DIJOUS · 26 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14709 - AVUI / Any XL. Núm. 13579 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1836

56L

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

COMIAT · Puigdemont cloul’estada a Alemanya i confirmala pròxima activació del Consellde la República a Waterloo

AVÍS · El president adverteixSánchez que l’alliberament delspresos i el retorn dels exiliatsseria “l’inici de la solució”

“Sòl espanyol no ho sé,però no tardaré 20 anysa trepitjar sòl català”

P6,7

Europa-Món P29

Descobreixenun dipòsitd’aigualíquida a Mart

L’ESPORTIU

Mostres de suport a l’arribada a la presó ■ EFE

L’expresident delBarça ja és a lapresó de Brians 2

Barça

Demanen 11 anys depresó per a Rosell

NACIONAL P8

El PDeCATalertaSánchez enuna votacióal CongrésQuatre diputats novoten amb el PSOE

NACIONAL P12

Un taxista arenga els seus companys des del damunt del vehicle durant la protesta d’ahir a Barcelona ■ EFE

El taxi, en peu de guerra

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE JULIOL DEL 2018

nmig de la rodade premsa d’ahir

a Berlín li van pre-guntar al presidentPuigdemont si pen-sava que ell podria

tornar avui mateix a Catalunya. IPuigdemont va respondre que eralliure de fer-ho, a les terres catala-nes de l’Estat francès. La resposta,impecable, va causar una certa sor-presa en alguns ambients, clara-ment ignorants de la realitat profun-da del país. Què hi farem? Joan Fus-ter recomanava no fer de la pròpiaignorància un argument però ja esveu que això és molt complicat.

Curiosament alguna de la premsaque n’ha fet un escarafall de tot ple-gat dies abans havia publicat ambalegria el descobriment d’uns pa-pers que demostren que Franco vademanar a Hitler el ‘retorn’ del ‘Ros-selló’ (tot entre moltes cometes) acanvi d’entrar a la guerra. Amb laqual cosa Perpinyà avui seria tanprovisionalment espanyola com hoés francesa ara mateix. La coherèn-

cia del debat és nul·la per tant.Però he de dir que a mi em va

agradar de forma especial aquestareferència. Perquè quan va comen-çar el procés d’independència delPrincipat molts dels catalans de laresta de territoris, jo de València,ens vàrem preguntar si això seria boo dolent per al conjunt del país, sialliberant el Principat no ens posà-vem nosaltres mateixos en una posi-ció més difícil. I la resposta ara ma-teix crec que ja és clara en el sentitque ha estat extremadament positi-va. L’augment de la consciència denació i de la consciència que és im-possible seguir sense un estat propiha augmentat molts graus. I si, comsembla indicar la resposta del presi-dent Puigdemont i també altres i va-riades respostes anteriors del presi-dent Torra, alguns polítics del Princi-pat comencen a fer valer la realitatdels Països Catalans, millor que mi-llor per a tots. Perquè al final o se-rem lliures de Salses a Guardamar ide Fraga a Maó o la llibertat no seràtotal.

E

Keep calmVicent Partal

Perpinyà

Alguns polítics del Principatcomencen a fer valer larealitat dels Països Catalans,millor que millor per a tots

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

l primer cop que, a l’edició cata-lana de l’única novel·la d’EmilyBrontë, apareix Wuthering

Heights s’hi afegeix entre parèntesiCims Borrascosos, nom amb el qual, apartir d’aleshores, serà referida la “re-sidència del senyor Heathcliff”. “Wu-thering”, però, torna a fer-se presenttot seguit amb un asterisc, que remeta una nota a peu de pàgina. En el cosde la novel·la es diu que és un adjectiuespecífic de la regió que, sense seranomenada, podem suposar que cor-respon a les altituds bromoses deYorkshire, el comtat on l’autora hi vaviure bona part de la seva vida. L’ad-jectiu “descriu l’agitació atmosfèrica aquè està sotmès l’indret en temps detempesta”. No m’invento que, mentreescric, novament llampega al lloc de lacosta on ara visc: Tempesta real d’es-tiu versus tempesta hivernal de la fic-ció novel·lesca. A la nota, la traducto-ra, Montserrat de Gispert, informa:“Wuthering és un terme de difícil tra-ducció. És un adjectiu derivat del verbwuther, que significa ‘rugir, bramar,xisclar’, aquí referit al vent que bufaamb violència. De les possibles traduc-

E

cions del topònim que dona títol a lanovel·la (Puig Ventós, Cims Rúfols,etc.), hem escollit la ja popularitzadaper les versions cinematogràfiques.”

A excepció d’Abismos de pasión,que Buñuel va rodar l’any 1954 a Mè-xic, el títol original de les adaptacionscinematogràfiques de la novel·la tam-bé és Wuthering Heights. D’aquí, te-

nint present que la distribució delsfilms a l’Estat espanyol s’ha fet (i s’hicontinua fent majorment) amb títolsen castellà, intueixo que Cims borras-cosos és una traducció de Cumbresborrascosas. Pensant-hi, he recordathaver llegit el títol Cims rúfols. Nomésl’he trobat a l’entrada brevíssimad’Emily Brontë a l’Enciclopèdia Cata-lana que es va escriure abans del 1996en què, a Proa, es va publicar la sevanovel·la per primer (!) cop en català.

Fa uns dies, comentava que esticllegint Wuthering Heights a una famí-lia bostoniana (els meus amics Chris iMercè, si bé sempre serà gironina, i laseva filla Isalia) referint-me a la difíciltraducció del títol. En Chris i la Isaliavan dir que Wuthering podria ser elnom de la casa sense que volgués dirres. Però jo vaig parlar de wuther. EnChris va trobar-ho a Internet, va fer elgest de bufar i va mostrar una corbadescendent pel que fa l’ús del verb. Entot cas, no l’usen a Boston, lluny delserms de Yorkshire. Ho comentàvemmentre bufava agradablement el vental Molinet, a l’Estartit, abans que Pa-quito D’Rivera bufés el seu saxo.

“A ‘WutheringHeights’ (Cimsborrascosos)l’adjectiu descriul’agitacióatmosfèrica al’indret en temps detempesta

Imma Merino

Bufa el vent

Ombres d’Estiu

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE JULIOL DEL 2018

La sentència del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalu-

nya que prohibeix col·locar bande-res estelades als espais públics su-posa una altra lectura restrictiva deles lleis amb què l’Estat espanyolenfila cap a la limitació totalitàriade l’activitat política. Caldrà espe-rar la resolució definitiva dels recur-sos pertinents en el cas de Sant Cu-gat, però considerar que l’exhibicióde l’estelada en espais públics éscontrària a la llei perquè és “un sím-bol partidista” i no és l’ensenya “ofi-cial” de cap administració públicaés molt perillós. Perquè la sentèn-cia del TSJC obre dos tipus d’esce-naris igualment preocupants: enprimer lloc, el més general queabraça la possibilitat de prohibir in-discriminadament tots els símbolspel fet de considerar il·legal l’exhibi-ció “a l’espai públic” de qualsevol“element” que “representa una op-ció política”. Amb aquesta tesi espodrien prohibir els passos de via-nants pintats amb els colors de labandera gai? O els símbols ecolo-gistes en protesta contra determi-nades infraestructures en moltesparts del territori estatal? On sónels límits i qui els marca? El segonescenari seria el de la prohibiciódels símbols independentistes enparticular. La qual cosa suposariauna persecució ideològica d’unapart important de la ciutadania.

