DISSABTE · 11 de gener del 2020. Any XLV. Núm. 15236 - AVUI / Any XLII. Núm. 14106 - EL PUNT

1,50€

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57

1805

96-1

2207

76Q

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

Més de 50 anys impulsant e l c re ixement empresar ia l

REACCIÓ · El Suprem mantéinhabilitat Quim Torra, que noreconeix la resolució i la veu uncop a la sobirania del Parlament

SUPORT · Compareix amb totel govern i assegura que ladecisió és un intent d’alterar lavoluntat política dels catalans

“Soc diputat del Parlamenti president de Catalunya”

Torrent diu que Torracontinua sentdiputat de ple dret

P6-8

El president Torra amb el govern en ple, ahir al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat ■ EFE / QUIQUE GARCÍA

NACIONAL P10,11

Sassoli acata la decisióde la JEC i del Suprem iretira l’acta al líder d’ERC

Junqueras recorrerà contrael Parlament Europeu alTribunal General de la UE

L’eurocambra deixaJunqueras sense escó

Llibertat per als dosúltims CDR empresonatsacusats de terrorisme

Nacional P13

El dèficit fiscal català jasupera els 16.800 milions

Nacional P15

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 2020

er què retiren elsllums de Nadal, si

els posen abans per es-timular el comerç? Ésque no interessa que,ara que els preus són

rebaixats, tinguem present que hi ha bo-tigues? O és que els llums amb forma deboles, o amb estels, o amb aquestes fra-ses de “Ding-dong” o “Xin-xin” que pen-gen a la Gran Via de Barcelona, nomésfan l’estímul de Pavlov si és per reclams iefectes nadalencs? El tió i els Reis fan lapinça i espremen les butxaques amb re-gals a dojo. Però passades aquestes fites,amb la represa del curs, temps enrereeren les rebaixes, que ens feien avançard’esma fins a carnaval. És clar que SantAntoni Abat, que també té tortell vinculat(no podem perdre la vinculació pastisse-ra a cada festa!), també és, amb els trestombs, un altre vestigi que al calendaris’arrossega o que pot anar a galop. Elscavalls i altres bèsties de càrrega ocupa-ran carrers i marcaran la ruta circularque mira de ressituar-nos.

Busco aquests referents com qui bus-ca les parets d’un passadís mentre avan-

ça a les palpentes. Com qui mira d’evitaruna caiguda. Per cert que, seguint la teo-ria d’Antoni Marí que diu que els llibres etvenen a buscar, dies enrere l’atzar ha fetrondar La caiguda d’Albert Camus per lameva taula. I voleu creure que ara quevaig anar al Teatre Romea a veure l’excelsPere Arquillué amb la feinada que des-plegava a Jerusalem, just a la butaca delcostat hi tenia Francesc Orella, que re-cordo per aquella magnífica versió mo-nologada del text de Camus que va re-presentar ja fa uns anys?

Tornant a la llum, per què no esperena treure els llums de Nadal dels nostrescarrers quan toqui desmuntar els pesse-bres de casa, que encara tenen una micade coll? Potser així sabrem si l’estímulfunciona més enllà del que toca. És clarque l’any ha començat desbocat amb lainvestidura de Pedro Sánchez, que no hatingut en compte la conciliació familiar ilaboral dels diputats i diputades, i queaquest diumenge tampoc deixarà des-cansar el rei. Semblava com si hi haguésllums de Nadal dins l’hemicicle que elshagués esperitat, estimulat. Això o evitarla caiguda, perquè, com deia Camus,“Què ens importa humiliar el nostre es-perit si d’aquesta manera aconseguimdominar a tothom?”

P

Keep calmXavier Graset

Llumestimulant

Per què no esperen a treureels llums de Nadal quan toquidesmuntar els pessebres

quests dies hi he pensat: si araNadal és de color vermell, de pe-tit era verd. He pensat altres co-

ses, és clar. Per exemple en l’encertd’ERC de facilitar el govern de PedroSánchez. L’alternativa era molt pitjor,catastròfica. Junts per Catalunya faescarafalls de l’actuació dels republi-cans, però se’n beneficia i ja reclamaun lloc en la taula de diàleg sobre Ca-talunya que aquell partit posa per con-dició. Nadal era verd. Quan s’acostavael dia, entrava a casa molta vegetaciócarregada de clorofil·la: un pom d’eu-caliptus, un altre de galzeran, unabranca de pi, la molsa de fer el pesse-bre... Per llevar-li el caràcter religiós,ara molts suprimeixen del pessebre lesfigures del naixement. En diuen “pai-satge d’hivern”. Més aviat és i sempreha estat un paisatge de primavera. Permolt que enfarinem les muntanyes desuro, la molsa no enganya: si allà daltencara hi ha escorrialles de neu, aquíbaix, on es mouen els pastors, tot ésverd. El riu indica el desglaç.

Un dia, com a gran novetat, va en-trar l’arbre de Nadal. Jo en tenia notí-cia perquè llegia uns còmics d’origen

A

angloamericà que arribaven aquí tra-duïts per una editorial mexicana quees deia Novaro. Els personatges es ba-nyaven en “piletas”, “lucían bien”, i hotrobaven tot “lindo”. Celebraven ambintensitat una festa que es deia Accióde Gràcies i que jo no sabia situar en elcalendari, i per Nadal guarnien un ar-bre a l’interior de la casa. Ni una pa-raula del pessebre. L’arbre era, natu-ralment, verd. El dia de Nadal, aques-ta floració havia germinat en forma deregals. Ni una paraula tampoc delsReis. Els Reis eren substituïts per unhome gras i barbut que de vegades esdeia Pare Noel i altres Santa Claus. En

qualsevol cas, vestia una casaca verda,cenyida amb un cinturó. Santa Claus,el Pare Noel, o com es digués, ens vaarribar d’Amèrica de color verd.

Culminarà amb èxit, el govern dePedro Sánchez? Podrà mantenir lapromesa de la famosa “taula de dià-leg”? La dreta opositora està rabiosa.Suma molt i té molts suports. El go-vern és dèbil. Com es pot solucionarun problema d’Estat sense l’Estat?Dos partits sols no el representen. Pe-rò l’alternativa, hi insisteixo i ho saptothom, era pitjor. L’altre dia l’amicToni em deia: “M’agrades més quanparles de coses comunes, costumistes,que quan ho fas de política.” Vol dirque no està d’acord amb mi. És mésradical, més unilateral. Vaig combi-nant. He llegit que Nadal és des de faanys vermell per una maniobra de laCoca-Cola. Va vestir amb el vermell dela marca el Pare Noel, i el vermell hoha acabat impregnant tot. Totes lesboles de l’arbre, abans daurades o pla-tejades, són vermelles. No em molestapas, però i el Nadal blanc? En aquellscòmics nevava. Ho faria ara? Estudisfunestos sobre el clima diuen que no.

“Si ara ésvermell, de petit eraverd. Tornarà a serblanc?

Vuits i nous

Els colors de NadalManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor: Joan Vall Clara.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta) i Esteve Colomer i Font.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall Clara(President Editor), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH) i Lluís Cama(Producció).

La vinyetaFer

ontra la bardissa jurídica quecreix a l’entorn dels drets fona-mentals del president de la Ge-

neralitat, Quim Torra, i de l’eurodipu-tat electe Oriol Junqueras, fan faltajardiners amb bones estisores de po-dar. Hem acabat la setmana amb nousexemples de la bel·ligerància de la ju-dicatura espanyola, sense manies al’hora de menystenir la sobirania po-pular i la immunitat parlamentària. Itambé amb la inesperada decisió delParlament Europeu de considerar fi-nalitzat el mandat com a diputat elec-te d’Oriol Junqueras des del 3 de ge-ner, en la mateixa línia adoptada pelTribunal Suprem espanyol. Cal pren-dre, doncs, la iniciativa per no deixar-ho tot en mans de les togues. Pel quefa al president Torra, el Parlament ca-talà ja ha optat per ignorar la resoluciód’un òrgan, la Junta Electoral Central,que no considera competent i haanunciat un recurs ordinari per desac-

C “No podemllençar al foc elbarret del’europeisme quanens arribin decisionsque no compartim

tivar-la del tot. En aquest sentit, lessolemnes compareixences d’ahir delpresident del Parlament, Roger Tor-rent, i del mateix Torra han estat proucontundents. Quant a Junqueras, lespressions damunt la cambra europeal’allunyen de l’euroescó, ara que elgrup dels Verds/ALE fins i tot li havia

reservat la plaça de vicepresident. Ésdecebedor que l’Europa dels estatss’imposi i, sens dubte, un mal presagiper a l’imminent suplicatori dels euro-diputats Puigdemont i Comín. Però nopodem llençar al foc el barret de l’eu-ropeisme quan ens arribin decisionsque no compartim. Perquè fins ara lesescasses alegries ens han arribat pre-cisament des d’altres països europeus.Poques vegades una sessió del Parla-ment Europeu com la que viurem di-lluns havia aixecat tanta expectació. Amés, Junqueras ha fet saber que recor-rerà contra la seva inhabilitació al Tri-bunal General de la UE i el xoc detrens judicial sembla inevitable. Aixòsí, després de les darreres decisionspreses a Madrid i a Estrasburg, lespossibilitats de deixar enrere la via ju-dicial per obrir pas a la via política escompliquen, malgrat la dialèctica bui-da de Pedro Sánchez. La bardissa re-brota, als jardiners se’ls gira feina.

Junqueras i EuropaXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

La justícia espanyola mantéla velocitat de creuer en la se-

va missió d’escapçar el lideratge del’independentisme. Si dijous el Tri-bunal Suprem va ignorar la doctri-na del Tribunal de Justícia de laUnió Europea en el cas de la immu-nitat d’Oriol Junqueras, ahir va de-negar la suspensió cautelar de la re-solució de la Junta Electoral Cen-tral que inhabilita el president de laGeneralitat, Quim Torra. És signifi-catiu que el Suprem decideixi im-pulsar precipitadament la inhabili-tació d’un president legitimat perles urnes i per un Parlament, tot ique la sentència que l’inhabilita (delTSJC) no és ferma i està recorregu-da, tot i que la intervenció de la JECgenera molts dubtes de competèn-cia i es va produir amb 6 vots encontra i 7 a favor, i tot i que l’origend’una decisió que violenta la demo-cràcia és tan greu com una pancar-ta penjada en un balcó.

