L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 1 0 1

Divendres, 24 de maig del 2019

Tornem amb el Brexit: visió en cinc punts

T e r e s a M a y v a c o n v i d a r a h i r a l P a r l a m e n t q u e donés suport al seu pla de sortida (WAB

o Withdrawal Agreement Bill) a canvi d’oferir un referèndum posterior sobre el mateix pla. Aquest és el seu últim intent (abans de dimitir al juny) de deixar el país encaminat cap a una sortida suau. L’intent, però, va resultar fallit, perquè tan laboristes com molts conservadors van criticar el pla, posant-nos de nou en aquesta situació laberíntica on la cinquena economia del món s’enfronta a tots els escenaris possibles: Cancel·lació del Brexit, Customs Union, extensió de l’extensió o No Deal (Hard Brexit).

Per descomptat, no pot faltar la pregunta incòmoda del dia: Què hem d’esperar? Us ho explico en 5 punts.

1. Enduriment de la retòrica de po-lítics i empresaris. No s’estranyin si

veuen un enduriment verbal per part de líders polítics europeus i brità-nics. Tampoc ha d’estranyar-los veure a bancs augmentant les probabilitats d’un Hard Brexit (JPM acaba de fer-ho, augmentant del 15% al 25% la pro-babilitat d’un Hard Brexit). Per què no s’han d’estranyar? La dimissió de May al juny obre la porta a un nou primer ministre (PM) que inevitablement se-rà un «hardliner» –possiblement Bo-ris Johnson-, ja que serà triat pels con-servadors, en la seva majoria defen-sors d’una ruptura amb Brussel·les.

2. Boris Johnson com a PM ho tin-dria molt difícil per a promoure un Hard Brexit. Sens dubte, la irrupció d’un nou primer ministre britànic com Boris Johnson (o qualsevol altre eurò-fob) generaria preocupació entre els inversors; cosa que pesaria en la lliu-ra i els actius britànics. No obstant ai-xò, i atès que els números en el Parla-ment romandrien inalterats, Johnson ho tindrà igual de complicat (que Te-resa May) a l’hora d’aglutinar una ma-joria que obri les portes a un Hard Bre-xit. Tinguin en compte que molts Tori-es pro-europeus (fins i tot el gabinet), ja han anunciat que desafiaran John-son «fins i tot més si cap del que ho van fer amb Teresa May». Sense obli-dar que també Laboristes i Liberals es-tarien més units que mai en l’oposició.

3. Eleccions anticipades per a pro-moure un Hard Brexit? Probablement No: Alguns col·legues meus del Regne Unit diuen que Johnson podria pro-moure eleccions anticipades amb l’es-perança d’obtenir una majoria més

Passa a la pàgina següent

Fitch ratifica el ràting d’Andbank en BBB amb perspectiva estable

El Govern aprova el reglament de l’impost sobre transmissions

L’IPC puja dues dècimes a l’abril i la inflació subjacent se situa a l’1%

Continua la tendència a l’alça del preu dels carburants

Confirma el seu lideratge al ser l’entitat andorrana millor posicionada per l’agència de qualificació

La proposta està vinculada a la Llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges

Esbarjo, espectacle i cultura són els principals grups que provoquen la pujada

No paren d’augmentar des del passat mes de febrer, trencant la línia a la baixa que se seguia

Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4

Protecció de dades, drets fonamentals i videovigilància

Consultorifiscal

Marta Felipó

Pere Brachfield

Jaime Mesas

Pàg 3Pàg 2 Pàg 3

L’IBAN en diversos països europeus

Alex Fusté@AlexfusteAlex

Economista en cap del Grup Andbank

BUSINESS2 Divendres, 24 de maig del 2019

Ve de la pàgina anterior

L’IBAN en diversos països europeus

El codi IBAN és un número de comp-te internacional que permet identifi-car un compte bancari a nivell de trans-accions internacionals i està format per una seqüència alfanumèrica de ca-ràcters, amb una mida fixa que depèn del país on es trobi el compte bancari. L’IBAN segons el país on està constituï-da el compte bancari, pot tenir una lon-gitud que va dels 15 fins als 34 caràcters. Els dos primers caràcters són alfabè-tics i han de ser sempre dues lletres que identifiquen el país en el qual està obert el compte bancari. Els dos següents són els dígits de control que són calculats d’acord al mateix algoritme indepen-dentment del país i número de compte harmonitzat de cada país i són l’element que valida la totalitat de l’IBAN per evitar errors de transcripció. Els restants ca-ràcters són el número de compte har-monitzat de cada país, que en la majo-ria dels casos identifica a més l’entitat i l’oficina i que pot tenir fins a 30 caràc-ters depenent del país en què està ubi-cada compte bancari. La representació en paper de l’IBAN es reparteix en blocs de 4 caràcters, començant per l’esquer-ra, fins a confeccionar completament

lletres en els seus números de comp-te. Per a la conversió RIB al codi IBAN cal afegir els dos primers caràcters que identifiquen el país; en aquest cas FR i els 2 caràcters següents que correspo-nen als 2 dígits de control (o clau IBAN), calculats segons l’algoritme utilitzat per validar l’IBAN. Val la pena assenya-lar, que a causa de la forma de càlcul de la clau IBAN que és gairebé idèntica a la utilitzada per obtenir la clau de con-trol RIB, la d’IBAN és sempre el número 76 per als comptes bancaris francesos que només tenen números; és a dir que no hi ha cap lletra en el seu antic RIB. En conseqüència, el codi IBAN d’un comp-te bancari a França tindrà un total de 27 caràcters alfanumèrics.

Vegem la conversió a l’IBAN d’un an-tic codi de compte «Relevé d’Identité Bancaire (RIB)» francès que conté una lletra en el seu número de compte. L’antic RIB: 20041 01005 0500013M026 06; l’actual IBAN per format imprès en paper; Codi IBAN: IBAN FR14 2004 1010 0505 0001 3M02 606; i l’IBAN per format electrònic; Codi IBAN: FR1420041010050500013M02606

Un altre exemple de conversió al co-di IBAN d’un compte bancari a França en què el seu RIB només té números. L’antic RIB: 20001 00001 00000000001 37; l’actual IBAN per format imprès en paper; Codi IBAN: IBAN FR76 2000 1000 0100 0000 0000 137

A continuació, podem veure altres exemples de codis IBAN en format elec-trònic de comptes corrents de diverses entitats de crèdit a França:

AXA Banque FR7612548029989876543210917

BNP Paribas FR7630004028379876543210943

Société Générale: FR7630003035409876543210925

Crédit Agricole:‎ FR7630006000011234567890189

Banque Populaire: FR7610107001011234567890129

Caisse d’Epargne: FR7611315000011234567890138

Crédit du Nord: FR7630076020821234567890186

El codi IBAN en països europeus pot ser molt diferent i produir confusions. Com a exemples de la conversió a l’IBAN dels antics codis de compte «Basic Bank Account Number» (BBAN) de diversos països d’Europa, vegem la conversió a l’IBAN d’un compte bancari a Holanda; l’antic codi BBAN: ABna 041 71 64.300; l’actual IBAN per format imprès en pa-per; Codi IBAN: IBAN NL91 ABNA 0417 1643 00.

Així mateix, vegem un exemple de la conversió a l’IBAN d’un compte ban-cari a Bèlgica. L’antic codi BBAN: 510-0075470-61; l’actual IBAN per format imprès en paper; Codi IBAN: IBAN BE62 5100 0754 7061.

També podem veure a continuació un exemple de la conversió a l’IBAN d’un compte bancari a Irlanda. L’antic co-di BBAN: AIBK 9311 5212 3456 78; el nou IBAN per format imprès en paper: Codi IBAN: IBAN IE29 AIBK 9311 5212 3456 78

Igualment, vegem un altre exemple de codis IBAN en format electrònic de comptes corrents de diverses entitats de crèdit en diversos països europeus: Alemanya: DE58012345678923456789; Itàlia: IT5601234567890123456789123 i Regne Unit: GB69012345678923456789

Cal tenir present, que un dels codis IBAN més llargs dels estats la Unió Eu-ropea és el de les entitats bancàries a Hongria, ja que té 28 caràcters: IBAN per format imprès en paper Codi IBAN: IBAN HU42 1177 3016 1111 1018 0000 0000. com a curiositat veiem que l’IBAN a Hongria comença amb les dues lletres HO, del vocable anglès HUNGARY, en-cara que en idioma hongarès el nom del país és Magyarország.

el codi del compte corrent. En cas que al final no quedin 4 dígits per comple-tar un bloc, s’escriuran els caràcters so-brants, ja siguin 3, 2 o 1.

