[Escriba aquí] [Escriba aquí] [Escriba aquí]

Unitat d’Igualtat de Presidència

PAPERS DE DONES NÚMERO 4, DESEMBRE 2018

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 1 | 47

Tanquem 2018 amb aquest quart número de Papers de Dones, i comencem amb les

NOVETATS BIBILOGRÀFIQUES, en les quals segur trobareu bones idees per a regalar en

aquestes dates nadalenques, especialment pensades per a xiquetes i xiquets. Vaja per

davant el nostre agraïment a Consol Payá Amat, responsable de la Biblioteca de la Dona

a Alacant, que ha realitzat la selecció dels llibres recomanats.

Seguim amb algunes qüestions per al debat. No es tracta de derrotar a cap enemic, sinó

de contribuir a formar una opinió, la qual cosa moltes vegades exigeix reflexió i esforç.

En l'apartat BONES PRÀCTIQUES, destaquem algunes consolidades i alguna altra en

preparació. També volem recordar premis recents amb nom de dona i, especialment, la

iniciativa de l'Institut de la Dona de publicar una guia per a donar a conéixer a les 6

senadores i 21 diputades constituents en el procés d'elaboració de la Constitució

espanyola. No deixeu de veure el documental: és una manera de retre'ls homenatge.

En el RESCAT DE DONES, ens detindrem en algunes que han aconseguit trencar, per fi,

sostres de cristall en institucions internacionals; en dones que amb el seu treball

rescaten a altres dones oblidades, en dones pioneres en l’Antàrtida i en el moviment

cooperatiu en la Comunitat Valenciana.

Per al VOCABULARI D’IGUALTAT, aquesta vegada hem acudit a la Universitat de València.

Es tracta de diferenciar les possibles formes de discriminació, o l'existència d'un model

d'igualtat en femení i en masculí.

Finalment, en AGENDA s'han inclòs algunes propostes amb protagonisme femení per a

gaudir aquest Nadal i també més endavant.

Aquest és un resum, molt breu, del que trobareu en les següents pàgines, però abans

de concloure volem agrair especialment el treball i dedicació de la nostra companya

Pepa Bertolín, que segur que continuarà col·laborant amb Papers de Dones, ara des del

Servei de Coordinació de les Unitats d'Igualtat.

I, per descomptat, us agraïm també les sol·licituds de subscripció. Rebre per correu

electrònic Papers de Dones és molt senzill: n'hi ha prou amb punxar en aquest ENLLAÇ i

seguir les indicacions que recull la web de Presidència.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 2 | 47

Ja sabeu que tots els apartats de “Papers” estan oberts als suggeriments que ens arriben

a través del contacte de la Unitat d'Igualtat, que apareix en aqueixa mateixa pàgina web.

Només ens queda desitjar un Bon Nadal, gaudint de la família, de l'amistat o de la senzilla felicitat de tenir temps per davant.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 3 | 47

Bibliografia recomanada i més

INFORME DEL FONS MONETARI INTERNACIONAL: “Els beneficis econòmics de la inclusió de gènere: nous mecanismes, noves evidències”

Aquest Informe del Fons Monetari Internacional (FMI), signat per sis economistes, totes

elles dones, conclou que la digitalització destruirà més de 180 milions de llocs de treball

ocupats per dones.

Les investigadores estimen que en 30 països -els 28 de l'OCDE, Xipre i Singapur- hi ha

uns 26 milions de dones els treballs de les quals estan amenaçats per la tecnologia en

les dues pròximes dècades. Són treballs amb una probabilitat d’automatització superior

al 70%. Extrapolant aquestes dades, les autores arriben a la conclusió que a tot el món

hi haurà 180 milions de dones afectades.

Així, avancen que l'11% de les treballadores corren el risc de perdre el seu treball per les

màquines, mentre que en el cas dels homes la probabilitat és el 9%. No obstant això,

com hi ha més homes ocupats que dones, la xifra absoluta dels llocs de treball ocupats

per homes que perillen a causa de l'automatització és lleugerament major que en el cas

de les dones.

Els riscos no són iguals per a totes. Afecten, sobretot, a les dones que treballen en llocs

poc qualificats en el comerç minorista, oficines o serveis. Les raons semblen clares: les

dones solen tenir ocupacions més rutinàries, amb independència del sector i el treball.

I són precisament aquestes tasques les més amenaçades per les noves tecnologies. És a

dir: la diferència de gènere no s'explica tant perquè van a desaparèixer més llocs a les

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 4 | 47

fàbriques, en l'agricultura o en el comerç, sinó perquè dins de tots aquests sectors el

personal que s'ocupa de tasques menys especialitzades és, en major proporció, femení.

Per exemple, l'informe apunta que el comerç minorista és un sector exposat a un fort

risc de mecanització. No obstant això, dins d'aquest sector, les dones realitzen menys

tasques abstractes i de gestió que els homes, que solen ocupar els llocs de decisió.

Aquests llocs de treball estan més protegits que, per exemple, els dedicats a cobrar en

una caixa registradora.

D'altra banda, les expertes conclouen que la transformació digital aportarà més

flexibilitat en el lloc de treball, la qual cosa beneficiarà a les dones. Però trencar el sostre

de cristall serà crucial, ja que la infrarepresentació de les dones en càrrecs professionals

i de gestió les col·loca en una especial situació de risc.

SABER-NE MÉS

ACCEDIR A L’INFORME

VALEROSAS. Volums 1 i 2

Els llibres Valerosas 1 i Valerosas 2, són dos textos escrits i il·lustrats per Pénélope

Bagieu, que va publicar Dibbuks l'any passat.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 5 | 47

Bagieu ens retrata a científiques, actrius, metgesses…fins a una emperadriu xinesa. Els

seus protagonistes són un total de 30 dones amb vides suggeridores perquè, fins i tot

en les pitjors circumstàncies, han lluitat per realitzar el seu projecte vital i han aconseguit

ser pioneres en diferents camps del coneixement, transformar parcel·les de la societat

o, simplement, viure com van voler.

Al principi, Valerosas va ser publicat “on line” en la pàgina del periòdic francès Le Monde

i, com veureu, el seu contingut enllaça perfectament amb la secció que Papers de Dones

dedica al RESCAT DE DONES.

Si voleu saber més sobre Valerosas, podeu punxar ACÍ.

CIENTÍFICAS, de Jorge Bolívar

Una cerca ràpida en internet sobre qui han realitzat les aportacions més importants al

món de la ciència llança com a resultat, entre altres, els noms de Galileu Galilei, Albert

Einstein, Isaac Newton, Charles Darwin, Stephen Hawking i Alexander Fleming. Una de

les poques dones que apareix és Marie Curie, la física i química que va descobrir la

radiació i va contribuir a la seua aplicació en el camp dels raigs X.

Però algú sap que va ser una matemàtica qui va aclarir els aspectes més estranys de la

relativitat d'Einstein?, o que va ser una bioquímica, i no els dos homes que van guanyar

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 6 | 47

el Premi Nobel, qui va explicar el codi genètic però li van robar els resultats dels seus

experiments?, o que el primer programa informàtic va ser escrit per una dona, Ada

Lovelace, la filla de Lord Byron, un segle abans que existiren els ordinadors?

Aquest llibre, editat per Almuzara, està escrit d’una forma accessible, recorre la vida

d'algunes dones que van ser claus per a l'avanç de la ciència: Hipatia d'Alexandria,

Sophie Germain, Ada Lovelace, Henrietta Swan Leavitt, Emmy Noether, Marie Curie,

Rosalind Franklin, Chien-Shiung Wu, Vera Rubin, Margarita Salas... fins a constituir una

desconeguda història de la ciència on es restitueix, en part, la vertadera aportació

femenina al coneixement.