Quim Torra continuarà sent elpresident de la Generalitat a totsels efectes, perquè hi està legitimatper la democràcia i també perquè elParlament que l’hauria de despos-seir del seu càrrec té arguments le-gals suficients a l’Estatut, la llei dela presidència i el reglament delmateix Parlament per no fer-ho, al-menys mentre la condemna perdesobediència al president no siguiferma. No obstant això, cada cop ésmés nítida la percepció que el po-der judicial fa més política que justí-cia i que la seva actuació en aquestterreny es desmarca molt clara-ment de la nova política que haemanat de les urnes en les últimeseleccions generals espanyoles, queaposta per la desjudicialització delconflicte amb Catalunya i per l’es-tabliment d’un diàleg bilateral entreels governs espanyol i català per ex-plorar les vies polítiques que pu-guin avançar en la resoluciód’aquest conflicte.

El Supremmanté elseu setge

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La xenofòbia delata el primer ministre d’Hongria, unnacionalista d’extrema dreta. Una de les seves últi-mes iniciatives consisteix a oferir tractaments defertilitat in vitro gratuïts als ciutadans hongaresosper evitar que els immigrants siguin la solució a l’en-velliment i decreixement de la població.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Fertilitat vs. immigració

El president de la Generalitat va ser escollit pelParlament votat per tots els catalans i segons lallei només pot ser destituït arran d’una sentènciaferma. El Parlament ja va deixar clar fa uns diesque, malgrat el que digui la Junta Electoral, QuimTorra continuarà sent president a tots els efectes.

-+=

-+=

Quina justícia?Manuel García-Castellón

Legitimitat intactaQuim Torra

-+=

Viktor Orbán

El jutge de l’AN va muntar una operació per detenir 9membres dels CDR, acusar-los de terrorisme, inco-municar-los, interrogar-los, tenir-los quatre mesos ala presó i associar l’independentisme amb terroris-me. Des d’ahir els presumptes terroristes són tots alcarrer sota fiança i la justícia té menys credibilitat.

MAGISTRAT DE L’AUDIENCIA NACIONAL

PRIMER MINISTRE D’HONGRIA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 2020 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Boicot almercat de l’art

alemany Gerhard Richter (1932) és l’artista viumés important. El Picasso del segle XXI, segons

algunes cròniques de lectura lleugera. Al concepte“important”, Richter hi calaria foc ara mateix. L’han,l’hem, fet important sense ell considerar-se’n. Varenegar d’aquesta supèrbia etiqueta que tant mal ha feta l’art i als artistes quan es va erigir en el pintor méscotitzat del món. S’hauria volgut fondre i, de fet, ho vafer: va desaparèixer del circ mediàtic i mercantilista delsistema artístic. Només hi fa actuar la seva veu per

carregar-se la indecència il’obscenitat dels preus desorbitats.“Cada vegada que bato un rècord, lameva reacció és d’horror”, vadeclarar en una entrevista de no fagaires anys. És enorme la frustracióque li provoca no poder controlarles obres que ja han sortit del seuestudi i que els seus posseïdors, les

elits, han convertit en material especulatiu perenriquir-se desbocadament. És trist però és així: fins itot l’artista més important del planeta és una presaindefensa en les brutes mans dels poders fàcticseconòmics. Frustrat però no resignat, Richter ha deciditdonar divuit obres valorades en un milió d’euros per a unprograma públic de compra d’habitatges per apersones sense sostre. No sempre les forces delcapitalisme se surten amb la seva. Boicotejar-les éspossible. Llàstima que en el món de l’art són unaminoria els que ho saben. Pitjor: els que ho volen.

L’

GerhardRichter donadivuit obresper comprarpisos per alssensesostre

http://epa.cat/c/w7q7yr

Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera iXevi Sala.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El magistrat del SupremManuel Marchena vol que elsnou empresonats estiguin adisposició del tribunal “l’últimasetmana de gener”.

10anys

20anys

Intercepten una furgoneta aZamora que transportavamaterial explosiu i detenen dosetarres a la fronteraportuguesa.

El ministre de Defensa, EduardoSerra, del Partit Popular,adverteix que “les forcesarmades són la garantia de launitat d’Espanya”.

Trasllat a Madrid Cop a ETA El paper de l’exèrcitTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 20204 | Punt de Vista |

oneixen algun es-panyol que se sen-

ti dolgut per la derivainvolucionista i autori-tària que està seguintEspanya els últims dos

o tres anys arran del procés sobiranistade Catalunya? Com diria aquell, “haber-los haylos”. I no és estrany, perquè du-rant les últimes quatre dècades les elitsdirigents del país han construït l’imagi-nari col·lectiu d’una Espanya moderna,democràtica i europea, homologable aqualsevol dels països del seu entorn,descentralitzada com la que més, ambuna Constitució de les més avançadesen el terreny dels drets i les llibertats,amb l’estat de dret més garantista detots. La immensa majoria de ciutadanshan comprat i interioritzat aquest relat i,al principi, lògicament, es negaven a ac-ceptar que algú dubtés de la seva virtut;ara, cada dia que passa, és més difícilno veure-ho i els sap greu comprovarque l’Espanya real no és com creien queera.

No va passar per cap ment superarel repte del sobiranisme català a l’angle-

sa, és a dir, pactant un referèndum iguanyant-lo ni que fos enganyant elsvotants. No n’hi va haver prou que l’Es-tat fes servir la seva poderosa maquinà-ria per bloquejar l’1-O. Van treure a pas-sejar l’“A por ellos” i el van aplicar al car-rer, a les casernes, a la fiscalia, a la taulade govern, al Congrés i al Senat i als tri-bunals de justícia. Es van passar per l’ai-xella la veritat dels fets, els drets hu-mans, civils i polítics, la lletra del CodiPenal, la música de la Constitució i l’es-perit de la democràcia, per decapitar,escarmentar i dissuadir l’independen-tisme.

I ara també posen en evidència ladesconnexió d’Europa, insinuada pelnul èxit de les euroordres de Llarena, re-velada per la resolució del Tribunal deJustícia de la Unió Europea que restau-ra Puigdemont, Comín i Junqueras coma eurodiputats i finalment oficialitzadaper la desobediència del suprem espa-nyol al criteri vinculant del TJUE. Un al-tre desengany aplaudit amb les orellespel neofranquisme desemmascaratque, oh sorpresa!, pobla quasi la meitatde l’arc parlamentari espanyol. No ésestrany que faci mal, però potser ja se-ria hora d’anar-hi fent alguna cosa.

C

Full de rutaToni Brosa

DestruintEspanya

L’Espanya real fa mal alsmateixos espanyols quecreien en l’Espanya moderna,democràtica i europea

nguany farà vint-i-cinc anys quevaig abandonar la fotografia.Aleshores, l’any 1995, jo vivia a

Birmània, ara puc dir-ho, plenamentintegrat en la vida política del país desde la més estricta clandestinitat. Me-sos abans, havia recorregut duranttres mesos un altre país sotmès –enaquest cas, encara ara– a un estricterègim d’opressió: el Tibet. Com a fotò-graf, la naturalesa inhòspita de l’altiplàtibetà fou el marc del meu últim repor-tatge. Encara recordo vivament el con-trast entre contrades. L’oposició entrela descarnada orografia de l’Himàlaiaamb l’exuberant naturalesa d’una geo-grafia tropical. Necessitava contem-plar la realitat sense cap intermediari.L’ull de la lent s’interposava en la mevapercepció de les coses i era clar que lameva concepció de la fotografia haviaentrat en crisi.

DES D’ALESHORES, tan sols he agafat lacàmera de manera ocasional. I, desd’aleshores, irregularment penso entornar a la fotografia; ho faig com quipensa que torna a casa, però no sense

E deixar de plantejar-me el motiud’aquest retorn. Perquè aquella crisique va commoure els fonaments d’unamanera de viure –i veure– les coses,continua ben present quan medito so-bre el paper de la fotografia en l’actua-litat. I em pregunto fins a quin puntaquest mitjà no s’ha convertit en unespectacle on la reflexió social que ha-via condicionat el mètode es troba re-duïda a l’anècdota i, pitjor encara, a lafugacitat més espúria del mercat i, no-gensmenys, a les noves tecnologies.

DOROTHEA LANGE –una de les grans fo-tògrafes de la tradició nord-america-na–, en plena dècada dels seixanta, jaes mostrava preocupada pel mal úsdel llenguatge fotogràfic –“La càmeraés un instrument que ens ensenyacom mirar sense la càmera”, afirma-va–, així com pel bombardeig indis-criminat d’imatges transitòries. Ditaltrament: quin futur té la fotografiaen un món on cada dia es pengen a laxarxa milions d’imatges? És enaquest sentit que matar el missatgerés una manera de matar el missatge,

és a dir, el mitjà. La desmesura enco-breix els bons fotògrafs; amb el ben-entès que a hores d’ara l’orientacióhumanista de fotògrafs com Evans,Smith, Bresson o la mateixa Lange–sense oblidar, en la nostra tradició,Centelles o Català-Roca– forma partd’un ric llegat que cal recuperar a fide preservar el rostre humà del medifotogràfic.

CAL REPENSAR la fotografia, així com laseva funció social i creativa. Un mitjàque, malgrat el paper que tenen lesnoves tecnologies, ha de menester unsuport estable, això és, mitjans en pa-per o digitals que dignifiquin l’ofici defotògraf. Tornar a la fotografia éstambé reposar a aquesta la seva dig-nitat d’origen. Perquè si la poesia–tan propera a la imatge– és una “ar-ma carregada de futur”, la fotografiaté una responsabilitat a l’hora d’obriruna finestra al món i d’engendraruna consciència del jo en l’altre. Mo-dernitat –l’alteritat en la mirada–sense la qual la fotografia és un llen-guatge buit de contingut.

