NPQ 457 • quart trimestre 2011 17

col·laboracions

PALÍNDROMS, BIFRONTS I CAPICUESJoan Astor

L’últim 11 de setembre, a més detotes les reivindicacions de cairecultural, social i polític, va donar aconèixer un concepte que abansd’aquest dia moltes persones igno-raven: el concepte de palíndrom, iaixò com a conseqüència de la uti-lització, per part d’en Màrius Serraal final del seu parlament, de la fra-se palindròmica «català, a l’atac!».

No ens ha de sorprendre, però,aquest acabament. Una vegada, enser preguntat sobre quin enigma del’antiguitat l’havia captivat més, laresposta d’en Màrius fou: «Des desempre, m’ha fascinat el palíndromper la seva simètrica bellesa. En ge-neral, diria que és l’artefacte verbalmés captivador, tot i que, en princi-pi, no sigui un enigma pròpiamentdit, atès que no oculta res.»

PALÍNDROMS

Un palíndrom –del grec p.lin,endarrere, en sentit invers, i dr¸moV,cursa, recorregut–, és un mot o unafrase on l’ordre de les lletres és elmateix llegit d’esquerra a dreta quede dreta a esquerra, com en l’ex-pressió abans esmentada: «català,a l’atac!». Es coneix també com ca-picua, si bé aquesta denominaciós’utilitza més per als números quecompleixen la mateixa condició.

Els palíndroms també estan rela-cionats amb la música i amb la ge-nètica. Els palíndroms musicals sónfragments que es poden llegir tantd’esquerra a dreta com a l’inrevés,un recurs molt aplicat al món de lamúsica. En genètica, s’anomena pa-líndrom una seqüència d’ADN quees pot llegir en les dues direccions.

Història

Els palíndroms es remunten al-menys a l’any 79 dC, com ho de-mostra el grafit amb la frase llatina:«Sator arepo tenet opera rotas», tro-bat a Herculà, ciutat de la Campà-nia situada al peu del Vesuvi que vaquedar soterrada sota la lava i lescendres per l’erupció del volcà el dia24 d’agost de l’any 79.

Aquest palíndrom és notable pelfet que també es reprodueix si esforma una paraula amb les primereslletres de les cinc paraules originals,una segona paraula amb les sego-nes lletres, una tercera paraula ambles terceres lletres, i així successiva-ment. Per tant, les cinc paraules espoden organitzar en cinc línies, for-mant un quadrat que es llegeix dequatre formes diferents: horitzontalo vertical, de dalt a l’esquerra a baixa la dreta, o de baix a la dreta a dalta l’esquerra, tal com podem veure ala fotografia adjunta.

Pel que fa al significat d’aquestpalíndrom, es fa difícil la seva tra-ducció; una possible interpretacióes: «Arepo, el sembrador, mantéamb destresa les rodes».

Hi ha un palíndrom hebreu ambaquestes propietats degut al poeta iintel·lectual sefardita Abraham benMeir ibn Ezra (Tudela 1089 - Cala-horra c. 1164).

També trobem palíndroms deconsiderable complexitat en algunspoemes sànscrits i tàmils.

Actualment podem trobar a inter-net milers de palíndroms en un muntd’idiomes diferents... i també infor-

mació d’un club: el 1987 va néixer aBarcelona el Club Palindromista In-ternacional, dedicat a l’estudi, debati divulgació de tot el relacionat ambels palíndroms (http://cpalindromistai.blogspot.com/). Una vegadamés la xarxa se’ns mostra plena desorpreses.

Palíndroms en català

Vegem alguns mots palindròmicscatalans: allà, anilina, Anna, ara,bob, cec, coc, cuc, etè, gag, mim,mínim, nan, nen, nin, Pep, pop, ra-dar, rallar, rar, rasar, remer, rossor,selles, seves, sis, tot.

Pel que fa als palíndroms cata-lans pròpiament dits, és a dir, a lesfrases palindròmiques, us sembla-ria exagerat parlar de centenars? Sianeu al lloc web http://www.albaiges.com/cpi/l ibrospalindromia/6229palindroms.htm en trobareuquasi set mil, alguns de molt sofisti-cats. Molt interessant és tambél’obra Breve historia de la palindro-mía catalana, de Jesús Lladó i PereRuiz (http://www.albaiges.com/cpi/icpi/brevehistoriapalindromiacatalana.htm).

