Embed Size (px)
Citation preview
DIUMENGE · 18 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14824 - AVUI / Any XL. Núm. 13694 - EL PUNT
2,50€
Avui amb El Punt Avui
1372
77-1
1272
58w
1161
19-1
1560
59w
CULTURA i ESPECTACLES P32,33
La catedral de Barcelonas’omple per a la missa i elconcert de comiat a la soprano L’homenatge a Caballé, celebrat ahir ■ ACN
Emotiuhomenatgea Caballé
FOCUS · Vol explorar el suportals números dels comuns, quereclamen una reforma fiscal ique es reverteixin les retallades
Un pressupostamb 1.600 milionsmés de despesaPREVISIÓ · El govern obrela negociació amb els grups iespera entrar els comptes alParlament a mitjan desembre
P6,7
Els participants en les protestes vestien les característiques armilles grogues fluorescents ■ SEBASTIEN NOGIER / EFE
EUROPA-MÓN P26,27
Una morta i centenars de ferits en les protestes pel preu dels carburants
Col·lapse i tensió a França
Suport a presos i exiliatsdel Nobel de la pau YunusEl distingit el 2006 amb el premi apostaper una solució pacífica al conflicte català
Nacional P12
Sosté que el triomf dels alcaldes de l’1-Oés necessari per fer avançar la República
Nacional P8
Quim Torra, en l’assemblea de l’ACM ■ ACN
Torra veu clau elscomicis municipals
Ministres euroescèpticsinsten May a renegociar
Europa-Món P27
Cinc membres del gabinet collen la‘premier’ britànica per a un nou ‘Brexit’
2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 2018
ls anglesos hanquedat empanta-
negats amb el seupropi hàmster d’ençàdel referèndum delBrexit: un procés llarg
i penós, ple de complicacions i incer-teses, que està deixant el país angoi-xat i dividit. La recent manifestació aLondres per demanar un segon refe-rèndum va ser la més multitudinàriad’ençà de les de la guerra de l’Iraq. Ladoctrina habitual dels referèndumscom a instruments de participació de-mocràtica es basava a utilitzar-los perdemanar el consentiment final de laciutadania a un acord polític assolitamb àmplies majories. Si es començapel referèndum sense acord polític su-ficient s’obté un sí o un no de partida,però queda pendent la qüestió essen-cial del “com”. I sense saber el “com”costa molt avaluar els avantatges delsí o del no. En el cas del Brexit tot co-mença amb la típica jugada d’un polí-tic, el primer ministre Cameron: emdiuen tots els experts que, en un refe-rèndum, el Brexit no pot guanyar de
cap manera; doncs el convoco, quedocom un senyor, faig callar per sempreels emprenyadors euroescèptics delmeu partit, i en surto reforçat com a lí-der del país (a Escòcia, ni que fos pelspèls, bé que me’n vaig sortir, pensal’astut Cameron). I, com sol passar alsastuts, la segona aposta li falla i gua-nya el Brexit contra pronòstic. Els mésardents defensors de deixar la UnióEuropea eren d’un partit xenòfob lide-rat per un personatge patètic anome-nat Farage (el primer líder estrangerrebut pel president Trump!). Aquell ti-pus va admetre al cap de quatre diesque havia mentit miserablement so-bre els grans beneficis del Brexit i esva quedar tan ample, orgullós de la se-va proesa. Encara el recorden. Per ai-xò en la manifestació per un nou refe-rèndum molts cantaven: “Fromage,not Farage!”, un sentit gest de solidari-tat gastronòmica continental. I ara ve-nen els detalls de l’acord de separacióque aprovarà (o no) el Parlament.L’èxit seria evitar el caos i adaptar-sea una incertesa llarga i persistent. I tansimple que sembla tot quan es juga adir sí o no sense avaluar-ne les conse-qüències.
E
Keep calmMiquel Berga
‘Brexit’
L’èxit seria evitar el caos iadaptar-se a una incertesallarga i persistent
ntrar en els dietaris que va pu-blicant Celdoni Fonoll és comfer-ho a la Fira de Sant Ponç. Es-
tic a mitges del volum que acaba detreure, Amb senyera d’esperança, queabraça els anys 2015 i 2016. En se-gueix el transcurs dia a dia: visitaparcs, ensuma olors, s’encanta amb elvol d’un ocell, segueix el calendari fes-tiu. És com un Joan Amades amb ano-tacions i poesies al marge. Moltes cor-responen a la política, de la qualaquests dos anys han estat rics. Hi hade tot, com a la fira. Em decanto per lade Sant Ponç no només perquè en Fo-noll es recrea amb el significat del seucognom sinó pel to general. Cada ramestà lligat amb la bandera catalana,“senyera d’esperança”, però no tot sónflors i violes i romaní. Entre la farigolaper perfumar les sopes i el llorer del’estofat la meva àvia guardava a l’ar-mari unes solucions protegides ambuna calavera elaborades amb produc-tes de ca l’herbolari que servien per alscops o per als trencaments. CeldoniFonoll em fa pensar en aquell armari.Quan treu el geni perquè les manio-bres polítiques no són del seu gust o
E
no convergeixen cap als seus ideals in-dependentistes el fonoll es torna càus-tic o s’esbrava, en el doble sentit cor-rent de la paraula esbravar-se.
Deixo el llibre d’en Celedoni per as-sistir a la presentació d’Els límits deQuim Porta, a càrrec del seu autor, elpoeta i rapsode Josep Pedrals. Quinapresentació més estranya. Pedrals re-cita, canta, fa comèdia, sembla que nos’acabi de prendre seriosament el seullibre... És un llibre o en són dos? Ésuna novel·la? Un assaig? Un aplec depoesies? Primer em desconcerta, des-prés m’enganxo en el joc. En aquestpaís hi ha de tot, les fires són diverses,
en podem estar contents.La revista Destino que llegia de jove,
com que no podia dedicar totes les pà-gines a l’actualitat i a la política perquèla censura ho impedia, es va empescaruns números més o menys monogrà-fics dedicats a fets històrics. Com queanaven a càrrec de Nèstor Luján, LuisBettonica, Josep M. Ainaud de Lasarte,Martí de Riquer o Joan Perucho, s’en-tén que eren escrits de forma divulga-tiva, amena, amb la pipa a la boca icom si fos un club anglès. La revistaHistoria y Vida en té l’origen. Més capaquí, Sàpiens i Descobrir, també. Arasurt Història mundial de Catalunya,un llibre de mil pàgines dirigit per Bor-ja de Riquer que presenta els “mo-ments estel·lars” del país, des de lespintures rupestres del Priorat fins al“procés”, passant per l’expansió medi-terrània, els encerts i disbarats diver-sos, el 0-5 del Barça i Floquet de Neu.L’equip que l’ha redactat és dels mi-llors, la divulgació s’imposa, es pot lle-gir seguit o saltat. Fuma la pipa, Borjade Riquer, o només era el pare? El lli-bre n’està impregnat. Realment, alpaís hi ha i hi ha hagut de tot.
“Celdoni Fonoll,Josep Pedrals, Borjade Riquer... la firacompleta
Vuits i nous
Tenim de totManuel Cuyàs
El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista
HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.
Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.
La vinyetaFer
| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 2018
o sé si ho saben (és una ironia,perquè ja sé que sí) però aques-ta setmana ha començat la
campanya electoral per a les eleccionsdel 2 de desembre a Andalusia. I feiala ironia de dir-los que no sé si sabenque hi ha eleccions a Andalusia per-què, sentint aquests dies alguns can-didats, es podrien pensar que en reali-tat es tracta d’eleccions a Catalunya.“El que s’ha de dir als andalusos ésque no els agrada que Sánchez pactiamb els independentistes, que no elsagrada que parli amb Otegi o que enviïun emissari a la presó de Lledoners apactar el pressupost.” Així va inaugu-rar la nit de dijous el president del PP,Pablo Casado, la campanya electoraldels populars a Andalusia, parlantdels independentistes i de Lledoners.Això el PP. Però és que Ciutadans ésencara millor. Aquests darrers dies,lluny de lluir Juan Marín –que és elcandidat de Ciutadans allà–, qui s’ha
N “Segur que lespròximes eleccionssón a Andalusia ino a Catalunya? Hansentit els candidats?
passejat pels mitjans de comunicacióandalusos ha estat Inés Arrimadas.“No donarem suport a un pressupostque s’està negociant a la presó ambJunqueras; nosaltres veiem que insul-ten cada dia els andalusos, i no els do-narem suport. Sánchez governa a Es-panya depenent de Torra, Puigde-
mont, Bildu, Junqueras i de tots elsindependentistes catalans i dels na-cionalistes bascos”, va dir la setmanapassada Arrimadas a Canal Sur. Tor-nin a llegir el que va dir Arrimadas, apoc i a poc, i veuran quanta demagò-gia. En sentirem de l’alçada d’un cam-panar, en aquestes eleccions andalu-ses. “Els fons que no venen a Andalu-sia se’n van a Catalunya”, va dir el lí-der del PP dies enrere. I com que el PPi Ciutadans (i VOX, no ens oblidemque algunes enquestes diuen que en-trarà per primer cop al Parlament an-dalús) es passen el dia parlant de Ca-talunya, i no d’Andalusia, estan obli-gant la resta de candidats, ni que siguiper desmentir-los, a parlar-ne també.O sigui que si un dia d’aquests vostèsposen la ràdio o la televisió i senten al-gú parlant obsessivament del pressu-post, de Torra o d’Otegi, no es confon-guin, es veu que estan parlant d’Anda-lusia.
