Part 2. El Diari de Recerca

Olga Espada Argumentaci cientfica

UPF 2015 Part 2: Diari de Recerca

LARGUMENTACI EN CINCIES

OLGA ESPADA

UPF 2015



PART 2. DEFINIM LA PREGUNTA DE RECERCA

1. REFORMULA LES TEVES PREGUNTES DINDAGACI

Vull millorar l'aprenentatge de les cincies al grup de 1r de Batxillerat a cincies pel mn contemporani, tenint en compte el tipus de Batxillerat que pertanyen. D'acord amb la pregunta formulada:

Podem millorar les argumentacions cientfiques escrites dels alumnes de

primer de Batxillerat mitjanant pautes treballades en grup a Cincies pel

Mn Contemporani tenint en compte la seva procedncia de batxillerats?

Intentar millorar els textos argumentatius dels alumnes mitjanant el treball cooperatiu, creant grups heterogenis tenint en compte el tipus de

batxillerat al qual pertanyen, daquesta manera saprofitaria les aptituds dels alumnes segons el tipus d'especialitzaci que han seleccionat.

Cincies del mn contemporani s una assignatura obligatria de

Batxillerat. Assignatura de cincies amb lobjectiu que els alumnes adquireixin coneixements bsics sobre les principals temtiques destudi de les cincies en lactualitat. Aquesta assignatura repercuteix un

problema pels alumnes que no sn de cincies, ja que no tenen eines per

poder explicar i desenvolupar aquelles preguntes on sintegren els

coneixements de manera aplicada. A ms davaluar els seus arguments en cadascuna de les tasques

plantejades valorar de quin batxillerat procedeixen per valorar si els

arguments que fan entre alumnes sn iguals segons els seus coneixements

previs.

Realment els alumnes no-cientfics tenen menors coneixements previs de la cincia que els alumnes de cincies?

Aix s una limitaci per a la seva argumentaci?

Una de les causes perqu els alumnes perdin el fil conductor de les classes de cincies pel mn contemporani sn les seves faltes amb els

deures. Quins hbits destudi i deures han de fer els alumnes de 1r de batxillerat?

No saben com gestionar les assignatures de cincies? Realment els continguts plantejats a cincies pel mn contemporani

tenen temtiques dinters global pels alumnes de 1r de batxillerat? Sn els continguts de cincies pel mn contemporani interessants pels

alumnes o noms temtica amb un inters poltic de rerefons? Els alumnes de 1r de batxillerat estan predisposats a aprendre a cincies pel mn contemporani?

Tenen costum de veure els continguts curriculars contextualitzats? Existeixen diferncies amb les argumentacions dels alumnes que no

pertanyen als cientfics dels qu s? Existeixen diferncies significatives de les notes d'alumnes de no-cientfic

amb els del cientfic? Es podrien valorar de manera quantitativa a partir de mtodes

estadstics? Cincies pel mn contemporani representa una assignatura innovadora i significativa per laprenentatge de les cincies al batxillerat?

Quins perfils dalumnat tenim a 1r de batxillerat?

Quines actituds mostren en altres assignatures, que siguin comuns i de

temtica molt diferent? Repercutir canvis en laprenentatge dels alumnes treballar les eines per

l'argumentaci cientfica?, veurem argumentacions diferents segons el

batxillerat del qual provinguin?

Si a ms aquests alumnes treballen l'argumentaci des de la llengua a

l'assignatura de catal? Estaran ms motivats envers la matria un cop hgim treballat l'argumentaci cientfica?



2. CONTRASTA, VALIDA I FONAMENTA LA SOLUCI O

LA HIPTESI PENSADA:

Actualment, veiem que s necessari daprendre cincies com una cosa necessria a la formaci post obligatria com el Batxillerat de totes les

persones, no noms daquelles que es dedicaran a la cincia o a la tecnologia. Ja que crear esperit crtic s una de les competncies a

treballar. De manera que la proposta dimplantar una assignatura

especifica que sencarregui dobrir la perspectiva dels alumnes de

Batxillerat perqu tinguin major coneixement de les cincies s una bona idea. Per el problema rau a la posada en prctica daquest procs daprenentatge i al grup-aula en el que es vol impartir.

