núm. 193 gener-febrer 2009

Per la igualtat salarial entre homes i dones

Sara Berbel, directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, del Departament de Treball de la Generalitat, analitza en les pàgines centrals d’aquest número la situació de desigualtat retributiva entre els homes i les dones que treballen a Catalunya.D’altra banda, CCOO del Barcelonès celebrarem el proper 8 de Març parlant sobre «dona i crisi econòmica». Ho farem, com els darrers anys, amb un cinefòrum i una taula rodona en l’assemblea de delegats i delegades.

Pàg. 6 i 7

Per la pau i la justícia a PalestinaL’editorial està dedicada a recordar la darrera catàstrofe de Gaza tot reclamant una pau justa i definitiva per a aquest conflicte.

Pàg. 2

Abecedari de Salam AlmaslamaniSalam Almaslamani, presidenta de la Comunitat de Palestina de Catalunya, respon el nostre abecedari amb la claredat que només pot tenir qui ha viscut, des del seu naixement, el drama del poble palestí.

Pàg. 4

Contra els augments abusius del transport públicCCOO del Barcelonès s’ha pronunciat en contra dels augments abusius de les tarifes del transport públic, que creixen molt per sobre de l’IPC.

Pàg. 11

l’onas i n d i c a l

2

Per la pau i la justícia a Palestina

“La guerra de Gaza ha estat un desastre, una catàstro­fe humana, una catàstrofe

política i, a més a més, una garantia de desastres futurs”. Amb aques­tes paraules, un activista dels drets humans, testimoni directe dels fets, descriu l’última ofensiva israeliana a la Franja de Gaza el dia després de l’alto al foc.

A Gaza s’han comptabilitzat més de mil morts, entre ells més de 200 nens i nenes, i més de 6.000 ferits, entre ells quasi 2.000 nens i nenes. Bombardejar una de les zones més densament poblades del planeta suposa necessàriament la mort de civils desarmats, el col·lapse dels hos­pitals, milers de persones sense llar i un gran sofriment de molts inno­cents. Si a més es prohibeix l’entra­da d’observadors internacionals, de premsa estrangera i d’ajuda huma­nitària des del novembre del 2008,

El conflicte no es

tancarà sense una

negociació política

que tothom ha

d’afrontar amb la

suficient valentia per

renunciar a posicions

maximalistes.

si són objectiu militar les escoles i els combois humanitaris de l’ONU; si quan s’obren amb comptagotes les fronteres les organitzacions pre­sents, l’ONU inclosa i 8 ONG israelia­nes, demanen una investigació, vista l’amplitud d’excessos contra els civils per part de l’exèrcit hebreu, està clar que no ens trobem davant la pretesa guerra defensiva de la qual parla el Govern israelià.

Primerament per la desproporció de la resposta armada d’Israel, que cal tenir en compte que s’ha fet da­vant un enemic minat, emprobrit i radicalitzat per la política de càstig d’un Estat reconegut per la resta del món com a democràtic, i en segon lloc, perquè aquesta resposta està molt vinculada a fins electorals, uti­litzant la comprensible por dels ciu­tadans d’Israel.

Segons Amnistia Internacional, des de setembre de 2000 fins abans

d’aquesta invasió de Gaza, la violèn­cia entre palestins i israelians s’havia cobrat la vida d’uns 5.500 palestins i 1.100 israelians. La majoria de les víctimes d’ambdós bàndols han es­tat civils desarmats, inclosos uns 900 nens i nenes palestins i 120 israe­lians.

Així doncs, tot i que aquest episodi s’acaba, és clar que forma part d’una espiral de violència que, lluny de trencar­se, es pot avivar, donant pretextos als violents de totes les parts implicades. Per tant el conflicte no es tancarà sense una negociació política que tothom ha d’afrontar amb la suficient valentia per renunciar a posicions maximalis­tes, i per damunt de tot, on ambdós bàndols han de renunciar a la des­trucció mútua.

És el poble palestí, que tant ha sofert, i no només per les armes, també amb assetjament, exili, humi­liacions, tortures i pobresa, qui, des d’una perspectiva realista, donada l’actual situació internacional, i una vegada més demostrada la inutilitat de l’ús de les armes, qui haurà de fer un exercici més dolorós de pragma­tisme.

Si l’Estat d’Israel vol garantir realment la seva seguretat, haurà d’acceptar les resolucions de l’ONU referides a la retirada dels territo­ris ocupats, desmuntar tots els as­sentaments que hi té i buscar una sortida generosa al problema dels refugiats palestins, per finalment reconèixer la creació d’un autèntic Estat palestí.

El 1948 l’ONU va proclamar la Declaració Universal dels Drets Hu­mans, i la comunitat internacional va reconèixer el dret a l’Estat d’Israel. El 1967 l’ONU va resoldre quines havi­en de ser les fronteres palestines a respectar per part d’Israel. Fa més de 60 anys que dura el conflicte. Seria bo, doncs, que en nom dels drets humans i de la convivència pacífica i justa de tots els estats poguéssim assistir a l’inici de la fi d’aquesta tra­gèdia.

Laura Rafart

ditorial

L’ONA SindicalRevista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de redacció: Carmen Gómez, Marisa López, Damià Oliveres i Laura Rafart Director: Damià Oliveres Secretària de redacció: Carmen Gómez Diagramació: Jonas Nilsson Correcció: Servei Lingüístic CONC Fotografia: M. J. Mora i arxiu fotogràfic Imprimeix: Litografies Rosés

Edita: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: uscob1@ccoo.cat

Web: www.ccoo.cat/barcelones

Cartell de la manifestació del dia 10 de gener a Barcelona.

l’onas i n d i c a l

3

El 22@ compareix davant el Plenari del CESBEn el darrer Plenari del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), celebrat el dia 11 de de­sembre en el Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, hi va comparèixer, a petició reiterada de CCOO, el senyor Josep Miquel Piqué, conseller delegat de la Societat Mu­nicipal 22@ Barcelona.

La nostra petició estava fonamen­tada en els acords presos en el si del CESB, en el marc del dictamen elabo­rat per aquest organisme respecte al 22@. En els esmentats acords establí­em la voluntat del Consell Econòmic i Social d’efectuar un seguiment de l’evolució del districte de la inno­vació, atenent les preocupacions expressades per diverses organitza­cions representades en el Consell en relació amb els impactes de l’expe­riència «arrova» de convertir el vell barri industrial del Poblenou en un centre econòmic que generés alts vo­lums d’ocupació tecnològica i d’alta qualificació.

