Núm, 10. Època II Curs 2010- Núm, 10. Època II Curs 2010 ... · Núm, 10. Època II Curs 2010-Núm, 10. Època II Curs 2010 ---11 11 11 ... Programa Leonardo da Vinci a Romania

Núm, 10. Època II Curs 2010Núm, 10. Època II Curs 2010Núm, 10. Època II Curs 2010Núm, 10. Època II Curs 2010----11 11 11 11

ww

w.e

scola

deltre

ball.c

at

ww

w.e

scola

deltre

ball.c

at

ww

w.e

scola

deltre

ball.c

at

ww

w.e

scola

deltre

ball.c

at

Preu exemplar 3Preu exemplar 3Preu exemplar 3Preu exemplar 3€ € € €

Pi i Margall, 51 Pi i Margall, 51 Pi i Margall, 51 Pi i Margall, 51 2

L’any internacional de la quí-mica i l ’oli de les Garrigues

Joan Robinson. Professió eco-nomista.

Objectius del Mil�leni

Aurores Boreals. L’especte de Broken

La música

Teatre en anglès

Colombia y España.

Les intel�ligències múltiples

Nutrició i Salut

Katherine Pancol : professió escritora

La secretaria del centre: qu è ha canviat?

Aprendre música a l ’insti tut

Projecte EJE

Ivan Fernández i Ivan Montor-nès: autors del robot rastreja-dor

Plenari dels infants i adoles-cents de Lleida

Conferencia de Anna Caballé sobre la N ovela Nada de Car-men Laforet.

Comenius to England

L’Escola del Treball a la xarxa europea NETINVET

Comenius: Five Senses, Five countries

Projecte de mobili tat a Austria

Comenius Exchange trip to , Germany.

Programa Leonardo da Vinci a Romania

Programa Reconfort a Mon-tpellier

Les étudiants françaises et les grèves

Biblioteca darreres novetats

La marató de Barcelona

Entrevista a Ayad Lamdassen

S uma r i

Cuines del món

Gustos musicals a l ’Escola

Endevina qui és

Horóscopo

Esther Sala

Breus

Batega el cor

Aprèn més

Tot al sac

Affairs interns Racó dels llibres

El racó dels exalumnes

Professor Sanfeliu

Vidas significativas: Llorenç Castañ

Professor Antoni Josa

Professor Benito Navarro

Professor Lluís Roca

Entrevistes

4

35

21

16

36

12

26

24

27

47

46

45

70

56

74

73

72

50

52

48

32

28

30

31

75

61

59

63

65

38

40

Moda

Posa’t a l ’úl tima

42

El món des de l’Escola

22

54

68

11

8

20

41

3

Editorial Estem en un nou segle, ja fa més de deu anys i de

vegades ho oblidem. Les coses, la vida diària, els fets bons i dolents se succeeixen a velocitat vertiginosa. De vegades cal aturar-se, observar i reflexionar.

L’ON U ha establert vuit objectius a aconseguir pel nou mil�lenni. Són objectius dels qu e, malaurada-ment, en comptes de apropar-nos’en ens n ’allunyem. En aqu est numero els objectius del Mil�lenni són el nostre tema central. En un món en ebullició no hem acabat de pair una notícia qu e una al tra ja ens està copsant. A força de repetició, i de notícies d’impor-tància secundària en el millors dels casos, si no banal, estem perdent la noció del qu e és important per nos-altres; el benestar de les persones, la societat en defi-nitiva.

Una forta recessió econòmica ens fu eteja i el pitjor és qu e la fi de la mateixa és llunyana. Diuen alguns personatges anomenats entesos qu e per sanejar l 'e-conomia en general cal qu e els bancs estiguin bé. Es clar qu e això és a costa de la pobra societat qu e no tan sols en molts casos perd la seva vivenda sinó qu e ni tan sols no pot arribar a final de mes.

Encara qu e ens tenen molt entretinguts amb focs d’artifici i mentides hi ha exemples de com la gent es rebel�la contra aqu estes injustícies. En aqu est núme-ro us mostrem com el nostres veïns francesos li va-ren diu prou al seu govern.

Professorat i alumnes fan sentir la seva veu amb aportacions sobre temes diversos. A l ’any internacio-nal de la dona no podríem deixar de banda el fet, i us oferim dos articles sobre dones capdavanteres com

són Katherine Pancol i Joan Robinson.

A més a més, si voleu viatjar us expliqu em de pri-mera mà com són les aurores boreals i l ’Espectre de Broken.

Un cop més la nostra escola és internacional en tots els sentits; apreneu com han estat enguany els intercanvis que s’han fet amb altres escoles d’arreu d’Europa.

Enguany també volem especialment destacar les entrevistes amb els professors qu e se’ns ju bilen: Be-nito Navarro, Antoni Josa i Lluís Roca.

A qu ests i molts temes més, fets amb il�lusió per la nostra comunitat edu cativa, conformen el número d’enguany els quals esperem qu e u s agradin.

EQUIP

REDACCIÓ:

Professorat: Esther González , Magda Español, Mercè Ciutat, Llum Muñoz , Benito Navarro, Josep M Cal ucho.

Correcció: Llum Muñoz, Esther González , Magda Español.

Portada: Benito Navarro. Foto portada: Jordi Sanfeliu.

Maquetació: Josep M Calucho.

COL·LABOREN:

Professors: Neus C aufapé, Alba Carrasco, Magda Español, Arnau Freixes, Luís Lahoz , Dol ors García, Es ther Gonzál ez, Antoni Josa, Llum Muñoz, Benito Navarro, Enric Riu, Héctor Verdés , Jordi Sanfeliu, Paquita Sanvicens , Alegría Sarrado, Jaume Semis, Enric Tama-rit, Juanjo T orró, Hec tor Verdés, Mercedes Redondo, Jor di Barrufet, Camil Bustamente, Xavier M onclús, Jordi Sanfeliu, Gemma Santfe-liu, Jaume Semis i Al egría Sarrado.

Alumnes: Isabella Arraes, Oana Bercea, Mohamed Boulayoune, Mauricio D a Sil va, Lilian Farrús, Lorena García, Angela Gómez, Maria-mu Kabba, El ma N ezic, Merieme Oukadir, Esther Sala, Shuanfeng Zheng, Joan Tempr adó, Jarreh Jaiteh, David Ji ménez, M ohamed Aznay, Oana Bercea, Ioana Bochileanu, Marco Chasipanta, Nor ma R odríguez, Ioana Rosca, Iván r odríguez i Iván Montornés.

EDITA: Arts Gràfiques Bobalà. Pagès Editors.

Josep M Calucho

Coordinador Revista

4

L ’In stitut Escola del Treball ha decidit

a quest curs fer un canv i en la sev a imatge corporativa. Els fulletons de

l’Institut, els anuncis publicitaris i dos nous punts d’informació en seran, av iat, les principals

nov etats.

Val a dir que l’alumnat ha tingut un paper important en aquest canv i, atès que s’ha pensat

en ells com els pr otagonistes de tota la docu-mentació que incorporarà la n ov a imatge del

centre. És per aquest motiu que, durant el

darrer trimestre, s’ha demanat a l’alumnat d’ensenyaments obligatoris i postobligatoris la

seva participació i la cessió de la sev a imatge.

Molts alumnes han estat fotografiats i les sev es cares han aparegut ja als anuncis publicats en

premsa. Aviat formaran part dels tríptics i dels punts d’informació.

Disposem, hores d’ara, de moltes més imat-

ges que, tot i n o estar seleccionades, són la cara de l’In stitut Escola del Treball i les que, d’alguna

manera, representaran tots i cadascun dels

alumnes que han estat, estan i estaran a l’ins-titut. Algunes d’a questes fotografies les v olem

compartir amb v osaltres en a questa rev ista. La resta, les podreu trobar ben av iat al web del cen -

tre.

Nous temps, noves imatges

Canvi de la imatge corporativa de l’Institut

Br e us


Premis UdL a treballs de recerca

El pa ssat dia 12 de nov embre, l 'Aula Magna del campus de

Ciències de la Salut va ser l’escenari de l’acte de lliurament dels Pr emis a Treballs de Recerca d’estudiants de Batxillerat i Cicles

Formatius de Grau Superior, presidits pel rector de la UdL,

Joan Viñas, i el president del Con sell Social, Ramon Roca. En la setena edició d’a questa iniciativ a han participat un to-

tal de 133 pr opostes, distribuïdes en set categories: Salut i Nu-trició, Àrea Juridicoecon òmica, Tecnologia, Àrea Agroalimentària i Forestal, Estudis de Gènere, Hu-

manitats i Educació.

L’INS Escola del Treball v a ser la segona escola en acon seguir més premis i dues alumnes del nos-tre centre van ser les escollides: Noèlia Rojo Andrés amb el títol “ Els primers passos d’una planta”,

tutoritzat per Jordi Sanfeliu Llop i Tània Díaz Burgués amb el títol “Coneixem realment què són les

ONG’s?, tutoritzat per Santi Fernández. Els guanyadors, un cop matriculats a la UdL, gaudiran d’un ajut equiv alent a l'import de la matrícula del prim er curs. També s’atorgaran premis de 200 euros

als estudiants premiats, als tutors dels treballs i als respectius centres. Enhorabona als estudiants i a les sev es famílies, així com als tutors.

Premi APAC pel projecte ‘CLIL’ de la Dolors Garcia.

- El projecte CLIL està d’enhorabona –

A quest és el tercer any des de que el pr ojecte CLIL és v a endegar a

l’Escola.

Els alumnes que ara fan 4t d’ESO-CLIL han tingut ració doble d’a-d’anglès, van començar a 2n amb la Tecnologia del Aliments, a 3r s’han

enfr ontat a n ocions econòmiques sobre la Unió Europea i a 4t s’intenta

qu e prenguin con sciència sobre els pr oblemes energètics i mediambientals.

Puc assegurar que el professorat que ha impartit a questes matèries, l’Angel Sobrino, l’Esther

González, la Dolor s Garcia i jo mateix, ho hem fet amb dev oció i il�lusió.

El curs passat, la Dolors Garcia i jo vàrem tenir una llicència d’estudis a Anglaterra i Escòcia

per a fer un ‘Project’ relacionat amb els temes abans esmentats.

Bé doncs, la Dolors Garcia va presentar el seu ‘Pr oject ’- Alternative Energies. Environ-ment- a la Conv enció anual de l’APAC, Associació Pr ofessors Anglès Catalunya, i li ha estat ator -

gat el Primer Premi (categoria A). El premi con sisteix en un curs d’estiu a Anglaterra, patrocinat

pel British Council.

Enhorabona, doncs, Dolors ! Ha estat un excel�lent remat per a quest projecte, una ‘cirereta’ del

pa stís que ens alegra i dóna ànims a tothom.

6

Br e us

Escola europea de Short Sea Shipping

Dels dies 12 al 15 de febrer, l’alumnat del

2n curs del CFGS

Gestió del transport va assistir al curs

Most-Numina sobre autopistes del mar i

logística sostenible que organitza l’Escola Euro-

pea de Sh ort Sea Shipping.

A quest curs s’emmarca din s del projecte eu-

ropeu GLAD (Green Logistics Action & De-

ployment) i s’imparteix a bord del vaixell Cruise Barcelona de Grimaldi Gr oup Naples en la ruta

qu e connecta Barcelona amb el port italià de Civ itav ecchia.

Les autopistes del mar entre a quests dos

ports són un magnífic exemple d’intermodalitat i de transport marítim de curta distància. El

contingut del curs inclou a spectes de logística

marítima i de legislació europea, i se centra en l'anà lisi de les autopistes del mar

(infraestructures dels ports, serv eis per països, etc.). Destaca l'apartat de costos, tant directes

com externs, que permet que els estudiants

comprov in, per si mateixos, els av antatges de la comodalitat, tant pel que fa a l'estalv i monetari,

com pels beneficis que es deriv en per al conjunt de la societat en reduir l'impacte del transport

sobre l'entorn. El temari es complementa amb

l'estudi d'un cas particular, la v isita al Port de Barcelona i al port de Civ itav ecchia, la realitza -

ció de taller s i l 'explicació “in situ” del funciona -

ment intern d'un vaixell (pont de comanda -ment, sala de màquines, càrrega a la bodega).

Hi col�laboren: Unió Europea (programa Marco Polo), Port de Barcelona, European

Sh ortsea Network, Porti di Roma e del La zio i

Grimaldi Gr oup Napoli.

Comenius multilateral: 5 sen-ses, 5 countries

Entre els dies 7 i 12 de n ov embre d’a -

qu est curs, alumnat i

pr ofessorat del cen -tre v an realitzar una

estada a Istambul, Turquia, fruit de l’intercanv i que, dins el pro-

jecte Comenius Multilateral “Fiv e Senses, Fiv e

Countries” s’està realitzant al llarg dels cursos 2009/10 i 2010/11 . Amb aquesta v isita ja són

10 els alumnes que han pogut v iure l’expe-

riència que suposa un intercanv i. Durant l’esta-da es van realitzar múltiples activ itats i v isites

relacionades amb aquelles coses pròpies de la cultura turca, relacionades amb els cinc sentits,

qu e han de permetre assolir els objectius fixats

en l’intercanv i.

Visita al port de Tarragona

El passat mes de nov embre, l’alu-

lumnat de Tercer curs d’ESO van

v isitar el Museu

Marítim de Tar-ragona, dins de

les activ itats prev istes pel departament de

CCSS de l’Institut Escola del Treball de Lleida. La v isita consistí en uns tallers al mateix edifi-

ci del Mu seu i, posteriorment, un passeig amb Golondrina, durant el qual les monitores van

fer una exhaustiv a explicació del funciona-

ment del Port. El pr ofessorat acompanyant: Tina Bañasco, Santi Fernández, Mar Or ó i

Mercè Ciutat.


Electricitat visita el campament de la Canadiense

Alumnes del curs de 1r de Cicle Mitjà d'In stal�lacion s Elèctriques, acompa -

nyats dels professors Josep Mª Griñó i Miquel Borràs van assistir el passat dia 11 de desembre al Museu Campament de la Canadiense de Lleida.

8 de març, dia Internacional de la Dona Treballadora

La comissió

cor r espon en t del Serv ei de

Mediació del

nostre centre ha organitzat

una exposició

per a comme-morar, un any més, el dia Internacional de la

dona Treballadora.

Un recull de dones de diferents àmbits amb

un comunicat introductori per tal d’informar

dels orígens i l’actualitat del tema. Volem des-tacar la frase incorporada al final de la mostra:

“… i totes aquelles dones entre les quals

estàs tu”

L’INS Escola del Treball elabo-ra un llibre electrònic en un dels seus projectes Europeus

Entre els dies 13 i 18 de març, alumnat

d’ESO i pr ofessorat del In stitut Escola del Tre-

ball realitzen una estada a Brentwood, Angla -terra, fruit d’un intercanv i v inculat al pr ojecte

Comenius Multilateral “Fiv e Sen ses, Fiv e

Countries”.

A quest pr ojecte s’està duent a terme al cen-

tre, simultàniament amb uns altres 5 projectes europeus.

Amb aquesta v isita l’alumnat i el pr ofesso-

rat podran v iure l’experiència que suposa un intercanv i. Durant l’estada es realitzaran múl-

tiples activ itats i v isites relacionades amb

a quells a spectes propis de la cultura anglesa i amb els cinc sentits, que han de permetre a sso-

lir els objectius fixats en el pr ojecte i la finalit -zació del llibre electrònic que estan elaborant.

Visita-taller a la xiloteca de l'ETSEA

El passat div endres 12 de no-v embre l'alumnat dels cicles

formatius de la família de Fus-

ta i Moble va v isitar la xil�loteca de l'Escola Tècnica

Superior d'Enginy eria Agrà-ria, dins la Setmana de la Ciència. L'alumnat va

poder conèixer les diferents tècniques per a la

identificació i la classificació de la fusta i v a po-der sotmetre diferents mostres de fusta a pro-

v es de resistència.

Trobada esportiva a Mollerussa

El pa ssat 31 de març l'alumnat de 2n d'E-

SO, v a participar en la

Trobada Esportiva per a centres de secundà-

ria, realitzada a Molle-

russa. En la jornada van poder gaudir de la pràctica d'esports com el

Kor fball, el piragüisme, l'a eròbic, el bàdminton, les bitlles, el balance-bikes i el taekwondo.

8

Reconeixent que la comprensió de la natu-

ralesa material del nostre món es basa, en par-

ticular, en el nostre coneixement de la quím ica.

Destacant que l’educació al voltant de la

quím ica és fonamental per a fer front a desa-

fiaments com el canvi climàtic global, en el subm inistrament de fonts sostenibles d’aigua

potable, aliments i energia, i en el manteni-ment d’un ambient sa per al benestar de totes

les persones.

Tenint en compte també que la ciència de la

quím ica i les seves aplicacions produeixen me-dicaments, combustibles, metalls i pràctica-

ment tots els productes manufacturats.

Conscient que l’any 2011 dóna l’oportunitat de celebrar les contribucions de les dones a la

ciència en el centenari de la concess ió del Pre-m i Nobel de Quím ica a Maria Sklodowska-

L’ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA I L’OLI DE LES GARRIGUES

A pr è n mé s

Escultura representant la unió entre els pobles, realit-zada amb fusta d’olivera. Foto: Josep M Calucho


Curie.

A questes i d’altres paraules figuren a la reso-lució 63/209 de 19 de desembre de 2008 en la

qu e l’Assamblea General de les Nacion s Unides (ONU) decideix proclamar el 2011 com l’Any In-

ternacional de la Química amb la finalitat d’ a-

pr opar aquesta ciència a la societat.

La proclamació com a any de la Química em

va molt bé per a establir un lligam entre dos con -ceptes que, de ben segur, ni el director de la de-

nominació d’origen de l’oli de les Garrigues ni

qualsev ol expert en marketing g osarien barrejar: qu ímica i oli v erge; en tot cas per a contraposar-

los.

Existeix una tendència generalitzada a rela-cionar producte natural amb quelcom que és bo i

a pr oducte artificial com allò que és dolent i que conté química. “Pr ov a el meu v i, no té res de quí-

mica” hem sentit alguna v egada quan un aficio-

nat a l’enologia en s v ol mostrar la bondat i la n o presència d'a dditius en l’elaboració.

Res més lluny de la realitat. Tan naturals són

les taronges amb la sev a v itamina com els gasos expulsats pels v olcans en erupció i tot dos pre-

senten efectes ben diferents. Igualment la matei-xa química té un medicament que els benzopire-

nos formats quan torrem massa el pa o la carn,

operació ben natural per cert.

Es diu oli d’oliva v erge a tot a quell oli obtin -

gut només per molturació de l’oliv a, separació de

la fase oleosa i filtració de les impureses. L’ob-tenció d’a quest suc (per què l’oliva és un fruit)

està feta d’una manera “natural”, sen se la inter-v enció de cap substancia química externa, però

plena de substàncies químiques, com no podria

ser d’una altra manera.

El procés d'elaboració genera uns residus

“naturals”, procedents de l’oliv a, tòxics que nin-

gú en a quest moments g osaria v essar-los al cla -v egueram. Són substancies totalment “naturals”

pr oduïdes per la sav iesa de la naturalesa.

Igualment la sav iesa de la naturalesa ha fet

qu e l’oliv era hagi produït un seguit de compos-

tos químics com són els triglicèrids que formen

el 98,5 % dels components de l’oli.

Els triglicèrids són uns pr oductes químics for -

mats per cadenes de car-

boni unides mitjançant àtoms d’oxigen a un alco-

hol conegut com a gliceri-na formant un trident se-

g ons es v eu a la figura. Les

R, R’ i R’’ indiquen la ma-jor o menor complexitat d’a questes cadenes car-

bonades on pot hav er-hi enllaços simples o do-

bles el que té influència en què el greix sigui sò-lid o líquid a temperatura ambient.

La pr oporció d’enllaços simples o dobles en l’oli d’oliv a és la ideal quant la pr otecció de l’oli

fr ont a l’oxidació i les necessitats d’àcids greixos

essencials que l’organisme humà no pot sintetit -zar i que hi conté (ac linoleic i lin olenic).

Però el més v aluós de l’oli d’oliva v erge no és

a questa fracció tan important quantitativament sinó l’1 ,5 % restant, allò que els químics anome-

nem insaponificable.

L'insaponificable és un seguit de substàncies

qu e la naturalesa, en la fàbrica de l’oliv era ha

pr oduït amb unes primeres matèries tan sim -ples com l’aigua i el diòxid de carboni, Entre

elles les més v aluoses són:

Carotens: són colorants presents en moltes fruites i flors que a la v egada són precursor s de

la v itamina A.