A Espanya l’IBAN es compon de 24 caràcters amb l’estructura següent: pri-mer, els dos primers caràcters identifi-quen el país de la compte. Com hem vist, en el cas d’Espanya és: ES; segon, els dos caràcters següents corresponen als dí-gits de control, calculats segons l’algo-ritme utilitzat per validar l’IBAN; i ter-cer, els 20 caràcters restants correspo-nen als anteriors 20 dígits de l’antic codi de compte client (CCC) que s’empra-va en l’època «pre SEPA» i que forma-ven l’estructura d’un número de comp-te bancari espanyol. Els 20 dígits es tro-baven dividits en quatre blocs.

Al seu torn, aquests 20 dígits són: en primer lloc, els 4 que són el codi del banc segons l’estàndard de codis nacionals d’Espanya, i identifiquen a l’entitat de crèdit; en segon lloc, els 4 que són el co-di de la sucursal i identifiquen l’oficina bancària on està obert el compte cor-rent; en tercer lloc, els 2 que són el co-di de control i consisteixen en un nom-bre específic que ajuda a evitar errors, validant els dos blocs de nombres ante-riors i els següents; i en quart lloc, els 10 del número de compte pròpiament dit i és el codi que representa al número que li atorga una entitat de crèdit al propie-tari que ha obert el seu compte bancari amb aquesta entitat.

A títol d’exemple, l’antic codi CCC d’un compte estava format per 20 dí-gits i antany era: CCC: 2090 5002 01 0044999768; i el codi IBAN d’aquest mateix compte bancari és actualment: IBAN ES44 2090 5002 0100 4499 9768

Com a exemples, veurem el co-di compte client (CCC) d’un comp-te corrent adaptat a les versions del codi IBAN, tant per format pa-per com per format electrònic: el co-di compte client (CCC): 2100 0813 61 0123456789, el Codi IBAN en format paper: IBAN ES79 2100 0813 6101 2345 6789 i el Codi IBAN en format electrò-nic: ES7921000813610123456789

El codi IBAN en els diferents paï-sos europeus de la zona SEPA pot va-riar bastant. A França el «Basic Bank Ac-count Number» (BBAN) que s’utilitzava en l’època «pre SEPA» per identificar un compte bancari era el «Relevé d’Identité Bancaire» (RIB) que era l’equivalent al Codi de compte client (CCC ) espanyol. L’antic RIB francès estava compost d’un codi de l’entitat bancària de 5 xifres (co-de banque), un codi de sucursal bancària de 5 xifres (code guichet també anome-nat code agence), un número de comp-te d’11 caràcters i una clau de control RIB de 2 xifres. Per tant, el RIB francès estava format per 23 caràcters alfanumèrics. Cal tenir en compte, que a França el RIB pot tenir lletres. En particular, les enti-tats bancàries «Banque Postale» i «Ban-que LCL Crédit Lyonnais» utilitzaven

àmplia, i així promoure un No-Deal des d’una posició de força. Els que sa-ben de política britànica m’expliquen que Johnson, en la seva infinita ambi-ció, no posarà en perill el seu nou esta-tus de PM (almenys fins que hagi pas-sat un bon temps). Estic d’acord. Al cap i a la fi, sóc dels que pensa que per arri-bar lluny en política cal tenir suficient vanitat i ambició, però l’ambició sem-pre ha de superar la vanitat. Això justi-ficaria la meva aposta.

4. Probable extensió de l’extensió? Per què no? Líders com Macron poden endurir el seu discurs d’oposició a es-tendre de nou la data de sortida, pe-rò fins i tot ells saben que té poc sen-tit forçar Europa a una situació de dis-locació comercial que resultaria d’un No-Deal. Amb un nou líder al capda-vant de la Comissió Europea, les elec-cions al Parlament Europeu ja finalit-zades (sense necessitat doncs de dis-cursos durs), i amb la «necessitat» que el Regne Unit continuï contribuint al pressupost comunitari (almenys fins a final de 2020), una nova extensió de la data de sortida sembla una cosa pro-bable.

