INSTITUT GUILLEM COLOM CASASNOVAS. ANY 2006. nº 1. Sóller

Entrevistam :Clara Wünennberg

José Campillo

Andreu Rubio

Oci i esbarjoEsportsGastronomiaActivitatsExtraescolarsCòmicsArtícles d’informació

Treballs d’alumnes

2

MYOTRAGUS SÓNREDACCIÓ FOTOGRAFIA I MAQUETACIÓ:

Cati MásLluís Baeza

Vicenç PèrezJuan Antonio Fernández

Ixchel LochmanDzohara Mancebo

Maria MarquèsPere Rullan Estarelles

Lluís ReynésFabio Helder

Lluc AmengualHan col.laborat en aquest número:

Sr Pere Serra.Loli Fernández

Magdalena CarrilloVirgínia Forteza

Magdalena TramullesEnric GaiàBiel CerdàJordi RomaJoan ArbonaJoan Morell

Maria A. Soler.Pablo Peretti.Lluïsa PalouXesca GarauToni Nigorra

Maria Luisa MartínMaria Eulàlia Bonet

Portada:Alumnes de 4t ESO (Op. Plàstica).

Pablo PerettiClara Wünnenberg

COORDINADOR PROJECTEJuan Antonio Fernández

Inst

itut d

’ens

enya

men

t sec

unda

riG

uille

m C

olom

Cas

asno

vas.

Sól

ler

curs

200

5-20

06

3

TORNA EL MYOTRAGUS

És per a mi un motiu de gran satisfacció el naixement de la revista Myotragus, un títol realment evocatiu per

tot el que significa en la història dels primers assentaments humans a l’illa de Mallorca. És per tots ben sabut que els

estudis que féu l’arqueòleg, pintor i escultor William Waldren foren essencials per intentar conèixer i estudiar la nostra

arqueologia. Però sobre aquest tema, sens dubte, qui pot parlar amb coneixement de causa i, per tant, molt millor que jo

PRESENTACIÓ

és l’arqueòleg solleric Jaume Coll, un estudi del qual sobre la prehistòria de la vall s’editarà properament en fascicles en el nostre entranyable

setmanari Sóller. El que sí vull assenyalar és que aquest projecte, ara convertit en realitat, m’omple d’orgull. I és que iniciatives com aquesta fan que,

de certa manera, es torni en aquell Sóller de començament del segle XX, quan el poble era, per dir-ho de qualque manera, un dels més actius de l’Illa.

No de bades va ser aleshores quan es fundà el ferrocarril i la companyia de gas; quan la ciutat passà de ser un de tants pobles rústics a un dels més bells

i admirats de Mallorca, amb els seus jardins i els seus casals; quan Rubió deixeble i amic de Gaudí dissenyà les façanes del Banc de Sóller i de

l’església de Sant Bartomeu; o quan el setmanari Sóller tenia una quota de subscripcions que, només a França, arribava als 1.000 exemplars. Era

també en aquells decennis quan els pintors més reconeguts hi passaven llargues temporades i convertiren el nostre poble en font d’inspiració. M’estic

referint, evidentment, a artistes del prestigi de Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrén, Joaquim Mir, Hermenegild Anglada Camarasa o Joaquim Sorolla. És

ben cert que era un poble ple de vitalitat i d’ànsies culturals. Actualment, poc queda d’aquell esperit creador i cultural de fa cent anys. Per això estic

convençut que l’aportació que farà Myotragus serà un primer pas per reconquistar aquest ambient artístic. El seu contingut n’és ja una prova fefaent

d’inquietud i creativitat. Seccions dedicades al medi ambient, a la gastronomia, els còmics i la plàstica o els concursos de redacció posen de manifest

la varietat del seu contingut i l’interès per arribar a tots els sectors de la nostra societat. Benvinguda sia, idò, Myotragus. Brind per la teva llarga vida

i perquè els sollerics estimem cada dia un poc més el nostre poble, que, sens dubte, és el més bell de Mallorca.

Pere A. Serra Fill il·lustre de Sóller

4

MYOTRAGUSText :Joan Arbona. Fotografia :Juan Antonio Fernández

Myotragus és el gènere d’un grup d’animals extingits quevisqueren a les Illes Balears des de fa uns 5 milions d’anysfins que s’extingiren, ara en fa 4000 anys. El seu nom,d’arrels gregues, significa rata-cabra i respon a lacaracterística que tenen tots els individus del gènereconsistent en la mescla de trets de cabra (banyes, estructurade les cames), de fet és un artiodàctil, grup al qual pertanyenles cabres, i de caràcters de rosegador (dents incisivespronunciades, etc.) típics de conills i rates. El Myotragus ésun animal extraordinari. Presenta modificacions notablesque són producte de la seva evolució en condicionsd’insularitat: té una incisiva de creixement continu com lesdels rosegadors, ulls situatsdavant la cara –els altresremugants els tenen enposició lateral- que fanpossible una visió en relleucom la dels primats;proporcions dels ossos delsmembres que recorden les deles hienes; escurçament de lapart distal dels membres idiferents fusions òssies enaquests.

Els primers Myotragus varenarribar a les Balears, enconcret a Mallorca, durant lacrisi de salinitat delMessinià, un període d’uns

quants de cents de milers d’anys en el qual la marMediterrània pràcticament quedà assecada arran deltancament de l’estret de Gibraltar, i en romangueren duesgrans llacunes salines a les parts més fondes de la sevaconca. Posteriorment, 2,3 milions d’anys després, es téconstància que ja havia colonitzat Menorca, illa en la qualfins al moment hi habitava un conill gegant. Després de latransgressió pleistocènica, quan la Mediterrània es tornà aomplir per la nova obertura de l’estret, els Myotragus deles Illes Balears quedaren aïllats dels continents. La sevaevolució en aquestes condicions d’aïllament fou moltsingular ja que la manca de carnívors a Mallorca i Menorcaféu que les especialitzacions que li permetien fugirràpidament dels depredadors, com per exemple la grandàriai l’allargament de les potes per mitjà de metàpodes, anassindesapareixent.

La primera que els descriví fou Miss Dorotea Bate l’any1909, gràcies a les descobertes del reverend R. AshingtonBullen en una cova de Mallorca. Miss Bate en va publicarla descripció el mateix any en què es va trobar però elsmaterials no es varen estudiar a fons fins el 1915.

En el transcurs dels 5 milions d’anys en què elsMyotragus anaren evolucionant a les Illes Balears (aMallorca i posteriorment a Menorca, ja que a Eivissai a Formentera encara no se n’han trobat restes-el queno vol dir que no hi haguessin viscut-), es varen anarmodificant alguns caràcters morfològics, i esconfiguraren espècies diferents: Myotraguspepgonellae, Myotragus antiquus, el més primitius,que visqueren al període Pliocè, Myotragus kopperi,que visqué a la transició del Pliocè al Pleistocè,Myotragus batei, del Pleistocè inferior i Myotragus

balearicus (Pleistocè superior-Holocè), el més evolucionat i el queconvisqué amb l’home.

Quan l’home colonitzà les IllesBalears, allà per l’any 2500 abans deCrist, o sigui fa uns 4500 anys, estrobà amb un sol mamífer de tallarelativament grossa: el Myotragusbalearicus. De devers 50-60 cmd’alçada a la creu i d’uns 12 kg. depes, marxador, no corredor,incapacitat per botar i fer movimentsde ziga-zaga, pareixia un boncandidat a la domesticació. Els altresmamífers terrestres que es trobaren

eren una petita mussaranya (Nesiotites sp.) i un petit ratolí(Hypnomis sp.). Així, idò, els homes es trobaren unesilles amb pocs recursos animals i aprofitaren el Myotragusprobablement per incloure’l en la seva dieta. Inicialmentes pensava que els primers homes colonitzadors de lesilles haurien domesticat els Myotragus mantenint-losen corrals, però últimament s’ha comprovat que no hi hacap evidència que aquesta domesticació fos certa.

El que és segur és que el Myotragus es va extingir desprésde l’arribada de l’home, el que fa pensar que, entred’altres causes, l’acció depredadora d’aquest ajudàs a laseva desaparició. Els testimonis més recents de lapresència de Myotragus a Mallorca datenaproximadament dels 2000 anys abans de Crist.

El Myotragus es pot considerar un exponent moltcaracterístic de les Illes Balears, concretament de lesGymnèsies (Mallorca i Menorca) i sense cap dubte espot considerar un paradigma de les Ciències a les IllesBalears.