T ocoferols: un grup de compostos antioxi-

dants, el més abundant d’ells, l ’α-tocofer ol, és la

v itamina E.

Polifen ols: són substàncies antioxidants

responsables del sabor de l’oli.

Compostos volàtils: S’han arribat a identi-ficar més de 100 compostos v olàtils entre els

quals es tr oben hidr ocarburs alifàtics i aromà-tics, alcohols, cetones, aldehids, esters, èters,

etc. Són els responsables dels aromes dels olis.

Triglicèrid

10

Clorofil�les: pigment v erd típic dels

v egetals i exclusiu de l’oli de oliva. En l’obscuritat actua com antioxidant i poten -

cia l’acció dels demés antioxidants.

Pr ecisament la presència dels antioxi-

dants naturals de l’oli i la moderada pro-

porció d’àcids insaturats fa que a quest es-tigui pr otegit front a l’oxidació.

A questes substàncies contingudes a l'insaponificable de l'oli d'oliv a es troben

també a d'altres olis: gira-sol, blat de mo-

ro, soja, etc. per ò la major part d'elles desapareixen en el procés d'elaboració.

Només l’oli d’oliva v erge pel fet de ser un

suc exprimit, com si fos el d'una taronja, presenta intactes les sev es propietats igual

qu e es troben al mateix fruit, l 'oliv a.

Benito Navarro

Professor de Química

A pr è n mé s


J oan Robinson és una de les economistes més brillants qu e ha tingut la història de

l ’economia.

Va néixer el 1903 i va morir el 1983, va estu diar a la universitat de Cambridge i el 1929 hi va començar a treballar com a professora, arribant a ser catedràti-ca d’economia el 1965.

Tot i qu e en un principi va anar recorrent dife-rents tendències econòmiqu es, finalment es va alinear amb les teories Keynesianes, es pot dir, per tant, qu e va ser una deixeble de John Maynard Keynes.

J.M. Keynes és, probablement, un dels millors economistes qu e han existi t. Les seves teories van revolucionar la ciència econòmica. A qu est economista va introduir la teoria dels cicles econòmics i la política fiscal tal com l ’entenem actualment, de fet les seves teories van ser les dominants en les políti -qu es pú bliques dels estats fins el període d’estanflació, en la dècada dels 70.

Però tornem a Joan Robinson, algunes de les teories qu e va introduir foren les de la competència im-perfecta (s’ha de te-nir present qu e J.M. Keynes basava els seus models precisa-ment en tot el con-

trari, la competència perfecta), segur qu e els estudi-ants de l ’assignatura d’economia de batxillerat saben del qu è estic parlant, ja qu e els models qu e estudien molts cops estan basats, precisament, en la compe-tència perfecta.

Dels diferents elements qu e caracteri tzen la com-petència perfecta Joan Robinson en critica dos. El primer aspecte és qu e hi ha barreres d’entrada i sorti -da del mercat, tant per a oferents com per a deman-

dants (la competèn-cia perfecta diu qu e ha d’haver lliure entrada i sortida d’o-ferents i demandants en un mercat). El segon aspecte és qu e els produ ctes són diferenciats, ja qu e els oferents volen qu e els consumidors tinguin la sen-sació qu e el seu producte és únic en el mercat, de ma-

nera que es generi una competència monopolística (la competència perfec-ta diu el contrari, tots els produ ctes han de ser homogenis, de manera qu e els demandants no puguin diferenciar els produ ctes en funció dels oferents).

La seva aportació més important és, però, les teories sobre el creixement econòmic, essent una de les iniciado-res de la “Cambridge Growth Tehory”. En aqu est marc una de les qü estions més interessants qu e va tractar és el tema de l ’assignació o de l ’agregació de capital (pensament qu e la va apropar al partit laborista i a teories marxistes, tot i qu e no es pot considerar com a tal ), però en un article com aqu est,

crec qu e no és convenient qu e m’estengui en aqu esta teoria.

La seva obra és força extensa, va escriure uns 30 llibres i centenars d’articles.

Joan Robinson és una de les persones qu e més admiro per molts motius: per la seva fortalesa, per la seva intel�ligència, per les seves ganes de saber i so-bretot perqu è és dona. Perquè va ser dona en un món dominat pels homes, on una dona de la seva eloqüèn-cia i de la seva diligència en la recerca econòmica era una extravagància. El seu cas és un dels més injustos qu e s’han donat en la història dels Premis N obel, ja qu e va ser discriminada per ser dona.

Joan Robinson.

Professió: economista

Xavier Monclús

Professor d’Economia

12

H an passat més de deu any s des que l’Orga -nització de les Nacion s Unides aprov à la

declaració de principis i objectiu s per al nou mil�lenni.

A la fi del segle XX, es v a fer ev ident que els

pr oblemes greus als quals s'enfr onta la humani-tat hav ien de ser solv entats mitjançant la

col�laboració i cooperació entre tots els països.

L’any 2000, sota l'auspici de Nacions Unides, 189 països, entre ells Espanya, signen la Decla -

ració del Mil�lenni, comprometent-se a incre-mentar el compromís mundial per a reduir la

pobresa i conv ertir el dret al desenv olupament en una reali-

tat per a tots els països i per so-

nes per a l'any 2015. La reunió es v a dur a terme a Nova York el

8 de setembre de l’any 2000 amb la finalitat de transmetre

un missatge entenedor a tot el

món: l’ eradicació de la pobresa mundial cal que sigui prioritària

per a totes les nacion s. (1 )

En aquesta declaració v an rea -firmar el caràcter univ ersal dels

pr opòsits i principis de les Naci-on s Unides tot fent una menció

explícita dels valors fonamen-

tals del n ou mil�lenni:

La llibertat, la igualtat, la solidaritat, la tole-

rància, el respecte del medi ambient i la respon -

sabilitat comuna.

... i v an comprometre’s a alliberar la humani-

tat de la guerra, la pobresa extrema i l’amenaça de v iure en un planeta malmès per l’activ itat hu-

mana...

Els punts es concreten en vuit, cadascun dels quals té una sèrie de metes a a ssolir que s’es-

pecifiquen degudament.

OBJECT IU 1: ERA DICAR LA POBRE-

SA EXTREMA I LA FA M

Objectius del Mil�leni

Pel 2015, objectius assolits? “La pobresa és la pitjor forma de violència”. Mahatma Gandhi.

A pr è n mé s

(1)A qu est text està copiat textualment de la presentació de la campanya “ lluitem pels objectius del nou mil�lenni”, projecte Educaci ó per al Desenv olupament. Assemblea de Cooperaci ó per la Pau, a ni-vell de Catalunya.


Meta 1 : reduir a la meitat el percentatge de

persones els ingressos de les quals siguin inferi-or s a 1 $ per dia

Meta 2: reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam

OBJECT IU 2: A SSOLIR L'ENSENYA -

MENT PRIMARI UNIVERSAL

Meta 3: v etllar per què tots els nens i nenes

puguin acabar un cicle complet d'enseny ament primari

OBJECT IU 3: PROMOURE LA IGUAL-

TAT ENTRE ELS GÈNERES I L'AUT ONO-MIA DE LA DONA

Meta 4: eliminar les desigualtats entre els gè-

neres en l'en senyament primari i secundàri

OBJECT IU 4: REDUIR LA MORTALI-

TAT INFANTIL

Meta 5: reduir en dues terceres parts la taxa

de mortalitat dels nens menor s de 5 any s

OBJECT IU 5: MILLORAR LA SALUT MATERNA

Meta 6: reduir la taxa de mortalitat materna

en tres quartes parts

OBJECT IU 6: COMBATRE EL V IH/

SIDA, EL PALUDISME I ALT RES MALAL-TIES

Meta 7 : detenir i començar a reduir la propa -

gació del V IH/SIDA

Meta 8: detenir i començar a reduir la inci-

dència del paludisme i altres malalties greus

OBJECT IU 7: GARANTIR LA SOST ENI-BILITAT DEL MEDI A MBIENT

Meta 9: incorporar els principis de desenv o-lupament sostenible en les polítiques i els pr o-

grames nacionals; inv ertir la pèrdua de recursos

del medi ambient

Meta 10: reduir a la meitat el percentatge de

persones sense d'accés a l'aigua potable

Meta 11 : millorar considerablement la v ida d' almeny s 100 milion s d'habitants de tuguris per a

l'any 2020.

OBJECT IU 8: FOMENTAR UNA A SSO-CIA CIÓ MUNDIAL PER AL DESENVOLU-

PA MENT

Meta 12: desenv olupar encara més un sistema comercial i financer obert, basat en n ormes, pre-

v isible i no discriminatori. Això inclou el com-pr omís d'a ssolir una bona gestió dels assumptes

públics i la reducció de la pobresa, en cada país i

en el plànol internacional

Meta 13: atendre les necessitats especials dels

països meny s av ançats. Això inclou l'accés lliure

d'aranzels i contingents per a les exportacions dels països meny s av ançats, el pr ograma millo-

rat d'alleugeriment del deute dels països pobres molt endeutats i la cancel�lació del deute bilate-

ral oficial i la concessió d'una assistència oficial

per al desenv olupament més gener osa als països qu e hagin mostrat la seva determinació de re-

duir la pobresa

Meta 14: atendre les necessitats especials dels països en desenv olupament sen se litoral i dels

petits Estats insulars en desenv olupament

Meta 15: encarar de manera general els pr o-

blemes del deute dels països en desenv olupa-

ment amb mesures nacionals i internacionals a fi de fer el deute sostenible a llarg termini

Meta 16: en cooperació amb els països en des-

env olupament, elaborar i aplicar estratègies que pr oporcionin als jov es un treball digne i produc-

tiu

Meta 17 : en cooperació amb les empreses far-

macèutiques, pr oporcionar accés als medica-

14

ments essencials en els països en desenv olupa-

ment

Meta 18: en col�laboració amb el sector pri-

vat, v etllar per què es puguin aprofitar els benefi-cis de les nov es tecnologies, en particular, els de

les tecn ologies de la informació i de la comuni-

cació.

A quests objectius estan desenv olupats a la

pàgina de les Nacions Unides on hi ha tot tipus

de detall amb imatges i estadístiques. Estudis molt ben presentats la qual cosa dóna la sensa -

ció que tot hagi de sortir molt bé. Per ò, tal com

han anat aquests deu any s, és possible que en cinc any s puguem solv entar aquests problemes i

assolir les fites marcades? Sembla ser que amb

la crisi econ òmica actual la situació ha empitjo-rat: les borses de pobresa estan augmentant con -

siderablement.

La Pobresa

De tots i totes és conegut que la causa princi-

pal per la qual hi ha tanta pobresa al món v e determinada per la desigual distribució de la ri-

qu esa. A niv ell mundial s’estima que de cada cent persones 14 estan en situació de necessitat

extrema tot i que es produeixen suficients ali-

ments a niv ell mundial com per abastir tota la població.

Tretze milions de nens i nenes moren per ma-

lalties infeccioses deriv ades de la fam i la desnu-trició. A quest objectiu és un dels principals rep-

tes que té la humanitat per tal de garantir una v ida digna per a tothom. Si n o aconseguim posar

fi a aquest problema, difícilment podrem avan-

çar en la con secució dels altres set restants.

L’alumnat de quart d’ESO del curs 2009-

2010 v an dur a terme, al llarg de l’any , un bonic

treball relacionat amb els objectius del Mil�lenni tot col�laborant amb un altre centre de Lleida

( In stitut Maria Rúbies) din s el projecte organit-zat a niv ell de Catalunya: Educació per al

Desenvolupament. Assemblea de Coope-

ració per la Pau, que finalitzà el mes de juny amb una trobada al nostre centre on es van pre-

sentar dits treballs. Pel que fa a la n ostra aporta-

ció fou una important col�laboració entre dife-rents equips de treballs amb una feina clarament

especificada i d’acord als coneixements tècnics

dels diferents alumnes.

Recerca d’informació, d’imatges, música, tex -

tos representatius... disseny del marc a desenv o-

lupar, muntatge, pr ojecció... tot un seguit de tas-qu es que conjuminades v an donar lloc a un bo-

nic PowerPoint musicat amb imatges, frases i continguts v isuals ben coordinats que recollien

els objectius i el seu desenv olupament així com

pr opostes de com participar des de la nostra po-sició, en tota a questa tasca.

A quest treball anava acompanyat d’un seguit

de propostes d’allò que nosaltres podem fer per contribuir a tot a quest pr océs, així que cada grup

presentava les sev es idees per tal de col�laborar en a quest llarg camí. Una d’a questes fou la difu-

sió dels objectius i la campanya per a una presa

de consciència. Va ser d’a questa manera que per a quest curs que estem acabant (2010-2011) i

amb l’estreta col�laboració del servei de Me

dia ció s’han dut a terme unes quantes accions, algunes de les quals estan resseny ades en

a quest mateix número de la n ostra rev ista Pi i Margall 51.

A hores d'ara, moments abans de tancar la

redacció, acabem de rebre la notícia que a cin -

“La Terra ens dóna prou per satisfer les necessitats de tots els homes i dones , però no per satisfer la seva avarícia”

Mahatma Gandhi

A pr è n mé s


quanta ciutats espany oles, entre les quals n'hi ha

de Catalunya, milers de ciutadans i ciutadanes han sortit al carrer per mostrar la seva indigna-

ció contra una crisi que l'estan pagant aquells qu e no l'han prov ocada. Jov es en la sev a majo-

ria, enlairant pancartes amb frases al�lusiv es a la

situació que afecta aquest col�lectiu i que cada cop empitjora. Indignació davant els abusos que

han donat lloc a situacion s d'autèntica necessitat d’uns mínims per a poder v iure. Queixes contra

un neoliberalisme deshumanitzador i destructiu

(Diari “Publico”). Tot això n o és més que una resposta al foment de l 'empobriment pr ogressiu

de la població, en especial del jov ent el qual té

unes perspectiv es de futur molt poc engrescado-

res. Caldrà repa ssar bé els objectius del mil�lenni

i posar-los al dia. De moment la realitat en s ma-nifesta que n o hem avançat. Caldrà cercar altres

camins per aconseguir-ho.

Mercè Ciutat

Professora de Ciències Socials

Alumnat 4t ESO curs 2009-2010

Aurores Boreals

L'aurora polar consisteix en una resplendor qu e apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones po-lars a causa de l 'impacte de les partícu -les de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latitu ds en l 'hemisferi nord es coneix com aurora boreal, bate-jat amb el nom de Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l 'alba Aurora i el seu fill , en representació dels vents del N ord. N ormalment es veuen més intensament durant les tem-porades de setembre a octubre i de març a abril. A les latitu ds de l 'hemisfe-ri sud es coneix com aurora austral .

A pr è n mé s

Foto: M.Ciutat

Islàndia Desembre 2010

18

L’Aurora Boreal

S ovint l'ésser humà cerca sensacions,

vivències, coses noves… de maneres molt diver-

ses. Així tenim que després de molts anys de

triscar per les muntanyes, viatjar per llocs no

massa transitats, es troba davant d’imatges on la

mà de l’home no hi és present, que la vista con-

templa un autèntic l’espectacle . Moltes d’aque-

stes situacions les coneixem per quantitat d’info-

rmacions i més en el segle XXl, el segle de la

immediatesa informativa: l'erupció d’un volcà, la

trencadissa d’un glaciar patagònic, la caiguda

massiva d’estels… i fins i tot, les aurores bore-

als!

En les nits clares d’Alaska, Canadà, Noruega,

Finlàndia, Islàndia… sovint podem veure al cel

un resplendor de tonalitats verdoses que rep el

nom d’Aurora Boreal, un fantàstic espectacle de

luminescència atmosfèrica.

El nom té el seu origen en la paraula “Aurora”, deessa romana de la sortida del sol i

d’altra banda, de la paraula Boreas , d’origen

grec, que significa Nord, donat que a Europa ge-neralment apareix a l’h oritzó. Sembla ser que

Galileu Galilei ja havia utilitzat aquest terme a

començament del segle XV II, el qual seria em prat posteriorment per altres científics.

És v isible d’octubre a març, tot i que, sov int també es pot contemplar fora d’a questa època,

quan la temperatura atmosfèrica sigui pr ou bai-

xa. És per això que el mesos de gener i febrer són els millors per les baixes temperatures. D’altra

banda, a l’hemisferi austral també es dóna el

mateix fenomen en les mateixes circumstàncies.

A pr è n mé s


L’Espectre de Broken: un joc de llum i ombres

P erò no tots els fenòmens que la natu-ra ens ofereix es poden preveure , com el que hem explicat anteriorment. Hi ha situacions que són imprevisibles del tot, doncs cal que es donin unes circumstàncies molt particulars. Persones que han estat grans excursionistes al llarg de la seva vida, que han viscut situacions meteorològi-ques molt diverses... no han tingut l’ocasió de contemplar un dels fenòmens, en a quest cas espectre del qual hem sentit parlar. Hem vist imatges, reportatges, fins i tot a Internet hi ha un “sac” ple d’informació... i a tot amant de la mun-tanya li agradaria poder contemplar algun dia. Es tracta de l’Espectre de Broken.

Aquest fenomen, rep el seu nom de la munta-

nya de Brocken, un pic situat a Harz, Alemanya. És degut a les boires freqüents i l'accessibilitat a baixa altitud ha creat una llegenda local.

És un fenomen visual bastant espectacular, poc freqüent i difícil de fotografiar. Per poder observar-lo, el lloc millor és a la muntanya, dalt d’un cim i a sota, per davall teu, un mar de nú-vols i boira. A més, el Sol ha d’estar preferent-ment baix, o sigui, a primera o a darrera hora. Acte seguit, cal mirar en direcció oposada al Sol, tot esperant que els rajos d’aquest es projectin al nostre cos, tot donant lloc a una ombra allargada damunt la capa de núvols. Així podrem observar una aureola o cercle de color vermellós al voltant de l’ombra. Aquest “fantasma” sembla que de vegades es mogui al ritme del moviment dels mateixos núvols

Mercè Ciutat

Professora de Ciències Socials

Foto M.Ciutat

Refugi Pinet, Pica d’Estats, estiu 2009

Foto M. Ciu tat

Peramola, Desembre 2003

20

L a música ha sido compañera del ser humano desde los comienzos de su historia. Se especula que sus comienzos tienen relación con la imitación de los sonidos de la naturaleza, como el canto de las aves y también de la naturaleza interna del ser humano, por ejemplo el ritmo natural de los latidos del corazón. Las últimas teorías referentes a los comienzos del arte le dan muchísima importancia al ritmo percibido interiormente y lo relacionan también con el quehacer de los chamanes y sus experiencias in-ternas y con la tribu.

Por increíble que parezca, el concepto de armonía -varias notas tocadas a la vez- ya se encuentra en la música prehistórica, por ejemplo, la música encon-trada en escritura en la ciudad de Ur, en Mesopotamia, la incorporaba. Y du-rante la prehistoria, la música formaba parte de celebraciones y rituales, lo que no es tan diferen-te de hoy en día. De hecho, nosotros somos prácticamente los mismos, pues las cosas que emocionan a los seres humanos son universales.

En mi país (Brasil) la música es muy importan-te, en los cumpleaños y otras reuniones fami lia-res, una vez al mes, en que todos nos reunimos, bai lamos, comemos y hablamos. En el colegio los niños pequeños bai lan un bai le tradicional muy bonito que es la “festa

junina” o “quadri lha” que en español es la fiesta infanti l. Es la repre-sentación de una boda, los protagonistas son el novio y la novia y des-pués todos bai lan alrededor de los “recién casados”.

La Samba es una parte de Brasi l que no se puede olvidar. Es una música de fusión de ritmos africanos, seguramente de Angola, y por-tugueses, tocada con instrumentos de cuerda, como el “cavaquinho” y las guitarras y de percusión, como el “surdo” y el “tamborim”. Desde pequeños nos enseñan la samba en las escuelas y en la fami lia también. Hay varias maneras de bai lar la samba:

La samba de los carnavales, de los desfi les, que consiste en caminar y mover el cuerpo a ritmo de samba.

La “bossa nova”, muy popular ya en los años 60, una mezcla de samba y jazz.

El “Pagode”, un movimiento que empezó en los años 80, en el que se uti lizan nuevos instrumentos como el pandero y el violao y el repique de mao . Se toca en bares y cafés al aire libre.

También está la “samba-cançao,” un tipo de canción romántica y de ritmo más lento.

A continuación una canción de mi país:

Ô Ô Ô Ô Ô bate tchan, bate tchan, bate tchan

Ô Ô Ô Ô Ô bate tchan, bate tchan, bate tchan

La música... Isabela Arraes

1r ESO

A pr è n mé s


B lue Mango came to Escola del Treball on the 7th March to perform a comedic play entitled Tune In.

The play was per formed by three actors from England and Ireland

who adopted multiple roles, so they switched fr om one character to another.

