Embed Size (px)
Citation preview
El Pla de salut de Catalunya és d’aplicació immediata i està orientat a l’acció, ja que no només defineix què cal fer, sinó també com fer-ho, tenint present la realitat dels diversos territoris de Catalunya.
“La pràctica diària de la medicina intensiva,
quan les coses van bé, m’aporta molta satis-facció.”, Fernanda Bodí
“Amb el coach el professional sanitari facilita
que el pacient pugui viure el que ha de viure sense interferències.”, Ricard Díaz
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili és
un model integrat de promoció i gestió de la recerca biomèdica i sanitària.
El Govern ha aprovat el Pla de salut de Catalunya 2011-2015, un document estratègic que articula la reforma del sistema sani-tari català sobre 3 eixos d’acció per tal de donar resposta a les noves ne-c e s s i t a t s s o c i a l s : l ’abordatge de les malalties més comunes, l’atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzati-va. El Pla de salut és d’aplicació immediata i està orientat a l’acció, ja que no només defineix què cal fer, sinó també com fer-ho, tenint present la realitat dels diversos territoris de Catalunya. Noves necessitats socials L’envelliment de la pobla-ció i els hàbits de vida poc saludables són l’ori-gen de les malalties més comunes i que tenen més impacte en la vida de les persones, com per exem-ple la diabetis, el càncer,
la insuficiència cardíaca i respiratòria, i la resta de malalties cròniques. Amb l’objectiu que els ciuta-dans “puguin viure més i amb millor qualitat de vida”, tal com recull el Pla de salut 2011-2015, el document s’orienta a mi l lorar l ’abordatge d’aquestes patologies, tant des del punt de vista de la prevenció com de l’atenció, un cop ja s’ha diagnosticat el malalt. Per fer-ho, cal canviar l’organització d’aquests serveis. És per això que, a diferència dels anteri-ors, el Pla de salut 2011-2015 incorpora un seguit de projectes orientats a millorar la coordinació entre els diferents cen-tres i serveis sanitaris a fi de resoldre els proble-mes dels pacients de forma més ràpida i eficaç, i reduir els desplaça-ments entre especialistes i entre centres d’assis-tència primària i hospita-
lària. Tot plegat s’ha de fer reforçant la capacitat de decidir dels professio-nals de la medicina i de la infermeria. Obert a la participació El document marc del Pla de salut es va presentar públicament el mes de novembre passat en unes jornades on van participar més de 230 p ro fess iona ls . Des d’aleshores, s’han definit els plans territorials, que fixen actuacions concre-tes per a cadascuna de les set regions sanitàries catalanes, d’acord amb les serves necessitats específiques. També incorporen les esmenes i aportacions dutes a ter-me per diferents professi-onals del sector sanitari català. Hi han participat, en total 1.200 professio-nals. El Pla de salut con-tinua sent un document obert a l’avaluació anual i a la definició dels
(segueix a la pàgina 6)
Qui és qui amb... 3
Salut i arts escèniques 5
L’entrevista amb... 7
Una llengua saludable 12
L’agenda 13
Consells saludables 15
Col·laboració 16
Contingut
Núm. 4
Sal
ut
Info
rma
Info
rma
tiu
me
ns
ua
l d
e l
a R
eg
ió S
an
ità
ria
Ca
mp
de
Ta
rra
go
na
Març 2012 El Govern aprova el Pla de salut de Catalunya 2011-2015
Salut Informa 2
Número 4 Març 2012
Aquest mes de març, vine a donar sang!
Dia/Hora Lloc
Dijous, 1
De 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 21.00 h
CAMBRILS Àrea Bàsica de Salut
Divendres, 2
De 10.00 h a 13.00 h i de 17.00 h a 21.00 h
De 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 21.00 h
TARRAGONA Rambla Nova, davant del Col·legi Teresianes CAMBRILS Àrea Bàsica de Salut
Dilluns, 5
De 17.00 h a 21.00 h
De 18.00 h a 21.00 h
ALCOVER Can Cosme (Casa de Cultura) SOLIVELLA Sala al costat del Centre d’Atenció Primària
Dimecres, 7
De 18.00 h a 21.00 h
LA SELVA DEL CAMP Centre d’Atenció Primària
Dijous, 8
De 18.00 h a 21.00 h
MONTBRIÓ DEL CAMP Consultori Mèdic
Divendres, 9
De 18.00 h a 21.00 h
De 17.30 h a 21.00 h
VANDELLÓS Centre Assistencial Polivalent EL VENDRELL Centre Cívic l’Estació
Dissabte, 10
De 9.00 h a 13.00 h De 17.30 h a 21.00 h
EL VENDRELL Centre Cívic l’Estació
Dilluns, 12
De 17.00 h a 21.00 h
De 10.30 h a 13.30 h i de 16.00 h a 18.30 h
RIUDOMS Casal Riudomenc FACULTAT D’ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS Aula Magna
Dimarts, 13
De 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 21.00 h
VALLS Casa de la Caritat
Dimecres, 14
De 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 21.00 h
VALLS Casa de la Caritat
Dijous, 15
De 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 21.00 h
MONTBLANC (Campanya especial) Sala polivalent del Casal d’Entitats
Divendres, 16
De 18.00 h a 21.00 h
BOTARELL Local de l’Associació de Dones
(Segueix a la pàgina 8.)
Qui sou? Fernanda Bodí Santos. La vostra professió és metgessa especialista en medicina intensiva, però la vostra veritable vocació quina és? La mateixa, tot i que també m’agrada molt cantar. Aquesta hauria estat la vostra sego-na opció professional? No. Viviu a la localitat on treballeu? No, visc als Pallaresos. Aquesta situació és positiva o negativa per a la vostra feina? No m’afecta, ja que és molt a prop. Ens podeu dir una mania? No en tinc cap. Una cosa que us agra-di... Estar amb la família i els amics. Una cosa que no supor-teu... Les injustícies, em fan molta ràbia. El vostre pitjor defecte... De vegades sóc molt impacient. La vostra millor virtut... L’empatia. De què no faríeu mai? A la vida no es pot dir mai. Per què vàreu triar medi-cina intensiva? Pel fet que has d’esbrinar què li passa al pacient en poc temps i actuar, també, amb rapidesa. Quins són els aspectes més significatius de la vostra professió. Què és la medicina intensiva? La medicina intensiva és una especialitat que té cura de malalts en estat crític i que tracta totes les malalties. És una medicina molt tecnificada amb l’objectiu de poder controlar tots els aspectes de la persona. Quins aspectes positius us aporta la seva pràctica diària? Quan tot va bé, molta satisfacció. Quan les coses no van bé, m’aporta la possibilitat de ser molt propera a la família i ajudar-los a entendre el pro-cés de la mort. Per contra, quins són els aspectes menys atractius per destacar?
Com a metgessa, la impotència que genera el fet de no poder aconseguir que un pacient millori. Què canviaríeu o milloraríeu? En medicina intensiva sempre hi ha coses a millorar. Sempre hem d’estar a l’última en avenços per poder donar un millor servei. Quina és l’actitud que hauria de tenir el pacient per a una ràpida recuperació? Si el seu estat ho permet, ha de tenir una actitud positiva, ser optimista. Com us relaxeu? Fent piscines i caminant. Què us fa riure? Per sort, tinc uns amics molt alegres.