5. Fins i tot Johnson probablement vol evitar un Hard Brexit. Buscarà de-safiar al Parlament Britànic, rebutjant l’extensió de la data límit? Mirin. Quan Johnson assumeixi com a PM, amb to-ta seguretat rebrà un document escrit d’advertiment des del Tresor, el Banc Central d’Anglaterra, la patronal d’em-presaris i, fins i tot, del ministeri de de-fensa. En aquest document s’advertirà que un No-Deal (i el conseqüent Hard Brexit), posaria en perill l’estabilitat fi-nancera del país, l’economia, fins i tot la seguretat nacional, perquè un Hard Brexit augmentaria el risc d’activitats

terroristes (donat que es donarien per finalitzades les col·laboracions inter-nacionals). Com sabem que aquests advertiments es lliuraran? Perquè els mateixos advertiments van ser lliu-rats a Teresa May en un dossier de 14 pàgines l’1 d’abril, quan el seu govern estava considerant el No-Deal. Igual que aleshores, el nou Primer Ministre

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield Credit & Risk Consultants

Fins i tot Boris Johnson vol evitar un Hard Brexit davant la possibilitat que hi es posi en perill l’estabilitat financera

haurà de decidir entre dues opcions: 1) Riure’s d’aquests advertiments i confi-ar en les sempre imprecises valoraci-ons de personatges com Nigel Farage sobre que un «Hard Brexit és inofen-siu», o 2) Reflexionar sobre com de ve-gades els presidents es troben en si-tuacions adverses després d’acceptar vaporosos consells d’assessors frívols. És molt probable que opti per aquesta segona opció, i que escolti els adverti-ments de professionals.

Una lectura poc convencional? Ho reconec, ja que a primera vista podria semblar que l’escenari dolent guanya possibilitats (al cap i a la fi, Johnson no és May). És en aquestes ocasions quan recordo quelcom que em van ense-nyar de jove: Cal no confondre el ter-me veure amb mirar. Detenir-se en el fet obvi, que pot vetllar la lectura més enllà del fet irrellevant, és mirar. No veure.

BUSINESS 3Divendres, 24 de maig del 2019

ciari. Aquest criteri va ser manifestat mitjançant el Comunicat del tècnic del 25-11-2015 sobre la tributació en l’im-post sobre la renda de les persones físi-ques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estran-ger, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres. El comunicat en qüestió, a l’apartat b, referent a les regles de tri-butació, expressa que:«b) Regles de tributació[...]En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trus-tee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titu-lar dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les ins-truccions rebudes, però sempre en be-nefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).

Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a con-seqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al settlor o bé al beneficiari, en funció de les ca-racterístiques específiques del trust en qüestió.En termes generals, s’ha de conclou-re que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà conside-rat l’obligat tributari en relació amb les

Protecció de dades, drets fonamentals i videovigilància

E l 21 de gener de 2004 es publicà al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la Llei 15/2003, de 1 8 d e d e s e m b r e ,

qualif icada de protecció de dades personals, amb l’objectiu de regular el tractament de les dades de caràcter personal de les persones físiques. La finalitat fou dotar un marc legislatiu en matèria de protecció de dades, buscant un equilibri entre la protecció dels drets fonamentals de les persones, especialment el dret a la intimitat consagrat a l’article 14 de la Constitució del Principat, i la imposició d’obligacions excessives a les entitats públiques i pr ivades andorranes. Aquesta legislació, tot i no ser del tot precursora a Andorra, ja que el Reglament sobre el banc de dades del sector públic, de 1976, ja regulava el tractament de dades personals en el camp del sector públic, es complementà amb el Decret d’1 de juliol de 2004 que creà un Registre Públic per a la inscripció de les dades personals i amb el Decret de 9 de juny de 2010 que aprovà els reglaments de l’Agència de Protecció de Dades.

