ORIOL JUNY 37:ORIOL JUNY 37.qxdsae.altanet.org/houmuni/web/cmto/media/upload/pdf/37... · 2008-07-21 · Efectivament, l'Oriol és el nom del palau on està situada l'Escola i Conservatori

l’oriolE S C O L A I C O N S E R VAT O R I D E G R A U M I T J À D E L A D I P U TA C I Ó D E TA R R A G O N A A T O R T O S A

N Ú M . 3 7 A N Y V I I J U N Y 2 0 0 7

bon estiu

su

ma

riSetmana d’activitats8La nova llei d’educació6

Activitats i concursos10

L’oriol racons16

Una vegada més em complau fer arribar una cordial salutació a tota la comunitat educativa

de l'Escola i Conservatori de Música de Tortosa a través de les pàgines d'aquesta revista tan

encertadament denominada Oriol.

Efectivament, l'Oriol és el nom del palau on està situada l'Escola i Conservatori de Música

de la Diputació a Tortosa, però curiosament l'oriol també és un ocell, un dels ocells més

musicals de la nostra fauna, que anuncia bones perspectives primaverals, amb un cant

melodiós que destaca entre tots els altres. És doncs, un bon nom per ser portaveu dels estu-

diants de música, que els pares i amics llegiran amb gust de veure-hi els progressos dels

seus fills, què fan i com ho fan.

En aquest treball de formació musical tots hi posem un gran esforç: els alumnes el seu

temps i atenció, els professors el seu coneixement i els pares el desig d'una major formació

tant tècnica com humana. La Diputació creu en aquest treball, en el que suposa per al futur

de la pròpia societat, de manera que no estalvia res que no sigui necessari per aconseguir

els objectius assenyalats.

A través d'aquestes pàgines de l'Oriol vull de nou encoratjar la tasca formativa musical que

realitza l'Escola i Conservatori de Música de Tortosa i desitjar-vos els millors objectius pro-

fessionals i humans. A tots, el meu agraïment per la vostra tasca i dedicació.

Joan Aregio NavarroPresident de la Diputació

salutació

Direcció, coordinació i realitzacióClara Llop

RedaccióRuben DomingoRicardo FornerIvan FoschElisa HuguetPaula MartíAlbert TorrentInés RegueroJoan Vidal

Disseny i maquetacióSàndal Campàs

Assessorament lingüísticMontserrat Ingla

ImpressióLitocolor Lineart, S.L.Dipòsit LegalT-439-2001Tirada 350 exemplars Escola i Conservatori de Música de la Diputació de

Tarragona a TORTOSAEn conveni amb el Departament d’Educació

Carrer de la Rosa 6, palau Oriol43500 TORTOSATel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18

a/e: [email protected]

[email protected]

l’equip de l’oriol

l’editorial

Benvolguts,

Com sempre passa, en un tres i un no res ens trobem a la final del curs. En l'últim núme-ro del curs passat esmentava que l'equip directiu ja desenvolupava plenamnet les sevesfuncions, inesperadament aquest tercer trimestre ens hem vist obligats a tornar a pre-sentar candidatura per continuar en la direcció del centre.

Per tant, aquest últim trimestre del curs ha estat bastant mogut per als qui ocupem eldespatx de la planta baixa: renovació de càrrecs directius, entrada de la nova lleid'Educació, LOE, canvis en la prova d'accés, reestructuració d'alguns departament,reestructuració de les optatives... hem viscut una bogeria col·lectiva juntament amb totsels companys de Primària, Secundària, Batxillerat i Música de Catalunya.

Aquest estiu la casa bullirà d'activitat amb el Taller d'estiu de guitarra i amb el Curs inter-nacional de música. Naturalment el Conservatori continuarà participant activament en laFesta del Renaixement, vivim en un palau renaixentista i ens omple d'orgull que la restade persones el gaudeixin com nosaltres el gaudim tot l'any.

Felicitem els alumnes de 6è que acabem aquest curs el Grau mitjà, la seva sortida ensomple de tristesa i a la vegada d'alegria, almenys que surtin preparats per entrar a la vidadels adults.

Bon estiu i fins el setembre de 2007.

Clara Llop BoschDirectora de l’Oriol

6 l’oriol

l ’ o r i o l

El curs vinent tindrem nova estructura

Benvolguts pares i alumnes, el cursvinent estrenarem nova llei d'educa-ció i és important que estem tots elmés ben informats que sigui possi-ble.

El dissabte 20 de gener de 2007 espublica al BOE el “Real Decreto1577/2006, de 22 de diciembre, porel que se fijan los aspectos básicosdel currículo de las enseñanzas pro-fesionales de música”. A partir d'a-quest moment Catalunya queda al'espera que Educació publique eldecret de mínims amb l'incrementque marca la llei per a les autono-mies.

L'any acadèmic 2007-08 s'implantaràl'ensenyament elemental de música iels quatre primers cursos de l'ensen-yament professional de música i que-daran extingits els dos primers ciclesdel grau mig vigents fins ara. L'anyacadèmic 2008-09 s'implantaran elscursos 5è i 6è de grau professional iquedarà extingit el tercer cicle degrau mitjà.El decret no ha estat publicat alDOGC, la informació la tenim de l'es-borrany 41.07 v. 19.4.07 DecretXXXX/200 , pel qual s'estableix elcurrículum dels ensenyaments demúsica de grau professional i se'nregula la prova d'accés

Presentem un resum de l'esborranyamb idees generals per aclarir quinson els trets definitoris de la nova llei.

La música té cada vegada una pre-sència més gran en tots els àmbitsde la societat, gràcies a l'incrementde l'oferta cultural, els avenços tec-nològics i els mitjans de comunica-ció. En l'àmbit educatiu, aquesta rea-litat es concreta en la consolidació de

la presència de la música en lesestructures curriculars, tant de l'en-senyament de règim general, com del'ensenyament de règim especial demúsica.

La formació i la pràctica musicaltenen innegables valors. L'activitatmusical, comprèn el desenvolupa-ment d'altres qualitats personals queno són exclusives del camp musical ique són totes elles positives per a laformació general de la persona.

En resum, del present Decret se'ndestaquen les novetats següents:

La reducció de les hores lectives entotes les especialitats. Especialmentla reducció d'hores de matèries deLlenguatge musical, Harmonia con-trapunt i forma implica necessària-ment l'impuls en la renovació meto-dològica en l'ensenyament/aprenen-tatge de la pràctica instrumental.La transversalitat en els horaris, ambl'objectiu de potenciar l'interrelacióentre les diferents especialitats.

Aquest decret recull a bastament elprincipi d'autonomia de centres totpotenciant un currículum obert quepermet a cada centre l'elaboració deprojectes educatius propis i el desen-volupament de la creativitat delsequips de professors i professoresque l'han d'implantar.

Els ensenyaments de música s'es-tructuren en un grau professional desis cursos acadèmics de durada.S'accedeix al primer curs delsensenyaments professionals demúsica mitjançant la superació de laprova específica d'accés.Les assig-natures comunes son: Instrument del'especialitat, Llenguatge musical i

Harmonia. Les assignatures d'espe-cialitat són: Música de cambra iOrquestra/banda per a les especiali-tats de l'àrea d'instruments de l'or-questra, Música de cambra/Conjunt, Cor iAcompanyament per a les especiali-tats de l'àrea d'instruments polifònics(piano, orgue, guitarra, acordió) iMúsica de cambra/Conjunts, Cor iIdiomes aplicats al cant per a l'espe-cialitat de cant.

Són assignatures optatives les quedetermini el centre amb les hores delliure disposició. D'entre les assigna-tures optatives de cada centre, hihaurà les següents: Educació corpo-ral, Història de la música i Música inoves tecnologies.

El Departament d'Educació podràautoritzar altres assignatures optati-ves proposades pels centres, d'acordamb la coherència del seu projecteeducatiu i l'oferta formativa que ofe-reixen.

