Edició de LleidaDISSABTE · 28 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14620 - AVUI / Any XL. Núm. 13490 - EL PUNT

1,50€

116119-1141031w

1191

62-1

1195

80wNACIONAL P6,7

La Moncloa assegura que va defensar atítol personal que “tenir polítics presosno facilita les coses”, a El Punt Avui

Rajoyrenya Millo

EUROPA-MÓN P28

El governespanyol diuara que volreformar elCodi PenalPer la polèmica pelcàstig a La Manada

CIS · El 62% dels catalansvolen més autonomia o laindependència i Oriol Junquerasés el líder més valorat

JxCat descartadesobeir el TC perinvestir PuigdemontOPCIÓ · El grup s’encamina capa la proposta d’un quart candidatsense renunciar a restituir el president més endavant

P8

L’ESPORTIU

Emotiu comiat d’IniestaEl jugador del Barça va anunciar que deixa el Barça i se’n va a jugar a la Xina la temporada vinent ■ ALBERT GEA / REUTERS

Surt en llibertat unviolador no rehabilitat

Nacional P15

Kim i Moon pacten avançar cap a una “desnuclearització total”

Europa-Món P26,27

Els dos presidents a la zona desmilitaritzada ■ EFE

Històrica trobadaentre les dues Corees

Un fons inversor comprael 100% de Cirsa

Nacional P16

Dossier especial “Espanya té un problema”

Demà amb El Punt Avui P13

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 2018

endemà de SantJordi, un guàrdia

civil de la caserna deSant Andreu de la Bar-ca (Baix Llobregat) vaagafar el telèfon per

entrar, en directe, a una emissora de rà-dio de Madrid. Des d’allà va explicar a to-ta l’audiència que porta els seus fills a undels instituts que van ser assaltats pelseu propi cos l’U d’Octubre i que, des-prés d’això, els seus fills van ser moral-ment incomodats pels professors. La se-güent actuació de la Guàrdia Civil –és adir, dels pares interessats– va ser pren-dre declaració a un grapat de docentsassenyalats pels nens. Avui nou d’ells es-tan acusats de delictes d’odi per part dela Fiscalia. Però tot i així, el guàrdia civil vainsistir per la ràdio a dir que “encara s’es-tan portant a terme algunes activitatsamb menors que haurien d’estar tutela-des”. I, atenció, aquest militar destacat aCatalunya no apuntava només cap aaquell institut, el dels seus fills, sinó cap atots: “No ho tolerarem. És un sistemaeducatiu evidentment pervertit”. Desprésd’amenaçar tothom, va penjar i es vaquedar tan ample.

Tot plegat ve de lluny, però aquestsdarrers temps la Guàrdia Civil està evi-denciant, sense complexos, la seva fun-ció de policia política amb àmplies zonesde discrecionalitat i impunitat. I no no-més a Catalunya. Un turmell trencat enuna baralla de bar a les festes d’Altsasupot acabar amb condemnes de fins a 50anys de presó contra diversos joves perl’única raó que els seus oponents erenguàrdies civils. La Guàrdia Civil és qui ge-nera el relat, en tots els casos, i la restade l’itinerari judicial ja no se sortiràd’aquests paràmetres. Un sistema queencara ha quedat més clar en la instruc-ció contra els presos polítics catalans.

De fet, l’arbitrarietat és de tal nivellque es mostra en els dos sentits, sensecomplexos. Per això el fet que un guàrdiacivil i un militar formessin part de la tris-tament famosa Manada no els ha afegitresponsabilitat sinó que, per contra, elsha garantit una presó militar de règimespecial i la percepció ininterrompudadel 75 per cent del sou que els pertocariasi treballessin. La negra silueta del tricor-ni i la capa sempre és allà, perquè la ve-iem tots.

L’

Keep calmSalvador Cot

El tricorni ésnegre

La Guàrdia Civil evidencia,sense complexos, la sevafunció de policia política ambàmplies zones dediscrecionalitat i impunitat

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

ntoni Llena és tan ingràvid comels papers que manipula i elsque fa servir per dibuixar i pin-

tar. Se’n fabriquen, de tan fins? Ell elstroba. Ara presenta exposició a la gale-ria A/34 del carrer Aribau de Barcelo-na. Dominen els colors: “Fins ara no-més dibuixava perquè tenia massa res-pecte per la pintura.” S’ha deixat anar.Fa servir ceres, guixos, tintes..., “qual-sevol cosa que pinti”. En una paret hiha cinquanta quadrets: “És la produc-ció d’un mes.” Cada dia pinta una obrasobre paper, o més d’una. Guarda elresultat en unes capses. Les vaig po-der veure un cop que em va convidar acasa seva, a Vallvidrera. Me’n va obrir,i en van sortir meravelles.

Antoni Llena havia començat la car-rera de caputxí. Era al convent quel’orde té a Sarrià quan hi va haver latancada d’estudiants i intel·lectualsque es va conèixer com la Caputxina-da. Quan Tàpies s’hi va unir, Llena esva emocionar. Li va oferir el plat de so-pa i el llit. El superior del convent el vaanimar perquè li mostrés les manipu-lacions de paper que feia. Tàpies les vaobservar amb un interès molt viu. Li

A

van agradar. Es va acostar per exami-nar-les millor, i els papers van volarper efecte de la respiració. Quan a ca-sa seva em va obrir les capses vaig res-pirar de tort i patint per un esternut.

He tret la informació sobre com Lle-na i Tàpies es van conèixer de la bio-grafia de Pere Casanovas que he escritjo i que ara busca editor. Pere Casano-vas és “l’escultor dels altres”. Ell fa ge-gantines les escultures de petit formatque els escultors i pintors li presenten.Més del vuitanta per cent de les escul-tures públiques visibles a Barcelonahan sortit del seu taller. També, mol-tes repartides per Catalunya i l’estran-

ger. El Núvol i cadira que corona l’edi-fici de la Fundació Tàpies n’és una. Elrebrec de filferro que Tàpies li va pre-sentar ell el va convertir en l’esculturamonumental d’acer. El David i Goliatde la Vila Olímpica i l’Homenatge alscastellers de darrere l’ajuntament deBarcelona han seguit el mateix procés.Totes dues són de Llena. Que no ha-víem quedat que només treballa ambpaper? De paper sostingut per dos fil-ferros va fer la cara de Goliat. Pere Ca-sanovas la va transformar en una su-perfície de cent seixanta metres qua-drats i nou tones, que sembla que nopesi, que sigui lleugera com Llena ique un cop d’aire se l’hagi d’endur.Quan Tàpies la va haver vist va dir:“M’agradaria haver fet jo aquesta es-cultura.” L’Homenatge als castellersva partir d’una fina malla que protegiauna ampolla de vi. També té l’aired’haver-se d’enlairar. Els quadrets del’exposició estan protegits amb uns vi-dres. Si no fos així, el dia de la inaugu-ració, amb tanta gent respirant, hau-rien sortit per la porta i el carrer Ari-bau s’hauria omplert de papers de co-lors voladors.

“L’artistapresenta les últimesproduccions,ingràvides com ell

Vuits i nous

Els papers d’Antoni LlenaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

i vostès són dels partidaris de larepública, de pensar i viure comsi fossin republicans, suposo que

ja ho saben, avui tenen una magníficaoportunitat de demostrar-ho. I ésanant al quiosc i comprant un exem-plar del primer número –de fet, el nú-mero 0, el de col·leccionista– del set-manari La República. O, encara mi-llor, fent-se’n subscriptors. Per només72 euros l’any, o per 12 si es volen sub-scriure a l’edició digital. I si ara vostèses pregunten per què carai els ho reco-mano jo, que exerceixin de republi-cans i es facin subscriptors del setma-nari per tenir el carnet de La Repúbli-ca, doncs és ben senzill: perquè el set-manari està fet i pensat per uns mag-nífics professionals amb qui fins faquatre dies compartíem empresa. Elsconec a tots. Una vintena de professio-nals i d’excel·lents periodistes que sa-ben de què parlen. En Carles, la Su-sanna, la Mercè (les Mercès, de fet),

S “La primeracapçalera de laCatalunyarepublicana és avuial quiosc, farcida debon periodisme ibons professionals

en David, en Pere, la Carina, la Irene,en Xavi, en Joan, la Nàdia, en Marc, laTeresa, en Jordi, en Josep... Són bons,molt bons. I els parlaran amb rigor desd’un producte nou, fresc, visual, des-enfadat, punyent, valent i, sobretot,desacomplexat. Perquè això és el quefa La República. Periodisme desacom-plexat, començant pel nom del setma-

nari. Desacomplexat i lliure com hosón i com ho van ser els dos milions depersones que en aquest país surten alcarrer cada cop que cal. La primeracapçalera de la Catalunya republicanaés avui al quiosc, farcida de bon perio-disme i de col·laboradors de primeradivisió. Descobreixin-la. Descobreixinels seus reportatges, les seves propos-tes, les seves seccions (també la dedi-cada a la monarquia) i submergeixin-se en la República de les Arts. Visquin-la i acostumin-s’hi. Perquè La Repúbli-ca ha vingut per quedar-se. Aquesta il’altra. Vostè, lector d’El Punt Avui, sela trobarà de franc el diumenge amb eldiari. Sàpiga-ho. Però faci-ho sabertambé a aquells que no ho saben. Alsseus fills, al seu germà, als seus com-panys de feina, al de la botiga del cos-tat i al del bar de la cantonada. La Re-pública, aquesta i l’altra, necessitacompanys de viatge. Ens necessita atots. Llarga vida a La República!

