ORLES 2009

2

Benvolugudes famílies, professorat i autoritats,Benvolguts/es exalumnes,

Ens plau, a partir d’ara mateix, d’anomenar-vos així: exalumnes. Heu arribat al final de la vostra trajectòria acadèmica en el nostre institut i ens hem d’acomiadar. Quant records, quants moments, bons i no tan bons, que heu compartit, que hem com-partit, i que de ben segur quedaran per sempre en la vostra i en la nostra memòria. Hem d’agrair-vos la feina i l’esforç posats en l’estudi.

És un dia de felicitació i alegria també per a les vostres famílies: vosaltres, pares i mares, padrins i padrines, sabeu més bé que ningú que el camí no ha estat de flors i violes, sabeu què costa empènyer i fer tirar endavant un jovent com el dels nostres dies. Però ara podeu estar satisfets i segurs que l’esforç, el patiment, els disgustos, les enrabiades, tenen una merescuda recompensa i són motiu de joia avui. Enhorabona, doncs, a tots els papes i mames!

Segurament, tots plegats ara entenem molt més bé la tasca àrdua i constant que classe rere classe, tri-mestre rere trimestre, curs rere curs, els i les profes de l’insti us hem demanat. No és una tasca fàcil. Hem de reconèixer-los, per tant, aquesta dedicació posada en la vostra instrucció, en la vostra educa-ció. Sense la seua constància, tenacitat i il·lusió no fóra possible el vostre camí cap a la sapiència, cap al civisme, cap a la maduresa. En nom de tota la comunitat educativa ens cal felicitar-los i encoratjar-los a continuar. Gràcies, professors i professores, per la vostra empenta!

En aquesta alegre jornada, ens recordem també d’agrair molt sincerament el suport que el centre ha rebut i rep de manera efectiva de l’AMPA, de la seua junta i del seu president, Sr. Pere Boleda. Cal que siguem molt conscients que sense aquest ajut i caliu, que no és només econòmic sinó sobretot de ganes i disposició personals, trobaríem a faltar una colla d’activitats i recursos en el centre. Us ho agra-ïm, doncs, molt honorable president de l’AMPA!

Estenem les felicitacions d’un dia com avui a totes les institucions que d’una o altra manera col·laboren amb l’institut, i de manera molt destacada al con-sistori municipal de Bellpuig, al seu regidor d’Edu-cació i al seu alcalde, Sr. Ramon Jounou. Aquesta col·laboració ens permet d’afermar cada vegada més la vigència, el sentit i la vitalitat d’una zona educativa a cavall de dues comarques, però amb uns pobles i viles units a l’entorn del caliu projectat des del nostre institut.

No se’ns escapa a cap dels assistents que el comiat d’avui té, a més a més, un altre gran protagonista i un fort regust de nostàlgia i enyorança. Efecti-vament, aquesta és l’última festa de les Orles que fem amb el vell edifici històric de l’institut encara dempeus. Ja haureu notat, en entrar en aquest gimnàs remodelat, que hem passat del color verd pistatxo al color blau cel. Els canvis, el curs vinent, encara seran més notoris: ja no tindrem l’embalum físic del vell edifici vetllant l’entrada de Bellpuig des de l’any 1970. Hauran estat justament 39 anys de servei a les nostres viles i a nombroses generacions del nostre jovent. Ens cal recordar-nos i ésser agraïts amb els homes i dones que al seu moment van apostar per aixecar, amb una visió de futur encomiable, un edifici singular i modern i adaptat a les necessitats educatives d’aquells anys. Sense aquell agosaradament, perquè fou això un agosarament i una aposta, ja que Bellpuig no és capital de comarca ni una vila de les grans –i llavors encara menys-, sense aquell agosarament i aquella aposta per l’educació, avui no podríem ni somiar a disposar d’un edifici nou, també singular i modern, més gran, amb més bones instal·lacions, el qual ens ha de permetre encarar els reptes educatius del present, a partir del setembre vinent. Adéu-siau i gràcies, vell edifici de l’IES! Benvingut i bona sort, nou institut!

La nostra societat sovint sol ser crítica amb l’admi-nistració pública, a vegades de ben segur amb raó. En aquest cas, ens cal reconèixer l’esforç econòmic i la voluntat d’haver tirat endavant amb aquest

SALUTACIÓ

COMIAT

Endreça de comiat a la Promoció 2007-09

3

projecte, i aprofitem la presència de la nostra ins-pectora, Sra. M.Carme de Andrés, per transmetre-li aquest agraïment perquè el faci extensiu a les autoritats educatives corresponents.