18 NPQ 457 • quart trimestre 2011

col·laboracions

Tot seguit s’exposa una petitamostra de palíndroms en català:

• A Camarasa, l’Amat ama la Saramaca (Carles Mani Barneda).

• A casa cal refer la casaca (CarlesMani Barneda).

• A Dénia ve l’Eva i neda (CarlesMani Barneda).

• A Gavà la gent nega la vaga(Ramon Giné Farré).

• A lloar a Déu, que darà olla(Gabriel Brusi Puig).

• A massissa massa, massissa mà(Alexandre Beltran Tasssis).

• A Roman el Tirol florit l’enamora(Jesús Lladó Parellada).

• A treballar allà, Berta! (RamonGiné Farré).

• Allà, per ara, per paga prepara-ré palla (Carles Mani Barneda).

• Allí, tieta Mercè, faci cafè, crema,te i til·la (Carles Mani Barneda).

• Anima’t, no contamina (Ale-xandre Beltran Tasssis).

• Ara fer té et refarà.

• Argentina, la lluna anul·la la nitnegra (Carles Mani Barneda,musicat per Llorenç Balsach).

• Català, ara a l’atac! (Gabriel Bru-si Puig).

• Cita-la ara a l’àtic (Ramon GinéFarré).

• És pacífica? Pse...! (Ramon GinéFarré).

• I ara calla, carai! (Alexandre Bel-tran Tasssis).

• L’avi la veu que val... i val!(Gabriel Brusi Puig).

• La Sara no diu qui donarà sal(Ramon Giné Farré).

• Lúcid, irònic i no ridícul (Ale-xandre Beltran Tasssis).

• Margarita tira gram (popular).

• No sap pas on! (Ramon GinéFarré).

• Rita, prepara’t ara per patir(Alexandre Beltran Tasssis).

• Se n’és o no se n’és (Jesús LladóParellada).

• Senén té sis nens i set nenes(Carles Mani Barneda).

• Si no dóna, no donis (Antoni LlullMartí).

• Tip, el pastor, ara farà rots a plepit (Carles Mani Barneda).

• Tu mai rebis nu un siberià mut(Francesc Capdevila Bassols).

• Un poll, nu tot, ací pica tot un llopnu (Carles Mani Barneda).

• Xiu! xiu! Mmmmm... uix!, uix!(Ramon Giné Farré).

Palíndroms en altres llengües

Tot seguit es mostren uns quantspalíndroms, alguns d’ells molt cone-guts, en altres llengües.

• Anglès: A man, a plan, a canal:Panama! (un home, un pla, uncanal: Panamà!). Epitafi delconstructor del canal de Panamà.

Madam, I’m Adam (senyora, sócl’Adam, una tradicional presen-tació d’Adam a Eva). Aquest pa-líndrom surt a la novel·la Ulyssesde James Joyce.

Madam, in Eden I’m Adam (se-nyora, a l’Edèn jo sóc l’Adam).Ingeniosa ampliació del palín-drom anterior.

• Castellà: ¿Acaso hubo búhosacá? (Juan Filloy).

Adán no cede con Eva, y Yavéno cede con nada.

Dábale arroz a la zorra el abad.

Sé verla al revés.

• Croat: Ana voli Milovana (l’Annaestima en Milovan).

• Danès: Du er Freud (tu etsFreud).

• Euskera: Ze nekeza inori ateairekitzea eztikeria eta ironia ze-kenez (què pesat és obrir-li laporta a algú amb adulació i ava-riciosa ironia).

• Finès: Saippuakauppias (vene-dor de sabó). Aquesta és una deles paraules palindròmiques co-negudes més llarga.

• Francès: Ésope reste ici et serepose (Esop es queda aquí idescansa).

• Gallec: A torre da derrota (la tor-re de la derrota).

• Grec: N¡yon anomhmata, mhm¸nan ¸yin (renteu els vostrespecats, no només la vostra cara).Aquest palíndrom, creat per l’em-perador bizantí Lleó VI, apareixa moltes piques baptismals d’es-glésies europees.

• Llatí: In girum imus nocte et con-sumimur igni (donem voltes enla nit i som consumits pel foc).Segons uns, una endevinalla lasolució de la qual era torxa; se-gons altres, una descripció delvol de les arnes de nit, i tambédels dimonis.

Roma tibi subito motibus ibitamor (de Roma et vindrà desobte un amor apassionat).Aquest palíndrom s’atribueix aQuintilià.

