Índex - csb.cat²ria-CSB-2011.pdf · Llistes d‟espera Recepta electrònica L‟atenció al ciutadà: reclamacions, segona opinió mèdica, enquestes 2.2. Garantir la millora i

CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2011 1

Índex

1. El Consorci Sanitari de Barcelona

1.1. Presentació i descripció

1.2. Territori i població

2. Línies estratègiques

2.1. Garantir la gestió eficient de les prestacions i millorar la qualitat del servei

a la ciutadania

Llistes d‟espera

Recepta electrònica

L‟atenció al ciutadà: reclamacions, segona opinió mèdica, enquestes

2.2. Garantir la millora i modernització de la xarxa pública d‟equipaments de

salut

Inversions en equipaments de salut

2.3. Fomentar la participació activa dels professionals

Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona

3. Atenció primària

3.1. Recursos i activitat

3.2. Avaluació

4. Atenció hospitalària


4.2. Avaluació

5. Atenció sociosanitària


5.2. Avaluació

6. Atenció a la salut mental

6.1.Recursos i activitat

6.2. Avaluació


7. Altres línies d’atenció

7.1. Transport sanitari

7.2. Atenció a les drogodependències

7.3. Rehabilitació

7.4. Diàlisi

8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries

8.1. Atenció farmacèutica

8.2. Prestacions complementàries

9. Execució del pressupost 2011

Annexos

Glossari d‟abreviacions

Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona


El Consorci Sanitari de Barcelona

1.1. Presentació i descripció

1.2. Territori i població

1.


Presentació i descripció

El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) és un ens públic constituït per la

Generalitat de Catalunya i l‟Ajuntament de Barcelona, adscrit funcionalment al

Servei Català de la Salut (CatSalut). El CSB exerceix les funcions que la Llei

d‟ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) atribueix a les regions sanitàries,

d‟acord amb el que preveu la Disposició addicional segona del Decret 105/2005,

de 31 de maig. Això significa que, si bé el territori de la ciutat de Barcelona ha

passat a integrar-se en l‟àmbit de l‟RSB, l‟ens que exercia les funcions de regió

sanitària en aquest àmbit, el CSB, continua exercint-les en el marc de l‟RSB.

D‟aquesta manera es compatibilitza l‟existència del CSB i el respecte a la Carta

Municipal de Barcelona amb la incorporació del CSB al projecte RSB.

Figura 1. Estructura del CSB, 2011

1.1.


Figura 2. Organigrama de l’RSB i del CSB

Corporació

Sanitària de

Barcelona

RSBCSB

Gerent de l’RSB

Enric Agustí

Director del CatSalut

Josep Maria Padrosa

Gerència del CSB

Jaume Estany

Gerència de l’Àmbit Metropolità

Carme Esteve

Direccions de gestió territorial

Barcelona Dreta - Litoral

Sofia Ferré / Montserrat Casamitjana

Barcelona Esquerra

Xavier Altimiras

Barcelona Nord

Rosamaria Serrasolsas

Direccions de gestió territorial

Alt Penedès i Garraf

Núria Puig

Baix Llobregat Nord i Vallès Occidental Oest

Joan Parellada

Baix Llobregat Centre i Litoral

Daniel Fernández / Marisa Fernández

Barcelonès Nord i Maresme

Vicenç Perelló

Vallès Occidental Est i Vallès Oriental

Aurora Dueñas

Direcció Executiva de Serveis i Programes

Àlex Guarga

Direcció Econòmicai de Serveis Generals

Judit Torné

Direcció de Farmàcia

Corinne Zara

Direcció de Comprai Avaluació

Alba Benaque

Direcció d’Atencióal Ciutadà

Joan Lluís Piqué

Direcció d’Assessoria Jurídica

i Recursos Humans

Jordi Goixens

Direcció d’Estratègia,

Coordinació i Comunicació

Aina Plaza


Estructura territorial

El CSB s‟estructura en 10 sectors sanitaris que corresponen als 10 districtes

municipals, i en 4 àrees integrals de salut (AIS), des del punt de vista de la gestió.

Figura 3. Àrees integrals de salut, CSB 2011

Les AIS són àmbits territorials delimitats a partir dels fluxos entre l‟atenció

especialitzada i l‟atenció primària, i reflecteixen el comportament dels ciutadans en

la utilització dels serveis sanitaris. Les AIS són, alhora, el marc en què les entitats

proveïdores que presten serveis sanitaris constitueixen un espai conjunt de

coordinació i gestió compartida.

La missió comuna de les entitats proveïdores que configuren l‟AIS és oferir una

atenció integral de salut a la població, mitjançant la coordinació efectiva de les

entitats de salut i els seus professionals amb criteris de qualitat, eficiència i

sostenibilitat.

Organitzativament s‟estructuren d‟acord amb un Comitè de l‟AIS (CAIS), que és

l‟òrgan de màxima responsabilitat del territori, on estan representats els directius

de les entitats proveïdores i és presidit pel gerent del CSB. Des del CAIS es

proposen les línies estratègiques de treball i es fa un seguiment del seu

desplegament. Les línies estratègiques són operativitzades per la Comissió

Permanent, que és la responsable executiva del CAIS i dinamitza el funcionament

dels diferents comitès operatius o grups clínics que és des d‟on, de manera

interdisciplinària, es coordinen els dispositius assistencials, es desenvolupa la

gestió clínica conjunta i l‟homogeneïtzació de la praxi clínica a través d‟objectius

concrets (acords de derivació, revisió de protocols, revisió de vies

farmacoterapèutiques, formació i investigació conjunta...).

Barcelona Litoral Mar

Barcelona Nord

Barcelona

Esquerra

Barcelona Dreta


Figura 4. Organització de les AIS del CSB

COMITÈS OPERATIUS

COMISSIÓ PERMANENT

COMITÈ DE l’ÀREA INTEGRAL DE SALUT (CAIS)

’

Insuficiència cardíaca

MPOC

TBC

Hungtington i altres demències

Insuficiència renal crònica

Fibromiàlgia

URGÈNCIE

S I

EM

ERGÈNC

IES

VGIL

ÀNCIA

EPID

EM

IOLÒ

GIC

A

SALU

T M

ENTAL

ADDIC

CIO

NS

FARM

ÀCIA

TRASNPO

RT S

ANIT

ARI

SO

CIO

SANIT

ARI

ACCESSIB

ILIT

AT I

RESO

LUCIÓ

ATENCIÓ

PEDIÀ

TRIC

A

ATENCIÓ

ONCO

LÒG

ICA

ASSIR

RAE

TIC

ATENCIÓ

CO

MUNIT

ÀRIA

QCT

INSTRUMENTS

• Responsable màxim del territori, presideix el gerent del CSB

• Proposa decisions estratègiques

• Aprova les principals línies de treball i en fa el seguiment

• Operativitza les decisions estratègiques del CAIS i eleva propostes

• Dinamitza comitès operatius i proposa els professionals

• Fa el seguiment de les decisions i les accions pels Comitès operatius


Territori i població

El Consorci Sanitari de Barcelona concentra al voltant del 22% de la població de

Catalunya. Té una superfície de 101 km2 i una població d‟1.685.488 habitants,

segons el Registre central de persones assegurades (RCA) de 2011. Això suposa

una densitat de població de 16.630 habitants per km2 (vegeu taula 1).

Taula 1. Dades sociodemogràfiques del CSB, 2011

* Font: RCA de 2011

**Font: IdesCat

A la taula 2 es mostra l‟evolució de la població per AIS de Barcelona. Taula 2. Evolució de la població per AIS, 2010-2011

AIS

Població

2010 2011 Variació % 2010-2011

Barcelona Litoral Mar 310.195 309.525 -0,2

Barcelona Esquerra 547.298 540.725 -1,2

Barcelona Dreta 425.647 420.092 -1,3

Barcelona Nord 420.555 415.146 -1,3

Total CSB 1.703.695 1.685.488 -1,1

A la taula 3 i 4 es presenta la distribució de la població de la ciutat de Barcelona per edat i sexe.

Taula 3. Estructura per grups d’edat i sexe de la població de Barcelona, 2011 Anys Homes Dones Total %

<15 108.710 102.870 211.580 12,6

15-44 359.105 343.103 702.208 41,7

45-64 201.322 225.389 426.711 25,3

>65 136.499 208.489 344.988 20,5

Total CSB 805.636 879.851 1.685.487

1 home amb edat errònia.

Dades estructurals Definició/paràmetre

Població* 1.685.488

Extensió** 101,35 km2

Densitat de població 16.630 h./km2

1.2.

El CSB té una població

d’1.685.488 habitants


Població per àrees integrals de salut

Taula 4. Estructura per grups d’edat i sexe de la població de Barcelona per AIS, 2011

AIS

Homes Dones

<15 a. 15-44

a. 45-64

a. >65 a. Total <15 a.

15-44 a.

45-64 a.

>65 a. Total

Barcelona Litoral Mar 21.291 78.559 36.542 21.488 157.881 19.932 64.110 35.906 31.696 151.644

Barcelona Esquerra 33.990 110.506 65.219 44.389 254.104 32.304 110.461 75.939 67.917 286.621

Barcelona Dreta 25.107 84.439 50.610 34.606 194.762 23.418 86.224 59.169 56.519 225.330

Barcelona Nord 28.322 85.601 48.951 36.016 198.890 27.216 82.308 54.375 52.357 216.256

1 home amb edat errònia.


Línies estratègiques

2.1. Garantir la gestió eficient de les prestacions i millorar la qualitat del

servei a la ciutadania

Llistes d‟espera

Recepta electrònica

L‟atenció al ciutadà: reclamacions, segona opinió mèdica, enquestes

2.2. Garantir la millora i modernització de la xarxa pública d’equipaments de

salut


2.3. Fomentar la participació activa dels professionals

Actuacions de la Corporació Sanitària Barcelona

2.


Garantir la gestió eficient de les prestacions i millorar la qualitat del servei a la ciutadania Les principals línies d‟actuació se centren en l‟accessibilitat als serveis sanitaris,

l‟accés als productes i a les prestacions complementàries, les relacions amb el

ciutadà i amb els proveïdors, la gestió de la qualitat, la informació, la tecnologia i la

comunicació.

Llistes d’espera

Les llistes d‟espera es basen en les activitats assistencials següents: quirúrgica

(14 procediments), atenció primària, proves diagnòstiques i serveis de

rehabilitació.

La definició teòrica de llista d‟espera és la diferència, en el moment en el temps,

entre el nombre de tractaments considerats com a necessaris i el nombre de

pacients que un sistema sanitari té capacitat de tractar.

Llista d’espera quirúrgica (14 procediments garantits)

El 2011 la Regió Sanitària va suprimir la seva compra addicional no contractant

cap intervenció d‟aquest tipus i contractant només la selectiva.

En el conjunt dels 14 procediments quirúrgics monitorats, en relació amb l‟any

2010, s‟ha tancat amb 14.326 pacients en espera el que representa un 30,59 %

més del nombre de malalts que s‟esperen. Pel que fa a la mitjana del temps de

resolució del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, el 2011 va ser

de 4,78 mesos, el que representa un augment del 50,31% en relació amb l‟any

anterior. Aquest augment es produeix arran de les mesures d‟ajustament

econòmiques aplicades al llarg de l‟any 2011.

2.1.


Taula 5. Llista d’espera quirúrgica dels 14 procediments monitorats, CSB 2011

Procediments monitorats

Llista d'espera Temps de resolució

LEQ 2011 Variació 2010-

2011 (%) TR 2011

Variació 2010-

2011 (%)

Cataractes 5.330 34,73% 4,95 56,15%

Varices 624 -12,24% 2,74 -1,44%

Hèrnies inguinocrurals 732 25,13% 3,01 42,65%

Colecistectomies 613 36,22% 2,94 50,00%

Artroscòpia 819 38,81% 4,34 63,77%

Prostatectomia 335 16,72% 3,54 20,00%

Canal carpià 246 -0,40% 2,27 5,58%

Amigdalectomia 488 47,88% 6,83 84,10%

Circumcisió 728 85,71% 6,34 103,21%

Pròtesi de maluc 962 34,92% 6,23 59,34%

Pròtesi de genoll 1.878 48,34% 11,23 92,96%

Histerectomia 283 16,94% 3,90 28,71%

Galindó 1.151 7,57% 5,18 23,63%

Quist pilonidal 137 4,58% 2,83 12,30%

Total CSB 14.326 30,59% 4,78 50,31%

LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica.

TR: temps de resolució, dades expressades en mesos i fraccions.

Taula 6 . Llista d’espera quirúrgica per AIS, 2011

Centre sanitari Desembre 2010 Desembre 2011 Variació 2010-2011

LE TR LE TR LE TR

Clínica Plató Fundació Privada 1.110 3,44 945 3,10 -14,86% -9,88%

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 1.426 3,16 1.832 4,77 28,47% 50,95%

Hospital Universitari Sagrat Cor 975 2,21 729 1,56 -25,23% -29,41%

Total AIS Barcelona Esquerra 3.511 2,89 3.506 3,03 -0,14% 4,84%

Fundació Gestió Hosp. Santa Creu i Sant Pau 2.008 4,69 2.176 6,61 8,37% 40,94%

Fundació Puigvert Iuna 117 2,10 105 1,9 -10,26% -9,52%

Hospital Dos de Maig 468 1,82 697 2,84 48,93% 56,04%

Total AIS Barcelona Dreta 2.593 3,50 2.978 4,73 14,85% 35,14%

Hospital General Vall d'Hebron 2.322 3,48 4.056 7,49 74,68% 115,23%

Hospital Sant Rafael 758 2,09 782 2,85 3,17% 36,36%

Total AIS Barcelona Nord 3.080 2,99 4.838 5,93 57,08% 98,33%

Parc Salut Mar 1.786 3,86 3.004 7,55 68,20% 95,60%

Total AIS Barcelona Litoral Mar 1.786 3,86 3.004 7,55 68,20% 95,60%

Total CSB 10.970 3,18 14.326 4,78 30,59% 50,31%

Total RSB 38.983 4,34 54.609 6,99 40,08% 61,06%

Total Catalunya 56.670 4,20 80.540 6,90 42,12% 64,29%

LE: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera.

TR: temps de resolució, dades expressades en mesos i fraccions.


En la mateixa línia de reduir el temps d‟espera i el nombre de pacients en llista

d‟espera quirúrgica, s‟han realitzat accions proactives de redireccionament de

malalts en llista d‟espera en hospitals que, per diverses causes, no podien donar

sortida als seus pacients dins els terminis de garantia establerts, cap a d‟altres

centres amb capacitat per atendre els malalts amb menor temps d‟espera. El

procés, un cop contrastat amb l‟hospital d‟origen la dificultat per assumir la

intervenció del malalt dins els terminis garantits, consisteix a contactar amb el

malalt per proposar-li la realització del procediment quirúrgic en un centre

alternatiu, amb les mateixes condicions i qualitat de l‟atenció que li oferien en el

centre on estava esperant.

Durant aquest any s‟ha continuat, també, el mateix procediment de redireccionar

pacients per a la llista d‟espera quirúrgica i per a la llista d‟espera per a una

primera visita per a l‟atenció ambulatòria especialitzada. S‟ha fet en els centres

hospitalaris que tenien un temps d‟espera considerat excessiu per a la primera

visita de consultes externes d‟atenció especialitzada i també un nombre important

de pacients pendents de programar per a la primera visita.

Llista d’espera per a proves diagnòstiques

Durant l‟any 2011 s‟ha continuat treballant amb les entitats proveïdores per tal de

disposar d‟informació de qualitat sobre la llista d‟espera nominal de les proves

diagnòstiques monitorades pel CatSalut. S‟han de continuar millorant els

paràmetres qualitatius d‟aquests registres.

Els indicadors, que es presenten per al conjunt de l‟RSB, s‟han explotat pel

nombre de malalts en espera i el temps de resolució per a cadascuna de les

proves. L‟objectiu és arribar a reduir el temps de resolució a un màxim de 90 dies

en totes les proves diagnòstiques monitorades, excepte les polisomnografies, que

serà de 120 dies.

Taula 7. Llista d’espera per a proves diagnòstiques, RSB 2011

Proves diagnòstiques

Nombre de persones Temps de resolució (dies)

2011

Variació 2009-

2010 (%) 2010

Variació 2009-

2010 (%)

Ecocardiografia 11.267 100,2% 63 -22,2%

Ecografia abdominal 10.063 62,1% 51 -25,0%

Ecografia ginecològica 3.307 17,6% 44 -24,1%

Ecografia urològica 7.388 26,0% 75 -13,8%

Colonoscòpia 9.623 24,5% 68 15,3%

Endoscòpies esofagogàstriques 4.281 29,7% 46 2,2%

Tomografia axial computada 14.640 23,5% 36 -10,0%

Mamografia 11.347 157,7% 46 -43,2%

Polisomnogrames 3.114 4,6% 134 -26,0%

Ressonància magnètica 8.382 10,7% 43 -8,5%

Ergometries 2.593 4,5% 35 2,9%

Electromiograma 5.992 34,5% 85 -2,3%

Gammagrafies 2.603 24,8% 23 -20,7%

Total RSB 94.600 40,4% 51 -15,0%

Total Catalunya 125.132 22,1% 48 -9,4%


Llista d’espera per als serveis de rehabilitació

Durant el 2011, s‟ha seguit fent la recollida d‟informació de dades agregades sobre

la llista d‟espera per primera visita al metge especialista rehabilitador per les tres

línies de rehabilitació (domiciliària, logopèdia i ambulatòria). Es recull la informació

de les empreses adjudicatàries dels lots assistencials trets a concurs públic que es

va adjudicar el 2006, pel total de l‟RSB.

Taula 8. Llista d’espera per als serveis de rehabilitació, RSB 2011

Línies de rehabilitació

Volum de

pacients en

espera primera

visita

Temps

de resolució (dies)

Ambulatòria 12.662 49

Domiciliària 1.641 29

Logopèdia 753 30

Temps d’espera a l’atenció primària

Aquest any s‟ha continuat la recollida d‟informació trimestral sobre el temps

d‟espera a l‟atenció primària. En aquests moments es fa un seguiment per àmbit

territorial de cada equip d‟atenció primària, de quins assoleixen un 85% com a

mínim, de mitjana, en totes les seves agendes de medicina general i pediàtrica de

cita prèvia en menys de 48 hores.