L’estelada és un símbol de re-ivindicació democràtica. Com elsque hi ha en molts llocs d’Europarespecte a molts conflictes en quètambé hi ha disparitat d’opinionsen les respectives societats. Prohi-bir un símbol que s’exhibeix per ladecisió majoritària democràtica-ment i pacíficament expressada enmolts municipis no només generaun conflicte innecessari i inexistent,sinó que suposa un acte repressiucontra la llibertat d’expressió into-lerable en un estat de dret.

La prohibiciódels símbolsés totalitària

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Festival de Torroella de Montgrí, del qual Mont-se Faura és la directora general i artística, és undels més prestigiosos del sud d’Europa dins delmón de la música clàssica. El festival baixempor-danès aposta també pels joves talents i els ofereixun bon aparador en el Fringe, que comença avui.

CONSELLER D’ENSENYAMENT

Aposta pel talent jove

Mentre que a Espanya només preocupa l’escolacatalana per la immersió lingüística i un adoctri-nament inexistent, el govern i la comunitat educa-tiva afronten un dels problemes reals, impulsantel pacte contra la segregació escolar en funció dela situació socioeconòmica dels pares.

-+=

-+=

Vaga ‘low cost’Michael O’Leary

Pacte contra la segregacióJosep Bargalló

-+=

Montse Faura

El dia que els treballadors d’Iberia responen a l’ac-titud flexible de l’empresa desconvocant la vaga,Ryanair torna a perjudicar milers d’usuaris a cau-sa d’una altra vaga, fruit de les condicions de tre-ball precàries del seu personal i la actitud intransi-gent i amenaçant del seu conseller delegat.

CONSELLER DELEGAT DE RYANAIR

DIRECTORA DEL FESTIVAL DE TORROELLA

l president Carles Puigdemontva atendre ahir desenes de mit-jans, bàsicament europeus, i

d’agències internacionals durant pocmés d’una hora abans de marxar d’Ale-manya per tornar a la Casa de la Repú-blica, a Waterloo, Bèlgica. I ho va fercom una persona sobre la qual ja nopesa cap ordre de recerca internacio-nal i que només té prohibida la torna-da a l’Estat espanyol ja que aquí, tot ique l’única sentència ferma que té diuque no ha comès cap delicte de rebel-lió, podria ser detingut per aquestacausa. Una causa, per cert, basada enel retorçament de la llei per part de lafiscalia i el jutge amb el suport d’infor-mes si més no estranys de la GuàrdiaCivil. No sé si cal repetir que el CodiPenal determina que la rebel·lió nomésés possible si hi ha violència, cosa que,òbviament, l’1-O només es va veure dela part policial. I també que la malver-sació va ser negada pel ja expresident

E “Puigdemont i laresta d’exiliatsinternacionalitzantel procés català ésuna imatge quepreocupa a Madrid

del govern espanyol, Mariano Rajoy, iel seu ministre d’Hisenda, CristóbalMontoro, en seu parlamentària.

En tot cas, la imatge d’ahir, i totesles que es produiran a partir d’ara ambla posada en marxa del Consell de laRepública, era la imatge menys desit-jada per l’aparell repressor de l’Estatespanyol. Puigdemont, Antoni Comín,

Lluís Puig i Meritxell Serret des d’unaposició i organisme oficial, tindran fei-na internacionalitzant el procés peròcada petita passa que facin serà moltimportant en clau, també, espanyola icatalana. L’1-O i la República fallidahan ensenyat als partits independen-tistes (o haurien d’haver ensenyat)com no es poden fer les coses. Podemdebatre –i s’ha de fer tot i que en totaquest procés mentre el sobiranismefa autocrítica, de més o menys intensi-tat, l’Estat fa pinya i reprimeix– si esva anar amb el lliri a la mà, si es va en-ganyar la població, si se la va tractar depoc madura, etcètera; però el fet realés que va ser una operació fracassada ique caldrà cercar altres vies. I que enaquest cercar altres vies la clau la tin-dran els polítics –i els moviments ci-vils– a Catalunya és obvi. Però avançarfeina en la internacionalització perquan s’obri una nova porta no serà, encap cas, sobrer.

La pitjor (millor) imatgeJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la treshttp://epa.cat/c/k9qmgg

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllEmma Ansola

De quèparlen?

n cop els nous representants dels governs català iespanyol van decidir obrir les portes i les finestres

dels despatxos i fer efectiva una pràctica que hauria deser obligatòria en el camp de la política, com és el diàlegentre contraris, ara comencen a detallar-ne el contingut.De fet, aquest seria l’element més important de totplegat si no fos perquè els darrers anys de silenci,simbologia i enrocament han deixat un terreny tan ermque ara una engruna de pa ens sembla mannà i el diàlegs’ha convertit en el bé més preuat. D’aquesta situació se

n’ha fet creus la nova delegada delgovern, Teresa Cunillera, arran de laroda de contactes que aquestasetmana l’ha portada del Palau de laGeneralitat a l’Ajuntament deBarcelona passant pel Parlamentde Catalunya. La socialista no ésl’única dirigent que dona mostresde la necessitat de diàleg, d’aquesta

important, antiga i filosòfica eina de la política. Tambéhan parlat i l’han elogiat els presidents Torra i Sánchez,la vicepresidenta Elsa Artadi i l’alcaldessa Ada Colau,fins i tot alguns consellers s’han vist per parlar ambministres i ara tothom està pendent de la reunió de lacomissió bilateral que tindrà lloc la setmana que vedesprés de set anys. Deu n’hi do. I què n’ha sortit, de totplegat? Doncs poca cosa, perquè ¿de què parlem quanparlem de diàleg? D’autodeterminació i solucions perals presos polítics i exiliats, segons uns, i de Constitució ijustícia, per altres. I el diàleg, això sí, a casa de tots. ■

U

Desprésd’anys desilenci, arauna engrunade pa semblamannà

EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern sosté que el fons deliquiditat autonòmic (FLA) noté res a veure ambl’organització del referèndumde l’1 d’octubre.

10anys

20anys

Es tramiten 50.000 expedientsmenys que el 2007. Laconstrucció deixa de ser elprimer sector en demanda demà d’obra.

