P L A D E C O N V I V È N C I A I C O E D U C A C I Ó

PLA DE CONVIVÈNCIA

I COEDUCACIÓ

PLA DE CONVIVÈNCIA I COEDUCACIÓ

1- INTRODUCCIÓ Un Pla de Convivència està adreçat a analitzar i reflexionar sobre la convivència en un centre educatiu, amb la finalitat de facilitar-la. Aquest document ha d'estar obert a tots els agents de la Comunitat Educativa: professorat, alumnat i pares i mares.

Els dos eixos cabdals d’aquest Pla de Convivència són, primer, explicar allò que ja s’està fent en el nostre centre en matèria de convivència (per exemple, formar equips de mediació amb alumnes i professors). I segon, presentar els objectius i les actuacions que es volen acomplir a curt i mitjà termini en aquest tema. Com a membres de la comunitat escolar, tots vivim i patim en un moment o altre situacions de conflicte, i per això cal que sapiguem identificar i desglossar, i que actuem de forma coordinada. Tanmateix, per bé que es puguin determinar i consensuar unes directrius, el centre que ha d’aplicar aquest Pla ha de sentir-se lliure per adequar-les al dia a dia i a cada cas en concret.

Respecte a la situació actual de la convivència, el nostre institut té un grau de convivència prou acceptable sense que puguem negar l’existència d’alguns casos aïllats de conflictivitat. En general, el clima del Centre és positiu i el sistema de relacions en tots els sectors: professorat, alumnat i personal administratiu i de serveis (PAS), tant a dins de cada sector com entre ells és correcte i respectuós.

El tipus de conducta problemàtica més freqüent correspon generalment als alumnes dels tres primers nivells de l’ESO i té a veure amb incompliments de deures o vulneració de drets de caràcter lleu. Aquests comportaments s’esmenen fonamentalment a través del diàleg i l’aplicació de les correccions que el ROF contempla per a aquests casos. Podem destacar-ne les següents situacions: comportaments a l’aula, que impedeixen el desenvolupament normal d’algunes classes, alumnat amb falta d’interès per les matèries que s’imparteixen, alumnat que no porta el material necessari a classe, alumnat repetidor desmotivat i amb retard escolar, entre d'altres.

També es donen situacions una mica més complexes, com apropiacions indegudes o agressions entre alumnes i alguna amenaça al professorat, no significatives quantitativament però sí prou importants per la qualitat del fet, la pèrdua de temps, la distracció de la tasca educativa i el nerviosisme i la preocupació que ocasionen. Per tant, és important destacar que la integració de l’alumnat a nivell social dins l’institut és també de màxima importància des del punt de vista de la convivència.

1


2- MARC NORMATIU 2.1. El recorregut històric d’aquest document és el següent:

Al curs 2011-2012, l’equip directiu i la cap del departament d’orientació acorden actualitzar el Pla de Convivència d’acord amb els criteris següents:

1) Basar-se en el Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB Núm. 187 de 23-12-2010).

2) Desenvolupar el punt referent a la prevenció, tot aportant les activitats afavoridores de la convivència que ja s'apliquen i que es troben en el Pla d’Acció Tutorial.

3) Assumir preferentment, davant dels conflictes, la via de la integració en lloc de la d’exclusió. Això comporta aplicar el model de mediació, en funció de la situació particular en què es troba l’institut respecte a la formació i el desenvolupament d’aquest model.

4) Fer el seguiment, l’actualització i el compliment del Pla de Convivència en els cursos vinents

Al curs 2012-2013 es procedeix a la revisió i actualització d’aquest Pla, tenint molt present entre altres documents, l’esmentat BOIB Núm.187 de 23 de desembre de 2010, sobretot pel que fa a: :

- Regular els drets i els deures dels alumnes. - Promoure i desenvolupar mesures i recursos per fomentar la convivència escolar, així com

per prevenir i gestionar conflictes. - Fixar les normes de convivència que s’han d’observar als centres docents i els mecanismes

de correcció de les conductes contràries a aquestes normes o que les perjudiquen greument.

També en relació a aquest Decret, s’ha de remarcar com a important que la formació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i en l’exercici de la tolerància dins els principis democràtics de convivència és un dels objectius que han de definir el sistema educatiu.

En aquest mateix Decret 121/2010, igualment es parla dels deures dels alumnes, tot destacant-ne:

a) Deure de participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d’un clima d’estudi adequat al centre.

b) Deure de respectar el projecte educatiu o el caràcter propi del centre, així com les seves normes d’organització, convivència i disciplina, d’acord amb la legislació vigent.

c) Deure de complir les normes de convivència del centre recollides en el reglament d’organització i funcionament.

L’article 27.2 de la Constitució preveu que l’educació ha de tenir per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de la convivència i al drets i les llibertats fonamentals. Igualment, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), configura

2


la convivència com un principi i com un fi del sistema educatiu i recull, com a elements que la inspiren, la prevenció del conflicte i la resolució pacífica d’aquest.

La LOE i la LOMCE, als articles 121.2 i 124.1 i 124.2, incorpora competències dels òrgans de govern dels centres docents a través de les quals es vol fer efectiva la convivència als centres, la protecció contra la violència de gènere, la igualtat efectiva entre homes i dones, i el respecte als drets i les llibertats fonamentals.

Un Pla de Convivència està adreçat a analitzar i reflexionar sobre la convivència en un centre educatiu, amb la finalitat de facilitar-la. Aquest document ha d'estar obert a tots els agents de la Comunitat Educativa: professorat, alumnat i pares i mares.

Al curs 2017-2018, s’engega una nova revisió del Pla, que haurà d’incloure la coeducació. L’equip directiu i la comissió de convivència van decidir que primer de tot s’ha de conèixer bé la realitat del centre i per això dissenyen i passen qüestionaris a tots els sectors de la comunitat educativa. Els resultats, amb gràfiques i anàlisis es fan públics durant el curs escolar següent.

2.2. Bases normatives del Pla actual

● Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.

● Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB núm.: 187 de 23 de desembre de 2010).

● Protocol de detecció, comunicació i actuacions per a alumnes transsexuals i transgènere als centres educatius de les Illes Balears.

● Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar de les Illes Balears. Direcció General d'Innovació i Comunitat Educativa

3- CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE EDUCATIU L’IES Josep Maria Llompart es troba a Palma, al barri del Camp Rodó i acull alumnat de diferents indrets. A més es deixa sentir l’efecte de la immigració sobretot de països hispanoamericans i de l’est d’Europa. L’oferta educativa és diversa: Educació Secundària Obligatòria; totes les modalitats de Batxillerat, i dues branques de Formació Professional, la d’arts gràfiques i la de sanitat, amb diversos cicles de grau mitjà i superior, a més d’una FP bàsica. El nivell sociocultural mitjà-alt d’una important proporció del nostre alumnat ens permet fer participar les seves famílies de l’esperit d’aquest Pla de Convivència i demanar-los suport i ajudes concretes; això, a més, ens serveix sovint de font de recursos per treballar objectius concrets. Fins ara, les col·laboracions obtingudes han estat molt profitoses i s'ha de seguir en aquesta línia de cooperació entre família i escola, sempre que es respectin les competències de cada part.

3


El Pla de convivència del nostre centre pretén tenir una visió constructiva i positiva, per la qual cosa les seves directrius i actuacions intentaran anar encaminades més a l’aprenentatge o al reforçament de comportaments responsables, que a la correcció de conductes inadequades. Això no vol dir que aquestes conductes deixaran de tenir el tractament que precisen, sinó que el gruix de la inversió en temps i esforç es destinarà a la instauració d’hàbits i d’actituds que beneficiïn directament o indirectament la convivència, de manera preventiva i com a estratègia de millora

En general, clima de convivència en el centre no és dolent. No s’hi observa una alta incidència de problemes seriosos; només de tant en tant n’apareixen, i sobretot en els primers cursos de l’ESO. Aquests conflictes es resolen dialogant amb els alumnes implicats i amb les seves famílies, amb mesures disciplinàries d’estil pedagògic, i sols es recorre a l’obertura d’expedients disciplinaris si la gravetat de la falta aïllada o l’acumulació de faltes així ho determina.

Si volem educar per a la ciutadania democràtica, activa i responsable, hem de fer-ho des de valors com la justícia, la tolerància, el respecte, la solidaritat, i desenvolupar en l’alumnat les competències necessàries per a resoldre problemes i conflictes, assumir la gestió de la pròpia vida amb responsabilitat, relacionar-se positivament entre ells i amb la resta de la societat, prendre decisions, actuar amb sentit crític, emprendre accions per a transformar el medi, entre d’altres.

Una revisió del Projecte Curricular del centre ens mostra que aquestes intencionalitats educatives estan ben presents en els objectius de les diferents programacions, en els continguts, i en moltes de les activitats escolars i extraescolars que els acompanyen.

D’altra banda, la coordinació amb els col·legis de Primària d’on procedeixen els nostres alumnes de 1r d’ESO ens ofereix l’oportunitat d’aprofitar tot allò que ja han aconseguit en la tasca educativa relacionat amb l’àmbit de la convivència, i utilitzar-ho com a plataforma de llançament per a plantejar reptes de major complexitat, on es veuran implicats tant els alumnes com les seves famílies. És per això molt necessari, entre altres qüestions, donar continuïtat a les adscripcions que han vingut funcionat fins ara.

S’ha de tenir en compte també el caràcter heterogeni del nostre alumnat, sobretot arran de la procedència (cultural, de capacitat, d’interessos, de trajectòries d’escolarització), cosa que obliga que el nostre estil educatiu hagi de contenir una atenció específica al fet de la diversitat i, d’aquesta manera, també diversifica, quan escau, els mitjans a aplicar en cada cas.

Finalment, coneixent el valor que té la maduresa personal en aquest tema, és necessari conscienciar els alumnes que arriben a nivells acadèmics superiors de l’obligació moral de contribuir a l’educació de les promocions que els segueixen, dels seus companys més joves; és clar, en la mesura que les seves habilitats i competències puguin resultar aprofitables i exemplars.

Per damunt de les necessitats d’espai, temps i material per a dur a bon port el nostre Pla de convivència, hem de ser molt conscients de la importància del factor humà i del paper rellevant que tots i cadascú de nosaltres, membres de la comunitat educativa en el seu conjunt, jugam cada dia quan afrontam la difícil tasca d’educar. La il·lusió per millorar i l’interès que es posa en això són els trets que ens caracteritzen com a Claustre, i el principal aval d’aquest projecte.