Joan Arbona

5

PAPERS MOLLS

Mai no havia pogut somiar en el que somiaun noi de setze anys.La seva vida era només allò, allà.Realment no era el que volia, però mai nohavia pogut dir que no.Cada dia el mateix, tot tan monòton, pled’horari i de normes intrencables.Només aquella mitja horeta li servia perdesconnectar del món que l’envoltava, lesaquarel·les i un paper moll l’esperavensobre la taula. Quan el pinzell era entre lesseves mans, aquella habitació s’omplia desomnis, passions, il·lusions, sentiments,imatges... Tot quedava sobre els papers,aquest, eren com capses on podies veureemmagatzemats milers dels seussentiments.Ja era tard, ara tocava tancar la capsa ideixar assecar les seves últimes emocions.

Concurs de Relats Hiperbreus 2004.2005Obres Guanyadores

Primer premi bloc 3r i 4t d’ESO

L’ESCOLA CREA VIOLENCIA

Estudis recents de la SIDA (Societat Independent Domèstica d’Alumnes) han demostrat que anar aescola crea violència i un estat general de malestar em tot el cos, a més dels repetitius mal de caps.L’acumulació d’estrès i de feina, ha fet que els alumnes fugin i suspenguin. Els científics de la SIDAho han exposat així:El valor total de violència creada és igual a la suma del nombre d’exercicis i els minuts i després esdivideix pel pati l’esplai. A més si es dóna el cas “S” ( no volem dir el significat de S) , aquest esmultiplica pel cas donat. La formula és

E+H _______ . S .10 TlTv = _______________ 25,7

Segon premi bloc 3r i 4t d’ESO

6

Concurs de Relats Hiperbreus 2004.2005Obres Guanyadores

VAIG VISITAR EL TEU MÓN

Tot va començar ahir, quant et vaig veure a tu, pensanten altres coses gens relacionades amb la classe denaturals, allà on ens trobàvem en aquell moment. Iem vaig preguntar en què pensaves. Tot seguit la mevaimaginació va volar. Ens trobàvem a sobre d’unaextensa massa d’arena, i llums que, al seu reflex, esveien els teus ulls. Ajaguda al terra, miraves aquellesllums, les estrelles. Vaig experimentar una sensacióde benestar, que en cap moment de la meva vidam’havia sentit millor. Una veu que venia des de lluny,cada vegada es sentia més a prop, fins que em vaigdespertar. M’havia quedat dormida a la classe, igualque tu. Aquests rumors que diuen, que cada personaté una petita lluna, que viatja cada cop que necessitaimaginació, són certs, només que aquest cop jo haviavisitat la teva.Tot seguit vaig sentir la professora que em deia: “Oneres? Visitant la lluna?”.

EL VELLAixò era un “tio” vell que tenia un hort ambtomàtigues de ramellet ben cuidades. Però undia va entrar un “Killo” amb el motoserra i esva carregar el cirerer i 30 tomàtigues deramallet. El “tio” vell va agafar la seva hipermaster súper motoserra que feia 6 metres dellarg i es va carregar tot el corral i va anarcorrent cap a aquell “killo” i li va xapar el capamb la destral de l’amo en Pep CaragolBombilla. Finalment, va venir el Cavaller Arturamb el cavall blanc i va xapar aquell “killo”amb l’Escalibur. El “tio” vell va reconstruir elcorral i se’n va anar a dormir.

Tercer premi bloc 1r i 2n d’ESO

Segon premi bloc 1r i 2n d’ESO Primer premi bloc 1r i 2n d’ESO

Tercer premi bloc 3r i 4t d’ESO

CLASE D’URTGRAFIA PÁ NIVÉSUPERIÓ

Algunas veses, quando s’ecribe é mu difícil podé sabécomo s’ecribe relamente bié y como e pronunciapefetamente. Po equemlpo, si yo digo: “Se me cayóuna moneda en el agujero”, se debe ecribí como acontinuasió: “Se me cayó ‘na monea en er bujero”.Solo asín e consigue un nivé d’urtografía pefeto.Tambié ar no contá asentó se asen mucha farta: “Elcamión es muy grande”. ¡Menu’a pifia’a! Eso s’ecribeasín: “Er camió ( o fragoneta) é mu gande”. É muboxonno q’alguien ecriba realmente asín cuando etaal lao d’un catellano, é realmente pá metele un bofetóy decalo tirao en er suelo. Quando uno ecribe tié qie y’con cuidao pa no cometé fartas y si no (é un casoperdio), q’apernda ortra lengua má fásil q’eta.

TOT S’ACABA

- Hola, tens alguna carta per a mi? – preguntà enManel.

- No, la teva dona no ha respost la carta que li vasenviar.- va respondre el carter amoïnat pel seuamic.

En Manel era un home alegre, divertit, que sempreque el trobaves pel carrer, et contagiava el seu bonhumor. Però, després del que va passar aquell dia,no ha tornat a somriure. És una persona fosca isolitària, que quasi mai trobes pel carrer. I si el trobes,veus com es consumeix per dins per culpa de la tristorque augmenta cada dia.Aquell dia la seva dona i ell estaven passejanttranquil·lament agafats de la mà, deixant els carrersimpregnats de la seva felicitat. Però tot s’acaba. Endècimes de segon va passar tot. La seva estimadadona es va desmaiar de cop i volta. Els metges vandir que el tumor la va matar silenciosament.Avui fa dos anys que en Manel envia cartes a la sevaestimada Margalida.

Signat: el carter.

7

Entrevistem Clara Wünnenberg. Actualmentfa el curs de 4t d´ESO i l´any passat va ser la guanyadoradel certamen per la portada de l´agenda escolar del curs2005/06 així com els concursos que organitzàl´Ajuntament de Sóller a més de ser una excel.lentestudiant i companya de classe.

- Com ets sents guanyant tots els premis artístics que etvas presentar l´any anterior?

És clar que em sent orgullosa d´haver guanyat aquests

tres premis i també satisfeta de mi mateixa, però, per

una altra part no m´agrada que m´hagin pres com “la

que ho guanya tot”record la frase “tan mateix per què ho

hem de fer si tanmateix guanyarà na Clara.

- Quin curs feies quan vas guanyar els premis ?

Feia 3r d´ESO.

- Quina és la motivació que vas tenir per pintar?

Al primer no vaig tenir cap motivació especial perquè

era una feina que la mestra de plàstica ens havia manat a

darrera hora i va ser una cosa de fer-la ràpida però

almenys un poc bé. Per això ,mai no hagués pensat

guanyar aquest premi.Després ja em vaig motivar més i

em feia ganes de pintar més i participar en els concursos

amb una bona obra. A més, sempre m´ha agradat pintar

quan tenc temps i si no tenc res més a fer igual que el

meu pare... que també pintava abans i des de petita m´

han encantat els seus quadres.

- Com et sents veient la teva portada a totes les agendes?

Per una part estic molt contenta però em fa molta

vergonya veure les agendes, en les mans dels

alumnes ,amb la teva portada, i a més amb el teu nom....

Gent d’aquí Una secció d’Ixchel L.

- Quin premi destacaries i per què?

Tots els premis tenen un pes per mi , una

importància diferent, destacaré el programa de

Fires i Festes 2005. Aquest el destac pel fet que

tot el poble va tenir en mans el meu dibuix i no

m´ho haqués esperat mai pintar la portada del

Firó; i l’altre és la portada de l´agenda i és pel

fet que és l´agenda de la meva escola i em va

agradar molt el tema del dibuix i com va quedar

aquest.

8

PASTÍS DE XOCOLATA

INGREDIENTS: 200 grams de cobertura de xocolata 200 grams de mantega 6 ous 300 grams de sucre 100 grams de farina fluixa 1 cullerada de cafè de llevat enpols Per a cobrir: 100 grams decobertura Un raig de nataELABORACIÓ:

- Posar els 200 grams de cobertura i la mantegadins un perol i fondre al bany maria o almicroones.

- Mentrestant, posar dins un altre perol el sucre iels ous i batre lleugerament amb unes barnilles.

- Quan la cobertura i la mantega estiguin fuses,mesclar-les perquè quedi una mescla homogèniai afegir-la al perol dels ous i el sucre, remenarbé, afegir la farina tamisada i mesclada amb elllevat i seguir remenant tot el conjunt finsmesclar-ho completament.

- Folrar la base d’un motlle desmuntable amb filmde plàstic o amb paper d’alumini, posar-hi lamescla i ficar el motlle dins el forn encalentit a200ºC i immediatament disminuir la temperaturaa 150-160ºC, deixant-ho coure uns 30-40 minuts.

- Mentre es cou el pastís, fondre la cobertura percobrir-la, afegir la nata, mesclar-la bé i reservaren un lloc tebi.

- Quan el pastís estigui cuit , deixar-lo reposaruns 15 minuts i cobrir-lo amb la mescla que s’hapreparat abans.

- Aquest pastís es més saborós i esponjós si esserveix a temperatura ambient i li van molt béles salses de fruites.