Per altra banda, el problema de la selecci dels continguts que es vol

impartir tamb repercuteix una dificultat, a qu moltes vegades hem dadaptar el que es proposa amb la nostra realitat. A ms, en moltes

ocasions s necessari de realitzar un pas enrere per veure coneixements

previs necessaris per a poder comprendre cada una de les temtiques

proposades. Per tant, un primer problema en el qual ens trobem, s que no existeix una

idea clara de la finalitat de laprenentatge de les cincies en el Batxillerat, on els alumnes d'especialitats de no- cincies poden tenir la sensaci que perden el temps estudiant matries que no els preguntaran a selectivitat i els de Cientfic que no aprofiten el temps per profunditzar el

coneixement el suficient per presentar-se a la selectivitat. I per tant no est

aportant un perfil clar de: Cincia com a cultura, com forma de raonar i

extrapolar a qualsevol mbit, dactuar i valorar i de coneixement aplicat

(Sanmart, 2009). I davant daquests objectius principals que es proposen com a idees clau per laprenentatge de les cincies se situa la importncia

dels currculums, del raonament i l'argumentaci i en conseqncia de la contextualitzaci dels continguts perqu aquests siguin:

Promovedors de linters dels estudiants per connectar la cincia amb les

aplicacions tecnolgiques i els fenmens de la vida quotidiana i permetre lestudi daquells coneixements que tinguin una major rellevncia social.

Aprofunditzar a les implicacions socials i tiques de la

cincia:

Fomentar una comprensi de la naturalesa de la cincia i del treball

cientfic mitjanant l'argumentaci. Actualment el conjunt de currculums, es poden detectar de molt tipus

diferents, aix permet afirmar que es tracta dun conjunt de lnies molt diverses de treball. Per exemple el projecte dirigit

per Aikenhead(1991), Logical Reasoning in Science and Technology, est basat en el coneixement del procs de descobriment de conceptes

cientfics terics, que en molts casos estan avaluats a partir de la lgica formal. Per el factor ms important per aprendre,

s l'activitat compromesa del que un alumne aprn amb el material didctic. Si ho aconsegueixes, podrs ensenyar des de qualsevol mtode: amb una perspectiva ms lgica-histrica, com els ms tecnolgics.

Dins de la investigaci de quins continguts ensenyar a les cincies de

l'ensenyament obligatori trobarem un punt clau que s la selecci de contexts daprenentatge. Tradicionalment la cincia escolar ha iniciat la

seva prctica mitjanant l'anlisis de situacions, problemes o exemples

propis noms del context escolar. Pels estudiants resulta molt difcil

transferir aquests aprenentatges a l'anlisis o explicaci de situacions del

seu entorn. Per exemple, la majoria de canvis qumics que es mostren els llibres de text es refereixen a experincies que els alumnes noms podran veure a lescola i nicament els servir per respondre a problemes i preguntes davaluaci escolar.

4



Un punt de vista molt diferent consisteix a iniciar lensenyament a partir de

situacions o problemes rellevants socialment. Si estem dacord amb una visi crtica de la cincia i del seu ensenyament, la cincia escolar no pot

obviar aproximar-se a la comprensi dels problemes del planeta, i per tant, plantejar preguntes en relaci a aquests problemes, a partir dels quals es

construeix models terics explicatius.

Complexitat dels problemes reals. Els problemes del mn real sn complexes, mentre els que shan analitzat tradicionalment a la cincia

escolar sn simples. La histria que han d'aprendre a explicar els alumnes ha de ser necessriament complexa. Per consegent els models terics a desenvolupar en una cincia escolar coherent amb els plantejaments

duna cincia complexa no poden ser els mateixos que els derivats de la cincia disciplinria clssica. Esdevenir la cincia com un ensenyament

complex implica fer-ho des d'una manera de veure determinada, des d'un marc teric fonamentalment de la teoria de sistemes, que ha

construt les seves prpies preguntes, llenguatge, experincies, analogies, models, valors, etc.

COMENTARIS SOBRE EL PLA D'ACTUACI PLANTEJATS:

L'argumentaci representa una competncia que no es treballa noms des

de cincies sin que tamb implica un aprenentatge a les assignatures de llenges.

Una argumentaci t com a objectiu fer admetre una conclusi per mitj de lexposici consistent dunes raons o arguments.

