DILLUNS · 5 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14811 - AVUI / Any XL. Núm. 13681 - EL PUNT

1,20€

8168

04-1

1578

30®

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57Resposta veïnal a l’acte de Rivera amb els ultres de Vox a Altsasu

Guàrdia Civil i policia foral separen els participants en l’acte de Cs i Vox dels veïns que protestaven per la provocació ■ EFE

Cs manté l’aposta per la crispació

EUROPA-MÓN P21

XIFRES · La despesa de laGeneralitat encara està per sotade la del 2010 i les inversionssón un terç de les d’aquell any

Retalladesque perduren

NACIONAL P6-12

CASOS · Tot i haver-se revertitalgunes mesures, les escolestenen 500 milions menysrespecte al 2010 i la sanitat, 900

NACIONAL P14,15

Juan Antonio Ramírez Sunyer, de 71anys, havia vist molt qüestionada laseva investigació sobre el referèndumRamírez Sunyer ■ EFE

Mor el jutge que cercava elspromotors de l’1-O

NACIONAL P17

Tres feritsen un assaltd’un grupde grafitersal metroUna dona en estat,entre les víctimes

CULTURA P26,27

Jordi Faulí. Arquitecte de la Sagrada Família

“Tots hem de fer possiblesles idees deGaudí”

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018

l judici dels inde-pendentistes ca-

talans, pels presospolítics, pels polítics ala presó, per l’1 d’octu-bre, pel procés o pelnom que li vulguin do-

nar, acapararà l’escena política delspròxims mesos. Crec que haver arribatfins aquí és un gran fracàs de la políti-ca i només caldrà esperar que els jut-ges tinguin el comportament ètic queels pertoca. No cal dir que els jutgestenen un gran poder que sovint utilit-zen. Es va veure com ara a finals d’oc-tubre quan el president del TribunalSuprem, Carlos Lesmes, va demanardisculpes públiques per no haver ges-tionat bé l’afer dels impostos de les hi-poteques. L’exvicepresident del governRodrigo Rato va entrar a la presó i elSuprem va anunciar que donava pertancat el sumari en contra dels 18 in-dependentistes catalans per rebel·lió,malversació i desobediència. Tot això imés només en una jornada laboral delmes d’octubre.

Com en tots els oficis en el mon ju-dicial hi ha tot tipus de jutges. N’hi hade bons i n’hi ha de dolents. Allò que

passa és que quan els jutges es con-verteixen en protagonistes dels proble-mes d’un país vol dir que no anem bé.En un poble de la província d’Almeria hiha un carrer que porta per nom “delBuen Juez”, dedicat a un jutge que nova voler que el carrer portés el seunom propi. Considerava que s’havia li-mitat a fer la seva feina i no li calienprotagonismes especials. Aquest fetno és habitual i està passant tot el con-trari en el moment que una majoria dejutges no volen passar per aquesta vi-da sense pena ni glòria i els agrada elprotagonisme. Amb tot, tant de bo eljudici per l’1 d’octubre sigui televisat dedalt a baix sense cap mena de filtre perpoder tenir la màxima informació, mal-grat que les càmeres permanents i endirecte poden condicionar la gesticula-ció dels protagonistes. El judici per l’1-O començarà a principis de l’any vi-nent. Tot fa preveure que no serà ràpidi es barrejarà amb les campanyes elec-torals de les municipals i europees. Elpoder judicial agafarà un protagonis-me que contaminarà l’ambient tot es-perant unes sentències que marcaranun abans i un després per a l’indepen-dentisme.

E

Keep calmLluís Falgàs

Jutges

Tant de bo el judici siguitelevisat de dalt a baixsense cap mena de filtre

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ontmartre no és pas un turó;és una illa, però una illa popu-losa i caríssima. Només hi he

estat un cop, i ara dubto si no va serper casualitat, mentre buscàvem algu-na altra cosa. De cop, tota la gent eraallà, tots els turistes que havíem estatevitant des del nostre hotelet subur-bial, encara que només fos a un parellde trencants de l’Arc de Triomf, erenen aquell laberint costerut que feiaolor de floretes i xucrut. A tot arreus’hi respirava un aire de diumenge defires, començant per la línia de metroque hi portava, que era com un trenetd’atracció, emergint de les profundi-tats per envolar-nos de sobte cap a lallum del dia en un tram aeri que, re-cordo amb vergonya, va arrencar unxisclet d’emoció als passatgers. No ha-via vist mai una multitud tan invenci-blement compacta a les Abbesses, laparada que et dipositava més enlaire,o potser vam preferir baixar abans, albulevard de Clichy, per circumval·larel barri enfilant Lepic amunt. Escriureaquests noms ja és una apropiació in-deguda. No hi ha res avui en aquestscarrers que contingui ni una partícula

M

de la bohèmia desastrada que hi haviafet vida a finals del segle XIX i a princi-pis del XX. La tanca verdejant del La-pin Agile no em va fer més efecte queel d’estar assistint a una posada en es-cena descaradament jovial; en canvi,l’esquifida clapa de vinya del davant,aquestes solitàries vinyes de Mont-martre tant o més mitificades que laguitarra del vell Frédé, decebien peno-sament com una nota falsa. Em va sor-prendre que encara s’aguantés dret elMoulin de la Galette, i més encara queen una caixa de fusta desgavelladacom aquella s’hi hagués pogut estarRusiñol. El tumult de pintors de barba

cendrosa, amb la boina calada i cargo-lant una cigarreta torta, que mercade-javen amb els seus apunts a les para-detes de la Place du Tertre, em va pro-duir una fiblada de tristesa, com si ha-gués vist un pallasso encara vestit depallasso al final de la funció. Vam aca-bar pujant al Sacré-Coeur, el monu-ment d’opereta que París es va erigir asi mateix, per pura rendició, per poderdir que havíem pagat per l’espectaclecomplet, i a la tornada ens vam aturardavant les aspes del Moulin Rouge allegir el cartellet on, per un preu des-orbitat, t’oferien una quadrilla de can-can amb l’acompanyament, cito dememòria, d’una plata d’ostres i unaampolla de Moët & Chandon. L’exposi-ció que dedica el Caixafòrum a “l’espe-rit de Montmartre” del temps de Tou-louse-Lautrec, que el 1938 Léon-PaulFargue ja creia tan remot com l’Egiptedels faraons, no tracta pas d’aquestMontmartre envasat al buit, sinó delque hi ha a sota, mort i enterrat, uncementiri de cadàvers lucratius ambels quals l’Europa grassa i feixistoided’avui encara es fa la il·lusió que va pelmón amb una flor al trau.