NOTES:

a) A la fórmula d’aquesta recepta se li poden afegirfruits secs (panses, nous trossejades, ametlla filetejadao en granet, pistatxos, etc.), posant-los-hi al mateixtemps que la farina. b) La nata que es mescla amb la cobertura per cobrirel pastís pot substituir-se total o parcialment permantega tenint en compte que a major quantitat demantega menys cremosa i brillant quedarà lasuperfície del pastís.

PÀGINA GASTRONÒMICA Biel Cerdà i Lluïsa Palou

PASTA FULLADAINGREDIENTS:1 kg de farina de força. (La del paquet del xot blau,la podem reconèixer si en pegam una grapada iobrim la mà, el munt de farina cau), 100 g demantega o margarina de ½ l a ¾ l d’aigua,unpolsim de sal, mig dl de vinagrePer fer-li les voltes: 900 g de mantega o margarina

ELABORACIÓ:Pastar tots els ingredients, menys la mantega per ferles voltes, fins que aconseguim una massa. Fer unabolla amb la massa i deixar-la reposar una mitjahoreta, tapada amb film. Mentre la massa reposa, anarestrenyent i pegant-li cops als altres 900 g de mantega,fins que no tengui cap bolleta dura. La massa i elgreix han de tenir la mateixa consistència. Enfarinarmolt bé la taula i el corró i anar estirant la massa,donar-li forma de creu, deixar al mig de la creu unpoquet més gruixut que la resta.Col.locar damunt d’aquesta muntanyeta els altres 900g de margarina i anar doblegant les puntes de la creude massa, embolicant el greix al seu interior, com sifos un paquet. Una vegada hem tancat bé aquestpaquet, donar-li uns copets suaus i començar a estiraramb el corró sense pitjar la massa. Quan tenguem unrectangle de massa, retirar tota la farina que tengui idur una punta cap al primer terç de la massa i després,l’altra punta., fent una volta senzilla.

Deixar reposar la massa devers mitja horeta,tapada amb film per a evitar que ens formi una crosta,si fa calor, deixar la massa a la nevera. Una vegadapassat el temps de repòs, tornar a enfarinar bé la taulai el corró i tornar a estirar la massa. Llevar la farinade la superfície de la massa i dur un extrem de lamassa cap a la mitat i després l’altre. Això és unavolta doble. Tornar a tapar la massa i deixar-la reposaruns 20 minuts més.

Tornar a repetir aquesta darrera acció, de lavolta doble, i tornar a deixar reposar la massa, idesprés, tornar a donar-li una altra volta senzilla, comla primera de totes que havíem fet. I ja tenim la pastade fulls elaborada per nosaltres mateixos! Ara japodem utilitzar-la per fer les elaboracions que ensvenguin de gust; i si tenim massa pasta, sempre podemcongelar la que no necessitem, això sí, sempre benembolicada amb film.

9

Allò que no es va veure a la desfilada dels alumnes de batxillerat

El BackStageText: Juan Antonio Fernández . Fotografia Dzohara Mancebo

Hores i hores de feina esveren reflectides durant ladesfilada del vespre ,realitzada pels alumnes debatxillerat i algunsprofessors. Però no tot és elque es veu sobre lapassarel.la , abans també hiha molta feina i moltescares que no desfilen peròmalgrat la seva tasca nosigui mostrada, ésimprescindible per a larealització de la vetllada. Atot ells , als que desfilaren ials que no, una forta ovaciói que l’any que ve ens tornina oferir una nit tan màgicacom la d’enguany.

10

ECLIPSISens dubte el fenomen atmosfèric que més expectació va aixecar aquest primer trimestre fou l’eclipsi ( 3.octubre.2005), que malgrat el cel estigué ennuvolat , alguns minuts poguérem gaudir de la imatge d’un solparcialment negre ( recordem que l’eclipsi era anular i que aquí el percentatge d’obscuritat era d’un 80%)

Dia 3 d’octubre al matí. Tots els alumnes i professors de l’institut GuillemColom Casasnovas sabien que un esdeveniment astronòmic havia d’ocórrerdurant el temps d’esplai. Els alumnes demanaven, curiosos, que elsexpliquéssim millor tot allò que deien en els telenotícies i ara estava enboca de tots. Què era allò de l’eclipsi? Era realment tan... perillós?

Una explicació d’aquest fenomen, admirat segle rere segle, és la següent:laLluna va donant voltes a la Terra amb un cicle de poc més de 29 dies. Eldia de Lluna Nova, no podem veure el nostre satèl·lit durant la nit perquèestà situat entre el Sol i la Terra. És a dir, la podríem veure de dia, si el solno ens enlluernés. I, si està entre el Sol i la Terra, com és que no tapa laclaror del Sol cada mes? L’explicació és perquè l’òrbita de la Lluna té unapetita desviació, que en terme mig és de 5º. Això vol dir que gira més omenys per l’equador terrestre, però de vegades un poc més amunt i devegades un poc més avall. Hi ha alguna vegada, però, que sí que passa justpel centre, i la Lluna ens tapa la claror del Sol. Aquest fenomen és l’eclipsi.

Una curiositat és que, en tot el Sistema Solar, només és a la Terra queexisteixen els eclipsis totals de Sol. La raó és una curiositat de números:resulta que la Lluna és 400 vegades més petita que el Sol, però la tenim400 vegades més a prop! Així, ens fa l’efecte que els dos astres tenen lesmateixes dimensions. En els altres planetes, l’únic que «poden veure» ésun puntet negre que passa per enmig del Sol.Els alumnes i professors havíem de tenir l’oportunitat de veure aquellfenomen. I alguns de nosaltres ens vam informar dels perills que podiapresentar. L’observació d’un eclipsi té els mateixos perills que qualsevolobservació directa del sol. No és cert que quan miram el Sol directamentamb els ulls nus els hem de tancar perquè ens fan mal? Clar que sí! hipodríem perdre la vista! Idò quan miram un eclipsi amb els ulls nus tenimel mateix perill, amb la diferència que no ens fan mal.Advertits d’aquest perill, es van repartir ulleres de protecció adequades, amés de realitzar un muntatge per observar-lo indirectament.Els alumnes de tècniques experimentals de 1r de batxiller van participaractivament i amb molta d’il·lusió en aquest muntatge. Consistia a projectarl’ombra del Sol i la Lluna damunt una pantalla. En total hi va haver 6punts d’observació: 2 artesanals, fets amb binocles i cartolina, i 4solarscopes, aparells emprats per a observacions solars.Uns núvols van aparèixer en els darrers minuts de l’eclipsi, i van fer queno poguéssim veure amb claredat el punt més important de l’espectacle.

Una altra oportunitat per veure el Sol com s’amaga darrere la Lluna seràdia 29 de març. A Mallorca serà només un eclipsi parcial, cobrintaproximadament un 35% del diàmetre solar. Recupereu, per tant, les ulleresque vau fer servir per dia 3 d’octubre, o adquiriu-ne de noves, si podeu.Nosaltres ens encarregarem altra vegada de fer els muntatges!

M. Eulàlia Bonet Vidal

11

Per a què serveix estudiar música?Fotografia :Dzohara Mancebo / Text: Virgínia Forteza

No hi ha hagut cap any que qualquealumne no m’hagi formulat aquesta pregunta. Acasa molt pares no consideren que sigui gaireimportant, si van malament de música no tenenper què preocupar-se. És normal anar a repàs demates, però si qualcú diu que va a classesparticulars de música sona estrany. Així quem’he decidit a explicar-ho de la forma mésclara.

Comencem xerrant del qué pensavenels gran filòsofs de l’antiga Grècia.

Aristòtil i Plató consideraven vitall’educació musical en els joves, ja quel’ensenyança d’un tipus de música adequat feiales persones més bones. Ho explicaven de lasegüent manera: Si una persona és un bon críticsabrà triar les obres d’art de més qualitat, pertant, s’envoltarà de coses belles que litransmetran bondat. Com és lògic, abans de serun bon crític primer has d’aprendre allò que hasde criticar. Aconsellaven que els al·lotsaprenguessin matemàtiques per desenvolupar lament, educació física per una bona salutcorporal, i música per educar l’ànima. Anantalerta de triar la música més adequada per a laseva educació.

Anem ara als nostres dies, per què hemd’estudiar música a classe? Jo crec que hi ha unmunt de raons, i segur que vosaltres durant elcurs en trobareu un grapat més. Comencem, lamúsica serveix per:

- Ser un bon crític: així podrem destriarentre una música de qualitat, ben feta, d’ unaaltra sols amb finalitats comercials

- Despertar sentiments i emocions: aqui no se li ha posat la pell de gallina enescoltar una bella cançó? No hi ha res millor queuna música tranquil·la per relaxar-nos o una ambmolta marxa si tenim ganes de ballar,

- Aprendre a fer feina en grup:necessitem anar coordinats, hem de saberescoltar-nos, estar en silenci en el momentadequat...