Què us fa plorar o enrabiar? Com he dit abans, les injustícies. Recomaneu-nos un llibre. Sunset Park, de Paul Auster. Digueu-nos un escriptor o una es-criptora que us agradi. Almudena Grandes i Paul Auster. Quin tipus de música us agrada? Tot tipus de música, des de gospel fins a Andrés Calamaro o, fins i tot, el jazz... Per tant, el vostre músic o grup pre-dilecte és...
No tinc cap grup preferit. No sóc fetit-xista. Us agrada el cinema o el teatre? Les dues coses. Quina és l’última pel·lícula o obra de teatre que heu anat a veure? Una obra de dansa i percussió anome-nada Momentum, de la comapanyia Mayún Mana. La recomanaríeu? Sí, molt. Digueu-nos un actor o una actiu que us agradi. En Sergi López. Qui és el vostre referent? Per què? Els meus pares. La meva mare, per la seva alegria, i el meu pare, pel seny.
I el lloc més romàntic? No sóc romàntica, per tant no tinc cap lloc especial. Un consell per millorar la salut... Seguir la dieta mediterrània i fer activi-tat física al menys 30 minuts al dia. Un somni secret... Viatjar més del que ho faig. Una màxima per afrontar la vida. Respecta els altres i viu amb alegria. Per acabar, regaleu-nos una parau-la. Alè.
Número 4 Març 2012
Qui és qui amb Fernanda Bodí Santos: “la pràcti-ca diària de la medicina intensiva, quan les coses van bé, m’aporta molta satisfacció.”
Salut Informa 3
Dra. Fernanda Bodí, metgessa de medicina intensiva a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla
El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT), mitjançant la seva Vocalia de Promoció i Docència, organitza un cicle de sessions formati-ves en col·laboració amb el Servei Regional al Camp de Tarragona de l’Agència de Salut Pública. Les tres conferències previstes per als mesos de març i abril, que es fa-ran a la seu del COFT a Tarragona i
que tindran una durada d’una hora i mitja aproximadament, són: Tuberculosi: evolució social, tracta-
ment i coordinació de l’atenció sani-tària (7 de març).
Nou escenari per a la formació de manipuladors d’aliments (21 de març).
Avenços en el control i la prevenció del tabaquisme (11 d’abril).
Les xerrades van adreçades a farmacèutics, a d’altres professionals sanitaris, a estudiants i a persones relacionades amb aquest àmbit. Totes les persones interessades a participar-hi han de confirmar la seva assistència al telèfon del COFT: 977 25 09 37 o al correu electrònic: [email protected].
El Col·legi de Farmacèutics de Tarragona organitza un cicle de sessions formatives en salut pública
El 30 de gener es va fer a l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII un taller teòric i pràctic sobre la impli-cació dels professionals de la medici-na i de la infermeria dels serveis d’ur-gències dels hospitals en la donació d’òrgans i teixits. El van organitzar la coord inadora d ’Urgènc ies de l’Hospital, Carme Boqué, i la coordina-dora territorial de trasplantaments del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Maria Bodí, amb la col·laboració de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Va incorporar ponències i tallers dirigits per professionals sanitaris dels hospi-tals de Tarragona, Tortosa i Lleida. Cal destacar que, a la província de Tarragona, les negatives a la donació d’òrgans i teixits ha disminuït respecte a anys anteriors i, actualment, enre-gistra la taxa de negatives a la dona-ció més baixa que mai hi ha hagut. A més, ha baixat el nombre de pacients en llista d’espera per ser trasplantats de ronyons i de fetge, els òrgans amb més freqüentació de trasplantaments. A l’any 2011 també va augmentar el nombre de trasplantaments de ronyó (50) amb donants de Tarragona i es va mantenir similar a altres anys el
nombre de trasplantaments d’altres òrgans. Aquest mateix any es va man-tenir la quantitat de donants respecte a la mitjana dels darrers 10 anys. No-més en el mes de gener de 2012 ja hi ha hagut tres donants, dos a l’Hospital Universitari Joan XXIII (1 donant d’-òrgans i teixits i 1 donant de teixits) i un a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (donant d’òrgans). La coordina-dora de tras-plantaments del Camp de Tarra-gona i Terres de l’Ebre, Maria Bodí, destaca la “generositat de les famílies i l’efectivitat i l’eficiència de les mesures per millorar el pro-cés de donació tant d’òrgans com de teixits” en el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en els darrers anys. Durant
aquests anys ha disminuït la mortalitat per traumatisme craneoencefàlic per accidents de trànsit i han millorat les tècniques de tractament en patologia cerebral vascular aguda greu. Tot i aquestes millores i la disminució de la incidència de morts encefàliques, “no ha baixat la donació d’òrgans i teixits”, destaca la doctora Bodí.
Disminueix a Tarragona la llista d’espera per trasplantaments de ronyons i fetge
Salut Informa 4
Número 4 Març 2012
Les al·lèrgies alimentàries, la tuberculosi o la prevenció del tabaquisme són alguns dels temes que centren les xerrades que impartirà el COFT amb la col·laboració del Servei Regional al Camp de Tarra-gona de l’Agència de Salut Pública.
La conferència Infeccions de transmissió sexual, un problema actual, que es va dur a terme el passat 8 de febrer de 2012, va donar el tret de sortida a aquesta iniciativa.
Moment del taller de donació d’òrgans
El cinema obre mons que en ocasions ens són desconeguts. La màgia de la imatge i el so ens porta a descobrir històries viscudes per altres persones i a compartir emocions i sen-timents que d’alguna manera estan amagades en vivències pròpies. El tema de la salut mental ha estat sens dubte el tema preferit per a molts directors de la indústria del cinema. S’ha tractat des de visions diferents, però una de les més impactants és la que ens dóna la pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco, dirigida per Milos Forman. Aquest film ofereix, a més d’una visió dels malalts afectats per patologies mentals en interacció els uns amb els altres i la d’un psiquiatra paternalista, una visió de la infermera com a part de l’equip multidisciplinar. La imatge de la infermera Ratcher benauradament no és la més freqüent, però sí que és una de les primeres que es va sorgir del cel·luloide dels anys 70 i es va donar a conèixer a la societat. El paper del personatge de la infermera és important per al desenvo-lupament de la trama i respon a l’estereotip del poder i la institucionalit-zació de l’època en què va ser estre-nat el film.
