Setembre, 2010Núm. 100

“Emprendre per necessitat”

Any ADEG 2010

L’Hotel Desitgesproposa una estada alternativa

Estrelles i Forquilles

Entrevistes

Pere Coromines, gerent de Playverd

Valentí, Cocolia, Instal·lacions Requejo,Tallers Soler

Reportatges d’empresa

Celebremels números

de Perspectiva!100

___ 1992 · 2010 ___Visió

Em

pres

aria

l

Enginyeria de Projectes

Creant Solucions...

...amb 100 PERSPECTIVES mésFELICITATS ADEG

Gestión de Proyectos y Montajes, S.L.P.Enginyeria de Projectes, C/ Olèrdola, 24 1er 2aVilanova i la Geltrú, 08800 BarcelonaTel. 93 811 57 05 │ Fax. 93 811 56 81,comercial@gpm-industrial.es │www.gpm-industrial.es

3

5

6

8

8

11

13

14

16

18

20

22

24

25

26

29

Context100 Perspectives . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’art de viure El lideratge de les dones . . . . . . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . . .

PromocióSitges acull la nova Casa Bacardí . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Comunicació Perspectiva arriba a les 100 edicions! . .

L’empresaCocolia, un nou model d’estudi de disseny gràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Gestió empresarialLa celebració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Estrelles i ForquillesL’Hotel Desitges proposa una estada alternativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrès . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaValentí Home, la futura franquícia internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ComunicacióL’executiu que parlava sol a l’aeroport de Sevilla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ADEG AutònomsL’ADEG crea ADEG Autònoms, el col·lectiu d‘afinitats entre els professionals sense plantilla . . . . . . . . . .

L’empresaRequejo, instal·ladors de referència en constant evolució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaTallers Soler comença un nou projecte a Vilafranca del Penedès . . . . . . . . . . . . .

30

31

32

34

36

38

40

42

44

46

47

48

49

51

5354555657

58

Notícies d’empresaVa d’Empresa, el nou canal de comunicació de les empreses de l’ADEG

Any ADEG 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ComercialLes comandes cauen i ara hem de sortir a vendre nosaltres . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraPere Coromines: «Hem de planificar bé el territori per mantenir la nostra personalitat» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Locus MundiEls sentits del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . .

FinançamentEl Mercat Alternatiu Bursàtil . . . . . . . . .

EconomiaLleugera recuperació de l’activitat . . . .

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Medi AmbientNoves tendències en Responsabilitat Social Empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . .

LaboralCereus peruvianus . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Joves d’Empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Dones d’Empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nous socis de l’ADEG . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• Fertub . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Sepes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Segovia Consultors . . . . . . . . . . . . . . . .• Ser-pa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Sintagmes audiovisuals . . . . . . . . . . . .

Converses a l’antara . . . . . . . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . 902 106 700 Fax 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

Oficina RECREOC. Recreo, 44-46 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 83 20

Oficina COLOMC. Colom, 11 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 94 94

Oficina MACIÀAv. F. Macià, 63 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 33 66

www.vilanovatours.esGC-52

Via ll iure

Poses Via T al cotxe i tens via lliure per no aturar-te al peatge, ni recollir tiquet, vas per una via reservada i t’envien el rebut o la factura per correu electrònic mentre aconsegueixes descomptes, i després entres en una àrea de servei i tens avantatges exclusius, fins i tot la pots utilitzar per pagar en aparcaments saba, perquè amb Via T tens via lliure per viatjar sense preocupar-te per res, sense interrupcions.

Informa-te’n a www.autopistas.como truca al 902 200 320

55

100 PerspectivesLa present és la revista “Perspectiva” número 100 que publica l’ADEG . És una llarga singladura de gairebé vint anys que s’inicià un llunyà febrer de 1992 . Llunyà en el temps i en la història perquè en aquest període l’acceleració del canvi social i econòmic ha estat profunda . La transició entre mil·lennis ha estat procel·losa i rica en esdeveni-ments de tota mena, els uns positius i els altres menys, però amb un balanç que malgrat ensurts i crisis s’orientarà cap el desenvolupament i el progrés .

En l’àmbit econòmic global voldria destacar, pel que fa a aquest període, l’ascens meteòric de les economies emer-gents, especialment Xina; les guerres amb segell americà pel domini de les fonts de subministrament petrolier que paradoxalment han afeblit Occident i beneficiat als xine-sos i finalment la mare de totes les crisis covada al llarg del temps per l’ambició i l’avarícia de les institucions financeres i la incapacitat de control dels organismes com la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i d’altres condes-cendents amb les polítiques neoconservadores arbitrades des de la Casa Blanca pel Partit Republicà . Encara avui les economies occidentals paguen els plats trencats d’aquesta tempesta financera que va començar a ensenyar les dents l’agost de 2007 però que venia de molt lluny .

Pel que fa al cas concret d’Europa i, en conseqüència per Espanya, no han estat tot estralls doncs el període con-templa un fet històric d’importància extraordinària per la cohesió i l’europeïtzació del nostre continent: el Tractat de Maastrich que assentà les bases per la convergència econòmica i financera dels països membres instaurant la moneda única europea, l’euro, que començà a circular el primer de gener de 1999 i que va canviar radicalment les normes de joc econòmiques no només a àmbit continental a Europa sinó global .

Per a l’ADEG el període ha suposat la majoria d’edat i la consolidació de l’associacionisme empresarial a l’àmbit de les tres comarques del Gran Penedès . La feina ben feta durant aquests anys ha cobert la finalitat d’ajuda i suport

dels nostres associats però, a més a més i de forma signi-ficativa, la labor continuada i professional portada a cap ha transcendit el propi àmbit territorial i avui el mètode i la tipologia d’accions realitzades estan sent adoptades o preses com a element de referència d’altres associacions de caire empresarial .

Avui la nostra associació, conscient de la importància i profunditat de la crisi que ens maltracta, continua tre-ballant per fomentar idees i teixit empresarial . Entenem que la revitalització del teixit empresarial malmès per la crisi passa per fomentar el talent dels nous col·lectius d’emprenedors, com són les dones d’empresa, els joves empresaris i els autònoms .

L’ADEG entén que no n’hi ha prou en utilitzar tot l’instru-mental en ús fins ara mateix, que tanmateix s’ha de seguir utilitzant perquè s’ha mostrat útil en el passat; per donar una gran empenta a la iniciativa i la creativitat empresa-rial s’ha de treballar la captació i l’orientació del talent dels col·lectius joves . L’ADEG veu en aquestes polítiques un filó de gran potencial, ja que a través del treball que hem realitzat fins ara som conscients de l’existència de capital humà de qualitat suficient per assolir l’èxit que es precisa per accelerar el final de la crisi .

En la línia del que hem comentat, l’ADEG ha pres la decisió d’escollir com a argument temàtic de l’any 2011 la capta-ció i el foment del talent empresarial i la creativitat com a mesures per accelerar la recuperació econòmica . Com cada any l’associació organitzarà actes, conferències i reunions orientades a aportar elements que contribueixin a l’èxit de l’argument temàtic .

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

« . . . Per a l’ADEG el període ha supo-sat la majoria d’edat i la consolidació de l’associacionisme empresarial a l’àmbit de les tres comarques . . . »

6

L’art de viurePilar García

L’edició dels 100 primers números d’una publicació és una fita que sempre és motiu de celebració . La secció de l’Art de Viure vol par-ticipar d’aquesta commemoració i ho vol fer parlant de dones . De les dones que un dia van decidir ser protagonistes d’un projecte professional, de les dones empresàries o directives, reflexionar sobre lideratge femení . La incorporació de les dones al mercat laboral i, més en concret, l’arribada a càrrecs públics de responsa-bilitat és una de les més importants revolucions que s’han produït a Occident a les darreres dècades . Si es necessita molt d’esforç, voluntat i energia per aconseguir que una publicació sectorial arri-bi al numero 100, les dones han requerit -i requereixen- aquests mateixos atributs i molts d’altres per fer-se un lloc en un món que fins fa poc tenien vetat .

Històricament, les empreses i la societat han estat organitzades i dirigides per homes amb un estil essencialment jeràrquic . Quan les dones s’incorporen, intenten adaptar-se al que era conegut i acceptat, en moltes ocasions, copiant aquest model . No ha estat fàcil acomodar una manera de fer a unes tasques públiques que no encaixaven en la seva substància ni experiència ancestral . Per això les dones de vegades imposten, adopten rols masculins que traeixen la seva essència i produeixen el rebuig de qui no es com-porta des de la integritat .