AndalunyaXevi Xirgo / [email protected]
A la tres
La primera trobada de l’ano-menat “espai de diàleg”, cele-
brat divendres, va concloure de lamanera més previsible: amb una fo-tografia i poques concrecions. Laqual cosa no vol dir que la cimera departits convocada pel presidentTorra a instàncies del grup parla-mentari del PSC no tingui la sevarellevància. La trobada, en què amés del govern van participar re-presentants dels grups de JxCat,ERC, Catalunya en Comú i el PSC,és en si mateixa, en l’actual situaciód’excepcionalitat que viu el país,una fita a tenir en compte. Encaramés si malgrat les abismals dife-rències de posicions podem parlard’un consens de mínims sobrel’existència d’un conflicte políticque cal resoldre per vies polítiques ide la voluntat per noves reunions.
La complexitat de la situaciópolítica i la repressió desfermadaper l’Estat no permet augurar solu-cions ni fàcils ni ràpides. L’escepti-cisme sobre la cimera és, doncs, lò-gic. Però va reunir dues terceresparts de la representació sobiranadels catalans al Parlament. Una àm-plia majoria que posa més en evi-dència les incomprensibles absèn-cies de Cs, el PP i la CUP, especial-ment Ciutadans com a grup majori-tari, cada cop més aïllat en la sevaestratègia de pura confrontació po-lítica i tensió social. El PSC ha fet unpas important acceptant la reunió itrencant el monolitisme del bloc del155, malgrat que no hagi reconegutl’error que va suposar el seu suporta la nefasta mesura. Però ha de tenirpresent que, per difícil que sigui, elpunt de consens ha d’implicar quetotes les propostes puguin ser plan-tejades democràticament als ciuta-dans, tant la seva de reforma esta-tutària i constitucional com la majo-ritària en la societat –i en la cimerade divendres–, que no és cap altraque el dret a l’autodeterminació.
El diàleg s’hade construirpas a pas
EDITORIAL
Les cares de la notícia
Maria Escalas publica la seva segona novel·la, Sa-ra i els silencis, un llibre que arriba precedit perl’èxit del primer, Abans que el teu record torni cen-dra, ja per la cinquena edició. La fecunditat en unsentit ampli, la malaltia... són alguns dels temesd’una novel·la amarada de música.
EMPRENEDOR I ECONOMISTA, PREMI NOBEL DE LA PAU
Segona novel·la
“Tot el món coneix” la situació política que es viu aCatalunya. El bengalí Muhammad Yunus, premiNobel de la pau del 2006 pel seu treball per incen-tivar el desenvolupament de comunitats a travésdels microcrèdits, es mulla i demana una soluciópacífica per al conflicte català.
-+=
-+=
Trenca el silenciMichelle Obama
Advocant per una solucióMuhammad Yunus
-+=
Maria Escalas
L’ex-primera dama dels Estats Units Michelle Oba-ma trenca el silenci quan fa quasi dos anys de lasortida de la Casa Blanca. En el seu llibre de me-mòries, Becoming, revela com la va afectar queDonald Trump, a qui titlla de misogin, dubtés de lanacionalitat del seu marit en campanya, el 2011.
EX-PRIMERA DAMA DELS ESTATS UNITS
PROFESSORA DE MÚSICA I ESCRIPTORA
http://epa.cat/c/uyvc8c
Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.
Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA
http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona
Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).
Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a
De reüllCarme Vinyoles
L’ull mésblau (i trist)
ecola té 11 anys i somnia cada nit que es despertaamb uns preciosos ulls blaus que l’alliberen de la
seva soferta existència. És la protagonista de L’oeil leplus bleu, primera novel·la de l’escriptora Toni Morrison,una obra colpidora i d’extraordinària vigència que ensmostra quina és la més devastadora violència contra ladona: la que de manera inconscient i induïda exerceixcontra si mateixa, en el cas de Pecola contra la sevanegritud associada a la lletjor i a l’infortuni. Penso enaquest personatge quan observo en la pell d’algunes
dones africanes l’èxit de lacosmètica decolorant que provocaestralls en la seva salut. Quinspèrfids artificis les impulsen a negarla pròpia bellesa? En quin mirall alièbusquen el reflex de la sevaidentitat? També penso en els paresque regalen mamoplàstiesd’augment a les seves filles, en les
joves que s’autoafebleixen fins a la malaltia, en lessenyores que esborren la vida dels seus rostres. A quinestereotip rendeixen culte? Sota quina mirada esconstrueixen (o destrueixen) com a imatge pública?Totes plegades, diria, obeeixen els vells dictats d’unsistema patriarcal que continua colonitzant cossos i endetermina el seu ús i valor. Recordem Pecola –totes lespecoles– en el Dia Internacional per a l’Eliminació de laViolència Envers les Dones (25 de novembre): l’ull mésblau és a la vegada l’ull més trist perquè naturalitza elsrols sexistes que agredeixen i devaluen la pròpia estima.
P
La violènciamés dura ésla queexerceix ladona contrasi mateixa
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |
1any
El fiscal no aprecia delicte decorrupció en el president de laGeneralitat, Carles Puigdemont,fet que hauria suposatl’extradició directa.
10anys
20anys
Cau Txeroki, el dirigent d’ETAmés dur i cap de l’aparellmilitar. Zapatero considera“determinant” aquest arrestper al futur d’ETA.
L’OCDE rebaixa en duesdècimes la seva previsió decreixement de l’economiaespanyola per al 1999 i la situaen el 3,4%.
Revés belga Cop a ETA Menys creixementTal diacomavui fa...
historiador Joa-quim Nadal, que
ho ha estat tot en elmón de la política mu-nicipal i nacional, fadotze propostes al fi-
nal del seu llibre Catalunya, mirall tren-cat per sortir del laberint. El laberint ésel procés i les propostes de Nadal te-nen el sentit comú que va caracteritzarel personatge durant la seva vida políti-ca, que ha deixat de banda, i partidista,que va abandonar ja fa anys desprésd’allunyar-se del que va ser el seu par-tit, el PSC, aquell que ja no reconeixenni els que el van fer gran. Però Nadalmateix reconeix, en diverses entrevis-tes que li han fet aquests dies, que noés gens optimista que algú li faci cas.Ell, que no és independentista però quea vegades sembla que s’hi torni, sí queés un defensor del dret a decidir, i tot iles dificultats que això provoca, en lesseves reflexions queda ben clar que quifinalment haurà d’acabar de decidirquè vol ser és el poble català. Per arri-bar a aquest estadi, però, proposa unacosa mirant als dos costats: allibera-
ment dels presos polítics, per una ban-da, i renúncia, almenys de moment, a launilateralitat, per l’altra. Sí, per a moltagent tornar al marc autonomista ésuna renúncia a tot el que ha viscut elpoble català, i segurament és cert. Pe-rò toca preguntar-se no només on somara, sinó cap a on anem i què estemdisposats a fer per arribar-hi. I és aquíel dilema. Per partidistes, legítims peròara mateix inapropiats, no hi ha unaunitat d’acció de tot el sobiranisme. Esdetecta, però, que tampoc hi ha la vo-luntat de donar peu a l’Estat a aplicarde nou, i molt més dur, un 155 com pelque malden els ultradretans de Vox, elPP i Ciutadans. Hi deu haver gent a ladreta espanyola (i a l’esquerra) que en-tengui que el millor seria un pacte ambCatalunya, però callen per por de serengolits pels radicals espanyolistes.Aquí passa alguna cosa semblant,sempre amb gent preparada per repar-tir carnets de traïdors. Per tant, quedaclar on vol anar una majoria de cata-lans, però no queda clar com anar-hi niquan serà el moment de fer-ho.
L’
Full de rutaJordi Grau
Però, cap aon anem?
