Tornem la il·lusió a Reus. Preparats per al canvi real

Tornem la il·lusió a Reus. Preparats per al canvi real

_____________________________________________________________________________www.vallesalcalde2015.cat 1

http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fwww.vallesalcalde2015.cat&sa=D&sntz=1&usg=AFQjCNG6i-wkbheDcLVGxMHni915j-GS1Q


Vull ser alcalde de Reus!

Sóc conscient de la responsabilitat que això suposa. Del repte i de les dificultats. He escollit

el moment més difícil de la història amb pèrdua de poder institucional, crisi econòmica,

social i nacional, desafecció ciutadana i descrèdit de la classe política. Però soc conscient

també de la necessitat d’aixecar aquesta ciutat i situar-la en el lloc on es mereix.

Sóc de Reus. Fill de Reus, nét de Reus, besnét de Reus. Això no és cap mèrit, en sí mateix.

Només és un fet biològic, però m’estimo Reus i no m’agrada veure com aquesta ciutat ha

retrocedit en els darrers anys. Crec que s’ha de fer un pas endavant i comprometre’s altre

cop des de baix. M’esperona el fet de veure com aquesta ciutat que ha estat referent i

l’enveja de moltes altres pot tornar a ser a l’avantguarda del conjunt del país.

Reus ha progressat molt en els darrers 35 anys. Com totes les ciutats del país, però potser

una mica més que la resta. Però és cert que en els darrers anys, un projecte que havia anat

passant d’un alcalde a l’altre es va anar apagant i finalment vàrem perdre. Això és lícit,

raonable i saludable fins i tot. Permet regenerar i reinventar-se. I és el què hem fet.

Però el més important és saber què és el que es vol. Si un no sap què vol ni on va, perd

oportunitats, s’equivoca i improvisa. El repte que tenim per davant és definir quin Reus

volem pels propers 5, 10 o 15 anys. Aquests són els deures que tenim pendents.

He decidit ser alcalde de Reus. I sortirà bé. Serà difícil, però sortirà bé. Us ho prometo. Quan

tot s’assereni i la gent pugui veure d’on veníem i on som. Què ens ofereixen i què

necessitem? Les coses es posaran al seu lloc. Però vull que sapigueu que ser alcalde de Reus

no és un objectiu en sí mateix. El que em mou és la capacitat de transformar i rellançar

aquesta ciutat. De treballar amb la seva gent. D’aconseguir que tornem a ser referents en

modernitat, en creativitat i en qualitat de vida.

Vull que sapigueu també que la decisió ha estat personal. Que ningú m’ha obligat. Que ningú

m’hi ha enviat. La decisió ha estat meva. I vull que sapigueu també que tinc la meva feina.

Sóc professor de Dret Constitucional de la UAB. Soc doctor en dret. He pogut estudiar a

l’estranger. Sempre amb beques. És a dir, que tinc retorn. Que a la vida puc fer altres coses. I

aquesta doble combinació em dóna una llibertat de moviments enorme. Us garanteixo que




aquí farem el que s’hagi de fer. I ningú de fora ens condicionarà ni ens dirà què hem de fer. A

Reus decidirem per nosaltres mateixos.

Que ningú es pensi que quan sigui alcalde ja hauré complert el meu objectiu vital i polític.

No! Ser alcalde només és el primer pas. És instrumental. L’important és saber què s’ha de fer

l’endemà mateix de ser-ho. Perquè serà molt difícil. La situació econòmica, social i financera

és molt complexa. El senzill és apartar-se. Marxar. Que s’hi posi un altre. Però jo crec que el

que demostra compromís i coratge és precisament implicar-se en els moments més difícils. I

per això som aquí.

Per tant, venim amb un equip de gent renovat, preparat i qualificat a assumir aquesta

responsabilitat. I venim a fer-ho bé. Venim a fer-ho millor. Venim a gestionar millor el que

tenim. Venim a canviar l’ordre de les prioritats de les coses. Venim a millorar el dia a dia de

la gent. Venim a intentar aconseguir que els ciutadans de Reus siguin una mica més feliços

en el seu dia a dia. Perquè sinó ho fem millor, sinó treballem amb rigor, ningú ens farà

confiança.