Dentrada, perqu hi hagi argumentaci cal que hi hagi una tesi o conclusi

sobre un tema determinat; un protagonista i un antagonista, s a dir, alg que la defensi i alg que shi oposi; uns arguments que la fonamentin, i una

realitat compartida, els coneixements comuns o objectes dacord previs entre les persones, sobre els quals es fonamenta precisament lacte

argumentatiu. Aquests sn, doncs, els elements bsics que ha de tenir tota argumentaci.

Tenint en compte la complexitat de la temtica com s l'argumentaci,

m'agradaria donar als alumnes pautes adequades perqu aprenguin a argumentar des de l'mbit de la cincia.

Per tant, primer vull valorar com argumenten els alumnes prviament a cap pauta. Per poder valorar de manera completa aquesta competncia,

per una banda valorar com argumenten els alumnes de primer de batxillerat des del vessant lingstic, s a dir, mitjanant els arguments ja

treballats a l'assignatura de Catal conjuntament amb altres activitats que han resolt amb la meva mentora relacionada amb l'argumentaci

cientfica, completar aquesta part prvia a la pauta.

A ms, els far resoldre una activitat d'argumentaci dins de la UD de Batxillerat com activitat prvia inicial, de manera individual, treballant una

notcia relacionada amb el canvi climtic que defensa que el canvi climtic

s beneficis per la humanitat, perqu en alguns casos com s el desgel

dels pols (exemple que proposa) el desgel beneficiar a crear noves rutes de transport martim menys costoses. Aquesta argumentaci que han de

fer els alumnes ser l'argument previ que tindr en compte pel meu Cicle

de Recerca-Acci.

5



Algunes idees que haur de tenir en compte per treballar el text

argumentatiu:

Cal que estiguem segurs que largumentaci s necessria Si es tracta de construir una argumentaci de resposta a una altra, cal que

ens assegurem dhaver comprs perfectament la conclusi i els arguments de largumentaci aliena a fi que la nostra resposta sigui pertinent. Hem de tenir clara la conclusi abans de verbalitzar el text argumentatiu.

Cal que trobem arguments forts que defensin la tesi o la conclusi principal, i bona part daquests arguments han de ser nostres.

Hem dequilibrar els diversos tipus darguments. s recomanable disposar els arguments de manera natural.

El text argumentatiu propi ha de mostrar que inicialment no hi ha alternatives millors a les quals plantegem; s interessant que provem de

preveure la contraargumentaci de loponent.

Els textos argumentatius eficaos solen incorporar, a ms de recursos

adreats a demostrar, recursos adreats a persuadir.

No hem doblidar, tampoc, el paper que tenen en la construcci dels textos argumentatius els elements lingstics, que afecten, entre altres aspectes,

el lxic, la cohesi, la coherncia, ls de verbs com causar, fer, concloure,

dir... ls de formes impersonals, la introducci de marques dordre, com

en primer lloc o duna banda, de laltra, etc., i els recursos retrics, com ara ls de metfores, repeticions, parallelismes o enumeracions, entre

altres..

QESTIONS RELACIONADES AMB L'ARGUMENTACI:

Perqu s important aprendre a argumentar?, de quina forma contribueix l'argumentaci als objectius de l'educaci? Quines dimensions del treball

cientfic s'aprenen argumentant? L'argumentaci contribueix a competncies bsiques i objectius generals

de l'educaci, com aprendre i desenvolupar el pensament crtic i la cultura

cientfica.

Quin s el paper de proves? Com sabem el que sabem?

Les proves permeten distingir conclusions sustentades en dades,

d'opinions, aix com el fet d'escollir entre teories alternatives, entre

diverses opcions, confirmar prediccions o avaluar afirmacions de diferents fonts.

Que elements comprenen un argument? Sn tots indispensables? Els arguments comprenen conclusions, proves i justificacions. Aquestes

estableixen la connexi entre dades i conclusions. Els arguments poden incloure altres elements auxiliars.

Quins criteris han de ser utilitzats per decidir sobre les proves?

Els criteris per avaluar proves inclouen especificitat, suficincia, fiabilitat i

en gran mesura la prova pot interpretar-se com suport d'un enunciat ms

que d'un alternatiu.

6



Quins objectius caracteritzen l'argumentaci sobre els models explicats?

Els arguments sobre models pretenen identificar relacions causa-efecte a les explicacions i interpretacions sobre fenmens fsics i naturals.

Qu caracteritza a l'argumentaci a les qestions sociocientfiques? En

qu contribueixen les qestions sociocientfiques als objectius de l'educaci?

