Edició de Girona · 2018-11-05 · Edició de Girona DILLUNS · 5 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14811 - AVUI / Any XL. Núm. 13681 - EL PUNT 1,20€ 182272-1174645w 122454-1195049Q

Edició de GironaDILLUNS · 5 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14811 - AVUI / Any XL. Núm. 13681 - EL PUNT

1,20€

182272-1174645w

1224

54-1

1950

49Q

Esclatde llumi colorsEl castell de focs vaposar ahir punt final ales Fires de Sant NarcísVa durar 15 minuts i esvan usar al voltant de200 quilos de pólvora

Els focs d’artifici, amb la catedral en un primer pla ■ QUIM PUIG

Al matí es va celebrar la37a trobada de gegants

GIRONA P22

L’obra a la biblioteca de laCasa de Cultura, el 2019

Equipaments P24

Salut P27

Menys ingressats perproblemes mentals

MEDI AMBIENT P29

Manifestacióa Sant Feliucontra lesobres al Racóde GarbíEls veïns reclamen elreplanteig del projecte

XIFRES · La despesa de laGeneralitat encara està per sotade la del 2010 i les inversionssón un terç de les d’aquell any

Retalladesque perduren

NACIONAL P6-12

CASOS · Tot i haver-se revertitalgunes mesures, les escolestenen 500 milions menysrespecte al 2010 i la sanitat, 900

NACIONAL P14,15

Juan Antonio Ramírez Sunyer, de 71anys, havia vist molt qüestionada laseva investigació sobre el referèndumRamírez Sunyer ■ EFE

Mor el jutge que cercava elspromotors de l’1-O

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.544

Dilluns5 DE NOVEMBRE DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Mor als 71 anys peruna malaltia el jutgeque investigava lalogística de l’1-O17

A més a DdG

ELS GEGANTS AL MATÍ I ELS FOCS AL VESPRE van cloure ahir les Fires de Sant Narcís de Girona. Elbon temps durant les primeres hores del dia va fer que molta gent seguís les més de 30 colles que van participar enla cercavila. Al vespre, Girona va recuperar el tradicional castell de focs, anul·lat l’any passat. ANIOL RESCLOSA

FIRES DE SANT NARCÍS

PÀGINES 4 I 5

Dilluns EsportiuPÀGINES 23 A 36

Un gran gol d’ÈricMontes permet alPeralada sumarun punt a casa

PERALADA 2CORNELLÀ 2

OLOT 0HÈRCULES 0

Els garrotxinsfrenen el líder icontinuen al migde la classificació

GIRONA FC Bounou acaparaels elogis pel seupartit a València

Els delictes més comunscomesos per menors sónels robatoris amb força

La memòria de la fiscalia posa al descobert que aquest tipus d’infraccions esmantenen al capdamunt del rànquing a les comarques de Girona des de 2014

6

L’ocupació alsapartamentscontinuabaixant en picatal setembre■El setembre confirma la caigu-da sostinguda en aquest tipusd’allotjament, que durant la tem-porada d’estiu ha registrat .pernoctacions menys. 3

Masella rep més de16.000 visitantsdurant el pont11

OLOT Primers passos per crear unacomissió per al futur espai Cràter 10

SALT Les hospitalitzacions vinculadesa salut mental es redueixen un 5% 7

Setze doneshan morta Gironaa mans demaltractadorsen 11 anys

L’EXERCICI MÉS NEGRE ÉS EL

DE 2010, AMB QUATRE VÍCTIMES

MORTALS, MENTRE QUE EL 2018

N’HI HA HAGUT DUES

4

8

CINEMA La gironina Ocine inverteix setmilions al multisales de Bordeus 37

jamargant - 05/11/2018 08:07 - 81.32.132.103

P6-8

L’ESPORTIU

Cop d’efecte del GironaEls d’Eusebio s’imposen al València per 0 gols a 1 a Mestalla

Els jugadors del Girona celebren el gol de Pere Pons, que els va donar la victòria ■ EFE

Tot i marcar a l’inici, es va deixar remuntari només en els últims minuts va aconseguircapgirar el resultat (2-3)

Futbol

El Barça guanya elRayo en un mal partit

Edició de GironaDIUMENGE · 4 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14810 - AVUI / Any XL. Núm. 13680 - EL PUNT

2,50€

ECONOMIA P30

Lluís Bigas. President de la delegació deGirona del Col·legi d’Economistes

“Augmentar el salarimínim seria unabona iniciativa”

1696

62-1

1975

01L

1317

76-1

1926

83QNACIONAL P16,17

Els docents,a favor deregular l’úsdels mòbilsa les aulesSón contraris, però,a prohibir-los

Els juristes veuen“incomprensible”l’acusació de rebel·lióOPOSICIÓ · El redactor delprecepte al Codi Penal o Jutgesper la Democràcia neguen que n’hi hagi hagut a Catalunya

DEMANDA · El PSC i Podemreclamen als independentistesque no enterrin encara el pressupost de Pedro Sánchez


Diumenge4 DE NOVEMBRE DE 20182,50 €



LLORET Dos lladres atraquen un venedorde cupons i li roben 6.000 euros 18

Els temporalsd’octubre deixen430 litres aViladrau i 350a Núria i Molló

Tornena créixerles denúnciesper violènciamasclista eltercer trimestre

LA RESPONSABLE DE L’ICD:

EN LES MESURES DE PROTECCIÓ

«HI HA UNA PART QUE NOMÉS

CONTROLA L’AGRESSOR»

4

14 i 15

■ El pas de sis pertorbacions hadeixat registres d’aigua impor-tants a pràcticament tota la pro-víncia, cosa que ha fet del mesd’octubre un dels més plujososdels últims anys. 3

■Reportatge dins del «Seven SeasExplorer», amb escala a Palamós

L’agressor sexualde dones grans aOlot és un menorde 16 anys8

Provoca un foc enun pis d’Anglès quanvolia ocupar-lo18

A més a DdG

EsportsDdG33 a 45

Pere Pons,felicitat pelsseus companys. JUAN C. CÁRDENAS/EFE

EL GIRONA CONQUEREIX VALÈNCIA GRÀCIES A LES ATURADES DE BOUNOU I EL GOL DE PERE PONS4

HEROÏCITAT A MESTALLA 10VALÈNCIA GIRONA

Jordi Corominas contractava la seva gasolinera per al combustible de la caldera i elcotxe de l’Ajuntament, i va arribar a cobrar 5.892 euros en els quatre anys de mandat

7

Un jutjat investiga l’exalcaldede Sant Jordi per facturesgirades a la seva empresa

La Costa Bravaen un creuer

de luxe

◗ DOMINICAL

◗AVUI AMB EL DIARI

Sense fires a Gironaper culpa de la grip

Girona recupera la gran tronadaELS 300 METRES DE TRONS FAN TRONTOLLAR EL CENTRE DE LA CIUTAT 4 i 54

FIRES DE SANT NARCÍS

PASTISSERIA - BOMBONERIA

XUIXOS,PANELLETSi PASTISSOSEMPRESA ARTESANAL ALIMENTÀRIA

Calderers, 13 Tel. 972 20 24 34Rutlla, 151 Tel. 972 21 13 91

17004 GIRONA

jamargant - 05/11/2018 08:10 - 81.32.132.103

Edició de GironaDISSABTE · 3 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14809 - AVUI / Any XL. Núm. 13679 - EL PUNT

1,50€

1099

02-1

1529

70®

1787

40-1

1819

64L

REVENJA · Torra, Puigdemont,Torrent i Colau qualifiquen les peticionsde venjança i l’ANC i Òmnium fan unacrida a una mobilització unitària

Petició indignaMÀXIMS · La fiscalia acusa els líders independentistes derebel·lió sense armes i demanaper a ells fins a 25 anys de presó

Les acusacions de lafiscalia, una a una

Exconseller de Presidència

11 anys de presó i11 anys d’inhabilitació

Exmajor dels Mossos

Rebel·lió imalversació

Oriol Junqueras

Malversació idesobediència


Exconseller d’Empresa

Rebel·lió

Expresidenta del Parlament


Joaquim Forn


Jordi Sànchez

Exconsellera de Treball



Rebel·lió

Exconsellera de Governació

Rebel·lió

President d’Òmnium

Pere Soler Carles Mundó



Exconseller de Territori


Cèsar Puig




Exconseller de Justícia


Jordi Turull

Expresident de l’ANC



Josep Rull


Josep Lluís Trapero

Exconseller d’Interior


Raül Romeva


Santi Vila

Exsecretari gral. d’Interior


Carme Forcadell


Jordi Cuixart


Dolors Bassa

Exconseller d’Exteriors


Exvicepresident del govern




Exdirector dels Mossos

Meritxell Borràs

TeresaLaplana

Multa de 30.000 €i inhabilitació

Desobediència

Exmembre dela mesa delParlament

Intendentadels Mossos

Joan JosepNuet



Desobediència

Exdiputada dela CUP

AnnaSimó




Desobediència

LluísCorominas

MireiaBoya



Desobediència

RamonaBarrufet


Sedició

LluísGuinó

Desobediència Desobediència


4 anys de presó i 5anys d’inhabilitació

P6-22

Torra plantael PSOE pelspressupostosRepresentants polítics i centenars deciutadans es concentren a Lledoners,Mas d’Enric i el Puig de les Basses


Dissabte3 DE NOVEMBRE DE 20181,50 €



FIGUERES Justícia cedirà a Ensenyamentla vella presó per construir l’escola 18

BLANES Els clients del càmping Blancprotesten per evitar que el tanquin 19

GIRONA Aproven el projecte per a labiblioteca de la Casa de Cultura 10

La passera entre Flaçài Sobrànigues fa dies que estàtallada per les inundacions14

Cau l’últim dels38 aspirantsa policia localde Sant Feliu20

Demana 25 anys depresó a Junqueras i entre16 i 17 anys per a la majoriad’exconsellers i els «Jordis»

Els independentistesho titllen de «revenja» i«salvatjada» i acusen Sánchezde «còmplice de la repressió»

PP i Cs critiquen elGovern per «pressionar»l’Advocacia de l’Estat

PÀGINES DE 2 A 6

La Fiscalia basa la rebel·lió en els«nombrosos actes de violència»

25 ANYSOriolJunqueras

17 ANYSJordi Sànchez

Jordi Cuixart

Carme Forcadell

16 ANYSJordi TurullRaül RomevaJoaquim FornJosep RullDolors Bassa

11 ANYSJ. Ll. TraperoPere SolerCésar Puig

7 ANYSC. MundóM. BorràsSanti Vila

Concentració ahir al vespre a lapresó de Puig de les Basses. ACN

El Girona viatja a València ambcinc jugadors del Peralada 30 a 33

EsportsDdG

jamargant - 05/11/2018 08:13 - 81.32.132.103

22 | Comarques Gironines | GIRONÈS EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018

Fires de Sant Narcís 2018

La ciutat de Girona va posarahir a la nit punt final a les Fi-res de Sant Narcís del 2018amb el tradicional castell defocs al parc de les Ribes delTer. Unes Fires marcades peltemps, ja que durant el pri-mer cap de setmana i els pri-mers dies de la setmana se-güent va ploure molt i lestemperatures van baixar persota dels nivells habituals enaquesta època de l’any. Finsal punt que activitats com ladiada castellera es van haverde suspendre i d’altres, comel correfoc i la tronada de fes-

ta major, es van celebrar unasetmana més tard. Ahir, últimdia de les Fires, va començaramb la trobada de gegants ila cercavila al parc del Migdia.Hi van participar 29 colles detot el país: “Des de Perpinyàfins a Tortosa”, explicava undels responsables de Fal·leraGironina, amfitriona de l’es-deveniment. Pels volts de lesdeu del matí, van fer un es-morzar a base de botifarres ixulles amb pa amb tomàquetper als prop de 1.000 partici-pants. Cap al migdia va co-mençar la cercavila fins al

Mercat del Lleó, on es va ferla recepció i, després de l’en-trega de reconeixements ales colles participants, es vafer un vermut de comiat.

A part de les activitats ques’han dut a terme durant di-versos dies (fires d’artesaniaa la plaça de la Independèn-cia, al pont de Pedra i a la pla-ça Salvador Espriu; exposi-cions com ara la mostra deminiatures històriques a l’es-glésia de Sant Lluc i la filatèli-ca als claustres de la Diputa-ció; museus oberts...), l’esde-veniment estel·lar del darrer

dia de Fires és el castell defocs. Una tradició que l’anypassat es va suspendre perla situació política nacional ique aquest any s’ha recupe-rat, amb la pirotècnia Igual.La reconeguda empresa,amb més de 120 anys d’ex-periència, va preparar 15 mi-nuts de pirotècnia per a unespectacle exclusiu pensatper a les Fires de Girona, onfeia anys que no participava.Palmeres daurades, cortinesde colors, cares somrients,cors, caragols i candeles vanser algunes de les espectacu-

lars figures exhibides abansde cloure l’espectacle, ambun final apoteòsic, de colors itrons. En total, més de 1.500petards i 200 quilos de pólvo-ra que, un any més, van fervibrar el nombrós públic re-unit al voltant del parc de lesRibes del Ter.

Pel que fa al circ CharlieRivel, ha congregat durantaquests dies 8.000 especta-dors, amb una ocupació persobre del 80% en les dotzefuncions programades.

Les Fires, però, són tambéles atraccions de la Devesa,

que hi tenen un paper moltimportant. I en aquest sentites pot dir que les Fires deSant Narcís continuen. I ésque el govern de la ciutat vadecidir dimarts passat per-metre que els firaires puguinobrir durant una setmana lesseves atraccions. Ho van au-toritzar precisament per res-cabalar els firaires –i tambéels ciutadans– de les fortespluges que van caure espe-cialment el primer dissabte idiumenge d’aquesta edicióde les Fires. ■ TEXT: U. COMAS I

J. NADAL / FOTOS: QUIM PUIG I J.N.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Punt final a unes Fires marcades pel temps

ctroyano

Rectangle

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 201824 | Comarques Gironines | GIRONÈS

quests dies s’han presen-tat, a la Universitat de Gi-rona, les propostes de po-

lítica municipal elaborades, desde l’Aliança Educació 360. Sotael títol Connectant la comunitatper generar més i millors oportu-nitats educatives. Propostes depolítica municipal (2019-2023),el document planteja 36 mesu-res amb la voluntat que els par-tits polítics les incorporin alsseus programes electorals. L’ob-jectiu és fer de l’educació un eixcentral en els pròxims governslocals.

El document que es presentaparteix del reconeixement que,en el context actual, les princi-pals desigualtats educatives noes construeixen dins l’escola si-nó fora de l’horari lectiu. Hi ha

A tot un ventall d’oportunitatsd’aprenentatge que inclouen desde l’etapa 0-3 fins als casalsd’estiu, els esplais, els caus, lesactivitats extraescolars... i la di-ferència d’accés a aquestesobre una escletxa important en-tre els infants i joves que tenenrecursos i els que no. Segonsdades de la iniciativa americanaExpanded Schools, en els nens inenes de 12 anys hi ha una dife-rència de 6.000 hores d’apre-nentatge entre aquells que te-nen més oportunitats educati-ves i aquells que en tenenmenys. Una bretxa que, indubta-blement, els deixa una marca di-fícil d’esborrar i que els acompa-nyarà durant tota la vida.

Davant d’aquesta constata-ció, l’Aliança Educació 360 ens

proposa actuar, i fer-ho a partirde tres idees. En primer lloc, as-sumeix que la clau és entendreel fet educatiu des d’una miradaàmplia; una perspectiva que in-corpori no només allò que suc-ceeix dins les escoles i en horarilectiu, sinó també el que operafora de les seves parets. Un eco-sistema educatiu on conflueixenels múltiples actors i les diver-ses actuacions amb valor edu-catiu. Hi afegiríem, tanmateix,que aquest ha de ser un espaique ens traslladi de la suma a lamultiplicació. És a dir, un ecosis-tema educatiu no és l’entornque ens permet posar junt allòque fem separats, sinó unaoportunitat per a fer tots junts. Ifent junts, multipliquem la capa-citat d’incidència; ja que no no-

més som més forts operativa-ment, sinó que esdevenim mésintel·ligents a l’hora d’abordarproblemes d’alta complexitat.

En segon lloc, des de l’AliançaEducació 360 s’aposta de mane-ra radical per la universalitat deles oportunitats educatives i, pertant, per l’equitat en un terrenyon aquesta és especialmentsensible. Es tracta d’oferir ser-veis educatius de qualitat i, so-bretot, d’assegurar-nos queaquests arriben a tothom. S’hade trencar la bretxa a la qualabans fèiem referència, i aixòexigeix polítiques actives i com-promeses amb aquest objectiu.Hem de comptar amb tothom–societat civil, entitats i empre-ses de serveis–, però ens caltambé una garantia pública, una

política compromesa amb laigualtat d’oportunitats educati-ves per a tothom.

Finalment, es considera quel’àmbit local és un espai privile-giat, tant per aconseguir treba-llar junts com per assegurar launiversalitat i l’equitat de lesoportunitats educatives. Elsajuntaments són espais de pro-ximitat que disposen de la sensi-bilitat i el coneixement de proxi-mitat imprescindible per aques-ta tasca. Els cal, però, fer unaaposta estratègica per l’educa-ció, considerar que aquesta had’esdevenir un eix vertebradorde les seves actuacions. L’edu-cació, en definitiva, ha de ser untema central en les pròximeseleccions municipals del maigdel 2019.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Educació 360, una aposta estratègica local

Quim BruguéCoautor de les propostes i director científic del Campus Cohesió i Compromís Social de la UdG

La CUP-Crida per Gironava denunciar la situació deprecarietat de l’Escola Mu-nicipal d’Art i, de retruc,del centre cultural de LaMercè. La CUP va alertarque en els últims mesos elgovern ha fet una novaproposta laboral que ten-deix a la precarització delprofessorat d’art de l’esco-la, un fet que ha provocat“una esbandida de profes-sionals qualificats i ambuna trajectòria llarga dins

de l’escola”. El problemade fons, assenyala la CUP,és que La Mercè i l’EscolaMunicipal d’Art “conti-nuen sense un model clar idefinit”. El regidor de laCUP Lluc Salellas va des-tacar que “l’aposta del go-vern convergent ha estatde centenars de milersd’euros per als festivals”,mentre que “les estructu-res de ciutat pensades pera la creació i la formacióhan quedat en un segonterme i sense propostesestratègiques”. La CUPproposa un pla estratègicde l’Escola Municipal d’Arti del centre cultural de LaMercè que els situï com aespai referencial de la for-mació i la creació artísticai també humanística. ■

La CUP denunciala precaritzacióde La Mercè

G.B.GIRONA

a Proposen un plaper situar-la com aespai referencial de laformació i la creació

Vista del pati de La Mercè ■ X.C.

L’Ajuntament de Gironacalcula que al segon se-mestre del 2019 podrancomençar finalment lesobres per completar l’ade-quació de la biblioteca dela Casa de Cultura per es-tablir un equipament bi-bliotecari municipal debarri a la zona centre de laciutat. La junta de governde divendres passat vaaprovar de manera inicialla segona fase del projectede reforma de l’antiga bi-blioteca provincial, que téun pressupostd’1.358.185,19 euros.L’alcaldessa, Marta Ma-drenas, ha destacat que elprojecte és possible grà-cies a la bona sintonia ambla Diputació.

Segons ha informat elconsistori, les actuacionsse centraran a la plantabaixa, l’altell i el pati de lazona est de la Casa de Cul-tura, actualment en des-ús, i la remodelació es faràrespectant els trets essen-cials de l’equipament desdel punt de vista arquitec-tònic. Així, es conservaranllibreries i obertures dels

murs en la mesura del pos-sible. La idea és crear unnou volum del pati percrear espais de circulacióentre les diferents zonesde la biblioteca i un espai

diàfan a la planta baixa percontemplar les quatre fa-çanes que conformavenels límits del pati original,que esdevindrà el puntcentral de la biblioteca. Onhi havia les oficines de l’an-tiga biblioteca hi hauràuna sala d’informàtica iuna sala polivalent.