Visca ‘La República’!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’empresonament de diri-gents del moviment republi-

cà català exclusivament per la sevaactivitat política, sense haver estatni tan sols jutjats, i acusats de delic-tes inexistents com es pot veureamb la rebel·lió o la malversació, ésuna aberració democràtica i unavulneració de drets fonamentals.Però la gestió del règim penitenciaria què se sotmet els presos i les pre-ses polítics es pot denominar direc-tament com a pura acció venjativade l’Estat. Mantenir la reclusió a Al-calá-Meco, Estremera i Soto és sim-plement una crueltat, especial-ment per a les famílies. La darrerapetició de trasllat a presons de Ca-talunya ha estat oficialitzada perJordi Cuixart i ahir mateix per OriolJunqueras –i reiteradament dema-nada també per la resta de presos–.La crueltat de la negativa es posade manifest en casos com el fill deCuixart –d’encara no un any– queha hagut de viatjar amb la seva ma-re durant mesos –més de la meitatde la seva curta vida– perquè el seupare el pogués veure, més de 1.200quilòmetres setmanals.

Un injust empresonament llu-nyà que és encara menys compren-sible ara que ja s’han notificat elsprocessaments. Un pervers règimpenitenciari al qual cal afegir elsconstants càstigs per simples con-verses telefòniques com la que enel seu dia va fer Oriol Junqueras enuna intervenció radiofònica o comla darrera de Jordi Sànchez, utilit-zada en un acte del 21-D, que li hacostat un traumàtic canvi de mòduli un cruel augment durant un mesde les hores de tancament a la sevaesquifida cel·la. Els presos políticshaurien d’estar lliures i a casa. Coma societat no podem renunciar aaquesta democràtica reivindicació.Però fins llavors cal exigir a l’Estatespanyol un règim penitenciari hu-manitzat i just.

La presó coma venjançade l’Estat

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La visita del líder nord-coreà a territori de Coreadel Sud per primer cop en dècades per reunir-seamb el president Moon Jae In ha donat fruits enforma de pacte històric per posar fi a una con-frontació que ja dura 65 anys i per avançar cap ala desnuclearització completa de la península.

PRESIDENT DEL CONSEJO GRAL. DEL PODER JUDICIAL

Pacte històric

La sentència de la Manada torna a posar la justíciaespanyola sota la lupa per la seva peculiar percep-ció de la realitat, que deixa indefensa la part femeni-na de la població, especialment en el cas del jutgeque defensa l’absolució dels cinc violadors. Que sesàpiga, encara no li han obert un expedient.

-+=

-+=

Últim acte de serveiAndrés Iniesta

Justícia sota sospitaCarlos Lesmes

-+=

Kim Jong-Un

Iniesta ha decidit marxar d’un equip campió (Lliga iCopa), sent-ne peça clau i el capità, abans de viureun rol secundari o ser un problema. Va arribar alBarça amb 12 anys, ho ha guanyat tot, el seu futbolés emblema del club i ha estat un esportista exem-plar. S’ha guanyat el dret a triar. El trobarem a faltar.

CAPITÀ DEL FC BARCELONA

PRESIDENT DE COREA DEL NORD

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Ai Weiweiels retrata

l silenci que impera en la classe artística espanyoladavant l’onada repressiva de l’Estat, no ja només

contra el moviment republicà català sinó contraciutadans que no combreguen amb l’establishment, ésun fenomen vergonyant. A totes les patums que no esvan rebel·lar a la fira Arco de Madrid per impedir, ambuna protesta ferma, una acció contundent, la censurad’una obra que invocava la realitat dels presos polítics al’actual Espanya de tics tardofranquistes, els ha deixaten evidència un dels creadors més coneguts del món,

referència global per la sevadefensa incondicional de la dignitathumana, el xinès Ai Weiwei. El capde setmana passat, va difondre ales xarxes socials la trobada quehavia tingut amb el “valent líder”Carles Puigdemont i va llançar unmissatge molt clar: el que estàpassant a Catalunya “posa a prova

els drets de les persones i la democràcia a Europa”. A AiWeiwei, un home que ha patit directament lesrepresàlies del règim del seu país, que fa anys que haposat el seu art al servei del drama dels refugiats i queés respectat arreu, ningú no l’ha pressionat perquè donila seva opinió de les misèries d’aquest petit racó demón. El seu gest és honest i sincer. L’activista xinès, en lallunyania, ha dit de quina part està; d’altres, tan propersal que està succeint, fan com si la cosa no anés amb ellso naveguen en aigües ambigües. Molts estan quedantben retratats.

E

L’artista iactivistaxinès s’hacompromèsamb el cascatalà

http://epa.cat/c/64qb55

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Pablo Iglesias sacseja elCongrés en anunciar una mocióde censura a Mariano Rajoy,que no obté el suport del PSOEni de Cs.

10anys

20anys

La sanitat privada catalanaofereix qualitat a preuscompetitius. Els estrangersdemanen serveis d’oftalmologiai cirurgia estètica.

Josep Borrell, candidat delPSOE a la Moncloa, acusa elpresident de la Generalitat,Jordi Pujol, de ser totalitari i el“gran jacobí de Catalunya”.

Moció de censura Turisme mèdic El PSOE ataca CiUTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

l problema de dei-xar marge d’inter-

pretació als jutges ésque són humans is’equivoquen, a vega-des per una percepció

esbiaixada dels fets, a vegades per l’he-rència cultural que imposa determinatsvalors per sobre d’altres i a vegades perpròpia voluntat, és a dir –i per enten-dre’ns– amb tota la mala llet. En aquestsentit, és revelador observar com elsjutges de l’Audiència de Navarra noaprecien violència (ni intimidació, niagressió, ni violació) en els cinc indivi-dus de La Manada que van violar engrup, un rere l’altre i de diverses mane-res, una noia de 18 anys durant uns San-fermines, mentre que uns altres jutges,a l’Audiencia Nacional i el Suprem, sí ve-uen violència en la manifestació pacíficadel 20-S davant la conselleria d’Econo-mia, on l’única víctima va ser la xapa ipintura dels cotxes que la Guàrdia Civilva deixar al carrer; o en la resistència a labrutalitat dels policies espanyols perpart dels votants del referèndum de l’1-O; o en el mateix fet d’intentar arribar ala independència de Catalunya a travésd’una decisió democràtica a les urnes. Iquè tenen a veure la sentència de La

Manada i les interlocutòries del jutge Lla-rena? La voluntat del jutge. Aquest mar-ge de maniobra que, a Navarra, permetals jutges convertir la justícia espanyolaen una eina de retrocés social, i a Catalu-nya, o a Altsasu, en una eina de repressiópolítica. Només des d’una convicció pro-fundament masclista es pot ignorar elsuplici de la jove acorralada per cincenergúmens o exigir a la víctima que s’hideixi la pell i potser la vida per poder cer-tificar que hi ha hagut violació. Nomésdes d’una actitud bel·ligerant i venjativacontra l’independentisme català es potdefensar la rebel·lió dels membres delgovern, diputats i líders socials, que noformen part de cap manada sinó que sóngent de pau de provada trajectòria de-mocràtica, que sí, van participar en l’or-ganització d’un referèndum democràticamb la idea d’aplicar-ne el resultat. I no-més des de la mateixa actitud venjativaes pot qualificar de terrorisme una bara-lla nocturna de bar. En tots els casos unjutge marca l’alçada del llistó i també entots la Guàrdia Civil hi té un paper desta-cat, ja sigui com a constructor del relat,com a part implicada o com a membrede La Manada.