Kosovo torna a ser un altre copescenari de violentsenfrontaments entre l’exèrcitd’alliberament de Kosovo i lapolicia sèrbia.

Amenaça del FLA Menys immigració Guerra a KosovoTal diacomavui fa...

e provocacionsn’hi ha hagut

moltes. Ocasions adojo. Però els catalansmajoritàriament hemdemostrat que no

som gent de violència. De cap tipus deviolència. Per molt que estaments judi-cials i polítics s’hagin entestat a enco-lomar-nos delictes d’odi a tort i a dret.Hi ha dues persones a la presó des defa mesos perquè van pujar dalt d’uncotxe de la Guàrdia Civil demanant cal-ma. Hi ha imputats i presos polítics.Però la vara de mesurar l’odi només vaen una sola direcció. En una banda, en-cara que no hi hagi cap delicte, si con-vé, s’inventa. En una altra, la barra éslliure. El partit taronja dels enfadats famesos que alerta de la falta de convi-vència a Catalunya. Una afirmació queencara aquesta mateixa setmana des-mentia una enquesta de l’Institut Ca-talà Internacional de la Pau. Una convi-vència que, si està en risc, no és pasper la celebració democràtica d’unesidees. En tot cas, si existeix un perill,moltes vegades prové de la provocació

que des de l’unionisme s’atia. No éscasual que els darrers mesos grupsd’estètica feixista s’hagin dedicat acampar lliurement per Catalunya. Queun grup d’encaputxats faci una acció ala platja de Canet podria quedar enuna (trista) anècdota. Però que nopassi res i que darrere d’això vinguinagressions a persones que pengen lla-ços, que un paio pugui agafar un cotxei travessar la plaça de Vic per arrencarcreus o que a Nou Barris els mateixosfeixistes de sempre vagin repetint ac-cions violentes és simptomàtic. Simp-tomàtic que a qui li interessa el conflic-te no és a l’independentisme. És alsque en són contraris.

Que hi ha un interès polític darrereque el clima no sigui de convivència ésevident. Però i el Departament d’Inte-rior? Els Mossos tenen alguna consig-na per intentar frenar l’incrementd’agressions feixistes? Potser sí. I noho han explicat. Però la sensació queacabes tenint és que si actues en unabanda tens impunitat i que si ets a l’al-tra, per poca cosa que facis, te la potscarregar.

D

Full de rutaDavid Brugué

A la mínimate l’engalten

Els Mossos d’Esquadratenen alguna consignaper intentar frenarl’increment d’agressionsfeixistes?

“El polític correel risc que el seupersonatge el devori

es xarxes tenen moltes virtuts peròhan nascut amb un defecte moltgreu. Generen bombolles de perso-

nes que pensen molt semblant i creen unbiaix de percepció entre els qui hi partici-pen. Mentre que en els entorns de la feina,personal o veïnal no podem descartaraquelles persones que opinen diferent denosaltres (no pots bloquejar un companyde feina amb un sol clic), a les xarxes ensagrupem per grups d’interès, seguim i dei-xem de seguir d’acord amb les nostres pre-ferències. Els usuaris d’un mitjà de comu-nicació modifiquen el mitjà i al mateixtemps el mitjà també modifica els hàbits deconsum d’informació de l’usuari. En el casde les xarxes aquest procés de retroali-mentació és més intens. Els usuaris són al-hora receptors i emissors d’informació. Elresultat és que ens agrupem en bombollesd’opinions cada cop més homogènies i sec-tàries. Ens veiem reforçats si fem una opi-nió que va en la línia del pensament com-partit per la nostra bombolla perquè és re-produïda i premiada amb likes i retuits, i encanvi les dissonants són descartades.

EL PROBLEMA NO ÉS que existeixin aques-

L tes bombolles sinó que no en siguem cons-cients i creguem que sigui quelcom que re-presenti res de la nostra societat. Només ésuna mostra dels nostres biaixos i preferèn-cies i les opinions dels que les compartei-xen. Però és difícil no deixar-se arrossegarper aquesta foguera de vanitats. Fer un tuiti rebre milers de likes i retuits, centenars decomentaris favorables i l’admiració demolts fans és una droga per a qualsevol,més per a persones com els polítics o les es-trelles de Twitter que tenen una necessitatencara més gran d’admiració i reforç a laseva imatge. N’hi ha alguns que tendeixena reforçar un personatge a les xarxes quemaximitza els missatges per als seus fans,per rebre aplaudiments i comentaris favo-rables dels partidaris. Els únics missatgescrítics que rep són de posicions polítiques

totalment antagòniques i els utilitza perdir que són trolls i així encara rebre mésatenció per la posició valenta i admirable.

EL POLÍTIC CORRE EL RISC que el seu perso-natge el devori. Ja hem vist com és de perni-ciós que un senador es cregui les seves prò-pies ficcions i expliqui sopars de duro sobreels suports internacionals de la indepen-dència. Però no és l’únic polític devorat pelseu personatge. Per citar alguns exempleshi ha algun membre de la mesa del Parla-ment que fa comentaris de legislació crea-tiva només per tenir likes a les xarxes iaplaudiments, diputats que fan interven-cions pensant només en quin tuit demoli-dor en sortirà o alcaldesses que posen méspes a quedar bé a les xarxes que a tancar elpressupost municipal. En política tots femen algun moment un personatge, hi ha rolsque ens encaixen millor que d’altres, peròel que és pitjor és que aquest personatgeens devori, perdem l’objectiu pel qual es-tem en política només per seguir alimen-tant aquesta màscara, i des de l’arribada deTwitter a les xarxes aquest fenomen es veuencara més reforçat.

José Rodríguez. Sociòleg

Devorats per TwitterTribuna

A la direcció deTV3 i CatalunyaRàdio, i també al’equip que fapossible elprograma ‘FAQS’b Soc assidu teleespectadorde FAQS i us vull testimoniarel meu agraïment per tots elsprogrames emesos. Tots hantingut originalitat, profunditat,serenitat i s’han mostrat as-pectes importants de la vidaquotidiana del nostre país.

Aquest programa, commolts que fan la televisió i laràdio catalanes, fa un granservei al país, li dona gruix, favisible que som una nació ique tant TV3 com Catradiovetllen per la dignitat de totsels ciutadans catalans. Fins itot per la d’aquells súbdits es-panyols que vivint a Catalunyano se senten només que súb-dits del regne d’ Espanya i, pertant, tenen l’opció d’adonar-sede les coses que passen a Ca-

talunya, cosa que als espa-nyols sistemàticament elsamaguen tant la TV públicacom les privades.