4


4. IDENTIFICACIÓ I ANÀLISI DELS ASPECTES QUE

AFAVOREIXEN O DIFICULTEN LA CONVIVÈNCIA:

DIAGNÒSTIC DE LA CONVIVÈNCIA I LA COEDUCACIÓ AL

CENTRE

Amb l’experiència de dos estudis anteriors (curs 2008-2009 i curs 2013-2014), la comissió de convivència i coeducació va elaborar, dins el curs escolar 2017-2018, unes enquestes per tal de conèixer l'estat actual de la convivència al centre. Aquests qüestionaris eren diferents segons a qui anaven adreçats: alumnat, professorat, famílies i personal d’administració i serveis (PAS).

Es van passar a través de l’aplicació Formulari del Google Drive durant el segon trimestre. Les dades recollides han de servir per revisar i modificar el Pla de Convivència del centre, al qual s’ha d’afegir un apartat per a la Coeducació. Al curs 2018-2019 es va realitzar l’estudi corresponent per a la valoració la identificació i l’anàlisi dels aspectes que afavoreixen o dificulten la convivència.

4.1.QÜESTIONARI DEL PROFESSORAT Dels 130 membres actius del claustre, en van respondre 123, la qual cosa dona una visió prou ampla i fiable del sondatge.

5


Aquesta és la primera pregunta basada en la percepció. Tenint en compte que les opcions de resposta anaven del ‘molt malament’ (1) al ‘molt bé’ (4), es pot afirmar que, tot i ser una pregunta molt generalista, la immensa majoria del professorat es sente bé o molt bé en el centre.

El 100 % dels enquestats consideren que tenen una relació bona o molt bona amb l ‘alumnat.

6


Aquí la relació alumnat-professorat canvia perquè la pregunta versa sobre la impressió que tenen els/les no enquestats/des sobre els /les enquestats/des. Hi ha un grau de prudència, de desconeixement, que fa que l’opció 3 (bé) sigui la més votada, amb diferència. Cal esmentar també que 6 dels professors / de les professores consideren que la imatge que l’alumnat té d’ells/es és negativa; podria ser per una qüestió de desconfiança o per alguns fets que s’han produït directament dins l’aula.

Una altra pregunta de percepció els resultats de la qual són molt semblants a l’anterior. Un 95% dels enquestats consideren que els alumnes estan bé o molt bé en el centre. Aquesta gràfica i l’anterior es podran comparar amb els resultats dels qüestionaris passats als alumnes.

7


Aquesta és una pregunta que pot resumir claríssimament la convivència entre el professorat . Un 41% estan encantats amb els companys i un 54% diuen que hi estan bé. Ara bé, hi ha una minoria que diu que no s’hi troba bé. Caldria analitzar una per una les raons d’aquest malestar.

8


Quan es demana al professorat la seva relació amb les famílies, s’ha de tenir en compte si el seu contacte es limita a comunicacions per escrit, a converses per telèfon, o si s’han fet visites i entrevistes.

Malgrat que pugui semblar una altra pregunta basada en les impressions, cal recordar que cada trimestre es publiquen les dades de convivència per nivells i estudis, el nombre d’amonestacions i d’expulsions, l’alumnat amonestat i expulsat. I fins i tot es fan comparatives amb els cursos anteriors. També s’ha de dir que l’enunciat de la pregunta és un xic ambigu ja que pot voler demanar l’estat global de la convivència, incloent-hi tots els membres de la comunitat escolar. Tanmateix, el 65% dels enquestats diuen que la convivència dins el centre és bona i fins i tot un 30% diuen que és molt bona. Seria interessant donar a conèixer trimestralment les dades del Servei de Mediació.

Aquí ja es demana informació més concreta, que el professorat pot contestar per experiència pròpia, tot partint dels tipus de conflictes que s’esdevenen en el centre durant el curs. La columna groga és la que representa una freqüència molt alta. En una posició principal hi ha la desmotivació de l’alumnat i l’ús de males paraules.

9


Aquí es demana al professorat on creuen que ha de recaure la responsabilitat de millorar la convivència dins el centre. Sumant les columnes verda i groga, és sobretot l’alumne/a mateix, la família i l’entorn social allò que determina un bon ambient escolar. Ara bé, si es té en compte només el color groc, es deixa ben clar que el professorat és la peça clau en aquesta qüestió.

No deixa de ser preocupant que hi hagi membres del claustre que no coneguin aquesta part del Reglament d’organització i funcionament del centre. És un dels documents més vius, que es revisi i s’actualitza cada any, que es presenta al professorat nouvingut, que està a l’abast de tothom. Una de les raons que justificaria aquest desconeixement podria ser que hi ha professors/es que no apliquen mai aquesta normativa perquè no els interessa fer-ho o simplement perquè no la necessiten.

10


La majoria del professorat pensa que les mesures disciplinàries de l’IES Josep M. Llompart són acceptables. En cap cas això vol dir que siguin les més adequades. Sí que es fa palès, en canvi, que un 25% dels enquestats creu que la normativa interna per resoldre els conflictes de convivència no serveix. Per tant, tal vegada s’haurien de dur a revisió. Aquesta gràfica reflecteix una de les poques vegades en què les respostes estan més o menys repartides. Que hi hagi un 28% de professors/es que creguin que els temes de coeducació no s’han

tractat de manera satisfactòria en aquest IES, ha de conduir a una reflexió.

11


Una altra gràfica amb resultats distribuïts de manera simètrica. Més d’un/a 42% pensa que l’equip d’orientació podria fer molt més per a millorar la convivència. Aquí convé aclarir que el departament d’orientació està format per professionals de diferents especialitats i funcions. Fóra bo que es fes una demanda al claustre de quin són els aspectes que es podrien canviar.

Sembla evident que la majoria del professorat considera que el servei de mediació ajuda a millorar la convivència del centre. Enguany s’ha començat a mostrar al claustre el resum de la feina feta per

12


l’alumnat mediador. Tanmateix, convindria continuar treballant en la formació i en la difusió d’aquest programa.

Un 83 % del professorat pensa que l’equip directiu fa una bona feina en la gestió de la convivència, en la qual s’inclouen alumnat, professorat, famílies, personal no docent. També s’hauria de fer una pensada sobre el percentatge restant, que troba que l’equip directiu hauria de millorar; és possible que aquest sector estigui relacionat amb els resultats de les preguntes 8, 10 i 11.

13


Es va afegir aquesta pregunta perquè es considera un tema recurrent entre els docents i que és sovint un motiu de conflicte en el terreny de la convivència. Els resultats són molt curiosos: si s’agafen les afirmacions més acceptades, queda clar que el telèfon mòbil és causa freqüent de problemes entre l’alumnat o entre alumne/a i professor/a, però a la vegada es reconeix que avui dia és una eina educativa i que s’hauria d’ensenyar a fer-ne un ús correcte dins i fora de l’aula (o a recordar-ho). La cosa està més equilibrada quan es parla de la normativa existent i de si s’ha de deixar entrar-lo dins l’aula sempre. 4.2. QÜESTIONARI DE L’ALUMNAT El model per a l’alumnat està dividit en apartats: coneixement (C), percepció (P), sentiment (S) i propostes de millora (M). D’un total de 1500 alumnes matriculats, han contestat el formulari gairebé la meitat.

14


S’ha mirat de passar el qüestionari al màxim d’alumnes possible i repartits de manera proporcional al nombre d’alumnes matriculats a cada nivell.

Dins el grup ALTRES, representat en el formatge pel color blanc, s’hi ha trobat el nom de diversos països, sobretot de Sud-Amèrica, Rússia i Romania. Això es pot explicar per la falta de coneixements de l’alumne/a en geografia o bé per la necessitat de remarcar la importància del seu origen.

15


Un terç de l'alumnat no fa cap activitat extraescolar mai, en canvi aproximadament el mateix percentatge dedica 3 ó 4 hores del seu temps a fer altres activitats fora de l’escola a la setmana.

Preguntes de percepció

Es pot dir que la majoria de l’alumnat del centre es sent còmode al centre.

16


Aquests resultats mostren que la majoria d’alumnat es troba integrat a nivell de relació amb iguals. A pesar d’això, no es pot deixar de banda que hi ha un 20,5% que té 2 o 3 amics com màxim i un 1,5% que no tenen cap.

Si es sumen els percentatges de les dues primeres respostes, es pot afirmar amb contundència que per a una majoria abassegadora dels alumnes enquestats la seva relació amb els companys no suposa cap mena de problemes.

17


Si comparam aquestes respostes amb les de la pregunta anterior, es pot veure com es redueix la percepció satisfactòria dels alumnes en llur relació amb els professors. En cap cas, però, la resposta negativa és significativa.

D’aquests percentatges es pot entreveure que un terç dels enquestats troba que el centre no fa servir sempre metodologies de coeducació. També podria ser que l’alumnat no sàpiga què demana aquesta pregunta exactament.

18


Preguntes de coneixement

Es fa palès que 4 de cada 10 alumnes no sap què és el consell escolar.

Es repeteixen els resultats de la pregunta anterior.

19


La majoria de l'alumnat sap que els delegats i subdelegats es reuneixen en una junta.

La immensa majoria manifesta saber que té drets i deures. Aquesta pregunta no valora fins a quin nivell es respecten els seus drets o fins a quin nivell acompleixen els seus deures.

20


Si suman les opcions actiu i molt actiu es pot veure que la gran majoria de l’alumnat manifesta estar satisfet amb el paper del seu delegat en aquest aspecte. C6. Quina és la característica més important que ha de tenir, segons tu, un delegat?

Aquesta pregunta és de tipus obert. Per poder visualitzar les respostes d’una manera clara aquestes s’han agrupat en categories. Hi destaquen les respostes relacionades amb la responsabilitat, el compromís i la constància. En segon lloc es mostra la preferència a tenir un delegat comunicatiu, assertiu i empàtic.

21


De forma clara l’alumnat valora en un grau molt alt els principis de la coeducació.

A pesar que les respostes es concentren en la part de valoració positiva, es pot veure que aquestes no són al grau màxim, la qual cosa mena a pensar que es pot millorar en aquest aspecte.

22


La immensa majoria sap el que és la mediació. A pesar d’això encara queda entorn a un 12% que no ho sap.

