PAISOS CATALAI{S

Segles de salutUns metges catalans van enllestir un procediment per preparar penicil.l ina gairebé alhoraque els americans. Catalunya va ser el primer país de l'Europa continental on es va obtenirla insulina. Aquest i altres fets s'exposaran en una nova série periódica de Preséncia.

u-uís mnnríruez n¡enríruez

I a cirurgia moderna arren-L ca de la feina de dos cata-lans notables, l'anestésia qui-rúrgica es va estrenar al nostrepaís molt poc després que alsEstats Units, i l'antisépsia va

entrar a Ia-Pe-nln-

lmatge d'uns medicamentsantics / ARX|U

Tecnologia

Sovinl l'examen delsprogressos en el territoride la salut queda cir-cumscrit a noves técni-ques i medicaments is'oblida la tecnologia.Aquesta série també faráun repás dels diferentsinstruments que hanajudat a afinar el diag-nóstic médic o a pal.liarels patiments. D'unabanda, tenim aparells derajosXiecógrafs,perótambé el fonendoscopi. Ide l'altra, tenim aparellsque encara s'utiliüen,com el ronyó artificial,que ajuden a allargar lavida de persones que fapoc més d'un segle esta-ven condemnades amort. D'altres aoarellshan caigut en desús pe-rd són una demostracióde la contribució de latecnologia a.nrillorar laqualitat de vida.

sula Ibérica grácies, també, aun altre cirurgiá catalá, Salva-dor Cardenal. La máxima au-toritat en toxicologia a l'Euro-pa del segle XIX era un metged'origen menorquí, Mateu Or-fila. Un altre fet poc conegut ésque la vacuna contra Ia verolava entrar a Catalunya poc des-prés queJenner l'enllestís, grá-cies a un metge de Puigcerddque també va importar el pri-merfonendoscopi.

Aquestes i altres informa-cions conformen una nova sé-rie que inicia avui Preséncia ique arribará periddicament alslectors. La série comenga exa-minant I'obra de Jacmed'Agramont, un metge de Lleida que va redactarunRegimentper prevenir la pesta bubdnica.També s'exposará la histdriade Pere Virgili i Antoni de Gim-bernat, els dos cirurgians quevan modernitzar i dignificar elseu ofici fins a posar-lo al nivelld'altres paisos d'Europa.

Dins de Ia mateixa discipli-na, Salvador Cardenal va in-troduir l'antisépsia a les sales

d'ooeracions.I en el terreny farmacéu-tic, malgrat haver passatla Guerra Civil, la situa-ció científica de Catalu-

nya no era desastrosa deltot, com ho prova el fet que

un grup de metges dirigits peldoctor Pere González aconse-guissin produir penicil.lina al1944, molt poc després que hofessin els nord-americans.

22 . PRtSill(lA e Dor z7 oe ceNerr 2 DE FEBRER DEL 2or2

2l7r'

*st

. *

El bon lacmeLLUIS MART¡NEZ MARTINEZ

¡f\ t segle XIV, Europa va pas-

ñsar per la pitior crisi sanitá-ria de Ia seva histdria: la provo-

cada per la pesta bubdnica, tam-bé coneguda corrr a mort negra.Com que no h i hav ia n i h ig iene,ni vacunes, ni antibidtics, ni sé-rum, la mortaldatva ser especta-cular. La pesta va exterminar ei257o de Ia població. A Catalunyava ser pitior: la taxa va arribar al

Al segle XlV, lapesta bubÓnica vamatar 6 de cada10 catalans. ALleida van ¡ntentarpreven¡r-la ambun I l ibre únic

600/o. Perd a Groenlándia no esva salvar ni un veí. Ni un de sol.

Qué passava? Que l'aire s'ha-via corromput per culpa de laimmoralitat regnant i la infl uén-cia adversa dels astres. I l'airecorrupte, alhora, havia trastor-nat els humors de les persones.

Poc podia fer la ciéncia, com nofos donar consells per evitar quela podridura s'estengués més.

Per encárrec dels senyors

Gravat de la dansa macabra,que es van populari tzar durantles epidémies de pesta. / ARXrU

paers de Lleida, el metge Jacmed'Agramont, catedrdtic de l'Es-tudi General, va escriure un breuRegiment de presentació a epidé-mia o pestiléncia e mortaldats ambl'objecte de prevenir, en tot elque fos possible, les morts.