Tancament fa cinc anysFa més de cinc anys deltancament de la bibliotecade la Casa de Cultura, jaque el fons es va traslladara la nova biblioteca CarlesRahola, al carrer Emili

Grahit. Des del principi esva dir que perquè el centrede la ciutat no es quedéssense biblioteca s’hi tras-lladaria el fons de la biblio-teca Ernest Lluch –situa-da prop de la Carles Raho-la– i es va parlar inicial-ment que es reobriria l’es-tiu del 2015. El projecte esva dividir en dues fases i laprimera es va centrar a ha-bilitar una zona de lecturaa l’antiga sala infantil. Esva estrenar ara fa just dosanys, el 4 de novembre del2016, i funcionarà finsque s’obri la biblioteca. ■

a L’Ajuntament de Girona inicia els tràmits i calcula que els treballs arrancaranel segon semestre de l’any que ve a L’adequació costarà més d’1,3 milions

Les obres de la biblioteca dela Casa de Cultura, el 2019

L.A.GIRONA

1,358milions és el pressupost delprojecte per completar l’ade-quació de la biblioteca de laCasa de Cultura.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La sala de lectura provisional de la Casa de Cultura es va inaugurar fa dos anys ■ Q. PUIG

ctroyano

Rectangle

GIRONÈS | Comarques Gironines | 25EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018

1192

20-1

1974

65L

La Diputació de Gironasubvenciona amb 58.395euros 63 municipis de lescomarques gironines per-què els destinin a progra-mes de suport a esportis-tes amateurs de modali-tats individuals. Aquestessubvencions servirand’ajut a 246 esportistesque tenen menys de vint-i-cinc anys i que la tempo-rada passada van partici-par en campionats d’Espa-nya, d’Europa o del món.El 2012 la Diputació va co-mençar aquesta línia d’a-juts i el 2018 ha augmen-tat 10.000 euros la partida

dels anys anteriors. Percomarques, l’Alt Empordàrebrà 7.620 euros que esrepartiran entre 32 espor-tistes. Al Baix Empordà, ladotació és de 4.350 eurosper a 16 esportistes. A laCerdanya es donen 1.500euros entre 7 esportistes.A la Garrotxa, la subven-ció és de 2.650 euros per a13 esportistes. Al Gironès,l’ajut és de 20.875 eurosper a 97 esportistes. Al Plade l’Estany, l’ajut és de16.550 euros per a 61 es-portistes. Els cinc espor-tistes del Ripollès obtenen1.250 euros. Els 14 espor-tistes de la Selva tindran3.100 euros en concepted’ajut. ■

Ajuts de laDiputació alsesportistesa Subvenciona amb més de 58.000euros 246 joves de la demarcació

RedaccióGIRONA

Una gimnasta en els passats Jocs Emporium ■ DANI RUIZ

Va néixer com un projected’economia circular perreciclar els sacs amb quèarribava el cafè a l’empre-sa Coffee Center. Les sa-ques es van convertir enbosses modernes amb elvalor afegit que estaven fe-tes per persones en riscd’exclusió social. En cincanys, el projecte Bolsoscon Alma és autososteni-ble i ha consolidat cincllocs de treball a jornadacompleta. “Tenim més ca-tàleg, més col·laboracionsi més estabilitat”, explicaAnna Güell, gerent d’Eco-sol, l’empresa d’insercióde Càritas de Girona.Güell també explica comdes del novembre del 2016les bosses es fan en un ta-ller de confecció a Banyo-les, on es fan també altresproductes, ja que, amb el

temps, la col·laboraciós’ha estès a altres empre-ses del territori. “És unprojecte autosostenibleque continua creixent”,diu la gerent d’Ecosol, que,a més, destaca la impor-tància d’haver permès quetreballadors que teniencontractes temporals pas-sessin a tenir una jornadacompleta.

Pel que fa a la col·labo-ració amb altres projectes,per exemple, Ecosol ha ini-ciat la col·laboració ambdues emprenedores giro-nines per fer bosses a gra-nel amb vista al futur quans’eliminin les bosses deplàstic, o també es destacala col·laboració posterioramb l’empresa Toni Ponsgràcies al fet que els treba-lladors aprenguessin a co-sir l’espart incorporat a lesbosses de sac. A la llarga éscom si s’hagués “convertiten una indústria”, opina

Jordi Pou, director i pro-pietari de Coffee Center,que recorda com van pas-sar d’haver de pagar per-què els recollissin els sacsbuits a implicar-se enaquest projecte que, a ban-da de donar una segona vi-da a les saques, va servirper donar suport a un seg-ment de la població en riscd’exclusió. “Es tractad’una suma de sinergies”,hi afegia Pou.

El producteActualment, Bolsos conAlma té set models dife-rents al mercat que s’han

anat redefinint amb eltemps. El producte estel-lar és la motxilla i també téuna bona acollida la bossade viatge. Segons explicaGüell, les vendes es fan so-bretot a través d’interneti, curiosament, tenen unimportant volum de trans-accions amb Alemanyades de l’inici del producte.Les Canàries, Madrid iSantiago són altres in-drets on van a parar lesbosses confeccionades aBanyoles, que sovint, grà-cies a la xarxa de Càritas,es distribueixen arreu de l’Estat. ■

U. ComasGIRONA

Bolsos conAlma, unexemple deconsolidacióa El projecte d’economia sociali reciclatge ha permès crear cinc llocsde treball a jornada sencera

Anna Güell, d’Ecosol, i Jordi Pou, de Coffee Center ■ M. LLADÓ

La basílica de Sant Feliu deGirona serà escenari di-jous d’aquesta setmana (eldia 8), a les vuit del vespre,de la cinquena missa me-morial de la Funerària Mé-mora a Girona. Aquestamissa pretén retre home-natge a les persones quevan morir al llarg de l’any2017 i agrair a les famíliesla confiança que van ator-gar a la companyia. Estàprevist que la cerimònia si-

gui oficiada pel bisbe de Gi-rona, Francesc Pardo, i quehi hagi la interpretació de

peces musicals de composi-tors com ara Schubert, Mo-zart, Bach i Fauré. ■

RedaccióGIRONA

a Oficiada pel bisbePardo, homenatjaràles persones que vanmorir durant el 2017

La 5a missa memorial deMémora, dijous vinent

La basílica de Sant Feliu de Girona ■ M. LLADÓ

ctroyano

Rectangle

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Cultura i Espectacles | 43

El Castell de Benedor-miens de Castell d’Aro pre-senta, fins al 25 de novem-bre, l’exposició Despertarla bellesa, una selecció depintures de Joan Raset de-dicades majoritàriamenta la representació del cosfemení. La mostra, la sete-na que l’Ajuntament deCastell-Platja d’Aro orga-nitza aquest any a Bene-dormiens, s’acompanyad’un catàleg en el qual elcrític d’art Alexandre RoaCasellas recorda que JoanRaset va abandonar la se-va dedicació a l’arquitec-tura tècnica per consa-grar-se de ple a la pintura,que és alhora densa i perfi-lada, a la manera dels fres-cos murals, i que adoptacom una obsessió perma-nent l’exploració del cosfemení per extreure’n “lamàxima i més completaexpressió”. Atret sobretotpel dibuix, a partir del qualdesemboca en el color i latela, Raset no s’ha apartatmai d’aquesta figuracióamable i sensual, ni tan

sols quan, en els seves pri-meres temptatives com apintor, es privilegiaven lesincursions abstractes.Aquesta perseverança enun tema tan definit i un es-til que ha experimentatben poques variacionsamb el temps, li han asse-gurat l’èxit entre una cer-

ta clientela, que hi apreciaressonàncies dels haremsjoiosos dels nabís i de l’es-clatant decorativisme defauves com Matisse. Tot iaixò, segons escriu RoaCasellas al catàleg, Raset“dibuixa i pinta segons elseu propi descobriment deles tècniques i dels temes,

sense pretensió d’encabir-se en cap catalogació”.Olis, ceres o pastels re-creen aquest univers per-sonal de dones ocioses,gairebé sempre nues o apenes vestides amb unacamisola transparent, enquè l’artista invoca esce-nes pretesament quotidia-

nes, sovint en interiorsconfortables o en florejatsjardins, banyades en unallum intensa, per tal deguanyar la complicitat del’espectador. L’exposicióés oberta només els capsde setmana i els festius, deles 11 a la 1 del matí i de 5 a8 de la tarda. ■

El pintor de les donesEl Castell de Benedormiens presenta ‘Despertar la bellesa’, una completaselecció de l’obra de Joan Raset, especialista en la representació del cos femení

RedaccióCASTELL-PLATJA D’ARO

Una de les pintures que formen part de l’exposició de Joan Raset, a la dreta, al seu estudi ■ AJUNTAMENT DE CASTELL-PLATJA D’ARO

Raset no s’haapartat mai de lafiguració, niquan en els seusinicis prevalial’abstracció

“Escriptor proscrit, repu-diat, maleït i mai llegit.”Així es defineix l’autor tos-senc Carles Brunet, autorde llibres com ara L’alco-hòlic bipolar i El fanaletverd, que recentment hapublicat la seva setenaobra: una novel·la de 540pàgines titulada El escri-tor de mecanismos, ambla qual posa en marxa latrilogia El odio del mundo.“Membre de la Red Mun-

dial de Escritores en Espa-ñol (Remes) i declarat es-criptor professional d’altrisc, assumeix el seu com-promís i es declara defen-sor dels drets humans da-vant la injustícia en qual-sevol de les seves formes”,s’afirma en el text de pre-sentació d’aquest nou lli-bre, publicat a través de laplataforma californianad’autoedició Lulu, on espot adquirir en edició ambtapa dura.

El escritor de mecanis-mos és una dura crítica alsistema penitenciari, através de la història –noautobiogràfica, però sí ba-sada en fets reals– de “So-lana, un humil escriptor

novell que és empresonatdurant més de tres anysper la ridícula quantitat de105 euros”. “El escritor demecanismos va sortir dela meva immensa ràbia iindignació per totes lesatrocitats que vaig escol-tar dels presos”, diu.

Com a rerefons, Brunetplanteja a la novel·la algu-nes de les seves grans pre-ocupacions, com ara laproliferació “d’éssers tur-mentats, marginats o ex-closos de la societat” i “elnou endarreriment delséssers humans, que avan-cen en tecnologia, peròhan retrocedit pel que fa altracte personal i a la comu-nicació interpersonal”. ■

L’escriptor tossencpublica el seu setèllibre, ‘El escritor demecanismos’

X. CastillónGIRONA

Carles Brunet, autor“proscrit i repudiat”

Carles Brunet, fotografiat amb el seu nou llibre, ‘El escritorde mecanismos’ ■ JOAN DE LA PARRA

El pediatre i forense Nar-cís Bardalet presentaràavui el seu llibre de memò-ries El que m’han ense-nyat els morts, per enten-dre millor la vida, ambtext a cura de la periodistaTura Soler, en un acte quetindrà lloc a la sala gran del’auditori Palau de Con-gressos de Girona (20 h).La presentació serà a càr-rec del periodista JordiGrau, exdirector de l’edi-ció gironina d’El PuntAvui, i durant l’acte tindràlloc també un concertofert per deu intèrpretsdel cor de cambra de la Di-putació de Girona. ■

Bardaletpresenta elseu llibre avuia Girona

RedaccióGIRONA

ctroyano

Rectangle

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DE 201810

XAVIER VALERI OLOT

■L’Ajuntament d’Olot convocaràen els pròxims dies les personesque participaran en la primerareunió destinada a configurar la comissió destinada a establir cri-teris de base per a l’espai Cràter. Estracta d’un centre de divulgació delvulcanisme destinat a centrar la di-fusió de la Zona Volcànica de laGarrotxa.

La trobada tindrà lloc en el de-curs de la tercera setmana d’aquestmes i servirà per establir grups detreball col·laboratius. Vayreda haconcretat que la comissió estaràformada per vulcanòlegs, educa-dors, gent de cultura i tècnics de tu-

risme. Ha explicat que moltes de les

persones cridades ja han formatpart del procés de definició de l’es-pai Cràter. Vayreda ha reblat que elprojecte des del primer pas s’ha fetal costat del Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa.

Es tracta d’un procés que es vacomençar a gestar el i va sortira la llum pública el juny del .En aquell moment, encara que no

existia una denominació concreta,sí que estava clar que la idea era ferun centre d’interpretació dels vol-cans a la vora del volcà Montsaco-pa.

El centre d’interpretació haviade donar polaritat a un parc delsvolcans en el qual estarien els volcans del terme municipald’Olot: Montsacopa, la Garrinadai Montolivet.

Segons ha avançat el regidor, la

comissió tindrà tècnics de la Ge-neralitat i de la Diputació de Giro-na.

A més, a partir del dilluns dia de novembre, començaran lesproves d’avaluació per ocupar laplaça de gestor per a la impulsió del’espai Cràter. Es tracta d’un càrrectècnic destinat a gestionar tot el re-ferent amb l’espai Cràter fins queestigui fet. Ha d’estar acabat al vol-tant del .

El regidor ha apuntat que la per-sona guanyadora de la plaça hauràde coordinar, per exemple, les re-lacions entre els tècnics que ela-borin el projecte i la comissió decriteris.

El principi del finalVayreda ha considerat que la co-missió assessora i la contractaciódel tècnic impulsor són passes capa la finalització d’un projecte pen-sat per valoritzar el patrimoni querepresenten els volcans per a Olot.

D’altres passes van ser la modi-ficació del pla general feta en el da-rrer ple per canviar els usos dels te-rrenys on elevaran l’espai Cràter,l’aprovació d’un pla de mobilitat i,sobretot, la concreció del finança-ment.

L’Ajuntament d’Olot té compro-mesos fons externs per al finança-ment del del projecte. Es re-parteixen en , milions d’euros,que aportaran els fons europeusdel programa Feder, milió d’eu-ros de la Diputació de Girona i. euros del Pla de FomentTurístic.

Tot plegat suma , milions dels milions d’euros que val la totalitatdel projecte. El regidor ha indicatque intentaran cobrir els .euros que falten amb d’altres ajuts.

Creen una comissió assessora peral projecte de l’espai Cràter d’Olot L’Ajuntament engegael procés de selecciód’un tècnic externdestinat a liderar l’inicidel projecte durant untermini de 2 anysLa primera reunióper a la creació del’organisme aplegarà50 persones, entre lesquals hi hauràvulcanòlegs de prestigi

Una imatge ideal del quepreveuen que sigui el futur espaiCràter d’Olot. DDG

DdG BEGUR

■Manuel Cruz, de Palafrugell, vaguanyar el primer premi de la XIIIedició del concurs de fotografia«Josep Carreras» de Begur, que esva entregar divendres passat almunicipi aprofitant la inauguracióde la mostra de les fotografiesparticipants a les Escoles Velles.Cruz va guanyar el certamen, queestà dotat de euros, amb l’obra«Treva canicular». D’altra banda,a la categoria de premi local, elguanyador va ser el veí Miquel S.Vilà. Aquest premi, que està dotatd’un sopar per a dues persones, elva guanyar Vilà, amb la imatge«Carrer de la Creu (Can Marc)».

Al mateix temps, el jurat, formatper tres descendents de Josep Ca-rreras, va decidir com a finalistesJoan Ripoll, amb «El cel s’enne-

greix; Ann Dieusaert, amb «Malasort!», Robert de la Cruz, amb «Ala llum de la lluna», i Paula Amez-cua, amb «Punta des Plom». A par-tir d’ara, les dues obres guanyado-res passaran a ser propietat de

l’Ajuntament. Tant els finalistescom els dos guanyadors del con-curs van rebre un llibre de Begur.L’acte de lliurament de premis vacomptar amb la presència de l’al-calde de Begur, Joan Loureiro.

El concurs porta el nom de Jo-sep Carreras i Riera (-),fotògraf de Begur per excel·lència.

El palafrugellenc Manuel Cruz guanyael XIII concurs de fotos Josep CarrerasEl certamen també hapremiat Miquel S. Vilà en lacategoria local i ha reconegutl’obra de quatre finalistes

Manuel Cruz, al costat de l’obraguanyadora. AJUNTAMENT DE BEGUR

Diari de GironaEN PLENA FASE D’EXPANSIÓNECESSITA INCORPORAR UN

DISSENYADORGRÀFIC

PER A EDICIONS IMPRESES I DIGITALSIMPRESCINDIBLE:

– Domini del programa d’edició QuarkXPress i altreseines informàtiques de disseny

– Habilitats per a la creació d’infografies planes i 3D– Nocions bàsiques de programació de codi i Wordpress

ES VALORARÀ:

– Altres coneixements de disseny en entorns digitalsi html

– Experiència en lloc de treball similar

S’OFEREIX:

– Alta a la Seguretat Social– Retribució fixa

Enviar currículum a: [email protected]


jamargant - 05/11/2018 08:07 - 81.32.132.103

ctroyano

Rectangle

BAIX EMPORDÀ / PLA DE L’ESTANY | Comarques Gironines | 37EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2018

1266

40-1

1977

84L

El projecte presentat pelConsorci de Vies Verdesde Girona per millorar l’ac-cessibilitat de la ruta delTren Petit, tant pel que faal ferm com a l’adaptacióperquè persones ceguesen puguin gaudir, tiraràendavant l’any vinent ambuna subvenció del pla defoment territorial del tu-risme de la Generalitat.L’ajut cobrirà el 50% delpressupost de les obres ieines tecnològiques, de661.978 euros, segons ladocumentació preparadaper l’ens.

La iniciativa, amb la de-nominació de Ruta delTren Petit interpretable i

accessible, té l’atractiu defer “inclusiu” el trajecte,fet que destaca el presi-dent del consorci, AlbertGómez, a través de la ins-tal·lació d’un sòcol guia so-nor, que dona continuïtata les experiències culmi-nades fins ara a l’extremgironí de la ruta del carri-let de Sant Feliu i s’estàacabant d’enllestir entre

Ripoll i Sant Joan de lesAbadesses, a l’anomenadaruta del Ferro i del Carbó,que serà el primer tramque s’adaptarà. En el casdel traçat de Palamós a Pa-lafrugell, Gómez estimaque les actuacions “s’ini-ciaran al llarg del 2019 is’haurien de conclourecap al 2020”. També pre-veuen instal·lar-hi plafons

en braille i eines tecnològi-ques per identificar l’ofer-ta turística i els elementsamb interès patrimonialde l’itinerari i els munici-pis que travessa.

Ferm totalment arranjatDe retruc, el condiciona-ment de la via per al pas depersones cegues o amb de-ficiències visuals greus fanecessari un ferm tan placom sigui possible i senseobstacles. En aquest sen-tit, el sauló compactat jaestès a l’extrem de Palafru-gell, s’escamparà per laresta del traçat cap a Mont-ras i Palamós, un fet queafavorirà especialment elscicloturistes que circulenpel tram, amb algunspunts força sorrencs. ■

Vies Verdes adaptarà per acecs la ruta del Tren Petit,de Palamós a Palafrugella La Generalitat confirma un ajut del 50% per dotar tot el tram d’un sòcol per apersones amb deficiència visual a També aplanaran el ferm amb sauló compactat

Emili AgullóPALAMÓS / PALAFRUGELL

El sauló compactat que ja s’ha estès a l’extrem nord de la ruta, a les Arenes, a tocar del nucli urbà de Palafrugell ■ E.A.

661.578euros és el cost d’adaptar alpas de persones cegues la ru-ta del Tren Petit i millorar-neel ferm.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

2020Horitzó en què es podrienenllestir totes les accions, quela Generalitat subvencionaràal 50%

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La dataLa mainada d’entre 6 i 14anys a qui li agradi nedarsota l’aigua i tingui curiosi-tat per l’arqueologia estàconvocada, junt amb la se-va família, a una matinalon aprendrà els fona-ments de l’arqueologiasubaquàtica. El taller, or-ganitzat pels Museus deBanyoles i el Centre d’Ar-queologia Subaquàtica deCatalunya (CASC), tindràlloc el dia 18 en una de lespiscines del Club NatacióBanyoles (CNB). L’activi-tat és gratuïta, però comque les places són limita-des –se’n preveuen unavintena– cal fer una ins-cripció prèvia. Les nenes iels nens participants hau-ran d’anar acompanyatsd’un adult. Els tècnics del

CASC hauran dipositat di-versos objectes al fons dela piscina, repartits en unjaciment simulat.