E

Full de rutaToni Brosa

Jutjar el jutge

Veure o no violència en unamanifestació pacífica o enuna violació en grup no potestar en mans del jutge

“L’avaluaciós’hauria d’abstenirde barrar el pasa oportunitatsformatives posteriors

n dels aspectes més controvertitsdel sistema educatiu és la seva fun-ció avaluadora. Hem donat per es-

tablert que l’escola i l’institut han d’ava-luar els aprenentatges de l’alumnat delsquals en fem responsable el centre educa-tiu. És a dir, allò que el professorat ense-nya als alumnes ha d’esdevenir aprenen-tatge en l’alumnat que, llavors, haurà demostrar que ho ha après mitjançant unesevidències d’avaluació que solen traduir-se en qualificacions i, sovint en les edatsmés avançades, s’expressen numèrica-ment.

AQUEST CONTINU docent ensenya-alum-ne aprèn i demostra-docent qualifica noés res més que una construcció històricaassociada al procés de la institucionalitza-ció escolar. Tanmateix no té cap fona-ment epistemològic o pedagògic mínima-ment consistent. Com moltes altres cosesho seguim fent perquè sempre ho hem fetaixí. L’escola ha de posar notes, ha de qua-lificar, perquè és la forma social que té perdemostrar la seva pretesa eficàcia ins-tructiva. D’aquest procés se’n derivenconseqüències d’estratificació social que,

U sovint, tenen una funció reproductora dedesigualtats i dificulten les intencionscompensatòries i equitatives dels siste-mes educatius democratitzadors i al ser-vei de la igualtat d’oportunitats.

GRADUALMENT, HAURÍEM DE SER CAPAÇOSd’anar alliberant les escoles (sobretot, enles etapes bàsiques del sistema) d’aquestrol qualificador i seleccionador de l’avalua-ció. Per fer això, caldria que centres i do-cents aprofundissin en metodologies i es-tratègies que els permetessin aproximar-se a les adquisicions profundes, vertebra-dores i personalitzades de les fites d’apre-

nentatges competencials assolits per cadaalumne en particular. L’aprenentatge téun vessant personal que no es pot obviar iaquest exigeix, doncs, una avaluació sin-gularitzada i no estandarditzada. Per al-tra banda, l’escola també propugna l’apre-nentatge social que es produeix en els pro-cessos col·laboratius entre els alumnes ique també s’ha de poder avaluar.

EN DEFINITIVA, L’ACREDITACIÓ de les com-petències acadèmiques, professionals, so-cials i personals s’haurien de validar en elsaccessos a les institucions formatives deles etapes no obligatòries del sistema, aixícom en períodes previs de l’ingrés al llocde treball. L’escola bàsica sí que hauriad’informar del procés seguit per cadaalumne i dels àmbits on presenta els seuspunts forts, però l’avaluació s’hauriad’abstenir de barrar el pas a oportunitatsformatives i laborals posteriors. Ara ho faaferrant-se a protocols i litúrgies que cer-quen més classificar i seleccionar que nopas promocionar els itineraris personalsque, per definició, seran divergents entempos, fites assolides i oportunitats fu-tures per descobrir.

Enric Roca. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

Avaluació singularTribuna

‘Fake news’

b Al segle passat les notíciesmundials venien principal-ment a través dels diaris, laràdio i la televisió. Amb l’arri-bada d’internet, hi havia llocsde confiança on s’obtenia in-formació de qualitat sense seruna tasca costosa per al’usuari. Avui dia, les xarxessocials són les grans genera-dores de trànsit i algunesd’elles tenen com a únic ob-jectiu manipular i viralitzar-seper obtenir ingressos publici-taris. Busquen, a través de lesfake news, influir amb menti-des o mitges veritats en l’opi-nió pública. Són notícies quefan ús de frases o discursosheterogenis a favor o en con-tra de persones, fins i tot ambintencions evasives o subtil-ment enganyoses. Porten adesacreditar persones ambfalsedats per deshonrar-les.

Caldria doncs conscienciarels cibernautes sobre la ne-cessitat d’aprendre a llegir i

valorar el context comunica-tiu, ensenyant a no ser divul-gadors inconscients de la de-sinformació, i a més encorat-jar les companyies internau-tes perquè busquin solucionsque corregeixin les fake news.CRISTINA CASALS MASSÓEsplugues de Llobregat(Baix Llobregat)

La talla políticai l’alçadab Uns no donen la talla per-què intel·lectualment no n’es-tan capacitats, són limitats,igual que la immensa majoriadels qui els voten, gent quemai no s’han llegit un progra-ma electoral i si se l’haguessinllegit de segur que no els vota-rien; uns són analfabets i elsaltres segurament tenen min-vades les facultats de com-prensió. Em refereixo a aquellslíders unionistes de discursosrepetitius i que cansen d’avor-riment. Puigdemont no éspresident, és un fugat de la

justícia i amb greus delictes,etcètera... Altres només par-len de rebel·lió, de sedició, iuna immensa majoria de car-ronyaires, voltors de la políti-ca, que el color groc és ofen-siu. Fàcil solució, que esborrinde la bandera espanyola lafranja del mig i tots contents,començant pel rei de la corba-ta. Uns els voten per la imatge,no pel missatge, i així guanyenescons. Un exemple, Itàlia:personatges com Elena AnnaStaller, coneguda amb el so-brenom de Cicciolina, i a Cata-lunya, per guapa, la nena deJerez de la Frontera.

La vicepresidenta del des-govern espanyol assisteix a unacte organitzat per una entitatfeixista de la mà del malreeixitManuel Valls, un polític fran-cès totalment devaluat a la ja-cobina França i que cerca unagònic aixopluc polític a redósdels enemics de la democrà-cia. No parlem del tercer endiscòrdia, el rei de la zeta,quan diu que hem de norma-

litzar políticament el país,quan ell és d’un dels partitsque l’han desestabilitzat ambel 155. I del trenca-sostres quèpodem dir, quan es vol carre-gar la diada i l’himne de Cata-lunya? Senyors, només ensresta dir que el seny és nostre,la rauxa, dels unionistes.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (BaixLlobre-gat)

‘Me too’

b Quan em llevo al matí tincun sentiment de dol i de cul-pa. De dol quan penso en labona gent empresonada i, ala vegada, em sento perso-nalment culpable. Jo tambévaig ser un dels que votarenel referèndum il·legal... i esticen llibertat... i ells, empreso-nats. Tinc el dret, com a cul-pable, d’acompanyar-los físi-cament uns dies a les pre-sons de Castella.JOAN MARTORELL I BARBERÀMatadepera (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 2018

Cristóbal Montoro, MINISTRE D’HISENDA

“Catalunya ha perjudicat la recuperació econòmicad’Espanya”

La frase del dia

“Per al feixismeno s’ha defer pensarningú, nomésacompanyar-lo, quese senti protegit,entre iguals

n el seu llibre sobre el feixisme RobRiemen arriba a la conclusió que elseu retorn, que ell considera inevi-

table i afirma que de nou s’inicia ara, esdeu a la manca de coratge. Per a Sòcra-tes, el coratge és ser capaç de conquerir-se a un mateix, de ser just, d’esforçar-se,de cultivar la pròpia ànima, de mirar defront la vida i desafiar-la. Tu contra ella.De ser tu mateix i no la societat de mas-ses informe, atemorida i enganyada talcom la descriu Ortega, i que Nietzsche vaexplicar com la conseqüència en l’homeindividual i el col·lectiu social de la deca-dència dels valors, de la seva negació, delnihilisme. La idea central dels socràticsés que l’home s’ha d’elevar sobre els seusinstints i necessitats físiques per fer ipracticar la justícia, viure la veritat icrear l’art i la bellesa en contraposició aviure dominat per les passions, angúniesi els desitjos immediats...

