Personatges mitològics

8/18/2019 Personatges mitològics

1/9

ELS

NOSTRES

PERSONATGES

MITOLÒGICS

(fameliars, barruguets, follet, crespells,gegant des Vedrà, bruixes, fades...)


2/9

FAMELIAR

- Si volem un fameliar, hem d’anarla nit de Sant Joan, o la nit de Capd’Any, davall el pont de SantaEulària. Allí neix una herbeta a la

primera claror del dia, que així comapareix, desapareix. Si la podemagafar, l’hem de posar de seguidadins una ampolla negra, i tapar-la.Aquesta herbeta es convertirà aviaten un fameliar.

- Quan tenim un fameliar dinsl’ampolla i l’obrim, aquest surt ambuna fumarel·la negra. De seguidaens demanarà FEINA O MENJAR,FEINA O MENJAR! Li hem donar una cosa o l’altra. Normalment se lidonen feines molt costoses o extraordinàries. També feinesimpossibles, que no acaben mai, com rentar llana negra fins tornar-la blanca.

- Per poder-lo tornar a ficar dins l’ampolla, amb una branqueta

d’olivera beneïda, li hem de dir una oracioneta a l’orella, i ell mateixs’hi posa dins.

- El fameliar és un home petit i una mica lleig amb una boca moltgrossa perquè li agrada molt menjar. No és dolent ni rebel, però símolt nic i amb una mica de mal geni. També és molt treballador.Quan està fora de la botella, no para mai, o treballa o menja. Encanvi, dins l’ampolla pot descansar una mica...

RONDALLA: Els dos fameliars (original de Joan Castelló Guasch)

Prop de Cala Llonga hi vivien dos majors que tenien dos fameliarsfeia molts d’anys. Un dia, el seu nét mentre jugava, va obrir lesampolles i els dos fameliars van sortir. -Feina o menjar! Feina omenjar!- cridaren els fameliars. -Déu sigui amb naltros!- va dir lamajora. Com el seu marit no hi era i ella no sabia com ficar-los dinsl’ampolla, els va manar que rodessin la sénia i traguessin aigua finsque omplissin el safareig. Però la majora, per tenir-los més temps

enfeinats, havia llevat el tap de l’ull de baix del safareig, i total’agua sortia camí avall. Així no s’acabarien mai d’omplir el safareigi estarien més temps enfeinats. Sort que l’amo va arribar aviat, anàa cercar les botelles, i amb l’oracioneta els va ficar dins.


3/9

BARRUGUET

- El barruguet és molt entremaliati li agrada fer moltes malifetes, composar sal o cendra en el menjar,amargar coses, embullar fils, ferpessigolles als infants petits perfer-los plorar. Tot per fer enrabiarquant més millor.

- Sol viure en pous i cisternes. Liencanta estirar el poal quan algú voltreure aigua, per així no deixar-lopujar. Com té molta força, aixòsempre li surt bé.

- Per tenir-lo content, li hem dedeixar una llesqueta de pa ambun bocí de formatge. Li encanta! És l’única forma de tenir-lo

tranquil·let i assossegat.

- El barruguet és un home petit, forçut, i molt rialler. Té unafacultat molt especial, la de poder aparèixer amb s’aparença d’unanimal com un cabrit o un boc.

RONDALLA (original de Joan Castelló Guasch):

Hi havia un pou a Sant Josep que segons diuen, hi habitava unbarruguet molt entremaliat. De vegades es penjava a la corda i lesdones no podien salpar el poal quan anaven a treure aigua.D’altres, les mules no volien beure dins la pica perquè el barrugetles sobresaltava. Prop d’allí hi vivien dos infants, en Pepet i naMarieta, que al solpost sempre deixaven damunt el replà del pou,una llesqueta de pa amb formatge. Mirau per on, la mare d’aquellsal·lotets podia pouar aigua sempre que en volia, i les ovelles de son

pare mai havien deixat de beure a la pica.


4/9

FOLLET

- El follet és un poder màgic, és un esperit. Això vol dir que no elpodem veure, però si tenir-lo. No sabem d’on ve ni el que s’ha quefer per tenir-ne.

- La persona que té follet pot viatjar arreu del món sense que ningúla vegi, pot anar d’un caire a l’altra, o també pot fer-se invisible.

- Quan un infant és molt remenador i molt inquiet, solem dir quepareix que té follet.

RONDALLA: En Pere de Balàfia (original de Joan Castelló Guasch)

En Pere de Balàfia era un home garrut que volia tenir follet. Eren

poca gent a ca seua, la feina era molta i li quedava poc temps peranar a divertir-se. Un dia va vendre una porcelleta a una veieta,però passava el temps i no li acabava de pagar perquè no teniasous. Com aquesta era molt espavilada i sabia que en Pere anavadarrera el follet, li proposà un tracte: li explicaria que havia de ferper tenir-ne, a canvi de perdonar-li els sous. Com és natural, enPere acceptà i aquella mateixa nit va fer el que li havia explicat. Pertenir follet s’havia de despullar i córrer pel carreró de ca seua senseque ningú el ves. Passaren més de deu nits i no hagué follet ni cosasemblant, i a més havia perdut els cinc duros de la porcelleta que lidevia. Tot i això, en Pere ho seguí intentant.