El senyor Piqué va realitzar una exposició detallada de l’estat de

l’evolució de la zona, destacant l’im­puls de la transformació urbanística –que està al voltant del 70 % del previst–, els avenços en la construc­ció d’infraestructures –especialment el cablejat en fibra òptica– i les ga­leries per als serveis, recollida selec­tiva i altres. Va destacar igualment el creixement quant a la promoció econòmica, amb la progressiva im­plantació d’empreses de disseny, mèdia, tecnologies de la informació i la comunicació, energia i biomedi­cina. I finalment va explicar alguns programes recentment desenvolu­pats en relació amb l’atenció a la xarxa social de la zona, escoles, veïns i altres àmbits.

CCOO vam expressar la nos­tra preocupació per observar que la crisi afecta també les empreses tecnològiques, amb pèrdues de llocs de treball. També vam deixar palesa la nostra inquietud, compar­tida per altres membres del CESB, referent a l’escassa capacitat, pel moment, de generar massa crítica suficient en tot el que fa a l’econo­

mia del coneixement per esdevenir un referent internacional, almenys a l’Europa del Sud. A més vam tor­nar a reiterar la necessitat que el 22@ generi polítiques per garan­tir la supervivència i la integració d’aquelles empreses i centres de treball existents al Poblenou que no són «arrova», però sí perfectament viables, amb capacitat per generar ocupació estable i amb la voluntat de continuar la seva activitat pro­ductiva a la zona.

En el debat va tornar a sorgir la necessitat d’un institut de FP tecno­lògic al barri, que encara no existeix. I malgrat que les nostres inquietuds van ser acollides, tot sembla indicar que caldrà continuar el seguiment i l’atenció per garantir que les nostres demandes arribin a bon port i, efec­tivament, es facin els esforços i les inversions necessàries per equilibrar tots els aspectes de la transforma­ció de la zona, tant els urbanístics i tecnològics com els socials, els de l’economia tradicional, els culturals i els formatius.

arcelona

CCOO vam reiterar la

necessitat que el 22@

generi polítiques per

garantir la

supervivència i la

integració d’aquelles

empreses i centres

de treball existents

al Poblenou.

empresa de prevenció que hagi pro­mogut i desenvolupat una millora en matèria preventiva o de salut i segu­retat en el treball de qualsevol sector o activitat, sempre dins de la ciutat de Barcelona.

La data final de presentació de les sol·licituds és el 14 d’abril, i el lloc serà, com sempre, el registre general del municipi de Barcelona, o l’envia­ment per correu, sempre abans de la data indicada.

Aquesta és una bona oportuni­tat perquè hi puguin participar de manera activa els nostres delegats i delegades de prevenció, i per fer visibles experiències desenvolupades en centres de treball des del sindicat que es veuran amplificades en el seu valor des de la mateixa presentació al premi, i molt més encara, òbvia­ment, si resulten premiades.

Cal dir, finalment, que el lliura­ment del premi es fa sempre en el marc del Dia mundial de la salut laboral, al Saló de Cent de l’Ajunta­ment de Barcelona.

Com cada any, des de ja en fa cinc, es convoca a Barcelona el Premi de Salut Laboral, que atorga l’Ajun­tament i que organitza el Consell Assessor de Salut Laboral.

Aquest any porta per primera ve­gada el nom d’Ignasi Fina, en honor i record del regidor desaparegut fa dos anys. Ell va ser l’ànima de la recu­peració del Consell Assessor i també de la convocatòria d’aquest premi, pensat per promocionar i premiar les experiències innovadores i positives que hi hagi a la ciutat en matèria de la prevenció i la salut i seguretat en el treball en tots els àmbits laborals de la ciutat de Barcelona. Les bases del premi es distribuiran ben aviat i seran accessibles al web de l’Ajunta­ment de la ciutat i també en els webs de les organitzacions integrants del Consell Assessor.

Cal recordar que el premi que s’atorga és de 6.000 euros i que hi pot concórrer qualsevol professional, treballador o treballadora, equip de treball, col·lectiu, servei d’empresa o

premiIgnasi Fina de Salut Laboral

2009

L’ Ajuntament de Barcelona, mitjan-çant el Consell Assessor de Salut Laboral, ha convocat el premi Ignasi Fina de Salut Laboral 2009, en el sec-tor de la prevenció i la salut laboral, per tal de promoure la introducció de millores en la seguretat i la salut dins el lloc i/o les condicions de treball.

El dia 14 d’abril de 2009 fi nalitza el termini de presentació de les sol·licituds.

Per a més informació:

www.bcn.cat

Salut

Consell Assessor de Salut Laboral

Premi de Salut Laboral de Barcelona

l’onas i n d i c a l

4

ntrevista

ANP (Autoritat Nacional Palestina) No és possible un govern democràtic sota un règim d’ocupació militar.

Bombes Contra hospitals, contra escoles, contra camps de refugiats. Sense paraules.

Catalunya Sinònim de lluita per la pau, la llibertat i la justícia social. Ciutat de cultura. Ens sentim com a casa.

Democràcia Els pobles àrabs la necessitem urgentment. Tant de

bo Occident deixi de finançar les dictadures àrabs i els pobles àrabs es rebel·lin.

Esquerres significa estar al costat de les persones treballadores i dels pobles del Sud.

Feminisme El treball assalariat a Catalunya i la lluita contra l’ocupació a Palestina són les portes per accedir a la igualtat.

Gaza La presó més gran del món. El gueto de Varsòvia del segle xxi.

Hamàs La resistència palestina contra l’ocupació militar israeliana.

Israel Aviat entendrà que, en l’era de la globalització i la multiculturalitat, ja no és possible ni desitjable buscar un Estat ètnicament pur, exclusiu per als jueus.

Jerusalem Capital de les tres religions monoteistes i cruïlla de civilitzacions. Jerusalem és de la humanitat sencera. Hem d’enderrocar el Mur de l’Apartheid.

Llibertat No la conec. Portem 60 anys de neteja ètnica i 40 anys d’ocupació militar.

Monarquia Una fórmula més de viure a costa dels treballadors.

Neoliberalisme La mare de totes les desgràcies.

ONU Cal reformar el Consell de Seguretat: un país, un vot.