Més important encara que el comiat d’un edifici, enguany encara en festejarem (o potser caldria dir en plorarem) un altre, de comiat. I aquest sí que ens deixarà un buit molt difícil d’omplir. D’aquí a un mes mal comptat, arribarà la feliç jubilació d’una professora de FQ que ben jove, l’any 1976, es va incorporar al nostre institut i que n’ha estat professora, al peu del canó, durant 33 anys, i també directora. Tota una vida de dedicació a la docència, en la qual més enllà dels continguts i ensenyances transmesos a centenars de joves, destaquen l’aten-ció pacient, la veu calmosa, el respecte absolut, el treball callat i persistent, cap als alumnes. Sens dubte, un valuós i immens magisteri docent, que és el que de debò dóna sentit a un institut, més enllà de les parets que en poden tombar i tornar a refer. És l’esperit de les persones, és l’esperit de la Maria Llum Miralles. Permeteu-me que, en nom de tots, la felicitem i li dediquem un fort aplaudiment, que vol resumir i significar la nostra més alta gratitud i reconeixement. Enhorabona per l’alegria de la jubilació i, des de fa ben poc, per l’estrena de la categoria de jove padrina! T’hi trobarem a faltar, a les aules!

En fi, exalumnes, ja no sou aquells noiets i noie-tes que vàreu entrar fa sis anys al vell institut de Bellpuig. Ara ja sou joves fets i drets, i tot i l’èxit que avui festegem encara us queda molt camí per recórrer. Però amb una notabilíssima diferència amb el que fins ara heu fet: cada cop més haureu de fer via solets, per vosaltres mateixos, sense profes a qui queixar-se o sense papes i mames per fer el ploricó. Us demanem, com a últim recurs,

que sigueu valents, que tingueu coratge de seguir cadascú el vostre camí, que no serà fàcil, que hi trobareu obstacles i frustracions, però no hi defalliu. Vostre és aquest futur, aquest camí, el personal, el professional i el col·lectiu de tots nosaltres.

Deixeu-me que us ho digui amb algunes estrofes d’un poema que dibuixa aquest camí de la vida com un poema que s’ha d’anar construint dia a dia:

L’ODA INFINITA, de Joan Maragall (1895)

Tinc una oda començadaque no puc acabar mai;dia i nit me l’ha dictadatot quant canta en la ventada,tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesaentre ensomnis d’amor pur;decaiguda i mig malmesa,joventut me l’ha represa amb compàs molt més segur.(...)

Ja no sé com començava ni sé com acabarà,perquè tinc la pensa esclavad’una força que s’esbravadictant-me-la sens parar.(...)

Sols desitjo, per ma glòria,que si algú aquesta oda sap,al moment en que jo mòria,me la diga de memòriamot per mot, de cap a cap.

Us desitgem que continueu escrivint amb lletra clara i neta aquesta oda de la vostra vida.

Enhorabona i fins a sempre!

Josep M. Mir,Director

Bellpuig, 29 de maig de 2009

IES LO PLA D’URGELL / XXI Promoció Batxillerat / 2007-2009

4

DEDICATÒRIES

DELS ALUMNES

5

DEDICATÒRIES

DELS ALUMNES


6

DEDICATÒRIES

DELS ALUMNES

7

DEDICATÒRIES

DELS ALUMNES


8

DEDICATÒRIES

DELS ALUMNES

9

DEDICATÒRIES

DELS ALUMNES


10

ELS NOSTRES

RECORDS

Els nostres primers anys junts

11

BORMIO

Indimenticabile


12

COSTA BRAVA Molt tocats per la tramuntana!

13

PARÍS

París mon amour!


14

BARRUERA Camins, somnis i promeses

15

MADRID

Love is in the air!


16

ELS NOSTRES

RECORDS Una mica de tot!

17

ELS NOSTRES

RECORDS

Per nosaltres!


18

Ciències! CLASSE 91

19

CLASSE 91Lletres!