Jordi Solà. Escriptor

Tornar a la fotografiaTribuna

Efecte hivernacle

b Em sap greu haver d’in-sistir en aquest tema ja tanfresat, però pel que semblano s’hi troba una solució amitjà termini, ni les troba-des de milers de partici-pants a l’anual congrés delmedi ambient arriben a capacord amb ganes de com-plir-lo. Hi assisteixen, hidiuen la seva i, si cal, en pas-sen fins l’any vinent, queanirem a París. Els ajunta-ments de les grans ciutatsproposen campanyes de re-ciclatge, ofeguen amb orde-nances de circulació quesempre redunden en perju-dici dels més febles i a quiels és més difícil canviar elsvehicles més antics, encaraque passin la ITV correcta-ment, etcètera. Jo crec quesí, que és positiu el reciclat-ge, i el control de superfíciedel CO2, però... i els avions, iels vaixells? I acabaré expli-cant una lectura extreta de

la informació als passat-gers en un avió de les líniesaèries belgues (que podriaser de qualsevol altra com-panyia) que explicava queels seus aparells més nouslliuraven a l’aire 25 tonesmenys de CO2 per màquinaa l’any. I jo pregunto: quan-tes tones de gasos abo-quen a l’atmosfera la milio-nària quantitat d’avionsque pul·lulen al voltant de laTerra? Reciclem i fem elque puguem, però pensoque el tema està en mansdels científics per trobarnous combustibles nets ique les solucions no vin-dran sinó a llarg termini.B. BOSCHSant Joan Despí (Baix Llobregat)

No és normal

b El govern català ha ditque està molt preocupatperquè la bandera espanyo-la va ser retirada durant 17minuts el divendres dia 3 de

gener del Palau de la Gene-ralitat i manté que no ésnormal. El que no és normalés que els ciutadans el dia 1d’octubre del 2017 votéssimsí a la independència i men-trestant ERC faciliti la inves-tidura dels mateixos queens la van prendre, ens vanempresonar i exiliar; els Srs.Bonvehí i Sànchez negociïnl’encaix entre el PDeCAT i laCrida; el Tardà s’hagi con-vertit a l’autonomisme a ElPeriódico, etc., etc., etc. Aixòsí que no és normal. A més,l’ANC i Òmnium ja deuen es-tar preparant les manis deldia 11 de setembre dels pro-pers cinquanta anys. Això síque no és normal.LLUÍS CLARÀ IGLESIASMoià (Moianès)

Com ho vol, encatalà o envalencià?b L’administració de l’Estatofereix la possibilitat de ges-

tionar tràmits en els idio-mes cooficials, com la reno-vació del DNI, la compra debitllets de Renfe o exàmensteòrics de la DGT. A les op-cions habituals (castellà, ca-talà, èuscar i gallec, anglès,francès...), a més, se n’hiafegeix una altra: el valen-cià. Vostè pot treure’s el car-net en valencià com si fosuna llengua més. Ja posats,per què no hi afegeixen l’an-dalús o el canari? Repugnaveure com l’Estat (i algunsbancs) assimila així el blave-risme i afegeix dues opcionsiguals però que canvia“aquest” per “eixe” com sifossin inintel·ligibles. Algúdirà que és respecte a lesminories, però és un nou in-tent de dividir la unitat de lallengua. Si cal, saltant-se lamateixa Constitució, que noreconeix el valencià com unidioma.ARNAU RULLÓ I GONZALOZOEl Prat de Llobregat (Baix Llobre-gat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 2020

Isona Passola, PRESIDENTA DE L’ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

“Estem en el pitjor moment de la producció audiovisual aCatalunya”

La frase del dia

“Nihon Sekigun,l’Exèrcit Roig delJapó, va ser una deles organitzacionsclandestines mésactives als anys 70 i,al mateix temps,menys conegudes

errorisme per a uns i guerrilla urba-na per a altres, el cert és que durantla dècada dels setanta del segle pas-

sat, algunes organitzacions d’extrema es-querra van fer servir la lluita armada a Eu-ropa, el Pròxim Orient, el Japó i mig mónper estendre la revolució comunista alplaneta i posar fi al que ells consideravendecadents societats capitalistes occiden-tals. Durant una dècada els atemptatsdels alemanys de la banda Baader-Mein-hof, els italians de les Brigades Roges i elsjaponesos de l’Exèrcit Roig van estendrela por per aeroports, avions i ambaixades.Cinquanta anys més tard d’aquellsatemptats, què se n’ha fet dels protago-nistes d’aquella revolució proletària glo-bal que va causar tant dolor al món occi-dental?

UNA DE LES ORGANITZACIONS clandesti-nes més actives d’aquella època i, al ma-teix temps, menys conegudes, va ser el Ni-hon Sekigun, l’Exèrcit Roig del Japó(ERJ), que va desafiar el govern nipó permig món. Va ser Fusako Shigenobu, estu-diant de la Universitat Meiji, qui amb tansols 26 anys d’edat va fundar l’ERJ a Bei-rut el 1971, amb el suport del Front Popu-lar d’Alliberament de Palestina (FPAP).Shigenobu va liderar l’ERJ fins a la sevadissolució trenta anys més tard, però lesaccions més importants del seu grup vantenir lloc durant la dècada dels setanta.Entre d’altres, cal destacar tres segrestosaeris, quatre atacs contra ambaixadesamb ostatges i dos atacs contra aeroportsinternacionals. La líder comunista no vaparticipar mai directament en cap delsatemptats, però probablement va formarpart de la seva organització. Els atemp-tats de l’ERJ van causar una quarantenade morts a Europa i Àsia (sense incloure elcas no confirmat del segrest d’un avió ma-laisi, on van morir tots els passatgers),una xifra relativament petita en compa-ració amb les Brigades Roges, per exem-ple. Però l’èxit dels seus atacs va rauresens dubte en la seva espectacularitat, en

T la seva capacitat de captar l’atenció delmón a través de les imatges de televisió.Van aconseguir alliberar desenes de mili-tants d’extrema esquerra presos al Japó ique van amagar-se a Líbia, Síria i el Líbandurant dècades.

CINQUANTA ANYS MÉS TARD, sis d’ells en-cara segueixen en ordre de recerca inter-nacional i se’n desconeix la localització.Shigenobu vivia entre el Trípoli de Gadda-fi i el Beirut de la guerra civil, però sempresota protecció palestina. Va tenir una fillaamb un comandant del FPAP i per prote-gir-la, en va mantenir en secret l’existèn-cia durant quasi trenta anys. L’any 2001la nostàlgia pel país d’origen va portar Shi-genobu a abandonar la clandestinitat deBeirut i viatjar per sorpresa al Japó junta-ment amb la seva filla Mei. La líder del’ERJ va ser detinguda només trepitjarterra ferma i condemnada per un tribunala vint anys de presó. Va ser llavors quan vaescriure el seu famós haiku: “La sentènciano és la fi; tan sols és el començament; laforta voluntat s’estendrà.” Avui té 74anys, segueix en una presó a la vora de Tò-quio, té un càncer intestinal i ha patit qua-tre operacions, i no sortirà en llibertat finsal 2026.

LA MAJOR PART dels membres de l’ERJsón morts o presos. Només hi ha una ex-cepció: els supervivents de l’anomenatgrup Yodogo. El 31 de març de 1970, ungrup de nou joves japonesos armats ambcatanes i bombes van segrestar el vol JAL351 que feia el trajecte de Tòquio a Fukuo-ka i el van fer aterrar finalment a Coreadel Nord on se’ls va concedir asil polític. Sibé el segrest va tenir lloc abans de la fun-dació de l’ERJ a Beirut, el grup es va consi-derar posteriorment com a part de l’ERJ.Tots ells es van quedar a viure als afores dePyongyang sota la protecció de Kim IlSung. D’aquells nou, avui dia només enqueden quatre allà, tres han mort i dosvan retornar al Japó. Als quatre homes,s’hi han d’afegir dues japoneses que sónamb ells des de fa dècades: Yoriko Mori de66 anys, vídua del líder del grup, i SakikoKuroda de 73 anys, esposa d’un delsmembres del grup encara viu. La policiajaponesa acusa totes dues dones del se-grest de dos joves estudiants japonesos aEuropa fa quaranta anys sota les ordresdel règim de Corea del Nord. En concret,Mori i Kuroda haurien captat un jove aBarcelona on s’hi van fer una foto en unbanc del zoo. L’haurien enredat perquèles acompanyés a Madrid on van captarun altre estudiant. Sabem que tots dosvan ser finalment segrestats i traslladatsa Corea del Nord, on van morir pocs anysmés tard.

ACTUALMENT LA POLICIA japonesa encaraté sota ordre de crida i cerca 13 membresde l’ERJ. Els sis del grup Yodogo s’ama-guen a Corea del Nord; Kozo Okamoto,autor de la matança de l’aeroport de TelAviv del 1972, s’amaga a Beirut on té con-cedit asil polític; i dels sis restants, se sos-pita que poden amagar-se al mateix Japó oa algun país del Pròxim Orient. FusakoShigenobu no s’ha penedit mai de la sevaresponsabilitat en la fundació del seu Ex-èrcit Roig, si bé matisa que avui no té sen-tit la lluita armada, però des de la presó se-gueix fidel al seu haiku.

Josep Lluís Alay. Professor d’història a la Universitat de Barcelona

L’Exèrcit RoigTribuna

SísifJordiSoler

a que es descriuen aquest article

és una escena al límitde la caducitat, de fauna setmana, peròtambé al límit de la ir-

racionalitat, tant, que deixa un mal re-gust de boca. Així doncs, millor salivarabans de llegir per, en acabar, poderescopir el pòsit de l’amargor.

El protagonista és un noi, esprimat-xat, de faccions anguloses, cabell ne-gre, viu i fort, deixat créixer i alliberatamb irreverència. Es planta amb unpunt de fatxenderia a tocar de la faça-na de l’ajuntament de Barcelona, mi-rant cap al Palau de la Generalitat. Noestà sol, l’acompanyen un home, mésgran que ell, i una noia, de la mateixaedat, tots ells amb el mateix posatd’estar posseïts per la veritat absoluta.Criden, amb una veu gruixuda, estri-dent, consignes contra els portaveusde l’ANC que han convocat la gent a laplaça de Sant Jaume per fer pinya iprotestar contra la resolució de la Jun-ta Electoral Central que inhabilita elpresident Torra. Els crits van a més i enun moment el noiet de la cabellera ne-gra engega un “Botifler!”, i ho repeteix,“Botifler!”, dirigit al Pep Cruanyes. Algúque l’escolta no pot més, es gira fitantel noi i li pregunta si sap realment quèestà dient i si coneix la persona contraqui dispara exabruptes. El noi, amb in-sufles de gran home pel simple fet deser veterà d’alguna tsunàmica acció deCDR, admet que no, però que és igual, iencara vol tenir raó i que en Pep Crua-nyes –l’home que ha batallat contral’Estat espanyol pel retorn dels famo-sos papers de Salamanca– és a criteriseu un botifler pel simple fet que nocrida a cremar-ho tot.

Ara toca escurar-se la gola i escopir,sobre la ira i la ignorància. I després unbon tsunami, de veritat, i que faci netde gargalls i salvapàtries.

