OCTUBRE i NOVEMBRE DEL 1936

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

5. PLAJA VILLENA

Centre de SubscripciónJ lie periddic* i revistes

Pagès Ortiz, 49 P A L A M Ó S

DEMANEU GASOSES BATET

R E P R E S E N T A N T :

J05EP POMÉ5 Major, 49 - P A L A M Ó S

HOTEL I BAR T R I A S

T O T C O N F O R T G A R A T G E

T e U f o n 35 P A L A M Ó S

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

oooo C O B E R T A D I B U I X D E ANY I - Octubre i Novembre 1936 - N. 10 L L M A R G A R I T

NOSTRE IDEAL CLUB P A L A M O S B R U C , 1

D m e u t l o c J e r e e o p i l a c i o n 5

p e r C I N T A C A R R E R A S

Està demostrat que l 'educació n o e n s la donen, l ' adquir im. S 'adquire ix a força de petits sacrificis. Tots en el fona, a dintre de nosaltrea mateixos. hi portem un gran ineilucat. La dif ical tat està en contenir-lo. en evitar que s u r -ti a f i o r de peli i ens atropell i

És molt difícil educar-se, auto-educar-se. Per això són tan poca els e-ducats Aquella educació que ens ensenyen. la que volen imbuìr-nos, ens ser-veix de ben poe. Tot el niés per conèixer les normes que hem de seguir. El difíci l és aplioar-se-ies. Hi ha molta g ro l l e r sque se saben de memòria la teo-ria d un Tractat d 'Urbanitat . S 'ha d 'educar -au to-educar—el gust. la f o rma o procediments de pensar, les maneres i les passions. Els ineducata en les ma" n e r e a , pr incipalment, són eia més. encara que a pr imeni vista semblì el con-trar i ; desprès vénen els de les passiona, però a molta diatància delà p r i m e n .

Per això en la vida, en la práctica de la vida, hi ha diea en què tot ens és desagradable, aliena, moleat I és que jamai ens regirem tota per una norma, no ja igual, sino similada. Que el tòpic de l 'educació, la seva f i ta ima-ginaria, quedara sempre molt al lunyada del conjunt que fo rmem la humani ta t .

ooc Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

110 ••••T-»" 'ft .T...-V ••• NOSTRE IDEAL CLUB

L I T E R A R I A

PROMETATGE La senyorc ta , amb pas estudiat , se'n torna a c - s a : ve de visita; ha visitât a una amigueta d'intimitat de qui és c o m p a n y a des de petiia,

De la minyona va a c o m p a n y a d a , com tota noia ben reca t ada .

Diu la minyona a m b curios i tat , mig a m b f r a n q u e s a , mig a m b respecte : — D o n e s , a s a a m i g a , q u a n li ha innovai el prometatge , li ha fet efecte?.. .— I respon el la :—Molta a legr ia li ha dat la nova . J o i o s a estic. F igura ' t : ella ja el coneix ia com a molt g u a p o i com a molt ric.— I sa t i s fe ta va caminant , tota r u m b o s a , tota elegant.

Mes, quan arr iba a la cantonada , veient-hi un jove, queda p a r a d a .

É s aquell pobre, l 'estudiant , que en una carta que li va e scr iure li deia que era son a m o r gran, que no podia s e n s ella viure... i que volia par lar- l i a so les .

Alhora es tornen vermei ls tots dos ; ell se 11 acostd tot recelos i li presenta un pom de violes .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

NOcTRE IDEAL CLUB 111

Ha estât per ììàstima, mes que altra cosa,

que li ha près ella. I al pit se'l posa,

i fa sd via stguit, seguit,

i eli la contempla tot agra'it.

I la ininyona riu sense mida

de Ç0 que ha vist,

però la noia també agraïda

sent dinlre l 'àii ima quclcom de trisf.

Més, no es recorda prompte de res. Arriba a casa, i així que entrava troba d la porta que l'esperava, fent-li mucqucs, el seu promès.

Ainbdós canvien ullada ardenta,

i entren al pis.

La wamà els guaita tota contenta,

i el papà fuma amb un dol? somris.

Eli, mentre cs mira al futur papà,

els punys s'estira pie d'arrogància,

i a la butxaca ficant la má

trcu una capsa dant-se importancia.

I diu a ella:—Nena estimada:

aquesta ofrfna ves si t 'agrada.

Del que t'estimo n'és prova eterna,

i amb ella et dono tot el meu cor.. -

I ella en obrir-la ja l'enlluerna:

només veu perles rotllades d'ori...