Toca preguntar-se no noméson som ara, sinó cap a onanem i què estem disposats afer per arribar-hi. I és aquí eldilema. Per partidismes no hiha unitat d’acció
mpraré un concepte de SalvadorPàniker per explicar el fenomendel neofeixisme i els populismes
actuals; i un segon concepte, el de dis-contemporaneïtat, pel qual molts habi-tants del planeta no són plenamentcontemporanis dels altres. I adduir queel fenomen passa tant en països ricscom en pobres, per bé que en els pobresés més normal, perquè són democrà-cies febles. A part, hi ha els països detradició autoritària, que fan la guerrapel seu compte, segons els interessosde les seves autocràcies.
EL PANORAMA és aquest: davant de l’im-puls econòmic i tecnològic de la globa-lització, que és un fet imparable, hi hazones del planeta on ara es pretén tor-nar al passat, essencialment degut a lapèrdua de privilegis, que la població no-ta com un atac exterior. El cas princi-pal són els Estats Units, fenomen in-tern del seu imminent estat de deca-dència. Els americans influeixen sobreEuropa des del moment que els nostàl-gics contraris a la Unió Europea trobende cop un aliat enorme, i fills de les nos-
E tàlgies imperials o de les cendres de laguerra freda tornen al camí del nacio-nalisme excloent. Aquest fet podria serun element retroprogressiu, un anarendarrere que amaga un posterior saltendavant, com si calgués passar unamalaltia perquè els ciutadansd’aquests països assumeixin la seva si-tuació real. Seria el cas dels anglesos iitalians. Un cop passat el xarampió,tornaran forçosament a la globalitza-ció.
EL SEGON CONCEPTE ve de la història: hiha llocs al món que es troben en un pe-ríode diferent d’altres llocs. El Japó,per exemple, és una cultura discon-temporània en ella mateixa, car el paísviu en el passat tradicional i en el futurmés impactant al mateix temps. Aixòpassa a l’Àfrica, on gent sense llum témòbil. La contemporaneïtat és l’econo-mia de mercat global i la tecnologia,normal a tot Occident. Però països degran massa popular, com el Brasil, noassoleixen el ritme adequat, i junta-ment amb la corrupció, com a tot Sud-amèrica, es troben anant enrere i enda-
vant alhora, i la població només veuque les coses mai van bé. I d’aquí elscontinus canvis de govern. A tots elspaïsos pobres en general, la retropro-gressió i la discontemporaneïtat fan es-tralls, perquè no hi ha manera de se-guir una evolució pausada i gradual capa un estat fort, sa i ric.
SI A AIXÒ HI AFEGIM la importància capi-tal de l’actual evolució de la Xina, inter-venint cada cop més arreu però desd’un model impossible per a tots els al-tres, perquè neix de la seva pròpia cul-tura mil·lenària, i el paper fort de Rús-sia, que no es vol integrar a Occidenttambé per un fet cultural, tenim dospols aliats i contraris que desestabilit-zen contínuament l’ordre anterior, es-sencialment anglosaxó. Amb tot això,França i Alemanya no tenen prou for-ça, Anglaterra ha renunciat i els ameri-cans pateixen el seu propi malson. Re-sultat, el vell equilibri ha mort; el nouno ha nascut. I en moments de por, latemptació autoritària és irresistible.Esperem que sigui un pas enrere perfer-ne dos endavant.
Josep Maria Uyà. Doctor en filologia i ensenyant
La retroprogressióTribuna
Com més llunymillorb Tinc la sensació que a me-sura que passen els anys s’es-tà instaurant la idea que commés lluny vagis de vacancesmillor. Sembla que o te’n vas aTailàndia o al Carib o les tevesvacances ja no valen per a res.En vista a aquesta creixenttendència, m’agradaria reivin-dicar els viatges propers; vi-vim en un àmbit geogràfic en-vejable, tenim platges, munta-nyes i inclús les dues coses ala vegada. Tenim cultura perdonar i per vendre; museus,edificis emblemàtics, festes itradicions úniques i multitudd’indrets d’un interès culturalexcels.
Aleshores, la pregunta queem faig és: per què ens enca-parrem a voler anar a l’altrapunta del món quan tenim elque tenim al costat de casanostra?XAVIER ROVIRA MARTÍSant Pere de Ribes (Garraf)
Diferències entreNova Caledònia iCatalunyab En el referèndum d’inde-pendència de Nova Caledònia,celebrat a principis de mes, vasortir el no amb un 56,4%dels vots. Aquesta illa és unacolònia de França des de 1853i el seu procés d’independèn-cia té el seu origen en els anysvuitanta. Òbviament, les dife-rències amb el cas de Catalu-nya són evidents. Els france-sos sempre han estat obertsal diàleg amb els seus territo-ris i han permès la consulta.Però el que crida més l’aten-ció és que en tot moment l’Es-tat francès ha mantingut laneutralitat en el procés, sensedecantar-se fer campanya pera cap opció. És una cosa real-ment envejable. Es permetparlar al poble i a més el seuEstat es mostra imparcial enla votació. Això és una provamés que la nostra democràcia
segueix sent molt jove encara,sobretot en comparació ambels altres països europeus.SAMUEL PASTOR SIERRABarcelona
Democràcia
b Més del 60% de la poblaciótenim una Constitució queno hem votat. Lleis com aral’especial de delictes informà-tics es van incorporar des dezero, perquè en el 78 no exis-tien els dispositius mòbils i in-ternet. La societat evoluciona ies creen noves necessitatsque precisen ser ateses i le-gislades, però i la monarquia?El cas Urdangarin, les rela-cions amb el govern de l’Arà-bia Saudita, el discurs estèrilde Felip VI després de l’1-O,etc. justifiquen les ganes decanvi d’alguns ciutadans o al-menys el dret a decidir la for-ma política en la qual volemser representats. Si suposa-dament vivim en democràcia ise celebren eleccions cada
quatre anys –o fins i tot me-nys–, per què no podem deci-dir sobre una monarquia queostenta el poder des de fa 40anys?BÁRBARA MÉNDEZ SÁNCHEZBarcelona
Estacions que nosón accessiblesb L’ascensor de l’estació detren on vaig cada dia torna aestar espatllat. Crec que, delsdos anys que fa que hi és, no-més ha estat en funciona-ment durant un parell o tresde mesos. El problema és queper creuar la via de forma se-gura cal passar per un passubterrani. Aleshores com hade fer-ho tota aquella gentque no pot baixar per unes es-cales? Com pot ser que unservei que és públic no siguiaccessible per a una part de lapoblació?TURA IGLESIAS ADMETLLASant Cugat Sesgarrigues (Alt Pe-nedès)
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]
El lector escriu
| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 2018
SísifJordiSoler
Jordi Turull, EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA I DIPUTAT DE JXCAT EMPRESONAT A LLEDONERS
“És inaudit que se’ns miri a nosaltres com si estiguéssimen deute amb Pedro Sánchez”
La frase del dia
“El nou paísque vull ha d’estarlliure dedesigualtats ibretxes de tot tipus,i també de ladiscriminaciósalarial de les dones
o s’espantin, de l’altre Me Too enpodem parlar un altre dia; avui estracta de la campanya de la UGT,
Jo també treballo gratis, perquè si encaratingués una feina assalariada, jo tambétreballaria gratis des del dia 10 de novem-bre fins al dia 31 de desembre. Ho he calcu-lat i en total, durant la meva vida laboral,hauria treballat pro bono, quatre anys imig si apliquem el 16,2% de diferència sa-larial entre homes i dones reconeguda perla Unió Europea, però en el meu cas, ésmolt més perquè la diferència era moltmés alta. Les diferències entre països sónabismals i la mitjana distorsiona la reali-tat, però aquestes són les dades oficials. Ino es pensin, en aquesta qüestió ser delnord o del sud no és significatiu perquè ésals països amb nivells de renda més alta ontrobem més desigualtats. Per exemple, aAlemanya una dona cobra de mitjana un22% menys que un home, a Àustria un21,7% i al Regne Unit un 20,8%. Als ex-trems hi trobem Itàlia, amb un sorprenent5,5%, i Estònia, amb un 26,9. A l’Estat es-panyol la diferència és del 14,6% i a Catalu-nya, del 14,7%.
TORNANT AL MEU CAS, la veritat és que vaigtrigar a adonar-me’n, perquè era una cosaque ni se m’havia acudit que pogués pas-sar, però quan ho vaig fer, per una casuali-tat que no explicaré, no m’ho podia creure.Vaig consultar un bufet d’advocats pro-gressistes que em van aconsellar actuaramb prudència, és a dir, intentar arreglarla situació del meu equip, quasi tot femení,però no fer cap denúncia pública perquèsegons ells, em faria famosa uns dies peròno trobaria mai més cap feina.