Jacme d'Agramont, possible-

ment perqué era un home influ-it per idees franciscanes, voliaque els seus consells fossin cone-guts per tots els veins, i per aixdva escriure el set-t Regiment no eneI llatí candnic/ com era costumllavors, sinó en catalá.

Malaltia de ratesLa pesta bubdnica es va propa-gar a Occident per primer cop através de la Mediterránia entreels anys 1348 i 1361. Erauna ma-laltia dels rosegadors que va pas-

sar a l ' home a t ravés de les p ica-

des de la puEaXenopsylla cheopis.Aquest génere de puEa parasi-

ta sobretot la rata negra (Rattus

rattus), que va entrar a Europa,procedent de l'Índia, amb elsvaixells dels soldats croats.

La malaltia es propagava ambmés facilitat a les ciutats i els mo-nestirs, on hi havia més pobla-

ció, i brutícia, que no a les petites

i aillades viles agrícoles.El bacteri causant de la malal-

tia es va arllar al segle XIX. Va serbatef at primer com a Pasteurellapestis i més tard com a Yersiniapestis, en honor al seu descobri-dor, Alexander Yersin.

Aquest microbi es multiplicarápidament a la sang, provoca

febre elevada i acaba causantuna septicémia o infecció gene-

ralitzada, sovint mortal.Una de les manifestacions ca-

ractedstiques de la infecció és lagran inflamació dels ganglis in-guinals i axil'lars, i d'aquí ve elnom de pesta bubdnica.

En la forma pneumdnica, elbacteri es transmet a través de lesgotetes que un malalt emet enparlar i estossegar. La terceta va-detat, la septicémica o fulmi-nant, afecta tot els drgans del cosi la pell de f infectat pren un co-lor negre-blavós, símptoma del

Drr, z7 ur cnn-nn,rr 2 DE FEBRIR lrir. 20r z ¡ PRfSftlOA . 23

pn:Ísos GATAIAIIS SEGLES DE SALUT

qual deriva el n om de black death

amb qué es coneixia la plaga alspaisos anglosaxons.

Sembla que el primer territori

de la Corona d'Aragó afectat per

la pesta va serMallorca, i que a fi-

nals de marg del 1348 la plaga ja

havia arribat a la ciutat d'Alcú-

dia, on Ia primera víctima regis-

trada va ser elveí Guillem Brassa.

A primers de maig, la infecció ja

matava a Barcelona-des d'on vapassar a l-leida i a Osca-, i Tarra-gona i Valdncia -des d'on es vapropagar cap a Terol.

AstrologiaLa causa oficial de la crisi sanitá-ria, segons el dictamen de la Fa-cultat de Medicina de París, vaser la triple conjunció de Saturn,Júpiter i Mart en el grau quaran-ta d'Aquari, ocorreguda el 20 demargdel 1348.

Perd com passava i passa ambtots els desastres, alguns van tro-bar rápidament una explicacióalternativa. Sense cap prova/ esva acusar els iueus de ser-ne elsresponsables. Molts van creureles acusacions. El maig del 1348,molt poc després de l'aparició dela pesta a Barcelona, el callva serassaltat.

Peró la pesta va tenir una im-portáncia histdrica perqué perprimer cop les autoritats vanprendre consciéncia que caliaadoptar mesures preventives, demanera que la crisi es pot consi-derar com un punt inicial de lahigienepública.

Així, amb motiu de l'epidémiadel 1348 es va institucionalitzarla quarantena, el primer meca-nisme totalment desenvolupatd'higiene pública. Venécia en vaser una ciutat pionera. El 30 demarg del 1348 es va crear en undels illots de la ciutat una

iunta encarregada de con-finar tots els vaixellsprocedents de locali-tats empestades.

