Nombre del medio: Equipamiento Hostelero Página/Sección: … · 2017-05-21 · cables Marlin, que sirve para limpiar piscinas de hasta 50 me-tros de largo y que recarga sus baterías

Nombre del medio: Equipamiento Hostelero Página/Sección: Sectores Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 151 Usuarios Diarios http://equipamientohostelero.com/aval-cientifico-para-un-tratamiento-de-agua-

de-piscina-publica-que-beneficia-la-salud/





Nombre del medio: Universitat Autònoma de Barcelona Página/Sección: Sala de prensa Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 36.909 Usuarios Diarios http://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/la-uab-ctrl4enviro-y-

fluidra-colaboran-para-mejorar-el-tratamiento-del-agua-de-piscinas-publicas-1345667994339.html?noticiaid=1345692505209

Nombre del medio: Universitat Autònoma de Barcelona Página/Sección: Sala de prensa Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 36.909 Usuarios Diarios http://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/la-uab-ctrl4enviro-y-

fluidra-colaboran-para-mejorar-el-tratamiento-del-agua-de-piscinas-publicas-1345667994339.html?noticiaid=1345692505209

Nombre del medio: Ràdio Sabadell Página/Sección: Economia Fecha de publicación: 14/10/2015 Tirada/Difusión: 1.014 Usuarios Diarios http://www.radiosabadell.fm/Noticies/Fluidra-crea-una-nova-tecnologia-de-

depuracio-d-aigua-sense-productes-quimics-per-a-piscines-publiques

Nombre del medio: Cronica de Cantabria Página/Sección: - Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 259 Usuarios Diarios http://cronicadecantabria.com/cr/desarrollan-un-desinfectante-para-el-agua-de-piscinas-que-reduce-las-molestias-que-estos-productos-suelen-producir/

Nombre del medio: Cronica de Cantabria Página/Sección: - Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 259 Usuarios Diarios http://cronicadecantabria.com/cr/desarrollan-un-desinfectante-para-el-agua-de-piscinas-que-reduce-las-molestias-que-estos-productos-suelen-producir/

Nombre del medio: El Economista Página/Sección: Salud Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 307.216 Usuarios Diarios http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/oneandone/salud/noticias/7068834/10/15/Desarrollan-un-desinfectante-para-el-agua-de-piscinas-que-reduce-las-molestias-que-estos-productos-suelen-producir.html

Nombre del medio: El Economista Página/Sección: Salud Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 307.216 Usuarios Diarios http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/oneandone/salud/noticias/7068834/10/15/Desarrollan-un-desinfectante-para-el-agua-de-piscinas-que-reduce-las-molestias-que-estos-productos-suelen-producir.html

Nombre del medio: Expertos en Spa Página/Sección: - Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 461 Usuarios Diarios http://www.expertosenspa.com/tratamiento-integral-del-agua-de-piscinas-publicas-que-beneficia-la-salud-de-fluidra/

Nombre del medio: Expertos en Spa Página/Sección: - Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 461 Usuarios Diarios http://www.expertosenspa.com/tratamiento-integral-del-agua-de-piscinas-publicas-que-beneficia-la-salud-de-fluidra/

Nombre del medio: Telecinco Página/Sección: Sociedad Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 311.582 Usuarios Diarios http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/Desarrollan-desinfectante-piscinas-molestias-productos_0_2066925382.html

Nombre del medio: Telecinco Página/Sección: Sociedad Fecha de publicación: 13/10/2015 Tirada/Difusión: 311.582 Usuarios Diarios http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/Desarrollan-desinfectante-piscinas-molestias-productos_0_2066925382.html

Nombre del medio: Catalunya vanguardista Página/Sección: Ciencia Fecha de publicación: 14/10/2015 Tirada/Difusión: 324 Usuarios Diarios http://www.catalunyavanguardista.com/catvan/menos-agentes-quimicos-en-las-

piscinas/

Nombre del medio: Catalunya vanguardista Página/Sección: Ciencia Fecha de publicación: 14/10/2015 Tirada/Difusión: 324 Usuarios Diarios http://www.catalunyavanguardista.com/catvan/menos-agentes-quimicos-en-las-

piscinas/

Nombre del medio: Cerdanyola Oberta Página/Sección: Innova Fecha de publicación: 14/09/2015 Tirada/Difusión: 128 Usuarios Diarios http://www.cerdanyolaoberta.cat/content/la-uab-ctrl4enviro-i-fluidra-collaboren-

millorar-el-tractament-de-laigua-de-piscines

Nombre del medio: Cerdanyola Oberta Página/Sección: Innova Fecha de publicación: 14/09/2015 Tirada/Difusión: 128 Usuarios Diarios http://www.cerdanyolaoberta.cat/content/la-uab-ctrl4enviro-i-fluidra-collaboren-

millorar-el-tractament-de-laigua-de-piscines

Nombre del medio: El Periódico de Catalunya Página/Sección: Economía Fecha de publicación: 14/10/2015 Tirada/Difusión: 501.000 lectores

Nombre del medio: El Periódico de Catalunya Página/Sección: Economía Fecha de publicación: 14/10/2015 Tirada/Difusión: 501.000 lectores

EL MUNDO. MIÉRCOLES 14 DE OCTUBRE DE 2015 41

BARCELONA Un sistema de tratamiento de agua de piscinas de Fluidra, ava-lado por el Hospital Clínic de Bar-celona y la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mejora el bienestar de los bañistas y reduce un 66% el consumo de agua.

Un estudio sobre este nuevo sistema realizado por el Hospi-tal Clínic de Barcelona sobre el impacto en la salud y confort de los usuarios de las piscinas, con-

cluye que la innovación logra una «reducción significativa» de las molestias percibidas por los usuarios en piel, ojos y nariz en relación a los sistemas conven-cionales.

En concreto, consigue la re-ducción del 59% de la incidencia de irritación ocular y del 33% de la incidencia de molestias de na-riz en los deportistas. Por su par-te, otro estudio de la UAB cons-tata una mejora de la calidad

medioambiental con una reduc-ción del 75% de los oxidantes, un 66% de reducción en el con-sumo de agua y un 20% menos de cloro combinado en el agua.

El sistema Freepool, fruto de una colaboración público-priva-da, combina una tecnología de desinfección –conocida como Neolysis– con una inyección de dióxido de carbono de alta efi-ciencia. Para su realización, en colaboración con el clúster de la

industria del deporte Indescat y del Club Natació Atlètic-Barcelo-neta, Fluidra se inspiró en la pre-sencia natural de CO2 en ríos, la-gos, mares y aguas subterráneas, obteniendo como resultado un tratamiento que ofrece calidad del agua y del medio ambiente.