“Vam acabar alSacré-Coeur per dirque havíem pagatl’espectacle complet

Eva VàzquezCaiguda lliure

Passeig per Montmartre

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018

Tot i que les retallades mésimportants efectuades pel

govern de la Generalitat es van pro-duir en el període comprès entre elsanys 2011 i 2014, els seus efectesencara perduren i són prou visiblesen molts àmbits, alguns tan sensi-bles com l’educació o la sanitat. Defet, mentre el govern català gastava29.214 milions l’any 2010, l’any pas-sat en va gastar 28.826, per tant,encara sense haver recuperataquells nivells de despesa, tot i quelluny dels gairebé 26.000 de l’any2013, un dels més durs en les reta-llades. Pitjor estan les coses pel quefa a la inversió en obra pública, jaque l’any passat es va invertir unterç de l’invertit l’any 2010. La si-tuació, doncs, ha començat a rever-tir però encara és lluny de tornar alsnivells previs a aquesta crisi i, pertant, s’ha d’exigir al govern català elmàxim d’esforç no només per recu-perar l’esforç inversor d’aquellsanys sinó per superar-lo d’acordamb les noves necessitats sorgidesaquests anys, per exemple, en l’àm-bit de la gent gran.

Més enllà que el govern de laGeneralitat de CiU d’aleshoresaprovés les retallades amb massaalegria i, fins i tot, en fes d’ideològi-ques, el cert és que la decisió obeïaa les ordres del govern de l’Estat iaquest obeïa a les de la Unió Euro-pea en el marc d’una política d’aus-teritat que actualment està molt endubte. I també és cert que el governhauria pogut prendre i podria pren-dre algunes decisions prou dife-rents si el dèficit fiscal, ara ja es-tructural, no aprimés any rere anyla hisenda catalana. A això, cal su-mar-hi que l’Estat ha dimitit de Ca-talunya durant tots aquests anys ique o no ha planificat les inversionsnecessàries o, pitjor encara, no hadut a terme les pressupostades.Una raó més per reclamar una re-pública catalana.

Retalladesque encarafan mal

EDITORIAL

l mes d’abril proposava en unacolumna en aquest mateix diarique els partits republicans

s’unissin en una candidatura conjuntade cara a les eleccions europees del 26de maig, ara ja molt més a prop. Lacandidatura, argumentava, podiaaconseguir, almenys, dos milions devots i, per tant, entre set i vuit eurodi-putats que sota, per exemple, el nomde Llibertat Presos Polítics podrien in-ternacionalitzar de veritat el procés.Des de llavors, però, han passat mol-tes coses: JxCat i ERC han tancat unacord de govern i, amb moltíssimestensions, han aconseguit governarmentre la CUP, que històricament nos’ha presentat pas a les eleccions euro-pees, li ha retirat el seu suport i hapassat, del tot, a l’oposició. Si la situa-ció en el govern és de joc d’equilibris inomés la repressió de l’Estat –Espa-nya mai no falla– fa de cola adhesiva,la relació entre els grups parlamenta-

E “La llista única en les europeestambé serviria permostrar que un dels objectius ésaturar el feixisme

ris és encara pitjor i sembla que entreels partits, també, almenys a escalanacional, com es demostra quan esmunten dos actes de record al primeraniversari de l’empresonament delsconsellers del govern que va permetrel’1-0. Si anéssim a les bases, la cosa jano és tan clara... però aquest seria unaltre debat.

La realitat és, doncs, que les rela-

cions entre els diferents actors de l’in-dependentisme polític no passen elmillor moment, però això no vol dirque la seva base s’hagi reduït, com ensvolen fer creure els partits nacionalis-tes espanyols, ni que l’independentis-me social no continuï treballant, comes demostra cada dia en moltes ciu-tats o davant de les presons. Per això,una candidatura única, encapçalada,per què no, per Oriol Junqueras conti-nua sent una opció boníssima pertreure a la llum les vergonyes de l’Es-tat espanyol. Però hi ha una altra raó:el sobiranisme català és, contra el quepassa en molts altres llocs, d’arrel in-tegradora i una candidatura única, sical amb acords amb altres actors del’Estat espanyol amb les mateixesidees i objectius, seria també una de-mostració que aquí, a banda de volerun estat propi, volem contribuir a fre-nar el feixisme, que cada cop treu mésel cap a la nostra estimada Europa.

I també contra el feixismeJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_RuedaA la tres

De reüllAnna Puig

Misteridesvelat

l misteri, per fi, s’ha desvelat. Han hagut de passardiversos anys, tants com 13, per poder sortir

d’aquesta incertesa. Era complicat saber quin dias’acabaria descobrint allò que tots ja intuíem però que,fins que no ho veus amb els teus propis ulls, not’atreveixes a afirmar amb rotunditat. Amb la irrupció deles xarxes socials la informació és incontrolable. I, a més,alguns mitjans de comunicació s’han abocat a unaabsurda competició que consisteix a ser el primer adonar la notícia. Com sigui! Però aquesta, en concret,

ningú fins ara s’havia atrevit adonar-la. Qui tenia el controld’aquesta informació ha mantingutels tempos de la manera que volia,ha aconseguit que no es produís capfiltració en tots aquest anys i, quan liha convingut, ha ofert la informacióa tothom, sense discriminar ningú.Ens han mantingut amb l’ai al cor

durant tot aquest temps però, finalment, i donemgràcies, ja és públic i es pot dir en veu alta i sensereticències. Sí, estimats lectors i lectores, Elionor deBorbó i Ortiz sap llegir. Ho va demostrar la setmanapassada, en el seu primer acte públic, en què vapronunciar un article de la Constitució Espanyola, comno podia ser de cap altra manera. I se’n va fer difusió atort i a dret, perquè una notícia tan important no podiapassar desapercebuda. Espanya ja fa uns dies que dormtranquil·la. La continuïtat de la seva monarquia estàassegurada. Que poc que costa la felicitat.

E

Han hagutde passardiversos anysper sortird’aquestaincertesa

http://epa.cat/c/lq8uvq

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Les cares de la notícia

La lesió de Messi havia de suposar un pas enda-vant de determinats futbolistes que, tot i la sevaqualitat, viuen a l’ombra de l’astre argentí. Algunsno ho han fet, com Coutinho, i d’altres han fet elque s’espera d’ells. Un d’ells, el més destacat, haestat el davanter uruguaià. Per això se’l va fitxar.

IMPULSORA DE CA LA DONA

Un altre líder

Ca la Dona, l’entitat barcelonina de defensa del fe-minisme, compleix 30 anys, 30 anys de reivindi-cació i de feina. I ho fa amb una nova seu, amb1.700 m² al Gòtic que ens han de permetre fer unsalt qualitatiu, perquè la seva lluita manté, malau-radament, tot el sentit.