L'argumentaci en qestions sociocientfiques contribueixen al

pensament crtic i a aprendre sobre la cincia i presenta algunes caracterstiques com el seu carcter interdisciplinari, la seva relaci amb la vida diria o els camps de valors socials o tics que s'han de tenir en

compte.

En qu contribueix l'argumentaci a aprendre a comunicar idees de cincies?

Aprendre a argumentar implica comunicar, persuadir a una audincia, t

relaci amb aprendre a comunicar en cincies, parlar i escriure cincies a classe, tamb saprn a articular i construir una explicaci que resulti convincent per altres persones.

Com dissenyar tasques i ambients de classe que promoguin

l'argumentaci?

s necessari ensenyar a argumentar formalment o s millor que l'alumnat

practiqui l'argumentaci? s igual el disseny d'una classe que afavoreix

l'argumentaci i indagaci en comparaci a una classe constructivista?

L'alumnat argumenta si a la classe si li demana. Aix ocorre si el disseny de tasques i de l'ambient, clima o cultura de l'aula, ho afavoreix.

Una classe que afavoreix l'argumentaci s un tipus de classe

constructivista, amb mfasi a l'avaluaci del coneixement.

Com ensenyar a avaluar arguments d'altres d'acord amb proves? Quins

criteris podem utilitzar per avaluar la qualitat de l'argumentaci?

Un bon argument t en compte els arguments oposats, a ms de recolzar-

se a bones proves, ha de considerar hiptesis alternatives i que aquestes

siguin explicites o potencials. El pensament crtic implica l'avaluaci

d'arguments d'altres.

Per tant, si plantegem la cincia a Batxillerat, per a totes les especialitats,

s essencial que primer els alumnes comprenguin la naturalesa de la Cincia i que assoleixin primer una srie de competncies necessries per

a la comprensi de la cincia, que s per una banda analitzar amb esperit crtic les dades i els arguments que se'ls exposa i per altra banda saber desenvolupar un argument propi.

Les explicacions causals en cincies i en l'aprenentatge de les cincies:

El principal problema que t la cincia s que es presenten els conceptes i les teories com a conclusions, de manera que, a vegades s difcil

identificar quin problema intentaven resoldre els cientfics com per

exemple Darwin amb l'origen de les espcies, entre altres exemples. En molts casos el que es pretn s identificar la causa que

explica un fenomen: el mecanisme per la creaci de noves espcies.



ACLARICI DE TERMES Argumentaci: argumentar consisteix a ser capa d'avaluar els

enunciats d'acord amb proves, reconixer que les conclusions i els

enunciats cientfics deuen estar justificats, s a dir, sustentats en proves.

Competncia aprendre a aprendre: la competncia aprendre a aprendre's la capacitat per prosseguir en l'aprenentatge, organitzar el mateix

aprenentatge, el que comporta realitzar un control efica del temps i la informaci, individual i grupal. Aquesta competncia inclou la conscincia

de les necessitats i processos del mateix aprenentatge, la identificaci de

les oportunitats disponibles, l'habilitat per superar obstacles amb el fi

d'aprendre amb xit. Inclou obtenir, processar i assimilar coneixements i

habilitats aix com la recerca i utilitzaci d'una guia. Aprendre a aprendre significa que els estudiants es comprometen a construir el seu

coneixement a partir dels seus aprenentatges i experincies vitals anteriors amb la finalitat de reutilitzar i aplicar el coneixement i les

habilitats d'una varietat de contexts: a casa, treball, educaci i instrucci.

A la competncia de la persona sn crucials per la motivaci i la confiana.

Pensament crtic: representa un tipus de pensament que es proposa analitzar o avaluar l'estructura i consistncia dels raonaments,

particularment opinions o afirmacions que la gent accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana. Aquesta avaluaci pot basar-se en l'observaci, en l'experincia, en el raonament o en el mtode

cientfic. El pensament crtic es basa en valors intellectuals que tracten d'anar ms enll de les impressions i opinions particulars, per la qual cosa

requereix claredat, exactitud, precisi, evidncia i equitat. T per tant un vessant analtica i una altra avaluadora. Encara que utilitza la lgica,

intenta superar l'aspecte formal d'aquesta per poder entendre els arguments en el seu context i donar d'eines intellectuals per distingir el

raonable dall no raonable, el vertader del fals. Podem pensar que el

pensament crtic es troba relacionat amb l'escepticisme i l'estudi i detecci de les fallcies. Hi ha moltes definicions de pensament crtic o raonament

crtic. Des d'un punt de vista prctic, pot ser definit de la manera segent:

El pensament crtic s un procs mitjanant el qual es fa servir el coneixement i la intelligncia per arribar, de forma efectiva, a la posici

ms raonable i justificada possible sobre un tema, i en el qual es procura identificar i superar les nombroses barreres o obstacles que els prejudicis o biaixos introdueixen.