Preguntes de sentiment

De forma clara la majoria de l’alumnat continuaria els seus estudis aquí, la qual cosa indica que l’alumnat es sent satisfet tant a nivell de convivència i com en la línia educativa al centre.

23


Hi ha una quantitat significativa, un 38,8%, que sí ha sentit qualque vegada o freqüentment agredit verbalment. Per poder interpretar millor aquestes dades, s’hauria de tenir una informació més concreta de cadascun dels casos. S’ha de tenir en compte, tanmateix, que s’està demanant per la percepció i aquí el llindar pot ser diferent segons la persona i la circumstància.

A nivell físic, les situacions d’agressió són més poques: un 13,7%. Aquí també se n’hauria de fer un estudi més detallat, cas per cas.

24


En aquest segon supòsit, ja es demana una percepció externa de les agressions. Si es comparen els resultats amb les respostes anteriors, la percepció externa d’agressions verbals és més que la pròpia percepció d’agressió a un mateix. Aquest fet potser per diverses raons, però s’hauria de fer una reflexió sobre aquesta discrepància: si és per por a manifestar les agressions a un mateix, si quan es fan a un mateix s’intenten justificar per diferents motius, si les expressions despectives es normalitzen, etc.

Com al cas anterior la percepció externa és més ampla, cosa que demana també una reflexió.

25


A la majoria dels casos, quan l’enquestat ha presenciat una agressió, ha avisat el professorat. A pesar d’això, un percentatge alt, 27,5%, ha evitat implicar-se en la situació o ha reforçat de forma passiva la situació, un 19,9%.

Dins les respostes a aquesta pregunta destaquen les relacions amb els companys, i per darrera una percepció positiva global de tots els aspectes del centre.

26


Aquesta pregunta es podia contestar amb una o diverses respostes, i fins i tot hi havia l’opció d’aportar respostes alternatives. Les respostes de caràcter obert s’han agrupat per categories per destacar les propostes més significatives.

A nivell de resultats queda clar que la causa més clara dels conflictes al centre és que el centre és massa gran, amb molt d’alumnat. Per darrere destaquen els motius: “No hi ha prou control per part del professorat” i “les mesures disciplinàries són massa fluixes”.

27


Aquesta pregunta, com l’anterior, és de resposta múltiple i també té l’opció de resposta oberta. El motiu principal de conflictivitat dins l’aula és que hi ha alumnat molt maleducat, que no sap comportar-se. Els altres motius més destacats són que el professorat no sap posar ordre, que les mesures disciplinàries són massa fluixes o que la distribució de la classe no és l’adequada.

Davant aquesta pregunta, la majoria no ho veu un problema o no es manifesta al respecte. Només un 23,7% troben que és un problema perquè alguns/unes alumnes fan mal ús

28


Propostes de millora

Aquesta pregunta, de resposta múltiple, tenia opcions a triar o l’opció d’aportar respostes alternatives de caràcter obert, que s’han agrupat per categories. A nivell de resultats, dins les propostes de temes a treballar a tutoria, hi despunten la igualtat entre gèneres, el bullying o el maltracte entre iguals o els aspectes relacionats amb les normes bàsiques d’educació i respecte entre iguals. La resta de temes també han tingut un alt nivell de resposta.

29


La immensa majoria de l’alumnat pensa que no cal deixar el telèfon mòbil en un armariet durant les classes.

4.3. QÜESTIONARI DE LES FAMÍLIES

Ha estat complicat aconseguir que totes les famílies contestessin. S’ha fet que en cas de tenir més d'un fill/una filla estudiant al Llompart podien contestar les preguntes de manera que els englobi a tots/es.

1- Molt insatisfactòria / 4- Molt satisfactòria

30


1- Molt dolenta/ 4- Molt bona

D’acord amb els resultats de les enquestes a les famílies, un elevat nombre de respostes

indiquen que la relació dels seus fills/es amb el professorat és bona o molt bona ( 88%).

1- Molt malament / 4- Molt bé Amb el mateix percentatge indican que els seus fills/es es troben bé o molt bé al

institut.

31


1- Molt negativament / 4- Molt positivament

A prop d’un 90% opinan que la convivència en el centre és bona o molt bona.

32


1- De manera molt negativa / 4- De manera molt positiva

Un 70% afirma que els seus fills/es no han viscut una situació de conflicte o violència al

centre.

Un elevat grau de famílies afirmen estar assebentades de les normes de convivència del

centre.

33


Un 87% està assabentat de les normes de convivència i coneix l'existència del servei de

mediació.

En menor grau , un 77%, te coneixement del servei de consulta jove.

34


Una quarta part de les famílies no coneixen al tutor del seu fill/a i a prop d’un 50% no

s’ha entrevistat amb ell/a.

35


Un elevado porcentaje de les famílies no varen votar les darreres eleccions per al

Consell Escolar(96%).

A prop de un 10% consulta la pàgina web del centre, al manco un cop per setmana.

36


Un 36% està apuntat a la APIMA.

37



La valoració general que fan les famìlies respecte al IES Josep Maria Llompart es positiva/ molt positiva en un 90%.

17- Si tens idees o propostes de millora relacionades amb la convivència al centre, aprofita aquest espai per explicar-les Els pares proposen les següents millores respecte a la Convivència:

- Formació conjunta profes, alumnes i famílies en pràctiques restauratives. - Millora de la comunicació entre el professorat i replantejament d’estratègies educatives

respecte a la resolució de conflictes. - Organitzar al centre "tardes de encuentro" a modo de festeta per a pares, alumnes i

professors per conèixer-nos, com es fa, p.e. als instituts dels Estats Units. - Donar més difusió de les coses que es fan al Centre. - Promoure educació més participativa, no tants d'exàmens i fer feina per projectes. - Fer més sortides educatives . - Fer més activitats a les tutories. - Impulsar l'acció conjunta de professors, alumnes i famílies. - Fer activitats escolars i extraescolars amb les famílies per millorar la convivència al

centre. - Millorar la comunicació entre tots els estaments de la CE. - Crear espais de trobada amb les famílies per conèixer el que volem i el que feim o el

que podem fer. - Potenciar la participació col.lectiva de l'alumnat. - Donar eines i espais per que puguin organitzar-se .

38


4.4. QÜESTIONARI DEL PERSONAL NO DOCENT (PAS)

1- Molt malament / 4- Molt bé


39




40




41


9- Si tens idees o propostes de millora relacionades amb la convivència al centre, aprofita aquest espai per explicar-les 0 respostes No hi ha respostes per a aquesta pregunta.

42


4.5 Anàlisi dels Resultats:

a) Professorat: - La immensa majoria del professorat es sente bé o molt bé en el centre. - El 100 % dels enquestats consideren que tenen una relació bona o molt bona amb l ‘alumnat. - Un 41 % assegura que té una relació excel·lent amb els companys. - Un 54% hi està bé. Ara bé, hi ha una minoria que diu que no s’hi troba bé. Caldria analitzar

una per una les raons d’aquest malestar. - El 65% dels enquestats diuen que la convivència dins el centre és bona i fins i tot un 30%

diuen que és molt bona. - És preocupant que hi hagi membres del claustre que no coneguin aquesta part del Reglament

d’organització i funcionament del centre. És un dels documents més vius, que es revisi i s’actualitza cada any, que es presenta al professorat nouvingut, que està a l’abast de tothom. La majoria del professorat pensa que les mesures disciplinàries de l’IES Josep M.Llompart són acceptables.

- Sí que es fa palès, en canvi, que un 25% dels enquestats creu que la normativa interna per resoldre els conflictes de convivència no serveix. Per tant, tal vegada s’haurien de dur a revisió. Els resultats reflecteixen una de les poques vegades en què les respostes estan més o menys repartides. Que hi hagi un 28% de professors/es que creguin que els temes de coeducació no s’han tractat de manera satisfactòria en aquest IES, ha de conduir a una reflexió. A més, podria ser que la feina feta no hagi arribar a tothom.

- Més d’un/a 42% pensa que l’equip d’orientació podria fer molt més per a millorar la convivència. Aquí convé aclarir que el departament d’orientació està format per professionals de diferents especialitats i funcions. Fóra bo que es fes una demanda al claustre de quin són els aspectes que es podrien canviar.

- Sembla evident que la majoria del professorat considera que el servei de mediació ajuda a millorar la convivència del centre. Enguany s’ha començat a mostrar al claustre el resum de la feina feta per l’alumnat mediador. Tanmateix, convindria continuar treballant en la formació i en la difusió d’aquest programa

- Un 83 % del professorat pensa que l’equip directiu fa una bona feina en la gestió de la convivència, en la qual s’inclouen alumnes, professors/es, famílies, personal no docent.

- El telèfon mòbil és causa freqüent de problemes entre l’alumnat o entre alumne/a i professor/a, però a la vegada es reconeix que avui dia és una eina educativa i que s’hauria d’ensenyar a fer-ne un ús correcte dins i fora de l’aula (o a recordar-ho). La cosa està més equilibrada quan es parla de la normativa existent i de si s’ha de deixar entrar-lo dins l’aula sempre

b) Alumnat: - Un terç de l'alumnat no fa cap activitat extraescolar. S'hauria de fomentar els beneficis

de l'oci i el temps lliure tant a nivell físic com emocional.

43


- La majoria d’alumnat es troba integrat a nivell de relació amb iguals. A pesar d’això, no es pot deixar de banda que hi ha un 20,5% que té 2 o 3 amics com màxim i un 1,5% que no tenen cap.

- Es pot afirmar amb contundència que per a una majoria abassegadora dels alumnes enquestats la seva relació amb els companys no suposa cap mena de problemes.

- Un terç dels enquestats troba que el centre no fa servir sempre metodologies de coeducació. També podria ser que l’alumnat no sàpiga què demana aquesta pregunta exactament.

- Es fa palès que 4 de cada 10 alumnes no sap què és el consell escolar. - La majoria de l'alumnat sap que els delegats i subdelegats es reuneixen en una junta. - La immensa majoria manifesta saber que té drets i deures. Aquesta pregunta no valora

fins a quin nivell es respecten els seus drets o fins a quin nivell acompleixen els seus deures.

- La gran majoria de l’alumnat manifesta estar satisfet amb el paper del seu delegat en aquest aspecte.

- La immensa majoria sap el que és la mediació. A pesar d’això encara queda entorn a un 12% que no ho sap.