NPQ 457 • quart trimestre 2011 19

col·laboracions

• Mapudungun o araucà: Neuquén(puixant).

• Noruec: Agnes i senga (l’Agnèsal llit).

• Portuguès: Anotaram a data damaratona (anotaren la data de lamarató).

Algunes curiositats sobre elspalíndroms

L’escriptor i advocat argentí JuanFilloy (Córdoba 1894-2000) fou unprofessional dels palíndroms; ha-vent-ne publicat més de 8.000, al-guns dels quals són petits diàlegs,relats, poemes, etc., es pot consi-derar un dels autors més prolíficsde palíndroms en castellà.

Víctor Carbajo (Madrid 1970) ésmúsic, compositor i gran afeccionatals palíndroms, autor d’un veritablemegapalíndrom. De fet es tractad’una llista palindròmica de parau-les en castellà:

Amor, bobo, lesas, atarazó, ber-lina, ídem, laca, amoneda, robla,alier, aranas... sanará, reíla, albor,adenoma, acal, medianil, rebozará,tasase, lobo, broma.

Però, el més interessant i extra-ordinari d’aquest megapalíndrom ésla seva magnitud: consta de 22.132paraules diferents de 4 a 15 lletres,amb un total de 140.721 lletres.Aquí es mostra només el comen-çament i el final; el podeu trobarcomplet en format pdf al web http://www.carbajo.net/pdf/varios/carbajo-megapalindromo.pdf.

Com a curiositat cal citar tambél’existència de noms propis palin-dròmics, és a dir, persones ambnom i cognom palindròmics. Perexemple:

• Revilo P. Oliver (Corpus Christi,Texas 1908 - Urbana, Illinois1994). Professor de filologia clàs-sica a la Universitat de Illinois.

• Robert Trebor (Philadelphia1953). Actor de cinema que esva canviar el seu nom vertader,Robert Schenkman, per un depalindròmic.

• Sara Baras (San Fernando, Ca-dis 1972). Ballarina i coreògrafade ball flamenc.

• Steve Evets (Salford, Lancashi-re, Anglaterra 1960). Actor decinema.

BIFRONTS O FALSOSPALÍNDROMS

S’anomena bifront o fals palín-drom el conjunt de dues paraulesque són palíndroms entre elles, perexemple «Roma» i «amor». Sis’uneixen les dues paraules per unmot palindròmic s’obté, per tant, unpalíndrom: «Roma tot amor».

Altres falsos palíndroms en ca-talà són: adob i boda, allò i olla, ami-na i ànima, animal i làmina, àpat itapa, broc i corb, coll i lloc, cos i soc,mar i ram, moll i llom, mos i som.

CAPICUES

Un capicua o nombre palindrò-mic és un nombre que no s’alteraposant la primera xifra en l’últim lloc,la segona en el penúltim, i així suc-cesivament, és a dir, un nombre queno varia en invertir les seves xifres.Per extensió, també se’n diu capi-cua qualsevol bitllet de la rifa, d’au-tobús, etc., el nombre del qual ésun capicua; així podem parlar de«fer col·lecció de capicues».

L’origen del mot capicua, de l’ex-pressió catalana «cap i cua», i utilit-zada també en castellà (capicúa) iportuguès (capicua), és del segleXIX a Barcelona, probablement apartir d’una jugada de dòmino en laque es guanya la partida col·locantl’última fitxa en qualsevol dels dosextrems.

Pica baptismal de l’església de St. Et-helburga’s a Londres amb la inscripciópalindròmica: N¡yon anomhmata, mhm¸nan ¸yin (renteu els vostres pecats,no només la vostra cara).

L’atractiu dels nombres capicu-es fa que se’ls hi suposi que portenbona sort, i són buscats pels col·lec-cionistes de bitllets de tot tipus.

Algunes curiositats sobre elscapicues

L’últim any capicua va ser el2002. El proper serà el 2112.

El que una data sigui o no capi-cua depèn de la manera com s’es-crigui. Amb el format dd-mm-aaaa,l’últim dia capicua va ser l’11-02-2011, i el proper serà el 21-02-2012.

Si a un nombre natural se li sumael seu capicua, després de diferentspassos repetint el mateix procéss’obté un nombre capicua. Exem-ples:

• 35; 35 + 53 = 88.

• 96; 96 + 69 = 165; 165 + 561 =726; 726 + 627 = 1353; 1353 +3531 = 4884.

• 89; després de 24 passos s’arri-ba al capicua 8813200023188. ☯