NO SÉ SI VAIG FER BÉ seguint el seu consell,però almenys els sous del meu equip es vannormalitzar i jo vaig trobar una nova feina.I com són les coses, en aquesta nova feinaem vaig reduir jo mateixa el sou per qües-tions que tampoc explicaré. En tot cas,perquè no facin cabòries, me’l vaig reduirper una qüestió de consciència. No tots els
N sous que he tingut han estat desiguals, tots’ha de dir, però en dues etapes llargues dela meva vida laboral, sí, i molt. La bretxa sa-larial és un escàndol però aquest és un pro-blema que té múltiples vessants. Per ex-emple, si fem una ullada al càrrecs d’alta di-recció a la Unió Europea només el 6,3%són dones.
VOLEN UN EXEMPLE que conec bé? Parlembreument del món acadèmic, on la presèn-cia de la dona es va difuminant a mesuraque va ascendint de nivell. M’explico. Lesdarreres dades que tinc són del 2015 i del’Estat espanyol, però no crec que hagincanviat gaire ni que Catalunya sigui gairediferent. Fa tres anys el 53,4% d’estu-diants eren dones i el 57,6% de titulades,també. Tot i així, només ho eren el 40% deprofessores i el 20% de catedràtiques. I sitenim en compte les rectores, eren quatrea les 50 universitats públiques i set a les 32privades. Com s’expliquen aquestes dife-rències abismal si la majoria de tituladessón dones? Segons el darrer informe del’Institut Català de les Dones del març del2018, a Catalunya les dones representenel 31,4% dels càrrecs de direcció i gerènciaperò en canvi són el 57% de les persones
científiques i intel·lectuals. Això sí, en lacategoria d’empleats d’oficines i adminis-tratius les dones representen el 71,8%. I nooblidem la feina no remunerada, com ladomèstica. Segons la Comissió Europeaels homes dediquen 9 hores setmanals aaquestes tasques i les dones, 22, fet que re-presenta sis jornades i mitja de feina no re-munerada. I torno a insistir, es tractad’una mitjana que distorsiona la realitatque seria molt més crua.
ÉS DIFÍCIL D’ARREGLAR una qüestió tan es-candalosa com aquesta? No. Islàndia ja hoha fet i des del primer de gener d’enguanyés il·legal que les dones cobrin menys queels seus companys. El treball igual es pagaamb un salari igual i les empreses estanobligades a demostrar-ho anualment i lesque no ho compleixin o no ho puguin de-mostrar, s’enfronten a multes importants.
QUINA EXPLICACIÓ LÒGICA hi ha en el fetque les dones europees guanyem una mit-jana del 16,2% menys que els homes? Jo noen trobo cap. I vostès? Em sembla que és elreflex d’una societat que volem creure jus-ta i normalitzada i no ho és, ni de bon tros,malgrat la retòrica quotidiana. I ara que es-tà tan de moda citar la Constitució, aques-ta situació és fruit d’un incompliment del’article 14, que diu que els espanyols sóniguals davant la llei “sin que pueda prevale-cer discriminación alguna por razón denacimiento, raza, sexo, religión, opinióno cualquier otra condición personal o so-cial”. Potser és que aquest article parla delos españoles i no de las españolas...
FA ANYS que els meus articles mensualsparlen del procés; em veia incapaç d’es-criure de qualsevol altra cosa perquè esticconvençuda que el moment que vivim éstan perillós com únic i d’alguna manera,encara que no ho sembli, aquest articletambé l’escric amb el procés al cap perquèel nou país que vull ha d’estar lliure de desi-gualtats i bretxes de tot tipus, i tambéd’aquesta.
Imma Tubella. Catedràtica de comunicació
‘Mee Too’Tribuna
o m’agrada gensla pintada atribu-
ïda a Arran al vestíbulde la casa del jutgePablo Llarena, a SantCugat. L’entenc, peròno la comparteixo.
Talment, una de les característiquesmés valuoses del procés és el compo-nent pacifista i dialogant, i alguna deles actuacions descontrolades qües-tionen la certesa d’aquesta pràctica, amés de donar munició a determinatsgrups unionistes. Amb tot, comparar lapintada d’Arran amb la nazi “nit dels vi-dres trencats” és una actitud grollera ifora de sentit. Molt menys m’ha agra-dat la ràpida condemna als joves de laCUP que han fet jutges i polítics de re-coneguda ideologia, quan són moltmés contemporitzadors quan es trac-ta d’atemptats a seus de partits repu-blicans o a alcaldes que pengen pan-cartes a favors dels presos polítics(darrer exemple: les amenaces a l’al-calde de Cervera). Afigura que per a al-guns les pintades són bones o dolen-tes segons el destinatari. I em semblenmolt més agressives les acusacions depintades simulant sang que uns infor-mes de la Guàrdia Civil atribueixen alsferits de l’1-O, en una flagrant mancade respecte. La pintura de la brutalagressió als defensors de les urnes nopot amagar tot el que hi ha darrerel’escenari d’un estat en fallida. Fins enl’avaluació de les agressions no tot espot mesurar igual, malgrat es caigui enl’error de la dualitat acció-reacció. Hiha uns comportaments d’evident pro-vocació i unes accions de defensa anti-repressiva; les unes i les altres, incò-modes, però d’explicació diferent. Elprocés pacífic de Catalunya sorprènarreu i no hi podem renunciar, però ésmolt comprensible que ens cansem deposar l’altra galta quan ens bufetegencontínuament. Les pintures no sempresón de guerra, a vegades només recla-men atenció i justícia.
N
De set en setJaume Oliveras
Pintures
El pressupost català del2019 tindrà uns 1.600 mi-lions més de recursos pergastar que l’últim que es vaaprovar, el 2017, per bé queel compliment de compro-misos ja contrets llavorsamb la CUP per dotar di-verses partides socials li do-narà poc marge per intro-duir-hi grans novetats. Defet, la suma total de nousingressos (entre augmentsde les bestretes estatals ide la recaptació dels tributspropis i cedits, pel cicle eco-nòmic positiu) puja a 2.700milions, però el fet que ellímit de dèficit baixi del0,6% de l’any passat al0,1% el vinent (el governespanyol el vol apujar al0,3%, després d’haver ob-tingut el vistiplau d’Euro-pa, però li cal una aprova-ció de les Corts, per a laqual encara no ha trobat lafórmula, davant la nega-tiva del PP i Cs) i que la re-gla de la despesa, tambédepenent de Madrid, en li-miti el creixement al 2,7%,redueixen la quantitat ex-tra que realment es potgastar en més de 1.000 mi-lions. La previsió és que eldeute total continuï bai-xant i se situï en el 32,1%del PIB, després d’assolirel màxim el 2016 (35,8%).
Tot plegat es desprèndels números que ha pre-parat el Departament dela Vicepresidència, Econo-mia i Hisenda, i que pre-sentarà la setmana en-trant als grups parlamen-taris en una segona rondade contactes –al setembreja els va mostrar el marcpressupostari general–que haurà de servir de ba-se, ara sí, per iniciar nego-
ciacions formals. La ideadel govern és entrar el pro-jecte al Parlament a mit-jan desembre perquè iniciïuna tramitació en quèconfia en el suport dels co-muns, si bé no descartaencara del tot el del PSC iel de la CUP, tot i admetreque seran més complicats.
Creix la despesa socialSegons la proposta, bonapart dels 1.600 milions ex-tres es destinaran a despe-sa social, a més dels aug-ments salarials dels fun-cionaris. En concret, així,aquest curs es crearan7.000 noves places de pro-fessor i un miler més pas-saran d’interines a fixes,segons es va pactar fa dosanys amb la CUP. Tambété l’origen en aquell acordel creixement en la do-tació per desplegar la ren-da garantida i la llei dela dependència, i s’hi afe-girà un augment per a laformació professional. Lapartida de la sanitat tam-bé creixerà notablement.
Com a gran novetat, elgovern recuperarà una do-tació per finançar les esco-les bressol fins als 3 anys,que des del 2012 han ha-gut d’assumir els ajunta-ments, amb la voluntat depoder tornar a cobrir deltot el cost en els propersexercicis. A més, afronta-rà una petita rebaixa de
les taxes universitàries. Abanda, es preveu la convo-catòria de places de mos-sos i bombers (en aquestúltim cas, també se’ls mo-dernitzarà el material).