- Hi ha una quantitat significativa,un 38,8%, que sí ha sentit qualque vegada o freqüentment agredit verbalment. Per poder interpretar millor aquestes dades, s’hauria de tenir una informació més concreta de cadascun dels casos. S’ha de tenir en compte, tanmateix, que s’està demanant per la percepció i aquí el llindar pot ser diferent segons la persona i la circumstància A nivell físic, les situacions d’agressió són més poques: un 13,7%. Aquí també se n’hauria de fer un estudi més detallat, cas per cas.

- La percepció externa d’agressions verbals és més que la pròpia percepció d’agressió a un mateix. Aquest fet potser per diverses raons, però s’hauria de fer una reflexió sobre aquesta discrepància: si és per por a manifestar les agressions a un mateix, si quan es fan a un mateix intenten justificar per diferents motius, si les expressions despectives es normalitzen, etc

- A la majoria dels casos, quan l’enquestat ha presenciat una agressió, ha avisat el professorat. A pesar d’això, un percentatge alt, 27,5%, ha evitat implicar-se en la situació o ha reforçat de forma passiva la situació, un 19,9%.

- En relació a què és el que més li agrada de l’institut, les respostes a aquesta pregunta destaquen les relacions amb els companys, i per darrera una percepció positiva global de tots els aspectes del centre.

- A nivell de resultats queda clar que la causa més clara dels conflictes al centre és que el centre és massa gran, amb molt d’alumnat. Per darrere destaquen els motius: “No hi ha prou control per part del professorat” i “les mesures disciplinàries són massa fluixes”.

- El motiu principal de conflictivitat dins l’aula és que hi ha alumnat molt maleducat, que no sap comportar-se. Els altres motius més destacats són que el professorat no sap posar ordre, que les mesures disciplinàries són massa fluixes o que la distribució de la classe no és l’adequada.

44


- Entre els aspectes de millora es destaca dins les propostes de temes a treballar a tutoria, hi despunten la igualtat entre gèneres, el bullying o el maltracte entre iguals o els aspectes relacionats amb les normes bàsiques d’educació i respecte entre iguals.

- La resta de temes també han tingut un alt nivell de resposta. - La immensa majoria de l’alumnat pensa que no cal deixar el telèfon mòbil en un

armariet durant les classes.

c) Famílies:

- Un elevat percentatge de pares/mares considera que el seu fill/a té relacions satisfactòries o molt satisfactòries amb els seus companys/es igual que amb el professorat i que es troba bé o molt bé en el centre educatiu.

- La majoria creuen que la convivència en el centre és positiva o molt positiva,tot i que que un 11,8% opina que és negativa.

- Prop d’un 70% de les famílies considera que el seu fill o filla no ha viscut cap conflicte en el centre. En cas que hagin respost afirmativament al voltant d’un 40% considera que no es va resoldre satisfactòriament.

- Un 13% afirma no estar assabentat de les normes de convivència del centre i un percentatge semblant desconeix el servei de mediació. A més, ’un 23% desconeix el Servei de Consulta Jove.

- Crida l'atenció que un 24% dels pares/mares afirmin que no coneixen el tutor/a del seu fill/a. En el moment de l'enquesta (mes de gener o febrer) un 50% dels pares/mares s’havien entrevistat amb el seu tutor/a.

- Gairebé la totalitat de les famílies coneixen l’APIMA, tot i que només un 36% està apuntada.

- Respecte a la valoració de la convivència del centre un 8,8 considera que no és satisfactòria.

d) Personal no docent:

- Prop d’un 90% se sent bé o molt bé al centre. - La relació que tenen amb l’alumnat és un 89% satisfactòria o molt satisfactòria. - La relació que tenen amb el professorat és un 94% satisfactòria o molt satisfactòria. - En general la relació que tenen amb els companys és un 95% satisfactòria o molt

satisfactòria. - El mateix percentatge anterior es dóna en la relació amb les famílies. - La convivència en el centre la troben satisfactòria o molt satisfactòria en un percentatge

a prop del 100%. - Respecte a la percepció dels conflictes que es donen en el centre, majoritàriament

venen dels alumnes i alumnes desmotivats, alumnes que no s’integren i alumnat que s’insulta.

- El grau en què creuen que la convivència depèn del professorat i també de l’alumne és molt alt, posteriorment, en menor mesura, pensen que la convivència depèn del Departament d’Orientació.

45


4.5 PROPOSTES DE MILLORA:

- Afavorir les bones relacions entre el professorat mitjançant cursos de formació en el centre, activitats conjuntes, sortides, berenars interdepartamentals….

- Promoure i divulgar entre els professorat el coneixement del , Reglament d’Organització i funcionament del centre (ROF) mitjançant reunions informatives a principi de curs, especialment al professorat nouvingut.

- Elaborar documents que sintetitzen la informació bàsica perquè el professorat la tengui al seu abast (web, moodle…..).

- Revisar la normativa interna respecte a la resolució de conflictes des del consens entre tot el professorat i l’alumnat.

- Promoure i implementar un Pla de Coeducació en el centre, elaborant un programa amb objectius, activitats, planificació de les activitats, temporalització i avaluació. Assignar una coordinadora/coordinador de Coeducació per a impulsar i dinamitzar, a més de fer el seguiment del Pla que presenti un perfil adient al càrrec.

- Implicar més al Departament d’Orientació en les decisions relacionades amb la convivència i coeducació amb la participació dels seus membres en els òrgans de decisió sobre aspectes de la millora del clima i convivència escolar.

- Continuar impulsant i dinamitzant el Servei de Mediació, com a recurs que es reconeix molt útil per a la millora de la convivència: formació de mediadors, difusió del servei, activitats conjuntes entre ‘alumnat i mediadors, participar en jornades de convivència, seguir amb el programa de cibermentors, donar-ho a conèixer a famílies, professorat, …. informant de les actuacions i procediments per a tractar i mediar els conflictes a més de la seva prevenció.

- Continuar des de l’Equip Directiu amb les actuacions per a promoure el bon clima de convivència en el centre, la prevenció i resolució de conflictes.

- Respecte al mòbil s’ha de promoure un ús responsable, conèixer bé els seus beneficis com a recurs a emprar a l’aula i elaborar un full de bones pràctiques per a la comunitat educativa en el seu conjunt: professors, pares i mares i alumnat.

- Promoure en les famílies i alumnat la importància de fer activitats extraescolars com a part de l’educació integral i connectar-los amb els recursos de l’entorn fent una guia de serveis.

- Per millorar la convivència i la coeducació des de les tutories promoure activitats relacionades amb el bullying, la igualtat, educació sexual, ús de les xarxes socials, normes bàsiques d’educació i respecte.

- Promoure activitats d’integració, acollida i les relacions interpersonals a més de la cohesió grupal.

46


- Divulgar entre l’alumnat aspectes de l’organització i funcionament del centre: Consell Escolar,, Comissió de Convivència, Servei de Mediació, Drets i Deures de l’alumnat, paper i funcions del Delegat/da, …

- Atendre d’una manera més sistemàtica al clima de convivència a nivell d’aula i Centre (observacions per part del professorat en les zones comunes, passadissos, sociogrames, observacions en el pati, fulls de registre, entrevistes des de la tutoria, …) per a assegurar que no es donen agressions verbals ni físiques i per a promoure un clima de confiança i seguretat.

- Aplicar les normes de convivència en cas que es donin conflictes dins l’aula/centre per a que l’alumne senti que conviu en un ambient escolar segur i de confiança on es respeten els seus drets.

- Educar l’alumnat en la importància de fer un ús responsable del mòbil i a respectar les normes que s’estableixin al respecte per part del professorat.

- A nivell famílies promoure el coneixement del centre, funcions, organització, òrgans personals i unipersonals, documents que fan referència a la convivència: ROF, Consulta Jove, Servei de Mediació, Programes educatius, paper de les tutories, Consell Escolar, etc.

- Implicar més en les activitats del centre el personal no docent: informant, convidant a participar, integrar-los més en la dinàmica de l’institut, berenars, etc.

- Informar al personal docent de les actuacions i activitats relacionades amb la convivència i que participin, per exemple, assistint a xarles, tallers, que es puguin organitzar des del Centre/APA/Serveis Externs.

5- ESTUDI I VALORACIÓ DEL TRACTAMENT DE LA IGUALTAT ENTRE AMBDÓS SEXES I SITUACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE Tot i que queda pendent dissenyar l’estudi per a la valoració del tractament de la igualtat entre ambdós sexes i si es donen situacions de violència per qüestió de gènere, des del centre es fan diverses jornades i activitats dirigides a la sensibilització de la prevenció de la violència masclista i promoure la igualtat. Al llarg del curs es fan diverses activitats a nivell de centre, per exemple teatre, tallers, jornades, exposicions, activitats artístiques, lectures a la biblioteca. El conjunt dels departaments didàctics s’hi impliquen duent endavant actuacions interdisciplinars i projectes conjunts a fi de promoure la igualtat de sexes i la prevenció de la violència de gènere.

6. RELACIÓ AMB ELS SERVEIS SOCIALS, SANITARIS O D’ALTRE TIPUS I RECURS DE L’ENTORN I DE LA COMUNITAT.

47


Des del nostre centre, i principalment des de la caporalia d’estudis i/o el departament d’orientació s’estableixen contactes habituals amb centres i serveis del sector com els que es relacionen a continuació: 6.1 RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS EDUCATIVES: ● EOEP ( Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica). Els membres del departament d’orientació estableixen relacions a principi de curs, abans de començar les classes; amb l’objectiu de fer el traspàs d’informació dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu en general, i més concretament dels alumnes amb necessitats educatives especials. ● CEIP (Centres d’Educació Infantil i Primària). Els membres del DO, específicament l’equip de suport i orientador, estableixen reunions amb l’objectiu de fer el traspàs d’informació dels alumnes que arriben a l’IES a 1r d’ESO, prioritzant els alumnes amb NESE. Així mateix, l’equip directiu programa sessions informatives i dia de portes obertes amb l’objectiu de donar a conèixer el nostre centre als alumnes dels CEIP adscrits. ● Altres IES (Instituts d’Educació Secundària). Els membres del DO organitzen i participen en l´intercanvi d’informació entre IES. A més manté relació amb altres IES per tal de fer derivacions d’alumnes CAPI o Cicles Formatius (PQPI, grau mitjà i grau superior). ● CEPA (Centres Educatius de Persones Adultes). Derivacions d’alumnes amb els requisits i que volen treure el títol d’ESO. ● CEP (Centre d’Educació del Professorat). Rebem assessorament, orientació i formació sobre diferents aspectes educatius. ● Conselleria d’educació (Atenció a la Diversitat). Intercanvi d’informació i assessorament sobre diferents aspectes dels alumnes amb NESE. Actualització de les dades educatives i personals d’aquests alumnes NESE gestionades mitjançant el programa Gestib. b) Relacions amb serveis sanitaris ● Conselleria de Sanitat. Participació del programa PADIB (Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears). Els tutors poden fer l’aplicació dins l’hora de tutoria (programa Respiraire: té com objectiu informar sobre el tabac i les conseqüències del seu consum. Programa dirigit als alumnes d’educació secundària obligatòria i al seu professorat). ● PAC (de S’Escorxador). Participació del programa Consulta Jove. Consultes setmanals a l’institut, tant de forma individual com grupal (màxim 4 alumnes), amb dues infermeres del centre de salut. Aquestes consultes poden ser sobre aspectes relacionats amb la sexualitat, addiccions, assetjament, ansietat, medicació, higiene, afectivitat, alimentació. També és possible fer consultes online.