Este sistema se ha presentado también en el Salón Piscina & Wellness, donde se reúnen hasta 449 empresas nacionales e inter-nacionales.

En el segmento de las estruc-turas, Abrisud presenta en la fe-ria la primera cubierta magnéti-ca extraplana sin raíles del mer-cado. Se trata de un sistema motorizado, que puede funcio-nar sin necesidad de instalación y con placas solares, y que per-mite abrir y cerrar la piscina en menos de dos minutos.

BARCELONA Robots que se recargan en el fondo de la piscina o bombas que permiten ahorrar una im-portante cantidad de agua al año son sólo algunas de las no-vedades que se pueden ver estos días en el Salón Piscina & Wellness Barcelona, que este año certifica su apuesta por la eficiencia y el respeto al medio ambiente.

En este sentido, destaca la In-novation Zone, un espacio dirigi-do por el Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) con hasta 39 novedades destinadas a mejorar la eficien-cia y el mantenimiento de las instalaciones acuáticas. Por

ejemplo, destacan unas bombas ultrasilenciosas que adaptan su régimen de consumo de energía y agua que permiten ahorrar en-tre 350 y 1.000 euros al año.

También se pueden encontrar varios aislamientos térmicos pa-ra el vaso o sistemas que aprove-chan para la piscina una o varias fuentes renovables de energía. Así, destaca el robot eléctrico sin cables Marlin, que sirve para limpiar piscinas de hasta 50 me-tros de largo y que recarga sus baterías bajo el agua por induc-ción. Esto permite que efectúe cualquier movimiento sin obstá-culos, ya sea en superficies hori-zontales o verticales. De hecho, se puede programar a través de Bluetooth o mediante una app del teléfono.

También sobresale otro robot limpiador, el EZ Clean, que se conecta a un panel flotante para alimentarse con energía solar.

>FIRA INFANCIA Festival de la Infancia y la Adolescencia>FIRA Piscina & Wellness Barcelona 2015

Hay equipos de limpieza que funcionan con energía solar o que incluso se recargan bajo la piscina

También se ha presentado la primera cubierta magnética extraplana y sin raíles del mercado

NOVEDADES

Robots para ahorrar en agua y mantenimientoEn el espacio Innovation Zone se pueden encontrar hasta 39 productos y soluciones destinadas a mejorar la eficiencia y a reducir el impacto medioambiental

FLUIDRA

Avalado por el Hospital Clínic y la Universitat Autònoma de Barcelona, también permite reducir el consumo un 66%Un sistema que reduce la irritación del cloro

Arriba, el robot EZ Clean que funciona con un panel solar flotante. A la izquierda, la cubierta sin raíles de Abrisud, la más plana del mercado. SANTI COGOLLUDO

14/10/15El Periódico de CatalunyaBARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 66.952 EjemplaresDifusión: 54.424 Ejemplares

Página: 26Sección: ECONOMÍA Valor: 9.771,00 € Área (cm2): 419,9 Ocupación: 39,7 % Documento: 1/1 Autor: J.-M.U. I BARCELONA Núm. Lectores: 526000

Cód: 97381328

Nombre del medio: Infosalus Página/Sección: Asistencia Fecha de publicación: 14/09/2015 Tirada/Difusión: 19.146 Usuarios Diarios http://www.infosalus.com/asistencia/noticia-crean-desinfectante-piscinas-reduce-

molestias-producen-productos-20151013153703.html





Nombre del medio: Interempresas Página/Sección: Industria del agua Fecha de publicación: 14/09/2015 Tirada/Difusión: 30.599 Usuarios Diarios https://www.interempresas.net/Agua/Articulos/145530-Fluidra-Hospital-Clinic-

UAB-presentan-sistema-tratamiento-agua-piscinas-mejora-bienestar.html

Nombre del medio: Interempresas Página/Sección: Industria del agua Fecha de publicación: 14/09/2015 Tirada/Difusión: 30.599 Usuarios Diarios https://www.interempresas.net/Agua/Articulos/145530-Fluidra-Hospital-Clinic-

UAB-presentan-sistema-tratamiento-agua-piscinas-mejora-bienestar.html

Nombre del medio: La informacion.com Página/Sección: Investigación Médica Fecha de publicación: 14/10/2015 Tirada/Difusión: 269.439 Usuarios Diarios http://noticias.lainformacion.com/salud/investigacion-medica/desarrollan-un-

desinfectante-para-el-agua-de-piscinas-que-reduce-las-molestias-que-estos-productos-suelen-producir_w49jp1Eh1CAh3Kic1jqhR2/





Nombre del medio: Te interesa Página/Sección: Salud Fecha de publicación: 14/09/2015 Tirada/Difusión: 51.058 Usuarios Diarios http://www.teinteresa.es/salud/asistencia-sanitaria/Desarrollan-desinfectante-

piscinas-molestias-productos_0_1448256059.html

Nombre del medio: Te interesa Página/Sección: Salud Fecha de publicación: 14/09/2015 Tirada/Difusión: 51.058 Usuarios Diarios http://www.teinteresa.es/salud/asistencia-sanitaria/Desarrollan-desinfectante-

piscinas-molestias-productos_0_1448256059.html

Una innovacib de Fluidra millora eltractament de I’aigua de piscina’Freepool’, que augmenta el benestar, redueix un 66% el consum d’aigua

J. MARTIN

La companyia sabadellencaFluidra, I’Hospital Clfnic i laUniversitat Aut6noma de Bar-celona (UAB) han presentatun sistema de tractament deI’aigua de piscina -’Freepool’-que millora el benestar delsesportistes d’elit i dels usu-aris, a m~s de reduir un 66%el seu consum en relaci6 alssistemes tradicionals.

Aquest sistema pioner enel tractament i desinfecck~ deI’aigua de piscines pdbliquesredueix un 59% I’irritaci(~ ocu-lar i un 33% les mol~sties denas en esportistes.

Es tracta d’un sistema inte-gral desenvolupat per Fluidraamb la participaci6 de I’Hospi-tal Clfnic i de la UAB, instituci-ons que ban estudiat I’impacteen les persones i en I’aire, aix[com d’lndescat, cldster de laindestria de I’esport, i del CNAtl~tic-Barceloneta.