- Exercitar la memòria: a l’horad’aprendre les cançons, les peces instrumentals..

- Desenvolupar habilitats: manuals al’hora de tocar instruments, vocals...

- Ser imaginatiu i creatiu a l’hora decomposar, d’improvisar o d’escoltar

- Saber concentrar-se, imprescindibleper ser capaços d’escoltar amb sentit crític od’interpretar una obra musical

- Exercitar el raonament lògicmatemàtic: valors de figures, ritme, tempos

- Millorar les interconnexionsneuronals : s’han fet estudis científics perconèixer quins beneficis ens aporta i s’ha vistque millora les capacitats del cervell ajudantaixí al desenvolupament i a la maduresa com apersona.

- Conèixer l’evolució de la música:veiem com ens ha seguit fidelment en cada unades les nostres accions. Sempre hem gaudit dela seva companyia durant tota la nostraexistència i avui en dia ho fa més que mai: acasa, centres comercials, bars, escoles,concerts...

És un art amb el qual sempre estam encontacte a més, els aspectes esmentats ensajuden a l’aprenentatge de totes les matèries,per tant, crec, que hem de canviar el sentit de lapregunta i demanar-nos: per què no estudiarmúsica, si tot el que dóna són beneficis?

12

INTERCANVIS

Juan Antonio Fernández

Una de les activitats mésimportants del primertrimestre fou l’intercanvirealitzat entre el departamentd’hoteleria del nostre centrei un grup d’alumnesd’hoteleria de la Regió deNorth AyrShire (Escòcia).L’acolliment el realitzàremper cortesia a l’estada queférem a Escòcia el més d’abrildel curs passat.

La visita a Sóller perpart dels escocesos esrealitzà entre el 15 i el 20 denovembre; 5 dies plensd’activitats, visites i unaexcursió el Barranc deBiniaraix; però sens dubtel’activitat més important ladugueren a les instal·lacionsdels nostre centre, onalumnes d’ambdós païsoscuinarem vàries paelles icoques de verdures, peracabar la jornada amb undinar de companyonia , onno faltà ni la músicatradicional mallorquina acàrrec d’un grup d’alumnesde l’institut.

13

Coordina : Magdalena Carrillo

Estás más destrozado que el colchón de un erizo.

Era un hombre tan grande, tan grande... que confundían su ombligo con unembalse.

Si fueras una estrella, el sol dejaría de brillar.

Eres el aparato de mis dientes.

Si fueras una princesame arrancaría el corazón de cuajopero como soy tan bueno en dibujo;te lo haré dibujado

1ºA

1ºCTú eres la bujía de mi motor y el agua del miradiador.

Ayer pasé por tu casa y me tiraste un ladrillo.Mañana pasare de nuevo para construirme uncastillo.

Era una mujer tan gorda, tan gordaQue cuando va a comprar ropa pide la talla ecuador.

Cuando te veo, se me acelera tanto el corazónQue seria capaz de bailar un reggatón.

1ºB

1ºD

1ºE

Por ti bailaría en calzoneslas más ridículas canciones

Era un hombre tan, tan, tan rata,que no podía tener gatos

Por ti escalaría el Everestpara verte otra vez

Eres la princesa de mi cuento de hadas

Si tú fueras un armariome pasaría todo el día dentro encerrado.

Si yo fuera un velero y tu una furiosa tormentanavegaría sin cesar , buscando una muerte lenta

Si tú fueras el maryo seria un barcoy estaría a la derivael resto del año.

Era una mujer tan gorda, tan gordaque se hizo un vestido de flores y se acabó la primavera.

Hipérbole

Primero de E

.S.0Hipérbole

14

LA PREGUNTA DEL MILIÓ DEDÓLARS

Fas un passejada durant l’esplai i en un redol de gentveus un munt de brutor. Curiosament al costat hi ha unaenorme paperera. I demanes: per què no la feis servir? Ila resposta inevitable: no hem estat noltros. A més, ambun to contundent, quasi ofès per la directa insinuacióqué poguessis pensar que ells no han pensat en els altres,en tots els que compartim l’institut. Idò deu ser vera.Però, qui haurà estat?

Acaba l’esplai, entres a l’edifici i al costat de la cabinade telèfon, un caramull de bosses de no se sap quinsproductes. Unes al·lotes encara en mengen mentre xerrende la festa de desfilada dels de segon de batxiller. Aquestavegada no hi ha pregunta, només una mirada que alternala brutor i les seves cares, i com alguna d’elles et coneix,també diu que elles no han estat.

Puges a classe i et trobes des d’un tros de panet migtrepitjat, pilotes de paper de plata, embolcalls diversos iuna paperera remoguda i mig buida. És un estat de cosesque per molt que et sorprengui, comença a ser tan habitualque allò estrany és que encara t’hi fixis. Entres a classei veus papers estripats pel terra, una llauna de coca-colala chispa de la vida que encara mostra signes de vidaamb un redol marró sobre una taula amb grafittismulticolors, que en els orígens del temps devia servircom a taula d’estudi. I a les portes de l’hivern notes unfred inesperat, però tot d’una repares dues finestresobertes. Recordes l’anunci de fa anys en què un bongrapat de bitllets s’escapaven pels imperfectestancaments, metàfora visual d’una calefacció que noserveix de res pels defetuosos tancaments d’unes finestresantigues. Però aquí ESTAN OBERTES. La resposta ésuna vella coneguda: no hem estat noltros.

Ningú no embruta, ningú no pinta les taules, ningú nomalbarata la calefacció, però la realitat és que tot estàbrut, la factura de gas-oil no deixa de pujar, i moltesaules semblen sorgides d’un escenari bèl·lic.

He decidit passar a l’acció i em posaré en contacte ambels de CSI per resoldre aquest enigma tan increïble, peròno sé si fer-ho amb els de Las Vegas o amb els de Miami,perquè els del El Comisario no m’inspiren gaireconfiança. O tal vegada valdria la pena cridar l’eficientpresident de esta nuestra comunidad de Aquí no hay

Medi Ambient

quien viva perquè doni idees definitives al’enigma més gran dels darrers temps, al’alçada de qui va matar Kennedy, la veritatdel viatge a la Lluna o de quan tornarà Espanyaa guanyar el festival d’Eurovisión.

Però no aturarem fins esbrinar-ho, no enspodem resignar a viure envoltats de brutor. Itu? “No, jo no he estat”. Però si no demanavaaixò. “No, jo..., no hem estat noltros”.

Fotografia :Dzohara Mancebo / Text Lluís Baeza

15

FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL

Magdalena Tramulles i Enric Gaià

L’Ordre del consellerd’Educació i Cultura de 2 degener de 2003 per la quales regulen les pràctiquesformatives en centres detreball. (BOIB 16-01-03)La formació professional específicas’estructura en Cicles formatius degrau mitjà i grau superior.Aquests a la vegada estanestructurats en mòdulsprofessionals: -Mòduls professionalsassociats a una unitat decompetència. -Mòduls professionalstransversals (engloben lescapacitats terminals,els criteris d’avaluació i elscontinguts transversals a més d’unaunitat de competència.) -Mòdul de formació iorientació laboral. -Mòdul professional deformació en centres de treball(FCT).El mòdul (FCT) és la darrera fasede la formació professional reglada: l’alumne aconsegueix el seu perfilprofessional en una situació real detreball.El mòdul de FCT s’entén com unbloc coherent de formacióespecífica constituït per un conjuntde capacitats terminals que volenassolir-se i uns criteris d’avaluacióque orienten les activitatsformativo-productives que haurà

QUÈ UNEIX L’IES GUILLEM COLOM I LES EMPRESES?

de fer l’alumne en un centre de treball.Quan l’alumne acabi el cicle formatiuhaurà d’haver assolit un conjunt deconeixements, habilitats, destreses iactituds que caracteritzen lacompetència professional general quedefineix cada títol i estarà preparatper a l’exercici de la professió .És per això, que la formació ques’imparteix als instituts on hi ha FPha d’estar actualitzada i adaptada ala demanda real que sol.licita elmercat ja que si la formació ques’imparteix no és la mateixa osemblant a les tasques que realitzena les empreses l ‘alumnat no estaràadaptat al món productiu en el qualen pocs dies haurà de treballar. Les empreses que han cooperat ambl’institut en els darrers anys per dura terme aquest mòdul son les següents:Béns d’avall, H La Residencia, Read’sHotel, R.Can Jaume, R.Xoriguer,Hotel Suliar Palace, Gran Hotel deSóller, R. Airecel, Cas Xorc, CanQuirós, R.Petit Celler Cas Carreter,R.Es Canyís, R. Can Penasso, R.SaPeladora, R.Can Lluís, Fàbrica deGelats, R.Es Garrigó .Ajuntament deSóller, Ferrocarrilde Sóller SA,Genoveva I. Sanchís, Mobles MoraCB, Hipòdrom Son Pardo, El Gas SA,Sóller Consultors SLU, Ca’n SolerSA, Fundació Deixalles, Sóller ToursSL, Gafico Assessoria SL, Muleta deCas’Hereu i Jardí Botànic de Sóller.Aquest és un bon moment perreconèixer i agrair el gran esperit decol.laboració que existeix entre lesempreses on els alumnes fan les fcts il’IES Guillem Colom Casasnovas.