Algunes investigacions recents donen resultats interessants que cal tenir en compte . “Cerebro femenino” és el títol del llibre de la neu-ropsiquiatra Louann Brizendne . El seu treball l’ha portat a afirmar que existeixen diferències neurològiques entre homes i dones prou significatives com perquè tingui sentit parlar de diferents tipus de cervell . Afirma que el “cervell femení” presenta un nombre major de recursos dedicats a la comunicació i a les emocions, conclusió que dedueix del fet que l’hipocamp femení és més llarg que el de l’home . El nivell de testosterona també difereix entre ambdós sexes, sent molt més baix en les dones . Com a resultat, l’autora afirma que les dones són més cooperatives, menys competitives, més preocupa-des per les emocions dels altres i més focalitzades en el grup que en elles mateixes .

La professora de comunicació estratègica i experta en lide-ratge femení, Carmen García Ribas, afirma que aquestes característiques neurobiològiques, unides a unes tradicions culturals mil·lenàries, defineixen uns trets emocionals i de comportament d’una gran part de dones; unes característi-ques entre les quals destaca la lluita amb els sentiments de culpa, submissió i enuig, així com per la desproporcionada necessitat d’agradar i de ser estimades . Combatre la por a ser rebutjades o a no complaure és una de les assignatures de fons més importants encara pendents .

Si acceptem la paralització que provoca la por, com afirma Edmund Burke: “cap passió elimina tan eficaçment la capacitat d’actuar i de raonar de la ment com ho fa la por”, ens adonarem del perill que suposa aquesta exigència per establir actituds i comportaments estratègics i per fonamentar el lideratge .

La manera més habitual d’intentar superar aquestes pors ha estat fer feina, fer, fer . . . No fer només de directives, també d’executives, d’auxiliars, fer de tot i més . Un desenfocament d’energia i una dedicació tan intensa -també per fer-nos perdonar la posició que ocupem i per justificar l’ascens professional-, que provoca a la llar-ga tot tipus d’alteracions emocionals i físiques (episodis d’ansietat, diferents malalties, estrès etc, .) . Es podria afirmar que la clau per superar aquests sentiments i conductes és reconèixer les pors i els seus efectes, saber gestionar-les i desenvolupar una actitud estra-tègica (“faig el que crec que em convé”) . Les dones ja comencem a autoritzar-nos a ocupar llocs adients a la nostra preparació, inte-ressos i voluntat, però no ens resulta fàcil . Confiem que les noves generacions hagin après de les pioneres i no els hi faci por mos-trar-se .

Quan ens sentim més còmodes per aplicar un nou estil de direcció és a mesura que guanyem amb experiència en tasques de direc-ció, quan anem adquirint confiança en nosaltres i en la manera de treballar, quan ens respectem i quan traiem fora totes les nostres capacitats inherents . És quan ens permetem que aflorin qualitats que les dones sembla que tenim més desenvolupades i que són molt útils en el món professional: la intuïció, l’habilitat per al llen-guatge, l’empatia, la capacitat de recuperació o la flexibilitat . Per tant, la manera de fer de les dones beneficia l’empresa, a més a més, afavoreix el diàleg, la participació i la diversitat .

L’estil femení de dirigir sembla provat que estimula la creació d’equips de treball més participatius, per tant més rics . Les prio-ritats de les dones es diria que són: fer bé les coses, ser efectives i que tothom estigui content .

En aquest número especial de Perspectiva vull aprofitar per donar les gràcies a l’ADEG per la creació del col·lectiu de Dones d’empresa del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès . Aquestes plataformes són una molt bona eina per l’intercanvi, pel coneixe-ment, per avançar i per sobrepassar-nos .

Felicitats a l’ADEG i a la seva bona Perspectiva . Una perspec-tiva que entre d’altres assoliments ha creat una publicació que representa un espai de comunicació, convivència i diàleg per a les persones de les empreses . Una revista que té darrera un petit-gran equip de dones . Per molts números!

El lideratge de les dones

Humor

8

Si l’any passat en un sector del Palau Mari-cel com era el Saló Blau va estar emplaçada l’Acadèmia Bacardí, enguany la cosa ha prosperat i d’Acadèmia hem passat a Casa i a més, si l’any passat va estar tres mesos, la casa segurament n’estarà més .

L’alcalde estava força content d’aquest “jumelage” entre Bacardí i Sitges que creiem que és positiu per ambdós . Primer perquè la casa es troba dins el Mercat Vell en el recin-te antic i considerat com a més cultural de la zona de l’Ajuntament . Si abans al mercat es venien productes del camp i queviures en general, ara trobarem diferents fases de la vida de Bacardí, de quan Facundo Bacar-dí Massó, va sortir de Sitges per emprendre l’aventura d’Amèrica, com deien, i esdevenir un dels americanos sitgetans més repre-sentatius a tot el món . Aquesta efemèride estarà representada en la primera sala de visita, batejada com “Heritage” on la his-tòria remuntarà des del 1862 fins als nostres

dies tot explicant els vincles entre l’empresa Bacardí i Sitges . Veurem un passaport de l’època i altres documents rescatats, alguns d’ells de l’arxiu històric de Sitges i altres aportats per la família com a record d’un temps on va començar tota la peripècia de la canya de sucre, l’Ingenio, el guarapo que és el primer líquid que s’extrau de la canya, la melassa que serveix per preparar el rom i les botes de fusta que poden recordar les inicials, fins l’èxtasi final amb la confecció del Rom Bacardi, conegut altrament com el “Conyac de les Antilles” i posant-lo a l’abast de la Societat de llavors, deixant de ser una beguda de pirates i corsaris per passar a ser una de classe superior o premium com se’n diu avui dia . Trobarem fotografies antigues que ens faran veure com eren abans i també detalls de Cases d’Americanos que es con-serven magníficament a la nostra Vila .

Un cop acabada aquesta introducció en dues fases, anirem al Lounge Bar, on els experts

en cocteleria ens mostraran els trucs princi-pals i, sobre tot, els ingredients per elaborar els còctels més reconeguts i que foren inven-tats o creats amb Rom Bacardí . El Mojito, Daiquirí, Pinya Colada i el Cuba Libre i per-què aquest es diu així? Bé, ja els hi explicarà l’ambaixador de Bacardí, Juan, que a més és descendent directe en la seva setena gene-ració i serà el que dirigirà la visita guiada per tot el recorregut fins al final on es degustarà el còctel preparat per cadascun de nosaltres a la terrassa habilitada a l’exterior, mentre es comenta la jugada Bacardiana .

L’any passat va ser un èxit per tots aquells que va poden fer el recorregut acadèmic, sens dubte enguany ho tornarà a ser . Per fer tot això cal que ens inscrivim a la porta d’entrada de la casa o a Turisme de Sitges www .sitgestur .cat, tel . 938 944 251, o on line al www .casabacardi .es .

Josep Maria Matas Arnalot

Quimèriques, per Quim#

Sitges acull la nova Casa Bacardí

Promoció

“Un any de neus és un any de déus. Però si el temps és invertit en neus tardorenques, és, –doble singularitat,– any de quimeres al quadrat: Temps de collir el vi albí...”

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim .

El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG a www .adeg .cat/cat/pu-blicacions_humorgrafic .php .

“Més enllà del vi blanc”

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com

10

Gent de ràdio

Podeu consultar la resta de programes emesos a l’apartat de mitjans radiofònics del web de l’ADEG www.adeg.cat

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) Cada dimarts a les 13h00

08.06.10 · Formació d’estiu· Núria Delshams, Unicor Languages· Francesc Xavier Esquiu, Mecabit· Susana Gómez, ADEG

15.06.10 · Disseny gràfic, art o indústria· Cristina Puigpinós, ADN Studio· Mireia Ruiz, Cocolia

22.06.10 · Atenció a les persones, un sector a l’alça?· Eva Hervera, Capsis Vilanova· Emmanuel Oertli, Quiropràctica Vilanova· Marta Figueras, Casa d’Empara

20.05.10 · Joves d’Empresa· Ramon Masip, Quadricula Com .Global· Àlex Duran, Sommelier Alumni· Joan Anton Romero, TAB

27.05.10 · Dones d’Empresa· Eva Antonio González, Itàca Educació i Salut· Núria Coral, NC Núria Coral

03.06.10 · 2n Low cost networking· David Delgado, Restaurant Cal Matias· Anna Cols, AGE· Jordi Torrents, Martí & Serdà

29.06.10 · Què passarà amb l’IVA?· Amèlia Cantos, Audigestrade· Francesc Güell, TPC NetgrupNotícies d’empresa· Pedro Alonso, Masia Segarrulls

07.09.10 · Informe ADEG de Conjuntura · Xavier Cardona, ADEGValoracions de la temporada turística· Joan Anton Matas, Gremi d’Hostal . SitgesNova programació de cursos a l’ADEG· Susanna Gómez, Formació ADEG

10.06.10 · Jornada de Turisme Industrial· Ramon Novell, Cafès Novell· Àlex Mestres, IRC Avi Pau· Josep Miret, Bombons Cudié

17.06.10 · La figura de l’autònom· Gabriel López, Cuines Gabi· Jordi Ventura, Conversia· Marc Gil, enginyer· Olga Muñoz, Zona PC

«Empresa Empresari» és l’espai radiofònic de l’ADEG a Onda Cero que s’emet cada dimarts a les 13h00 . El dia 7 de setembre ha encetat la seva sisena temporada amb tota l’energia del primer dia . Per aquest espai al llarg de tants programes, més de 170, han passat empresaris i empresàries, directius i directives de les em-preses de les nostres comarques expressant i debatent les seves inquietuts i preocupacions bé sectorials o bé generals en què estan im-mersa l’economia comarcal i global .