’Freepool’ combina la tecno-Iogia de desinfecci5 conegudacom Neolysis amb la injecci(~de C02 d’alta eficiencia, quepermet regular el pH de I’ai-gua, a traves del GVC System.

L’estudi fet pel CFnic sobreI’impacte en la salut i confortdels usuaris de piscines evi-dencia que ’Freepool’ aconse-segueix una reducci5 significa-tiva de les mol~sties percebu-des pels usuaris en pell, ullsi nas en relaci6 als sistemesconvencionals. Corn d~iem,del 59% en el cas de I’irritaci6ocular i del 33% en les moles-ties de nas.

.Per a Fluidra -subratllaXavier Tintor~, el director

La innovaci(~ de FI-idra beneficiar~ especialment als esportistes d’elit

general corporatiu- la [nnova-ci5 ~s un eix estrat~gic moltimportant: invertim 1’1,5% dela nostra facturaci6 en R+D.En els darrers anys, haviemconcentrat el desenvolupa-ment de nous productes ensolucions per a la piscina resi-dencial, per(~ dintre del nostrepla estrategic hem reformat elnostre focus en la piscina d’dspdblic i el sistema ’Freepool’suposa el nostre major expo-nent,,.

Multlnacional de I’aigua

Fluidra ~s un grup multinacio-nal que cotitza en Borsa i queest~ especialitzat en el desen-volupament d’aplicacions pera I’ds sostenible de I’aigua.

Present a 44 paisos mitjan-gant 150 delegacions i centresde producci6 en els principals

Inspirada en lanatura

’Freepool’ s’inspira en lapres~ncia natural de C02en flus, Ilacs, mars iaigiJes subterr&nies. Elresultat, un tractamentque ofereix una qualitatperfecta de I’aigua.Aporta m~s benestar alsesportistes i usuaris,estalvi d’aigua i unamajor seguretat a lainstaMaci6, en nomanipular-se productesquimics per al seumanteniment.

mercats, i arab 4.100 emple-ats, Fluidra comercialitza elsseus productes a rn~s de 170

pa(sos de tot el m(~n.A m~s del sistema ’Free

pool’, la companyia de Sabadell ha desenvolupat arabexit productes corn ’FluidraConnect’, que permet contro-lar tots els par~metres de lapiscina a tray,s d’una tableto smartphone, o ’AstralPoolMac’, producte que ha rebutdiferents premis internacio-nals (comes el cas del ’Red-Dot Awards’] ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

4438

Martes a sábados

555 CM² - 60%

660 €

15

España

15 Octubre, 2015

Nombre del medio: Retema Página/Sección: Agua Fecha de publicación: 15/09/2015 Tirada/Difusión: 558 Usuarios Diarios http://www.retema.es/actualidad/freepool-un-nuevo-sistema-integral-de-

tratamiento-que-mejora-la-desinfeccin-del-agua-de-piscinas-pblicas

Nombre del medio: Retema Página/Sección: Agua Fecha de publicación: 15/09/2015 Tirada/Difusión: 558 Usuarios Diarios http://www.retema.es/actualidad/freepool-un-nuevo-sistema-integral-de-

tratamiento-que-mejora-la-desinfeccin-del-agua-de-piscinas-pblicas

Nombre del medio: 4-traders Página/Sección: News Fecha de publicación: 19/10/2015 Tirada/Difusión: 48.238 Usuarios Diarios http://www.4-traders.com/FLUIDRA-SA-365952/news/Fluidra--Hospital-Clnic-and-

UAB-have-launched-a-pool-water-treatment-system-that-improves-the-well-21223522/

Nombre del medio: 4-traders Página/Sección: News Fecha de publicación: 19/10/2015 Tirada/Difusión: 48.238 Usuarios Diarios http://www.4-traders.com/FLUIDRA-SA-365952/news/Fluidra--Hospital-Clnic-and-

UAB-have-launched-a-pool-water-treatment-system-that-improves-the-well-21223522/

Nombre del medio: Alimarket Página/Sección: Construcción Fecha de publicación: 20/10/2015 Tirada/Difusión: 9.417 Usuarios Diarios http://www.alimarket.es/noticia/196121/Fluidra-lanza--Freepool-

Nombre del medio: Alimarket Página/Sección: Construcción Fecha de publicación: 20/10/2015 Tirada/Difusión: 9.417 Usuarios Diarios http://www.alimarket.es/noticia/196121/Fluidra-lanza--Freepool-

Nombre del medio: Cmdsport Página/Sección: Construcción Fecha de publicación: 20/10/2015 Tirada/Difusión: 3.897 Usuarios Diarios http://www.cmdsport.com/esencial/cmd-fitnessgym/fluidra-dice-adios-a-los-ojos-

rojos-en-la-piscina/

Nombre del medio: Cmdsport Página/Sección: Construcción Fecha de publicación: 20/10/2015 Tirada/Difusión: 3.897 Usuarios Diarios http://www.cmdsport.com/esencial/cmd-fitnessgym/fluidra-dice-adios-a-los-ojos-

rojos-en-la-piscina/

SUPLEMENT DE NOVES iDEES DE NEGOCi Desembre del 2014

123

L’esport genera empreses A Catalunya hi ha 700 companyies

amb negocis vinculats a pràctiques

esportives i que impulsen la innovació

Entrevista amb Jordi Bagó, conseller delegat de Serhs

8-9El BBVA premia 56 creadors i innovadors

12MS Farma revoluciona la dispensació de medecines

14

2 16 DE DESEMBRE DEL 2014

N o és clar si primer va ser l’apogeu de la tec-nologia relaciona-da amb la mobilitat o abans es va produir el

desenvolupament del fenomen del culte al cos que ha donat origen a la presència de milers de runners als car-rers de qualsevol ciutat diàriament o ha omplert els gimnasos i fins i tot les pistes, però l’esport i la tecnolo-gia ja constitueixen una societat el desplegament de la qual en el camp dels negocis es fa més evident cada dia. Des de tres vessants diferents: la professional, la pràctica per motius de salut i/o oci i la del punt de vista de l’espectador, nous productes i ser-veis arriben al mercat de la mà d’em-preses que tradicionalment han pro-duït material esportiu, però també de noves companyies relacionades amb el desenvolupament de softwa-

MAXJIMÉNEZ BOTÍAS

re, apps i tecnologies vinculades a la transmissió d’imatge. En el transcurs dels últims qua-tre anys, el nombre d’empreses rela-cionades amb l’esport a Catalunya gairebé s’ha multiplicat per dos. Se-gons dades de l’Indescat –«som un clúster de l’esport a Catalunya», diu el seu director general, Xavier Este-ve–, han passat de 450 a més de 700, sense comptar gimnasos individu-als ni botigues de material esportiu, que generen un volum de negoci de 4.000 milions d’euros. «Almenys 40 d’aquestes empreses corresponen a l’àmbit de l’emprenedoria», afegeix Esteve, per a qui Catalunya és el refe-rent internacional en el món de l’es-port més evident d’Espanya. First V1sion es pot considerar un d’aquests referents. La start-up cata-lana ha desenvolupat una samarre-ta per a la pràctica de l’esport amb cà-mera incorporada que permet una visió subjectiva de l’esdeveniment i que, a més a més, incorpora sen-sors que ofereixen constants del cos.