Fa més de 2 anys que estem treballant. Amb un projecte de ciutat. Reconnectant amb els

ciutadans, amb els barris, visitant empreses, institucions i associacions. Sigil·losament. Amb

discreció. Sense anar acompanyats de mitjans de comunicació. I per tant ha estat molt més

honest i sincer. Cal conèixer la realitat i l’entorn de la teva ciutat per poder actuar. I us puc

dir, que dos anys després d’haver trepitjat i treballat Reus, de parlar, de reunir-se de pensar,

de compartir i de proposar, estem preparats per assumir aquesta responsabilitat. Estem

preparats per liderar el canvi real. Sabem què volem fer i com volem fer-ho.

Sis mesos abans el govern de la ciutat ja s’ha acabat i nosaltres estem preparats.

Sóc també conscient del risc d’atomització del nou consistori. Una fragmentació que en

pugui dificultar la governabilitat. La pluralitat és bona, la fragmentació no. Per això també

crec que haurem de ser capaços de fer veure els ciutadans la necessitat de tenir governs

sòlids i estables. Tenir un equip de gent professionalment preparada per assumir

responsabilitats amb un projecte engrescador i participatiu que permeti tornar la il·lusió a

aquesta ciutat. A Reus li convé un govern fort i sòlid per remuntar aquest retrocés dels

darrers tres anys i mig i afrontar els reptes de futur. No podem perdre més temps.




Confiança, transparència i honestedat

Estic convençut que la única forma d’aixecar el país és tornant-se a implicar. Des de baix de

tot. Des dels pobles i ciutats del nostre país. Es aixecar-lo des de baix.

Però res d’això serà possible si abans no recuperem la confiança de la gent. Els ciutadans no

ens creuen. La desafecció és enorme i el descrèdit més. La gent n’està tipa i amb raó.

Sé que estaré fiscalitzat des del primer dia.

Per això cal recuperar la vocació de servei públic. Del polític a peu de carrer. Si no ets al

costat de la gent. Si no pateixes amb la gent. Pateixes i gaudeixes, és impossible que puguis

trobar una solució adequada als seus problemes. Per tant, serem a peu de carrer i serem

transparents.

I ara començo a dir coses:

1. Vull que sapigueu que ho deixo tot per Reus. Tot el que sóc i tot el que he après a la meva

vida, ho vull posar al servei d’aquesta ciutat i de la seva gent.

2. Seré al carrer. Proximitat. Arribarem arremangats a la feina. Vinc sense hipoteques. Sense

un llistat enorme de promeses que no es poden complir. Per tant, seré al carrer, donant la

cara, mirant la gent als ulls. No tindré la necessitat de buscar carrers secundaris per no

trobar-e la gent de cara reclamant-me coses que no puc complir.

Assumeixo el primer compromís: crearem la figura del regidor de Barris. Un regidor que

dependrà directament d’alcaldia i que tindrà despatx itinerant, cada setmana en un barri

diferent de Reus, amb contacte directe amb els ciutadans. Els ciutadans sabran quan i com el

poden localitzar. Estarà al cas en temps real de tots els problemes que es produeixin a Reus.

3. No prometré res que no pugui complir. No vinc a prometre res. Aquesta ha estat una de

les principals causes de desafecció ciutadana. Vinc a comprometre’m! Vinc a ser-hi. A

desviure’m per aquesta ciutat i a trobar solucions als seus problemes i a canalitzat els somnis

de la seva gent.




Els ciutadans estan tips de picabaralles polítiques. Per tant avui vinc a proposar. A explicar

què volem fer i com volem fer-ho. No vinc a desqualificar. Dels tres anys de govern actual de

la ciutat només diré dues coses: que no ha estat reeixit i que estic convençut que aquest

experiment ni es tornarà a repetir. Ja està vist. No ha funcionat. Ni funcionarà.

Deia que ens fa falta recuperar en credibilitat i això es fa aprofundint en els principis

d’honestedat i integritat. No només ho hem de semblar sinó que ho hem de ser, i que això

requereix transparència des del primer dia. I fins que no ho fem no ens creurà ningú. Per

tant, en aquest àmbit, previ a qualsevol acció política vull que sapigueu que assumeixo tot un

seguit de compromisos de transparència i de regeneració democràtica:

1. Si sóc alcalde de Reus, deixaré el congrés dels diputats. Reus mereix dedicació

exclusiva. Una ciutat de 106.000 habitants. Més de 10.000 aturats, un 40 per cent

dels quals són de llarga durada. I amb els reptes que tenim per endavant, requereix

un alcalde amb dedicació exclusiva.