16

L’Slot a L’IES

Ara ja farà 4 anys que, anualment , una deles activitats que genera més expectació ésla competició d’slot. Alumnes i professorsposen a prova la seva destresa alcomandament dels cotxes i al llarg d’unasetmana d’entrenaments pel darrer dia declasse, mesurar-se i escollir els millorspilots.

L’any passat, però, l’activitat tingué uncomplement que la va fer, si més no, mésinteressant amb una exposició de cotxesd’slot cedits per alumnes i professors iparal·lelament una mostra de cotxes derally 1/1 que molt amablement ensdeixaren coneguts pilots de Sóller.

Aquestes exposicions, carreres de rally iuna carrera de resistència de 2 horescompletaren el calendari d’activitats queben segur als més de 40 pilots, satisferenplenament i esperen la nova trobadad’enguany , en la qual, i com han avançatels organitzadors, es muntarà la pista d’slotde velocitat més gran mai muntada aSóller.

En la propera edició de Myotragus usn’informarem puntualment.

Juan A. Fernandez

17

Li diuen Pepo i té un hobbyJosé Antonio Campillo, conegut com a “Pepo”, és un alumneque aquest curs fa 2n del cicle formatiu de Cuina, i destaca, amés de per les seves aptituds culinàries, per la seva artísticavessant d’il·lustrador de còmics, en què destaca per la sevaoriginalitat i frescor en el traç. Per aquest motiu volem saberalguna cosa més sobre el seu “hobby”.

- Quina va ser la teva inspiració per aquest còmic?

Crec que està ben clar, les classes on fem cuina , ja que quasitot el que passa en el còmic és real.

- Com és que dibuixes tan bé i no t’ hi dediquesprofessionalment?

Perquè són molts anys d’ estudi i em feia peresa. Peròsegurament quan acabi el cicle formatiu de cuina, aniré a ferbelles arts.

- Has anat a qualque curs de dibuix?

Maria Marquès Morell

No.

- Des de quan dibuixes?

Si no recordo malament més o menys des dels vuit anys.

- Quines afeccions tens a part del dibuix?

Ben poques, jugar a la “ play” , esport en faig ben poc, escoltarmúsica com molta gent, i llegir “manga”,és clar.

- Que prefereixes dibuixar el còmic europeu o el “manga”,quin llegeixes tu?

Preferex llegir i dibuixar el “manga”.

- Per finalitzar, quins són els teus dibuixants preferits?

De dibuixants espanyols hi ha en David Ramirez ( humoramarillo), també dibuixants d’El Jueves com n’Albert Monteys( Tato, para ti que eres joven) o Vizcarra , que aquest nomésfa caricatures.

Moltes gràcies per la teva amabilitat amb nosaltres i moltd’èxits en el futur.

18

Els alumnes de tercer del curs 2004/2005 varen fer per commemorar el 4tcentenari del Quixot un còmic.

Aquest còmic va ser realitzat amb lacol·laboració del departament deCastellà, tots varen llegir el llibre idesprés per cursos varen fer el guiódel còmic: els diàlegs de cada vinyeta,l’elecció dels plans i del punt de vista,la descripció dels personatges ...Després a Plàstica es realitzaren elsdibuixos. Cada alumne s’encarregà defer unes quantes vinyetes.

No obstant això, un alumne de 2nd’ESO, Tomeu Riera Canals vadibuixar ell tot sol, una adaptació delguió realitzat pels alumnes de 3r D. Elseu treball va ser reconegut amb unpremi a final de curs.

El còmic fou exposat per a tots elsalumnes i professors del centre.

Mar

ia M

arqu

ès M

orel

l

19

INICIACIÓ PROFESSIONAL D’OPERARIS DE VIVERS I JARDINSJORDI ROMA

L’AVENTURA DE L’INICIACIÓPROFESSIONAL D’ OPERARI DE VIVERS IJARDINS A L’I.E.S GUILLEM CASASNOVES

Hem començat l’aventura d’aquest any ambbones vibracions. Alumnes i professors sabíemque seria un viatge ple de moments gratificantsperò també d’altres difícils de dur.

Aquest any en la part corresponent a laformació específica ens hem marcat l’objectiude portar un manteniment de l’Institut, des deplantar noves zones fins al punt menys agraïtper a la vista que és el manteniment de les zonesverdes.

Els alumnes, des d’un primer moment hantingut una actitud molt participativa en tots elspetits projectes que hem dissenyat a l’aula 405.Hem fet esborranys d’idees a la pissarra, quedesprés amb bastant esforç per a totes les partshem portat a la pràctica.

L’ajardinament de davant del gimnàs no hasigut gens fàcil. Els alumnes van haver depreparar el terreny durant bastants dies, perposteriorment plantar-hi un seguit d’elementsque ens mostressin aquella part de l’IES deforma diferent.

Aquests moments d’esforç han sigutcompartits amb moments d’esbarjo, ja que vampoder gaudir de sortides a Palma i a Costitx,concretament l’ Institut Meteorològic i al

planetari. Sense cap dubte, la visita alplanetari de Costitx va representar unaexperiència molt divertida per als alumnesi va obrir un seguit de preguntes que entretots vàrem haver de respondre i d’altresque s’hauran de respondre amb el temps.

Ara els alumnes afronten la part final delcurs, ja que a principis de maig haurand’enfrontarse a dos reptes, difícils peròsi els passen molt gratificants. El primerserà el d’anar a fer unes pràctiques a unaempresa. Treballar fora de l’Institut, saberacceptar ordres i tenir la disciplinasuficient per incorporar-se al món deltreball.L’altra serà la d’enfrontar-se a la provad’accés a Grau Mitjà de FormacióProfessional. Aquest punt representa laporta cap al món de la formacióprofessional, un món que els permetràconèixer una professió i preparar-se pera la gran aventura que els espera,enfrontar-se a dia a dia de forma segura ipreparada.

També recordar-vos que ja tenim pàginaweb per si teniu dubtes sobre aquestesglaó de l’educació:w w w . g e o c i t i e s . c o m /gsocial_jardineria_soller

20

EL HIP HOP A SÓLLERDe manera concreta, no es poden definir exactament

els orígens del HipHop a Sóller per què no se sap si hi haviaalguna persona que escoltés HipHop a Sóller abans de laprimera generació de HipHop en el poble. S’ha aproximatque les primeres lletres de rap a Sóller varen arribar alstimpans de les orelles d’un dels primeres rapers de Sóller,Uribe. Després d’haver escoltat música rock i música heavy,entre 1996-1997 Uribe va escoltar música rap, una expressiómusical que pertany a la cultura HipHop, cultura que vanéixer al continent americà. No obstant escoltar altres estilsde música, n’Uribe em va afirmar que de totes les músiquesque havia escoltat, el rap era la que l’omplia per dintre. Elprimer que va escoltar n’Uribe de música rap varen ser CPV“el Club de los Poetas Violentos” i VKR “ VerdaderosKreyentes de la religión del HipHop”. CPV i VKR són grupsde HipHop d’Espanya de les primeres generacions deHipHop espanyola. Hem de tenir en compte que quan vacomençar a donar les seves primeres passes, el HipHopd’Espanya estava molt poc evolucionat ,és a a dir, que vahaver d’ evolucionar per arribar a ser el que avui és,aleshores el que n’Uribe escoltava era un Rap menysevolucionat que ara.- Doncs N’Uribe va ser un dels pares del HipHop a Sóller.- Exacte. I ara llegirem la història de la segona generació deHipHop de Sóller, generació coetània amb la quartageneració de HipHop d’Espanya.A principis del segle XXI, aproximadament entre el 2000-2001, la música rap no es va resignar que només fos n’Uribeque l’escoltàs i va arribar a un altre grup de gent. Aquestcert grup de persones es dedicaven a ballar break-dance a laPlaça del poble, la plaça constitució. Un dia, mentreballaven, uns turistes varen veure ballar break-dance a dosal·lots de entre 9 i 12 anys, i els van regalar 500 pessetes,500 pessetes que varen ser 250 per a cada un. Aleshores enFabio, un d’aquells dos al·lots, va mirar si tenia més dinersper anar a comprar alguna cosa a l’estanc de la Plaça delpoble.No sé per quina raó, però sé que de l’estanc va sortir amb laprimera revista de HipHop que havia comprat en la sevavida. Com un nin a punt d’obrir un regal, Fabio es va dirigirdirectament a ca seva per escoltar el disc que contenia larevista, disc on hi havia el primer rap que escoltaria.La segona revista de HIPHOP-NATION no la va comprar enFabio, la va comprar una altra persona d’aquell grup queformaven. Por ser la comprava en Víctor Barceló, pot seren Ma-free....No obstant això , la comprés qui la comprés, lasolíem mirar tots. Cal fer referència que la segona generacióde HipHop dins el marc del poble de Sóller va començar amben Ma-Free, personatge important perquè va ser adoctrinatper n’Uribe.- Diantres noi! En Ma-free?- Sí en Ma-free. En Ma-free com molts de nosaltres era unnoi incomprès en el poble o, des d’un altre punt de vista, una