Ha portat a terme una prova pilot en un partit de futbol del Còrdova, però també en altres especialitats esporti-ves. «Ja tenim el producte i tenim pe-ticions de diferents països de Llatino-amèrica i també del Pròxim Orient, on la normativa és diferent de l’euro-pea», explica José Ildefonso, soci fun-dador de la firma, que espera que la normativa d’organismes internacio-nals com per exemple la FIFA perme-ti incorporar aquestes noves tecno-logies que aporten una nova visió a l’espectador des de dins de l’esdeve-niment esportiu. La tecnologia aplicada en benefi-ci de l’espectador comença a desen-volupar-se en aquests moments, pe-rò està només al principi de la seva potencialitat. «L’smart stadium, con-siderat així per la seva connectivitat tant per a l’espectador com per al-tres agents que hi operen –en la res-tauració, el marxandatge, i altres ac-tivitats vinculades a l’esdeveniment esportiu–, ja ofereix moltes possibi-litats », explica Óscar Pallarols, del

Mobil World Capital Barcelona. La connectivitat permet la crea-ció de serveis de valor afegit. Alguns d’aquests serveis van dirigits a l’es-pectador per enriquir la seva expe-riència a través dels dispositius mò-bils, entre els quals hi ha l’accés a continguts relacionats amb l’esde-veniment, cosa que es denomina se-gona pantalla. «A més a més del con-tingut real, pots tenir una produc-ció de vídeo al telèfon mòbil. Veure la repetició de la jugada, o tenir in-formació suplementària d’un juga-dor. El mòbil pot incorporar una app que es beneficia de les càmeres amb les quals es retransmet l’esdeveni-ment. «Aquesta app està en fase de desenvolupament, però serà un ser-vei real», comenta Pallarols. El pro-blema és que la majoria dels estadis encara no estan preparats, ja que no disposen d’una xarxa 4G i tampoc d’una xarxa wi-fi que puguin donar servei a 80.000 persones en un mo-ment puntual. Però es tracta d’un fi-ló de negoci en creixement.

JOAN REVILLAS

A Catalunya hi ha 700 empreses relacionades amb l’esport, de les quals 40 són projectes d’emprenedoria

L’esport accelera la innovació empresarial

El culte al cos i el desenvolupament de les tecnologies de captació de dades de les respostes físiques donen pas a una indústria amb uns límits que encara estan per definir

PLA SUBJECTIU.Samarreta de First V1sion, que incorpora una càmera subjectiva.

TEMA DE PORTADA

16 DE DESEMBRE DEL 2014 3

Larealitatméspròximaescon-centraenunapolsera.Elsweara-bles(portables)s’hanconvertitenlagranrevoluciódel’esport.Peròaquestfenomenvadirectamentassociataunaltrequelidónacar-tadenaturalesa:«El20%delapo-blaciófatresvegadesalasetma-na–omés–esport.Téunamanerad’entendrelavidaestretamentre-lacionadaamblapràcticaesporti-va»,comentaEsteve.Runners,triat-letes,ciclistesoqualsevolaltradis-ciplina,odiversesdecombinades,constitueixenlademandadetotselsnousequipsrelacionatsambelmesuramentdeconstantsbiolò-giques.«AlafiraelectrònicadeLasVegasdel2013jaesparlavaqueenpoctempshihauria170milionsdenousaparellsquemesurarienl’activitatfísicadelespersones»,explicaGerardMoras,expertentecnologiaiprofessord’INEF.Defet,considera,elgrannegocidel’esportestàenl’activitatfísicaglobaliel fitnes.H

El 20% de la població fa activitat esportiva fins a tres vegades per setmana. Són l’objectiu del sector

ElCentred’AltRendiment(CAR)deSantCugatésunaempresapú-blicaqueesgestionademanerapri-vadagràciesaunatradiciódelaca-saqueésgenerarrecursospropisatravésdelsseusclients,quesónlesdiferentsfederacions,quepaguenunaquotaperpoderportar-hiafor-marelsseusatlets.Però,enparal·lel,hadesenvolupatdiferentsactivitatsd’innovaciótecnològica,quesovinthancontribuïtalainnovacióem-presarialenl’activitatfísica.«Hemestatelsprimersalpaísaincorporarlaciènciaal’altrendiment.Aixòhageneratcontactesambdiferentsem-presesquevolienprovardispositiusometodologiesenl’entrenamentd’altrendiment»,explicaJosepEs-coda,queéselresponsabledetecno-logiadelCAR. Defet,elCARvabastantaldavantenlatecnologiaaplicadaal’activitatfísica.«HemtreballatperalaNASAenlacreaciód’ergòmetresperaas-tronautes»,explicaEscoda.Estractad’undispositiupermesurarlaforçaicapacitatmusculard’unastronau-tapermantenireltofísicmentreésal’espai.Participatambéenexperi-ènciesmésrecents,comelprojecteExperimedia.Ésunainiciativaeuro-peaques’hafetentresseus.Unaésunmuseuhel·lènicaAtenes.L’altraéslaseudelCAR,ambelnouedificiintel·ligentqueesvadesenvolupardecaraalsjocsdeLondresienquès’handesenvolupatdiversesaplica-cionsespecífiquesperal’entrena-mentdelsesportistesd’elit,ilater-ceraésunaestaciód’esquíd’ÀustriaubicadaalaregiódeSchladming-Dachstein,quehacreatunesulleresd’esquíintel·ligents.Estractad’unaaportaciótecnològicadegrancon-sumquepermetdonaral’esquiadorinformacióentempsrealdel’esta-ció:l’estatdelespistes,lesdiferentsrutes,eltemps,l’ocupaciódelsre-muntadors,etcètera.Ésunprojecteeuropeu.Elseudestífinalésarribaralgranpúblic. ElCARaportadiferentsprojec-tesd’altrendiment.Unprimerpro-gramapilotesvadesenvoluparenlanataciósincronitzada.«Femser-virelvídeocomaelementhabitu-aldel’aprenentatgedelmoviment.Sil’atletaéscapaçdeveureirepetirunmovimentdeterminat,alfinall’acabaintegrant.Sil’aprènbés’aca-