En canvi, la inversió enobra pública seguirà senserecuperar-se, i les partidesmés rellevants seran per al’L9 del metro i el pla d’ex-tensió de la fibra òptica, ensintonia amb l’aposta pelreequilibri i les polítiquesdigitals. El que no es con-signarà, en canvi, serà resper recuperar la gestió pú-blica d’Aigües Ter-Llobre-gat, ja que, tot i que Accionademana una indemnitza-ció de 1.000 milions, un es-tudi de Territori indica percontra que n’hauria de co-brar vora 40. Això sí, tam-poc els consignarà, en espe-ra d’una resolució judicialque podria anar per llarg.
No hi haurà nous tributsEl govern considera que acurt termini està gairebéesgotat el marge per crearnoves figures i augmentarels ingressos fiscals, i queserà més fàcil obtenir-losd’una relaxació dels límitsde dèficit i despesa. Enaquest àmbit, es veu mésprioritari lluitar contra elfrau i gravar les rendes delcapital –que creu que hantingut un tracte molt pri-vilegiat, si bé té poc margeper actuar-hi perquè estansobretot en mans de l’Es-tat– més que no pas les deltreball, és a dir, l’IRPF, onveu escàs marge, tot i queno es tanca a parlar-ne.
Per això en la llei d’acom-panyament, que inclou elscanvis fiscals, hi ha poquesnovetats, més enllà d’unpetit augment en la taxad’emissions de l’aviació co-mercial. Així mateix, el
2019 es volen recuperartributs qüestionats pel TCcom el cànon a les opera-dores per la connexió al’ADSL, que s’aboca a la in-dústria audiovisual, i l’im-post sobre el risc mediam-biental de les nuclears. Amés, en espera de la sen-tència del TC, que per aran’ha aixecat la suspensió,apostarà per implementardos impostos ja aprovats: eld’actius no productius (enquè cal un petit retoc legalper desenvolupar el regla-ment, si bé a la pràctica non’esperen grans recapta-cions, i sí en canvi que faciaflorar béns a l’impost depatrimoni) i el d’emissionsde CO2 dels vehicles, inclòs
en la llei de canvi climàtic,un cop ja es disposa delcens, que ara cal depurar,per l’acord amb la DireccióGeneral de Trànsit.
Posar en relleu l’esforçDesprés que la despesa so-cial ja es va situar el 2017gairebé en les xifres absolu-tes del 2010, el nou pressu-post, des d’aquesta òptica,ja haurà recuperat del totaquells nivells. Per això al-guns sectors del govern esresisteixen a seguir parlantde retallades, si bé adme-ten que algunes mesuresencara no s’han pogut re-vertir perquè han sorgitnous fronts de despesa,com la renda garantida i
l’increment del nombred’alumnes a secundària, iperquè el dèficit públic, ar-ran dels nous límits, ha cai-gut del 4,48% al 0,56%, fetque ha limitat molt l’acciódel govern. En tot cas, Eco-nomia veu vital complirels límits –per garantir queenguany no superi el 0,4%,a l’octubre va decretar untancament de caixes percontrolar la despesa a finald’any– per deixar de depen-dre del FLA i així evitar laintervenció estatal, a partde preparar el terreny persortir als mercats de capi-tals. A més, reivindica queaixò ha permès posar al diael deute amb els municipis iels proveïdors. ■
Òscar PalauBARCELONA
1.600 milions més i pocBASE Els ingressos del pressupost català creixeran respecte alsdel 2017, però la nova despesa ve marcada pels compromisossocials contrets llavors amb la CUP TRETS El govern, que no voltocar la fiscalitat, crearà més places de mestres, mossos i bombers,i tornarà a finançar escoles bressol, però no reactiva la inversió
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
0,1per cent és ara el límit de dèfi-cit per al 2019 (el 2017 era del0,6%), així que la despesa s’hade reduir en uns 1.000 milions.
Aragonès té el repte de tornar aaprovar uns pressupostos, quepodran tenir més despesa que elsde Junqueras el 2017, quan ell erasecretari d’Economia ■ ACN / ARXIU
Els sospitosos de lamort, fa sis anys,del president de lapatronal gironina,lliures o evadits
El banquer delspobres i premiNobel de la Pau esreuneix amb elpresident Torra
Yunus insta atrobar unasolució per aCatalunya
El crim deJordi Comasencara esperadata de judiciNacional
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 20186 |
c marge
Sota el jou de ladespesa social
L’APUNT fraestructures, les necessitats empresarials –com elcost de l’energia, per posar un exemple– o la innovacióno fa créixer l’economia d’un país, quan precisamentla seva bona marxa és la que aporta més capital. Si noes poden portar sabates, calcem-nos espardenyes, pe-rò portar-ne una de cada no ens farà caminar més llu-ny. Cal un equilibri pressupostari.M. Sardà
Pocs diners i mal distribuïts. Obligat sobretot pelscompromisos contrets amb la CUP i pensant –de bensegur– en les eleccions municipals del 2019, el pressu-post del govern català coixeja. Atendre les necessitatsdels més desafavorits, la sanitat i l’educació –a mésd’assumir l’augment salarial dels funcionaris– no esposa en dubte, però desatendre les inversions en in-
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7
3073
59-1
1987
01L
En espera de veure quinaproposta els fan, Catalu-nya en Comú Podem és elgrup que més predisposi-ció ha mostrat a negociarel pressupost, per bé que eldiputat David Cid avisavaaquesta setmana que noels “sona gaire bé” la músi-ca que arriba del govern,reticent a tocar la fiscalitati que ha limitat la despesaal sector públic per qua-drar els comptes del 2018.“Tenim la sensació que es-
tan enganxats a l’austeri-tat, però tenim voluntatconstructiva”, assenyala-va. En tot cas, les condi-cions que plantejaran secentren a augmentar mésla despesa social per posarfi del tot als ajustos de lacrisi. “No volem pressupos-tos amb gestos simbòlics,sinó propostes polítiquesque reverteixin retallades;volem sortir de la dècadade precarietat”, resumia laportaveu, Susanna Sego-via, que instava directa-ment Torra i ERC a “escol-tar” els col·lectius que han
anunciat protestes per alspropers dies: metges, mes-tres, estudiants universi-taris, funcionaris que vo-len recuperar les paguesdel 2013 i el 2014... “Seràun mes calent de mobilit-zacions, i hi donem suportperquè recuperin els seusdrets”, recordava. El grup,de fet, lliga el pressupostcatalà a l’estatal, que apor-taria 350 milions extres endeutes pendents que l’Es-tat s’ha compromès a tor-nar el 2019 (200 de l’addi-cional tercera i 150 del des-plegament dels Mossos)
que esquivarien la regla dedespesa i que veuen im-prescindibles per abordarles seves queixes.
Les concrecionsEls comuns, que volen in-corporar la perspectiva degènere com a principi defons, proposen recuperarla despesa per càpita en sa-nitat anterior al 2010 perreduir les llistes d’espera,reassumir el finançamentde les escoles bressol i tor-nar el que hi han hagut deposar els últims anys elsens locals, a més de rebai-xar unes taxes università-ries que lamenten que sónles més altes de l’Estat.També destinarien mésdiners a les beques men-jador, a eliminar els bar-racons i a la lluita contrala segregació escolar, i ins-ten a prioritzar polítiquesd’habitatge, la lluita contral’atur juvenil i serveis so-cials com la dependència ila renda garantida.
El grup, així mateix, de-mana una reforma integraldel sistema fiscal per aug-mentar ingressos, i veumarge en els trams alts del’IRPF, l’impost de patri-moni i el de successions. Amés, reclama incidir en lafiscalitat verda, i ha regis-trat una proposta al Parla-ment per crear un impostsobre les cimenteres perl’emissió de gasos amb efec-te d’hivernacle, que superala de tot el parc automobi-lístic junt. Confien a recap-tar 81 milions, 4 més queel que s’obtindria dels vehi-cles per l’impost al CO2. ■
Ò. PalauBARCELONA
Volen més despesasocial i canvis fiscalsa Revertir retallades en sanitat i educació, abaixar taxesuniversitàries i créixer en ingressos, peticions dels comuns
Jéssica Albiach i Susanna Segovia, presidenta i portaveu dels comuns al Parlament ■ ACN
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |
180521-1129983w
L’Associació Catalana deMunicipis (ACM) celebra-va ahir l’última de les as-semblees abans dels comi-cis locals del mes de maigde l’any vinent, i el pre-sident Quim Torra els vavoler acompanyar per ex-pressar-los el seu suporti insistir en el paper quevan tenir l’1-O de l’any pas-sat. Així mateix, els va re-cordar que continuen sent“essencials” per avançar i
poder “fer efectiva la Re-pública”, per la qual cosaels va instar a guanyar denou a les urnes. Abans delseu discurs, va prendre laparaula el president del’ACM, David Saldoni, queva recordar a Torra que“cal disposar d’un pres-supost” de manera imme-diata perquè el món localpugui tirar endavant elsseus projectes.