Taula 9. Temps d’espera a l’atenció primària per a la cita prèvia per AIS, 2011

Barcelona Nord 68,66%

Barcelona Litoral Mar 77,29%

Barcelona Esquerra 83,66%

Barcelona Dreta 74,12%

Total CSB 75,50%

Total RSB 70,35%

Percentatge d'acompliment de l'indicador del 85% d'intents de cita prèvia

per al metge de família en menys de 48 hores

Seguiment del temps d’espera a l’atenció primària


Implantació de la recepta electrònica de Catalunya (ReC@t)

La ReC@t és un projecte estratègic i assistencial iniciat al CSB el 2009. El 2010 es

va consolidar com a eina de prescripció, ja que 3 de cada 4 pacients tenien un pla

de medicació en l‟entorn de la primària.

La integració del procés de prescripció i dispensació ha permès millorar la

informació sobre medicaments que reben els pacients, així com la intervenció de

diferents agents de salut en la detecció de problemes relacionats amb la prescripció

i la dispensació.

L‟objectiu per al 2011 ha estat incrementar la utilització de la recepta electrònica

(RE) en el territori del CSB en l‟àmbit de l‟atenció primària amb la detecció d‟àmbits

de millora i ampliar-la a altres àmbits de l‟atenció primària de salut com l‟àmbit de la

salut sexual i reproductiva (ASSIR) i l‟atenció continuada i urgent de l‟atenció

primària.

A la taula 10 es presenta la facturació per AIS, tenint en compte el total dels àmbits

assistencials que utilitzen receptes a càrrec del CatSalut.

S‟observa que el 70% del total de les receptes facturades al CSB s‟han prescrit en

recepta electrònica i que el 84% dels pacients que disposen d‟un pla de medicació,

tenen més del 90% dels medicaments prescrits en aquest pla.

Taula 10. Facturació de receptes electròniques per AIS, 2011

AIS Suma de

nombre de RE

Suma de

nombre

receptes

% RE

Suma de

nombre

pacients

RE per

Agr UP

Suma de

nombre

pacients

totals

%

pacients

totals

Suma de

nombre

pacients

amb més

del 90% de

RE

%

pacients

amb més

del 90%

de RE

Barcelona Dreta 528.432 798.720 66 106.329 157.467 68 90.819 85

Barcelona Esquerra 644.728 954.991 68 126.978 196.000 65 105.695 83

Barcelona Litoral Mar 422.031 567.532 74 80.374 117.597 68 66.604 83

Barcelona Nord 638.770 853.353 75 123.527 173.476 71 103.542 84

Total CSB 2.233.961 3.174.596 70 437.208 644.540 68 366.660 84

Total RSB 6.572.212 9.067.050 72 1.314.078 1.897.507 69 1.095.671 83


A les taules següents es presenta la facturació de receptes electròniques en l‟àmbit

de l‟atenció primària del CSB, en l‟àmbit de l‟ASSIR, i en l‟atenció continuada i

urgent a desembre del 2011. S‟observa que el 83% dels pacients que han rebut una

recepta a càrrec del CatSalut en un centre d‟atenció primària durant aquest mes ha

estat mitjançant recepta electrònica. El 80% de les receptes facturades han estat

electròniques. En gairebé tres anys de projecte, la prescripció en receptes del

CatSalut és majoritàriament en suport electrònic.

En l‟àmbit de l‟atenció primària s‟ha assolit l‟objectiu establert amb un 79% de

recepta electrònica, en els ASSIR i en l‟atenció continuada i urgent, iniciats el

setembre del 2011, el percentatge ha estat d‟un 7%, el 29%, respectivament.

Taula 11. Recepta electrònica en l’àmbit de l’atenció primària per AIS, 2011

AIS Nombre de

RE

Nombre

receptes

%

RE

Nombre

pacients

RE

Nombre

pacients

totals

%

pacients

totals

Nombre

pacients

> 90% de

RE

% pacients

> 90% de

RE

Barcelona Dreta 528.323 709.030 75 106.245 130.763 81 90.744 85

Barcelona Esquerra 643.797 828.555 78 126.387 155.176 81 105.126 83

Barcelona Litoral Mar 420.832 515.923 82 79.697 94.638 84 65.958 83

Barcelona Nord 636.128 781.053 81 121.915 141.516 86 101.968 84

Total CSB 2.229.080 2.834.561 79 434.244 522.093 83 363.796 84

Objectiu per l'AP desembre 2011: 75% RE.

Taula 12. Recepta electrònica en l’àmbit de l’ASSIR per AIS, 2011

AIS Nombre

de RE

Nombre

receptes

%

RE

Nombre

pacients

RE

Nombre

pacients

totals

%

pacients

totals

Nombre

pacients

> 90% de

RE

% pacients

> 90% de

RE

Barcelona Dreta 109 1.326 8 84 839 10 75 89

Barcelona Esquerra 177 1.859 10 133 1.240 11 121 91

Barcelona Litoral Mar 0 1.351 0 0 929 0 0 0

Barcelona Nord 208 2.690 8 150 1.664 9 140 93

Total CSB 494 7.226 7 367 4.672 8 336 92

Taula 13. Recepta electrònica en l’àmbit de l’atenció continuada i urgent per AIS, 2011

AIS Nombre

de RE

Nombre

receptes

%

RE

Nombre

pacients

RE

Nombre

pacients

totals

%

pacients

totals

Nombre

pacients

> 90% de

RE

% pacients

> 90% de

RE

Barcelona Esquerra 659 2.914 23 408 1.577 26 398 98

Barcelona Litoral Mar 1.105 4.332 26 606 2.194 28 579 96

Barcelona Nord 2.291 6.970 33 1.380 3.720 37 1.353 0

Total CSB 4.055 14.216 29 2.394 7.491 32 2.330 97

* Barcelona Dreta: No en RE. L'atenció urgent es realitza des de les urgències dels hospitals


L‟inici de ReC@t en l‟àmbit de l‟atenció especialitzada mitjançant projectes pilot ha

permès obtenir experiència suficient per a planificar l‟extensió en aquest àmbit el

proper any. El desplegament de ReC@t en l‟atenció especialitzada permetrà

treballar àmbits de conciliació de medicaments, gràcies a la completa informació

farmacoterapèutica dels pacients. Així mateix posa de manifest la necessitat de

mantenir una adequada relació i coordinació entre nivells pel que fa a la prescripció

de medicaments, tot per a la seguretat dels pacients.

L’atenció al ciutadà: reclamacions, segones opinions, enquestes Reclamacions

El 2011 es van presentar a l‟àmbit de la ciutat de Barcelona 10.899 reclamacions

(tall de 15 de març de 2012), un 1,27% menys que l‟any 2010. Són 7,2

reclamacions per cada mil ciutadans de l‟RSB. Pel total de motius, es van

presentar 12.142 reclamacions, ja que hi ha reclamacions que poden tenir més

d‟un motiu.

Respecte a l‟anàlisi de les dades, segueix la tendència dels darrers anys: el gran

pes del nombre de reclamacions recau en la xarxa hospitalària: 70 %, que inclou

l‟especialitzada dels CAP II; l‟atenció primària representa el 26 %. La resta de

línies assistencials (salut mental, sociosanitària i altres) representa només el 4%.

També s‟han gestionat les propostes de resposta a 51 reclamacions presentades

pels ciutadans al Síndic de Greuges, un 10,86 % més que l‟any anterior, de les

238 que s‟han rebut a l‟RSB.

En referència als fets que motiven les reclamacions, i en compliment de la

Instrucció del CatSalut 03/2004 que regula la codificació dels motius, aquests

superen el nombre de reclamacions perquè hi ha casos amb més d‟un motiu de

reclamació. El motiu principal és el grup que fa referència a l‟organització i tràmits,

amb un 61,33 % sobre el total. Aquest grup continua sent el de més pes i és on

s‟enregistren tots els casos de reclamació que s‟originen per superar el temps

màxim de garantia (6 mesos) que s‟ha fixat per a determinats procediments

quirúrgics.


Taula 14 . Reclamacions per línia assistencial i motius, CSB 2011

AIS Línia assistencial

Motius Total

reclama-cions per

motius Assisten-

cial Tracte

Informa-ció

Organit- zació i tràmits

Hotel./Habit./Confort

Documen- tació


Atenció primària

170 94 54 385 18 22 743

Atenció hospitalària

249 180 170 912 98 48 1.657

Atenció sociosanitària

6 5 2 5 6 0 24

Atenció en salut mental

8 4 1 7 0 1 21

Altres 7 5 0 6 5 0 23

Total 440 288 227 1315 127 71 2.468

Barcelona Esquerra

Atenció primària

243 133 40 305 20 19 760


159 126 80 580 58 30 1.033


5 1 0 2 1 0 9


30 2 0 14 1 0 47

Altres 1 1 1 8 1 0 12

Total 438 263 121 909 81 49 1.861

Barcelona Dreta

Atenció primària

151 67 22 368 8 33 649


269 149 111 2055 53 135 2.772


9 2 0 7 2 0 20


10 0 0 2 0 1 13

Altres 5 7 2 5 0 0 19

Total 444 225 135 2437 63 169 3.473

Barcelona Nord

Atenció primària

299 86 43 484 21 50 983


351 140 124 2185 175 70 3.045


67 7 5 22 17 4 122


25 17 13 50 5 1 111

Altres 9 7 14 45 1 3 79

Total 751 257 199 2.786 219 128 4.340

Total CSB 2.073 1.033 682 7.447 490 417 12.142

Total RSB 6.920 3.149 1.693 26.247 1.711 1.259 40.979


Segona opinió mèdica

L‟accés al dret a obtenir una segona opinió mèdica està regulat mitjançant el Decret

125/2007, de 5 de juny de 2007. Aquest Decret té com a finalitat poder contrastar

un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies clíniques d‟especial

gravetat.

Els centres de l‟RSB on s‟han resolt són els següents:

H. Clínic i Provincial

H. Santa Creu i Sant Pau

Parc Salut Mar

H. Universitari Bellvitge

Hospital Universitari de la Vall d‟Hebron

H. Germans Trias i Pujol

ICO Hospitalet

ICO Badalona

El 2011 al conjunt de l‟RSB s‟han gestionat 201 sol·licituds, cosa que suposa una

estabilitat en relació amb les gestionades el 2010 (203). 172 sol·licituds han estat

estimatòries, la qual cosa representa el 85,57 % i 29 desestimades, el 14,43%. La

mitjana de temps de resolució de les sol·licituds ha estat d‟1 dia natural, i la de

resolució per obtenció de segona opinió de 28,8 dies, garantint el temps màxim

establert.

L‟especialitat més demanada, com en anys anteriors, ha estat l‟oncologia amb 86

sol·licituds, és a dir, el 42,78 %, seguida per traumatologia amb el 12%. El principal

motiu de sol·licitud és per confirmació terapèutica amb 99 casos, la qual cosa

representa el 49,25 %.

El resultat principal de la resolució ha estat de confirmació total tant del diagnòstic

com del procediment en 59 casos, el 34,30%, que juntament amb els 26 casos en

que es confirma la terapèutica aplicada, suposa que el 49,41 % de les sol·licituds

confirmen el seguiment clínic dels hospitals d‟origen del pacient.

Gràfic 1. Segones opinions per centre de destí, RSB 2011

Tall efectuat el 22 de març de 2012. Font d‟informació: L‟aplicació. Registre segona opinió mèdica.

L’especialitat més sol·licitada per a una segona opinió mèdica és l’oncològica

0 10 20 30 40 50 60 70 80

H. Clínic i Provincial

H. Santa Creu i Sant Pau

Parc Salut Mar

H. Universitari Bellvitge

H.Universitari de la Vall d’Hebron

H. Germans Trias i Pujol

ICO Hospitalet

ICO Badalona

Segones Opinions any 2011 Sol.l icituds


Enquestes

Pla d’enquestes de satisfacció de persones assegurades del CatSalut

PLAENSA

Per conèixer la percepció dels usuaris sobre la qualitat dels serveis i mesurar el grau

de satisfacció, s‟han efectuat durant aquest any tres estudis. Per primera vegada

s‟ha fet una enquesta sobre la línia de servei d‟oxigenoteràpia a domicili, i també s‟ha

efectuat la tercera edició de l‟atenció especialitzada ambulatòria i l‟atenció urgent

hospitalària.

Per a l‟estudi de l„oxigenoteràpia a domicili, les unitats mostrals han estat Catalunya i

cada un dels lots.

La distribució de persones que han contestat al qüestionari que tenen 65 anys d‟edat

o més representa el 74,4% de tot Catalunya.

Taula 15. Resultats de l’Enquesta de satisfacció sobre l’oxigenoteràpia

domiciliària, RSB 2011

Lot* 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Cat.

Grau de

satisfacció

global (0 a

10) 9,16 9,05 9,30 9,11 9,24 9,15 9,23 9,18 8,99 9,02 9,14

Fidelització

% 99,2 97,6 96,7 95 95 97,2 98,3 97,6 91,1 93,1 96,2

*Lot 7: L‟Hospitalet i el Prat de Llobregat- Baix Llobregat Centre-Fontsanta. Lot 8: Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat Litoral i Baix Llobregat Nord. Lot 9: GTS Barcelonès Nord i Baix Maresme. Lot 10: Maresme Central, Vallès Oriental Est, Baix Vallès i Baix Montseny. Lot 11: Vallès Occidental Est. Lot 12: GTS Vallès Occidental Oest. Lot 13: Barcelona Litoral Mar. Lot 14: Barcelona Esquerra.Lot 15: Barcelona Dreta.Lot 16: Barcelona Nord.

La satisfacció global està per sobre de tots els resultats obtinguts en totes les

enquestes de PLAENSA, essent la mitjana de Catalunya de 9,14. Els enquestats

del lot 9 -Barcelonès Nord i Baix Maresme- puntuen la satisfacció global per sobre

de la mitjana de Catalunya, amb un 9,30, en canvi el lot 15 -Barcelona Dreta-, amb

un 8,99, està per sota de la mitjana de Catalunya.

La proporció dels enquestats que manifesten que tornarien a utilitzar la mateixa

empresa que han fet servir en la darrera ocasió és el 96,21% dels enquestats de

Catalunya. Els usuaris del lot 12 –Vallès Occidental Oest - lot 13 – Barcelona Litoral

Mar- i lot 14 –Barcelona Esquerra- tenen els resultats superiors a la mitjana de

Catalunya, manifestant major propensió a utilitzar la mateixa empresa, mentre que

els del lot 16 –Barcelona Nord- estan per sota de la mitjana.

Les característiques professionals i tècniques dels tècnics, la confiança i les

condicions de les màquines són els aspectes més ben valorats pels usuaris

d‟oxigenoteràpia a domicili. Solament no arriben al nivell d‟excel·lència els aspectes

referits a: avís amb temps quan es desplacen a casa els tècnics i el temps que

triguen a resoldre-li el problema que han tingut, tot i que presenten molt bons

resultats, 89,4% i 82,2, respectivament.


Pel que fa als resultats de l‟enquesta de l’atenció especialitzada ambulatòria, les

preguntes que van estar millor valorades amb un nivell d‟excel·lència,van ser: la

neteja del centre; l’especialista l’escolta amb atenció i interès; respecte a la seva

intimitat; explicacions sobre la malaltia; el tractamen;, el que havien de fer i les

proves, i se sentien ben tractats tant per les infermeres com pels metges.

Quant a l’atenció urgent hospitalària, els valors atorgats pels enquestats que figuren

com a àrees d‟excel·lència són les preguntes de: tracte personal de les infermeres i els

zeladors, explicacions del perquè de l’ingrés i no li donaven informació contradictòria.

Com a àrees de millora, persisteixen, com en anteriors edicions, els àmbits de:

demanar permís per informar als familiars; informació del temps d’espera; mentre

estava a la sala d’espera algú el vigilava com es trobava?; els acompanyants van

poder estar amb vostè, i temps total a urgències.

Quant a la puntuació sobre la satisfacció global i la fidelitat -expressada com la

intenció de tornar al mateix centre- el Consorci Sanitari de Barcelona, amb uns

valors de 7,66 i 84,2%, respectivament, està per sobre de la mitjana de Catalunya.

Taula 16. L’opinió dels ciutadans per línia de servei, RSB 2011

Línia de servei Catalunya CSB RSB Nord RSB SUD

Atenció

especialitzada

ambulatòria

Grau de

satisfacció global

(0 a 10)

7,82 7,96 7,75 7,71

Fidelització % 83,7 84,9 82,4 83,7

Atenció urgent

hospitalària

Grau de

satisfacció global

(0 a 10)

7,62 7,66 7,36 7,56

Fidelització % 82,8 84,2 80,7 81,4


Garantir la millora i modernització de la xarxa pública d’equipaments de salut


Pel que fa a aquest apartat es mostra un resum de totes les actuacions d‟inversió

en equipaments de salut previstes al CSB per a l‟any 2011, així com el seu estat de

situació, tal com es mostra a la taula 17.

Taula 17. Estat de situació de les inversions en equipaments a la ciutat de Barcelona, CSB 2011

Taula 18. Estat de situació a la ciutat de Barcelona per actuacions i per línies assistencials, CSB 2011

Atenció primària

Actuació

Estat a 31-12-2011

Barcelona

CAP (nou) (ABS 2-Comte Borrell) Construcció Acabat

CAP Sarrià-Sant Gervasi (Margenat 5C i 5D) Construcció En obres

CAP Bordeta Magòria (nou) ABS 3D Construcció En projecte

CAP Casernes de Sant Andreu Construcció En obres

CAP Vila de Gràcia Construcció En obres

CAP Guinardó Construcció En obres

CAP La Llacuna (Poble Nou) Construcció En projecte

CAP Sant Gervasi (nou) (Parc Sanitari Pere Virgili)

Construcció En projecte

CAP Trinitat Vella Construcció Acabat

CAP Dr. Lluís Sayé Construcció En projecte (estudis previs)

Atenció

primària

Atenció

hospitalària

Atenció

sociosanitària

Atenció

salut mental

Total

Acabat 2 1 0 1 4

En obres 4 3 1 1 9

En projecte 4 9 0 0 13

Total 10 13 1 2 26

2.2.