El CAR, base experimentalEl Centre d’Alt Rendiment va al davant en la innovació en l’esport. Alguns dels seus desenvolupaments compten amb la col·laboració empresarial

«Fem servir el vídeo com a element habitual de l’aprenentatge del moviment», explica Balius

MAXJIMÉNEZ BOTÍAS

baquedantcomunelementfix»,ex-plicaXavierBalius,directordecièn-ciesmèdiquesitecnologiesdelCAR.Elsoftwarel’hadesenvolupatlafirmaAtos.ÉsunaempresafrancesaquetéseuaBarcelonaiésunafirmaassocia-daaExperimedia.Hihaaltresempre-sesiuniversitatsquehiparticipen.«Aquestprojectehadedeixarunlle-gatperquèdespréshihagiunserveiperaesportistesifinsitotespotven-dreaaltrescentresd’entrenament»,afegeix. DesdelCARs’hacontribuïtde-cididamentalprojecteConfeti,unsistemadevideoconferènciaen3Dambestereovisió.Enunatelevisióplanas’hiveuunaimatgetridimen-sionaldel’esportistamentreestàportantatermel’exerciciiespotob-servardesd’unaseudiferent.L’en-trenadorpotsupervisarperfecta-mentaquellentrenamentadistàn-cia.Unaaltrad’aquestesiniciativesésl’anomenadaCarviren.Ésunen-tornvirtuald’entrenamentons’uti-litzaundispositiuwimu(dispositiusensefil)queéscapaçderecollirpa-ràmetresfísics,comunicar-losiac-tuarcomunhubdedadesfísiquesifisiològiques,queespodenenviaratravésdelaxarxaaunaltrelloc.Estractad’unproductequejaesvenadiferentsclubsesportiusiquel’estàcomercialitzantunaempresaqueesdiuRealtrackSistems.H

MONITORITZATS. Entrenament de natació sincronitzada al CAR.

EL PERIÓDICO

El sistema recull les dades personals d’un jugador.

Prova pilot en un partit del Còrdova.

Visió subjectiva en un partit de bàsquet.


TEMA DE PORTADA

AntoniFUENTES

El filó de ‘La vida és xula’ a l’esport

DESIGUAL

El fabricant català de roba Desigual segueix endavant amb un ambiciós pla d’ex-pansió basat en l’entrada a nous mercats, tant en paï-

sos estrangers com en sectors nous. En pocs anys, el grup fundat per Thomas Meyer el 1984 ha anat ampliant la se-va gamma de productes fins a vendre ja un total de vuit tipologies d’articles. Una de les ultimes a arribar a les bo-

tigues de la cadena ha estat la col·lecció de roba esportiva per a dones Desigual Sport, que comparteix el mateix le-ma general de la companyia de La vida és xula. De moment, es tracta d’una línia que pot passar una mica desapercebuda en-tre les col·leccions clàssiques de Desigual per a dona i home i les noves per a nens. De fet, a la pàgina web s’hi accedeix a través de la pesta-nya de roba per a dona. A les botigues de Desigual té per ara una presència limitada als centres més grans. Desigual va prendre la de-cisió de portar el seu estil ale-gre i colorista a la roba espor-tiva el 2013, quan el director

general de la companyia, Manuel Jadraque, va justi-ficar la nova línia pel «bon moment» que viu la pràcti-ca de l’esport. «Hi ha una ve-ta de mercat per cobrir», va indicar Jadraque. El plantejament de la companyia no va ser llançar les mateixes peces que tenia fins llavors adaptades a pan-talons o samarretes d’es-port, sinó aportar alguna co-sa més mitjançant una espe-cialització més important i l’ús de teixits tècnics, enca-ra que a simple vista pugui semblar que és la mateixa roba amb el mateix lema. El mètode de distribuir el nou producte també és dife-rent de la norma general. La companyia ha optat per bus-car un canal de botigues es-pecialitzades en roba espor-tiva per competir de tu a tu amb les marques tradicio-nals del sector. De moment, a les boti-gues només hi ha les peces de Sport en els seus comer-ços de bandera (flagships), com la nova macroboti-ga que obrirà a la plaça de Catalunya de Barcelona, que comptarà amb més de 3.000 metres quadrats. Fins i tot la presenta-ció de les novetats és dife-rent. En lloc de les habituals passarel·les de moda, Desi-gual ha optat per organit-zar carreres a diverses ciu-tats convocades amb el le-ma Color Run. H

ARXIU

Carrera promocional de Desigual Sport.

SoniaGUTIÉRREZ

L’aliat dels excursionistes extraviats

ALPIFy

La rapidesa del servei d’emergències 112 és cruci-al en qualsevol circumstàn-cia, però si es desconeix la ubicació de la persona amb

problemes l’operació es com-plica. Excursionistes, esqui-adors i altres esportistes de muntanya es poden trobar en situacions crítiques sense sa-ber exactament on són. Tot i això, el seu mòbil sí que pot donar les coordenades, gràci-

Viladomat mostra l’‘app’ Alpify.

PROPOSTA RENOVADORA

Respirar l’aiguade les piscines

A l ’entrar al recinte d’una piscina coberta s’activen dos sentits, ol-facte i oïda. Fa una olor especial, de net però

més de desinfectant que no pas am-biental. I la cridòria rebota de mane-ra diferent perquè és un espai tan-cat de grans dimensions però dià-fan. ¿I el gust? Se n’assabenta que està en un mitjà diferent de l’hàbi-tat natural de l’ésser humà en el mo-ment que s’empassa aigua. Que tin-gui mal gust o faci una olor intensa és una sensació que tots els usuaris

Indescat, el clúster de les empreses de l’esport, coordina la investigació sobre qualitat de l’aigua

Josep-MariaURETA

de piscines tenen assumida i associ-ada a la salubritat, tenint en compte l’alt poder transmissor de malalties de l’aigua i de l’aire. ¿És una servitud inevitable per a aquells que practiquen la natació –el bany pertany a una altra catego-ria de l’oci— haver d’empassar-se i olorar una aigua dominada pels des-infectants, l’habitual clor? No. Si a les persones que practi-quen la natació com a exercici sa-ludable s’hi afegeix els que s’hi de-diquen de manera intensiva, els nedadors de competició i els water-polistes, la presència dominant del clor pot arribar a tenir efectes se-cundaris que també han de ser con-siderats en el capítol dels efectes se-

cundaris de la vida saludable, inclòs l’esport d’elit com a model per a ge-neracions joves.