20

And how we laugh and how we smile, and how this world was yours and mine, and how no dream was out of reach. I stood by you, you stood by me Viu la vida

i no deixis mai de somiar Nunca dejaré de querer ver vuestras caras Love is in the air everywhere I

look around Pasamos mil histórias siempre juntos y hasta ahora Llençat cada instant és únic,

no es repetirà Sempre i per sempre Recordando viejos sueños que juramos alcanzar, cien promesas que decían:

“nunca nos separarán” No dejemos que al marchar el tiempo borre esta amistad Vam deixar-ho tot el cor encès pel

món CLASSE’91 Hem viscut un llarg viatge, però encara ens queda coratge per avançar Hem rigut, també hem plorat. Hem parlat, també hem callat.

Hem lluitat i hem fracassat. Però encara ens queda coratge, un altre dia ha començat No és seNzill saber cap oN has de marxar,

preN la direcció del teu cor Els teus somnis t’estan esperant, ves no dubtis més abraça’ls Knocking on heaven’s

door Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte There will always be a place

for us for all my life Vuelve a sonreir, recordar París Hi ha tantes coses a fer, llocs per recordar i ens queda tan poc... Per molts camins que tom-

bis sempre n’hi haurà milers per tornar! Tresors que caben a la mà _ESA CLASSE’91,,molt més que una

classe! And how we laugh and how we smile, and how this world was yours and mine, and how no dream was out of reach. I stood by you, you stood by me Viu la

vida i no deixis mai de somiar Nunca dejaré de querer ver vuestras caras Love is in the air everywhe-

re I look around Pasamos mil histórias siempre juntos y hasta ahora Llençat cada instant és

únic, no es repetirà Sempre i per sempre Recordando viejos sueños que juramos alcanzar, cien promesas que de-

cían: “nunca nos separarán” No dejemos que al marchar el tiempo borre esta amistad Vam deixar-ho tot el cor en-

cès pel món CLASSE’91 Hem viscut un llarg viatge, però encara ens queda coratge per avançar Hem rigut, també hem plorat. Hem parlat, també

hem callat. Hem lluitat i hem fracassat. Però encara ens queda coratge, un altre dia ha començat No és seNzill saber cap oN has de

marxar, preN la direcció del teu cor Els teus somnis t’estan esperant, ves no dubtis més abraça’ls Knocking

on heaven’s door Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte There will always be

a place for us for all my life Vuelve a sonreir, recordar París Hi ha tantes coses a fer, llocs per recordar i ens queda tan poc... Per molts camins

que tombis sempre n’hi haurà milers per tornar! Tresors que caben a la mà _ESA CLASSE’91,,molt

més que una classe! And how we laugh and how we smile, and how this world was yours and mine, and how no dream was out of reach. I stood by you, you stood

by me Viu la vida i no deixis mai de somiar Nunca dejaré de querer ver vuestras caras Love is in

21

And how we laugh and how we smile, and how this world was yours and mine, and how no dream was out of reach. I stood by you, you stood by me Viu la vida

i no deixis mai de somiar Nunca dejaré de querer ver vuestras caras Love is in the air everywhere I

look around Pasamos mil histórias siempre juntos y hasta ahora Llençat cada instant és únic,

no es repetirà Sempre i per sempre Recordando viejos sueños que juramos alcanzar, cien promesas que decían:

“nunca nos separarán” No dejemos que al marchar el tiempo borre esta amistad Vam deixar-ho tot el cor encès pel

món CLASSE’91 Hem viscut un llarg viatge, però encara ens queda coratge per avançar Hem rigut, també hem plorat. Hem parlat, també hem callat.

Hem lluitat i hem fracassat. Però encara ens queda coratge, un altre dia ha començat No és seNzill saber cap oN has de marxar,

preN la direcció del teu cor Els teus somnis t’estan esperant, ves no dubtis més abraça’ls Knocking on heaven’s

door Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte There will always be a place

for us for all my life Vuelve a sonreir, recordar París Hi ha tantes coses a fer, llocs per recordar i ens queda tan poc... Per molts camins que tom-

bis sempre n’hi haurà milers per tornar! Tresors que caben a la mà _ESA CLASSE’91,,molt més que una

classe! And how we laugh and how we smile, and how this world was yours and mine, and how no dream was out of reach. I stood by you, you stood by me Viu la

vida i no deixis mai de somiar Nunca dejaré de querer ver vuestras caras Love is in the air everywhe-

re I look around Pasamos mil histórias siempre juntos y hasta ahora Llençat cada instant és