La qualitat específica deFAQS és d’un nivell mai assolita TV3. Es nota que l’equip quefa el programa sap com con-duir-lo per mantenir l’interès ila perseverança de tots elsque gaudim setmanalment del’actualitat des de perspecti-ves, a vegades, sorprenents.Dissabte, la intervenció deLluís Llach va estar a un nivellde qualitat altíssim, la sevasensibilitat, “el seny de la rau-xa”, com el va etiquetar un te-leespectador. Va fer una anàli-si política del nostre país id’Espanya equànime, sincera,clara, profunda i, alhora, ne-cessària enmig de tanta me-diocre politiqueria dels partits.

Felicitats i seguiu, feu falta,sou la veu de la sensatesa, del’oportunitat, de la bona i ne-cessària informació. Repre-senteu la dignitat que el poblecatalà ens mereixem.

JORDI BUFURULL GALLEGOBarcelona

‘Viva España’b L’acció audaç perpetradapel confiat líder de l’oposicióen contra del president del go-vern espanyol ha trasbalsat elpanorama polític espanyol; ellés ara el nou president, i elpresident sortint, a més dedeixar el govern, ha deixattambé la direcció del seu par-tit. Els delfins, amb sorollosalluita pel seu lideratge, l’hanposat en mans d’aquell queamb més força ha parlat d’eli-minar els catalans (no pas Ca-talunya, que se l’estimen moltsi només és espanyola). Men-trestant aquí –amb un governautonòmic violentat perl’abús sistemàtic del podercentral– contribuïm al saraugeneral creant noves sigles;ara n’hi ha una que temo que,amb els meus vuitanta-cincanys, ja no em queda capaci-tat per memoritzar-la. No sé,ni soc capaç d’imaginar, quina

hauria de ser la bona actuacióque caldria fer, però soc, tam-bé, confiat i confio en el bon fi-nal del procés tant com DonPedro confiava en la bona re-solució de la moció. De fet lavida és ben senzilla, ho veigmolt clar, cal saber respectartot el que és aliè tant com etrespectes a tu mateix. Llavorst’horroritzen les expressionsdites públicament per l’home,amb responsabilitats de go-vern, que lidera el PP. Advocopel respecte als pobles i pelconeixement dels seus fets, laseva història i cultura, i qui ésespanyol s’ha de sentir hono-rat per ser-ho, com honorat sesent el català de voler conti-nuar sent-ho. Espanyols i ca-talans, dos pobles amb la sevahistòria, totalment, rabiosa-ment real, plena de contactes,però un rei no és pas un poble,hi ha qui s’ha ancorat en elDon Pelayo, o en el Cid, o en el1939.MIQUEL OLAYA GALCERANBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE JULIOL DEL 2018

SísifJordiSoler

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“No sé si trigaré vint anys a trepitjar sòl espanyol, però notrigaré vint anys a trepitjar sòl català”

La frase del dia

“Per a vergonyad’Espanya, lesexhumacions fetesfins ara s’han fetgràcies alvoluntarismed’associacionsprivades i lesiniciatives d’algunescomunitats

a veritat històrica de les víctimesno prescriu. I la necessitat de re-paració del dolor i dels danys cau-

sats a les víctimes de la violència és unaexigència ètica i humana que interpel-la les generacions posteriors i les insti-tucions de la democràcia. Les comis-sions de la veritat han estat instru-ments útils en diversos conflictes perestablir, més enllà de l’aplicació de lajustícia, una història compartidad’identificació i reparació de les vícti-mes, sobretot de les que han sofertgreus violacions de drets humans icrims de lesa humanitat. Però, certa-ment, la veritat espanta. Aquestes re-flexions, me les suggereix la considera-ció de dues dinàmiques polítiques en dosestats –el regne d’Espanya i la repúblicade Colòmbia– on, amb unes històriesmolt diferents però igualment conflicti-ves, estan sorgint iniciatives que podenfacilitar a les víctimes dels diferents con-flictes la pau del reconeixement i de lareparació.

LA RECERCA DE LA VERITAT històrica sol to-par d’entrada amb l’oposició dels vence-dors. Aquesta ha estat la política de lamemòria predominant a Espanya. AraPedro Sánchez sembla disposat a allibe-rar-la dels llargs silencis imposats pelshereus del franquisme. La tímida Llei dela Memòria Històrica espanyola, aprova-da el 2007 en temps de Zapatero, va serde fet derogada pels governs de Rajoy.Però aquella llei no preveia l’obertura deles fosses comunes de les víctimes de laguerra i de la repressió franquista. Nopreveia, per exemple, l’exhumació de laqualificada per alguns historiadors com“la mayor fosa común de España”, la delValle de los Caídos. La fossa on hi ha lesrestes de 33.833 persones, de les quals12.410 sense identificar (encara).

PER A VERGONYA DEL REGNE d’Espanya,les exhumacions fetes fins ara s’hananat emprenent gràcies al voluntarisme

L d’associacions privades i les iniciativesd’algunes comunitats. Entre aquestes,el pes de Catalunya ha estat determi-nant: per exemple, el Memorial Demo-cràtic acaba de commemorar els 80 anysdel 18 de juliol amb una exposició sobreles víctimes a Catalunya; fa un any elParlament va aprovar per unanimitat lallei que declarava la nul·litat de 66.590judicis fets entre 1938 i 1978, i per tant,també el del president Companys. Percert, que espera Madrid a revocar la sen-tència de mort contra Companys?

LA NOVA CONSELLERA de Justícia, EsterCapella, ha promès una llei integral de lamemòria i la creació d’una Comissió dela Veritat, que pretén identificar elscrims de lesa humanitat i els fets com-promesos des de l’inici de la Guerra Civilfins a la Transició. El nou govern delPSOE haurà de moure fitxa i, més enllàde l’exhumació del cadàver de Franco,hauria de promoure algun dia la corres-ponent Comissió Espanyola de la Veri-tat.

COM DEIA, COLÒMBIA sí que acaba de po-sar en marxa la seva Comissió de la Veri-tat. És un dels compromisos dels Acordsde Pau de 2017 entre l’Estat i les FARC.Presidida pel jesuïta Francisco de Roux,la comissió trepitja fort: ha demanat jaal Ministeri de Defensa i als serveis d’in-tel·ligència tots els documents sobre elconflicte armat des del 1953, inclososels documents més reservats. També hademanat a l’antiga cúpula de les FARCtota la documentació de què disposin so-bre el conflicte. Com és de suposar, lesreticències i resistències davantaquests requeriments de la comissió jas’han començat a manifestar: l’exèrcit iles forces de seguretat no ho tenen gensclar.