Per restablir l 'equi-libri humoral, trencatper causa de la corrup-ció de l'aire, la Facultat deMedicina de ParÍs prohibia els

La caritatha mortAquella calamitat tambéva tenir una gran reper-cussió sobre l'ánim de lagent, que no guardavamemória de cap desgrá-cia semblant. En un estudiposterior, Guy de Chau-liac, metge del papa Cli-ment Vl, explica sobrel'arribada de la pesta aAvinyó, el 1348; "...esmorien les gents sense as-sisténcia de criats, i sensecapellans s'enterraven; elpare no visitava el fill, niels fills els pares; estava lacaritat morta i I'esperangaperduda". "La caritat -va

reblar- ha mort."

aliments freds, humits i aquo-sos, com ara el peix. Els metgesitalians tecomanaven serenitat,un consell difícil de seguir quantothom mor al voltant d'un. Enalguns llocs, per evitar Ia desmo-rulltzació, es va prohibir que lescampanes toquessin a mort. ASiena, només les vídues podienportar dol. Per purificar l'aire, alsBalcans es recomanavaposar ga-lledes amb llet fresca als dormi-toris.

Es receptaven purgues, com-preses calentes i pocions quecontenien espécies i pols de ma-ragdes i perles. El metge occitaGuy de Chauliac va salvar el pa-pa aillant-lo totalment, sense re-bre visites, en una habitació oncremaven dos focs.

Diverses persones van rebrel'encárrec d'estudiar una plagad'una capacitat destructiva fins

que estava casat amb una donaanomenada na Ysabel. El matri-moni vivia al caner de Madrona-situata Ia Pobla de Cappont, unraval de Ia ciutat del marge es-querre del Segre* i almenys vantenfu un fill. Aquest carrer ja noexisteix.

Gairebé no sabem res de la for-mació médica de Jacme d'Agra-mont ni on va fer els estudis enArts i Medicina fins a obtenir elmáxim grau académic -el demestre- en els dos camps. Tam-poc hi ha gaire informació sobrela seva carrera acad¿mica.

Per encárrec de la Prohomeniade la Salut de la ciutat va escriureel seu famós R egiment adregat als"honrats discrets Senyors Paherse conseyll de la Ciutat de Leyda".

Aquest tractat és el primer es-tudi epidemioldgic dels PaisosCatalans i de la resta de la Penín-

X-xx xxxwwax *xx Xx pmx&{e3 s&W&w&Wmríxx, w6& s*y &m *rXpXxx *xxxx$xxxxcX*

s

aXw rn, Jupiter i MartKxxXgx'xrxww sXx¡Xm€s, SKr wxrñ&mr &x

xxrmXXXxxeX&, xxs WrxxXx&kXm &x,xffitI {xaxex3g3{xxx*e &€}s&ee*$x$& xx e Kmer&

llavors desconeguda. ACatalunya ho va fer Jac-me d'Agramont, al costat

del qual s'han de posar elsestudis de Gentile da Foli-

gno, Alfons de Cdrdova, Ibn-Hatima d'Almeria i Ibn-Alhatib

i al-Saquri de Granada.

La vida d'AgramontSón molt poques les dades bio-gráfiques que tenim de Jacmed'Agramont. Sabem, com ellmateix explica, que va néixer aLleida i que va ser metge i cate-dratic de l'Estudi General de laciutat des d'almenys el curs

1343-44. És possible que la sevafamíIia provingués d'Occitá-nia. Alguns historiadors opi-nen que potser havia adoptatels ordes menors del clergat i

sula Ibérica. Jacme d'Agramontva enllestir el seu Regiment la vi-gília de sant Marc (24 d'abril) del'any 1348, perd quan la plaga vaafectar la ciutat de Lleida va seruna de les primeres víctimes, iaque va mori¡ segons sembla,abans del 18 de juliol del 1349.

Aquesta és una obra de divul-gació médica. El metge catalá vafer un important esforg per di-fondremés enllá dels límits d'uncercle d'iniciats un saber médicnou. Per aixó va utilitzar el catalii un estil senzill i directe. Hi vaposar proverbis i quan no teniaaltre remei que escriure un ter-me técnic procurava explicar-lo.EII mateix va escriure que escri-via aquell Regiment "a profit delpoble". És a dir, que era un docu-ment d'utilitat pública i es pot

24 . PRES[ilClA ¡ Dor z7 oo c¡Nsr AL z DE TEBRER DEL zor Z

#r'1...j.'.'.'.ta:ffi.\,, -*'- ''*"u.& :w

''.."1;".',";.,--ii::.\l.'.,.--..*".^:.-^;..1..' l '**-\:. ' . .

. , , . . . , , . , , * . . . " * i t * " *. i " i r i l ! , .