L’ ari de Salam Almaslamani

Presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya

Nascuda l’any 1967, filla de família nombrosa, tenia 20 dies quan l’Estat d’Israel va ocupar la meva ciutat

natal, Nablus. 20 anys patint l’ocupació, sense llibertat, ni infància. Tots els meus germans van estar a la presó,

les meves germanes ferides i membres de la família assassinats. L’any 1987 vaig conèixer el meu marit i vam

partir cap a la ciutat de Barcelona, on vaig tenir els meus 3 fills, integrada plenament en la societat catalana, i vaig començar a treballar per difondre la realitat del meu país, ja que allí no ho podia fer.Actualment presideixo la Comunitat Palestina de Catalunya, i realitzo projectes de cooperació i divulgació.

Palestina Que ningú no ho dubti, guanyarem. Al final, els palestins tindrem els mateixos drets que els israelians.

Qui mana? Mana el capital i l’Imperi. Però no serà per sempre.

Religió El poble palestí està format per cristians, jueus sefardites, musulmans i laics, i vivim junts sense problemes, com ha de ser.

Sindicats Demanem als sindicats que ens ajudin participant en la Campanya Internacional pel Boicot, les Desinversions i les Sancions contra Israel.

Treballadors La nostra gent.

Unió Europea Mantenim l’esperança que sabrà corregir el rumb. Necessitem una Europa social i compromesa amb el dret internacional.

Vaga Una eina de lluita molt usada a Palestina. Durant la primera intifada vam fer 8 mesos seguits de vaga general.

Web-Internet Una escletxa de llibertat gens menyspreable.

Xenofòbia Un negoci rodó. Permet explotar el treballador immigrant i, al mateix temps, dividir la classe treballadora.

Zapatero Que deixi de vendre i comprar armes a Israel. Ja n’hi ha prou, de complicitat.

C. G. – D. O.

l’onas i n d i c a l

5

ultura

Setmana cultural del Barcelonès

Premis de poesia Martí i Pol i José M. Valverde

EscacsEn el marc de la Setmana cultural de 2009, el proper diumenge 10 de maig tindrà lloc la «19a DIADA D’ESCACS 1r de Maig». Esperem comptar amb la màxima participació i us animem a tots i a totes a participar i a passar plegats un dia agradable d’amistat i escacs, d’acord amb les bases que publiquem en aquesta mateixa pà­gina.

D’altra banda, l’equip d’escacs de CCOO del Barcelonès (CECOB) ha aconseguit classificar­se per a la final de la Copa Catalana, que es va dispu­tar a Reus el 25 de gener.

Els components actuals del nostre equip d’escacs són Manel Santolaria, Olufemi Sharabi, Jaume Gabarro, Gonçal Costa, Marcos Javier Alfonso, Manel Conde i Roberto Jorge Escu­dero.

Dia: 10 de maig de 9.00 h a 14.00 h.

Lloc: CCOO, Via laietana 16, 1a plan­ta, Barcelona, sales 11, 12 i 13.

Horari i ritme de joc: Partides de 10 minuts per jugador. La primera ronda començarà a les 9.00 h. La cloenda i el lliurament de premis es farà a les 14.00 h.

Inscripcions (fins al 6 de maig): Les inscripcions es podran fer per telèfon 93 481 28 03, fax 93 315 08 56 o cor­reu electrònic uscob1@ccoo.cat.

­ Sèniors: 6 euros.

­ Jugadors sub­16 (nascuts a partir de l’1 de gener de 1992): gratuïta.

­ Jugadors del CECOB i afiliats a CCOO: gratuïta.

Reglament: El torneig és obert a qualsevol jugador, amb llicència o sense (federats o aficionats).

El sistema de joc serà el sistema suís (Fide Swiss System) a 9 rondes. L’aparellament el farà un programa informàtic.

La inscripció es tancarà el 6 de maig. Caldrà fer efectiu el pagament fins a aquesta data inclusivament.

Els àrbitres seran els senyors Jordi Morcillo i David Vigo.

Els premis en metàl·lic no es reparti­ran entre els empatats a punts. En cas d’empat s’aplicarà, per aquest ordre, els sistemes de desempat: Bucholz (­1), Bucholz total, Progressiu i Son­nenborg­Berger.

L’organització del torneig es reserva el dret de variar l’horari de joc d’al­guna ronda si fos necessari per cir­cumstàncies especials.

Serà eliminat qualsevol jugador que no assisteixi a la primera ronda.Qualsevol punt no previst en el pre­sent reglament es resoldrà aplicant la normativa de la FCE i en general de la FIDE amb les adaptacions obli­gades per les característiques del torneig, o el resoldrà l’organització del torneig.L’organització es reserva el dret d’ad­metre o rebutjar una inscripció, sem­pre per motius extraordinaris.La participació en el torneig suposa, per part del jugador, l’acceptació de les normes precedents.

PremisGrup A (jugadors federats i aficio­nats):

1r classificat: premi de 100 euros i trofeu.2n classificat: premi de 60 euros.3r classificat: premi de 40 euros.

Premis pel tram d’elo:

­ Elo 1851­2000 (inclosos): 1r classifi­cat: premi de 40 euros, 2n classifi­cat: premi de 30 euros.

­ Elo 1700­1850 (inclosos): 1r classifi­cat: premi de 40 euros, 2n classifi­cat: premi de 30 euros.

Grup B (jugadors escolars fins a 16 anys):

­ Benjamins (nascuts l’any 99 i se­güents).

­ Alevins (nascuts els anys 97 i 98).­ Infantils (nascuts els anys 95 i 96).­ Cadets (nascuts els anys 93 i 94).

TROFEU per als tres primers classifi­cats de cada categoria del grup B.

En el marc de la Setmana cultural, aquest any el lliurament de premis de poesia Martí i Pol i José M. Valverde se cele­brarà el proper 9 de maig a les 18 hores, a la sala d’actes de CCOO, Via Laietana, 16.

En aquesta ocasió hem volgut dedicar l’acte al poble palestí, i per això hem convidat els representants de la comu­nitat palestina de Catalunya, i presentarem una obra de L’estenedor Teatre sobre Palestina i els seus poetes.

Us animem a tots i totes a participar­hi amb els vostres poemes i us recordem que el termini màxim per lliurar les obres acaba el proper 1 d’abril.

Els treballs s’han de presentar en 6 exemplars DIN­A4, mecanografiats a una sola cara, i s’han d’enviar a CCOO del Barcelonès, Secretaria de Cultura, Via Laietana, 16, 3a planta, 08003 Barcelona, o a l’adreça electrònica uscob1@ccoo.cat.

Les bases del premi es poden consultar a la pàgina web de CCOO del Barcelonès: www.ccoo.cat/barcelones.