LA COMISSIÓ COLOMBIANA de la veritatavançarà paral·lelament a l’anomenadajustícia transicional encomanada a unaJurisdicció Especial de Pau (JEP). Una ialtra tenen objectius diferents: la prime-ra busca “la veritat històrica”; la segona,“la veritat jurídica”. La distinció és per-tinent: l’aplicació de la justícia als possi-bles criminals no resoldria la identifica-ció i reparació dels vuit milions (!) de víc-times que hom creu que ha provocat elmig segle del conflicte armat. El presi-dent De Roux declarava a El Tiempo:“Som conscients de la nostra responsa-bilitat com a institució de l’Estat en con-tra de la mentida, en contra de la por, encontra dels silencis. El nostre únic pro-pòsit és conèixer la veritat. No es pot ar-ribar a una pau estable i duradora si noes coneix la veritat.”

LA COMISSIÓ TÉ tres anys per elaborar eltreball final i global d’interpretació delconflicte. Una feina de titans. Una lliçótambé per a qui ho vulgui aplicar a Ma-drid. A Colòmbia, una incògnita davantel grau de compromís del nou presidentelecte, el conservador Iván Duque, ambla comissió de la veritat i la reparació detotes les víctimes.

Josep Gifreu. Periodista i professor emèrit de comunicació a la UPF

La veritat de les víctimesTribuna

a costat de pair eltrasbals de la su-

pressió de l’autogo-vern i la presó i exili delíders republicans, pe-rò, tot i les picabarallesdintre i entre partits

(que hi seran sempre), a poc a poc s’es-tan recuperant les condicions que hande permetre tornar a encarrilar el tren ala via. El govern a l’octubre tindrà l’infor-me per derogar tots els efectes del 155,que no són pocs. A més, ha recuperat eltimó de la nau, encara autonomista, i elcanvi de majories a Madrid ha permèsrelaxar tensions i s’ha traduït de mo-ment en l’impuls del diàleg bilateral. Non’hi ha prou, és cert, però l’autodeter-minació també està sobre la taula, i ésevidentment irrenunciable. Veurem sientenen que donar-li curs és l’única ma-nera de superar el conflicte.

Paral·lelament, la batalla judicial s’es-tà guanyant per golejada a fora (tambéla de l’opinió pública); i cada cop mésveus creuen que això incidirà perquè esretirin els càrrecs penals als presos. Fal-tava endreçar el discurs dels partits, uncop fet el procés de reflexió interna peradaptar-se a la nova realitat, i primerERC i ara el PDeCAT –amb el permís dela Crida– ho han enllestit en les últimessetmanes, i amb conclusions similars.És l’hora que tornin a fer seure tot l’in-dependentisme per repensar i coordi-nar l’estratègia, després del pedaç queal març va suposar un pacte de governque no ha tingut cap aplicació. Amb lesregnes de les institucions a la mà, ara hiha més perspectiva del que es va fermalament. I, com deia el president Masdiumenge, el terreny en què es vol en-trar ja no és tan desconegut. “Ara hi hacartografia”, constatava, en al·lusió al fetque ja se sap com reaccionen l’Estat i laUE, i per tant s’ha de pensar com s’evitatornar al mateix punt. Venen vacances.Que aprofitin per acabar de recarregarpiles, i posar fil a l’agulla.

H

De set en setÒscar Palau

Una ruta ambcartografia

EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE JULIOL DEL 20186 |

Quatre diputatsescenifiquen amb laseva absència a unavotació l’encarimentdel suport a Sánchez

Jornada deprotestes ambcancel·lació de volsi incidents entretaxistes i VTC

Divisió delPDeCAT alCongrés

Vaga a Ryanairi incidents al’aturada delstaxisNacional

Carles Puigdemont caval-ca de nou per la interna-cionalització de les ànsiesd’independència catala-nes com a home lliure ar-reu del món llevat de l’Es-tat espanyol, cada dia mésaïllat de la resta de la justí-cia europea. “No sé si triga-ré vint anys a trepitjar sòlespanyol, però no trigarévint anys a trepitjar sòl ca-talà”, va avançar ahir el130è president de la Gene-ralitat en el seu comiat a lapremsa a Berlín abansd’enfilar dissabte vinent elcamí cap a Waterloo (Bèl-gica), per engegar, en elspròxims dies, el Consell dela República. Acte seguitva constatar que, si vol-gués, avui mateix podriatrepitjar terra catalana ala Catalunya del Nord. Elsvint anys són els que trigaa prescriure la rebel·lió al’Estat espanyol, malgratque l’impulsor de la CridaNacional per la Repúblicano pot ser jutjat per aquestdelicte. “La meva activitatpolítica se centrarà a Bèl-gica”, va confirmar, on tre-ballarà per “continuar elmandat de la gent, treba-llar pels companys empre-sonats i perquè hi hagi unretorn a la normalitat detots plegats”.

Puigdemont observaun canvi de clima, d’estil ide llenguatge amb l’arriba-da a La Moncloa de PedroSánchez, però va advertirel president espanyol quecal passar de les paraulesals fets: “Sánchez ha tin-

gut els vots del nostre grupparlamentari per ser ele-git, i el que és normal ésque algú que rebi els vots,correspongui”, va expli-car. Així, va recordar aSánchez que el fet que elspresos polítics i els exiliatspoguessin tornar a casa“no hauria de ser vist comun problema, sinó com

l’inici de la solució”. “Sem-pre hem dit que tot allòque sigui retornar a la nor-malitat interrompuda pel155 formava part de la so-lució, no del problema”, vainsistir.

En aquest context, elpresident va assenyalarque caldrà abordar la rei-vindicació del dret a l’auto-determinació, que cap

perfectament dins delmarc constitucional ac-tual: “La qüestió que enshem de preguntar és finson està disposat a anar elgovern espanyol en elsconfins de la Constitucióper resoldre la qüestió ca-talana?”

L’exalcalde de Gironava aprofitar per denunciarque “és absurd que l’Estates reunís amb ETA i noamb nosaltres”, un movi-ment democràtic, pacífic ieuropeista, i va recordarque l’independentismepersegueix la consecuciód’un referèndum com l’es-cocès. “Mai direm que no aun referèndum”, va re-blar, malgrat ja haver-neorganitzat un, l’1-O. “Nohe de presentar ofertesmínimes o màximes al go-vern espanyol. El referèn-dum ja el vaig organitzar,per això vaig anar a pararon soc”, va respondrePuigdemont a una pre-gunta d’un mitjà espanyol,

sobre quins són els seusobjectius a partir d’ara.

A la vicepresidenta delgovern espanyol, CarmenCalvo, li va semblar llegiren les paraules del presi-dent exiliat un aval a la fei-na que fa l’executiu deSánchez. “Puigdemont re-coneix que hi ha una situa-ció de diàleg que s’ha d’ex-plorar i que cal treballarpel benefici d’Espanya iCatalunya, i això ho haprovocat el canvi de go-vern a l’Estat”, va afirmar,no sense postil·lar que elseu govern aposta “pertreballar amb paràmetresdemocràtics, pel bé delsinteressos generals i perposar els problemes al da-vant d’altres circumstàn-cies per trobar solucionspolítiques”.