Andorra s’alineava així amb les re-gulacions europees en matèria de pro-tecció de dades, avançant encara més en aquest àmbit l’any 2007 amb la ra-tificació del Conveni del Consell d’Eu-ropa per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, de 28 de ge-

avui dia, tal com ho reconeix la Decisió de la Comissió Europea de 19 d’octubre de 2010, un «nivell adequat de protec-ció».

En aquest àmbit, no podem negar l’increment substancial de la utilització de mitjans de captació d’imatge mitjan-çant la instal·lació de càmeres de video-

vigilància. L’any 2015, l’Agència de Pro-tecció de Dades d’Andorra ja va eme-tre una recomanació en relació al seu tractament, per tal que la seva utilitza-ció no col·lidís amb la necessària protec-ció d’aquestes dades; una protecció in-dispensable que es desprèn no només de la Llei Qualificada de Protecció de Dades, sinó també, i de forma especial, de la Constitució Andorrana.

Així doncs, el legislador va enca-ra més enllà i aprova en el si del Con-sell General la Llei 30/2018, de 6 de de-sembre, qualificada de seguretat públi-ca que introdueix al Principat un marc normatiu més exigent en relació al trac-tament de la videovigilància. L’objec-tiu d’aquesta legislació és garantir la se-guretat pública mitjançant la regulació de l’ús d’aquests sistemes per part tant d’entitats públiques com privades, im-plementant ensems els mecanismes ne-cessaris per a la protecció dels drets fo-namentals i les llibertats públiques de les persones. Aquest règim, que entrà en vigor el passat 10 d’abril, complementa doncs la Llei qualificada de protecció de dades personals, que seguirà regint en tot moment el tractament automatitzat de les imatges i sons obtinguts per sis-temes de videovigilància.

En efecte, els requeriments de la Llei qualificada de dades personals quant a les obligacions del responsable del tractament de les dades segueixen es-sent vigents, mantenint-se l’obligació de constitució i inscripció de fitxers, la necessitat d’informació de forma clara sobre l’existència de càmeres en espais tant públics com privats, l’adopció de mesures tècniques i organitzatives ne-cessàries per garantir la veracitat i inte-gritat de les imatges així com la regula-

ció de l’accés a les mateixes per part de terceres persones. Tot això, sense obli-dar garantir els drets d’accés i supres-sió que corresponen a la persona inte-ressada.

La nova legislació, tanmateix, se cen-tra en la implementació de diverses me-sures per tal de protegir la seguretat ciutadana i garantir la convivència pací-fica al Principat. Regula doncs, entre al-tres, la utilització de sistemes de video-vigilància, imposant limitacions a la se-va posada en funcionament per protegir espais tant públics com privats i reforça la regulació exigint requisits de comu-nicació i/o autoritzacions preceptives per tal de garantir-ne l’adequada uti-lització. Així mateix, emfatitza de for-ma especial la utilització d’aquests mit-jans de conformitat amb el principi de proporcionalitat, tant en el seu vessant d’idoneïtat, de forma que només s’utilit-zin quan sigui necessari, com en el seu vessant d’intervenció mínima, de forma que es garanteixi la ponderació entre la finalitat perseguida i l’afectació que pu-gui tenir als drets fonamentals. I, final-ment, imposa limitacions temporals en relació a la seva custòdia, constituint ensems l’anomenada Comissió Nacio-nal de Videovigilància com a òrgan ad-ministratiu en aquesta matèria.

Si bé la normativa entrà en vigor el passat dia 10 d’abril, les persones titu-lars de sistemes de videovigilància hau-ran de fer atenció a l’entrada en vigor del reglament que desenvolupi les con-dicions d’autorització i de comunicació establerts per aquesta, ja que de con-formitat amb la Disposició Transitòria segona del text legislatiu, caldrà que sol-licitin l’autorització oportuna o efectuïn la comunicació prèvia requerida en els terminis legalment prescrits.

Efectivament, i com no podia ésser d’altra manera, totes aquestes obliga-cions i limitacions es veuen reforçades mitjançant un marc sancionador que es preveu als articles 50 i següents de la Llei, sense perjudici, és clar, de les dis-posicions penals en matèria d’escoltes il·legals i conductes afins i en relació a l’obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades.