" ¡ ' . : , . : . , * , : j 3 ; :. ' : . 1 ' ] ,

Págines del l l ibre de lacmed'Agramont. Gran EnciclopédiaCatalana va editar un facsímild'aquesta obra capital de lahistória de la sanitat deCatalunya / ARXIU

Gran Enciclopédia Catalana va

reeditar aquest llibre en formatde facsímil.

Jacme d 'Agramont de termina

al seu llibre que la pesta es propa-ga de tres maneres: pei veinatgede les regions, per consumir elsaliments d'una regió on hi havia

la plaga i per la circulació delsvents calents i humits, que erenla causa de la putrefacció.

Sí, perd qué provocava la pes-

ta? En aixd, Jacme d'Agramontno es diferencia de l'opinió mé-dica general. Per al metge lleida-

tá, hi va haver un canvi qualita-

tiu de l'ai¡e per diverses causes:

Ia conjunció astrai, I'acció depersones malvades que emmet-zinaven els aliments, la putre-

facció de l'aire per culpa dels ca-dávers i les aigües embassades...

PrevencióLa importáncia dei tractat delmetge de Lleida és que, ja al segleXIV, dóna una gran importáncia

a les mesures preventives. Així,

recomana beure i menjar com

menys millor, purgar el cos,prendre vinagre, consumir ta-ronges i llimones i abstenir-se demenjar carns humides (ánecs,

oques, etcétera) i peixos que fes-

sin mala olor.

A més, suggereix a les autori-

tats que no es matin animals als

carrers de la ciutat ni s'abando-nin les seves vísceres o restes

d'hortalisses, ja que podreixen

l'aire. Toti que el raonamentqueporta a donar aquells consells ésinexacte, l'aplicació d'aquestesnormes higidniques va salvar vi-

des. L'abséncia de residus evita-va Ia proliferació de les rates.

Els paers de la ciutat devienacollir el Regiment de Jacmed'Agramont amb gran entusias-me perd amb gasiveria. La viuda,na Ysabel, va haver d'insistir per

rebre la compensació, que es vapostergar dos anys, i a més va ha-ver de litigar per conservar el do-miciii familiar.

".;,.'li"

t t "

" . r r ,

' * = , . ' .

t : t - ' . . . - , ' { ' * * i i

r :c' '

,... ,.- ' -

". " ' .. *.1

-'= *. t*. . . ' . ' ' . i ' l . : ' . , : : . . . " - - .* . -" :^-* l ' . . . ""

,;",-*,0"'1,::::",1':l$* ,i, , ' '" ' '"- . ' -

, ! ¡ , q j r ¡ : 1

1909 per Enric Arderiu i Valls, ar-xiver municipal de Lleida, con-fós entre altres papers, i el va pu-

blicar el mateix any al Butlletídel Centre Excursionista de laciutat. Durant anys, el llibre vaser ignorat a l'Espanya oficial,perqué l'existéncia d'una tradi-ció sanitdria en una llengua dife-rent de l'espanyola resultavapertorbadora. Tres grans estu-diosos de l 'obra són Luis CarcíaBallester, Joan Arrizabalaga iFrancisco José Cremades. La

1 . . . . - " :

, , ü$-': '

r : :a.+,¡ . . r , ! i : , . ! l . ] . io f * . ."

_ . ] 1 i , . i i " . " , = , , . . . , * * . r . " r r * a - . ,

. "ll' , .;1." ", '.. :*" l. ' i, , , " l. . :il;;';'-.5.=""'"'" ;\; ,:,"::l::;:

' -o't"*t"

,*u*-..o.¡"*;.'j:'iié'.+¡'"

considerar un valuós precedent

de la ciéncia de la higiene pre-ventiva.

E\ Regíment de Jacme d'Agra-mont, pel qual aquest metge hapassat a Ia histdria de la medici-na, consisteix en 14 fulls sensenumerar esc¡its en planes a duescolumnes de 39 a 34 ratlles.

L'arxiu parroquial de SantaMaria de Verdú (Segarra) conser-va un manuscrit que segura-ment és una cdpia de l'original,feta al 1387. Va ser descobert al

l )n- z7 or crNrnar 2 DE FEBRER DEL 20rz . PRlSt l l ( lA ' 25