Determinat a conti-nuar lluitant perquè esrespecti la voluntat del po-ble català d’aconseguiruna República indepen-dent; amb paraules d’agra-

ïment a la “professionali-tat, respecte i ajut” rebut aAlemanya, i de denúnciade les fake news que rela-cionen el procés sobiranis-ta amb interessos russosper dividir Europa ol’OTAN i les que parlend’una “inviabilitat econò-mica d’una Catalunya in-dependent”. Així es va pre-

sentar Puigdemont exac-tament quatre mesos des-prés de la seva detenció aAlemanya.

El líder independentis-ta ha trobat a Alemanya“respecte i solidaritat”,també dels presos amb elsquals va compartir els pri-mers dies, a la presó deNeumünster, o dels “mi-lers de ciutadans ale-

manys i d’arreu del món”que li han enviat cartes du-rant “quatre mesos quehan marcat la meva vida”.També ha trobat la “inde-pendència judicial” que es-perava, en un país marcatper la falta d’“interferèn-cies polítiques”.

Puigdemont va compa-rèixer acompanyat delsseus advocats –JaumeAlonso-Cuevillas, GonzaloBoye i els alemanys Wolf-gang Schomburg i el seufill Sören– no perquè tin-gui “res a témer” al paísque deixarà dissabte, sinóper si sorgien “preguntesals experts”. És un homelliure, va explicar Cuevi-llas, per molt que la justí-cia espanyola voldria “quefos d’una altra manera”. Elcas judicial està tancat aAlemanya, va dir Schom-burg, un veterà en dretconstitucional i antic jut-ge del Tribunal Supremalemany, que va assumirla defensa de Puigdemontpoc després de la seva de-tenció, el 25 de març,quan va ingressar a la pre-só de Neumünster. Ja ales-hores va advertir que, encas que la justícia alema-nya n’acceptés l’entrega ales autoritats espanyoles,recorreria a les màximesinstàncies alemanyes i eu-ropees per impedir-ho.

No ha calgut fer aquestpas, ja que la mateixa Au-diència Territorial deSchleswig-Holstein que vadeixar en llibertat condi-cional el president el 7d’abril, després de desesti-mar el càrrec de rebel·lió iconsiderar que no hi havia

Puigdemont reprèn lainternacionalitzacióLLIBERTAT · El president s’acomiada d’Alemanya i confirma la pròxima activació del Consell de la República a WaterlooPOLÍTICA · El líder independentista avisa Sánchez que l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats seria “l’inici de lasolució” AUTODETERMINACIÓ · L’impulsor de la Crida defensa la constitucionalitat d’un referèndum com el d’Escòcia

G.C. Serra / E. BellaBERLÍN / BARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Puigdemont

“No sé si trigarévint anys a trepitjarsòl espanyol,però no trigarévint anys a trepitjarsòl català”

“Sánchez ha tingutels vots del nostregrup per ser elegit, i elque és normal és quealgú que rebi els vots,correspongui”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És paradoxal que undiputat suspès puguivotar i no cobri perfer-ho. Allò que tocaLlarena es converteixen un galimaties”

“La mevaactivitat políticase centraràa Bèlgica”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tot allò que siguiretornar a la normalitatinterrompuda pel 155forma part de lasolució, no delproblema”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Mai direm que noa un referèndum.Nosaltres voldríemun referèndumcom l’escocès”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El referèndumja el vaig organitzar,per això vaig anara parar on soc”

“Fins on estàdisposat a anar elgovern espanyol enels confins de laConstitució perresoldre la qüestió?”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És absurd quel’Estat es reunísamb ETA i no ambnosaltres”, diu

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Denuncia les ‘fakenews’ que vinculenel procés ainteressos russos

EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 7

Maltractamentsaeris

L’APUNT és la reina del baix cost –d’això viu– però també ho ésd’un maltractament sistemàtic als seus clients, alstreballadors i a les institucions que han de negociaramb aquesta empresa per reviscolar els aeroports. Elmenyspreu, les amenaces i les intimidacions són elmètode de la casa, però Ryanair està tranquil·la: la tu-rista italiana, vostè i jo tornarem a volar amb ells.Toni Dalmau

Ahir, a l’aeroport del Prat, una turista italiana assegu-rava que mai més volaria amb Ryanair i un altre deiaque feia sis mesos que tenia un bitllet cap a Tenerife ique l’hi havien cancel·lat set dies abans de volar. En elfons era un turista afortunat perquè a Girona 180clients de Ryanair es van trobar amb la cancel·laciód’un vol a Pisa sense cap avís. La companyia irlandesa

risc de fuga, es va ratificaren aquesta decisió aquestmes de juliol i Pablo Llare-na va retirar l’euroordre.El jutge del Suprem espa-nyol ha encaixat la decisióde Schleswig-Holsteinamb crítiques en què bar-reja l’acusació d’“ingerèn-cia” amb la de “manca decompromís” del tribunalalemany.

Durant l’etapa alema-nya de l’exili, el presidents’ha reunit amb represen-

tants de quatre partitsgermànics que estaven in-teressats a conèixer a fonsla realitat catalana. L’úl-tim acte de Puigdemont aBerlín tenia una esceno-grafia molt ben cuidada, laseu de la Bundespresse-konferenz –la Conferèn-cia Federal de la Premsa–,on se celebren les compa-reixences setmanals delsportaveus d’Angela Mer-kel, els partits o els poderseconòmics i on la mateixacancellera va oferir, unasetmana enrere, la sevatradicional roda de prem-sa, d’hora i mitja de dura-da, abans de començar lesvacances.

Tot un contrast des dela primera imatge que vaoferir Puigdemont en arri-bar a Alemanya, la sortidade Neumünster, enmigd’un gran desplegamentmediàtic d’arreu del món. Itambé de les següents, desd’un centre cultural en unbarri de Berlín l’endemà desortir de la presó, o les re-

unions que ha mantingutaquests mesos, a diferentshotels, amb el seu equip,els diputats del bloc inde-pendentista al Parlamento el president Quim Torra.

Puigdemont se’n tornaa Brussel·les a dirigir la se-va acció política. El se-güent acte serà justamentamb Torra i altres estretscol·laboradors, en una no-va manifestació de volun-tat política. Malgrat el quedigui Llarena.