2. 1 càrrec - 1 sou. Els ciutadans de Reus tenen dret a saber què cobra el seu alcalde. El

meu sou serà únic i públic. I ja el dic ara. Un 1 per cent més que el sou que té el

secretari municipal. Més que res per saber qui mana.

3. Renunciarem a totes les dietes per assistència als òrgans de govern municipals i als

consells d’empreses municipals. La feina d’alcalde ja comporta assistir a aquests

consells, per tant, hi renunciarem. Fora dietes. S’han acabat.

4. Publicació de les rendes i el patrimoni de tots els regidors. El meu ja ho és des de fa

anys. La meva hipoteca, vaja. Exigirem un certificat de l’agència tributària amb el

patrimoni de cadascú, quan entri de regidor i un altre quan surti.

5. S’han acabat les targetes de crèdit pels responsables polítics i els gerents. Cadascú

es paga el seu de la seva butxaca i es reemborsa amb posterioritat en la mesura que

ha estat en funció de l’exercici del càrrec. Màxima transparència.

6. Anuncio com a gran novetat que crearem una comissió auditora dels comptes

municipals, formada per professionals economistes, auditors, consultors i assessors

fiscals de la ciutat, amb representants dels diferents sectors que auditaran els

comptes anuals de l’ajuntament, amb independència del control de legalitat que




n’hagi de fer l’interventor. Cal controlar l’eficàcia i l’eficiència de cada cèntim d’euro

de les arques municipals i comprovar que els objectius perseguits en els

pressupostos s’han assolit. Òbviament els membres no percebran cap remuneració.

7. En l’àmbit de la contractació pública, anuncio que publicarem a la web de

l’Ajuntament, tots els contractes, ofertes i adjudicacions que es facin a Reus. Tots,

per petits que en siguin els seus imports i encara que la llei no hi obligui. Tothom

sabrà què es contracta i amb qui perquè estem parlant de diners públics.

8. Vull que sapigueu que només seré alcalde 8 anys. 2 mandats i marxo. I encara que

em dieu d’aqui a 8 anys que no marxi, que sóc el millor alcalde de Reus de la història.

Marxaré igualment. Ho dic ara i en públic, fora del soroll de la campanya electoral

perquè m’ho crec i perquè tothom ho senti. Quan un porta massa temps als llocs

agafa vicis, inèrcies, dóna lliçons a la gent i es creu que ho sap tot. No vull que em

passi. Per tant, venim a agafar el timó del barco. Venim a posar-lo en rumb. Venim a

establir un full de ruta pels propers anys. Venim a gestionar millor. Encarem el barco,

comencem a treballar i el deixem pels següents tripulants.

Els ciutadans seran el centre de l’acció política: retorn del protagonisme i

coresponsabilització

Vull que sapigueu que tot això no ho penso fer sol. Jo m’hi poso davant. La cara ja la poso jo.

Algú s’hi ha de posar... Però no ho penso fer pas sol tot això. Demanaré, exigiré

coresponsabilitat. Una part essencial d’aquest projecte consisteix a retornar el

protagonisme als ciutadans que s’han de tornar a implicar activament en el dia a dia

d’aquesta ciutat. I això requereix reconeixement per part de l’ajuntament del conjunt

d’entitats, associacions i institucions.

Els ciutadans no seran només els destinataris de les polítiques, sinó que en seran els

protagonistes. Els ciutadans de Reus sereu el centre de l’acció política. Coresponsabilitat i

exigència de responsabilitat. Us necessitem. Però no ara. Que també. Us necessitem a partir

del dia 25 de maig. Si la gent de Reus s’aixeca, serem imparables. Si ens impliquem tots, tot

és possible.




Venim a canviar l’ordre de prioritats. Cal saber què es vol. Per nosaltres el centre de l’acció

política seran els ciutadans de Reus, no els reusencs il·lustres del segle XIX. S’ha de saber on

són les necessitats urgents i actuar. Venim a millorar el dia a dia de la gent, venim a

intentar que la gent sigui una mica més feliç en el seu dia a dia. Però també sabem que

sense generació de riquesa no hi ha benestar ni polítiques socials.