L

De set en setJordi Panyella

El jovei la ira

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 20206 |

Salvador Illaassumirà Sanitat ila jurista Laya,Exteriors pensanten Europa

Sassoli accepta arala inhabilitació deJunqueras delSuprem i li retiral’escó d’eurodiputat

Desafiamentespanyol a lajustíciaeuropea

Sánchez deixacaure mésnoms de nousministresNacional

El Tribunal Suprem noveu raons d’especial ur-gència per suspendrel’acord de la Junta Elec-toral Central (JEC) quepretén inhabilitar QuimTorra com a diputat alParlament. La defensa deQuim Torra va presentarun recurs perquè l’alt tri-bunal prengués mesurescautelaríssimes per atu-rar el despropòsit, però elsmembres de la sala con-tenciosa administrativa,per unanimitat, van fercostat ahir a la decisió del’àrbitre electoral del 3 degener. D’aquesta manera,es manté de moment el vetde la JEC.

El Suprem estudiaràara les mesures cautelarsi obre un termini de cincdies –la meitat del que éshabitual– perquè tant l’òr-gan administratiu electo-ral com la fiscalia al·leguinel que considerin oportú.En aquest sentit, Torra vademanar ahir a la JuntaElectoral Provincial (JEP)de Barcelona que suspen-gui l’execució de l’acord dela JEC fins que el Suprem

no es pronunciï sobre lesmesures cautelars. Tan-mateix, la JEP va decidirahir declarar vacant l’escódel president i traspassarla credencial a FerranMascarell, el següent can-didat de la llista de JxCat.

El govern manté que“no reconeix els efectes”

de la resolució del Supremque tomba les cautelaríssi-mes, que qualifica de “noucop d’estat a la sobiraniadel Parlament” per “alte-rar la voluntat dels cata-lans”. En una declaracióinstitucional després dereunir-se amb el presidentdel Parlament, Roger Tor-rent; membres de la mesa,i els grups de Junts per Ca-talunya, ERC i la CUP, idesprés d’un consell exe-cutiu extraordinari, el capde govern va reiterar quecontinua sent diputat ipresident de la Generali-tat. Aquest últim punt es-tà fora de dubte, ja quel’Estatut preveu que es ne-cessiti ser diputat per ac-cedir a la presidència, peròno destituir un president sideixa de tenir escó. A més,la mateixa JEC ho deixa enmans de la cambra.

Torra disposa del suportde Torrent, que va piularque el reglament del Parla-ment no preveu “la inelegi-bilitat sobrevinguda” coma causa de pèrdua de lacondició de diputat. “LaJEC no és un òrgan compe-tent per adoptar aquestadecisió. Acabo de parlaramb el president Torra per

confirmar-li que continuasent diputat”, va escriure.

Tres dies després de lainvestidura de Pedro Sán-chez com a president delgovern espanyol, la judicia-lització de la política va enaugment. La notificació alParlament de la inhabilita-ció per part de la Junta Pro-vincial podria crear difi-cultats, de retruc, a la me-sa i al president de la cam-bra si quan se celebri el prò-xim ple, els dies 22 i 23, escomptabilitza el vot del di-putat Torra.

En aquest context, Tor-rent va afirmar de manerarotunda que està en condi-cions de garantir que elpresident podrà votar, per-què “és diputat a tots elsefectes”, però no va aven-

turar la seva posició si elSuprem n’acaba confir-mant la inhabilitació. Elrepublicà va insistir quedefensarà els drets de totsels parlamentaris inde-pendentment de les conse-qüències que això pugui te-nir a títol personal. “No hiha alternativa millor quedefensar els drets del dipu-tat Quim Torra, perquè ésdefensar el conjunt delsdrets de tots els diputats;no tinc cap altra opció quefer-ho d’aquesta manera”,va assegurar Torrent, queva anunciar l’aprovació, di-marts vinent per part de lamesa, de la interposiciód’un recurs davant de la sa-la tercera del Suprem con-tra l’acord de la JEC.

La segona institució del

país entén, d’acord amb elsserveis jurídics del legisla-tiu, que es tracta d’un òr-gan incompetent per adop-tar una decisió com la in-habilitació, ja que no escompleix cap dels supòsitsper treure l’escó a Torrarecollits en el reglament.L’article 24 en preveu la re-tirada en cas de condemnaferma, escenari que de mo-ment no es compleix.

“El Parlament ja va dei-xar clar en el ple del dia 4que la JEC no és ningú perdecidir qui perd o no l’actade diputat. El presidentTorra continua sent dipu-tat, perquè el va votar lagent. I prou”, va defensar elvicepresident de la cam-bra, Josep Costa. Dissabtepassat, la majoria parla-

Emili BellaBARCELONA

DESGAVELL L’alt tribunal manté el vet a Torra com a diputati descarta les mesures cautelaríssimes perquè no s’apliqui lainhabilitació XOC El govern no reconeix els efectes que puguitenir la resolució dels magistrats i denuncia un cop d’estat

El Supremsecunda laJEC contrael president

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’ANC exigeix alParlament que apliquila proposta de resolucióque ratifica el diputat ipresident Torra”ANC

“Soc diputat delParlament i president.No reconeixem elsefectes de la resoluciódel Suprem”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Acabo de parlaramb el presidentTorra per confirmar-lique continua sentdiputat”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

El president Torra, reunitahir a Palau amb el presidentdel Parlament, membres de lamesa i representants de JxCat,ERC i la CUP ■ JOSEP LOSADA

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 2020

LíquidL’APUNT nen tants poders, amb toga o sense, i hi ha tantes pres-

sions que qualsevol espectador s’hi perd. Ahir vàremsaber, segons va comunicar el president del ParlamentEuropeu, David Sassoli, que Junqueras va ser eurodipu-tat des del 2 de juliol de 2019 fins al passat 3 de gener.Eurodiputat líquid, tan líquid com els vots dels seuselectors o com l’autoritat del mateix Sassoli.Toni Dalmau

El sociòleg polonès Zygmunt Bauman, inventor del ter-me modernitat líquida, hauria gaudit de valent estu-diant les successives tempestes i aiguats que es gene-ren al voltant de la crisi catalana. Aquí –a Catalunya, aEspanya i ara també a Europa– no hi ha res que siguisòlid. Cada decisió i contradecisió política o judicial te-nen un punt de provisionalitat i d’incertesa. Hi interve-

mentària independentistava ratificar Torra. És peraixò que l’Assemblea Na-cional Catalana, que va ce-lebrar que el govern no re-conegui els efectes de la de-cisió del Suprem, va recla-mar ahir al Parlament quecomenci els tràmits per ga-rantir els drets de Torra enaplicació de la resolucióaprovada pel ple.

Per la seva banda, el pre-sident d’Òmnium Cultu-ral, Jordi Cuixart, va de-manar unitat a l’indepen-dentisme davant de la de-cisió del Suprem. “Tan pre-visible com greu: un copd’estat contra el màximrepresentant del poble deCatalunya. Autarquia ju-dicial que ataca la de-mocràcia. La millor res-

posta: més unitat estratè-gica que mai”, va reclamarCuixart des de la presó deLledoners.

En concret, l’escrit queel president Torra va pre-sentar ahir a la Junta Pro-vincial de Barcelona dema-

nava que no s’apliqués lainhabilitació fins que elSuprem no es pronunciï,per tal que no es vulneriel seu “dret a la tutelajudicial efectiva”, ja queexecutar ara l’acord lipodria ocasionar “perju-

dicis d’impossible repara-ció, inclosa la vulneració dedrets fonamentals”.

La resolució de la JEC esva adoptar amb una fortadivisió interna, set vots afavor i sis en contra, demembres que considerenque l’organisme no té po-testat per retirar la condi-ció de diputat a ningú. LaJEC, a instàncies del PP,Ciutadans i el partit ultra-dretà Vox, li va aplicar elprincipi d’“inelegibilitatsobrevinguda” perquè elpresident ha estat con-demnat per desobediènciapel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya perno haver retirat la simbolo-gia en defensa dels presospolítics dels edificis públicsen període electoral. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrent garanteixque el diputatTorra té tots elsdrets intactes

Pablo Llarena va tornarahir a escena per demanarel suplicatori al ParlamentEuropeu perquè retiri laimmunitat de què dispo-sen el president exiliat,Carles Puigdemont, i elseu conseller Toni Comíncom a eurodiputats. El jut-ge del Tribunal Supremmanté les euroordres con-tra tots dos, però quedencongelades de facto finsque l’eurocambra no apro-vi el suplicatori, si és queho fa. “Traduït: aixequinla immunitat perquè nol’estic respectant”, va re-sumir l’advocat del presi-dent, Gonzalo Boye.

D’aquesta manera,Puigdemont i Comín nopodran ser detinguts en-lloc de la Unió Europea lle-vat de l’Estat espanyol, oncontinuen vigents les or-dres de detenció. Per tant,dilluns podran acudir ambnormalitat a la seu fran-cesa del Parlament Euro-peu, a Estrasburg, per as-

sistir al primer ple de l’any.El magistrat reconeix la

immunitat que els prote-geix davant de “tota mesu-ra de detenció” i “actuaciójudicial fora d’Espanya”,però alerta que si trepit-gen l’Estat les ordres d’ar-rest i ingrés a la presó con-tinuen tenint “viabilitat”,al seu parer, sense neces-sitat de suplicatori, mal-grat que el Tribunal deJustícia de la Unió Euro-pea (TJUE) va reconèixerla immunitat d’Oriol Jun-queras com a eurodiputati, per extensió, la de Puig-demont i Comín, una im-munitat de la qual tambégaudirà l’exconsellera Cla-ra Ponsatí, exiliada a Es-

còcia, en el moment enquè esdevingui europarla-mentària de resultes delBrexit, que tindrà lloc eldia 31 de gener.

En espera del suplicato-ri, Llarena ha demanat aljutge belga encarregat deles euroordres que en pa-ralitzi la tramitació, cosaque ja va fer motu proprioen conèixer la resoluciódel TJUE sense esperarla justícia espanyola. Entot cas, Llarena argumen-ta que els presumptes de-lictes pels quals els perse-gueix no haurien prescriten concloure la legislaturade l’eurocambra, que és decinc anys, i adverteix quela immunitat podria serinstrumentalitzada perPuigdemont i Comín pereludir eventuals responsa-bilitats penals.