El seu autor, Jorge Bolívar, és biòleg, historiador i periodista. S'ha especialitzat en

Història de la Ciència i ha obtingut, entre altres guardons, el Premi Andalusia de

Periodisme, el Premi Màster Europeu de Periodisme Científic i el Premi UNICEF de

Nacions Unides a la Millor Labor de Divulgació. Sobre aquest llibre ha dit: «Res

m'agradaria més que uns pares regalaren aquest llibre als seus fills o filles adolescents,

potser la seua lectura els anima a seguir el camí de la ciència. La intel·ligència femenina

ens fa molta falta i totes les neurones compten.»

SER MUJER NEGRA EN ESPAÑA, de Desirée Bela-Lobedde

Un llibre necessari per a entendre el racisme i, sobretot, per a evitar-lo. En aquesta

espècie de llibre de memòries, l'activista afroespañola Desirée Bela-Lobedde explica

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 7 | 47

com és viure sent dona i negra a Espanya, com és sentir-se sempre diferent i com és ser

testimoni del racisme que encara existeix en aquest país, on tantes vegades des de la

infantesa ha hagut de contestar preguntes del tipus m'ensenyes els teus papers?, d'on

és una bellesa tan exòtica com tu?, és veritat això que les dones negres sou unes feres

en el llit?, quant temps portes ací?, per què parles tan bé espanyol?, ja has anat al teu

país?…

Al fil del llibre que us recomanem, no hi ha dubte que el lloc de naixement, igual que el

nostre sexe, condicionen el que ens ocorre al llarg de la nostra vida. Des de la forma de

pensar fins als nostres actes i, per descomptat, les nostres experiències.

Vols saber com seria la teua vida si fores una dona nigeriana?

Fes aquest d’ACNUR, la Agència de l’ONU per als Refugiats (i refugiades, és clar).

LAS CARTAS DE ELENA FRANCIS, una obra d’Armand Balsebre i Rosario Fontova

“Benvolguda amiga: Els homes són proclius a l'adulteri...” Això deia Elena Francis.

Aquest llibre ens ajudarà a reflexionar sobre la vida íntima i la més quotidiana de les

nostres mares i àvies, a les quals el programa proposava el model d'abnegació,

sofriment, dedicació a la llar i a la salvaguarda de la unitat familiar, a costa del que fora:

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 8 | 47

infidelitats, alcoholisme, violència de gènere… Sols l'home podia saltar-se totes les

regles del contracte matrimonial.

Escolta una entrevista radiofònica per a conéixer millor el que hi havia darrere del

consultori.

ERA UNA VEGADA: CONTES PER A XIQUETS COM A REGAL DEL PARE NOEL I DELS REIS

LA SELECCIÓ DE LITERATURA INFANTIL QUE ENS HAN ENVIAT DES DE LA BIBLIOTECA DE LA DONA D’ALACANT

A partir dels 4 anys i fins a l'infinit …

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 9 | 47

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 10 | 47

- Cano, Sara. El futuro es femenino: cuentos para que juntas cambiemos el mundo. Barcelona, Nube de tinta, 2018

- Díaz Reguera, Raquel. ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa? Barcelona, Thule, 2016

- Díaz Reguera, Raquel. Yo voy conmigo. Barcelona, Thule, 2016

- Jeffers, Oliver y Sam Winston. La nena dels llibres. Algemesí, Andana, 2016 (en valencià i castellà)

- Giménez, Teresa. Los principes azules destiñen. Barcelona, Beascoa, 2008

- Poquet, Vicent [et al.]La perruca de Luca. Alacant, Grupo La Naturadora, 2013 (valencià i castellà)

-Turín, Adela. Arturo y Clementina. Pontevedra, Kalandraka, 2016

- Mebes, Marion. Ni un besito a la fuerza. Bilbao, Maite Canal, 1998

- Otero Gutiérrez, Gemma. Lalo, el príncipe rosa. València, Ediciones 96, 2018

- Otero Gutiérrez, Gemma. Superlola. València, Ediciones 96, 2018

A partir dels 8 anys i fins a l'infinit:

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 11 | 47

Liao, Jimmy. No soy perfecta. Albolote, Bárbara Fiore, 2017

- López Salamero, Nunila. La cenicienta que no quería comer perdices. Barcelona, Nido de boas, 2009

Biografies il·lustrades:

Les coneixes? Són dones per a poder aprendre i identificar-se amb elles, que mereixen

ser referents de xiquetes i xiquets, dones que han d'ocupar el seu lloc visible en la

Història, que no han de ser oblidades:

A partir dels 7 anys:

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 12 | 47

- Antolín, Luisa. Juan Manuel Santomé. Maruja Mallo: caracola con alas. Madrid, Hotelpapel, 2014

- Favilli, Elena i Francesa Cavallo. Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes: 100 historias de mujeres extraordinarias. Barcelona, Destino, 2018.

- Gil Casanova, Sara. Las astrónomas, chicas estrella. Madrid. Ediciones el Rompecabezas, 2009.

- Rivera de la Cruz, Marta. Ellas hicieron historia: mujeres admirables. Madrid, Anaya, 2017.

- Sánchez Vergara, M.ª Isabel i Alessandra De Cristofaro. Dian Fossey. Barcelona, Alba, 2017

- Sánchez Vergara, M.ª Isabel i Amaia Arrizola. Audrey Hepburn. Barcelona, Alba, 2018

- Sánchez Vergara, M.ª Isabel i Ana Albero. Coco Chanel. Barcelona, Alba, 2017

- Sánchez Vergara, M.ª Isabel i Frau Isa. Marie Curie. Barcelona, Alba, 2018

- Sánchez Vergara, M.ª Isabel i Gee Fan eng. Frida Khalo. Barcelona, Alba, 2018

- Sánchez Vergara, M.ª Isabel i Mariadiamantes. Amelia Earthart. Barcelona, Alba, 2018

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 13 | 47

I a partir dels 12 anys:

- Ignotofsky, Rachel. Mujeres de ciencia: 50 intrépidas pioneras que cambiaron el

mundo. Madrid, Nórdica & Capitán Swing, 2017.

Tots aquests llibres els pots trobar en la Biblioteca de la Dona:

ALACANT Av. Oscar Esplá, 35 entresuelo Tel. 966 74 93 68 e-mail:biblioteca.dgmi_alic@gva.es

CASTELLÓ DE LA PLANA Av. Hermanos Bou, 81 Tel. 96 472 64 11

VALÈNCIA C/ Nàquera, 9 Tel. 96 386 95 95 e-mail:biblioteca.dgmi_val@gva.es

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 14 | 47

TEMES PER A REFLEXIONAR, TEMES PER A DEBATRE…

40 ANYS DE LA LEGALITZACIÓ DE LA PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA A

ESPANYA

El dia 7 d'octubre de 1978 es va legalitzar a Espanya la comercialització i ús de la píndola

anticonceptiva. Als Estats Units s'havia aprovat en 1960, convertint-se en el primer

mètode anticonceptiu "no barrera" i revolucionant l’anticoncepció, la qual cosa va

contribuir a l'anomenada revolució sexual durant les dues dècades següents.

A Espanya, «les dones tenien molts dubtes sobre com prendre-ho, però no preguntaven

per a no cridar l'atenció», recorda un farmacèutic...

HA DE PROHIBIR-SE LES CANÇONS MASCLISTES O N'HI HA PROU AMB CRITICAR-LES?

Si no es combat el masclisme en les cançons, molts dels joves acabaran normalitzant

conductes de desigualtat i domini de l'home sobre la dona que es repeteixen moltes

vegades en les seues lletres, alerten algunes organitzacions de dones.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 15 | 47

Per això, es valora la iniciativa de l'Institut Basc de la Dona (Emakunde) d'elaborar llistes

musicals de cançons per a evitar les que tenen lletres masclistes, i la del Cabildo de

Tenerife, de retirar una ajuda a un concert del cantant Maluma pel contingut de les

seues cançons.

Des de l'Institut de la Dona expliquen que "donada la influència de la música com a

instrument de socialització (sempre des del respecte a la llibertat d'expressió i creació),

algunes lletres poden constituir un reforç de les actituds masclistes que encara perduren

en la nostra cultura, sobretot entre els més joves".

Però què es pot fer perquè aquestes cançons deixen de “martellejar” els joves amb

missatges de domini i discriminatoris?

ÉS DISCRIMINATORI PER ALS HOMES QUE EL PERMÍS DE PATERNITAT SIGA MÉS CURT QUE EL DE MATERNITAT?

El Tribunal Constitucional no veu “discriminatori” que el permís de paternitat siga més

curt que el de maternitat.

La sentència assenyala que l'actual baixa es basa en protegir la salut de les dones després

de l'embaràs. La sentència arriba després de la denúncia d'un treballador que demanava

descansos iguals i intransferibles.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 16 | 47

Bones Pràctiques

EL NOBEL DE FÍSICA RECAU EN UNA DONA PER PRIMERA VEGADA EN 55 ANYS

La ciència és un dels camps en els quals la desigualtat es fa més evident: des de 1901 a

2017, només 48 dones han sigut guardonades amb un Nobel, en comparació amb els

892 homes.

Sense perdre de vista les dades globals, l'escassa representació femenina al llarg de la

seua història converteixen al Nobel de Física en el més desigual de tots aquests

guardons.

Per això, la canadenca Donna Strickland ha fet història en convertir-se en una de les

poquíssimes dones guardonades amb el Premi Nobel de Física, concretament tres:

Marie Curie, que va guanyar el premi en 1903, al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel,

pel descobriment de la radiació; Maria Goeppert-Mayer, en 1963, junt amb els

investigadors J. Hans D. Jensen i Eugene Paul Wigner, pels seus descobriments de

l'estructura del nucli atòmic; i finalment, Donna Strickland, que al costat d'Arthur Ashkin

i Gérard Mourou, ha sigut premiada per les seues invencions innovadores en el camp de

la física làser.

Concretament, Donna Strickland i Gérard Mourou han sigut els creadors dels polsos

làser més intensos i més ràpids de la història, que hui dia tenen múltiples aplicacions,

sobretot en cirurgies oculars, i es preveu que en el futur podria ser la base dels

acceleradors de partícules.

Com a sorprenent curiositat, quan el nom de Donna Strickland va ser anunciat per

l'Acadèmia Sueca, la seua pàgina no existia en Wikipedia. Va ser creada en aqueix mateix

moment.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 17 | 47

IDA VITALE GUANYA EL PREMI CERVANTES, LA CINQUENA DONA QUE REP EL

GUARDÓ

La 43a edició del Premi Miguel de Cervantes, el més rellevant de les lletres en espanyol,

que concedeix el Ministeri de Cultura, va recaure enguany en Ida Vitale (Montevideo,

1923), que se suma a María Zambrano (1988), Dulce María Loynaz (1992), Ana María

Matute (2010) i Elena Poniatowska (2013).

Va haver d'exiliar-se a Mèxic en 1974, quan la dictadura cívic-militar de l'Uruguai (1973-

1985). Va tornar a Montevideo en 1984, en plena transició democràtica, perquè, en les

seues pròpies paraules: "creiem que era la nostra obligació". Allí va romandre només un

parell d'anys i després va tornar a emigrar; aquesta vegada als Estats Units: "Aquells

anys van ser bastant catastròfics… La gent pensa que quan torna la democràcia tot

s'arregla en un dia. No, un país no és una tela". Al final dels anys huitanta es va instal·lar

a Austin, Texas. Allí va residir trenta anys fins que en 2016 va enviduar i va decidir

retornar a Montevideo. Aquest és un dels seus poemes:

Fortuna

Por años, disfrutar del error

y de su enmienda,

haber podido hablar, caminar libre,

no existir mutilada,

no entrar o sí en iglesias,

leer, oír la música querida,

ser en la noche un ser como en el día.

No ser casada en un negocio,

medida en cabras,

sufrir gobierno de parientes

o legal lapidación.

No desfilar ya nunca

y no admitir palabras

que pongan en la sangre

limaduras de hierro.

Descubrir por ti misma

otro ser no previsto

en el puente de la mirada.

Ser humano y mujer, ni más ni menos.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 18 | 47

13 DE LES 32 DISTINCIONS DELS PREMIS 9 D’OCTUBRE 2018 SÓN PER A DONES

Dels 32 premis atorgats enguany, 13 han sigut per a dones, 8 per a homes i 11 per a

entitats. El President de la Generalitat va dir que “aquest 9 d'octubre vol ser el nou 8 de

març”.

Les dones premiades van ser:

Alta Distinció de la Generalitat

CARMEN ALBORCH, Castelló de Rugat, 1947.

Va estudiar Dret a la Universitat de València, es va llicenciar en 1970 i es va doctorar

'cum laude' en 1973. En aquesta universitat, va exercir com a professora titular de Dret

Mercantil i més tard va ser directora del Departament de Dret Mercantil i primera dona

degana de la Facultat de Dret.

Pel que fa a la seua trajectòria política, va ser directora general de Cultura de la

Generalitat Valenciana i directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM); ministra

de Cultura entre 1993 i 1996, i durant la VII Legislatura, presidenta de la Comissió Mixta

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 19 | 47

dels Drets de la Dona i de la Igualtat d'Oportunitats en les Corts Generals. En 2008 va ser

elegida senadora per València, càrrec que va revalidar en les eleccions generals de 2011.

Va rebre nombrosos premis per la seua lluita per la igualtat entre dones i homes i ha

publicat diversos articles i llibres sobre cultura, política i feminisme.

“Fins a l'últim sospir lluitarem per un món millor”, deia Alborch aqueix dia. Fins a l'últim

sospir el seu compromís amb les dones i el feminisme, del qual va dir que “ha millorat la

vida de totes les ciutadanes i ciutadans; hauria de ser declarat patrimoni immaterial de

la humanitat. Jo ací ho deixe!”.

La resposta ciutadana, en forma de petició en Change.org., va ser molt ràpida. A més, la

portaveu del PSPV a l'Ajuntament de València i secretària general d'aquesta formació a

la ciutat va anunciar que els socialistes de la ciutat instaran al Govern d'Espanya per

iniciar els tràmits corresponents a l’hora de materialitzar aquesta proposta.

Carmen Alborch va morir pocs dies després de rebre el guardó, el 24 d'octubre. Com a

gest de reconeixement i homenatge, incorporem un vídeo amb el seu últim discurs:

Distinció de la Generalitat

ANABEL MEDINA, Torrent, 1982

Va començar a competir en el circuit professional des de 1998. Va obtenir la seua millor

classificació en la WTA, i es va situar com la número 16 del món en individuals, el 4 de

maig de 2009, i com la número 3 en dobles el 10 de novembre de 2008, amb la seua

participació en el Màster celebrat a Doha.

Ha guanyat diversos títols del circuit Challenger i del circuit professional WTA, tant en

individuals com en dobles. Va participar com a representant d’Espanya en els Jocs

Olímpics de Pequín 2008, on va obtenir la medalla de plata en el torneig de dobles

femení. Després de la seua retirada, va començar la seua carrera com a entrenadora.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 20 | 47

MAVI MESTRE, Oliva, 1956

Llicenciada en Psicologia, llicenciada en Ciències de l'Educació, doctora en Psicologia per

la Universitat de València i Catedràtica de Psicologia Bàsica en la Facultat de Psicologia

de la mateixa universitat.

És rectora de la Universitat de València (UV), càrrec del qual va prendre possessió el 10

d'abril de 2018, la qual cosa la va convertir en la primera dona que accedia a aquesta

responsabilitat en els més de 500 anys d'història de la institució.

Mavi Mestre ja havia ocupat diversos càrrecs en la gestió acadèmica abans de ser triada

rectora: entre ells, degana de la Facultat de Psicologia (2002-2006), vicerectora d'Estudis

(2006-2010) i vicerectora d'Ordenació Acadèmica, Professorat i Sostenibilitat (2010-

gener 2018).

EVA ALCÓN, Castelló de la Plana, 1963

Doctora en Filologia Anglesa per la Universitat de València, Eva Alcón és catedràtica de

la Universitat Jaume I, de Castelló des de 1993.

El 13 de juny de 2018 va prendre possessió com a rectora de la dita universitat, i es va

convertir així en la primera dona a ocupar aquest càrrec en les quasi tres dècades

d'història d'aquesta institució.

En la gestió universitària ha sigut directora de la titulació de Filologia Anglesa (1999-

2001), vicerectora d'Ordenació Acadèmica i Estudiants (2001-2006), i vicerectora de

Relacions Internacionals (2006-2010).

Distinció al Mèrit Cultural

MERXE BANYULS

Merxe Banyuls, al capdavant del grup “Els Pavesos”, va recórrer al final dels anys setanta

i principis dels anys huitanta, festivals, 'trobades' i 'aplecs'. També va col·laborar amb

Canal 9, on va presentar una sèrie protagonitzada per les bandes de música valenciana.

La seua última etapa professional es va desenvolupar en la Conselleria de Cultura i el

Consell Valencià de Cultura.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 21 | 47

FRANCISCA AGUIRRE, Alacant, 1930

Reconeguda poeta i narradora, filla del pintor Lorenzo Aguirre. A partir de 1971 va

treballar en l'Institut de Cultura Hispànica com a secretària de Luis Rosales. En 1998 rep

el premi “María Isabel Fernández Simal” per Pavana del desasosiego. En 2007 va guanyar

el “Premi València”, de la Institució Alfons el Magnànim, amb Nanas para dormir

desperdicios, que va ser publicat en aquesta mateixa editorial. Va rebre el Premi

Nacional de Poesia 2011 pel seu poemari História de una anatomia'(2010), un llibre amb

el qual ja va obtenir també el premi Miguel Hernández-Comunitat Valenciana, en 2010.

PAULA BONET, Vila-real, 1980

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (1998-2003), l'any

2002 va rebre la beca Promoe, per a completar els seus estudis en la Universitat Catòlica

de Santiago de Xile. En 2006 es va mudar a Nova York amb una beca de creació. Va

començar la seua carrera artística centrant-se en l'oli i el gravat (calcogràfic, litogràfic i

xilogràfic), però, a partir de 2009, va decidir centrar la seua carrera en la il·lustració. Ha

realitzat exposicions a Barcelona, Madrid, Porto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín,

Santiago de Xile, València, Miami i Mèxic.

Per cert, Paula Bonet és l'autora del cartell amb el qual l'Ajuntament de València felicita

el Nadal. El disseny representa la festa del Nadal com “una llum que abracem per a sortir

de les nostres rutines”.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 22 | 47

ISABEL MORANT, Almoines, 1947

Catedràtica emèrita de la Universitat de València, ha sigut professora del Departament

d'Història Moderna i va ser vicerectora d'Extensió Universitària entre 1984 i 1990. És

autora, entre altres, dels llibres Amor, matrimonio y familia: la construcción histórica de

la familia moderna (1998) i Discursos de la vida buena: matrimonio, mujer y sexualidad

en la literatura humanista (2002). Va ser membre del Consell Valencià de Cultura entre

2004 i 2011. Va rebre el primer premi de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la

Tecnologia (FECYT) a la Promoció de la Igualtat en el Coneixement.

Distinció al Mèrit Científic

GUILLERMINA LÓPEZ, República Dominicana, 1975

Va cursar estudis de biologia en la Universitat d'Alacant (juny 1997) i va realitzar el

doctorat en Neurociencias en l'Institut de Neurociencias de la Universitat Miguel

Hernández (2000), on dirigeix el grup "Desenvolupament, Plasticitat i Regeneració dels

Circuits Talamocorticales".

En 2017 va rebre el premi internacional Ibro-Kemali, per a investigadors i investigadores

menors de 45 anys. En el seu laboratori han constatat la importància del tàlem, una regió

del cervell que actua com a "controlador" de la informació per a compensar els dèficits

dels sentits durant el desenvolupament.

Distinció al Mèrit per accions a favor de la igualtat i per una societat inclusiva

ALEXANDRINA DA FONSECA MAIA, Lisboa, 1954

Presidenta de l'Associació de Dones Gitanes 'Arakerando' d'Alacant i membre de la

directiva de la Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana

(FAGA).

Ha coordinat i participat activament en congressos i seminaris sobre lideratge i dones

gitanes. Recentment en les I Jornades valencianes sobre feminisme romaní,

organitzades per la Generalitat Valenciana junt amb la Universitat d'Alacant (UA).

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 23 | 47

Distinció al Mèrit Esportiu

LOLA RIERA, València, 1991

Esportista amb un gran historial en competicions internacionals en la modalitat d'hoquei

herba, que inclou l'obtenció d'un diploma olímpic, amb el huité lloc en els Jocs Olímpics

de Rio 2016. En l'actualitat, compagina els seus estudis de Medicina amb els

entrenaments en l'equip SPV COMPLUTENSE i en la selecció espanyola d'Hoquei.

EMILIA GÓMEZ, Casinos, 1929

Pionera de la pilota femenina i coneguda com “Emi, la Raquetista”, Gómez va començar

a entrenar als 14 anys a València, va viatjar a Barcelona i d'ací a frontons de Madrid o

Mèxic. Va jugar durant més de 30 anys com a professional.

Premi Lluís Vives

CECILIA MALMSTRÖM, Estocolmo, 1968

Cecilia Malmström ocupa el càrrec de comissària de Comerç en la Comissió Europea des

de l'1 de novembre de 2014. Entre 2006 i 2010 va ser ministra d'Assumptes Europeus

del Govern suec i eurodiputada entre 1999 i 2006.

El compromís de la Comissió durant el mandat de Malmström és l’impuls d’un comerç

transparent, eficient i just, especialment quant als anomenats "minerals de sang",

procedents de països en conflicte bèl·lic.

La comissària Malmström ha recolzat també els anomenats “tractats de nova

generació”, que permeten la inclusió d'exigències en matèria de drets laborals, igualtat

de gènere, transparència o protecció dels consumidors.

Si t'interessa saber què són els minerals de sang, mira en el següent

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 24 | 47

L'INSTITUT DE LA DONA PUBLICA LA GUIA DIDÀCTICA “LAS CONSTITUYENTES”

Coincidint amb la celebració del Dia de la Constitució, l'Institut de la Dona, del Ministeri

de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, ha publicat aquesta guia per a donar

a conéixer el paper que les 6 senadores i 21 diputades constituents van exercir durant

els anys 70, en el procés d'elaboració de la Constitució espanyola.

Està dirigida al professorat i alumnat de secundària, batxillerat i FP Bàsica, de Grau Mitjà

i Superior; es tracta d'un PDF gratuït que es pot descarregar en el següent

L'Institut informa que ha enviat un exemplar de la guia impresa als centres educatius de

tot l'estat, acompanyat d'un DVD amb el documental d'Oliva Acosta que analitza com

aquesta guia va sorgir del llibre Las mujeres parlamentarias en la legislatura

constituyente coordinat per Julia Sevilla Merino, Mar Esquembre Cerdà, Asunción

Ventura Franch, Margarita Soler Sánchez i Fernanda del Rincón García.

Una de les constituents va ser Asunción Cruañes, diputada per Alacant, que té una

important presència en el documental.

Si vols conéixer-les, pots veure el

I, sobretot, no oblides aquestes paraules de Michelle Bachelet:

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 25 | 47

“Cuando una mujer entra en política cambia la mujer, pero

cuando son muchas las mujeres que entran en política, lo que

cambia es la política”

(Lliurament dels Premis Making a Difference for Women, 2011)

LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA CONSTITUEIX UNA XARXA DE MUNICIPIS PER A

LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La Xarxa es va crear el passat 14 de novembre, amb 49 localitats. Ajuntaments de grans

poblacions com Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Mislata, Alzira i Burjassot podran compartir

els seus recursos i el seu treball en matèria de violència de gènere amb consistoris

xicotets com Castelló de Rugat, El Palomar o Yátova, i amb la resta de membres

d'aquesta Xarxa, que vertebra la província des de Xirivella a Utiel, passant per Quart,

Albal, Picanya, Montserrat, Alfafar, Aiora, Requena i així fins als 49 ‘socis’ fundadors

d'aquesta plataforma intermunicipal contra la violència masclista.

D'acord amb el reglament publicat el 14 de març en el Butlletí Oficial de la Província

(BOP), els tres requisits per a formar part de la xarxa són: disposar d'una regidoria o

delegació d'Igualtat; tindre un pla d'Igualtat propi i, en el cas de municipis de menys de

20.000 habitants, estar adherits al programa Atenpro, del Ministeri de Sanitat, Consum

i Benestar, un servei d'atenció telefònica a les víctimes de violència de gènere.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 26 | 47

De moment, els 49 ajuntaments de la Xarxa provincial han rebut la seua placa com a

municipi protegit contra la violència de gènere, una condició que es revisarà

periòdicament i que obri les portes a tots els municipis de la província.

Per a

ELS AUTOBUSOS DE L'EMT DE VALÈNCIA PODRAN DETINDRE'S FORA DE LA PARADA

A LA NIT PER A ACOSTAR A LES DONES A CASA

Segons l'esborrany del nou reglament de prestació del servei de transport amb autobús

de l'EMT de València, els autobusos podran detindre's «excepcionalment» perquè es

puga baixar fora de les parades, encara que sempre sense eixir de la ruta habitual. Es

tracta d'una mesura que havien demandat col·lectius de dones, per a millorar la

seguretat nocturna de viatgeres que vulguen abaixar més prop de les seues cases.

És una manera d'evitar riscos o, almenys, de minimitzar-los, alguna cosa que ja es fa en altres ciutats espanyoles, com Barcelona, Bilbao, Tarragona, Terrassa, Vigo o Saragossa.

El nou reglament ha de completar encara la seua tramitació administrativa.

ELS COL·LEGIS ES REINVENTEN PER A SER INCLUSIUS

Dos col·legis, Nuestra Señora de la Paloma, en el barri de la Llatina i Santa María, en el

d'Ambaixadors, són pioners a Madrid per a reformar el seu espai d'esbarjo sota una

perspectiva de gènere i cap a la diversitat de la infància.

Després d'aquesta iniciativa pionera, l'ajuntament ha posat en marxa el projecte MICOS,

que desenvoluparà patis inclusius en tres districtes de la capital: Usera, Sant Blas i

Moncloa.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 27 | 47

El motiu d'aquesta elecció és veure com interactua cada perfil d'alumnat amb aquest

tipus de patis i, si l'experiència és satisfactòria, estendre-la als 240 col·legis de la capital.

No obstant això, aquesta tendència a canviar el concepte d'esbarjo no és nova a

Espanya, i en ciutats com Barcelona, Bilbao o Pontevedra fa temps que es qüestionen

els patis de tota la vida.

Si al pati es dóna privilegis a una determinada activitat i grup, com passa amb l'espai al

futbol, s'està jerarquitzant cert tipus de conducta. Un pati sense intervenció, quan en

molts d'aquests llocs no ha canviat en quasi un segle, és un espai on els estereotips i rols

socials es reforcen i on les xiquetes aprenen submissió, resignant-se als marges de la

pista per tal d’evitar balonades i conflictes.

CARRERA PER LA CONCILIACIÓ ORGANITZADA PEL CLUB DE LES «MALASMADRES»

Jo córrec per la conciliació, una carrera de 13 obstacles per a experimentar el que viu la

dona en la seua vida laboral, diuen les «Malasmadres», que es defineixen com una

comunitat emocional 3.0 de mares amb molt de somni, poc de temps i ganes de canviar

el món …

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 28 | 47

Malasmadres va nàixer fa dos anys en un compte de twitter @ malasmadres amb

l'objectiu de desmitificar la maternitat i trencar el mite de “la mare perfecta”. La seua

iniciativa de córrer per la conciliació es va convertir en una marea groga el passat 8

d'octubre, per a reivindicar un canvi social i polític que permeta una conciliació real.

Els obstacles col·locats en la carrera eren clau. Feien referència a les barreres que troben

les dones en la seua carrera professional i en el seu intent per compaginar vida laboral i

personal: falta de mesures de conciliació, el sentiment de culpa, càrrega mental, sostre de

cristall…

PREMI EUTERPE A LA IGUALTAT DE GÈNERE DE LA FEDERACIÓ DE SOCIETATS

MUSICALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

La Federació convoca anualment els Premis Euterpe, amb la finalitat d'homenatjar la

música valenciana.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 29 | 47

En la XIX Edició dels premis s'ha creat el Premi Euterpe a la Igualtat de Gènere, per a

reconéixer la labor de persones o entitats que treballen amb aquest objectiu en l'àmbit

musical.

Així, el Premi Euterpe ja es concedeix en sis categories:

-Producció musical,

-Creació musical (categoria simfònica i festera),

-Participació federal,

-Dedicació a la seua Societat Musical,

-Institució o empresa pública o privada i

-Contribució a la Igualtat de Gènere en l'àmbit de la Música Valenciana.

“ACORDONADES”, COR FEMINISTA PELS DRETS DE LES DONES

Ací tenim una altra iniciativa musical. L'espai de Dones i Igualtat de la Regidoria

d'Igualtat de València ha creat un cor de dones denominat així, “Acordonades” (que en

valencià inclou les paraules 'cor' i 'dona'). I és que, com explica la regidora, Isabel Lozano,

els llaços afectius que s'estableixen en una agrupació musical són molt forts: no

solament es comparteix un espai, un temps o una afició, sinó també valors i emocions.

“Acordonades” ha agafat com model el cor feminista de l'Ajuntament de Fuenlabrada,

anomenat “Cantando nos van a oir” i està dirigit a dones amb capacitats diverses,

immigrants, víctimes de violència de gènere, etc.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 30 | 47

EN EL DIA DE LES ESCRIPTORES 2018 ES VA REVIURE A LES REBELS I

TRANSGRESSORES, I TAMBÉ ES VA CELEBRAR LA III EDITATONA DE LA BIBLIOTECA

NACIONAL

Només quatre dones han estat reconegudes amb el Premi Cervantes i només 2 de cada

10 biografies de Wikipedia en espanyol corresponen a autores. Aquestes xifres revelen

la important bretxa de gènere que existeix en la literatura. Sols quatre dones han sigut

reconegudes amb el Premi Cervantes i només 2 de cada 10 biografies de Wikipedia en

espanyol corresponen a autores. Aquestes xifres són una mostra de la important bretxa

de gènere que existeix en la literatura.

Per això, la Biblioteca Nacional, l'Associació Clàssiques i Modernes i la Federació

Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) han

impulsat conjuntament la celebració del Dia de les Escriptores, el dilluns més pròxim a

la festivitat de Santa Teresa de Jesús, el 15 d'octubre.

Enguany s'ha celebrat per tercera vegada, per a reivindicar la labor i el llegat de les

autores espanyoles al llarg de la història, en concret, aquelles rebels i transgressores

que, segons la periodista i escriptora Joana Bonet, comissària de la jornada, un dia van

dir "ja no més": Rosario Encunya, Aurora Bertrana, Rosalía de Castro, Magda Donato,

Ángela Figuer Aymerich, Teresa Juana Juego, Juana Manso, Victoria Ocampo, María

Zambrano,… i la mateixa Teresa Sánchez de Cepeda i Fumada (Santa Teresa de Jesús).

En el dia de les escriptores es va celebrar igualment l’EDITATONA, a la Biblioteca

Nacional d'Espanya, per a millorar els continguts sobre escriptores. Una editatona és

una jornada d'edició, creació i millora d'articles en Wikipedia, des d'una perspectiva de

gènere, i sobre una temàtica determinada, buscant reduir la bretxa de gènere que

existeix en l'enciclopèdia lliure.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 31 | 47

Les persones interessades a participar, virtual o presencialment, es van inscriure

gratuïtament en l'activitat emplenant el formulari de registre corresponent, ja que

l'aforament disponible és limitat.

Si t'abelleix, l'any pròxim tindràs una nova oportunitat.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 32 | 47

Al rescat de dones

ANA PENYAS, primera dona Premi Nacional de Còmic

Ana Penyas, nascuda en Valéncia

en 1987, ha guanyat amb la seua

obra Estamos todas bien el Premi

Nacional del Còmic 2018, el més

important en Espanya.

Amb aquest guardó, l'autora trenca un sostre de cristall, ja que fins ara cap dona havia

rebut tal reconeixement. A més, és la més jove de les premiades des que es va instituir

aquest premi, en 2007, i la primera que l'aconsegueix per una primera obra.

Diu Ana Penyas, “estic molt satisfeta pel que significa per al relat que estic contant, que

és la història de les meues àvies i, a la vegada, d'aqueixa generació de veus que van

estar oblidades massa temps. Estic contenta per elles i per tot el relat de la història que

porten dins de la seua vida».

La novel·la s'inspira en la història de les seues àvies, Maruja i Herminia, per a parlar d'una

generació de dones educada en el franquisme i en uns valors basats en la religiositat i la

cultura d’entrega als altres.

En realitzar un treball universitari, Penyas va observar que totes les dones que es

rescataven del temps de la dictadura i de la resistència republicana eren figures

heroiques, mentre que quedaven en l'oblit les altres, les que van haver d'assumir un

determinat rol. “A elles, que han sigut mares i àvies, els devem el nostre lloc en la

societat», considera Penyas.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 33 | 47

Estem totes bé és el resultat d'un any de treball en el qual l'autora va ajuntar les dues

realitats de les seues àvies per a retratar el dia a dia de dues formes d'afrontar la vellesa,

una amb descoratjament i una altra amb valentia. Ana Penyas va guanyar el premi al

millor autor o autora revelació nacional de 2017, del Saló del Còmic de Barcelona, i

també aqueix any el Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic.

A València, ha realitzat exposicions individuals com la d'Estudi 64, en 2016, i col·lectives,

com a Refugi Il·lustrat i AnArco. També ha col·laborat en el fanzine Arròs negre, el

projecte sonogràfic Hits With Tits o el projecte Refugio Ilustrado.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 34 | 47

LOLA BAÑON

Lola Bañón Castelló ha sigut guardonada enguany

amb el “Palestine International Award for

Excellence”, instituït en 2007 per a premiar tant a

institucions com persones que destaquen per la seua

dedicació a la defensa dels drets humans.

El jurat ha valorat la contribució de Lola Bañon al coneixement de les realitats del poble

palestí al llarg de la seua trajectòria professional com a periodista i acadèmica.

Lola Bañon és Doctora en Comunicació, professora de periodisme de la Universitat de

València, periodista i analista especialitzada a Orient Pròxim i el Mediterrani. És també

directora de la Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani (FACM),

a la qual està vinculada des de la seua creació com a membre del seu Consell Consultiu.

Aquesta Fundació està present en més de vint països del Mediterrani i és membre

observador de l'Assemblea Parlamentària del Mediterrani (APM) i de la Xarxa Anna

Lindh Foundation.

el que escriu Lola Bañón.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 35 | 47

PENNY GOLDBERG I GITA GOPINATH

La seua recent designació al capdavant dels respectius departaments d'estudis i

d'investigació del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional ha sigut interpretada

com un pas més per a reduir la bretxa de gènere en l'àmbit econòmic, especialment

dominat per homes. Com a exemple: en el més d'un segle d'història, només hi ha hagut

una dona al capdavant de la Reserva Federal dels Estats Units, el principal banc central

del món: Janet Yellen, de 2014 a 2018.

El BM i l'FMI van ser creats en 1944 per a salvaguardar l'estabilitat financera global i

impulsar el desenvolupament econòmic, després de la conferència de Bretton Woods,

en la qual es van establir les regles per a les relacions comercials i financeres entre els

països més industrialitzats del món.

"En portar a més dones al capdavant, l'economia es pot beneficiar dels seus talents,

capacitats, perspectives úniques i idees. Aquesta diversitat hauria d'impulsar la

productivitat i comportar majors salaris per a tots", va afirmar recentment Christine

Lagarde, directora gerent del FMI.

"Són fascinants designacions", va afirmar Nancy Birdsall, presidenta emèrita del Center

For Global Development de Washington, alhora que remarcava que “de fet, la millor

dona possible pot ser que siga millor que el millor home possible, atès que ella ha hagut

de superar barreres amagades que els seus col·legues homes no enfronten", va remarcar

Birdsall.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 36 | 47

Tant Goldberg com Gopinath són economistes de reconegut prestigi i, encara que amb

orígens diversos, la primera de Grècia i la segona de l'Índia, provenen de dues de les

principals universitats americanes: Yale i Harvard.

Ací tens unes breus ressenyes:

Goldberg, de 55 anys, ha centrat el seu treball en el comerç i els seus efectes sobre la

globalització i és la segona dona al capdavant del departament d'estudis i d'investigació

del Banc Mundial, després d'Anne Krueguer, a l’inici de la dècada de 1980.

Gopinath, de 43 anys, és la tercera dona que aconsegueix una càtedra a Harvard, i ha

dedicat part dels seus estudis als tipus de canvi flexible. Ara s'encarregarà de dirigir el

Departament d'Investigació, un element fonamental del FMI, ja que li correspon la

publicació de l'informe semestral Perspectives Econòmiques Globals.

ANGELA DAVIS

Nascuda a Birmingham, Alabama,

en 1944 és una dels majors

exponents en la lluita antiracista,

anticarcerària i feminista a

Occident.

Professora emèrita d'Història de la Consciència i Estudis Feministes en la Universitat de

Califòrnia, Santa Cruz, també ha impartit ensenyament en les universitats de San

Francisco State, Mills College, UC Berkeley i Stanford, entre altres.

És fundadora de Critical Resistance i integrant de Sisters Inside, organització

abolicionista amb base en Austràlia que treballa en solidaritat amb les dones a la presó.

És autora de deu llibres, entre els quals destaquen: La libertad es una batalla constante,

Ferguson, Palestina y los fundamentos de un movimiento, Democracia de la abolición,

¿Son obsoletas les prisiones?, la col·lecció d'assajos titulada The Meaning of Freedom i

Mujeres, raza y clase.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 37 | 47

Si vols saber més sobre ella, mira aquest (Angela Davis va omplir tres sales de la

Casa Encendida de Madrid, en la conferència sobre antiracisme que va pronunciar el

passat 25 d'octubre)

JOSEFINA (PEPITA) CASTELLVÍ i PIULACHS

“Filla, s’equivoca, açò no és per a dones”.

D'aquesta manera van rebre a principis

dels anys 60 a Josefina Castellví quan va

decidir ser investigadora en

oceanografia. Ho va relatar ella mateixa

en una entrevista en la qual explica el que

en aqueixa època “era el pensament

general”.

La seua determinació li donaria la raó i, anys més tard, es convertiria en la primera dona

directora d'una base científica a l'Antàrtida i una de les pioneres espanyoles de la

investigació en aqueix continent.

Va nàixer en 1935, a Barcelona, on va cursar la llicenciatura de Biologia abans de marxar

a la Sorbona de París per a especialitzar-se en Oceanografia.

Va treballar durant 24 anys en l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, i va ser

assessora de les delegacions espanyoles en el Tractat Antàrtic. A partir de l'any 1984 va

participar en l'organització de la investigació a l'Antàrtida i va col·laborar en la

instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Juan Carles I, a l'Illa Livingstone, de la qual va

ser la directora de 1989 a 1997, en substitució de l'oceanògraf Antoni Ballester.

Entre 1989 a 1995 va dirigir a Madrid el Programa Nacional d'Investigació Antàrtica i,

posteriorment, en 1994 i 1995, l'Institut de Ciències del Mar.

Conferenciant, divulgadora i escriptora, en complir-se el 25 aniversari de la base Juan

Carles I va protagonitzar el documental d'Albert Solé “Els records del gel”, en el qual va

quedar reflectida la seua tornada a l'Antàrtida, amb quasi huitanta anys, com a

homenatge als seus companys i al treball de la seua expedició.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 38 | 47

Es va retirar l'any 2000, després de rebre nombrosos premis i condecoracions. Ara la

científica i tuitera Sara Gil Casanova ha resumit la seua història en aquest fil de Twitter,

en el qual també repassa la creació de la Base Antàrtica espanyola.

I si voleu veure l’entrevista-documental, punxar en aquest enllaç a

COLIMSI, LA PRIMERA COOPERATIVA VALENCIANA COMPOSTA EXCLUSIVAMENT

PER DONES COMPLEIX 50 ANYS LLUITANT PER LA INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA DE

LES DONES

Fa ara cinquanta anys, l'acomiadament d'una dona que netejava en l'Ambulatori de Port

de Sagunt va fer que Carmen Viu, una de les fundadores de Colimsi, començara a donar-

li voltes a la idea de crear una empresa cooperativa de dones en la qual elles mateixes

assumiren la gestió i s'encarregaren de donar treball a dones, perquè aquestes pogueren

ser independents econòmicament, la base imprescindible per a ser propietàries de les

seues vides.

Carmen era treballadora d'Alts Forns de Biscaia (A.H.V) a Sagunt, i coneixia l'existència

d'un acord entre el Comité d'Empresa i A.H.V, pel qual en cas d'accident o invalidesa

d'un treballador, entraria a treballar en la siderúrgica la vídua o algun familiar. Per això,

en 1965, ella i un grapat d'amigues es van formar en cooperativisme i després

d'aconseguir un acord amb l'empresa, van superar totes les traves burocràtiques, que

pel fet de ser dones augmentaren notablement. Cal recordar que la Guàrdia Civil es va

presentar a casa de Consuelo, una de les fundadores, per a preguntar al seu home si

donava el seu permís perquè poguera constituir una empresa i treballar en ella.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 39 | 47

Però sí, el 23 de novembre de 1968, es va constituir com a cooperativa amb un total de

17 sòcies, convertint-se en la primera cooperativa de treball associat de dones de Sagunt

i també de la Comunitat Valenciana.

Van començar prestant el servei de neteja en oficines, vestuaris i instal·lacions de

l'antiga A.H.V. (actualment Arcelor Mittal), constituint fins als anys 90 del segle passat

bàsicament un servei de neteja d'oficines, comerços, comunitats de propietaris, etc. A

partir d'aqueixa data, i amb l'entrada d'una nova gerència, es van introduir nous serveis

com l’ajuda a domicili, serveis a ajuntaments, maquinària, grans superfícies, pintura i

neteja industrial, etc.

En l'actualitat, Colimsi compta amb un equip humà que, segons la càrrega de treball,

fluctua entre les 85 i les 130 persones.

Feliç aniversari i enhorabona a aquestes cooperativistes que van lluitar per

l'emancipació de les dones i continuen fent-ho.

Pots saber més sobre elles amb aquest

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 40 | 47

Agenda

Centre Cultural la Nau

Fins al 20 de gener de 2019.

El Centre Cultural la Nau exposa més de 200 obres de més de mig centenar

d'il·lustradores, sobretot valencianes, de diferents generacions, entre les quals es troben

Paula Bonet, Anna Penyas, Victoria Francés, Ana Miralles, Nani Serrano, María Herreros,

Carla Fuentes, Pitty Bartolozzi, Juana Francisca, Pilar Sanchis, Mila Boutan o Manuela

Ballester.

El seu objectiu és visibilitzar el paper de les autores en aquesta professió en la qual, a

més d'oblidades, van passar desapercebudes: ocultes sota pseudònims i relegades a

tasques secundàries.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 41 | 47

Així, la mostra «Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit de les il·lustradores a València»,

comissariada per Cristina Chumillas, MacDiego i Melanie Lleonart, part de les

impressores del segle XVI com l'origen de la il·lustració dels nostres temps.

Els treballs de les il·lustradores s'han dividit en tres àmbits i s'han ordenat

historiogràficament: la il·lustració editorial, que inclou treballs publicats en revistes,

periòdics, llibres de text, i novel·les; la publicitat i la cartelleria, amb un apartat dedicat

a la il·lustració aplicada a producte; i la tercera línia, que és la del còmic, novel·la gràfica

o llibre il·lustrat.

Les obres exposades provenen de la Biblioteca Valenciana, préstecs privats, i també de

l'Ajuntament de València i de la Biblioteca Nacional, entre altres.

Agenda

Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, MUVIM

Fins al 17 de febrer de 2019

‘Irreparable’, obra de l'artista iraniana Nasrin Tabaeian, ocupa el vitrall i el vestíbul del

MuVIM.

La imatge s'exhibeix com a contribució a la celebració del 25 de novembre, Dia

Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Aquesta obra mostra la

"rebel·lió" femenina contra la violència masclista. Presenta com una dona intenta

reconstruir-se la cara, coberta amb una bena, després d'haver patit, "per crueltat i com

a acte de propietat", un atac amb àcid que l'afecta el rostre.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 42 | 47

Agenda Iphigenia en Vallecas, La Golondrina

Teatre Principal de Castelló

19 de gener i 16 de febrer de 2019

El 19 de gener es representarà, en el Teatre Principal de Castelló, l'obra Iphigenia en

Vallecas, de gira després de la seua estrena, a la fi de 2017 en El Pavón, Teatre Kamikaze.

La tragèdia grega ens recorda quan el vent desapareix i la flota no pot avançar fins que

els Déus, ofesos, obtinguen un rescabalament. El pagament per les ofenses és sacrificar

a Iphigenia, filla del rei. La ciutat sencera, a excepció d'Aquil·les, espera que ella

s'entregue pel bé comú.

Però en aquesta història Iphigenia no és una princesa. Maria Hervás interpreta a una

jove amb molt pocs recursos econòmics i amb un bagatge cultural pràcticament nul, la

qual cosa es coneix popularment com una «choni.»

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 43 | 47

La història de Iphigenia tanca la història de moltes altres dones. És aparentment una

història d'amor, fins que els vents deixen de bufar i algú ha de respondre. És llavors quan

Iphigenia es converteix en un retrat social dels efectes de les polítiques d'austeritat

sobre la gent del carrer, especialment sobre les persones més vulnerables.

O si prefereixes, pots gaudir d'un xicotet avanç de l'obra amb aquest VIDEO

Un mes més tard, el 16 de febrer, també podreu veure a Castelló La Golondrina, i a

Carmen Maura com protagonista.

Amb un atemptat terrorista com a punt de partida, La Golondrina aborda la relació entre

una professora de cant, Amelia (Maura), i el seu alumne Ramon (Félix Gómez), que

desitja cantar una cançó de bressol en el funeral de sa mare.

No seguim per a no fer ”spoiler”, però si voleu sobre el text, el mateix

autor, Guillem Clua, dóna algunes pistes.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 44 | 47

Agenda

El Preu

Teatre Principal de València, del 8 al 17 de febrer de 2019

Teatre Principal de Castelló, el 19 de març de 2019

La directora Silvia Munt ha portat a escena aquest clàssic d'Arthur Miller, que defineix

com “una autòpsia emocional”. Aquest és el cartell de la seua presentació, en 2016. Amb

més de 17.000 espectadors, va esgotar localitats i es va convertir en l'espectacle teatral

més vist del Grec 2016.

Una xicoteta sinopsi: Dos germans es retroben en la casa familiar després de 16 anys

sense parlar-se. En poc temps, la casa ha de ser enderrocada i Víctor, un humil policia a

punt de retirar-se, i la seua esposa Esther convoquen el germà major, un cirurgià d'èxit,

a una trobada amb el taxador per a decidir el preu dels mobles familiars.

En el següent pots accedir al dossier sobre l'obra que ha preparat l’Institut

Valencià de Cultura.

I també pots punxar per a escoltar l'entrevista que Cayetana Guillén fa a Silvia Munt.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 45 | 47

Agenda Secretos de un matrimonio (sèrie de TV)

La Filmoteca, Sala Luis García Berlanga, València

3, 4 I 5 de gener de 2019

Al principi Secrets d'un matrimoni va ser concebuda i transmesa com una minisèrie de

sis capítols, amb una durada total d'aproximadament 295 minuts. Poc després Bergman

va realitzar una versió de 155 minuts per a la seua projecció en sales de cinema.

El que podreu veure en la Filmoteca és la minisèrie, en la qual Johan i Marianne

apareixen com una parella feliç, confortablement instal·lada en la comoditat burgesa.

Ell és científic en un laboratori universitari, ella és advocada especialitzada en assumptes

familiars. Estan casats des de fa deu anys i tenen dues filles.

En aparença, tot és perfecte, però aqueixa vida idíl·lica comença a enfonsar-se. La

Filmoteca la defineix com una de les millors obres sobre la crisi de parella.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 46 | 47

Vocabulari d’Igualtat

DISCRIMINACIÓ DIRECTA

Es considera discriminació directa per raó de sexe la situació en què es troba una persona que siga, haja sigut o poguera ser tractada, en atenció al seu sexe, de manera menys favorable que una altra en situació comparable (Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, art. 6.1).

Tenen a més la consideració de discriminació directa:

- L'assetjament sexual i per raó de sexe (Article 7.3).

- El condicionament d'un dret o expectativa de dret a l'acceptació d'una situació d'assetjament per raó de sexe o sexual (Article 7.4).

- Tot tracte desfavorable a les dones relacionat amb l'embaràs o la maternitat (Article 8)

- Qualsevol tracte advers o efecte negatiu, que es produïsca en una persona com a conseqüència de la presentació per la seua part d'una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs, dirigida a impedir la seua discriminació i a exigir el compliment efectiu del principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes (Article 9, Llei Orgànica 3/2007).

- Tota ordre de discriminar directament per raó de sexe.

DISCRIMINACIÓ INDIRECTA

Es considera discriminació indirecta per raó de sexe la situació en què una disposició,

criteri o pràctica aparentment neutres posa a persones d'un sexe en desavantatge

particular respecte a persones d'un altre, llevat que aquesta disposició, criteri o pràctica,

puguen justificar-se objectivament en atenció a una finalitat legítima i que els mitjans

per a aconseguir aquesta finalitat siguen necessaris i adequats (Article 6.2).

DISCRIMINACIÓ HORIZONTAL

Significa que a les dones se'ls facilita l'accés a ocupacions o estudis que es pressuposen

típicament femenins, serveis o indústria de menor desenvolupament, al mateix temps

que troben obstacles i dificultats per a assumir ocupacions que socialment, es continuen

considerant masculines, lligades a la producció, la ciència i els avanços de les

tecnologies.

Papers de Dones, Núm. 4

P à g i n a 47 | 47

DISCRIMINACIÓ VERTICAL

És també coneguda com a “sostre de cristall” i és aquella que estableix límits a les

possibilitats d'ascens laboral de les dones. Aquest fenomen reconeix que es registra una

democratització en l'accés a diversos llocs de treball per part de les dones, però

adverteix que els llocs relacionats amb les possibilitats de decisió continuen sent

patrimoni dels homes.

DIVERSITAT DE GÈNERE

Planteja la necessitat d'incorporar els valors de gènere com una manera útil d'abordar

la complexitat i ambigüitat de diferents entorns. Les dones no són considerades com un

grup desfavorit, com un col·lectiu que reivindica drets, sinó com a subjectes que tenen

valors a aportar a la societat.

MODEL D’IGUALTAT EN FEMENÍ

Model que té com a objectiu la qualitat de vida de tota la població. Això requereix la

plena integració dels homes en les activitats no remunerades. Atès que aquestes

activitats requereixen una dedicació variable al llarg de la vida activa, l'estructura

sociolaboral ha d'adequar-se a les necessitats d'homes i dones que assumeixen en

condicions d'igualtat el treball familiar domèstic, que permeta realitzar l'activitat

mercantil i no mercantil, mantenint un equilibri harmònic per a totes les persones.

MODEL D’IGUALTAT EN MASCULÍ

Té com a objectiu la igualtat en la participació en el mercat laboral. Representa que les

dones anirien progressivament integrant-se en el mercat de treball, participant en

l'ocupació en igualtat de condicions amb els homes. La idea és que les dones “igualen”

als homes en el que ha sigut l'activitat bàsica per a aquests. Ara bé, el model de

participació masculí implica llibertat de temps i acció per a dedicar-se al mercat; per

tant, queda poc espai per a activitats relacionades amb la cura de les persones.