M’atreviria a dir que la intenció no és criticar la infermeria com a profes-sió. Més aviat ens vol fer reflexionar
sobre la importància que té el fet de poder decidir per un mateix (encara que siguis diferent i que la societat t’hagi marginat), de poder ser lliure, de la necessitat d’enfrontar-nos a qui ens vol fer viure de forma amorfa. Els agents de la força basen la seva vida en el domini i el poder sobre els altres. El protagonista McMurphy qüestiona les normes que s’oposen al fet que les persones puguin desenvolupar-se,
tenir opinió i pensar per elles matei-xes. Ell representa el ciutadà amb drets i deures, amb autonomia i ganes de viure. Evidentment, xocarà amb
l’encarregada de fer complir les nor-mes i de què tot funcioni. Ella és el poder que, sota una aparença dolça però freda i distant, fa que les lleis del món exterior funcionin també a l’interior del psiquiàtric. Quan es parla de manicomis i d’històries de manicomi, la tendència és presentar-los com una presó. I no diguem dels professionals que hi tre-ballen! Què fa una infermera psiquià-
trica? Per què tothom i, evidentment el cinema, ignora la seva funció? Per què es presenta el psiquiatra com un heroi, o si més no com un pare, i la resta del personal com uns inútils o unes persones totalment allunyades del pacient? La veritat és una altra. El professio-nal de la infermeria és la persona assistencial que és a prop del malalt, coneix la seva situació, l’acompanya les 24 hores del dia i procura que es recuperi, sobretot, quan està institu-cionalitzat, ja que en depèn de forma directa. És trist, per tant, veure com ens tracten segons quins directors en certs arguments. Però també sabem molt bé què fem i què som, per tant, ens ha d’afectar fins a un cert punt. Tots naixem, com deia Plató, pre-soners en una caverna (manicomi,
societat, etc.) i hem de ser capaços d’alliberar-nos i d’arribar a ser nosal-tres mateixos.
Carme Fabra Vocal primera
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona
Salut i arts escèniques: Alguien voló sobre el nido del cuco
Número 4 Març 2012
Salut Informa 5
Escena del film, en un primer pla la infermera Ratched
Jack Nicholson i Louise Fletcher en una escena de la pel·lícula
El Govern aprova el Pla de salut de Catalunya 2011-2015
Salut Informa 6
Número 4 Març 2012
(Ve de la portada.) objectius i actuacions en funció d’a-questes dades: Malalties cròniques: atenció més pròxima, més individualitzada i amb millors resultats. El Pla defineix deu malalties prioritàries que cal tractar de forma integrada. L’objectiu és millorar la qualitat de vida d’aquests malalts i la seva autonomia, perquè el seu se-guiment sigui més efectiu i, per tant, es redueixin els episodis de crisi que comporten l’empitjorament del seu estat general de salut. La diabetis, la insuficiència cardía-ca i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) es tractaran de forma integrada en el 80 % del territori el 2012. Des dels centres d’atenció primària es començarà a prescriure activitat física, com a tractament específic, en
el cas de persones sedentàries d’alt risc (100.000 pacients en la fase pilot). Serveis sanitaris: menys esperes i més a prop. L’objectiu és reduir els temps d’espera, ja sigui per visitar l’especialista, per fer-se proves diag-nòstiques o per operar-se, sempre reforçant el criteri clínic. Es prioritzen, especialment, els diagnòstics ràpids de càncer i els terminis per iniciar el tractament en aquesta patologia. Al llarg del 2012, la plataforma Sa-nitat Respon-061 reforçarà i ampliarà els seus serveis per poder resoldre un major tipus de demandes d’atenció, sobretot pel que fa a les urgències menys greus i als malalts crònics. Apoderament del pacient: més in-formació, més capacitat de decidir, més col·laboració i més satisfacció. Les actuacions en aquest àmbit són de dos tipus. D’una banda, potenciar
la capacitat dels malalts –i dels seus familiars– per conviure amb la seva malaltia, tot preservant la qualitat de vida i l’autonomia fins on sigui possi-ble. De l’altra, aprofundir en els siste-mes d’avaluació de què ja disposa el CatSalut per adaptar al màxim possi-ble els serveis sanitaris a les deman-des dels usuaris. Es promou la participació dels ma-lalts en les polítiques del Departament de Salut a través de la creació del Consell de Pacients el primer trimestre del 2012 i s’implanten targetes sanità-ries adaptades a necessitats de col · lect ius específ ics (Brai l le, Cuida’m). S’amplia el Programa del pacient expert, de formació i autocapacitació de malalts, sobretot en l’àmbit de les malalties cròniques.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va presidir l’acte de cloenda de la presen-tació de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGSC) que va tenir lloc a l’auditori de la Torre Agbar de Barcelona. L’OIGSC té la missió de recollir, validar, ordenar i valoritzar les múlti-ples experiències d’innovació en ges-tió que s’estan desplegant al sistema sanitari català. A partir d’ara, les organitzacions del sistema sanitari tenen un espai obert de participació que recull el coneixe-ment generat al voltant del desenvolu-pament d’iniciatives innovadores i que compta amb l’aval de l’expertesa de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut. Per reforçar el seu paper aglutina-dor, l’Observatori s’ha dotat d’un comi-
tè directiu integrat per representants del Departament de Salut, l’Institut Català de Salut, la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci de Salut i So-cial de Catalunya i l’Associació Catala-na d’Entitats de Salut. Al mateix temps, disposarà d’un comitè instituci-onal amb la representació de diverses institucions que també han centrat el seu interès en la detecció i promoció de la innovació en gestió del sistema sanitari. Les múltiples transformacions pro-du ï des e l s da r re r s an ys –demogràfiques, socials, assistencials, tecnològiques i, darrerament, econò-miques– ens han situat davant de nous paradigmes que ens exigeixen la recerca i la implementació de noves respostes. Les organitzacions que integren el sistema sanitari estan for-
mulant i aplicant mesures innovadores en gestió per respondre a aquestes necessitats emergents que són pro-ducte de les transformacions i del con-text de crisi. Fruit d’aquesta situació, el Departament de Salut ha encarregat a l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut la posada en marxa d’aquest Observatori perquè sigui un instrument que permeti valoritzar tot aquest coneixement generat des de les diverses organitzacions del siste-ma sanitari. El Departament de Salut ha habili-tat un formulari per a les organitza-cions que hagin implementat una iniciativa innovadora i que vulguin que formi part de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya.
www.gencat.cat/salut/observatori
El Departament de Salut posa en marxa l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya
L’objectiu de l’Observatori és aglutinar les experiències innovadores en gestió implementades en l’àmbit de la salut i dels sistemes sanitaris.
Ricard Díaz és psicoterapeuta i con-sultor clínic. Col·labora amb STS Grup a través de programes de formació en valors i aptituds personals, tant per als treballadors del transport sanitari com per als del sector assistencial.
Es parla molt sobre co-aching, potser tant que la mateixa paraula ha per-dut valor. Què podem dir sobre el coaching perquè la gent que ens està lle-gint no passi de pàgina?
El coach es defineix com un entrenador. Si volem, podem dir-ne un mentor o tutor. El coaching sempre busca planificar un itinerari i uns objectius i, dintre d’aquest camí, el coach va donant eines perquè la persona assoleixi la fita que s’ha marcat, però sempre dins d’aquesta metodologia: camí – objec-tiu.
I com és aquest itinerari?
Cal marcar objectius i defi-nir-ne els passos per acon-seguir-los. A vegades aquesta metodologia és tan rígida que t’encasella, i la persona intel·lectualitza i raona molt els processos, però els objectius no s’assoleixen si els proces-sos no són viscuts. Aquest és el repte, i ha estat el gran error de molts coac-hes del món. Per això ja es comença a parlar del concepte de “guia”, que és una reformulació del coach en una perspectiva més integradora.
I com s’aconsegueix que la persona visqui el procés?