Reduir-ne els efectesEstablir com a nociva la influència dels desinfectants en la pràctica de la natació en recinte tancat i l’en-trenament per a esports olímpics requereix un triple plantejament. Que ho detectin els usuaris habitu-als, que ho confirmin els facultatius i els investigadors en els productes afectats i que els fabricants de pisci-nes ho vegin com un problema que cal superar. Ha passat a Barcelona, encara que de moment la millor i gairebé

única pista és el premi que el clús-ter Indescat (Indústria de l’Esport de Catalunya), que agrupa més de 60 empreses relacionades amb la pràc-tica de l’esport, ha atorgat a un pro-jecte que sota la denominació Salut ha concertat el Club Natació Barce-loneta, l’Hospital Clínic, la Univer-sitat Autònoma de Barcelona i l’em-presa vallesana Fluidra. Seguint el seu esperit fundacio-nal, Indescat ha propiciat que Flui-dra, líder mundial en construcció i manteniment de piscines, acor-dés amb el Barceloneta l’assaig d’un nou procés de depuració de les se-ves piscines, ja siguin aficionats o esportistes d’elit que han donat glò-ria al club. De la transcendència de Partit de waterpolo a la Barceloneta.

es al GPS. L’app Alpify simpli-fica el procés, fet que, a més de l’evident benefici per a l’afec-tat, estalvia costos. «Cada mi-nut de rescat costa uns 1.300 euros», destaca el creador d’Alpify, Guillem Viladomat. Els usuaris que activen aquesta aplicació estan loca-litzables pels serveis d’emer-gències on la companyia té acords. El 112 actua llavors de dues maneres: si l’usuari de-mana ajuda amb el mòbil o si els seus amics o parents do-nen l’alarma. A més de la ubi-cació, Emergències accedirà a una altra informació, com si l’usuari té wi-fi, el nivell de bateria del mòbil i el número de telèfon d’un conegut. Viladomat coneix els riscos

de la muntanya. El seu avi, Francesc Viladomat, va fun-dar l’estació d’esquí andor-rana de Pas de la Casa-Grau Roig, que ara forma part de Grandvalira. Va ser després de la desaparició d’un noi, a qui van trobar inconscient, que al Guillem se li va acudir un servei de geolocalització per als rescats. La idea era una app per a Grandvalira, però quan va demanar assessorament a l’emprenedor Dídac Lee, aquest li va aconsellar ven-dre’l a altres estacions. Des-prés es va adaptar perquè servís en qualsevol zona, també urbana. Els Bombers d’Andorra van ser el seu pri-mer client, el juny del 2013. L’app és gratuïta; la compa-nyia ven la llicència d’ús a estacions d’esquí i governs (el tenen Euskadi, la Rioja, Cantàbria, Aragó i Extre-madura). «Tots els governs autonòmics tenen la nos-tra oferta damunt la taula. També Catalunya, però no respon», diu Viladomat. Alpify està en l’accelera-dora d’empreses Inspirit, de Lee. Al novembre, va com-pletar una ronda de finan-çament de 400.000 euros (a la qual van assistir Caixa Ca-pital Risk i famílies andorra-nes) amb la qual esperen ex-pandir-se als Emirats Àrabs Units, Llatinoamèrica i Eu-ropa de l’Est. En els primers 12 mesos van facturar uns 300.000 euros. H

ALPIFY

Josep M.BERENGUERAS

La guia perfecta per trobar gimnasos

GYMADVISOR

El 2011, el jove Ricard Cane-la mirava de trobar la mane-ra de captar nous clients per al gimnàs que dirigia. Es va adonar que molts possibles

clients anaven al centre amb paper i llapis, preguntaven, apuntaven i se n’anaven al pròxim centre a veure les se-ves condicions, una pràctica que en l’era d’internet sem-bla una mica il·lògica. Quan el Ricard va entrar a internet

es va adonar que era gairebé impossible obtenir aquella informació a la xarxa, i molt menys comparar-la entre dife-rents centres. Li va comentar a la seva germana Sílvia que havien de fer alguna cosa en aquest sentit, i junts van apar-car el negoci familiar (els gim-nasos DIR) i van fundar www. gymadvisor.com. «No hi havia cap gran di-rectori on line de gimnasos, així que vam decidir explo-tar la idea. Avui ja tenim uns 3.000 gimnasos de tot Espa-nya, quan les estadístiques di-uen que n’hi ha uns 5.000», as-segura el Ricard. La plataforma va néixer ara fa un any, amb la idea de barrejar el millor de Booking

i de Tripadvisor però aplicat al món del gimnàs que, fins llavors, tenia «poca presèn-cia on line», segons assegura la Sílvia. Per això, plantegen la seva pàgina com un gran directori de gimnasos, però també amb la possibilitat de comprar passis per als esta-bliments amb preus reduïts: des de passis d’un dia fins a bons anuals. Després de la compra, el client rep un co-di a través del correu electrò-nic i només l’ha de mostrar al gimnàs per poder disfru-tar del servei. «El més complicat és sens dubte convèncer els gim-nasos que han de publicar els seus preus», assenyala el Ricard. Però una de les claus del projecte és que cada cen-tre s’autogestiona la seva pàgina: publica les ofertes, les fotos, modifica preus... Excepte la descripció gene-ral, que l’elabora l’equip de la web. Ara, a més a més, hi han sumat la possibilitat que els usuaris valorin els establiments, i en el futur hi introduiran la possibili-tat que hi afegeixin les fotos dels locals. També hi han su-mat centres de pàdel, clubs de golf, de ioga i de crossfit. Ja són set treballadors, i compten amb una base de 15.000 usuaris. Tancaran el seu primer any amb una fac-turació de 140.000 euros i preparen el salt a altres pa-ïsos d’Europa, començant per Itàlia. H

Ricard i Sílvia Canela.