Actuació Estat a 31.12.2011

Barcelona

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Ampliació i remodelació Edificis Provença, Diagonal I Villarroel – 5 fases)

En projecte

Hospital Vall d'Hebron

Reforma i ampliació EETT edifici d'energies centrals

En obres

Connexió edificis Ârea General i Àrea Traumatologia i Rehabilitació

En projecte

Remodelació unitat d'esclerosi múltiple Escola d'Infermeria pta. 1a.

En obres

Hospital Vall d'Hebron - Àrea de Traumatologia

Remodelació UTS. Hospitalització

pta. 5a. En projecte

Adequació de l‟accés de l‟Àrea Ambulatòria

En projecte

Hospital Vall d'Hebron - Àrea General Bloc quirúrgic, UCI i nucli de

comunicacions vertical En obres

Hospital Vall d'Hebron - Àrea Maternoinfantil

Planta pediatria 3a. Fase - oncohematologia

En projecte

Planta pediatría 4a fase

En projecte

Remodelació UTS. Hospitalització pta. 6a.

En projecte

UCI pediàtrica Acabat

Unitat psiquiàtrica En projecte

Hospital del Mar Remodelació integral Hospital del Mar (conveni IMAS)

Fase 1a. (parcial)


Actuació Estat a 31-12-2011

Barcelona

Centre Sociosanitari Casernes de Sant Andreu

Construcció En obres

Atenció a la salut mental

Actuació Estat a 31-12-2011

Barcelona

Centre Salut Mental Numància Construcció Acabat

Centre de Salut Mental Casernes de Sant Andreu

Construcció En obres


Fomentar la participació activa dels professionals

Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona

La Corporació Sanitària de Barcelona és l‟òrgan de coordinació i de participació de

les entitats de salut de la ciutat i, alhora, es configura com un espai de cooperació i

d‟implicació de totes les entitats proveïdores.

Estat de situació dels projectes del Comitè Coordinador de la Corporació

Sanitària de Barcelona (desembre 2011)

En el marc de la Corporació Sanitària de Barcelona els projectes que s‟estan

desenvolupant a Barcelona ciutat són els següents:

Guàrdies mèdiques: La Corporació ha impulsat dos grups de treball per cirurgia

maxil·lofacial i cirurgia oftalmològica per valorar una possible reordenació dels

corresponents punts d‟atenció urgent a la ciutat.

Els hospitals de referència de cada AIS de Barcelona han treballat el quadre de

guàrdies amb les especialitats mèdiques, quirúrgiques i dispositius mes rellevants

amb la seva banda horària i nombre de professionals disponibles.

Aquesta informació ha estat introduïda a l‟aplicatiu Xarxes 3 el qual permet accedir

a informació de tots els serveis i dispositius de guàrdia en els hospitals de la XHUP

tant al SEM com als professionals dels SUH de la xarxa d‟hospitals.

Coordinació d’urgències i emergències: A través dels òrgans de coordinació en

el territori, comitès operatius d‟urgències i emergències, s‟ha treballat l‟ordenació de

fluxos segons el Mapa d‟urgències que recull els CUAP i els punts d‟atenció

continuada previstos per a la ciutat per districtes i AIS.

També s‟ha elaborat el quadre de comandament diari per al seguiment de l‟activitat

de tots els dispositius i el quadre de seguiment de l‟activitat dels CUAP. Així mateix,

s‟ha fet el seguiment de la grip estacional a través de la campanya PIUC.

Projectes de millora de la sostenibilitat

Atès el context econòmic, part dels esforços de les entitats proveïdores de la

Corporació s‟han dirigit a impulsar al màxim mesures encaminades a reduir les

despeses sense afectar l‟activitat. A la ciutat de Barcelona s‟estan desenvolupant

diferents línies de treball que han de permetre la reducció de costos i, alhora,

l‟augment de la sostenibilitat del sistema sense impactar en la qualitat dels serveis

sanitaris d‟atenció a les persones.

La cooperació i coresponsabilitat de les entitats proveïdores permeten conèixer,

compartir mesures i promoure aliances estratègiques entre els proveïdors per

millorar el funcionament dels hospitals, i s‟han concretat actuacions a través de

diferents comissions:

Comissió d’Energia de la Corporació d’Hospitals: aquesta Comissió

està treballant en la promoció d‟un contracte de subministrament energètic

comú: electricitat i gas que agrupa els següents establiments sanitaris:

Hospital Clínic de Barcelona, Consorci Parc de Salut Mar, Parc Sanitari

Pere Virgili, Servei d‟Emergències Mèdiques, Orde Hospitalari Sant Joan

de Déu, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Puigvert i Capio

Hospital Universitari Sagrat Cor.

2.3.


Comissió de Quiròfans: Grup de treball sorgit arran de la jornada tècnica

sobre els Quiròfans, Seguretat i Sostenibilitat. La comissió està constituïda

pels responsables de manteniment i de salut pública dels hospitals de

Barcelona i per l‟Administració Pública, i està elaborant el document

“Recomanacions per al disseny, manteniment i gestió sostenible de

quiròfans”, que pretén fer una classificació dels quiròfans, paràmetres de

disseny per ISO, etc.

Comissió de Bugaderia i Política de Roba: Grup de treball constituït pels

hospitals de Barcelona encarregat de l‟elaboració d‟un document de bones

pràctiques sobre l‟ús de la roba i que, a més, abordarà polítiques comunes

en material reutilitzable i no reutilitzable, màquines dispensadores...

TIC: L‟estat de situació dels proveïdors de serveis de la ciutat quant a

desenvolupament tecnològic i dels seus sistemes d‟informació ha estat revisat per

saber com responen als requeriments que els planteja el Sistema sanitari públic

(SISCAT). En una primera fase, l‟àmbit d‟actuació és l‟atenció primària, els hospitals

i la salut pública.

Fruit d‟aquesta fase d‟anàlisi, es proposaran per a l‟any vinent un seguit

d‟actuacions per donar compliment als requeriments del sistema sobre els projectes

principals, HC3, Recat, telemedicina-teleassistència i altres més petits però d‟obligat

compliment, com la notificació telemàtica d‟MDO.

Eines de suport: El portal Xarxa Salut és un espai virtual de col·laboració i

participació de grups pluridisciplinaris de professionals relacionats amb la salut sigui

des de l'assistència, planificació, gestió o altres àmbits impulsat per la Corporació.

És un dels portals de la plataforma eCatalunya i actualment hi ha 157 grups de

treball i 1.240 membres.

Hi figuren els grups de la majoria de comitès operatius i grups clínics on participen

els proveïdors de serveis sanitaris de la ciutat mitjançant el seu professional referent

per a urgències i emergències, farmàcia, salut mental, atenció especialitzada o

vigilància epidemiològica, entre d‟altres.

Xarxes 3 és un aplicació ideada per la Corporació i dissenyada pel SEM que

permet i facilita l‟accés a dades de la cartera de serveis dels punts d‟atenció urgent i

emergent del SISCAT. Actualment s‟accedeix a informació de nivell i cartera de

serveis dels hospitals que participen en l‟atenció a pacients amb codi IAM, ictus i

politrauma.

Circuits Barcelona contra les violències

Circuit Barcelona contra la violència vers les dones

Continuïtat dels 10 circuits territorials, un a cada districte de la ciutat, on entre

d‟altres temes s‟han presentat serveis, s‟ha realitzat formació, s‟ha donat a

conèixer, difós i actualitzat la informació de protocols, procediments i guies per a

l‟abordatge de la violència masclista, i s‟ha iniciat la planificació del treball en

alguns circuits mitjançant diagnòstics participatius.

S‟ha realitzat el treball de camp de l‟estudi de la detecció de violència contra la dona en la parella en l‟àmbit sanitari de la ciutat de Barcelona”. Aquest estudi pretén analitzar la detecció que fan els i les professionals prèvia i posterior a l‟aplicació d‟instruments validats de detecció de violència contra la dona en la parella a les seves consultes, i la valoració del propi instrument.


S‟ha elaborat la “Guia per a l‟abordatge integral de la violència sexual a Barcelona. Intervenció i circuits”, eina que vol facilitar la realització d‟una tasca eficient i de qualitat a tots els professionals i institucions sanitàries implicades en la seva prevenció i atenció: salut escolar, atenció primària de salut, atenció especialitzada, atenció hospitalària, Sistema d‟Emergències Mèdiques... La informació que proporciona aquesta guia serveix per facilitar l‟atenció a la persona en qualsevol punt dels diferents espais preventius i d‟intervenció en l‟àmbit de la salut.

En les activitats formatives impulsades hi han participat més de 300 professionals.

Circuit Barcelona contra el maltractament infantil

S‟han consolidat els circuits territorials de Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia,

Horta-Guinardó i Sant Martí. Als circuits territorials s‟ha realitzat, entre d‟altres

actuacions, la presentació de serveis i entitats, s‟han presentat i discutit casos,

s‟han fet sessions tècniques per conèixer la nova Llei dels drets i les oportunitats en

la infància i l‟adolescència.

S‟han elaborat i consensuat algoritmes d‟actuació davant d‟un cas de sospita o maltractament i els diferents serveis sanitaris i socials que intervenen en la detecció, atenció i recuperació del maltractament infantil. Un del temes clau sobre el qual s‟ha centrat la formació dels professionals que participen en els circuits territorials ha estat el Mòdul de Suport a la Gestió del RISC (MSGR). És un sistema que ajuda el professional a valorar el risc de maltractament pel que fa a la tipologia de maltractament detectada i pel que fa al risc de produir-se nous episodis de maltractament. Alhora recomana al professional l'acció més adient a dur a terme, i permet fer un seguiment dels casos, identificar l'acumulació de sospites o reincidències de manera immediata i millorar les possibilitats de prevenció dels maltractaments infantils.

Jornades organitzades per la Corporació Sanitària de Barcelona

Sessió de treball: Quiròfans. Seguretat i sostenibilitat.

Sessió tècnica de preparació de la temporada PIUC 2011-2012.

VIII Jornada de reflexió de gestors sanitaris sobre la despesa farmacèutica i

el seu impacte en la sostenibilitat del sistema.

Sessió tècnica sobre l'ordenació de les urgències a la ciutat de Barcelona.

Sessió de presentació de la Instrucció del CatSalut sobre l'atenció inicial al

pacient traumàtic greu.

Sessió conjunta de treball de vigilància epidemiològica de Barcelona ciutat:

TB, grip, ITS, hepatitis una visió en xarxa.

http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3661/doc35689.html


http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3661/jornada11_diptic.pdf

http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3661/jornada11_diptic.pdf







Atenció primària


3.2. Avaluació

3.


Recursos i activitat

La Llei d‟ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de

Catalunya en àrees petites (ABS). L‟any 2003 va finalitzar el procés de reforma de

l‟atenció primària de salut, i es va assolir el 100% de cobertura poblacional. La

distribució d‟ABS i d‟habitants per àmbit territorial es presenta a la taula 19.

Taula 19. Distribució de les ABS i població per AIS, 2011

L‟activitat generada per aquest tipus d‟assistència es desenvolupa en els centres

d‟atenció primària (CAP). En aquests centres es poden ubicar els equips d‟atenció

primària (EAP), especialistes de contingent i el model de reforma de l‟atenció

especialitzada, a més de serveis diagnòstics o unitats d‟atenció específiques. A la

taula 20 es descriuen els recursos d‟atenció primària per àmbit territorial de

Barcelona.

Taula 20. Recursos d’atenció primària per AIS, 2011

AIS ABS EAP AC CUAP

Barcelona Litoral Mar* 13 13 2

Barcelona Esquerra¹ 19 19 3

Barcelona Dreta² 16 16 2

Barcelona Nord 20 20 2 2

Total CSB 68 68 2 9

Total RSB 216 216 50 16

ABS: àrea bàsica de salut; EAP: equip d‟atenció primària; AC: atenció continuada;

CUAP: centre d‟urgències d‟atenció primària.

¹ Barcelona Esquerra es consideren l‟H. Plató i l‟H. Sagrat Cor com a CUAP. ² Barcelona Dreta es consideren H. Dos de Maig i H. Esperança com a CUAP.

*Barcelona Litoral Mar: es considera Centre Peracamps com a CUAP.

AIS Població

ABS Habitants %

Barcelona Litoral Mar 13 309.525 17,1

Barcelona Esquerra 19 540.725 29,9

Barcelona Dreta 16 540.092 29,9

Barcelona Nord 20 415.146 23,0

Total CSB 68 1.805.488

Total RSB 216 5.029.329

3.1.


Pel que fa als EAP, l‟ICS en gestiona el 73% dels existents. A la taula 21 es

presenten els diferents proveïdors d‟AP. Taula 21. Entitats proveïdores dels EAP de salut per AIS, 2011

Entitat proveïdora BCN Litoral

Mar

BCN

Esquerra BCN Dreta BCN Nord Total

ICS 11 13 9 17 50

CSI - - 2 - 4

PAMEM 2 - 2 - 4

CAPSE - 2 - - 2

EAPPDESL - - 2 - 2

PSPV - - - 2 2

GESTCLÍNIC - 1 - - 1

EAP SARRIÀ - 1 - - 1

EAP VALLPLASA - 1 - - 1

EAP SL - - 1 - 1

EAP-PS-SL - 1 - - 1

CSC VITAE, SA - - - 1 1

Total CSB 13 19 16 20 68

PAMEM: Institut de Prestacions d‟Assistència Mèdica al Personal Municipal; CAPSE: Consorci d‟Atenció Primària

de Salut de l‟Eixample; EAP-PS-SL: Equip d‟Atenció Primària Poble Sec, SL; EAPDESL:EAP Dreta de l‟Eixample,

SL; CSI: Consorci Sanitari Integral; EAP SL: EAP Sardenya, SL; PSPV: Parc Sanitari Pere Virgili; CSC VITAE, SA:

Consorci de Salut i Social de Catalunya, SA

Els recursos humans del conjunt d‟EAP són els següents: 7,20 metges de família

per 10.000 habitants >14 anys; 9,08 pediatres per 10.000 habitants menors de 15

anys; 0,40 odontòlegs i 6,82 diplomats en infermeria per 10.000 habitants.

Com a informació complementària, a la taula 22 es presenta el nombre de

professionals sanitaris segons la categoria als EAP per cada 10.000 habitants i

àmbit territorial.

Taula 22. Llocs de treball per 10.000 habitants, segons la categoria professional, per AIS, 2011

AIS MF PD OD DI AI TS

Barcelona Dreta 7,09 9,22 0,31 6,21 0,93 0,38

Barcelona Esquerra 6,88 8,16 0,35 6,36 0,77 0,35

Barcelona Litoral Mar 7,31 9,77 0,5 7,72 1,21 0,44

Barcelona Nord 7,65 9,55 0,49 7,34 0,91 0,47

Total CSB 7,20 9,08 0,40 6,82 0,93 0,40

Total RSB 6,89 8,96 0,40 6,66 0,88 0,34

Font: Integrap RSB 2011 i RCA.

MF: metges de família; PD: pediatres; ODN: odontòlegs; DI: diplomats d‟infermeria;

AI: auxiliars d‟infermeria; TS: treballadors socials.


A la taula 23 s‟exposen les dades d‟activitat assistencial per AIS.

Taula 23. Freqüentació als equips d’atenció primària per AIS, 2011

AIS Total

visites CAP

Total visites

domicili

Visites EAP/

hab./ any

Visites EAP/atesa/

any

Visites MF i PD per hab./

any

Barcelona Dreta 1.868.285 76.495 4,85 7,36 3,34

Barcelona Esquerra 2.353.147 78.456 4,68 7,21 3,13

Barcelona Litoral Mar 1.688.905 58.444 5,86 8,55 3,86

Barcelona Nord 2.284.126 80.318 5,91 8,46 3,88

Total CSB 8.194.463 293.713 5,24 7,82 3,50

Total RSB 28.187.740 798.029 5,91 8,33 3,85


Les sol·licituds de proves de suport diagnòstic i les derivacions a l‟atenció

especialitzada per àmbit territorial es recullen a la taules següents. Taula 24. Sol·licituds d’anàlisis clíniques per AIS, 2011

AIS Analítiques Visites

mèdiques

Analítiques

per 100

visites

Barcelona Dreta 151.088 1.379.488 10,95

Barcelona Esquerra 184.982 1.682.908 10,99

Barcelona Litoral Mar 138.765 1.208.980 11,48

Barcelona Nord 174.656 1.609.721 10,85

Total CSB 649.491 5.881.097 11,04

Total RSB 2.156.889 19.926.118 10,82

Font: Integrap RSB 2011.

Taula 25. Sol·licituds de diagnòstic per la imatge per AIS, 2011

AIS Diagnòstic Visites

mèdiques

Diagnòstic per

100 visites

Barcelona Dreta 46.215 1.379.488 3,35

Barcelona Esquerra 53.417 1.682.908 3,17

Barcelona Litoral Mar 50.690 1.208.980 4,19

Barcelona Nord 44.039 1.609.721 2,74

Total CSB 194.361 5.881.097 3,30

Total RSB 885.444 19.926.118 4,44

Font: Integrap RSB 2011.

Taula 26. Cobertura poblacional1

per AIS, 2011

AIS RCA total Total atesa

Cobertura

poblacional

total

Barcelona Dreta 400.684 264.412 65,99

Barcelona Esquerra 519.554 337.103 64,88

Barcelona Litoral Mar 298.363 204.415 68,51

Barcelona Nord 400.007 279.487 69,87

Total CSB 1.618.608 1.085.417 67,06

Total RSB 4.903.430 3.479.728 70,97 1 Percentatge de població assignada a l‟ABS que ha estat atesa durant l‟any 2011.



Taula 27. Cobertura ATDOM 75 anys o més per AIS, 2011

AIS Cobertura ATDOM

75 o més

Barcelona Dreta 14,15

Barcelona Esquerra 9,31

Barcelona Litoral Mar 9,75

Barcelona Nord 9,04

Total CSB 10,62

Total RSB 10,04

* Font: Integrap RSB 2011 i RCA. ATDOM: atenció domiciliària

Taula 28. Cobertura de la vacuna de la grip per AIS, 2011

AIS Cobertura vacuna

grip

Barcelona Dreta 48,21

Barcelona Esquerra 46,09

Barcelona Litoral Mar 50,56

Barcelona Nord 46,53

Total CSB 47,44

Total RSB 50,44



Atenció a les urgències

Dins l‟atenció a les urgències cal diferenciar l‟àmbit hospitalari i l‟extrahospitalari

amb els dispositius d‟AP i del Centre Coordinador d‟Urgències (CCU).