És important que els objectius que la persona es defineix siguin els seus. Que ningú li digui quins han de ser; els ha de marcar ell o ella. I en segon lloc, la persona ha de saber que, un cop fixats, pot modificar els seus objectius sempre que vulgui. Un objectiu ha de ser mòbil, dinàmic, transformable, etc., i això farà que la persona hagi de viure’l, per decidir si el vol canviar o
no. Si ho fa, en canviar la fita, canviarà també la metodologia i els passos que havia de seguir.
Per què les persones no som capa-ces de fer aquest procés per nosal-
tres mateixes?
Hi ha persones que ho fan, però nor-malment costa perquè tenim resistèn-cia a equivocar-nos. La nostra cultura viu l’error com un fracàs, i algú ens ha dit que no tenim dret a equivocar-nos. Volem èxit, i el volem ràpid. Per exem-ple, algú diu: vull assolir aquest objec-tiu en 3 mesos i per això necessito un guia o un expert.
Què aporta el coach als professio-nals de la salut?
Els aporta poder desenvolupar unes capacitats que tenim tots perquè el
pacient o usuari pugui viure el que ha de viure sense interferències: no acce-lerar ni retardar ni intervenir en el seu procés, però sí assessorar i respectar. La comunicació amb l’usuari sovint es fa des de la bona voluntat, i se suposa
que tots en sabem d’una ma-nera innata. Però hi ha tècni-ques i eines que ens poden ajudar a millorar i, sovint, em trobo amb les ganes de molts professionals de ser millors en aquest aspecte.
És millor, per exemple, que un tècnic sanitari porti sempre al mateix usuari o que hi hagi rotació?
El vincle és bo, i se’n pot treure valors com la confian-ça, la seguretat o un major benestar per a l’usuari. Però hi ha professionals que viuen el vincle com una càrrega i això és un error. A vegades els professionals demanen un canvi d’usuari com si això els fes canviar a ells matei-xos, i cal anar en compte i veure on és el problema.
Per acabar, per a aquells treballadors del món sani-tari que un dia veuen algu-na cosa que els impacta i arriben a casa afectats, quina és la millor manera de drenar-ho?
La millor manera és expres-sar-ho i fer-ho en un espai adequat. No pot ser en un cafè. Pot ser un espai tutelat
per altres professionals per-què aquesta expressió sigui
veritablement reparadora. Cal tenir en c o m p t e q u e l ’ a c u m u l a c i ó d’experiències al llarg de la vida origi-na simptomatologia i ferides emocio-nals, per tant és important drenar tot això i no deixar que ens afecti negati-vament.
Això ho preveuen les organitzaci-ons per les quals treballem?
Els centres i institucions sanitaris cada vegada estan més preparats i cada vegada compten més amb aquests tipus d’espais. STS ho entén així i està treballant en aquesta línia.
Salut Informa 7
Número 4 Març 2012
Entrevista amb Ricard Díaz: “Amb el coach el professional sanitari facilita que el pacient pugui viure el que ha de viure sense interferències.”
Ricard Díaz, psicoterapeuta i consultor clínic, col·laborador d’STS Grup
Aquest mes de març, vine a donar sang ! (cont.)
L'Ajuntament de Salou ha dedicat i descobert una placa d'homenatge al grup local del programa d’atenció pri-mària Anem a caminar, que a la vila de Salou va començar el 15 de no-vembre de 2007. La placa es va des-cobrir el dia 26 de gener a la platja dels Capellans, en la confluència amb el Camí de Ronda, en presència de l'alcalde, Pere Granados. A l'acte s'hi van sumar els integrants del grup i la responsable del programa, la inferme-ra del CAR de Salou Enriqueta Loren-te, que va encoratjar la seixantena de membres actius del grup a seguir fent salut.
Salou dedica una placa al grup del programa Anem a ca-minar de l’atenció primària de l’ICS
Salut Informa 8
Número 4 Març 2012
Integrants del grup Anem a caminar del Centre
d’Atenció Primària Salou ,de l’Institut Català de la
Salut
Dia/Hora Lloc
Dijous, 22 De 10.00 h a 13.00 h i de 17.00 h a 21.00 h
De 17.00 h a 21.00 h
REUS Carrer de Sant Joan, al costat del mercat (unitat mòbil) CONSTANTÍ Sala Cultural Pau Casals
Divendres, 23
De 18.00 h a 21.00 h
BANYERES DEL PENEDÈS Local dels Joves
Dilluns, 26
De 17.30 h a 21.30 h
LA CANONJA Piliesportiu Josep Canadell
Dimarts, 27 De 10.00 h a 13.00 h i de 15.30 h a 18.30 h
BONAVISTA Escola Joan XXIII
Dimecres, 28
De 10.00 h a 14.00 h
FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA Sala de Juntes
Dimarts, 20
De 18.00 h a 21.00 h
SANT PERE I SANT PAU Centre d’Atenció Primària
Dilluns, 19 De 10.00 h a 13.00 h i de17.00 h a 21.00 h
REUS Plaça de la Llibertat (unitat mòbil)
Dissabte, 17 De 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 20.30 h
TORREDEMBARRA (Campanya especial) Fundació Pere Badia
(Ve de la pàgina 2.)
La Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (en endavant, IISPV) va ser creada l’any 2005, en el marc d’un conveni de col·laboració científica interinstitucional entre: L’Institut Català de la Salut al
Camp de Tarragona: Hospital Uni-versitari de Tarragona Joan XXIII i l’atenció primària del Camp de Tarragona.
L’ICS a les Terres de l’Ebre: Hospi-tal de Tortosa Verge de la Cinta i l’atenció primària de les Terres de l’Ebre.
El Grup SAGESSA: Hospital Uni-versitari Sant Joan de Reus i l’a-tenció primària de SAGESSA.
El Grup Pere Mata: Hospital Psi-quiàtric Universitari de l’Institut Pere Mata, Sanatori Villa-blanca, Fundació Pere Ma-ta i Fundació Villablanca.
La Universitat Rovira i Virgi-li.
L’IISPV té per objectiu “promoure, desenvolupar, transferir, gestionar i difondre la recerca, el coneixement científic i tecnològic, la docèn-cia i la formació en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre”. L’Institut acull l’activitat dels hospitals, la Universitat i l’atenció primària, i és una es-tructura clau per al desenvolu-pament del model de recerca biomèdica integrada. L’IISPV és el dissenyador i l’executor del projecte de transformació de l’activitat de recer-ca biomèdica que es du a terme a la demarcació del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre cap a un model de producció i gestió d’excel·lència, com-petitiu en l’activitat de recerca i forma-ció. L’activitat de l’IISPV s’estructura en quatre àmbits estratègics de recerca. La fan 23 grups de recerca (17 grups de recerca consolidats i 6 grups de recerca emergents), un equip humà de 586 investigadors i personal de suport a la recerca, 60 dels quals són respon-sables de grup, 451, investigadors col·laboradors; 49, becaris i 26, tèc-nics.
Àmbits estratègics de recerca Nutrició i metabolisme (obesitat,
malalties metabòliques i de risc cardiovascular): hi prenen part grups referents en el territori nacio-nal i internacional dels hospitals universitaris Sant Joan de Reus i Joan XXIII de Tarragona, i de la URV. Aquests grups pertanyen a estructures CIBER i desenvolupen activitats de recerca bàsica, trans-lacional i clínica.