Els centres docents poden desenvo-lupar, mitjançant assignatures optati-ves, perfils professionals, dins decada especialitat, en els dos darrerscursos dels ensenyaments professio-nals de música.

L'alumnat pot recuperar les assigna-tures no promocionades mitjançantla superació de les proves extraordi-nàries.

L'alumnat promocionarà de cursmalgrat no hagin superat un màximde dues assignatures, la recuperaciód’aquestes les realitzarà en el curssegüent.

La nova llei orgànica d’educació

L’ORIOL INFORMACIÓl ’ o r i o l

l’oriol

escola i conservatori de música de tortosaescola i conservatori de música de tortosa

2006-2007

Quadre d'especialitats amb descripció d'hores setmanals per curs

Curs 1r Curs 2n Curs 3r Curs 4t Curs 5è Curs 6è Total h/set Horeshores/set hores/set hores/set hores/set hores/set hores/set 6 cursos totals

Instrument de l'especialitat 1 1 1 1 1 1 180Llenguatge musical 2 2 2 2 - - 240Harmonia - - - - - 2 2 120Orquestra/Banda/Conjunt/Cambra/Cor*1 14 420

Optatives del titular 7 210

Total hores setmana 5 5 7 7 7 8Total hores curs 150 150 210 210 210 240 1.170

*1 L'assignatura de música de cambra es cursarà un mínim de 2 cursos acadèmics

1- Àrea d'instruments de l'orquestra. Arpa, clarinet, fagot, flauta travessera, oboè, saxofon, trompa, trompeta, trombó,tuba, percussió, violí, viola, violoncel, contrabaix.


Instrument de l'especialitat 1 1 1 1 1 1 180Llenguatge musical 2 2 2 2 - - 240Harmonia - - - - 2 2 120Conjunt/Cambra/Cor*2 10 300Acompanyament - - - - 1 1 60


Total hores setmana 5 5 5 6 8 8Total hores curs 150 150 150 180 240 240 1.110

*2 Les assignatures de música de cambra i cor es cursaran, cadascuna d'elles, un mínim de dos cursos acadèmics

2- Àrea d'instruments polifònics. Acordió, guitarra, piano, orgue


Instrument de l'especialitat 1 1 1 1 1 1 180Llenguatge musical 2 2 2 2 - - 240Harmonia - - - - 2 2 120Idiomes aplicats al cant 1 1 1 1 2 2 240Conjunt/Cambra/Cor*4 6 180Tècnica corporal i interpretació 3 90


Total hores setmana 5,50 5,50 7,50 7,50 8,50 8,50Total hores curs 165 165 225 225 255 255 1.290

*4 Les assignatures de música de cambra i cor es cursaran, cadascuna d'elles, un mínim de 2 cursos acadèmics

4- Especialitat de Cant

8 l’oriol

Els alumnes canvien les classes per activitats

Setmana d’activitats


En aquest número, últim del curs, elsprofessors que redacten l'Oriol hanfet un petit resum de totes les activi-tats realitzades durant aquella setma-na, el resum està fet per departa-ments. Una d'elles, el curs Orff, per

problemes d'agenda del CarlesBarnús es va realitzar la setmanaanterior i la d'harmonia es farà a finalde curs amb el compositor JosepSoler.

Ens agrada omplir la casa d'activitatsdiferents i de sentir la satisfacció tantdels alumnes com als professors queles organitzen.

EL PETIT MOZART

"Em dic Wolfgang Amadeus Mozart, i talcom diuen... sóc el compositor mésgenial que mai hagi existit!" Així se'nspresentava "el nen prodigi més famós dela història", qui ens va parlar de la sevavida com a violinista, pianista i composi-tor i ens va interpretar al piano els méscèlebres temes mozartians. Va ser eldijous, 1 de març, quan la pianistaMontserrat Cabero oferia als alumnes del'escola una forma ben divertida d'apro-par els nens a la personalitat i la músicadel mite musical més gran de tots elstemps.

TALLER D'INSTRUMENTAL ORFF

Va ser els dies 20 i 21 de març quan elsgrups d'Aprenentatge bàsic 1, 2 i elsd'Aprenentatge avançat 2, 3 i 4 van tro-bar-se amb una aula de llenguatge bendiferent. Només arribar van haver dedesmuntar els seus instruments i guar-dar-los per al final. Llavors, al seure a lestaules van veure que estava desplegadatota la família de metal·lòfons i xilòfonsdel centre, a més d'altres instruments depercussió, com el triangle, el pandero i elgüiro. La classe la portava el professorinvitat Carles Bernús, que primer ens vaintroduir a la tècnica interpretativa delsinstruments Orff. I després, cada grup vainterpretar una peça musical interpretanttant els seus propis instruments com elsOrff. Els alumnes s'ho van passar moltbé, va resultar una fantàstica classe perpotenciar l'expressió musical i la creativi-tat.

TALLER DE CONSTRUCCIÓ D'INS-TRUMENTS

Emmarcat en la setmana d'activitats, eldimarts 27 i dimecres 28 de març, elsmés menuts del centre (sensibilització iiniciació) van assistir al seu primer tallerde construcció d'instruments. Van ado-nar-se que amb els objectes més quoti-dians i una mica d'imaginació es podenarribar a fer coses molt maques. Vantransformar botelles de plàstic i plateretsen panderetes, capses de galetes i glo-bus amb timbals, cilindres de cartró iarròs o sopa en maraques... una expe-riència ben curiosa!

DEPARTAMENT DE LLENGUATGE

l’oriol

escola i conservatori de música de tortosa

2006-2007

Per a la setmana d'activitats, el depar-tament de vent va organitzar diversostallers adreçats a tot el seu alumnat.Els de l'Escola van poder gaudir dedues activitats que abordaven la respi-ració i presentaven diversos exercicisper a treballar-la i fer-la més efectiva al'hora de tocar un instrument de vent.L'assistència va ser molt bona itothom, a part de passar-s'ho pipa, esva fer un fart de bufar en les diferentsproves que es van realitzar.Per als estudiants de Conservatori, esva tractar el tema de la música con-temporània. Els professors del depar-tament van oferir una audició comenta-da on cadascú va explicar i va oferiruna petita demostració de les novestècniques i possibilitats sonores delseu instrument. Durant una hora esvan poder sentir frullatos, multifònics,

glissandos i molts altres efectes quevan sorprendre la majoria dels assis-tents. Va ser una audició didàctica ialhora ben amena que els alumnesvan valorar molt positivament.Per acabar lasetmana, eldepartament vaconvidar unlutier, RicardoF e r n á n d e z ,perquè, d'unaforma pràctica,expliqués alsalumnes comfunciona elm e c a n i s m edels seus ins-truments i qui-nes curesnecessita. Va

ser un taller molt útil, amb molt bonaacollida per part dels alumnes. A més,el lutier es va brindar a realitzar petitesreparacions i ajustos als instrumentsque ho necessitaven.

DEPARTAMENT DE VENT

Les activitats adreçades als alumnesde Nivell elemental van ser dues: l'ex-pressivitat de la guitarra i l'escola delrepertori guitarrístic.En la primera activitat els alumnes divi-dits en dos grups per edats i guiatspels dos professors del centre, vanexperimentar i descobrir els diferentsrecursos interpretatius de l'instrument,des de la varietat d'intensitats i timbresque ens ofereix la guitarra fins als efec-tes sonors més curiosos i sorprenents.Els més grans d'aquests van realitzar,

a més, un treball analític de diferentspeces amb l'objectiu d'adquirir el crite-ri i l'autonomia suficient per proposar latècnica i recursos a utilitzar per tal d'in-terpretar la peça en qüestió.Pel que fa a la segona activitat, l'escol-ta del repertori guitarrístic, els alumnesvan poder gaudir de l'audició de pecesconegudes en el món de la guitarracom ara el Concierto de Aranjuez deJ.Rodrigo o el Capricho Árabe deF.Tàrrega. A banda d'escoltar, elsalumnes van disposar d'unes fitxes on

responien algu-nes preguntessobre característi-ques de cadapeça i altres sobreel seu gust perso-nal.