Economia i EmpresaRàdio Vilafranca (90.2 FM) Cada dijous a les 09h10

Amb la col·laboració de Banc Sabadell

01.07.10 · Expectatives turístiques al Penedès 2010· Maria Sabaté, Cal Peret Parera2n Sopar solidari contra el Càncer· Queta Domènech, Vallformosa

1111

Temps d’EmpresaRàdio Ribes (107.2 FM) Cada dijous a les 21h00

TeixitsRàdio Maricel (107.8 FM) Els dijous a les 10h00 (quinzenal)

20.05.10 · Tertúlia econòmica· Cristina Mestre, Design 41· Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics· Isidre Also, ADEG· Jordi Sant, Instal·lacions Navarrete-Decsa

27.05.10 · Tertúlia econòmica· Trini Merino, Yesos Merino· Francesc Güell, TPC Netgrup· Arnau Cusó, Espai de la Carme

20.05.10 · Dones d’Empresa· Lluisa Rosillo, Distribucions Yove· Maria Lluisa Llach, Arranjaments integrals i via pública

03.06.10 · 2n Low Cost Networking· David Andreu, ADQA· Arnau Cusó, Espai de la Carme· Jordi Trillas, Negrefum

17.06.10 · Expectatives turístiques 2010· Francisco Jiménez, Hotel Dolce· Blanca Carbajo, Ass . T . Platges de Sitges· Jordi Matas, Grup Matas Arnalot

10.06.10 · Tertúlia econòmica· Albert Tubau, Prysmian· Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics· Guillermo Triay, ASSPE· Alberto Emens, ACIR

17.06.10 · Tertúlia econòmica· Cristina Mestre, Design41· Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics· Magí Fortuny, Joieria Fortuny· Elisabet Subirana, Hotel Desitges

03.06.10 · Tertúlia econòmica· Jordi Martí, Canal Blau· Amèlia Maestre, Joieria Maestre· Lluís García, Ribes Mondéjar

04.03.10 · Creativitat i innovació· Sergi Callau, Instal·lacions Requejo· Ernest Perera, DForma· Andrés Navas, Toldos Nafesol

06.05.10 · Joves empresaris· Àlex Delmàs, DGA Arquitectura

03.06.10 · 2n Low cost networking· Dolors Salvany, Assessoria AGE· Amèlia Maestre, Joieria Maestre· Imma Olivella, EDD Estudi de Disseny

Cubelles a les 12hRàdio Cubelles (90.2 FM)El primer dijous de mes a les 12h30 (mensual)

«Temps d’Empresa» és l’espai radiofònic de l’ADEG a Ràdio Ribes . És un programa de 55 minuts que s’emet cada dijous a les 21h00 . El mes d’octubre començarà la tercera tempora-da amb moltes novetats i propostes . En aquest espai hem conegut empreses i empresàries i empresàries del municipi de Sant Pere de Ri-bes i també entitats del territori .

BS Pòlissa de Crèdit Professional és un crèdit que està sempre disponible i amb condicions atractives.

Vingui a les nostres ofi cines i sol·liciti la seva o informi-se’n al 902 383 666.

«Només l’he de demanar»

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

El valor de la confi ança

BS Col·lectius i AssociacionsBS Pòlissa de Crèdit Professional

0 euros de comissió d’estudi0 euros de comissió per no-disposició0 euros de comissió per cancel·lació anticipadaComissió d’obertura i de revisió anual, només del 0,10%, mínim 50€

OFERTA PER A:

131313

Comunicació

Corrien els inicis de 1992, l’any de les olím-piades a Barcelona que precedia a una de les pitjors crisis que hem tingut . Mentre es començava a desmembrar Iugoslàvia, hi havia dos cops d’estat fallits a Veneçue-la; s’establia la Unió Europea a Maastrich; Bòsnia i Hercegovina presentaven un refe-rèndum per a la independència i entraven en guerra mesos després; acabava la guerra civil a Afganistan; Boris Yeltsin, president rus, es proclamava cap de l’Exèrcit de la Federa-ció Rusa; Bill Clinton era escollit president dels Estats Units; aquí, més a prop, tenia lloc

l’Exposició Universal de Sevilla, presenta-ven el primer AVE Madrid-Córdova; el Barça guanyava la seva primera copa d’Europa; Miguel Indurain guanyava el segon Tour de França consecutiu i la selecció espan-yola de futbol guanyava els seus primers Jocs Olímpics . I neixia la primera revista Perspectiva .

Va començar sent una publicació trimes-tral, amb una quadrícula de 24 pàgines en blanc i negre, i de mica en mica va anar creixent fins avui que s’imprimeix a tot color i oscil·la entre les 60 i les 70 pàgines depenent de l’edició, cada dos mesos .

Avui, després de 18 anys, la publicació bimestral de l’ADEG arriba al centenar d’edicions mantenint l’essència dels ini-cis: les empreses són les protagonistes .

El nou dissenyCocolia, l’estudi de disseny gràfic vilano-ví, ha sigut l’empresa que ha pres el repte de donar una nova imatge a la nostra Perspectiva .

“Partint de la imatge corporativa de l’ADEG s’ha fet un redisseny, netejant la composició per fer-la més lleugera i moderna”, comen-ta Raúl Ramos, director de Cocolia .

“Hem canviat la tipografia per aconseguir una lectura més relaxada, amb una família de lletra de pal sec i una altra de serif per enriquir la maquetació. També hem intro-duït colors més vius i lluents per diferenciar les seccions habituals, respectar els blancs, etc. En definitiva, hem volgut donar una visió més actual, moderna i lleugera del que ja teníem”.

PerspectivaArriba a les 100 edicions!

La revista de l’ADEG, Perspectiva, va néixer el mes de febrer de l’any 1992 . Divuit anys després, celebrem les 100 edicions amb el mateix entusiasme que el primer dia .

Què significa la revista Perspectiva?

“La revista és l’ànima de l’ADEG. Es va crear per ser la portaveu, la carta de presentació de l’ADEG a l’exterior.”

Josep Piqué TetasPresident de l’ADEG entre 1991 i 1998

“La revista és el testimoni que posa en evidència la consolidació i la majoria d’edat de la nostra Associació”.

Xavier Cardona TorrandellActual president de l’ADEG des de 2006

“Per l’entitat és un senyal de solidesa, serietat i compromís i referma la seva consolidació. I per l’associat és una eina de comunicació molt potent que li dóna prestigi i és una senyal identitària.”

Joan Anton MatasPresident de l’ADEG entre 1998 i 2006

14

L’empresa

La característica principal de Cocolia és la joventut dels seus integrants; això fa que tots els seus projectes respirin modernitat i alhora experiència . “Cada nou projecte és un nou repte, una nova oportunitat per a experi-mentar i per aconseguir que els nostres clients es destaquin de la seva competència”, comen-ta Raúl Ramos .

Buscar el sentit de la creativitat a cada pro-jecte i donar la importància necessària als detalls i als acabats són alguns dels fona-ments bàsics de Cocolia .

“Marquem la diferència amb un esperit inquiet, amb ganes de superació en cada projecte, un tracte humà amb el client i sensibilitat medi-terrània” .

En la “coctelera” de Cocolia hi ha ganes de fer les coses ben fetes, gaudir de la creativi-tat i del treball .

Cocolia, un nou model d’estudi de disseny gràfic “Els projectes que tenen més èxit són els que més confiança tenim amb el client i ell amb nosaltres”

Cocolia és un estudi de dis-senyadors gràfics poc con-vencional . Neix del projecte personal de Raúl Ramos i esdevé avui un estudi recone-gut al nostre territori per la seva empenta i per sortir-se de les normes tradicionals del sector . En definitiva, per buscar el fet diferenciador en els seus projectes .