Oncologia i hematologia: hi partici-pen professionals de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (investigació bàsica en limfomes), de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (recerca clínica i epidemi-ològica en càncer) i de l'Hospital
Universitari de Tarragona Joan XXIII (recerca bàsica clínica).
Neurociències i salut mental: en col·laboració amb l’Hospital Psiqui-àtric Universitari de l’Institut Pere Mata de Reus. Hi ha grups que són pioners a nivell nacional en l'estudi dels determinants genètics de diverses malalties psiquiàtri-ques. També hi ha grups de l'Hos-pital Universitari de Tarragona Jo-an XXIII i de la Universitat Rovira i Virgili que destaquen en la recerca sobre el dolor.
Salut i ambient: analitza l’impacte de diversos components del medi ambient (tòxics, microorganismes) sobre la salut de les persones. Inclou grups especialitzats en toxi-
cologia, localitzats a la URV, i d’altres que investiguen sobre mi-croorganismes i malalties infeccio-ses, tant de la Universitat com de les institucions sanitàries que per-tanyen a estructures estables de recerca RETIC.
Durant el 2010, el nombre total de publicacions indexades al JCR® ha estat de 265, amb un factor d’impacte acumulat de 1.024 punts i 3,86 punts d’impacte mitjà. Què oferix l’IISPV? L’IISPV disposa de serveis de su-port a les activitats de recerca: un bio-banc, una estructura de laboratoris, que inclou una plataforma de metabo-lòmica, una unitat d’assaigs clínics i una unitat d’estadística, epidemiologia
i bioinformàtica. Per tenir més informació, podeu clicar aquest enllaç: http://www.iispv.cat/plataformes_de_suport/index.html. Serveis de l’Oficina Tècnica de l’IISPV: una unitat de gestió econòmica i de projectes i contractes d’R+D+I, una unitat d’innovació, transferència i translacionalitat de la recerca, una unitat de pro-jectes europeus, una unitat de gestió de la qualitat i una unitat de formció. Per a més informació: http://www.i ispv.cat/ i ispv/serveis-
oferim.html. On podeu trobar l’IISPV? Facultat de Medicina i Ciències de la Salut: c/ de Sant Llorenç, 21 43201 Reus. Tel.: 977 759 394 Fax: 977 759 393 Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII : edifici modular de Docèn-cia i Recerca, c/ del Dr. Mallafré Guasch, 4 43007 Tarragona Tel.: 977 249 772 Hospital Universitari Sant Joan de Reus: av. del Dr. Josep Laporte, 1 43204 Reus Tel.: 682 054 024 Extensió URV: 26584 També podeu visitar la pàgina web: www.iispv.cat
Què és l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili?
Salut Informa 9
Número 4 Març 2012
Un model integrat de promoció i gestió de la recerca biomèdica i sanitària
El projecte europeu ODHIN, liderat conjuntament per la Fundació Clínic de l’Hospital Clínic de Barcelona i la Subdirecció General de Drogodepen-dències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va cele-brar els passats dies 14 i 15 de febrer la II Reunió Internacional al CaixaFo-rum de Barcelona. La finalitat de la Reunió va ser acordar alguns protocols per desenvolupar la seva investigació destinada a millorar el cribratge i la interven-ció breu en el consum de risc d’alcohol en l’atenció primària.
Aquest projecte, finançat pel Setè programa marc de recerca de la Comissió Europea, pretén optimitzar la implementació d’estratègies a l’atenció primària per millorar la detecció precoç i l’orientació als pacients amb aquesta problemàtica.
Hi van participar investigadors d’una vintena d’institucions aca-dèmiques i de salut dels països integrants del projecte (Regne Unit, Països Baixos, Itàlia, Suè-cia, Polònia, Eslovènia, Portugal i República Txeca). Entre d’altres accions i aspectes de la investigació, es van acordar els protocols per a un assaig clínic comparatiu amb tres grups d’intervenció: formació mèdica continuada, retribució econòmica i derivació a un programa en línia, tant de forma individual com en combina-ció amb un grup de control. També es va avaluar l’impacte del cribratge i la intervenció breu en els consumidors d’alcohol.
En l’actualitat, segons dades de la Generalitat de Catalunya, al voltant d’un 15 % de les persones que es visiten a l’atenció primària són consu-midores de risc. A més, segons l’OMS, l’alcohol és el segon factor de risc més important de malaltia i mortalitat pre-matura a Europa, després del tabac. No obstant això, molts bevedors no són conscients dels riscs associats, ni tampoc del fet que, si no canvien els seus hàbits de consum, poden arribar
a desenvolupar alguna de les seixanta malalties o patologies relacionades amb el consum d’alcohol. En el cas dels homes, es consideren de risc els consums que superen les 28 unitats de beguda estàndard (UBE) per set-mana, o 6 UBE per ocasió de consum i, en el de les dones, 17 UBE per set-
mana o 5 UBE per ocasió. Una UBE equival a una canya de cervesa o un got de vi, mentre que un combinat o una copa de licor equival a 2 UBE.
En aquest context, i conscients de la importància del problema que repre-senta l’alcohol a Catalunya, l’Hospital Clínic i la Subdirecció General de Dro-godependències del Departament de Salut encapçalen el projecte europeu ODHIN per estudiar i millorar la inci-dència dels centres d’atenció primària dels diferents països europeus en la detecció i el tractament d’aquests pa-cients. Iniciatives i context a Catalunya Catalunya ha estat capdavantera a Europa en la implementació a tota l’atenció primària d’un conjunt d’estratègies de detecció precoç i d’intervenció breu a través del progra-ma Beveu menys. A més, aquest pro-
grama, iniciat el 2002 a iniciativa de la Subdirecció General de Drogodepen-dències del Departament de Salut, amb la col·laboració de l’Hospital Clí-nic i de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), ha demostrat que es pot reduir fins a un 20 % la prevalença de consum de
risc i dels problemes associats. Actualment, a Catalunya hi ha 562 professionals dotats de formació específica per fer front al consum de risc d’alcohol entre els pacients i, per tant, per poder detectar i orientar els usuaris en el cas que pateixin problemes, per tal que iniciïn processos de canvi. A banda, el programa Beveu menys va ser considerat bona pràctica de salut a la Reunió de la Plataforma Tècnica de Coo-peració en Salut del Comitè de les Regions d’Europa, celebrada la tardor de 2010 a Brussel·les i promoguda per la Direcció Gene-ral de Salut i Polítiques de Con-sum de la Comissió Europea (DG SANCO) i el Comitè Europeu de Regions.
Col·laboracions L’any 1995 es va iniciar una col·laboració entre la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica i la Subdi-recció General de Drogodependències del Departament de Salut, amb la par-ticipació en el projecte col·laboratiu de l’OMS sobre atenció primària i alcohol. Des de llavors, s’ha propiciat la partici-pació de Catalunya en nombroses iniciatives i projectes europeus en l’àmbit de les polítiques d’alcohol. En-tre les més destacades, hi ha el pro-jecte europeu Primary Health Care European Project on Alcohol (PHEPA, www.phepa.net), la xarxa International Network on Brief Interventions for Al-cohol and Other Drugs (INEBRIA, www.inebria.net) i, més recentment, projectes de recerca del Setè progra-ma marc com l’Amphora (www.amphoraproject.net) i l’ODHIN (www.odhinproject.eu).