Vista general de la Diada d’Escacs del 2008.

Bases de la 19a DIADA D’ESCACS 1r de Maig

l’onas i n d i c a l

6

ona treballadora

Desigualtat retributiva

L’informe de Càritas

ha posat en

evidència la

persistència de

majors taxes de

pobresa en el cas de

les dones.

La desigualtat retributiva entre dones i homes continua vigent, malgrat totes les

lleis que persegueixen aquesta discriminació. Portar aquest tema a debat és un

pas endavant molt important per combatre’l. Així i tot, només ho aconseguirem

si sumem esforços les administracions, les organitzacions sindicals i empresarials

més representatives i aquells agents referents en l’àmbit polític, acadèmic i científic

Acte reivindicatiu de l’any passat davant la seu de la patronal.

En aquest context actual hem d’estar alerta per evitar que la

crisi econòmica no eixampli encara més les desigualtats que encara romanen en el mercat de treball. En èpoques de crisi, conceptes com la igualtat d’oportunitats, l’economia social o la responsabilitat social empresarial passen a un segon pla, i és precisament quan són més necessaris. La igualtat salarial és fonamental perquè dones i homes puguin planificar amb autonomia el seu projecte vital i és, a més a més, un aspecte bàsic per avaluar la qualitat de l’ocupació.

Les dones han de poder decidir les seves trajectòries vitals, agafar les regnes de la seva vida, i per a això cal una certa independència econòmica. És cert que moltes dones no han estat educades per ser autònomes sinó per establir relacions de dependència, però cal canviar aquesta situació. Perquè no fer­ho té una conseqüència duríssima: la feminització de la pobresa. L’augment de la pobresa és una de les alarmes socials que més ens preocupen. El IV Informe FOESSA de Càritas ha posat en

evidència la persistència de majors taxes de pobresa en el cas de les dones, associades directament a característiques del mercat laboral, com la bretxa salarial o els tipus de contractes a què accedeixen.

En el Tractat de Roma, el 1957, la Unió Europea ja establia que cada Estat membre garantiria l’aplicació del principi d’igualtat de retribució entre treballadors i treballadores per a un mateix treball. Però la igualtat salarial encara avui dia està molt lluny de ser assolida. Segons les últimes dades de l’Enquesta de l’Estructura Salarial publicades per l’INE referents a l’any 2006, la bretxa salarial entre homes i dones és del 26,3 %. A Catalunya, els homes guanyen 24.287 euros de mitjana anual, mentre que les dones guanyen 17.178 euros a l’any, 7.109 euros menys de mitjana.

Tot i que des de 2002, any en què la bretxa salarial entre homes i dones era del 30 %, s’ha reduït en 3,7 % punts la desigualtat salarial, aquesta continua sent molt problemàtica i té greus conseqüències socials. La reducció de quasi 4 punts de la bretxa salarial per gènere, segons les persones expertes, pot obeir als efectes de la implementació de les polítiques d’igualtat de gènere i a un canvi de mentalitat en les empreses.

Són les persones majors de 50 anys les que pateixen més desigualtat salarial, segons les dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE. La diferència salarial entre homes i dones de 50 a 59 anys és de 12.569 euros de mitjana anual. I, com es pot suposar, aquesta discriminació salarial, accentuada

en les franges de major edat, repercuteix directament sobre la quantia i la cobertura del sistema de protecció social, augmentant el risc de pobresa i dependència econòmica de les dones.

Des de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats estem treballant amb l’Institut d’Estudis Metropolitans de la Regió de Barcelona per detectar les principals fonts de discriminació salarial, per tal de poder aplicar polítiques específiques per eliminar­la, i ens estem trobant amb el fet que la principal causa és el diferent retorn de l’educació per a dones i homes. Segons l’anàlisi que l’Institut d’Estudis Metropolitans de la Regió de Barcelona ha realitzat respecte a les dades de l’Enquesta de les Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya (2006), les dones, en comptar amb un nivell d’estudis superiors major que el dels homes, haurien de cobrar un 1,16 % més i, en canvi, cobren un 14,12 % menys. Pateixen, per tant, una segregació salarial del 15,28 %, que

s’explica pels estereotips sexistes encara avui presents en el mercat de treball.

Ens trobem amb un important volum de dones sobrequalificades, que estan treballant en categories professionals molt per sota de les que els correspondria pel seu nivell d’estudis. La discriminació salarial està directament relacionada amb la segregació vertical (que és la dificultat de les dones a accedir a càrrecs de decisió). Segons el darrer estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre La presència de les dones en el món empresarial (2008), el 8,8 % dels càrrecs en els òrgans de govern i màxima decisió de les 400 primeres empreses catalanes estan ocupats per dones. El 70 % de les 400 principals empreses catalanes no tenen cap dona en els màxims càrrecs de govern.

Per als homes existeix una escala salarial molt ben definida, en què a mesura que s’incrementa el nivell educatiu augmenta progressiva­ment el nivell de salari, però per a les dones, fins que no superen el

l’onas i n d i c a l

7

ona treballadora

entre homes i donessobre polítiques d’igualtat i de treball a nivell estatal i internacional. El compromís

i la voluntat d’eliminar la discriminació salarial serà el que ens conduirà a una

societat més igualitària fonamentada en la justícia social. Si parlo de justícia social és

precisament perquè es tracta d’un terme que no podem oblidar, malgrat l’època que

estem vivint de desconcert econòmic.

llindar dels estudis universitaris no obtenen un salari significativament superior a les dones sense estudis. I tot i això, per als homes passar d’una situació sense estudis a una amb estudis superiors comporta un increment del salari molt elevat (entre un 62 % i un 91 %); en canvi, per a les dones aquest increment salarial no arriba al 34 %.

El segon col·lectiu amb més dife-rència salarial el trobem entre els llicenciats universitaris i les dones amb càrrecs de decisió. Segons corrobora l’Enquesta de l’Estructura Salarial, la major diferència salarial la trobem entre els treballadors i treballadores amb llicenciatura, enginyeria superior o doctorat, en què la diferència arriba a ser de 13.150 euros de mitjana anual, i la menor diferència entre els sous per sexe és la d’aquelles persones amb estudis secundaris bàsics, en què les dones cobren 6.621,56 euros menys que els homes. Podem afirmar que a major nivell d’estudis menor

igualtat en el guany brut mitjà anual.

La discriminació salarial sovint s’emmascara sota denominacions de diferents categories professionals per a homes i per a dones, amb retribucions diferents tot i que es tracti de desenvolupar la mateixa feina. Per això cal revisar les categories professionals en els convenis col·lectius.