mala companyia per certs fills de certs pares.En Ma-free va ser el primer B.Boy de lasegona generació de HipHop dins Sóller.- I què és d’ell avui en dia?- Ara s’ha integrat en el món de les lletres, espassa tot el dia llegint i no ha deixat de cantarrap perquè no va acceptar el HipHop com amoda, el va acceptar com a cultura, com enrealitat havia de ser.Bé, tornam on érem. Després d’un anyd’escoltar rap, certs personatges es varen posara escriure lletres que eren una “merda” peròhem de tenir en compte que l’humà no neixamb coneixement, l’ha d’adquirir, no creus?Les lletres que tractaven es basaven en temessocials com per exemple temes sobre amistat,diners, violència i competició.- Es va arribar a formar un grup que jo sàpigano?- Sí, un grup format per Wins, Men i Dj Pillín,format a Sóller a principis del segle XXI.Suposo que el nom de Nada por el Estilo queva rebre aquest grup, precisament és perquè esconsideraven únics.Wins escriu sense respectar una mètricaconcreta, és a dir, que té un estil lliure a l’horad’escriure. En Wins es caracteritza per temesde competició i amor, amor quan li fa mal elcor (ja,ja,ja). Men és caracteritza per l’ús d’unestil lliure sense seguir una mètrica i els temesde les seves cançons mostren unes propietatscompetitives. Dj Pillín, a diferència dels altresdos, va néixer a Andalusia. Aquest personatgeés el productor musical i Dj del grup“Nada por el Estilo”. Dj Pillín s’autodefineixel rei del sampler.- Què era un sampler, Joan?Un sampler és aquell tros de melodia d’unacerta cançó que per voluntat pròpia unproductor musical manipula per convertir-lo enpart d’una altra cançó que ell ha creat.

JAVIER RULLÁN I FABIO PARADA

21

EL HIP HOP A MALLORCAA l’illa de Mallorca, de la primera meitat dels

anys vuitanta fins avui en dia, s’han experimentat quatreetapes o “Booms” que designen els moments clau de lacultura HipHop a Espanya, però que també varen afectara Mallorca.

La primera etapa va començar aproximadamental 1984 amb la pel·lícula americana “Beat Street”. Elprimer “Boom” de HipHop a Mallorca es va produiramb aquesta pel·lícula quan un nombre molt reduït depersones la va veure. Quan varen veure aquestapel·lícula varen “flipar” i després varen voler aprendreles passes de ball que ballaven els personatges d’aquellapel·lícula.

Aleshores, aquests certs individus es varendedicar a ballar break-dance convertint-se , d’aquestamanera, en els primers breakers coneguts de l’illa deMallorca . El primer lloc on es va ballar break-dance vaser en el passeig marítim o també anomenat “ÚltimaHora” pels primers breakers de Mallorca, en aquell llocsempre quedaven per reunir-se a ballar break-dance els“quatre breakers” que hi havia a l’illa. Allà es on vacomençar tot- Però només va ser la pel·lícula americana “BeatStreet” que va influenciar els b.boys de l’illa deMallorca?-No. Evidentment que no. Hi varen haver altrespel·lícules americanes de HipHop (Wild Style, Breakin,Electric Boogaloo) abans i després de “Beat Street” iles revistes, música que els primers breakerss’intercanviaven entre ells.....;-A la televisió en aquella època també va sortir algunacosa de HipHop si no vaig equivocat, no?-Sí, en un programa que feien anomenat “Tocata”, unprograma de televisió musical...-Un programa musical que contava la història del pop-rock i que presentava certs grups de música, es podriadir que un “Música sí del momento” segons n’Ovas.-El segon “Boom” es va produir entre el 1989-1991.Abans d’aquesta època, hem de fer referència a laprimera explosió de graffitis a Mallorca perquè això esrelaciona amb altres fenòmens que comentarem. Elsprimers graffiters de l’illa es varen dedicar a pintar lesparets de la ciutat, no obstant de forma esporàdica.

Aquest fet es va produir entre el 1986-1987.Després, a l’any 1989 (Entrem en el segon“Boom”) dóna origen el primer event de HipHopnacional a Mallorca produït a BCM (unadiscoteca de Mallorca). En aquest granesdeveniment varen actuar grups de HipHoppeninsulars com Estado Crítico, D.N.I., MCRandy.....

Javi B.boy va ser el guanyador de graffiti del’acte que es va produir a BCM.A partir d’aquest moment, el graffiti, el dj i el raps’expandeixen i es donen a conèixer més queabans a Mallorca.Parlarem del Graffiti. El primer grup de personeso “crew” que es va dedicar al graffiti es vaanomenar “La Palma Conexion”. “La PalmaConexion” va començar a ser un grup de personesmolt reduït format per Lokomás, Nahze i Alberto.Més tard es va expandir i “La Palma Conexion”va arribar a formar-se per gent de Son Gotleu, SonCladera...Parlant de rap de Mallorca. Després de l’event deHipHop a BCM i després de la publicació del disc“Rap in Madrid”,Les primeres inquietuds musicals de gravar rap enmaquetes de “cassette” es varen obrir pas amb elgrup de rap “Cyber Boys” format per Pedro Troz,Chino, Biyi,... Com també el grup de rap “WillyBeat Project” format només per en Biyi i enChino.fusió dels grups de rap “Rsn i Bbp (Beat boxbosy)” va donar origen al primer grup de rap deMallorca que avui encara es manté “ a lasandadas” anomenat La puta o P.P..Posteriorment, a Alacant es va celebrar “Quepunto de fiesta”. “Que punto de fiesta” és laprimera macrofesta de HipHop Espanyol donat aAlacant l’any 1994 on varen participar grups comCPV (Club de los Poetas Violentos), La puta op.p., rs232....Més tard s’obrí pas al tercer “Boom” a l’any 1996amb el primer LP de rap dins Mallorca:Vacaciones en el mar de La Puta o p.p.L’últim “Boom” es va produir fa quatre anys, quanel HipHop es va començar a comercialitzar pertelevisió i els Lp’s proliferaren sense veure límitla seva expansió.

JAVIER RULLÁN I FABIO PARADA

22

Dep

arta

men

t d’

hote

leri

a.

Al llarg del primer trimestre eldepartament d’hoteleria hanrealitzat múltiples activitats ,entre les quals podem destacar, la participació a la Fira de lamel i l’oli , la realització delSopar Anual per al personal delnostre Institut , una jornadamicològica al bosc de Lluc ,l’elaboració i venda de torró ola visita a les tafones de la Vall .Com no, però, les activitatsprincipals i a l’entorn de lesquals gira la tasca del dia a diasón : el Restaurant Ben Cuinat,el servei de cafeteria o el demenjar per a endur-se’n.Volem aprofitar aquestes líneesper adonar les gràcies a tots elsnostres clients quecontribueixen en la formaciódels alumnes, sense ells resd’això no seria possible.

info

rmac

ió d

epar

tam

ent

d’ho

tele

ria:

ww

w.c

uina

nt.c

om

23

Els agosarats redactors i els intrèpids periodistesen plena tasca redactil

Quasi 4 mesos de feina i encara no hem acabat.Des de la redacció de Myotragus esperam queamb aquesta publicació es mostri la feina delnostre institut i que si alguna cosa se’ns haquedat dins el tinter o no hem pogut donarcabuda a tot el que haríem volgut ; esperam enproperes edicions de myotragus assolir elsnostres objectius i fixar-ne de nous.Per cert si algú vol apuntar-se al projecteMyotragus sols ho ha de dir que ben vingutserà.Nota de redacció : N’Ixchel no surt a lesfotos, però també “currava” de valent.