MARCEL CAMUS VA ESCRIURE La pesta al1947 just acabada la guerra. A Orà, ciutatd’Algèria de la costa, un metge, el Dr.Rieux, troba un dia una rata morta. Li es-tranya però no en fa cas; l’endemà, dues, idesprés cinc, vint... Consulta un metgeamic seu, el Dr. Castel, amb més expe-riència: “Què és això?”, “ja ho saps”, “no,estic esperant les anàlisis”, “no calen, ésla pesta, morirà la meitat de la població,no ho vols veure, però s’infectarà tot-hom...” Escriu Marcel Camus: “El Dr.Rieux sabia el que la multitud joiosa igno-rava: el bacil de la pesta mai no mor nidesapareix, pot estar adormit durant de-senes d’anys, espera i arriba un dia enquè, que per dissort i alliçonament delshomes, la pesta desperta les seves rates iles envia a morir i a infectar una ciutat fe-liç...”

ÉS EL FEIXISME, LA POR, la manca de valor,la mentida, la drecera que porta enlloc,però, com la pesta, dorm al si de la socie-tat i un dia es desperta i aniquila primerun ciutadà i després la ciutadania. “No

E podem combatre el feixisme si no reco-neixem que no és res més que el costat es-túpid, patètic i frustrat de nosaltres ma-teixos i que ens hauria d’avergonyir”. Pe-rò necessitem reconèixer-lo i plantar-licara.

HITLER I MUSSOLINI VAREN ARRIBAR al po-der al 1933 i al 1922 per eleccions lliuresbasades en mentides i pors, voluntats derevenja, inoculades a les poblacions depobles civilitzats i lliures. No es pot enga-nyar tothom sempre, però sí molts unavegada. La història ho demostra. Són di-ferents aquells temps i l’actual per la bru-talitat dels mètodes que es varen desple-gar després, però en l’inici ¿està aixòlluny de les eleccions que han portatTrump al 2016 i Orban al 2018 al poderals EUA i a Hongria? Els mecanismes sónsimilars, la por al diferent, l’odi al que “etvol prendre part de la teva vida i part delteu benestar i de la teva feina”... Dos mis-satges idèntics separats per setantaanys. “Deutchland über alles”,“Americafirst”....

DESTRUIR UNA DEMOCRÀCIA és més difícilque als anys trenta, l’estructura de l’Es-tat és ara més sòlida als EUA que a l’Ale-manya de la República del Weimar i Hon-gria està, i no pot fàcilment sortir-ne, a laUE. Són marcs possibles de violentar, pe-rò millors per la seguretat que impliquen.El nacionalisme és també inherent al fei-xisme, el d’abans i d’ara està suportat enel ressentiment, en la reclamació perma-nent, en l’enuig i la revenja. Algú va veuremai riure Hitler, Mussolini o ha vist maisomriure Trump?

L’AVANTATGE PER LA SEVA FÀCIL i ràpidaextensió, que és un risc en si mateix i queel fa especialment perillós respecte d’al-tres principis polítics, és la seva superfi-cialitat. Per al feixisme no s’ha de fer pen-sar ningú, només acompanyar-lo, que sesenti protegit, entre iguals. Cal només ex-plicar a la ciutadania el que han de voler, ifer-la creure que ho pot aconseguir fàcil-ment perquè l’hi pertany, és seu i s’ho me-reix. Els homes no són tots iguals... És certque el desdoblament de l’ànima i el cos,l’esperit i la matèria, és una idea socràticaque trenca amb una tradició epicúria degaudir a la vida d’allò que està més al’abast. Aquesta idea de l’ànima i el cos, re-collida per Plató i portada a l’extrem, és dela que neix el cristianisme.

MALGRAT LA CRÍTICA que en fa Michel On-fray, un dels més interessants filòsofsfrancesos del moment, que ridiculitzaper artificial l’ànima platoniana, és mésun hedonista actiu que un pensador idea-lista i abstracte, hi ha poc dubte que elplatonisme a través del que sabem de Sò-crates fa millor l’home individualment isocialment, i el fa més feliç per la perspec-tiva que li ofereix de ser millor i de projec-tar-se en els altres. És probablementaquesta la idea més fèrtil del cristianismei la contribució cabdal d’Occident a la his-tòria de la humanitat. Però com diu Mar-cel Camus, mai no estarem del tot lliuresque la pesta torni.

Joaquim Coello Brufau. Enginyer

La pèrdua de coratgeTribuna

SísifJordiSoler

a impunitat de lamentida és com el

mercat de la cocaïna:un negoci en espiral,que no para de créixergràcies al fet que els

consumidors es fan traficants per podercontinuar consumint. L’Espanya postde-mocràtica actual només s’explica peruna dilatada tradició en què la mentidaha estat un salconduit social plenamentnormalitzat. Els GAL es van fundar alsvuitanta sota la presidència de FelipeGonzález, aquest senyor que mai va re-fusar (ni refusarà) la ics d’aquell terroris-me, però que ara es passeja per les tribu-nes d’Europa alertant que l’1-O és com-parable a l’auge de Hitler i Franco. El 1992Baltasar Garzón va aplicar la llei antiter-rorista a desenes d’independentistes,instruint unes causes que no s’aguanta-ven per cap banda. La gestió política del’enfonsament del Prestige l’any 2002 il’accident de metro de València el 2006(43 morts i 47 ferits) ens parlen d’oculta-ció d’informació, manipulació dels mit-jans de comunicació i censura. El 2003J.M. Aznar va fer entrar Espanya en guer-ra esgrimint la mentida deliberada que al’Iraq hi havia armes de destrucció mas-siva. Un dels casos més escandalosos decorrupció dins la UE, el cas dels ERO aAndalusia, està essent minimitzat pelsmitjans de comunicació. Avui, un màsterfraudulent i unes cremes robades al sú-per epitomitzen la mentida. Una agressiósexual és reduïda a abús sexual. Nomésuna cultura tan assentada en el mono-cultiu de la mentida pot explicar també elcorrent negacionista que es dona entreintel·lectuals, professors universitaris,periodistes i tanta altra gent, disposats anegar l’evidència que a l’1-O hi va haverviolència policial i que hi ha grups feixis-tes autoritzats per patrullar els nostrescarrers, i partidisme judicial, i presos polí-tics, i exili. Exili, per cert, escrit sense lescometes de la vergonya.

L

De set en setLluís Muntada

Cultura de lamentida

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 20186 |

L’associació insta elsajuntaments aconsensuar unaversió rigorosa de lajornada de votació

El primer premide Sant Jordi vaser venut a Palaud’Anglesola iBalaguer

L’ACM impulsa“informesde la veritat”sobre l’1-O

La Grossasomriu aPonent ambquasi 2 milionsNacional

Les paraules del delegat delgovern espanyol a Catalu-nya, Enric Millo, a El PuntAvui TV en què constatavaque l’empresonament depolítics independentistes“no facilita les coses” hancausat un gran enuig alpresident Mariano Rajoy ia l’equip de La Moncloa,que no només basen el seudiscurs sobre Catalunyaen la negació de l’existèn-cia de presos polítics sinóque ni tan sols han conce-dit ni una sola paraulad’humanitat o empatiaamb ells i amb el patimentde les famílies. Segonsfonts properes a Rajoy, elgovern espanyol consideracensurables les paraulesde Millo i rebaixa el seusentir a una simple “opiniópersonal” que, a sis-centsquilòmetres de distància,no és compartida per nin-gú a La Moncloa.

Mentre Millo va gosarempatitzar amb el dia a diadels presos –“és una situa-ció que em fa pensar en lesseves famílies. Fa patir.Per ells i per les seves famí-lies. I a alguns d’ells els co-nec molt”, admetia dime-cres a El Punt Avui TV–, elgovern espanyol ha pros-

crit qualsevol mot de cali-desa amb persones quedescriu com a acusats derebel·lió i sedició. Senseanar més lluny, tant la vi-cepresidenta, SorayaSáenz de Santamaría, comel ministre d’Hisenda,Cristóbal Montoro, hanmantingut una relació flui-da amb empresonats comara Oriol Junqueras (en re-unions bilaterals i al Con-sell de Política Fiscal), peròsempre han refusat oferiruna opinió estrictamenthumana sobre la situacióde privació de llibertat queviuen els seus interlocu-tors durant l’última legisla-tura, tant si se’ls interpel·la

en públic com en privat. Elmés lluny que arriben al-guns ministres és a traslla-dar en privat al Congrés unsentiment general de com-prensió a diputats del PDe-CAT i ERC sobre l’excep-cionalitat del moment, pe-rò això no impedeix que eldiscurs públic sigui el del“retorn a la normalitat”.