El procés d’un suplica-tori no és immediat: po-drien passar mesos finsque no es voti a la cambra.Serà un moment de mà-xima internacionalitzaciódel conflicte, ja que s’hau-rà de debatre. ■

a El jutge manté les euroordres, però queden congeladesa Reconeix la immunitat dels eurodiputats fora de l’Estat

Llarena demana elsuplicatori contraPuigdemont i Comín

E. BellaBARCELONA

“Traduït: aixequinla immunitatperquè no l’esticrespectant”

Gonzalo BoyeADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Els eurodiputats Puigdemont i Comín, recollint les acreditacions ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 20208 | Nacional |

El Parlament de Catalu-nya manté els drets com adiputat al president Torrai presentarà dimarts re-curs al Suprem contra ladecisió de la Junta Electo-ral Central de retirar-lil’escó.

Després de saber-se, elmatí d’ahir, que el Tribu-nal Suprem rebutjava lapetició de Torra de sus-pendre cautelarment ladecisió de la JEC, el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, trucava al presi-dent de la Generalitat perinformar-lo que la cambrali mantenia tots els dretsinherents a l’acta de dipu-tat perquè no reconeixia la

JEC com a òrgan compe-tent per decidir una qües-tió com aquesta i perquèentenia que la junta norespectava els requisitsque estableix el reglamentdel Parlament per poderretirar l’acta a un diputat.

A la tarda, el presidentTorrent compareixia a lasala de premsa del Parla-ment per explicar la posi-ció de la cambra. Deixantclar que el plantejamentpolític de la mesa coinci-deix aquest cop amb eldels serveis jurídics de lacambra, Torrent reafir-mava els drets de QuimTorra com a diputat catalàperquè la seva situació nocontravé cap dels tres re-quisits que el reglamentcameral exigeix per reti-

rar-li l’escó: el diputat Tor-ra no ha renunciat a l’escó,no s’ha extingit el seumandat perquè la legisla-tura continua ni ha estatcondemnat per sentència

ferma d’un tribunal –la se-va inhabilitació pel Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) estàpendent de ratificació pelTribunal Suprem. En

aquest sentit, tal com ja vaexpressar la cambra en lesal·legacions a la JEC per-què desestimés els recur-sos contra Torra de Ciuta-dans, el PP i Vox, Torrent

reafirmava ahir que lacausa d’ “inelegibilitat so-brevinguda“ que ha tinguten compte la JEC per sus-pendre Torra no està pre-vista en el reglament de lacambra –els serveis jurí-dics consideren que cal-dria la sentència fermaperquè es pogués aplicar.A més, Torrent recordavaahir que la JEC és un òr-gan administratiu i no pasjudicial i, per tant, no elconsidera “un òrgan com-petent per retirar l’acta dediputat a ningú”. De fet,els serveis jurídics ja vandefensar que correspon alParlament dirimir l’afec-tació d’una resolució judi-cial respecte de l’estatutd’un diputat. “El presidentTorra continua sent dipu-tat del Parlament de Cata-lunya de ple dret, a tots elsefectes”, concloïa Torrentabans d’anunciar que lamesa de la institució apro-varà dimarts presentar re-curs a la Sala Tercera delSuprem contra la decisióde la JEC.

Torrent també va avan-çar que dilluns serà al pledel Parlament Europeu,on, a més de donar suporta la presa de possessió del’escó al president Puigde-mont i a l’exconseller Co-mín, es reunirà amb vice-presidents de la cambraeuropea per “compartir lasituació que viu el Parla-ment de Catalunya”.

Al matí, després de sa-ber-se que el Suprem re-butjava la seva petició, elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, convoca-va a Palau el president i lamesa del Parlament, amés dels grups parlamen-taris de JxCat, ERC i laCUP. Posteriorment reu-nia el govern en consellexecutiu extraordinari i almigdia compareixiaacompanyat dels conse-llers i els representantsdels grups per fer una de-claració institucional.“Soc diputat del Parla-ment i president de Cata-lunya”, reafirmava, totafegint-hi que és la cambracatalana la representantde la sobirania i la que potdecidir qui perd la condi-ció de diputat. ■

Xavier MiróBARCELONA

a Reitera que suspendre com a diputat el president no correspon a la JEC, sinó a la cambra i en cas decondemna ferma a Torra es reafirma com a diputat i president amb el suport del govern, JxCat, ERC i la CUP

El Parlament manté l’escó aTorra i recorrerà al Suprem

“El president Torracontinua sent diputatdel Parlament de pledret, a tots elsefectes”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

“Soc diputat delParlament i presidentde Catalunya, tal comes va votar el dia4 en sessió plenària”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

El president del Parlament, Roger Torrent, compareixia ahir a la tarda a la sala de premsa de la cambra per explicar la posició institucional ■ ACN

“L’ANC exigeix alParlament que apliquila resolució queratifica el diputati president Torra”Assemblea NacionalCatalana

“El reglamentdetermina quines sónles causes per les qualses pot perdre l’acta.No hi ha l’elegibilitatsobrevinguda”

“En democràcia, cappoder de l’Estat potarrabassar allò que elsciutadans han decidita través de les urnes”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No reconeixem elsefectes que puguitenir aquestaresolució, que ésun cop d’estata la sobirania”

La negativa del Suprem a pa-ralitzar la decisió de la JEC deprivar-lo de l’escó de diputatva ser considerada ahir pelpresident Torra en la seva de-claració com “un cop d’estata la sobirania del Parlamentde Catalunya i un intent d’al-terar per vies irregulars la vo-luntat política dels catalans”.Torra també va reafirmar queel marc jurídic per escollir idestituir un president de la

Generalitat és el que formenel reglament del Parlamentde Catalunya, la llei de la pre-sidència de la Generalitat i elgovern, a més de l’Estatut.Torra ho considera un altreepisodi de la causa generalcontra l’independentisme i vaexigir a les institucions del’Estat que posin fi a la “re-pressió política”. Per la sevabanda, el president Torrent vavoler recordar que membres

de la JEC també considerenel Parlament la instituciócompetent. Des de la presó,el president d’Òmnium, JordiCuixart, va qualificar la deci-sió del Suprem de “tan previ-sible com greu”, la va consi-derar un “cop d’estat contrael màxim representant delpoble de Catalunya” i va de-manar a l’independentisme“més unitat estratègica quemai” per respondre-hi.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No és res més que un cop d’estat a la sobirania”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 202010 | Nacional |

L’eurocambra assumeix lainterpretació del TribunalSuprem sobre el mandatd’eurodiputat d’Oriol Jun-queras i el veta definitiva-ment. A última hora de latarda, i malgrat que el seugabinet havia asseguratque no es pronunciariafins dilluns, el presidentde la institució va emetreun comunicat en què ac-ceptava que el líder d’ERChavia deixat de ser eurodi-putat el 3 de gener, ja quel’alt tribunal espanyol varatificar la decisió de laJEC d’aquell dia.

“El Parlament Europeuestà obligat a prendre notasense dilatació de les deci-sions que tinguin caràcterdefinitiu de les autoritatsjudicials competents delsestats membres”, va de-fensar el socialista italià,deixant clar que no pensarebatre la judicatura espa-nyola. Així, Sassoli comu-nicarà oficialment dillunsen l’obertura del ple que elmandat de Junqueras vacomençar el 2 de juliol del2019, però que va “expi-rar” a principis de generd’aquest any.

SubstitutÉs a dir, que per Sassoli elsúltims sis mesos Junque-ras ha estat eurodiputat,encara que no hagi pogutexercir, i no podrà tanma-teix assumir el seu man-dat perquè ara ja ha estatcondemnat. Per tant, es faseva la interpretació quefa el Suprem de la sentèn-cia del TJUE. Per això,l’italià demanarà a l’Estatespanyol que “notifiquiamb celeritat” el “nom del

seu substitut”. L’exeurodi-putat Jordi Solé és el se-güent de la llista.La decisió de Sassoli plan-teja el dubte de per què aprincipis d’aquesta setma-na considerava que la sen-tència del TJUE permetiaa Junqueras començar elstràmits per ser eurodipu-tat i que fins i tot li obrís unperfil propi al web institu-cional. Així, en la seva in-terpretació inicial no con-sideraven que el vet de laJEC fos rellevant i tampoces van esperar a saber elcriteri del Suprem abansde donar llum verd als trà-mits parlamentaris del re-publicà.

Tornar a LuxemburgJunqueras no es dona pervençut i pensa tornar a Lu-xemburg per guanyar elcas. La seva defensa vaanunciar ahir que recorre-rà contra el cop de porta deSassoli amb una demandacontra el Parlament Euro-peu davant el Tribunal Ge-neral de la UE, instànciainferior al TJUE i a la quales presenten les queixessobre accions de les insti-tucions europees.

És el mateix tipus de re-curs que ja tenen interpo-sats Carles Puigdemont iToni Comín als tribunalseuropeus des de fa mig anyi que encara Luxemburgno ha resolt ni hi ha dataper fer-ho. Paradoxal-ment, seran ells dos i no ellíder d’ERC els que es be-neficiïn de la sentència eu-ropea pel cas de Junque-ras estrenant-se com a eu-rodiputats dilluns que ve aEstrasburg.

Brussel·les observaMentrestant, Brussel·leses mirava al matí amb lupael vet del Tribunal Supremal mandat d’eurodiputatd’Oriol Junqueras. La Co-missió Europea va anun-ciar ahir que està “estu-diant” la situació legal, pe-rò no sense insistir en di-verses ocasions que la sen-tència del Tribunal de Jus-tícia de la Unió Europeaque reconeixia la immuni-tat del líder d’ERC és “vin-culant” per a l’Estat espa-nyol. En concret, l’execu-tiu europeu va alertar quequan Luxemburg respon auna pregunta prejudicialels jutges estatals l’han

“d’interpretar correcta-ment” i “aplicar-la a lapràctica”. Un recordatorisignificatiu tenint encompte les crítiques que

acusen el Suprem d’igno-rar el TJUE.

Des de Brussel·les reco-neixen que la sentènciaeuropea ha generat “qües-

tions legals complexes inoves”, però deixaven enmans del Parlament Euro-peu determinar la posició.Per tant, si no hi ha sor-preses, l’executiu europeuenterrarà el polèmic casun cop més.

A Junqueras només liquedarà confiar que Lu-xemburg comparteixi la se-va interpretació del règimd’immunitat i digui quel’havien de deixar ocupar elcàrrec per reparar el danycausat i/o vegi nul·la la con-demna del procés dictadasense aixecar la proteccióparlamentària. Així, l’afertorna al terreny judicial eu-ropeu on es jugarà una par-tida més en la batalla de l’in-dependentisme als tribu-nals internacionals contral’Estat espanyol. ■

a Junqueras recorrerà a Luxemburg contra el nou vet del’eurocambra a El socialista italià defensa que “estàobligat” a adoptar la decisió de les autoritats espanyoles

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sassoli cedeix aradavant el Supremi nega a Junquerasl’escó d’eurodiputat

“Quan es respona una preguntaprejudicial, s’had’aplicar”

Comissió Europea

13.01.20Dilluns reobre les sessionsel Parlament Europeu. Hiseran Puigdemont i Comín,però no Junqueras.