Aquest serà el tercercop que s’organitza aques-ta activitat. Fa dos anys, esva celebrar per primeravegada, al mateix club ba-nyolí, i a principis d’estiues va fer a Girona –en unapiscina del GEiEG– coinci-dint amb el fet que s’expo-sava a la ciutat La revolu-ció neolítica, dedicada alpoblat de la Draga.

Aquest jaciment, consi-derat un dels més impor-tants del neolític al sudd’Europa, té una part sub-mergida a l’estany. ElCASC hi ha treballat en di-verses campanyes per ex-treure’n materials i moltainformació sobre com esvivia en aquell lloc ara fauns 7.000 anys. ■

Arqueologiaen una piscina,a Banyoles

R. EstébanBANYOLES

a Organitzen una matinal sobrerecerca subaquàtica per a mainada

Un moment del taller que es va organitzar fa dos anys,també a les instal·lacions del CNB ■ CASC / MAC

ctroyano

Rectangle

Comarques

Diari de GironaDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DE 201812

EL DIETARI

DISSABTE COM ESTÀ LA DOLORS?Sovint penso en la Dolors Bassa.De tots els presoners del procés ésla que més conec i en el meu en-

torn hi ha gent que l’estima i a qui sovint pre-gunto: Com està la Dolors?

Què deu estar fent? Segurament pensant.A la presó poca cosa pots fer més enllà derumiar. Cavil·lar en positiu o en bonic allàdins deu ser agrest. Quasi impossible. Ni tansols somiar. A la nit, a la presó, els peluixosno es poden acaronar. Tenen la textura delpaper de vidre o d'un raspall de claus. Quinsprojectes o somnis et poden il·lusionar quansaps que et volen reclosa durant anys en unpodrimener de la moral. Sempre l’imaginoigual. Amb una vida lenta que transcorre ies malgasta en uns escassos metres qua-drats d’un immoble inventat per a la reclu-sió i el càstig, en el sentit més fanàticamentreligiós del terme. Una dona que sempre hatreballat per als altres: com a mestra, com asindicalista o com a política efímera.

Tancada sense judici. Sense contrastarproves ni testimonis. Per la decisió d’un solhome d'ànima inclement. Perquè, enaquest cas, la presó preventiva no té res aveure amb la justícia, ni amb la separació depoders, ni amb polles amb vinagre, sinó res-pon a una inclinació cruel d'un personatge.

DIUMENGE EL SENTIT DE LA VIDADos peruans pugen les escales dela catedral de Girona com si fossinsiamesos enganxats pel cap. Un

d'ells puja les escales amb l’altre damuntseu, cap amb cap, amb les cames obertes iamb els testicles mirant el cel. En menys

d'un minut enfilen esglaons i fan un rè-cord Guinness.

El rècord Guinness ens serveix per recor-dar que la condició humana té quelcomd'absurda. Com aquell anglès que té el rè-cord de baixar cent esglaons rodolant i tren-cant-se ossos. També un britànic que té elrècord de menjar escarbats. O un sol home,que és el que més Guinness té del planeta -- i que el darrer ha consistit a tallar sín-dries damunt la seva panxa amb una kata-na. El sentit de la vida, que la filosofia fa se-gles que es pregunta de forma transcendenti sense resposta concloent, té al meu enten-dre respostes més clarificadores a The mea-ning of life, la pel·lícula dels Monty Python.

DILLUNS L'«SCHUTZSTAFFEL»MEDIÀTICA

Dia de Sant Narcís. A Girona el quedigui el bisbe a la missa del patrócontinua essent important, cosa

que no vol dir que sigui determinant. Lesprimeres fileres són plenes de polítics quel'escolten amb atenció. Francesc Pardoad-verteix en la seva homilia que tem que laconfrontació entre unionistes i indepen-dentistes es torni «irreconciliable» i recordaque el paper de la seva església és cosir. Tam-bé es mostra preocupat pels líders indepen-dentistes empresonats o lluny de casa seva.

El bisbe Pardo, tot i la prudència i mesuraen les seves paraules, és vist per l'Schutzs-taffel mediàtica com un monsenyor sepa-ratista, cosa que demostra que el negoci delfanatisme ha vingut per quedar-se i és fona-mental condemnar-lo a l'oblit i a la ignoràn-cia militant.

DIMARTS PARC CIENTÍFICEl Parc Científic de Girona, que enel seu moment ens el van vendrecom una mena de Silicon Valley

de províncies, és la constatació de la inefi-

càcia amb què s'han gestionat les institu-cions en els darrers anys. Un Parc Científicarruïnat sotmès des de fa massa temps aconcurs de creditors i que ningú vol com-prar perquè encara no ha nascut cap em-presa que conscientment vulgui cremar elsseus diners. És esperpèntic que unesinstal·lacions que es van presentar com elfutur de la investigació i de la indústria tec-nològica de Girona, acabin gestionades perla justícia, una de les institucions més arcai-ques i paleolítiques que existeixen quant atecnologia.

DIMECRES MADRENAS IPANEQUE

El present de Girona passa perdues dones: l'alcaldessa Madre-nasi la regidora Paneque. Durant

aquesta atropellada legislatura han fet pac-tes, primer de forma explícita amb el pactede govern i després puntualment, que hanevitat el bloqueig del govern local.

Avui coincideixo amb les dues de nou.Durant aquesta legislatura han crescutmoltíssim com a polítiques. Madrenas hasabut monopolitzar el vot independentistagironí i Paneque ha sabut ressuscitar unPSC moribund, fins al punt de poder-li re-criminar a un servidor, que havia anunciatabans d'hora la mort del seu partit a Girona.Ara mateix són dues candidates a conside-rar per al maig -Madrenas per davant perraons òbvies-, però amb un panorama po-lític movedís i, per tant, absolutament im-previsible.

DIJOUS PINTURA I PINTORS A la fira del Dibuix i la Pintura deGirona, entre la Rambla, plaça delVi, uns metres de Ciutadans i la

plaça Catalunya, desenes de pintors mos-tren les seves obres i anhelen connectaramb els passejants i potencials clients. Te-

nen molt èxit alguns quadres. Sobretot elsmés gironins, amb la Catedral i les cases del’Onyar com a protagonistes, pintats ambtotes les tècniques pictòriques imaginables.Molts llueixen el cartell que diu «venut». Lapintura conceptual té, en general, menysèxit popular, tot i que sempre he pensat quem'explica moltes més coses sobre l'autor.

Els artistes locals solen descriure a la per-fecció la salut de l’ànima cultural d’una ciu-tat. La Fira del Dibuix i la Pintura, que ja arri-ba a la seva a edició, ens mostra una ciutaten aquest sentit raonablement viva, malgratque la pintura hagi quedat desterrada del’univers públic i mediàtic. Quasi totes lesgaleries de les comarques de Girona hantancat portes. En el plànol popular ningúparla ja de pintura i menys de pintors, peròen canvi és un art que, quan ens el trobem,ens continua fascinant.

DIVENDRES JUSTÍCIA DIVINA Un jurista d'aquells que ara endiuen constitucionalista recela dela petició de penes de presó, per

part de la fiscalia, contra els membres delgovern de Catalunya empresonats per Ra-joy i el PP. No pas perquè consideri injustdemanar penes de presó exorbitants pergent que no ha promogut en cap momentla violència, sinó perquè, a diferència delsseus col·legues madrilenys, creu que quanel cas arribi a la justícia europea quedaràestabornit, i afectarà greument el prestigi il'estabilitat del sistema judicial espanyol.

Aquest jurista pensa, per motius dife-rents, el mateix que allò que anhela bonapart de l'independentisme. Sense valorarque justícia europea és quasi com la divina,que arriba quan és massa tard. I sense ob-servar que ja han començat els movimentsde les grans famílies polítiques europeesper evitar la caiguda del sistema judicial es-panyol.

27

28

29

30

31

1

2

Ramon IglesiasPERIODISTA

DdG GIRONA

■En el marc de la Fira de Mostres,l’estand de Girona Excel·lent vapresentar el passat dimecres el pro-jecte col·laboratiu «La veritat a tataula», que compta amb el suportde la Diputació de Girona. La pre-sentació va anar a càrrec de SílviaAliu Gifre, presidenta del Gremi deCarnissers i Xarcuters; Josep MariaFont, president del Gremi de Fle-quers, i la nutricionista Elena Pi-ñeiro, col·laboradora en el projec-te.

Piñeiro ha creat per a ambdósgremis un total de vint-i-quatremissatges sobre la nutrició, refe-rents a temes molt destacats i im-portants per als clients de les car-nisseries i les fleques artesanes. Estracta de missatges amb continguts

verídics i contrastats sobre el pa i lacarn, que exposen amb rigor temescom: les raons per les quals s’ha demenjar carn, l’explicació verídicasobre si el pa engreixa, la definició

de com ha de ser un entrepà diariideal, l’aclariment sobre què és elgluten o la distinció entre carnsblanques i vermelles, entre d’altres.«La veritat a ta taula» és un projecteatemporal, que té com a objectiuassessorar i guiar el consumidorsobre el consum de la carn i el pa.

Girona Excel·lent presenta unnou projecte col·laboratiuPorta per nom «La veritat ata taula» i té com a objectiuinformar els compradorssobre el consum de pa i carn

La xerrada va tenir lloc a la Firade Mostres de Girona. DdG

Diari de GironaEN PLENA FASE D’EXPANSIÓNECESSITA INCORPORAR UN

DISSENYADORGRÀFIC

PER A EDICIONS IMPRESES I DIGITALSIMPRESCINDIBLE:

– Domini del programa d’edició QuarkXPress i altreseines informàtiques de disseny

– Habilitats per a la creació d’infografies planes i 3D– Nocions bàsiques de programació de codi i Wordpress

ES VALORARÀ:

– Altres coneixements de disseny en entorns digitalsi html

– Experiència en lloc de treball similar

S’OFEREIX:

– Alta a la Seguretat Social– Retribució fixa

Enviar currículum a: [email protected]


jamargant - 05/11/2018 08:10 - 81.32.132.103

ctroyano

Rectangle

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DE 201846

[email protected] ELECTRÒNIC

ELISABET DON GIRONA

■La fotoperiodista gironina MartaPascual va presentar el passat di-vendres el seu treball On Asia.Aquesta exposició mostra el viatgeque va realitzar -juntament amb la

seva parella, Callum Taylor- desd'Indonèsia fins a Girona durantun total de dotze mesos sense aga-far cap avió.

L'estil de vida de les comunitatsnòmades, els traumes de les mino-

ries ètniques que han sobreviscuta genocidis històrics o les tradi-cions centenàries de diferents re-gions només són alguns dels temesque ha tractat al llarg d'aquest re-corregut i que ara mosta en format

fotogràfic fins al pròxim de no-vembre a la sala d'exposicions de laPunxa a Girona.

Aforament completEn el marc de la inauguració, la fo-toperiodista gironina va aprofitarper pronunciar una conferènciainaugural, juntament amb el pre-sident del Col·legi d'Aparelladorsde Girona, Miquel Vendrell, on vanassistir més d'un centenar de per-sones. La sala d'actes, doncs, vaquedar petita per escoltar les his-tòries de Pascual, que no només vaparlar de temes sociopolítics i cul-turals, sinó que també va aprofitarper relatar tota classe de vivènciesque havien experimentat durant latravessa. Des de les barreres lin-güístiques, fins a les dificultats quees van trobar als ter ritoris ocupats,passant per les temperatures extre-mes o la duresa d'alguns dels païsosen guerra que van haver de creuar.Una vetllada que es va convertir rà-pidament en una radiografia delcontinent des d'una òptica realistai lliure dels estereotips occidentals.

La fotoperiodista Marta Pascualpresenta el seu treball «On Asia»Les imatges són el resultat d’un viatge de dotze mesos des d’Indonèsia fins a Girona, sense avionsMés d’un centenar de persones van assistir a la inauguració a la sala d’exposicions de la Punxa

La fotoperiodista Marta Pascual,durant la inauguració del’exposició. ANIOL RESCLOSA

DdG ALBANYÀ

■ El municipi empordanès d’Al-banyà és el protagonista del nouvolum dels «Quaderns de la Re-vista de Girona». El llibre, que ésel número del conjunt de lacol·leció, va ser presentat ahir a laSala de l’esmentat municipi.

La presentació va anar a càrrecd’Albert Piñeira, vicepresident se-gon de la Diputació de Girona;Joan Fàbregas, alcalde d'Albanyà;Rosa Maria Gil, directora de lacol·lecció; i els autors del llibre Jo-sep Vilar i Joan Carreras.

Seguint amb les coordenadespròpies dels «Quaderns de la Re-vista de Girona», el llibre és unamonografia que pretén oferir unapanoràmica general dels aspecteshistòrics, culturals, socials i geo-gràfics, passats i presents, que hanconfigurat el municipi d’Albanyà(amb l’annexió de l’antic municipide Bassegoda). La monografia ésel resultat de fusionar els fets his-tòrics més remarcables amb esde-veniments de caràcter social, lú-dic i tradicional i també amb apor-tacions inèdites extretes dels ar-xius històrics i parroquials i reco-llides en la memòria oral de lagent més gran.

Fins l’any una part desta-cable del terme actual formavapart de la comarca de la Garrotxa.

Els «Quadernsde la revistade Girona»dediquen unvolum a Albanyà

a por a estar sol. La porque neix dels sòrdidscontes infantils. La por a

enfrontar-se a algú més fort. Lapor a un color, el groc. La coulro-fòbia, la por als pallassos. La pora la malaltia. La por a la mort...

Les mil i una pors que viuendins nostre i ens fan ser com sóntenen cabuda a Miedo, el nouespectacle d'Albert Pla que vapassar per Temporada Alta eldia de difunts. El xou, un granmuntatge multimèdia i musical,proposa una immersió a les fí-lies i, sobretot, les fòbies del mú-sic, dels traumes infantils als ter -rors més profunds, passant pelsensurts i les angúnies (ai, comd'etern pot arribar a ser el xerricd'una forquilla contra un plat!) isense deixar canya dreta, perquèrep tothom, del Ratoncito Pérezque amenaça de robar-te lesdents i la llengua al rei emèrit i el

«puto» Che Guevara.Tot, embolcallat per un audio-

visual espectacular creat perNueveojos, que va dur els espec-tadors de l'Auditori de Girona alsubmón al·lucinogen, hipnòtic iple d'humor negre negríssim, aestones, hil·larant i escatològic,on dormen totes les angoixesd'aquest recital teatralitzat ambmúsica de Pla i Refree.

El sabadellenc, convertit enuna mena de personatge de vi-deojoc, fa servir aquest suportvisual per guiar el públic per unviatge introductori per boscos,túnels i malsons i, a peu, en vai-xell, en vagoneta minera o cotxe,va fent camí acompanyat per laveueta d'una nina diabòlica queli repeteix una única instrucció:«canta, canta, si deixes de can-tar, moriràs...».

Alguns passatges són més bri-llants que d'altres, però el suporttecnològic és tan esplèndid i Plaés, en el fons, tan Pla, que Miedodeixa un regust fantàstic, a mésd'un missatge vitalista: si tenimpor és perquè estem vius.

L

Sense por a la porCRITICA

TEMPORADAALTA

Alba CarmonaGIRONA

MIEDOIdea original i interpretació: Albert

Pla. Música: Albert Pla i Raül

Fernàndez «Refree». Direcció: Pepe

Miravete. Vídeo: Nueveojos. Disseny

d'art: Mondongo. Divendres, 2 de

novembre. Auditori de Girona.

Temporada Alta.

EUROPA PRESS BARCELONA

■L'historiador Javier Traité (Bar-celona, ) ha publicat un noullibre sota el títol Cuando Colónllegó a Japón (Principal de los Li-bros, ), en versió humorística,que mostra un perfil diferent deCristòfor Colom i els seus mari-ners, els germans Pinzón, els ger-mans Niño, Juan de la Cosa i JuanPonce de León, entre altres explo-radors, quan van emprendre lacaòtica expedició amb la qual pre-tenien arribar al Japó i van colo-nitzar el continent americà.

El creador del moviment «His-toria torcida» torna després del'èxit de les seves obres anteriors,

Historia torcida de España, Histo-ria torcida de la Literatura i Con-quistadores secundarios, en el qualexplica «les erràtiques i impredic-tibles aventures del famós comer-ciant genovés que, en la seva peri-llosa cerca d'Àsia, es va topar ambun continent desconegut i, ja queestava allà, per què no colonitzar-lo?», remarca l'autor. En l'obra,l'autor es centra en «el disbarat i encom de perdut va estar Colom totala seva vida, ja que en cadascundels seus quatre viatges creu quehavia arribat a Àsia i el que veia ca-sava bastant amb la informacióque ell tenia».

Així, a través d'una narració hi-larant, documentada i amb preci-sió històrica, Javier Traité relata lesaventures i desventures de Cristò-for Colom i tots els mariners, «unamiqueta insensats, que van deci-dir acompanyar-lo i explorar ambell aquestes estranyes illes».

Un llibre d’humor reescriu elrelat de Colom i els seus homesL’historiador barceloníJavier Traité publica «CuandoColón llegó a Japón», un nouvolum d’«Historia torcida»

jamargant - 05/11/2018 08:10 - 81.32.132.103

ctroyano

Rectangle

DdG BARCELONA

■El XXIV Saló del Manga de Bar-celona, que tanca avui les portes,ha tornat a difondre el còmic i lacultura japonesa, amb convidatscom el creador Masaki Satô, director i animador clau de les sè-ries Dragon Ball i Dragon Ball Z, iuna exposició única amb ori-ginals mai mostrats abans fora delJapó.

Instal·lat en el recinte Montjuïcde Fira Barcelona, el saló hacomptat amb un més d'expo-sitors (fins a ) que l'any anterior, i ha donat més presènciaa la cultura del Japó, i en concret ala pop i la moda kawaii per l'interès que desperta en els lec-tors de manga i per atreure nouspúblics.

La directora del Saló, MeritxellPuig, considera que el que el pú-blic que assisteix al saló «va mésenllà del manga i l'animació japo-nesa, perquè també incidim en lacultura del país, en la tradició, enla moda més capdavantera i lamúsica que s'escolta allà o al cos-play, amb les finals dels concur-sos més importants d'Europa».

El Saló del Manga lliura tambépremis, que reconeixen les mi-llors obres de manga i anime pu-blicades a Espanya. Els guanya-dors han estat My Hero Academiaen la categoria de Millor Shonen;Yona, princesa del amanecer(Norma Editorial), Millor Shojo;Atelier of Witch Hat (Milky WayEdicions), Millor Seinen; Jo-kaiWatch, Millor Kodomo, i Mi expe-

riencia lesbiana con la soledad(Fandogamia Editorial), com aMillor Josei. Arashiyama, la mon-taña de los deseos (Norma Edito-rial) va rebre el premi al MillorManga Espanyol; Attack on Titan(Selecta Vision), el de Sèrie d'Ani-

me; Your Name (Selecta Vision),Pel·lícula d'Anime; Jojo's BizarreAdventure: Diamond is Unbrea-kable(Selecta Vision), Millor Live-Action, i Sisterhood, the Adventu-res of Bamba and Rocco(Bamida-la), Millor Fanzine.

FETS I GENT Cultura i Societat

Diari de Girona DIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DE 2018 47

DdG SANT FELIU DE GUÍXOLS

■ Catorze museus de les comar-ques gironines van oferir ahir a laplaceta Sant Joan de Sant Feliu deGuíxols «tastets» d’alguns tallersinfantils que ofereixen regular-ment per divulgar les seves activi-tats educatives i alhora per pro-

mocionar alguns dels museusmés desconeguts. La marató detallers, que duia per nom «Els mu-seus surten al carrer», va tenir llocdurant tot el matí. L’activitat for-mava part del festival Som Cultu-ra impulsat pel Patronat de Turis-me Costa Brava-Girona.