24

Departament de Música- Concert de NadalPer acabar el primer trimestre, el departament de música, organitzà dia 23 de desembre a les deu del matí,

un concert de Nadal amb alumnes: de primer, segon, tercer i quart (optativa de música ) d’ESO i professors.Realitzat en dues parts essent la primera: bàsicament instrumental amb les peces: Oh dolces campanes, Per damuntla neu i Cançó dels nevaters entre d’altres

La segona part : s’interpretaren peces vocals amb acompanyament instrumental com el Rock de Nadal iLes dotze van tocant. Per acabar, tots els alumnes cantaren l’Adeste Fideles i els professors i els consergesversionaren amb instruments i veus: Santa Nit. Va quedar demostrat amb el concet , la qüalitat que assoleixen elsalumnes gràcies a les hores d’asaajos extres que hi dediquen gràcies a la tasca del les seves professores: MariaAntonia Soler, Pilar Calafell i Virgínia Forteza

Sortides de tutoria i excursions a peu per la vall de Sóller , visites al teatre, que pert cert fou una jornada moltdivertida per als assitents. Anar a veure cinema en català , participació a fires, foc de Sant antoni o una competiciód’slot , mostren el ventall d’activitats que es realitzen durant un trimestre. Reflectint a l’hora que la formació no esbasa sols en el que es fa dins l’aula i que aquest procés de formació ofereix un ventall d’il·limitades possibilitats quecompaginades amb la tasca del dia a dia dins les aules assoleixen un dels principals objectius del nostre centre.Apendre a aprendre

Serveixin també aquestes línies com a agraïment a Pilar Calafell que com a coordinadora d’activitats extraescolars ,qualque “mal de cap” li hem provocat.

Altres activitats extraescolars

A part de les activitas que hem realitzat aquest trimestre i que ja us hem anat mostrant en aquestes pàgines , aquí enteniu algunes més, no estan totes les que hem fet però sí les més significatives. Esperam en propers númerosd’aquesta revista mostrar-vos-les totes.

25

L’IES A LA PREMSA

26

EL RACÓ PER A L ’ESBARJOSE

CC

ION

ETA

D’H

UM

OR

I D

OIS

IDÒ QUÈ ESPERAVES, QUE NO HI HAURIA LLOC PER A LA RIALLA,LA IRONIA, FINS I TOT PEL SARCASME?

SI NO SAPS QUÈ SIGNIFIQUEN, CERCA’LS AL DICCIONARI ,PERÒ NO ET PERDIS AQUESTA SECCIÓ

PER

E R

UL

LA

N /

LL

UÍS

BA

EZ

A

Per començar, ens crida l’atenció:

§ L’”abundància” d’aigua que surt a les dutxes del gimnàs.

§ La de brutor que “campa” per tot?

§ La de pesta que fan les aules quan hi entres després d’un parell d’hores declasse.

§ Que a tothom li pegui per obrir les finestres, amb la tudada d’energia queaixò suposa.

§ Com estan de bé els bancs dels passadissos.

§ La quantitat de pilotes en bon estat que tenim al centre: zero patatero

§ La de manca d’espai que té el centre, basta mirar la sala de professors:sembla un xiviu de papers, llibres, i trastos diversos.

§ Tants de dies com estan tancats els serveis dels alumnes.

§ La d’incivisme que ho provoca. Que és que a casa seva fan el mateix? Otothom és un friki dels serveis

§ Que xerrant de frikies, com han batiat els alumnes el parking del centre:l’aparcament dels frikies.

§ La “poca olor” que fan els banys de les al·lotes entre classe i classe. Que nohavíem quedat que no es pot fumar al centre?

§ La de professors i professores que surten a la porta a fer la “fumata”,blanca o negra?

§ Tan bé com amb això es compleix la llei.

Tothom que vulgui pot participar en aquesta secció. Basta que ens ho faciarribar.

No tengo padres;hago del Cielo y la Tierra mis

padres.No tengo poder divino;

hago del honor mi fuerza.No tengo recursos;

hago de la humildad mi apoyo.No tengo el don de la magia;

hago de mi fortaleza de ánimomi poder mágico.

No tengo vida ni muerte;hago del Eterno mi vida y mi

muerte.No tengo cuerpo;

hago del valor mi cuerpo.No tengo ojos;

hago del resplandor del rayo misojos.

No tengo orejas;hago del buen sentido mis orejas.

No tengo miembros;hago de la vivacidad mis

miembros.No tengo proyecto;

hago de la oportunidad midesignio.

No soy un prodigio;hago del respeto al Dharma

(Doctrina) mi milagro.No tengo principios;

hago de la adaptabilidad a todaslas cosas mis principios.

No tengo amigo;hago del espíritu mi

amigo.No tengo enemigo;

hago de la distracciónmi enemigo.

No tengo armadura;hago de la

benevolencia y larectitud mi armadura.

No tengo fortaleza;hago de la �sabiduría

inmutable del espíritu� mifortaleza.

No tengo espada;hago del �silencio del

espíritu� mi espada.Col.laboració especial: Lluc Amengual

27

EL RACÓ PER A l’ESBARJOSU

DO

KU

S P

ER

USA

R L

A “

CL

OSC

A”

Sudoku (en japonès): ( sûdoku), es tracta d’un trencaclosquesmatemàtic de col·locació de nombres o lletres que es va popularitzar alJapó devers l’any 1986, però no fou fins a finals del 2004 , quan es vapopularitzar a nivell internacional.L’objectiu del joc és omplir una quadrícula de 9×9 caselles (81casellestotals) dividida a l’hora en unes subcaselles 3×3 .El joc comença amb alguns nombres entre 1 i 9 , ja disposats dins certescaselles. L’objectiu és omplir tota la graella ( amb nombres de l’1 al 9 )sense repetir cap xifra , en una mateixa columna, fila o subquadrícula .

Així que ja que sabeu com es juga, accepteu aquests reptes .

Per

e R

ullà

n /

Mar

ia L

uisa

Mar

tín

/ Jua

n A

nton

io F

erná

ndez

Sol·lucions en el proper Myotragus ( aprox 15

juny)

28

EL RACÓ PER Al’ESBARJO

JOCS DE LÒGICA I ESTRATÈGIA.

UN DE NOMBRES PRIMERS.Quatre nombres primers tenen la seguent

estructura:AA – BAB – BACD – AAAC

Si sabem que cada lletra representa una xifra ique lletres iguals corresponen a xifres iguals,quins nombres són?.

ELS TRES BESSONS TRÓNTXEZ.Els tres bessons Tròntxez tenen el molest costumque quan els fan una pregunta, dos d’ells diuen laveritat i l’altre la mentida.Els vàrem preguntar qui va néixer primer i vancontestar:Peric: “ Pep va néixer primer “.Pep: “ Jo no sóc el major “.Pau: “ Peric va néixer primer “.Em pots ajudar i dir-me qui va néixer primer?.

EL POETA I EL DETECTIU.Fà molts d’anys, el poeta Rafael Albertídenunciava un crim matemàtic en un poema quedeia així:

Nova York, un triangle escalè. Asseassina un cobrador. Nick Carter no sap res.

Efectivament, Nick Carter no va saber res enaquell moment, però posteriorment va arribar adescobrir:

T’AGRADEN LES MATES?.Doncs, solucioneu aquest superexercici. Animeu-vos, quesolament heu de descodificar el nostre sistema de numeració.Ah,però no us oblideu del codi de prioritat dels signes!

Aquests són els nostres símbols numèrics:

a A d f g1 2 3 4 5

h K k l ñ6 7 8 9 0

I aquests els exercicis que us proposem:

a) h + f x k =

b) ( K x l ) - ( d x A ) =

c) ( k + aA ) x ( añ - k ) =

d) h x ( l + A ) =

e) Ag - ( f x h ) =

Pere

Rul

lán

/ Llu

ís B

aeza

El passat dia 9 de desembre del 2005 , els i les alumnesde tots els cursos d’ESO anaren a veure la pel.lícula encatalà “ Harry Potter i el calze de foc” . Activitat que va serprogramada pel departament de català .