Altres factors com la manca de coresponsabilitat en l’àmbit privat i les pitjors condicions de treball en què les dones es troben en l’àmbit laboral, com la major parcialitat i temporalitat, fan que l’antiguitat femenina sigui menor que la masculina, i aquest és un dels factors més valorats a l’hora de determinar el salari. Totes aquestes diferents condicions comporten que la retribució de les dones sigui molt inferior a la dels homes.

Davant d’aquest escenari, els plans d’igualtat són una eina molt

important per a l’eliminació de desigualtat retributiva, així com d’altres discriminacions en les empreses. També resulta imperativa la necessitat de sensibilitzar la societat en general i les empreses en particular, així com informar de la importància que té la igualtat

8 de març al BarcelonèsEnguany, en la celebració del 8 de Març al Barcelonès parlarem de «Dona i crisi econòmica». En èpoques de crisi, la igualtat –tant salarial, com de condicions de tre­ball, i d’oportunitats– en el mer­cat laboral, passa a un segon pla i discrimina o aprofundeix les discri­minacions ja existents vers la dona treballadora. Debatrem sobre el tema entre tots i totes per intentar combatre aquesta situació.

Per començar ens valdrem un any més d’una pel·lícula, que es projectarà el dia 2 de març. Serà Tocando el viento (UK/EUA 1996), dirigida per Mark Herman i prota­gonitzada per Ewan McGregor, Peter Postlewile i Tara Fitzerald. La pel­lícula transcorre durant el moment de tancament de pous miners al nord d’Anglaterra, i mostra com, en un dels pobles afectats, la banda de música que depèn de les mines intenta continuar generant il·lusió mentre l’atur i els problemes augmenten. D’altra banda les dones intenten lluitar perquè la mina segueixi oberta i no són escoltades, i veuen com la situació dete­riora les relacions familiars i de la comunitat.

El 9 de març hi haurà una taula rodona en què els ponents aportaran diferents punts de vista sobre el tema. Es parlarà de desigualtat salarial, de com s’enfoca la crisi a les empreses europees i dels efectes de la crisi en les empreses i categories més feminitzades. Després anirem en manifesta-ció fins a Foment del Treball i acabarem la jornada amb un piscolabis.

Hi esteu tots i totes convidats!!!

retributiva per a la qualitat de l’ocupació, l’elevat cost social que aquesta discriminació comporta i la contribució a la pobresa que significa si no es prenen mesures per eradicar­la.

En definitiva, es tracta de recordar el que l’escriptora Virginia Woolf ja defensava ara fa més d’un segle en el seu llibre Tres guinees: que les dones necessiten un sou propi per poder desenvolupar el seu talent i optimitzar la seva creativitat.

Sara Berbel SánchezDirectora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball

Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)

Salari brut anual per sexe i sector d’activitat (Catalunya 2006)

Homes Dones

Indústria 27.173,06 18.882,38

Construcció 20.175,73 16.620,99

Serveis 24.123,62 16.870,96

Total 24.287,00 17.177,60

Salari brut anual per sexe i tipus de jornada (Catalunya 2006)

Homes Dones

Completa 25.509,56 20.129,26

Parcial 11.470,85 10.179,18

Total 24.287,00 17.177,60

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

l’onas i n d i c a l

8

ctivitats

Els expedients de regulació d’ocu­pació (ERO) són una eina mortí­

fera per a la nostra economia pro­ductiva. És la manera més fàcil que tenen les empreses privades per acomiadar els treballadors i les tre­balladores quan vulguin amb diver­

ses excuses. Malauradament, ara són una notícia constant.

Sembla que la crisi també ha ar­ribat a l’Administració de la Gene­ralitat de Catalunya, concretament al Departament de Justícia, que vol utilitzar ara –tal com fa el sector privat– l’acomiadament de treballa­dors i treballadores per estalviar­se quatre «calerons». Aquesta situació és especialment greu tractant­se del sector públic. En primer lloc, perquè en teoria l’Administració no hauria de regir­se per criteris únicament economicistes, sinó per la garantia de prestar un servei públic de quali­tat als ciutadans i a les ciutadanes. En segon lloc, perquè, a diferència del sector privat, en què sí que hi ha un cert control administratiu, l’Adminis­tració tot ho fa per «decret llei».

Però encara més greu i kafkià és quan aquest ERO encobert que pretén el Departament de Justícia afecta l’Administració de Justícia. És públic i notori que precisament en èpoques de crisi és quan l’Adminis­tració ha de donar una resposta més àgil, eficaç i eficient a la ciutadania perquè recuperi la seva confiança en l’economia i en les institucions, i que, precisament, l’Administració de Justícia és la que es veu més afec­tada per aquestes situacions, ja que és l’última responsable de tutelar els drets dels ciutadans. A això hi hem

Vaga del sector de justícia al juny de 2006. CCOO de justícia ha anunciat noves mobilitzacions.

Expedients de regulació encoberts en l’Administració de Justícia

d’afegir l’increment monumental de causes obertes durant l’any 2008, que encara es preveu pitjor durant el present 2009, com a conseqüència de la crisi econòmica, especialment en determinades jurisdiccions, com ara la civil, la social i especialment la mercantil.

Doncs bé, en comptes d’incre­mentar el personal per tal de poder assumir aquest increment de causes, el Departament, que no està content amb suprimir els reforços que esta­ven nomenats des de feia temps per estrictes necessitats del servei, ara pretén amortitzar plantilles! A més, cal afegir que, tal com ja es donava, però de manera encara més accen­tuada, moltes de les baixes del per­sonal al servei de l’Administració de Justícia que es produeixen per malal­ties, llicències, maternitats, etc., no seran cobertes per personal interí. Què passarà amb les causes judicials que s’estaven tramitant? Què pretén el Departament de Justícia? Que es deixin prescriure o que estiguin pen­dents d’execució? Assumiran els alts càrrecs del Departament la responsa­bilitat dels perjudicis –moltes vega­des greus i irreparables– que patiran molts ciutadans, o utilitzaran com sempre algun funcionari o funcionà­ria com a cap de turc?

Lamentablement, ja sabem la res­posta.

Aspecte de la celebració.