El cotxe Fiat 500, ara transformat en el Cococar. Acaba de sortir al carrer amb 5 anunciants que durant 6 mesos es veuran pels carrers. Passat aquest temps el Cococar canviarà el seu aspecte.

L’equip de l’estudi Cocolia:Fran López, Mireia Ruiz i Raúl Ramos.

15

Un equip ben compenetratRaúl Ramos va començar la seva trajec-tòria professional només acabar la carrera com a professional lliure . Amb el temps i el volum de projectes va incrementar el seu equip incorporant a la Mireia Ruiz i en Fran López iniciant així el projecte Cocolia .

“Per a nosaltres és bàsica la compenetra-ció. Sempre comentem les feines i entre tots intentem treure el millor resultat. Però, a més, també és bàsica la relació amb el client. Tenim demostrat que els projectes que tenen més èxit són els que més confiança tenim amb el client i ell amb nosaltres”.

Un estudi diferent“El que ens fa diferents és la motivació”, comenta Raúl . “La frescor i la joventut de tots tres ens permet agafar cada projecte amb les mateixes ganes que el primer”.

“Ens agrada resoldre cada treball amb solucions creatives i buscar noves formes gràfiques, tenint en compte les necessitats de cada client, però amb la mateixa cons-tant, la motivació”.

“Tenim una manera de treballar molt parti-cular. Al rebre cada encàrrec, busquem una solució a les necessitats del client. Només una solució gràfica. Això fa que hi treballem al 100% en la mateixa direcció. Pensem que és molt millor treballar en una única línia ben pensada i contrastada”.

“Gaudim fent la nostra feina i això es nota en el resultat final dels nostres projectes.

No volem ser una fàbrica de conceptes, hem de ser diferents i fer-nos un lloc entre els altres estudis”.

Diferents clients, diferents suportsDes dels inicis, Raúl Ramos i després Cocolia està especialitzada en imatge corporativa, direcció d’art, disseny editorial, il·lustració, publicitat i disseny de websites.

Cocolia és un estudi especialitzat en la creació d’imatge corporativa i la creació de marques . “En aquest sentit han rebut diversos guardons en aquest aspecte, com el Premi ADEG 2009 per la creació de la imatge del Restaurant Negrefum i el Premi ADEG 2010 per la identitat corporativa de Magí Gual Dau”.

Cocolia és l’artífex de projectes destacats, com ara les webs dels programes de Tv3: “Polònia”, “Sota Terra” i “No me la puc treure del cap”. Aquests dies es posa en mar-xa el canal de televisió 3XL, on Cocolia ha treballat en la creació de la comu-nitat 2.0 del nou canal (La Rebel·lió).

En els seus tres anys de vida, l’estudi ha treballat per clients de l’envergadura de Planeta, Televisió de Catalunya i, al nos-tre territori, Zeropelo, Negrefum, Magí Gual, Museu Víctor Balaguer, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, etc .

Cocolia s’internacionalitza“Qui diu que un estudi no pot sortir a l’estranger? Nosaltres ho hem fet i ara mateix estem treballant en una cooperació amb un

estudi xinès” . El mes d’abril, Cocolia va viatjar a la Xina per experimentar i conèixer altres mercats i estudis autòc-tons d’un dels països referents en l’àmbit econòmic . La conclusió va ser que “hi ha molt per fer, és un mercat molt diferent al nostre i ens hi volem aproximar” .

I ara, el CococarUna nova iniciativa sorgida del laborato-ri d’idees de Cocolia ja ha vist la llum amb el Cococar . “Mai hem estat una agència de planificació de mitjans, tot i que quan el client ho vol li gestionem tot. Un dia parlant-ne entre nosaltres ens vam adonar que els suports estan sobresaturats, els canals són molt dispersos i els anunciants no troben el seu lloc ideal per arribar al seu públic. Així va néixer Cococar, un nou suport per allotjar els anuncis alhora que és el cotxe de l’empresa. Cococar va on van els treballadors de Coco-lia i es busca l’impacte d’una altra manera que no pas la publicitat convencional”.

“L’objectiu era, una altra vegada, ser dife-rents i sortir-se de les normes tradicionals de la publicitat per donar un major valor als clients, un suport nou més divertit”. El Cococar acaba de sortir al carrer amb 5 anunciants que durant 6 mesos es veuran pels carrers del nostre territori .

CocoliaC. Palmerar de Baix, 6,

baixos 1a, Vilanova i la Geltrú T. 93 893 38 86 www.cocolia.cat

Àlbum de cromos del Carnaval Cocolia a la Xina Programació de Nadal

16

Gestió empresarialRamon Sallés . Consultorrsallessegura@gmail .com

16

Em proposo escriure un article al voltant de les celebracions que ens neguem . Vivim un temps en què ens esclaten les oportunitats i ens entestem a veure-les com a motius de pre-ocupació . Crec que tenim motius per a més celebracions . Som grans, ja podem anar de festa!

Celebrem que els temps estan canviant . Ja ho deia Bob Dylan fa un grapat d’anys . El món ja és un altre . Els grans estaments sobre els que s’estructuren les societats han estat fortament somoguts . Les darreres dècades ens han portat canvis evo-lutius de vertigen, en l’àmbit social, el polític i l’econòmic . Celebrem-ho!

Celebrem l’arribada de la crisi . Darrerament, acollonits, estem assistint en directe a l’espectacle de com rebenta un sistema . És la fi de la bogeria del consum desorbitat, de l’individualisme ferotge, de les cultures patriarcals i de les opressions seculars dels uns sobre els altres . Afortunadament, ara, la crisi és possible . Celebrem-ho!

Celebrem l’arribada de la martingala tecnològica que ens desa-fia a passar una revàlida per a entrar al nou món . Sense les noves TIC el canvi al que ens aboquem no seria possible . Si la tecnologia ha arribat fins aquí és perquè s’ha humanitzat fins al moll de l’os . Celebrem-ho!

Celebrem que ens acomiaden . Que l’empresa faci un ERO i ens foti al carrer . Aleshores, de sobte, el “nostre” lloc de treball s’esfuma, i tot allò que creiem que sabíem fer i que ens feia merèixer una jubilació de creuer i de camps de golf ara resul-ta que no ho volen, paguen per a no tenir-ho! En el món que tot just apunta la prosperitat dependrà del que siguem capaços d’aprendre, desaprendre i reaprendre, contínuament, no dels corporativismes gens propensos a compartir i difondre demo-cràticament el saber . Celebrem-ho!

Celebrem que les empreses encara volen fer diners i els hi cal –més que mai- gent per aconseguir-ho . Fixeu-vos-hi bé, les empreses (només les bones) han penjat un enigmàtic cartell que diu “DESTA-CA . QUÈ POTS FER PER MI? ET NECESSITO” . Què curiós! Ja no ens demanen el currículum de sempre i no ens diuen què hem de fer! Celebrem-ho!

Celebrem que la magnitud de la tragèdia impedeix dissimular-la . A gairebé tots ens van educar per a participar en un sistema que a canvi d’obediència ens garantia capacitat de consum . Ens van abo-car a un món que ens embrutia tot condemnant-nos a fer hores extres per a poder adquirir allò que els mitjans de comunicació massiva ens ensenyaven que produïen els mitjans de producció massiva, com la pastanaga penjada davant el musell del ruc . Un món que, per sort, ha fet aigües . Celebrem-ho!

Celebrem que no hi ha remei . Les empreses (totes) hauran de can-viar o morir . Les que sobrevisquin ho aconseguiran perquè s’hauran humanitzat, incentivant la llibertat, la valentia, la creativitat dels seus col·laboradors, hauran foragitat la por . S’hauran guanyat la confiança dels seus clients (que també seran més lliures, valents i creatius a l’hora de comprar) i hauran sabut establir aliances de col·laboració amb els seus proveïdors i stakeholders basades en valors, no en privilegis . Els arribistes, llepaculs . ineptes i ganduls no hi tindran res a fer . Celebrem-ho!

Celebrem que les empreses (només les bones) ja no creuen en el circuit: Planificació – Execució – Control – Correcció . Ara és: Visió – Inspiració – Atreviment – Celebració . Sona diferent, veritat? Celebrem-ho!

Sigueu empresari o assalariat, us convido a reflexionar-hi .

Visió. Què estic cridat a fer? Inspiració. Com puc aconseguir abocar-hi la meva excel·lència personal? Atreviment. Quina força em cal per passar a l’acció? Celebració. Quan ho hagi fet, quin gaudiment generarà per a mi i els altres?

Cal destacar que la darrera fase és del tot independent als resul-tats . Si les tres anteriors s’han dut a terme tenim un motiu obvi de celebració . Celebrem-ho!