El projecte europeu ODHIN va celebrar la II Reunió Internacional a Barcelona
Salut Informa 10
Número 4 Març 2012
Un 15 % de les persones ateses a l’atenció primària fan consums de risc d’alcohol. El cribratge i la intervenció breu poden reduir fins a un 20 % el consum de risc i els problemes
associats. Catalunya, amb el programa Beveu menys, ha estat capdavantera en la implementació de programes
de detecció precoç.
El fisioterapeuta i el seu paper de promoció de la salut de la dona
Número 4 Març 2012
Salut Informa 11
L'objectiu de la fisioteràpia és pre-servar, restablir i augmentar el nivell de salut dels ciutadans per millorar-ne les condicions de vida i prevenir, pro-mocionar, mantenir i recuperar la seva funcionalitat. El cos de la dona és un cos en mo-viment, un cos que dóna i alimenta vida. On es crea i gesta vida és on la dona pot patir problemes, en un silenci visual que no s'evidencia fins que la simptomatologia clínica altera la seva qualitat de vida i repercuteix de forma important en la seva esfera personal, social i sexual (Carneiro 2010). El recinte abdominal és un cilindre de geometria i pressions variables. Les seves parets són elàstiques i con-tràctils i contenen les vísceres abdomi-nals. És un sistema en equilibri que genera variació en la pressió intra-abdominal (PIA), gràcies a l'acció si-nèrgica de tots els components (Dufour 2006,Caufriez 2011). Les disfuncions en un o diversos components d'aquest recinte abdomi-nopèlvic són la base de moltes patolo-gies que afecten la dona: incontinèn-cia urinària, prolapses viscerals, dolor pèlvic crònic, disfuncions sexuals i altres disfuncions gastrointestinals i proctològiques. Respecte a la incontinència urinària (IU), existeix un ampli rang de preva-lences a causa de les diferències en les definicions, a la metodologia epide-miològica i a les característiques de-mogràfiques existents en diferents
grups (Carneiro 2010). A Cata-lunya, el 7,9 % de la població major de 15 anys declara tenir IU i, en dones entre 15 i 44 anys, aquesta xifra se situa al 2,5 % (GRESP 2006 ). La més prevalent és la incontinència urinària d'esforç (IUE), que afecta entre un 12 % i un 56 % de la població general, i es defineix com una pèrdua invo-luntària d'orina sincronitzada amb l'esforç, els esternuts o la tos (Thüroff 2011), situacions que provoquen un augment de la PIA. La prevenció es farà neces-sària en dones que practiquin esport d'alt impacte 3-4 vega-des a la setmana, en tot el pro-cés perinatal i en el postpart, en la menopausa, prèvia a qualsevol cirurgia abdomino-perineal, així com en altres circumstàncies que portin a la dona a patir un o diversos fac-tors de risc per a la seva salut perineal. En altres ocasions la nostra intervenció serà terapèutica. En l'actualitat, hi ha publicats nom-brosos assajos clínics aleatoris que demostren l'efectivitat de l'entrenament muscular del sòl pèlvic (EMSP) com la primera línia d'acció en el tractament conservador de la IUE i les incontinències mixtes (Abrams 2010, Hay-Smith 2008,Bo
2009). A l mateix temps és sorprenent el baix índex de consulta generat per aquest pro-blema de salut (10) i el fet que la majoria dels pacients que viuen en la c o m u n i t a t utilitzen pro-ductes absor-bents, la qual cosa influeix en factors
individuals, socioculturals i purament assistencials (Dugan 2001). Els principals factors de risc per desenvolupar incontinència urinària són l'envelliment, la paritat, els antece-dents de cirurgia ginecològica, els tractaments hormonals substitutius, l'índex de massa corporal, l'hàbit tabà-quic i determinats tipus de treball que poden produir dany per ineal (Hunskaar 2002, GRESP 2008). Cal augmentar la difusió en tots els sectors sanitaris que ens ajudi a cons-cienciar la dona i promoure hàbits saludables per prevenir tensions mus-culars¸ facials i lligamentoses que re-percutiran en la salut durant la vida de cada dona. El nostre objectiu és restablir l'equili-bri en la cavitat abdominopelviana dins de la realitat personal de cada dona i dins de les seves circumstàncies tem-porals.
Eva Hernando Gimeno Secció Territorial de Tarragona del
Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Proposta d’un exercici senzill, per treballar la part pèlvica
Exercici que treballa la part abdominal
Una llengua saludable
En aquesta ocasió, us proposo que empleneu els buits de les frases següents amb una de les dues opcions possibles. En el proper número de la revista, hi trobareu les solucions amb una petita explicació del significat de cada element.
al menys/almenys
1. No t’emportis totes les eines: deixa’m ____________ el martell i el filaberquí.
2. El turista va fer la pregunta ____________ indicat per respondre-li.
3. No ha estat una pèrdua completa: ____________ hem pogut aprendre dels nostres propis errors.
a les hores/aleshores
4. El psiquiatre només rep visites ____________ convingudes.
5. Va anar a pagar la consumició i ____________ es va adonar que no duia la cartera.
6. Demà vindré i ____________ parlarem.
pot ser/potser
7. Tothom se’l va creure, però ____________ haurien hagut de comprovar la veracitat de les seves decla-racions.
8. Ens va prometre que vindria a veure’ns, però ____________ que no se’n recordi.
9. Si no funciona el monitor, ____________ que s’hagi fos un fusible.
si no/sinó
10. Per esmorzar no va menjar ____________ un iogurt i unes galetes.
11. No va saber la notícia per la televisió, ____________ per la ràdio.
12. És millor que et vesteixis d’etiqueta; ____________, no et deixaran entrar.
Salut Informa 12
Número 4 Març 2012
L’agenda
1 de març de 2012
De 19.00 h a 21.00 h
Taula rodona sobre trastorns de la conducta alimentària, organitzada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, delegació de Tarragona. Presidirà l’acte el Dr. Fernando Vizcarro, presi-dent del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Es farà a la sala d’actes del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, situat a la Via de l’Imperi Romà, 11 de Tarragona.
2 de març de 2012
De 19.00 h a 21.00 h
Fira dels grups de treball del Col·legi Oficial de Psicòlegs, delegació de Tarragona. Els diferents grups de treball exposaran els interessos que els mouen i la tasca que desenvolupen. Es farà a la seu de la Delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
8 de març de 2012
18.00 h
Cine Fòrum, amb la projecció de la versió més recent del film Mujercitas. Posteriorment es durà a terme un debat sobre l’amor romàntic i l’amor en el segle XXI. Presenta l’acte el president de la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Jaume Descarrega. Es farà a la Sala Ámbito Cultural del Corte Inglés de Tarragona.
10 de març de 2012
19.00 h
Homenatge a Hilda Doolite (1886-1961), la seva biografia, la seva poesia i el seu anàlisi amb Freud, a càrrec de Coral Cuadrada, professora de la Universitat Rovira i Virgili. Es farà a l’Espai de Creació, al carrer de la Merceria, 4 de Tarragona.