Amb motiu del Dia internacional del migrant, el Consell Municipal d’Immigració, en el qual participa CCOO del Barcelonès, va organitzar una diada festiva al Moll de la Fusta de Barcelona. L’objectiu d’aquesta diada era contribuir a crear les con­dicions necessàries per a la intercul­turalitat de la ciutat, que parteixen dels valors del reconeixement, el respecte i la convivència de les dife­rents cultures presents a Barcelona. CCOO del Barcelonès va ser present a la diada amb un estand propi, on es va distribuir força informació re­ferent als treballadors i treballadores immigrants.

Presència de CCOO al Dia internacional del migrant

l’onas i n d i c a l

9

ctivitats

«Educació, interculturalitat i cohesió social»

Barcelona, compromesa per a una ciutadania inclusiva

Aquest any, les IX Jornades del Pro jecte Educatiu de Ciutat de Bar ce lona s’han centrat en el tema «Educació, intercultu­ralitat i cohesió social», emmarcades en la celebració de l’Any europeu del diàleg intercultural. El tema escollit està vinculat a l’objectiu «Barcelona és i vol ser en el futur un gresol cultural», de la declaració aprovada l’any passat pel plenari del PEC «El compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió social». Aquest do­cument recull els acords de la comunitat educativa compromesa amb el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona mitjan­çant un procés participatiu i contribueix, d’aquesta manera, a incrementar el pa­trimoni pedagògic i polític col·lectiu de la ciutat. Constatem que: Barcelona és una ciutat cosmopolita, oberta, amb un passat forjat gràcies a l’acció col·lectiva de milers de persones que hi han viscut, i amb un futur prometedor que, igual que en altres èpoques, està marcat per la diversitat dels habitants que decidei­xen viure­hi. Aquesta diversitat s’ha fet palesa en els últims anys, a causa de la important arribada de persones de paï­sos i cultures molt diverses. Prova d’això és que hem passat del 2,7 % de població estrangera l’any 2000 al 17,3 % el 2008. Aquesta diversitat cultural ens planteja reptes importants i oportunitats en un escenari internacional de complexitat i de globalització.

Barcelona s’enfronta al repte d’assolir plenament un concepte de ciutadania inclusiva que superi el discurs del «no­saltres» i l’«ells». Com la resta d’entorns urbans del planeta, no està exempta de viure enmig de la cruïlla que genera la tensió «inclusió­exclusió». La convivèn­cia i la cohesió social no són gratuïtes, cal construir­les i treballar­les de mane­ra col·lectiva amb recursos econòmics i socials, des de la coresponsabilitat dels diferents agents socials implicats, i amb la voluntat, el compromís explícit i el pa­per actiu dels poders públics.

Introducció de la «Declaració de les IX Jornades del PEC de Barcelona», 1 i 2 de de­

sembre de 2008 Podeu llegir­la sencera a

http://www.bcn.es/imeb/pec/catala/09_jornades/docs/DECLARACIO_IX_JDES_PEC_BCN_08.pdf

El passat 18 de desembre, a les instal­lacions del Castell de Montjuïc, va te­nir lloc el darrer Plenari del Consell de Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, on es va decidir la nova composició d’aquest plenari i es va votar el nou Pla director 2009­2012, així com el Pla de treball per al 2009.

Durant tot l’any 2008 el Consell de Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació de CCOO del Barcelonès, ha estat tre­ballant en l’elaboració dels dos docu­ments, fonamentals per clarificar les pautes i els objectius de la coopera­ció municipal, concretant els seus ei­xos principals, els seus procediments i les seves prioritats.

Partint de l’experiència de l’ante­rior Pla director i amb la intenció de permetre­hi la participació de totes les organitzacions interessades, així com dels tècnics de l’Ajuntament, durant la tardor es van impulsar una sèrie de tallers, que ens han servit per repensar com hem de treballar aquests propers anys i que ens han permes fer una valoració de la feina feta. Així, vam destacar la importàn­cia creixent de la cooperació muni­cipal com una eina util per trobar solucions locals a problemes globals i el compromís explícit de la ciutat i dels seus agents socials, CCOO del

CCOO, membre de ple dret del Consell de Cooperació de Barcelona

Barcelonès entre d’altres, per treba­llar en la consecució dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides.

Aquesta reunió ha estat la prime­ra des de l’aprovació del nou regla­ment del Consell de Cooperació, que per primera vegada incorpora com a membres de ple dret els representats sindicals que fins ara hi participàvem a través de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament.

El fet que CCOO del Barcelonès formi part del Consell ha permès que, en els documents elaborats, es faci menció explícita de la defensa dels Drets Humans Laborals com a objec­tiu específic per a tot aquest període, incentivant així aquells projectes que els promoguin i/o incorporin.

L’increment del pressupost dels darrers anys, la tria del Castell de Montjuïc, recuperat per a ús ciutadà i futur Museu de la Pau, com a marc per a la realització d’aquesta sessió plenària, així com el fet que la presi­dís l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, consoliden el compromís del consis­tori amb la cooperació internacio­nal, tant directa com indirecta, i ens permet plantejar els projectes que la Fundació Pau i Solidaritat i CCOO del Barcelonès estem preparant per presentar en la convocatòria 2009, en clau de futur.

El fet que CCOO

del Barcelonès

formi part del

Consell ha

permès que, en

els documents

elaborats, es faci

menció explícita

de la defensa dels

Drets Humans

Laborals com a

objectiu específic

per a tot aquest

període.

El Castell de Montjuïc, futur Museu de la Pau.

l’onas i n d i c a l

10

ctivitats

Què és una Agenda 21?

Tot i les dificultats que van sortint, tothom és conscient que cal encarar els problemes del nostre entorn, tant els d’abast planetari (l’exhauri­ment dels recursos i les desigualtats en la seva distribució, la contamina­ció que posa en perill la salut de les persones o la destrucció de la diver­sitat de la vida) com els més caso­lans. La Cimera de la Terra celebrada el 1992 a Rio de Janeiro va debatre estratègies per assolir un model de desenvolupament sostenible, que cobrís les necessitats del present sen­se comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves. El pla de treball per al segle xxi es diu Agenda 21. Cada ciutat, cada país, cada llar pot bastir la seva Agenda 21.

A Barcelona tenim una Agenda 21 des de l’any 2002

A partir de la premissa pensar glo­balment i actuar localment, el 9 de juliol de 2002 Barcelona va apro­var el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat ­ Agenda 21 com a culminació d’un treball intens per diagnosticar, fer propostes i con­sensuar els objectius principals que s’han d’assolir per avançar cap a una ciutat més sostenible. Una ciutat que vol ser eficient i racional en l’ús dels recursos i solidària en la distribució d’aquests.