CRÍTICA DE CINEMATÍTOL: HARRY POTTER i el Calze de Foc Producció: Heyday Films Direcció: Mike Newell Estrena : EE.UU 18 / 11 / 2005 Espanya 25 / 11 / 2005 Durada: 150 minuts Actors principals:Daniel Radcliffe en el paper de Harry Potter Rupert Grint en el paper de Ron Wesley Emma Watson en el paper de Hermione Granger Ralph Fiennes en el paper de Lord Voldemort Música: de Patrick Doyle Guió : Steve Kloves a partir de la novel.la de J.K.Rowling “Harry Potter and the Goble Fire” Gènere: Aventura fantàstica La Pel.lícula: Tracta, una vegada més, de les aventuresde Harry Potter en el quart any de la seva estada aHoghwarts. L’aventura comença quan el calze de foc had’elegir tres participants del cèlebre torneig dels 3 mags,Harry Potter serà l’elegit per la casa Gryffindor per fer-seamb la famosa copa, no se sap molt bé com hi forma partde l’elecció ja que, Potter, no té l’edat per participar-hi, alfinal de la pel·lícula es descobreix qui ha estat. Lacondicions d’aquest concurs repten a superar tres perillosesproves per tal d’aconseguir el triomf. Les dues primeresproves les guanya, en certa mesura, per l’ajut indirecte deLord Voldemort que té com a intenció la destrucció de Pottera la tercera prova. La pròpia astúcia , la força moral i elsamics que sempre estan i estaran amb ell, fan que Potteres pugui declarar guanyador del campionat. La pel·lícula respon al que s’espera de la nissagaPotter: entreteniment, aventura i suspens, juntament ambuna desbordant dosi d’ imaginació, avalada pels efectesespecials digitals, tot plegat assegura l’èxit de la pel·lícula.Per aquests motius, aquest últim lliurament es valoratcom el més espectacular dels tres estrenats fins ara. Tambés’han de tenir en compte una sèrie d’ innovacions respectea les altres estrenes. El contingut literari que és més obscurdel que aparenta, ja que està ple de missatges en clau quefan referència a problemes morals del nostre temps i ques’han de desxifrar. A més la seqüència del fons del llacque té elements d’un autèntic film de terror. Tot plegat faque la pel·lícula es dirigeixi més a un públic adolescentque a un públic infantil . Els i les alumnes de taller de cinema trobam queés una bona pel·lícula, totalment aconsellable. El seudirector, Mike Newell, no ha decebut ja que mostral’esperit i l’ambient que l’autora vol transmetre a travésdel llibre. No obstant això, consideram que la pel·lículaes centra massa en el torneig i amb Harry Potter iresta importància als amics i altres personatgessecundaris que en el llibre tenen més protagonisme .Si més no, esperam amb curiositat la cinquenapel·lícula de les aventures d’aquest singularpersonatge. Sabem que ja s’està filmant.

TALLER DE CINEMA

CINEMA

29

EL RACÓ PER A L’ESBARJO Pere Rullàn

Una de les vertents artístico-gràfiques més actuals i de moda als nostre centre és el fet de dibuixar còmics, ja siguid’estil japonès , provinent de “ l’anime” o el “manga” o l’estil més americà influenciat per DC comics i la Marvel.Aquí us presentam alguns dels treballs que han arribat a la nostra redacció. Enhorabona a tots i seguiu amb aquestinteressant hobby

Per

desi

g ex

prés

del

’aut

or n

o pu

blic

am e

l seu

nom

.

Aut

or “

Met

al’s

” : L

luc

Am

engu

al

30

ESPORTS

ENTREVISTAANDREU RUBIO BAUZÁ,EL FUTUR PUJOL?Fitxa: Andreu Rubio Bauzá

Curs: 1r d’ESO D12 anys1,56 m.45 kilos

Al nostre institut tenim, talvegada, un futur centralprofessional. Fixat aquest estiupel Mallorca, juga a l’infantil Bentrenat per Javier Olaizola.Hem quedat amb n’Andreu a latranquil·litat dels focs de SantAntoni de l’institut, i el trobammenjant un bon tros de pa ambsobrassada torrada. No frissamper anar a classe, així que és unbon moment per intencanviar ungrapat de preguntes.Com anam Andreu? Bé, tot ique acab de sortir d’una lesió ihe anat en crosses una setmana.Des de quina edat jugues alfutbol? Des dels sis anys, ambel Sollerense.Sempre has jugat de central?No, abans jugava de mig dret.I per què jugues ara decentral? Perquè a un torneigl’entrenador m’hi va posar, vaanar bé i des d’aleshores hi jug.Però de lliure o de marcador?De lliure, dirigint la sortida del’equip, organitzant la defensa.Des de quan estàs al Mallorca?Aquest estiu em proposarenfitxar, així que només hi ducaquesta temporada.A quina categoria? PrimeraRegional Infantil.

Com va la temporada? Bé, anamels tercers de catorze.Estàs jugant amb assiduïtat?Fem rotacions, però normalmenthe anat jugant.Te suposa molt d’esforçpersonal? No, perquè entrenamnomés tres pics per setmana, i elpartit dels dissabtes.Ens han comentat que tambéhas estat a la selecció balear. Desde quan? Des de la temporadapassada, però enguany no hi vaig.Te va agradar l’experiència? Sí,vàrem estar concentrats a un hotelde Santa Ponsa per jugar untorneig amb la selecció valencianai la madrilenya.I com va anar ? Vàrem guanyarel primer partit a l’altra seleccióbalear, i l’altre partit l’empataremamb els de Madrid (que mosguanyaren als penals). Els deMadrid guanyaren el torneig, i elsdarrers foren els valencians.I canviant de tema, com va perl’institut? Bé, he notat el canvi devenir d’es Puig, és molt més gran ihi ha molta de gent.I els estudis? M’han quedat tresassignatures: català, castellà imates.Vaja, vaja, les instrumentals.Ique t’han dit a ca teva? Res, els

LA SECCIÓ MÉS ESPERADAAQUÍ TENIU LES PLANES DEDICADES A AQUELLS QUE HEU DECIDIT O QUE VOS AGRADA FER

AMB EL VOSTRE COS ACTIVITATS SANES I SALUDABLES. NO COMPTA EL SEXE, ENS REFERIM ALS

ESPORTS.

Lluís Reynés, / Lluís Baeza

problemes els tenim al club,que els hem de mostrar i enssancionen si no són bones. Ami m’han sancionat sensejugar dos partits. Però n’hi vahaver un altre que en va durnou.I què li ha passat? L’hansancionat cinc partits.És a dir, que si no estudiauno tenir futur al Mallorca?No del tot, si ets bo hiquedaràs, però sempre contenles notes.Teniu qualque privilegi perjugar al Mallorca? Tots elsequips poden anar a veure defranc l’equip de primera.Hi vas? Sí, cada diumenge, sima mare no em castiga.Coneixes en Tuni? Sí, monpare coneix son pare, vaigfer un campus i allà el vaigconèixer. Me’l trob a SonMoix quan fan el “rondo”abans de començar els partitsi feim la xerradeta.Has guanyat cap premipersonal? Vaig ser el màximgolejador del Sóller l’anypassat, i també del torneigd’estiu del futbol base a Sóller.I per acabar, a quin jugadort’agradaria semblar-ti? A enPujol, Lampard (del Chelsea)i Steven Gerrard (delLiverpool).I a en Ronaldinho no? Sí,com tothom.

Entrevista: Lluís Reynés i LluísBaeza; fotografia: Dzohara

Mancebo

31

ESPORTS

§ ... A l’institut tenim molts alumnes que destaquen en els seus esports?

§ ... Són autèntiques promeses de l’esport balear?

§ ... Tard o d’hora tots ells sortiran a la nostra revista.

§ ... Tenim alguns jugadors del Mallorca? I fins i tot un que juga al Mallorca juvenil deDivisió d’Honor?

§ ... Sabies que ja no ve? No ha sabut o ha pogut compaginar les dues coses.

§ ... Un grapat de “traïdors” han deixat el Sóller per anar a jugar amb el CIDE i altresclubs de Palma? Per què serà?

§ ... També tenim estrelles del bàsquet? Na Rocío Aguilar, de 2n d’ESO.

§ ... Per això sovint veim alumnes amb crosses pel centre. Compte a trepitjar-los, no siguique trenquis la carrera de qualque estrella del futur.

§ ... Ens proposam saber quin equip de futbol té més simpatitzants a l’institut? És que dumolta feina saber-ho i encara no ens ha retut.

§ ... La secció d’esports té els millors redactors de la revista? És que no tenim padrina, isense voler menysprear la resta.

Ah, per cert: “Si bebes no “conduscas”? I a més no hi ha manera de ficar-la. … La pilota,mal pensats !!!!

32

Sa darrera pàginaI abans d’es Myotragus...?

Curs 2000-2001 Curs 2002-2003

Curs 2001-2002

Curs 1990-1991

Moltes han estat les publicacions de revistes al nostre centre essent una de les pioneresInformació i Comunicació publicada a finals dels anys 70. Més envant va sortir Arròs Brut ,una publicació on es reflectien les idees i inquietitds de l’institut . D’aquestes revistes hemrescatat dos números que trobareu a la biblioteca del nostre centre . A més podreu trobar lesrevistes anuari que han sortit en els darrers anys. Com a curiositat les corresponents als curs2001-2002 i 2002-2003, varen ésser publicades com a suplement dels setmanaris locals.En posteriors números de Myotragus us anirem mostrant més curiositats i articles d’aquestesrevistes.

MY

OT

RA

GU

S Nº1. IE

S GU

ILL

EM

CO

LO

M C

ASA

SNO

VA

S . SÓL

LE

R A

NY

2006