En sòl català, la líder del’oposició, Inés Arrimadas,va acusar Puigdemontd’haver tingut “sempre unproblema amb les dates iamb la realitat”. “No ha pa-rat de mentir. Va prome-tre la independència deCatalunya en 18 mesos iera mentida. Va dir que esquedaria a Catalunya i des-prés va fugir [sic], deixanttirats fins els seus propiscompanys. Va dir que tor-naria a Catalunya desprésde les eleccions i no va tor-nar”, va etzibar la dirigentde Ciutadans. ■

Puigdemont va carregar ahircontra el jutge Pablo Llarenadavant la premsa internacio-nal. “Aquell jutge, fent la sevafeina com a jutge, ha acumu-lat tal quantitat de contradic-cions (...) imagini’s fent depolític el que pot arribar aprovocar”, va ironitzar per po-sar de manifest la ingerènciaen la política de Llarena, que

ha vetat diversos presiden-ciables i que pretén suspen-dre sis diputats per alterar lamajoria independentista a lacambra.

El líder sobiranista va sub-ratllar que l’anterior governespanyol va assegurar que notenia constància que hi ha-gués hagut malversació enl’organització del referèn-

dum. En aquest sentit, va cri-ticar que Llarena haguésapuntat fins a “tres quanti-tats diferents” de diners pú-blics desviats per a l’1-O enles seves interlocutòries. “Nose sosté aquesta acusació”,va remarcar Puigdemont. En-cara més, troba contradictorique el jutge el vulgui suspen-dre com a parlamentari i en

canvi retiri l’euroodre: “Ésuna mica paradoxal que eljutge digui que jo estic sus-pès com a diputat i queaquest mateix jutge no vulguiperseguir-me amb una eu-roodre.” Puigdemont va re-cordar que, d’haver estat ex-tradit per malversació, podriahaver continuat la seva activi-tat política a Catalunya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El president veu paradoxal que Llarena el suspengui però retiri l’euroordre

El presidentPuigdemont, ahir ala Bundespressekonferenzde Berlín ■ EFE / CLEMENS

BILAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemontofereix una rodade premsa on ho fael govern Merkel

EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

El nou PDeCAT es va divi-dir ahir en dues meitats elprimer dia en què posavaen joc al Congrés els seusvots decisius per a l’estabi-litat del govern de PedroSánchez. En la votació dela periodista Rosa MaríaMateo com a administra-dora de RTVE –condem-nada a la derrota–, la fla-mant vicepresidenta delPDeCAT, Míriam Nogue-ras, va escenificar l’encari-ment del suport absen-tant-se del ple amb tres di-putats més fidels a CarlesPuigdemont –tot i que elsquatre eren a l’edifici–mentre que els altres qua-tre companys de grup, en-tre ells Carles Campuzanoi Jordi Xuclà, feien costatal PSOE votant a favor deMateo junt amb ERC perdesencallar la nova RTVE.

El nomenament de laveterana Mateo, de 76anys, com a administrado-ra única exigia en la pri-mera votació d’ahir unamajoria de dos terços alCongrés que el PSOE sabiaque no tenia. I va ser l’esce-

nari de derrota assegura-da –al final van ser 117vots nuls i 3 en blanc da-vant els insuficients 168 afavor– el que va propiciarla divisió del PDeCAT.Mentre que el portaveu,Carles Campuzano, i els

diputats Jordi Xuclà, Fer-ran Bel i Feliu Guillaumesocupaven els seus escons ivotaven Mateo junt amb elPSOE, Podem i ERC, No-gueras i els afins a Puigde-mont Lourdes Ciuró, Ser-gi Miquel i Toni Postius

s’absentaven de l’hemici-cle i es quedaven als seusdespatxos. “Estàvem reu-nits”, era l’explicació delsector de Nogueras. “Perquè no han vingut a votarho han d’explicar els queno han vingut”, era l’avís

dels afins a Campuzano i al’excoordinadora generaldel PDeCAT Marta Pascal.

Després de la votacióperduda ahir, el Congrésrepetirà demà, 48 horesdesprés, una votació en laqual el PSOE ja en té prou

amb la majoria absoluta iels vots del PDeCAT seran–ara sí– tots necessaris.Segons fonts del grup delPDeCAT al Congrés, di-vendres tots vuit diputatsaniran a la cambra a votara l’uníson Mateo a RTVE.

“O unes coses o altres”Tot i la divisió en la forma,el PDeCAT va enviar unúnic missatge d’alerta aSánchez si vol preservarl’estabilitat i arribar al2020. “Depèn dels resul-tats del diàleg. Si el diàlegdona resultat passaranunes coses i, si no és així,en passaran unes altres”,va advertir Campuzano. Iel resultat té a veure ambels presos? “El cert és quementre hi hagi presonsprovisionals injustificadesi acusacions penals desor-bitades no hi haurà nor-malitat i la situació delspresos condiciona la políti-ca espanyola”, va reblar.

Amb l’objectiu de llimarles asprors, la vicepresi-denta espanyola, CarmenCalvo, es va reunir ambNogueras i Campuzano a48 hores de la votació deRTVE i de la més decisiva:la de l’objectiu de dèficit iel sostre de despesa del2019, que marcarà l’oxi-gen econòmic de Sán-chez. “L’expresidentPuigdemont reconeix quehi ha una situació de diàlegque s’ha d’explorar i quecal treballar pel beneficid’Espanya i Catalunya, iaixò ho ha provocat el can-vi de govern a l’Estat”, vainterpretar Calvo.

Abans de la cita amb lavicepresidenta Calvo, lamateixa Nogueras haviaescenificat en públic ambCampuzano la reconcilia-ció interna al PDeCAT enun recés a fora del Con-grés, al final del qual els dosdiputats es van deixar veu-re tornant a la cambra bai-xa a dos quarts de tres enuna actitud de conversadistesa.

A ERC, Joan Tardà vaavisar que els republicansno són imprescindibles.“Quan sapiguem si elPSOE i el PP es posend’acord en el sostre de des-pesa, aleshores actua-rem”, va dir. Qui no dubtaque el PDeCAT no farà cau-re Sánchez ni en votacionscom la de RTVE és la dele-gada del govern espanyol aCatalunya, Teresa Cunille-ra. “Se’m fa molt difícilpensar que el PDeCAT novoti a favor d’algú que estàcompromès amb la plurali-tat informativa”, va aven-turar Cunillera. ■

David PortabellaMADRID

a Nogueras i tres fidels més a Puigdemont escenifiquen l’encariment del suport no anant a votar Mateoa RTVE a Campuzano i Xuclà fan costat al PSOE a Calvo i la número dos del PDeCAT llimen les asprors

El PDeCAT es divideix en dosal Congrés i alerta Sánchez

“Se’m fa difícil pensarque el PDeCAT no votialgú compromèsamb la pluralitatinformativa”Teresa CunilleraDELEGADA DEL GOVERN

“L’expresidentPuigdemont reconeixque hi ha una situacióde diàleg que s’had’explorar”Carmen CalvoVICEPRESIDENTA ESPANYOLA

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, conversant ahir amb Esteban (PNB) a l’hemicicle en absència de quatre companys ■ J.C. HIDALGO / EFE

