocío. El día 21, cuando terminó el colegio, se fue a lapsatelería a comprar dulces para compartir con suabuela. Esa noche, Anita se asomó a la ventana y vio unaestrella fugaz. Pidió un deseo:

- Deseo poder despedirme de papá.

La niña, aún no había superado lo que le pasó a supadre y siempre que llegaba la hora de ir a dormir, lerecordaba esos momentos con él y esos cuentos quenunca pasaban de moda.

Al día siguiente, Anita y su madre cogieron un tren parair a casa de su abuela Rocío. Hacía mucho tiempo que laveían y celebrarían allí la navidad.

Al llegar a la ciudad, se quedaron impresionadas. Estabatodo nevado y adornado con muchas cosas navideñas.Había luces de colores por todos los edificios y pegatinasde navidad en los escaparates de las tiendas. En la plazamayor había un árbol gigantesco, adornado con muchasluces de colores y con muchísimas luces.

Llegaron a casa de su abuela Rocío y se instalaron. DoñaRocío había preparado chocolate caliente y se lotomaron con los dulces que había traído Anita y sumadre. Después ayudaron a Anita a escribir la carta aPapá Noel. Anita solo quería un libro que tenía muchashistorias parecidas a las que le contaba su padre y unabicicleta. Cogieron sus abrigos y se fueron a los grandesalmacenes a darle la carta a Papá Noel. Anita se puso enla cola y cuando llegó su turno se sentó encima de PapáNoel y le dijo:

- Yo sé que tú no eres el Papá Noel de verdad, que el deverdad está haciendo juguetes en el Polo Norte, perocuando lo veas le puedes decir que lo único que quieroes despedirme de papá y que mi madre encuentre tra-bajo.

- Claro, pero ¿estás segura de que no quieres nada más?-dijo él.

El milagro de la NavidadMaría Llobell Llobell (1º ESO C)

Concurs de contes de NadalEl Departament de Castellà ha organitzat un concurs de contes nadalencs i els contes guanyadorshan sigut els següents:

26



Conte premiat - 2n cicle d'ESO i Batxillerat

El Belén de AlbaElia Ivars Lanaquera (3º ESO D)

En una Navidad como la de hoy, o la de ayer, o puedeser que la de mañana, ocurrió un suceso muy especial,de los que en los cuentos de hadas suelen frecuentar. Ypor eso, esta historia os voy a contar.

Érase una vez, como todas las historias comienzan, Alba.Era una chica a la que le encantaba la Navidad. Todos losdías soñaba en que el siguiente fuera Navidad parapoder compartir esa felicidad que frecuenta en esosdías. Una de las cosas que más le gustaba de estasfechas era la típica decoración navideña que había portodas partes: en las tiendas, en las calles, en lascasas...sobre todo en la suya. Se lo pasaba en grandedecorando. Y, lo mejor de todo, era poner el Belén.Desde pequeñita había sido una tradición familiar paraella y cada vez lo hacía más bonito.

Ya se aproximaban las Navidades y su madre le pidióque montara el Belén. Puso una mesa en el recibidor ycomenzó a montar: en una punta el portal y en la otra elcastillo de Herodes, por el medio los pastores con todoslos animalitos, en medio un río con la lavanderafregando y, por último, un pequeño mercado ambulantepor el sendero. Pero...se había olvidado de algo. Suabuela, cuando era pequeña, le dio un cofre donde seguardaba el secreto de la Navidad. Pero...nunca lo habíaabierto. Su abuela siempre le decía que los secretos setienen que guardar, porque si no ya no tienen esa magiaque le da su esencia. Mas...por probar...¿Qué perdía?

Y...¡Chaf, pum, clas!

Alba se levantó del suelo. Era diferente del de su casa.Era tierra. Y...¿Dónde está el Belén? ¿Y su recibidor? Todoera muy extraño...El sol brillaba en el cielo azul. Hacíamucho calor...¿dónde estaba? Caminó un poco para versi podía encontrar a alguien que la pudiera informarsobre su situación.

Después de un buen rato caminando se encontró en unaespecie de mercado donde se vendían toda clase deobjetos: desde vasijas de cobre hasta corderos. Y toda lagente vestía con largas túnicas de colores. ¿Dónde sehabía metido? Preguntó a un hombre que estabavendiendo telas:

- Perdone, ¿Dónde estamos?