Per als alumnesde Grau mitjàtambé van serdues: l'escolta delrepertori guitarrís-tic i les tendènciesguitarrístiques dels. XXI.

L'escolta del repertori va consistir en laprojecció d'uns vídeos de concerts degrans intèrprets en els que va fer unrepàs al repertori més representatiu dela literatura per a guitarra, tan pel quefa a estils, des del renaixement fins ala música d'avantguarda incloent el fla-menc, el blues i el jazz, com pel que faa formacions, solistes, duets i concertsamb orquestra.L'activitat sobre les tendències del s.XXI va consistir en un estudi i pràcticade grafies utilitzades en el llenguatgeactual; els alumnes van poder experi-mentar amb l'instrument, amb la finali-tat d'entendre'l com a mitjà d'expressióen tota la seva extensió, els efectessonors, tímbrics i rítmics. L'activitat vafinalitzar amb la interpretació de l'obra"A l'alba de l'últim dia" de F. Kleynjans,escrita amb un llenguatge molt des-criptiu i que relata les últimes horesd'un pres condemnat a mort.

AULA DE GUITARRA

10 l’oriol


Els alumnes de corda donen a conèixer els seus instruments

Audició a Jesús

El passat dilluns 26 de març de 2007,alguns dels alumnes del departamentde corda del Conservatori, van despla-çar-se a Jesús per realitzar una audició.Aquesta audició es dugué a termeper la iniciativa de l'Escola de Músicade Jesús, els quals volen potenciarl'aprenentatge dels instruments decorda a la seva escola.

Els instrumentistes de corda delConservatori, de diferents nivells i de

forma totalment voluntària interpreta-ren diverses peces.El públic assistent, al llarg de l'audi-ció, va poder gaudir de diversesinterpretacions solistes, altres ambacompanyaments pianístics i per cul-minar el concert, un quintet de corda.

És d'agrair l'interès mostrat pels dife-rents alumnes per realitzar l'esmenta-da audició, tots ells ho feren ambmolta il·lusió i així ho reflectiren a les

seves interpretacions. A la vegadatambé cal remarcar l'esforç dels pro-fessors David Matheu i GemmaFreixes ja que aquesta audició vacoincidir amb la nostra setmana d'ac-tivitats i van haver de córrer per arri-bar a tots els llocs.

Amb la voluntat de tothom sempre espoden fer coses. Fins la propera.

Durant la setmana d'activitats, el depar-tament de corda fregada en programàtres: el Taller de Lutheria, la Gimcanadels instruments de corda fregada il'Assaig obert seguit del concert deQuintets de Corda.

La primera d'aquestes activitats va estara càrrec del lutier Daniel Garcia, un cons-tructor de violins i violes que -en dostorns per als alumnes d'Escola i els deConservatori- ens introduí en el món

interior del instruments, amb els seuspropis violins i abundoses diapositivesque ens van ajudar a entendre milloraquestes caixes de fustes que tenimentre mans.

La gimcana, destinada als alumnesd'Escola, va arrossegar els xiquets ixiquetes de banda a banda de centre, encerca i captura de les respostes correc-tes a les preguntes més inquietants...

En l'aspecte més interpretatiu, l'Assaigobert i Concert va servir per mostrar unassaig de música de cambra -en aques-ta ocasió centrat en el quintet de corda (2violins, 2 violes i violoncel); l'activitat vaconcloure amb un petit concert delmateix moviment que s'havia estat treba-llant durant l'assaig.

DEPARTAMENT DE CORDA FREGADA

Dins l'aula de piano vam seguir dedi-cant les activitats al treball i desenvo-lupament d'un dels objectius de curs,la música contemporània. Vam realit-zar dues activitats, dividint els alumnesamb dos grups segons les edats i elnivell: "Taller Kúrtag sobre la improvi-sació a la música contemporània" i"Taller del piano a la música contem-porània".

Aquest curs les professores de pianovam tenir a la pianista Sílvia Vidal pera la participació i realització de lesactivitats. La Sílvia Vidal és una pianis-

ta profundament implicada amb lamúsica actual. Entre els seus projectesmusicals destaca la combinació delpiano amb l'electrònica en viu.

Dins l'activitat dels petits vam desco-brir el piano en la seva vessant d'ins-trument de percussió, practicant novessonoritats i obrint portes a la imagina-ció per a improvisar. Dins la sessiódels més grans, la Sílvia ens va fer unabreu introducció sobre la manera deconcebre el piano en la música con-temporània: les noves grafies, les dife-rents possibilitats sonores de l'instru-

ment, la improvisació aplicada a la par-titura. Vam treballar i sentir partituresde compositors com el G. Crumb, J.Kúrtág i Lachenmann.

Dins d'aquests tallers es van poderescoltar les partitures que els alumneshavien estat treballant durant elsmesos anteriors, participant tots deforma activa. Va ser una experiènciamolt enriquidora. Tant els alumnesgrans com petits ens van mostrar laseva curiositat i ganes d'aprendre.

AULA DE PIANO

Aquest curs el claustre de profes-sors, amb l'ajuda del grup de treballde projecció externa ha iniciat unaactivitat en la que els receptors sónels alumnes de les escoles de primà-ria. La intenció i finalitat és quepuguin veure i sentir en viu els ins-truments que s'ofereixen al centre,que els puguin identificar pel nom ipel so, amb l'ajuda d'uns petits dos-siers que hem facilitat prèviament al

professor de primària. Així els alumnes venen al centre alsmatins, i per mitjà d'un conte ambnarrador se'ls va presentant tot elventall d'instruments per famílies.Aquest curs han participat dos grupsd'infantil entre 3 i 5 anys del col·legiSagrada Família. Van estar moltatents i participatius durant tot elconte. Se'ls va presentar l'instrumentmitjançant una petita melodia que

van identificar de seguida i alguns,fins i tot, es van apuntar a cantar.

Creiem que és una bona manera desensibilitzar els petits i potenciar eltreball del professor de música delcol·legi. Esperem una continuïtatdurant els propers cursos tenint lacol·laboració des dels centres edu-catius de primària de Tortosa.

l’oriol


2006-2007

El centre s’obri als centres de primària

Audicions a les escoles

JOVE ORQUETRA DE LADIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Els alumnes grans de corda i d'altresinstruments dels conservatoris deTarragona, Reus i Tortosa gaudirandel 24 de juny a l'1 de juliol de laJODT, aquest any aniran a LaGuàrdia de Tremp.La direcció de l'orquestra anirà acàrrec del professor Ricardo Forner .Els instrumentistes comptaran ambprofessors invitats per treballar més

a fons el seu repertori.Com a cloenda es realitzaran tresconcerts a l'església de la Guàrdiade Tremp, a l'Auditori de La Filad'Amposta i a l'Auditori de Salou.

BANDA SIMFÒNICA DE LADIPUTACIÓ DE TARRAGONA

La tercera edició de la Banda simfò-nica es realitzarà de l'1 al 9 desetembre de 2007 a l'Alberg de Sant

Carles de la Ràpita.L'equip docent anirà a càrrec del pro-fessors dels tres conservatoris de laDiputació de Tarragona. Com sem-pre els alumnes gaudiran tambéd'activitats de lleure amb monitors amés de les hores de treball per tre-ballar el repertori.Els concerts de cloenda seran alTeatre Fortuny de Reus, al TeatreMunicipal d'Ulldecona i al Palau deCongressos de Tarragona.