Mireu, la LRSAL ha volgut limitar les competències i les atribucions dels ajuntaments quan és

més necessària que mai. Però vull que sapigueu que per a mi les competències són un terme

administratiu. A mi m’agrada mes parlar de responsabilitats. I un alcalde és responsable del

benestar dels seus ciutadans amb independència de si té o no té les competències.

Per això ens cal un equip de gent qualificat, que hi serà i uns tècnics i treballadors municipals

motivats per fer un Reus millor. No ens podem permetre més fugues de talents.

Reactivació econòmica

Per tant, el nostre principal objectiu serà la creació d’ocupació i la dinamització econòmica.

Sense això, res del que volem fer serà possible tampoc.

No vinc amb cap vareta màgica. Sé que no acabaré amb l’atur a Reus, de fet, si ho sàpigues,

segurament em dedicaria a una altra cosa. Però també estic convençut que amb les eines

que tenim, amb els instruments que tenim podem fer molt més

A Reus li fa falta un rellançament. Una aposta decidida per la transformació econòmica,

empresarial i industrial. Ho hem fet en el passat i ho podem tornar a fer.

Hem de ser capaços d’atraure talent i augmentar la societat del coneixement. Això és el que

es queda i no se’n va.

Centrarem tots els esforços en crear un espai econòmic atractiu. La principal funció de

l’ajuntament consistirà en crear les condicions per tal de convertir Reus en un espai

econòmic atractiu, amb facilitats per la radicació d’empreses, amb una aposta decidida pel

valor afegit, la recerca i la tecnologia. (CTNS com exemple). Tenim les bases, els mitjans:

l’edifici Teconoparc, la Fira, el Centre de Bioempreses, Redessa, la Cambra de Comerç,

empreses punteres, sòl industrial de qualitat, estem ben connectats amb infraestructures.




Ara el que cal és generar idees que posin a treballar totes aquestes infraestructures i aquest

teixit econòmic.

La principal funció de l’ajuntament haurà de ser la de canalitzar les oportunitats empresarials

i d’emprenedoria, no la d’actuar com un empresari i de vegades com el més gran empresari.

L’ajuntament s’haurà de replegar de fer determinades funcions i donar joc a les petites i

mitjanes empreses locals.

En conseqüència, una de les primeres decisions que prendrem abans de l’estiu serà:

1. la constitució d’una Taula de treball permanent de reactivació econòmica formada per

empresaris, emprenedors, comerciants, universitat i sindicats que tindrà caràcter consultiu,

primer per fer un diagnòstic de la situació i després apuntar línies d’actuació, en formació

ocupacional, formació professional, formació universitària, disseny de polígons industrials i

definir les necessitats futures de creixement de la ciutat. Anuncio també que quan l’alcalde

surti de la ciutat a buscar recursos, inversions o aliances estratègiques, anirà acompanyat

d’una delegació representativa a nivell empresarial, d’emprenedoria, associativa de l’àmbit

que correspongui que millori la fortalesa i la posició negociadora. L’alcalde de Reus d’ha de

fer respectar. Som la desena ciutat del país!

En segon lloc, en aquesta ciutat creixerem si som capaços d’atraure talent i

reindustrialitzar-la. Però també, si donem facilitats als emprenedors i als autònoms. Als que

s’arrisquen. El nostre principal repte consisteix en revertir la percepció que els ciutadans

tenen de l’ajuntament, vist com un aparell burocràtic que cobra impostos i convertir-lo en un

instrument al servei dels ciutadans, dels emprenedors i dels autònoms. Per això anuncio:

2.- la creació del Centre permanent de suport a l’emprenedor i de l’autònom per tal de

posar a disposició dels nous emprenedors de la ciutat tot el coneixement tècnic i humà del

que disposa l’ajuntament. No serà un lloc on portar els papers sinó on preparar-los.

Assessorament i acompanyament dels nous emprenedors.

3.- En aquesta mateixa línia farem pública una borsa de locals de propietat municipal i els

posarem a disposició dels nous emprenedors de la ciutat a través d’un sistema de cessió per

un període d’un any, més un altre si generen llocs de treball a un lloguer assequible.




4.- Reactivarem el Mas Carandell com a centre de formació ocupacional. La formació laboral

i la reorientació és clau per poder trobar feina. Ha estat una gran eina i ho tornarà a ser.

5.- Farem un pla de xoc contra l’atur juvenil: consistent en atorgar ajuts econòmics i

bonificacions que es puguin establir en les ordenances fiscals a aquelles empreses que

contractin persones joves provinents de cursos de formació del Mas Carandell, prioritzant

aquelles que donin estabilitat laboral.