9 de març de 2012
De 19.00 h a 21.00 h
Curs de gestalt: comunicació i escolta des de la gestalt, a càrrec de Mercedes Bolivar Romero. Aquest curs va destinat a estudiants de psicologia, professionals de la relació d’ajuda i qualsevol persona interessada a ampliar el seu autoconeixement. Es farà a la seu de la delegació a Tarrago-na del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
14 de març de 2012
19.00 h
Presentació del llibre La societat de la vigilància i els seus criminals, d’Ivan Ruiz Acero, psi-coanalista, organitzada per l’Escola Lacaniana de psicoanàlisi de Tarragona. La presentació i mo-deració anirà a càrrec de Jaume Descarrega, president de la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, a la seu de Tarragona de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi.
15 de març de 2012
De 9.00 h a 15.30 h
Jornada de treball per implementar el Pla territorial de Salut de la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Aquesta Jornada va destinada als equips directius de tots els proveïdors de la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Es farà a la sala d’actes de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, a l’avinguda de Josep Laporte, s/n de Reus. Podeu inscriure-us a l’adreça electrònica [email protected], a l’atenció de la senyora Maite Lousa.
16 de març de 2012 Tu i jo som 6: introducció a la teràpia vital, a càrrec d’Antoni Bolinches. Per a més informació, contacteu amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, delegació de Tarragona, telèfon 977 214 102.
19 de març de 2012 Xarxa d’assistència PSI, a càrrec de l’equip UMBRAL de Tarragona i dins de l’activitat de psicoa-nàlisi. Per a més informació, contacteu amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, delega-ció de Tarragona, telèfon 977 214 102.
19 de març de 2012 La psicoanàlisi al segle XXI: psicoanàlisi i neurobiologia, tertúlia de sobretaula, a càrrec de Josep Lluis Roig. Per a més informació, contacteu amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalu-nya, delegació de Tarragona, telèfon 977 214 102.
22 de març de 2012
18.00 h
Conferència Els efectes de la cervesa sense alcohol sobre la llet materna, organitzada pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona. Es farà a la seu del col·legi, a l’avinguda de Pau Casals, 13, 5a planta de Tarragona. Per a més informació, truqueu al telèfon 977 239 519 o envieu un c/e a l’adreça [email protected].
22 i 23 de març de 2012 XIX Simposi Internacional sobre Actualitzacions i Controvèrsies en Psiquiatria. Es farà a l’Hotel Fira Palace de Barcelona. Per a més informació cliqueu aquí.
Del 22 al 24 de març de 2012
XXXI Reunió Anyal de la Secció d’Imatge Cardíaca de la Societat Espanyola de Cardiología, a Granada. Per a més informació cliqueu aquí.
Del 23 al 25 de març de 2012 VIII curs internacional de pneumologia pediàtrica, a Puerto de la Cruz, Tenerife, Hotel Botáni-co. Per a més informació cliqueu aquí.
26 de març de 2012
De 19.30 h a 21.00 h
Psicosociologia de les dones del segle XXI: relats, testimonis i actes de dones, acte organit-zat pel grup de treball GEMA. Coordinadora del grup: Clara Bermant. Per a més informació contac-teu amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, delegació de Tarragona, telèfon 977 214 102.
Del 26 al 29 de març de 2012 XIV curs avançat d’electrocardiografia clínica, a l’Auditori de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid, organitzat per la Unidad de Arritmias del Instituto Cardiovascular d’aquest centre. Per a més informació cliqueu aquí.
Del 27 al 29 de març de 2012 IX Congrés Internacional de Pràctiques en Educació Inclusiva, a la Universitat de Cadis. Per a més informació cliqueu aquí.
30 de març de 2012
De 19.00 h a 21.00 h
Curs de gestalt: comunicació i escolta des de la gestalt, a càrrec de Mercedes Bolivar Romero. Aquest curs va destinat a estudiants de psicologia, professionals de la relació d’ajuda i qualsevol persona interessada a ampliar el seu autoconeixement. És farà a la seu de la delegació de Tarra-gona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Salut Informa 13
Número 4 Març 2012
Número 4 Març 2012
Salut Informa 14
Tota la nostra fisiologia i la nostra conducta està determinada per un ritme d’aproximadament 24 hores, que és el que s’anomena ritme circadiari. La manifestació més clara del ritme circadiari és l’alternança de la son i la vigília, que es fa coincidir amb la nit i el dia, respectivament. Altres ritmes biològics per valorar són els canvis en la temperatura corporal i en la pressió sanguínia. L’efecte dels medicaments varia, en molts casos, segons l’hora del dia, en funció dels canvis que experimenta l’organisme. De la mateixa manera, nombroses malalties presenten varia-cions periòdiques cada 24 hores i tam-bé ho fan la majoria de paràmetres que s’estudien en les anàlisis clíni-ques. La cronofarmacologia estudia aquests canvis per tal d’ajudar a millo-rar el tractament de les malalties i a interpretar correctament les variacions de l’organisme. Aquest tipus de coneixement és molt important en les malalties cardio-vasculars com la hipertensió, l’infart de miocardi (atac de cor) i l’accident cere-brovascular (atac de feridura o ictus cerebral). En aquest sentit, la resposta farmacològica d’un medicament varia al llarg d’un període de 24 hores per raó de canvis en el comportament farmacocinètic (absorció, distribució, metabolisme i excreció del medica-
ment en l’organisme) i a modificacions en la farmacodinàmia (mecanismes d'acció i relació entre la concentració del medicament i l'efecte d'aquest sobre l’organisme). La principal aplicació de la cronofar-macologia és la cronoteràpia, que estudia el moment més idoni per administrar un medicament per aconseguir una major eficàcia del tractament amb els mínims efectes adversos. Com a exemples d’aplicació tenim: Medicaments per a la hipertensió La pressió arterial té dos pics diürns, a les 9.00 h i a les 18.00 h. És per aquest motiu que els medicaments per tractar la hipertensió s’acostumen a administrar a primeres hores del matí. Medicaments per a l’úlcera pèptica La secreció àcida gàstrica és màxima entre les 21.00 h i les 24.00 h i míni-ma, al matí. És per aquest motiu que es recomana als pacients amb úlceres pèptiques que es prenguin la medica-ció coincidint amb el sopar. Medicaments per l’al·lèrgia Els símptomes de la rinitis al·lèrgica (rinorrea, esternuts, congestió i picor nasal) acostumen a ser més intensos a primeres hores del dia. Així doncs, es recomana administrar la medicació
a la tarda o nit. Medicaments per l’artritis reumatoide Els símptomes (dolor, rigidesa I inflamació d’ar-iculacions) em-pitjoren al matí, amb l’inici de l’activitat diària del pacient. Per a ixò convé prendre els antiinflamatoris d’acord amb el moment al qual el dolor és més intens, normal-ment al matí, per tal d’acon-seguir el màxim
efecte analgèsic i antiinflamatori. Medicaments per a l’osteoporosi Els símptomes s’agreugen progressi-vament a mesura que avança el dia. Així doncs, es recomana prendre els antiinflamatoris a última hora de la tarda. Medicaments per a l’asma Els atacs d’asma apareixen més fre-qüentment a la nit. Així doncs, s’acostuma a recomanar que es pren-gui la medicació a la tarda-nit. Medicaments per al colesterol La síntesi del colesterol té lloc entre les 22.00 h i les 02.00 h. Per això és millor que la medicació, en aquest cas, es prengui a la tarda. Medicaments antitumorals El ronyó i el fetge són dos òrgans que tenen un ritme circadiari molt marcat, per tant, s’ha de tenir en compte. En el cas dels medicaments citostàtics, la toxicitat de la quimioteràpia depèn del moment en què s’administri. Si es fa en un moment en què els medica-ments s’eliminen més ràpid de l’orga-nisme, hi haurà menys efectes secun-daris.