48


● Aula Hospitalària de Son Espases i SAED (Servei d’Atenció Educativa Domiciliària). Es tracta d’alumnat que per motius de salut ha de ser hospitalitzat o en el seu domicili, per prescripció facultativa, per un període superior a 30 dies. El nostre centre vol assegurar la continuïtat del procés d’ensenyament, evitant el desfasament escolar. Amb aquesta finalitat, coordinació per dur a terme el seguiment del treball de l’alumnat en aquesta situació, i posteriorment facilitar la incorporació al centre. El nostre institut també pretén assegurar la coordinació necessària entre aquest i la família de l’alumne/a implicat. ● IBSMIA (Institut Balear de Salut Mental per la Infància i Adolescència). Participació, col·laboració i intercanvi d’informació d’alumnes amb problemes greus de conducta i/o salut mental. 6.2 RELACIONS AMB SERVEIS SOCIALS I SERVEI DE PROTECCIÓ DE MENORS: Hi ha una estreta relació entre els diferents sectors per fer el seguiment d’alumnes amb risc d’exclusió social i amb les seves famílies mitjançant reunions presencials, correu electrònic i telèfon. Els principals motius tenen a veure amb aspectes relacionats amb:

- L’absentisme escolar crònic: derivacions. És important recordar que si les faltes es repeteixen fins a 28, es comunica a la cap d’estudis i es torna a citar a la família mitjançant carta certificada (SMS o carta per notificar per escrit a la família), per intentar una nova recerca de solucions. I se li informa que a les 45 faltes es notifica a serveis socials el cas. Si aquestes faltes persisteixen fins a 45 s’ha de comunicar al departament d’orientació, qui ha de fer la notificació a serveis socials, arxivant una còpia dins l’expedient.

- Seguiment en diferents programes com CAPI, PQPI, ALTER i altres. - Coordinació entre la Direcció General de Menors, serveis socials i serveis educatius.

En aquest punt, també s’ha de fer menció al que s’especifica al BOIB Núm. 187, al capítol III que fa referència a les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre i mesures de correcció. A la secció 4a (Responsabilitat penal derivada de les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre), article 66 (comunicació de les conductes que puguin ser constitutives de delicte o falta): En el cas que de la instrucció del procediment disciplinari es dedueixi que el menor d’edat es troba en una situació de risc d’exclusió social, el director ha de posar aquesta circumstància en coneixement dels serveis socials municipals i, si escau, del Servei de Protecció de Menors del consell insular respectiu. 6.3 ALTRES RELACIONS: A mé, mitjançant el POAP (Pla d’Orientació Acadèmica i Professional) i el PAT (Pla d’Acció Tutorial), es mantenen relacions puntuals amb diferents entitats per tal de garantir una millor informació als nostres alumnes: ● Infojove (Institut Balear de la Joventut). Consultes setmanals a l’institut amb dues educadores, sobre temes d´ oci, cursos de formació, entre d’altres.

49


● UIB (Universitat de les Illes Balears). Xerrades amb els alumnes sobre aspectes i temes relacionats amb les proves PAU i d’ingrés als estudis de grau. Activitats diverses amb l’objectiu de donar a conèixer els diferents estudis universitaris que es poden cursar a la UIB. Participació en les jornades de portes obertes organitzades per donar a conèixer l’entorn de la nostra universitat. Participació en la Fira de universitats. ● Altres universitats. Informació mitjançant el material lliurat als alumnes i a les seves famílies, sobre els estudis que oferten aquestes universitats. Informació de la Fira de les universitats. ● Servei de dinamització jove Dinamo (Ajuntament de Palma). Té la finalitat de fomentar la participació dels joves en les diferents barriades de Palma. ● SEPAD (Servei de prevenció de drogodependències i altres conductes addictives). L’àrea de Benestar Social, Immigració i Participació de l’Ajuntament de Palma disposa d’aquest servei preventiu del consum i abús de les drogues i altres conductes addictives. Una de les seves aliances importants és el Pla d’Addiccions i drogodependències de les Illes Balears, en especial el CRIDA (Centre de Resposta Immediata sobre Drogodependències i altres addiccions) de la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social, un servei d’atenció telefònica que dona una primera informació i assessorament sobre drogodependències i altres conductes addictives. Algunes actuacions que duen a terme són: tallers d’habilitats per la vida per a joves i tallers informatius i de formació sobre drogues i conductes addictives. ● Altres relacions puntuals amb: Cruz Roja (xerrades vàries com sexualitat, habilitats socials, drogodependències)/ GREC (Grup d’Educadors de Carrer i Treball: Programes PISE per menors amb dificultats per seguir el ritme escolar. Tallers de lluita i càtering)/ ESADIB (Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears)/Escola Superior de Disseny/AMADIP-ESMENT (Persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies)/ Projecte Home/Policia Local (xerrades sobre educació viària i ciberbullying)/Policia Nacional. 6.4 RELACIONS AMB LES FAMÍLIES DELS NOSTRES ALUMNES: Mantenim una estreta relació amb les famílies dels nostres alumnes, amb l’objectiu de dur un seguiment de la seva evolució personal, social i acadèmica. Aquestes relacions es caracteritzen per ser fluides i constants. Es duen a terme al llarg del curs i poden ser directes i indirectes. Preferentment amb la coordinació del tutor, i a petició d’aquest, de les pròpies famílies, o de l’equip directiu. Tenint en compte el BOIB Núm. 187 (23-12-2010) i en relació a aquest punt, l’article 50 fa referència a que en els casos en què, una vegada duita a terme la correcció oportuna, un alumne menor d’edat continuï presentant reiteradament conductes greument pertorbadores de la convivència al centre, aquest, amb comunicació prèvia als pares o tutors legals, ha de traslladar a les institucions públiques

50


de l’àmbit sanitari, social o d’altre tipus la necessitat d’adoptar mesures adreçades a modificar les circumstàncies personals, familiars o socials de l’alumne que puguin ser determinants en la persistència de les conductes esmentades. En els casos en què, per la naturalesa de les mesures correctores, el centre reclami la implicació directa dels pares o tutors legals de l’alumne i aquests la rebutgin de forma expressa, el centre ha de posar en coneixement de les institucions públiques competents els fets, a fi que adoptin les mesures oportunes per garantir els drets dels alumnes.

7. OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA Objectius que es pretenen aconseguir amb el desplegament dels plans a fi d’assolir la finalitat general de millorar la convivència als centres educatius. Entre d’altres, han de preveure: 1.- Aconseguir la integració efectiva de tots els membres de la comunitat educativa

2.- Promoure la participació de l'alumnat i de les famílies.

3.- Impulsar les relacions positives entre els membres de la comunitat educativa.

4.- Prevenir els conflictes i, si se’n produeixen, facilitar-ne la gestió positiva. (Veure annexos III-VII de mediació escolar).

5.- Prevenir tot tipus de violència.

6.- Sensibilitzar i conscienciar la comunitat escolar tant en relació a la prevenció com a l’aplicació de les mesures reeducatives i les sancions, dedicant-li un temps específic.

7.- Assegurar l’ordre intern que permet aconseguir en grau òptim els objectius educatius.

8.- Divulgar i implantar entre tots els membres de la comunitat educativa el ROF, especialment aquells articles referits a les normes internes de convivència, a la disciplina i a la descripció i qualificació de les faltes i dels procediments de correcció de les conductes que les incompleixen.

9.- Procurar que totes les actuacions tinguin una significació lògica i psicològica, aproximant objectius i procediments (per exemple mitjançant la reparació de danys materials o personals) i tenint en compte el grau de maduresa de l’alumnat. Sempre que sigui possible, la mesura reeducadora haurà de guardar relació amb la falta comesa.

10.- Conscienciar tots els membres de la Comunitat Educativa de la necessitat de conèixer i respectar els drets i deures de l’alumnat, del professorat, del personal d’administració i de serveis i dels pares i les mares.

11.- Potenciar, dins del Pla d’Acció Tutorial, totes aquelles activitats que afavoreixin l’ordre, la disciplina i el respecte mutu, entre les quals cal destacar l’elaboració i el seguiment de les normes específiques del grup classe.

51


12.-Desenvolupar l’interès pel treball cooperatiu i solidari, fomentant el treball en equip com a factor d’eficàcia enfront de l’excessiu individualisme. La participació i la cooperació són estratègies que generalitzen actituds positives i faciliten la transferència d’hàbits en diferents aspectes de la convivència.

13.- Afavorir les situacions en què l’alumnat pugui participar en l’organització, desenvolupament i avaluació dels diferents aspectes de la vida acadèmica del Centre.

14.- Mantenir, per part del professorat, una línia de conducta coherent, uniforme i sistemàtica en el tractament de l’ordre i la disciplina.

15.- Propiciar la col·laboració entre la família i l’institut a través d’un intercanvi constructiu d’informacions que permet unir esforços per aconseguir fins comuns i la creació de vies de comunicació.

16.- Reconèixer i reforçar socialment el treball ben fet en l’àmbit de la convivència.

Entenem que la consecució d’aquests objectius ens permetrà avançar en la millora de la convivència. Assumim la necessitat de prioritzar, cada curs des de la Comissió de Convivència, alguns d’aquests Objectius Generals i de posar especial èmfasi a establir les accions necessàries.