6.- En l’àmbit de la contractació pública aprovarem un codi ètic de subcontractació

d’activitats, de forma que les empreses que es presentin a concursos públics a nivell

municipal no només hauran d’acreditar la solvència econòmica sinó també la solvència social

a nivell intern. Cal anar més enllà del compliment de la legalitat. I aquí les empreses de Reus

en sortiran beneficiades.

Política fiscal

A Reus la pressió fiscal ha augmentat de forma desmesurada. Es paga molt però es reben

molt pocs serveis a canvi. Això no ho dic jo. Això ho saben els ciutadans que ho han notat als

rebuts i taxes municipals que han pagat en els darrers tres anys. Per això em comprometo a:

1.- Fer una redistribució equitativa i justa de la pressió fiscal: a Reus, qui té més pagarà més

i qui té menys pagarà menys. I s’ha acabat. Això vol dir que les ordenances fiscals i les

condicions de les subvencions s’aprovaran alhora, al ple i amb publicitat.

2.- Pactarem amb els ciutadans els impostos que hauran de pagar. Proposem la creació

d’una Taula ciutadana amb la implicació de les associacions de veïns i altres entitats

econòmiques i socials de la ciutat per tal d’implicar-los en la definició dels criteris i de les

condicions de les subvencions. Retornem el protagonisme als ciutadans i els

coresponsabilitzarem en la presa de decisions. També en l’àmbit fiscal.

3.- Compensarem, durant la propera legislatura, el desviament excessiu que hi ha hagut en

els darrers anys entre la pujada d’impostos i l’IPC de forma que s’acabin equiparant. Ara

ens diuen que congelen. Però el que fan és consolidar una pujada de 3 anys i demanen

revisió cadastral.




4.- Finalment, obrirem una línia de subvencions i bonificacions fiscals de fins al 95% dels

impostos i les llicències municipals als nous emprenedors de la ciutat durant el primer any i

el segon si generen més d’un lloc de treball.

En definitiva, es tracta de posar en funcionament els equipaments i les infraestructures que

ja tenim. Venen temps de millor gestió. S’ha de saber què es vol i com es vol fer.

Creació d’un espai econòmic atractiu, generació d’activitat econòmica, foment de

l’emprenedoria i millora de la renda disponible. Tot això per poder canviar l’ordre de

prioritats: educació, salut, serveis socials i cultura.

Compromisos en educació

L’educació és el futur. És la clau del nostre progrés i sense educació condemnem una societat

a la ignorància. Cal abocar-hi tots els recursos disponibles.

L’educació de 0-3 anys és una etapa clau en el desenvolupament de la personalitat dels nens.

Però avui he tingut una molt mala notícia. Hem sabut que els pressupostos de la Generalitat

de Catalunya no contemplen cap partida per a les escoles bressol. Han tret els 45M d’euros

de l’any passat. Això és inadmissible. Però si no ho fan ells, vull que sapigueu que ho farem

nosaltres.

1.- A Reus tenim les escoles bressol més cares de tot Catalunya. En poblacions de dimensió

similar i pressupostos similars. Perquè? Ho hem estudiat i podem garantir que cap nen

pagarà més de 200 euros al mes durant la seva escolarització de 0 a 3 anys. Hi ha pares o

mares que deixen de treballar o treballen mitja jornada perquè no els surt a compte si han

de pagar una escola bressol. I això no pot ser.

2.- Els anuncio que reobrirem la llar d’infants El Roser. Suposava un cost per l’ajuntament,

de 20.000 euros l’any. Estava gestionada per la Creu Roja i hi ha passat milers de nens en els

seus 30 anys d’història. Ara tenim un altre espai tancat a la ciutat. Vam parlar amb els

mestres el dia que tancaven. Els hem vist plorar.

3.- Oferirem una hora complementària de formació al dia a tots els centres educatius que

ho desitgin. A través d’un conveni, de forma coordinada i consorciada amb les direccions de




centre, les ampes i les entitats culturals i esportives de la ciutat. L’ajuntament serà

l’encarregat de propiciar i facilitar els acords d’aquells que ho desitgin.

4.- Farem una revisió de la zonificació escolar per tal que hi hagi un repartiment més

equitatiu de la canalla que no produeixi concentració de l’alumnat en determinats centres i

despoblació d’altres.