—S i és que t'agrada,

dóna 'm la paga d'una abra<;ada.—

I una abra<;ada tan forta es donen,

que ni s'adonen

que les violes, bo i aixafades,

cauen a terra com un rebuig;

eli les acaba de fer un garbuix

amb les botines cnxarolrdes.. .

I les violes moren tristoies

sota els reflexos d'aquelles joies.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

1 1 2 MOSTRE IDEAL CLUB

Comentaris lliures

Parlent de la dansa? PER LLUIS MARGARIT

En un llibre de l 'Extrem Orient molt antic, ha recolliî Franc is de Mio-mandre , la f rase següent que cncnpçala l ' introducció d 'una bella mono-grafia que acaba de publicar sobre la dansa : «l 'home primiliu, quant estava alegre, no en tenia prou amb les paraules ; li calia perllongar-les, modular-les. Un cop moduiades sense haver-nc esment , gesticulaven les seves mans i els seus peus es bellugaven».

Tot seguit ens diu que la dansa no va pas esperar la música ni la paraula per ncixer: «La dansa fou la primera express ió irresistible de la joia del viure».

Les mes antigües danses îoren les sagrades i as í ronómiques de la India, de la Xina, i de l 'Egipte. Totes les cerimònies d 'aques ts pobles t anaven acompanyades de cants i de danses . Vénen, després, les de Babi- L Ion i Nínive. *

En l 'antiga Grècia, la dansa adquir í un caire patriòtic i religiös. El chor de les nou Muses estava representat com una troupe ideal de dan-sar ines , presidides i dirigides per Terpsicore, la Musa de la dansa .

Els grecs tenien mes de cinquanta classes diferentes de danses ; mili-t a r s , religiöses, esportives, totes elles en l 'època d 'or de la civilització i bellesa.

Tenien, entre elles, les anomenades Emmelias, la densa òrfica per excel'lència, que era una dansa majes tuosa molt apta per entrar i mante-nir el diáleg amb eis deus. Tenien també les Gymnofedies, la dansa dels îoves atieres, executada principalment a Espa r t a . Tenien, després, les danses frenétiques i salvatges deis Corybantes que eren molt apreciades a Creta i Frigia, precursores de les danses guerreres o Pirriques. Tenien, finalment, íes danses Báquicas, que eren, millor dit, unes processons que amb l 'excusa d 'honora r el Déu de la Vida, tota llicència era permesa i tot ritme i ordre eren completament obl idats .

La dansa grega va conservar sempre un caire inconfundible de dig-nitat fins en les époques mes baixes i decadents .

Roma i b civilització imperial, posaven la dansa a un Hoc fins cert

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

NOSTRE IDEAL CLUB

punì inferior Í secundan ; pöble feixuc. l logaven profess ionals de la dansa

sense preocupar-se de la sev noblesa i be l lesa . E l pöble hebreu, en canvi, fou dels que sabé posar al seu Hoc la sig-

nif icació profan la d . la dansa . D a n s e s ben distintes les de David davant de l 'Arca i les de S a l o m é davant d 'Herodesl E ! cr is t ianisme no es feu es-t r a n y a l a d a n s a litúrgica i. d'antuvi als concurrents a les c e r i m o m e s dansaven sota la direcció dels sacerdots . D ' a n o m e n a r a «corl-feus» deriva, possiblement, el cor actual de les esglesies . FUI indirecte de

la primitiva coreograf ia cr is t iana. A l'edat mitiana, hom dansava sota les voltes dels Castells, a la c laro ,

de les torxes , i en els Carnava ls o en les m a s c a r a d e s de determmade^ èDoaues de l 'any. El renaixemenî , influeix la dansa corn hi influeix tot, i de manera paulatina, neixen els balls de Cort i, temps a venir, aquel les delicioses danses immortal i tzades pel pinzell de W a t h e a u .

Després d'ulteriors renovacions arribem al jaz?, i la seva tasca ca-

racteríst ica, moderna i mercanti l i tzada. El gran composi tor S t r a u s ha dit del jazz: «Arriba d'America en un moment en que eis nervis dels europeus cansafs i desgastats per la tensio soferta duran; eis anys de la Gran G u e r r a . lenien necess i ta i d'una especie d ' e x i t a n t , d ' u n a gran dosi de sensac ions , per a reviure de nou. E l ]azz fon com una epidèmia que. després d'una catàstrofe va caure sobre e s

organismes debilitáis. La seva única base és el ritme, un ritme artificial-m e n t s a l v a t g e , i m p e r a t i u , insaciable , malsà com el so d'una metral lado-ra sense produir mai una nota de vertadera emoció, i que despres d ha-ver-la escol tada produeix l 'e íecte esgotador d'una droga« .