-+=

-+=

No té aturadorMarc Márquez

Trenta anys de feminismeMireia Bofill Abelló

-+=

Luis Suárez

Tot i que ja és campió del món de Moto GP, MarcMárquez no afluixa i ahir va aconseguir la novenavictòria de la temporada i la setantena, sí, setan-tena, de la seva carrera al circuit de Sepang. Elcerverí no sap conduir de cap altra manera, i elpúblic li ho agraeix.

PILOT DE MOTO GP

FUTBOLISTA DEL FC BARCELONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Puigdemont, ERC i la CUPs’avenen a explorar fórmulesper presentar una candidaturaunitària i mirar d’aturarl’aplicació del 155.

10anys

20anys

Barack Obama guanya alsestats clau de Pennsilvània iOhio i voreja la victòria aFlorida. El desig de canviprovoca una gran mobilització.

Els EUA castiguen elsrepublicans i donen oxigen aBill Clinton. Els demòcratesguanyen cinc escons alCongrés en un resultat històric.

Negociacions Canvi de rumb Aire per a ClintonTal diacomavui fa...

l Japó, els dibui-xants de còmic de

més èxit són com les es-trelles de Hollywood,uns autèntic ídols. Comels actors o cantants de

fama, tenen un gran problema per pre-servar la seva intimitat. No poden sor-tir al carrer sense sentir-se assetjats.Però la cultura nipona, tot i la sevaequiparació amb les modernitats occi-dentals, té uns trets diferenciadorsmolts destacables, com ara xuclar-seel mocs cap a dins en comptes de mo-car-se, que fer-ho en públic està moltmalt vist. I no veuen malament fer so-roll quan mengen la sopa. M’explicavaaquest dies al Saló del Manga un japo-nès casat amb una catalana, i que fa20 anys que és a Catalunya, la malaestona que va passar, per no conèixerels costums, el primer Nadal que va di-nar amb els sogres. La simfonia que vafer a l’hora de cruspir-se els galets nova ser de les millors impressions quees poden tenir d’un gendre. Són tretsculturals que diferencien els poblesperò que causen perplexitat. I perplexi-

tat va causar divendres el lliuramentdels premis del Saló del Manga. Els au-tors japonesos convidats van rebre undiploma de cortesia i agraïment quanuna gallina va recollir-ne un. Bé, no erauna au, era una jove autora japonesaque no vol que la seva imatge real corriper internet. Es tracta de la mangakaParu Itagaki, que per a les seves apari-cions públiques i per a les fotos de lesentrevistes es col·loca una sofisticadamàscara de gallina que un assistentporta en una no menys sofisticada cai-xa. És l’autora de Beast, que entre mol-tes lectures té la de la identitat: en unmón d’animals antropomòrfics, en quèconviuen vegetarians i carnívors, el llopté greus problemes per frenar els seusinstints si vol tenir bones relacions deveïnatge. També em sorprenc amb elfet que dues autores signin amb elpseudònim d’Akira Himekawa. Se’m vaaclarir que Akira pot ser masculí i fe-mení i que molts autors utilitzen pseu-dònims que tenen a veure amb elsseus avantpassats. Em quedo tranquil.Són coses de la tradició.

A

Full de rutaJaume Vidal

El preu de lapopularitat

En el lliurament de premisdel Saló del Manga va sortiruna gallina a recollir-ne un,era la mangaka Paru Itagakiamb màscara per evitar queels fans la reconeguin al carrer

“No ens deixemdividir. Anemal mateix vaixelli hem de remartots per salvar-nos

i explicaré una vella història. Fauna colla d’anys, cap allà al 76 o77 –ja ho veu, tot just a l’inici de la

democràcia– era company de curs al’Autònoma de Juan de Dios RamírezHeredia. No n’ha sentit a parlar mai?Venia a ser, llavors als meus ulls, com elpresident dels gitanos i és cert que vatreballar molt per dignificar la imatgede la seva gent. Mestre, advocat i perio-dista, era director de l’Escola de Re-adaptació Professional San Juan Boscoper a disminuïts físics, de Barcelona,entre 1970 i 1990, quan vam coincidira la universitat. Bé, tant li fa. Exacte.Per què m’explica això? Miri, un dia,abans que ens féssim amics com ensvam fer, sentia com parlava amb uncompany andalús. Vaig parar l’orellaperquè el tema era interessant. Feiennúmeros i calculaven els vots que po-dria tenir un partit que aglutinés la ma-jor part de la població immigrada de Ca-talunya, contra els catalans. Potserhauria de dir contra la majoria catala-nista del país. Estaven inventant Ciu-tadans! Jo no ho sabia i ells tampoc, ésclar, que vindria un dia en què algun fo-

L rassenyat sense escrúpols gosaria dura la pràctica aquella teoria malèfica ideshonesta, a sou naturalment d’inte-ressos bastards.

L’AMIC JUAN DE DIOS se’n va estar pla béd’intentar la seva idea. Va militar en elPSOE i va ser diputat a Europa i a Ma-drid en representació d’Alacant. Al capdels anys vam veure els cartells d’un Ri-vera conill sortint del barret màgic del’Ibex als cartells electorals. S’havia ai-xecat la veda. Qualsevol podia treure’sla careta de ciutadà honest i mostrarles dents de l’odi i el ressentiment de

Ciutadans. Ja tenien la víctima, el bocexpiatori, el toro embolat. Van sonartrompetes de festa a totes les Espanyesrosegades per la corrupció. Tots a laplaça. A por ellos!, al carrer i a les ur-nes. El tendre culet nu del cartell ja seuamb els poderosos de Madrid. No em fi-caré amb la carrera madrilenya de Ciu-tadans; que s’ho faran. Però, perdoneu,estic avergonyit de tots nosaltres. Si alssetanta Juan de Dios ja ho tenia clar,com és que hem permès que ens divi-deixin d’una manera tan estúpida i bar-roera? Per què vam deixar perdreaquell PSUC i aquell PSC, que sabienmantenir els difícils equilibris socialsque demana la unitat del país? I encararecordeu la història espanyola. Totesles colònies que s’han pogut indepen-ditzar de Madrid ho han fet gràcies a lapoblació descendent dels colonitza-dors. Llevat de Guinea, potser.

QUE ELS INDEPENDENTISTES ho tinguinen compte, sisplau. No ens deixem divi-dir. Anem al mateix vaixell i hem de re-mar tots per salvar-nos. Amb Espanyao sense Espanya. Però junts.