La celebracióPerspectiva arriba al número 100, celebrem-ho!

ADEG.indd 1 30/7/10 16:22:52

18

Estrelles i forquilles

Com un “joc de paraules” ho defineix la seva directora, Elisabet Subirana, que afegeix que no vol atrapar necessària-ment el turisme de Sitges, sinó que buscaven un nom que estigués relacionat amb la comarca i fos fàcil de recordar .

Darrere d’aquest nom s’amaguen tres estrelles, encara que segons la direc-tora “podria considerar-se de quatre” . I és que la qualitat, els serveis i la ubica-ció són característiques de l’hotel que t’asseguren una estància de primera . Precisament és la ubicació el que més destaca Subirana . La urbanització ribe-tana dels Cards ha estat la responsable

d’acollir l’hotel i garantir la satisfacció dels clients . Però no li serà difícil, perquè l’establiment es troba en un entorn de tranquil·litat i naturalesa, sense deixar d’estar fàcilment comunicat amb el cen-tre de Vilanova o Sitges .

Aquesta doble faceta converteix aquest allotjament del Garraf en un espai per-fecte per a l’estada dels que necessiten l’hotel per dormir i els centres urbans per gaudir . Es preveu que arribin visitants de turisme i oci (cultural, naturalesa . . .) i clients que vénen fins a la comarca per motius de negoci i busquen descansar després d’una dura jornada .

L’Hotel Desitges proposa una estada alternativa L’Hotel Desitges s’ha inaugurat recentment a Sant Pere de Ribes . Es tracta de la primera instal·lació hotelera del municipi . Tot i així, la ubi-cació i el nom miren cap a la vila veïna .

En xifresD’un total de 2 .000 metres quadrats que ocupa el terreny inicial de la família Subira-na, 1 .500 són per a l’edifici . En aquest espai es troben 43 habitacions, tres sales de reunions (dues amb capacitat per a 45-55 persones i una per a 14-16) disponibles per a qualsevol interessat –client o no– i espais per a l’oci, l’esmorzar i cafeteria .

Fora de l’edifici es troba un gran jardí-ter-rassa que pretén esdevenir un lloc de relax per gaudir més de l’estada amb una zona d’ambient chillout . I deu places de pàrquing privat complementen els continguts de l’Hotel Desitges .

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENTS DE:

- Calefacció i Aigua Calenta Sanitària- Aire Condicionat i Climatització- Energia Solar- Tractaments d’aigua

Q 902 885 753C. Ramon Freixas, 71 Local

08720 – Vilafranca del Penedès

www.interclimapenedes.com

1919

ServeisLes habitacions de l’hotel no tenen cap mancança . A més de disposar dels ser-veis bàsics de qualsevol hotel, al Desitges també es troben equipaments d’última tecnologia: connexió a Internet per cable i WIFI gratuït i televisió LCD de 26” amb un altaveu connectat al bany . El minibar gra-tuït, la insonorització de cada habitació o la caixa forta també marquen la diferència d’aquest nou establiment ribetà . L’hotel en general disposa, a més, de connexió a Internet als espais comuns, servei de premsa diària gratuïta, cafeteria, esmor-zar matiner i esmorzar bufet .

RestaurantDesprés d’una intensa jornada ve de gust un sopar lleuger i de qualitat . I amb la carta freda variada que ofereix l’Hotel Desitges això es compleix . En col·laboració amb el restaurant El secreto de Juanfra, el xef Juan Francisco González serà el responsable de satisfer el paladar de qui s’allotja a l’hotel . Una acurada preparació, una bona com-binació, una presentació de luxe, un gust exquisit i un coneixement de la matèria: aquest és el secret de Juanfra .

SH GrupL’Hotel Desitges és el primer de la família Subirana (empresaris tarragonins del tèxtil i la construcció de naus industrials) . I enca-ra que no s’han dedicat a l’hostaleria en les diverses línies de negoci, amb l’establiment del Garraf no descarten començar una cadena d’hotels sota el nom Grup Subira-na Hotels .

Però la manca d’experiència no és pas un contrasentit, ja que la directora de l’hotel té el més important per a un negoci d’hostaleria: vivències des de la perspec-tiva del client . Elisabet Subirana assegura que ha hagut de viatjar sovint i coneix el què necessita l’hoste, sap quan ho sol·licitarà i comprèn com ho vol .

De fet, l’atenció personalitzada i els detalls són un dels punts forts de l’Hotel Desit-ges . I és que l’experiència de ser client ha fet que la família Subirana confiï en aquest projecte ben ubicat i amb una marcada diferència .

Javi PolinarioPeriodista

Hotel Desitges

Carrer Xarel·lo, 2, Urb. Els Cards

Sant Pere de RibesT. 93 896 59 66 www.hoteldesitges.com

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

20Em declaro culpable de ser un enamo-rat dels Mercats, amb majúscula de tot bel món . Per suposat, els de casa nostra són veritables joies vivents, amb perso-nes que li donen l’alè . A tot arreu que em duen els peus sempre hi ha un mercat, que si no el trobo demano per poder-lo trobar . El colorit, les fragàncies, les flors, la roba tradicional i a voltes els ves-tits i el aliments que et parlen i et diuen: “compra’m” . I nosaltres hi caiem de qua-tre potes amb la fermesa i promesa que, cada cop que vulguem, tornarem a cau-re de quatre potes, perquè el mercat no s’acabarà mai .

M’agrada, si puc, anar-hi de bon matí, veure com preparen els taulells i tot el que els envolta . Gaudeixo en seure’m al Bar del Mercat i demanar què tenen per esmorzar, esmorzar de forquilla, és clar . Miri, avui un “platillo de corder” o un

bull de tonyina, en temps de fred, que et posen el cos a to sense sortir del mercat . Hi ha la creença certa que els bars dels mercats són els que tenen els productes més frescos, i ha ser veritat a la força, depenent del que demani la clientela amb mig minut ho tenen tot a l’abast i d’allí al foc o cassola, quin plaer!

Camines per entre les parades de peix i sembla com si els peixos et facin l’ullet tot dient, vinga, sigues capaç de com-prar-me i veuràs quin tiberi et prepares; i en mercats i parades de confiança no t’enganyaran mai, perquè a l’endemà hi tornaràs, i a l’altre i més dies, tots els dies que et plaguin .

Les flaires t’arrosseguen amunt i avall . Les espècies et fan tornar boig, sobretot en mercats de l’orient, i amb quin gust preparen els volcans de colors de totes

les espècies que coneixes o no, tant és .Vaig trobar una definició de mercat, molt bona, potser un xic freda però la podem escalfar: mercat és “Qualsevol conjunt detransaccions o acords de negocis entre compradors i venedors. En contraposició amb una simple venda, el mercat implica el comerç regular i regulat, on existeix cer-ta competència entre els participants”. Però sí que existeix un tracte humà, respires humanitat, en tots els mercats del món . I serveixin aquestes ratlles per retre-li el meu particular homenatge, que mai serà prou . Visca el mercat!

El comentari

Honor als mercats

Saviesa Popular

“Carn fa carn i peix no fa greix”

Les nostres dietes ens fan oblidar cada cop més la carn, de tota manera per

les persones anèmiques és convenient que se’n mengi ja que aporta ferro

que és necessari per tirar endavant. El peix és l’aliment més aconsellable i sa, aporta proteïnes i el cos l’assimila bé i no engreixa, si no s’abusa i si no fem molts fregits i suquets per sucar-hi pa

que això si que engreixa.

“En setembre cap arruga al ventre”

Penso que aquest refrany és una mica indecorós per aquests temps que passem, si no és que facis règims, exercicis i dietes per tenir la panxa molt plana. D’altra manera podria

interpretar-se que ja no ens arriba ni per tenir un xic de ventre ni que fos

ventre ”cervesero”.

Secció

patro

cinad

a

per...

.

Carrer Recreo, 19 · Vilanova i la Geltrú · T. 93 814 17 37 Rambla de la Pau, 68 · Vilanova i la Geltrú · T. 93 810 55 44

2121

Fa pocs dies vaig tenir a les mans els fas-cicles originals, editats l’any 1851 . Quasi se’m desfeien entre els dits; quina joia! Crec recordar que el títol original era “La Cuynera Catalana”, amb i grega . Ara, Cossetània Edicions, dins la seva sèrie “El Cullerot”, l’ha tornat a reeditar i val la pena que la tinguem; com tenien el llibre els que anaven a Amèrica amb el recep-tari clàssic català, que com deia: “Regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé” . Són quasi cinc-centes recep-tes recopilades per una persona anònima, que de ben segur era cuiner o cuinera, perquè explica les receptes d’una mane-ra intel·ligible per a qualsevol que es posi al davant dels fogons, però encara més per a aquells que són una mica “cuinetes” o “tasta-olletes” . A més, són la base de la cuina catalana de tots els temps . De ben segur que s’ho passaran d’allò més bé .