Yuste i els acostamentsPel que fa la demanda d’a-costament a una presó ca-talana dels presos repar-tits a Estremera, Soto delReal i Alcalá Meco, fontsdel govern espanyol ne-guen que Rajoy hi pugui in-fluir i se’n desvinculen ambl’argument que és una de-cisió del jutge del SupremPablo Llarena. Es dona lacircumstància, però, quela secretaria general d’Ins-titucions Penitenciàriesque recau en Ángel Yuste–que va acostar presosd’ETA al País Basc per or-dre de José María Aznar alsanys noranta– depèn delMinisteri de l’Interior deJuan Ignacio Zoido.

Des de la taula del Con-sell de Ministres, el porta-veu del govern espanyol,Íñigo Méndez de Vigo, vaexigir una vegada més “elretorn a la normalitat” aCatalunya amb una inves-

tidura que no sigui la deCarles Puigdemont i pre-sencial, perquè investir el130è president de la Gene-ralitat és “ciència-ficció”.“No entra en un cap humàque una persona que ha fu-git i que està a tants quilò-metres pugui ser presidentde Catalunya”, sosté. Lapreferència de Rajoy, se-gons fonts properes, és queJxCat i ERC investeixin unpresident gràcies als votsdelegats de Puigdemont iToni Comín abans del 22de maig i sense la CUP, pe-

rò no es descarta la repeti-ció electoral.

Diàleg per dictat del PNBEl govern espanyol, alhora,té previst recórrer al Cons-titucional contra qualsevolpas que faci el Parlamentper aprovar la llei de la pre-sidència que obri la porta ala investidura a distància,sense precisar si forçaria laimpugnació preventivades de la simple inclusió dela llei en l’ordre del dia. “Elgovern recorrerà contraqualsevol frau de llei. Que

no facin coses estranyesperquè ja saben quina seràla reacció del govern”, avi-sa Méndez de Vigo. Un afe-git al guió, però, és aral’oferta de diàleg al presi-dent que no sigui Puigde-mont i que ve dictada pelPNB des que va donar elvot a favor del pressupostdel 2018, tot i estar vigentl’article 155. “O com ara oanar a una situació novaque inclou el diàleg dins lallei”, oferia Méndez de Vigoel dia que es complien sismesos del 155. ■

Enuig deRajoyamb Millo

David PortabellaMADRID

COP Censura que el delegat digués a El Punt Avui TV que la presódels polítics independentistes “no facilita les coses” i ho qualificad’“opinió personal” GEST Es desvincula de l’acostamentAVÍS Méndez de Vigo: “Investir Puigdemont és ciència-ficció”

El portaveuMéndez deVigo, ahir en laroda de premsadel Consell deMinistres■ ÁNGEL DÍAZ /

EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“O continuem comara o anem a unasituació nova queinclou el diàlegdins la llei”Íñigo Méndez de VigoPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“El govern recorreràcontra tot frau de llei.Que no facin cosesestranyes perquè jasaben quina serà lareacció del govern”

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 2018

Espanya no fa ecoL’APUNT li, des del carrer i des de la clandestinitat incipient.

A Espanya, crides i no fa eco. Ni diàleg, ni justícia, nidemocràcia real. Violència, humiliació i medalleszoidals. Però els inconformismes individuals i col-lectius del sobiranisme són demostradament in-combustibles i sabran generar un altre momentumde conjunció dels astres per rematar la feina.Emili Bella

Han passat sis mesos d’aquella balconada interior delParlament després de la proclamació de la República.No hi va haver balconada exterior. I així és com els in-dependentistes catalans porten la República, de caraendins, interiorment. D’aleshores ençà l’acatament delmarc espanyol ha estat progressiu i ininterromput,amb el poc marge d’anar tocant el voraviu des de l’exi-

Oriol Junqueras i Raül Rome-va van elevar ahir la petició aInstitucions Penitenciàriesde ser traslladats a una presócatalana i posar fi a la reclu-sió a Estremera que obliga elsfamiliars a recórrer 1.300 qui-lòmetres en cada visita.

En el 175è dia a la presó,Junqueras demana en un es-crit el seu trasllat a Brians II oa un altre centre proper aSant Vicenç dels Horts, fent

èmfasi en les conseqüènciesemocionals i físiques que pottenir la reclusió a més de sis-cents quilòmetres de casaper als seus fills, menorsd’edat. Romeva cita la Con-venció dels Drets dels Nensde l’ONU, que recull el dretdels infants a relacionar-seamb el pare o la mare per exi-gir el trasllat a un penal catalài “que la ignomínia individualdeixi de ser col·lectiva”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Junqueras i Romeva, pel trasllat

L’Estat espanyol continuaxocant de ple contra Ale-manya. Si primer va ser lanegació de violència du-rant el procés sobiranistaper part de la justícia ale-manya, ara el govern ger-mànic s’ha negat que espremiés els seus agentsque van detenir el presi-dent Carles Puigdemont el25 de març passat, tal comhavien sol·licitat les auto-ritats espanyoles.

La Policía Nacional vafer arribar una petició alland alemany de Schles-wig-Holstein, a través dela Policia Federal Alema-nya, per tal de conèixer laidentitat dels agents quevan arrestar Puigdemont iaixí poder-los condecorar.Però la resposta del go-vern regional germànic vaser taxativa: no en divul-garan els noms. “El governno té la intenció de comu-nicar a les autoritats espa-nyoles els noms delsagents de policia involu-crats en la detenció del se-nyor Puigdemont”, va as-segurar el portaveu del go-vern del land, Peter Hö-ver, segons recull l’agènciaalemanya DPA, i hi va afe-gir: “Els policies van ac-tuar per raó d’una euroor-dre i no van fer res més quela seva feina.”

Per la seva banda, elMinisteri de l’Interior ma-tisa que no es va transme-tre cap proposta formalper a la condecoració delspolicies alemanys, peròreconeix que podria ha-ver-hi hagut alguna gestióinformal.

Puigdemont va ser de-tingut el dia 25 de març enuna gasolinera situada al

nord d’Alemanya, a no-més 30 quilòmetres de lafrontera amb Dinamarca.L’arrest es va produir des-prés que el president esti-gués sotmès a vigilànciaper part d’agents d’intel·li-gència espanyols des de laseva sortida de Finlàndia,on havia anat a fer unesconferències.

Un cotxe en movimentPuigdemont va decidirmarxar de Finlàndia des-prés que el jutge del Tribu-nal Suprem, Pablo Llare-na, reactivés l’euroordrede detenció i va agafar un

cotxe per tornar fins a Bèl-gica, on s’havia de posar adisposició de les instàn-cies judicials d’aquell país.Puigdemont va passar perDinamarca, però tot indi-ca que els agents espa-nyols es van esperar queestigués a Alemanya percomunicar la seva presèn-cia, ja que creien que elpaís germànic podia sermés favorable a l’extradi-ció que Dinamarca. Altresfonts, però, indiquen quela policia danesa sí que vaser avisada, però no va po-der detenir Puigdemont.

Una de les principals hi-

pòtesis és que la policia es-panyola va poder seguirPuigdemont perquè el seucotxe tenia un dispositiude geolocalització. Es do-na la circumstància que,setmanes enrere, els mos-sos que acompanyen habi-tualment el president jahavien detectat un aparellsemblant al seu cotxe aWaterloo i ho van posar enconeixement de les autori-tats belgues. La fiscalia vaobrir una investigació perdeterminar qui seguia elsmoviments del presidentperò encara no n’ha comu-nicat els resultats. ■

M.B.BARCELONA

Alemanya es nega apremiar els agents quevan detenir Puigdemonta L’Estat volia condecorar els policies germànics i havia sol·licitat la seva identitata El govern alemany diu que van fer la seva feina i que no calen premis

Carles Puigdemont a la sortida de la presó de Neumünster ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

JxCat no intentarà que elpresident del Parlamentni la resta de membres in-dependentistes de la mesadesobeeixin el TribunalConstitucional per inten-tar investir Carles Puigde-mont. El grup parlamen-tari del president de la Ge-neralitat pretén tirar en-davant la reforma de la lleide la presidència en el plede la setmana vinent i, si elTC també la bloqueja, s’en-caminarà cap a la propos-ta d’un quart candidat perevitar l’avançament elec-toral. Aquest és l’itinerarique, segons diverses fontsconsultades, es dibuixa aJxCat, on des de fa setma-nes l’escenari d’unes no-ves eleccions ja es palpavamajoritàriament descar-tat. S’hi dona per fet, però,que qui mourà la fitxa defi-nitiva serà el mateix Puig-demont des de Berlín.