Les danses que es deriven del iazz, son les palesades per les daura-d e s f i l e r e s d e l e s d ^ music-hall , eis ¿)/ac;f-óo/íom d . Josefina Baker . les danses dels steppers negres, danses sonoros , j . que . q u e l l s balls son s o b r e t o t e l m a r t i l l e i g f u i i ó s d ' u n s peus qne marquen brutalment el rit-me Cadascun d'aquests negres són un veritable instrument de percussio, com per exemple, el formidable fantasista que aciuava en «Gales de la Paramount» i «E l Rei del J a z z - , f i lms dels primers anys del cine sonor i després en el «E l Carrer 42» i imitacions, on la dansa sotmesa al canvi de p l a n s i a l s e n c a d e n a m e n t s de quadres, esdevé espectacle purament c i n e -

matogràf ic . , E l gran L e h a r però, soste : «que en els moments actuals es comença a

sentir la necessi ta i de buscar l 'equilibri mental» i creu que les danses que s ' imposaran en un esdevenidor molt proper serán els valsos semblants a les partitures «Luz blanca» o «El bello Danubio AzuU

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

1 1 4 NOSTRE IDEAL CLUB

CULTURAL

O r i g e n i Jesenvolupament del l l e n g u a t -

ge en relació a m o Tevo ució de l 'kumanitat PER JOSEP PARALS

H e u s ñcí un teind i n t e r e s s d n t í s s i m , d ' a m p l i s h o r i t z o n s , font i n e s g o -table per a f i l ô s o f s i s o c i ô l e g s que avui i n t e n t a r é p r e s e n t a r - v o s d 'una m a -n e r a m o l í e s q u e m á t i c a .

L ' h o m e pr imi t iu , l ' h o m e del p a l e o l í t i c i n f e r i o r , v ivia i s o l â t i a l ' a t z a r . E r a un e s c l a u de la N a t u r a l e s a , e s n o i r i a exc lus ivr fment de ls f rui ts , que p r ô d i g a m e n t li o f e r i a la t e r r a i de la c a ç a tant a b u n d a n t en a q u e l l s pri-m e r s t e m p s .

L e s r e s t e s de les s e v e s a r m e s e n s i n d i q u e n que a q ü e s t e s e r e n mol t r ú s t e g u e s i dèbi l s en r e l a c i ó a m b la v i g o r o s a f a m a , que en a q u e l l a a lh i - 1

Le d a n s a , c o m l ' a r q u i f e c t u r a p o p u l a r , per e x e m p l e , e s u n i v e r s a l , o s i a que t o t e s tenen a l g u n e s c a r a c t é r i s t i q u e s s e m b l a n t s : L e s c ñ s e t e s o n g u a r d e n les s e v e s b a r q u e s e ls p e s c a d o r s de la C o s t a B r a v a , les t r o b e m en les i l les de l ' a r x i p è l a g g r e c ; ident i c e s p e r i t a n i m a les c o n s t r u c c i o n s d ' E i -v i s s a , i les de M e g a r a , M i k o n o s , etc . . .

E n e fec te , a i x i que el s a l v a t g e o el c a m p e r o l v o l e n e x t e r i o r i i z a r , per m i t j à d 'un j o c r i tmat , la sev.i j o i a de v iure o les s e v e s p e n e s p r o f u n d e s , h o fan a m b un g e s t p r i m a r i , i d è n t i c s o t a tots e l s c l i m e s . E l s t a l o n s de q u a i -s e v o l b a i l a r i n a s o n el m a t e i x i n s t r u m e n t de p e r c u s s i ó de les claquettes de q u a l s e v o l b a l l a r i n e g r e . I que cl s o o p i c a m e n t de m a n s de q u a i s e v o l cuadro f l a m e n c , el r c t r o b e m a m b s o r p r e s a , a la troupe de Nyotà Inyka.

P e r ò hi h a a l t r e s c o n s t a n t s m e s p r o f u n d e s , c o m per e x e m p l e l ' e r o t i s m e , q u e s e r i a mol t l l a r g e x p o s a r .

P e r a c a b a r diré c o m F r a n c i s de M i o m a n d r e q u a n e s c r i v i a la s e v a « H i s t o r i a de la d a n s a » , al p r e g u n t a r - l i si e s c r i v i a un l l ibre s o b r e la d a n s a , d igué : « M ' e s t i m o m e s d a n s a r les d a n s e s q u e h i s t o r i a r - l e s » .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

NOSTRE IDEAL CLUB 115

nyada època poblava la superficie del nostre pianeta, i a ìxò era la causa

de què les nombroses lluites, que devia sostenir amb les especies an ima ls

conteaiporàiii i 's seves, s'esdevinguessin a voltes moit perilloses per a

l'èsser humà.

I Pou aquesta incapacitaí humana albora que l'instint sexual i la con-

sanguiiii^at, els factors que determinaren la necessitai d'agrupar-se a m b

els dltri:^s homes, que a l'ensems que eli coexistien en el món , i la creació

de l'¿s primitives i rudimentáries organi lzacions socials.

Però, una volta ja formades les primeres fainiiies, va èsser precis que

l 'home pogués expressar les seves nécessitais i a mida que anava desen-

v»)lupan:-se el seu inteliecie, exter ior izar els seus .estais anímics. D 'ac í

sorgeix l ' imperaiiu de parlar, a ixò és, de comunicar-se amb els seus sem-

blants, perqué lots poguessin cooperar als fins que persegueix la socieiat

h umana .

No obstaní, l 'home actual és completament altre del primit iu, de la

niaieixa manera que un home adult en res s'assembla a un infantò que

conieiiça a articular els primers mots. La humani ia t segueix un procès,

idèniic que l ' individu. Igual que ell és un èsser que iieix i es desenvolupa,

caniina i es perfecciona. A itnvès de) lemps, Ella ha anat evolucioiiant.

eixamplant el seu poder.

Tres han estât les fases successives, per a les quais ha travess=»t. En

primer lioc, va passar per la fase salvatge, propia dels leinps prehislòrics-

A ¡'home salvatge, succeeix l 'home semicivilitzat, el qual no coment

trìn:-se solament amb la recoi l cció casual dels fruits naturals, ha comença

d transformar les primeres ina'èries en u ensilis d'ús agradable i còmode

Per IVvolució de ¡a intel'lìgència humana , la Ciencia nascuda en els seus

oi'igens del sentit pràctic del sentit humà . va perfeccionant se i, aixi, permet

a la h imanitat arribar fin^lment a la tercera fase o siguí a la de desenvo-

hip.imeui industria], en la qual l'èsser minúscul de la Naturalesa, utiliiza

ja U's forces invisibles, viu en llocs on abans li era impossible romandre hi,

travessa el mar i Tespai a gran velocifat, mitjançant la captació de les on-

des herizianes es comunica a grans distancies...

Totes aqüestes tronsformacions sorprenents que ha expfrimenfat la

hunianiraí, han fet que les necessitats de la unitat humana creixessin i

es niuli ipl iquessin el que al sen torn portava aparel lades exigencies que

han influir en el llenguatge, dones aquell conjunt de signes amorfs que

l 'home uti l i izava en els primers temps, ja no podien satisfer.

Eva estrei i va haver d'eixamplar-se, era rustre i va haver de polir-se,

imperfecte i va haver de perfeccionar se. Aquest, era el camí i es va re-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

NOSTRE IDEAL CLUB

Els eriçons de m a r PER JOSEP CONDOM

A l ' E m p o r d à , el mot e r i çô va , la m a j o r part de les v e g a d c s , junt a m b el record d un bon b e r e n a r en q u a l s e v o i ca la de la n o s l r a C o s t a B r a v a ia que són pocs els e m p o r d a n e s o s que n o h a n menjat e r i ç o n s a l g u n a v e g a d a -1 a r a , si bé hem menjat er içons , pocs son els q u e els han vist m o u r e ' s d ins 1 a igua i moUs diran que es mouen per mif já de les s e v e s pues, s i bé a i x ô és v e n t â t , no é s del fot e x a c t e .

E l s e r i ç o n s a mes de les pues tenen una infinitat de potes, m o v i b l e s i retract i is c o m les dels pops , si bé e s d i fe renc ien en què les de ls p o p s tenen moites ventôses , i les dels e r i ç o n s una s o l a v e n t o s a al c a p d a m u n t ; a q ü e s t e s potes s o n els v e r t a d e r s o r g a n s de la l o c o m o d ó . Q u a n un e r i ç ô vol despla-çar - se v e r s un Hoc determinar , a l l a r g a les potes d ' aque l l costat f ins qne to-quen al so l , on queden f i x a d e s per les s e v e s ventôses terminais : d e s p r é s va contra ient a q ü e s t e s potes i tota ia c a r c a s s a de J ' e r içô es d e s p l a ç a , a p o i a n t -se en les pues que tenen un c a r á c t e r m e r a m e n t p a s s i u .