Però el focus polític con-tinua en l’1-O, i la majoriadels alcaldes reunits ahira l’Ateneu de Sant Celoni
van participar en la cele-bració del referèndum:n’hi ha que han estat in-vestigats i d’altres fins i totprocessats i en espera dejudici per haver pres parten les votacions. D’altres jahan estat exculpats, comMarc Solsona, alcalde deMollerussa i diputat. A totsells, el president els va vo-ler agrair el seu paper i laseva “fidelitat” a les insti-tucions catalanes. “Si algúno falla mai, són els alcal-des”, va exclamar. SegonsTorra, ells “són i seran
sempre els alcaldes de la lli-bertat”, per la qual cosa, lamillor garantia perquè hopuguin continuar sent ésfer efectiva la República.“No ens podem aconten-tar amb un 24% o un72,5% de llibertat. Ja noens valen molles ni pans,sinó que volem el forn sen-cer”, va reblar.
Tot seguit, Torra va tor-nar a destacar els tresgrans consensos del país:els valors republicans, lano tolerància a la repres-sió i a la judicialització de
decisions polítiques “de-fensades sense violència” il’exercici del dret a l’auto-determinació. En aquestpunt, va fer una crida adeixar de banda les “dis-crepàncies” i a vetllar unavegada més pel “prestigi”de les institucions catala-nes i del món local, queafrontarà unes eleccionsamb la divisió de les forcesindependentistes.
Quant a la judicialitza-ció, Torra va lamentar la“persecució” dels conse-llers del govern de Puigde-
mont i va agrair que des del’ACM i des del món locals’hagi contribuït a “obrirles vies” del procés amb lesprimeres consultes sobrela independència.
Per la seva banda, Sal-doni va explicar que en l’as-semblea s’havia parlat dela llei de territori, del de-cret menjador, de les esco-les bressol i els pagamentsde 0 a 3 anys, del pla d’in-versions per al món local,dels menors no acompa-nyats i d’altres qüestionsque els “afecten dia reredia”. Per això, l’ACM volbuscar “denominadors co-muns” entre ajuntamentsper posar temes de l’agen-
da local damunt la taula.Cal, doncs, que el Parla-ment aprovi uns pressu-postos catalans per aaquest 2019, uns núme-ros que, per Saldoni, hande donar resposta a les ne-cessitats dels consistoris.“L’agenda nacional i la so-cial són la mateixa cara dela moneda. És importanttenir un govern i un Par-lament alliberats perquèpuguin fer polítiques pertransformar la vida delsciutadans”, va expressarel president de l’ACM, queva rellevar l’ara consellerMiquel Buch, també pre-sent en l’acte, en un dia enquè qui havia estat la sevamà dreta, Marc Pifarré, se-cretari general de l’ACM,renunciava al càrrec perpassar a l’àmbit privat. ■
Emma AnsolaBARCELONA
Torra vol els alcaldes de l’1-Oper fer efectiva la Repúblicaa El president els demana que guanyin les eleccions municipals del maig com la millor garantia per avançara El líder de l’Associació Catalana de Municipis li recorda la necessitat de “disposar d’un pressupost”
El president Quim Torra, dirigint-se ahir als alcaldes que formen part de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ■ ACN
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La frase
“Us necessitem unaltre cop al costat dela llibertat, per ferefectiva la Repúblicaper a tothom”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |
A Can Jaume, a peu de la platja de Sant Andreu de Llavaneres, t’ho posem molt fàcil.
Amb una cuina tradicional, autòctona i de qualitat, adaptem els nostres menús exclusivament a les vostres necessitats.
Port Balís 93 792 69 60 - 93 795 20 12 - www.canjaume.cat [email protected]
Aquest Nadal, vine a celebrar-ho al MaresmeJa has pensat a on faràs la celebració d’empresa aquest Nadal?
1385
85-1
1984
11Q
n un termini de cincdies, els candidatselectes hauran de ju-rar o prometre l’aca-
tament de la Constitució davant laJunta Electoral Central (JEC).”Aquesta condició, recollida en l’ar-ticle 224 de la llei orgànica del rè-gim electoral general (Loreg) per ales eleccions al Parlament Euro-peu, es podria convertir en el prin-cipal escull dels polítics processatsper exercir d’eurodiputats, segonsels experts consultats. La disposi-ció afectaria Carles Puigdemont, al’exili, i Oriol Junqueras, en presópreventiva, els primers que hananunciat la seva voluntat de sercandidats a Europa. El republicà java confirmar que vol encapçalar lallista d’ERC, mentre que l’expresi-dent de la Generalitat ha proposatfer tàndem amb qui va ser el seu vi-cepresident a l’executiu.
El catedràtic de dret constitucio-nal Joan Vintró considera que, talcom ja van fer els dos polítics en leseleccions del 21-D, no hi ha res queels pugui impedir presentar-se enuna candidatura electoral, ja queno hi ha una sentència judicial fer-ma i, per tant, tenen intactes elsseus drets a participar en política.Són candidats perfectament elegi-bles. Tanmateix, l’article 224 gene-ra una situació més complexa en elcas que resultessin escollits, ja queabans d’anar al Parlament Europeuse’ls obliga a presentar-se davant laJunta Electoral Central, amb seu alCongrés dels Diputats de Madrid.
En les eleccions al Parlament ca-talà, no és necessari aquest pas. Ai-xí, quan Puigdemont i Junqueras
“E
van guanyar l’escó a la cambra ca-talana el 21-D, l’acta la van poderobtenir per delegació i a través d’in-termediaris. Per ser proclamateurodiputat, en canvi, cal passarabans per Madrid, tal com tambécertifica l’eurodiputat Ramon Tre-mosa, la qual cosa obligaria Puig-demont a tornar, amb el risc evi-dent de ser empresonat. En el casde Junqueras, encara podria dema-nar un permís al Tribunal Supremper anar a recollir l’acta si la JuntaElectoral Central, l’òrgan compe-tent per resoldre la situació, deter-minés que és obligatòria la presèn-cia del candidat electe.
En els dos casos, tant per a Puig-
demont com per a Junqueras, cal-dria determinar com es fa efectivaaquesta disposició de l’article 224 iquin formalisme preval per recollirl’acta. Vintró assenyala que un “for-malisme excessiu” per poder serproclamat eurodiputat també lesio-naria el dret previ a la participaciópolítica que té qualsevol personaque no ha estat condemnada i s’hapresentat en unes llistes electorals,com seria la circumstància dels dosexmembres del govern català si fi-nalment així ho decideixen. La Lo-reg també assenyala que, transcor-reguts els cinc dies des de la procla-mació dels electes, si no han acatatla Constitució, la Junta Electoral
Central pot declarar vacant l’escó.Cal tenir en compte que la procla-
mació dels candidats escollits, se-gons els terminis legals, s’ha d’exe-cutar en els vint dies posteriors ala data de les eleccions. A partird’aquí, l’electe disposa de cinc diesmés per acatar la Constitució, laqual cosa situa aquest procedimenta finals de juny o principis de juliol,unes dates en què ja hi podria ha-ver sentència. Si la condemna fosd’inhabilitació, ja no podrien serproclamats eurodiputats. Cal teniren compte que l’acta d’eurodiputattambé els obliga a renunciar a l’es-có al Parlament que encara tenenPuigdemont i Junqueras. ■
FET · La situació judicial de Puigdemont i Junqueras, sense sentència ferma, no els impedeix anar a les llistes electoralseuropees OBSTACLE · La Loreg els obliga, si obtenen escó, a acatar la Constitució davant la Junta Electoral Central, a Madrid
Emma AnsolaBARCELONA
224Article de la Loregque disposa que elscandidats electes alParlament Europeuhan de jurar o prome-tre l’acatament de laConstitució davant laJunta Electoral Cen-tral, que té seu al Con-grés dels Diputats deMadrid.
Europa, amb parada a Madrid
Ple del Parlament Europeu a Estrasburg, el 3 d’octubre, amb eurodiputats lluint samarretes grogues per reclamar la llibertat dels presos ■ ACN
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |
1903
19-1
1989
42Q
lans. Maza va compa-rèixer davant de lapremsa el dilluns 30d’octubre per anunciarque tirava endavant laquerella per rebel·liócontra el govern deCarles Puigdemont.