Després que l’alt tribu-nal va suspendre l’intent

d’investidura de Puigde-mont del 30 de gener ambl’admissió a tràmit del re-curs del govern espanyol,JxCat manté que no inten-tarà que la mesa del Parla-ment –que ja va començara ser advertida– desobeei-xi la decisió. Així ho va ver-balitzar en declaracions aEfe el portaveu adjunt delgrup parlamentari,Eduard Pujol. Forçar ladesobediència, va dir, “se-ria alimentar encara mésel conflicte en la mala di-recció”. No obstant això,per JxCat, les “amenaces”de l’Estat “no porten en-lloc.” Per al grup, Puigde-

mont continua sent el seucandidat perquè deixaranla porta oberta a investir-lo durant tota la legislatu-ra encara que s’acabi no-menant un altre presidentde la Generalitat. Ho sos-tindran encara que el TCtambé bloquegi la via de lareforma de la llei de la pre-sidència, amb què prete-nien regular l’execució adistància d’un debat d’in-vestidura i la gestió del go-vern. JxCat vol aprovar lanorma malgrat el dicta-men del Consell de Garan-ties Estatutàries, que laconsidera inconstitucio-nal i contrària a la carta ca-talana, tenint en compteque els seus informes nosón vinculants. Encaraque el TC suspengui la llei,consideren que els esdeve-niments podrien fer viablela investidura de Puigde-mont en algun altre mo-ment. Això sí, el 130è pre-sident hauria de mantenirl’escó.

Fonts de JxCat indi-quen que, si la reforma de

la llei es bloqueja com ja vaanunciar el govern espa-nyol que passarà, Puigde-mont podria fer després elpas per proposar un quartcandidat que, aquest copsí, permetria formar ungovern i aixecar el 155, talcom demanen ERC i elPDeCAT. Tot està, enqualsevol cas, en mans delpresident. Al grup parla-mentari preveuen que si-gui ell qui designi el prò-xim nom per a la investi-dura. Més enllà de les tra-vesses que s’han fet en lesúltimes setmanes i mesos,

i que en alguns casos par-tien de la lògica de diver-gències obertes entre elcercle de Puigdemont i elsdiputats més fidels a la di-recció del PDeCAT, Puig-demont no s’hauria de-cantat portes endins percap nom.

En espera de la resolu-ció de l’euroordre, quemanté Puigdemont a Ber-lín, els plans del grup erenque el president liderésuna estructura política pa-ral·lela al govern de la Ge-neralitat des de Brussel-les, amb els anomenats

consell de la república il’assemblea de represen-tants.

Mentre es deslloriga elllarg escenari postelecto-ral, Puigdemont rebutjaanar a remolc de les pres-sions de l’Estat. “Aquestsmesos ens ensenyen quehem de saber gestionar béel temps amb el nostre ca-lendari”, va declarar ahir aTV3, fent balanç dels sismesos de la declaraciód’independència al Parla-ment. Manté que suspen-dre-la el 10 d’octubre vaser un “error”. ■

JxCat descartadesobeir el TCper investirPuigdemonta S’encamina cap a la proposta d’un quart candidat senserenunciar a restituir més endavant el president a Abanspretén exhaurir la reforma de la llei de la presidència

Odei A.-EtxearteBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“JxCat no forçarà capdesobediència,perquè seria alimentarencara més elconflicte en la maladirecció”Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

Eduard Pujol i Elsa Artadi dimecres passat al ple del Parlament ■ JOSEP LOSADA

182483-1186802T

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

El Centre d’InvestigacionsSociològiques (CIS) ha de-dicat l’últim estudi a Ca-talunya. L’enquesta es vadur a terme entre el 28 dedesembre del 2017 i el 25de gener del 2018, justdesprés de les eleccionsconvocades per MarianoRajoy un cop va destituirel govern de la Generalitata través de l’article 155.Les dades es basen enunes 2.500 enquestes.

D’acord amb les respos-tes dels ciutadans, resultaque els que es decantenper aconseguir més auto-nomia i els que volen viureen un estat reconeguda-ment independent conti-nuen sent majoria, fins aarribar a un 62,3%. Unpercentatge que, dividiten blocs, representa queels ciutadans que volenmés autogovern sumen

un 25,9%, mentre queun 36,4% són favorablesa un estat independent.Amb tot, també cal teniren compte que els dosgrups baixen en percen-tatge respecte a l’últimaenquesta, prèvia a les elec-cions del 21-D. Llavors elsque defensaven la capaci-tat de convertir-se en unestat independent suma-ven el 44%, vuit puntsmés. Pel que fa als enques-tats que optarien per que-dar-se amb l’actual siste-ma autonòmic, el percen-tatge augmenta i passa del12,4% de fa uns mesos al23,8% actual. En canvi,només un 6,6% apostenactualment per un estatamb un únic govern cen-tral i sense autonomies, iun 2,6% es decanten perun estat en què les comu-nitats tinguin menys auto-nomia que actualment.

D’altra banda, un delsblocs que sorprenen pel

que fa al resultat obtingutté a veure amb la capacitatdels partits per gestionardeterminades àrees del’executiu.

ERC, al governAixí, malgrat que les elec-cions del 21-D van donarmés vots a JxCat que aERC, els enquestats consi-deren que és el partit deJunqueras el que està méscapacitat per fer front agairebé tots els àmbits,com l’atur, l’autogovern,la immigració, l’habitatge,l’economia, la sanitat, elfinançament econòmic,l’educació, la protecció delmedi ambient i la llenguacatalana. Només en se-guretat ciutadana els en-questats consideren queestà més ben preparadaJxCat que ERC, tot i quenomés supera els republi-cans per una dècima.

L’últim baròmetre delCIS també valora la situa-ció econòmica. El 47,1%consideren que la situacióeconòmica és dolenta omolt dolenta a Catalunya,però, en canvi, el percen-tatge augmenta fins a un58,7% si la pregunta es re-fereix al conjunt d’Espa-nya. La mateixa relaciós’aplica en valorar la situa-ció política. Un 64,5% cre-uen que és dolenta o moltdolenta a Catalunya i un75,1% a tot Espanya. ■

RedaccióBARCELONA

El 62% dels catalans volen mésautonomia o la independènciaa Malgrat que els enquestats que volen més autogovern són majoria, el percentatge baixa respecte al’últim estudi del CIS a ERC és el partit més ben valorat per gestionar la Generalitat

Enquesta CIS, post electoral de Catalunya Desembre 2017 / gener 2018Quin d’aquests partits o coalicions considera que està més capacitat per fer front a cada un d’aquests temes?

Vostè se sent...?

Com qualificaria l’actuació del govern de la Generalitat en aquests últims dos anys

14,0 16,9 9,1 9,3 3,7 1,814,4 17,4 9,9 7,4 2,9 3,215,0 22,0 9,4 6,5 3,9 1,613,7 17,4 9,5 10,8 4,5 2,413,3 17,8 10,8 12,7 5,4 1,615,5 18,1 10,1 7,2 3,2 2,414,4 19,3 11,3 10,8 3,6 1,914,1 21,1 9,2 6,7 3,5 2,115,0 21,5 10,7 9,2 4,3 2,112,9 17,7 10,0 12,5 6,3 1,413,3 24,7 9,2 6,4 4,6 1,7