A continuació s’esmenten i s’expliquen les accions que el nostre centre ja fa en matèria de convivència i també les que es proposen perquè s’incloguin o s’adaptin a la realitat de l’IES.

8. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS PROPOSATS 8.1 ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ GENERAL:

Per mitjà de les normes de convivència, l’Equip Directiu estableix els criteris generals respecte a les entrades i sortides de l’alumnat, les justificacions davant de faltes d’assistència i l’ús de dependències, i adequa, publica i divulga aquestes normes, adaptades de la normativa en vigor (entre d’altres al ROF). A més, potencia el desenvolupament de les relacions interpersonals, en general, promocionant el diàleg i consensuant les solucions als conflictes, sempre que sigui possible. També fomenta les activitats conjuntes entre el professorat i l’alumnat per mitjà d’activitats extraescolars, culturals i esportives, entre les més significatives.

a) Quant al Professorat

L’Equip Directiu:

- Elabora un plec informatiu per al professorat que resumeix el ROF, la planificació de l’horari general, les normes de convivència i les actuacions en cas d’accident.

- Estableix les guàrdies del professorat per cuidar-se d’alumnes sense classe o que reclamin atenció específica, per detectar situacions anòmales, entre d’altres.

52


- Informa de les normes que el professorat ha de transmetre als estudiants i que tots han de tenir en compte, amb independència de la funció de tutoria.

- Planteja en els claustres o les CCP aquells aspectes que precisen revisió o que no funcionen o bé en recorda el compliment.

- Manté informat el Claustre trimestralment i anualment. - Habilita un sistema eficaç perquè tot el professorat tingui constància dels retards i les faltes,

amb la major celeritat possible. Així mateix, procura, si és possible, la comunicació immediata a la família del retard o l’absència.

b) Pel que fa a l’alumnat

- Part de l’Equip Directiu organitza cada any unes Jornades de Portes Obertes per fer conèixer el funcionament, les instal·lacions i l’oferta educativa del nostre IES. Una primera tongada es fa al mes de març per als alumnes de 6è de Primària, preferentment per a les escoles adscrites de la zona. Al mes de maig, es fa el mateix per als interessants a estudiar batxillerat o Formació Professional. En ambdues ocasions, un vespre es convoca també les famílies.

- El primer dia de classe, a les presentacions, es fa una cosa semblant per als que ja són oficialment alumnes nostres.

- Durant el curs tot el professorat ha de recordar a l’alumnat les normes de convivència tant en les situacions de classe com en les activitats extraescolars.

- Organització d’activitats específiques que estimulin el coneixement mutu i la convivència mitjançant el Pla d’Acció Tutorial.

- Reforçament del paper de delegat/a i de sot-delegat/a de grup i assignació a la Junta de delegats d’un espai propi per a les seves reunions.

c) Actuació als diferents àmbits

- Àmbit de les tutories

En aquest punt és important fer menció al Pla d’Acció Tutorial (PAT) del present curs, del nostre centre educatiu, en el qual dintre de l’apartat referent a l’orientació, i més concretament a l’orientació personal es fa menció a aprendre a ser, conviure i adaptar-se. I també a dur a terme la tutoria individual, amb un seguiment individualitzat davant problemes i dificultats en el context escolar, tenint en compte les dificultats de comportament que dificulten la convivència.

I respecte al punt sobre la contribució a l’adquisició de les competències bàsiques al nostre PAT també es fa incís en que si hi ha un espai en què les competències bàsiques tenen bona cabuda és en l’acció tutorial: és moment, entre d’altres, per aprendre a conviure i a resoldre conflictes. Aquí també recordar les competències específiques centrades en conviure i habitar el món (competència en el coneixement i la interacció amb el món físic/competència social i ciutadana).

En relació a les funcions dels tutors/es, segons el Reial Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària, una de les seves funcions és proporcionar a l’inici de curs a l’alumnat, als pares i mares o tutors/es legals, informació documental o, en el seu defecte, indicar on poden consultar tot el que sigui referent a normes de convivència. En quant al departament d’orientació en relació al PAT, contribueix a dinamitzar-lo i a establir criteris d’actuació i seguiment, entre d’altres conjuntament la comissió de convivència.

53


En relació a les tutories es realitzen les següents actuacions relacionades amb la convivència escolar.

54

Objectiu principal Contingut Temporització Ajudar a integrar-se a l’IES Jornades d’Acollida Primer dia del curs

Integrar l’alumnat nouvingut PALIC Al llarg del curs

Conèixer l’alumnat i el seu entorn Qüestionari personal Inici de curs

Conèixer l’ús de l’agenda escolar Agenda escolar Primer mes de classe

Conèixer i respectar les normes de convivència

Normes de convivència 1er trimestre

Conèixer i respectar el Reglament d’Organització i Funcionament del centre

Reglament d’Organització i Funcionament del centre

Una o dues sessions en les primeres setmanes del 1er trimestre

Conèixer la mediació escolar Mediació. Què és. Professorat i actuació.

Primer trimestre

Adquirir habilitats socials Tallers d’habilitats socials Primer o segon trimestre

Conèixer l’estructura de les relacions del grup -classe

Sociograma Finals del primer trimestre i en el 2n trimestre

Potenciar la cohesió del grup -classe Activitats específiques per a cohesionar el grup-classe (sortides, excursions….)

Al llarg del curs

Conèixer les funcions del delegat i sot -delegat i triar-ho

Sessió de tutoria específica Primer trimestre

Aprendre a conviure sense violència Celebració del “Dia Escolar de la Pau i la No-violència”.

Una sessió al gener i el 30 de gener

Aprendre a comunicar-se La comunicació Dues o tres sessions

“Dia internacional de la dona maltractada” Programa actuacions contra el maltractament: teatre, performance, xarles, tallers, activitats artístiques (fotografia, …), participació plataforma de feminisme a l’escola….

1r trimestre 25 novembre

“Dia internacional de la dona” Programa d’actuacions per a la igualtat:venda de samarretes, xarles, tallers, exposicions, …..

2n trimestre 8 març

Dinamització funcions i actuacions dels Delegats/es

Diada de delegats/es 1r trimestre

Desenvolupar hàbits de vida saludable, en relació al tabaquisme, les drogues, l’alcohol, la sexualitat, els trastorns de l’alimentació, la SIDA, les MTS, l’Educació vial, Drets Humans

Sessions externes Diverses sessions


- Àmbit de la coordinació amb els centres adscrits de Primària

El Departament d’Orientació, en coordinació amb caporalia, es reunirà amb els orientadors/es de Primària dels centres adscrits i amb els tutors i tutores de 6è de Primària, per intercanviar informació sobre l’alumnat amb NESE (Necessitat Específica de Suport Educatiu), problemes de conducta o qualsevol altre aspecte d'interès educatiu.

Al seu torn, l’Equip Directiu realitzarà visites als centres adscrits per a donar a conèixer a les famílies i a l’alumnat les característiques del centre i formularà la invitació perquè coneguin el centre en una jornada de portes obertes.

- Àmbit familiar

55

Educar en valors, igualtat de gènere, justícia i pau

Tallers per a fomentar la igualtat de gènere amb la col.laboració de linstitut de la Dona i Creu Roja.

Diverses sessions al llarg del curs

Objectiu principal Contingut Temporització Conèixer l’alumnat amb NESE o problemes de conducta

Informació confidencial Mes de maig o primera quinzena de juny

Donar a conèixer el centre a la comunitat educativa de Primària

Xerrades informatives en col·legis i en l’institut- visites grupals al centre, coordinació amb el professorat de primària...

Març o abril

Objectiu principal Contingut Temporització Conèixer la família de l’alumnat i informar de l’organització

Presentació: tutoria, horari, pla d’estudi, hores d’atenció...

Una sessió després de l’avaluació inicial

Intercanviar aspectes educatius d’interès

Atenció individual Durant tot el curs

Conèixer mitjançant xerrades i debats temes d’interès per a l’educació dels fills i les filles

Temes específics de l’Escola de Pares i Mares des de l’AMIPA

Primer i segon trimestre

Adquirir habilitats socials específiques

Habilitats socials per a pares i mares

Primer i segon trimestre

Informar els pares i les mares de les absències

Faltes d’assistència A partir del control de faltes i amb un apartat en el butlletí de notes i comunicats mensuals.

Informar els pares i les mares de qualsevol situació d’interès

Agenda- Xarxes Socials, Instagram, Facebook.

Tot el curs


9. PROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ PER PREVENIR I GESTIONAR CONFLICTES. Els mecanismes i procediments de detecció, correcció, seguiment i avaluació d’aquestes actuacions, orientades a la prevenció i obtenció d’un clima adequat de convivència en el centre i relacionades amb les tutories, es tracten en les sessions de coordinació dels tutors/es amb el/la cap d’estudis i el del Departament d’Orientació per cicles. Per a les actuacions dels òrgans de participació es tracten en les pròpies reunions d’aquests òrgans.

Trimestralment la Comissió de Coordinació Pedagògica avalua la convivència en el Centre mitjançant els informes emesos pels tutors/es i les Juntes d’Avaluació de cada grup d’alumnes i l’informe que elabora la Direcció d’Estudis a partir dels parts d’incidències i les amonestacions emeses. 9.1 LA MEDIACIÓ ESCOLAR:

En primer lloc, cal recordar que al BOIB Núm. 187 (23-12-2010) concretament a l’article 53 es diu que s'ha de participar activament en una mediació escolar, i que aquesta es pot emprar també un cop s’hagi aplicat alguna de les mesures educatives de correcció que també es detallen a l’esmentat article. És important tenir en compte que aquestes mesures sempre han de tenir un caràcter educatiu.

La cultura de la mediació serveix per prevenir els conflictes o bé per minvar-los quan ja han aparegut, tot millorant la comunicació i les relacions personals, moltes vegades bastant deteriorades en la vida escolar. Es tracta de crear una cultura de la pau i la no violència, en un marc creatiu per abordar els conflictes i l’agressivitat en les relacions i la comunicació.

56

Informar els pares i les mares sobre temes d’interès educatiu

Butlletí informatiu a les famílies. Revista digital.

Trimestral

Aprofitar la família com a recurs educatiu

Aconseguir recursos per als centres amb la voluntarietat de les famílies mitjançant les seves aportacions directes o per raó de contacte amb altres institucions.