José Manuel Maza ■ EFE
José Manuel Maza, fis-cal general de l’Estat,mor a Buenos Aires al’edat de 66 anys. Unainfecció porta Maza aingressar d’urgència aun hospital de la capitalargentina on finalmentperd la vida. Maza s’ha-via traslladat a l’Amèri-ca del Sud per assistir auna reunió de l’associa-ció de fiscals iberoame-ricans. La seva defun-ció provoca una allaude reaccions confron-tades a favor i en contradel que havia estat laseva gestió al capda-vant de l’escomesa judi-cial contra els dirigentsindependentistes cata-
Mor el fiscal general delprocés José ManuelMaza a l’Argentina
FERRAN ESPADA
MALEÏDA HEMEROTECAAVUI FA UN ANY18 de novembre del 2017
Polèmica per la violència del’Estat el 27-OContinua el ressò de la denúncia que l’Estat estavadisposat a generar morts el 27-O. Des de la CUP,Carles Riera va ratificar-ho, mentre que un dels su-posats mediadors, l’arquebisbe Omella de Barcelo-na, va negar-ho.
La ultradreta amenaça elsantifeixistesLa Via Augusta va ser l’escenari triat per diversesorganitzacions d’esquerra per manifestar-se en unacte de caire antifeixista. Grups d’ultres van ame-naçar els antifeixistes amb ànim de clara provoca-ció.
El premi Nobel de la paudel 2006, Muhammad Yu-nus, que ahir es va reuniramb el president Torra, vamostrar el seu desig que lasituació política a Catalu-nya se solucioni aviat i queels pobles i els ciutadans esmantinguin “propers”sense que “ningú vagi enuna direcció que posi enrisc la pau”.
L’economista bengalí ésreconegut mundialmentper la seva proposta desubstituir la caritat sensemés per incentius al des-envolupament i a l’empre-nedoria en les comunitatsi els col·lectius més desfa-vorits a través de la con-cessió de microcrèdits.
Segons informava ahirl’agència ACN, a la reunióentre Torra i Yunus tambéhi van assistir els mem-bres de la junta directivade la Social Business CityBarcelona, un projectenascut sota el guiatge delNobel per tal de promourel’emprenedoria social coma eina de transformació ala ciutat i la creació d’em-preses socials també perpotenciar la lluita contra lapobresa.
Durant la reunió, que vadurar aproximadament
mitja hora, es va parlarde la necessitat de pro-moure l’emprenedoria so-cial entre els estudiantsde secundària i de les prin-cipals iniciatives en aquestsector a Barcelona i Ca-
talunya.Com a record de la tro-
bada, el president va lliu-rar a Muhammad Yunusun pin i un llaç groc, totsdos en suport als líders ipolítics presos i exiliats.
Yunus, va manifestar que“tot el món coneix” la situa-ció política a Catalunya. Noobstant això, el Nobel es vamostrar cautelós a l’horade definir-se sobre el tema iva assegurar que no es veuautoritzat “a dir al governespanyol el que ha de fer”.Tanmateix, es va mostrarobert a estudiar iniciativescom el manifest Let Cata-lans Vote que han firmatdiversos premis Nobel perreclamar un referèndumpactat sobre l’autodetermi-nació de Catalunya, un do-cument que va admetreque desconeixia. ■
El Nobel de la pau Yunusinsta a trobar una soluciópacífica al context catalàa L’anomenat “banquer dels pobres” i també “pare dels microcrèdits” es reuneixamb Torra a Aplaudeix la promoció de l’emprenedoria en la secundària
M.M.BARCELONA
“Ha estat un honorsaludar MuhammadYunus, que haexpressat solidaritatamb presos i exiliats”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases
“Espero que hi hagiuna solució perquè lagent es mantinguipropera i sense posaren perill la pau”Muhammad YunusPREMI NOBEL DE LA PAU EL 2006
Muhammad Yunus conversant ahir amb el president Torra a Palau ■ ACN
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 201814 | Nacional |
1400
20-1
1976
05L
Una trentena de personeses van manifestar ahir aLleida per mostrar el seurebuig de la convocatòriad’un acte del partit ultra-dretà VOX a la capital delSegrià. La protesta, difosa através de les xarxes socials,va començar a la plaça delsPagesos i els assistents vanfer una marxa pel passeigde Ronda fins a arribar a lesportes del local de la Casad’Extremadura, on van cri-dar consignes com ara“Lleida serà la tomba delfeixisme” i “Fora els feixis-tes dels nostres barris”, se-gons l’ACN. La mobilitzacióva acabar sense incidents iparticipants van enganxaruna pancarta davant elcentre extremeny, on VOXhavia de fer l’acte formatiu,tot i haver-lo canviat delloc. ■
Mobilitzacióveïnal contraun acte de VOXa Lleida
RedaccióLLEIDA
El líder del PP a Catalunya,Alejandro Fernández, vaqualificar ahir de “fracàsrotund” la cimera de for-ces parlamentàries catala-nes de divendres al Palaude la Generalitat amb l’ab-sència anunciada dels po-pulars, Ciutadans (Cs) i laCUP. Per la seva part, el di-putat de Cs Nacho MartínBlanco va acusar ahir elPSC de fer de “comparsa’’dels partits sobiranistesper haver participat a lataula de diàleg convocadapel president, Quim Torra.
Blanco considera que s’es-tà afavorint “buidar’’ decompetències el Parla-ment. Torra —va soste-nir— té una “obsessió perdefugir’’ el debat parla-mentari i crear una “insti-tucionalitat deliberativaalternativa’’ en comptesd’acceptar un monogràficsobre la situació de Catalu-nya en seu parlamentària.
Després de gairebé dueshores i mitja de reunió, elsrepresentants del govern,encapçalats pel presidentde la Generalitat, i els res-ponsables dels grups deJxCat, ERC, el PSC i Cata-lunya en Comú Podem van
constatar la distància queels separa quant a la recep-ta per solucionar el conflic-te polític a Catalunya i novan assolir cap acord con-cret, més enllà de prosse-guir aquest format de dià-leg institucional. Ambaquest resultat, Fernán-dez va assegurar que,“com era de preveure”, lareunió va ser “un rotundfracàs” perquè per tal que“el diàleg sigui fructífer”ha d’estar basat en unesregles clares, com són “elrespecte a la llei i la neutra-litat de l’espai institucio-nal”, que en la trobada “noes complien”. ■
El PP qualifica de“fracàs rotund” lacimera catalanaa El líder popular assegura que no hi va haver acords perquèprimer cal respectar la llei a Cs vol el debat al Parlament
RedaccióBARCELONA
El president del PP a Catalu-nya, Alejandro Fernández, vadenunciar ahir que uns des-coneguts han pintat esvàsti-ques i han causat destrossesal seu vehicle particular, esta-cionat a l’aparcament de casaseva a Tarragona. A Twitter,Fernández va escriure: “Així
El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, vamostrar les pintades en el seu vehicle en una piulada ahir ■
m’acabo de trobar el meucotxe al pàrquing de casa me-va. Em fa mal per la meva fa-mília i perquè és la nostra llar,però continuaré defensant lallibertat i les meves idees ambmés determinació que mai.Gràcies als Mossos per l’aten-ció que ens estan prestant.”
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Pintades en el cotxe de Fernández
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 201816 | Nacional |
8154
05-1
1978
21Q
La Policía Nacional ha ad-vertit als impulsors de lainiciativa Silenci contra larepressió, per la llibertat,rebel·leu-vos contra la in-justícia, que cada dia dedilluns a divendres es con-centren davant dels jut-jats de Tarragona, a l’en-trada de la parròquia deSant Pau, per reclamar ajutges, fiscals i policies queno callin davant de la re-pressió que pateix Catalu-nya, que el dijous 22 no hiportin les seves habitualspancartes de protesta ja
que aquell dia el cos poli-cial celebrarà la seva diadaen aquesta parròquia.
Un dels veïns que assis-teixen a les concentra-cions, iniciades l’11 de ju-ny passat, Lluís Pastrana,ha explicat: “Vam dur el
suggeriment policial a l’as-semblea i aquesta va deci-dir fer l’acció igual.” L’accióconsisteix en una concen-tració entres les nou delmatí i les dues del migdia,però l’acció principal té llocentre les dotze del migdia idos quarts d’una, quan pro-testen en estricte silenci.Aquest cop, però, plante-gen ampliar l’acció i hanconvocat a instal·lar la sevaparadeta habitual un quartd’hora abans, a tres quartsde nou del matí, però tam-bé a fer dos moments d’es-tricte silenci en lloc d’un: elprimer tindria lloc a tresquarts d’onze del matí, ja
que l’acte institucional de laPolicía Nacional inclou l’ofi-ci a la parròquia a les onzedel matí, i un altre a tresquarts d’onze del matí, a lasortida de l’ofici.