Compromisos en salut

La salut és el bé més preuat. I l’hospital la joia de la corona. Vull que sapigueu que l’hospital

no es toca i que el defensaré on calgui. Fa uns dies va sortir un informe que situava l’hospital

de Reus a la cua de Catalunya. Vull que sapigueu que no me’l crec. Que no és veritat. I que el

que hi ha hagut és un greu problema de governança i de gestió política. I que és inadmissible

que l’alcalde de Reus no hagi sortit a defensa l’hospital i els seus magnífics professionals. No

pot ser que en 3 anys i mig l’hospital de Reus que dóna feina entre directes i indirectes a més

de 5.000 persones, hagi tingut 3 directors generals. No pot ser que a mig any de la

finalització de mandat tinguem una direcció clínica interina. No pot ser!

Al voltant de l’hospital i de la facultat de medicina ha de pivotar un dels factors de

dinamització econòmica i de creixement d’aquesta ciutat. Hi abocarem tots els esforços. Per

convertir l’hospital de Reus en un veritable hospital universitari.

En aquest sentit per nosaltres serà una prioritat el trasllat de la facultat de medicina al

campus de Bellissens. De comú acord amb la URV i a través d’un conveni que permeti

accelerar-lo. Això permetrà organitzar millor l’activitat docent dels professionals i serà un

impuls pel centre de recerca en nutrició i salut.

En la línia de retornar el protagonisme els ciutadans i demanar coresponsabilització en la

gestió pública anuncio que:

1.- Els reusencs decidiran en la gestió de l’Hospital: Creació del Consell de Salut de Reus en

participació de entitats veïnals, partits polítics, sindicats, col·legis professionals i associacions

de malalts, per tal d’implicar-se en la planificació dels serveis de salut publica de Reus.




2.- Els professionals sanitaris dels centres de salut i hospitals s’incorporaran amb veu als

consells d’administració i patronats del Grup Salut. Aquesta decisió la farem extensible a

tota la resta de les empreses municipals.

3.- Recuperarem la Regidoria de Salut, eliminada pel govern actual, que incorporarà les

competències de serveis socials.

4.- Potenciarem el Voluntariat en Salut per integrar la iniciativa ciutadana canalitzada

mitjançant els Grups d’ajuda mútua, i anuncio que les associacions de malalts tindran espais

propis a l’Hospital. Espais dignes d’una vegada per totes.

He parlat de la salut. A l’altra banda de la carretera, a escassos 50metres del Massachusetts

del sud de Catalunya tenim el barri Sant Josep Obrer. Un barri d’extracció obrera i dels més

oblidats de la ciutat. Em bull la sang de veure aquestes diferències en la nostra ciutat. Cal

actuar en polítiques de benestar. Reus és una ciutat urbanísticament compacta. Permet

actuar fàcilment i fer polítiques transversals. Cal preservar la singularitat de cada barri, però

dotar-los de serveis i dignificant el dia a dia de la seva gent. Dignificar!

Compromisos en benestar

Un dels nostres principals objectius és la millora de la qualitat de vida dels reusencs. Volem

que els ciutadans puguin ser una mica més feliços en el seu dia a dia. Que aquells que tenen

menys possibilitats puguin tenir les mateixes oportunitats. Ens hem de bolcar en els

col·lectius més vulnerables de la ciutat. 10.000 aturats. Un 40 per cent de llarga durada. I

quasi més d’un 30% que formen part de la mateixa unitat familiar Gairebé 4.000 famílies que

han esgotat qualsevol tipus de prestació per desocupació.3.000 nens que han hagut de

recórrer als serveis socials de la ciutat (s’ha doblat en 2 anys). Copagaments sanitaris,

farmacèutics, augment de les taxes judicials de la pressió fiscal, pujada de la llum, de l’aigua

del gas, pèrdua de poder adquisitiu de les pensions. Això és un drama humà i social. I això és

Reus.

Fins ara s’ha condicionat el desenvolupament de l’estat de benestar i els serveis públics als

moviments cíclics de l’economia, que vol dir, que s’han prestat serveis quan menys es

necessitàvem i ara és quan realment es necessiten. No s’ha utilitzat el model de benestar en




un espai que ha de permetre precisament generar i reactivar l’economia, no s’ha de deixar

de banda la quantitat de persones que treballen en l’àmbit social, per tant s’ha descuidat

aquest paper fonamental de reactivació econòmica i palanca de creació d’ocupació quan

més el necessitem. Això ens genera un entorn d’incertesa i de feblesa institucional a l’hora

de donar respostes, que evidentment des del món local no ens podem permetre, nosaltres

hem d’actuar.