Segons la disponibilitat de les famílies


La mediació és un procés en el qual les dues parts en conflicte acudeixen de manera voluntària i, en presència dels mediadors neutrals, s’escolten i intenten arribar a un acord, que després serà seguit i avaluat. És, doncs, una tècnica que cal aprendre, alhora que un element més d’una cultura de convivència i de respecte.

La implicació de l'alumnat en la gestió de la convivència i l’ajuda entre iguals afavoreix un clima de centre basat en el respecte i la solidaritat, que potencia l’aprenentatge i l’èxit escolar.

a) Servei de Mediació

En aquest punt també hem de destacar la mediació com una resposta que el centre dona davant d’aquestes situacions concretes. Així mateix, hem de considerar que una de les funcions de la comissió de convivència és col·laborar en la planificació i la implantació de la mediació escolar i la negociació d’acords educatius.

b) Els principis de la mediació

- És confidencial i voluntària - Està orientada cap al futur, en lloc de fer-ho cap al passat - Hi ha dos possibles guanyadors (i no un guanyador i un perdedor) - És un element educatiu perquè ensenya a restablir la comunicació - Potencia l’empatia i la tolerància - Exigeix honestedat i franquesa - És un mètode no punitiu, però no exclou ni les amonestacions ni els expedients

c) Com es fa una mediació?

- Les parts de la disputa exposen les seves posicions i els seus interessos - Les parts s’escolten mútuament i proposen solucions - S’intenta acordar solucions satisfactòries per ambdues parts

d) Quins conflictes es poden mediar?

Les situacions que impliquen una transgressió greu de les normes de convivència no són susceptibles de ser mediades. Per contra són conflictes per a ser mediats :

- Disputes entre alumnat, insults, amenaces, rumors - Relacions i amistats deteriorades - Situacions que es consideren injustes - Conflictes entre els diferents membres de la comunitat educativa

e) Què fan les persones mediadors/es?

- Formar-se com a mediador/es participant en un curs que es realitza anualment (en ocasions bianual).

- S'encarreguen de fer les mediacions entre alumnat. - Formar-se com a cibermentors en col.laboració amb Infojove. - Faciliten la trobada entre les dues parts del conflicte. - Creen un clima de confiança. - Són neutrals i no intenten afavorir cap part

57


- No fan judicis. No permeten que les seves opinions afectin el seu tracte amb els participants - Són bons oients. Empatitzen amb les parts i utilitzen l’escolta activa - Són pacients i estan disposats a ajudar les parts - Divulguen, promouen, la prevenció de conflictes impartint xarles a les aules. - Participen en les trobades de Mediadors/es que es celebren cada any conjuntament amb el

professorat responsable. f) Objectius de la mediació:

1. Resoldre conflictes entre membres de la comunitat educativa de manera cooperativa i sense

necessitat de sancions. 2. Millorar la convivència del centre. 3. Engegar i afavorir una dinàmica de tractament de conflictes basada en el diàleg i la resolució

pacífica. 4. Desenvolupar el pensament crític i les habilitats socials. 5. Incrementar la participació dels estudiants pel que fa a la millora de la convivència en el

centre. 6. Potenciar el coneixement del servei de mediació entre tots els membres de la comunitat

educativa, especialment entre l’alumnat. 7. Continuar formant als mediadors/es en tècniques i estratègies per a la prevenció dels

conflictes. 8. Implicar els alumnes mediadors/es en la prevenció de conflictes en el centre. 9. Concienciar al tot els professorat de la utilitat dels servei per a la millora de la convivència en

el centre. 10.Participar en la resolució de conflictes. 11.Prevenció de les conductes de ciberacosament i sensibilització a l’alumnat dels rics d’aquesta

pràctica.

9.2 MODELS D’ACTUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA:

Model d’actuació per a l’alumnat que trenca lleument el clima de convivència en el centre

S’actuarà d’acord amb el que estableix el protocol d’actuació en mediació i en el reglament d’organització i funcionament. Amb tots dos alhora o amb cadascun d’ells, segons els casos.

- Model d’actuació per a l’alumnat que trenca greument el clima de convivència en el centre

Les conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre i la reiteració en un mateix curs escolar de conductes contràries (acumulació d’amonestacions) menen l’equip directiu a imposar una expulsió temporal de l’alumne i també poden donar lloc a l’obertura d’un expedient disciplinari.

Abans d’aplicar aquesta mesura, s’ha de valorar la possibilitat de resoldre la conducta per conformitat de l’alumnat i, en cas que sigui menor d’edat, dels seus pares/mares o representants legals (la tipologia d’aquestes conductes estan especificades al ROF).

En aquest punt hem de fer menció a les mesures educatives de correcció: sempre que sigui possible, s’ha d’emprar la mediació escolar i la negociació d’acords com a mesures educatives de

58


correcció. Quan no sigui possible acudir als sistemes esmentats, o com a mesura complementària, es pot adoptar alguna de les mesures següents:

- Desenvolupament de tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta, com la participació en feines de servei a la comunitat.

- Desenvolupament de tasques acadèmiques. - Reparació dels danys causats a les instal·lacions, al material del centre o a pertinences

d’altres membres de la comunitat educativa per un període entre sis i vint-i-dos dies lectius - Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementàries

dins i/o fora del centre per un període comprès entre setze dies lectius i tres mesos. Durant el període de suspensió, l’alumnat ha de ser atès al centre

- Canvi de grup. - Suspensió del dret d’assistència a algunes o a totes les classes durant un període comprès

entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant la impartició d’aquestes classes, l’alumne ha de romandre al centre i ha de fer els treballs acadèmics que determinin els professors responsables de les classes, per evitar interrompre en el procés formatiu. El cap d’estudis ha d’organitzar l’atenció a l’alumne.

- Suspensió del dret al servei de menjador i/o transport escolar per un període comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius quan la conducta que perjudiqui greument la convivència afecti l’àmbit d’aquests serveis.

- Suspensió del dret d’assistència al centre durant un període comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant el temps que duri el període de suspensió, l’alumnat ha de dur a terme les tasques acadèmiques que hagin determinat els professorat que li imparteixen docència, per evitar interrompre en el procés formatiu. A aquest efecte, el reglament d’organització i funcionament del centre ha de determinar el seguiment i la supervisió d’aquest procés, especificar la persona encarregada de dur-ho a terme i establir l’horari de visites de l’alumne al centre.

- Canvi de centre. Aquesta mesura només es pot adoptar de manera excepcional i només es pot fer efectiva quan la Conselleria d’Educació i Cultura hagi assignat a l’alumnat una plaça escolar en un altre centre docent, de conformitat amb la normativa vigent en matèria d’admissió d'alumnat a centre docents sostinguts amb fons públics

- Model d’actuació d’acord amb la negociació i resolució positiva dels conflictes

Al BOIB Núm. 187 de 23 de desembre de 2010, a l’article 53 també es parla, dins de les mesures educatives de correcció, la possibilitat de negociar acords educatius, una estratègia de prevenció i correcció de conflictes que es du a terme mitjançant un acord formal i escrit entre el centre, l’alumne/a i els pares o tutors legals, en el cas d’alumnat menor d’edat, a través del qual tots adopten lliurement uns compromisos d’actuació i accepten les conseqüències que se'n derivin. Els acords, que poden ser l’adopció d’una determinada conducta o la realització de treballs, tenen com a principal objectiu canviar els comportaments de l’alumne/a que pertorben la convivència al centre i, en especial, els que, pel fet de reiterar-se, dificulten el procés educatiu de l’alumne/a o el dels seus companys. La negociació dels acords educatius s’ha de dur a terme per iniciativa de la direcció o de la comissió de convivència. És important destacar que aquests acords tenen caràcter voluntari, deixant-ne constància escrita.

59


La negociació de l’acord educatiu s’ha d’'iniciar formalment amb la presència de l’alumne/ai del pare, de la mare o d’algun tutor legal si l’alumne/a és menor d’edat, i d’un professor/a , designat pel director/a del centre, que ha de coordinar el procés. S’ha de tenir en compte que el document en què constin els acords educatius ha d’incloure almenys el següent:

a) La conducta i/o la feina que s’espera de cada una de les persones implicades i el període de temps aplicable. b) Les conseqüències que es deriven del compliment o no dels acords pactats.

S’ha de fer un seguiment de l’acord educatiu per tal de supervisar el compliment dels compromisos adoptats i, en especial, per donar per conclòs el procés d’acord o per analitzar determinades situacions que ho requereixin.

A manera de resum i conclusió, es pot afirmar que la integració, implicació i participació de tots els membres de la comunitat educativa potencia un bon clima de convivència, que, a la vegada, propicia unes circumstàncies adients per a l’aprenentatge. A més a més, la lectura de normativa referida (d’acord amb l’article 2 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, i els articles 1 i 2 de la Llei orgànica 2/2006, en relació als principis i fins que inspiren el Decret 121/2010, de 10 de desembre) ens mena a un seguit de reflexions útils:

a) L’acció preventiva com a garantia per millorar la convivència escolar. b) L’impuls de la convivència per part dels centres docents. c) El caràcter educatiu de totes les mesures, que han de respectar la integritat física, la intimitat i la dignitat personal de l'alumnat. d) El reforç de l’autoritat dels professors/es i el respecte personal i professional envers aquests per part de tota la comunitat educativa. e) La responsabilitat compartida de tots els membres de la comunitat educativa, els quals, dins el marc de cada projecte educatiu de centre i de cada pla de convivència, han d’afavorir la millora permanent del clima escolar. f) La necessitat de col·laborar amb els pares/mares o els tutors/es legals de l’alumne/a i d’implicar-los activament en la funció de tutor/a dels professorat. g) La necessitat dels centres docents de col·laborar amb les institucions públiques i les associacions socioeducatives.

I també, tenint present el Decret 121/2010, de 10 de desembre, podem remarcar que a partir del reconeixement dels drets i els deures de l’alumnat, correspon a tota la comunitat educativa la millora de la convivència escolar. I des del ROF del nostre centre, un principi general a tenir en compte és la idea del desenvolupament de l’educació i la convivència dins un marc de tolerància i respecte a la llibertat de l’individu, la seva personalitat i conviccions. Una norma bàsica de convivència és la que fa referència al fet que s’ha de tenir un tracte respectuós amb les persones i una bona disposició per aclarir conflictes. S’ha d’evitar qualsevol tipus d’humiliació, insult o agressió. Si es presenta algún problema, s’ha de mirar de resoldre primer directament amb l’interessat/a. Si aquest procediment no funciona, s’han de seguir els canals de representativitat establerts.