RICARD CUGAT

16 DE DESEMBRE DEL 2014 5

la proposta en dóna constància que dues entitats d’alt nivell investiga-dor, l’Hospital Clínic (especialitat de Pneumologia) i la Universitat Au-tònoma (Enginyeria Química) han aportat els seus models d’anàlisi per convertir en tesi sostenible un expe-riment entre socis del Club Natació Barceloneta. El doctor César Picado, pneumò-leg del Clínic els treballs del qual te-nen projecció internacional, explica que «ja eren coneguts els problemes d’irritació de nas i d’ulls, i en alguns casos respiratoris» de les persones que van amb freqüència a una pisci-na, sobretot si és coberta. Els desin-fectants en són la causa.

Un pam per sobre El fenomen s’aguditza si es tracta de persones que passen bona part de la seva jornada laboral en aquest mitjà, siguin socorristes o monitors (que no estan immersos en la pisci-na) o nedadors i waterpolistes. «Tots respiren el primer pam per sobre de l’aigua». Els esportistes de compe-tició, més, amb una altra distinció, «els nedadors porten ulleres protec-tores, els waterpolistes, no», adver-teix Picado. ¿Es pot mesurar el grau d’afectació d’aquests efectes? Sí i la novetat es coneixerà al març, després de la depuració de da-

des d’una enquesta que s’ha efectu-at al Barceloneta. L’univers han es-tat, d’un costat, més de 600 socis del club, i d’un altre mig centenar de ne-dadors i waterpolistes. Es van fer en-questes entre els usuaris sense con-cretar l’objectiu i en períodes dife-rents després de canviar el mètode de depuració de la piscina. A falta de la concreció científica, és a dir, que es publiqui i se’n recone-gui la solidesa (punt en el qual treba-llen el Clínic i la UAB), la tesi de fons prospera: si es canvia el mètode de tractament de l’aigua de la piscina, «els símptomes més comuns d’irri-tació en ulls i nas, o d’afectació de les vies respiratòries, poden anar des de la disminució significativa a la total

desaparició». La clau la té Fluidra, que ha as-sajat a les piscines del Barceloneta un nou sistema de depuració, en el qual els productes químics tenen un paper secundari. L’avançament l’aporta el doctor Picado: «No m’es-perava que hi hagués tanta diferèn-cia entre la primera i la segona fase d’investigació», en referència al can-vi de sistema de depuració.

Una fita importantXavier Esteve, director general d’In-descat, ha descrit aquest model de cooperació entre empresa, cientí-fics d’universitat i club esportiu com «un cas singular que mereix una es-pecial atenció perquè no és freqüent i marca una fita important en el mo-del de col·laboració que proposem des d’Indescat. Sabem que l’esport és una activitat cada vegada més es-tesa en tota la societat, i també que una de les seves deficiències que cri-den més l’atenció és la falta de con-nexió entre empreses proveïdores de material, els clubs que vehiculen la pràctica i els investigadors que en-tenen que la seva activitat és multi-disciplinària». Quan al març es conegui l’avalua-ció científica de l’experiment al Bar-celoneta, a Indescat respiraran satis-facció. H

ARXIU

L’empresa Fluidra, la UAB, el club Barceloneta i els pneumòlegs del Clínic han assajat com reduir els efectes nocius dels desinfectants

«Sóc la teva tele. Sé el que veus. I ara et col·locaré la publicitat que t’in-teressa». Això passarà cada vegada més en la mesura que el parc de te-levisors intel·ligents es desenvolu-pi a les llars. És a dir, en el tall pu-blicitari les cadenes diferenciaran entre el veí del 4t 1a i el del 4t 2a. ¿Com és possible? Perquè la nos-tra tele estarà connectada a la lí-nia de dades (si no ho està avui, ho estarà demà, segur, tal com va pas-sar amb els PC en el passat). Els te-levisors no endollats a internet es convertiran en aparells obsolets, tristos i solitaris. Brutal oportuni-tat per al comerç (gran i petit) per-què es podrà segmentar molt mi-llor l’audiència. La famosa frase de Wanamaker («Sé que llenço la meitat de la publi-citat que faig, el problema és que no sé quina meitat és la que mal-gasto») deixarà d’estar vigent. De la mateixa manera que el navegador de l’ordinador s’aprèn els seus gus-tos (el gust en on line es reconeix fà-cilment perquè és on es fa clic), el seu televisor també ho farà. Perquè això passa des de fa temps, ¿o pot-ser creu que és casualitat que quan fa una recerca sobre un tema al seu PC els resultats que li ofereix són diferents dels que obté la seva ger-mana? De fet, últimament pregun-to a les meves conferències quantes persones tenen un smart TV a casa,

El que ve

PabloFONCILLAS

seu aparell, ¿veritat?) estem per-metent que les dades que es gene-ren siguin utilitzades amb finali-tat comercial, amb tots els disposi-tius. Fins i tot comença a guanyar-se la batalla de com atribuir les ven-des en off line a l’activitat on line. Fa-cebook, que està del tot implicat en la lliga d’utilitzar les dades dels consumidors, ja comença a provar sistemes que correlacionen la pu-blicitat que has rebut al teu perfil amb el que has comprat en el món físic per mitjà de la teva adreça d’e-mail i el teu telèfon mòbil (lliguen aquesta informació amb la que pu-gui tenir una botiga física, és a dir, et preguntaran, per exemple, el teu e-correu al fer la compra). De manera que, igual que te-nim un metge de capçalera, aviat tindrem un proveïdor i gestor de dades de capçalera. Sobretot si té un comerç i alguna cosa per ven-dre. Perquè alguna cosa haurà de vendre, ¿no?... I recordi que ben aviat, quan s’assegui al sofà a mi-rar la tele, ella l’estarà mirant. El vol conèixer a fons. Ja no serà mai més un client qualsevol. Ella sabrà el que vostè, concretament vostè, està buscant. Això és el que ve.

i la taxa creix dia a dia. (Impressio-nant a Xile i l’Equador, on vaig es-tar fent algunes sessions en les úl-times setmanes, l’alta penetració d’aquest tipus d’aparells.) Es parla de la convergència dels mitjans entre els diferents dispo-sitius, del mateix contingut ofert en diferents aparells, i el que per a mi és interessant és la convergèn-cia de dades entre aquests disposi-tius. Perquè a l’acceptar els termes i condicions d’una app en el nos-tre mòbil (sí, aquestes 27 pàgines que vostès, com jo, es llegeixen ca-da vegada que n’instal·len una al