S i m a i voieu tenir una mica de pac ienc ia a mi ra r el c a m i n a r d'un eri

ç ô en a i g u a c ia ra , veureu que a q u e s t s a n i m a l o n s que semblen i n m ô b i l s te-' nen mov iments insosp i ta ts . F a n l 'efecte d 'un va ixe l i c u i r a s s a t pie de c a n o n s - l e s p u e s - q u e cont inuament estant a f i n a n t ia puntería a un iioc i m a g i n a r al mate ix temps que es mouen p a u s a d a m e n t , m a j e s t u o s a m e n t en i ' a igua

correr i s e g u e i x r e c o r r e n f . s e , perqué !a per fecc iô s e m p r e a p a r e i x com un Ideal , al qua i hom pot a p r o p a r s 'h i , però m a i arrib,-ir-hi conver l int-se a i x i aquel l i lenguatge tose i o b s c u r en i d i o m a compietament a r i i c u l a t sus-ceptible d amot i la r - se a les mi! v a r i a c i o n s de l 'esperi f i deis s e n s a fec tes de la c iencia i de les s e v e s e x p r e s s i o n s .

I

I U Aiavofio els nosires w â m l i ja m eli! ajudeo la noslra Dbfa soda

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

NOSTRE IDEAL CLUB ^ ^ ^

VALORS Per VBspigoìaire

IV

El segon contertul i de la conversa —al qual ens referíem el pr imer d i a — a s p i r a v a a delectar el seu esperi i amb al tres va lors , demés dels «va-lors vi ta ls» : les forme? del mon l 'encisen; t roba la N a t u r a f resca i viva; els a r b r e s , els c o l o r s del eel; tot tremola de vida, per ell . La vis ió d'un pai . sa tge , d'un bell quadre , l audic ió d 'unes notes be l lament distr ibuïdes en unes games, a m a r e n el seu esperit d'un goig inefable , inexpl icab le , inex-pressable : l ' anima li v e s s a de l ir isme. Heus aci un nou va lor espir i tual ; «el va lor es tè t ic» .

Cai r e m a r c a r que la Be l lesa és el valor pr imar iament desenvolupat en l ' csper i t de Thome. La cultura més rudimenfár ia és apta , és c a p a ç per a

AI voltant del c u i r a s s a t — l ' e r i ç ô — e s rnouen uns sens fi de petits c r u s t a c i s que semblen av ions o ocel ls , que passen i tornen a p a s s a r pel mig de les pues de l 'eriçô; aquests petits c rus tac i s son l 'a l iment del petit monstre , que les engole ix en gran quantitat . L 'er i çô a més dels petits c rus tac i s , t a m b é en men ja de regular t a m a n y . Q u a n un crustac i passa prop d'eli, a l la rga les potes i les hi a d h e r e i x al c r u s t a c i que fa e s f o r ç o s per desfer -se 'n , però no l ' h i v a l e i i , i a q u e corn més e s f o r ç o s fa p e r a fugir , més potes li e n g a n x a l 'er içô, f ins que, quan el té immobil i tzat , amb les m a t e i x e s potes se l ' acos ta a la boca , tr i turant-lo a m b les s cves potents m a n d i b u l e s .

L ' e r i ç ô t a m b é u s a com els v a i - e l l s i a l t res apare l l s de c o m b a t - a i x i v e l e m com per a p a s s a r més d e s a p a r c e b u t es c o b r e i x de t r o ç o s de c o n x a i d 'a lgues mar ines , per a poder a g a f a r desprevinguda la

sevû futura víc t ima. Ara , quan tornem a fer un b e r e n a r d ' e r i ç o n s en algun r e c o de la

nostra bella i f e rcs tega C o s t a B r a v a , ens r e c o r d a r e m que aquel ls e r i ç o n s n o s o n é s s e r s paci f ies i s e d e n t a r i s , s i n ô que sôn uns petits g r a n s mons-tres per a s e g o n s quins hab i tants de la n o s t r a b iava Medi ter ràn ia .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

NOSTRE IDEAL CLUB 118

c o p s a r l e s e t n o c i o n s e s f è t i q u e s . Q u i n o r e s t a b o c a b a d a f , p e r e x e m p l e ,

d a v a n t d ' u n i l e n ç v i v i f i c a i p e r la m à d ' E n S e n ? S e n s e c o i i è i x e r l e s t è c n i -

n i q u e s d e la p i n t u r a , ni l e s n o t e s d e la m ù s i c a , e) n o s t r e e s p e r i r s e n t l ' e m o -

c i ó d e la b e l l e s a . M é s e n c a r a . N o s o l a i n e n t n o é s n e c e s s a r i p o s s e i r