L‟activitat realitzada pels diferents hospitals del CSB s‟especifica a la taula d‟activitat

i recursos de la XHUP, essent un total de 644.440 urgències l‟any 2011.

En l‟àmbit extrahospitalari s‟atenen les urgències que acudeixen als centres d‟AP en

horari habitual, es disposa de centres d‟atenció continuada (CAC), que donen

atenció fora de l‟horari normal dels CAP i dels centres que presten els serveis les 24

hores del dia i que disposen de recursos més complexes com són possibilitat de

realitzar proves del diagnòstic per la imatge i analítiques, són els CUAP (centre

d‟urgències d‟atenció primària).

També es disposa, des de l‟any 1991, del CCU que té funcions d‟orientació,

canalització i consultoria, així com de prestació de serveis. Cal destacar la funció de

Sanitat Respon, que ajuda en qualsevol demanda d‟informació sobre la salut, les

malalties i els serveis sanitaris, està disponible les 24 hores del dia i tots els dies de

l‟any. La taula 29 mostra els serveis prestats durant l‟any 2011.

Taula 29. Activitat d’urgències hospitalàries i extrahospitalàries, CSB 2011

Urgències hospitalàries1

Urgències amb ingrés 64.431

Urgències sense ingrés 580.009

Urgències totals 644.440

Urgències extrahospitalàries

Centres d’atenció primària2

Visites d‟atenció continuada 154.882

Visites domiciliàries 34.175

CCU (061)

Incidents totals3 325.765

Recursos mobilitzats3

Suport vital avançat 43.431

Suport vital bàsic 151.127

Atenció continuada domiciliària 33.563

Font: 1 Facturació CatSalut;

2Sistema d‟Informació – PIUC;

3SEM.

Nota: Incident: situació provocada per una alerta rebuda envers una situació d‟urgència o emergència.


Avaluació

Des del CSB es desenvolupen diverses metodologies d‟avaluació dels EAP:

objectius anuals de la part variable de compra de serveis del contracte, procés

benchmarking i Observatori de Tendències de Serveis Sanitaris de Barcelona

(BOTSS), les quals permeten analitzar els objectius de salut i de qualitat dels

serveis, en el marc de diferents dimensions: accessibilitat, capacitat resolutiva,

efectivitat i eficiència.

Pel que fa als objectius de la part variable del contracte d‟atenció primària, la

majoria dels resultats globals 2011 s‟han mantingut i, en molts dels casos, han

millorat respecte el 2009 i el 2010, tal com s‟observa a la taula 30. Taula 30. Resultats dels objectius/indicadors de salut de la part variable, CSB 2009-2011

Objectius part variable Resultat

2009 CSB

Resultat

2010 CSB

Resultat

2011 CSB

Estàndard Referència

2011 RSB Pla de salut

Horitzó 2010

Control òptim de l'HTA 48,12 49,39 52,73% --

35%

hipertensos

atesos

Control metabòlic de la DM 65,99 64,08 64,45% -- 60% diabètics

atesos

Risc cardiovascular de 35 a 74 anys 64,18 69,03 71,60% --

Avaluació sobrepès obesitat 6 i 14 anys 78,46 86,36 90,48% --

60% població

atesa totes les

edats

Cribratge consum alcohol >14 anys 54,49 55,79 54,78% -- 70% població

atesa > 17 anys

Hospitalitzacions evitables per ACSC * 7,97 7,87 8,39% 10%

Protocol PREALT

AE

89,28 94,89 87,01%

90%

(80% mínim)

SS 88,33 96,93 84,83%

Prescripció de genèrics 30,02 34,06 39,9% 40,00%

Envasos nous medicaments sense valor

afegit 2,9 1,71 1,2% 1,00%

Exfumadors ** 39,63 24,01 22,40% -- Abandonament

35% fumadors

*CMBD : modificació criteri a partir del 2010. ** Tabac : modificació de criteri a partir del 2010.

A la taula 31 es poden observar alguns dels resultats de salut més significatius de

l‟any 2011, comparant aquests resultats amb els anys 2007-2011 i amb el total de

l‟RSB.

Quant a l’efectivitat i resolució, destaquen els indicadors que fan referència a la

tensió arterial i la diabetis. Les xifres del control òptim de la tensió arterial l‟any 2011

són superiors a les del 2010 i, a més, es mantenen per sobre de les recomanades

pel Pla de salut de Catalunya horitzó 2010 (35%).

3.2.


Pel que fa al control metabòlic de la diabetis, està situat per sobre de l‟estàndard

recomanat pel Pla de salut de Catalunya horitzó 2010 (60%).

Taula 31. Control òptim de la tensió arterial i control metabòlic de la diabetis, CSB 2007-2011

Control òptim HTA (%) Control metabòlic DM (%)

Àmbit territorial 2007 2008 2009 2010 2011 2007 2008 2009 2010 2011

CSB 37,94 45,72 47,45 49,39 52,73 61,62 61,3 65,7 64,08 64,45

Total RSB 37,51 50,83 48,12 50,45 51,24 61,03 61,2 64,5 64,23 63,72

Catalunya Nd 47,8 47,9 Nd 61,5 61,8 64,8 Nd

Nota: Es considera control òptim de la tensió arterial (TA): TA sistòlica <140 mm Hg i TA diastòlica <90 mm Hg (la darrera determinació de TA és vàlida quan s‟ha fet durant l‟any avaluat); en pacients diabètics, es considerarà control òptim una TA sistòlica <130 mm Hg i una TA diastòlica <80 mm Hg).

*Referència Pla de salut de Catalunya 2002-2005: Diabètics atesos (60%) (control diabetis: HbA1c <8%).

També cal destacar, en aquesta mateixa dimensió d‟efectivitat, l‟indicador sobre el càlcul del risc cardiovascular, ja que el 2011 s‟observa una millora respecte al dels quatre darrers anys i sobrepassa l‟estàndard establert per a l‟any 2010 (70%), i l‟indicador que fa referència a la cobertura de la vacuna antigripal en població >de 59 anys, on els valors han anat disminuït progressivament des de l‟any 2009. Taula 32. Càlcul del risc cardiovascular i cobertura vacuna antigripal > 59 anys, CSB 2007-2011

Àmbit territorial

Risc CV (%)

Vacuna antigripal (%)

2007 2008 2009 2010 2011 2007 2008 2009 2010 2011

CSB 57,38 58,7 63,17 68,07 71,6 51,18 51,49 53,69 47,83 47,44

Total RSB 56,47 60,31 64,63 69,44 72,1 54,01 54,06 56,64 51,17 50,44

Catalunya 56 58,9 63,7 Nd 56,6 57,5 57,8 Nd

Nd: No es disposa de les dades.




4.2. Avaluació

4.


Recursos i activitat Taula 33 . Activitat i recursos de la XHUP per AIS, 2011

AIS Hospitals Total altes

Primeres visites

Visites totals

Urgències Hospital de dia

cma Llits

Barcelona Litoral Mar Parc de Salut Mar* 26.432 109.448 404.945 126.469 33.971 3.289 420

Barcelona Nord Hospitals de la Vall d‟Hebron** 56.778 343.768 862.879 194.906 77.775 21.183 1.120

Hospital de Sant Rafael 7.126 30.551 81.190 0 261 3.894 151

Barcelona Dreta

Hospital Dos de Maig de Barcelona 7.001 42.848 99.103 44.925 7.340 2.031 90

H. de la Santa Creu i Sant Pau 31.745 155.692 383.560 131.196 68.542 15.196 602

Fundació Puigvert IUNA 5.925 25.369 80.845 16.445 5.775 1.265 101

Barcelona Esquerra

Hospital Plató 10.465 37.375 112.331 11.976 14.479 5.690 145

H. Clínic i Provincial de Barcelona*** 38.474 118.874 418.982 102.236 94.245 5.525 779

Hospital Universitari Sagrat Cor 12.890 46.216 144.087 16.287 5.929 11.643 206

Total CSB 9 196.836 910.141 2.587.922 644.440 308.317 69.716 3.614

Total RSB 33 509.107 2.514.596 6.720.136 2.154.971 627.596 218.848 8.900

Font: Facturació. Llits: aplicatiu mesures 2011. cma: cirurgia menor ambulatòria. * Ha informat de tots els seus centres (Hospital del Mar i Hospital de l‟Esperança). ** Inclou l‟activitat dels hospitals general, traumatologia i maternoinfantil. ***També es comptabilitza la informació de l‟Hospital Casa de la Maternitat.


Avaluació

L‟avaluació dels objectius i la valoració del grau assoliment corresponent a la part

variable del contracte de compra dels centres, és conjuntament amb altres eines i

metodologies (BOTSS, indicadors de qualitat de l'hospitalització d‟aguts, auditories

clíniques per processos específics...), un d‟elements bàsics d‟interrelació amb les

entitats proveïdores per tractar de millorar la qualitat de les prestacions i per

impulsar actuacions de política sanitària. L‟any 2011, la part variable del contracte

està composta per objectius comuns per a tot Catalunya, que suposarien el 50% de

la part variable, i els objectius de l‟RSB dels quals dependria el 50% restant de la

part variable. Això es correspon amb la voluntat d'augmentar el marge de gestió de

la part variable per part de les regions sanitàries atesa la necessitat que tenen de

singularitzar a nivell territorial i a nivell d'unitats proveïdores la formulació d'objectius

prioritzats.

A la taula 34 es presenta una taula resum dels objectius contractats aquest any,

amb el resultat global del CSB i el percentatge global d‟assoliment de cadascun

d‟ells respecte a la referència proposada per a aquest any.

Taula 34. Resultats de l’avaluació d’atenció especialitzada, CSB 2011

Objectius part variable Referència Mínim/ Màxim*

Resultat CSB

% CDR colorectal: entrada -tractament < 30 d 80% 75% 52,3%

% CDR mama: entrada -tractament < 30 d 80% 70% 55,5%

Pacients inclosos en PREALT amb comunicació abans 24 h 85% 75% 67,9%

Despesa evitable potencial <100% 65,8%

Utilització d‟especialitats farmacèutiques genèriques 30% 24% 29,4%

Ràtio DDD IECA/(IECA + ARAII) 50% 45% 42,4%

Percentatge de DDD d'antidepressius recomanats 58% 50% 46,0%

Percentatge de DDD d'IBP, estatines i bifosfonats recomanats 65% 60% 63,6%

Subministrament de dades dels indicadors del programa VINCat Sí Sí 100,0%

Prevalença dolor postquirúrgic 10% 15%* 8,9%

* Fa referència a un valor màxim a assolir.

4.2.


Quant a accessibilitat, cal destacar:

a) Circuit de diagnòstic ràpid (CDR) del càncer amb interval entrada CDR -

inici del tractament inferior a 30 dies.

El percentatge de casos de càncer, tractats en menys de 30 dies des de l‟entrada

en el CDR, ha estat del 52,3% (colorectal), 55,5% (mama) i 86,2% (pròstata).

Aquests valors continuen situant-se per sota del 80% establert per l‟RSB. Per tant,

cal incidir en aquest programa per aconseguir una millora de resultats. De totes

maneres, s‟aprecia una lleugera millora respecte al 2010, en especial pel que fa al

CDR del càncer de mama.

Taula 35. Accessibilitat pel CDR de càncer de mama, càncer colorectal i càncer de pròstata, CSB 2011

AIS

% casos de càncer

colorectal amb interval entrada al CDR -inici del tractament <30

dies

% casos de càncer

colorectal amb interval entrada al CDR -inici del tractament <30

dies

% casos de càncer de mama amb interval entrada al CDR -inici del tractament <30 dies

% casos de càncer de mama

amb interval entrada al CDR -

inici del tractament <30

dies

% casos de càncer pròstata

amb interval entrada al CDR

–diagnòstic <30 dies

% casos de càncer pròstata

amb interval entrada al CDR

–diagnòstic <30 dies

2010 2011

2010 2011

2010 2011

Barcelona Dreta 30,3% 45,7% 11,6% 12,5% - 100,0%

Barcelona Esquerra 41,8% 38,2% 70,6% 55,1% 72,9% 80,5%

Barcelona Litoral 51,6% 53,0% 27,9% 33,0% 18,0% 70,8%

Barcelona Nord 80,2% 65,2% 66,3% 82,2% 95,1% 89,3%

Total CSB -- 52,3% -- 55,5% -- 86,2%

Temps primer contacte - baló de l’angioplàstia primària. Codi IAM a Catalunya

El mes de juny de 2009 es va iniciar el codi infart a Catalunya, que pretén impulsar

mesures per millorar la coordinació dels diferents dispositius sanitaris per a l‟atenció

de l‟infart agut de miocardi (IAM) amb aixecament de segment ST, i impulsar

l‟angioplàstia primària com a tractament de primera elecció per aquestes situacions

clíniques. Des del 2009, hem objectivat un fort increment de les angioplàsties

primàries en el centres de la nostra Regió. Aquest increment ha estat paral·lel,

pràctica desaparició de la fibrinòlisi, que esdevé un procediment anecdòtic. A la

taula 36 us presentem els temps transcorregut entre el primer contacte del pacient i

l‟inici del tractament (56,9% abans de 120 minuts).

Taula 36. Temps entre "PCM (Primer contacte mèdic) i baló" per residència del pacient, CSB 2011

Residència del pacient ≤ de 120 ‘ De 120 a 150

De 150 a 180

> 180 Total casos

% PCM-B <120'

% PCM-B >180'

CSB 303 73 43 78 497 61,00% 15,70%

RSB 822 268 122 232 1.444 56,93% 16,07%

Total residents a Catalunya 945 391 211 403 1.950 48,50% 20,70%

No residents 36 19 9 11 75 48,00% 14,70%

Total 981 410 220 414 2025 48,40% 20,40%


Quant a coordinació, cal destacar que s‟ha mantingut estable respecte al 2010

l‟indicador dels pacients inclosos en el protocol PREALT amb comunicació de l‟alta

a l‟EAP del pacient amb un termini mínim de 24 hores d‟antelació. Taula 37. Coordinació per a la comunicació de l’alta als pacients en un termini mínim de 24 h d’antelació* per AIS, 2011

AIS

% de pacients amb alta hospitalària

(pacients amb diagnòstic principal

d’ICC) inclosos en el protocol PREALT

2010

% de pacients amb alta hospitalària

(pacients amb diagnòstic principal d’ICC)

inclosos en el protocol PREALT

2011

Barcelona Dreta 57,5 58,85

Barcelona Esquerra 95,8 90,51

Barcelona Litoral 43,0 62,29

Barcelona Nord 67,7 61,10

Total CSB 68,51 67,96

RSB 74,7 72,24

*D‟acord amb el protocol PREALT, inclosos en el protocol PREALT.




5.2. Avaluació

5.


Recursos i activitat Recursos d'internament

L'atenció sociosanitària al CSB es dóna en règim d'internament en 23 centres

contractats, els quals sumen un total de 2.530 places, repartides en unitats d'atenció

diferenciada de llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i sida.

Es creen comissions de seguiment per a cada àrea sociosanitària per vetllar per la

transparència i l‟equitat en l‟accés.

Llarga estada

Aquestes places tenen com a objectiu terapèutic l‟atenció sanitària que tendeix a

millorar la qualitat de vida. La seva funció és rehabilitadora de manteniment i de

suport. L‟atenció és tant mèdica i d‟infermeria com social. Són destinatàries de la

llarga estada les persones grans amb malaltia i les persones amb menys de 65

anys que pateixin malalties cròniques evolutives i/o progressives, amb un grau

variable de dependència, que necessiten atenció sanitària i activitats substituïdores

de la llar. L‟estada mitja pot ser superior a un any.

Convalescència Té per objectiu terapèutic fonamental la rehabilitació activa. Són destinatàries de la

convalescència les persones que estiguin incloses en algun dels grups següents:

persones grans amb malaltia de base que es troben en fase de recuperació d‟algun

procés agut; persones grans que tenen malalties cròniques amb freqüents

descompensacions i situació basal de dependència i politraumatitzats. L‟estada

mitja ha de ser de 60 dies, amb un màxim de 90.

Cures pal·liatives Tenen per objectiu terapèutic afavorir el confort i la qualitat de vida dels malalts que

pateixen una malaltia incurable, progressiva i sense resposta a un tractament

específic i que tenen un pronòstic de vida limitat. La seva funció és de control de

símptomes i suport emocional del malalt i dels seus familiars. Els equips que

realitzen aquestes funcions són interdisciplinaris (metges, ATS/DI, assistents socials

i psicòlegs). Són destinataris d‟aquesta atenció els malalts terminals de càncer o

d‟altres patologies en fase terminal. L‟estada mitja és de 30 dies.

Unitats de sida

Creades especialment per a malalts terminals a causa d‟aquesta patologia.

Actualment l‟atenció de malalts de sida s‟inclou dins les places de llarga estada.

5.1.


Taula 38. Llits d’hospitalització de centres sociosanitaris, CSB 2011

AIS

Llarga

estada ¹

Mitja estada

Total

internament

Centres

socio-

sanitaris

Convales-

cència

Cures

pal·liati-

ves

Mitja

estada

polivalent ²

Total

mitja

estada

Barcelona Litoral Mar 308 114 26 20 160 468 4

Barcelona Esquerra 456 276 14 8 298 754 7

Barcelona Dreta 348 228 44 30 302 650 5

Barcelona Nord 384 231 20 23 274 658 5

Total CSB 1.496 849 104 81 1.034 2.530 21

Total RSB 3.914 1.587 252 434 2.273 6.187 55

¹ A llarga estada s'inclouen els llits de sida i psicogeriatria ² A mitja estada polivalent s'inclou psicogeriatria.

Font: contractació i avualuació 2011.