The plot consisted of a range of characters taking part in a day time

telev ision programme in which a resident chef cooks a traditional meal in the studio and a fashion expert giv es one of our students a

make ov er. In the competition, one of their lucky v iewers has the chance to find herself a boy friend to g o on a date in Cupid’s Corner

but with the presenters constantly arguing off camera. Some of our students took part in the drama,

play ing the r oles of the different boy friends and this made the students feel more inv olv ed in the performance. The characters had to discov er which boy friend the lucky v iewer finally chooses by the

answers the boy s were giv ing and how the chosen boy friend reacts when he sees her. Students’

laughter was heard throughout the hall as the plot unfolded.

At the end, there was a questions and answers session for our students to practice the speaking

and the oral comprehension skills in English.

Ov erall the play was well re-

ceiv ed by the students and the ex -perience was really enjoy able.

Teatre

en

Anglès

Mercedes Redondo

Professora d’anglès

22

Comenius to England

A h!, anar a Anglaterra en març és par-lar de Daffodils. Aquest narcís que s’escampa ar-reu, que li diu ‘adéu!’ a l’hivern i que ha estat inspi-ració d’un del poemes més famosos de tota la poe-sia romàntica anglesa.

La sortida va ser l’última del Projecte Comenius (2008-2011) : ‘Fiv e senses – Fiv e Countries’, al qual hi han participat Holanda, Turquia, França, Anglaterra i Catalunya.

L’expedició de l’Escola, formada per cinc alum-nes i tres professors, v a sortir de Lleida el 13 de març cap a Brentwood, Essex, l’escola que ara ens feia d’anfitriona. L’endemà, dilluns, i el dimarts van ser dia d’escola. Classes, jocs, esports, balls...

El dimecres v a ser el dia de la sortida a Londres. Un dia replet d’emocions. El primer stop va ser al Museu de la Ciència. En les dues hores passades allà, no v arem tenir temps de v eure ni tots el dino-saures, ni totes les geodes, ni altres tantes merave-lles allà exposades.

D’aquí vam passar a St James’s Park. Oh!, els cirerers florits i el groc del Daffodils!!, van ser el

millor acompanyant per nostre ‘packet lunch’.

Després v a v enir l’emoció del ‘London Ey e’. La nòria gegant que puuuuuuja i baaaaaixa, lenta-ment, on l’ull sense entrebancs pot v eure i sentir la ciutat com de migdiada, amb l’únic mov iment de les barcasses pel Tàmesis i els cotxes per Pont de Westminster.

No s’acaba aquí, no. El següent pas v a ser una estona de passejada pel British Museum. Aquí tampoc hi va haver massa temps per saludar totes les mòmies. Va ser un primer tast en aquest temple on es recull gran part de la història de la humani-tat.

I per últim, i com una traca final, el musical ‘Les Miserables’, ens va deixar a tots bocabadats. L’en-demà, a Cambridge, també va ser un dia molt es-pecial. El passeig en barqueta (Punting) pel riu Cam va ser molt especial i div ertit i....romàntic !!.

Div endres, per fi, va ser el dia dels adéus.

Els alumnes han fet amistats, han v ist una ma-nera diferent de v iure la v ida acadèmica, han gau-dit dels punts neuràlgics de Londres i Cambridge, i ‘han viscut amb el cinc sentits’, la llengua anglesa en el més ampli sentit de la paraula.

"Daffodils" (1804)

I wandered lonely as a cloud

That floats on high o'er vales and hills,

When all at once I saw a crowd,

A host, of golden daffodils ;

Beside the lake, beneath the trees,

Fluttering and dancing in the breeze.

William Wordsworth

Dol ors Garcia


El M ó n de s de l ’ Es c ola


Daffodils a St James Park

Fotografia: Josep M Calucho

24


L’Institut Escola del Treball membre del Comitè dir ectiu de

la xarxa europea NETINVET

E ls dies 29 i 30 de març v a tenir lloc a

París la primera trobada dels centres educatius europeus interessats en esdev enir membres de

la xarxa europea NETINVET.

L’acte va estar organitzat per la Confederació francesa del comerç (CGI) i v a comptar amb la

presència dels seny or s Richard Maniak i de Alain Caillat del Ministeri d’Educació de França.

L’In stitut Escola del Treball v a estar pr oposat

per formar part del Comitè directiu de la xarxa, el qual es va constituir formalment al finalitzar

la tr obada.

Qu è és NET INVET ?

NETINV ET és una associació sense ànim de lucre formada per centres de formació i per em-

preses de 10 països de la Unió Europea. Aquests

centres s’han unit, en el marc d’una confiança mútua, per tal de pr oporcionar als estudiants les

oportunitats de mobilitat durant el seu itinerari

formatiu i permetre, al mateix temps, el reco-neixement dels resultats dels aprenentatges ad-

qu irits durant els períodes de mobilitat. A quest reconeixement s’aconsegueix mitjançant el sis-

tema ECVET (European Credit Sy stem for Voca -

tional Training).

Avui dia, la xarxa està centrada en la for -

mació dins de l’àmbit del comerç internacio-

nal, per ò està prev ista la sev a extensió, en un futur proper, a altres titulacions dels sectors

del comerç i dels serv eis.

Bàsicament, NETINV ET pretén:

∗ Oferir un enfocament de qualitat basat

en la carta de qualitat.

∗ Ser una referència comú per a la formació

en l'àmbit del comerç a niv ell europeu.

∗ Formar part del pr océs de transferència i

del reconeixement dels resultats de l'apre-nentatge, dins del sistema ECVET.

∗ Esdev enir una eina per facilitar el segui-

ment i l 'aplicació de la mobilitat dels mem-bres de la xarxa.

Qui pot ser membre de NET INVET ?

Quin s són els requisits?

Els centres de formació que ofereixen capaci-tació en el niv ell 4 o 5 del Marc Europeu de Qua-

lificacions en l'àmbit del comerç internacional

poden ser membres de NETINVET. La formació qu e imparteixen a quests centres ha de ser com-

patible amb la referència compartida per la Unió Europea: Assis tent en el comerç internacional.

També en poden ser membres les organitzaci-

on s professionals que participen en el pr océs de construcció i / o certificació de la formació pr o-

fessional en el sector del comerç internacional.

A questes organitzacions pr ofessionals s’han de comprometre a facilitar la mobilitat i participa-

ció dels seus membres i a la difusió de la refe-rència compartida d’Ass istent en el comerç in-

ternacional.

Països qu e participen actualment en la xarxa

Països qu e participen actualment en la xarxa


Per què ha decidit l ’institut esdevenir membre de NETINV ET? Quin valor afegit

aporta al centre?

El centre ha decidit esdev enir membre de la

xarxa NETINV ET per què pr oporciona als alum-

nes del CFGS Comerç Internacional i, propera-ment, als alumnes dels CFGS Gestió del Trans-

port i Administració i Finances, les oportunitats de mobilitat durant el seu itinerari de formació i

permet el reconeixement dels resultats d’a -

prenentatge que els alumnes adquireixen durant els períodes de mobilitat fora de Catalunya .

A més a més, la xarxa proporciona un seguit

d’avantatges a tots a quells que en són membres. A questes són:

• Referències compartides per a la certifica -ció en el comerç internacional amb l’objec-

tiu de facilitar la mobilitat dels seu s alum-

nes.

• Centres d'acollida acreditats en 10 països

europeus.

• Empreses disposades a acollir alumnes en pràctiques professionals. Aquestes empre-

ses són preselecionades pels centres for -matius de la xarxa, els quals són acreditats

pel comitè directiu NETINVET.

• Pr océs de superv isió i de reconeixement

de la mobilitat.

• Cartes de qualitat per garantir la mobilitat.

• Lloc web www.netinvet.eu dedicat a la xar-

xa, que ofereix una part pública per pr o-moure la xarxa i una secció privada reser -

vada als seus membres.

• Facilitats per tr obar socis, a trav és d'una base de dades fiable de les empreses i cen -

tres de formació gestionats per la xarxa.

• Avaluacions de les mobilitats per part dels

centres de formació, de les empreses i dels

estudiants.

• Eines per la capitalització, la transferència

i validació dels resultats d'aprenentatge

adquirits pels alumnes.

• Oportunitats per a i l 'intercanv i de bones

pràctiques.

En definitiv a, NETINV ET és una autèntica

obertura a Europa!

Neus Caufapé

Directora del centre

Pàgina web de l ’associació Comitè directiu NETINVET

26

"Fiv e sen ses, Fiv e countries", és el títol del pr ojecte Comenius, en el qual ha participat l’In s-

titut Escola del Treball, juntament amb quatre

In stituts més, al llarg dels darrers tres cursos.

Amb a quest projecte, l’alumnat del n ostre

In stitut ha pogut conèixer els cinc països parti-

cipants i s’ha intentat que siguin capaços de re-conèixer les olors, sor olls, gustos i colors típics

de cada país. També han pogut aprofundir en els coneixements de llengües estrangeres i de TIC.

Per tal d’acon seguir-ho es van fixar una sèrie

d’objectiu s entre els quals desta quen la creació d’un llibre electrònic, d’un blog, d’una pàgina

web, d’un logotip del pr ojecte i d’un personatge

v irtual, tot utilitzant com a llengua v ehicular l’-anglès.

Tot aix ò, i més, h o podeu trobar en el següent lloc web, dins la pàgina web del nostre In stitut.

http://www.elmeuies.com/www/index.php?

option =com _content&v iew =art icle&id=346%3 A c o m e n i u s - m u l t i l a t e r a l -

association&catid=94%3Acomenius&lang=es

Els cinc països que han participat en a quest

pr ojecte són França, Gran Bretanya, Turquia,

Holanda i Espanya. L’alumnat i professorat im-plicat en el projecte han pogut realitzar, al llarg

dels cursos 2009-2010 i 2010-2011, intercanvis

en quatre destinacions: Rochefort, Lleida, Is-tambul i Brentwood.

Tot va començar l'octubre de 2009 quan, els nostres alumnes de 3r d’ESO v an v iatjar a Ro-

chefort. A continuació, l’abril i maig de 2010

vam rebre a Lleida els països associats. Ho vam hav er de fer en dues estades, a conseqüència de

la pluja de cendres, que v a impedir l’arribada

d’an-glesos i holandesos en la primera estada organitzada. Ja al llarg del curs 2010-2011 s’han

pr oduït les dues darreres estades: A Istambul la primera, a l’octubre de 2010, on v an assistir

alumnes de 3r ESO, 4t ESO i 1r de Batxillerat i, a

Brentwood la segona, a l’abril de 2011, amb alumnat de 4t d’ESO. Tots els v iatges han supo-

sat un seguit d’experiències i d'activ itats inobli-

dables i, la creació de lligams entre els nostres alumnes i els dels altres centres a ssociats.

Tot aix ò ha estat possible gràcies a la implica-ció de l’alumnat i pr ofessorat dels cinc centres

associats que, en tot moment, han estat oberts a

la participació i col�laboració en el pr ojecte.

Comènius Multilateral

“Five senses, Five countries”

Jordi Barrufet

Professor de Tecnologia

Camil o Bustamante

Departament de Llengües



Els pr ojectes de mobilitat són projectes en els

quals els alumnes que hi participen han de rea-

litzar pràctiques en una empresa estrangera. Realitzant així una part o la totalitat de la FCT.

Durant el curs acadèmic 2009-2010 v aren participar d’a questa experiència tres alumnes de

grau superior -pr ojecte Erasmus- dues noies de

la família de Química i un noi de la família Elèc-trica.

Tanmateix, v aren participar també tres alum-

nes de grau mig -pr ojecte Leonardo da Vinci- dos de la família de Fusta i Moble i un de la fa -

mília Elèctrica.

La durada de la sev a estada v a ésser de quatre

setmanes, del 27 de febrer fins al 26 de març de

2010.

A quest projectes es realitzaren coordinats

amb l’escola Austríaca Landesberufsshule de

Pinkafeld, de la regió del Burgenland.

Projectes de mobilitat a Àustria: Erasmus i Leonardo da Vinci

Jaume Semi s

Professor CF de Fu sta

28

S chwäbish Gmünd is a town in

the eastern part of the German state of Baden-Wurttemberg with a popula-

tion of around 62.000.

The students taking part in the

Comenius Exchange programme

“Spain and Germany, with the Ger-

man school Agnes Von Hohenstaufen

Schule, have recently returned from

their stay in Germany. Our students

arrived in Schwäbisch Gmünd on the

9th April where they would stay for a

few days enjoying an unforgettable

experience. They were shown around the school and they had the opportu-

nity to attend some classes and see

how the lessons are carried out there.

Then we visited Schwäbisch Gmünd

where our students had a guided tour

by a history teacher who explained to

all of us the history and some other

things of the town. They went to Nur-emberg with the Czech students, they

Comen ius Exchan ge trip to Schwäbisch Gmünd, Germany.



visited the town and the Documenta-

tion Zentrum where they saw very in-

teresting things about the Second

World War period. They also went to the beautiful town of Heidelberg, they

visited the old part of the city, the cas-

tle and the pharmacy museum. And

then Munich where they had a guided

tour by a German teacher who took

them to the main typical places. Fi-

nally, in Stuttgart they visited the

Mercedes Benz museum together with the Italian students, they really liked

it very much and learned a lot about

the beginnings of the automobile in-

dustry and then some free time to do

some shopping.

The students used this trip as an op-

portunity to experience and learn not only about the cultural heritage of

Germany but also about their style of

life, their economic situation and their

standard of living. This trip surely will

benefit the students to have a wider

knowledge of Europe.

Top left and bottom left the students and teachers of the exchange. Top right, the ci ty of Schwäbisch Gmünd. Bottom right the teacher Mercedes

Redondo in front of the Mercedes fac-tory.

Mercedes Redondo


30

Projectes de Mobilitat Europeus

PROGRAMES LEONARDO DA VINCI i ERASMUS EUROINVOC 2 009 (2009-2010)

COMENIUS MULTILATERAL DE LA FAMILIA DE FUSTA I MOBL E

PROGRAMA RECOMFOR

L a setmana del 20 al 26 de nov embre, dos alumnes del CFGS Comercial i

Marketing i tres professor s de l’Esco-

scola del Treball vam v iatjar a Romania per par-ticipar en el pr ograma Leonardo da Vinci amb el

Liceul Teoretic Teius de Teius, en el qual també

participav en alumnes i professor s d’Hongria, Alemanya, Turquia i Bulgària.

A quest programa consisteix en que els alum-

nes practiquin l’anglès, és a dir, aprenguin a co-municar-se correctament en a quest idioma, ja

qu e en anar a un país en el qual n o parlen la tev a

llengua i tampoc entens la sev a, la llengua de l’intercanv i és l’anglès.

A més a més, també v am assistir a classes, en les quals v am aprendre a crear una base de da -

des.

Durant aquesta setmana també vam realitzar

excursions en les quals vam gaudir de la sev a

història, paratges, monuments, esglésies i ens van fer partícips de les sev es costums.

A questa experiència ens v a serv ir per millorar

el niv ell de l’idioma, per descobrir la gentilesa i calidesa de la seva gent i per lliurar-nos de tòpics

marcats per la nostra societat env ers a la seva.

Si hagués de destacar una sen sació, una imat-

ge d’a quest v iatge, seria la manera tan merav e-

llosa amb la qual ens v an acollir les famílies i en general tot l’alumnat i professorat de l’Inst itut.

Lilian Farrús

CFGS Comercial i Marketing

PROGRAMA LEONARDO DA VINCI

Transilvana: Romania



E l curs passat, el n ostre Institut v a

iniciar un nou pr ograma de mobili-tat anomenat Reconfort, al cicle de

comerç Internacional amb l’In stitut Jules Gues-

de de Montpellier. El pr ograma té com

a objectiu l’in -tercanvi d’alumnes,

tant per a la realit-

zació de pràctiques e n e m p r e s e s

col�laboradores com

per al seguiment dels mateixos estu-

dis durant un perío-de de temps, en el

qual el professorat

dels dos Instituts han de coordinar les

pr ogramacions de

diferen ts cr èdits comuns, que són

impartits durant l’intercanv i.

L’experiència ha resultat molt motiv adora per

ambdues parts i possiblement el pr oper curs po-drem ampliar la durada, per què seg ons els inte-

ressats ha resultat curta.

Com a professor de Màr queting Internacio-nal que he impartit classes de forma conjunta

amb els alumnes dels dos centres, considero que l’experiència ens ha mostrat els n ostres punts

forts i febles respecte de la formació amb l’insti-

tut francès. La gestió administrativ a, el transport i el màrqueting internacional són els punts forts

del nostre cicle en comparació amb l’in stitut Ju-

les Guesde, en canv i els punts febles han estat el

niv ell d’idiomes i alguns temes concrets de nego-

ciació internacional com saber persuadir, con -v èncer i argumentar davant d’un públic.

En conclusió, l’experiència ha estat com una

petita auditoria amb la qual el professorat de la

família de comerç podrà prendre nota d’allò que s’ha de millorar per mantenir el mateix niv ell de

formació entre ambdós instituts que a la v egada

també serv irà per millorar les pràctiques a l’es-tranger.

Antoni Josa

Professor CF de Comerç

PROGRAMA RECONFORT A MONTPELLIER

França

32

Els francesos no estan contents, estan indig-nats amb la situació social i econòmica en què es troba immersa França. Coneix en de-tall les raons del seu descontentament i com un col�lectiu especialment actiu a l’hora de reivindicar els seus drets, els estudiants, po-sa entre les cordes tot un govern.

Les étudiants français et les grèves



Le mot français « grèv e » tire son nom de la

place de Grèv e à Paris. Cette place, située en bord de la Seine devant l'h otel de v ille, était un

des principaux points d'accostage des bateaux, car elle est bordée d'une plage de sable. Les

hommes sans emploi y trouvaient une embauche

facile pour les chargements et déchargements.

En France, le droit de grèv e a commencé à

être reconnu depuis la loi Olliv ier du 25 mai 1864 (av ec des restrictions). La première grèv e

nationale de rev endication a lieu en 1906 pour

obtenir la journée de 8 heures (c’est-à -dire la réduction du temps de travail). Le 8 mars 1907,

la grèv e des électriciens parisiens plonge la capi-

tale dans le n oir. En 1946, la grèv e est un droit reconnu par la Constitution.

Les grèv es sont, av ec les manifestations et les pétition s, un des moy ens priv ilégiés par les

sy ndicats français et les salariés pour défendre

les acquis sociaux tels que les condition s de re-traite, la sécurité sociale ou le sy stème éducatif

public, ainsi que pour obtenir des hausses des

salaires et des amélioration s des condition s de travail.

La grèv e implique en premier lieu l'arrêt du travail. Elle peut par ailleurs se concrétiser par le

blocage de l'outil de production, par des mesures

destinées à gagner l'opinion publique (salariés d'EDF qu i reconnectent les déconnectés ou bas-

culent les compteurs en tarif de nuit, salariés de

France Télécom qui permettent des appels gra-tuits...), par des manifestations, et dans certains

cas par des actions illégales v oire pénalement répréhensibles, comme le chantage env ironne-

mental ou la séquestration de membres de la

direction.

Il existe également le phénomène des grè-

v es étudiantes, mobilisation s collectiv es au cours

desquelles les étudiants v otent la grèv e en As-semblées générales, et cessent donc d'aller en

cours (comme les autres grèv es, ces mouv e-ments s’accompagnent parfois de la mise en pla -

ce de piquets de grèv e). Il ne s'agit pas de grèv e

au sen s traditionnel ni au sens juridique du ter -

me puisqu 'étudier n 'est pas une activ ité salariée

ni productrice. Cependant, les sy ndicats étu-diants considèrent les étudiants comme des tra-

vailleurs en formation, donc que leur grèv e se-rait un moy en de pression sur leurs futurs em-

ploy eurs.

La c a u s e d u c o n f l i t n a t i o n a l

Le mois d’octobre de l’année 2010, la

France a été bouleversée par un mouvement

de protestation, une grève générale, assez

répandu contre des mesures gouvernemen-

tales. Ce qui a entrainé la colère des syndi-

qués français, c’est le projet de loi du gou-

vernement du président Nicolas Sarkozy,

qui prévoyait entre autres une augmentation

de 60 à 62 ans de l'âge légal de la retraite.

Les actions de protestation ont entraîné

le blocage des dépôts de carburant, outre les

débrayages dans les grandes sociétés d’État

et les transports routiers et de nombreuses

perturbations dans les secteurs des trans-

ports ferroviaires, des services publics ainsi

que dans plusieurs centaines de lycées.

Beaucoup de Français sont descendus dans

les rues des grandes villes pour s’opposer à

la réforme des retraites. Mais ce qui a boule-

Photo: A FP/Anne-Christine Poujoulat. Une rue en-vahie par les manifestants à Marseille.