Professor de IESE

@PabloFoncillas

Els consumidors de comerç elec-trònic cada vegada són més nom-brosos i el seu poder de compra és progressiu. Coneixedors d’aques-ta situació, els e-retailers, per la seva part, necessiten adaptar-se als nous reptes que aquesta activitat plan-teja i que, cada vegada més, passa per l’omnicanalitat. Un escenari en què el canal on line de compra neces-sita recolzar-se, més que mai, en el tradicional off line. A favor seu tenen el fet que el sec-tor gaudeix, per sort, de bona salut i d’un enorme recorregut; les ven-des a través d’aquesta modalitat a Espanya seran rècord quan s’acabi aquest any, i es preveu que augmen-tin per sobre del 10% el 2015, segons corrobora l’últim informe d’Evolu-ció i perspectives e-commerce 2015, d’EY i Fòrum d’Economia Digital. També hi ha altres factors que juguen a favor, com el fet que es mantingui l’import mitjà dels ti-quets de compra, amb al voltant de 300 euros, alhora que el negoci exterior es preveu que experimen-ti un moderat creixement. En con-sonància amb aquestes dades, els comerciants on line generaran més ocupació en els pròxims mesos i ex-ploraran noves línies de negoci per continuar creixent. El creixement exponencial de les vendes on line a través de dispo-sitius mòbils contribuirà a aques-

Un nou viatge per al consumidor d’‘e-commerce’

PabloGONZÁLEZ

Les companyies hauran de treba-llar en aspectes que concerneixen la seva marca, el seu dossier de pro-ductes, els seus distribuïdors i lo-gística, per construir i millorar la relació amb els seus clients o per crear sistemes de pagament acces-sibles i que generin confiança. En aquests processos, la tecnologia té –i tindrà– un paper cada vegada més protagonista. El futur passa també perquè els negocis digitals impulsin aspectes com el multicanal –per a aquells que disposen d’espai físic– o l’ano-menat connected retail, que integra la tecnologia en el punt de venda, en un moment en què la connexió entre els canals físics i digitals en-cara és insuficient. L’escenari de progressiva millora en la capacitat econòmica de les famílies farà sens dubte que creixi el volum de negoci i el nombre d’operacions per al sec-tor. Això, a més, permetrà profes-sionalitzar més els processos i que aquests contribueixin a obtenir mi-llor rendiment en la seva projecció de negoci. El consumidor està embarcat en un nou viatge digital i els comerci-ants que operen en la xarxa hauran de facilitar el camí i estar preparats perquè aquest viatge arribi a bon port.

ta bona evolució. I cada vegada hi ha més botigues digitals que han adaptat –o estan en procés de fer-ho– la seva web a tauletes, phablets o smartphones. Aquesta funcionali-tat no es pot obviar tenint en comp-te que el grau de penetració dels te-lèfons intel·ligents al nostre país ha crescut del 59% al 80% l’últim any. En un escenari econòmic expan-siu, aquest tipus de negoci haurà de desplegar les millors estratègies per consolidar el creixement i des-envolupar la seva activitat en un entorn molt competitiu i amb un caràcter cada vegada més global. Soci de Transformació Digital d’EY

A Catalunya hi ha 700 empreses relacionades amb el món de l’esport, de les quals 40 són projec-tes d’emprenedoria recents. L’activitat esportiva s’ha convertit en un jaciment de nous reptes em-presarials, la majoria dels quals relacionats amb la innovació tecnològica en diverses àrees. El fu-ror del running, de la natació, del ciclisme o del fit-

nes, per esmentar només algunes pràctiques amb centenars de mi-lers d’addictes, transcendeix ja el que és la posada en marxa de gim-nasos tradicionals o botigues especialitzades, negocis que fa anys que funcionen a tota màquina a Catalunya. Tots els caps de setmana proliferen tota mena d’esdeveniments esportius a Catalunya, des de convocatòries de carreres per a run-ners fins a maratons, mitges maratons, ironmans, competicions de ci-

clisme, travessies per mar i piscina, escalades i activi-tats a l’aire lliure. El nego-ci que mouen és milionari, tant en material d’equipa-ció com en patrocinadors, publicitat, entrenaments o, simplement, assessora-ment en l’àmbit de la sa-lut, ja que molts esports són molt intensos i requereixen una preparació. E l desenvolupament d’aquest sector és molt bo-na notícia, perquè és una ac-tivitat innovadora transver-sal a moltes indústries que ja són presents a Catalunya, algunes de tradicionals i al-tres de més emergents. És el cas del tèxtil, amb llarga història a Catalunya, que ha propiciat noves aportacions

en l’àmbit de l’esport amb teixits resistents i intel·ligents. La recon-versió d’aquesta activitat ha deixat prou coneixement per crear em-preses punteres que fabriquen banyadors de competició o equipació esportiva. La innovació en l’esport també emana de l’àmbit sanitari, de gran tradició a Catalunya amb importants centres hospitalaris pun-ters a nivell internacional i reconeguts en l’àmbit de la investigació. Aquests centres treballen en projectes per millorar el rendiment o monitoritzar les constants vitals dels esportistes, un aspecte especi-alment important per reduir els riscos que comporta la pràctica ha-bitual de determinats esports. És especialment ressenyable en aquest àmbit l’aportació del Cen-tre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, una empresa pública, però gestionada amb criteris privats, que ha desenvolupat diferents acti-vitats d’innovació tecnològica que amb freqüència han contribuït a la innovació empresarial en l’activitat física. De fet, el CAR va bas-tant per davant de tothom en la tecnologia aplicada a l’activitat físi-ca, i ha treballat fins i tot per a la NASA. Finalment, l’atracció de la capitalitat del Mobile World Congress de Barcelona també ha facilitat el desenvolupament d’aplicacions relacionades amb el món de l’esport, les conegudes apps, que molts aficionats es descarreguen en els seus telèfons per millorar la pràcti-ca esportiva. La tecnologia porta l’esport a la butxaca i permet millo-rar l’experiència a la vegada que es genera negoci.

Estar en formaper emprendre

OlgaGRAU

Redactora en cap d’Economia

OPINIÓ

La indústria de l’esport és transversal en molts sectors tradicionals a Catalunya, com el sanitari i el tèxtil

Suplement de noves idees de negocid’EL PERIÓDICO DE CATALUNYADirector: Enric Hernàndez Coordinació: Olga Grau


Documents

Nombre del medio: Equipamiento Hostelero Página/Sección: … · 2017-05-21 · cables Marlin, que sirve para limpiar piscinas de hasta 50 me-tros de largo y que recarga sus baterías