És una realitat que estan creixent les diferències socials. Nens que no tenen cobertes les

seves necessitats bàsiques.... nens a les escoles sense llibres de text, on els professors han

d’anar donant fotocopies d’amagat. Nosaltres del nostre pressupost blindarem especialment

tot allò que tingui a veure amb garantir la cohesió social, dit en positiu, o dit en negatiu,

evitar la fractura social que cada dia està creixent més i està agafant a més generacions.

1.- Crearem un Banc de llibres municipal perquè cap nen es quedi sense llibres de text.

2.- Ampliació de les Beques menjador. Cap nen que ho necessiti sense beca menjador

3.- Recuperarem els plans comunitaris

4.- No permetrem cap pis social buit a la ciutat, baixarem el preu dels lloguers i aprofitarem

per rehabilitar aquells pisos socials de titularitat municipal amb treballadors de la

construcció a l’atur per tal que pugui ampliar-se la borsa d’habitatges socials disponibles

5.- Signatura d’un conveni de col·laboració amb les entitats bancàries de Reus que tenen

pisos expropiats per tal que en la mesura que els treguin a lloguer social l’Ajuntament es

compromet a rehabilitar-los amb treballadors de la construcció aturats a la ciutat. Els bancs

es comprometen a posar els pisos a lloguer social, l’ajuntament els rehabilita amb

treballadors aturats a través d’un conveni amb el gremi de constructors i es paga amb els

beneficis extrets dels lloguers.

6.- Posarem em marxa l’Oficina del dret a l’habitatge. Assessorament i acompanyament els

tràmits d’un possible desnonament amb conveni amb el Col·legi d’Advocats de Reus.




Compromisos en cultura

Reus és cultura! I un dels retrocessos més importants s’ha produït en l’àmbit cultural.

Dissolució del Consorci del Teatre Fortuny, museus tancats, biblioteca tancada, tot i que ara

a correcuita sembla que la vulguin obrir quan porten tres anys i mig dient-nos que no. Volien

carregar-se el Trapezi i han fet un magatzem no visitable ples gegants.

Reus és una ciutat dinàmica, emprenedora i creativa. Hem perdut la referència. S’ha de

recuperar urgentment. I la funció de l’ajuntament haurà de ser la de garantir els canals

adequats perquè aquesta creativitat es pugui expressar.

1.- Nou espai de creació i producció cultural a disposició dels artistes local a l’antic Vapor

vell.

2.- Crearem el Consell de les arts, per implicar sector cultural i ciutadania en la presa de

decisions.

3.- Obertura biblioteca Pere Anguera.

4.- El regidor de Cultura tornarà a ser tinent d’alcalde. S’ha de dignificar institucionalment la

cultura.

5.- Crearem una macro àrea de coordinació entre Cultura, Comerç i Turisme.

Compromisos en comerç

El comerç tradicional és un dels elements distintius d’aquesta ciutat. I defensarem no només

la seva supervivència, sinó la seva modernització. Cal definir urgentment el model comercial

de la ciutat i la seva compatibilitat amb les grans superfícies. El comerç tradicional és un

atractiu i si el perdem s’ha acabat la distinció.

Si Reus es converteix en una franquícia, s’ha acabat la nostra singularitat. Per tant, el paper

de l’ajuntament serà la definició urgent del model comercial de la ciutat. Quin comerç

volem i com el volem fer. I deixar en mans de les diferents entitats i associacions comercials




la seva implantació. Però abans cal definir un model. No ens podem permetre que això sigui

un concurs d’idees.

L’ajuntament defineix de comú acord amb les associacions i aquestes executen els plans de

promoció i d’atracció. Amb criteris de qualitat. Si volem preservar la singularitat i el nostre

atractiu, no tot s’hi val. Cal definir i regular nomes estètiques, de qualitat i d’usos.

I promoció: pàgina web del patronat és més una pàgina de tràmits administratius que una

web suggerent que inviti a venir a la ciutat.

I cal tenir una política clara que vagi més enllà del centre de la ciutat. Que aposti per la

segona corona fins els passejos. I això vol dir més promoció, més neteja, més seguretat i

millor il·luminació.

I facilitar la reinstauració del comerç de barri a través d’una política d’estímuls fiscals que ho

facilitin i de la seva promoció.

En aquesta línia de potenciació del comerç i millora de l’accessibilitat i la mobilitat. Anuncio

una altra mesura en relació a la utilització dels pàrquings i les zones blaves de Reus: cal

facilitar la mobilitat i la rotació i millorar la vida dels reusencs. Per això anuncio que una de

les primeres mesures que implantarem serà la gratuïtat de la primera mitja hora de zona

blava pels cotxes que paguen l’impost de circulació a Reus. I això no és electoralisme, això és

pensar en facilitar la vida dels ciutadans de Reus.

Finalment també em voldria referir a l’àmbit territorial. Hem de prendre consciència que

formem part d’un territori molt més ampli. Un territori que engloba fins a 600.000 persones

potencialment. I que per prendre qualsevol decisió de política de reactivació econòmica,

industrial o de recerca cal tenir present aquesta dimensió. Per ser algú en termes nacionals i

europeus necessitem treballar en aquest marc territorial i humà. I fer-ho amb ambició

perquè la realitat i la massa crítica t’ho permet.

Des de Reus volem exercir un lideratge territorial en tots aquest àmbits. Volem ser referents

en models de gestió i prestació de serveis i qualitat de vida. És possible fer-ho: tenim els

equipaments, tenim les eines i les hem de fer funcionar.




En primer lloc, Reus ha d’irradiar capitalitat al conjunt de pobles i comarques de l’entorn.

Especialment al Baix Camp, a través de la participació en la gestió de serveis de forma

consorciada i conveniada. I ha de ser capaç també d’atraure la gent d’aquest entorn cap a la

ciutat.

I des d’aquesta ambició de ciutat voldria trencar d’una vegada per totes el concepte de

rivalitat tribal amb la ciutat de Tarragona. Hem de deixar-nos estar de lluites estèrils i

començar a adoptar el concepte de Twin cities o de ciutats bessones, dues realitats

metropolitanes molt a la vora, cadascuna amb les seves singularitats, els seus referents, les

seva història i les seves tradicions. Però cal començar a prendre consciència d’una vegada

per totes que aquí hi ha dues grans ciutats que han de liderar, conjuntament, un territori de

més de 600.000 persones i que cal gestionar-lo eficientment, en prestació de serveis i en

optimització de recursos. Lideratge compartit i teixir aliances i complicitats en benefici del

dia a dia dels ciutadans.

Crec en la política. Potser és una mica estrany pels temps que corren. Però estic compromès.

Em prenc la política molt seriosament. Sóc un demòcrata convençut i tinc unes conviccions i

uns principis molt forts. Soc així, no hi puc fer més.

Venim a treballar. Venim a comprometre’ns, venim a fer reformes amb profunditat. Per poc

temps però profundes. Venim a gestionar millor. A recuperar la vocació de servei públic des

de la responsabilitat i el compromís amb el ciutadà.

I em són igual les competències que tinguem. Les competències és un terme administratiu

que de vegades serveix d’excusa per no actuar. Com alcalde jo vull parlar de responsabilitat

que és el concepte polític. Un alcalde és responsable del benestar de la seva gent amb

independència de si té o no les competències.

Soc conscient que la gent està emprenyada. Molt emprenyada. I amb raó. Jo només demano

que ens doneu una oportunitat per demostrar que ho podem fer bé.

Venim a transformar i a rellançar aquesta ciutat amb la força i l’empenta de la seva gent que

és qui sempre l’ha tirat endavant. Venim a aixecar Reus i portar-lo ben alt. Allà on es mereix.




Venim renovats. Amb un equip de gent honesta, íntegra, altament qualificada i amb vocació

de servei públic.

Fa tres anys i mig a Reus hi va haver un canvi de govern. D’aquí sis mesos hi haurà un canvi

de maneres de fer, un canvi d’estil i un canvi de prioritats. Hi haurà un canvi real. El canvi que

tots estem esperant i volem que en sigueu protagonistes.

Nosaltres estem decidits, estem determinats, estem preparats i ho farem. Reus s’ho val!

Moltes gràcies.



News & Politics

Tornem la il·lusió a Reus. Preparats per al canvi real