34

versé le plus les activités du pays ont été les

blocus mis en place à répétition par les mani-

festants devant les dépôts de carburant et

l’arrêt des 12 raffineries du pays. De ce fait,

des milliers de stations-

service du pays ont été

forcées à fermer leurs

pompes, faute de carbu-

rant.

Le mouvement a reçu

le soutien de plus de deux

Français sur trois (69 %),

et cela malgré tous les élé-

ments négatifs associés à

cette grève générale :

transports bloqués ou re-

tardés, panne d’essence

dans le quart des stations-

service, quelques dérapa-

ges et violences dans les ma-

nifestations, lycées et univer-

sités avec horaires perturbés,

etc. Il y a eu des arrestations, plus de 2200

selon les chiffres du ministère de l’intérieur.

L a r é pons e de s é t udia nt s

Le mouvement s'est étendu aux étudiants

et à toute la population. L'Union nationale

des étudiants de France (UNEF) annonce la

fermeture complète de cinq universités et le

blocage complet ou partiel de neuf au-

tres. L’Unef, première organisation étudian-

te, et les organisations lycéennes UNL et Fidl

appellent à perturber les établissements.

Les étudiants perturbent ou bloquent entre

sept et onze universités selon les sources, sur

un total de 83. Quatre à cinq établissements

sont fermés administrativement. Ce qu’il faut

mettre en valeur toutefois, c’est que, pour la

première fois à Paris, des collégiens ont ma-

nifesté. Rassemblés devant le collège Mont-

golfier (IIIe), proche du lycée Turgot (IIe), en

pointe dans le mouvement, une cinquantaine

d’élèves de troisième laissent entrer les au-

tres collégiens, selon un responsable éduca-

tif. A Turgot, un mur de poubelles et 300 jeu-

nes bloquent l’accès et plusieurs centaines

de jeunes manifestent aux abords du Jardin

du Luxembourg en fin de matinée.

Des lycéens manifestent 2010 in Marseille, le 21 octobre 2010, pou r protes-ter contre la réforme des retraites

Camil Bustamente

Professor de Francès



¿Qué diferencia una nación de otra? Las dife-

rencias más marcadas siempre se dan en un ámbito econ ómico, cultural y social. Ahora me

gustaría hacer ciertas comparaciones entre mis dos países, Colombia y España.

Econ ómicamente, a pesar de la crisis, España

se encuentra en una mejor situación económica qu e Colombia. Per o si hay algo que tenga mi

país, es el carácter luchador de su población, pues siempre está realizando grandes esfuerzos

para con seguir su su stento y el de sus familias.

Socialmente, y sobre todo teniendo en cuenta la div ersidad de regiones, en Colombia las perso-

nas son de carácter muy alegre, y muy

“fiesteras”, lo que allí se diría “parranderas”. A quí, se sigue un ritmo de v ida más similar al de

Bog otá, la capital, donde se v a de fiesta, sí, pero de una manera más medida.

Y si hay algo que me guste de allá y que aquí

poca s v eces he v isto, es la importancia que se le da a la familia. No sólo a los padres y hermanos,

sino a la familia entera, abuelos, tíos, primos,

nietos, hijos, padres... incluyendo al perro, al gato, a los pollitos... todos en un mismo ambien-

te, felices de compartirlo.

La comparación geográfica y cultural plantea

muchas también. España es un paraíso medi-

terráneo, Colombia uno tropical. España disfru-ta entre sus v ecinos europeos de una buena re-

putación turística, por eso n o es de extrañar v er

en v erano a alemanes, ingleses, franceses que

deciden que su país no es tan bonito como esta

nación para pasar sus vacaciones. A quí hay pla-yas hermosas, montañas magnífica s...frío, ca -

lor…niev e! ...hojas v erdes… hoja s doradas… co-sa s que, un colombiano o un latinoamericano

qu e n o haya salido nunca de su país, no podrá

v er jamás.

Y Colombia, con esa v ariedad de paisajes tan

hermosos, con los ríos de agua tan cristalina, los mares, la arena de las play as que es suav e… ¡y

nuestra historia! La gran variedad de animalitos,

de flores... Todo eso compone Colombia, un país hermoso.

Pero hay un detalle en común que hace de

estos dos lugares algo especial: su gente. La real esencia de un país está en sus personas. En Co-

lombia sientes el candor humano cuando entras en un sitio. A quí puedes disfrutar de fuertes

amistades durante muchos años.

Hablando de países y costumbres, nunca podríamos llegar a un acuerdo sobre qué país es

mejor: ¡eso no es posible!

Es importante, que n os esforcemos por ser personas de mentes abiertas y con ocer, no sólo

nuestro país y cultura, sin o también otras nacio-nes y sus características. Eso nos hará crecer

personalmente y nos hará ricos de mente.

Norma Rodríguez

BTX 2

C o l o m b i a

Semejanzas

y

Diferencias

A pr è n mé s

36

"Deberíamos individualizar la educación tanto como sea posible". Howard Gardner .

E n la escuela desgraciadamente escu -

chamos cada v ez más: ¡No entiendo! ¡Qué abu-

rrido! ¡Una redacción de 150 palabras! Esta rea-lidad se v iv e a diario y en todas las escuelas e

institutos, bien sean escuela s públicas o escuelas

priv adas, y ante esta realidad: ¿Qué hacer?

Según Howard Gardner, profesor de cogni-

ción y educación en el "Hav ard Graduate School of Education ", el ser humano tiene múltiples ta-

lentos (mentes distintas) que pueden y deben

ser desplegados en la escuela, con una pedagogía adecuada y contenidos curriculares adaptados a

las motiv aciones de cada alumno. El desafío pa -

ra los docentes, es trabajar en conjunto con cada alumno para que se conv ierta en un ser humano

orgánico para lograr:

• Mejor disciplina

• Que sepan sintetizar

• Que sean creativ os

• Que respeten al otro

• Se manejen con ética en la v ida.

¿Cuál es la idea?

Gardner en 1983 creó la teoría de las Inteli-

gencias múltiples. Distintos gráficos muestran como se relacionan cada una de ellas, son 8:

Inteligencia lógico-matemática, la que utiliza -

mos para resolv er problemas de lógica y ma-temáticas. Es la inteligencia que tienen los

científicos. Se corresponde con el modo de pen -samiento del hemisferio lógico y con lo que

nuestra cultura ha con siderado siempre como la

única inteligencia.

Inteligencia lingüística, la que tienen los es-

critores, los poetas, los buenos redactores. Utili-

za ambos hemisferios.

Inteligencia espacial, consiste en formar un

modelo mental del mundo en tres dimensiones, es la inteligencia que tienen los marineros, los

ingenieros, los cirujanos, los escultores, los ar-

INTELIGENCIAS MÚLTIPLES

A pr è n mé s


qu itectos, o los decoradores.

Inteligencia musical es, naturalmente la de los cantantes, compositores, músicos, bailarines.

Inteligencia corporal - kinestésica, o la capa -

cidad de utilizar el propio cuerpo para realizar activ idades o resolv er problemas. Es la inteligen-

cia de los deportistas, los artesanos, los ciruja-

nos y los bailarines.

Inteligencia intrapersonal es la que n os per -

mite entendernos a n osotr os mismos. No está

asociada a ninguna activ idad concreta.

Inteligencia interpersonal, la que nos permite

entender a los demás, y la solemos encontrar en los buenos v endedores, políticos, profesores o

terapeutas. La inteligencia intrapersonal y la in-

terpersonal con forman la Inteligencia emocional y juntas determinan nuestra capacidad de dirigir

nuestra propia v ida de manera satisfactoria.

Inteligencia naturalista, la que utilizamos cuando observamos y estudiamos la naturaleza.

Es la que demuestran los biólog os o los herbola -rios.

Howard Gardner nos dice: "Mi trabajo superó

el terreno de la psicología; me serv í de aportes

pr ov enientes de varios campos: de las Neuro-ciencias a la Antropología. Fue un abordaje in -

terdisciplinar el que hizo a mi teoría distinta".

Su teoría se aplica en todo el mundo. En ge-

neral se ha conv ertido en una teoría educativa.

Howard Gardner con sidera que:

- Aprender sobre los talentos que posee un

indiv iduo, es decir: INDIV IDUALIZAR en edu-cación.

- Enseñar tópicos o asuntos importantes en muchos sentidos de la s formas más div ersas. De

este modo acercamos los contenidos de los pro-

gramas educativ os a nuestros alumnos. Vincu-lando la s distintas temáticas a:

• - +destacadas

• - + prioritarias

• - + desarrolladas

Por supuesto esto implica cambio.

Los docentes hemos tenido que cambiar mo-

dos, formas, estrategias. Asimismo los docentes

tenemos que v er el modo de llegar a cada uno de nuestros alumnos. Gardner propone:

Que la escuela forme: Personas completas integrales, necesitamos que de ellas salgan ciu-

dadanos que sean excelentes.

En sus técnicas inv olucrados con responsabi-lidad en su trabajo y comprometidos desde un

costado ético, si las escuelas n o desarrollan: La

Excelencia, El Compromiso, La Ética ...nuestro mundo carecerá de estos rasg os sustanciales.

¿Cómo nos vamos a relacionar para hacer causa común entre todos? De ahí que pr opongo

distintas mentes que considero podrían ser ne-

cesarias. El desafío será reunirlas en un SER IN-TEGRAL.

Juanjo Torró

Professor de Mú sica

38

A pr è n mé s

S ’entén per dieta el conjunt dels diferents tipus d'aliments que normalment ingerim, així com la seva quantitat i proporció. L’elecció dels aliments du rant l ’adolescència pot afectar positivament o ne-gativament en l ’edat adulta. És freqü ent qu e els ado-lescents suprimeixin menjades, sobretot l ’esmorzar, consumeixin gran quantitat de “snaks”, tinguin una idea excessiva d’aprimar-se, manifestin una total des-preocupació pels hàbits saludables, consumint alco-hol , tabac o al tres drogu es i no realitzin exercici físic. Tots aqu ests són hàbits qu e cal evi tar.

Per tenir un bon estat nutricional s’haurien de seguir una sèrie de recomanacions:

- Realitzar cinc menjades al dia (Esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar): D’aqu esta manera millora la digestió i els nutrients s’ab-sorbeixen progressivament.

- Fer un bon esmorzar: l ’esmorzar és l ’àpat més important del dia ja qu e ens proporciona els nu-trients necessaris per dur a terme les activi tats diàri-es. Per tal qu e aqu est àpat sigui equilibrat hem de consumir algun aliment del grup dels làctics (lle t, iogurt, formatge ...), dels cereals (gale tes, pa, torra-de s, cere als d’esmorzar...) i una peça de fruita. Es recomana fer un al tre àpat a mig matí i consumir una peça de fruita o un entrepanet, evitant els refrescos (taronjada, llimonada...), els batuts, les begu des energètiqu es (Re dBull®...) i la brioixeria (e nsaïmades, croissants...). N o esmorzar, comporta conseqü ències com falta de concentració i mal hu-mor. En edats escolars, això dificulta l ’aprenentatge, comporta un descens del rendiment i manca d’-atenció a classe i pot produir sensació de mareig.

- Consumi r diàriament fruita i verdura: la fruita i la verdura ens aporten totes les vitamines i minerals qu e necessitem i contenen gran quantitat de fibra.

- Alternar la carn amb el peix com a fonts de proteïnes: Augmentar el consum de peix i dis-minuir el de carn. Pel qu e fa a la carn és més recoma-nable consumir carn blanca (pollastre, paó, conill...) i disminuir el consum de carn vermella (ve de lla, cor-de r, llom,...) perquè és més greixosa, tot i així hem de tenir present aqu est últim gru p en unes quantitats raonables ,ja qu e ens aporta ferro pel nostre organis-me.

- No abusar del s dol ços i la bri oixeria: El consum ha de ser controlat. L’elevada concentració de su cres simples afavoreix l ’aparició de càries, ocasi-ona problemes d’excés de pes, augmenta el risc de desenvolupar diabetis mellitus en l ’edat adulta i con-tribu eix a reduir la concentració de nutrients de la dieta, per tant augmenta la probabilitat de patir defi-ciències nutricionals.

- Beure de 1,5 a 2 litres d’aigua cada dia.

- Realitzar exerci ci fí si c: practicar algun es-port o realitzar algun tipus d’exercici físic durant un mínim de 30 minuts diaris, redu eix la possibilitat de patir malalties, entre elles l ’obesitat, pot aju dar a dis-

La Nutrició i la Salut


minuir el consum de tabac i altres substàncies tòxi-qu es i aju da a dormir millor, fer més bones digestions i mantenir un hàbit intestinal adequat.

- Evitar al màxim el consum de tabac i al co-hol: El tabac pot provocar càncer, malalties cardio-vasculars i contribuir a seguir uns hàbits alimentaris incorrectes. L’alcohol és molt tòxic pel fetge.

Una vegada tenim clares les recomanacions salu-dables qu e hem de seguir, podem fer una ullada a la Piràmide dels Aliments; qu e és un esqu ema dels diferents gru ps d’aliments i de la freqü ència amb qu e els hem de consumir. Està constituïda de tal manera qu e els aliments qu e es troben a la base són els més importants en la nostra dieta i els aliments que es troben en el vèrtex su perior són aqu ells qu e hem de consumir ocasionalment.

A la base trobem el gru p dels farinaci s (pa, pas-ta, arròs, patata, llegums i ce re als) qu e ha de ser el més consumit (4-6 racions/dia i augme ntar inte -grals). Present en totes les menjades.

Si anem pujant veurem el gru p de les v erdures, hortalisses i fruites. S’han de consumir 5 racions de fruita i verdura al dia, és a dir, 2 o 3 fruites i 2 o 3 racions de verdura (una ració de fruita es una peça i una ració de verdura son 200g). Al ternant diàriament verdures cru es i cuites. En aqu esta mateixa alçada també hi ha l ’oli d’oliva qu e és el greix més saluda-ble i s’ha de consumir de forma mesurada (3-5 culle-rades soperes al dia).

Seguidament torbem el gru p dels làcti cs i deri -vats, és necessari prendre unes 3-4 racions/dia per assolir l ’aport diària de calci.

A continuació trobem el grup de les proteïnes (carn, pe ix i ous). D’aqu est gru p se n ’han de consu-mir dues racions al dia, combinant-los entre ells. Per

exemple, si es menja peix per dinar, per sopar s’hau-ria de menjar carn o ou . Les quanti tats recomanades són les següents:

- Carn: 3-4 cops per setmana. Consumir-ne més de blanca (pollastre, conill, paó...) qu e de vermella (ve della, corder, porc...).

- Peix: 3-4 cops per setmana. Alternant peix blau (sardines, salmó, tonyina...) i peix blanc (lluç, rap, lle nguado...)

- Ou s: 4-5 ou s per setmana; ja qu e ens aporten moltes proteïnes.

Finalment en el vèrtex podem veure tots aqu ells aliments qu e s’han de consumir ocasi onalment ; és a dir, un cop per setmana com a molt. En aqu est grup trobem la brioixeria, els embotits greixosos (xoriç, fue t, sobrassada...) i els dolços (xocolata, cara-mels...).

N o hem d’oblidar el consum d’aigua (entre 1 i 2 litres al dia) i l ’exerci ci fí si c diari .

En de finitiva, aquest article pre té n mostrar la im-

portància d’una alime ntació saludable per mantenir

una bona salut i preve nir possibles malalties e n un

futur.

Anna Ardiaca

Irene Cuberes

1r Laboratori d’ Anàlisi i Control de Quali tat

ESMORZAR Got de llet amb 3-5 cullerades soperes de cereals + 1 Poma

MIG MATÍ Entrepanet (60g) de formatge semicurat

DINAR Arròs amb tomàquet + Pollastre a la planxa amb carxofa +

2 Mandarines

BERENAR Un iogurt + entrepanet (60g) de pernil dolç

SOPAR Patata i mongeta + Salmó a la planxa amb una mica

d’enciam + 1 Pera

Exemple d’un menú equilibrat d’un dia

40

Katherine Pancol

Professió: Escritora

LES YEUX JEUNES DES CROCODILES.

Deux sœurs sont les protago-nistes de ce roman. Iris a 44 ans, mariée, très belle, riche et élé-gante. Joséphine a 40 ans et elle est moins belle, beau coup moins à l ’aise dans la vie, elle travaille comme historienne du Moyen âge.

Joséphine est mariée avec Antoine et ils ont deux filles. Au chômage et déçu par la vie, i l tombe am ou -reux d’une autre femme et quitte Joséphine. Joséphi-ne s’effondre. Elle fait plusieurs dettes. A ce mom ent là, sa sœur, qui avait prétendu être écrivain, lui pro-pose d’écrire un bou quin. Joséphine, étant abandon-née de son Mari et acculée par les dettes, se soumet. Elle y est habitu ée: depuis qu ’elles sont enfants, Iris la domine.

Cette expérience va les mener l ’une à la reconnais-sance professionnelle et l ’au tre à la réussite financiè-re.

Alors qu ’il y a un piège, l ’histoire se compliqu e quand le mari d’Iris n ’est pas amoureux d’elle, lui non plus. En revancha, il tombe amoureux de José-phine. Il trouve qu ’Iris est superficielle et (il ne s’inte-resse qu ’à) n ’est intéressé qu ’à son argent et pourtant Joséphine est noble.

Á la fin, Ce sera la fille ainée de Joséphine qui dé-couvrira le piège. C’est alors qu ’Iris s’effondre.

LA VALSE LENTE DES TORTUES

Qu 'un crocodile aux yeux jaunes ait ou non dévoré son mari An-toine, disparu au Kenya, José-phine s'en moqu e désormais. Elle a quitté Courbevoie pour un immeu ble hu ppé de Passy, grâce à l 'argent de son best sel -ler, celui qu e sa sœur Iris avait

tenté de s'attribuer, payant cruellement son impostu-re dans une cliniqu e pour dépressifs.

Malgré qu e Joséphine soit libre, elle est tou jou rs timide et insatisfai te. Joséphine semble à la recher-che de ce grand amour qui ne vient pas. Elle veille sur sa fille Zoé, adolescente attachante et tourmentée et observe les su ccès de son ambitieuse aînée Hortense, qui est à Londres en train d’étu dier une carrière de styliste à la mode.

Joséphine ignore tout de la violence du monde, d’autant moins qu ’elle est entourée par assassins dans son immeuble. C’est un jour où une série de meurtres vient détruire la sérénité bourgeoise de son quartier.

Elle-même étant prise sans doute pour une autre, échappe de peu à une agression. La présence de Phi-lippe, son beau-frère, qui l 'aime et la désire, peut lui faire ou blier ces horreurs. Elle ne peut pas oublier le baiser, le soir du réveillon de N oël , qui l 'a chavirée.

Sa sœur est su spicieu se qu e Philipe est amoureux de Joséphine. N e pouvant récupérer son mari elle décide de tenter le voisin de Joséphine, Lefloc-Pinel . C’ est un élégant banquier dont le charme cache bien trop de turpitu des. C’est celui qui , comme vengeance, donnera mort d’une manière affreu se à Iris car elle l ’avait offensé en public.

K atherine Pancol a écrit son premier roman, Moi d’A bord, en 1979. En 1980, elle est partie pour New York, pou r suivre des cours de « creative writing » à Columbia University . A près ça, elle a écri t plusieurs romans dont Les hommes cruels ne courent pas les Rues, J’étais là Avant, Un homme a distance, Embrassez moi, etc. Elle est rentrée en France en 1991 où elle a écrit Les yeux jeunes des crocodiles qui a été un su ccès, et après La valse lente des tortues.

Josep M Calucho

Professor de Tecnologia

A pr è n mé s


L a meva feina, a secretaria, sempre ha estat fer papers –com es diu vulgarment- però tot i qu e els resultats són els mateixos, (la matrícula, les notes i bu tlletins, les actes, els certificats...) els papers en sí i el tracte personal amb el pú blic no té res a veure. És per això qu e a vegades, qu an algú em pregunta si no estic cansada de fer el mateix, pu c res-pondre qu e la feina sempre es reinventa i qu e el pas de generacions i gent nova aporta tanta varietat i riqu esa com perso-nes pots arribar a conèixer.

N o fa pas tant temps qu e vaig comen-çar a treballar, tot i qu e era el segle pas-sat, quan encara les màquines d’escriure de carro am-ple o estret eren l ’avantguarda de les secretàries i , dels ordinadors, tot just si se’n sabia que n ’hi havia un a EEUU amb el qu è els de la NASA hi experimen-taven !!!