Taula 39. Recursos alternatius a l’internament, CSB 2011

AIS Hospital de dia

PADES UFISS

Places Centres Geriatria Cures pal·liatives Demències

Barcelona Litoral Mar 45 2 3 2 1 -

Barcelona Esquerra 150 3 6 1 1 -

Barcelona Dreta 119 4 5 1 1 -

Barcelona Nord 132 3 4 1 1 1

Total CSB 446 12 18 5 4 1

Total RSB 1.205 37 46 21 16 4

L'activitat assistencial sociosanitària del CSB durant l'any 2011 es mostra a les

taules següents. Taula 40. Activitat sociosanitària, CSB 2011

Estades realitzades Total

Pacients

atesos

Pacients

donats

d'alta

Pacients

atesos

Pacients

donats

d'alta

Llarga estada 435.299 393.911 3.388 2.139

Cures pal·liatives 30.700 70.198 1.328 1.297

Convalescència 266.249 260.751 5.390 4.746

Mitja estada polivalent 14.247 1.911 288 288

Mitja estada psicogeriatria 14.437 13.764 300 257

Hospital de dia 87.893 66.230 1.075 639

Total internament 848.825 806.765 11.769 9.366


Taula 41. Activitat sociosanitària per línies de servei, CSB 2011

Llarga estada

AIS Estades realitzades Total

Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta

Barcelona Litoral Mar 134.009 144.964 730 378

Barcelona Esquerra 79.195 77.034 705 458

Barcelona Dreta 113.080 90.222 836 565

Barcelona Nord 109.015 81.691 1.117 738

Total CSB 435.299 393.911 3.388 2.139

Total RSB 1.185.671 1.145.789 9.139 6.087

Cures pal·liatives

AIS




Barcelona Esquerra* -- -- -- --

Barcelona Dreta 14.464 12.778 600 565

Barcelona Nord 11.045 52.243 424 400

Total CSB 30.700 70.198 1.328 1.297

Total RSB 84.347 81.277 4.538 4.577

*No hi ha centres d‟aquesta línia.

Convalescència

AIS




Barcelona Esquerra 58.323 56.442 1.136 977

Barcelona Dreta 75.129 69.432 1.425 1.220

Barcelona Nord 102.901 105.338 2.241 1.946

Total CSB 266.249 260.751 5.390 4.746

Total RSB 517.860 502.468 12.241 11.177


Mitja estada polivalent

AIS



Barcelona Litoral Mar* -- -- -- --


Barcelona Dreta 11.636 Nd 247 255

Barcelona Nord* -- -- -- --

Total CSB 14.247 1.911 288 288

Total RSB 103.975 102.850 2.659 2.488


Mitja estada psicogeriatria




Barcelona Esquerra* -- -- -- --

Barcelona Dreta* -- -- -- --

Barcelona Nord 7.615 6.960 157 136

Total CSB 14.437 13.764 300 257

Total RSB 46.668 46.226 1.109 983


Hospital de dia





Barcelona Dreta 28.157 32.696 305 137

Barcelona Nord 25.657 19.213 257 126

Total CSB 87.893 66.230 1.075 639

Total RSB 351.908 228.144 4.596 2.646


Avaluació

Les taules que es presenten a continuació corresponen a dos objectius que s‟han

avaluat en diferents línies assistencials de l‟atenció sociosanitària al llarg de l‟any

2011. Taula 42. Percentatge d’altes a domicili amb comunicació de l'alta a l'EAP del pacient amb un termini mínim de 48 h, CSB 2011

AIS Llarga estada Mitja estada polivalent

Mitja estada psicogeriàtrica

Convalescència Cures

pal·liatives

Barcelona Dreta 97,37 83,06 -- 59,34 86,96

Barcelona Esquerra 95,16 100,00 -- 84,43 --

Barcelona Litoral Mar 74,31 -- 100,00 67,96 66,10

Barcelona Nord 71,05 -- 75,41 86,30 94,59

Total CSB 86,92 84,50 90,13 71,84 78,99

Total RSB 82,18 73,21 84,34 77,93 66,84

Taula 43. Percentatge d’altes amb una estada inferior a 60 dies, CSB 2011

AIS Convalescència Cures

pal·liatives

Mitja estada

polivalent

(convalescència)

Mitja estada polivalent

(pal·liatius)

Mitja estada

psicogeriàtrica

Barcelona Dreta 58,33 61,95 54,12 0,00 --

Barcelona Esquerra 68,68 -- 48,48 0,00 --

Barcelona Litoral Mar 71,48 74,40 -- -- 95,04

Barcelona Nord 68,60 64,50 -- -- 41,18

Total CSB 65,03 65,92 53,47 0,00 66,54

Total RSB 75,25 72,92 76,19 67,31 78,23

5.2.


Atenció a la salut mental


6.2. Avaluació

6.


Recursos i activitat

Atenció especialitzada hospitalària Taula 44. Atenció especialitzada hospitalària, CSB 2011

AIS Hospitals aguts Sociosanitaris Monogràfics

Llits psiquiatria Llits drogues Centres Llits Centres Llits Centres

Barcelona Litoral Mar 20 6 1 96 1 - -

Barcelona Esquerra 44 6 1 115 1 19 1

Barcelona Dreta 32 12 1 - - 38 1

Barcelona Nord 44 8 2 55 1 51 1

Total CSB 140 32 5 266 3 108 3

Total RSB 354 56 13 331 4 1.875 9

Taula 45. Altres recursos en salut mental, CSB 2011

AIS

Consulta

ambulatòria especialitzada

Hospital de dia

Adults Adolescents

CSMA CSMIJ Centres Places Centres Places

Barcelona Litoral Mar 3 3 - - - -

Barcelona Esquerra 5 2 1 16 3 75

Barcelona Dreta 4 3 3 147 - -

Barcelona Nord 4 2 2 33 1 40

Total CSB 16 10 6 196 4 115

Total RSB 44 34 20 484 17 355

Taula 46. Activitat dels centres de salut mental d’adults, CSB 2011

AIS Pacients atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMS*

Pacients %



Barcelona Dreta 8.206 2.676 32,6

Barcelona Nord 13.525 3.708 27,4

Total CSB 39.080 11.732 30,0

Total RSB 107.214 33.492 31,2

* TMS: trastorn mental sever.

Taula 47. Activitat dels centres de salut mental infantil i juvenil, CSB 2011

AIS Pacients atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMG*

Pacients %

Barcelona Litoral Mar¹ nd nd nd

Barcelona Esquerra 3.007 320 10,6

Barcelona Dreta 2.054 117 5,7

Barcelona Nord 2.606 258 9,9

Total CSB 7.667 695 9,1

Total RSB 33.628 3.377 10,0

* TMG: trastorn mental greu. ¹ Nd: informació no disponible

6.1.


Recursos d’hospitalització d’aguts i subaguts Taula 48. Xarxa d’hospitalització psiquiàtrica, CSB 2011*

Centre

Servei assistencial d’alta

Aguts Subaguts

Reingrés¹ Pacient Total altes

Mitjana dies

d’estada

Sexe

Mitjana d’edat

Reingrés² Pacient Total altes

Mitjana dies

d’estada

Sexe

Home Dona No

infor. Home Dona

Fundació Sociosanitària BCN - 344 474 15,7 227 247 - 46,6 - 70 77 68,3 41 36

Hospitalització Fòrum Salut Mental 56 1.098 1.366 22,8 771 595 - 43,8 - - - - - -

Unitat Polivalent Numància - - - - - - - - - 56 63 38 25 39,3

Clínica Llúria - - - - - - - - - 142 150 76,7 71 79

Clínica Residència La Mercè (subaguts) - - - - - - - - - 368 390 69,2 216 174

H. Sant Rafael 90 507 706 17,7 350 356 - 48,1 - - - - - -

Total CSB 146 1.949 2.546 20,1 1.348 1.198 - 45,5 0 636 680 72,6 366 314

*Informació del CMBDSM. ¹ reingressos durant els 30 dies posteriors a l‟alta ² reingressos durant els 90 dies posteriors a l‟alta


Avaluació

A continuació es presenten els resultats més destacats de l‟avaluació dels serveis

de salut mental del 2011. Aquesta informació ens permet conèixer i millorar

anualment l‟activitat, qualitat i accessibilitat de les diferents línies.

Les taules següents corresponen als objectius, alguns dels quals s‟han avaluat en

diferents línies assistencials de salut mental al llarg de l‟any 2011.

CSMIJ01. Assolir que, com a mínim, el 10% dels pacients atesos correspongui

a pacients amb diagnòstic de trastorn mental greu (TMG)

Indicador CSMIJ01: Pacients atesos amb diagnòstic de TMG (percentatge de

persones)

Taula 49. Pacients atesos amb diagnòstic de TMG, CSB 2011

AIS Pacients atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMG*

Pacients %

Barcelona Litoral Mar¹ nd nd nd

Barcelona Esquerra 3.007 320 10,6

Barcelona Dreta 2.054 117 5,7

Barcelona Nord 2.606 258 9,9

Total CSB 7.667 695 9,1

Total RSB 33.628 3.377 10,0

¹ Nd: informació no disponible

CSMA01. Assolir que, com a mínim, el 25 % dels pacients atesos

correspongui a pacients amb algun dels 10 codis diagnòstics del trastorn

mental sever (TMS)

Indicador CSMA01: Pacients atesos amb diagnòstic de TMS (percentatge de

persones).

Taula 50. Pacients atesos amb diagnòstic de TMS, CSB 2011

AIS Pacients atesos

Pacients atesos amb diagnòstic TMS*

Pacients %



Barcelona Dreta 8.206 2.676 32,6

Barcelona Nord 13.525 3.708 27,4

Total CSB 39.080 11.732 30,0

Total RSB 107.214 33.492 31,2

6.2.


Altres línies d‟atenció

7.1. Transport sanitari

7.2. Atenció a les drogodependències

7.3. Rehabilitació

7.4. Diàlisi

7.


Transport sanitari

Transport sanitari urgent

Des de l‟1 de juliol de 2006 el Servei d‟Emergències Mèdiques (SEM), empresa

pública del Servei Català de la Salut, gestiona el transport sanitari urgent, és a dir,

el que es defineix per al trasllat prehospitalari o interhospitalari de les persones

malaltes o accidentades en situació de risc vital o dany irreparable.

El 2011 el SEM ha fet a la ciutat de Barcelona un total de 194.558 serveis, dels

quals 151.127 amb vehicles de suport vital bàsic (SVB) i 43.431 amb vehicles de

suport vital avançat (SVA). Diàriament l‟activitat ha estat de 533 serveis.

Transport sanitari no urgent

El 2011 s‟ha continuat coordinant i avaluant des del CSB el transport no urgent:

programat, no programat individual o col·lectiu.

El transport sanitari no urgent permet el trasllat de persones malaltes o

accidentades que, per motius de salut, no poden utilitzar un transport ordinari per

accedir a un centre del sistema sanitari de la xarxa pública de serveis de salut. Els

principals prescriptors del transport sanitari no urgent són els centres de diàlisi i

rehabilitació ambulatòria, seguits a continuació per l‟atenció primària de salut i,

finalment, per l‟atenció especialitzada, en els seus serveis d‟hospitalització, atenció

ambulatòria, com el retorn a domicili de pacients atesos en els serveis d‟urgències.

Pot ser, segons el tipus de vehicle, individual o col·lectiu i segons la tipologia de la

demanda, programat o no programat.

Amb el concurs de 2006 es va establir la contractació per separat del transport

urgent del no urgent. Aquesta darrera modalitat pot set programat o no programat i

també individual o col·lectiu. El nou sistema permet garantir una atenció de qualitat,

que faciliti l‟accés a la prestació mitjançant la utilització dels recursos de transport

sanitari. Aquesta prestació s‟adequa a les necessitats de les persones

assegurades, tenint en compte criteris de priorització i optimització dels recursos

disponibles. La Regió, en col·laboració amb les empreses adjudicatàries, al llarg

del 2011 ha prioritzat el desenvolupament de polítiques formatives, i l‟aplicació de

noves tecnologies en la millora de la prestació de serveis.

Al CSB, l‟any 2011 s‟ha realitzat un total de 697.229 serveis de transport sanitari no

urgent amb una disminució del 7,68% en relació a l‟activitat realitzada l‟any 2010,

que va ser de 755.266 serveis.

Aquesta activitat representa una mitjana d‟uns 1.910 serveis no urgents diaris

(incloent-hi els festius).

Pel que fa a la ciutat de Barcelona i tenint en compte que el Lot 19 dóna servei a tot

Catalunya, l‟any 2011 s‟han realitzat 660.117 serveis de transport sanitari no

urgent, un 5,32% menys que l‟any 2010 (697.229 serveis) i que representa el

33,88% de l‟RSB, per a una població de 1.685.488 habitants (el 33,51% dels

5.029.329 habitants de la Regió Sanitària Barcelona).

L‟any 2011 s‟han realitzat 374 serveis de transport sanitari no urgent per

cada 1.000 persones assegurades a Barcelona ciutat.

7.1.


A Barcelona ciutat el 99,8% del total de serveis no urgents i no programats es fan

en menys de dues hores, i el 95% dels no urgents i programats es fan en menys

d‟una hora.

A Barcelona ciutat, del total de serveis no urgents, el 86% són programats.

Gràfic 2. Transport sanitari no urgent per motius, CSB 2011

Alta hospit.8,82%

Consultes externes13,84%

Hemodiàlisi36,60%

Prova comp.3,36%

Quimio + radio

2,74%

Rehabilitació29,14%

Altres5,50%


Atenció a les drogodependències

La xarxa d‟atenció a les drogodependències (XAD) disposa de centres d‟atenció i

seguiment (CAS) que ofereixen tractament ambulatori especialitzat als

drogodependents.

Els CAS estan integrats per equips de professionals de diverses disciplines

(metges, psicòlegs, treballadors socials, diplomats en infermeria, entre d‟altres).

Aquests professionals dissenyen en cada cas, i d‟acord amb la persona que

necessita aquest tipus d‟atenció, la modalitat de tractament més indicats, així com

la conveniència d‟utilitzar altres recursos de la XAD com les comunitats

terapèutiques o les unitats hospitalàries de desintoxicació.

Els centres CAS poden oferir diferents modalitats de tractament: tractaments lliures

de drogues, programes de manteniment amb metadona, programes de

manteniment amb antagonistes, etc. També, les persones drogodependents i els

seus familiars tenen a la seva disposició la Línia verda, telèfon d‟informació 93 412

04 12 que ofereix informació i orientació, acollida immediata (si escau) i derivació a

programes de tractament.

Disponibilitat de recursos de drogues a Barcelona

Els cicles d‟evolució del consum de drogues a la ciutat de Barcelona requereixen

l‟adaptació periòdica dels recursos sanitaris específics per a la seva població. La

distribució en diversos indrets de la ciutat respon tant a la necessitat de

desconcentrar la pressió en un territori determinat, com a la d‟atendre les pròpies

necessitats de la distribució del problema. En conseqüència, amb aquests criteris, a

la ciutat de Barcelona es disposa actualment de diferents recursos que donen

cobertura a tots els districtes de la ciutat. La majoria dels CAS de Barcelona són

titularitat de l‟Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) o bé tenen un conveni

d‟adscripció a l‟ASPB.

7.2.


Taula 51. Disponibilitat de recursos de drogues a Barcelona, CSB 2011

AIS Recurs Titularitat Proveïdor

Barcelona

Litoral Mar

CAS Sala Baluard* Ass. Benestar i

Desenvolupament

Ass. Benestar i

Desenvolupament

CAS Fòrum Parc de Salut Mar Parc de Salut Mar

CAS Barceloneta Parc de Salut Mar Parc de Salut Mar

CAS Ciutat Vella Creu Roja Creu Roja

CAS SPOTT* Diputació Diputació

CAS CECAS (Càritas)* FUNDACIÓ CECAS

Barcelona

Esquerra

Servei d'Orientació sobre Drogues

(SOD)* ASPB Institut Genus

CAS Unitat d‟Alcohologia de la

Generalitat*

H. Clínic de Barcelona

Corporació Sanitària Clínic Corporació Sanitària Clínic

CAS Sants ASPB ABD

CAS Sarrià ASPB ABD

Barcelona

Dreta

Centre de Salut Mental i

Addiccions Gràcia

Germanes Hospitalàries

i Sagrat Cor

Germanes Hospitalàries

i Sagrat Cor

CAS Horta- Guinardó ASPB INPROSS

CAS Unitat de Toxicomanies

P. Sant Pau-Citran

Fundació de la Gestió

Sanitària H. Sant Pau

Fundació de la Gestió

Sanitària H. Sant Pau

Barcelona

Nord

CAS Vall d‟Hebron ICS ICS

CAS Nou Barris ASPB Institut Genus

CAS Garbivent ASPB INPROSS

Casa Bloc Unitat de

Drogodependències Generalitat de Catalunya ICS

Unitat d‟Alcoholisme de BCN

(Acàcies)* Generalitat de Catalunya ICS

*Dóna servei a tot Barcelona.


Rehabilitació

Activitat de rehabilitació en els centres de dia La taula 52 mostra l‟activitat realitzada pels centres de dia de salut mental durant

l‟any 2011, tant pel que fa al nombre de sessions realitzades com al d‟usuaris

atesos.

Taula 52. Activitat de rehabilitació dels centres de dia de salut mental, 2011

AIS Nom del centre Places Sessions

realitzades Pacients

atesos


Ciutat Vella 27 9.695 51

JOIA S. Martí 33 19.717 115

Total Barcelona Litoral Mar 60 29.412 166

Barcelona Nord

Tres Turons 62 21.140 171

Pi i Molist 99 25.611 128

Sant Andreu F. ViB 24 9.139 64

Tres Turons inserció laboral 24 694 117

Total Barcelona Nord 209 56.584 480

Barcelona Dreta

Dreta Eixample 33 10.912 106

ARAPDIS 50 nd nd

AREP 65 16.478 123

JOIA Gràcia 33 16.996 112

Pinel 24 6.197 45

Residència Eixample 24 5.324 37

Total Barcelona Dreta 229 55.907 423

Barcelona Esquerra

Esquerra Eixample 29 7.406 63

Les Corts 24 8.568 95

Sarrià-Sant Gervasi 24 10.666 120

JOIA Sants 33 17.823 101

Septimània 24 6.197 25

Unitat Polivalent Poble Sec (Creu dels Molers) 33 10.760 66

Total Barcelona Esquerra 167 61.420 470

Total CSB 665 203.323 1.539

Total RSB 1.292 413.284 3.351

7.3.


Rehabilitació extrahospitalària

L‟activitat contractada mitjançant concurs públic de rehabilitació extrahospitalària

complementa la activitat de rehabilitació que es realitza a la XHUP i a les unitats de

rehabilitació de fora dels hospitals. L‟activitat ambulatòria de rehabilitació als

centres d‟atenció primària de l‟ICS es presenta a la taula 53.