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara endavant, DTF) número CV0146-2019, del 8 de març del 2019, en relació amb la consideració de la data d’adqui-sició d’unes accions transferides en di-verses ocasions a la figura del trust. Així mateix, la consulta també fa referència a les implicacions tributàries del des-doblament d’accions.

El consultant va subscriure i adqui-rir 50 accions de la societat B, societat domiciliada al Regne Unit. En aquella data, la societat va emetre 100 accions d’un valor nominal d’una lliura ester-lina cadascuna. Les 50 accions de les quals el consultant era titular repre-sentaven en aquell moment el 50% de la participació en el capital de la socie-tat. L’altre 50% era de l’altre soci, la per-sona física C.Al 2009 el consultant va constituir un Trust, sent ell el settlor i el beneficiari, en el que la persona física C era el Trus-

rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.[...]»En conseqüència, en el cas en qües-tió, en què el consultant ha sigut el set-llor i al mateix temps el beneficiari dels trusts als quals es van transferir les ac-cions, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’enten-drà que el consultant ha sigut propieta-ri de les accions des del moment que es va constituir la societat l’any 2002.

Quant a la segona qüestió, segons les dades aportades pel consultant, amb el desdoblament de les participa-cions únicament es modifica el nom-bre de títols però no el capital. Així ma-teix, el Decret legislatiu de l’1-08-2018 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost so-bre la renda de les persones físiques, a l’article 24.1 disposa que: «1. Als efectes d’aquest impost, es consideren «guanys i pèrdues de capital» les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composi-ció, excepte que per aplicació d’aques-ta Llei es considerin rendes.» Atès el precepte esmentat i que com a conse-qüència de la divisió de les accions no es produeix una alteració en el valor del patrimoni corresponent al consultant, per determinar el guany o la pèrdua als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques que pugui derivar-se d’una futura transmissió, les accions conservaran l’antiguitat de les subscri-tes i adquirides durant l’any 2002.

Consultori fiscalJaime Mesas

tee, i va transferir la titularitat formal de les seves accions l’altre accionista de la societat B.

El dia 1 de novembre de 2012 el con-sultant va recuperar la titularitat formal de les accions de la societat B.

El dia 1 de desembre de 2012 el con-sultant i la persona física C van acordar la constitució d’un Trust, i van transfe-rir la titularitat formal de les accions a la societat D, registrada a Dominica, es-tat insular de l’Amèrica central, dedica-da a la gestió de patrimonis com a Trus-tees. Es detalla que els accionistes re-als van transferir la propietat formal de les accions però seguien sent els propi-etaris reals de la mateixa, ja que reuni-en en si mateixos la condició de Settlors i beneficiaris.

El dia 16 d’agost del 2016 el consul-tant i el seu soci van decidir prescindir dels serveis dels Trustees i van acordar recuperar la titularitat formal de les ac-cions de la societat B que estaven re-gistrades a nom dels Trustees, la so-cietat D.

El dia 23 de setembre del 2016 el consultant i el seu soci acorden enu-merar el nombre d’accions de la socie-tat de 100 a 10.000, mitjançant una divi-sió de les accions existents i el seu valor nominal. Concretament es va acordar convertir les 100 accions d’1 lliura es-

terlina cadascuna, a 10.000 accions de 0,01 lliura esterlina cadascuna. La divi-sió (split) de les accions no va implicar cap variació del capital social, i la reas-signació es va fer d’acord amb la pro-porció d’accionarial mantinguda des de l’1 de juliol de 2009, de tal forma que les accions del consultant van quedar re-munerades de la 5.001 a la 10.000.

La qüestió jurídica que es planteja és quina és la data d’adquisició a efectes fiscals de les accions que el consultant ostenta actualment respecte a la socie-tat B i les implicacions tributàries deri-vades del split.

En relació amb la primera qüestió, per determinar des de quan el consul-tant ha posseït la propietat de les par-ticipacions que han sigut transferides en diverses ocasions a diferents trusts, s’ha de considerar si la figura del trust resulta compatible amb els principis del dret civil andorrà. En relació amb aquest aspecte, l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efec-tes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constitu-ïda. De manera que les relacions jurídi-ques regulades per la mateixa figura no tindran efectes. Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals correspondrà al settlor o bé al benefi-

ner de 1981, i el protocol addicional del Conveni del Consell relatiu a les autori-tats de control i fluxos transfronterers de dades.