.... però el tracte de la finestreta amb la gent era molt diferent:

Els alumnes en arribar preguntaven “qui era l ’últl -tim” i sabien guardar “tanda” i a l ’atançar-se a qual-sevol persona, el saludaven amb un “Bon dia”. Eren unes normes de cortesia o diguem-ne edu cació qu e tothom considerava com les més elementals.

Existien els documents autocopiadors amb dos o tres fulls (sí , aquells amb paper de calc per sota) i qu e tothom sabia omplir amb lletra majúscula, perqu è els alumnes se sabien el seu DN I de memòria, només havien de recordar un número de telèfon -el fix de casa- i els codis postals ni existien.

Era ben bé diferent d’ara, perqu è quan tenien 14 anys ja eren grans per anar sols pel món i els alumnes qu e assistien a les classes de nocturn amb 18 anys ja eren homes i dones amb l ’adolescència totalment aparcada.

De fet, l ’estru ctura familiar quasi mai canviava, ja qu e començaven i acabaven els estu dis en el mateix centre, en el mateix domicili familiar i convivint amb

el seu pare i mare.

Avui dia però, i per no provocar alguna incomodi-tat, cal tenir molta cura alhora de prendre les filia-cions sobre la situació familiar d’un alumne, i això fa qu e en ocasions, puguis entrar en terrenys personals i de caràcter privat en les famílies.

El qu e veri tablement és un canvi molt important (i de fàcil observació) és la relació qu e hi ha entre els progenitors i els seus fills. La gran majoria de fills -els nostres alumnes- són els qu e decideixen i els qu e pre-nen la iniciativa davant de finestreta. Alhora també són els qui exigeixen, tenen pressa, interrompen i , no poqu es vegades, deixen d’escol tar a qui els hi està parlant.

Crec qu e som molt benèvols a l ’hora de recollir aqu ests desavantatges en el comportament dins del sac dels canvis socials, de la pressa per arribar en lloc, però no oblidem qu e, un “Bon dia” a temps i una mica d’esforç per escoltar, sempre són una bona porta per iniciar una real comunicació.

Paquita Sanvicens

Secretària

La secretaria del centre:

què ha canviat ?

42

D eia, ja fa un temps, l ’estu diós de la músi-ca neozelandès Chritopher Small :

Sólo e nte ndie ndo lo que hace la ge nte cuando toma parte e n un acto musical pode mos empezar a compre nde r la naturale za de la música y su función e n la vida humana. Pero, cualquiera que se a esa fun-ción, cie rto es que, prime ro, tomar parte e n actos musicales es central para nuestra humanidad mis-ma, tan importante como tomar parte e n actos de l habla.”

Small es referia, expressat molt a grosso modo, a la importància del fet musical en tant qu e fet social. Una mica més endavant sostenia que la paraula mú-sica implica, en aqu est senti t, un concepte incom-plert, i suggeria el verb musicar per designar amb la justa amplitud tot el qu e inclou la veritat d’aquest fet. Així, musicar fa referència, no tan sols al composi-tor, l ’intèrpret i la parti tura, sinó també al lloc on s’interpretarà, al pú blic, a la crítica, als tècnics de so, als instruments...

Efectivament: la Mú sica, tal com la coneixem avui, està molt restringida, especialment per l ’etno-centrisme. Un exemple: no és cert qu e en l ’apren-entatge de la Música un dels aspectes qu e més es des-taqu en és la seva escriptura? Doncs s’ha de dir qu e el tant per cent de la Música qu e sona al món, i qu e està escrita, és realment ínfim, i només respon a la consi-derada com a “seriosa” (la mal anomenada “clàssica”)

qu e només s’u tilitza en el món occidental. La majoria de músiqu es del món, així com la popular del mateix món occidental, no s’escriuen ni s’han escrit mai .

De la mateixa manera Small proposa la inclusió d’altres aspectes qu e difícilment penetren en el món acadèmic, com els rols de la Música en els di ferents gru ps socials: en els ri tuals religiosos, en les festes, en els moments de concentració col�lectiva (aqu ella can-çó qu e l ’entrenador posa als jugadors per esperonar-los), en els concerts a l ’aire lliure, el folklore (fet iden-ti tari d’un grup), etc. així com el potencial interdisci-plinari, exemplificable sobradament amb les lletres de les cançons (li teratura-música) i per descomptat la dansa.

Si reflexionem sobre la proposta de Small, en tant qu e docents, és fàcil arribar a la conclusió de qu e pot-ser l ’ensenyament de la Música –si més no a secun-dària- podria rebre algun al tre tipus d’impuls qu e

Aprendre Música a l’institut:

un punt de vista diferent

Henri Matisse, La Música

Músics balinesos tocant el gamelan

A pr è n mé s


dària- podria rebre algun al tre tipus d’impuls qu e permetés complementar la formació dels nostres alumnes. Posem un exemple qu e avui dia pot resultar prou ú til a casa nostra: tenint tants nois de procedèn-cies culturalment diverses, afavorir la posada en co-mú de les vivències musicals –tan importants, social -ment, per als nostres joves!- seria, probablement, una forma distesa i agradable de coneixença qu e, sense forçar per cap cantó, donaria una mirada molt més àmplia a cada noi sobre alguns valors desconeguts dels seus companys qu e, d’altra manera, podrien ro-mandre sempre ocults. Això vol dir qu e, per exemple, a partir d’ara, hem de permetre ballar els nois a clas-se? Si un noi balla davant dels altres, d’entrada perd

una vergonya poc fonamentada i la pot fer perdre també als al tres: la classe, automàticament, desfà nusos i s’assoleix un nivell de confort que afavoreix l ’encaix de gran part dels integrants del grup i, per tant, les possibilitats d’un rendiment personal i aca-dèmic més òptim es multipliquen.

Més exemples: és un fet qu e els alumnes de proce-dència africana arriben a nosal tres majoritàriament sense coneixements musicals, tal com nosaltres els entenem, és clar; doncs bé: podem qu edar molt sor-presos permetent, per exemple, qu e un petit grup d’alumnes d’origen bereber dansin un aire festiu del seu país. O una altra cosa qu e pot passar és qu e et trobis un noi veneçolà ensenyant a ballar la “bachata” a una noia d’origen xinès (!). Res més interessant, us ho asseguro.

N o hi ha du bte qu e la funció pedagògica hi és:

qu eda demostrat qu e aqu est enfocament vol trans-cendir el qu e fins ara s’ha entès com a Música. Però hem d’admetre qu e, ara mateix i enfront d’aqu esta diversitat, els docents som els qu e més notes acabem prenent a cada classe.

Cal remarcar qu e la pluralitat cultural , als insti-tu ts, és un fet, pel qu e possiblement no sigui gaire realista continuar amb segons qu ins guions qu e no la contemplen. Els beneficis qu e comporta un cert canvi de plantejaments són enormes a tots els nivells: no oblidem que la Música és un art, i qu e com a tal s’ha de considerar com una de les fites expressives més elevades qu e ha assolit l ’home i qu e ens diferencia, en el sentit més positiu , dels altres animals; i no parlo ni

de metafísica, ni molt menys de mística: els hu -mans cantem, ballem i compar-tim l ’univers so-nor ordenat cada dia i a tot arreu ; els joves encara més, i per a ells és un factor de relació social p r à c t i c a m en t imprescindible: a través de la mú -sica codifiqu en sovint els seus missatges, s’aj-junten en gru ps qu e compartei-xen gustos, es

troben i creen certs climes concrets (les discotequ es), etc.

També és innegable el poder qu e té la Mú sica per posar de relleu molts valors: la igualtat, el respecte, la tolerància, la fraternitat, l ’amor a la cultura, el sentit crític o la reflexió en serien només alguns exemples.

Són només alguns apunts sobre el qu e es podria fer amb l ’assignatura de Mú sica als instituts, sempre amb l ’esperit de fer-la més útil i real. Per això cal fer una mirada amb profunditat a l ’entorn i projectar-ne la posterior reflexió cap enfora, com li és propi a l ’art, i intentar evitar les temptacions qu e ens vindran de tornar a mirar cap al melic, amb els riscs de caure en la mediocritat i el provincianisme qu e això comporta. Tingu em sempre present qu e l ’art és molt més i qu e si alguna raó realment pura de dignitat hem tingu t els humans a la nostra història, gairebé sempre ha anat

La Música Dansa contemporània

44

representada pels artistes.

Continu em investigant: el camí és bo i així ho de-mostren els resultats.

Bibliografia Adorno, Th.W. Filosofía de la Nueva Música. Ma-

drid 2003. Akal.

Baricco, A. El alma de He ge l y las vacas de Wis-consin. Madrid 1999. Siru ela.

Michels, U. Atlas de Música. Madrid 1993. Alian-za.

Morgan, R.P. La Música de l Siglo XX. Madrid 1999. Akal .

Smith Brindle, R. La Nova Música. Barcelona 1979. Antoni Bosch editor.

Webgrafia http://daily .swarthmore.edu /static/u ploads/

balinese-gamelan-company-comes-to-swarthmore/gamelan.jpg

http://su periors

quad.files.wordpress.com/2009/08/20070822klpartmsc_385-ies-sco.jpg

http://es.wahooart.com/A 55A 04/w.nsf/OPRA /BRUE-5ZKCN 9/$File/Henri+Matisse+-+La+Danse+(first+version)+.JPG

http://www.layou tsparks.com/1/215060/rave-babie-blu e-lights.html

http://www.elcirculorojo.c om.mx/wp-content/uploads/2010/11/danzad_o.jpg

Festa rave.

Músics africans

Enri c Riu

Magister Artium per la Universitat de Viena

Professor de Secundària

Riudalbàs, 6 de desembre de 2010

A pr è n mé s


A qu est és el tercer any que al n ostre centre es participa al “Proy ecto

EJE’’.

EJE (Empresa Jov en Europea) és un pro-jecte educatiu que es porta desenv olupant des

del curs escolar 1999-2000 i s’integra dins del Pr ograma de Foment de la Cultura Emprene-

dora, dissenyat per “Valnalón’’. En aquest sen -

tit, el “ Proy ecto EJE’’ v a dirigit a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius de

grau mig i superior.

EJE pr oposa a l’alumnat crear i gestionar la

seva pr òpia mini empresa. La forma jurídica

elegida és la societat cooperativa. D’aquesta manera, la cooperativ a creada a l’aula establi-

rà relacions comercials amb mini empreses d’altres comunitats autònomes o països amb

l’objectiu d’ “importar” i “exportar” pr oductes

entre si. Els pr oductes importats seran comer-

cialitzats en el mercat local per, posterior -

ment, analitzar els resultats i repartir els bene-ficis obtinguts a l’igual que qualsev ol empresa

real.

Nosaltres som els alumnes de 4t d’ESO que estudiem l’a ssignatura ECONOMIA i estem

dins d’aquest pr o-jecte.

Durant el curs fa -

rem diferents acti-v itats, per Nadal

vam realitzar el

sorteig d’una cis-tella o per exem-

ple participarem en el mercat de

cooperativ es EJE

qu e tindrà lloc el 27 de maig a la

Plaça Sant Joan

de Lleida. A partir de l’1 d’abril obri-

rem la cafeteria del centre dos

cops per setmana

fins a final de curs.

Per primera v egada ens han assignat dues

cooperativ es sòcies, una d’Astúries i l ’altra de

Manchester amb les quals intercanviarem pro-ductes per a v endre’ls al n ostre centre i al mer-

cat de cooperativ es EJE esmentat anterior -ment.

Un percentatge dels benefi-

cis obt inguts es donaran a una ONG triada per nosaltres.

Lorena García

ESO 4 A

PRO

JECT

E

EJ

E

R O J E C T E E J E E m p r e s a J o v e n E u r o p e a

A ffa ir s I nt e r ns

46

Com se us va ocórrer fer aquest ro-

bot?

Ens h o va pr oposar Héctor, el pr ofe de

Mà quines Elèctriques.

Com el vàreu fer?

El profe ens va donar una placa electrò-

nica i uns components per soldar. Desprès en s v a donar una planxa perforada per fer

de xassís i allí hi vam muntar tot: la placa, els motors i les piles. Les rodes del nostre

LEGO, de quan érem petits.

Va ser difícil?

No. Vam seguir les instruccions als y ou-

tubes d’una web que ens v a dir el pr ofe i en un

parell de tardes per casa, el vam fer.

Us va costar molt temps fer-lo?

No. Com us deia, tan sols ens va costar 2 dies per tal de soldar els components de la placa elec-

trònica i un altre dia per tal de passar-hi el pr o-

grama del rastrejador.

Com funciona?

És un robot rastrejador. Això v ol dir que se-

gueix per ell mateix una línia que hi ha al terra. Pel n ostre robot v am fer que segueixi una línia

blanca sobre fon s negre.

Qu e va ser el més difícil alhora de con s-

truir a quest robot?

Ens va costar poc fer el programa, però vam tenir problemes per passar el programa al xip

qu e controla tot.

Creieu que va ser una bona experièn -cia?

Sí. Vam fer coses que no hav íem fet mai. Nos-

altres ja hav ien soldar components electr ònics

abans, però amb el robot v am aprendre compo-

nents electrònics n ous, sensors, com retocar ser -v os i com fer pr ogrames per pics.

Heu fet algun altre robot més?

No. Vam soldar un altra placa electr ònica si-

milar a la nostra i ara estem esperant a que

l'Héctor ens doni mes feina. Ens diu que ells a grau superior estant fent humanoides i a nosal-

tres també en s agradaria molt fer -n’hi un. Però

son més xungos.

IVAN FERNÀNDEZ OJER I IVAN MONTORNÉS:

ALUMNES DEL CFGM INSTAL�LACIONS ELECTROTÈCNIQUES

AUTORS DEL ROBOT RASTREJADOR.

El professor Héctor Verdés els entrevista per a què coneguem d’aprop la seva experiència en la construcció de l’enginy.

Héctor Verdés

Professor del CFGS d’ins-

tal�lacions Electrotècniqu es


Els alumnes autors del projecte


E l passat 29 d’abril, 7 nois i noies d’ ESO 3 del n ostre In stitut van participar al Raid

Cultural del Plenari dels In fants i els Adoles-

cents de Lleida, juntament amb nois i noies dels div ersos In stituts i Col�legis de la ciutat amb el

lema: Ens movem per la Cultura!! i com a

objectiu principal el coneixement de div erses entitats culturals de la n ostra ciutat de forma

lúdica i participativ a.

A les 10 del matí, tots v am fer cap a la Plaça

de la Paeria, on es v a llegir el pregó i es proclam à

l’inici del joc. Es v an formar els grups per cadas-cun dels 11 itineraris diferents amb les pistes per

començar en algun d’a quests punts de trobada:

• Centre d’Art la Panera

• Auditori i Conservatori Enric Granados

• Escorxador

• Recursos Juv enils (Carrer la Palma)

• Escola d’Art

• Aula Teatre

• Fundació la Caixa

• La Casa dels Artistes

• Museu Morera

• La Seu Vella

Tots a quests punts són entitats dels div ersos

àmbits culturals, de manera que els jov es v an recórrer en grup espais relacionats amb les Arts

Plà stiques, Música, Teatre/Dansa i Mu -seus/Exposicions, procurant combinar a cada

itinerari entitats culturals de diferents arts.

Els n ois i noies que v an representar el nostre In stitut Escola del Treball en aquesta activ itat

són : Delicia Et o, Yujun Liu, Rofaïda Oua-

hab, Adrian Sava, Samuel Stef, Jenifer Ch eca i Brendon Do Nascimento. Per tots

ells, per sones que formen part de l’ equip humà de mediadors i mediadores v oluntaris de l’ In sti-

tut Escola del Treball i que din s del nostre pr opi

àmbit ja treballen per la pau i la bona conv iv èn-cia, ha estat un dia de coneixement o descobri-

ment de les possibilitats culturals que la ciutat

ofereix als jov es, però també de conv iv ència ciu-tadana entre adolescents de tots els centres edu-

catius de Lleida.

La pr opera tr obada del Plenari serà ja l’au-

diència amb el Sr. Alcalde, Àngel Ros, al Saló de

Plens de la Paeria, al mes de juny, que senyalarà el final d’a quest curs 2010-11 i al qual tots i totes

hi sou conv idats.

PLENARI DELS INFANTS I ADOLESCENTS DE LLEIDA :

ENS MOVEM PER LA CULTURA !

Magda Español

Coordinadora del Plenari a l ’Insti tut Escola del Treball

Alumnes participants al Plenari , d’esquerra a dreta: Jennifer Checa, Yujun Li u, Rofaï da Ouahab i Delicia Eto

48

L a nov ela “Nada” es la

obra maestra de la escritora Car -men Laforet (1921-2004) y una de

las lecturas obligatorias de Lengua

Castellana para el alumnado de Ba -chillerato de la pr omoción 2009-

2011.

El pasado 15 de abril, la pr ofeso-

ra Anna Caballé, de la Univ ersidad

de Barcelona, pronunció en la UdL una extraordinaria conferencia en

la que desv eló aspectos muy intere-

santes y poco conocidos de la hasta ahora confusa o imprecisa per sona-

lidad de Carmen Laforet, cuya pri-mera nov ela, “Nada”, obtuv o el Pre-

mio Nadal en 1945, demostrando con sólo v ein-

titrés años una gran madurez narrativa.

Detrás del enigma, apareció una mujer con

un gran talento para la escritura, con una necesi-

dad de libertad no siempre comprendida en la época en que v iv ió, huidiza, distraída y poco

amante de la publicidad. Escribir fue para ella una necesidad v ital, su refugio, y su propio mun-

do se v e reflejado en su nov ela, que sigue mante-

niendo el interés entre los jóv enes de hoy , quizás por esta rebeldía.

Carmen Laforet es también autora de “ La

mujer nueva” (1952), “ La insolación” (1963) y la última, “Al volver la esquina” (2004), inédita en

v ida de la autora, per o siempre fue “Nada” la nov ela que despertó may or interés.

A la conferencia siguió un interesante colo-qu io con Anna Caballé en el que destacó la in -

terv ención, entre otras per sonas, de la alumna

de BTX-2, Norma Rodríguez. Y nuestro pr opio coloquio continuó a la salida, bajo un imponen-

te sol de abril en los jardines de la UdL, conta-giados por la emoción transmitida por la ilustre

conferenciante. Éstas fueron las impresiones de

algunos alumnos y alumnas del grupo:

Marco Chasipanta agradeció “todo el esfuerzo

realizado para llegar a la comprensión total de

la obra, poder identificar en ella todos sus s ímbolos, interpretarlos, y saber transm itirnos

todo de una manera amena e interesante para facilitarnos la comprensión de la novela”.

Mohamed Aznay v aloró “el mérito de Anna

CONFERENCIA DE ANNA CABALLÉ SOBRE LA NOVELA “NADA”,

DE CARMEN LAFORET



Caballé por su actitud de estudio tan m inucioso,

porque supo vencer la dificultad de relacionar la vida de Carmen Laforet con los personajes de

la novela, con lo que representa cada uno”.

Norma Rodríguez agradeció a Anna Caballé

“el sentim iento puesto en su exposición, su estu-

dio humano de la personalidad de Carmen La-foret y hasta el cariño hacia ella” y , añadió

también: “Me pareció de buen gusto el trato con el auditorio, pues no dio respuestas superficia-

les para salir del paso ante unos alumnos de

segundo de Bachillerato, s ino que profundizó, nos dio un trato muy digno”.

Oana Bercea valor ó también que la conferen -

ciante “dejara muy claros los puntos clave de la novela, los detalles básicos para entender el

sentido de la obra, de modo que su exposición ha s ido de gran utilidad para nosotros”.

Dav id Jiménez: “A m í me ha parecido intere-

sante la manera de expresar la vida de la auto-ra de “Nada” y destacar la m isma ironía que

ella usó para titular su novela, que resume toda

la trayectoria de su protagonista, Andrea, y la de ella m isma. Me ha maravillado la ingente

cantidad de manuscritos (625 cartas persona-

les) que se han tenido que manejar para poder reconstruir toda la vida de Carmen Laforet y

poderla reconocer en su obra”.

Ioana Bochileanu: “Me ha im pres ionado el

gran trabajo que ha tenido que realizar Anna

Caballé, aun con la ayuda de la tes is doctoral del profesor Israel Rolón sobre las cartas de

Carmen Laforet, para realizar la biografía de una escritora única, de la que se conocía tan

poco”.

Ioana Rosca: “Nada” es la palabra que resu-me la vida de Carmen Laforet, una mujer con

una vida difícil, llena de momentos tris tes, que

no me atrae “nada”. Era una mujer muy reser-vada, seguramente no le habría gustado que

habláramos de su persona en público. De todas maneras, Anna Caballé es una gran profesora

y ha sabido tratarla con mucho cariño y respe-

to”.