Els museus gironins surten alcarrer a Sant Feliu de Guíxols

➤ Sala 7: 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30(només dilluns)

➤ Sala 11: 4.15 - 6.30 - 8.45 (excepte dilluns)

➤ Sala 5: 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30

DIMECRES

4,30 €La promoció no és vàlida vigílies i festius

DILLUNS, DIMARTS i DIJOUS

5,00 €Jubilats, menors de 16 anys i Carnet Jove

DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE

6,00 €Menors de 16 anys

W W W . C I N E M E S A L B E N I Z . C A T

➤ Sala 8: 6.15 - 8.35➤ Sala 10: 4.30 - 7.30 (VOSE) - 10.00

➤ Sala 1: 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30

➤ Sala 6: 4.15 - 6.45 - 9.15

ALBÈNIZ CENTRE 972 410 110ALBÈNIZ PLAÇA 972 410 660

➤ Sala 4: 4.10 - 6.15 - 8.25 - 10.30

Tanca portes amb èxit total de públicla XXIV edició del Saló del Manga El saló, que s’acomiada avui, ha tingut 222 expositorsi ha donat més presència a la cultura del Japó

DdG NOVA YORK

■ El músic nord-americà HardyFox, líder (anònim) del grup demúsica experimental The Resi-dents, va morir dimarts als anys, va anunciar la banda al seuweb oficial. «Hardy Fox, tumor ce-rebral, -», resa el missat-ge penjat a internet. Hardy Fox vadeixar The Residents el peròseguia component per al grup.

Els membres de The Residentssempre van actuar emmascarats,en general amb màscares en for-ma de globus ocular. Des de ,el grup va publicar uns àlbumsen gèneres diferents però sempreorientats cap a l'experimentació.El seu disc més conegut, TheirThird Reich Rock n'Roll, compara-va el mercat musical amb la pro-paganda nazi.

Mor als 73 anysHardy Fox, líderanònim de la bandaThe Residents

jamargant - 05/11/2018 08:10 - 81.32.132.103

ctroyano

Rectangle

GIRONÈS | Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE NOVEMBRE DEL 2018

1036

20-1

1962

84L

L’Ajuntament de Cassà dela Selva renovarà l’enllu-menat públic de la carrete-ra provincial. El ple delmes d’octubre va aprovaruna modificació de crèditper finançar aquest pro-jecte. L’actuació, que com-porta una inversió de176.000 euros, es farà enels trams de la carreteraprovincial des de l’encre-uament del carrer Castell-florit fins al carrer de laBisbal, que pertany altram amb una instal·laciómés antiga i deteriorada.L’Ajuntament preveusubstituir tots els fanals iel cablatge actual per unsde nous, substituint elsllums per uns de nousequipats amb tecnologia

led. D’aquesta manera elspassos de vianants queda-ran molt més il·luminats i,per tant, augmentarà laseguretat dels vianants.També comportarà un es-talvi energètic. Al llarg deles pròximes setmanes, elconsistori començarà elstràmits corresponentsper a la posada a licitacióde l’obra.

Despesa energèticaPer una altra banda, Cassàde la Selva va posat enmarxa dimecres passat unpunt d’informació energè-tica que s’oferirà cada dar-rer dimecres de mes de9.30 a 13.30 h a Can Trin-xeria. Un tècnic d’Energiaresoldrà els dubtes dels ve-ïns sobre les factures i comestalviar energia a lallar. ■

Cassà renovaràl’enllumenat dela carretera

G. BusquetsCASSÀ DE LA SELVA

a Es resoldran els problemes causatspel deteriorament de la instal·lació

L’actuació a la carretera provincial comporta una inversióde 176.000 euros ■ AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA

Coincidint, el dilluns 5 denovembre, amb el Dia In-ternacional de les Perso-nes Cuidadores, Creu Rojava fer públic el perfil i la xi-fra de les persones cuida-dores a les quals dona su-port. Anualment, CreuRoja a Girona atén 140persones cuidadores noprofessionals, a les quals

ofereix suport emocional,a més de tallers formatius.El 80% de les persones cui-dadores són dones, la ma-joria familiars de la perso-na dependent (filles o es-poses), amb una edat su-perior a 50 anys i que com-parteixen domicili amb lapersona cuidada. A més,afronten la seva tasca dià-riament, no tenen ocupa-ció remunerada i han defer múltiples rols. ■

RedaccióGIRONA

Creu Roja Gironaatén 140 cuidadores

L’Ajuntament de Bescanóinstal·larà el 2019 plaquessolars fotovoltaiques persubministrar energia elèc-trica a l’escola Doctor So-brequés. El cost total de

l’actuació és de 31.798,27euros, amb IVA inclòs,dels quals 15.000 són partd’una subvenció de la Di-putació de Girona. Es trac-ta d’una instal·lació d’au-toconsum que permet re-duir el consum d’electrici-tat i el cost, amb un estalvi

anual de 1.365,37 euros.La instal·lació a l’escola

municipal estarà formadaper 36 mòduls fotovol-taics que se situaran a lazona de coberta plana del’escola. D’aquesta mane-ra no es modificarà l’espaini es reduirà les zonesdestinades a esbarjo o adocència del centre. Se-gons va explicar l’alcaldede Bescanó, Pere LluísGarcia, “la instal·lació res-pon a la voluntat del’Ajuntament de conti-nuar treballant per l’estal-vi energètic”. ■

Subvenció a Bescanóper a plaques solarsa l’escola municipal

G. BusquetsBESCANÓ

L’escola de Bescanó. Lesplaques s’instal·laran a lacoberta ■ ARXIU

ctroyano

Rectangle

| Cultura i Espectacles | 45EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE NOVEMBRE DEL 2018

1182

80-1

1539

43w

Som Cultura, el festival deles experiències culturalsde la Costa Brava i el Piri-neu de Girona, va comen-çar ahir a la tarda les sevesactivitats, amb una visitaguiada al cementiri mari-ner de l’Escala, que es vacompletar al vespre ambun concert de Les Anxove-tes a l’Alfolí de la Sal, coor-ganitzat amb el festivalPortalblau. El festival SomCultura continua aquestcap de setmana a dife-rents localitats de les co-marques gironines, comara Sant Feliu de Guíxols,on aquest matí tindrà llocEls museus surten al car-rer: una mostra dels ta-llers que ofereixen habi-tualment una quinzena demuseus que formen partde la Xarxa Territorial deMuseus de les comarquesde Girona. Aquesta mos-tra tindrà lloc, entre les10.30 i les 14.30 h a la pla-ceta de Sant Joan, i el pú-blic hi podrà fer un tastd’activitats com ara el ta-ller d’amulets romans delMAC-Empúries; el demandales de fil del Museu

del Museu del Joguet deCatalunya; Construïm elcastell del Montgrí, del

Museu de la Mediterrània;Fem un xai i fes de monjocopista, del Museu Etno-gràfic de Ripoll; Desco-brim la història del 3D, delMuseu del Cinema, iCreem un joc de taula desuro, del Museu del Surode Palafrugell. Totes lesactivitats són gratuïtes.

Aquest primer cap desetmana de Som Culturaja s’han exhaurit les places

de diverses activitats, comara Som Figueres. SomDalí; Altres camins del’exili. L’Albera i el castellde Requesens, i La GuerraCivil a Figueres. El festivalimpulsat pel Patronat deTurisme Costa Brava Gi-rona també proposa acti-vitats, avui i demà, a Ullas-tret, Vilabertran, Empú-ries, Torroella de Montgrí,Begur i Llafranc. ■

Viure la culturaEl festival Som Cultura comença amb plens en bonapart de les activitats del seu primer cap de setmana

X. CastillónBLANES

La visita al cementiri mariner de l’Escala, ahir a la tarda ■ ROBERT CARMONA

Una quinzena demuseus gironinsmostraran avuiels seus tallers aSant Feliu deGuíxols

El llibre Bestial! Culturapopular, refranys i frasesfetes... molt animals (Cos-setània), de Joan Antoja,Anna M. Matas i JoanOriol, es presentarà avui a

la llibreria Calmot de Giro-na (12 h). La presentado-ra serà Margarida Falgàs.A més, Calmot continuaràdilluns amb les seves ses-sions de lectura comparti-da amb gossos (Llegimamb peluts!!), a les 17.30h, amb la Mel i la Bruna. ■

RedaccióGIRONA

Calmot: llibresi animals

“We are @oskar.wav and@rogerborrell. Two 15years old boys makingmusic.” Així es presentenen societat els dos compo-nents del nou duet bla-nenc Kids from Mars, queha debutat amb August, lacançó i el videoclip corres-ponent, com a part del ca-tàleg de Luup Records, elsegell discogràfic indepen-dent amb seu a Blanes delqual també formen partMarion Harper, Wantun,Pavvla, Estúpida Erikah,Ganges, etc.

Òscar (veu, guitarra, te-clats) i Roger (bateria,veus, programacions) vancoincidir en un combod’una escola de música deBlanes i poc després van

començar a quedar fora declasse per compondre ple-gats i preparar, durant unparell d’anys, el projecteara conegut com Kidsfrom Mars. A August, una

cançó sobre un estiu frus-trant, aquests dos músicsde 15 anys sumen pop ielectrònica amb un talentprecoç que fa preveure unfutur radiant. ■

De Blanes a Mart

X. CastillónBLANES

Kids from Mars,format per dos noisblanencs de 15 anys,debuta amb ‘August’

Òscar i Roger són Kids from Mars ■ LUUP RECORDS

ctroyano

Rectangle

Girona, Salt i Sarrià

Diari de GironaDISSABTE, 3 DE NOVEMBRE DE 201810

iuen que a una deter-minada edat tothom ésresponsable de la seva

cara. Concretament ho deia Al-bert Camus, que va morir jove,en un accident de trànsit, junta-ment amb el seu editor, en unad’aquelles carreteres de la dolçaFrança, flanquejades per arbresenormes que alcen els seus bra-ços cap a un cel que semblapintat amb els colors de la re-pública. El rostre de Camus vaquedar escrostonat contra elparabrisa del Facel Vega FCBde Michel Gallimard i els fullsmanuscrits amb lletra menudadel seu llibre pòstum van que-dar escampats entre branqui-llons de plàtan i fulles tacadesamb el gebre del mes de generde .

Camus, que era net d’emi-grants menorquins, tenia pro-gramat en el seu ADN aquellaspecte meridional que noméss’agafa a l’ombra de les oliveres,trescant per camins bandejatsper un sol inclement i pelsvents marins, i també haviaaprès –potser de la seva àvia–que era infinitament més im-portant saber conviure amb elsseus mals, que intentar curarallò que és incurable. Potserper aquesta raó va decidir dedi-car a la seva mare analfabeta elllibre encara inacabat que por-tava al maletí el dia de l’acci-dent fatal amb un doblementsignificatiu «A tu que no podràsllegir aquest llibre».

El llibre no va ser publicatfins al , quan la filla de Ca-

mus va facilitar el manuscritper a la seva edició. El FacelVega de cavalls era un cot-xe amb molts defectes però, persort, no s’incendiava mai i lesquartilles de Camus es van po-der salvar. Bernard Henri Lévyva assenyalar, en un article so-bre Camus anys després del’accident, que cadascú pertanya la seva mort, de la mateixamanera que es pertany a laseva infantesa. Camus més queningú pertany a aquesta mort.

Diuen que vam habitar elnostre cos molt abans de co-mençar a pensar i que allò queanomenem «raó de viure» solser també una excel·lent raóper morir.

Això també ho deia Camus,que va pujar al cotxe ple deraons per viure i amb el cap cu-rull de pensaments, i es va tro-bar de sobte amb el rostre de lamort, el rostre de la veritat trà-gica, de la qual també som res-ponsables quan arribem a unadeterminada edat. Potser el se-cret de tot plegat consisteixsimplement a trobar una bonamanera de morir.

D

FACEL VEGA

Quim Curbet BARRETADES

EDITOR

DdG GIRONA

■L’Ajuntament de Girona ha ini-ciat els tràmits per completarl’adequació de la Casa de Culturaper establir-hi la nova bibliotecaErnest Lluch, actualment ubicadaal centre cívic Pla de Palau-SantPau. Ahir es va aprovar inicial-ment per junta de govern la sego-na fase del projecte de reforma del’antiga biblioteca provincial, ubi-cada a la plaça de l’Hospital. Estàprevist que les obres puguin co-mençar el segon semestre del i tenen un pressupost de.., (IVA inclòs).

Les actuacions previstes a laplanta baixa, l’altell i el pati de lazona est de la Casa de Cultura, ac-tualment en desús, consistiran enla remodelació de l’espai respec-tant els trets essencials de l’equi-pament des del punt de vista ar-quitectònic. Es conservaran lli-breries i obertures dels murs en lamesura del possible i es crearà unnou volum del pati per crear es-pais de circulació entre les dife-rents zones de la biblioteca, aixícom un espai diàfan a la plantabaixa per contemplar les quatrefaçanes que conformaven els lí-mits del pati original, que es con-vertirà en el punt central de la bi-

blioteca. També hi haurà una salad’informàtica i una sala poliva-lent.

L’alcaldessa, Marta Madrenas,ha destacat la importància delprojecte, que, segons indica, és elresultat de la bona sintonia entrel’Ajuntament i la Diputació: «Gi-rona necessita recuperar la biblio-teca del centre de la ciutat, quemés enllà de les pròpies funcions

que ha de fer de foment de la lec-tura i la recerca, ha de desenvolu-par també les funcions d’espai dedifusió cultural i de punt de troba-da social que ja feia l’anterior bi-blioteca, aprofitant i potenciantles sinergies amb tot el que suc-ceeix dins la Casa de Cultura».

Madrenas ressalta també lafunció que fa l’actual sala de lec-tura, però veu «prioritari» tirar en-davant amb la segona fase delprojecte atès el gran nombred’usuaris i la tradició històricad’aquesta biblioteca.

Girona aprova el projecteper a la nova biblioteca de la Casa de Cultura L’Ajuntament preveu que les obres puguin començar el segon semestrede 2019 i compten amb un pressupost total d’1,3 milions d’euros

L’actual punt de lectura de laCasa de Cultura. MARC MARTÍ

DESTACAT

AGENDAFes la teva Mula Baba

Avui, a les 10.30 h, a la plaça del Pallol

Homenatge a Ricard ViladesauAvui, a les 11 h

Al Museu d’Història de Girona

Passejada de Fires de la Mula Babai representació de titelles

Avui, a les 12 h, a la plaça del Vi

Correfoc amb els Trons de l’Onyar i el Petit Drac MajorAvui, a les 20 h

Des de la plaça de Sant Feliu fins a La Copa

Correfoc amb els Diables de l’OnyarAvui, a les 23 h,

Des del Pont de Pedra fins a la plaça de Sant Domènec

XXXVII Trobada de gegants i cercavilaDemà, a les 10 h, al Parc del Migdia

Cercavila a les 11.30 h fins a la plaça Calvet i Rubalcaba

CONVOCATÒRIESSubvencions per a finançar iniciatives d’associacions

per la promoció de les tecnologies digitals ila visibilització del sector tecnològic a Girona

Termini: 7 de novembrewww.girona.cat/gironaempren

Girona Actua – Convocatòria 2018Termini: 30 de novembre

www.girona.cat/smo

ESPAI MARFÀTaller · Tècniques de veu i cant

6 de novembre, a les 19 hCal inscripció prèvia al taller

www.girona.cat/marfa

Taller · El procés creatiu d’una cançó 7 de novembre, a les 18 h

Cal inscripció prèvia al tallerwww.girona.cat/marfa

Miki Santamaria plays FleaAudició comentada

8 de novembre, a les 19 h

LA CASETA. SERVEIS EDUCATIUSAnem a... Visitar el Monestir de Sant Daniel

10 de novembre, a les 10 h

Anem a... Veure els robots submarins de la UdG15 de novembre, a les 18 h

Anem a... Visitar la planta de triatge17 de novembre, a les 11 h

Anem a... La Depuradora24 de novembre, a les 11 h

Cal inscripció prèvia: 972 221 866 / [email protected]és informació a www.girona.cat/caseta

jamargant - 05/11/2018 08:13 - 81.32.132.103

ctroyano

Rectangle

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018

El TSJC i la fiscaliaelogien laqüestionada tascade Juan AntonioRamírez Sunyer

Van ruixar ambpintura una donaembarassada i hiha dos passatgersmés també ferits

Mor el jutgeque cercava elsimpulsors delreferèndum

Agressió almetro d’unabanda degrafitersNacional

Al mes de juny, dues set-manes després d’estrenarel càrrec, Josep Bargallóva anunciar que, quan hihagués nous pressupos-tos, el govern tornaria acofinançar les escolesbressol. L’actual consellerd’Ensenyament té previst,doncs, revertir una deci-sió polèmica adoptada el2012 per la seva predeces-sora Irene Rigau, que vareduir en un 33% les apor-tacions a les llars d’infantsi després va traspassar to-ta la responsabilitat eco-nòmica a les dipu-tacions. Aquesta vaser una de les mol-tes “mesures d’aus-teritat” que la Con-vergència d’ArturMas, que va aterrara la Generalitat el de-sembre del 2012, vadecidir aplicar per re-duir el dèficit i com-plir així amb les exi-gències de Brussel·lesi el govern espanyol.Les pitjors retalladesvan arribar entre el2011 i el 2014 i, tot ique el pressupost s’haanat recuperant, nos’ha fet net i el cop dedestral encara passafactura.

Algunes de les mesuress’han revertit o s’ha anun-ciat que es revertiran, pe-rò cada cop són més nom-broses les veus que recla-men que les rectificacionsi els canvis es facin de ma-nera més veloç i decidida,en consonància amb la mi-llora de l’economia. L’ac-tual bloqueig polític no hoposa fàcil i tampoc les res-triccions imposades perMadrid, com ara la regla

de despesa, a través de laqual l’Estat limita la des-pesa de les comunitats au-tònomes respecte a l’anyprecedent. Per al 2019,l’increment màxim fixatés del 2,7%.

Falten 378 milionsSegons les dades facilita-des per la conselleriad’Economia, la despesa(no financera) liquidadade la Generalitat se situa,després d’arribar el 2013al mínim de 26.228 mi-lions, en un nivell més si-milar al del 2010: 29.214milions gastats el 2010 i

28.836 milions el 2017.Encara ballen 378 mi-lions, però, com sempre,hi ha matisos. La despesacorrent –els diners que esfan servir sobretot perprestar els serveis públics,nòmines incloses– actual-ment fins i tot és superior:1.322 milions més que enl’exercici 2010. Fonts delgovern indiquen que lesnoves necessitats de pres-tació de serveis han pro-

vocat noves necessitatsde despesa, no existentsfa vuit anys. Per exemple,l’envelliment de la pobla-ció fa que els ciutadans re-quereixin atenció mèdicadurant més anys i, paral-lelament, els tractamentssón cada cop més especia-litzats i, en conseqüència,més cars.

Fonts d’Economia asse-nyalen que “aquestes no-ves necessitats fan que,tot i destinar-hi més recur-sos, algunes mesures pun-tuals aplicades durant elsanys de la crisi encara nos’hagin pogut revertir”,

com la recuperació deles pagues extres delsfuncionaris del 2013 iel 2014, ja que “ les no-ves necessitats assis-tencials s’han ante-posat”. Els sindicatsdenuncien precisa-ment que els pressu-postos de cada de-partament continu-ïn empetitits tot ihaver augmentatles necessitats i elnombre d’usuaris(els alumnes, perexemple, en el casde les escoles).De tota manera, elgovern sempre hadefensat que laprestació de ser-

veis es prioritzés davantnecessitats menys bàsi-ques, així que la clatelladafeta a les inversions, encanvi, està lluny de recu-perar-se. Tot i que hi ha in-versions que surten en al-tres apartats dels pressu-postos, la majoria s’inclo-uen en el capítol de la des-pesa de capital, que passadels 2.760 milions del2010 als 1.059 actuals, laquantitat més baixad’aquests vuit anys.

Si ens fixem en l’evolu-ció del conjunt del sectorpúblic (Generalitat i em-preses públiques), la in-versió cau de 4.890 mi-lions el 2010 a 1.288 mi-lions el 2013. Ha anat pu-jant fins als 1.575 milionspressupostats el 2017, pe-rò la partida s’hauria detriplicar per arribar als ni-vells de fa vuit anys. El freinclou obra pública, des denoves construccions fins areformes, i tot i que s’hapromès reactivar inver-sions prioritàries, ha im-pactat en totes les àrees.