60


Comptat i debatut, l’aplicació d’aquest Pla de Convivència s’adreça a desenvolupar iniciatives que garanteixi la plena integració de tot l’alumnat en el centre.

- Model d’actuació davant de situacions de possible assetjament escolar o bullying

És essencial aconseguir una bona cohesió als grups i al centre per tal que hi hagi bones relacions i evitar que hi hagi alumnat que es trobi aïllat dins el grup i, per tant, puguin ser víctimes potencials d’assetjament. El professorat ha de ser un exemple i no ha de mostrar mai indiferència envers els comentaris despectius, de burla, o els senyals incipients d’assetjament o violència. D’altra banda, les manifestacions explícites d’afecte, cura i preocupació en les interaccions del professorat amb cadascun dels alumnes i amb el grup són molt importants en la creació d’un vincle i d’un bon clima, ja que mostra una persona que es preocupa i que té sentiments, en comptes d’una figura distant d’autoritat.

El professorat han d’estar atents a canvis de comportament que tingui l’lalumnat que puguin estar relacionats amb alguna situació d’assetjament.

S’ha de comptar amb la participació de les famílies.

- Per una banda, la família s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar mesures de prevenció

(per exemple, alguns centres disposen de la figura dels pares o mares delegats d’aula, amb funcions relacionades amb la millora de la convivència).

- D’altra banda, les famílies han de tenir la informació necessària per poder ajudar els seus

fills/es respecte d’una bona convivència en general i el correcte ús de les TIC (tecnologies d’informació, relació i comunicació).

- S’ha de conscienciar les famílies que l’ús de les xarxes socials (WhatsApp, Facebook, Twitter,

etc.) pot incrementar de forma exponencial el conflicte inicial i dificultar-ne la resolució.

- En qualsevol cas, s’ha de preveure com s’ha de comunicar a les famílies l’existència d’aquest protocol (per exemple, a les reunions de tutoria d’inici de curs, a la plana web, etc.).

- En les trobades entre professorat i famílies s’ha de donar a conèixer el Pla de Convivència i

coeducació i el protocol d’actuació t davant d’una situació d’assetjament informant també de com poden notificar els possibles casos des d'un clima de confiança.Les famílies han de saber què és l’assetjament i han de tractar d’explicar als seus fills/es que les agressions són inacceptables.

- Des de la família interessa conèixer com són les relacions dels seus fills/es amb els seus

companys/es, intentar esbrinar el seu grau de simpatia per les víctimes i animar-los perquè s’acostin a aquells que pateixen aïllament.

El pla d’acció tutorial té una relació molt directa amb el pla de convivència. Tenint en compte que l’acció tutorial és una tasca de tot l’equip educatiu, l’acció tutorial convé que vagi en la línia de:

61


- Fer activitats i organitzar l’aprenentatge de manera que es fomenti la cohesió, el respecte

mutu i la relació positiva del grup. - S’ha de treballar des de l’educació emocional i la competència social: saludar-se,

expressar emocions, saber escoltar els altres quan parlen, no ignorar mai ningú, interessar-se pels altres, saber dir que no, ajudar, etc.

- Fomentar competències cíviques dirigides a la maduració de la consciència moral, l’actitud

crítica, la corresponsabilitat en la detecció de la violència (per acabar amb l’existència d’espectadors passius i de la “llei del silenci”) i generar actituds de rebuig cap a la violència i la injustícia.

- Afavorir que no hi hagi alumnat que estigui aïllats a l’aula.

- Fer un seguiment dels grups que es consideri que estan en més risc. - Aplicar proves sociomètriques com el CESC (Conductes i Experiències Socials a Classe).

- Saber afrontar les frustracions pròpies de les relacions socials i la vida en general ajuda a una

millor integració social i evita actituds agressives o victimistes que poden fomentar l’assetjament escolar i el ciberassetjament.

- Fer activitats per afavorir la igualtat amb els col·lectius amb més risc: integració de l’alumnat amb discapacitats i altres necessitats educatives o socials; foment de la llibertat d’identitat de gènere i d’orientació sexual; foment de la interculturalitat i la solidaritat, i la coeducació.

- Formar en l’ús de les TIC i la ciutadania digital per prevenir el ciberassetjament.

Respecte a l’aula Una mesura bàsica seria disposar d’unes normes senzilles contra l’assetjament; una proposta de normes seria la següent:

- L’assetjament no és una forma de tractar-se entre companys. - Si veiem que un company o una companya n’assetja un altre o una altra,

ajudarem a la víctima - Si algú es queda sol el convidarem a participar en els nostres jocs i activitats. - En treballar les normes, agressor, víctima i espectador poden reconèixer-se i

saber quin paper té cadascú. L’agressor pren consciència del dany que provoca, la víctima comprèn que no té la culpa del que li passa, i els espectadors/es saben que també són responsables si no fan res.

Sessions de treball en l’aula sobre l’assetjament en forma de:

- Treball en grup (tècnica que permet desenvolupar actituds positives com l’esperit de col·laboració, l’acceptació d’altres perspectives, el pacte i la inhibició per prejudicis).

- Debats - Resolució de conflictes (fer sociogrames CESC)

62

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M151&lang=CA&cont=40525





- Activitats de discussió a través de textos - Cercle de violència dau Olwens.

- Utilització de documents audiovisuals (https://friends.se; www.libresdebullying.com.ar)

- Activitats lúdiques (faciliten la integració de l’alumnat).

- Activitats de sensibilització que mostrin:

- Diferents contexts on es dóna (aula, pati, internet).

- Què és l'assetjament i com es dona en el grup.

- Actituds de rebuig cap a l'assetjament.

- Explicació de què s'ha de fer en aquestes situacions.

10. PROPOSTES DE FORMACIÓ PER A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA, ADREÇADES A LA PREVENCIÓ I LA GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES. En primer lloc, convé remarcar que són els centres els que han de impulsar la convivència a través de propostes específiques per concretar les competències socioemocionals en la pràctica educativa i són també els centres els que han de facilitar la formació adreçada a tota la comunitat escolar per desenvolupar actituds, adquirir habilitats comunicatives i implementar estratègies per a la prevenció i la gestió positiva dels conflictes. A més, hem de tenir en compte que l'acció preventiva és una garantia per millorar la convivència escolar, i que és necessari que els centres docents col·laborin amb les institucions públiques i les associacions socioeducatives. Com a propostes de formació en relació amb aquests aspectes, podem destacar-ne la següent: - Participar, dins o fora del centre, en programes específics d’habilitats socials, resolució de conflictes i desenvolupament personal en general. - Formació en competència socioemocional, treball en equip, treball cooperatiu i projectes interdisciplinars... Per a poder corregir les situacions de conflicte i les actituds de l’alumnat, el centre s’ha de comprometre a treballar les competències socials i aconseguir que les relacions entre totes les persones que estudien i treballen en aquest institut estiguin basades en el respecte mutu.

63

http://www.friends.a.se/

http://www.llibresdebullying.com.ar/

http://www.libresdebullying.com.ar/


Per tant, s’ha d’incidir en les tutories mitjançant programes específics i també s’han d’oferir al professorat cursos de formació que els prepari per aplicar els programes i els doni eines per resoldre els conflictes de manera assertiva i pacífica (tenint present que podem comptar amb l’assessorament, orientació i formació del CEP). Els cursos 17/18 i 18/19 es varen dur a terme dos cursos de Formació en Centres sobre Intel.ligència Emocional que varen ser molt profitosos per afavorir la millora de la convivència de tot el conjunt de la comunitat educativa. Des de la Comissió de Convivència es proposa continuar en la mateixa línea a fi d’arribar a poder implicar a tot el claustre i implementar actuacions relacionades amb l’educació emocional des del currículum ordinari i l’organització i gestió del centre.

11. MECANISMES PER A LA DIFUSIÓ, SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA El Pla de Convivència es presentarà a tots els sectors de la Comunitat Educativa utilitzant diferents vies, destacant les següents: comunicació al Claustre de Professors/es, còpia del Pla de Convivència en suport informàtic a la pàgina Web del Centre i activitats específiques incloses en el Pla d’acció Tutorial.

Serà la Comissió de Convivència qui, en primera instància, realitzarà el seguiment i la valoració del Pla de Convivència i, amb una periodicitat trimestral s’informarà al claustre de tot allò ocorregut en matèria de convivència i les propostes per al període següent. Depenent de la tipologia dels fets que vagin sorgint es proposen activitats de diferent índole a nivell de tutories. Així mateix, el Consell Escolar participarà també trimestralment del seguiment i la valoració del Pla.

64


12. BIBLIOGRAFIA AVILÉS MARTÍNEZ, J.M. L’assetjament escolar. Orientacions per a la prevenció i la intervenció. STEI-i. 2006.

COLELL, J. I ESCUDE, C. I tu, què hi pots fer? Maltractament entre iguals: viure i conviure a l’ESO. Xtec. 2005. CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA. Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears. BOIB Núm. 187 de 23-12-2010.

DIRECCIÓ GENERAL D’INNOVACIÓ. GENERALITAT DE CATALUNYA. Projecte de convivència i èxit educatiu per als centres educatius de la Catalunya del segle XXI. Document de treball del Departament d’Educació. GOBIERNO DE CANTABRIA. Protocolo de actuación para los centros educativos en casos de acoso entre compañeros. Consejería de Educación. Curs 2007-2008. GOVERN DE LES ILLES BALEARS. Programa de Prevenció i abordatge de les situacions de conflicte juvenil. Programa de prevenció de situacions de conflicte juvenil. 2000. GOVERN DE LES ILLES BALEARS. Acoso escolar (Bullying). Dirección General de la Oficina de Defensa de los Derechos del Menor (ODDM). 2005. GOVERN DE LES ILLES BALEARS. CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS. Esborrany d’avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears. 2012. IES JOSEP MARIA LLOMPART. Pla d’acció tutorial curs 2012-2013. Document de centre. IES JOSEP MARIA LLOMPART. Servei de mediació escolar (material vari cursos 2010-2011, 2011-2012). IES JOSEP MARIA LLOMPART. Reglament d’Organització i Funcionament del centre (ROF) 2012. Document de centre. MOYANO, M. Método Pikas: el método de repartir responsabilidades. Document de treball-protocol. 2005.

65

Documents

P L A D E C O N V I V È N C I A I C O E D U C A C I Ó