5/9

CRESPELLS- A Buscastell hi ha una cova on hi viuen un crespell gros i setcrespells més petits. Al mateix lloc també hi viuen les cuques, lesllembres i les llonganises, altres éssers que surten a la nit, i es creuque són les ànimes dels difunts.

- Un crespell és un gegant que tira foc per l'únic ull que té. Diuenque té el cos ple de berrugues.

- Només surten de la cova des Crespells a les nits, quan els infantsestan dins les seues cases. Si en troben per fora, se'ls mengen. Ésuna història que es conta perquè els infants petits siguin bons i nos'allunyin massa de les seues cases, sobretot quan es comença afer de nits.


6/9

GEGANT DES VEDRÀ

- Vivia a l’illa des Vedrà i li agradaven molt els pops.

RONDALLA: Es gegant des Vedrà (original de Joan Castelló Guasch)

Això eren dos germans molt pobres, en Joan i en Toni. Un dia sonpare es va posar malalt i no es curava amb cap remei casolà que lipogués preparar la seua dona. Varen haver d’anar a buscar lacurandera del poble per veure si el podia curar, i els va dir queaquella malaltia només tenia remei amb un pegat de fonoll marí desVedrà. Tothom sabia que a l’illa des Vedrà hi vivia un gegant molt

dolent i no s’hi podia atracar ningú, però els dos germans agafarend’amagat el llaüt de son pare i es posaren a remar. Per desgràcia,el gegant els va enxampar. Mentre aquest tenia retingut en Toni, enJoan havia d'anar a pescar i portar-li tots els pops que pogués. Sino ho feia així, es menjaria en Toni. Un dia que en Joan en vapescar molts, va fer la idea de posar un bogamarí dins cadascun.Com sempre, el gegant se’ls va menjar tots, però ben aviat li vaagafar mal de panxa. Sentia tant de mal que se’n anà a dormir. Elsgermans aprofitaren aquesta estona per lligar-li els peus amb una

corda, agafar el fonoll marí per preparar la medecina i fugir. Delgegant no se’n va saber res mai més, i el pare dels dos germans esva curar.


7/9

BRUIXES

Les bruixes d’Eivissa no van en escombra, ni són dolentes.Coneixen totes les herbes, flors i arbustos, i fan molts d'encanteris.

RONDALLA: La bruixa de la Mola (original de Joan Castelló Guasch)

Un home començar a sospitar que la seua dona era una bruixaperquè veia que moltes persones malaltes sortien de ca seua il'anava a veure molta gent. Quan li preguntà si ho era, ella li va dirque només ajudava a aquelles persones, i que no investiguésmassa perquè valia més no saber-ho tot. Una nit la va veure posar-se un ungüent, dir les paraules “baix fulla, baix fulla”, i començar avolar. Va quedar tant sorprès que va fer el mateix i quan vacomençar a volar, no va fer tant baix que va quedar esgarrinxat per

tots els arbres i plantes que hi havia per on passava. Quan vatrobar la dona, ja no podia més, estava desfet. -Mira que ho ets debeneit!- li va dir la dona. Les paraules màgiques eren “dalt fulla,dalt fulla”, i ell ho havia dit al revés, per això s'havia fet tant demal. La dona els va curar, i quan el seu marit va estar bo, ella vadesaparèixer i no la va saber trobar mai més.


8/9

FADES

Sabíeu que a Eivissa també tenim fades...?

RONDALLA: Es geperut i les fades (original de Joan CastellóGuasch)

Hi havia una vegada dos germans, en Pep era ric i avar i l’altre, quees deia Joanet, era pobre i geperut. Un dia el germà geperut vabaixar a Vila a vendre un cistelló de pebrassos. Hi havia tres fadesque cantaven i no sabien com acabava la cançó, i en Joanet cantantmolt fluixet va acabar-la. Les fades quedaren tant contentes que li

canviaren els pebrassos per monedes d’or, i li llevaren el gep dient:Per la fat i la fa,

que ma mare m’ha donat,i ma germana m’ha encomanat,

que es gep s’hagi llevat!

Quan en Pep ho va saber, va voler fer el mateix i l’endemà se’n vaanar a Vila a buscar-les amb un altre cistelló de pebrassos. Quan

les va sentir cantar la cançó, les va interrompre amb un crit. Lesfades varen quedar tant empipades que li posaren un gep i liompliren el cistelló de sargantanes, dragons i cucs.


9/9

LLIBRES CONSULTATS:

Barruguets, fameliars i follet. Rondaies / Joan Castelló Guasch.Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs, 1993

Rondalles de Formentera / Joan Castelló Guasch. Eivissa: Institutd'Estudis Eivissencs, 1994

El gegant des Vedrà / Joan Castelló Guasch ; adaptació de IolandaBonet. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana, 2005

Es gegant des Vedrà (teatre) / Bernat Joan i Mari. Eivissa: CanSifre, 1994

Es fameliar, feina o menjar / Iolanda Bonet. Eivissa: Res Pública,2002

Contarelles a la llum de la nit / Iolanda Bonet i Marí. Eivissa:Ajuntament d’Eivissa i Mediterrània-Eivissa, 1997

Rondalles des Barruguet / Iolanda Bonet i Marí amb dibuixos deJoan-Antoni Roig-Francolí Bonet. Eivissa: Ajuntament d’Eivissa iMediterrània-Eivissa, 1999

Rondaies d’avui en dia / Daniel Cohen. Palma: Can Sifre, 2007

Documents

Personatges mitològics