En el món educatiu, “elproblema és que en els pri-mers anys de retallades elscentres van fent, però ar-riba un moment en quèfalten diners per a equipa-

ments, però també ma-terial fungible, jocs i mol-tes altres coses”, lamentala Fapac. La seva presiden-ta, Belén Tascón, i tambéNani Romero, mestra i

El pressupost després de la Evolució del pressupost per àrees

(en milions d'euros)Ensenyament (sense universitats)

Salut

Treball, Afers Socials i Famílies *

FONT: Departament d'Economia

FONT: Departament d'Economia

FONT: Departament de Treball, Afers socials i Famílies

*Pressupost prorrogat **Fins al 2015 s'anomenava Departament de Benestar i Famíla

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 20184.000

5.000

6.000

5.317

4.8944.611 4.611*

4.1574.442 4.414*

4.821 4.821*

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 20188.000

9.000

10.0009.624

9.058

8.613 8.609*

8.1728.328 8.314*

8.723 8.723*

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 20181.500

2.000

2.500

3.000

2.148 2.086 2.087 2.001*1.825

1.999

2.550*2.872 2.872*

ESTAT Tot i que algunes mesures d’austeritat s’han revertit,encara falta molt per fer net XIFRES La despesa de serveis inòmines es recupera, però les inversions estan molt tocadesEFECTE Els més vulnerables, principals afectats

Què queda de les reL.B. / M.M. / E.F.BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Les entitats fanmans i màniguesper mantenir laqualitat i assumirels pagaments”Laia GrabulosaDIR. CONFEDERACIÓ TERCER SECTOR

“Les escoles van fent,però arriba unmoment en què faltenequipaments, peròtambé material”Belén TascónPRESIDENTA FAPAC

Societat Els efectes de la crisi

ctroyano

Rectangle

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018

Quan el temporalafluixa

L’APUNT amb la costa maresmenca. Ara que el temporal de lacrisi afluixa, és el moment de recuperar el temps per-dut i, si em permeten la metàfora nàutica que tant uti-litzava el president, toca orientar bé les veles per apro-fitar els vents suaus de recuperació, dirigir la nau no onera abans de les retallades sinó molt més enllà i pujar-hi a bord tots aquells que han anat caient pel camí.Xavi Aguilar

La crisi econòmica va colpejar-nos fent retrocedir pi-lars de l’estat de benestar com ara la salut i l’educacióde la mateixa manera que les llevantades s’emportenles platges del Maresme: amb força i sense cap mira-ment. Artur Mas n’està perfectament al cas, ja que vaser l’artífex d’unes retallades que van agreujar la pre-carietat dels més febles i, a més, té vincles estrets

membre de l’AssembleaGroga, assenyalen que, envista d’aquestes mancan-ces, moltes associacionsde pares i mares estan ca-nalitzant aportacions perpagar vetlladors de menja-dor o psicopedagogs i aler-ten que això potencia lesdesigualtats socials.

Les veus més crítiquesrecorden que darrere lesretallades sempre hi haun component ideològic icritiquen que la tisoradahagi afectat molt més l’es-cola pública que la concer-tada, i que en la sanitat,

per exemple, s’hagi afavo-rit la derivació de pacientscap a centres concertatsi privats. Aquesta és unade les principals queixesdels sindicats, ja que men-tre la sanitat pública esdeteriora, la sanitat priva-da va acumulant ingres-sos. El pressupost als cen-tres públics s’ha vist reta-llat un 10% des del 2010.Les xifres indiquen queles empreses assegurado-res i sanitàries ingressenun 16% més en els últimscinc anys.

Els professionals de la

sanitat alerten que estansobrecarregats de feina ique hi falten facultatius imés recursos. Tampoc lescondicions laborals hi aju-den, amb uns sous mésbaixos que en altres comu-nitats autònomes. “Elssous base són més alts enaltres llocs com ara Valèn-cia”, explica Jordi Cruzdes del Sindicat de Metgesde Catalunya.

Creix l’índex de pobresaLes polítiques d’austeritathan deixat tocades sobre-tot àrees com l’educació,la sanitat i el benestar so-cial, els tres pilars bàsicsde l’estat del benestar,amb un impacte directeen la reducció de les desi-gualtats socials. El tercersector alerta que les reta-llades han incidit en unsanys en què la crisi s’haacarnissat amb els mésdesafavorits i, tot i que araes parla de recuperació, ésclar que hi ha una part dela població que no percepaquestes millores. L’índexde pobresa infantil es va si-tuar en el 28,5%, el 2017,un percentatge 4,5 puntssuperior al de l’any an-terior, segons dades del’Idescat. Aquest indica-dor mostra una realitatque també s’observa endades com ara l’exclusióresidencial i la taxa de riscde pobresa en el treball.

Des del sector, assegu-ren que s’ha frenat la des-trucció de llocs de treball,però ha estat necessaril’esforç d’entitats i profes-sionals que presten ser-veis per mantenir-los enun moment en què cadavegada hi ha més deman-da. Laia Grabulosa, direc-tora de la ConfederacióEmpresarial del TercerSector Social, explica quela congelació dels preusdels serveis ha obligat di-verses entitats a “fermans i mànigues permantenir la qualitat i ferfront als endarrerimentsen els pagaments”. ■

tisoradaDespesa liquidada de la Generalitat (no financera)

(en milions d'euros)

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000

26.464

26.228

27.027

28.996

27.609

28.836

29.214

29.317

FONT: Departament d'Economia / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

tallades?

Fins al 2015 s’havien in-vertit a Catalunya 300 mi-lions del pla de Rodaliesdel PSOE, que prometia4.000 milions. Una quan-titat inassumible que ambla crisi ha deixat embas-tats molts projectes, comla nova línia a l’aeroport iel desdoblament de 80 kmde via única entre Montca-da i Vic, i Blanes i Arenys.Els nous accessos viaris iferroviaris al port de Bar-celona tampoc s’han exe-cutat. Foment sí que tre-balla en la reorganitzacióde vies a la zona de Sants.

La caiguda progressivadels ingressos de la Genera-litat també ha arrossegattots els trams pendents dela nova L9/L10 de metro.Algunes estacions s’hanobert, però altres ramalsno tenen pressupost i s’es-pera que arribin ajuts euro-peus per desencallar l’obra.Tampoc hi ha data per aprojectes cabdals per millo-

rar la mobilitat a l’entorn deBarcelona, com el tram delquart cinturó entre Grano-llers i Terrassa.

Per la seva banda, Fo-ment avança amb compta-gotes amb la construccióde l’eix central del corredormediterrani. En l’àmbit decarreteres, sí que s’estàactuant en diversos tramsdel desdoblament de l’N-II

nord, mentre que el desdo-blament de l’N-340 a Tarra-gona encara està pendent.

La cultura no se n’escapaLes institucions culturalshan patit molt la crisi i laretallada de recursos pú-blics. Des de fa un parelld’anys, miren d’aixecar elcap fent mans i màniguesper recuperar terreny. Elsmuseus han hagut de reta-llar activitats i l’única bo-na notícia per al sector haestat la rebaixa de l’IVA.

La situació de col·lapsei els pocs recursos casti-guen també l’administra-ció de Justícia, en la qualhi ha equipaments per fercom ara l’Audiència deBarcelona i la de Tarrago-na, així com la presó depreventius de Barcelona.

Amb aquest panorama,els sindicats reclamen quees retornin als funcionarisles pagues extres del 2013i el 2014, que xifren en uns1.100 milions i que el go-vern proposa pagar a ter-minis en vuit anys. ■

a La llista d’infraestructures aturades o a mig fer s’allargades del 2010 a Foment avança en trams de l’N-II nord

Inversionspendents, sensedata ni pressupost

E.F.BARCELONA

Les millores al metro i la xarxa ferroviària figuren entre les inversions pendents ■ JOSEP LOSADA

60per cent és la davallada d’in-versió pública en infraestructu-res entre els anys 2009 i 2016,segons Foment del Treball.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

21per cent d’IVA cultural es vaaplicar el 2012, tot i el rebuigdel sector, i finalment s’ha re-baixat al 10%.

24 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIUMENGE, 4 NOVEMBRE 2018

Des de fa sis anys l’independentisme disposa dels principalsressorts del poder a Catalunyaa partir del control de la Gene

ralitat i de les diputacions, l’administracióamb més prerrogatives sobre el territori.L’aliança de Convergència i elsseus hereus amb ERC, malgratles seves turbulències, ha sostingut aquest domini durant totaquest temps, sempre sota figures indiscutides: Artur Mas,Carles Puigdemont i OriolJunqueras.Unanydesprésdelacatarsi independentista que vaportar bona part dels seus dirigentsa lapresóoaexiliarse, l’independentisme acusa una criside lideratge que provoca la dispersió de decisions i dificultal’adopció d’una estratègia coherent.Peròtambécontinuaacaparant gran capacitat demobilització social i, segons els sondejos,conservaelvot.La jerarquia a Esquerra conti

nua passant per Junqueras, quemanté el partit unit, però en elmón hereu de Convergència lafragmentacióéscadavegadamésgran.L’exercicide lapresidèncianohaatorgataQuimTorra l’autoritat quecaldria esperar.La influència de Puigdemont, per béque rellevant, declina a mesuraquepassen elsmesos des deWaterloo.Comaprova,elpocrelleuatorgatalConsell per la República, per més que lapresentació es fes al Palau de la Generalitat. Disposa, això sí, del botó nuclear de lalegislatura, o sigui, la capacitat per convocar eleccions a través de Torra. Puigdemont compta amb partidaris al Palau, alPDECat,a lapresódeLledoners ialsgrupsparlamentaris de la Cambra catalana i delCongrés. Però no gaudeix d’unanimitat. AdiferènciadeTorra,quenoaspiraaperpetuarsecomapolític,entreelsafinsaPuigdemont es pensa en el futur i emergeixen

dos noms que anhelen protagonismemésenllà del seu referent actual:ElsaArtadi iJordiSànchez.L’instrument que Puigdemont va con

cebreperunir l’independentismesotaunabatuta, laCrida,noaconseguiràaquestobjectiu i fins i tot pot provocar una escissióenelPDECat.NoseràfàcilencaixarlaCrida, si es constitueix com a partit, amb unadoblemilitància en elPDECat i ambel fet,gens fútil, que aquest partit té uns deuteseconòmicsquenoméséspossibleafrontargràcies als ingressos per la representació

obtinguda a les institucions. Si aquest fluxpassa per la Crida, el PDECat farà fallida.Les baralles internes entre JxCat al ParlamentielPDECatpelcontrolpecuniarisóncandents. Mentrestant, Jordi Sànchez dibuixa el perfil ideològic i es postula perpresidir laCrida,quePuigdemontva idearcom el partit referent per als seguidors dela totpoderosaANC.Aquesta disgregació d’interessos en el

món hereu de Convergència, juntamentamb la difícil convivència amb Esquerra,provoca que no hi hagi una estratègia a

mitjà termini per part de l’independentisme. Sí que sembla clar, fins i tot per Puigdemont, que ni el Govern ni el Parlamentno traspassaranuna sola línia vermella legal que els pugui comportar conseqüències judicials.D’aquí vequeelConsell per la

Repúblicasiguiunaentitatprivada amb seu a Bèlgica encara quees presenti al Saló de Sant JordidelaGeneralitat.Lacontradiccióentre el queesdiu i el quees fa ésdiària. Mentre es fa servir unllenguatgeenardit, es firma la retiradad’unrecursalConstitucional ambfoto inclosaentreel consellerMaragall i la ministraBatet. Però tres dies després arribala peticiódepenesde laFiscalia iprovoca l’òbvia indignació del’independentisme, que anunciaque retira el seu suport a PedroSánchez.AlGoverncentralestavencon

vençuts que la rebaixa de rebel∙lió a sedició per part de l’Advocacia de l’Estat era el gest querequerien ERC i el PDECat. Perl’independentisme, en canvi,aquest moviment amb prou feines és perceptible davant el sotrac emocional que suposa la petició fiscal. De seguida, Torra vatitllarSánchezde“còmplicedelarepressió”.El judici i la sentènciacomportaran una resposta quepodria passar per lamobilització

al carrer i a les urnes, a falta que l’expresident aclareixi el que va dir divendres enunacarta:“Haarribatelmomentdepassarde la indignació a l’acció”. ElGovern central està sustentat en una fràgil minoria iels independentistesnotenenunaestratègiaclara.Podrienajudarse,peròalprimerlicostariaperdreleseleccionssivamésenllà i als segonsels resulta impossibleexplicarelpragmatismesota l’impacteemocionalde les togues.

El PNB espera el PDECat

El PNB no tindria cap inconvenient arepetir coalició amb el PDECat per ales eleccions europees, que coincideixen amb les municipals, al maig.Tot i això, tot està pendent de comes configura la Crida per la República impulsada per Carles Puigdemont.Si l’expresident s’imposa i és la Crida

la que es presenta a les europees,encara que inclogui el PDECat al seusi, els penabistes declinaran qualsevol aliança. El PNB se sent còmodeamb l’actual direcció del PDECat,amb David Bonvehí al capdavant,però no comparteix l’estratègia d’enfrontament frontal amb les institucions de l’Estat que pregona Puigdemont.

L’impacte emocional de les toguesLola García

[email protected]

La parella AragonèsArtadi

Al Govern central de vegades nos’aclareixen amb qui mana realment ala Generalitat de Catalunya. Tambéperceben una subtil competènciaentre dos dels pesos pesants del Govern, la consellera de Presidència,Elsa Artadi, mà dreta de Puigdemont,i el vicepresident d’ERC, Pere Arago

nès, home de confiança d’Oriol Junqueras. No és que Aragonès i Artadiestiguin tot el dia a matadegolla, nide bon tros. El cas és que mantenenun nivell de col∙laboració acceptable,però a ells –i a alguns consellers més–se’ls ha acabat traslladant una certacompetència entre JxCat i ERC perrendibilitzar en imatge els acordsamb el Govern central.

L’independentisme està immers en una crisi de lideratgeque li impedeix de definir una estratègia. Però, a més,l’impacte emocional de les decisions judicials impossibilita qualsevol indici d’exercici de la política.

RUBEN MORENO GARCIA / AP

ElpresidentTorradivendresa lanit aLledoners en l’acte contra ladecisióde laFiscalia

SENSE PERMÍS

BARCELONARedacció

El partit Vox, que exerceix l’acusació popular en la causa contrael procés independentista, sol∙licita un total de 74 anys de presóper a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras perpresumptes delictes de rebel∙lió,pertinença a organització criminal i malversació de cabals públics en la seva participació en elreferèndum de l’1O i la DUI.

Demana la mateixa pena perals exconsellers Joaquim Forn,Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull, mentreque reclama presó durant 52anys per a l’expresident del’ANC Jordi Sànchez; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart; il’expresidenta del ParlamentCarmeForcadell per presumptesdelictes de rebel∙lió i organització criminal.Així hoproposa el partit que li

dera Santiago Abascal en el seu

escrit d’acusació difós ahir, queconsta de 60 pàgines, i exigeixpenes superiors a les de la Fiscalia de l’Estat, que va demanar 25anys per a Junqueras per rebel∙lió agreujada amb malversació de fons públics, i penes d’entre 7 i 17 anys per a la resta d’encausats al Tribunal Suprem.Vox també planteja en el seu

escrit d’acusació que declarincom a testimonis en el judici unallista de gairebé 70 testimonisque inclou l’expresident del Go

vernMariano Rajoy, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l’exministre d’HisendaCristóbal Montoro i l’exdelegatdel Govern a Catalunya EnricMillo i el coronel de la GuàrdiaCivil Diego Pérez de los Cobos il’exlíder del PSOE Alfredo PérezRubalcaba, entre d’altres.Vox sustenta els càrrecs que

presenta per rebel∙lió argumentant que per incórrerhi n’hi haprou amb alçarse, violentamenti públicament” per aconseguir“la separació d’una part del territori de la resta d’Espanya, sensenecessitat de l’ús d’armes”.Entén així que el delicte de re

bel∙lió és plenament imputable aqui, “coneixent l’ineludible esclat de violència social que pro

vocarien les seves arengues i actuacions, ho van incorporar alsseus plans d’actuació criminal ivan persistir a realitzar constants aportacions doctrinals ipropagandístiques que impulsessin l’agitació social i la violència en favor de l’objectiu secessionista”.En aquesta línia, diu que els lí

ders del procés independentistescomptaven ja per endavant amb“la utilització de la mobilitzaciópopular” com a “mecanisme sofisticat i innovador en comparació amb altres cops d’estat produïts en la història moderna occidental per desenvolupar iexecutar un procés colpista fentlo passar com si es tractés d’unprocés democràtic”.c

Voxdemana 74 anys depresóper aJunqueras i que testifiquiRajoy

ctroyano

Rectangle

EL PUNT AVUIDISSABTE, 3 DE NOVEMBRE DEL 201834 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ / PLA DE L’ESTANY

El Departament de Justí-cia cedeix finalment l’úsde l’antiga presó de Figue-res a Ensenyament i hoformalitzarà amb la signa-tura d’un acte de traspàs el15 de novembre. L’anunciel va fer ahir la portaveud’Esquerra Republicana al’Ajuntament de Figueres,Agnès Lladó, reivindicantl’autoria d’un pas clau pera un projecte llargamentesperat a la ciutat: el tras-llat i construcció de la no-va escola Carme Guasch alsolar de l’antic centre pe-nitenciari.

En un comunicat, Lladóexplica que ha estat clau lareunió que ha mantingutamb tots els consellers im-plicats, per traslladar-losla necessitat urgent de ferla cessió d’ús de l’immobleper tal que es puguin ini-ciar tots els tràmits neces-saris per desllorigar el pro-jecte.

Tres consellersLa trobada va reunir el vi-cepresident i consellerd’Economia, Pere Arago-

nès; el conseller d’Ense-nyament, Josep Bargalló, ila consellera de Justícia,Ester Capella, que vanacordar oficialitzar el tras-pàs el dia 15 de novembre.

Un projecte esperat“Sense cap de mena dedubte aquesta és unagran notícia per a tota lacomunitat educativa ifamiliar i ja no només del’escola Carme Guasch.És i serà molt positiu peral centre, però tambéper al barri i per a tota laciutat”, explica Lladó.La portaveu reitera queaquest projecte no podiacontinuar aturat, que“estava enquistat i s’ha-via de buscar una sorti-da de forma urgent, molturgent”.

Segons informa el ma-teix comunicat, durantla reunió Ensenyamenttambé ha mostrat la se-va voluntat d’apostarper situar a l’edifici de lapresó usos educatius iformatius i, al mateixtemps, s’ha compromèsa aportar la quantitatque es consideri oportu-na per donar suport a laredacció del projecteconstructiu. L’Ajunta-ment de Figueres ja vaacordar el 2017 (a peti-ció d’ERC, segons els re-publicans) incloure en elpressupost 325.000 eu-ros per redactar el pro-jecte.

L’escola CarmeGuasch es va inaugurarl’any 2006 i des d’alesho-res imparteix classes enmòduls prefabricats. ■

a El traspàs s’oficialitzarà el 15 de novembre a La portaveu d’ERC, Agnès Lladó, reivindica eldesbloqueig per fer-hi l’escola Guasch a Una reunió amb els consellers ha estat el desllorigador

Esteve CarreraFIGUERES

Justícia cedeix per fi la presóde Figueres a Ensenyament

L’antiga presó de Figueres noserveix de centre penitenciarides del juny del 2014, però eldebat per a la reutilitzaciód’aquest espai ja s’havia ini-ciat abans. Un cop presa ladecisió de traslladar-hi l’esco-la Guasch, el projecte ha ali-mentat la pugna entre forces

L’antiga presó de Figueres està en desús des del juny del 2014 ■

polítiques: des del governmunicipal reivindicant l’auto-ria de la iniciativa; des del’oposició retraient la lentitudde la tramitació.

L’últim episodi va ser elmes d’octubre passat. AgnèsLladó comentava a les xarxessocials que el trasllat de l’es-

cola Guasch era una proble-màtica que feia “massatemps que estava enquista-da”. El PDeCAT, irònicament,contestava celebrant queERC sumés esforços perpressionar la Generalitat idesencallar el projecte, recor-dant que el bloqueig (atribuït

a les conselleries) havia pro-vocat que l’Ajuntament hagihagut d’“avançar 300.000euros” per a la redacció delprojecte i que els departa-ments implicats en la qüestió“estan gestionats per ERC”.Avui ERC respon al PDeCATque ha fet la feina.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pugna de protagonisme entre forces polítiques

L’alternativa a la paradad’autobusos del centre deBanyoles, en sentit Besa-lú, continua sent unaqüestió a resoldre. El pro-blema que suposa per alsveïns i vianants el fet ques’acumulin viatgers en

aquell tram de vorera delcarrer Llibertat, debatuten el ple municipal delmarç, ha tornat a sortir enla sessió d’aquesta setma-na. Pel que es va dir, eltrasllat –si és que final-ment es produeix– va perllarg.

La parada en qüestió ésla més utilitzada. Mentreque els usuaris del bus ensentit Girona disposen demolt d’espai (entre les pla-ces dels Peixos i de l’Hortde les Monges) i fins i totd’una marquesina, els que

pugen o baixen del bus quecircula en sentit Besalú esconcentren en una voreraque no és excessivamentampla i que normalmentés molt transitada.

L’alternativaEl regidor d’ICV, Joan

Luengo, va ser qui va expo-sar aquesta qüestió al mesde març. La situació –vadir i l’equip de govern ho vaadmetre– provoca moltesmolèsties als veïns i co-merciants, especialmentquan plou, ja que alesho-res la gent es refugia a les

entrades de les botigues.Descartat que la parada esposi al passeig de la Indús-tria (una opció molt com-plicada perquè implicavaun canvi en la ruta delbus), es va assenyalar coma possible sortida la plaçadels Turers, situada tan

sols uns metres enllà. Peròen el darrer ple, en quèLuengo va tornar a treureel tema, va quedar clar quetampoc és la solució ideal.L’alcalde, Miquel Noguer,va assenyalar que en el“queixal” que hi ha en l’ac-tualitat només hi cabriaun bus i, a més, és un espaique s’hauria de compartiramb els camions i furgone-tes de càrrega i descàrre-ga.

Projecte globalL’altre factor que fa des-cartar el trasllat als Turers–hi va afegir l’alcalde du-rant el ple– és el fet quel’espai s’ha de reformarper tapar l’accés als anticslavabos i, per tant, no espot decidir res definitiufins que no es disposi delprojecte corresponent.Tot i així, Noguer no vadescartar que la plaça delsTurers es pugui habilitar“de manera provisional”perquè hi pari el bus. ■

R. EstébanBANYOLES

a L’Ajuntament noacaba de veure clarque es pugui encabira la plaça dels Turers

El trasllat de laparada de busde Banyoles vaper llarg

La parada del carrer Llibertat que es vol canviar de lloc ■ R.E.

ctroyano

Rectangle

10

Fotos de la notícia

Empordà » Cultura

Albanyà

Presentada la nova monografia dedicada a Albanyà i BassegodaForma part de la col·lecció dels 'Quaderns de la Revista de Girona' de la Diputació i

"laCaixa"

EMPORDA.INFO 05.11.2018 | 08:05

La Sala d'Albanyà ha acollit la presentació d'una

nova monografia dels «Quaderns de la Revista de

Girona». La col·lecció, editada per la Diputació de

Girona conjuntament amb lÓbra Social "la

Caixa", segueix traient al carrer nous volums de la

sèrie monografies amb el propòsit de complir amb

la comesa que tots els municipis de les comarques

gironines en puguin tenir publicada una. En

aquesta ocasió, el protagonista és el municipi

dÁlbanyà.

Aquest llibre és el número 194 del conjunt de la

col·lecció. Al llarg dáquesta notable quantitat de

volums publicats, la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» ha fet un intens recorregut per la

geografia, la cultura i la història de les terres gironines mitjançant les seves dues línies de publicació:

les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a

qüestions dábast general).

La presentació d'aquest volum ha estat a càrrec dÁlbert Piñeira, vicepresident segon de la Diputació

de Girona; Joan Fàbregas, alcalde d'Albanyà; Rosa Maria Gil, directora de la col·lecció; i els autors

del llibre Josep Vilar i Joan Carreras.

El llibre. Seguint amb les coordenades pròpies dels «Quaderns de la Revista de Girona», el llibre és una

monografia que pretén oferir una panoràmica general dels aspectes històrics, culturals, socials i

geogràfics, passats i presents, que han configurat el municipi dÁlbanyà (amb lánnexió de lántic

municipi de Bassegoda). La monografia és el resultat de fusionar els fets històrics més remarcables

amb esdeveniments de caràcter social, lúdic i tradicional i també amb aportacions inèdites extretes

dels arxius històrics i parroquials i recollides en la memòria oral de la gent més gran.

Albanyà es troba situat al nord-est de la comarca de lÁlt Empordà, a la capçalera de la Muga, en la

Contingut per a tu

Girona Catalunya Espanya Internacional Cultura Fets i gent Successos

Serveis 05 de novembre de 2018

Figueres20 / 12º

L'Escala20 / 13º

Roses20 / 14º

Empordà Actualitat Esports Economia Opinió Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia Club

La presentació a la Sala dÁlbanyà. MIQUEL MILLAN

Esta página no se puede mostrar

• Asegúrate de que la dirección web https://cstatic.weborama.fr sea correcta.

• Busca la página con tu motor de búsqueda.

• Actualiza la página en unos minutos.

SUBSCRIU-TE


•

•

•

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els seus hàbits de navegació i elaborar informació estadística. Les seves dades

de navegació ens permeten a nosaltres i a altres companyies seleccionades crear perfils i mostrar-li continguts, serveis i publicitat

adaptats a les seves preferències. Si vol modificar els permisos de les cookies publicitàries pot fer-ho a continuació. Si continua

navegant accepta el seu ús. Més informació a la nostra política de privacitat

Més informació Entés

Page 1 of 3Presentada la nova monografia dedicada a Albanyà i Bassegoda - Empordà

05/11/2018https://www.emporda.info/cultura/2018/11/05/presentada-nova-monografia-dedicada-...

Compartir a TwitterCompartir a Facebook

zona anomenada Garrotxa dÉmpordà. De fet, fins lány 1969 una part destacable del terme actual

formava part de la comarca de la Garrotxa; lántic municipi de Bassegoda, que aquell any es va

annexionar a Albanyà.

Joan Carreres (Viladamat, 1976) és fisioterapeuta. És autor dels llibres La vall de Campmajor: Un

secret per descobrir (2011), Fluvià (2015), Masos i molins de Sant Aniol de Finestres: Vida, records i

transformació (2017), La Muga (2017) i El Comerç, els oficis i la indústria a Sant Jaume de Llierca:

Passat i present (2018). També ha col·laborat en el llibre Els pobles oblidats (2014) i ha escrit diversos

textos etnològics, excursionistes i geogràfics per a publicacions com ara Les Garrotxes, Les Alberes,

Ecoxarxa, el Butlletí del Consorci de l'Alta Garrotxa i la Revista de Girona.

Josep Vilar i Vergés (Argelaguer, 1961) és enginyer tècnic. Ha participat en escrits de temàtica

històrica i etnològica relacionats amb lÁlta Garrotxa a la revista del Centre Excursionista dÓlot. És

col·laborador de les revistes El Brull, de Montagut i Oix, i L'Argelaga, dÁrgelaguer, i de la publicació

intercomarcal Les Garrotxes. És autor de les monografies dÁrgelaguer (2009) i de Montagut i Oix

(2013) i de la guia Els trabucaires (2017), totes tres publicacions dáquesta mateixa col·lecció.

Més informació

Castelló rep una injecció econòmica per al seu Pressupost Participatiu

Presenten un llibre monogràfic dedicat a Albanyà i Bassegoda

El Bassegoda Park estrena dues bicicletes adapades per a gent amb mobilitat reduïda

Comentaris

Els Belluguets de Mediterrània Dansa de

Fan foc en un edifici municipal de Peralada forçant l'entrada per celebrar Halloween

Una dona que diu ser «neta secreta» de Lluís Companys inicia el canvi de cognom

Retencions importants a La Jonquera i el Pertús per tancar el pont de Tots Sants

Agnès Lladó (ERC) desbloqueja la cessió d'ús a Ensenyament de la presó vella de Figueres

Crònica de la troballa del refugi de l'estació de Figueres: hipòtesi confirmada


• Asegúrate de que la dirección web https://tpc.googlesyndication.com sea correcta.



Temes relacionats: Albanyà Cultura Diputació de Girona Joan Carreres Josep Vilar

Llibre Obra social Obra Social La Caixa Revista de Girona

Comentar

Realitzant un comentari accepta les Normes de Participació i la Política de Privacitat

[email protected] canviar el teu avatar?

04-11-2018

03-11-2018

04-11-2018

05-11-2018

02-11-2018

03-11-2018






Page 2 of 3Presentada la nova monografia dedicada a Albanyà i Bassegoda - Empordà

05/11/2018https://www.emporda.info/cultura/2018/11/05/presentada-nova-monografia-dedicada-...

0

Empordà » Girona

Girona aprova el projecte per a la nova biblioteca de la Casa de CulturaL'Ajuntament preveu que les obres puguin començar el segon semestre de 2019 i

compten amb un pressupost total d'1,3 milions d'euros

DDG 04.11.2018 | 06:30

L'Ajuntament de Girona ha iniciat els tràmits per

completar l'adequació de la Casa de Cultura per

establir-hi la nova biblioteca Ernest Lluch,

actualment ubicada al centre cívic Pla de Palau-

Sant Pau. Ahir es va aprovar inicialment per junta

de govern la segona fase del projecte de reforma

de l'antiga biblioteca provincial, ubicada a la plaça

de l'Hospital. Està previst que les obres puguin

començar el segon semestre del 2019 i tenen un

pressupost de 1.358.185,19 ? (IVA inclòs).

Les actuacions previstes a la planta baixa, l'altell i

el pati de la zona est de la Casa de Cultura,

actualment en desús, consistiran en la remodelació

de l'espai respectant els trets essencials de

l'equipament des del punt de vista arquitectònic. Es conservaran llibreries i obertures dels murs en la

mesura del possible i es crearà un nou volum del pati per crear espais de circulació entre les diferents

zones de la biblioteca, així com un espai diàfan a la planta baixa per contemplar les quatre façanes que

conformaven els límits del pati original, que es convertirà en el punt central de la biblioteca. També hi

haurà una sala d'informàtica i una sala polivalent.

L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha destacat la importància del projecte, que, segons indica, és el

resultat de la bona sintonia entre l'Ajuntament i la Diputació: «Girona necessita recuperar la biblioteca

del centre de la ciutat, que més enllà de les pròpies funcions que ha de fer de foment de la lectura i la

recerca, ha de desenvolupar també les funcions d'espai de difusió cultural i de punt de trobada social

que ja feia l'anterior biblioteca, aprofitant i potenciant les sinergies amb tot el que succeeix dins la Casa

de Cultura».

Juan M. Fernández

«Ferdy»:«Un cop arribes al

teu destí, penses que potser

no estàs tan fet caldo»

Presenten un llibre

monogràfic dedicat a

Albanyà i Bassegoda

Maçanet potencia el seu

atractiu local per la fira de la

castanya

Els Merlots diuen adéu a la

temporada repetint la millor

actuació de la seva història





Contingut per a tu


• Asegúrate de que la dirección web https://tpc.googlesyndication.com sea correcta.

Girona Catalunya Espanya Internacional Cultura Fets i gent Successos


Figueres

20 / 12º

L'Escala

20 / 13º

Roses

20 / 14º


Láctual punt de lectura de la Casa de Cultura. MARC MARTí

04-11-2018

02-11-2018

30-10-2018

04-11-2018

SUBSCRIU-TE


•

•

•






Page 1 of 3Girona aprova el projecte per a la nova biblioteca de la Casa de Cultura - Empordà

05/11/2018https://www.emporda.info/girona/2018/11/04/girona-aprova-projecte-nova-biblioteca/...

1

Compartir a TwitterCompartir a Facebook

Empordà » Comarca

Castelló d'Empúries

Castelló rep una injecció econòmica per al seu Pressupost ParticipatiuLa Diputació de Girona hi ha contribuït a través del programa de subvencions per a

polítiques de foment de la participació ciutadana

EMPORDA.INFO 04.11.2018 | 09:44

El projecte de Pressupost Participatiu 2019 de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries ha rebut una

subvenció de 3.142,17 € de la Diputació de Girona, en el marc del programa de subvencions per a

polítiques de foment de la participació ciutadana.

Aquest procés de participació ciutadana es troba en aquests moments en la fase de validació tècnica.

Això vol dir que les propostes recollides fins al 12 d'octubre, data en què es va tancar la fase de

presentació d'idees, són valorades i quantificades pels serveis tècnics municipals. Totes aquelles que

siguin viables tècnicament, considerades inversions i no superin el pressupost fixat de 150.000 € seran

considerades finalistes.

Al desembre, s'ha previst celebrar un Fòrum Ciutadà de Priorització, en què els assistents hauran de

seleccionar un nombre determinat de projectes que es sotmetran finalment a votació popular.

Més informació

Amistat, empatia i respecte són fils que ha teixit la Xarxa de Convivència al Marroc

Presenten un llibre monogràfic dedicat a Albanyà i Bassegoda

L'escola El Bruel d'Empuriabrava recull fons en benefici al càncer de mama

El Sant Pere Pescador es

queda a un pas de

sorprendre el Barça B

Presenten un llibre

monogràfic dedicat a

Albanyà i Bassegoda

Retencions importants a La

Jonquera i el Pertús per

tancar el pont de Tots Sants

El Figueres tanca la triple

jornada amb un triomf a

Ascó

Figueres celebra el ple

extraordinari de renúncia a

l'alcaldia de Marta Felip





Contingut per a tu

Castelló d'Empúries Figueres L'Escala Roses Comarca


Figueres

20 / 12º

L'Escala

20 / 13º

Roses

20 / 14º


Temes relacionats: Castelló d'Empúries Diputació de Girona Pressupost Subvencions

04-11-2018

02-11-2018

05-11-2018

04-11-2018

05-11-2018

SUBSCRIU-TE






Page 1 of 3Castelló rep una injecció econòmica per al seu Pressupost Participatiu - Empordà

05/11/2018https://www.emporda.info/comarca/2018/11/04/castello-rep-injeccio-economica-al/41...

Esports � + d'aquest tema

02/11/2018

La Diputació ha atorgat ajuts econòmics a 61 esportistes del Pla de

l’Estany

BANYOLES � + d'aquesta zona

PLA DE L'ESTANY � + d'aquesta zona

Són quantitats simbòliques que sumen 16.550 euros per a joves esportistes de diferents disciplines que

han pres part en campionats estatals, europeus o internacionals.

La Diputació de Girona ha atorgat aquest mes d’octubre ajuts econòmics a 246 joves esportistes amateurs de

modalitats individuals de les comarques gironines. Es tracta d’una línia de subvencions simbòliques que poden

anar dels 200 als 600 euros aproximadament, per esportistes menors de 25 anys i que la temporada passada

van participar en campionats d’Espanya, d’Europa o del món.

Segona comarca amb més ajudes

El Pla de l’Estany és la segona comarca de la demarcació que més esportistes han rebut beca per darrera el

Gironès, superant la Garrotxa o l’Empordà, amb molta més població. Concretament a la nostra comarca han

rebut beca 61 esportistes: 35 a Banyoles, 15 a Porqueres, 4 a Fontcoberta, 2 a Camós, Esponellà i Serinyà, i 1

a Vilademuls. La suma total dels ajuts al Pla de l’Estany és de 16.550 euros, que es faran arribar als joves a

través de cada ajuntament.

35 becats a Banyoles

El regidor d’Esports de Banyoles, Jordi Congost, ha subratllat que de Banyoles s’havien presentat 62 sol·licituds,

però la Diputació n’ha concedit 35.

La Diputació ha descartat les ajudes, per exemple, als remers que formaven una embarcació d’equip en els

campionats. En el cas de Banyoles 17 esportistes han participat en Campionats d’Espanya, mentre que 8 són

medallistes en campionats estatals. 5 esportistes més han pres part en campionats d’Europa; 2 en campionats

del Món i 3 són medallistes en campionats del Món.

Congost ha detallat que són les entitats esportives que proposen els noms i el consistori ha fet d’intermediari

entre la Diputació i els esportistes.

La principal singularitat de la comarca és l’Estany i molts dels becats s’estan tecnificant en esports d’aigua.

58.395 euros a tota la demarcació

En total la Diputació de Girona ha destinat 58.395 euros per subvencionar 246 esportistes de 63 municipis

gironins en una línia d’ajuts que es va crear el 2012 i que aquest any ha augmentat en 10.000 euros.

Les modalitats individuals que practiquen els esportistes que rebran aquests ajuts són, entre d’altres: atletisme,

BTT, ciclisme, cúrling, escacs, esquí, gimnàstica, golf, halterofília, judo, surf d’estel, motociclisme, natació,

patinatge, piragüisme, rem, surf de neu, taekwondo, tennis, tennis de taula, tir olímpic, triatló i vela.

TancaAquest lloc web fa ús de cookies de tercers per tal d'obtenir informació estadística sobre la navegació. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació, així com saber com canviar-ne la configuració consultant la nostra política de cookies.

Page 1 of 1Ràdio Banyoles - Emissora municipal del Pla de l'Estany

05/11/2018http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=17147&t=La%20Diputaci%C3%B3%2...

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 201846 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre agrícola i social.Berenar i ball amb el grup Si FaSol.

GIRONA� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Punt de trobada i tallers oberts deball folk i balls tradicionals.

PALAFRUGELL� 21.15. Els Ametllers. Classe decountry & Line-Dance.

FestesCALONGE� Festa major de Sant Martí i Fes-ta del Vi Nou. 17.00. Sala Fontova.Ball del Casal de l’Amistat, ambl’actuació de David Magem.

InfantilsGIRONA� 17.00. Biblioteca Carles Rahola.Contes dansats, a càrrec de Blan-ca Pugés + música Els planetes,de Gustav Holst.� 17.30. Biblioteca Carles Rahola.Taller infantil Cargol, amb LauraVilar.� 17.30. Calmot Llibreria. Lecturaen companyia de les gosses Mel iBruna.� 18.00. Sala de lectura GironaCentre. L’hora del conte, amb En-tremaliadures, totes les d’en Patu-fet, a càrrec d’Albert Estengre.

OLOT� 18.00. Biblioteca Marià Vayreda.L’hora del conte: Tutankamon Ba-by.

PLATJA D’ARO� 17.30. Biblioteca Mercè Rodore-da. Biblionadons, amb Toca, toca,a càrrec de Pepa Contes.

TeatreGIRONA� 20.00. Sala La Planeta. VIII Tor-neig de dramatúrgia.

ConferènciesGIRONA� 17.00. Hotel d’Entitats. Confe-rència Protecció legal de la perso-na amb demència, a càrrec d’AnnaRovira, advocada. Dins el cicle Lacuidadora. Eines de suport.� 19.00. CaixaForum. ConferènciaFlorència. La primavera del bar-roc: història de 4 ciutats, a càrrecde Joan Vives, flautista de bec idivulgador musical.

GastronomiaLLAGOSTERA� Jornades gastronòmiques - Cui-na del Bolet. Restaurants partici-pants: Restaurant Ca la Maria,restaurant Ca l’Artau, restaurantEls Tinars, Hostal El Carril, MasRoure, restaurant Cal Degollat iCan Cassoles. Fins l’11 de novem-bre.

MAÇANET DE CABRENYS� Jornades gastronòmiques de lacastanya. Fins al 18 de novembre.

PALAMÓS, CALONGE I SANTANTONI, VALL-LLOBREGA� Menú de l’escamarlà. Restau-rants: a Palamós, Bell Port, HotelÀncora, Hotel Trias, L’Arcada, MarBonic, Maria de Cadaqués i Masdels Arcs; a Calonge i Sant Antoni,Costa Brava, Guillermu, Refugi dePescadors i Simon, i a Vall-llobre-ga, Can Sidro. Fins al 16 de de-sembre.

PLATJA D’ARO� Platillo de banyuts. Restaurants:DGust, El Racó de l’Epi, M&B, LaProa, La Tisana, Terrassa des’Agaró, The Grill BB i Villa Elena.Fins al 25 de novembre.

TertúliesBESALÚ� 20.00. Can Tenas. IV Tertúlia en-tre Fotògraf de Besalux, amb eldocumentalista i fotògraf Dani La-gartofernández.

PresentacionsFIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Presentació del llibre El fu-gitiu que no se’n va. Santiago Ru-siñol i la modernitat, de Raül Gar-rigasait. Amb presència de l’autor.

GIRONA� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Presentació del llibre Vindràs ambmi després del diluvi, de MarBosch.� 20.00. Auditori Palau de Con-gressos. Presentació del llibre Elque m’han ensenyat els morts, perentendre millor la vida, del Dr. Nar-cís Bardalet, pediatre i forense.Text a cura de Tura Soler. Tot se-guit, concert gratuït a càrrec de10 músics del Cor de Cambra dela Diputació de Girona.� 20.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre Octubre al carrer, de Do-lors Feliu. Intervindran FrancinaEsteve, professora de Dret Inter-nacional a la UdG, i l’autora.

DiversosBLANES� 10.00. Biblioteca comarcal. Ta-ller de manualitats (decoupage). Ia les 16.00, taller de belles arts icòmic. Dins el cicle Promocionemla cultura, fomentem la lectura,amb l’entitat convidada: Associa-ció de Dones Emprenedores deBlanes.

CORNELLÀ DEL TERRI� 18.30. Centre cultural. Club delectura, amb el llibre Cornellà, unepisodi feudal, d’Enric Crespi.Amb presència de l’autor.

FIGUERES� Figueres Galàctica - Cimmeria isComing. 09.30 a 13.30 i de 15.30a 20.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Exposició i mostra d’objec-tes d’espasa i bruixeria, de la col-lecció personal de Martí Llesta.

GIRONA� 09.30 a 11.00. Classes de caste-llà per a nouvinguts. Dins el Bancdel Temps Pont del Dimoni. SantaEugènia - Sant Narcís.� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Trobada de l’escola de filosofia ElPou, obertes a tothom. Debat defilosofia amb Josep Maria Carbó.� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Trobada mensual de l’Escola de fi-losofia El Pou, oberta a tothom.� 20.30. Biblioteca Ernest Lluch.Club de lectura, amb el llibre Inone person, de John Irving, a càr-rec de Mary Jane Pratt.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 20.00. Biblioteca municipal. Ac-te públic per anunciar el nom gua-nyador de la Biblioteca.

PALAMÓS� 13.00. Parc urbà de salut plaçaVincke. Dinamització dels itinera-ris saludables. Sessió de marxanòrdica amb bastons.� 19.00. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Tertúlia literària amb el llibreCançó de la plana, de Kent Haruf.

PLATJA D’ARO� 15.30. Biblioteca Mercè Rodore-da. Conversa en anglès. Cada di-lluns.

ROSES� 17.00. Biblioteca. Club de lecturaamb l’obra El baró rampant, d’Ita-lo Calvino.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 18.30. Biblioteca Joan Vinyoli.Club de lectura cursiva: Marina,de Carlos Ruiz Zafón.

SANTA CRISTINA D’ARO� 16.00. Punt d’Igualtat. Trobadamensual Espai Nadó.� 17.00. Biblioteca municipal.Pressupost participatiu. Assem-blea d’Ensenyament.

Cap de setmanaAGULLANA� Sortida familiar Els darrers diesde la Catalunya republicana, perdiumenge. Trobada, a la plaça del’Església. Dins el cicle de sortidesfamiliars organitzades pel MUME.Més informació, al telèfon 972 5565 33.

CADAQUÉS� Marxa Eli Esteve, per diumenge.Se sortirà a les 09.30, del polies-portiu. Inscripcions prèvies a l’Ofi-cina de Turisme, o el mateix dia,abans de la sortida.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida en trenet pels Aigua-molls de l’Empordà, per diumen-ge, a les 12.00. Més informació, altelèfon 696 14 27 13.

DARNIUS� Pedalada per diumenge, de re-correguts de 19 i 40 kms. Més in-formació, a www.curses.cat/bttdarnius2018.

SANT MARTÍ VELL� Ruta Camins medievals: (SantMartí Vell - Juià), per diumenge, 11de novembre. Sortida a les 10.00del matí de Sant Martí. Passejadaper la falda de les Gavarres acom-panyats d’un guia de natura. Calinscripció a l’Associació de Guiesde Natura del Gironès: 636 966705 / c/e [email protected] o Àrea de Turis-me del Gironès: 972 011 669 / c/[email protected].

ExposicionsBANYOLES� Museu Darder. La revolucióneolítica. La Draga, el poblat delsprodigis. Fins al 13 de gener.

BREDA� Centre cultural Els Forns. Laceràmica modernista i Lluís Do-mènech i Montaner. Fins l’11 denovembre.

� Museu municipal Josep Ara-gay. Exposició permanent del’obra de l’autor.

CASSÀ DE LA SELVA� Biblioteca municipal. Palau iFabre, centenari. Fins al 22 de no-vembre.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens.Mostra pictòrica Despertar la be-llesa, de Joan Raset, i col·leccióescultòrica Maqueta d’emocions,de Vicenzo Carmenati. Fins al 25de novembre.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Ecomuseu-Farinera. La fotogra-fia de Cintet Rifà i Anglada. Unamirada etnogràfica (1900-1930).Fins al 9 de desembre.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent. L’Arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.

CELRÀ� Espai Cultural Rizoma. Acte depresència, d’Azahara Cerezo. Finsal 4 de gener.

FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.Mostra del Fons Carles Fages deCliment: Fages i les Cariàtides.Versos, fotografies i altres docu-ments relacionats amb les cariàti-des de l’Empordà (Carme Guasch,Maria Àngels Vayreda, MontserratVayreda, Pilar Nierga i Matilde Es-cudero). Fins al 17 de novembre.� Centre cívic Creu de la Mà. Pasa pas, tècniques d’acrílic i pastelde Pepa Gutiérrez. Fins al 15 denovembre.� Davant de la Seu de la Delega-ció de l’Alt Empordà del Col·legid’Arquitectes de Catalunya (CO-AC). Coderch a Roses. Casa Ro-zes, 1962, de Francesc Català Ro-ca. Fins al 7 de novembre.� La Cate. Instants d’una expe-riència. Fins al 15 de novembre.

FORALLAC� Mas Cals de Fitor. Josep Pla ila civilització surera. De divendresa diumenges, fins al 6 de gener.

GARRIGÀS� Centre cívic. Adaptació al canviclimàtic. Fins al 30 de novembre.

GIRONA� Art Brut Gallery. El mini printinternacional de Cadaqués. Fins al15 de novembre.� Biblioteca Carles Rahola. Dis-tàncies còsmiques, de l’Institut deCiències del Cosmos de la Univer-sitat de Barcelona. Fins al 30 denovembre.

� Biblioteca Carles Rahola. LaPerla, una iniciativa de la bibliote-ca per mostrar el fons antic i ca-racterístic de la col·lecció. Fins afinal d’any.� Biblioteca Carles Rahola. Rai-mon Panikkar: viure l’aventura in-tercultural. Fins al 13 de desem-bre.� Biblioteca Carles Rahola. Ri-chard Reynman, en commemora-ció dels 100 anys del seu naixe-ment. Fins al 30 de novembre.� Bòlit_Centre d’Art Contempo-rani. Lliçó de Diògenes. Fins al 9de desembre.� Bòlit_PouRodó. Casapellllum,de l’artista Laurent Pernel. Docu-mentació d’una obra monumentala l’espai urbà. Fins al 14 de gener.� CaixaForum. Ramon Pichot.D’Els 4 Gats a la Maison Rose, or-ganitzada pel Museu Nacionald’Art de Catalunya i l’Obra SocialLa Caixa. Fins al 20 de gener.� Casa de Cultura. Pep Iglésias.Anacronismes, 1978-2009. Fins al17 de novembre.� Casa de Cultura. Vides errants.Postguerres i exilis dels germansPi i Sunyer. Fins al 17 de novem-bre.� Casa de Cultura. Viladesau. Elpríncep de la tenora. Fins al 21 denovembre.� Casa Masó. La casa noucentis-ta: arquitectura unifamiliar a Cata-lunya (1913-1932). Fins al 10 denovembre.� Centre cívic Barri Vell-Merca-dal. Retrats de vida, fotografies.Organitza: Creu Roja. Fins al 18 denovembre.� Centre cívic Santa Eugènia deTer. Inch’allah. Una mirada al Se-negal. Fins al 30 de novembre.� Centre cívic Ter. RefotografiantGirona, proposta col·lectiva delsfotògrafs Manel Bielsa, JosepBurset i Albert Gisalló.� Centre cultural La Mercè. JoMilne. Maneres de fer mons. Finsal 19 de desembre.� Claustre del centre cívic SantNarcís. Dues veus: conversescompartides, sobre les parelleslingüístiques del Voluntariat per laLlengua. Fins al 10 de novembre.� Espai 3r Esquerra de CoEspai.Poesia envasada, de Rosa Pou.Fins al 21 de novembre.� Espai Santa Caterina. 30 anysdel concurs de fotografia natura-lista de l’ANG. Fins al 9 de novem-bre.� Fundació Fita. Llibertat de traç,de Ció Abellí i Isaac d’Aiguaviva.Segona proposta del projecte Dià-legs. Fins al 30 de novembre.� Fundació Valvi. La vida amb elscinc sentits. Josep Albertí (1913-1993), a càrrec d’Alfons Hereu.Fins al 10 de novembre.� Galeria Dual. Dibuixos i gravatsde Josep Miquel. Fins a final dedesembre.� Galeria El Claustre. Pinturesd’Albert Giménez. Fins al 10 denovembre.� L’Estació Espai Jove. RecRea-tions, fotografies de Mar Badal,fotògrafa i artista audiovisual.Fins al 23 de novembre.� Museu d’Arqueologia de Cata-lunya. Joc i joguines a l’Antiguitat.Fins al 13 de gener.� Museu d’Història. Damià Escu-der, totes les vides. Fins al 10 demarç.� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Fins al 27 de gener.

HOSTALRIC� Sala Benet Frigola. Un tren enpot amagar un altre, d’Àlex No-gué. Fins al 25 de novembre.

L’ESCALA� Llibreria Vitel·la. Ponts d’aigua,de Joan Pasqual. Fins al 9 de de-sembre.� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 31 de desembre.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Biblioteca municipal. Això era ino era: Maria Aurèlia Capmany.Fins al 23 de novembre.� Terracotta Museu. Ceràmicablava catalana de la Col·leccióMascort. Fins al 31 de desembre.� Terracotta Museu. CrashRaku,d’Emília Musial i Sergi Pahisa.Fins al 25 de novembre.

LA JONQUERA� Can Laporta. Capturant l’actua-litat. Fotografies presentades a lanovena edició dels Premis CarlesRahola de Comunicació local. Finsal 30 de novembre.� MUME. Exilis, fronteres i desar-relaments, de Carles Vergés i Víc-tor Sunyol. Fins al 25 de novem-bre.� MUME. Per sempre més, ànimesmarcades, pintura-instal·lació dePep Camps. Fins al 18 de novem-bre.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Plecs, obres de TuraSanz. Fins al 27 de novembre.

LES PLANES D’HOSTOLES� Biblioteca Maria de Jonquers.Els colors de Girona. Fins al 23 denovembre.� Local de sota les voltes. Mos-tra dedicada al centenari de l’es-cola Sant Cristòfol. Cada diumen-ge.

LES PRESES� Centre cultural. L’envelat, ar-quitectura singular i símbol de lafesta major. Fins al desembre.

LLANÇÀ� Casa de Cultura. Crit de mar,pintura, escultura i gravats. Fins al’11 de novembre.

LLORET DE MAR� Biblioteca. Pompeu Fabra. Unallengua completa. Fins al 9 de no-vembre.

OLOT� Arxiu Comarcal. Centenari de labiblioteca popular d’Olot. Fins al29 de desembre.� Arxiu Comarcal. Peret Blanc deBeget. Fins al 18 de gener.� Diversos. La meva paraula pre-ferida en català, exposició de pa-raules a càrrec dels alumnes delServei de Català, a Can Monsà;dels joves de l’Ideal, a l’Espai JoveIdeal, i dels alumnes de l’Escolad’Adults, a l’Escola d’Adults.� Museu de la Garrotxa, SalaOberta. Josep Berga i Boada: eldespertar de les coses i dels ador-mits. Fins al 10 de febrer.� Museu dels Sants. Els somriu-res de la Mare de Déu del Tura.Fins a l’11 de novembre.� Sala Oberta 2 del Museu de laGarrotxa. El despertar de les co-ses i dels adormits, de Josep Ber-ga i Boada. Fins l’11 de novembre.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. Professorsde solitud. J. Esquirol, fotògraf - J.Pla, escriptor, dins la XI Biennalde fotografia Xavier Miserachs.Fins al 5 de maig� Museu Can Mario. Hiberticer,amb textos de David Bastué i fo-tos de Salvi Danés i Rita Puig-Ser-ra. Fins al 25 de novembre.� Museu Can Mario. Exposar-edi-tar, de Miquel Dewever - Plana.Fins al 25 de novembre.� Museu del Suro. Aglomerantsuro: possibilitats infinites. Fins al15 de maig.

L’agenda

Quart combat de dramatúrgia

Anna Sahun ■ QUIM PUIG

GIRONA 20.00 TEMPORADA ALTAEl quart i últim combat de la primera fase del Tor-neig de Dramatúrgia enfrontarà a La Planeta textosde Jordi Oriol i Joan Fullana, interpretats per MarciaCistero, Anna Sahun, Jacob Torres i Ernest Villegas.

| Apunts | 47EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DEL 2018

BlanesIsabel Bou Roca. Va morir abans-d’ahir als 72 anys. Vivia a Malgrat deMar. Vídua de Joan Marès Pascual i dei-xa una filla. Exèquies, avui, a les 11 delmatí, a la capella de la residència Natza-ret de Malgrat de Mar.

Castell d’AroPaquita Reixach Roselló. Vamorir abans-d’ahir als 85 anys. Era na-tural de Castell-Platja d’Aro i vivia a Cas-tell d’Aro. Vídua de Facundo Basart Bonai deixa tres filles. Exèquies, avui, a les 12del migdia, a l’església de Castell d’Aro.

L’EscalaMercè Ubach Arenys. Va morirabans-d’ahir als 96 anys. Vivia a l’Esca-la. Vídua d’Andreu Fuster Valls i deixauna filla. Exèquies, avui, a les 10 del ma-tí, a l’església de Sant Pere de l’Escala.

FigueresMaria Teresa Comella Ylla. Vamorir abans-d’ahir als 88 anys. Era na-tural de Barcelona i vivia a Figueres. Ví-dua de Joan Ripoll Castelló. Exèquies,demà, a les 12 del migdia, a la sala decerimònies de la Funerària Vicens de Fi-gueres.Antonia Martínez Molina. Vamorir abans-d’ahir als 99 anys. Era na-tural de Caniles (Granada) i vivia a Fi-gueres. Vídua de José Gordillo Romero ideixa sis fills. Exèquies, avui, a les 11 delmatí, a la sala de cerimònies de la Fune-rària Empordanesa-Àltima de Figueres.

GironaEduarda Arteaga Cejas. Va mo-rir abans-d’ahir als 95 anys. Vivia a Giro-na. Vídua de Jose Montero Arteaga i dei-xa dos fills. Exèquies, avui, a les 11 delmatí, a l’església parroquial de Sant Nar-cís de Girona.

Emma Carreras Castellà. Vamorir abans-d’ahir als 72 anys. Vivia aGirona. Deixa cinc fills. La cerimònia ex-equial se celebrarà avui, a 2/4 d’1 delmigdia, a l’oratori del tanatori de Giro-na.José Padilla Padilla. Va morirabans-d’ahir als 96 anys. Vivia a Girona.Vidu de Carmen Padilla Arteaga i deixados fills. La cerimònia exequial se cele-brarà avui, a les 11 del matí, a l’oratoridel tanatori de Girona.

LlançàJandro Roig Llera. Va morir ahirals 88 anys. Era de Llançà. Casat ambJoaquima Pagès Vilà i deixa dos fills. Lacerimònia exequial se celebrarà avui, ales 6 de la tarda, al cementiri del portde Llançà.

MataJosep Roura Expòsito. Va morirabans-d’ahir als 85 anys. Vivia a Mata.Casat amb Carme Xiqués Torrent i deixadues filles. Exèquies, avui, a 2/4 de 10del matí, a l’església parroquial de Mata.

OlotJosé Caballero Luque. Va morirabans-d’ahir als 77 anys. Era natural deCuevas Bajas (Màlaga) i vivia a Olot. Ca-sat amb Modesta Campos Sillero i deixados fills. Exèquies, avui, a les 12 del mig-dia, a l’església de Sant Roc d’Olot.

PalafrugellPaco Geli Bofill. Va morir als 91anys. Vivia a Palafrugell. Vidu de RosaBorrell Marill i deixa un fill. Exèquies,avui, a les 6, a l’església de Palafrugell.

PeraladaDolores Algans Llosa. Va morirahir als 78 anys. Era de Peralada. Víduade Giuseppe Sguerra Carlucci i deixa unfill. Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, al’església parroquial de Sant Martí dePeralada.

RipollM. Dolors Ferrer Font. Va morirdivendres passat als 87 anys. Era natu-ral de Vic i vivia a Ripoll. Vídua de Fran-cesc Casanovas Orriols. Exèquies, avui, ales 10 del matí, al monestir de Santa Ma-ria de Ripoll.

SaltLluís Bonmatí Garganta. Va mo-rir abans-d’ahir als 61 anys. Vivia a Salt.Casat amb Pepi Jiménez i deixa una filla.

La cerimònia exequial se celebrarà avui,a les 4 de la tarda, a l’oratori del tanato-ri de Salt.

Sant Julià de RamisNicolás Pérez Lorente. Va morirahir als 85 anys. Vivia a Sant Julià deRamis. Casat amb Juana Santiago Martí-nez i deixa dos fills. Exèquies, avui, a 2/4de 4 de la tarda, a l’oratori del tanatoride Girona.

Sant Pere PescadorJosep Maria Guri i Presas. Vamorir abans-d’ahir a l’edat de 87 anys.Era de Sant Pere Pescador. Casat amb laDolors i deixa un fill. La cerimònia ex-equial se celebrarà avui, a les 10 del ma-tí, a l’església parroquial de Sant PerePescador.

SilsJoan Aymerich Iglesias. Va mo-rir ahir als 92 anys. Vivia a Sils. Casatamb Pilar Selva Batallé i deixa dos fills.Exèquies, avui, a 2/4 de 5, a l’esglésiaparroquial de Sils.

TorrentFrancisco Pannon Estrabau.Va morir ahir als 92 anys. Vivia a Tor-rent. Casat amb Dolors Sabrià Dalfó ideixa dos fills. Exèquies, avui, a les 4, al’església de Sant Vicenç de Torrent.

Torroella de MontgríMercè Gou Pericot. Va morir ahirals 92 anys. Vivia a Torroella de Montgrí.Casada amb Francisco Ramió Bataller ideixa un fill. Exèquies, avui, a les 4, al’església de Sant Genís de Torroella.

Les necrològiques

L’enterrament de cos present serà

avui, dilluns, dia 5, a les 10 del matí.

Inhumat a Sant Pere Pescador.

Tot el club se suma al dol de la família

per la pèrdua del pare del nostre

president, Agustí Guri i Roig.

Va morir a l’edat de 87 anys.

Josep Maria Guri i Presas

Descansi en Pau

El seu espòs, Francisco Ramió Bataller; fi ll, Carles;

jove, Imma; nets, Ferran i Agnès, i tota la família

participen a les seves amistats tan sensible pèrdua.

La cerimònia religiosa se celebrarà avui, dilluns,

dia 5 de novembre del 2018, a les 4 de la tarda,

a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí.

Ens va deixar el dia 4 de novembre del 2018,

a l’edat de 92 anys.

E.P.D.

Mercè Gou i Pericot

Torroella de Montgrí, 5 de novembre del 2018

Su esposa, Juana Santiago; hijos, nietos, biznietos

y demás familiares participan a sus amistades tan sensible pérdida.

La ceremonia religiosa se celebrará hoy, lunes, día 5, a las 15.30

de la tarde, en la sala de ceremonias del tanatorio de Girona.

Sala velatorio: tanatorio de Girona, ctra. Sant Feliu, 36.

Falleció cristianamente el día 4 de noviembre del 2018,

a la edad de 85 años.

Rogad a Dios por

E.P.D.

Nicolás Pérez Lorente

✝

Sant Julià de Ramis, 5 de noviembre del 2018

ConvocatòriesDIVERSOS� Girona. Premis Carles Raholade Comunicació Local. La Dipu-tació de Girona i la Demarcació deGirona del Col·legi de Periodistesde Catalunya convoquen la dese-na edició d’aquests premis quetenen per objectiu fomentar lacreativitat informativa i les inicia-tives per difondre informació detipus periodística. Es divideixenen set categories: projecte sobrecomunicació periodística, prem-sa, ràdio, televisió, fotografia, in-formació digital i comunicacióinstitucional. Tots els premis es-tan dotats amb 1.000 €, a excep-ció de projecte, que té una dota-ció de 2.000 €. Els treballs han

d’haver estat publicats, emesos odifosos entre l’1 de gener i el 31 dedesembre del 2018, i es podenpresentar a la convocatòria fins aldia 8 de gener del 2019. Totes lesbases completes dels Premis, aixícom el full d’inscripció a cada ca-tegoria ho trobareu a www,pre-miscarlesrahola.cat. Per a més in-formació a al correu electrònic [email protected] o altelèfon 972209162.

FOTOGRAFIA� Castell-Platja d’Aro. Concurs deFotografia de Castell-Platjad’Aro Contra la Violència de Gè-nere. La biblioteca Mercè Rodore-da de Castell-Platja d’Aro convocala tercera edició d’aquest concursque proposa lliurar instàncies que

representin o donin context a lafrase Això també és violència. Elsoriginals i la plica corresponentamb les dades personals es po-den lliurar fins al 17 de novembrea la mateixa biblioteca o enviar-los per missatgeria o correu. Hi hauna única categoria a partir de 12anys, i es poden presentar un mà-xim de tres obres per autor, sem-pre inèdites, d’un mínim de 13x18cm sobre suport rígid d’una carto-lina negra A4. Les 5 imatges fina-listes rebran un premi de 75 € id’entre aquestes, una esdevindràla imatge de la diada de l’any vi-nent i rebrà un premi suplementa-ri de 100 €. Per a més informacióal correu electrònic [email protected] o al telèfon972804205.

� Girona. 1r Concurs FotogràficInstagram Què li passa al cli-ma?. La diputació de Girona haposat en marxa aquest concurs elqual consisteix a publicar a la xar-xa Instagram, fotografies amb lesetiquetes #ECTAdapt i #nom delmunicipi on s’hagi pres la fotogra-fia, que tinguin com a motiu elcanvi climàtic a l’Espai CatalàTransfronterer (comarques de Gi-rona i departament dels PirineusOrientals). El concurs serà vigentdurant tot aquest any 2018, i estàdividit en quatre períodes quecorresponen a les estacions del’any: Hivern (de l’1 de gener al 31de març); primavera (de l’1 d’abrilal 30 de juny); estiu (de l’1 de juliolal 30 de setembre); i tardor (de l’1d’octubre al 31 de desembre). El

jurat escollirà les 3 millors foto-grafies de cada estació de l’any,per tant hi haurà 3 premis per acada estació. Més informació aldepartament de comunicació dela Diputació de Girona a [email protected] o al 972185038.

LITERATURA� La Bisbal d’Empordà. II PremiEmpordà de Novel·la. Aquestpremi convocat per l’Ajuntamentde la Bisbal d’Empordà està dotatamb 2.000 € pel guanyador. Elstreballs han de ser inèdits, escritsen català, d’una extensió mínimade 200 pàgines, mecanografiats adoble espai, per una sola cara i noestar en procés d’edició ni podenhaver estat mai premiats en altresconcursos. Les obres es presenta-

ran de manera anònima i han deser trameses per correu electrò-nic a l’adreça [email protected] seguint el pro-cediment següent: En l’apartatassumpte es farà constar el nomdel premi; en el cos del missatges’hi escriurà també el nom delpremi, el títol de l’obra i, si escau,el pseudònim de l’autor; l’originalque opti al premi s’adjuntarà aaquest missatge en format PDF, ifinalment en un altre documentadjunt, en format Word o PDF esfaran constar les dades de l’autor(nom, cognoms, adreça, codi pos-tal, localitat, telèfon i NIF). S’ad-metran totes les obres que arribinabans del dia 5 de gener del 2019.Més informació a l’Ajuntament dela Bisbal d’Empordà.

L’agenda

Diari de GironaDILLUNS, 5 DE NOVEMBRE DE 201842

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella de

Montgrí.

GIRONA

Contes A 2/4 de 6 de la tarda

a la sala Girona Centre sessió de

contes.

Contes A les 6 de la tarda a la

biblioteca Carles Rahola sessió

de contes dansats.

Presentació llibre A les 8 del

vespre, a l’Auditori Palau de

Congressos, presentació del lli-

bre «El que m’han ensenyat els

morts, per entendre millor la

vida» del Dr. Narcís Bardalet, pe-

diatre i forense. Hi haurà un

concert a càrrec de nou músics.

PALAMÓS

Tertúlia A les 7 de la tarda, a

la biblioteca Lluís Barceló Bou,

tertúlia literària sobre «Cançó

de la plana» de Kent Haruf.

PALAMÓS

Dinamització A la 1 del mig-

dia, sessió de dinamització dels

itineraris saludables amb una

sessió de marxa nòrdica amb

bastons.

GIRONA

Història A les 7 de la tarda al

CaixaForum Girona, «Florència

La primavera del barroc: histò-

ria de 4 ciutats». A càrrec de

Joan Vives flautista de bec i di-

vulgador musical.

LLAGOSTERA

La Cuina del Bolet Fins l’11

de novembre, 16a edició de la

campanya gastronòmica de la

Cuina del Bolet de Llagostera on

hi participen un total de 8 res-

taurants del municipi. La cam-

panya gastronòmica de la Cuina

del Bolet està organitzada con-

juntament per l'Àrea de Promo-

ció Local de l'Ajuntament i l'As-

sociació de Restaurants de Lla-

gostera. Els restaurants que hi

participen són: Els Tinars, Ca la

Maria, Mas Roure, Can Cassoles,

El Carril, Ca l'Artau, Cal Degollat

i la Taverna d'en Pou. Els preus

dels menús oscil·len entre els 24

i els 70 euros on el bolet es el

principal protagonista.

PLATJA D’ARO

Cargols Fins el pròxim 25 de

novembre, celebració de la

campanya gastronòmica Platillo

de Banyuts amb els cargols com

a protagonistes. Amb els se-

güents establiments: DGust, El

Racó de l’Epi, M&B, La Proa, La

Tisana, Terrassa de S’Agaró, The-

Grill BB i Villa Elena.

L’ESCALA

Empúries El criptopòrtic de la

Domus dels mosaics és un espai

subterrani i cobert ubicat sota la

superfície del peristil, el jardí

principal d'aquesta gran casa

romana. Horaris de visita guia-

da: De dilluns a divendres de

12.30 a 13.30h, Dissabtes i diu-

menges : de 12h a 13h i de 13h a

14h. Durada: 1h Preu: 3€ /perso-

na ( No inclou l'entrada al jaci-

ment. Menors de 5 anys gratuit).

Visita guiada i projecció en cata-

là. Aforament limitat a 25 perso-

nes per sessió. Es recomana re-

serva prèvia al telèfon 972 77 59

76 o al correu reservesempu-

[email protected]

- La Casa dels Mosaics de la ciu-

tat romana d’Empúries és una

de les millors conservades del

conjunt arqueològic i constitueix

un dels elements icònics del jaci-

ment per les seves grans dimen-

sions i pel fet de conservar, in

situ, un magnífic conjunt de mo-

saics originals romans. La visita

a la Casa dels Mosaics s’incorpo-

ra a la visita guiada de les cases

romanes que es realitzarà els

matins de dilluns a diumenge.

OGASSA

Visita a la Conca Minera

Tots els dissabtes, diumenges i

festius, visites guiades a la Con-

ca MInera d’Ogassa. Primera

sortida: a les 10 del matí, sego-

na sortida: a les 12 del migdia.

OLOT

Visita al volcà Des de l’ofici-

na de turisme d’Olot es proposa

cada diumenge al matí una visi-

ta guiada al volcà del Montsaco-

pa. Es tracta d’una passejada,

assequible a tothom i d’una hora

i mitja de durada, que ens por-

tarà fins al capdamunt d’aquest

volcà. Durant el recorregut es

faran diverses parades en llocs

d’interès. Punt de sortida: ofici-

na de turisme d’Olot (C/ Fran-

cesc Fàbregas, 6). Hora de sorti-

da: 12:00h. Preu: 2.50€ per per-

sona. Menors de 6 anys gratuït.

Més informació a: tel 972 26 01

41 o [email protected]

RIPOLL

Monestir El Monestir de Ri-

poll i el Centre d’Interpretació

proposen visites guiades al con-

junt monàstic de Santa Maria de

Ripoll, amb l’objectiu de desco-

brir la història del bressol de Ca-

talunya, gaudint d’una fascinant

descoberta d’aquest espai tan

emblemàtic. Cada diumenge, a

2/4 d’11 del matí. Informació i

reserves: al telèfon 972 70 45 56

/ a l’adreça de correu electrònic:

reserves@terrade comtes. cat

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Fundació Mona Visites a la

Fundació MONA per descobrir

els secrets dels primats. Visita

guiada de dues hores de durada

i per a totes les edats. Visita

Ximpàtica per famílies amb mai-

nada entre 4-12 anys, visites

guiades per Adults. Tots els

caps de setmana. Aforament li-

mitat. Més informació i reserves

trucant al telèfon 972 477 618.

ROSES

Ciutadella Obert de dimarts

a dissabtes, de 10 h a 17 h, diu-

menges, de 10 a 14 h. Dilluns

tancat. Més informació i reser-

ves al tel. 972 15 14 66 o patri-

[email protected]

- Visites guiades «Passejades

d'historia». De dimarts a diven-

dres. Consulteu horaris i idiomes

a www.roses.cat. Preu: 5 €, me-

nors de 7 anys, gratuït.

- Activitats familiars autoguia-

des: «La motxilla d’en Milfulles».

L’arbre més gran de La Ciutade-

lla ajudarà a descobrir com vi-

vien i a què jugaven els nens

grecs i romans, els monjos i els

soldats. Activitat lliure en horari

d’obertura de La Ciutadella (en

català i castellà). Preu de lloguer

de la motxilla: 3 €

- «Safari al museu». Joc de pis-

tes per trobar els animals ama-

gats dins al museu de La Ciuta-

della. Tot un safari: us proposem

gaudir-ne en família. Activitat

lliure en horari d’obertura de

l'espai (en català i castellà).

Preu de lloguer del joc: 3 €

- «Aniversaris culturals». Per a

nens i nenes fins a 8 anys: cele-

bra el teu aniversari cultural

amb en Gromec, el gat de la Ciu-

tadella, i els seus amics titelles!

Per a nens i nenes de 8 a 12

anys: «Gimcana a la Ciutadella,

la Màquina del Temps». Preu: 8

€ per nen i 120 € per grup infe-

rior a 15 nens. Més informació i

reserves: 972 15 14 66 o patri-

[email protected].

Castell de la Trinitat Recin-

te obert al públic dissabtes d’11h

a 17 h i diumenges d’11 a 15 h.

- Visites guiades «Un mirador

fortificat»: 17.30, 18.30 i 19.30,

visites en català, castellà i fran-

cès. Preu: 5 €, menors de 7 anys,

gratuït. Més informació i reser-

ves al tel. 972 15 14 66 o patri-

[email protected]

- Activitats familiars autoguia-

des: El joc del castell. Joc de pis-

tes per descobrir els enigmes

del castell i els enigmes dels que

hi van viure. Una activitat fami-

liar per fer amb amics. Activitat

lliure en horari d’obertura del

castell (en català i castellà). Llo-

guer del joc: 3 €

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de forma

permanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanent

es pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-

debanyoles.cat

CASTELL D’ARO

Exposició Al Castell de Bene-

dormiens, exposició de pintura

de Joan Raset i escultura de Vi-

cenzo Carmenati. Es podrà visi-

tar els caps de setmana i festius

d’11 del matí a 1 del migdia i de 5

a 8 de la tarda. Fins al pròxim

25 de novembre.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de forma

permanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d'una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició El Museu d’Histò-

ria Medieval de Castelló d’Empú-

ries acull, fins el 31 de desem-

bre, l’exposició «Carles Fages de

Climent. L’Arcàdia empordane-

sa». L’exposició repassa la bio-

grafia del poeta empordanès, al-

hora que mostra el conjunt de

l’obra literària de Fages de Cli-

ment en diversos apartats que

palesen la diversitat i la seva

prolífica capacitat de creació li-

terària: la poesia, la prosa i el

teatre, els gèneres que conreà al

llarg de tota la seva vida.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-

nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col.leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.

Diumenges de 10.30 h a 13 h. Di-

marts de 16 h a 19 h.

GIRONA

Exposició Fins el 17 de no-

vembre es pot visitar a la Casa de

Cultura, l’exposició «Pep Iglésias.

Anacronismes. 1978-2009». La

mostra consta d’un conjunt de

trenta fotografies en blanc i negre

i en color, juntament amb dues

projeccions d’imatges, amb les

quals INSPAI mostra un treball

previ de selecció i plasmació de

les fotografies més rellevants que

integren el fons Pep Iglésias. Des

d’un punt de vista testimonial i

patrimonial, serveixen per expli-

car el nostre context social, cultu-

ral i polític més immediat, però

també el més llunyà, a través dels

viatges del fotògraf.

Exposició El Centre Cultural La

Mercè acull, fins el pròxim 19 de

desembre, l’exposició «Jo Milne.

Maneres de fer mons». L’exposició

respon a la irresistible atracció de

fer i fer veure, i proposa noves in-

terpretacions del món en l’intent

de fer visible o intuir allò que no

es veu, on l’artista no pretén

il•lustrar sinó respondre a paisat-

ges científics.

Exposició Fins el pròxim 23 de

novembre es pot visitar a l'Esta-

ció Espai Jove de Girona, l’exposi-

ció «RecReations. Fotografies de

Mar Badal». El principal focus del

projecte Recreate és jugar a rela-

cionar persones, diferents socie-

tats d'arreu del món fent servir la

psicologia de la imatge. 27a edi-

ció. Mostra d’art jove.

Exposició La Casa Masó acull,

fins el 10 de novembre, l’exposi-

ció «La casa noucentista: arqui-

tectura unifamiliar a Catalunya

(1913-1932)». La mostra presenta

una selecció de les 18 cases més

representatives del Noucentisme

per mostrar fins a quin punt el

substrat polític i cultural que va

donar forma al moviment noucen-

tista també va crear una determi-

nada arquitectura i decoració

d’interiors al servei de la nova

burgesia catalana.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l'Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l'alimentació i en l'imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: De dilluns a dissabte

de 10 h. a 13 h. i de 17 h a 20 h.

Diumenges de 10 h a 13 h.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició El Terracotta Mu-

seu acull fins al 18 de novem-

bre l'exposició temporal «Mado-

la. Vestigis». Una mostra amb

una selecció de peces dels úl-

tims deu anys de la producció de

la ceramista Madola (Maria Àn-

gels Domingo Laplana, Barcelo-

na, 1944). Un dels punts més

destacats de l'exposició serà la

instal·lació d'una obra formada

per trenta-quatre pintures que

l'artista dedica als polítics cata-

lans que es troben en situació

de presó preventiva.

LA JONQUERA

Exposició El MUME (Museu

Memorial de l’Exili) acull l’expo-

sició «Per sempre més, ànimes

marcades» de Pep Camps. Fins

a l’11 de novembre.

Exposició El Museu Memo-

rial de l’Exili (MUME) de La Jon-

quera acull, fins al pròxim 25

de novembre, l’exposició «Exi-

lis, fronteres, desarrelaments»

de Carles Vergés i Víctor Sunyol.

Una proposta en què els treballs

pictòrics (Carles Vergés) i l’es-

criptura (Victor Sunyol) es com-

plementen a fi de plantejar una

aproximació emotiva, quasi líri-

ca, però, alhora, també rigorosa

de l’experiència de l’exili. El seu

treball té una base documental

(fotografies, dibuixos, pel·lícules

i fonts orals) relacionada amb la

Retirada republicana i les vivèn-

cies als camps del Rosselló on

foren ubicats centenars de mi-

lers d’aquelles persones que

emprengueren l’èxode a causa

de la desfeta republicana a Ca-

talunya el febrer de 1939.

PLATJA D’ARO

Exposició De 7 del matí a les 9

del vespre al Parc dels Estanys,

exposició «Manel Àlvarez - Wal-

king Trough - Escultura de Gran

Format». Cicle d’Exposicions a

Castell-Platja d’Aro 2018. Fins al

31 de gener.

QUART

Ceràmica El Museu de la Te-

rrissa acull l’exposició de cerà-

mica artística «Tangents» de

Ruth Cepedano i Cristina Már-

quez. Fins al 17 de desembre.

Escultura El Museu de la Te-

rrissa de Quart acull de forma

permanent una mostra centra-

da en l’art de la ceràmica. La te-

rrissa ha estat per a moltes po-

blacions un recurs vital durant

segles. Però, amb el pas del

temps i amb el sorgiment de les

noves societats, les necessitats

han canviat i la tradició terrisse-

ra ha treballat amb nous mate-

rials i models productius. Hora-

ris: Dissabtes de 10.30h a 14h. i

de 16.30 a 20.00h Diumenges i

festius de 10.00h a 14.00h. Més

informació i contacte al web:

http://www.museuterrissa.cat

SANT ANTONI DE CALONGE

Exposició A la biblioteca La

Cooperativa de Sant Antoni, ex-

posició «Bibliocarretons de cò-

mic i àlbum il·lustrat».

GIRONANadons Els dies 22 i 29 de no-

vembre, de les 6 de la tarda a les

8 del vespre, al Col·legi de Metges

de Girona, taller «La rebuda del

nadó» del Montessori Palau Giro-

na. Aquest programa té per ob-

jectiu recalcar la importància de

les primeres setmanes de vida, un

període de vital importància per

al desenvolupament sa del nen. El

preu de la inscripció és de 15€ per

a les dues sessions. Nombre de

places disponibles: 25. Inscrip-

cions a la pàgina web del centre

www.montessori-palau.net

Mercats

Lletres

Gastronomia

Salut

Conferència

Visites

Exposicions

Cursos

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu [email protected]

AVUI DESTAQUEM

Girona

Jordi Oriol i Joan Fullana, en unnou combat de dramatúrgia A les 8 del vespre, a la sala La Planeta, Jordi Oriol i Joan Fullanas’enfronten en el darrer combat, abans de les semifinals, en el VIIITorneig de Dramatúrgia de Temporada Alta. La lluita és cordial, lesarmes per abatre el contrincant són la paraula i l’enginy, però no-més hi ha un vencedor, que, com cada any, tria el públic. Preu: 3 €

Girona

Mar Bosch presenta «Vindràsamb mi després del diluvi» A 2/4 de 7 de la tarda, a la Biblioteca Carles Rahola de Girona,l’escriptora gironina Mar Bosch presenta la seva darrera novel·la,«Vindràs amb mi després del diluvi». El llibre tracta sobre tot el quees perd de camí cap a la maduresa i del que s'hi guanya. Amb lacol·laboració de Josep Pastells i Josep Campmajó.

Girona

Exposició «Pep Iglésias.Anacronismes. 1978-2009» La Casa de Cultura de Girona acull, fins al 17 de novembre, l’ex-posició «Pep Iglésias. Anacronismes. 1978-2009». La mostra constade trenta fotografies, juntament amb dues projeccions d’imatges,amb les quals INSPAI mostra un treball previ de selecció i plasmacióde les fotografies més rellevants que integren el fons Pep Iglésias.

jamargant - 05/11/2018 08:07 - 81.32.132.103

Documents

Edició de Girona · 2018-11-05 · Edició de Girona DILLUNS · 5 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14811 - AVUI / Any XL. Núm. 13681 - EL PUNT 1,20€ 182272-1174645w 122454-1195049Q