CCOO del Barcelonès, entre les entitats signants del Compromís

Aquest Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat va ser subscrit ini­cialment per 100 entitats ciutada­nes de Barcelona, entre elles CCOO del Barcelonès. Consta de 10 grans objectius, amb 10 línies d’acció per

avançar en cada un d’ells durant el perí­ode 2002­2012, i d’un preàmbul que expres­sa els principis que la ciutat assumeix.

Què ha significat el 2008 per a l’Agenda 21?

Segons publica Info21 en el seu butlletí del mes de gener, la xarxa de signants ja compta amb 601 ad­herits, dels quals 298 són centres educatius que conformen el programa específic de l’Agenda 21 Escolar. Els altres 303 formen part de la xarxa de signants de l’Agenda 21 Organitzacions, constituïda per col·legis professio­nals i gremis, organitzacions am­bientalistes, altres organitzacions cíviques i ciutadanes, empreses, ins­titucions, sindicats i partits polítics. El tipus de sectors que hi estan més representats són l’empresarial i les organitzacions cíviques i ciutada­nes, amb 92 i 86 signants, respec­tivament.

Cada entitat s’hauria de comprome-tre a elaborar el seu Pla d’Acció 21

De les 303 organitzacions signants, en trobem 99 que han elaborat el seu Pla d’acció per a la sostenibilitat, i més de la meitat l’han realitzat mit­jançant comissions. Els plans d’acció dels signants estan constituïts per una sèrie d’actuacions encaminades a treballar en l’assoliment dels 10 ob­jectius que conformen el Compromís Ciutadà. El conjunt dels plans d’acció sumen un total de 1.011 actuacions

que se centren, principalment, en els temes relacionats amb el foment de l’ús de les energies renovables (obj. 5), la reducció dels residus i el foment del reciclatge (obj. 6) i l’edu­cació ambiental (obj. 9).

Aquesta ressenya del butlletí Info21 la podeu ampliar si entreu a la pà­gina de l’Agenda 21 (www.bcn.cat/agenda21). En l’apartat de publi­cacions i guies d’educació mediam­biental trobareu la guia núm. 15, elaborada per CCOO del Barcelonès, «Afegeix un toc de medi ambient a la teva acció sindical», el títol de la qual és ja tota una declaració d’in­tencions.

Altres informacions de l’Info 21 fan referència a un programa anomenat «llars verdes» o a estratègies per a un model preventiu de gestió de residus i altres apartats. Fins i tot podeu rebre el butlletí a la vostra bústia electrònica.

Optimitzem els recursos de què dispo­sem, apropiem­nos­en!

El 1 de diciembre organizamos una mesa redonda para reflexionar so­bre la violencia contra las mujeres, con la intervención de tres expertos, Annachiara Del Prete, investigadora de la Universidad Rovira i Virgili, que nos habló de los orígenes y ciclo de la violencia contra las mujeres, Marisa Fernández, jurista, lo hizo sobre la situación legal respecto a la defensa de la mujer, lo que tenemos y lo que

Acto sobre la violencia de géneronos falta, y por último Joan Merino, antropólogo y presidente del Institut Català d’Estudis de la Violencia, que habló del porqué de la violencia con­tra las mujeres en la actualidad. El acto finalizó con un animado debate entre los delegados y delegadas que llenaron la sala de actos de CCOO.

Esa misma fecha que coincidía con el día institucionalizado por la OMS para sensibilizar e implicar a la socie­

L’Agenda 21 de Barcelona durant l’any 2008

dad en la lucha contra la infección por VIH y Sida, repartimos nuestra guía sindical VIH/SIDA prevención en el mundo del trabajo y lazos rojos, con la intención de hacer llegar a nuestros delegados y a las personas que esta­ban ese día en el edificio una herra­mienta para la acción sindical y para la defensa de los trabajadores afectados, así como una ayuda en la prevención y lucha contra esta enfermedad.

l’onas i n d i c a l

11

ctivitats

Cuando a principios del mes de di­ciembre la Autoridad del Transporte Metropolitano (ATM) hizo públicas las nuevas tarifas para el presen­te año 2009, CCOO, tanto a través de la organización comarcal del Barcelonès como desde la propia CONC, hizo saber inmediatamente de manera pública su oposición a los aumentos, que hemos considerado

Aumentos desmesurados de las tarifas del transporte público

desmesurados, y su preocupación con las nuevas tarifas, que hemos considerado desincentivadoras para el uso del transporte público.

Con una inflación del 1,8 % en Cataluña, todos los títulos crecen muy por encima de esta cifra. El caso más llamativo es, sin duda, el de la T­10, la tarjeta más usada, que crece cerca de un 7 % y la T­50/30, parti­cularmente útil para trabajadores y trabajadoras, que aumenta en un 5,7 %.

Igualmente RENFE aumenta de manera desmesurada sus tarifas, en un 6,28 % en el caso de Cercanías, red esencial para el mundo del trabajo, que vertebra el área metropolitana. Aumenta también la alta velocidad en un 4 % y la media distancia en un 5 %, pero existen ofertas y descuen­tos que estimulan su uso, cosa que no existe en el caso de Cercanías. Así, una vez más es el tren usado por la mayoría de viajeros el más perjudica­do por los aumentos.

Estos aumentos son particular­mente inapropiados y rechazables en un contexto de crisis económica que castiga directamente a trabaja­

dores y trabajadoras, que ven enca­recido muy por encima del aumento del coste de la vida su derecho a la movilidad pública.

CCOO ha extendido su protesta con notas de prensa, con comunica­ciones a la ATM y, en algunos casos, como en la ciudad de Badalona, con movilizaciones en la calle. CCOO de­fiende que los aumentos no sean en ningún caso superiores al incremen­to del coste de la vida, para poten­ciar y estimular el uso del transporte público y para hacerlo accesible cada vez a más personas. Cabe recordar que CCOO tiene una propuesta de nuevas tarjetas de transporte pú­blico que faciliten la incorporación de nuevos colectivos a su uso, que propicien su uso masivo por parte de trabajadores y trabajadoras y que redunden a favor de la movili­dad pública conteniendo la privada. Igualmente, nuestro sindicato se ha pronunciado a favor de la promul­gación de la Ley de Financiamiento del Transporte Público, prevista en la Ley de Movilidad aprobada en el Parlamento de Catalunya en el año 2003, pero no desarrollada hasta el momento.

Movilización contra el aumento de tarifas, el 23 de diciembre de 2008 en Badalona.