q u a l i l a t s d ' a r t i s t a , d e l ' a r t i s t a t c c n i c p e r ta l de c a p i r e l s v a l o r s e s t è i i c s ,

s i n o q u e ni e s n e c e s s i t a h a v e r e n t r â t en l ' ú s de r a o . I a i x í , n o é s d i f í c i l

o b s e r v a r un i n f a n t ò en e m b o i c a l l s c o m 5 0 m ì i u d e g o i g en o í r u n a p e ç a

m u s i c a l . I, f i n s e l s é s s e r s m e s p e r f e c c i o n á i s de i ' e s c a l a z o o l ò g i c a , d o n e n

p r o v e s de c o m r n o u r e ' s a m b e l s s o n s m u s i c a l s . I p o d e m c o n s t a t a r - h o e n

e l s m o v i m e n t s d e l s c a v a D s , i)er e x e m p l e , d ' u n a p a r a d a m i l i t a r .

D o n e s bé , a q u e s t a c a r a c t e r í s t i c a t a n g e n e r a l d e l v a l o r e s i è t i c , d o n a

H o c a d i s t i n g i r l ' a s p e c t e « s u b j e c t i u » de « i ' o b j e c t i u « . U n a o b r a a r t í s t i c a n o

é s , e n e f e c í e , u n a « c o s a en s i » , s i n o q u e s o l a m e n t té c a r á c t e r e s t è t i c e n r e -

¡ a c i ó a m b la p e r s o n a o s u b j e c t e q u e e s c o l ' l o c a e n f r o n t d ' e l l a , de l ' o b r a

e s t è t i c a ; e s a d i r , q u e té un m a t í s e m i n e n t m e n t « s u b j e c i i u » . D a l t r a b a n d a ,

c a l r e m a r c a r q u e h i h a c o n d i c i o n s o f a c t o r s « o b j e c î i u s » q u e a f a v o r e i x e n la

c o n c e p c i ó e s t è t i c a . A i x í , un o b j e c t e p i n i a t , p e r ( - x t m p l e . d o n a T o c al f e -

n ò m e n de l ' a b s t r a c c i ó ; i c o m q u e i ' e í - p f c t a d o r r o p o i a g a f e r lo < m b l e s

m a n s , p e r a q u e s t m o l i u é s m é s p o s s i b l e q u e s i g u i c o n s i d e r a i c o m u n a o b r a

e s t è t i c a . L a « p l á s i i c i t a t » d e l e s o b r e s e s t è t i q n e s c o n s i i t u e i x , d o n e s , u n

f a c t o r f a v o r a b l e p e r a l a v a l o r a c i ó .

U n s e g o n f a c t o r q u e a f a v o r e i x ia s e n s a c i ó e s t è t i c a , e s el q u e p o d r i a

a n o m e n a r - s e < ' e s t i l i t z a c i ó e s t è t i c a « : m a n i a i n t e n c i o n a d a d e c o l o r s ; l ' a r t en

b l a n c i e n n e g r e , o m i s s i o n s i n t e n c i o n a d e s , la s i l u e t a , e tc .

I, f i n a l m e n t , c a u s a u n a i n f l u e n c i a mol t i n t e n s a s o b r e n o s a l t r e s , tot a l l ò

q u e é s r a r , i n s ò l i t , n o u . I, a i x i , l a s i m p ü c i t a t i la si n z i l l e s a p o d e n m o u r e

f a v o r a b l e m e n t la s e n s a c i ó e s t è t i c a . U n e s p o q u e s r a t l l e s c u v o s a m e n t t ra -

ç a d e s p o d e n o r i g i n a r u n a i n t e n s a e x c i t a c i ò d e la f a n i a s i a . A q u e s t a c a r a c

t e i i s t i c a 0 p a r t i c u l a r i t a t , p o t s e r , c o n s t i t u e i x u n a de l e s v a l o r a c i o n s d e l

« c u b i s m e « - . A l g u n s c r i t i c s , p e r ò , v a r e n v e u r e - h i u n a f o n a m e n t a c i ó e m i -

n e n t m e n t p s i c o l ò g i c a I é s q u e l ' e s t è t i c a s i m p l e , r e p r e s e n t a d a p e r p o q u e s

r a t l l e s , é s la c a r a c t e r í s t i c a i p r ò p i a d e l s n e n s . E n e f e c t e , e l s i n f a n t s — c o m

l ' h o m e p r i m i t i u — s ' i n c l i n e n a v e u r e q u e l c o m p e r s o n a l e n u n a c o s a , en u n e s

r a l l i e s m é s o m e n y s b e n t r a ç a d e s . I a i x í , n o é s e s t r a n y q u e u n i n f a n t v e g i

u n a u t o m ò b i l en q u a t r e l í n i e s , i q u e el m a t e i x d i b u i x e s t r a n s f o r m i en u n

t r e n a f e g i n t - h i u n a x e m e n e i a . I a q u e s t i i c o n c e p c i ó « a n t r o p o m o r f a » é s a

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

NOSTRE IDEÄL CLUB .