Properes activitats

12

Èxit en la segona edició del Concurs intercomarcal de música

Edició del concurs Cim’07 Ebre

L'Associació d'Escoles de Música deles Terres de l'Ebre ( AEMTE ), durantels mesos de febrer a abril de 2007,ha organitzat el 2n Concurs interco-marcal de música, anomenatCim'07ebre.

El concurs té com objectiu principalincentivar el coneixement entre alum-nes i professors de les 16 escolesassociades, entre d'altres. Està orga-nitzat en dues modalitats, interpreta-ció i composició, i cada modalitat encinc categories.

Les semifinals es van realitzar el dis-

sabte 24 de març a la Fila d'Ampostaper la comarca del Montsià i al'Escola i Conservatori de Tortosa perla comarca del Baix Ebre, en la qualtambé va participar un concursant dela Ribera d'Ebre. La participació deconcursants a les semifinals realitza-des a Amposta i Tortosa va ser nom-brosa, sobretot a la comarca delMontsià.

Amb unes setmanes per preparar lasegona obra a interpretar, el dissabte14 d'abril es va realitzar la final delconcurs a l'auditori de la Sénia. En totmoment es va reunir un nombrós

públic que a l’hora dels resultatsfinals va donar un gran suport a totsels concursants.

Aquest concurs ha estat possible grà-cies a les ajudes rebudes del ConsellComarcal del Baix Ebre, del ConsellComarcal del Montsià, de l'Institut deDesenvolupament de les Comarquesde l'Ebre (IDECE) i del Departamentde Cultura de la Generalitat.

L'AEMTE felicita tots els concursantsi guanyadors i encoratja a les escolesde música a continuar treballant ambels seus alumnes.

Els guanyadors del Cim’ 07 Ebre per interpretació han estat:

Categoria A Marc Martínez trompeta Escola de la Diputació de Tortosa

Categoria B Clàudia Ruiz flauta Associació de La Sénia

Categoria C Ferran Talarn guitarra Conservatori de Tortosa

Categoria D Alejandro Domingo piano Conservatori de Tortosa

Categoria E deserta

Els guanyadors del Cim'07 Ebre per composició han estat:

Categoria A Oriol Ortiz veu Escola de la Diputació de Tortosa

Categoria B Pere Albacar 2 trompetes Unió musical de Santa Bàrbara

Categoria C Anna Tolosà Saxo i piano Associació de La Sénia

Categoria D sense concursantsCategoria E Eloi Roset Quintet i piano Conservatori de Tortosa



2006-2007

Del divendres 30 de març al dilluns2 d'abril els alumnes menuts decorda van realitzar una Trobada decorda. Tots els anys els nois i noiesesperen aquests dies amb impacièn-cia, és una bona aventura marxar 4dies fora de casa a fer música itambé a passar-ho bé.

Aquesta edició l'estada ha anat adre-çada als alumnes de les quatreespecialitats a partir del 3r any d'ins-trument i fins a 2n de Grau mitjà.

Les Piles és un petit poble de lacomarca de Conca de Barberàenclavat en un lloc que invitava elsjoves músics tant al treball com allleure, envoltats de natura es vanemprendre els assaigs parcials i lestasques de cada grup. Seguint jacom una mena de tradició la pluja haacompanyat moltes estones els diesde treball.

El concert de cloenda s'ha fet a l'es-glésia de Sant Francesc de

Montblanc on les tres orquestres vanoferir al públic el treball realitzatdurant aquest dies. Els professorsque han dirigit els grups han estatOriol González, Maurici Dalmau iDavid Matheu.

Acabada l'activitat la valoració éspositiva i solament ens queda enco-ratjar els joves músics a seguir ambel seu treball. Esperem retrobar-nosl'any vinent en un lloc diferent.

Les Piles ‘07

VI trobada de corda

Alejandro Domingo al Cim’07

Eloi Roset en composició El grup de guanyadors

Anna Isabel Lázaro al Cim’07

14 l’oriol


BASES PREMI EXTRAORDINARI DE CAMBRA

- El Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa convoca el Premi Extraordinari de Música de

Cambra adreçat als alumnes oficials del Centre.

- Podran participar els alumnes que havent aprovat 6è de Grau Mitjà durant aquest curs, han obtingut la qualifi-

cació d'Excel·lent en Música de Cambra.

- Cal que presentin un repertori d'una durada mínima de 20 minuts i una màxima de 30.

- Aquest repertori estarà format per un mínim de 2 obres. Aquestes obres poden ser senceres o per temps com-

plerts i han de ser originals per a la formació de cambra que es presenti al premi (no poden ser reduccions

orquestrals).

- Una de les obres presentades a concurs serà una obra NO interpretada per l'alumne/a a 6è de G.M.

- El grup de cambra estarà format per alumnes del centre o per alumnes externs que no hagin acabat el Grau

Superior de Música.

- El tribunal valorarà la varietat en l'estil de les obres i la seva interpretació.

- Les proves es realitzaran durant el mes d'octubre i/o novembre de 2007

- El tribunal estarà format per tres persones (professors i/o invitats).

- El jurat podrà declarar desert el Premi per manca de nivell dels participants.

- El jurat podrà donar Mencions si ho creu oportú

Concurs per als alumnes que acaben 6è de Grau mitjà

Bases premis extraordinaris

Des del nostre Claustre hi ha preocu-pació des de fa temps per donarsuport als alumnes que acaben elsestudis musicals al Conservatori, apart de l'atenció personalitzada quecada professor dóna al seu alumnetambé en la recta final del estudis deGrau mitjà, una de les formes més

directes d'ajudar els alumnes gransés premiar el seu esforç i la trajectò-ria al llarg de tot el Grau mitjà amb laconvocatòria dels premis extraordina-ris.

Els premis tindran tres modalitats,interpretació, música de cambra i har-

monia (composició) i solament opta-ran aquells que obtinguin la qualifica-ció d'excel·lent en l'assignaturacorresponent al premi.

Esperem poder convocar la primeraedició en les tres modalitats i obtenirresultats satisfactoris.

l’oriol


2006-2007

BASES PREMI EXTRAORDINARI D'HARMONIA

- El Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa convoca el Premi Extraordinari d'Harmonia:

Composició adreçat als alumnes oficials del Centre.

- Podran participar els alumnes que havent aprovat 6è de Grau mitjà durant aquest curs, han obtingut la qualifi-

cació d'Excel·lent en Harmonia.

- Cal que presentin una composició, original i inèdita.

- Aquesta composició serà lliurada al Cap d'estudis un mes abans de la data del Premi.

- L'obra serà interpretada el dia del Premi.

- El tribunal valorarà la qualitat de l'obra i NO la seva interpretació.


- El jurat estarà format per tres persones (professors i/o invitats).

- El jurat podrà declarar desert el Premi per manca de nivell de l'obra.

- Per a la interpretació de l'obra, l'alumne/a ha de buscar els músics.


BASES PREMI EXTRAORDINARI D'INTERPRETACIÓ

- El Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa convoca el premi extraordinari d'Interpretació

musical adreçat als alumnes oficials del Centre.

- Podran participar els alumnes que havent aprovat 6è de Grau mitjà durant aquest curs, han obtingut la qualifi-

cació d'Excel·lent en la seva especialitat.

- Cal que presentin un repertori d'una durada mínima de 20 minuts i una màxima de 30.

- Aquest repertori estarà format per un mínim de 2 obres. Aquestes obres poden ser senceres o per temps com-

plerts.

- Una de les obres presentades a concurs serà una obra NO interpretada per l'alumne/a a 6è de Grau mitjà.

- El tribunal valorarà la varietat en l'estil de les obres i la seva interpretació.


- El jurat estarà format per tres persones (professors i/o invitats). Una de les tres persones del tribunal serà un

especialista de l'instrument.

- El jurat podrà declarar desert el Premi per manca de nivell dels participants.