Pius Pujades. Periodista

Tots hem de remarTribuna

Una societatestancadab Estem al final de la segonadècada del segle XXI, i encaraexisteix un hàbit en la societatpropi de la prehistòria. Ensconsiderem una de les gene-racions que més s’han desen-volupat, aportant principal-ment canvis tecnològics quehan canviat completamentl’estructura social. Però enca-ra es continua fent. Tenim al’abast de les nostres mansmaterials increïbles, disse-nyats sota les mans d’engi-nyers i altres professionals... iencara veig als aparadorsbosses de pell animal. “100%real leather”, presumeixen. Emconsidero incapaç de perme-tre que un animal mori única-ment perquè jo pugui vestir-me amb la seva pell. Us convi-do a, si no sou extremada-ment sensibles, buscar comés el procés d’extracció depell. Normalment aquest sesol dur a terme mentre l’ani-

mal està encara viu.LORENA REINA OLMEDOMartorell (Baix Llobregat)

La condemnade treballarb L’any passat va morir elmeu pare i com a menor de25 anys i estudiant d’un grauuniversitari em tocaria per lleirebre una pensió per orfandat.Ara mateix, no sabria dir si ésper sort, però treballo des delsprimers dies que vaig comen-çar a estudiar per assolir unaindependència econòmica.L’Estat espanyol, lluny de pre-miar el fet de poder combinarla vida professional amb l’aca-dèmica, em treu el dret de re-bre una compensació per lapèrdua que vaig patir l’anypassat. S’està premiant notreballar entre els menors de25 anys? Perquè és injust que,als qui ens estem esforçantper tenir un futur millor, enscondemnin i no puguem rebreun dret que els qui no treba-

llen sí que perceben. No de-mano allò que no és meu. No-més el que em toca.CARLA RIPOLL VALEROBarcelona

Una societatmolt avançadab Jo treballo en un bar i, enacabar la jornada, tots els em-pleats dinem i comentem elque passa durant el dia. Ahir,un dels meus companys, enconcret el meu cap, va dir queels tatuatges en una dona “noqueden bé”. Pel que sembla, litransmeten tenir “molt móncorregut i ser una xula”. A méstotes aquestes paraules ana-ven acompanyades d’una ga-nyota de menyspreu. Resultaque, si ets dona, “tenir moltmón corregut” és dolent. Amés, vaig comprendre queper ser dona has de compliruns estereotips de bellesaper agradar a alguns homes,com ara ser pura, feble i ingè-nua. Oi? Em sembla increïble

que, avui dia, hi hagi personesque tinguin aquests prejudi-cis. Si us plau, comenceu acanviar la vostra mentalitat o,si per desgràcia seguiu pen-sant així, no ho digueu en pú-blic.LÍDIA GÓMEZ LÓPEZCreixell (Tarragonès)

Culturaamericanitzadab Als carrers vam veure moltHalloween i menys castanya-da. Sembla que la cultura lo-cal ha quedat relegada a unsegon pla, més íntim i familiar.La versió americana funcionamillor com a producte demàrqueting. Quan les celebra-cions tenen un gran imaginariconstruït al seu voltant i invo-lucren la ciutadania, tenenmoltes més probabilitats desubsistir. I si tens Hollywood adarrere fins i tot poden expan-dir-se territorialment.BLAI RAMÍREZ VALEROCervelló (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Enhorabona a Nova Caledònia i a França per haver donat una solució política a un conflicte polític”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Si es vol unestat independent,s’ha de serconscient del cost,i assumir-lo; i, si noes vol assumir,que es diguiclarament

ra que ja ha fet l’any de “tot allò”,els mitjans s’han lliurat a unamena d’autoflagel·lació oscil-

lant entre el retret i la crítica, fins i totde l’autocrítica. Què va fallar? Què noestava preparat? Qui es va equivocar?Qui va mentir? Amb quina consciènciade fer-ho? Amb quina intenció? Tot ai-xò supera en temps i espai dedicat unaqüestió més interessant i productiva:què fem a partir d’ara.

COM HA EVOLUCIONAT LA CIUTADANIA?Puc parlar d’una majoria significativa.Els mateixos que fa quatre anys esta-ven sorpresos i il·lusionats, fa un anyestaven indignats i decidits, i ara estanfastiguejats, impacients, desenga-nyats i, el que és pitjor, desconfiats. Al-guns polítics se n’adonen i hi adeqüenel discurs; el mal és que no hi adeqüenels fets. I aquí estem: en una fracturaimportant entre els ciutadans i la clas-se política. Entre la gent es detectendos grans corrents. Un que diu: “No enshan dit la veritat, no ens ho han expli-cat tot, no em fio d’aquesta gent.” I l’al-tre: “Han fet el que han pogut, n’hi ha ala presó i a l’exili, volem una cosa moltdifícil perquè l’enemic és més fort i estàdisposat a tot, i els nostres no es merei-xen que ara els abandonem.”

HI HA UN FET OBJECTIU: s’han deixat d’ex-plicar moltes coses, i se n’han deixat defer algunes –les més importants– perraons que tampoc s’han acabat d’expli-car. Dels perquès de l’“alegria” amb quès’han fet les coses val més parlar-ne enuna altra ocasió. Jo em permetré esten-dre’m, com deia en Raimon, en “tot allòque tu i jo sabem, i que sovint oblidem”.Qualsevol ciutadà mínimament lletratha vist com la història mostra que,quan els ciutadans d’un territori es vo-len independitzar i l’Estat matriu s’hinega, l’obtenció té un alt cost, i aquestés el principal element a considerar perpart de tots els estaments en joc, pels

A polítics i els ciutadans, i també els cien-tífics, els artistes, el comerç, la indús-tria i –no ens n’oblidem– el funciona-riat. Quin és el cost? No ho dic jo, ho diula història: és proporcional a la resis-tència de l’Estat opressor; en el cas queens ocupa, no caldria reiterar-ho, ésmàxim. Per tant, cal dir-ho sense em-buts, el cost també serà –si és que és–màxim: un atac als estaments davantdel qual el que s’ha patit fins ara sem-blarà una broma, comparable al d’unaguerra i una postguerra. I, afectant di-rectament la població, morts entre lapoblació civil. Quants? Aquí dependrà/dependria dels actors estrangers però,uns quants, no ens els estalviaríem.

ANEM AL PROCEDIMENT. Què caldria ferper arribar a una situació efectiva?També ha estat dit, i tal com jo ho faré:com la condició contingent. Caldria de-clarar formalment la independència alParlament, tancar-se dins de l’edifici elgovern i els diputats favorables, i dispo-sar al voltant de l’edifici els ciutadansque hi estiguin disposats. Un detall: el10-O de l’any passat, la policia espanyo-

la ho preveia i tenia el dispositiu d’ac-tuació preparat. Aquí apareixen elsmorts a què es referia Marta Rovira. Ialeshores? Govern i parlamentaris, a lapresó; Generalitat, en mans d’un vir-rei; il·legalització dels partits sobira-nistes, i al cap d’un mesos, imposadesper la UE, noves eleccions a les qualsels independentistes es presenten ambnoves sigles. Les tornen a guanyar, i re-petició de la jugada. Més bufetades imés gent a la presó. I la pregunta:quants governs engarjolats digeririauna Europa en mans dels banquers i elsgrans industrials, però obligada a man-tenir les aparences? Tres? Quatre?Cinc?