Felicitamos a la profesora Anna Caballé por

su importante trabajo y su magistral conferen-

cia.

Magda Español, profesora de lengua

castellana, y los alumnos: Mohamed Az-nay, Oana Bercea, Ioana Bochileanu,

Marco Chasipanta, Dav id Jiménez, Nor -

ma Rodríguez y Ioana Rosca

50

Ens plantegem el di fícil objectiu de fer-ho amb menys de 3 hores.

Ens donem el mes de desembre com una època de transició, sense fer res específic i amb l ’únic objectiu d’acumular kms, per entrar al mes de Gener amb su-ficient rodatge a les cames per assimilar 8 setmanes d’entrenaments durs.

Van passant els dies i les sensacions cada vegada són millors. Su rten unes sèries molt bones i les pri-meres tirades llargues acaben amb sensacions immi-llorables. Sembla qu e la cosa funciona però cal veure-ho reflectit en una cursa. Amb aqu esta idea ens plan-tem a Gavà i fem una gran mitja marató. Pràctica-ment tots fem marca personal en aqu esta distància i la moral està pels núvols. Jo personalment, fins aqu ell moment, no veia massa clar si atacaria les tres hores en una marató, però en acabar vaig decidir qu e almenys ho havia d’intentar. I així va ser...

Diumenge ens col�loqu em al calaix de les 3 hores. Hem d’intentar anar en gru p i d’aqu esta manera fer

passar els kms més ràpids i sobre-tot sentir-te abrigallat pels teus companys. Sortim una bona colla de gent de Lleida amb el mateix objectiu : Carles, Fl o, Joan, Pa-co, Josep, Cèsar, Rosa, Pi co... Els primers kms anem junts però de seguida el grup es trenca i ca-dascú tira al ritme qu e més li convé. Finalment ens qu edem en Carl es i jo, al nostre aire i seguint més o menys l ’estratègia escollida (amb un ritme una mica per sota del previst).

Pràcticament sense adonar-nos, ens plantem a la mitja marató i ens surt un minut més del temps qu e volíem fer. És cert qu e hem anat més lents del previst però també que si som capaços de mantenir el ritme podrem aconseguir-ho.

De lluny veig el Pep, el nostre gran, elMuro i de-cideixo contactar amb ell. Em fa molta il�lusió trobar-me altra vegada en una marató amb aqu est super

classe, però de seguida em diu qu e no es troba amb les cames suficientment valentes per anar a per les 3 hores. Llàstima! Però llavors me n ’adono qu e em trobo bé i decideixo augmentar una mica el ritme i passar a 4’10”/km.

N o n ’estic gaire segur, però diria qu e és cap al km 28 aprox. quan veig de lluny tres globus vermells a l ’aire. Això és la llebre de les 3 hores xaval ! Però tinc la sensació qu e és massa lluny i qu e serà difícil contactar amb ella. Pensem, pensem...Qu eda molta cursa per fer i la part més dura està per arri-bar, no puc plantejar-me un canvi de ritme brusc per arribar fins a la llebre, seria un suïcidi i ho podria pagar al final , però puc provar d’augmentar 2-3 segons el ri tme per intentar contac-

Voleu saber què és l’esforç, posar-se

una meta i lluitar per aconseguir-

la? Aquí teniu el relat d’un aficio-

nat a l’atletisme que amb un esperit

de superació encomiable supera els

seus límits i aconsegueix acabar

una marató en menys de 3 hores.

Tota una proesa per un aficionat.

Ba t e ga e l Cor


tar i deixar qu e em porti fins a la meta. La teoria és fàcil i si vull aconseguir el meu objectiu no tinc més remei qu e fer-ho. A partir de llavors la

meva cursa es converteix en una mena d’obsessió per “caçar” la llebre. Tinc molts kms per davant per fer-ho i si ho faig estic convençu t qu e em sortirà un gran temps.

Així, amb la ment posada en el globus, segueixo corrent. El gps em va donant els parcials de cada km i veig qu e em mantinc en els 4’10”-4’12”/km. Crec qu e tinc el ritme i només em fa patir la resposta del meu cos a partir del km 35-37. A més a més, em cau un gel mentre en retiro un del cinturó i no m’he pogut men-jar la barreta energètica. Ho acabaré pagant? Em vin-drà una davallada física?

Em planto al km 35, passo per l ’Arc de Triomf i sento qu e em trobo bé. Però per dintre em vaig dient qu e no puc baixar la guàrdia, ara comença el més bo, ara comença l ’autèntica marató. Tinc la llebre a uns 200 metres i portem ritmes molt semblants. Decidei-xo qu e no aniré a per ella, seguiré fent la meva cursa, no vull canviar el ritme, tinc por de pagar-ho.

El km 37 esdevé molt especial per a mi. De lluny escolto una campana, és en Cargol animant com un posseït. Quina il�lusió em fa veure l ’home qu e no ha repetit mai cap marató i qu e porta ja l ’escandalosa xifra de 18. Em veu de lluny i m’anima molt i les se-ves paraules ressonen a la meva ment. “Vas molt bé, tens la llebre davant. Avui és el dia Arnau !” Clar qu e si Cargol, avui ha de ser el dia ! V a ser el moment en qu è em vaig adonar qu e ho faria, n ’estava convençut, fins i tot em sorprenia tant optimisme. Tota la pru-dència que havia tingut fins al moment m’havia anat molt bé per encarar els darrers 5 kms.

Al km 39 contacto amb en Fl o, de lluny veig qu e no va bé. Té al seu costat el Mi-qu el Àngel, que ha saltat per acompa-nyar-lo els darrers kms. Li dic qu e s’en-ganxi a mi, però em diu qu e no. Em sap molt greu i m’entristeix, però sé qu e no em puc qu edar al seu costat, aqu est dia no. Abans de començar la marató vàrem deixar molt clar qu e cadascú havia de fer la seva cursa. Així qu e continu o al meu ritme, perseguint la “refotu da” llebre.

De lluny veig que toca girar cap a l ’esqu-u erra. Això deu ser el famós carrer Se-púlveda! En entrar-hi només sóc capaç

de veure qu e pu ja i qu e és molt llarg. Mals pensa-ments, però ara això no toca. A per la llebre! A ra sí , canvio una mica més el ritme, “a veure si al final re-sultarà que no l ’agafaràs...”Quasi bé al final del carrer contacto amb les tres llebres. Em qu edo al�lucinat en veure qu e un dels globus està lligat en un cotxet qu e porta una criatura. A quest “paio” ha corregut una marató amb un cotxet i baixarà de les 3 hores ??? Pe-rò com pot ser això???

Decideixo qu e és el moment d’avançar les llebres, ara sí . Encara em qu eda una mica de força per canvi-ar el ritme i, abans de fer el darrer gir a l ’esqu erra per encarar la darrera recta, deixo enrere els tres globus.

Miro el rellotge i sé qu e ho aconseguiré. Però de cop, què veig al fons? Una samarreta llampant de Km0 a pocs segons meus? És el Carles!!! El tinc uns quants metres per davant. Increïble, ho aconsegui-rem! N o afluixo gens, tanco els punys amb força i cri -do molt fort. Això ja està, sóc su b3.

Vaig a buscar al Carles, aixequ em els braços en senyal de victòria i ens fonem en una gran abraçada, després en vénen moltes més. Per a mi aqu esta és la imatge de la marató i serà un record inesborrable.

I per úl tim, dedico aqu esta marató als meus pares, la Carme i el Julià, perqu è sempre hi són, sempre, no fallen mai.

Salut i kms

Arnau Freixes

Fisioterapeuta i Atleta

52

D’on ets? Com és el teu poble d’origen?

Sóc del sud del Marroc, d’un poble que es diu “Sidi Ifni”, que v indria a ser com Lleida.

Quants anys fa que ets a Lleida?

Fa quasi 10 any s.

A què et dedicaves quan vivies al Mar-

roc?

Estudiava Economia a la Univ ersitat de Mar -

rakesh.

A quina edat vas començar a córrer?

Als 14 any s.

Per quina raó vas venir a Lleida?

Vaig v enir per a participar en una cursa del

campionat del món amb l’equip del Marroc i

m’hi vaig quedar.

Quina és la teva especialitat?

Cross, també es coneix com a camp a trav és. Ara he començat a fer maratons.

Penses canviar d’especialitat o d’es-

port?

Sí, de fet ja he canviat d’especialitat, abans

feia 10 mil metres i ara faig marató. La marató et

dóna més possibilitats d'aconseguir medalla.

Com són els teus entrenaments?

Per regla general entreno 2 hores al dia cada dia. Tres dies a la setmana els entrenaments són

més forts i alesh ores entreno matí i tarda. En

total corro de 180 a 210 km per setmana.

Segueixes alguna alimentació especial?

Menjo de tot i molta quantitat, per què neces-

sito molta energia per als entrenaments.

Aconsellaries nois i n oies de la nostra

edat fer esport?

I tant que sí! M’encanta que la gent corri i tin -

gui un futur a l’atletisme.

Aconsellaries algun esport en especial?

Córrer, per descomptat. És un esport que de-

mana molta concentració i motiv ació. A la v ega-da és la base d’altres esports.

Quin s valors creus que transmet l ’es-

Entrevista Ayad Lamdassen

L’Ayad Lamdassen és un atle ta de primer ordre mundial. És l’actual campió d’Espanya de cross i de 10000m .Al darre r campionat de l món celebrat a Portugal, ha acabat e n quarta posició. És d’origen marro-quí i nacionalitzat espanyol. Viu a Lle ida molt aprop de la nostra escola. He m volgut saber una mica més sobre e ll i de l’esport que practica.

Ba t e ga e l Cor


port als joves?

Es tr oben millor per a fer altres activ itats. Et concentres millor, et v énen idees. La gent és més

sana.

La gent et reconeix pel carrer? T ’-

agrada que se t’apropin i et demanin con -

sell o autògrafs?

Sí, m’agrada molt que em reconeguin pel car-

rer. La gent em sol felicitar o donar ànims. N’hi

ha que saben molt d’atletisme i em comenten alguna cursa.

Creus que l ’esport ajuda la gent a rela -cionar-se? De quina manera?

Fer esport és una manera de conèixer gent. El

90% dels meus amics prov enen del món de l’es-port.

Con sideres que l’esport uneix les dife-

rents cultures?

L’esport està al marge dels problemes entre

les persones. La gent es coneix, comparteix coses i per a quest motiu l’esport ajuda a unir les per -

sones i les cultures

Quin s premis has acon seguit? Estàs es-

pecialment orgullós d’algun premi en

con cret ?

He estat subcampió d’Europa de cross, cam-

pió d’Espanya de cross i de 10.000 m. Estic or -gullós de tots ells ja que tots costen molt d'acon -

seguir.

En quina prova vas participar a les Olimpíades de Xina?

En la de 10.000 m.

Qu è senties els m oments previs de do-nar-se la sortida?

És el somni de qualsev ol atleta. És una cosa qu e hav ia esta esperant durant 14 any s. És el

màxim.

Et va saber greu no obtenir una meda-lla a Xina?

No, per què ja sabia que era difícil. Participar-

hi ja era el màxim.

Et va agradar com es van organitzar les

olimpíades i el país en general? Què en destacaries?

Va ser increïble. No destacaria res en particu-

lar, per què tot era un somni.

Quan et retiris, cosa que esperem que

sigui molt tard, has pensat què t’agrad-

aria fer?

Entrenar jov es.

Moltes gràcies Ayad per dedicar-nos

una est ona et desitgem molta sort a la vi-

da!

Meriem Oukadi r

Mohamed Boulayoune

ESO 2A

El s atletes i els r eporter s. De dreta a esquerra

Ayad Lamdassen, Luí s Lahoz, Mohamed Bou-

lay oune i Meryeme Oukadir .

54

ELLES, un “look” molt natural, els bucles i

les ones suaus seran protagonistes aquesta temporada. Els long bob, és a dir, les mitges melenes amb volum i molt moviment són ja, el que més ens demanareu, l’era de ls serrells s’ha acabat !!!!! Per a les més agosarades es porta-ran cabells curts amb frontals molt llargs, pati-lles i serrells asimètrics i el més important cla-tells dibuixats i desconnectats dels laterals. Els tallats seran molt versàtils i permetran transfor-mar-se en funció de l moment. Estem parlant de tallats geomètrics per a una dona molt energèti-ca.

Pel que fa als colors, apostarem per colors natu-rals que a més de donar potència ressalten la lluentor de l cabell. Es tracta de trencar la unifor-mitat del tallat amb la intensitat dels colors amb l’únic objectiu d’aconseguir volum.

La selecció cromàtica que hem elegit per a vos-altres, va des d’un ros beix fins a un marró. I per a les més atrevides reflexos bicolors i colors courencs.

Posat a l’última!!Posat a l’última!!Posat a l’última!!Posat a l’última!!

M oda

A qu estes fotos estan extretes de catàlegs publicitaris de la marca “Schwarzkopf”

ELLS, optaran per volum a la part superior, laterals molt definits i barba de dos di-

es................ufffffffffffffff !

Els homes que prefereixen un “semillarg”, portaran els cabells escalats molt ben estructurats que els donaran molt moviment i suavitzaran les seves faccions. Experimentarem amb tallats hipergeo-mètrics, que ens permeten aconseguir un moviment atractiu, un “look” desenfadat però al mateix temps elegant.

En quant al color, el servei estel·lar serà el tractament de lluentor i la potenciació de les canes amb programes de lluminositat.

A qu estes fotos estan extretes de catàlegs pu blici-taris de la casa “Colomer”, distribuïdora de la marca de productes cosmètics “American Crew”

56

Our library’s latest updates

Últimas novedades de nuestra biblioteca

A FOREIGNER IN A UST RA LIA

FION A SMITH

Publisher: Burlington Books

Daniel is a y oung Spanish adv enture lov er on his trav els around Australia. Fr om surfing in Bondi beach, Sidney to hitchhiking his way through the out-back, Daniel meets many interesting people and hears fa scinating stories about the country ’s history . But no adv enture is complete without romance, which arriv es in the form of Emily, a pretty girl with green ey es an a lov ely smile. She captures Daniel’s heart and together, they discov er the wonders of Australia. But all good things come to an end and Emily must return to her home in Ire-

land. Will their relation ship surviv e?

RIÑA DE GAT OS.

EDU ARDO MEN DOZA

Editorial Planeta S.A.

Riña de gatos se ha con -v ertido en uno de los pre-mios Planeta de may or éxito. Es una nov ela de intriga, cuy a acción se si-túa en el Madrid prebélico,

en la que un británico experto en arte y que considera el Museo del Prado como su segunda casa, se v e envuelto en un torbellin o de perso-najes reales y ficticios que retratan, no sin la pincelada humorística que caracteriza a su au -tor, Eduardo Mendoza, el Madrid republicano, lleno de v italidad, recreándose en cierto aspec-to de comedia que podía tener aquella situa -ción, más que en el dramatismo, que el lector ya con oce pero que los personajes de la nov ela aún desconocían, aun que algo tremendo se es-taba preparando y muchos temieran el final. El pr otagonista, Anthony Whitelands, es el héroe casual, frecuente en las nov elas de Mendoza, un tipo que se mete en un buen lío, sin querer, y se conv ierte en un testig o accidental de la historia.

Ra có de ls L lib r e s

EL BOSQUE DE LOS Á RBOLES MUERT OS

ANA ALCOLEA

Editorial: Anaya.

Ana Alcolea (Zaragoza, 1962) es pr ofesora de Secun-daria, ha publicado edicio-nes didácticas de obras de teatro y varias n ov elas juv e-niles, como El retrato de Carlota, El medallón perdido y Donde aprenden a volar las gavio-tas.

En El bosque de los árboles muertos, Beatriz es una adolescente que v a a pasar sus v acacio-nes v eraniegas en un antiguo castillo en Esco-cia, algo que no le agrada demasiado, pero su su spen so en Inglés ha hecho que su madre re-curra a una antigua amiga para que la acoja durante el v erano y pueda practicar el idioma.

Lo que en principio parecía un aburrido v era-no en una isla medio deshabitada se transfor -mará en una aventura llena de misterios, pues a v eces los fantasmas del pa sado regresan para poner orden en el mundo de los v iv os.


LA CA SA CA NT ONE-RA SÍLVIA ALCÁN TARA

Edicions de 1 984

Dues germanes es retroben per repartir-se les poques coses que en morir la seva mare els ha deixat. Feia més de v int any s que no es

v eien. Els petits objectes de la casa els desper -ten els records. El v incle de la v ida passada s imposa com un malson al seu desig de fugir, de tornar al món quotidià conegut i controlat. Retingudes per preguntes que mai no s'han respost, queden atrapades en una teranyina asfixiant. L'emprenta de la mare ressorgeix i il�lumina dolor osament els racon s foscos de les sev es v ides. La infelicitat d'una filla, és potser l'alegria secreta de la mare? L'autora basteix una nov el�la com una torrentada on els senti-ments tèrbols i els desitjos profunds es mos-tren sen se trav es i on la serenitat només arriba amb l'acceptació dels sentiments oposats de l'ànima.

Darreres novetats de la nostra biblioteca

L’OS MY STÉRIEU X

CATHERIN E FAVRET

Oxford Educación

Leïla et Manon trouv ent un portefeuille dans une poubelle, et dans le por -tefeuille, il y a une carte d’identité, une carte de v isite, la ph oto d’une petite fille av ec un boa et… un os dans un mouchoir en papier! Qu’est-ce que c’est qu e cette histoire? Et cet os, c’est un os de quoi? Tout ça est très my sté-rieux…

Si tu v eux en sav oir plus, ouvre le livre! Tu v as le trouv er bientôt dans ta bibliothèque

Our library’s latest updates

T HE A DV ENT URA S OF CA PTA IN CROSS-BONES

ANN E STAN MORE

Publisher: Burlington Books

Captain Crossbones and his pirates hav e a lot of adv en-tures on their ship, The Ad-v enturer. They attack and capture other ships and take their treasure. One day , the pirates at-tack a Spanish ship. They find Luis, the y oung

son of the ship’s captain, and they take him with them. Luis travels on The Adv enturer with the pirates, but he wants to escape and find his fa-ther. How can he do this?

Dernières nouvelles de notre bibliotèque

58

Dernières nouvelles de notre bibliotèque

Darreres novetats de la nostra biblioteca

ELS JOCS DE LA FA M

SU ZAN N E COLLIN S

Editorial: Estrella Polar.

Podries sobrev iure tot sol, en un món salv atge, on tothom farà el possible perquè n o tornis a v eure la llum del dia? Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar. Només un guanyador.

Els Jocs de la Fam han començat....

“ Estav a tan obsessionada amb el llibre que me l’hav ia d’emportar quan sor -tia a sopar i amagar-lo sota la taula per no parar de llegir. La història em va mantenir desperta unes quantes nits seguides, perquè fins i tot, després d’hav er-lo acabat, em que-dav a estirada al llit donant-li v oltes. L’he recomanat a tots els que llegeixen el meu web. Els Jocs de la Fam és un llibre merav ellós.” Stephanie Mey er

Podries sobrev iure als Jocs de la Fam? Fes el test i descobreix -ho:

http://www.elsjocsdelafam.cat/

NO I JO (NO ET MOI )

DELPHIN E DE VIGAN

Edicions 62

No i jo relata amb el to just i els sentiments sincers un somni d’adol-escència sotmès a prova per la realitat.

Lou Bertignac té tretze any s: la sev a família v iu tancada en un silenci opri-ment, i a l’escola la sev a intel�ligència precoç l’ha portat fin s a una classe av ançada. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la major part del temps col�leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocion s dels altres en les estacions de tren.

I és a quí, a la parisenca estació d’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jov e sense sostre solitària i rebel, amb els v estits bruts i l ’expressió cansada de tant qüestionar-se el món. Enmig de la follia de la gran ciutat, No i Lou con struiran una amistat que potser aconseguirà canv iar les sev es v ides i reduir la injustícia i la misèria del món.

Nov el�la d’aprenentatge, No i jo relata amb el to just i els sentiments sincers un somni d’adol-escència sotmès a prova per la realitat.

“No i jo és un animal híbrid: agrada a adults i a adolescents; és elogiada pels llibreters, saludada per la premsa i reconeguda pels jurats literaris”. Astrid Eliard, Le Figaro

Ra có de ls L lib r e s


Qu è és el que més li agrada de la seva professió?

El que més m’agrada és div ulgar els coneixe-ments científics i, també, la possibilitat d’apren-dre coses n ov es, un està obligat a reciclar-se.

Qu è fa quan no està treballant?

Moltes coses com la fotografia, col�leccion o lli-bres, faig turisme i en darrer lloc, però no meny s important, complir amb les obligacion s famili-ars.

Per què va triar dedicar-se a l'ensenya-ment ?