Cultura cientfica: conjunt de coneixements no especialitzats de les diverses branques del coneixement cientfic, que permet desenvolupar un

judici crtic sobre les mateixes i que idealment posseeix qualsevol persona amb una educaci bsica.

Aprenentatge significatiu: ser aquell que repercuteixi en el coneixement duna persona de tal forma que la podr aplicar a tots els contextos que

sadeqin a causa del seu elevat nivell de comprensi. El concepte

d'aprenentatge significatiu el va introduir David Ausubel (1963, 1968) en contraposici de laprenentatge memorstic. Per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s'ha d'atribuir un significat a un nou contingut.



Hi ha d'haver:

Assimilaci: vol dir que s'han dunificar les idees prvies de l'alumne (coneixement previ que actua com ancoratge). Acomodaci: acomodaci d'aquests aprenentatges dins de les estructures mentals.

L'aprenentatge significatiu s la base de nous aprenentatges

significatius. Forma part de la psicologia cognitiva. Les investigacions de la

psicologia cognitiva es basen en l'aprenentatge hum i es fonamenten i

inspiren en l'obra de piaget. Cada individu aprn interioritzant els estmuls captats per no els incorpora de forma passiva (com defensen els

conductistes -watson, pavlov o skinner-)sin que els adapta als seus esquemes i estructures prvies. Aquests esquemes i estructures no sn

rgids sin flexibles i es van modificant per a adaptar-se a una realitat que tamb canvia. Els cognitivistes com ausubel destaquen la flexibilitat i plasticitat de la ment.

David paul ausubel (1918-2008) trasllada aquests conceptes terics al camp de l'aprenentatge escolar. Assenyala la importncia d'ensenyar a aprendre abans que els procediments de gratificaci de conductes

apreses. Aquest psicleg considera que l'aprenentatge ha de ser significatiu: el que s'aprn ha de ser compatible amb els coneixements previs de l'individu de manera que es puguin integrar i sser interioritzats. "el factor ms important que influeix en l'aprenentatge s el que l'hum ja

sap: esbrini's aix i ensenyi's en conseqncia". Es diferencia de

l'aprenentatge per repetici. Ausubel destaca la importncia dels errors: l'error indica un coneixement previ del qual s'ha de partir. Ausubel

contraposa l'aprenentatge per repetici en el qual l'estudiant rep els continguts en la seva forma definitiva i aquests s'assimilen de memria

sense comprendre'ls o relacionar-los amb altres coneixements previs. A

l'aprenentatge per descobriment l'estudiant descobreix per si mateix els

continguts que es volen transmetre (ressonncies de scrates i el mite de la caverna).

Conceptes relacionats

Contextualitzaci: metodologia utilitzada en la didctica que

partir dun escenari temtic, de temtiques diferents, per a poder introduir uns continguts terics, i que aquests es trobin aplicats en mbits quotidians. Perqu la informaci sentengui, procurem donar les dades

rellevants per contextualitzar-la segons la proximitat en el temps i lactualitat de la notcia, i aportem tots els detalls o explicacions pertinents

quan es tracta duna notcia dun mbit especfic. Mirem doferir la informaci pensant en una audincia general, que no necessriament t

tots els coneixements i referents que permeten entendre certes dades especfiques de les diverses matries tractades.

4. MATERIALITZA DE FORMA CONCRETA UNA ALTERNATIVA

DACTUACI A LAULA FONAMENTADA

Com a alternativa podria valorar les metodologies educatives que

jo utilitzar la unitat didctica i la seva eficcia en laprenentatge dels

alumnes. Seqncia dactivitats proposades, gesti de laula realitzada a cada sessi i motivaci de l'alumnat per avaluar quines metodologies

sadeqen ms en el seu aprenentatge, en el cas que no pogus valorar largumentaci cientfica des de totes les vessant.

Documents

Part 2. El Diari de Recerca