L’escó d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu, al costat del de Diana Riba ■ ACN

Brussel·les

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

El grup dels Verds/ALE co-mençarà a discutir la setma-na que ve si admet els eurodi-putats de JxCat Carles Puig-demont i Toni Comín. Totsdos van demanar fa mig anyl’entrada a la coalició parla-mentària verda, però ara queocuparan el seu escó dillunsque ve ho hauran d’estudiar.Tanmateix, des de la direcciódel grup no veuen clar que hihagi una decisió aquella ma-teixa setmana.

Fonts de la cúpula directi-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

03.01.20La Junta Electoral Centralva deixar sense escó Jun-queras mitjançant una re-solució.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El Parlament estàobligat a prendre notade les decisions de lesautoritats judicials delsestats membres”David SassoliPRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU

Natàlia SeguraReventós

va asseguren que han de va-lorar els avantatges i inconve-nients d’acceptar els dos eu-rodiputats de Junts i avancenque el debat “comportaràtemps”. ERC ja va donar elvistiplau a la seva entrada alsubgrup de l’Aliança LliureEuropea, però els socis ecolo-gistes també han de dir-hi laseva sobre l’admissió en lacinquena família política del’eurocambra, on també s’in-tegra l’eurodiputat dels co-muns, Ernest Urtasun.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els Verds, Puigdemont i Comín

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 2020

1801

77-1

1990

32Q

C/ Barcelona, 12-14, 2n 2a – 08301 Mataró – Tel. 937 551 455 - www.bleconomistes.com

Concerta visita a: info@bleconomistes.com

FiscalComptable

AutònomsRenda

HisendaLaboral

Constitucióde societats

30 anys d’experiència

.

Oriol Junqueras recorreràcontra la retirada del seuescó com a eurodiputat,comunicada ahir a la tardapel president del Parla-ment Europeu, David Sas-soli, al Tribunal General dela Unió Europea (TGUE),situat també a Luxemburgi que està just per sota delTribunal de Justícia(TJUE), en el segon esglaóde l’estructura judicial eu-ropea. Així ho va anunciarahir al vespre ERC en uncomunicat on mostra la se-va indignació per la rectifi-cació i reclama a Sassoli“que expliqui obertamentles pressions” que ha rebutper modificar el seu criterisobre l’eurodiputat. ERCdenuncia que el fet que noes tramités un suplicatoriper jutjar Junqueras, comfixa el TJUE en la seva sen-tència del 19 de desembre,el va sotmetre a una “situa-ció d’indefensió”, i exigeixque es faci efectiva perquè“no prevalguin els interes-sos d’un estat membre persobre dels de la UE”. Aixímateix, assegura que “se-guirà treballant en tots elsfronts i esgotarà totes lesvies” per garantir que escompleixi la resolució.

El seu advocat, Andreuvan den Eynde, al matí jahavia admès que la possibi-litat que el mateix europar-

lament protegís la immu-nitat de Junqueras –o al-menys que arran del dubtede la cambra s’iniciés unnou procediment davantdel TJUE– era una de lesúltimes esperances que liquedaven per fer valdre lasentència del 19 de desem-bre, un cop el Suprem la vainterpretar dijous de ma-nera diametralment opo-sada a com ho havia fet di-lluns l’eurocambra, perbarrar-li el pas a l’escó i a lallibertat. Van den Eynderecorrerà ara directamentcontra la decisió de Sassolial TGUE, després que ha-gués admès al matí que noexisteix una “via tècnica”per reclamar al TJUE que

obligui el Suprem a aplicarla seva sentència. “Quedesprés l’òrgan estatal noapliqui aquesta interpreta-ció no legitima Luxem-burg, perquè no el substi-tueix”, explicava a Catalu-nya Ràdio, on indicava quel’única manera que veu araés fer servir els arguments“en altres accions legals”.“El TJUE no pot fer res araen aquest procediment,més enllà d’al·lucinar; hemd’activar altres accions perfer que aquesta desobe-diència pugui tenir efec-tes”, resumia. En aquestsentit, ja avançava que mi-rarà de “rendibilitzar” lanova astracanada de la jus-tícia espanyola a l’hora

d’exposar que la condem-na del judici al procés vaser il·legal. És a dir, quan elcas arribi al Tribunal delsDrets Humans d’Estra-sburg, encara que el “colld’ampolla” del TribunalConstitucional ho retarditot. “D’aquí a un any no hiserem”, lamentava.

En tot cas, el canvi decriteri tanca una porta queERC confiava que es man-tindria oberta, almenysfins dilluns. En un escritenviat ahir al migdia perl’eurodiputada Diana Ribaa Sassoli, de fet, li havia re-clamat que protegís la con-dició d’eurodiputat i la im-munitat de Junqueras, ifins i tot l’instava a fer una

crida a les autoritats espa-nyoles perquè complissinel dictamen del TJUE. Ri-ba denunciava que el Su-prem basa la interlocutò-ria en una “interpretacióinapropiada” de la sentèn-cia, donada en part peruna “mala traducció” desdel francès i l’anglès cap auna versió “menys clara”en castellà, que fa dir al tri-bunal espanyol que podiamantenir Junqueras enpresó provisional mentrees resolia una eventual pe-tició de suplicatori, quanen la versió original quedaclar que se l’havia d’allibe-rar en aquest interval.

Sigui com sigui, una àm-plia delegació d’ERC anirà

dilluns a Estrasburg per as-sistir a la primera sessió deCarles Puigdemont i ToniComín al Parlament Euro-peu, encapçalada pel vice-president, Pere Aragonès,i en què també viatjarà elpresident del Parlament,Roger Torrent, que com atal va avançar ahir queaprofitarà per reunir-seamb representants de l’eu-rocambra i posar-los denou sobre la taula la com-plicada situació de Jun-queras, i en general delParlament de Catalunya.

Van den Eynde ja s’ha-via resignat al matí que di-lluns el seu client no podràanar al ple. L’advocat assu-mia que veu “impensable”que Junqueras pugui aco-llir-se a un permís extraor-dinari, opció que havien in-dicat alguns experts i quese sol fer servir per a aferspersonals com ara anar almetge o a un funeral, per-què no li veia recorregutmés enllà de la Jonquera.“Algú m’ho hauria d’expli-car però ho veig molt com-plicat”, descartava.

Al matí, això sí, es va ferun últim intent davant lajurisdicció interna, quan elseu pare, Artur Junqueras,i la seva dona, Neus Bra-mona, van presentar al jut-jat de Manresa un habeascorpus pel que entenenque és una detenció il·legal.En la petició, els familiarsconsideraven que l’inter-nament de l’exvicepresi-dent atempta contra el“dret a la llibertat deambu-latòria i a la representaciópolítica”, ja que la sentèn-cia del TJUE “implicava elseu dret a dirigir-se senseimpediments al Parla-ment Europeu en lliber-tat”. El jutge, però, ho vadenegar al cap de poqueshores, sense ni tan sols es-gotar el termini d’un diaque li donava la llei. ■

Òscar PalauBARCELONA

a ERC, que confiava que Sassoli protegís l’escó de Junqueras, admet que el TJUE no hi pot fer res mési acudeix al segon esglaó a El jutjat de Manresa desestima al cap de poques hores un ‘habeas corpus’

La defensa recorrerà alTribunal General de la UE

Artur Junqueras, pare de l’exvicepresident, ahir al matí en sortir dels jutjats de Manresa ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 202012 | Nacional |

Nou front obert contra lajustícia espanyola. Piratesde Catalunya va presentarahir una denúncia a la Co-missió Europea contral’Estat espanyol pel seu po-lititzat procediment d’e-lecció del Consell Generaldel Poder Judicial, l’òrgande govern dels jutges –i,per extensió, de tot el sis-tema, inclosos magistratsi secretaris judicials–,itambé de la Junta Electo-ral Central. Els denun-ciants, que han incorporata última hora com a exem-ple de les males pràctiquesla interlocutòria del Tribu-nal Suprem que desafia elTribunal de Justícia de laUE i nega a Oriol Junque-ras la seva immunitat coma eurodiputat, s’emparenen la nova directiva comu-nitària 2019/1937 de pro-tecció de les persones queinformen sobre infrac-cions del dret de la Unió,que va entrar en vigor totjust al desembre i que tam-bé consagra que corres-pon a la Comissió –enaquest cas al comissari deJustícia– el deure de ga-rantir els drets dels ciuta-dans de tots els estatsmembres, en particular ala tutela judicial efectiva ia un jutge imparcial. “Nohi pot haver jutges desig-nats per òrgans polítics”,resumia ahir l’advocat Jo-sep Jover. Serà de fet laprimera denúncia contrauna justícia d’un estatmembre que s’empara enaquesta nova normativa.

Els denunciants recla-men al govern de la UE queobri un procediment d’in-fracció contra l’Estat, iinsten com a “mesura pro-visionalíssima” la “inter-venció immediata” delCGPJ per la Comissió, pel“risc per a la seguretat ju-rídica” que comporta la si-tuació actual i els “milio-naris perjudicis econò-mics” que se’n poden deri-var. Igualment, els Pirates

li reclamen que traslladil’afer al TJUE si l’Estat nosoluciona “d’immediat”les irregularitats denun-ciades, per la qual cosaconsideren que el governespanyol ja s’hauria decomprometre a impulsaruna iniciativa legislativaper canviar el nomena-ment del poder judicial.En tot cas, ja avisen queseran ells mateixos elsque, si no han rebut capresposta en el termini dedos mesos, interposaranun procediment “peromissió” davant del Tribu-nal de Luxemburg.

La denúncia també esfonamenta en diversos in-

formes d’avaluació re-cents del Grup d’Estatscontra la Corrupció delConsell d’Europa (Greco),que han lamentat que elsúltims anys s’hagi “perdutl’oportunitat de solucio-nar” la politització de la ju-dicatura espanyola, queconsidera el seu “talód’Aquil·les”, i ha recordatque la creació de consellsdel poder judicial “té perobjectiu, en general, ga-rantir millor la seva inde-pendència, en aparença ien la pràctica”, i en canvi al’Estat el resultat “conti-nua sent el contrari”. “Anyrere any, han fet oïdes sor-des a les recomanacionsdel Greco dirigides a des-mantellar el control ideo-lògic i polític del CGPJ”, la-menten en la denúncia; enquè també consideren quel’Estat espanyol és “notò-riament rebel” tant ambles sentències del TJUEcom amb els drets recone-guts als seus ciutadans enels tractats, i apunten es-pecíficament contra el

CGPJ i contra la JEC, queha “esdevingut de cop jut-jat, sense ser-ho”, i queamb la seva actuació po-dria estar incorrent enpràctiques “susceptiblesde corrupció”. Els denun-ciants constaten que, tretde Polònia, en tots els pa-ïsos de la UE el poder judi-cial és del tot independent.