En un acte celebrat a l’estadi Vicente Calde-rón de Madrid, l’Associació de Màrqueting d’Espanya, que la composen més de 600 professionals i empreses, van atorgar el Premi Nacional a l’Alta Cuina Espanyola, que ha demostrat haver fet un màrque-ting eficaç que ha traspassat fronteres i ha assolit un nivell mundial i és per molts tipus de públic el principal motiu per visitar el nostre estat de les autonomies . Certament, encara estem a un gran nivell , tota la cui-na espanyola, amb la basca i la catalana al capdavant, és un pou d’atracció per a tots aquells que els agrada l’esport d’asseure’s a taula i deixar-se sorprendre’s o arrossegar per un seguit de plats que t’omplen la ment de bons propòsits, encara que a vegades el bon vi que tenim ajuda força . De tota mane-ra, que el món del màrqueting hagi sabut valorar aquesta cuina nostra ens fa pensar, a part de que els hi agrada el menjar, que saben el que es fan .

Començarem per explicar què és una Slow Cook Jam Sesion: El desafiament proposat als cuiners en una Jam Sesion gastronòmica segueix els mateixos prin-cipis que en una de musical: improvisar un plat en el moment, elaborant-lo amb el peix del dia i productes de mercat . Si bé alguns cuiners poden tenir una idea preconcebuda de la seva recepta, el cert és que fins a arribar a l’aula no van saber amb certesa amb quin peix es trobarien per interpretar el seu plat . Així, per exem-ple, hi ha qui va jugar i va recrear alguna antiga recepta familiar o qui va portar a la taula propostes escoltades en alguna taula popular .

En aquesta tercera edició, com a represen-tant del nostre territori hi van participar José Luis Amate, cap de cuina de l’Hospital de Sant Antoni Abad; Núria Lucas, Negrefum; Belén Valencia, Pic Nic, i Valen- tí Mongay, de La Salseta, entre d’altres gastrònoms destacats .

L’esdeveniment realitzat a l’aula gas-tronòmica del Mercat de la Boqueria va tenir per objectiu fomentar el consum de peixos procedents de les llotges de Cata-lunya, que moltes vegades es retornen al mar perquè no adquireixen un preu més just en les subhastes . Amb la iniciativa es busca apropar a les taules aquestes espè-cies i també evitar el consum d’espècies en risc d’extinció . Tot plegat va culminar amb la presentació d’un bonítol arrebo-sat amb olives negres i pistatxos, sorell negre amb vegetals en conserva, all cre-mat de moixina, congre amb pèsols, coca de sardina amb ceba i espinacs i sardines farcides, entre d’altres .

Sopa de lletres

«La cuinera catalana»

Curiositats

Premi Nacional per l’alta cuina

Comarca gastronòmica

III Slow Cook Jam Sesion

22

L’empresa

En un primer moment, totes les idees de negoci van destinades als mobles i la decoració, tal i com es fa des de fa més de 212 anys . I és que el mobiliari de Valen-tí té un futur previst molt definit .

“Tornar a assolir el més ràpid possible el mercat internacional”, aquest objec-tiu és el primer que ha deixat clar el nou director general de Valentí, Javier Mar-tínez . Per això hi ha pensades -i fins i tot ja preparades- algunes accions com una campanya de màrqueting potent, un nou catàleg i, el que és més impor-tant, l’assistència a les fires . Sant Pere de Ribes estarà d’aquesta forma represen-tat a fires del sector, com la de València, París, Milà, Frankfurt, Shangai o Moscou .

D’aquesta manera tornarà a tenir relle- vància la marca que havia tingut presèn-cia i èxit a l’Amèrica del Nord i Europa (amb botiga pròpia als Estats Units i a Frankfurt) . “A partir d’ara, a més, volen

aconseguir ser més que abans i guan-yar mercat asiàtic”. Però en el territori nacional no volen ser menys . Els que havien tingut botiga pròpia a Barcelona, València o Madrid s’han proposat tor-nar a obrir un bon local de cara al públic en aquestes poblacions . Actualment només tenen la botiga de la Rambla del Garraf com a pròpia, encara que arreu de l’Estat compten amb uns 140 dis-tribuïdors de confiança que exposen i venen els productes Valentí .

Valentí HomeEl més interessant, però, d’aquesta nova etapa de Valentí és la creació de la cadena Valentí Home . Es tracta d’un nou con-cepte de negoci per potenciar la marca . Amb aquestes botigues es té la inten-ció d’arribar a un públic que no busqui la decoració i el mobiliari d’un habitatge, sinó que vulgui adquirir petits produc-tes per a la llar, però sempre de Valentí . A més, d’aquesta manera arribaran a més

Valentí Home,la futura franquícia internacional Nascuda al Garraf

La marca de mobles de luxe de la comarca del Garraf ha arren-cat fa tres mesos una nova etapa . Es tracta de l’adquisició per part d’un gran empresari del negoci per poder salvar-lo d’una situació límit . Els diri-gents de la “nova” Valentí han apostat fort per aconseguir que una fàbrica que només donava pèrdues en breu generi molts beneficis .

clients, ja que tindran presència a moltes més ciutats . Amb Valentí Home es podran comprar diferents productes per deco-rar i utilitzar a la llar, com són tovalloles, llençols, espelmes, ambientadors . . . sense perdre mai la qualitat, el disseny i el toc especial dels productes Valentí .

Per tirar endavant aquesta iniciativa des de la nova direcció de l’empresa es confia en que el millor sistema són les franquícies . Volen obrir tres botigues com a pilots (a Saint Tropez, Marbella i Barcelona), a partir de les quals podran vendre la idea i guanyar franquiciats fàcilment . De fet, Martínez ha assegu-rat que ja han mostrat interès des de Japó, Lisboa i alguns dels seus distribuï-dors a l’Estat .

Martínez confia que en els propers 5 anys puguin arribar a tenir obertes al públic entre 150 i 300 botigues de Valentí Home arreu del món .

ferpala@ferpala.es · Tel. 93 893 70 11

imprimeix 100números de Perspectiva.

Més de 120.000 exemplars des de 1992.

23

La marca de luxe internacional que viu a Sant Pere de RibesValentí fabrica mobles, escultures de gres, elements de decoració i il·luminació amb un disseny i una qualitat excepcio-nal . De fet, en algunes ocasions, la seva exclusivitat i les curtes edicions d’un pro-ducte fan que se’l consideri com una obra d’art .

I és que Valentí no només dissenya i fabrica els mobles, sinó que el servei és complet . Decoradors de la casa, amb molta experiència, estil i coneixement del catàleg de la companyia, visiten el lloc on s’instal·larà la decoració Valentí i acon-sellen i assessoren el client, que es deixa portar per aquests professionals .

Els clients més habituals de Valentí acos-tumen a ser particulars d’un nivell de vida mig-alt, a banda de negocis de categoria, com ara hotels de luxe . De fet, la qualitat i el prestigi de la marca fan que aquest públic habitualment repeteixi quan ha de tornar a decorar o moblar un espai .

Tot i així, de cara al futur, des de la nova direcció de Valentí es vol arribar a un sec-tor més aviat mitjà i una mica més jove, però sense baixar la qualitat dels produc-tes . De moment, com a mesura de xoc, ja han baixat el preu de més de 2 .000 arti-cles un 20% sobre el que tenien al 2008 . Sembla ser que amb aquesta acció tan radical ja estan començant a rebre les primeres comandes que engegaran la maquinària que els portarà a aconseguir allò que volen .

Javi PolinarioPeriodista

I és que Valentí no només dissenya i fabrica els mobles, sinó que el servei és complet . Decoradors de la casa, amb molta experiència, estil i coneixement del catàleg de la companyia, visiten el lloc on s’instal·larà la decoració Valentí i aconsellen i assessoren el client que es deixa portar per aquests professionals .

Peces dissenyades per Valentí, auntèntiques obres d’art.

ValentíRbla. del Garraf, 58-60 Sant Pere de Ribes

T. 93 814 99 80 www.valenti.es

24

Comunicació

24 Sort que gaudeixo amb el que faig! En aquesta ocasió estic desenvolupant un projecte d’identificació de bones pràcti-ques amb la xarxa comercial d’una empresa amb seu a Sant Cugat (Barcelona) . Estem comentant, entre altres coses, la impor-tància de la percepció i dels prejudicis en el procés de la relació amb el client .