Així doncs, Andorra ha homogene-ïtzat al llarg dels anys el seu marc nor-matiu en matèria de protecció de dades amb els estàndards europeus, oferint

Marta Felipó

Advocada de Manubens advocats

BUSINESS4 Divendres, 24 de maig del 2019

Fitch Ratings confirma el lideratge d’AndbanckL’agència de qualificació reafirma el ràting de l’entitat bancària en BBB amb perspectiva estable

L ’agència de qualificació Fitch Ratings manté totes les valoracions a l G r u p A n d b a n k : ràting a llarg termini

BBB i ràting a curt F3, amb perspectiva estable. El manteniment del ràting conf irma el lideratge d’Andbank. Fitch Ratings destaca que Andbank és l’entitat andorrana millor posicionada. L’agència valora la seva diversificació internacional, l ’alta qualitat dels seus actius, la forta capitalització de l’entitat, així com la resiliència del seu model de negoci en la generació

Aprovat el reglament de l’impost sobre transmissions immobiliàriesEn la darrera reunió de consell de mi-nistres de la legislatura, el Govern va aprovar el Reglament de l’impost so-bre transmissions patrimonials immo-biliàries. Un text que regula l’aplicació del tipus de gravamen de l’impost sobre transmissions patrimonials immobilià-ries reduïts o nuls vinculats a un com-promís d’arrendament de l’habitatge adquirit. La proposta està vinculada a la Llei de mesures urgents relatives a l’ar-rendament d’habitatges aprovada du-rant el mes de gener.

El text regulador desplega el desen-volupament reglamentari dels meca-nismes pràctics de sol·licitud, liquidació i comprovació del benefici previst per la Llei de mesures urgents relatives a l’ar-rendament de l’habitatge. A més, regu-la l’homologació de les obligacions de les persones en matèria d’acreditació de compliment dels requisits vinculats a l’exempció prevista en l’articulat de la Llei de l’impost sobre transmissions pa-trimonials immobiliàries.

A més, s’ha aprovat la modificació del Reglament de l’impost sobre societats que desplega la Llei de modificació del Reglament de l’impost sobre societats que desplega la Llei de modificació de la Llei de l’impost sobre societats, que

tit, l’agència subratlla i valora que les ràtios de capital d’Andbank són molt adequades pel seu perfil de risc, mal-grat que l’adequació a la nova normati-va reguladora ha estat un punt d’afec-tació a la rendibilitat del sector. La for-talesa del grup es reflecteix per la seva ràtio de solvència del 17% (TIER1 ‘pha-se-in’), molt superior a la mitjana eu-ropea.

va revisar els règims essencials d’aquest impost per adaptar-los als estàndards de l’acció del projecte BEPS de l’OC-DE. Tenint en compte també els crite-ris previstos pel Codi de conducta de la Unió Europea.

El text preveu un règim transitori per als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials amb anteriori-tat a l’1 de juliol del 2017, amb una reduc-

ció progressiva dels beneficis dels rè-gims com a màxim fins al 31 de desem-bre del 2020. També es regula l’obligació i les condicions per presentar la infor-mació país per país, segons els estàn-dards internacionals, en relació amb les empreses residents fiscals a Andor-ra que formin part d’un grup multinaci-onal que facturi, almenys, 750 milions d’euros a l’any.

L’Índex de Preus al Consum puja dues dècimes al mes d’abrilL’Índex de Preus al Consum (IPC) va augmentar en dues dècimes el mes d’abril respecte el març. Quant a la in-flació subjacent, se situa al 1% en rela-ció al mateix mes de l’any anterior

Els principals grups de l’IPC que provoquen que la variació anual del mes d’abril augmenti en dues dècimes respecte l’enregistrada el mes de març són els següents: esbarjo, espectacle i cultura amb un augment de dos punts i tres dècimes, se situa al -0,9%.