No v aig triar. Vaig acabar la carrera i en el pri-mer lloc que vaig trobar feina, v aig entrar.

Quants anys fa que imparteix classes en a quest centre ?

Una v ida sencera, fa 29 any s.

Sabem que al llarg de la seva vida ha participat en molts concursos de ciència i

que la majoria o sin ó una bona part els ha guanyat. Podria fer-n os un repàs dels premis més importants i dels què se sent més orgullós?

Hi ha hagut molts premis i n o n’hi ha un que sigui igual que els altres o més important que els altres. La div ersitat dels premis com de treballs de recerca, fotografia, v ídeo escolar, etc. Algun altre premi a niv ell personal com premis de cul-tura, informàtica,... em sento orgullós de tots i cadascun.

Com es viu l'experiència de guanyar un premi?

Es v iu amb molta alegria. Si parlem de treballs de recerca d’alumnes, en la realització és una mica dur, o hi ha diferències entre els membres del grup. Tot queda oblidat quan es guanya. Sempre és un honor guanyar un premi que sigui digne d’allò.

Segons la seva opinió, quin és el fa ctor més important per triomfar en el món ci-entífic?

Els coneixements de base i la capacitat de tre-ballar són factors essencials. Per ò també és im-portant la persev erança i no desanimar-se, com la capacitat de treballar en equip.

Pot donar algun consell als alumnes que volen aventurar-se en el món científic?

Que treballin molt. El món científic és molt competitiu amb gent molt preparada, per ò amb habilitats i esforç tot s’acon segueix.

Té algun projecte en ment ?

Ara mateix no. Per ò de ben segur que se m’acu-dirà més d’un...

Entrevista Jordi Sanfeliu

Oana Bercea

2n BA TX

El professor Jordi Sanfeliu és tota una institució a l’escola. Ben conegut és tan pel seu prestigi com a docent com pels nombrosos prem is que acumula. Avui ens hem volgut apropar una m ica

més a la seva persona per a saber-ne més.

60

Ent r e v is t es

Persona jov ial i sorneguera. Home amb mol-tes capacitats artístiques i interessos científics. Sempre està amatent ajudant tothom en el que calgui. Com a professor, té la capacitat d’ engres-car els alumnes a elaborar treballs d’inv estigació i innov ació que desprès presenten a concursos tant de l’àmbit nacional, com auton òmic i uni-v ersitari, que quasi bé sempre guany en. Ha ob-tingut premis com: Giner de los Ríos de Inv esti-gació Científica, autonòmics com El Cirit B, Univ ersat de LLeida, Baldiri Reixac. La sev a aportació a la utilització de la imatge en l’en se-yament científic és pionera i cabdal. Com a do-cent, combina amb naturalitat la docència en l’àmbit univ ersitari (Agròn oms), Cicles Forma-tius, Secundària i Batxillerat, cursets a pr o-fessor s del que calgui i quan calgui.

La sev a dedicació a la docència ha quedat re-flectida en la participació en congressos i jorna-des, com per exemple:

Sanfeliu, J., Miguelsanz, R. (1995). Póster

"Les tècniques d'obtenció i tractament d'imat-

ges com a suport de les activitats pròpies de les Ciències Experimentals a la Secundària". “I

Jornades Maria Rúbies de Recerca i Innovació

Educativa”

Sanfeliu, J., Arbiol, G. (1997). Pòster

"Algunes aplicacions de les noves tecnologies a les aules de Ciències de la Natura i de Matemà-

tiques ". “II Jornades Maria Rúbies de Recerca i

Innovació Educativa”

Sanfeliu, J. Pelacho, A y Martin-Closas, Ll.

(2008). Generación y utilización de videoclips

en un entorn de aula virtual. Congreso Interna-cional de Docencia Univers itaria e Innovación.

Sanfeliu, J. (2008). Libro electrónico y aula virtual como recursos en un CFGS (2008) Co-

municación presentada al Congreso Nacional

Internet en el Aula.

O en premis a treballs realitzats pels alumnes per ell dirigits, com a:

Prem io CIRIT al treball “Construcció i carac-

terització d’una càmera de cultiu amb fotoperí-ode: alguns estudis fis iològics amb cultius estè-

rils de Lemna m inor”.

"Qui ha dit que la fotografia és plana?" Pri-

mer prem i en la convocatòria dels Tercers Pre-

m is de Fotografia Escolar (Departament d’Ensenyament).

“Estereofotografies” Prim er prem i en la con-

vocatòria dels quarts Prem is de Fotografia Es-colar (Departament d’Ensenyament).

Prem i Baldiri Reixac al treball d’investigació "Les olors de la Naturalesa".

Prem i CIRIT al treball "Lleida en relleu".

Primer prem i de fotografia al certamen La Mostra 06 al treball "Mosaics: 75 anys d'his tò-

ria gràfica en unes poques imatges".

Prem i CIRIT al treball "Introducció a la bio-tecnologia. Cultiu in Vitro del clavell".

O bé exposicions fotogràfiques amb la col�laboració dels alumnes, com por exemple:

Exposició de fotografies “Abstraccions”. Sala d’Exposicions Municipal de Sant Joan incluida

en el certamen “de Mostra. Itinerari de creació fotogràfica a Lleida”. Primavera 2003.

Exposició fotogràfica “Fractals” Sala Coma

Estadella del Col�legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Lleida (Mayo 2005).

Exposició col�lectiva dels 2ns prem is de Foto-

grafia Científica de la UdL.

Molts d’aquests treballs han estat passats a llenguatge html i penjats a la sev a pàgina perso-nal:

http://www.xtec.cat/~jsanfeli/m enu.htm

...Jordi Sanfeliu: quatre coses més...

Benito Navarro

Professor de Química


Vidas significativas: Lorenzo Castañ Portolés,

Fraga (1918)

Antes pan negro, ahora pan blanco...

Ent r e v is t es

M ucho creemos que conocemos y sabemos, pero cuando damos la vuel-

ta a la esquina, hallamos un mundo re-pleto de nuevas aspiraciones tanto po-

sitiv as como negativ as, a las que uno

debe plantar cara o espalda, según le conv enga.

Mucho he aprendido y aun más aprenderé, de la magnífica persona que

he tenido la oportunidad de con ocer en

cuerpo presente y alma v iv a. Quizás sí, una alma dañada y perjudicada por el

largo y rocoso camino al que se ha en -

frentado durante toda su v ida, pero con resulta-do final más bien agradable.

Quiero hablaros de un señor ya may or, llamado Loren zo Castañ, natural de Fraga, población en

la cual nació un 10 de Julio de 1918 en una casa

más bien humilde y h onrada. De bien pequeño, ya trabajaba cuidando el rebaño de ov ejas de

turno al cual no podía abandonar, ayudaba en

casa en todo lo necesario y sobretodo era un za -gal curioso, ya que tenía un instinto de querer

aprender todo lo posible a su alcance, lo que le llev ó a grandes satisfacciones en su v ida que con

ansias le estaba esperando. Fan del saber, del

lograr escribir y del entender, eran sus retos, no

fáciles, y a que en aquella época sólo podía ir a clase dos v eces al año pero a escondida s. En

a quellas noches de incertidumbre uno se dispo-

ne a todo.

En el año 1931 , cuando Lorenzo tenía 13 años,

se proclamó la Segunda República Española

dando así a entender a la gente del pueblo una pr ogresión para todos y el bienestar siempre an-

helado. Él recuerda la felicidad barata de la gen-te, la alegría, las banderas y pegatinas de la Re-

pública a la v enta...toda s esas cosas que nuestro

pr otagonista siempre recordará . Per o lo que nunca olv idará fue que al cabo de dos años se

abolier on muchas ley es nuevas, lo cual no sirv ió

de mucho. Ya en el año 1936, estalla la Guerra Civ il Española (que malo es esto de matarse en -

tre gente de la misma calle, cómo han tenido que cambiar las cosas para que pasara eso..). Alfredo

fue env iado al frente de la Guerra con el bando

Republicano, destinado a matar gente a diestro y

62

siniestro hasta el n o v a más. Ju stamente con si-

guió no realizar esa acción dentro del bando y a qu e quiso comunicar que él sabía el códig o Mor-

se y por tanto crey eron que su misión era saber descifrar al

enemigo. Al final desempeñó

otras funciones como el encarga -do de llevar partes, comunica -

dos, etc. Muchos eran los días en los que soñaba en ese regreso a

su pueblo, ¿qué sería de su pue-

blo en ese momento? Pues bien, estaba repleto de traiciones, de

anarquistas en contra de todo lo

relacionado con el clero, de in -certidumbre y sobretodo de inse-

guridad ciudadana.

Loren zo, v iajó por gran parte de España duran-

te la Guerra, pero nunca hubiera imaginado el

acabar durante un mes de Abril en un Campo de Concentración franquista en Soneja, Valencia.

La v erdad sea dicha, muchos republicanos fue-

ron a parar allí, destinados a trabajar, a ser re-clutados y a recibir a cambio menosprecios y de-

pendiendo de tu comportamiento, la muerte. Ya no podían más, Lorenzo y sus compañeros Lo-

renzo y sus compañeros idearon un plan para

fugarse. El plan fue todo un éxito. Eso sí, debían v olv er cada uno a su hogar... El camino Soneja -

Fraga estuv o repleto de impedimentos per o a la

v ez soñando con ese reencuentro tan y tan de-seado. Todo esfuerzo dicen que tiene una recom-

pensa y la suya fue lograda al rozar los brazos de su madre.

Loren zo contrajo matrimonio, tuv o tres hijos

de los cuales siente gran amor y admiración por ellos, se dedicó a trabajar en una mina mequi-

nenzana, más tarde creó un comercio en el ba -

rrio fragatino “Litera”, después arrendó unas tierras y finalmente quiso dejar las tierras y em-

pezar a crear patrimonio así que formó una em-presa dedicada a la compra-v enta principalmen-

te de huev os y pollos.

La conclusión final que uno extrae de todo el

contenido es que cada indiv iduo es un mundo complejo, cada paso que se hace es historia, y

cada acto realizado un sinfín de repercusiones.

Deberíamos aprender de antaño, corregir los

errores y a poder ser, intentar no v olv erlos a hacer.

Cómo tantas v eces nos habrán dich o, “El saber

no ocupa lugar” si sabemos, podremos reaccio-nar a tal imposición.

Sobre estas líneas quisiera dar la s gracias a Lo-renzo Ca stañ Portolés por dejarnos con ocerle un

poco más y exponerse públicamente a sus v iv en-

cia s.

Ángela Gómez Sopl ón

1er BATX

L’au tora de l ’article , Ángela Gómez amb el senyor Llorenç Castañ, durant el transcurs de l ’entrevista.


Entrevista Antoni Josa

E l 30 de juny, en finalitzar aquest

curs 2010-2011, el company Antoni Josa finalit-

zarà també la seva etapa com a docent al nos-tre Institut Escola del Treball, on ha col�laborat

en la formació de tantes promocions d’alumnes

de Comerç Internacional, sense deixar de ban-da la seva pass ió per l’es tudi, la didàctica i la

recerca en el seu camp: l’Econom ia i la història econòmica del seu poble, Menàrguens, i rodali-

es de Balaguer. És la vida que ha volgut, la vida

que estima, a la que es dedica amb disciplina d’atleta.

Adm iro la seva manera de tractar els alum -

nes i la manera com li corresponen . Li he sentit dir que va fer tot un encert quan va entrar a

treballar de professor a la Formació Profes-

s ional, però avui li voldria preguntar:

Com va ser que vas entrar d’en se-nyant a la F.P. sent econ omista ?

Era l’any 1975, feia poc de la primera crisi

del petr oli, quan em v an acomiadar de l ’empresa SASPA SA d’elements se segure-

tat, a Barcelona. Jo treballava al departa-ment de màr queting quan v a v enir la retalla-

da de personal que v a afectar a la gent més

jov e, incorporada feia poc. Vaig estar quasi un any buscant feina, fin s que em v an oferir

de treballar a l’ Institut de F.P. del Poble

Nou per donar classes de comptabilitat, ma-temàtica financera , etc., ja que feia falta

gent per impartir el seg on grau de F.P. que acabava d’iniciar -se.

Han pa ssat els anys i com has vist

volució de l ’en senyament en general?

Amb el pa s del temps, l’en senyament ha es-

tat cada v egada més a l’abast de tothom, la

qual cosa aparentment és molt positiv a, però l’obligació d’estudiar fin s l’edat de la incorpora-

ció al treball , sense crear una alternativa v àlida per a quells alumnes que defugen dels estudis ha

complicat la tasca d’en senyar. D’una altra ban-

da, la nostra societat, amb valors còmodes i classistes, ha generat un ambient que ha danyat

molt la formació professional.

Qu è és el que hi trobes en falta?

Trobo en falta una valoració de la F.P. al ma-

teix niv ell que als països de la Unió Europea que en s precedeixen . Ho he pogut comprovar amb

l’experiència d’intercanv i amb l’Institut Jules

Guesde de Montpellier. Per exemple, els alum-nes de cicle superior quan acaben els estudis han

de realitzar un examen d’estat que es podria

equiparar a una revàlida del batxillerat d’abans.

64

És a dir, no ho tenen tan fàcil com els n ostres

alumnes.

Qu è els diries als que programen els

estudis de FP i dissenyen les directrius per on ha d’anar?

Que toquin de peus a terra. La informació per

elaborar els pr ogrames han d’anar a buscar-la a les cambres de comerç de la zona, a les empreses

qu e comencen a exportar i a les que fa molt temps que ja exporten per què, en definitiva,

l ’alumnat acabarà treballant-hi , per tant, la se-

va col�laboració amb les Escoles és clau . El pr o-fessor de FP ha d’en senyar continguts, però han

de ser útils, pràctics, sin ó l’alumne et pregunta

contínuament, per què serv eix això i allò.

T ’imagines, Antoni, fent una altra co-

sa ?

I tant. A mi m’agrada molt, i fins ara ho he

compaginat com he pogut amb la professió do-

cent, l’afecció per escriure. Per ò, abans que es-criure és inv estigar fins que disposes de la infor -

mació necessària. La història econ òmica local

em resulta apassionant.

Com et sents en a quest moment de la jubilació?

Content. La paraula jubilació té un significat positiu, d’estar content, de rebre un premi. Així

és com ho sento des de que v aig prendre la deci-

sió, encara que em vaig decidir a l’últim mo-ment.

L’Antoni és jov e, inquiet , i la seva v ida ha d’estar per molt temps plena de llibres i projec-

tes. No em puc creure que es jubili.

A l’ Institut i al seu departament hi ha fet bons amics , n o ens acomiadem:

“A rev eure, Antoni, amic i company !”.

Magda Español

Professora de llengua espanyola

Ent r e v is t es


¿De dónde vienes y a dónde vas?

Nací en un pueblo, poco conocido enton -

ces, de la prov incia de Guipúzcoa, Mon -dragón. Me crié en el sen o de una modesta

familia en la que los padres pensaban que eso

de estudiar era importante. En cuanto al futu-ro lo ocuparé en a ficiones a la s que no me he

podido dedicar, hasta que se acabe la fiesta.

¿Qu é estudios tienes y por qué ele-

giste licen ciarte en …

Estudié ciencias Químicas más por descar-te que por v ocación. Me gustaba eso sí la Físi-

ca, per o cuando llegué a la facultad y v i que,

en lo que ahora llamamos currículum, había un 50 % de asignaturas de matemáticas, me

dije que a quello no era para mí. La culpa de me av ersión a las matemáticas n o fueron las

de bachiller, que se me daban bien, sino las

de Preu, muy poco instrumentales para mi gusto y excesivamente abstractas.

¿Qu é te empujó a dedicarte a la do-

cen cia y no a la empresa privada?

Tres anécdotas lo determinaron. En un v iaje a

la refinería de petróleo de Puertollano los mode-los de filtro prensa que v eíamos en la facultad,

limpios e inmaculados, se conv irtieron en

máquinas sucias, feas, grasientas, en las que la placa filtrante se había sustituido por el diario

Marca, que al parecer iba muy bien. En otra oca -

sión, los alumnos organizaron un v iaje de estu-dios a León para v er una serie de industrias. En

el diario del v iaje no figuraba la Catedral y v i que el resto no merecía la pena y no fui. La última,

con 15-16 años tuv e que sustituir a mi hermano

en unas clases particulares de Física que él daba. La alumna, solo 2 años menor que y o, entendió

lo que le explicaba, aprobó el examen y me pare-

ció que n o se me daba mal. A partir de a quel mo-

mento nunca dejé de dar clases: física, química, biofísica, matemáticas y hasta inglés e historia.

¿Qu é es lo que más te gusta de ense-ñar?

El contacto con los alumnos, el que pasados

los años siga teniendo relación con algunos de ellos. Y en el plano técnico la búsqueda de estra-

tegias para que el aprendizaje se pr oduzca.

Com o buen musicólogo, qué géneros y autores musicales te gustan. Qué música

con sideras adecuada a cada momento?

Me gusta casi cualquier tipo de música, es mi

Entrevista Benito Navarro

Benedictus est dumquam beneit

66

afición preferida. He intentado que mis gustos

no se anclaran en el pa sado. Aunque me gusta la música clásica es en la popular donde me en -

cuentro más a gusto pues en ella está el alma de los pueblos, su historia, sus sentimientos, sus

poetas. Actualmente me interesa todo lo que sea

música del mediterráneo, y no le hago ascos a cosas nuevas como Manel o a algún electrónico

como Laurent Garnier o Kraftwerk.

¿Te gusta viajar? ¿Qué países has visi-

tado?¿cómo preparas tus viajes?

Me gusta mucho v iajar, pero disfruto más preparando los v iajes. En estos momentos me

resulta imprescindible leer algo de literatura,

escuchar música y v er al-guna película ( lo más difí-

cil de encontrar) del país a v isitar.

Cóm o ávido lector

(la de veces que has llegado entusiasmado

y nos has recomenda-

d o un a lectu ra ) ¿Cuáles son tus escri-

tores y libros favori-tos? Si tuvieras que re-

comendarnos un libro

y un autor, cuál sería?

Siento fa scinación por

Cien años de soledad. El

primer capítulo me sor-prendió enormemente: el

tema científico, el zarandeo cr onológico, la ma-nera de expresarlo. Emplazar la época del relato

con la siguiente frase “el mundo era tan reciente,

qu e muchas cosas carecían de nombre y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo”

me pareció un ejercicio de imaginación enorme

qu e me producía auténtico placer. Fue como esas cápsulas que preparan los grandes cocine-

ros actuales ,que al entrar en la boca estallan pr oduciendo una cascada de frescura y sabor.

En los últimos años “Corazón de Ulises” de

Jav ier Rev erte, ha contribuido a mi interés por

Grecia y el mundo helénico. Dos v iajes muy bien mezclados, uno mental por la Grecia clásica y

otro real a trav és de las cuatro orillas del Egeo. Es imprescindible llevarlo a mano si se v iaja a

Grecia y además es capaz incluso de sustituir al

pr opio v iaje, si no es posible hacerlo.

Si tuvieras que elegir cambiar algo de

este mundo, qué sería? ¿Dónde te gusta-ría vivir?

La codicia. El amor al dinero está en el fondo

de todo lo malo. Creo que hemos sustituido el Dios de las iglesias por el dios diner o y a sí nos

va.

Aterrizaste en el Instituto en 1983, marchaste… y volviste…¿Qué trazos dife-

renciales observas de los alumnos del pri-

mer período y los a ctuales? ¿Cóm o es el alumno de ciclos con respect o del de Ba -

chillerato?

La diferencia más ev idente es que el alumno de ciclos v iene “hecho” por ser may or y pr oceder

en algunos ca sos de otro ciclo o carrera y en par-te por que los de bachiller son de la cantera, los

has v isto crecer por los pasillos.

Ent r e v is t es


En los ciclos es importante despertar en el

alumno el gusto por la pr ofesión y enseñarle las destrezas básicas de la misma. En muchos casos

se con sigue, hasta el punto de que luego han es-tudiado Químicas o lo más parecido que hay en

la UdL, Agrónomos. En cuanto a la hora de en -

contrar trabajo las actitudes personales de los alumnos y su poliv alencia creo que son determi-

nantes.

¿Cuántos años has dedicado a la do-

cen cia? ¿Cómo valoras los cambios edu -

cativos?

Prácticamente desde a quellas primeras cla ses

particulares a los 16 años hasta ahora. Los cam-

bios estructurales han sido muchos, en los últi-mos años incluso creo que demasiados y han lle-

gado a desorientar al pr ofesorado. No se ha dado tiempo a que se asentaran para luego hacer un

análisis de su funcionamiento.