En l’àrea de vendes, qui més qui menys coneix la importància de detectar les neces-sitats i prioritats del client . Sap que per a aconseguir aquesta informació és neces-sari plantejar preguntes i sobretot escoltar, escoltar i escoltar . També sap que per a plantejar la proposta s’ha de fer ressaltant els beneficis del producte o servei als quals el client dóna més importància i que si estem davant d’un client tècnic o expert cal argumentar basant-nos en les característi-ques que els justifiquin . En venda també es treballen, com no, les tècniques de tanca-ment: Quan més venem, millor!

Però també vam estar comentant la importància de les percepcions, les inter-pretacions i les “etiquetes” en la relació amb el client (de fet, en qualsevol relació entre persones) . Totes elles són fonamentals en el procés de comunicació . Identificades i controlades poden facilitar la comunicació

L’executiu que parlava sol a l’aeroport de Sevilla (sobre les percepcions i prejudicis en la comunicació)

Aquests dies he hagut de viatjar sovint a Sevilla . Ja sabeu, els que freqüenteu aquesta ciutat per temes de treball: Avió de les 07 .00, arribada a Sevilla sobre les 08 .45 . Dia de treball intens, dinar de treball, continuació de la sessió de treball per la tarda i retorn sobre les 20h45 .

i l’entesa . Però, d’una altra manera, poden fer explotar una relació entre dues perso-nes . L’efecte (involuntari) del llenguatge no verbal ens pot fer fracassar el tancament d’un futur acord comercial . Però, què passa en aquest tipus de situacions?

Particularment faig servir el terme “espiral de tensió” (o de conflicte) per descriure el que passa . En un primer contacte, les primeres percepcions (impressions subjectives) són les que marcaran la dinàmica de la relació . Però, per què? En aquest primer contacte, ens fem una primera idea de la perso-na que tenim davant . No la coneixem . Absorbim tota la informació possible: to de veu, accent, llenguatge, vestimen-ta, pentinat, fragàncies, moviments corporals, . . . Tot s’hi val . Amb aquesta informació i en base a les nostres expe-riències passades ens fem un retrat de “com és la persona que tenim davant” . I és, d’acord amb aquest retrat, a “aques-ta realitat”, que respondrem i actuarem .

Si la interpretació ens agrada o és rela-tivament neutra no hi haurà problemes . Continuarem la conversa i, a mesura que aquesta avanci, anirem redefinint aquest “com és la persona que tenim davant” . Però, si la interpretació no ens agrada o ens posa a la defensiva: ALERTA! Inconscientment respondrem amb una actitud de distància, de precaució . El nostre llenguatge no verbal i de vegades el verbal (sense voler) donarà senyals inequívocs d’aquesta tensió gene-rada per una avaluació prematura: “aquest tipus no m’agrada, no és de confiança” .

I és clar, davant d’aquestes mostres de pre-venció i desconfiança, quina serà la resposta de l’altra persona? La precaució i la defen-sa davant de possibles respostes o accions d’intimidació . I nosaltres, davant d’aquesta resposta, pensem: “Veus com jo tenia raó . El tipus no és de fiar” . I reforcem les nostres defenses . S’entra així en aquesta “espiral de tensió”, provocada per una primera impres-sió subjectiva (interpretació de la realitat) que, potser, dista molt de la realitat “real” . I, tot per una primera impressió .

En la venda (i a la vida) quantes vegades no haurem perdut oportunitats de generar una relació de confiança amb els nostres inter-locutors per haver malinterpretat aquesta “primera impressió” . Les primeres impres-sions són en realitat subjectives i per tant no necessàriament ajustades a la realitat .

I sobre això una última reflexió: Sabeu de què depenen les vostres interpretacions? Sí, clar, de la realitat . Però, també (i en una part molt important) depèn del vostre estat d’ànim, del cansament acumulat, dels vos-tres prejudicis, . . . La majoria de nosaltres no som conscients de la influència d’aquests aspectes sobre la nostra interpretació de la realitat . En massa ocasions etiquetem aquesta realitat amb qualificatius que es deriven d’aquesta interpretació esbiaixada pels aspectes que abans hem comentat .

I tot això venia al cas de l’executiu que par-lava sol a l’aeroport de Sevilla . . . Després d’haver matinat, avions, taxis, una com-pleta jornada de treball i saber que l’avió de tornada anava a sortir amb almenys 45 minuts de retard (per causes no imputables a la companyia), veig a un tipus parlant a través de l’auricular bluetooth connectat al mòbil . Ja sabeu, la primera impressió és que els que utilitzen aquest tipus de gadgets, parlen sols . I . . . el primer que em va venir al cap va ser: “a aquest li falta un bull” . I al cap de dos segons vaig pensar, “tot el dia parlant sobre comunicació i sobre la impor-tància de les percepcions i vaig i caic en l’error d’etiquetar de manera equivocada a aquesta persona simplement per semblar que parlava sol” .

Recordem que el que veiem i escoltem passa pel filtre dels nostres prejudicis i valoracions subjectives i que el compor-tament dels altres es pot veure influenciat per les nostres reaccions i interpretacions . La nostra impressió sobre una persona pot determinar el seu comportament .

Donem-nos una segona oportunitat per interpretar i comprendre a les persones!

Joaquim Carbonell

Bla! bla!Bla! bla!

Bla!

2525

ADEG Autònoms

Es tracta d’un nou segment de vinculació que promou l’ADEG per tal de fer possible la inter-relació dels treballadors autònoms i afavorir diferents avantatges exclusius . A banda, es convoquen sessions informatives i cursos de formació orientats a les necessitats d’aquest col·lectiu .

El propòsitADEG Autònoms vol ser una plataforma de serveis exclusius per a professionals autònoms i alhora un punt d’interrelació per als mateixos autònoms .

El perfilEmpresari o professional autònom, sense treballadors al seu càrrec; és a dir, sense altra estructura que els seus propis recursos .

L’oferta associativa· Serveis d’assessorament exclusiu· Descomptes comercials exclusius (tele-fonia, combustibles, assegurances . . .)· Descomptes en serveis personals (clubs esportius, gimnassos, serveis mèdics . . .)·Condicions preferents i promocions es-pecials (entitats financeres)· Formació específica, amb cursos exclu-

sius per al col·lectiu d’autònoms· Formació genèrica, de l’ADEG· Subscripció gratuïta a la revista Pers-pectiva (6 edicions anuals)· Matriculació gratuïta en 2 seminaris, a elegir, durant tot l’any· Trobades periòdiques entre professio-nals autònoms · Sessions informatives exclusives· Butlletí mensual amb notícies d’interès per als professionals autònoms· Mòduls publicitaris gratuïts a les publi-cacions de l’ADEG· Inclusió preferent en la xarxa de proveï-dors de l’ADEG· Disposició d’espais de reunió a les seus de l’ADEG · El Fax de l’Autònom (podeu consultar la primera edició a www .adeg .cat/auto-noms/elfaxdelautonom/fax_01/)

L’ADEG crea ADEG Autònoms, el col·lectiu d’afinitats entre els professionals sense plantilla

Els professionals que tre-ballen pel seu compte i que no tenen plantilla al seu càrrec estan convidats a participar en el nou projec-te ADEG Autònoms .

El mes de setembre ha nascut El Fax de l’Autònom, el recull mensual de notícies.

26

L’empresa

A partir d’unes parets, d’una estructura bàsica, Instal·lacions Requejo comença a passar els fils, connectar els cables, crear les xarxes, col·locar els tubs i fer funcionar tot tipus de sistemes i instal·lacions perquè aquell esquelet estigui disponible de forma completa .

Però perquè Requejo pugui arribar a tots aquests coneixements tècnics tan diver-sos necesita la formació continua dels seus treballadors i en entendre les instal·lacions de qualsevol espai de forma global o inte-gral . I sobretot crea una sinergia entre les diferents unitats de negoci que, a través de l’experiència creuada i l’estratègia comú del grup, permet cobrir totes les necessitats, per molt diferents que siguin .

La clau del treball recau en la recerca de la qualitat del servei . Un fet que és conse-qüència de la capacitat de coordinar els equips i alhora coordinar-se amb la resta d’industrials . Aquesta forma de treballar, sumada a l’ambient de treball distès (la relació afectivo-familiar, la preocupació

pel benestar dels treballadors, les barbaco-es, els campionats de ping-pong . . .) generen una implicació en els treballadors que viuen els èxits com a propis .