NO INCITO A RES; em limito a dir que, sies vol un estat independent, s’ha de serconscient del cost, i assumir-lo; i, si noes vol assumir, que es digui clarament,que la ciutadania sàpiga que Catalunyano serà independent. Però això obreunes quantes caixes de Pandora, per-què al marge que hi ha una part de lagent que s’ha arribat a un punt que noacceptarà tal deriva, els càlculs electo-rals distorsionaran un cop més el dis-curs dels partits. Vet aquí un mal que jas’ha dit, però no prou: la divisió delspartits, la renúncia als grans objectiuscol·lectius en favor de les petites, indig-nes, misèries particulars. Que els im-porti més qui queda primer que el bégeneral té noms que ara aquí no diré.

REFLEXIÓ FINAL: qui en nom de la pru-dència i d’uns mínims de benestar pre-fereixi que ens quedem tal com estem,que sigui conscient que així no hi hauràpremi, que l’Estat espanyol –pel que esveu, encara un gran desconegut per alsnostres dirigents– és incorregiblementprimitiu i venjatiu. El càstig vindràigual, i encara agreujat pel menyspreucap a un enemic que, en l’escala de va-lors d’ells, s’haurà comportat com uncovard.

Miquel de Palol. Escriptor

‘Game over’?Tribuna

explica unaamiga que té

una coneguda treba-llant d’infermera ales urgències d’unhospital. L’altre dia,

de matinada, un cotxe amb tres noismolt esverats va aparcar a l’entrada.Els nanos afirmaven que a dins del’automòbil hi havia una noia enmolt mal estat. El personal d’urgèn-cies va mirar a dins: no hi havia cappersona ni a davant ni als seients dedarrere. Com a broma, no tenia niputa gràcia. Els nois insistien enl’existència de la noia, ho juraven iho perjuraven. El servei d’infermeriava fer la pregunta del milió: què co-llons us heu pres? En vista de lapressió dels nois, es va obrir el por-tamaletes. Allà hi havia una noia aquatre grapes. Miolava. Bufava comuna gata. De tant en tant aixecavaun braç-pota i mirava d’esgarrapartot déu. Amb penes i treballs, la vanfer sortir del cotxe. La noia va saltarcom ho faria un felí acorralat. Sensevariar el seu caminar lent i moixí, ladona-gata va travessar el passadísd’urgències amb les quatre extremi-tats a terra. A mig camí i a falta desorral, va optar per anar de ventreallà mateix. Evacuar, defecar, excre-mentar, fer de cos, escorporar-se...Cagar enmig d’un corredor hospita-lari perquè t’has pres un estupe-faent que t’ha fet creure que ets ungat. Sisplau, això no pot passar. Mésenllà de la vergonya que devia sentiraquesta inconscient quan l’endemàli van explicar la seva actuació es-tel·lar, i la vergonya aliena dels seusacompanyants, caldria informar lanostra jovenalla dels perills de cer-tes pastilles o certs fongs que et po-den trencar la tarda i fer que acabismiolant i llepant-te els bigotis al boxd’un hospital.

M’

De set en setAnna Carreras

Dona o gata

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 201814 | Nacional |

8154

05-1

1978

17L

El magistrat Juan AntonioRamírez Sunyer –que in-vestigava l’organitzaciódel referèndum de l’1-O,amb més de quaranta in-vestigats entre càrrecs itècnics del govern i empre-saris– va morir ahir a lamatinada als 71 anys des-prés d’una llarga malaltia,segons el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya (TSJC), que va donarel condol a la família i alsamics en nom de tots elsjutges i jutgesses que exer-ceixen a Catalunya.

El fiscal superior de Ca-talunya, Francisco Bañe-

res, va assegurar que Ra-mírez Sunyer “va ser unexemple de compromís idedicació en l’exercicide la funció judicial, queva desenvolupar sempreamb la màxima considera-ció i el màxim respecte en-vers tothom”. Tot i no per-tànyer a cap associació ju-dicial, la conservadora As-sociació Professional de laMagistratura (APM) li vadedicar un exaltat reco-neixement: “Juan Anto-nio ha de ser, per a tots elsmembres de la carrera ju-dicial, un exemple de pro-fessionalitat, voluntat deservei públic, independèn-cia i rigor. Un magistratque va anteposar l’exercici

de la judicatura a moltescoses, fins i tot a la seva sa-lut [...]. Per fi deu estardescansant en el lloc quemereix, al costat de Déu.”

Tres mortsb Amb Ramírez Sunyer,ja són tres els membres dela judicatura implicats encauses contra indepen-dentistes catalans quehan mort. El fiscal generalJosé Manuel Maza, impul-sor de la querella per re-bel·lió presentada el 30d’octubre del 2017, va mo-rir en un hospital a BuenosAires el 19 de novembredel 2017. Una setmanadesprés, el 27 de novem-bre, moria el fiscal supe-

rior de Catalunya, JoséMaría Romero de Tejada,a Madrid, on va assistir al’enterrament de Maza.

El nou titular del jutjatd’instrucció 13 trigarà unsdos mesos a ocupar la pla-ça, ja que s’ha de convocarun concurs. Segurament,el CGPJ nomenarà unsubstitut provisional. Pre-cisament, dijous passat,l’òrgan dels jutges va no-menar el magistrat desti-nat a Terrassa, Sergi Gus-tau Casares Zayas (mem-bre de JJpD), per assumirtota la feina del jutjat deBarcelona perquè Ramí-rez Sunyer es pogués dedi-car a l’1-O.

Enginyer de professió,

Ramírez Sunyer es va in-tegrar a la carrera judicialquan tenia 44 anys, des-prés d’aprovar les oposi-cions. Va ser jutge a Ter-rassa, Sant Boi i Badalonafins que el 2013 va arribaral jutjat d’instrucció 13 deBarcelona, on, per repar-timent, el febrer del 2017,li va tocar la querella del’advocat Miguel Durán i deVox contra el magistratSantiago Vidal per haverafirmat en conferènciesque el govern tenia “camu-flada” una partida de 400milions per al referèndum.Amb aquesta causa, moltshan considerat RamírezSunyer “l’assot de l’inde-pendentisme”, malgrat les

denúncies constants deles defenses i de juristesper haver convertit la ins-trucció en una causa gene-ral, que ha servit per sub-ministrar informes de laGuàrdia Civil a les causesde l’Audiencia Nacional i alTribunal Suprem.