16

l ’ o r i o l

l’orioll racons

racó de les imatges

Assaig abans del concert de Mans Unides Els nois del cor

La rateta pressumida El grup de guitarres

Esperant el concert La secció de trompes

l’orioll racons


Classe de composició amb Josep Soler

Els oboès En plena actuació

D’excursió als Ports

De calçotada a casa Andreu

18

racó dels nostres alumnesper Paula Martí

l ’ o r i o l

5è Grau mitjà6è Grau mitjà

D'esquerra a dreta: Òscar Alegre, Laura Roig, Nereida Vidiella, Sònia Abàs, Gemma Curto

D'esquerra a dreta: Anna Isabel Lázaro, Núria Albacar, Teresa Noguerón, Ivan Portolés, Eloi Roset, Guillem Tomàs, Maurici Esteller,Adrià Ripoll

l’oriol racons

(D'esquerra a dreta) 1a fila: Rubén Domingo, Andreu Roig, Paula Martí, Peregrí Portolés, Clara Llop, Kiev Portella, Elisa Huguet, InésReguero, Noèlia Lerma, Anna Sanz2a fila: Sàndal Campàs, Albert Torrent, Juan Carlos Chivas, Jordi Bonilla, Santi Ruiz, David Matheu, Gemma Freixes, Rosalia Cugat,Ivan Fosch, Isabel de Yebra, Ricardo Forner

D'esquerra a dreta: Terio Lendinez, M.Josepa Jover, DolorsMoreno, Imma Martínez


Claustre de professors

PAS

l’oriol racons

20 l’orioll racons

l ’ o r i o l

CONCURSOS

L'alumna de piano del nostre centre Carla Rallo ha estat guanyadora del primer premi al concursL'Arjau de Barcelona en la modalitat de Música Catalana del segle XX - XXI amb l'obra Encanterisde Ramon Humet. També han estat finalistes en aquesta modalitat el duo de flauta i guitarra formatper Marta Portolés i Iván Portolés.En la modalitat d’intepretació també van quedar finalistes Irene Verdaguer de trompeta i FerranTalarn de guitarra en la modalitat d’interpretació.

Per altra banda Ivan Portolés, alumne de guitarra, va guanyar el 1r premi del 2n Certamen de gui-tarra Valle Egüés que es va dur a terme el 12 i 13 de maig a Pamplona. I Ferran Talarn, alumne deguitarra també, va obtenir els premi en el concurs d’interpretació Sant Anastasi de Lleida que esva celebrar el 19 i 20 de maig.

L’AMPA INFORMA

Els membres de la nova junta de l´AMPA volem agrair l'oportunitat de col·laborar amb l'Oriol i apro-fitar per a comunicar-vos les últimes activitats que s'estan organitzant :El mes d'abril s'ha engegat l'escola de música per a pares i mares, com a experiència pilot i la veri-tat és que ha tingut molt bona acceptació. S'han format tres grups: dimarts 15,30h, divendres15,30hi dijous 20,30h. Ben segur que gaudiran amb la música com ho fan els seus fills.Durant la Setmana d'activitats vam sol·licitar al professor Carles del Ejido la realització de tres ses-sions de Gimnàstica postural per prevenir mals hàbits en l'estudi de l'instrument. Aquesta és una acti-vitat que fan habitualment alumnes de Grau mitjà , però aquesta vegada s'oferia als alumnes mésjoves. L'activitat va tindre molt bona acceptació i va resultar força interessant. També seguim col·laborant, com s'ha fet fins ara, en les sortides i en material de l'escola.Estem preparant les activitats per al curs vinent i us convidem a fer propostes i suggeriments per afer que l´AMPA sigui de tots.

NAIXEMENT

La professora de violí del nostre centreCarmen González ha estat mare d'un nen alque li posa de nom David, el mateix nom delseu pare, abans professor de clarinet delnostre centre, en David Martínez. Des d’a-questes pàgines de la revista els felicitem atots dos pel naixement del seu primer fill.

OEMUC (proves i selecció)

A les proves que es van celebrar al mes de març per al'Orquestra de les Escoles de Música de Catalunya(OEMUC), el contrabaixista Rafel Iniesta ha estat triat per aparticipar en les estades d'estiu i hivern que l'orquestra téprevistes fer el 2007 i 2008. Al nostre centre tenim altres alumnes que han quedat dereserves en aquestes proves. Felicitats a tots els que heu fetl'esforç de participar a les proves.

racó dels breus

per Rubén Domingo

2l’orioll racons


racó de l’alumne

Salutacions a tota la gent jove del Conservatori, itambé als professors:

M'han informat que he d'escriure en aquesta sec-ció, dedicada a tot el que fan els alumnes fora delConservatori sobre la música.

Hi ha moltes coses que faig relacionades amb lamúsica, fora del centre: estudiar piano, estudiarpolirítmies, així com també lectures entonades irítmiques, fer els deures d'harmonia...

No, va, ara en serio. Les coses que realment faigsón, per exemple, utilitzar programes d'edició deso per a jugar i experimentar amb paràmetres, obé per a fer mescles amb resultats sorprenents. Ide vegades, fins i tot, bons. Una recomanació,per a tothom que vulgue perdre temps com jo,pot ser l'Audacity. És un programa que es pot tro-bar fàcilment a Internet de forma gratuïta. O, sino m'heu entès, un programa freeware.

Això ha sigut tot, però com veig que hi ha pocacosa, seguiré fent línies. Una altra cosa relacio-nada amb la música és el teatre. El so en l'artdramàtic és fonamental; gràcies a ell, s'aconse-gueixen expressar els sentiments que evoca l'es-cena. La representació i la música són dos ele-ments que s'uneixen amb una harmonia perfectai que dóna com a resultat el més pur esperit delteatre... Que bonic m'ha quedat, ara que ho veigescrit.

Bé, per acabar, la música que escolto. El meugust musical és molt ampli; m'agrada el dolç i elsalat, l'amarg i l'àcid. Sempre que sigue bona,puc consumir música de tot tipus. El problema ésque cada vegada més surten grups i cantants al

mercat de forma totalment artificial. N'hi haalguns que afegeixen només una mica de pebrea un plat deliciós, aprofitant que poca gent elrecorda, però que anys enrera havia tingut moltd'èxit. També hi ha alguns que vénen amb unenvoltori de colors brillants, però quan els tastesdescobreixes que són decebedorament insípids.Uns altres, en canvi, comencen agradant, peròarriben a cansar a la tercera mossegada. Tambén'hi ha que, per sorpresa de molts, tenen un gustmés que acceptable, però que al final s'acabadescobrint que estan fets amb ingredients depèssima qualitat, dissimulats amb conservants,colorants i aromes. No m'agrada la música sintè-tica.

A mi m'agrada tot el que s'allunya d'això, i elmillor exemple és el grup d'instruments informalsLes Luthiers, que uneix una música brillantmentexecutada amb l'humor més intel·ligent. Setargentins, actualment cinc, que enguany fa qua-tre dècades que van formar el grup, han sabut ferfruir a generacions. Actors, cantants, músics quetoquen amb instruments fets per ells mateixos,sovint amb elements quotidians, obres escrites imusicades també pels mateixos integrants, unesmés de cent seixanta, que engloben tots elsestils musicals de totes les èpoques. I podriaseguir... però no, que es fa tard.

II ja està, res més. Si has pogut aguantar llegintfins aquí, t'envejo.

per Joan Vidal

David Anguera Martínez


racó del compositor

per Joan Vidal

l ’ o r i o l

Hola lectors/es de l'Oriol !! Sóc Laura, de 6è de Grau Mitjà, i aquesta vegada el racó del compositor mostrarà lapeça per a piano Els besos dels amants.