Èxits pel Tsunami i l’1-OUna denúncia de Pirates ala Comissió Europea, quecontinua el seu curs, ja vaaconseguir fa uns mesosque de manera cautelar esdeixés de blocar l’aplicaciódel Tsunami Democràticdes de servidors estran-gers, amb l’excusa que es-tava emparant activitatsterroristes, com preteniala Guàrdia Civil. Pirates java aconseguir també du-plicar des de l’estrangerwebs de la Generalitat quehavien estat bloquejatsper l’1-O, per la qual cosase’ls va obrir un procedi-ment judicial que s’ha aca-bat arxivant. ■

a Pirates aprofita una nova directiva per exigir la “intervenció” del CGPJ perhaver estat nomenat per polítics a Avisen que acudiran al TJUE si no se’ls fa cas

Òscar PalauBARCELONA

Denuncien a la ComissióEuropea la politització delsistema judicial espanyol

“Les institucions de laUE s’han de preocuparde protegir el ciutadàde la vulneració dela legislació europeapels estats”Denúncia de Pirates a la CE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Josep Jover i Francisco Garrobo, de Pirates, ahir davant de la seu de la CE a Barcelona ■ Ò.P.J.

Òmnium Cultural va re-unir ahir els seus socis enuna assemblea multitudi-nària celebrada a l’Aliançadel Poblenou, una vegadamés sota el signe de l’ab-sència forçada del seu pre-sident, Jordi Cuixart, iamb un clar missatge polí-tic de suport al presidentde la Generalitat, QuimTorra, i en contra de l’ac-tuació de la justícia espa-nyola.

El vicepresident de l’en-titat, Marcel Mauri, va serl’encarregat de llegir uncomunicat redactat a ca-vall de les notícies que esvan anar produint al llargdel dia d’ahir, totes elles enla línia d’ajustar encaramés el cinturó de la repres-sió contra els líders inde-pendentistes, i en el qualva destacar un atac direc-te al Tribunal Suprem,l’actuació del qual es vaqualificar de “delirant”.

Amb tota la junta direc-tiva de l’entitat fent-li cos-tat, Mauri va refermar unavegada més el compromísd’Òmnium amb les insti-tucions catalanes i va sub-ratllar que és “imprescin-dible” blindar la figura delpresident de la Generali-

tat. Per aquest motiu vacelebrar la reacció unità-ria que van tenir ahir elspartits polítics després desaber que el Tribunal Su-prem donava per bona laresolució de la Junta Elec-toral Central de suspen-dre el diputat Torra.

El manifest llegit perMauri també és un tocd’atenció al nou govern dePedro Sánchez sorgit grà-cies al suport d’ERC. Comun avís per a navegants calllegir el paràgraf del mani-fest on des d’Òmnium esrecorda a Sánchez que“haurà de demostrar quevol estar dins la legalitatinternacional, perquè finsara demostra que no ho hafet”, en relació amb la sen-tència europea que dona laraó a Oriol Junqueras peraconseguir ser diputat alParlament Europeu.

Des d’Òmnium tambées retreu al president delgovern espanyol que hagitornat a confiar el Ministe-ri de l’Interior a FernandoGrande-Marlaska, de quies recorda que és un delsimpulsors del fals relat deterrorisme contra els CDR.En fer aquesta referència,la platea de l’Aliança vaaplaudir els dos membresdels CDR que van sortirahir de la presó. ■

Òmnium, contrala justícia“delirant” pelcas de Torra

J.P.BARCELONA

a L’entitat celebra la seva assembleafent costat al president a Crida elspartits a reaccionar de forma unitària

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, en elmoment de llegir ahir el manifest ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 2020 | Nacional | 13

1300

93-1

2213

02Q

L’Audiencia Nacional hadecidit deixar en llibertatsota fiança de 30.000 i15.000 euros els dos úl-tims membres dels CDRempresonats per terroris-me, Jordi Ros i GerminalTomàs. Al desembre ja vansortir els altres cinc detin-guts per l’operació Judes.El jutge instructor del cas,Manuel García Castellón,estima parcialment la pe-tició de posada en llibertatde les defenses i justifica elcanvi de mesures caute-lars per la “situació perso-nal d’arrelament” de Ros iTomàs.

Així, el magistrat hatingut en compte les peti-cions de les defenses queal·legaven que, en el seucas, es donaven les matei-xes circumstàncies quevan fer que la sala penal del’Audiencia Nacional orde-nés la llibertat sota fiançaper als altres cinc acusatsde pertinença a organitza-ció terrorista, estralls engrau de conspiració i fabri-cació i tinença d’explosius.

Per prendre aquestadecisió, García Castellónestima l’arrelament fami-liar, laboral i social de totsdos, i també la situació enquè està la investigació. Amés, considera que ambles mesures cautelars quehauran d’acatar en sortir

de la presó queda dismi-nuït el risc de fugida. Ahir,poc abans de les 9 de la nit,van sortir de Soto del Reali a partir d’ara hauran decomplir mesures caute-lars com la retirada delpassaport, la prohibició de

sortir de l’Estat o compa-reixences setmanals aljutjat de guàrdia més pro-per al seu domicili.

En la interlocutòria, eljutge instructor mantéque tots dos formavenpart del “nucli productor”

de l’ERT (Equip de Res-posta Tàctica). Segons faconstar el magistrat, la in-vestigació acredita la par-ticipació de Tomàs en “lamanipulació, confecció ipreparació de substànciesamb la finalitat de ser con-vertides en compostos ex-plosius i incendiaris”. I amés, segons relata el jutge,“seria una peça clau enl’èxit del pla delictiu”. Pelque fa a Ros, segons la in-vestigació, té un “paper re-llevant en la confecciód’artefactes explosius i enla coordinació amb la restade membres del denomi-nat ERT”.

L’operació Judes es vafer el 23 de setembre,abans de la sentència delprocés i es va tancar ambla detenció de nou perso-nes –set de les quals vaningressar a la presó–, acu-sades de terrorisme.

Alerta Solidària, el col-lectiu que s’ocupa de la se-va defensa, va afanyar-se areclamar un cop més l’ar-xivament de la causa perals nou detinguts . Tambéva fer una crida a la ciuta-dania per recollir els di-ners per pagar les fiances ique els dos detinguts po-guessin sortir de la pre-só. ■

a El jutge imposa fiances de 30.000 i 15.000 euros per als dos detinguts, que ahir a la nit van deixarla presó de Soto del Real a Al desembre ja van sortir els altres cinc encausats per l’operació Judes

L’Audiencia Nacional dictallibertat per als últims CDR

RedaccióBARCELONA

9van ser els detinguts per laGuàrdia Civil en l’operació Ju-des, dels quals set van ingres-sar a la presó per terrorisme.

23.09.19Es van portar a terme lesdetencions dels membresdel CRD, quatre d’ells erenveïns de Sabadell.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Una de les manifestacions a la plaça del Rei de Sabadell per reclamar l’alliberament dels membres dels CDR i els presos ■ ACN

El Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC) hadesestimat el recurs presen-tat pel diputat d’ERC i alcalded’Agramunt, Bernat Solé, pelprocediment obert per un su-posat delicte de desobedièn-cia per la celebració de l’1-O.L’alt tribunal creu que hi ha“bastants” indicis que “per-meten afirmar” que Solé vadesatendre la prohibició delTC del 7 de setembre del 2017que suspenia elreferèndum.■ REDACCIÓ

El Tribunal de Comptes haafegit Josep Maria Jové, exse-cretari general de Vicepresi-dència, i el secretari generalde Treball, Afers Socials i Fa-mília, Josep Ginesta, en la in-vestigació de les despeses del’1-O i els ha citat per al 28 degener, igual que la resta de 27investigats, entre els quals hiha tots els ex-càrrecs públicscondemnats pel Suprem, Car-les Puigdemont i Toni Comín.Cap d’ells ha de comparèixerpersonalment. ■ REDACCIÓ

El Tribunal deComptes tambécita Jové i Ginesta

La Guàrdia Civil de Girona hacitat a declarar la setmanaque ve com a investigadesuna desena de persones pelstalls de trànsit en un tram del’autopista AP-7 a la Jonquera.L’acció va ser convocada pelTsunami Democràtic els dies11 i 12 de novembre passat enel marc de les protestes per lasentència del procés. Els ci-tats estan acusats dels delic-tes de desordres públics, da-nys i contra la seguretat deltrànsit. ■ REDACCIÓ

El TSJC desestimael recurs delbatlle d’Agramunt

Citen una desenad’investigats pelstalls a la Jonquera

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 202014 | Nacional |

Fidel al manament vigentdes de la investidura de notenir pressa els dies se-nars i tenir pressa els diesparells, el mateix PedroSánchez que el 7 de generes retirava a pensar nomsdel govern va continuarahir –10 de gener, parell–amb el degoteig dels futursministres i va desvelar quiencarnarà la quota delPSC en el primer Consellde Ministres de coaliciódes de la Segona Repúbli-ca. L’elegit és Salvador Illa,el secretari d’organitzaciódel PSC i mà dreta de Mi-quel Iceta, que rep una

cartera carregada de sim-bolisme com és la de Sa-nitat, perquè recollirà elllegat d’Ernest Lluch, artí-fex de la universalitzacióquan en va ser titular, del1982 al 1986. Qui ja noparlarà en català és el capde la diplomàcia espanyo-la: la plaça vacant de JosepBorrell serà ocupada perla jurista basca AranchaGonzález Laya, pensanten el foc encreuat judicialque Madrid té amb la UE.

El Ministeri de Sanitatva tenir la catalana DolorsMontserrat com a titulardel 2016 al 2018, però desdel llegat d’Ernest Lluch, afinals dels anys vuitanta,cap socialista català n’ha-

via tornat a ser el titular.Qui aviat va ser conscientdel simbolisme va ser Mi-quel Iceta, primer secreta-ri del PSC, que airejava aTwitter tant el salt d’Illa aMadrid com el regal que lihavia fet: el llibre La cons-trucción de un éxito. Asíse hizo nuestra sanidadpública, de Juli de Nadal.