- Señorita, claramente usted se encuentra en Belén.

- ¿Belén?- preguntó extrañada- ¿Cómo el de las figuritas?

- No la entiendo.

- Da igual, por cierto ¿Por qué la gente viste de estaforma tan extraña?

- Extraña tú que vistes diferente- respondió el hombre-¿No será por casualidad una bruja?

- ¿Yo una bruja? Se equivoca.

El hombre se quedó mirándola, apreciando su forma devestir y ese aire distinto que aportaba en el mercado,todos se quedaban mirándola y temiendo por su

- Bueno, sí que quiero algo más, pero eso es lo principal.Le dejó la carta, por si acaso: se había portado muy bieny se lo traía todo. Volvieron a casa y cenaron. Después seacostaron.

Pasó el día 23 y llegó la Nochebuena. Prepararon lamesa y la comida. Cenaron y se fueron a la Plaza Mayor.Allí se reunieron todos los vecinos. Se pusieron a cantarvillancicos. Anita vio una luz brillante blanca y se fuedetrás de ella. La luz se paró en un callejón donde nohabía nada. Anita la tocó y de pronto apareció su papá.

A Anita le brillaron los ojos al ver aquello. Solo teníaunos minutos así que le abrazó. Después se sentóencima de él y su papá le leyó el último cuento. Su papále puso un colgante en el cuello con forma de corazón, ledio una llave diminuta y le dijo:

- Cuando te sientas sola y triste ábrelo.

Después de pronunciar estas palabras desapareció.Anita regresó con su mamá y su abuela. Cuando seestaba acercando, vio que su madre estaba hablandocon un señor y tenía una gran sonrisa: ¡Habíaencontrado trabajo! Se podían quedar en casa de suabuela a vivir. Cuando llegó a casa le escribió una carta a

Papá Noel:

“Querido Papá Noel, muchas gracias por hacer misdeseos realidad. Tanto yo como mi madre te estamosmuy agradecidas por encontrarle trabajo. Al principio dediciembre, no creía mucho que esta Navidad fuera muyespecial, pero gracias a ti ha sido una gran fiesta.

Sólo quería agradecértelo. Te dejo unas gallestas y unvasito de leche para que cojas fuerzas y termines derepartir regalos a los niños. A mí no hace falta que metraigas nada más, ya me has conseguido lo que deverdad quería, muchas gracias.

¡FELIZ NAVIDAD!

Anita”

Se la dejó debajo del árbol y al lado de un plato congalletitas y un vaso de leche. Después se acostó. A lamañana siguiente habían regalos para las tres, y la cartajunto a las galletas y la leche había desaparecido.

Anita y su madre se quedaron a vivir en casa de suabuela Rocío. Así fue como Anita tuvo una gran Navidad.



negocio, comenzó a gritar:

- ¡Detenedla! ¡es una bruja! ¡es una bruja! ¡cortadle lacabeza para que se vaya al infierno!

Alba vio que unos soldados muy uniformados la vieron ycomenzaron a correr detrás de ella, que de pronto echóa correr también temiendo por su vida. Cuando creíaque la iban a coger, de pronto, alguien la agarró y laescondió detrás de un carro. Los soldados pasaron delargo. Era un chico moreno, más o menos de su edad,con los rasgos muy marcados y delgado. Se le quedómirando hasta que el joven rompió el silencio:

- Me llamo Abraham. Menos mal que te he ayudado, porpoco te cogen. Ahora que tiene que llegar el Mesías haymás por aquí. ¿Cómo te llamas?

- Alba. Me llamo Alba. ¿Pero el Mesías no nació hacetiempo?

Abraham puso una cara de confusión y Alba comenzó arelatarle su historia de cómo el cofre la transportó adonde estaba ahora.

- Qué extraño...Yo quiero ver el nacimiento del Mesías,así que hagamos un trato: tú me acompañas al portal yyo te ayudo a volver a casa. ¿Qué te parece?

- Trato hecho.

Abraham le pidió que se esperara allí y se fue. En unosminutos volvió con unas túnicas como las que vio en elmercado y le dijo:

- Ponte esto, ¡Evitará que te confundan con una bruja!