únic, no es repetirà Sempre i per sempre Recordando viejos sueños que juramos alcanzar, cien promesas que de-

cían: “nunca nos separarán” No dejemos que al marchar el tiempo borre esta amistad Vam deixar-ho tot el cor en-

cès pel món CLASSE’91 Hem viscut un llarg viatge, però encara ens queda coratge per avançar Hem rigut, també hem plorat. Hem parlat, també

hem callat. Hem lluitat i hem fracassat. Però encara ens queda coratge, un altre dia ha començat No és seNzill saber cap oN has de

marxar, preN la direcció del teu cor Els teus somnis t’estan esperant, ves no dubtis més abraça’ls Knocking

on heaven’s door Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte There will always be

a place for us for all my life Vuelve a sonreir, recordar París Hi ha tantes coses a fer, llocs per recordar i ens queda tan poc... Per molts camins

que tombis sempre n’hi haurà milers per tornar! Tresors que caben a la mà _ESA CLASSE’91,,molt

més que una classe! And how we laugh and how we smile, and how this world was yours and mine, and how no dream was out of reach. I stood by you, you stood

by me Viu la vida i no deixis mai de somiar Nunca dejaré de querer ver vuestras caras Love is in

22

DEDICATÒRIES

DELS

PROFESSORS

23

DEDICATÒRIES

DELS

PROFESSORS


24

DEDICATÒRIES

DELS

PROFESSORS

25

Departaments de Ciències i Física i química. Josep M. Mas, M. Llum Miralles, Sergi Palou, Ricard

Cuxart, Lluís Masip i Josep M. Aparicio

Departament de Psicopedagogia-Aula d’acollida. Núria Sans, Cristina Morell i Pere Bosch

Departament de Català: Josep M. Mir, Ramon Miró, Joan Cornudella, Eduard Roure, Montse Olivart

Departament de Castellà: Montalbà Bellart, Sílvia Torres, Ester Castellà

Departament de Tecnologia: Antoni Berbel, Magda Quer, Núria Escolà i Ramon Graells

Departament de Llengües Estrangeres: Iolanda Barbé, Titos Petinal, Cristina Núñez, Mercè Baró, Pili

Cornella, Mercè Balcells

ELS NOSTRES

PROFESSORS


26

Departament de Dibuix i Música. Carme Albareda, Alejandro Latorre i Maite Castells

Departament d’Història. Josep M. Planes, Xavi Badia, Jaume Llanes, Quim Capdevila, Josep M. Farré, Guillem Closas i Pere Bosch

Departament de Matemàtiques: Josep M. Vilalta, Montse Siscart, Magda Clavera, Montse Córdoba i

Palmira Ortiz

Departament de Llatí i Grec. Mercedes Molinero

Departament d’Educació Física: Anna Chalons i Jaume Capdevila

Departament de religió i ensenyaments alterna-tius. Josep Mª Farré, Rosa Pijuan, Iolanda Barbé,

Xavi Badia i Pere Bosch

ELS NOSTRES

PROFESSORS

27

PERSONAL

D’AMINISTRACIÓ

I SERVEIS


28

And how we laugh and how we smile, and how this world was yours and mine, and

how no dream was out of reach. I stood by you, you stood by me Viu la

vida i no deixis mai de somiar Nunca dejaré

de querer ver vuestras caras Love is in the air

everywhere I look around Pasamos mil históri-as siempre juntos y hasta ahora Llençat

cada instant és únic, no es repetirà Sempre i per sempre

Recordando viejos sueños que juramos alcanzar, cien promesas que decían: “nunca nos separarán” No dejemos

que al marchar el tiempo borre esta amistad vam deixar-

ho tot el cor encÈs pel mÓn CLASSE’91 Hem viscut un

llarg viatge, però encara ens queda coratge per avançar Hem rigut, també hem

plorat. Hem parlat, també hem callat. Hem lluitat i hem fracassat. Però

encara ens queda coratge, un altre dia ha començat no És senzill

saber cap on has de marxar, pren la direcciÓ del

teu cor Els teus somnis t’estan esperant, ves no dubtis

més abraça’ls Knocking on heaven’s door Que no

te vaya bonito, que te vaya de muerte

There will always be a place for us for all my life Vuelve a sonreir, recordar París Hi ha tantes coses a fer, llocs per recordar i

ens queda tan poc... Per molts camins que tombis sempre

n’hi haurà milers per tornar! Tresors que ca-ben a la mà _ESA CLASSE’91,,molt més que una classe!

Documents

ORLES 2009