Vacant de Batet i BorrellAmb el salt de MeritxellBatet al Congrés com apresidenta de la cambrael maig del 2019 i amb lamarxa de Borrell a la UEcom a alt comissionat pera la Política Exterior, elPSC no tenia cap seient enel Consell de Ministres. Illa

va deixar caure aquestsdies que hi esperava “al-gun ministre” del PSC ique no creia que l’elegit fosell, i ahir es va confirmarl’encert en el seu auguri i eldesencert en la modèstia.Alcalde de la seva ciutat, laRoca del Vallès, del 1995al 2005, i més tard direc-tor general d’Infraestruc-tures de la conselleria deJustícia amb José Monti-lla, Illa ha estat un nego-ciador clau en l’acord ambERC que ha permès la in-vestidura de Sánchez ambl’abstenció republicana.Així que un arquitecte de lataula de governs seurà alConsell de Ministres. Seràla quota catalana de Sán-

chez –en espera d’esvair lesincògnites pendents a Jus-tícia, Política Territorial iCultura–, juntament ambel sociòleg Manuel Castells(Universitats), aquest perl’òrbita dels comuns.

En l’allau de filtracionsde noms en què ha conver-tit la formació de govern, aSánchez només li quedentres buits: qui agafarà Po-lítica Territorial –vacantdes de l’adeu de Batet–,qui serà ministre de Justí-cia un cop ja ha dit a Dolo-res Delgado que no repeti-rà i qui rebrà Cultura des-prés que José Guirao tam-bé hagi caigut en desgrà-cia. Amb un horitzó mar-cat pel futur dels presos

polítics i amb una fiscaliaque desafia tant l’advoca-cia com la justícia euro-pea, qui ocupi Justícia se-rà escrutat amb lupa. Del-gado no ha controlat elsressorts judicials tot i pro-venir de l’Audiencia Na-cional i, a més, unes escol-tes la van retratar en con-versa amistosa amb el po-lèmic comissari José Villa-rejo tot insultant Fernan-do Grande-Marlaska ambtermes homòfobs com ara“maricón” i “nenaza”.

Escrivá: Seguretat SocialUn dels fitxatges és el pres-tigiós economista José LuisEscrivá, sorgit del serveid’estudis del BBVA i araresponsable de l’AutoritatFiscal Independent (Airef),que serà el ministre deSeguretat Social. Sánchezenrola al govern els seuspuntals: José Luis Ábalos(Transports), María JesúsMontero (Hisenda), Marga-rita Robles (Defensa) i Mar-laska (Interior), i perd Mag-dalena Valerio a Treball perl’escissió: Treball per a Yo-landa Díaz (Podem) i Segu-retat Social per a Escrivá. ■

Illa pren el llegat de Lluch aSanitat i Laya va a Exteriors

David PortabellaMADRID

a El secretari d’organització del PSC serà la quota catalana de Sánchez juntament amb el sociòleg Castellsa Universitats a La jurista basca relleva Borrell a la diplomàcia en ple foc encreuat judicial amb la UE

Els ministres espanyols

UNIVERSITATS SANITAT

VICEPRESIDENTA PRIMERA

Carmen Calvo

VICEPRESIDENT D’AFERS SOCIALS

Pablo Iglesias

IGUALTATVICEPRESIDENTA D’ECONOMIA

Nadia Calviño

VICEPRESIDENTA DE TRANSICIÓ ECOLÒGICA

Teresa Ribera

PORTAVEUI HISENDA

M. Jesús Montero

AFERS ESTRANGERS

Arantxa González Laya

DEFENSA

Margarita Robles

INTERIOR

Fernando Grande-Marlaska

TREBALL

Yolanda Díaz

SEGURETATSOCIAL

José Luis Escrivà

CONSUM

Alberto Garzón

TRANSPORTS

José Luis Ábalos

INDÚSTRIA

Reyes Maroto

AGRICULTURAI PESCA

Luis Planas

EDUCACIÓ

Isabel Celaá

CIÈNCIA

Pedro Duque

Manuel Castells

Salvador Illa

POLÍTICA TERRITORIAL

per designar

JUSTÍCIA

per designar

CULTURA

per designar

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Irene Montero

El Consell deMinistres noté un límit decadires: si enels de MarianoRajoy (des del

2011 fins al 2018) hi seien tretzeministres, en els d’Adolfo Suárezi en els de Leopoldo Calvo-Sotelon’hi havia vint. El primer governde coalició que Madrid veu des de

la Segona República desafiaràl’overbooking de la taula minis-terial i superarà el nombre de ca-dires dels de la UCD.

Tres ‘vices’ i Iglesiasb Per a Pablo Iglesias –segur quehavia pactat ser vicepresidentsegon amb Carmen Calvo(vicepresidenta primera) iNadia Calviño (vicepresidenta

tercera)–, descobrir una quartavicepresidència per a TeresaRibera ha estat un disgust. Persota d’ells, hi ha una inflació decarteres pel fet de trossejarministeris i vestir secretariesd’estat com a carteres: Ábalos(Transports), María JesúsMontero (Hisenda i portaveu),Isabel Celaá (Educació), IreneMontero (Igualtat), Margarita

Robles (Defensa), FernandoGrande-Marlaska (Interior),Arancha González Laya (AfersEstrangers), Yolanda Díaz(Treball), José Luis Escrivá(Seguretat Social), AlbertoGarzón (Consum), ReyesMaroto (Indústria), Luis Planas(Agricultura), Pedro Duque(Ciència) i Manuel Castells(Universitats). I en falten.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Inflació de ‘vices’ i ministeris fins a superar els vint d’Adolfo Suárez

Salvador Illa, número dos del PSCi nou ministre de Sanitat ■ ACN

LesclausDAVIDPORTABELLA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE GENER DEL 2020 | Nacional | 15

382430-1197008Q

El dèficit fiscal de Catalu-nya amb el sector públiccentral de l’Estat, incloent-hi tots els seus ens i la Se-guretat Social, va superarels 16.800 milions anualsen els exercicis 2015 i2016. En valors absoluts,el saldo negatiu dels dar-rers dos exercicis analit-zats, (respectivament,16.803 milions i 16.801milions) és el més alt de lasèrie històrica després dels

17.200 milions registratsel 2008.Així ho va comuni-car ahir el Departament deVicepresidència, Econo-mia i Hisenda, a partir de ladarrera actualització de labalança fiscal que elaborala direcció general de Pres-supostos de la Generalitat.Aquestes dades són impor-tants perquè s’inclouranen l’informe econòmic i fi-nancer que acompanyael projecte de pressupostde la Generalitat per al2020.

L’evolució dels últims

anys d’aquest saldo nega-tiu de la balança fiscal ambl’Estat, és a dir, la diferèn-cia entre la despesa queaquest efectua a Catalunyai els ingressos que hi obtéper finançar la despesa pú-blica, mostra una corba as-cendent, amb petits retro-cessos [vegeu el gràfic], pe-rò que en els últims anysestudiats es manté pràcti-cament estable, amb dife-rències molt petites.

Convé matisar que lesbalances fiscals es podencalcular segons diferents

mètodes. Els responsableseconòmics del govern cata-là consideren que el delflux monetari, que reflec-teix la despesa efectiva queel sector públic espanyol faa Catalunya, és el mésadient per reflectir-ne l’im-pacte econòmic, i es des-carta l’anomenat de la inci-dència càrrega benefici,que funciona amb estima-cions. Per exemple, la des-pesa del salari dels funcio-naris estatals que viuen aMadrid, amb el mètode delflux monetari s’assignaria

a la capital de l’Estat, men-tre que amb el de la càrre-ga-benefici es consideraque, com que aquesta fun-ció pública dona servei atot l’Estat, es tracta d’unadespesa que cal repartirentre totes les comunitatsautònomes d’acord amb laseva població.

Així doncs, segons el càl-cul del flux monetari, el dè-ficit el dèficit fiscal de Cata-lunya del 2015 va equival-dre a un 8,2% del PIB cata-là. Aquell any, el Principatva aportar el 18,9% del to-

tal d’ingressos del sectorpúblic central i en va rebreel 13,2% de la despesa.L’any 2016 el dèficit va serd’un 7,9% del PIB, ambuna aportació del 19,2%dels ingressos a canvi derebre un 13,5% de la despe-sa. En tots dos casos, esconstata que els ingressosaportats per Catalunya te-nen un pes semblant al pesdel PIB català dins del con-junt de l’Estat, mentre quela despesa que en retornaqueda gairebé sis puntsper sota d’aquesta ponde-ració.

A més, segons els tèc-nics del departament, sis’exclouen les operacionsde la Seguretat Social, queno són despeses discrecio-nals –el pagament de lespensions i els subsidisd’atur, per exemple, no de-

penen de decisions arbi-tràries, sinó que són dretsadquirits pels ciutadans is’apliquen per llei a tot ar-reu igual–, el diferencialentre el pes dels ingressosaportats i les despeses re-budes s’incrementa subs-tancialment. En el cas delflux monetari, els ingres-sos aportats per Catalunyasense incloure la Segure-tat Social continuen repre-sentant un pes similar aldel PIB (19%), però el pespercentual de la despesarebuda se situa en un 8,1%el 2015 i el 8,6% el 2016,amb un diferencial negatiude més de 10 punts. ■

a Segons el mètode del flux monetari, el 2015 i el 2016 es van registrar els volums més alts des del2008 a Si bé l’aportació concorda amb el pes del PIB català, les percepcions són sis punts inferiors

M. MorenoBARCELONA

El dèficit fiscal amb l’Estatja supera els 16.800 milions

AnyDèficit en milions d’euros

% sobre el PIB

2003 -8,9%

2004 -8,7%

2005 -8,4%

2006 -7,9%

2007 -8,1%

2008 -8,6%

2009 -8,5%

2010 -7,9%

2011 -7,7%

2012 -6,6%

2013 -8,0%

2014 -8,4%

2015 -8,2%

2016 -7,9%Font: Departament de la vicepresidència i d’Economia i Hisenda / ACN

-13.036

-13.595

-14.186

-14.493

-15.913

-17.200

-16.409

-15.409

-15.006

-12.929

-15.493

-16.570

-16.803

-16.801

Evolució del dèficit fiscal de CatalunyaSegons el flux monetari

EL P

UN

T AV

UI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

8,2per cent del PIB català va serel percentatge al qual va equi-valdre el dèficit fiscal de l’any2015.