Abans de la causa del’1-O, l’abril del 2016, Ra-mírez Sunyer va rebre unade les condecoracions queels Mossos concedeixenamb motiu del Dia de lesEsquadres i que solen dis-tingir jutges i fiscals quehagin destacat per algunaoperació policial rellevant.El jutge va estar en el puntde mira dels grups antisis-tema i els moviments so-cials, especialment quanel maig del 2014 va dictarpresó preventiva per a un“casteller” detingut pelsincidents de la casa ocupa-da de Can Vies que, mesosdesprés, va acabar sentabsolt. El mateix va passaramb dos joves el 2005.

Causa criticadab La instrucció contra elsorganitzadors de l’1-O haestat qüestionada oberta-ment per juristes, ja que

a Juan Antonio Ramírez Sunyer, de 71 anys, tenia una llarga malaltia a El TSJC i la fiscalia van donar elcondol a la família i van lloar la seva tasca a La seva instrucció de la causa del referèndum és qüestionada

Mayte PiulachsBARCELONA

Mor el jutge de Barcelona queinvestigava els autors de l’1-O

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 201814

0020

-119

7605

L

des de bon començamentel jutge Ramírez Sunyer nova limitar l’abast de la sevainvestigació, acció prohibi-da en dret penal. Va ser lamateixa Guàrdia Civil laque va alertar el jutge que lihavia encarregat el mateixque la Fiscalia Superior deCatalunya amb relació a lescampanyes de publicitatsobre el referèndum a l’ex-terior. Ramírez Sunyer varefusar l’acusació popularde la CUP, al·legant que noinvestigava l’1-O, falsedatdestapada recentment perDrets, amb un recurs.

La instrucció de l’1-O esva mantenir sota secret desumari des del març finsal setembre del 2017, pertal d’intervenir telèfons decàrrecs de la Generalitat.Els escorcolls en una vinte-

na de seus oficials i de do-micilis el 20 de setembrepassat van destapar tot elque abraçava la investiga-ció del jutjat de Barcelona.Dos mesos després, aques-ta actuació judicial a Eco-nomia i la gran mobilitza-ció ciutadana en contrahan estat usades per la fis-calia com la primera acciósuposadament violenta aCatalunya per justificar larebel·lió. L’advocat Andreuvan den Eynde, defensorde l’ex-número 2 de Jun-queras, va recusar Ramí-rez Sunyer per les deten-cions, que l’Audiència deBarcelona va desestimar.Van den Eynde i la majoriade defenses han reclamatfins a la sacietat al jutgeque detallés de què s’acusaels seus defensats, i alhora

han criticat que deixés totel control en mans de laGuàrdia Civil.

Feina pendentb Ramírez Sunyer voliatancar la causa aviat, tot ique la Guàrdia Civil té pen-dent d’analitzar més de lameitat de material i arxiusdecomissats el 20-S. Va dic-tar el sumari, pas previ alprocessament, tot i que lesdefenses hi han presentatrecurs i algunes han dema-nat que aquest procés siguijutjat pel tribunal de jurat,perquè la malversació decabals públics és la sevacompetència, tot i que noho és la prevaricació. Tam-bé cal aclarir què passa ambels aforats. La fiscalia noacusa Lluís Salvadó, nomésJosep Maria Jové. ■

“Va ser un exemplede compromís idedicació en l’exercicide la funció judicial, isempre respectuós”Francisco BañeresFISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA

El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, mort ahir a la matinada ■ MARTA PÉREZ / EFE

“Juan Antonio ha deser, per als membresde la carrera judicial,un exemple deprofessionalitat, rigori independència”Associació APM

“El TSJC, en nom detots els jutges ijutgesses de Catalunya,trasllada el seu condola la família i als amics”Tribunal Superior deJustícia de Catalunya

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 201816 | Nacional |

JOAN RUEDA

Les principals places de les ciutats del país s’han om-plert de cartells en què es reclama la llibertat dels pre-sos polítics en un acte organitzat per Òmnium Cultu-ral i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a pre-ludi de la manifestació amb el mateix objectiu que esprepara per al dia 11. L’acte principal s’ha dut a terme

Empaperant Catalunyaa la plaça Universitat de Barcelona, on el vicepresidentd’Òmnium i el president de l’ANC, Marcel Mauri i AgustíAlcoberro, van fer una crida a la participació massiva enla manifestació del dia 11: “Fem que dissabte vinent elmón ens torni a mirar; això no va només de persones,avui Catalunya és a la presó.” ■ FOTOGRAFIA: ALBERT SALAMÉ

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 5 de novembre del 2017

“Als que posendamunt la taula que lamillor solució és unallista única, la preguntaseria: per fer què?”EULÀLIA REGUANT EXDIPUTADA DE LA CUP

“Seria absurd quel’independentismedeixés al calaix lareivindicació delreferèndum pactat”JOAN TARDÀ DIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

“Aquesta tristesal’hem de convertir enmés fortalesa, coratge ideterminació per fer elque hem vingut a fer”MARTA PASCAL COORDINADORA GENERAL DELPDECAT

“Observo ambsorpresa que hi hapolítics empresonats al cor d’Europa perhaver dirigit una lluita ideològica”SÉGOLÈNE ROYAL EXMINISTRA SOCIALISTA FRANCESA

Carles Puigdemont i elsconsellers a l’exili, lliuresQuan tot just falten 15 minuts per a lamitjanit, el jutge belga que ha d’ana-litzar l’euroordre espanyola contra elpresident de la Generalitat, CarlesPuigdemont, i els consellers a l’exili,Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí iMeritxell Serret, ha decidit deixar-losen llibertat, ja que considera que no hiha motius per empresonar-los mentredura aquest procés. Els cinc polítics ca-talans s’han lliurat a les autoritats bel-gues –com ja havien anunciat en diver-ses ocasions que farien– a les 9.17 delmatí, i han estat “privats de llibertat,no pas detinguts”, segons la fiscalia bel-ga, fins a tres quarts de dotze de la nit,després de declarar des de les cinc de latarda fins a quarts de deu de la nit.

Després de lliurar-se a la comissariade la policia federal belga, els cinc polí-tics catalans a l’exili han estat traslla-dats a les dependències judicials, senseser emmanillats en cap moment. La di-mensió mediàtica del cas ha sorprèsles autoritats belgues, que han arribata apagar els llums de l’edifici judicialper evitar que es prenguin fotografiesdel president Puigdemont declarantdavant del jutge.