L’atur

La inseguretat ciutadana

L’autogovern de Catalunya

La immigració

L’habitatge

L’economia

La sanitat

El finançament autonòmic

L’educació

La protecció del medi ambient

La llengua catalana

Únicamentespanyol/la Amb un únic govern

central sense autonomies

Comunitats autònomes amb menys autonomia que ara

Comunitats autònomes ambigual autonomia que ara

Comunitats autònomes amb més autonomia que ara

Comunitats autònomes amb la possibilitat de convertir-seen un estat independent

No sap

No contesta

Mésespanyol/laque català/na

Tantcatalà/na com espanyol/la

Méscatalà/na que espanyol/la

Noméscatalà/na

NS / NC

Valoració dels líders polítics

Mot bona4,7%

5,5%

6,3%

6,6%

2,3%

2,6%

23,8%

36,4%

2,3%

25,9%24,4%

21,5%

4,0%

% dels enquestats que no coneixen el candidat

Bona23,1%

Regular32,3%

Dolenta26,1%

Molt dolenta12,7%

NS/NC1,1%

% sobre el total de les persones enquestades

La puntuació és de 0 a 10, 0 significa molt malament i 10 molt bé

Puntuaciómitjana

0,9 5,20

Oriol Junqueras

0,1 4,45

Carles Puigdemont

19,8 4,05

Carles Riera

2,7 3,68

Miquel Iceta

2,2 3,59

Inés Arrimadas

3,6 1,55

X. García Albiol

10,8 4,30

Xavier Domènech

Preferències d’organització territorial de l’Estat

38,2%

Als enquestats també se’lsha demanat que valorin els lí-ders catalans. Tots suspenen,menys el candidat d’ERC,Oriol Junqueras, que aconse-gueix un 5,2. Darrere d’ell, quiobté la millor nota és el can-didat de JxCat i presidentdestituït, Carles Puigdemont,amb un 4,45, seguit de XavierDomènech (Catalunya en Co-mú-Podem), amb un 4,3, iCarles Riera (CUP), amb un4,05. Per sota del 4 queden

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

2.450entrevistes es van fer entreel 28 de desembre del 2017 iel 25 de gener del 2018.

182municipis de les quatre de-marcacions tenen ciutadansenquestats.

60preguntes inclou l’enquestadel Centre d’InvestigacionsSociològiques (CIS).

Inés Arrimadas (Cs), ambun 3,59, i el més mal valorat,Xavier García Albiol (PPC),amb un 1,55. Pel que fa algrau de coneixement que esté dels líders, els més cone-guts són Puigdemont i Jun-queras, per aquest ordre.

En l’enquesta postelecto-ral, també es pregunta sobrela valoració que es fa de lagestió de la Generalitat du-rant els dos darrers anys endeterminats àmbits. En el cas

de l’autogovern, el 6,8% delsenquestats la qualifiquen demolt bona; el 23%, de bona;el 26%, de no gaire bona, el26,4%, de dolenta, i el 13,9%,de molt dolenta. Quant al’atur, el 68% considerenque la gestió és no gaire bonao dolenta. En el cas de la llen-gua catalana –l’àmbit ques’emporta millor nota–, el43,3% qualifiquen la gestióde bona; el 21,5%, de no gairebona, i el 13,6%, de dolenta.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Junqueras, el més ben valorat i l’únic que aprova

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

3829

95-1

1572

69w

FARMACOGENÈTICA, MED. PREVENTIVA

NUTRICIÓ INFANTIL• Assessorament en llets i ‘papilles’• Secció infantil ecològica (HOLLE)

DERMOFARMÀCIA• Analitzador de pell i cabell, consell personalitzat

ASSESSORAMENT NUTRICIONAL PERSONALITZATTria el nivell de personalització que millor s’adapti a tu:• Anàlisi nutrigenètica• Dietes de control de pes (COMPLET DIET)• Dietes 50plus• Dietes especials per a diferents patologies: diabetis, risc cardiovascular

• Restrenyiment

DESHABITUACIÓ TABÀQUICA• T’ajudem a deixar de fumar

CONTROLS ANALÍTICS• Perfil lipídic complet (LDL, HDL, TRIGLICÈRIDS)• Hemoglobina glicosilada• Glucosa, àcid úric, creatinina, colesterol total…• Test ràpid VIH

CONSELL DERMOONCOLÒGICElaboració pròpia de fórmules magistralsHomeopatiaFlors de BachSPD (Sistema Personalitzat Dosificació)

Encara és l’hora que algu-na instància de l’Estat es-panyol s’adreci a les poli-cies locals del país per de-manar informació sobrequè va passar durant el re-ferèndum de l’1-O. La jus-tícia espanyola disposa, ai-xò sí, de la versió de laGuàrdia Civil i la PolicíaNacional per mitjà d’unsinformes que parlen deSant Esteve de les Roures,

l’Arbog o un tal Orni i quecriminalitzen els votantsde l’1-O.

Per recentrar els fets,l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques(ACM) ha engegat unacampanya perquè elsajuntaments, especial-ment els que s’han vistafectats “pel relat fals” deles interlocutòries i elsatestats dels cossos i for-ces de seguretat de l’Estati per les querelles i infor-mes de la fiscalia, que ja

són una norantena, elabo-rin “informes de la veritat”sobre aquella jornada.

Es tracta de recollir iconsensuar una visió ins-titucional que “pugui rela-tar la veritat de manera ri-gorosa i veraç del que vapassar l’1-O”, per desprésposar aquesta informacióa disposició del conjunt dela ciutadania i de la justí-cia. “Els ajuntaments somEstat i no se’ns ha dema-nat en cap moment la nos-tra opinió”, va criticar ahir

el president de l’ACM i al-calde de Sallent, DavidSaldoni, després d’unareunió del comitè execu-tiu de l’entitat. “Volem ex-plicar la veritat des delsmunicipis. La violènciaque hi va haver en algunsva ser provocada per de-terminades actuacionsmolt lluny de la voluntatdels veïns”, va afegir-hi.

L’ACM insta els consis-toris a recollir testimonisde veïns, tècnics, informesde les policies locals, dels

CAP de cada localitat i uti-litzar altres fonts per lesquals cap poder espanyolno s’ha interessat. “Ens es-tranya moltíssim que l’Es-tat, el poder judicial, ningúno hagi demanat aquestainformació”, va remarcarSaldoni.

Fotografia globalL’associació dona un mar-ge de dos mesos perquè elsconsistoris consensuïnaquests informes i elsadrecin a l’ACM, perquè es

fusionin i s’elabori un do-cument conjunt que ser-veixi de fotografia globalde l’1-O arreu del país. “Elsalcaldes de Catalunya vo-lem defensar el bon nom,la dignitat, la imatge i elprestigi dels municipis delpaís, un prestigi que inten-ten qüestionar per trans-metre una imatge de vio-lència”, va defensar l’alcal-de. La iniciativa també es-tà oberta als ajuntamentsque vulguin contribuir a“fer el màxim de general elrelat de la veritat”.

Cada municipi validaràde la manera que creguimés convenient l’informe.Alguns passaran pel ple,

d’altres per juntes de por-taveus o per juntes de go-vern locals. La idea és quela feina estigui acabadaabans de l’estiu i, en qual-sevol cas, abans que s’obriel judici al Tribunal Su-prem, que encara no té da-ta. Saldoni va posar l’ac-cent en el consens i en la ri-gorositat a l’hora d’elabo-rar els documents: “Hi hamolta informació que noés de part. No estem par-lant d’una versió parcialcom la de la Guàrdia Civil.No estem treballant un in-forme d’opinions o sensa-cions. El que s’hi posi ha depoder ser demostrable,perquè ho posarem a dis-posició de les parts i delsjutjats. I, per tant, elsnoms dels pobles han deser correctes.” ■

Emili BellaBARCELONA

L’ACM impulsa “informesde la veritat” sobre l’1-Oa L’associació insta els ajuntaments a oferir un relat institucional veraç i rigorós de la jornada dereferèndum a Saldoni denuncia que l’Estat no s’ha interessat per la versió de les policies locals

David Saldoni, ahir després de la reunió del comitè executiu de l’ACM a la seu de l’entitat ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No estem treballantun informe d’opinionso sensacions. El ques’hi posi ha de poderser demostrable”

David SaldoniPRESIDENT DE L’ACM

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 13

306277-1186087T

La justícia espanyola estàtremolant aquests últimsdies. A les resolucions sur-realistes i barroeres sobreel procés català, s’hi haafegit l’aberrant sentènciapel cas de La Manada, unasituació que ha provocat laindignació entre els ciuta-dans, que reclamen refor-mes urgents en aquestcamp. Realment, l’Estatespanyo té un problemaamb la justícia, però tam-bé amb Catalunya, la mo-narquia, l’economia, la lli-bertat d’expressió, les in-

fraestructures i un llargetcètera. Demà, El PuntAvui publica un elaboratdossier en què analitzaaquest panorama.