Taula 53. Centres de rehabilitació extrahospitalària, CSB 2011

Proveïdor Logopèdia

Rehabilitació

domiciliària

Rehabilitació

ambulatòria

Contracte Activitat Contracte Activitat Contracte Activitat

C. de Rehabilitació i Llenguatge,

SL. CRIL 521 731 526 771 - -

Fisioteràpia 262 277 396 476 697 777

C. de Rehabilitació i Llenguatge,

SL. CRIL 899 1.053 1.985 3.598 8.050 12.990

UTE I. Rehabilitació Tres Torres,

Fisioteràpia, Institut Logopèdic,

CRFIF

754 269 936 1.089 4.197 4.257

UTE Fisioteràpia, Institut

Logopèdic, CRFIF 459 465 1.081 1.333 4.781 5.351

UTE Fisioteràpia, Institut Logopèdic 251 193 884 1.052 - -

UTE ACERF 728 583 1.100 1.209 3.585 4.540

UTE Fisioteràpia, Serveis

Fisioteràpia, Institut Logopèdic,

CRFIF

760 904 1.815 2.234 5.475 6.107

Total CSB 3.851 3.467 7.801 10.515 26.088 33.245

Total RSB 9.290 8.339 18.423 23.008 68.483 78.388

L‟activitat es contracta i recull per processos. Cada procés correspon a més d‟una

sessió.


Rehabilitació hospitalària Taula 54. Hospitals amb servei de rehabilitació ambulatòria, CSB 2011

Hospital Processos

contractats

Processos

realitzats

H. de l‟Esperança

2.014 2.009

H. Dos de Maig de Barcelona 800 884

H. de la Santa Creu i Sant Pau

3.000 2.858

H. Sant Rafael 3.030 2.836

H. Clínic i Provincial de Barcelona 882 1.662

H. Traumatològic Vall d‟Hebron

4.650 4.963

Total CSB 14.376 15.212

Total RSB 44.622 48.781

La contractació d‟activitat de rehabilitació hospitalària es realitza amb compra de

processos.


Diàlisi Taula 55. Centres amb atenció a la insuficiència renal, CSB 2011

Serveis de

nefrologia

U. assist.

nefrològica

Centres de diàlisi Total

5 -- 9 14

Taula 56. Activitat dels centres d’atenció a la insuficiència renal, CSB 2011

Centre

Sessions contractades Sessions realitzades

Bicarbonat DPAC Hemodiàlisi hospitalària

Bicarbonat DPAC* Hemodiàlisi hospitalària

Tefnut 24.330 - - 25.017 - -

Fresenius Institut Nefrològic 28.200 - - 27.227 - -

Hospital del Mar 4.124 4.702 1.937 4.083 4.580 1.730

H. De la Vall d‟Hebron - - 6.000 - - 6.039

F. Puigvert IUNA - 7.014 16.708 - 5.782 16.691

C. Diàlisi Nephros 12.510 - - 14.824 - -

C. Diàlisi V. de Montserrat 17.140 - - 22.373 - -

Fresenius Moragas 24.200 - - 22.508 - -

H. Clínic i Provincial 7.385 11.689 12.600 6.773 13.670 12.339

Hemodiàlisi Infantil Barcelona 6.780 - - 8.212 - -

Institut Mèdic Barcelona 12.400 - - 10.769 - -

F. Sociosanitària Barcelona 10.000 - - 7.909 - -

C. Diàlisi Bonanova 15.035 - - 12.513 - -

7.4.


Atenció farmacèutica i prestacions complementàries

8.1. Atenció farmacèutica

8.2. Prestacions complementàries

8.


Atenció farmacèutica Recursos

Els centres creats per a la correcta provisió d‟atenció farmacèutica als usuaris del

sistema sanitari són les oficines de farmàcia, les farmacioles, els serveis de

farmàcia hospitalària i els dipòsits de medicaments.

Taula 57. Recursos d’atenció farmacèutica, CSB 2011

Oficines de farmàcia 1.033

Serveis de farmàcia hospitalària 37

Servei de farmàcia de primària 1

Dipòsits de medicaments hospitalaris 29

Activitat

L‟any 2011, l‟import líquid (preu de venda públic menys el pagament de la prestació

a l‟usuari) derivat de la prestació farmacèutica finançable en receptes del CatSalut

va ser de 454.236.335,54 euros. Aquesta despesa correspon a la dispensació de

les receptes dispensades a les oficines de farmàcia de la ciutat de Barcelona. Això

representa un decrement del 7,43% respecte a l‟any 2010, mentre que a Catalunya

aquest decrement ha estat d‟un 7,80%.

Quant al nombre de receptes, s‟han facturat un total de 37.046.607 i l‟increment

respecte a l‟any anterior ha estat del 1,89% i a Catalunya ha estat d‟un 2,00%.

Les especialitats farmacèutiques constitueixen el grup que representa un

percentatge més elevat tant de l‟import líquid (91,71%) com de les receptes

(96,32%), seguit del capítol d‟efectes i accessoris (7,32% en import i 3,43% en

receptes). El capítol d‟altres productes inclou majoritàriament les autovacunes

bacterianes i extractes hiposensibilitzants. El capítol de dietoterapèutics inclou les

dietes per metabolopaties i les llets.

Taula 58. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de producte

1, CSB 2011

1. Àmbit de dispensació de l‟oficina de farmàcia.

En relació amb el tipus de règim, a la taula 59 es presenten les dades d‟import i

receptes. S‟observa que un 79,67% de l‟import correspon al règim de pensionista,

que inclou el col·lectiu amb prestació farmacèutica gratuïta, si bé la proporció en el

nombre de receptes és inferior (76,18%).

% import líquid % receptes

Especialitats farmacèutiques 91,71 96,32

Fórmules magistrals 0,18 0,11

Efectes i accessoris 7,32 3,43

Dietoterapèutics 0,40 0,10

Altres productes 0,38 0,03

8.1.


Taula 59. Receptes i import líquid segons tipus de règim1, CSB 2011

1Àmbit de dispensació de l‟oficina de farmàcia.

Les dades extretes del Registre central de les persones assegurades (RCA) en

base ABS, mostren que el percentatge de majors de 64 anys a la ciutat de

Barcelona és del 20,47%, a l‟RSB és del 16,84% i a tot Catalunya és del 16,75%.

Les dades obtingudes per l‟àmbit de prescripció reflecteixen la despesa atribuïble

als metges pertanyents a unitats proveïdores del CSB. El 86,25% d'aquesta

despesa i el 91,54% de les receptes deriva de la prescripció dels metges de

capçalera i pediatres.

Taula 60. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de prescriptor

1, CSB 2011

% PVL % Receptes

Capçalera i pediatres 86,25 91,54

Metges d‟urgències 0,49 0,85

Metges especialistes 12,64 7,02

Altres i sense imputar 0,62 0,59 1Àmbit de prescripció de les unitats proveïdores.

Quant als indicadors quantitatius de la prestació farmacèutica, en el gràfic següent

es pot veure el percentatge de variació respecte a l‟any 2010 en el nombre de

receptes i de l‟import. Els AIS que presenten un major decrement en import ha estat

la de Barcelona Dreta (-9,57%), i Barcelona Esquerra (-7,39). Pel que fa a les

receptes, els AIS que han tingut un increment més baix han estat Barcelona Dreta

(0,42) i Barcelona Esquerra (1,50%).

Import líquid % Receptes %

Actius 19,89 23,69

Pensionistes 79,67 76,18

Accidents de treball 0 0

Actius campanya sanitària 0,05 0,03

Dietoterapèutics 0,40 0,10


Gràfic 3. Prestació farmacèutica. Increment receptes i import líquid per AIS, 2011

A la taula 61 podem veure el descriptiu per territori dels resultats dels indicadors

qualitatius de seguiment de contracte per a l‟any 2011. Aquest any s‟ha incorporat

l‟indicador de % CAEIP que correspon al percentatge de DDD d‟IBP, estatines i

bifosfonats recomanats sobre el total de DDD dels seus grups.

Taula 61. Indicadors qualitatitus de la prestació farmacèutica per AIS, 2011

AIS

% env. especial.

genèrics / env.

especialitat

% env.

novetats 2011

especialitzada

i salut mental /

env.

especialitat

% IECA* /

total

IECA +

ARA II

(DDD)

%

antidepres-

sius

selecció

% de la

DDD de

fàrmacs

d’elecció

de la

CAEIP**

2011 (DDD)

Barcelona Esquerra 38,47 1,62 51,60 61,81 71,74

Barcelona Litoral Mar 38,02 1,45 61,66 60,09 73,38

Barcelona Nord 38,76 1,49 56,00 58,88 75,92

Barcelona Dreta 38,47 1,43 54,23 60,47 73,57

*IECA: inhibidors de l‟enzim del conversos de l‟angiotensina. **DDD: dosi diària definida;

CAEIP: Comissió d‟Avaluació Econòmica i de l‟Impacte Pressupostari.

El valor de l‟indicador percentatge d‟especialitat farmacèutiques genèriques a

Catalunya ha estat de 38,89 i a l‟RSB ha estat de 38,92.

En relació amb l‟import els cinc grups terapèutics que representen el 74,14% de la

despesa en PVP són: sistema nerviós central, cardiovascular, digestiu i

metabolisme, aparell respiratori i agents teràpia antineoplàstica. Els fàrmacs

antineoplàstics són els que presenten un cost per recepta més elevat.

3,65

1,50

0,42

3,72

-5,60

-7,39

-9,57

-5,77

-12,00 -8,00 -4,00 0,00 4,00 8,00

AIS BCN Litoral Mar

AIS BCN Esquerra

AIS BCN Dreta

AIS BCN Nord

% inc. Import % inc. Receptes


Taula 62. Distribució percentual del consum d’envasos dels medicaments per classificació ATC*, CSB 2011

ATC

% PVP sobre total

especialitats

farmacèutiques

% envasos PVP/

envàs

Aparell digestiu i metabolisme 12,82 16,17 9,71

Sang i òrgans hematopoètics 4,45 6,27 8,69

Aparell cardiovascular 18,56 24,73 9,19

Teràpia dermatològica 1,88 2,05 11,28

Teràpia genitourinària 4,99 2,65 23,03

Teràpia hormonal 2,56 1,47 21,24

Teràpia antiinfecciosa 1,85 2,94 7,73

Teràpia antineoplàstica 5,80 0,83 85,45

Aparell locomotor 5,69 7,76 8,97

Sistema nerviós 27,79 23,34 14,57

Antiparasitaris 0,23 0,15 18,99

Aparell respiratori 9,16 5,91 18,98

Òrgans dels sentits 3,70 5,63 8,06

Varis i sense especificar 0,49 0,11 54,94

*Classificació anatòmica de medicaments.

Un total d‟11 subgrups (ATC 4) han representat el 46,89% de l‟import en PVP i un

33,03% dels envasos (vegeu taula 63). El subgrup dels antipsicòtics és el que

representa un percentatge superior del PVP (6,06%) respecte a la despesa total

d‟especialitats farmacèutiques seguit dels antidepressius (5,57%) i dels reductors

del colesterol i els triglicèrids (5,22%). Pel que fa als envasos el subgrup dels

agents contra l‟úlcera pèptica i el reflux gastroesofàgic (7,62%) i els reductors del

colesterol i els triglicèrids (6,48%) són els que presenten un percentatge superior

dels envasos respecte al total d‟envasos de les especialitats farmacèutiques.

Taula 63. Distribució percentual de la despesa ocasionada pels 11 subgrups (ATC 4), CSB 2011

PVP

% PVP

sobre total

PVP EF

Envasos

% envasos

sobre total

envasos EF

Antipsicòtics 26.499.907,37 6,06 542.853 1,52

Antidepressius 24.349.496,69 5,57 1.583.691 4,43

Reductors del colesterol i els triglicèrids 22.828.076,40 5,22 2.314.656 6,48

Adrenèrgics, inhalatoris 20.922.504,62 4,79 589.698 1,65

Antiepilèptics 18.482.164,76 4,23 591.609 1,66

Fàrmacs antidemència 17.841.860,49 4,08 201.856 0,57

Agents antitrombòtics 17.317.553,11 3,96 1.784.245 5,00

Agents contra l‟úlcera pèptica i el reflux gastroesofàgic 16.626.051,23 3,80 2.722.480 7,62

Insulines i anàlegs 14.399.210,52 3,29 259.339 0,73

Antagonistes d‟angiotensina II, combinacions 12.913.759,29 2,95 532.280 1,49

Antagonistes d‟angiotensina II, monofàrmacs 12.802.259,44 2,93 674.758 1,89

En relació amb els efectes i accessoris (vegeu taula 64), els productes per a la

incontinència han representat un 68,08% de l‟import PVP d‟aquest capítol. Pel que

fa als productes per a la incontinència, el consum en absorbents d‟incontinència

urinària ha estat de 22.125.449,45 euros, el que representa un 4,65% del total de la

despesa farmacèutica en PVP.


Taula 64. Efectes i accessoris, CSB 2011

PVP % Envasos %

Incontinència 22.795.042,89 68,08 595.287,00 46,84

Ostomia 4.086.617,06 12,21 84.640,00 6,66

Material de cura 5.641.712,58 16,85 527.387,00 41,50

Elàstics 148.199,79 0,44 14.515,00 1,14

Varis 808.926,13 2,42 49.060,00 3,86

Total 33.480.498,45 100,00 1.270.889 100,00

Medicaments d’ús hospitalari de dispensació ambulatòria (MHDA)

Aquest grup de medicació correspon a les especialitats farmacèutiques i a la

nutrició enteral dispensades des dels serveis de farmàcia a pacients ambulatoris.

L‟any 2011 s‟ha analitzat l‟MHDA dels 9 hospitals del Consorci Sanitari de

Barcelona (CSB) pertanyents a la XHUP, inclosos els hospitals de l‟ICS. Durant

aquest any, l‟import facturat en concepte d‟MHDA és de 263,7 milions d‟euros

aproximadament (s‟han exclòs els antiretrovirals dels centres penitenciaris, ja que

aquests corresponen a tot Catalunya); això suposa un decrement del 8,2% respecte

l‟any 2010, superior al decrement del 7,6% observat en el conjunt de l‟RSB. La

reducció de preus dels medicaments, segons l‟RD 8/2010 d‟entrada en vigor el juliol

de 2010, ha tingut també un impacte en la disminució de l‟import facturat.

Els productes es classifiquen d‟acord amb el catàleg de facturació del CatSalut, i es

poden agrupar en 3 grans grups:

1. Medicaments d‟ús hospitalari:

Antiretrovirals actius contra el VIH

Eritropoetines

Fàrmacs per l‟esclerosi múltiple

Factors antihemofílics

Citostàtics

Factors estimulants de colònies

Immunoglobulines humanes inespecífiques

Fàrmacs per l‟Hepatitis B i C

Immunosupressors selectius

Resta de medicaments d‟ús hospitalari

Medicaments estrangers d‟ús hospitalari i ús ambulatori

Hormona del creixement

2. Productes per a la nutrició enteral per a pacients en règim ambulatori.

3. Medicaments per a pacients amb fibrosi quística: en aquest grup s‟inclouen tot

tipus de medicaments siguin o no catalogats com d‟ús hospitalari.


Al gràfic 4 es representa el pes relatiu de cada grup MHDA sobre el total de l‟import

facturat, i s‟observa com set dels grups suposen el 88,6% de la despesa total

facturada: antiretrovirals (24,5%), citostàtics (19,9%), immunosupressors selectius

(13,9%), el grup anomenat resta d‟MHDA (13,1%), esclerosi múltiple (6,2%), factors

antihemofílics (6,0%) i les eritropoetines (5,1%).

Gràfic 4. Distribució de l’import facturat per grup MHDA, CSB 2011

A la taula 65 s‟indica l‟import i el nombre de pacients facturats durant l‟any 2011, i

els increments que suposen. L‟increment de pacients més significatiu s‟observa al

grup dels immunosupressors selectius (6,3%) i dels antiretrovirals (5,9%). Els grups

que més han disminuït l‟import facturat en valor absolut són els citostàtics (9,8

milions d‟euros), seguit de les eritropoetines (3,9 milions d‟euros) i l‟hormona de

creixement (2,2 milions d‟euros). Els increments de la nutrició parenteral domiciliària

i dels estrangers són menys valorables, i tenen poc pes específic sobre el total de la

facturació d'MHDA al CSB.

Taula 65. MHDA per grups, CSB 2011

*Exclosa la facturació de pacients autoritzats individualment amb medicaments dins el Programa PAST-FAC.

**El total de CIP correspon al total real de l‟RSB, no a la suma dels grups MHDA, ja que hi ha CIP que es

repeteixen entre els grups.

Antiretrovirals; 24,5%

Citostàtics; 19,9%

Immunosupressors selectius; 13,9%

Resta MHDA; 13,1%

Esclerosi Múltiple; 6,2%

F. antihemofílics; 6,0%

Eritropoietines; 5,1%

H. creixement; 3,0%

Immunoglobulines; 2,3%

Hepatitis B i C; 2,0%Nutrició Enteral; 1,9%

F. estimul. colònies; 1,1%

Estrangers; 0,7%

NOMBRE CIP

2011IMPORT 2011

IMPORT / CIP

2011 INCREMENT CIP

INCREMENT

IMPORT

INCREMENT

IMPORT/CIP

Antiretrovirals actius contra VIH 9.459 64.537.362 6.823 5,9% -2,0% -7,5%

Eritropoietina 6.523 13.346.049 2.046 -7,5% -22,7% -16,4%

Esclerosi Múltiple 1.702 16.242.281 9.543 2,0% -7,4% -9,2%

Factors antihemofílics 282 15.732.530 55.789 1,8% 0,3% -1,4%

Citostàtics 7.518 52.620.992 6.999 -0,6% -15,8% -15,3%

Factors estimulants de colònies 1.864 2.893.599 1.552 -4,3% -34,6% -31,6%

Immunoglobulines humanes inespecífiques 635 6.067.380 9.555 -0,8% -2,9% -2,2%

Hepatitis (B i C) 1.642 5.229.294 3.185 -6,7% -31,3% -26,4%

Immunosupressors selectius 3.702 36.670.664 9.906 6,3% -1,4% -7,2%

Resta de medicaments d'ús hospitalari * 16.442 34.928.228 2.124 -2,3% -2,8% -0,5%

Nutrició parenteral domiciliària 43 226.714 5.272 65,4% 86,0% 12,5%

Nutrició Enteral (productes i material) 4.143 5.079.803 1.226 -3,6% 1,8% 5,6%

Estrangers ambulatoris/hospitalaris 2.283 1.747.269 765 21,7% 43,6% 18,0%

Hormona de creixement 1.524 7.876.078 5.168 -8,1% -22,1% -15,2%

Fibrosi quística 281 570.547 2.030 2,2% -12,2% -14,0%

Total CSB** 47.108 263.768.790 5.599 0,0% -8,2% -8,1%


Al gràfic 5 es representen els increments en import de cada centre analitzat. En els

resultats observats en l‟Hospital Dos de Maig i Hospital de Sant Rafael, cal

considerar que aquest any han modificat la cartera de serveis i/o disminuït l‟activitat

en relació amb l‟MHDA, que explicaria els decrements tan pronunciats.

Gràfic 5. Increments en import d’MHD per centre sanitari, CSB 2011

Al gràfic 6 s‟observa l‟evolució 2008-2011 de la facturació dels antiretrovirals al

CSB, que al 2011 suposen el 57% del total de pacients i el 56% d‟import dels

antiretrovirals facturats a l‟RSB. L‟increment en el nombre de pacients és indicatiu

de la cobertura de tractament farmacològic oferta als pacients infectats pel virus

VIH; tot i els esforços de les autoritats per a reduir la transmissió del virus, el

nombre de pacients infectats no es redueix. L‟increment en l‟indicador import/CIP

observat fins a l‟any 2009 s‟explicaria amb la comercialització i utilització de nous

fàrmacs i noves famílies d‟antiretrovirals; la disminució posterior pot explicar-se per

diferents motius, per una banda per la reducció de preus del RD 8/2010, però

també per millores en la gestió dels tractaments, millor selecció de pacients i

combinacions de tractament, en relació també als dictàmens del Programa

d‟harmonització farmacoterapèutica de l‟MHDA del CatSalut (PHFMHDA).

-30,0% -20,0% -10,0% 0,0%

HOSP. SANT RAFAEL

HOSP. DOS DE MAIG DE BARCELONA

HOSP. U. SAGRAT COR

PARC DE SALUT MAR

FUND. PUIGVERT

HOSP. U. VALL D'HEBRON

HOSP. SANTA CREU I SANT PAU

HOSP. CLINIC I PROVINCIAL

HOSP. PLATÓ

-28,2%

-27,0%

-17,4%

-16,4%

-11,5%

-7,3%

-6,7%

-4,4%

-3,7%

% Increment de l'Import MHDA per UP 2010-2011


Gràfic 6. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb

antiretrovirals, indicant els anys de comercialització dels nous fàrmacs

inclosos al grup*, CSB 2008-2011

*Cal considerar la reducció de preus dels medicaments d‟acord amb l‟RD 8/2010.

Al gràfic 7 s‟observa l‟evolució 2008-2011 de la facturació dels citostàtics al CSB,

que al 2011 suposen el 46% del total de pacients i el 50% d‟import dels citostàtics

facturats a l‟RSB. L‟increment en el nombre de pacients seria degut a l‟envelliment

de la població, a l‟aparició de nous tumors, a la detecció i diagnòstic d‟un major

nombre de tumors i a l‟autorització de noves indicacions de tractament. La

comercialització de nous fàrmacs explicaria l‟increment en l‟indicador import/CIP, tot

i que la tendència observada és a disminuir aquest indicador: a més de la reducció

de preus de l‟RD 8/2010 ja comentada, els dictàmens dels programes del CatSalut

per a la selecció de medicaments (Programa d‟harmonització farmacoterapèutica)

de l‟MHDA i Programa de tractament d‟alta complexitat) han contribuït a una millor

selecció i utilització de medicaments citostàtics.

Gràfic 7. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb

citostàtics, CSB 2008-2011*


7.121 7.556

7.379

6.823

7.663

8.426

8.928 9.459

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2008 2009 2010 2011N

úm

ero

CIP

co

st /

pa

cie

nt (€

)

Evolució Antiretrovirals (2008-2011)

import/CIP

Número CIP

DarunavirRaltegravirMaraviroc

Etravirina Rilpivirina

7.559

8.235 8.266

6.999

6.827 7.204

7.561 7.518

-

2.000

4.000

6.000

8.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2008 2009 2010 2011

Nú

me

ro C

IP

co

st /

pa

cie

nt (€

)

Evolució Citostàtics (2008-2011)

import/CIP

Número CIP


Al gràfic 8 s‟observa l‟evolució 2008-2011 de la facturació dels factors estimulants

de colònies al CSB. Tot i que el nombre de pacients amb citostàtics incrementa, la

tendència en el nombre de pacients amb estimulants de colònies és a mantenir-se o

disminuir lleugerament, que es relaciona amb una millor selecció dels pacients

candidats a rebre aquest suport hematopoètic. L‟indicador import/CIP ha disminuït

significativament degut, sobretot, a la selecció eficient dels fàrmacs inclosos en

aquest grup i a la utilització de medicaments biosimilars en alguns hospitals del

CSB, tot i que el valor d‟import/CIP de la mitjana de l‟RSB és inferior i, per tant,

encara hi ha marge de millora.

Gràfic 8. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el

grup dels factors estimulants de colònies, CSB 2008-2011*


Al gràfic 9 s‟observa l‟evolució 2008-2011 de la facturació de les eritropoetines al

CSB. Des de l‟aparició de diferents alertes de seguretat emeses per agències

reguladores internacionals (FDA, EMEA) i la introducció d‟objectius i indicadors, la

tendència observada és a disminuir l‟ús d‟eritropoetines, nombre de pacients,

durades de tractament i despesa. També s‟han fet reunions i actuacions concretes

a nivell dels centres de diàlisi en relació amb la utilització d‟eritropoetines i altres

MHDA relacionats, com el tractament de d‟hiperparatiroïdisme secundari a malaltia

renal, que han contribuït a millorar la gestió d‟aquests grups de medicaments.

2.341 2.281 2.270

1.552

1.933 1.951 1.948

1.864

-

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2008 2009 2010 2011

Nú

me

ro C

IP

co

st /

pa

cie

nt (€

)

Evolució Estimulants de colònies (2008-2011)

import/CIP

Número CIP



grup de les eritropoetines, CSB 2008-2011*


Al gràfic 10 s‟observa l‟evolució 2008-2011 en la facturació dels immunosupressors

selectius al CSB, que el 2011 suposen el 54% del total de pacients i el 54% d‟import

dels immunosupressors facturats a l‟RSB. L‟increment de pacients està relacionat

amb la comercialització de nous medicaments i l‟aprovació de noves indicacions

terapèutiques, i a possibles canvis en la pràctica clínica que avançarien l‟ús

d‟aquests biològics a estadis més precoços de les malalties corresponents. En el

últims anys s‟ha observat una fluctuació en l‟indicador import/CIP, tot i que la

tendència és a disminuir aquest indicador, a causa de les millores en la gestió dels

tractaments i selecció de tractament, en relació també amb els dictàmens del

Programa d‟harmonització farmacoterapèutica de l‟MHDA del CatSalut

(PHFMHDA).


grup dels immunosupressors selectius, CSB 2008-2011


Durant l‟any 2011 s‟han realitzat un total de 16 reunions amb els hospitals del CSB

per tal d‟analitzar conjuntament les dades de MHDA, identificar punts de millora i fer

el seguiment corresponent. Amb cada hospital s‟han establert acords bilaterals de

treball de cadascuna de les reunions, els resultats dels quals es reflecteixen

d‟alguna manera en els resultats obtinguts en l‟MHDA del CSB.

10,5%

7,2%

6,0%

5,1%

7.399 7.405

7.051

6.523

5.900

6.100

6.300

6.500

6.700

6.900

7.100

7.300

7.500

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

2008 2009 2010 2011N

úm

ero

CIP

% d

esp

esa

MH

DA

Evolució Estimulants de l'Eritropoesi (2008-2011)

% despesa

MHDA

Número CIP

Alertesseguretat

2.444

3.126

3.484

3.702

10.311

10.026

10.675

9.906

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

2008 2009 2010 2011

Nú

me

ro C

IP

imp

ort

/CIP

Evolució Immunosupressors selectius (2008-2011)

Número CIP

import/CIP


Prestacions complementàries Rescabalaments de despeses

L‟article 4 del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s‟estableix la

cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut (SNS) i el procediment per

a la seva actualització, determina que la utilització de les prestacions sanitàries es

realitzarà amb els mitjans disponibles en l‟SNS, en els termes i les condicions

previstes en la Llei general de sanitat i en altres disposicions.

L‟apartat tercer de l‟article esmentat disposa que en els casos d‟assistència

sanitària urgent, immediata i de risc vital que hagin estat atesos fora de l‟SNS es

reintegraran les despeses, una vegada comprovat que no es van poder utilitzar

oportunament els mitjans del sistema sanitari públic i que no constitueix una

utilització desviada o abusiva d‟aquesta excepció. En l‟àmbit del CatSalut, el

reintegrament d‟aquestes despeses es fa d‟acord amb el que està establert a la

Instrucció 4/95.

A l‟RSB s‟han tramitat durant el 2011, 181 sol·licituds, s‟han resolt 111, de les quals

95 han estat denegatòries, el 85,58%, i 16 aprovatòries, el 14,41% respecte a la

resolució global; resten 70 expedients pendents de resoldre que representen el

38,67%.

El nombre de sol·licituds de rescabalament de despeses aquest any ha disminuït,

un 5,24% respecte a l‟any anterior, seguint la tendència de disminució dels darrers

anys.

Taula 66. Rescabalament de despeses, RSB 2011

Expedients 2010 2011 % s total Desviació 2011

Sol·licituds denegatòries 170 95 52,49% -44,12%

Sol·licituds aprovatòries 16 16 8,84% 0,00%

Sol·licituds pendents de

resoldre 5 70 38,67% 1300,00%

Total de sol·licituds 191 181 -5,24%

Gràfic 11. Rescabalament de despeses, RSB 2007-2011

0

100

200

300

400

500

2007 2008 2009 2010 2011

295 357281

17095

9047

28

1616

11041

7

5 70

Rescabalaments de Despeses: Evolució (2007- 2011)

Pendents

Aprovatòris

Denegatòris

8.2.


Durant aquest exercici pressupostari s‟ha continuat aplicant la Llei orgànica 2/2010,

de 3 de març de 2010, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de

l‟embaràs (IVE). Tot i que les tarifes es van modificar per a les factures amb data

igual o superior a 28/06/2011, a Catalunya el finançament ha continuat per la via

del rescabalament de despeses fins al 2 de novembre de 2011 en què va entrar en

vigor la posada en marxa de l‟activitat IVE per part dels centres adjudicataris del

concurs.

Segons el Datamart, durant l‟exercici 2011 s‟han registrat un total de 5.901

expedients per un import total sol·licitat de 2.316.102,78€, dels quals s‟han

autoritzat i tramitat per al pagament un total de 5.364 expedients per un import de

1.987.683,31€.

Taula 67. Tramitació de les sol·licituds de rescabalament de despeses per

IVE, RSB 2011

Nre. Import expedient Ajut CatSalut

Sol·licituds rebudes 5.901 2.316.102,78 2.116.468,07

Sol·licituds acceptades i tramitades 5.364 1.987.683,31

Preu mitjà rescabalament IVE rebut 392

Preu mitjà rescabalament IVE tramitat 371

Tall efectuat a gener del 2012. Font d‟informació: Datamart /L‟aplicació.

Durant el 2011, la prioritat de la gestió d‟aquesta nova prestació, incorporada al

sistema el juliol de 2010, ha comportat una redistribució de tasques que ha afectat

significativament la gestió del conjunt de les prestacions, i ha fet incrementar els

terminis globals de gestió.


Prestació ortoprotètica A l‟RSB la prestació ortoprotètica (PAO) per a pacients no hospitalitzats ha suposat

un import de prescripció de 18.281.721 € , que correspon a la prescripció de 83.962

aparells ortoprotètics, tramitats en 74.880 expedients.

Taula 68. Prescripció d’articles ortoprotètics, RSB 2011

2010 2011

% variació

2010-2011

Nre. expedients 70.433 74.880 6,31%

Nre. aparells 87.465 83.962 -4,01%

Nre. aparells de protocol 6.138 4.747 -22,66%

Ajut CatSalut segons catàleg aparells (prescripció)* 18.853.332,00 18.281.721,00 -3,03%

* Aquest import correspon l‟aportació màxima del CatSalut segons catàleg de la prescripció

real, amb independència de la situació de l‟expedient.

A la taula 69 s‟observa un increment del 17,04% de les ajudes per al tractament

d‟afeccions circulatòries, del 8,70% de les pròtesis cosmètiques i no funcionals i

d‟un 7,81% de les pròtesis de membre inferior, front un decrement del 14,60% dels

accessoris de cadires de rodes, una disminució del 12,55% de les ortesis de

columna vertebral i una reducció del 10,57% de les ortesis de membre superior, així

com del 13,86% en calçat ortopèdic, com valors més significatius, amb una

disminució general del 4,01% respecte al 2010.

Taula 69. Prescripció d’articles ortoprotètics per capítols, RSB 2011

Capítol 2010 2011 % variació

2010-2011

Ajudes per al tractament d‟afeccions circulatòries 6.122 7.165 17,04%

Ajudes per a la prevenció dels danys per pressió (ajudes antidecúbits) 5.725 5.744 0,33%

Equipaments per a l‟aprenentatge del moviment de la força i de

l‟equilibri 196 185 -5,61%

Ortesis de columna vertebral 12.815 11.207 -12,55%

Ortesis de membre superior 8.233 7.363 -10,57%

Ortesis de membre inferior 13.182 12.001 -8,96%

Pròtesis de membre superior 277 263 -5,05%

Pròtesis cosmètiques i no funcionals 92 100 8,70%

Pròtesis de membre inferior 5.477 5.905 7,81%

Altres pròtesis que no pertanyen als membres 3.970 3.825 -3,65%

Calçat ortopèdic 2.302 1.983 -13,86%

Ortopròtesis per agènesis 21 13 -38,10%

Ajudes de marxa manipulades per un sol braç 823 536 -34,87%

Ajudes de marxa manipulades pels dos braços 8.408 8.460 0,62%

Cadires de rodes 14.035 14.159 0,88%

Accessoris per a cadires de rodes 5.170 4.415 -14,60%

Ajudes per a l‟audició 618 638 3,24%

Total 87.465 83.962 -4,01%


Taula 70. Rànquing dels 10 articles més prescrits, RSB 2011

Descripció de l’aparell 2011 Import 2011

Cadira de rodes de xassís plegable autopropulsable 12.161 2.918.640

Carrutxa plegable regulable en alçada 7.033 210.990

Ortesi semirígida lumbosacra 5.498 272.701

Coixí de seient antiescares d'escuma 3.051 112.582

Coixí de seient antiescares de gel de silicona 2.414 164.876

Pròtesi mamaria exògena de silicona sòlida lleugera 2.404 444.764

Ortesi passiva de canell amb termoplàstic 2.148 21.587

Ortesi passiva per al dit polze amb termoplàstic 1.708 120.636

Ortesi rígida lumbosacra estàndard 1.567 421.805

Carrutxa plegable articulada fixa o pas a pas 1.241 34.748

Subtotal 39.225 4.723.329

Total prescripció articles ortoprotètics 83.744 18.281.721,00

Com a l‟exercici 2010, els articles més prescrits són les ajudes per a la deambulació, les ortesis lumbosacres i els coixins antiescares. Aquests articles representen 36,03% de la prescripció i un 20,19% de l‟import. Taula 71. Aparells ortoprotètics prescrits per àmbit territorial, RSB 2011

Àmbit territorial 2010 2011

% variació

2010-2011

Alt Penedès 1.670 1.564 -6,35%

Baix Llobregat Centre - Fontsanta 6.517 6.045 -7,24%

L‟Hospitalet i el Prat de Llobregat 5.639 5.636 -0,05%

Baix Llobregat Litoral 6.347 6.419 1,13%

Baix Llobregat Nord 2.262 2.180 -3,63%

Baix Montseny 842 724 -14,01%

Barcelona 30.029 28.623 -4,68%

Barcelonès Nord i Baix Maresme 7.193 6.945 -3,45%

Garraf 1.910 1.983 3,82%

Vallès Oriental Sector Central 5.022 4.069 -18,98%

Maresme Central 4.343 4.313 -0,69%

Baix Vallès 1.300 1.470 13,08%

Vallès Occidental Est 7.582 7.193 -5,13%

Vallès Occidental Oest 6.809 6.455 -5,20%

Fora RSB 343

Total RSB 87.465 83.962 -4,01%

Tall efectuat el 25 d‟abril de 2012. Font d‟informació: Datamart.


Lliurament de desplaçaments

Els lliuraments de desplaçaments presentats durant l‟exercici 2011 han suposat a

l‟RSB la gestió d‟un total de 1.221 expedients per un import de 586.978,91 €, dels

quals s‟han denegat 14 expedients per un import de 1.965,70€. La resta, 1.207

expedients per un import de 585.013,21 €, s‟han tramitat per al seu pagament. Tots

ja han estat abonats (30/03/12)

Taula 72. Lliurament de desplaçaments, RSB 2011

Global anual Situació actual

Situació Exp. Import % d'exp.

Denegats per l‟RSB 14 1.965,70 1,15%

Tramesa al GECAT 1.207 585.013,21 98,85%

Total RSB 1.221 586.978,91

Tall efectuat el 13 d‟abril de 2012.

La comparació entre les dades dels exercicis 2010 i 2011 permet objectivar durant

l‟exercici 2011 una atenuada continuació de la tendència decreixent ja observada

durant el període 2007 i 2010, tant pel que fa al nombre d‟expedients tramitats

mensualment com pel que fa als imports associats a aquests expedients. Així, els

1.207 expedients pagats al 2011per un import de 585.013,21, representen respecte

a l‟exercici 2010 un decrement del 2,50% pel que fa la nombre d‟expedients i de

l‟1,47% pel que fa a l‟import.

Gràfic 12. Lliurament de desplaçaments: evolució d’expedients pagats

i evolució de la despesa real, RSB 2011

Tall efectuat el 13 d‟abril de 2012. Font d‟informació: Datamart.

La mitjana, aproximada, del termini de pagament ha estat de 95 dies l‟any 2011,

respecte als 93 dies de l‟exercici 2010, la qual cosa representa un increment de

2 dies en el temps de resposta.

3.079

2.006

1.3731.229 1.207

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2007 2008 2009 2010 2011

Lliurament de desplaçaments: Evolució d'expedients (2007 - 2011)

1.418.293,00

934.813,00

704.344,00592.009,00 585.013,21

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

2007 2008 2009 2010 2011

Lliurament de desplaçaments: Evolució d'import (2007 - 2011)


Farmàcia exclosa (medicació especial)

Durant l‟exercici 2011 s‟han enregistrat d‟entrada a l‟RSB per a la seva gestió 556

sol·licituds, s‟han resolt un total de 498 sol·licituds, 418 de les quals han estat

favorables 75,18% i 80 han estat desfavorables 14,39%. L‟evolució respecte a

l‟exercici 2010 permet objectivar un lleu decrement de l‟1,07% pel que fa a l‟entrada

d‟expedients i un decrement del 4,41 % pel que fa a la resolució.

Taula 73. Farmàcia exclosa, RSB 2011

Control de Resolucions (2010 - 2011)

Expedients 2010 2011 %s total

Sol·licituds denegatòries 59 80 14,39%

Sol·licituds aprovatòries 462 418 75,18%

Sol·licituds pendents de resoldre 41 58 10,43%

Total de sol·licituds 562 556 100,00%

Gràfic 13. Farmàcia exclosa: control de resolucions, RSB 2011

La mitjana aproximada de resolució ha estat durant l‟any 2011 de 41 dies. La

comparació entre les dades dels exercicis 2010 i 2011 permet objectivar durant

l‟exercici 2011 un increment de 12 dies respecte a l‟exercici 2010. Pel que fa als

expedients de pagament, durant l‟exercici 2010 es van gestionar un total de 1.071

expedients per un import de 323.047,69 € respecte als 1.228 expedients de

pagament gestionats durant l‟exercici 2011 per un import de 382.219,82 €, la qual

cosa significa un increment del 15,19% pel que fa al nombre d‟expedients i del

18,30% pel que fa a l‟import.

0

100

200

300

400

500

600

2007 2008 2009 2010 2011

107 75 76 59 80

481453 446 462 418

613 4 41 58

Farmàcia Exclosa: Resolucions (2007- 2011)

Pendents

Aprovatòries

Denegatòries


Gràfic 14. Farmàcia exclosa: evolució d’expedients pagats i evolució de la despesa

real, RSB 2011

Tall efectuat l‟11 d‟abril de 2012. Font d‟informació: Datamart.

La mitjana, aproximada, del termini de pagament durant l‟any 2011 ha estat de

84 dies, respecte als 77 dies de l‟any 2010, la qual cosa representa un

increment de 7 dies.

Taula 74. Tipologia de productes farmacèutics exclosos, RSB 2010 - 2011

2010 2011

Medicació Expedients Expedients % exp.

Material d‟incontinència urinària 653 750 61,07%

Medicaments no oferts o exclosos 152 183 14,90%

Altres productes i efectes 47 100 8,14%

Fórmules magistrals 55 67 5,46%

Productes per a patologia ocular 54 38 3,09%

Productes dermatològics 34 19 1,55%

Laxants no oferts 23 18 1,47%

Material divers de cura 3 16 1,30%

Dietoteràpia 19 11 0,90%

Aparells i material respiratori 20 10 0,81%

Productes sanitaris 10 6 0,49%

Material d'incontinència fecal 4 4 0,33%

Material fungible bomba d'insulina 3 3 0,24%

Nutrició enteral i material per a la seva administració 0 2 0,16%

Tires reactives 2 1 0,08%

Total 1.079 1.228 100%

411.566

333.974 347.747323.047

382.220

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

2007 2008 2009 2010 2011

Evolució de la despesa abonada

(2007 - 2011)

1248

10391136

1071

1228

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

2007 2008 2009 2010 2011

Evolució del nombre d'expedients

(2007 - 2011)


Durant aquest exercici, a l‟efecte d‟unificar i facilitar la coordinació integral del

procés assistencial en un únic centre, s‟ha continuat desenvolupant, específicament

en l‟àmbit de Barcelonès Nord, la prova pilot iniciada l‟any 2008 que definia un nou

circuit de dispensació dels productes farmacèutics exclosos de la prestació de

l‟SNS, excepcionalment autoritzats per l‟RSB, mitjançant el Servei de Farmàcia de

l‟Hospital de l‟Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet.

Al final de desembre de 2011, es controlaven per aquest circuit específic 80

pacients, front als 60 controlats l‟any 2010, la qual cosa implica un increment del

33,33%. La despesa 2011 associada a aquests pacients ha estat de 77.783,42€, la

qual cosa significa un increment del 20,89% respecte als de 64.340,13€ de

l‟exercici 2010. Tots han estat ja abonats (30/03/2012), per tant, de manera global,

la despesa total associada al concepte de farmàcia exclosa ha estat de

460.003,24€, la qual cosa significa un increment del 18,74%.

Canvi de nivell de prestació de farmàcia (farmàcia gratuïta)

Durant l‟exercici 2011 se n‟han presentat 672, de les quals 124 han estat

favorables (18,45%), 153 han estat desfavorables (22,67%). Resten pendents de

resolució 396 expedients de l‟exercici 2011.

La comparació entre els exercicis 2010 i 2011 permet objectivar un lleu decrement

respecte a l‟any anterior pel que fa al nombre de sol·licituds presentades. Així, a

l‟exercici 2011 es van presentar 672 expedients, la qual cosa significa un decrement

del 3,03% respecte als 693 expedients presentats durant l‟exercici 2010.

Al gràfic 15 es recullen les dades comparatives corresponents a l‟interval 2007-

2011.

Gràfic 15. Farmàcia gratuïta, RSB 2007-2011

Tall efectuat el gener de 2012. Font d‟informació: L‟aplicació.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Entrada Aprovats Pendents Denegat

Expedients

Situació

Farmàcia Gratuïta: Evolució 2007 - 2011

2007

2008

2009

2010

2011


Diàlisi peritoneal domiciliària

Les persones assegurades pel CatSalut poden sol·licitar a la Regió un ajut mensual

excepcional per al finançament de les despeses d‟electricitat i aigua associades al

tractament de diàlisi peritoneal domiciliària: diàlisi peritoneal ambulatòria contínua

(DPAC) i diàlisi peritoneal cíclica automatitzada (DPCC) , mitjançant el centre

assistencial de la XHUP que els controla. Aquest dos tractaments es subvencionen

amb quantitats mensuals diferenciades: 67,61€ per a la DPAC i 135,23€ per a la

DPCC

El desembre de 2011 el nombre de pacients que rebien mensualment aquest ajut a

l‟àmbit territorial de l‟RSB era de 156.

Gràfic 16. Despesa de la diàlisi peritoneal domiciliària, RSB 2007-2011

Tall efectuat a gener del 2012. Font d‟informació: L‟aplicació.

La mitjana, aproximada, del termini de pagament durant l‟any 2011 ha estat de 93

dies, respecte als 77 dies de l‟exercici 2010, la qual cosa significa un increment de

16 dies.

183.028,28206.346,64 205.056,72 202.428,48 209.104,89

0

25.000

50.000

75.000

100.000

125.000

150.000

175.000

200.000

225.000

250.000

2007 2008 2009 2010 2011

Diàlisi Peritoneal: Evolució de la

despesa abonada (2007 - 2011)


Execució del pressupost 2011

9.


Execució pressupostària

En relació amb les dades pressupostàries del CSB, s‟inclouen en el pressupost

global del CatSalut a l‟RSB, que va ser de 6.448.038.441,26€, amb una

execució del 99,96%, i que representa el 72,19% del pressupost aprovat del

CatSalut.

El pressupost 2011 de l‟RSB inclou els recursos per afrontar les despeses

vinculades a les operacions corrents i les operacions de capital.

L‟execució pressupostària de l‟RSB de l‟exercici es presenta a la taula 75.

Taula 75. Execució del pressupost CatSalut a 31 de desembre 2011, RSB

Pressupost

assignat

Despesa

comptabilitzada

%

execució

Sous 2.955.580,28 2.955.580,28 100,00%

Quotes 789.333,64 758.316,64 96,07%

I. REMUNERACIONS DE PERSONAL 3.744.913,92 3.713.896,92 99,17%

Béns i serveis 837.568,44 744.900,83 88,94%

Compra de serveis sanitaris 3.133.528.749,15 3.133.527.994,56 100,00%

II. COMPRA DE BÉNS I SERVEIS 3.134.366.317,59 3.134.272.895,39 100,00%

Farmàcia -receptes mèdiques- 1.269.295.467,31 1.269.244.184,72 100,00%

Medicació especial 412.300,79 412.300,79 100,00%

Lliuraments 985.631,79 985.631,79 100,00%

Pròtesis 20.494.771,26 20.494.771,26 100,00%

Rescabalaments 2.291.545,94 2.290.395,06 99,95%

Empreses públiques, consorcis i fundacions 21.107.984,74 20.412.787,83 96,71%

Contracte programa 1.879.675.435,53 1.879.675.435,53 100,00%

IV. TRANSFERÈNCIES CORRENTS 3.194.263.137,36 3.193.515.506,98 99,98%

OPERACIONS CORRENTS 6.332.374.368,87 6.331.502.299,29 99,99%

VI. INVERSIONS REALS 35.704.724,46 34.505.887,87 96,64%

VII. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 26.177.910,53 26.137.870,53 99,85%

VIII. APORTACIONS DE CAPITAL 53.770.048,49 53.386.488,19 99,29%

OPERACIONS DE CAPITAL 115.652.683,48 114.030.246,59 98,60%

Bestretes al personal 11.388,91 11.265,95 98,92%

OPERACIONS FINANCERES 11.388,91 11.265,95 98,92%

TOTAL 6.448.038.441,26 6.445.543.811,83 99,96%

Xifres en euros


Estructura del pressupost de despeses

L‟estructura econòmica de les despeses té el seu pes específic en les operacions

corrents que representen el 98,21% del total i les operacions de capital l‟1,79% i les

operacions financeres que són imperceptibles.

Gràfic 17. Estructura del pressupost de despeses corrents, RSB 2011

Operacions corrents

Les operacions corrents han estat de 6.331.502.299,29€, a continuació es detallen

les explicacions d‟aquestes despeses:

Capítol I - Remuneracions de personal ( 0,06%)

Capítol II - Compra de Béns i Serveis (49,49%)

Capítol IV - Transferències corrents ( 50,45%)

Pel que fa a les remuneracions de personal assoleixen la xifra de 3.713.896,92€.

Cal remarcar que la despesa en sous dels treballadors ha disminuït un -6,29%

respecte l‟exercici anterior. Aquesta reducció ve explicada per l‟efecte de l‟anualitat

sencera de les mesures aplicades a mitjan 2010 i per la reducció de professionals

contractats el 2011.

Quant a les despeses de béns i serveis (excepte concerts), han estat de

744.900,83€, un 18,33% menys que l‟exercici anterior. Aquesta disminució és

deguda a les mesures ja endegades a mitjan 2010 de reducció de la despesa i per

la modificació del model organitzatiu en el territori de l‟RSB, que va iniciar un procés

de centralització per optimitzar recursos i reduir la despesa. Aquest procés es va

portar a terme a finals d‟any amb el tancament de les seus de Badalona i de

l‟Hospitalet de Llobregat.

Les despeses en compra de serveis assoleixen la xifra de 3.133.527.994,56€.

Dins del Pla de reequilibri econòmic i financer de la Generalitat 2011 i com a

concreció dels objectius en el àmbit de la despesa, es fixen com a prioritats la

definició, execució, avaluació i seguiment del Pla de mesures urgents per a la

sostenibilitat del sistema sanitari el 2011. L‟objectiu d‟aquestes mesures és garantir

la sostenibilitat econòmica del sistema sanitari públic i la qualitat de les seves

prestacions i serveis. Pel que fa a compra de serveis, podem destacar la rebaixa

d‟un 2% a les tarifes que es paguen per l‟activitat sanitària i ajustar l‟activitat dels

49,49%

29,69%

20,05%

0,38%0,32% 0,06%0,01%

% Compra de serveis

% Contracte programa

% Farmàcia

% Prestacions complementàries


centres sanitaris buscant més resolució juntament amb la millora de l‟ús

responsable dels serveis per part dels ciutadans.

.

Pel que fa a l‟apartat de transferències corrents, la despesa total ha estat de

3.193.515.506,98 €, distribuïda en cinc grans tipus de despeses, tal com es mostra

a la taula 76:

Taula 76. Despeses de transferències corrents, RSB 2011

% Despesa comptabilitzada 2011

Contracte programa 58,86%

Farmàcia 39,74%

Prestacions complementàries: 0,76%

- Pròtesis i vehicles per a invàlids 0,64%

- Lliuraments per desplaçaments 0,03%

- Rescabalaments de despeses 0,07%

- Medicació especial 0,01%

Empreses públiques, consorcis i fundacions

0,64%

S‟incorpora per primera vegada dins de les operacions corrents del pressupost del

2011 les transferències a les empreses públiques, consorcis i fundacions amb un

total de 21.107.984,74 €, que representa un 0,33 % del total del pressupost de

l‟RSB.

Pel que fa a la despesa de farmàcia, l‟any 2011 ha tingut un decrement del

-7,80% en el total de Catalunya i un -7,50% a l‟RSB. Aquests decrements, que ja

es varen donar el 2010 en més petita mesura, han coincidit, per una banda, amb la

continuïtat de l‟aplicació del Reial decret Llei 4/2010, de 26 de març, de

racionalització de la despesa farmacèutica a càrrec de l‟SNS que ha suposat una

reducció del preu dels genèrics i modificació de tarifes i escala de deduccions OF.

La del Reial decret 8/2010, de 26 de març, pel qual s‟adopten mesures

extraordinàries per a la reducció del dèficit públic i s‟apliquen deduccions del 7,5%

en els medicaments no inclosos en el sistema de PR ni genèrics, reduccions del

7,5% en els preus dels productes sanitaris i d‟un 20% en el preu dels absorbents

d‟incontinència urinària. Durant una part del 2011 el Reial decret Llei 9/2011 de

mesures per a la millora de la qualitat i cohesió del sistema nacional de salut, on es

modifiquen alguns punts dels anteriors i proposa la generalització de la prescripció

per principi actiu com a mitjà d‟introducció criteris de responsabilitat en

l‟administració adient dels recursos econòmics disponibles.

D‟altra banda, s‟han aplicat mesures de gestió en el proveïdors (objectius

contractes, acords de risc, sistemes d‟informació, guies/acords de selecció de

fàrmacs....) que promouen la prescripció eficient i segura dels medicaments.


L‟últim grup pertany a les prestacions complementàries. Aquest grup inclou la

despesa de lliuraments per desplaçaments, les pròtesis, la medicació especial i

estrangera i els rescabalaments, i és la despesa més important, amb un import de

20.412.787,83 € i un gran increment respecte el 2010. Aquest increment és degut a

l‟entrada en vigor, el 5 de juliol de 2010, de la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març,

de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l‟embaràs

Operacions de capital

Les despeses de capital inclouen les inversions directes del CatSalut i l‟ICS i les

transferències de capital que s‟atorguen a centres de la XHUP. Els imports es

corresponen amb la tramitació de les despeses, d‟acord amb l‟acceptació dels

projectes o certificacions d‟obra, adquisició d‟equipaments o a les anualitats dels

convenis de finançament d‟inversions.

Les operacions de capital inclouen el capítol VI del pressupost, inversions

directes del CatSalut i de l‟Institut Català de la Salut; el capítol VII, subvencions

de capital als centres hospitalaris integrats a la XHUP, a corporacions locals i

convenis amb ajuntaments, i el capítol VIII, aportacions a compte de capital a les

empreses públiques, consorcis i resta d‟entitats en les quals participa el

CatSalut.

L‟import total de les operacions de capital del CatSalut/ICS aprovat per a

l'exercici 2011 ha estat de 115.652.683,48 €, i la despesa realitzada ha estat de

114.030.246,59 €, la qual cosa representa una execució del 98,60%.


Annexos

Glossari d’abreviacions



Glossari d’abreviacions

ABS àrea bàsica de salut

AINE antiinflamatori no esteroïdal

AIS àrea integral de salut

AIU absorbent d‟incontinència urinària

APS atenció primària de salut

ASPB Agència de Salut Pública de Barcelona

ASSIR atenció a la salut sexual i reproductiva

CAC centre d‟atenció continuada

CAP centre d‟atenció primària

CatSalut Servei Català de la Salut

CCU centre coordinador d‟urgències

CDR circuit de diagnòstic ràpid

CIP codi d‟identificació personal

CMBD conjunt mínim bàsic de dades

CSB Consorci Sanitari de Barcelona

CSMA centre de salut mental d‟adults

CSMIJ centre de salut mental infantil i juvenil

CUAP centre d‟urgències d‟atenció primària

DMA despesa màxima assumible

DS Departament de Salut

EAIA equip d‟atenció a la infància i l‟adolescència

EAP equip d‟atenció primària

ETODA equip de teràpia d‟observació directa ambulatòria

IAM infart agut de miocardi

ICO Institut Català d‟Oncologia

ICS Institut Català de la Salut

LOSC Llei d‟ordenació sanitària de Catalunya

MHDA medicació hospitalària de dispensació ambulatòria

PADES Programa d‟atenció domiciliària. Equips de suport

RAE reordenació de l‟atenció especialitzada

RCA registre central de persones assegurades

RE recepta electrònica

RSB Regió Sanitària Barcelona

SNS sistema nacional de salut

UFISS unitat funcional interdisciplinària sociosanitària

XHUP xarxa hospitalària d‟utilització pública

XSUP xarxa sanitària d‟utilització pública



Edifici Mestral. Parc Sanitari Pere Virgili

Esteve Terradas, 30

08023 - Barcelona

Tel. 902 011 115

Fax 93 259 41 01

[email protected]

mailto:[email protected]

Documents

Índex - csb.cat²ria-CSB-2011.pdf · Llistes d‟espera Recepta electrònica L‟atenció al ciutadà: reclamacions, segona opinió mèdica, enquestes 2.2. Garantir la millora i