Esportiva

L ' E S P O R T I LA D O N A PER J O S E P P A C R E U

D ^ u è s s e r e s p o r t i v a la d o n a m o d e r n a . E n u n a è p o c a p u r a m e n t e s p o r t i v a , q u a n j > a l s col legis s ' h i i m p i a n t a i la c u l t u r a f i s i c a , a l s C l u b s i a g r u p a c i o n s c u l t u r á i s s ' i m p o s a t a m b é c a d a dia m é s , é i i n d i s p e n s a b l e que la d o n a f a c i e s p o r t ; per d e s e n r o t l l a r la s e v a b e l l e s a , p¿r è s s e r i n t e r e s s a n t a l ' h o m e e s p o r t i u cent per cent avui d ia , per p o d e r d o n a r u n a c o n s t i t u c i ó s a n a i ' u n a e d u c a c i ò i m m i l l o r a b l e a l s f i l is de d e m à .

L ' e s p o r t Eorma a la d o n a ; li a m o t l l a e ! c a r á c t e r , la fa a t r a c t i v a , li d o n a cu l tura i l ' e m b e l l e i x a m b a q u e l l o r g u l l de d i s t i n c i ó q u e d o n a V e s p o r t ; a r a bé , la d o n a l é l ' o b l i g a c i ó d ' e s c o l l i r e is e s p o r t s que li r e q u e r e i x e n d o n e s és l a m e n t a b l e i de mal tó, v e u r e u n a d o n a que jugui a fútbo l , q u e fac i b o x a , c i c l i s m e i d e m é s e s p o r t s v i o l e n t s ; en c a n v i , u n a j u g a d o r a de t e n n i s , u n a n e d a d o r a . u n a e x c u r s i o n i s t a , s ó n d i g n e s d ' a d m i r a r , d o n e s la

d o n a , e n c a r a q u e b o n a e s p o r t i v a n o pot d e i x a r d ' e s s e r f e m e n i n a . T o t a l a g r a c i a , la b e l l e s a d ' a q u e s t e s d o n e s , n o pot i m i t a r - l a u n a d ' a -

q u e s t e s a l t r e s que s e m b l e n f i g u r i n s de c e r a tan b l a n q u c s i f i n e s , q u e c r e u e n que e i s e s p o r t s s o i s s ó n pcis h o ; n e s i q u e p a s s e n el t e m p s en l l u r s c a s e s l legint n o v e l ' l e s r o m à n t i q u e s o s u s p i r a n t .

D ¿ u e n è s s e r , s e r á n l es d o n e s dei n o s t r e v o l g u t C lub , les que d o n a r a n l ' e x e m p l e en a q u e s t p o b l é , c o m h o s ó n a l s d e m é s les d ' a i t r e s C l u b s i a g r u p a c i o n s s e m b l a n t s a la n o s t r a , i c u l t i v a r a n l ' e s p o r t m é s a r a que m a i .

dir , de f o r m a h u m a n a , s ' e s v a e i x en el nen a m e s u r a q u e s o f r c i x d e s e n -

g a n y s i es d ó n a c o m p t e de la r e a l i t a t de les c o s e s . A q u e s t s f e n ò m e n s q u e mol t s o v i n t e s t á n d a v a n t n o s t r e , c a l e s t u d i a r -

l o s i r e í l e x i o n a r - h i . M e d i t e m el p e r q u é de l ' e f í c i ó i n s t i n t i v a que t o t h o m té e n v e r s l es b e l l e s a r t s ; e l p e r q u é e l s i n f a n t s p a s s e n l e s m i l l o r s e s t o n e s í e n t d i b u i x o s i p e r s o n i f i c a n t - l o s

D e i x e m e s p l a i a i l ' e s p e r i t deis f u t u r s c i u t a d a n s d i b u i x a n t , c r é a n t o b r e s d ' a r t , d ' a r t r u d i m e n t a r i , p e r ò ar t al f ina l . I a q u e s t a s e n s i b i l i t a t c r e a d o r a b é é s a p t a per e s v a i r m o m e n t s d ' i n q u i e t u d i per e n d o l c i r la v i d a : per

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

120 NOSTRE IDEAL CLUB

M o t ì c i a r i A v i s n » « t r e « 1 e c t o r * . - D ' ^ u r d l¿s mon^i i iàni-^s dificul-

tdts que l'estdt anormd l , de Id s i tudc ió ens h i imposd l , ens veiem en Li

neeessitdt de fer aparèixer e! present n úme ro del nosíre Poi tantven, com

a pertanyent als mesos d 'oc iubre i novembre, esperant siguí de lois com-

presa aquesta dificultar, que som els pr imers a l amentar , i que f ins avu i

encara hav íem pogut solventar la.