A l'aula d'ampliació d'harmonia les alumnes vam partir aquesta vegada del model compositiu de Josep Soler, elqual es basa en la utilització de l'Acord de Tristany que introdueix R. Wagner en el seu drama musical Tristany iIsolda. Aquest acord es caracteritza per ser menor amb la sèptima disminuïda i la seua sonoritat es caracteritza peltritò: aquest acord totalment nou per a l'època va fer que el preludi de Tristany i Isolda haja estat considerat com apunt de partida de l'atonalisme (o la fi de la tonalitat) en la història de la música occidental.

Una altra característica de la música de Wagner i Soler és l'ús del "leit-motiv", motiu musical que representa un per-sonatge, un sentiment, una idea... que es van repetint al llarg de l'obra de manera que hi dóna unitat i cohesió.A l'hora de composar la nostra peça natros també vam buscar un "llibret", alguna cosa que fes de fil argumental dela nostra música. En el meu cas vaig escollir el poema de J. Salvat Papasseit Els besos dels amants i vaig cons-truir leit-motivs amb algunes paraules del poema: Besos, Amants, Nit, Panteix, Temps, Crit, Gemecs, Cràter, i Oblit;que després uniria musicalment seguint el sentit global del poema. A continuació teniu el poema de J. SalvatPapasseit i la meua composició.

Laura Roig

Els besos dels amants no moren en els èxtasis:pugen com la sentor de la gespa dallada

i volen redimir la galta de la Nit.

El panteix dels amants, en la joia dels cossosque omplen d'Hum els motlles que el temps vermell engruna,

porta el cant de l'alosa fins al portal del Crit.

Els gemecs dels amants, que són parrup i cràter,rodolen fins al mur d'on penja el sec brancatge

de l'heura de l'Oblit.

ELS BESOS DELS AMANTS

2l’orioll racons



l ’ o r i o l

2l’orioll racons


Que la música exerceix un efecte en les persones, hosabem i ho hem experimentat tots. Ha estat un vehiclecultural i una via d'expressió i comunicació al llarg delssegles. Però també ha estat una eina en les cerimò-nies religioses, en les reunions socials (especialment

associada al ball), en les fes-tes populars, i últimamentfins i tot ha aparegut el con-cepte de música de fons"dirigida". Per exemple, sem-bla ser que determinats tipusde música són utilitzats enels supermercats perquèinciten a comprar. Els comer-ciants saben que si posen

música al carrer -especialment al Nadal- es crearàuna il·lusió de despreocupació i felicitat que farà queels consumidors comprin sense pensar gaire, senseremordiments econòmics.

Però una de les vessants més sorprenents de la músi-ca és la terapèutica, sovint associada a la mística ireligiosa. Des de molt aviat trobem referències aaquests aspectes. Si remuntem a l'Antiga Grècia,resulta significatiu que Apolo fos el déu de disciplinesque aparentment no tenen res a veure: la poesia, lafilosofia, l'astronomia, les matemàtiques, la música i lamedicina. Les set cordes de la lira (que sovint l'acom-panya en les seves representacions iconogràfiques)estaven relacionades amb les set vocals de l'alfabetgrec i eren utilitzades en la música terapèutica pel seusignificat místic.

Pitàgores (a qui la música occidental deu tant, ja queva descobrir les lleis físiques del so i va establir les pri-meres escales i sistemes d'afinació) ja deia que lamúsica era la "medicina de l'ànima". Va establir unparal·lelisme entre la música dels sons pròpiamentdits (audibles) i la música de les esferes (inaudibles).Aquestes teories van exercir una gran influència enTolomeu, Copèrnic, Kepler i altres astrònoms derenom. Fins i tot es van establir una escala melòdicaper a cada planeta. El cas és que Pitàgores va ensen-yar als seus deixebles a curar malalties mitjançant elssons.

Plató va comprendre la importància que la música

tenia en el desenvolupament equilibrat de l'individu iper això defenia un model d'Estat ideal que s'encarre-gués de vigilar tot tipus de música que es representa-va en escoles i teatres ja que, segons deia, existia unagran afinitat entre la música escoltada i la personalitat.A la República descriu com, per educar l'esperit bèl·licdels soldats, convé escoltar el mode dòric, mentre queel mode frigi és adient per equilibrar l'ànima, i el jònicper a festes i celebracions.

L'Edat mitjana hereta i cultiva totes aquestes tradi-cions i d'aquí neix el cant gregorià, que avui dia és uti-litzat com a una de les eines més eficaces en el trac-tament de malalties, per calmar la ment i fer que el cossegregui endorfines.

Fem un salt al segle XX i trobem doctor Alfred Tomatis(1920-2001), otorrinolaringòleg de gran reputació quees va dedicar a demostrar científicament els efectesde la música sobre les persones, i va descobrir elfamós "Efecte Mozart". Segons Tomatis," la música deMozart té, en les seves frases, ritmes i seqüències,una sensació de llibertat i rectitud que ens permet res-pirar i pensar amb facilitat; ens transmet quelcomespecial que posa en evidència el nostre potencialcreatiu i ens fa sentir com si fóssim els propis autorsdel que escoltem." Val a dir que també s'utilitzal'Efecte Mozart com a eina pedagògica per a millorarel rendiment d'alumnes amb problemes. Per últim, voldria deixar una porta oberta a una curio-sitat: un professor japonès s'ha dedicat a fotografiarels cristalls hexagonals que forma l'aigua en gelar-se.Així s'ha observat com l'aigua de les grans ciutats pre-senta una cristal·lització moltvasta, mentre l'aigua delsmanantials forma uns cris-talls de gran bellesa. Però elmés sorprenent és que,sometent l'aigua "corrompu-da" a l'audició de cançonspopulars o música clàssica,s'arriba transformar les vas-tes estructures en belles formes geomètriques. I a lainversa, belles formacions es trenquen en exposar-lesa músiques sorolloses. Així que, si els éssers humanssom un 80% d'aigua, imagineu com ens afecten elssorolls i la música dolenta !


racó de l’actualitat

per Inés Reguero

l ’ o r i o l

SOBRE ELS ELFECTES DE LA MÚSICA

2l’orioll racons

racó dels sentits


per Albert Torrent

Música i poemes per a petits monstres. Poemes de Lola Casas, música dePere Borrell i il·lustracions de Mercè Canals. Publicacions Abadia de MonserratEl baobab, la fulla de roure i la lluna de coure. Textos de Ferran Manyé,Il·lustracions de Pere Puig i música interpretada per Anna Ollet, soprano i MiyukiYamaoka, piano. Arola editors.

Aquests 2 llibres-discs, dirigits als petits, segur que captivaran a tota la família. Són peti-tes obres d'art que combinen literatura, música i dibuixos il·lustrats.A música i poemes per a petits monstres, es parla de com superar la por de manera còmi-ca. Els protagonistes són monstres clàssics com Frankenstein o Dràcula però les situa-cions en que es troben són molt divertides: per exemple,el vampir visita el dentista per-què li fa mal els ullals, i aprofita que el cura per clavar-li una bona mossegada o, en unaaltra història, un nen puja al tren de la Bruixa i aconsegueix robar l'escombra al malvatpersonatge que els atonyina a cada volta... L'estil que han triat per musicar les històries també és molt desenfadat: el cabaret i el music-hall. I baobab, la fulla de roure i la lluna de coure, és un conte que s'explica amb paraules, dibuixos i música. La músi-ca és de Haendel, Brahms, Mozart, Scarlatti, Schubert, Apel·les Mestres, entre d'altres). Un tresor també per a gau-dir tota la família.

llibre

pel·lícula

cd

Això és ritme! Direcció: Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch

Aquesta pel·lícula és el resultat d'un projecte pedagògic de l'Orquestra Filharmònica deBerlín. Una experiència d'educació musical on dos-cents cinquanta joves, aliens total-ment a la música clàssica, després d'una intensa formació, aconsegueixen ballar laConsagració de la Primavera de I. Stravinsky.En aquesta pel·lícula, veurem tot el procés de gestació d'una iniciativa de molta enver-gadura: descobrirem com treballa un gran coreògraf, Royston Maldoom; els normals altsi baixos, inseguretats, dubtes i entusiasme d'uns joves ballarins que tot just tenen la primera presa de contacte ambla música clàssica; el treball del director d'orquestra Simon Rattle al capdavant de l'Orquestra Filharmònica deBerlín en la seva primera temporada com a titular de l'orquestra... Ens trobem davant de la unió de diferents formes d'art que aconsegueix ser un producte emocionant, ple de pas-sió, respecte i vida.