Guía de recursos para los trabajadores inmigrantesCCOO del Barcelonés ha editado una Guía de recursos gene-rales y laborales para trabajadoras y trabajadores inmigran-tes. El objetivo de la guía es ofrecer a las personas trabajado­ras inmigrantes información sobre las nociones básicas en las relaciones de trabajo, sobre sus derechos laborales, los meca­nismos para reclamarlos y defenderlos y orientar respecto a los servicios que las diferentes administraciones tienen para el conjunto de la ciudadanía en la comarca del Barcelonès.

Se trata de combatir el desconocimiento de la legislación del país, estando en situación irregular o no, y de colaborar a vencer las trabas administrativas a las que se ve someti­do el trabajador inmigrante y que lo hacen presa fácil de la explotación laboral en condiciones de precariedad y de desregulación.

La guía contiene un glosario de los principales conceptos del mundo del trabajo, un resumen de los derechos de los trabajadores en las relaciones laborales y una extensa rela­ción de servicios y recursos para la inmigración, tanto a ni­vel general como local, de todas las ciudades del Barcelonès. Además, contiene una guía de los recursos sindicales que son también imprescindibles para la defensa de los derechos y la plena inserción social y laboral.

l’onas i n d i c a l

12

BadalonaC/Font i Escolà, 6-8 Badalona. Tel. 93 388 59 57 Fax 93 460 04 42 E-mail: Badalona@ccoo.cat

nions locals

En el mes de diciembre de 2008 em­pezamos a conocer el incremento de precios de algunos servicios públicos para el 2009. Las tasas municipales de Badalona tienen un incremento del 4,8 % y esto supone tres veces el IPC que es el referente para la subida de los salarios. Los títulos de trans­porte público T­10 y T­50/30, los más utilizados, suben el 7 % y el 5,7 %, respectivamente. La luz, un 3,4 % con la previsión de revisarse en junio o julio de 2009. El gas, que durante 2008 subió un 18,5 %, así como otros servicios esenciales para la comuni­dad, suben por encima del IPC, y ade­más se planea el copago en algunos servicios sanitarios.

Las cargas económicas y fiscales que los gobiernos, más allá de su co­lor, plantean para «hacer frente a la crisis» no pueden solucionarse incre­mentando desproporcionadamente el precio de los servicios públicos. Esto afecta muy negativamente a la ciudadanía en general y a los traba­jadores especialmente.

La clase trabajadora no puede pa­gar el precio de una crisis financiera que ha sido provocada, en parte, por los bancos, y cabe pensar que alimentada por los dirigentes guber­

Iniciativas sindicales para el 2009

namentales, pues en muchos casos comparten dirección en los consejos de administración de las grandes em­presas, en las corporaciones financie­ras y en las instituciones internacio­nales «responsables de garantizar el bienestar y el equilibrio económico y social de la humanidad», como son el FMI, el BC o la OMC.

Los efectos inmediatos de esta cri­sis son el aumento del paro que, en un primer momento, se ha cebado entre los más débiles (trabajadores poco cualificados e inmigrantes), pero que nos afecta a todos con des­regulaciones, deslocalizaciones, ERO, congelaciones salariales, subidas de salario por debajo del IPC,…

CCOO de Badalona no quiere estar al margen de esta situación y hemos decidido formar parte de dos plataformas ciudadanas. Una es la plataforma contra la crisis La Crisis que la Paguen Ellos, que agrupa asociaciones de vecinos y sindica­tos (CCOO, UGT y CGT), así como entidades sociales y culturales. Esta plataforma tiene el compromiso de movilizar a la sociedad con acciones reivindicativas y mociones ante las administraciones públicas de nues­tro ámbito contra las subidas abu­sivas de impuestos. Además, desde CCOO de Badalona se reclama que el Gobierno estatal exija a bancos y cajas la concesión inmediata de cré­ditos a la pequeña y mediana empre­sa, generadora de empleo.

La otra plataforma de la que for­mamos parte es Badalona per la Pau i la Solidaritat amb el Poble Palestí, surgida a raíz del nuevo atentado

del Estado de Israel en la Franja de Gaza, que ha causado más de 1.000 muertos y más de 6.000 heridos, en­tre ellos muchos civiles, niños, niñas, mujeres y personas mayores. Creemos que no podemos permanecer impasi­bles ante las miles de víctimas ino­centes de un conflicto de intereses estratégicos y geopolíticos de EEUU, Europa y aliados de la zona. El pue­blo palestino no puede ser víctima de la pasividad de la comunidad y de la debilidad de Naciones Unidas.

Creemos que, desde nuestro ca­rácter internacionalista, podemos exigir al Gobierno de Zapatero la su­presión inmediata de venta de armas del Estado español, y a la Generalitat la suspensión temporal de los acuer­dos, del carácter que sean, con el Estado de Israel, y hacer un llama­miento a la participación en las mo­vilizaciones por la paz.

Respecto a la crisis, cabe decir que una de las medidas para hacerle frente pasa por los fondos estatales de inversión local. A Badalona le han correspondido alrededor de 38 mi­llones de euros con los que se inicia­rán 57 proyectos de obras menores. Desde CCOO creemos que esto no representará la creación de trabajo estable en la ciudad, aunque servi­rá, eso sí, para frenar el crecimien­to desenfrenado del desempleo. Lamentamos no haber podido inter­venir en la discusión de los proyectos y pedimos, una vez más, transparen­cia a nuestra administración local.

En todo caso pedimos la creación de una comisión de vigilancia y con­trol de los proyectos, formada por la Administración, la patronal y los sindicatos, que sirva para garantizar el cumplimiento de la Ley de pre­vención de riesgos y de las buenas prácticas en las relaciones laborales, y que se tenga en cuenta la contra­tación de colectivos que vengan del paro y otros con riesgo de exclusión social.

Iniciamos este año con el compro­miso de trabajar para contribuir a la mejora de las condiciones de trabajo y de vida de los trabajadores desde la acción territorial y desde la solidari­dad. Ahora bien, sin vosotros el sin­dicato no es nada. Juntos podemos.

María Gallardo

Horarios de asesoramiento - Badalona Días Horarios

Asesoramiento primario Lunes de 9 a 14 h Miércoles de 9 a 14 h Jueves de 16 a 18 hAbogada Seg. Social Jueves de 16 a 19 h

Metal Lunes y miércoles de 16 a 19 hEnseñanza Martes de 16 a 19 hFECOHT Jueves de 16.30 a 19 h

Gen

eral