“Quan sapiguem si elPSOE i el PP es posend’acord en el sostre dedespesa, aleshores aERC actuarem”Joan TardàPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“Sánchez depèn deldiàleg. Si el diàlegdona resultat passaranunes coses i, si no endona, unes altres”Carles CampuzanoPORTAVEU DEL PDECAT AL CONGRÉS

El govern de Pedro Sánchezviu amb la precarietat d’unaminoria de 85 escons dels350 del Congrés, però a mésal Senat té un PP amb majo-ria absoluta i poder de vet dequalsevol iniciativa de lacambra baixa. Si bé encarano té garantida l’aprovació del’objectiu de dèficit i el sostrede despesa del 2019 al Con-grés, Sánchez sospesa comsalvar un vet al Senat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Tot i que la llei és clara alrespecte de les atribucionsdel Congrés i del Senat, la vi-cepresidenta espanyola, Car-men Calvo, va sorprendreamb l’anunci que l’executiutrobarà “solucions” perquèels objectius financers del2019-2021 tinguin el vistiplaufinal al Congrés. El Senat haconvocat un ple dilluns almigdia amb l’objectiu de de-batre el sostre de despesa i

els objectius de dèficit del2019, però la celebració d’a-quest ple està ara per ara su-peditada a una aprovacióprèvia de l’objectiu de dèficiten la votació de divendres alCongrés, en què Sánchez esjuga el futur de la legislaturade dos anys que vol esgotardesprés d’expulsar MarianoRajoy amb la primera mocióde censura triomfant de lademocràcia.

Tot i pensar ja en el tràmital Senat, el cert és que Sán-chez no té ni tan sols lligadauna majoria al Congrés. Si béPodem i Compromís apostend’entrada per una abstenció,els grups del PDeCAT i d’ERCestan oberts a votar-hi a favorperò prefereixen esperar finsa l’últim moment a revelar elseu vot pel risc d’entregar unsvots al PSOE que no serveixinde res al final pel vet del PP.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sánchez estudia com salvar el sostre de despesa del vet del PP al Senat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE JULIOL DEL 201810 | Nacional |

3801

59-1

1399

52®

El Diplocat ja no està en li-quidació. Ans al contrari,les 21 entitats i organis-mes que en formen partvan aprovar ahir per una-nimitat en el ple del patro-nat rector la reactivaciódel Consell per a la Diplo-màcia Pública de Catalu-nya, que s’espera que pu-gui cristal·litzar del tot i re-prendre activitats desprésd’un altre ple abans de fi-nal d’any. De moment,ahir es va encomanar a lasecretària d’Exteriors, Na-tàlia Mas, que es posi demoment al capdavant de lanau en substitució d’Al-bert Royo, qui en va ser elsecretari general durantcinc anys i que renuncia atornar per motius profes-sionals, no sense ahir re-bre l’agraïment públic delpresident Quim Torra.

“Avui passem a un pro-cés de restitució”, solem-nitzava el també presidentdel consorci publico-pri-vat, que avançava que laintenció és comptar ambla vintena de treballadorsque hi havia quan arrandel 155 va ser tancat al’abril. La decisió d’ahir noinvalida els recursos que hivan interposar socis coml’Ajuntament de Barcelo-na o l’Associació Catalanade Municipis, que seguei-xen el seu curs judicial. Elsdanys del tancament i dels

mesos de paràlisi, explica-va el mateix Torra, pugenals 750.000 euros, una “xi-fra gran” que el govern volestudiar com s’ha d’afron-tar.

Sota la tutela del go-vern, Mas tindrà l’encàr-rec en els propers mesos

de preparar les peces ope-ratives, l’estratègia, el plade treball i l’equip, si bé elconseller d’Acció Exterior,Ernest Maragall, ja avan-çava que l’objectiu és fins itot “afegir una ambició ex-plícita des de la transver-salitat i la pluralitat”. Així,

la intenció és incorporarnous socis, una major in-teracció amb el món em-presarial o un paper mésactiu de tots els integrantsdel patronat. La principalraó de ser seguirà sent ex-plicar, d’acord amb el mo-ment polític, l’aspiració ca-talana d’exercir el dretd’autodeterminació, totexposant “les diferents po-sicions” de la societat. ■

Òscar PalauBARCELONA

Suport unànime del ple ala reactivació del Diplocata La secretària d’Exteriors, Natàlia Mas, relleva de moment Albert Royo alcapdavant a Treballarà per reiniciar les activitats, potenciades, a final d’any

750.000euros és el cost estimat quehaurà suposat el tancamentil·legal del Diplocat pel 155,sobretot en indemnitzacions.

Maragall va defensar que nos’ha demanat l’informe al go-vern espanyol –preceptiu pe-rò no vinculant, amb almenysdeu dies d’antelació– per re-obrir les primeres cinc dele-gacions tancades pel 155 jus-tament perquè no són noves,després que el ministre Jo-sep Borrell amenacés la vigí-lia de presentar-hi recurs per

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Torra i Maragall van presidir el ple del patronat del Diplocat, que ja està en restitució ■ EFE

haver incomplert la llei. “Ésuna qüestió de procediment,aquests tràmits previs no te-nien sentit”, deia el conseller.“Quan en creem de noves jaho farem”, cloïa. Per a ell, elfons “està ben plantejat” per-què el govern hi té competèn-cies, i acusava el ministre devoler mantenir “un nivell detensió més artificial que real”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Maragall defensa les delegacions

La Generalitat i l’Ajunta-ment de Barcelona no hanarribat a cap compromísconcret pel que fa al retorndel deute, després de re-prendre aquest dimarts lacomissió bilateral entreles dues administracions,presidida per la portaveudel govern, Elsa Artadi, il’alcaldessa de la capital,Ada Colau. En acabar, Co-lau va reconèixer que es-perava més de la reunió, laprimera que se celebra desde l’estiu del 2016. Des-prés de tres hores de tro-bada “cordial”, la batllessava afirmar que “a nivell decompromisos està tot per

fer” i que és necessari quees “recuperi progressiva-ment” el deute de 350 mi-lions d’euros en inversionsque Barcelona arrossegades del 2011. D’altra ban-da, Artadi considera queper establir un calendaride recuperació d’aquestainversió és “fonamental”que la Generalitat tinguipressupost el 2019, ja queen aquests moments estàen pròrroga pressupostà-ria i la possibilitat de dur aterme desemborsamentsestà restringida. Peraquest motiu va allargar lamà als Comuns per nego-ciar-los alhora que recor-dava la difícil situaciópressupostària de la Gene-ralitat. ■

Artadi pagaràel deute a Colausi té pressupost

RedaccióBARCELONA

a La consellera insta els comuns anegociar els comptes del 2019

L’alcaldessa Ada Colau i la vicepresidenta, Elsa Artadi, ahir aPalau abans d’iniciar la reunió ■ ACN