Alguns dels exemplesque s’exposen són real-ment reveladors: un 95%dels espanyols considerenque la xacra de la corrup-ció està molt estesa; un ra-per mallorquí, Valtonyc,ha d’entrar a la presó d’a-quí quinze dies per les lle-tres de les seves cançons;es requisen samarretesgrogues en un estadi defutbol; el deute públic es-panyol ja s’enfila fins a 1,4bilions d’euros; les protes-

tes dels pensionistes inun-den els carrers de l’Estat;la justícia alemanya donaun clatellot a Pablo Llare-na i La Moncloa negant laviolència del procés sobi-ranista; Florentino Pérezs’enriqueix amb el casCastor; molts rotatius es-trangers qüestionen l’es-tratègia de Mariano Rajoyrespecte a Catalunya; elmón universitari està en-mig d’una ombra de sospi-ta per culpa del no màsterde Cifuentes...

Tot plegat amb un go-vern del PP més qüestio-nat que mai amb les en-questes en contra i al qual

li costa cercar aliances perpoder tirar endavant elsseus projectes. Fins i tot al-guns analistes ja parlend’una “legislatura perdu-da” a Madrid. A l’altre can-tó, però, ni Pedro Sánchezni Pablo Iglesias se sentenprou forts per expulsarRajoy de La Moncloa,

mentre que Albert Riveraespera el seu moment.

Associacions interna-cionals han denunciat to-tes aquestes problemàti-ques. Amnistia Interna-cional s’ha queixat de lacensura que es viu a l’Estatespanyol en referència a lallibertat d’expressió i el

think tank The EconomistIntelligence Unit del pres-tigiós setmanari britànicThe Economist situa l’Es-tat espanyol al llindar d’u-na democràcia “imperfec-ta”. L’any passat va ser elsegon país que més va bai-xar a Europa, només supe-rat per Malta. ■

RedaccióBARCELONA

L’Estat acumulaproblemes entots els frontsa Un dossier analitza demà a El Punt Avui els maldecapsd’Espanya amb Catalunya, la justícia, el rei o l’economia

Mariano Rajoy i el rei Felip VI representen dos dels models caducs que actualment estan encrisi a l’Estat espanyol ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 D’ABRIL DEL 201836 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 14.00 Zona zàping . S’ofereix un ampli

resum de la quarta Copa del Rei consecutiva del FC Barcelona i es destaquen algunes de les celebracions que es van enviar al programa.

14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Tarda de cine. Els misteris

de l’illa. L’agent Brach s’ocupa d’investigar el cas d’un cadàver trobat en un vaixell a la deriva entre Fort Boyard i l’illa d’Aix. La víctima, José Chebec, acabava de quedar en llibertat després de passar 20 anys a la presó per un atracament en què van morir dues persones.

17.25 Tarda de cine. Per què vaig segrestar el meu cap? L’Anna és una jove treballadora i mare de dos nadons bessons. El seu cap, que no entén la situació, l’acomiada just abans de perdre la memòria en un accident. L’Anna decideix donar-li una lliçó.

18.55 Tarda de cine. Un estiu càlid. A la ciutat de Miami, tres joves amigues comparteixen la seva vida privada, els seus somnis, els seus problemes quotidians i la seva vida sexual.

20.30 Ja t’ho faràs . Amb Rafel Vives. Programa que mostra com fer coses amb les pròpies mans, reciclant i transformant coses de casa .

21.00 Telenotícies vespre. 21.55 Preguntes freqüents . Laura

Rosel entrevista Xavier García Albiol i Salvador Illa. Amb ells comenta els atacs que han rebut recentment, els sis mesos d’aplicació del 155 i l’actualitat política en general. A més, manté una conversa refl exiva amb Iñaki Gabilondo, gravada a Madrid. El programa també analitza la dimissió de Cifuentes, el vídeo del furt de les cremes i es debat sobre les clavegueres de l’Estat. Tanca el programa una conversa musicada amb la cantautora Mayte Martín.

01.30 Notícies 3/24. 03.00 Ritmes a l’estudi. 04.00 Jazz a l’estudi. 05.00 Blues a l’estudi.

SUPER 3 / 33 07.35 La caleta de la Lily . 08.09 El drac Digby . 08.35 Mic . Inclou El Mic i els seus amics . 09.00 Dora, l’exploradora . 09.50 Súper 4 . 10.15 Els germans Kratt. 10.40 La família del Super3. 11.10 Set nans i jo . El virus ferotge. 11.33 L’equip Spike . 12.25 Espies de veritat . 13.15 El ranxo . 14.05 Robin Hood, el trapella.. . 14.30 El meu cavaller i jo . 14.55 El Zack i el Quack . 15.30 Els Croods: L’origen. 16.20 Turbo F.A.S.T. 17.05 Súper 4 . 17.42 Doraemon. 18.30 Zoom, el dofí blanc . 19.10 Prodigiosa . 19.55 Els germans Kratt . 20.45 Kung Fu Panda . 21.35 Blog Europa. 21.55 Quan arribin els marcians.

Els no-llocs, l’art dels grafi ts, els superherois, la soprano María Bayo i l’actor Julio Manrique, protagonistes del vintè capítol marcià .

22.40 El documental. Ícaros. Després de marxar del país en els anys 70 per fugir del servei militar, el Marcel viu 30 anys entre els micos udoladors al bosc de Costa Rica, on practica cerimònies de Ayahuasca en presència de viatgers joves que estan de pas.

23.40 Col·leccionistes . 00.30 Trens singulars. 01.20 Blog Europa. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

09.30 Notícies locals. 10.00 L’hora d’anglès (English Hour). ◗ Going Native.  Neil Stokes entrevista Núria

Moliner i Guillem Callejón, del grup Intana.Reemissió.

10.30 L’hora d’anglès (English Hour). ◗ Catalan Connections. Marcela Topor

entrevista Lluís Soldevilla, formador i consultord’alt rendiment . Reemissió.

11.00 L’hora d’anglès (English Hour). ◗ Small Talk.  Nicole Millar parla amb Anjalina

Chugani, xef i autora del llibre Soul Spices.Reemissió.

11.30 Notícies locals. 12.30 Et toca a tu - Una història musical

transformadora. Emissió del concert dela big band de l’institut Guillem Catà deManresa i la Coral Infantil de les Escodines al’Auditori de Barcelona, dins del projecteintegrador Et toca a tu. Amb l’OrquestraSimfònica de Barcelona i Nacional deCatalunya (OBC) interpreten l’obra IllaEsperança, creada per Arnau Tordera,d’Obeses. Els alumnes van ser dirigits pelmestre Kazushi Ono.

13.00 Notícies locals. 14.00 De ‘tee’ a ‘green’. Reemissió. 14.30 Teló de fons. Olot compromès. Reemissió. 15.00 Notícies locals. 16.00 1món.cat. Magazín. Festa de la Malavella

a Caldes de Malavella.18.00 Bàsquet en joc. Partit CB Granollers -

Bàsquet Pia Sabadell, de copa Catalunyamasculina .

20.35 Notícies locals. 21.00 Gaudeix la festa. Reemissió. 21.30 Autèntics.cat. Reemissió. 22.00 Notícies locals.

23.35 Cicle JajaJazz. Dins del 37è FestivalJazz Terrassa, el saxofonista i clarinetistad’Argentona Gabriel Amargant presenta el discAire acompanyat al contrabaix per MarkoLohikari i el bateria Ramon Prats.

00.45 Notícies locals.

21.30 AUTÈNTICS.CAT

El Punt Avui Televisió recupera la conversa entre Xan-tal Llavina i el periodista Jordi Basté, director i pre-sentador d’El món a RAC 1.

La televisió

Entrevista a Jordi Basté

Nou programa presentat per Jaume Tauler que repas-sarà els primers anys de la història del jazz i la sevaimplantació a Catalunya. A través de personatges,músics i paisatges, coneixerem les arrels i l’evoluciód’aquest estil musical al nostre país.

23.00 TOT JAZZ

Viatge per la història del jazz

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1183749L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

DESCOBREIX U2 AMB

PLEASE U2Xics’n’Roll

La Mirona de Salt,diumenge 13 de maig,

a les 12 del migdia

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 12 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

IMMORTAL

Teatre Auditori del MercatVell de Ripollet,

divendres 4 de maig, a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 16 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

YOMIMUÀd’Arnau Pérez

Teatre de Blanes, diumenge 13 de maig,

a les 7 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 6 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

RUSÓ SALA &CATERINANGELA

FADDA

El Casal del Monestir d’Amer,

diumenge 13 de maig, a les 7 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 10 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros