~I

Parlamentsde la Presidencia

del Congrés

,-.

! la gent gran de Barcelona L'impacte del Congrés

Parlament Inaue:ural

Estimades persones grans,

=vosotros, con motivocupo el lugar que me3mbién me complaceJaración del Congresoitarias. Por otro lado,nente frágil, con una

Deixeu-me dir, d'entrada, que estic molt satisfet de trobar-me avui entre vosaltres, amb motiud'aquest Tercer Congrés de la Gent Gran de Barcelona. Satisfet, perque hi ocupo el Iloc que m'heudemanat d'ocupar-hi i perque la iniciativa ha sortit de vosaltres. També em plau de col.laborar aixíamb l'Excma. Sra. Tinent d'Alcalde que ha presidit la preparació del Congrés i amb qui m'uneix unaIlarga i delicada experiencia en qüestions universitaries. D'altra banda, tinc plena consciencia quela meva posició en aquest Congrés és extremament fragil, d'una fragilitat que em resulta comoda iincomoda al mateix temps.

M'expl ico. No cal mirar-me gaire de prop per veure que sóc com un de vosaltres: una persona grancom tots els congressistes, i més gran que molts congressistes. 1,així com sóc jo qui us parla, tambépodria ésser jo mateix un més deis qui, en els vostres rengles, escolteu el qui us parla. Al fons, aquíhi ha més que un simple joc de mots. Normalment, el president o el conferenciant en un congrésés un especialista en la materia que s'hi estudia i s'hi discuteix. Per aixo parlo d'una certaincomoditat: sóc una persona gran, pero la meva vida es continua descabdellant com quan no eragran (o no ho era tant com avui). Els meus dies, setmanes i mesos són plens de la mateixa inquietudprofessional de sempre¡ és cert que se m'acaba allo de donar classes, pero no és menys cert que nom'he alliberat del motor que les justificava. Continuo essent el que he estat sempre: un aprenentde lingüista. De totes maneres, aquí em teniu, disposat a fer de President d'aquest rellevantCongrés.

Encara que no tenim gaire temps i que potser no és el moment d'elucubrar, voldria tra<;ar unesrapides i parcials pjnzellades sobre les actituds que, respecte a la gent gran, han adoptat algunescultures en certes epoques. És proverbial la deferencia amb que en el poble d'lsrael es parlava de

vosotros: una persona5istas. Y, de la mismaque, en vuestras fi las,= juego de palabras.ista en la materia que~rsonamayor, pero micomo hoy). Mis días,

pre¡ es cierto que seIdo del motor que lasDe todas formas, aquí

:;uadopara elucubrar,~specto a las personasferencia con que en el

,11I

IIr¡~:1

,-.

! la gent gran de Barcelona

persana, le augurabanasual que en diversas~rsanade larga vida.

a de las patriarcas delcardamas aquel dichaman". En las paemasplantean el siguienteuna vida breve, peraroezas que se acaban,experiencias que suslas puertas del tercerpaesía. Este clima se

par la patria a que,JuegasOlímpicas que,as, representadas hay

s mutandis, se puede~cer camercia can lasI en el ágara, fi lasafarla carana del triunfa,munda canacida. Pary pensadares griegas:.octagenarias, y tadas::>jetade cansideraciónecia era cierta que lasje su respansabilidad; cancedían la aureala

LL'impacte del Congrés

la langevitat. Els qui desitjaven el bé d'una persana, li auguraven que veiés els fills deis seus fillsfins a la tercera i quarta generacians. N.oés debades que en diverses Ilengüesexisteixi una frase enla qual se cita Matusalem per a referir-se a una persana de Ilarga vida.

A primera vista, un abisme separa aquesta manera d'avaluar la lIarga i hanrasa vida deis patriarquesde IIAntic Testament i la que sembla que es practicava a la Grecia classica. Recardem aquella dita,que fa: limar jave aquell que els déus estimen". En els paemes hamerics, la llíada per exemple, elsdéus interraguen els martals i els pasen el dilema: padran triar entre una vida lIarga i manotana("cam tates") a una vida breu, pero glariasa. Aquil.les, el deis peus lIeugers, apta per la gloria, iglariases són les seves praeses, que s'acaben, pero, amb la guerra de Traia. En uns anys ha viscutmaltes més experiencies que els seus campatriates que han menat una vida "cam tates" i haacanseguit que, a les partes del tercer mil.lenni, encara ens recardem dlell. Així ens ha haretransmes la Ilegenda, feta paesia. Aquest clima es devia respirar entre els javes que generasamentaspiraven a marir per la patria a que, practicant I'espart cam un deure nacianal, danaren peu a lainstitució deis Jacs Olímpics, que, encara avui, ens fan pensar periodicament en els arquers i en elsdiscobals, representats pels jugadars deis esparts del segle vint.

Nagensmenys, la majaria deis hel.lens vivien d'unes maneres que, mutatis mutandis, es padencamparar amb les nastres: canrear la terra, menar ramats al pasturatge, fer camer<; amb elspraductes elabarats, canstruir cases i temples i teatres, discutir de palítica a Ilagara, filasafar aI'academia, etc.; ha feien unes persanes que n.o es jugaven la vida per la carana del triamf, iaquestes persanes eren n.o menys respectades a Grecia que a la resta del món canegut. Percuriasitat m'he entretingut a campravar les vides d'alguns filosafs i pensadars grecs: Socrates visquésetanta-un anys; Plató, Pitagares, Tales de Milet mariren actagenaris, i tats sabem I'influx que vanexercir en la sacietat del seu temps i cam van ésser abjecte de cansideració a de palemica, que ésuna altra manera d'ésser respectat. Ignara si a I'antiga Grecia canstava que els déus de l'Olimptambé estimaven els ancians que tenien cansciencia de la seva respansabilitat sacial. Vistes lescases, padem afirmar que sí, que els estimaven, ja que els cancedien una aureala de prestigi i elnimbe de la langevitat.

1$

.."

~ la gent gran de Barcelona'

n del mundo y nuestrajad griegas?

o cual nos permite no3prendiómucho de la /

gua latina y la cultura5alió en el mundo dely había pensado en elL Había escogido unaIte el clima de interés3cuerden la mención,

)ial administración: serento y de unas vías deNo me entretengo en

, mayores,sobretodo a.Ie la vida terrenal.

hechos culturales quem alguna ocasión he50, voy a completar la~val, el Renacimiento,sociedad industrial, ello por ser demasiadoI no sabemos a dóndeISmuy diferentes, han

ular. Naturalmente, enIlmente, siempre muy

---

L'impacte del Congrés

Justament: qui podra oblidar que el nostre pensament, la nostra concepció del món i la nostramanera de discernir les coses que s'hi troben recolzen en la cultura grega i en la mentalitat grega?

I si de Grecia dirigim ara la mirada a Roma, veurem que la historia s'hi repeteix, cosa que enspermetra de no allargar-nos-hi. Ja és un topic de recordar que la victoriosa Roma va aprendre moltde la venc;uda Grecia. Roma, que va tenir I'oportunitat i el coratge d'estendre la lIengua Ilatina i lacultura per Europa i el nord d'Africa, fou la transmissora del saber grec i excel.lí en el món del dret.No deixa de tenir poetes, oradors i pensadors. Per a I'acte d'avui havia pensat en el filosof LuciAnneu Seneca, que avui tindríem per un assagista agut. Havia escollit una de les seves cartes aLucili, que és un elogi de la vellesa, perque quedés pales el clima d'interes i de consideració quetenien els romans envers la gent gran. Recordeu-ne la menció, pero no tinc temps de lIegir-la.

A Roma encara Ii correspongué una altra missió, que dugué a terme gracies a la seva proverbialadministració: ésser la difusora del cristianisme, que es beneficia d'unes estructures defuncionament i d'unes vies de comunicació que favorejaren granment la propagació de la lIei nova.No m'entretinc a presentar mostres del capteniment deis cristians respecte a les persones grans,sobretot les que ells anomenaven IIconfessorsll, que simbolitzaven el passatge vers el més enlla dela vida terrena.

Israel, Grecia, Roma, el cristianisme. Sense adonar-me'n, he esmentat uns fets de cultura que sónels quatre primers ingredients de tot un conjunt, amb el qual en alguna ocasió he assajat de definirI'anomenada IIcivilització occidentalll. Ja que ve a tomb, en completo la lIista amb els que falten enel meu recompte. Acostumo d'afegir-hi la filosofia medieval, el renaixement, la ciencia experimentali la revolució científica, la revolució francesa, la societat industrial, el marxisme (encara no benassimilat, en allo que en romandra, per massa recent) i el món de la tecnologia (ens hi trobemimmersos i no sabem on ens dura). Són prop d'una dotzena de grans factors historics, que, enformes molt diferents, han anat conformant una manera d'ésser que, avui per avui, governa el món.

Pero tornem al que deiem. La forja d'aquesta civilització ha estat multisecular. Naturalment, entotes les seves fases hi havia gent gran. Anava a afegir que, també naturalment, sempre moltmarginada. La historia que evoco ha estat al mateix temps dolorosa i satisfactoria, plena

L'impacte del Congres ~d'injustícies i d'encerts. Els resultats, vistos avui, també mostren moltes cares. No hem de fer arala filosofia d'aquesta historia. Només volem abocar-nos-hi en la mesura que hi hagi estat tractadala gent gran. I centrant-nos en I'anomenada historia recent.

Si mirem enrera, no hi ha dubte que, en aquest segle XXque ara s'acaba, les condicions de vida deles persones grans han millorat extraordinariament. En xifres absolutes, els guanys són evidents.Avantpassats nostres ben directes, per als quals encara no existien les vacances, quan es feien vellstampoc no coneixien la jubilació. A casa nostra hi hagué un gran enrenou quan, Ilany 1903 (encarano fa cent anys), s'estrena el drama E/s vells d'lgnasi Iglésias, que denunciava les injustícies de queeren objecte les persones d'edat avan~ada. De moment sota I'influx d'lbsen, després refermat enposicions més personals, Iglésias denunciava així una situació insostenible. Aleshores I'administracióno podia fer-se'n carrec, pero el toc d'alerta va tenir conseqüencies. En aquest sentit vull dedicar unrecord agraTtal patrici Francesc Moragasi Barret, que I'any 1904 va fundar la Caixade Pensions per

.a la Vellesai d'Estalvis,que va impulsarmoltes obres socials, sobretot dedicades a les personesgrans. Encara avui retrobem cada any la Festa deis Vellsa les comarques del nostre país.

Ara, pero, jo voldria anar més enlla de les tasques de I'administració i de les institucions.M'agradaria repassar com són tractades les persones grans en la societat, en les famílies. Veuríemque hem de distingir entre uns postulats formals i uns comportaments practics. I ja sabem que deldit al fet hi ha molta distancia.

Tothomes posa a la boca la preocupació per la gent gran. Pero la realitat és com és. Sempre el ritmedeis canvis ha estat més lent al camp que a les ciutats. I bé, quan a la ciutat s'ha ates un nivell jafor~a satisfactori pel que fa al tracte que hi reben les persones grans (i aquest Congrés n'és unamostra ben eloqüent), en medis rurals encara es viuen unes situacions lamentables. La meva mulleri jo podríem donar testimoni de casos que fan pensar en els Drames rurals, I'obra de VíctorCatala(pseudonim de Caterina Albert), publicada el 1902. I pensar que molta gent deia que exagerava!No, no: avui mateix es podrien recollir quadres humans (o inhumans) d'una tal duresa quepermetrien de refondre els textos de I'escriptora empordanesa. Hi ha cases de pages on trobareu avisque Sihan matat tota la vida per tirar endavant la casa, els conreus i el bestiar (treballant amb unsmitjans d'explotació primitius i esgotadors) i que quan, havent-se fet vells, es veuen mancats de

1999 AnyInternacional de les persones grans

I

11

11

11

! la gent gran de Barcelona

ledios de explotación3 los había sostenido3 mueven y en la queaciónde cataratas, lo p'.

rpo que todavía podíatitación.

le ahora inauguramos.arrollo de los trabajosgural sin decir alguna

as que afectan a laaís, de la denominadaituaciones anómalas,los niveles, han sidosituaciones aludidas.

nás favorecidas, peroeral en relación a lanos.

ente con la impresiónI tomar conciencia de) tomar la iniciativa.! diez años. Trabajoay constancia. Valía las de la Gent Gran", al

Ina, 20 de enero de 1999

--

L'impacte del Congrés

I'energia que els havia sostingut tostemps, queden totalment confinats en una habitació, de la qualno es mouen i en la qual es moriran. No manquen casos que s'haurien pogut resoldre, per exemple,amb una simple operació de cataractes, cosa que hauria permes a fills i néts de continuar exprementaquell cos que encara podia fer feines casolanes. Pero ni aixo. I I'avi s'ha mort en aquella habitació.Amb les últimes consideracions fetes, no voldria aigualir la festa del Congrés que ara inaugurem.Perdoneu. Espero parlar-ne dema, després d'haver seguit el desenvolupament deis treballs que arainiciarem. Amb tot, no vull acabar la meva intervenció inaugural sense dir alguna cosa sobre la gentgran com a objectiu del Congrés.

En els nostres temps, la gran obertura d'esperit respecte als problemes que afecten la humanitatdata del comen<;amentde la postguerra mundial (1945) i, pel que fa al nostre país, de I'anomenadatransició política (1975). D'aleshores en<;a, han estat plantejades moltes situacions anomales,susceptibles d'ésser corregides i, des de diverses institucions i a tots els nivells, hom les haestudiades a consciencia. En algunes ocasions, s'ha optat per reformar les situacions al.ludides.Potser les qüestions referents a la gent gran no han estat de les més afavorides, pero tampoc no hanquedat oblidades, ni de bon tros. El clima reivindicatiu generat en relació amb la DeclaracióUniversal deis Drets Humans ha anat desbrossant els camins.

Respecte al tema que ens ocupa, la gent gran n'ha tingut prou amb la impressió de sentir-se objected'una certa consideració, la qual, si més no, li servia per a prendre consciencia de la situació.Enfortida en constatar-ho, la gent gran ha sabut prendre la iniciativa. Concretament a Barcelona s'hitreballa de manera metodica des de fa uns deu anys. Treball a fons, sabent-ne bé els objectius i lespossibilitats, i amb abnegació i constancia. Valiala pena: avui toquem els resultats de tants esfor<;os,amb aquest TercerCongrésde la Gent Gran, al qual jo, com a president, auguro I'exitmés aconseguit.

Antoni M. Badia MargaritBarcelona, 20 de gener de 1999

I

li