E l passat mes de Setembre. v.i tenir Hoc l ' anunc ia t enl laç ma i r imon i a l

entre els nostres consocis. Enr íe Raedecke i M.® Dolors Font .

La nostra mes cord ia l e nho rabona .

Fa pocs dies, pel nostre amie Pere Sri lvador, va esser d emanada la

m à de la Sta. Ger t rud is R a m o n .

Desitgem als dos consocis nostres, una duradera félicitât.

H a estât destinât a aquesta pob lac ió , com a G u à r d i a Nac i ona l Re-

públ ica , el nostre bon amie í soci f undador del C lub , En Francese

Sánchez . Celebrem de tenir-lo altra vegada entre nosaltres.

Els nostres consocis Dr . Ado l f Lozano i Sra. , i Sìa Gen t rud i s Rcimon

donen molt encertadament un curset de noc ions sani tàr ies , acompanyci i

de projeccions. Aquests actes es veuen coi icorr id íss ims, a m b un èxit compie i .

DEMANEU AIGUA MINERAL DE PANEDES ÉS LA MILLOR AIGUA DE TAULA ESCOLLIU SEMPRE PANEDES

En la reun ió general que es celebra el 5 de Novembre , es renovà part

de la Junta Direct iva, que quedà fo rmada com segueix:

P R E S I D E N T : Arcad i Bach (reelegit)

( i ictualment té presentada .la d imiss ió )

V I C E P R E S I D E N T : Pere Lloret

S E C R E T A R ! : Ernest Ar t igas

V I C E - S E C R E T A R Í : Sa lvador O r i o l (de nova elecció)

C O M P T A D O R : loscp Pacreu (de nova elecció)

T R E S O R E R : Pere Sa lvador

V O C A L D E CULTURA . ' Lluis Margar i t (reelegii)

V O C A L D ' E S P O R T S : L lu is Can t ò (interi)

V O C A L A D J U N T : Cinta Carreras (de nova elecció)

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

D I D A C G A R R E L L C A L Ç A T S S A L A

AGENT C O M E R C I A L C O L L E G I A T

LA CASA O N HI TROBAREU ELS MILLORS M O D E L S

TELÉEON, 7 P A L A M O S

P R E U FIX P â l â t n Ô S

B A R A R N A U A L B E R T N O G U E R

BEGUDES DE MAHCA S E R V E I ESMERADfSSIM

N O V E T A T S CONFECCIONS

G É N É R É S DE PUNT

F E R M Í GALÁN, 2 AVINGUDA F. M A C I Á , 35 P A L A M Ó S

C A R R E R M A J O R

P A L A M O S

F R A N C E S C S O L E R

J O S E P P U I G G R Ó S SASTRE

P A L A M Ó I S

C O N S T R U C C I Ó I R E P A R A C I Ó D E TOTA CLASSE DE M A Q U I N E S ESPECIALITAT EN LA INDÙSTRIA SURERA

TALLERS: N. S A L M E R O N . 7 T E L É F O N I4 P A L A M Ó S

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

La miltor máquina Ca la ts i brodats mecànics

per a cosír i brodar

•

Especialitat en treballs

per a modisteria

Wertheim

Ràpida, S. A. Consol Torró

ip Venda exclusiva

La marca de les renombrades

de qualìtat lianes «La Balanguera»

Passe ig Castelar , 3

O

oc Passe ig Cas ie lar , 3

PALAMÓS PALAMÔS

Fusíepla Mecánica - JOSEP JUBERT F Á B R I C A D E C A D I R E S

St. Joan Je Palamós'O. HernànJes, 311 a5

C o n s i r u c c c i ó d * O b r e s

d e t o t e s c l A s s e s

T

Cadíres per arrendar per tempora-

da i Festa Major, ais enveláis,

cafés i bars; pistes, piscines, fútbol

i tota classe d'esport

A preus reduíts

I m p r e m i d J . J O V É S P i i M a r ^ A l l , 2 0 L à B i s b a l

Ojfo-^ Servei d'Arxiu Municipal de Palamós