Salieron de detrás de aquel carro que le salvó la vida ycaminaron por esa pequeña calle inesperada formadapor pequeñas tiendecitas hechas con palos y telasdonde vendían las más bellas prendas del Oriente. Albase quedó mirando una de ellas donde vendían pañuelosexóticos de los más bellos de aquel bazar. Abraham,viendo que miraba aquellos pañuelos con recelo le pidióal vendedor que le diera uno y se lo regaló. Y así, sefueron los dos compañeros rumbo al Portal.

En medio de su camino se encontraron un río rodeadode piedras y un puente que lo cruzaba. Sus aguas eranclaras y transparentes donde podías ver los pecesnadar.Unos pescadores pescaban en una de sus orillasgrandes peces con los que poder alimentar a su familia.Cerca de ellos había una lavandera que estaba llorando.Alba, preocupada por ella, corrió a preguntar cuál era suproblema, a lo que ella respondió.

- ¡He perdido el pañuelo de mi señora! Se lo ha llevado lacorrirente mientras lo estaba lavando ¡Qué va a ser demí!- dijo entre sollozos-.

Alba, viendo lo mal que lo estaba pasando la lavandera,cogió el pañuelo que momentos antes le había regaladoAbraham y se lo dio, esperando que le sirviera más aella. La lavandera le dio las gracias y le deseó buenasuerte en su camino. Una vez más, Abraham y Albasiguieron su camino.

Ya atardecía y llegaron a una planicie donde la vida eraabundante: animales y pastores convivían en compañíay armonía. Los pastores cuidaban cada oveja como si

fuera un hijo suyo y por una que faltara, darían la vidapor ella. Había rincones donde las gallinas y los galloscomían migajas que les daba la pastorcilla esperandoque los pequeños pollitos fuera sanos y fuertes y que losotros tuvieran una larga y feliz vida. También se podíaver algún niño con su perro, como si fueran hermanos,compartiendo un trozo de pan y disfrutándolo como sifuera el último. Siguieron su travesía despidiéndose delos muchos pastores que por allí había.

Ya al anochecer estaban cansados de caminar durantetodo el día y decidieron parar junto al fuego de unahoguera que unos pastores habían encendido paracalentarse del frío de la noche. Mientras charlaban conellos apareció una luz. Un ángel apareció delante deellos, con cabellos dorados y alas plateadas, comenzó arelatar con voz celestial:

- Pastores, pastorcillas, acercaos, no tengáis miedo. Nohe venido a haceros daño. He venido a anunciaros unhecho muy importante. El Mesías ha llegado, nuestrosalvador, el que resucitará a la vida eterna y lecantaremos alabanzas. Hijo de José y María, ha venido almundo para honrarnos con su presencia y librarnos denuestros pecados. Acercaos al Portal, alabad a nuestroSalvador.

Miré a Abraham y él me miró a mí. ¡Nos quedamos sinpalabras! Nos levantamos y corriendo acudimos al portaldel que hablaba el ángel. Allí vimos una luz dentro deaquella especie de porche. Un niño estaba en el centro,entre el heno y la paja, arropado con mantas para queno tuviera frío. María en un lado cantaba nanas para quese durmiera y José miraba a su hijo orgulloso de ser supadre. Los pastores contemplaban la escena. Entoncesadvirtió el tesoro que su abuela le había ocultado, yentonces comprendió la verdadera esencia de laNavidad. Alzó la mirada al cielo y vio las estrellasiluminadas en el cielo contemplando la escena que sehabía formado en el portal. Entonces, una estrella surcóel cielo y, como todas las estrellas fugaces cerró los ojosy pidió un deseo...

Se encontró en el suelo de su recibidor ¿cómo habíavuelto? ¿Y el portal? ¿Y Abraham? ¿Y los pastores?¿Dónde se había ido todo? Se levantó y contempló conagrado el Belén que con tanto esmero había montado.Lo más seguro es que se hubiera dormido. Pero advirtióuna cosa: había un niño igual que Abraham enfrente delPortal. Estaba sonriendo. Había cumplido su sueño.

Documents

Moscatell. Ed i to r i a l - gva.esiesteulada.edu.gva.es/portal/wp-content/uploads/2014/01/Revista-digital.pdf · i torna a estar al final, quan en 2005 em van destinar a l’IES