El col·lectiu Silenci, Re-bel·leu-vos també ha infor-mat que en el primer silencidel dia estaran acompa-nyats per membres de Tacad’Oli. Taca d’Oli és la unióde grups d’avis i àvies d’ar-reu del país sorgida de la ini-ciativa dels Avis i Àvies perla Llibertat de Reus, i técom objectiu denunciar la
repressió exercida per l’Es-tat espanyol i l’existènciade presos polítics i exiliats.A hores d’ara, Taca d’Oli jareuneix els col·lectiusd’aquesta mena de mésd’una vintena de poblesd’arreu del Principat, desdel Masnou fins a Mataró oBalaguer.
No de CampdepadròsEl secretari primer de lamesa del Parlament perJunts per Catalunya, Euse-bi Campdepadròs, ha fetpúblic aquest dies a Twitter
que ha rebutjat la invitacióper assistir al Dia de la Poli-cia a la ciutat de Tarragona.Campdepadròs, diputatper la circumscripció deTarragona, indica en la se-va carta de resposta quel’actuació de la Policía Na-cional a Tarragona i altrespunts del país l’1-0 indicaque aquest cos policial “nopot ser considerat una poli-cia moderna i democràti-ca“ i “que la seva presènciaa Catalunya només es man-té en qualitat de forcesd’ocupació”. ■
a La Policía Nacional celebra la seva diada a la parròquia on hiha la concentració diària a Els organitzadors la mantenen
Joan RuedaTARRAGONA
La policia alertasobre ‘el silenci’ deTarragona del dia 22
Participants en l’acció diària de Tarragona. Al fons, la pancarta que la policia vol evitar ■ J.R.
22/11és el dia que ha triat la Poli-cía Nacional per celebrar el japassat Dia de la Policia a Tar-ragona.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La data
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE NOVEMBRE DEL 201818 | Nacional |
12500
12510
12520
12530
12540
12550
12560
12570
12580
12590
12501
12511
12521
12531
12541
12551
12561
12571
12581
12591
12502
12512
12522
12532
12542
12552
12562
12572
12582
12592
12503
12513
12523
12533
12543
12553
12563
12573
12583
12593
12504
12514
12524
12534
12544
12554
12564
12574
12584
12594
12505
12515
12525
12535
12545
12555
12565
12575
12585
12595
12506
12516
12526
12536
12546
12556
12566
12576
12586
12596
12507
12517
12527
12537
12547
12557
12567
12577
12587
12597
12508
12518
12528
12538
12548
12558
12568
12578
12588
12598
12509
12519
12529
12539
12549
12559
12569
12579
12589
12599
58900
58910
58920
58930
58940
58950
58960
58970
58980
58990
58901
58911
58921
58931
58941
58951
58961
58971
58981
58991
58902
58912
58922
58932
58942
58952
58962
58972
58982
58992
58903
58913
58923
58933
58943
58953
58963
58973
58983
58993
58904
58914
58924
58934
58944
58954
58964
58974
58984
58994
58905
58915
58925
58935
58945
58955
58965
58975
58985
58995
58906
58916
58926
58936
58946
58956
58966
58976
58986
58996
58907
58917
58927
58937
58947
58957
58967
58977
58987
58997
58908
58918
58928
58938
58948
58958
58968
58978
58988
58998
58909
58919
58929
58939
58949
58959
58969
58979
58989
58999
360
360
360
10.360
360
360
360
360
360
360
360
480
360
600.000
480
360
360
360
360
360
300
300
300
10.420
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
480
360
360
360
360
360
360
360
360
360
300
300
300
540
420
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
420
300
300
300
300
300
420
300
300
300
300
300
300
300
300
300
360
360
360
360
360
360
360
360
360
360
360
480
360
480
480
360
360
360
360
360
300
300
300
420
300
300
300
600
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
300
480
360
360
660
5.900
360
360
360
360
360
300
300
300
540
120.120
300
300
300
300
300
300
300
300
300
5.840
300
300
300
300
300
300
300
300
300
420
300
300
300
300
300
420
300
300
300
300
300
300
300
300
300
.........
.........
.........
......
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.....
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
......
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.......
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.....
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.......
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
.........
380
0
531
11
31
41
1
972
32
6545
045
935
05
5
016
216
356
36
46
6528
318
48
6559
9849
069
099
09
360
60
480
180
180
180
60
300
120
1.560
360
360
180
60
300
300
300
240
120
1.500
300
120
1.500
1.500
300
300
120
........
.........
........
........
........
........
.........
........
........
.......
........
........
........
.........
........
........
........
........
........
.......
........
........
.......
.......
........
........
........
SORTEIG
Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les
sis sèries dels números premiats, classificats per la seva xifra final
Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig
SORTEIG DEL D IA 17 DE NOVEMBRE DEL 2018
Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna
LOTERÍA NACIONAL92
18
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS
AQUEST SORTEIG ADJUDICA 42.000.000 € EN PREMIS
Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions
El joc
n grup de militants socia-listes que comparteixen feacaben de crear el Grup deCristians del PSC, un cor-
rent que es convertirà en una novasectorial del partit que vol bastirponts entre socialistes i creients.Majoritàriament són catòlics, peròtambé n’hi ha de protestants. Lainiciativa va néixer espontània-ment, en actes del partit, a partirde converses informals entre per-sones conegudes que se sabien reli-gioses. “Fa dos o tres anys que enparlem”, explica Jordina Sabaté,coordinadora del grup. Va ser almarç que quatre persones van deci-dir formalitzar-lo i parlar amb mili-tants interessats. Paral·lelament,al juny, Sabaté i un altre companyvan ser elegits membres de la coor-dinadora federal de Cristians So-cialistes (PSOE). Al juliol feien unareunió d’una trentena de persones ivan fer el pas de parlar amb la di-recció del PSC, de la qual assegurenque van rebre carta blanca.
Dimarts passat van fer l’acte depresentació a la militància a la seu
U
del PSC, al casal Joan Raventós delPoblenou. Hi van convidar JuanCarlos González, coordinador ge-neral del grup de cristians delPSOE, que funciona de fa més devint anys. Però també el degà de laFacultat de Comunicació Blanquer-na i president del consell editorialde Catalunya Religió, l’històric so-cialista Josep Maria Carbonell, per-
què expliqués que la iniciativa “noés un bolet sinó que hi ha una tradi-ció al partit”. El grup del PSOE vanéixer des del País Basc amb la in-tegració dels cristians d’EuskadikoEzkerra al PSE. Quan la Conferèn-cia Episcopal Tarraconense vaaprovar el 1985 el document Arrelscristianes de Catalunya, el PSC vadecidir prendre partir i es va for-
mar un grup per redactar la respos-ta que va acabar organitzant-se. Amés d’activitats de la Fundació Ra-fael Campalans, Sabaté recordaque “sempre es feia un acte ambcristians a les campanyes de Pas-qual Maragall”. Sabaté reivindicareferents com Jordi Llimona i de-fensa que, tot i que el socialisme i elcristianisme comparteixen valorsde justícia social, igualtat, solidari-tat, feminisme i internacionalisme,“sovint estan desconnectats”. Lacoordinadora hi afegeix que “laConferència Episcopal Espanyolano ajuda gaire a bastir ponts, però,afortunadament, la catalana ésmés plural i té un altre tarannà”.Per al grup també és important fervisible que hi ha militants cristians:“Un percentatge elevat de vots delPSOE i el PSC és catòlic.”
El grup vol aportar al debat delpartit els seus punts de vista sobrela religió a l’escola, la mort digna, lajoventut i la religió, la immatricula-ció de béns de l’Església, però tam-bé ajudar en les polítiques per alsdesafavorits, les llistes d’espera sa-nitàries, l’escola pública, els serveisbàsics i la renda garantida de ciuta-dania. Respecte al conflicte nacio-nal, Sabaté admet que compartei-xen la visió del PSC que “el primerdiàleg que cal fer és Catalunya en-dins per superar la dicotomia debons i dolents, que no porta enlloc”.No comparteix la presó preventivadels líders catalans, admet que lajustícia requereix una “reforma afons” però confia que “actuï justa-ment” i defensa la mediació de l’Es-glésia. ■
SECTORIAL · Militants creients s’organitzen com a sectorial per ser en els debats sobre religió iesglésia ACCIÓ · Defensen el paper mediador de l’Església en el conflicte polític i en la unitat civil
Xavier MiróBARCELONA
Jordina Sabaté ésla coordinadora delGrup de Cristiansdel PSC que acabade crear-se■ JUANMA RAMOS
Cristians visibles al PSC