El magistrat belga ha deixat lliuresels cinc polítics catalans, amb algunesmesures cautelars com ara haver de co-municar cada dia al jutjat on s’allotgen,dada que no es filtrarà en cap moment ala premsa durant tot el procés, contrà-

riament al que passa habitualment al’Estat espanyol –per exemple, amb lesdades de la denunciant de La Manada.

Ara s’obre un període de 15 dies per-què el jutge decideixi sobre l’extradi-ció, en un procés, però, que es podriaallargar en el temps, ja que, sigui quina

sigui la decisió, és possible presentar-hirecurs en almenys dues instànciesmés. Al final, però, serà l’Estat espa-nyol el que retiri l’euroordre i, de facto,anul·li el procés d’extradició en veure’lgairebé perdut per la inexistència deldelicte de rebel·lió.

El president, candidatdel PDeCAT per al 21-D

El consell nacional del PDeCAT va aclamar per unani-mitat la candidatura de Carles Puigdemont com a capde llista en les eleccions del 21-D, com ell mateix ha-via proposat divendres en una entrevista a la televisióbelga. El PDeCAT, però, defensa que la candidaturaha de ser unitària, mentre que ERC hi posa com a con-dició que hi siguin totes les llistes “republicanes”. LaCUP se’n desmarca i els comuns avui mateix han de-cidit no confluir-hi.

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018

Dimecres, elSuprem estudiaràla inhabilitacióde Mas pel 9-N

POLÍTICA

El Tribunal Suprem estudiarà,dimecres que ve, si confirmala sentència del TSJC que vacondemnar l’expresident de laGeneralitat Artur Mas, l’exvi-cepresidenta Joana Ortega il’exconsellera Irene Rigau aentre un any i mig i dos anysd’inhabilitació, segons cadacas, per la consulta sobiranis-ta del 9-N del 2014. La con-demna del TSJC, a què totstres han presentat recurs alSuprem, és per desobedièn-cia. La sentència consideraque els tres membres del go-vern van “pervertir” els princi-pis de la democràcia respectea la “convivència pacífica”, jaque van mantenir la consultadel 9-N. Això, malgrat que ha-via estat suspesa pel TribunalConstitucional, per conside-rar-la il·legal. ■ REDACCIÓ

La Guàrdia Civil ha desarticu-lat una organització criminalque es dedicava a robar a l’in-terior de camions estacionatsen àrees de servei. Onze per-sones han estat detingudes iuna altra és investigada, totesacusades d’almenys 37 roba-toris a l’interior de camions degran tonatge en àrees de ser-vei de l’A-2 i l’AP-2 al seu pasper Osca, Saragossa i Lleida.Se’ls imputen delictes de per-tinença a organització crimi-

SUCCESSOS

Desarticulada una organitzacióque atracava camions a l’AP-2

nal, robatori amb força i falsi-ficació documental.

Els detinguts són homesd’entre 20 i 42 anys, que resi-dien a Barcelona, Terrassa iSanta Coloma de Gramenet.Els detinguts sortien de Bar-celona per l’A-2 i l’AP-2. Uncop localitzaven els camionsestacionats, trencaven les lo-nes per comprovar la càrregaque transportaven i efectua-ven el robatori. Utilitzaven elsseus vehicles per fer els roba-

toris i sostreien furgonetescomercials per carregar elmaterial robat. Canviaven lamatrícula de les furgonetesper no ser detectats als peat-ges. Traslladaven el materialrobat a una nau de Rubí pervendre’l després. Durant elsregistres, la Guàrdia Civil haintervingut 25 telèfons mòbil,televisors, petits electrodo-mèstics, perfums, ulleres desol, calçat, complements i ro-ba. ■ REDACCIÓ

Identificatsper haver robatel monumentde l’1-O a Arenys

POLÍTICA

La policia local d’Arenys deMunt ha identificat tres perso-nes per haver-se endut el tò-tem de ferro de l’Espai 1 d’oc-tubre, que homenatjava el re-ferèndum d’independència.La matinada d’aquest dissab-te, cinc persones s’han endutel tòtem i també han retiratllaços grocs de la façana delconsistori i han intentat mal-metre la pancarta que recla-ma llibertat per als presos. Se-gons el consistori, les tres per-sones identificades són veïnesde Mataró i Sant Celoni i as-segura que formen part de“l’escamot feixista Segadorsdel Maresme”. Un cop identifi-cades, la policia els obrirà ex-pedients sancionadors com aautors d’actes vandàlics, i elgovern preveu denunciar-losals Mossos. ■ ACN

La Granadellaobre les festes del’oli nou premsanten molí centenari

ECONOMIA

La Granadella, a les Garrigues,ha reviscut, aquest cap desetmana, la tradició d’elaboraroli com fa un segle, tot posanten marxa el molí antic, situatal Museu de l’Oli. La PrimeraPremsada ha inclòs activitatstècniques, gastronòmiques ide coneixement del paisatge iestrena les festes de l’oli nou aCatalunya. ■ REDACCIÓ

1190

01-1

1947

47Q

8752

37-1

1978

94L

ANUNCI

L’ Excm. Sr. President de la Diputació de Barcelona ha dictat, amb data de 16 d’octubre de 2018 inúm. D 10607/18, la següent Resolució atès que l’adopció d’aquesta és competència de la Pre-sidència de la Corporació, en aplicació de l’article 34.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladorade les Bases de Règim Local i pel fet de no haver estat delegada en cap altre òrgan.

EXP: 2016/3596

(...)

Primer.- DESESTIMAR les al·legacions que han estat formulades i transcrites, respecte al projec-te constructiu “Reducció de l’accidentalitat a la carretera BV-1221, pk 1+620 al 7+070. TM de Te-rrassa i Matadepera”, d’acord amb la fonamentació que figura a la part expositiva de la presentresolució.

Segon.- APROVAR definitivament el referit projecte constructiu d’obres, amb un pressupost devuit-cents cinquanta-tres mil set-cents euros amb quaranta-set cèntims (853.700,47 EUR), IVAexclòs, que aplicant el 21% de l’IVA (179.277,10 EUR) resulta tenir un pressupost totald’1.032.977,57 EUR, i un pressupost per a coneixement de l’Administració de 460.063,29 EUR,IVA inclòs, el qual inclou l’excés d’1,5% del pressupost de control de qualitat per import de3.894,16 EUR, que conté, així mateix, l’estudi de seguretat i salut, contenint el preceptiu estudide seguretat i salut, previst per l’article 4.1 del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel quals’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció, modificatpel Reial Decret 337/2010, de 19 de març, amb la relació de superfícies afectades a les finquesque figuren esmentades a la part expositiva de la present resolució.

Tercer.- EFECTUAR exposició pública per un període de 30 dies hàbils i notificar el contingut delsprecedents acords a l’Ajuntament de Terrassa, a l’Ajuntament de Matadepera, al senyor FermíEstragués Ventura i a la mercantil DITION SL.