I per posar-vos més en situació de la pel·lícula Això és ritme!, què millor que us escolteula Consagració de la Primavera d'Igor Stravinsky. Penseu que aquesta obra representaun moment clau en la història de la música i no absenta de polèmica, la seva estrena(l'any 1913) va ser un escàndol memorable, on la gent del públic va acabar a mastegotsi va caldre vigilància policial per poder acabar el concert. I ja que estem amb aquestballet, no us perdeu els altres dos que havia compost en anterioritat: l'ocell de foc(1910)i Petrushka(1911). Molt bona música!

28

racó dels instruments

per Inés Reguero

l ’ o r i o l

El salteri

El salteri és un instrument de percussió...bé, més exactament, de corda percutida. Quinaltre instrument és de corda percutida? El piano! I és que resulta que el salteri, queés un instrument molt antic, té un mecanisme semblant al piano. Us ho explico.

Com podeu veure a la foto, és semblant a una cítara, que és l'avantpassat de laguitarra. La cítara es tocava polsant les cordes amb els dits, al salteri es piquenamb uns martells... igual que el piano, sols que en el piano aquests martells sónaccionats mitjançant les tecles, i al salteri directament per l'intèrpret.

El salteri és un instrument que data de l'Edat Mitjana, és a dir, que té uns quantsmilers d'anys, tot i que no tants com la cítara. molt antic i va viure una etapadaurada al Barroc, és a dir, fa uns tres-cents anys.Té una sonoritat dolça i molt apreciada pels ita-lians d'aquesta època. En total sol tenir 23 sonsdiferents, anomenats ordres. Cada so (ordre) té qua-tre cordes, que poden ser de llautó (les més greus) id'acer o ferro (les agudes).

l’orioll racons

2l’orioll racons

racó dels menuts


per Clara Llop

Els petits compositors

Aquesta cançó l’han composat 2 músics de 2n d’aprenentatge avançat. Usanimeu a cantar-la?


racó del conte

per Elisa Huguet

l ’ o r i o l

- Manel !- Què vols, mare?- No miris tanta estona la tele i ves a donar un tomb.

Era un dia d'estiu, però dels que el sol encara no pica amb força. Els dissabtes i diu-menges durant el curs el Manel s'avorria sovint. Però és que quan arribava l'estiu…enca-ra s'avorria més. No era com la resta de nens.

Era un noi de vuit anys molt intel ligent i molt treballador. Feia els deures d'escolaamb un tres i no res. Li encantaven les mates i la llengua. La seva mare havia inten-tat durant els estius apuntar-lo a activitats relacionades amb el deport però el proble-ma és que vivia als afores del poble, en una granja que tenien els seus pares, i cadavegada que havia de fer alguna cosa, els pares havien de dur-lo amb cotxe.

Els seus pares treballaven tota la setmana, i tenien molta feina. Li havien comprat unabici, amb la que anava per aquells caminals amunt i avall. La veritat és que el llocon vivia li agradava molt. Hi havia camps de blat, petites sèquies on caçar granotes,camins nous per explorar…Els pares sempre li havien dit que era un luxe poder viureen un lloc apartat de la contaminació acústica i de l'estrès d'una ciutat. També teniauna cometa, un gos…aquest sí que li feia companyia…! Però ell a l'estiu s'avorria.

La seva mare va entrar a la sala on estava el Manel i es va asseure al seu costat.Manel, fill meu, hauries de trobar alguna cosa a fer que t'omplís l'ànima….Vés a donarun tomb, a veure si se t'acudeix alguna cosa per a fer aquest estiu…

El contrabaixista

3l’orioll racons


Aquell dia, el Manel va sortir arrossegant els peus i mirant al terra. Només comen-çar a passejar va agafar del terra una petita fusta d'uns 7 centímetres de llarg i del'amplada d'un dit, que havia degut pertànyer a alguna de les caixes que usaven elspares. Va emprendre el camí que més sovintejava, i que donava a un petit rierol en elque sempre que arribava posava els peus per a refrescar-se.

Se sentia trist. Volia fer alguna cosa que l'omplís, amb la que pogués gaudir en com-panyia dels amics. Es va asseure a la petita gespa fresca que hi havia tocant al rie-rol…Pensava i pensava…Es va quedar mirant el pal que tenia a les mans…alguna cosaque l'omplís l'ànima, li havia dit la mare…- Ja està! Ja ho tinc! Amb el pal a lamà va sortir esparverat de l'aigua i va córrer cap a casa.

- Mamaaa! Papaaaa! Veniu, que us he d'explicar una cosa!

Va arribar que no podia ni parlar de tant córrer. La mare i el pare van deixar lestasques i van escoltar al Manel.

- He trobat una cosa que fer no només durant aquest estiu, sinó per a tota la vida.Té ànima, crec que m'agradarà tant que m'omplirà i podré tocar i gaudir amb els amics!Vull ser contrabaixista!!!

A l'escola li havien explicat al Manel els diferents instruments musicals. Els de cordatenien una petita peça a dins del cos de l'instrument, que era molt semblant al pal queportava feia una estona a les mans. Es deia ànima, perquè era la que connectava el soproduint la ressonància de la caixa. La música sempre li havia agradat molt, i a l'es-tiu podria també anar a les colònies musicals amb la resta de companys de l'escola demúsica. Se li havia acabat l'avorriment!


racó dels passatemps

per Ricardo Forner i Albert Torrent

l ’ o r i o l

Poseu el nom d'aquestes imatges. Com a pista, cada parella rima entre si.

SUDOKU MUSICAL

PARELLES DE RIMESSD

K

3l’orioll racons


En aquest llistat, hi ha escrits els cognoms de vuit compositors del segle XX que es van caracteritzar per larecerca de nous llenguatges musicals, allunyant-se de la tonalitat. Estan escrits en un idioma nou on cada sím-bol correspon a una lletra del nostre alfabet. A veure si sou capaços de desxifrar aquest nou idioma i descobriuquins compositors hi ha amagats.

COMPOSITORS CONTEMPORANIS

Solucions dels passatemps anteriors

- Els instruments de la sopa de lletres eren: clarinet, flauta, oboè, saxo, trompeta, trombo, trompa, violí, viola, con-trabaix, violoncel, guitarra, piano, fagot, veu, percussió.

- Els instruments del nou alfabet eren: flauta, oboè, piano, viola, clarinet, guitarra, tuba, trompeta, trombó, trom-pa, bandoneó i triangle.

- Les parelles de rimes eren: fusa-cornamusa, regulador-esquiador, piano-vano, tercera-galera, metrònom-astrò-nom, pandereta-ruleta, sostingut-puput.

Trobareu les solucions dels passatemps al proper número.

34

racó del coneguem a ...

per Clara Llop

l ’ o r i o l

PLATS PREFERITSM'agrada la "cuina mediterrània", depenent del temps que tinc,gaudeixo de plats senzills o més elaborats, els preferits són:les ensalades variades, la verdura, la carn i el peix rostits, lapaella, el marisc, la fruita madura, dono prioritat a la qualitat delsaliments, dono importància a l'oli per condimentar. És importantper a mi poder compartir els àpats i gaudir-los en companyiade la meva família i dels amics.