Sin embargo, en el trabajo diario seguimos haciendo lo de siempre y las tecn ologías nos

están pasando por encima. No podemos seguir

simplemente transmitiendo información, los medios de comunicación y sobre todo el sr. Gog -

gle lo hacen por n osotr os. Tengo la impresión de qu e los pr ofesores no n os hemos dado cuenta de

esto, pues estamos distraídos en papeleos. En la

en señanza es fácil caer en la rutina, pero el reto qu e supone enseñar en un mundo como este es

serio y es un estímulo para seguir adelante.

Tanto tiempo da para mucho, seguro que tienes un mogollón de anécdotas.

Cu éntanos.

La tarde del famoso partido de fútbol en el

qu e la selección española necesitaba meter 12

g oles a Malta para clasificarse para un campeo-nato tenía un examen con un grupo de alumnos.

Ellos me tiraron de la lengua y les dije que si Es-

paña lo conseguía les aprobaría aquel examen. Al mismo tiempo que España aumentaba el mar-

cador y o me hundía en el sofá mientras imagina-ba la cara de los alumnos. Al día siguiente conté

a la entonces directora, Josefina Laín, lo sucedi-

do y le pedí consejo. Me respondió que tenía que ser consecuente con mis palabras y aprobarlos.

También me adv irtió “la próxima v ez, estate ca -lladito”. Aprendí la lección.

“Ora la espada, ora la química”. Ha ce

tres años iniciamos un periplo literario entusiasta junto con Josep Mª Calucho,

Ana Mayor, María Ros, Magda Español,

Mercè Ciutat, Ester Gon zález. ¿Qué valo-ración haces?

Acudí a la llamada de la dirección cuando pi-dió v oluntarios para reeditar la rev ista. Me pare-

ce que es un elemento pedagógico imprescindi-

ble en un centro de enseñanza y que una perso-na del ámbito de ciencias y de ciclos podía ayu-

dar. El esfuerzo que hace el equipo para inv olu-

crar a los alumnos es grande y no se consigue más por falta de masa crítica.

En cuanto al ambiente del equipo, los ratos pa sados en discusiones sobre qué temas incluir

o en el diseñ o de la rev ista han sido impagables

y un bonito colofón a mis últimos años. Si en el futuro creen que puedo ay udar en algo aquí es-

taré.

Que te vaya bonito…

Llum Muñoz

Profesora de lengua caste-llana

Soluci ó pàg 70 “A veure si ho endevines”: 1 -B. N avarr o, 2-A. Sarrado, 3-A. Carrasco, 4– E. Tamarit, 5– C. Bustaman-te, 6– M. Español

68

Entrevista Lluís Roca

Professor del CF d’Electricitat

Te’n recordes de quan vaig

començar a l’escola?

És clar que sí, i et dev íem tractar

bé, perquè has tornat.

Abans de treballar a l´Escola

del treball, havies estudiat al

centre?

Estudiar no, per ò quan tenia 12

any s hi vaig v enir a fer una prova per obtenir una beca, per cert amb la mo-

to del mestre del poble i recordo que

vam hav er de parar més d’un cop per posar v ent a les r odes. També m’hi

vaig examinar pel carnet de conduir.

Com pots v eure la relació amb l ’Institut v e de lluny.

A quins altres centres has es-tudiat?

A l’EMI de Valls i a la d’enginy eria

de Terrassa.

Qu e vas estudiar?

A Valls, el que llav ors en FP es deia Oficialia i

Maestria Industrial en Electricidad i, a Terrassa, Enginy eria en Electricitat.

Per què vas triar l’electricitat?

Per què ja em cridava l’atenció el que fos com

una espècie de comodí, doncs es pot obtenir de

la llum, la calor, el mov iment ..., és relativ ament fàcil de transportar i es pot tornar a obtenir

llum, calor, mov iment...

Quan fa què treballes a l´Escola del Treball?

Vaig entrar l’any 1978, i meny s tres cursos a la Caparrella, fin s ara.

Estàs content d’haver treballat a l ’E-la del Treball? I com ha estat la relació

amb els companys?

Molt content, tinc bon s records dels com-pany s en general i crec que molt bones amistats.

Sempre has treballat com a professor?

També he estat cap d’estudis i, mira, en segles diferents: XX i XXI, ja t inc any s jo, també secre-

tari, cap de departament i coordinador de riscos.

Ent r e v is t es

Qui m’havia de dir que tindria la sort de fer una entrevista a un dels professors més entranya-

bles de l’institut Escola del Treball!


En quins llocs més has treballat?

Uf! En una acadèmia de Barcelona mentre estudiava a Terrassa, en una fàbrica, una oficina

tècnica i a la mateixa escola de Valls, tres cursos a la secció de Montblanc i tres més a la Caparre-

lla quan es feia electricitat allí i aquí.

Explica ’m alguns canvis del centre.(nom, centre,etc...)

Me’n deixaré molts. L’Escola del Treball es deia In stituto Politécnico Nacional abans d’-

hav er-hi el de la Caparrella, i canv is a quí, molts:

estudis nous, especialitats que han marxat, au-les, tallers, i el gimnàs que l’he v ist a la 3ª plan-

ta.

Com a professor a quins sect ors has donat classe?

A FP, Batxillerat i E.S.O.

Creus que l ’ensenyament és millor o

pitjor que abans? Com veus l’actualitat

laboral?

Ara el currículum als CF tot és específic. A

l’FP d’abans hi hav ia altres matèries com llen -

gua, matemàtiques, física, història ... que més d’una v egada les trobo a faltar.

Hi ha alumnat d’abans molt preparat en llocs de treball de responsabilitat i també d’ara. Una

altra cosa és trobar feina que, per l’actualitat

laboral que dius (crisi), potser ara és més difícil. Què v ol dir això? Doncs que us heu de preparar

més.

Hi ha alguna matèria que t’hauria agra-dat explicar? N’hi ha alguna que trobis a

faltar?

Matemàtiques, també física, per què són bà si-

qu es per estudiar electricitat, i potser per què el

millor professor que he tingut era de matemàti-qu es (el Sr Baró), per com explicav a per ò sobre

tot per com era: estricte, respectuós i afectuós

amb l’alumnat, que als any s 60 pen so que tenia mèrit.

Que en tr obo a faltar, sí, ja ho he dit abans, hi afegiria la música.

Quines aficions tens?

Vàries, per n o cansar te’n dic n omés una, la bicicleta, la primera quan dev ia tenir 10 any s,

sense canv i, clar. Després amb canv i he fet força km i sortides interessants amb pr ofessors de

l’institut, especialment amb el Pep i també amb

alumnat.

Explica’m alguna d’aquestes sortides

amb alumnat.

Recordo una sortida a les ba sses d’Alpicat quan l’autov ia estava en pr océs de construcció.

Vàrem acabar plens de fang degut a la pluja i la terra, també a l’ermita de la Santíssima Trinitat,

a l’Espluga de Francolí, alguns v an tornar en au-

tocar per què ja n’estav en tips i una altra a l’em-bassament de Santa Anna amb caiguda inclosa.

En algunes ens hav ia acompanyat la Guàrdia

Urbana.

Qu è voldries fer desprès de la teva jubi-

lació?

Sempre amb permís de la “Sra. Salut”, doncs

com faig sempre que puc, passejar amb la meva

dona, alguna sortida, dinar amb el n ostre fill quan ens v ingui a v eure, algun concert també

caurà, mirar d’agafar la bici que últimament la

tinc abandonada i hi ha algunes oliv eres que reclamen atenció. Sempre dic que no m’he av or-

rit mai i n o penso canviar.

Joan Tempradó

1r BA TX

70

Ra có de ls Ex a lumne s

L a meva experiència a l’ Escola del Treball v a dels dotze any s fin s als divuit, i

realment podria explicar-ne moltes coses.

Ara ja fa cinc any s que no hi sóc i el primer qu e em v e al cap quan hi penso és que es tro-

ba a faltar, sobretot un cop et trobes immers en el món laboral o univ ersitari.

Actualment estic cursant el penúltim any

de la carrera d’Ar quitectura a Barcelona, i suposo que ja m’hi he acostumat, però el pri-

mer cop que v aig arribar a la facultat em va

xocar el contrast amb l’ institut i, sobretot, amb un institut reduït i familiar com l’Escola

del Treball. A la univ ersitat tot era fred, mas-sificat, competitiu, anònim i homogeni, i al prin-

cipi v aig sentir una gran sensació de desempara-

ment, v ertigen i soledat. Poc a poc, un es v a fent un lloc i t ’adaptes al n ou ritme, estudies el que

t’agrada i t’hi acabes tr obant a gust.

Tanmateix, mai he tornat a tenir les mateixes sensacions que a l’Escola del Treball: el primer

dia (tot i que tampoc coneixia ningú) tot sembla-va més ordenat, es preocupav en per tu i de se-

guida coneixies el lloc i la gent. Penso que és una

sort (i ara ho puc contrastar) estar en un centre educatiu on els grups sempre son més reduïts

qu e en altres llocs, de manera que mai et sents

abandonat o ignorat. Tot era molt més persona-litzat i sempre m’he trobat uns professors i pro-

fessores interessats en la persona i en què cadas-cú av ancés i no es quedés estancat. Tinc la sen -

sació d’hav er-hi aprés moltes coses, i n o només a

niv ell educatiu. Cursar el batxillerat aquí em va serv ir per poder accedir a la carrera, enfr ontar-

me sense patir gaire a la selectiv itat i tenir una

bona base per al primer curs. Per tant, arribo a

la conclusió que el niv ell és més que suficient per tal de poder seguir estudiant tant cicles de

qualsev ol tipus com qualsev ol carrera.

A niv ell personal, el fet de conèixer gent tant div ersa en situacion s tant diferents ajuda molt

més que el fet d’estar en un món molt meny s he-

ter ogeni com és la facultat ja que a quí n o es plas-ma la realitat social del moment. La gent i els

pr ofessors són meny s oberts, més creguts i tot és molt més elitista i classista. Amb això no estic

dient que n o sigui bo d’anar a la univ ersitat

(també estic en un tipus de carrera bastant par-ticular en a quest sentit), sinó que es perden mol-

tes coses que v aig saber apreciar al institut i que

ara costa molt més trobar. Òbv iament la univ er-sitat té coses molt bones: focalitzes l’atenció, la

feina i l ’estudi en quelcom més especialitzat i qu e has escollit perquè és el que et motiv a; tro-

bes gent amb gustos i intencion s més similars

als teus, et prepara pel món laboral que esculls,

La meva experiència Esther Sala Bittoun


estudies i aprens el que t’agrada, fas amics im-

portants, tens molta llibertat, etc. A més a més, l’any que v e he sol�licitat una plaça Erasmus a

Paris de manera que encara ampliaré més la ex -periència en a quest sentit.

En conclusió, penso que la base a l’Escola del

Treball m’ha serv it molt de cara al futur: la pre-paració acadèmica, les amistats (en guardo dues

o tres de molt properes i que encara em perdu-ren i d’altres, que he perdut deguda la distància,

en guardo molt bon record); gran part dels pro-

fessor s, la relació pr opera que es creava amb molts d’ells, l’ajuda atorgada i la v oluntat,

l ’edifici, córrer pels pa ssadissos en horaris de

pati i que em castiguessin, els festivals a la sala d’actes, els entrepans de bacó i formatge (no sé

si encara en fan de tant bons), les aules, corregir a la pissarra, fer br omes, riure massa i que et

facin fora de classe, etc. Tot això són coses que

més endavant desapareixen, ja que en acabar

l’institut la gent canvia el xip misteriosament i tothom es torna molt seriós i “molt madur” i

anar a cla sse es torna molt més av orrit en a quest sentit, ja que (jo, almeny s) un no s’hi troba tant

a gust.

En conclusió, estic molt feliç d’hav er anat a l’Escola del Treball i d’hav er-hi cursat tota l ’ESO

i, sobretot, el Batxillerat; ja que en guardo un record immillorable i penso que ha estat una ba -

se essencial per a la meva formació com a estu-

diant i com a persona. Són els any s en que més he n otat que es desenv olupa la personalitat i no

canv iaria algunes experiències per res del món.

Estic molt agraïda i sempre tinc en ment a quest període de la mev a v ida. Penso que és

necessari no tancar-se en centres educatius pri-vats on tot és més v irtual o, si més no, més selec-

tiu.

72

Cuines al mòn

T ot a l S a c

FRIED CAKE

Brazil

INGREDIENTS:

• 2 cups flour • 1 teaspoon baking powder

• 1 teaspoon salt • 50 grams of fat or lard

• 1 egg • 1 / 3 cup water

• fat fry ing

DIRECTIONS

Sift dry ingredients.

Add the fat or butter, egg and water prepara-tion kneading until smooth. Divide the dough into small balls; flatten with your hands or a rolling pin, shaping round of ½ inch thick.

Make well in center.

Fry in plenty of hot fat and drain on absor-bent paper.

STUFFED PEPPERS

Bosnia Herzegovina

INGREDIENTS

• 8 Peppers

• 700g Minced v eal

• 1 tablespoon Ch opped onion

• 3 Clov es of garlic

• 1 tablespoon Ch opped parsley

• 1 tsp Red powder pepper

• salt

• 100g Rice

• 4 tablespoons Oil

• 800ml Tomato sauce

• 1 sheet Celery

• 300ml Water

• 1-2 spoons Cornstarch

DIRECTIONS

Clean the peppers and remove the inside

Mix well the minced meat. Then add onion, garlic, parsley, red powder pepper, salt and rice. Mix well all the ingredients and fill the peppers with i t.

Fry the peppers in hot oil on all sides. Then add the tomato sau ce, celery and boil i t for abou t 50 min.

At the end of boiling, stir the cornstarch dissolved in a bit of water.

If i t’s necessary, add a li ttle of to-mato sau ce and water.

Elma Nezic ESO 2

Mauricio Da Silva ESO 2


Els gustos musicals a l’Escola L’equip de la revista del centre ha elaborat una enquesta per saber, entre d’altres coses, quin estil musical

agrada més entre els alumnes i professors o simplement quina és la cadena musical més escoltada. Com diu el seu significat, la música és melodia, ri tme i harmonia combinats, doncs així és com hem treballat tots plegats per extreure conclusions i representar les dades obtingudes.

Hem observat qu e els estils, els instruments o les cançons...varien segons l ’edat i el sexe. Gràcies a tots per la vostra col�laboració i bones vacances!

Estil musi cal preferit. El 32% de les persones enqu estades prefereixen el Reggaeton, el 29% el pop, el 26 % al tres estils musicals com per exemple la música clàssica, el Hip-Hop i la música House i el 13 % el Rock.

Cadenes musi cals. De les persones enquestades el 44% escolta Flaix FM, el 20% els 40 Principals, el 13% Cadena Dial , i un 23% al tres cadenes com són la Cadena SER, Catalunya Música i Rac 105.

Instruments musi cal s. El 51% de les persones enqu estades prefereixen el piano, el 22% la guitarra , 19% altres instruments com l ’harmònica i la flauta i el 8% el clarinet.

Instrument que toquen. El 50 % de les perso-nes enqu estades no toqu en cap instrument musical , el 13% toqu en el piano, el 16% la guitarra, i el 21% altres instruments com els plats.

Ll engua de les cançons. De les persones en-qu estades un 45% prefereixen escoltar les cançons en anglès, el 31% en castellà, el 19% en català i el 5% en altres llengües com són el francès i l ’italià.

Cantant preferit. El 33% de les persones en-qu estades prefereixen com a cantant a Michael Jack-son, el 31% a John Lenon, el 29% a altres com per exemple com a Akon, el Canto del Loco, Bob Marley etc. i el 7% a Bon Jovi .

74

A veure si ho endevines?

Els nostres profes quan eren peques! Malgrat alguna cana o arrugueta imper-ceptible continuen tan macos com sempre. A veure si ets capaç de endevinar

qui és qui!

1

Enric Tamarit

Alegria Sarrado

2 3 4 5 6

Magda Español

Camil Bustamante Alba Carrasco

Benito Navarro

Soluci ó pàg 63

T ot a l S a c


ÀriesÀriesÀriesÀries Los nativos de Aries son los nacidos entre el 21 de Marzo y el 20 de Abril Símbolo: Carnero

Color: Rojo. Metal: Hierro. Parte del cuerpo: la cabeza. Frase clav e: Soy el mas grande. Palabra clav e: su.

TauroTauroTauroTauro Los nativos de Tauro son los nacidos entre el 21 de Abril y el 21 de May o Símbolo :El Toro. Representa la es-tabilidad la permanencia, los bien plantados sobre la tierra. Planeta regente: Venus. Elemento Tierra: Se le asocia con la paciencia, la determinación, lo prácti-co y la sensualidad en la intimidad. Cualidad Fijo: Determinación y per-sistencia.

GéminisGéminisGéminisGéminis Los nativos de Géminis son los naci-dos entre el 22 de May o y el 22 de Junio Símbolo Los Gemelos: Representa la dualidad de la mente, la capacidad de v er las dos caras de una misma moneda y la versatilidad. Planeta regente: Mercurio. Elemento Aire: Se le asocia con la elocuencia, la curiosidad. Tendencia a las relaciones paralelas.

SagitariSagitariSagitariSagitari Los nativos de Sagitario son los naci-dos entre el 23 de Nov iembre y el 22 de Diciembre Símbolo: El Centauro. Representa el centauro que añora trascender su parte animal a su parte humana y contactar el cielo con su f lecha. Planeta regente: Júpiter. Elemento Fuego: Se le asocia con el entusiasmo, con la tendencia a lo casual. Cierta holgura para amar.

EscorEscorEscorEscorpio Los nativos de Escorpio son los naci-dos entre el 24 de Octubre y el 22 de Nov iembre Símbolo El Escorpión: Representa la capacidad de atacar y trascender. Planeta regente: Plutón. Elemento Agua: Se le asocia con la determinación y la intuición. Pasión con tendencia a la posesión.

Cualidad Fija: Determinación.

LibraLibraLibraLibra

Los nativos de Libra son los nacidos entre el 24 de Septiembre y el 23 de Octubre Símbolo La Balanza: Representa el equilibrio, la justicia, la armonía, la delicadeza.

Planeta regente: Venus. Elemento Aire: Se le asocia con la diplomacia, la adaptación. Aparente indif erencia.

CapricornioCapricornioCapricornioCapricornio Los nativos de Capicornio son los nacidos entre el 23 de Diciembre y el 19 de Enero Símbolo: La Cabra. Representa la necesidad de escalar trascendiendo los obstáculos y alcanzar la cima de la montaña. Planeta regente: Saturno. Elemento Tierra: Se le asocia con la prudencia y la reserv a.

AquariAquariAquariAquari Los nativ os de Acuario son los naci-dos entre el 20 de Enero y el 19 de Febrero Símbolo El Aguador: Representa la sabiduría que es derramada a toda la humanidad.

Planeta regente: Urano. Elemento Aire: Se le asocia con la independencia y la creatividad. Difi-cutades para llevar vida en común. Cualidad Fijo: Determinación.

PiscisPiscisPiscisPiscis Los nativos de Piscis son los nacidos entre el 20 de Febrero y el 21 de Marzo Símbolo Los Peces: Representa la personalidad y el alma nadando en direcciones opuestas a pesar de estar unidas. Planeta regente: Neptuno. Elemento Agua: Se le asocia con la sensibilidad la compasión. La ilusión y el entusiasmo duran muy poco.

Horóscopo

CáncerCáncerCáncerCáncer Los nativos de Cáncer son los naci-dos entre el 23 de Junio y el 23 de Julio Símbolo El Cangrejo: Representa las altas y bajas emocionales que se muev en como el cangrejo y que f i-nalmente se esconden en su capa-razón. Planeta regente: Luna.

Elemento: Agua.

LeoLeoLeoLeo

Los nativos de Leo son los nacidos entre el 24 de Julio y el 23 de Agosto Símbolo El León: Representa el va-lor, la dignidad, la f uerza, el afecto. Planeta regente Sol. Elemento Fuego: Se le asocia con la generosidad, la nobleza y la franque-za. Fidelidad y afecto en el amor.

Cualidad Fija: Determinación.

VirgoVirgoVirgoVirgo

Los nativos de Virgo son los nacidos entre el 24 de Agosto y el 23 de Sep-tiembre Símbolo La Virgen: Representa lo que es puro y perf ecto. Planeta regente: Mercurio. Elemento Tierra: Se le asocia con la búsqueda de la perf ección y la voca-ción de serv icio. Inexpresión en el amor.

Shuanfeng Zheng

2n ESO

Documents

Núm, 10. Època II Curs 2010- Núm, 10. Època II Curs 2010 ... · Núm, 10. Època II Curs 2010-Núm, 10. Època II Curs 2010 ---11 11 11 ... Programa Leonardo da Vinci a Romania