(...)

Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs conten-ciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dosmesos a comptar des del dia següent al de la seva notificació.

Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òr-gan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la seva notificació.

Barcelona, 17 d’octubre de 2018El secretari delegat, Francesc Bartoll Huerta

Àrea de Territori i SostenibilitatServei JuridicoadministratiuExt. 3744715

1527

-119

7853

L

EDICTEEl Ple del Consell Comarcal del PallarsJussà, reunit en sessió extraordinària del dia30 d’octubre de 2018, va adoptar l’acord d’a-provació inicial de la modificació de l’Orde-nança fiscal núm. 1, reguladora de la taxadel servei de recepció obligatòria de recolli-da, transport, tractament i eliminació de resi-dus municipals i altres residus domiciliaris,residus comercials i recollida selectiva depaper i cartró, vidre, envasos i matèria orgà-nica, per a l’exercici 2019 (Exp. 387/2018).

De conformitat amb la normativa prevista enels articles 49 b i 70.2 de la Llei 7/1985 re-guladora de les bases de règim local; l’arti-cle 17.1 i 17.2 del Text refós de la Llei39/1988, de 28 de desembre, reguladora deles hisendes locals i l’article 178.1b del Textrefós de la Llei 8/87, municipal i de règim lo-cal de Catalunya, aquest acord i el text de lamodificació de l’Ordenança fiscal aprovadaestaran exposats al públic a la secretaria delConsell Comarcal durant el període de 30dies, comptadors a partir de l’endemà de ladarrera publicació d’aquest anunci en elBOPL o en el diari El Punt Avui, diari de mà-xima difusió de la província, perquè els inte-ressats puguin examinar l’expedient i pre-sentar-hi les al·legacions que considerinadients.

Si en aquest termini no se’n presenta cap,aquest acord esdevindrà definitiu sense ne-cessitat d’un nou acord i es procedirà a lapublicació del text íntegre de la modificacióde l’ordenança.

Tremp, Pallars Jussà, 31 d’octubre de 2018El PresidentSr. Constantí Aranda Farrero

1420

65-1

1978

56L

Ajuntament de Vila-rodona

EDICTEAprovada inicialment la Reparcel·lació de la

Unitat d’Execució núm. SUD-9 IND., per Re-

solució d’Alcaldia, de conformitat amb l’arti-

cle 119.2.c) del Text Refós de la Llei d’Urba-

nisme de Catalunya, aprovat per Decret Le-

gislatiu 1/2010, de 3 d’agost, se sotmet a in-

formació pública pel termini d’un mes, a

comptar des de l’endemà de la publicació

del present anunci en aquest Butlletí Oficial

de la Província de Tarragona. Així mateix,

estarà a la disposició dels interessats a la

seu electrònica d’aquest Ajuntament, adreça

https://www.vila-rodona.cat.

Durant aquest termini podrà ser examinat

per qualsevol interessat a les dependències

municipals perquè s’hi formulin les al·lega-

cions que s’estimin pertinents.

La iniciació de l’expedient de Reparcel·lació

de la Unitat d’Execució núm. SUD-9 IND im-

plica, de conformitat amb l’article 73 del Text

Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya,

aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3

d’agost, la suspensió de les llicències de

parcel·lació de terrenys, d’edificació, refor-

ma, rehabilitació o enderrocament de cons-

truccions, d’instal·lació o ampliació d’activi-

tats o usos concrets i d’altres autoritzacions

municipals connexes establertes per la legis-

lació sectorial.

Ramon M. Bricollé Montragull

Alcalde

Vila-rodona, 31 d’octubre de 2018

8326

15-1

1979

28L

ANUNCI D’EXPOSICIÓ PÚBLICA

En compliment del que disposa l’article 17del text refós de la Llei reguladora de les Hi-sendes Locals aprovat pel Reial Decret Le-gislatiu 2/2004, de 5 de març, s’anuncia quel’Ajuntament en sessió del Ple de data 25d’octubre de 2018 ha aprovat amb el quò-rum legalment exigible, entre d’altres, elsacords següents:“Primer. Aprovar provisionalment la modifi-cació de l’Ordenança General de Gestió,Inspecció i Recaptació dels ingressos dedret públic municipals, així com el seu textrefós.Segon. Aprovar provisionalment la modifica-ció de les Ordenances fiscals que a conti-nuació es relacionen, així com el text refósde cadascuna d’elles:· O.F. núm. 2 – Impost sobre activitatseconòmiques.· O.F. núm. 4 – Impost sobre l’Increment delValor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.· O.F. núm. 5 – Impost sobre Construccions,Instal·lacions i Obres.· O.F. núm. 9 – Taxa pel subministramentd’aigua.· O.F. núm. 28 – Taxa per l’estacionament devehicles de tracció mecànica en les vies pú-bliques municipals.Tercer. Publicar l’anunci d’exposició públicad’aquests acords provisionals en el ButlletíOficial de la Província de Barcelona.Quart. Exposar al públic en el tauler d’anun-cis electrònic de l’Ajuntament aquestsacords provisionals, així com el text completde les Ordenances fiscals modificades du-rant el termini de trenta dies hàbils, comp-tats des del dia següent al de la publicacióde l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficialde la Província.Cinquè. Publicar, així mateix, en un diari demàxima difusió de la província, l’anuncid’exposició pública dels acords d’aprovacióprovisional de modificació d’OrdenancesFiscals.Sisè. Els acords definitius en matèria demodificació d’Ordenances fiscals, així comel text refós de cadascuna d’elles, seran ob-jecte de publicació íntegra en el Butlletí Ofi-cial de la Província i en el web municipal.Setè. Els acords definitius en matèria demodificació d’ordenances fiscals entraranen vigor l’endemà de la publicació en el But-lletí Oficial de la Província de l’acord d’apro-vació definitiva.De conformitat amb allò que preveuen elsarticles 49.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,reguladora de les Bases del Règim Local;17.1 del text refós de la Llei reguladora deles Hisendes Locals aprovat pel Reial De-cret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i 178del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril,pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Mu-nicipal i de Règim Local de Catalunya, elsacords provisionals i les ordenances fiscalsmodificades estaran exposats al públic a laSecretaria de l’Ajuntament durant 30 dies acomptar des de l’endemà de la publicaciód’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Pro-víncia, perquè els interessats puguin exami-nar l’expedient i presentar-hi les reclama-cions que considerin oportunes.En cas de no haver-hi cap reclamació, l’a-cord provisional esdevindrà definitiu.Caldes de Montbui, 29 d’octubre de 2018L’alcalde accidental. Isidre Pineda Moncusí

Ajuntament de Caldes de Montbui

05DCAT