Aquest creixement és a causa de l’augment dels preus dels viatges orga-nitzats respecte al mateix mes de l’any anterior, explicat pel fet que aquest any la Setmana Santa s’ha celebrat a l’abril mentre que l’any passat va ser al març. L’altre gran grup inflacionis-ta és el de béns i serveis diversos amb un creixement d’un punt i una dècima, se situa al 1,9%, a conseqüència d’un augment dels preus dels efectes per-sonals.

D’altra banda, les importacions de béns durant el mes d’abril van sumar 120,74 milions d’euros, amb una varia-ció positiva del 21,4% respecte al mes d’abril de l’any anterior. Sense el ca-pítol d’energia, la variació percentual de les importacions és d’un +31,8%. Pel que fa a les exportacions de béns, van sumar 10,47 milions d’euros, amb una variació negativa del 2,3% respecte al mateix mes de l’any anterior.

Pel que fa a l’acumulat dels darrers dotze mesos, les importacions van te-nir un valor de 1.401,03 milions d’euros, la qual cosa representa una variació positiva del 6,2% respecte a l’acumulat del període anterior.

Sense l’apartat d’energia, les impor-tacions en valor representen un 5,7% més que al mateix període de l’any passat. Pel que fa a les exportacions, van tenir un valor de 105,66 milions d’euros, amb una disminució del 6,2%.

Els carburants continuen amb la seva escalada de preusEl preu de tots els carburants va aug-mentar respecte al mes passat en re-lació al març del 2019: la gasolina sense plom de 95 octans (5,1%), la sense plom de 98 octans (4,8%), el gasoil de loco-moció (1,6%), el de locomoció millorat (1,5%) i el de calefacció (1,3%).

Si es compara amb el mes d’abril del 2018, també va augmentar el preu de tots els carburants: el del gasoil de calefacció (7,9%), el del de locomoció (+5,8%), el del de locomoció millorat (5,5%), el de la gasolina sense plom de 95 octans (2,4%) i el de la sense plom de 98 octans (+2,2%). Si s’observa l’evolu-ció dels últims mesos, des del mes d’oc-tubre del 2018 fins el gener del 2019 els preus disminuïen, però des d’aquest fe-

vern corporatiu de l’entitat, i de l’es-tricte control intern i de processos que es duu a terme en tot el grup. Fitch destaca el bon nivell de capitalització de l’entitat així com la qualitat i la mi-llora dels seus actius i la bona ràtio de cobertura de la cartera de riscos (rà-tio de cobertura de 104,09% i una ràtio de morositat de 3,65%, 5,6% tenint en compte els adjudicats). En aquest sen-

brer s’ha invertit la tendència i els preus dels carburants tornen a pujar.

La importació de carburants du-rant el mes d’abril ha estat de 16,02 mi-lions de litres, fet que suposa una vari-ació positiva del 10,9% respecte al mes d’abril de l’any anterior. De gener a abril del 2019 la importació dels carburants ha estat de 68,35 milions de litres, do-nant una variació negativa del -0,8% en contraposició al mateix període de l’any 2018.

Al llarg dels darrers dotze mesos, la importació de carburants ha estat de 186,84 milions de litres, el que suposa una variació positiva del 2,6% respec-te als 182,03 milions de litres importats durant el mateix període anterior.

Valora la seva diversificació, l’alta qualitat dels actius, la forta capitalització i el model de negoci

de resultats. Andbank va ser el primer banc andorrà en iniciar una trajectòria internacional, aquest fet l’ha permès guanyar escala de manera diversificada i sostinguda, i això ha dotat al grup d’una posició privilegiada al Principat.

L’agència assenyala també el po-tencial de creixement de les seves uni-tats internacionals: Espanya, Luxem-burg, Israel, els Estats Units i el Bra-sil. El grup Andbank ha consolidat el 2018 el seu lideratge en volum de ne-goci (23.473 milions d’euros). L’agèn-cia destaca que el model de negoci del

grup, centrat en banca privada, ha es-tat capaç de mantenir un bon nivell de resultats recurrents, generant un be-nefici de 27,1 milions d’euros, un 12% més del pressupostat. Andbank mos-tra en el tancament 2018 una rendibili-tat sobre el patrimoni tangible (ROTE) del 10,03%.

Així mateix, la ratificació és una prova de la sòlida estructura del go-