AFECCIONSEn tinc moltes, o millor dit, hi ha moltes coses que m'agrada fer,procuro trobar temps per fer allò que em fa sentir bé. Vaig a tots els concerts que puc,visito exposicions de pintura, visito museus, m'interessen els estils arquitectònics,especialment el romànic i el gòtic, també trobo intel·ligents i atractius, alguns edificisdissenyats per arquitectes actuals, m'agrada visitar-los , destacaria entre d'altres, laTorre Agbar de l'arquitecte Jean Novelle, a Barcelona, el Museu Gugengein de FrankO. Chery a Bilbao, i el Mercat de Sta. Caterina d'Enric Miralles a Barcelona.Per altra banda, també necessito la natura molt a prop, necessito sortir al camp, m'a-grada el sol, el mar, passejar per la platja, la màgia de les nits d'estiu, etc...

LLIBRES QUE T'AGRADINM'agraden molt els llibres de Gabriel José García Márquez, em va atrapar el "realisme màgic" en "Cien años desoledad". Sóc aficionada als Bets Sellers històrics/ficció com "Los pilares de la tierra" de Ken Follet. D'autors delpaís, ara estic llegint " La ciudad sin tiempo" d'Enrique Moriel i els propers llibres a llegir són " La clau Gaudí"d'Esteban Martín i Andreu Carranza i "Un home de paraula" de l'escriptora Imma Monzó. Vull destacar els llibresde Manel Ollé, tots, em captiva la seva sensibilitat, i l'estima que l'autor transmet pel nostre territori.

MÚSICA QUE ESCOLTESGaudeixo escoltant molts tipus de música, tot i així tinc especial predilecció per la música simfònica, per a piano il'òpera. Destacaria a molts compositors, però en aquests dies escolto preferentment, Brahms, Chopin iRachmaninoff. Fa pocs dies vaig escoltar les Suits núm 1 i 2 per a violoncel de J. S. Bach interpretades per MstislavRostropòvitx, vaig sentir profunda admiració, nostàlgia i reconeixement per un extraordinari músic. En aquest puntva el record per als qui ja no estan amb nosaltres.També hi ha moments per escoltar música més "lleugera", grans i boniques veus del Pop internacional com BarbaraStreisand, Noa o Norah Jones, la seva música és especial, també Elthon Jhon, o Sting són perfectes i en els seusdiscos sempre es pot descobrir quelcom nou. Segueixo emocionant-me en les cançons de Joan M. Serrat, de LluísLlach, de Maria del Mar Bonet. I em commou especialment escoltar la música que fan els meus fills.

PEL·LÍCULES PREFERIDESDues pel·lícules que recordo molt són: "La vida es bella" de Roberto Benigni i " El pianista" de Roman Polansky.

LLOC DE VACANCESFins ara les meves vacances han estat condicionades per les necessitats familiars, he buscat llocs tranquils enindrets bonics. M'agrada el País Basc. Avui el lloc ideal per les vacances seria La Toscana (Itàlia) o també LaProvença (França).Que tingueu un bon estiu i unes reparadores vacances. Desitjo que allò que us il·lusiona es vagi concretant ipugueu fer realitat els vostres projectes.

M. Josepa Jover Miró

Lloc i data de naixement:Tortosa, 2 de octubre de 1953Lloc de residència:Tortosa

l’orioll racons

3l’orioll racons


racó de les noves tecnologies

per Xavier Llorach

En propers números de l'Oriol, anirem fent un repàsper la història de la música electrònica. Aquí us endeixo la primera entrega.

IntroduccióLa nostra historia podria començar l'any 1.000 desprésde Crist, però la música electrònica encara estava molt"verda" llavors, i segurament, era per la falta d'instru-ments electrònics, seqüenciadors i amplificadors,encara que la raó principal, la podríem trobar en quèningú no s'havia preocupat d'inventar l'electricitat.Per això, els primers vuit segles i mig de la nostra his-toria, són un miserable catàleg de generacions perdu-des de potencials "Schaeffer's", "Boulez's","Messiaen's", "Varèse's", etc... i tot per no disposar d'undecent sintetitzador a pedals o d'un PC arrossegat percavalls.Per tant, anirem de pressa fins a finals del segle XIX,una època de ciència i invencions sense igual a la his-toria. Els trens creuaven els continents, els enormesdirigibles poblaven els cels, els vaixells de vapor nave-gaven l'oceà i el món ja se n'havia adonat del bona quepodria ser l'electricitat. Tan sols faltava esperar unamica fins a poder escoltar els primers 'pips'...

Musical TelegraphEl primer instrument electrònic, com a tal, va ser elMusical Telegraph, dissenyat a principis de la dècadade 1870 per Elisha Gray. Aquest personatge, un homeinquiet i amb una visió preclara d’un futur tecnològic, vaestar a punt de ser l'inventor del telèfon. En realitat,Gray va voler patentar idees semblants a les que va ferfamós a Alexander Bell però, per desgràcia, Alexanderva ser una mica més matiner i va registrar els seusplans ¡una hora abans i el mateix dia que la seva com-petència! El destí li havia jugat una mala passada. Amb la seva gran ambició frustrada, Gray es va dedi-car a d'altres idees que l'havien mantingut distret, entreles que hi havia innombrables experiments relacionatsamb una banyera plena d'aigua i un violí sense cordes;tot i això, amb el temps va acabar per idear, dissenyari produir el primer instrument elèctric basat en unoscil·lador(1). El mecanisme consistia en un senzillteclat com el d'un piano, des del que es disparaven elsoscil·ladors. Avui en dia aquest concepte és la base detots els sintetitzadors. Per desgràcia, les complicacionsen la creació d'un sol oscil·lador que pogués generar

diferents notes (control variable del to), van dissuadir alnostre amic Elisha, que tan sols va ser capaç d'afinarcada oscil·lador en un to fix. Llàstima�

Problemes de polifoniaEl resultat final va ser que, com molts dels primitius ins-truments electrònics, el Musical Telegraph es va cons-truir mitjançant l'ús d'un oscil·lador independent per acada nota del seu teclat d'una mica més de dos octa-ves. En aparença, existia una solució senzilla per alproblema de la polifonia, que consistia en assignaroscil·ladors individuals a cada nota. El resultat, però,no va ser ni molt menys l'esperat. Tot i que en teoriaens oferia un so més ric, aquesta opció implicava queels instruments estiguessin limitats a un petit teclat pera reduir la seva grandària i cost.Encara que el Musical Telegraph no hagués aconseguitimmortalitzar el nom de Gray, va ésser un instrumentd'importància fonamental per a la història de la músicaelectrònica. Tots els elements clàssics del disseny delsintetitzador (tecles, oscil·ladors i una complerta car-cassa de fusta) quedaren establerts quasi 100 anysabans de l'era del sintetitzador. Gray es va emportar degira el seu Musical Telegraph pels EE.UU. durant 1876i 1877, fet que provocà la concurrència de grans multi-tuds allà per on anava. Sols hi va haver una cosa queli va impedir llençar un àlbum, i arrasar en les llistes devendes: encara no s'havia inventat un suport decentd'enregistrament.

(1) Oscil·lador: en electrònica, és un circuit capaç deconvertir l'electricitat en una corrent que varia de formacontínua. Aquestes oscil·lacions, poden ser sinodals,quadrades, triangulars, etc...

Bé, fins aquí el primer tast. En la propera entregaconeixerem a Edison i el seu fonògraf, i un instrumentgegantí, anomenat Telharmonium.

Fins aviat i bon estiu!

Història de la música electrònica I

L’O

RIO

L.

AR

TIC

LE

S I

RA

CO

NS

JU

NY

20

07

I M AT G E S P E R A L R E C O R D

Documents

ORIOL JUNY 37:ORIOL JUNY 37.qxdsae.altanet.org/houmuni/web/cmto/media/upload/pdf/37... · 2008-07-21 · Efectivament, l'Oriol és el nom del palau on està situada l'Escola i Conservatori