Col·legi de Farmacèutics
de Tarragona
Consells de salut: cronofarmacologia dels medicaments
Número 4 Març 2012
Salut Informa 15
Apostar per la qualitat vol dir complir un seguit d’aspectes reflectits en les normes establertes pels models vi-gents a les directrius ISO-9000, l’EFQM, etc. Sovint, en auditar la qua-litat, l’empresa coneix i avalua totes les facetes de l’organització (processos, llocs de treball, gestió de persones, capitals, etc.), en descobreix punts forts i febles, i en fa propostes de millora. Les empreses que volen ser competitives busquen assolir nivells elevats de qualitat de servei. Per ava-luar-la fan servir informa-ció que prové de la per-cepció de la qualitat que tenen els usuaris. Si la qualitat del servei és posa-da en dubte pels usuaris, encara que sigui d’una manera poc objectiva, el reconeixement d’una qualitat de servei rebuda segurament serà menor. Però la qualitat del servei que oferim també depèn de la qualitat de vida per-cebuda que té el treballa-dor o treballadora del lloc de treball que ocupa, de les relacions amb els companys i companyes, de la satisfacció amb l’organització, etc. És a dir, si l’empresa vol oferir uns ser-veis de qualitat, ha de vetllar per la qualitat de vida de tots els que hi tre-ballen. Això voldrà dir disposar d’eines i sistemes de mesura amb què es pu-gui avaluar objectivament la qualitat del servei, la satisfacció de l’usuari i la qualitat de vida laboral dels treballa-dors i treballadores de l’organització. Quan es tracta d’avaluar la salut ocupacional a empreses de serveis a l’àmbit de la salut, a l’educació, a l’àmbit assistencial, a l’atenció a per-sones, usuaris o ciutadans, la qualitat de vida laboral és una variable clau. El treballador assistencial fa servir molt sovint l’opinió dels seus usuaris o clients per valorar el significat i la sa-tisfacció del seu treball i pot fer-lo dub-tar sobre la qualitat de la feina que està fent: “Estem oferint el millor però els nostres usuaris o clients no ho veuen així!”, “Potser cal ser d’un pasta
especial per treballar aquí!”. Amb aquestes expressions sembla que per fer feines relacionades amb persones calguin unes característi-ques personals determinades i que l’aprenentatge i una formació tècnica adient no siguin suficients per aconse-guir-ho. Així, caldria que les organitza-
cions fessin uns rigorosos processos de selecció o que oferissin als treballa-dors uns nivells de formació que els ajudés a assolir els nivells de qualitat de servei que se’ls exigeix. La literatura científica i la pràctica professional parla cada cop més de la qualitat de vida laboral com a element clau per garantir la qualitat del produc-te o servei que ofereix una empresa. No podem eliminar el nivells elevats d’estrès que genera el tracte amb usuaris o clients, però podem millorar-ne les estratègies d’afrontament indivi-duals o grupals. Per materialitzar-ho, els psicòlegs podem seguir un programa basat en tres fases: En primer lloc, identificarem els llocs de treball on és habitual que qualsevol persona pugui tenir dificultats psicoso-cials per realitzar bé la feina i que pot-ser no han aflorat mai a la superfície. En segon lloc, tractarem de corregir o d’eliminar conductes identificades com a psicosocialment poc saludables. És
a dir, els hàbits incorrectes que es desenvolupen a la feina però que són considerats com a adaptats. I, final-ment, programarem sessions de for-mació tècnica en habilitats individuals i grupals amb què busquem que el tre-ballador participi, s’organitzi, millori la dinàmica de l’organització del treball i
es pugui oferir un servei de qualitat. Tot plegat ens porta a plantejar la psicolo-gia ocupacional com a una eina positiva per a la pre-venció psicosocial enfront de problemàtiques molt conegudes del treball. Els problemes derivats de l’a-daptació al treball (l’estrès professional, la síndrome del “cremat” i moltes de les patologies psicosocials) poden trobar solució amb una política que, basant-se en l’anàlisi de les caracte-rístiques de l’entorn que poden afectar realment els treballadors, augmenti les seves estratègies d’afrontament i d’intervenció. La intervenció
psicosocial sobre situacions on l’estrès es manifesta seria més eficient si l’abordatge psicològic es formulés a partir de la capacitat de cada treballa-dor i treballadora per afrontar i analit-zar la situació estressant des d’una perspectiva al més objectiva possible. Amb l’entrenament psicosocial es po-den anticipar respostes en situacions crítiques, potenciar conductes adapta-des ja existents (com ara el recolza-ment social o l’atenció als companys de l’equip) i evitar la descontextualiza-ció de les dificultats puntuals al treball. Tot plegat, per assolir els objectius de potenciar una salut laboral i una qualitat de vida laboral dins un entorn d’organitzacions saludables amb alts nivells de qualitat de servei, tal com se’ls exigeix.
Dr. Jordi Tous Pallarès,
col·legiat núm. 5787del COPC. Departament de Psicologia de la URV.
Professor de psicologia del treball i dels RH Director del Màster en Direcció i Gestió de RH de la
Fundació URV
Psicologia de la salut ocupacional: una aposta per la qualitat de vida laboral
Col·laboració
Salut Informa, informatiu mensual de la Regió Sanitària Camp de Tarragona
Direcció: Josep Mercadé Coordinació: Yerma Adsuar Consell de Redacció: Jesús Albiol, Jaume Descarrega, Eva Ferré, Ilu González, M. José Guilera, M. Josep Guino-vart, Joan Guix, Montserrat Inglés, Eva Lopez, Pere López, Glòria Melet, Montserrat Pié, Montserrat Preciado, David Requena, Anna Victòria Sánchez i Yolanda Serra Disseny i maquetació: Yerma Adsuar i Eva López Correcció lingüística: Àngels Alonso Podeu contactar amb Salut Informa Adreça: Avinguda de Maria Cristina, 54. 43002 Tarragona Telèfon: 977 22 41 51 Correu electrònic: [email protected] Fotografies ICS Camp de Tarragona: Àngels Matamoros
Atenció Primària Alt Camp Oest
Banc de Sang i Teixits de Tarragona
Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona
Col·legi Oficial de Fisioterapeutes. Secció Territorial de Tarragona
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona
Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
Col·legi Oficial d’Odontòlegs de Catalunya. Junta Provincial de Tarragona
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Delegació de Tarragona
Gestió i Prestació de Serveis de Salut
Grup Sagessa
Gerència Territorial al Camp de Tarragona de l’Institut Català de la Salut
Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili
Institut Pere Mata
Pius Hospital de Valls
Regió Sanitària Camp de Tarragona. Servei Català de la Salut
Servei Regional al Camp de Tarragona de l’Agència de Salut Pública
Serveis Territorials del Departament de Salut a Tarragona
STS Grup
Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla
Número 4 Març 2012