D’aquesta manera, Requejo pot assumir projectes ambiciosos i innovadors . En el seu dia a dia, a l’empresa es poden encarregar de les instal·lacions d’un xalet, de la gestió d’un pou d’aigua, de la construcció, muntatge i posada en funcionament d’una benzinera, una nau industrial, oficines, escoles, res-taurants, locals comercials, supermercats, hospitals, edificis d’habitatges i en gene-ral, de qualsevol instal·lació de tipus terciari . I a més, es poden fer càrrec del seu man-teniment, així com de la xarxa i equips informàtics, centraleta telefònica o convertir una instal·lació convencional en domòti-ca . Per aconseguir treballar en tasques tan diverses i presentar un producte amb una excel·lent qualitat, Instal·lacions Requejo està dividida en diferents departaments per poder treballar cada projecte amb els especialistes que coneixeran amb precisió cadascuna de les feines .

Requejo,instal·ladors de referència en constant evolucióInstal·lacions de tot tipus i preparació de negocis des de zero . A Instal·lacions Reque-jo són especialistes en con-vertir un local en una còmoda oficina, una nau industrial en un complex hipermercat o un solar en una macro àrea de servei d’autopista o benzinera .

Departament de projectesA través d’aquesta divisió de l’empresa, Requejo desenvolupa grans projectes, com estacions de servei, naus indus-trials, hotels, supermercats, botigues . . . Ells poden realitzar l’obra completa: xar-xa d’aigües i desaigües, instal·lacions elèctriques, enllumenat, cablejat de veu i dades, climatització, sistemes de detec-ció i extinció d’incendis . . .

Per exemple, han treballat en la reforma de les oficines del diari Sport, vàries oficines de Gas Natural, les instal·lacions de benzi-neres d’Agip, Galp, Shell, Repsol, Cepsa, una desena d’àrees de servei, diversos locals comercials a l’aeroport de Madrid, al de Palma de Mallorca, al de Barcelona i al de Girona i supermercats com Sabeco, Ecove-ritas o ENACO també han estat muntats per operaris de l’empresa .

També han portat a terme diverses ins-tal·lacions complexes, com quiròfans, sales de rajos X, ressonància o els platós de tele-visió de Neàpolis a Vilanova i la Geltrú, i

27

grans edificacions d’obra pública, com la llar d’infants Vilassar (Vilassar de Mar), el CEIP El Lledoner de Granollers, el CEIP Les Parellades de Sant Pere de Ribes, la refor-ma de les escoles Els Costarets (Sant Pere de Ribes) i El CIM (Vilanova i la Geltrú) i la reforma integral a l’Hospital Vall d’Hebrón (Materno-Infantil, escola d’infermeres i esterilitzacions) .

Departament d’obresAmb aquest departament, l’actual con-cepció d’Instal·lacions Requejo torna als seus orígens obrint de nou les anti-gues oficines de Les Roquetes per oferir els serveis d’un lampista tradicional . Des d’aquest departament, els professionals de Requejo preparen totes les instal·lacions de qualsevol construcció d’obra nova, com edificis, habitatges unifamiliars o xalets . També s’encarreguen de tot tipus de reformes, posada en funcionament i reno-vacions . Però millorant l’oferta, ja que amb la resta de departaments poden oferir una obra nova totalment preparada, moderna i còmoda amb la incorporació de la domòtica i les instal·lacions d’informàtica i audiovisual .

Departament de mantenimentAquesta àrea es dedica a prestar el ser-vei de manteniment de baixa tensió, ISO, inspeccions periòdiques, manteniment en general de petites i grans superfícies, urgències, documentació, legislació i gestió de les instal·lacions, augment i reducció de potència, gestió amb entitats d’inspecció i control i companyies subministradores . . .

Els manteniments de les instal·lacions son cabdals pel bon funcionament i la seguretat

dels negocis . I és que actualment els locals de concurrència pública, entre d’altres, han de tenir un contracte de manteniment en vigor . Són diversos els locals que es con-sideren com a tal i hi ha diferents factors que obliguen a un contracte de mante-niment normatiu . Per aquest motiu, des d’Instal·lacions Requejo s’aconsella infor-mar-se sobre aquesta qüestió perquè “no tothom sap que hauria de tenir contractat un manteniment tècnic obligatori i li poden venir fortes sancions si es troben amb una inspecció” .

Informàtica, xarxes i domòticaA través d’aquesta innovadora vessant de Requejo es fa el disseny, subministrament i instal·lació de xarxes i equips informàtics . Poden connectar des d’una xarxa de telefo-nia senzilla a una de dades o una de fibra òptica . A més, el client pot tenir una con-sultoria que l’assessori tecnològicament, com també el servei d’assistència tècnica personalitzada, el manteniment d’equips, software, servidors, impressores, routers, etc . S’estudia la situació per proposar, acon-sellar i assessorar sobre millores en estalvi energètic o sistemes més sofisticats i adap-tats a les necessitats del client .

El futur“Volem convertir-nos en una empresa moderna i estructurada per poder asso-lir qualsevol projecte per gran o complex que sigui” . Amb aquesta premissa el gerent de l’empresa, Josep Lluís Alon-so, ha decidit posar els objectius per al futur . “Per una banda volem continuar apostant per la innovació i la investiga-ció tecnològica: energia sostenible, estalvi energètic, domòtica aplicada... i potenciar l’àrea de Manteniment fins aconseguir ser una mantenidora integral. Per altra ban-da, treballem per aconseguir el certificat de Qualitat 9001, el 14.000 de Medi Ambient i el 18.001 de Prevenció de Riscos Labo-rals. I per últim també volem aconseguir projectes més complexos que suposin un repte”. En gran part perquè Alonso con-sidera que l’empresa és capaç com per optar a instal·lacions de gran envergadu-ra . I és que ja es troben a pocs passos de ser considerats grans i si més no, ben segur que per aquest camí ho aconsegui-ran aviat .

Javi PolinarioPeriodista

Instal·lacionsRequejo

C. Montsià 2-4, naus 11-12

Pol. Ind. Les Salines Cubelles

T. 902 112 122 www.requejo.net

29

L’empresa

Xavier i Jordi Güell van començar el seu pro-jecte empresarial l’any 2003 en què van agafar les rendes de Tallers Soler, una empre-sa familiar amb més de 50 anys al mercat . En aquell moment, el seu propietari, amic de la família, es jubilava i no tenia un relleu generacional . Així, els germans Güell van ini-ciar la nova etapa de l’empresa rellançant-la amb el suport de la seva juventut i les ganes d’emprendre el seu propi projecte .

Ara, vuit anys després, Tallers Soler creix amb unes noves instal·lacions a Vilafran-ca del Penedès que s’afegeixen a les que ja tenen a Vilanova i la Geltrú . Ens va sorgir l’oportunitat de quedar-nos Electrònica San-dal, el seu propietari es jubilava i ens la va oferir; comenta Xavier Güell, i des del mes d’abril ja estem instal·lats a Vilafranca.

Electromecànica Sandal estava ubicada al centre de la ciutat i nosaltres vam decidir tras-lladar-nos a una nau al Polígon Domenys I per a millorar-ne l’accessibilitat i l’aparcament. A més, amb aquestes instal·lacions, molt més àmplies, tenim la possibilitat de treballar amb motors i bombes més grosses.

Amb aquesta ampliació ens apropem als clients que ja teníem al Penedès, seguim done-nat servei a la cartera de clients de Sandal i, a més, també ampliem els nostres serveis espe-cialitzats en el sector del vi i el cava.

Modernitat, mobilitat, servei i qualitatL’empresa, dedicada a la venda i repara-ció de motors i bombes des de fa més de 50 anys es caracteritza per la seva capacitat d’adaptabilitat i per la importància que dóna a la qualitat i el servei .

El nostre sector és molt canviant, continua-ment surten noves normatives i legislacions industrials a què ens hem d’adaptar i per nosaltres és molt important fer-ho i fer-ho molt ràpid.

El món dels motors i la reparació ha canviat molt en els últims anys. La nostra feina està molt vinculada a la venda gràcies, en gran mesura, a l’elevat cost de la mà d’obra. Per tant posem tots els esforços en créixer comer-ciament i conèixer les novetats del sector.

Però a més, en els darrers temps també hem invertit molt en les nostres instal·lacions per tal de donar el màxim de servei als nostres clients. Per poder oferir la reparació de grans bom-bes i motors, que avui encara tenen un gran percentatge de reparació, Tallers Soler ha fet recentment una inversió molt important en un banc de proves elèctric i hidràulic que permet fer proves a motors de fins a 430 kw i proves hidràuliques fins a 170 kw amb un cabal de 180m3/h, entre d’altres .

El futurHem de seguir treballant per consolidar-nos i poder ampliar la presència al territori. Avui ja treballem per a empreses com Nutrexpa o Fontvella, i anem des de Girona fins a Igua-lada, fora del Penedès Garraf, però volem seguir expandint-nos en el territori amb més punts de venda i reparació, a poc a poc.

Tallers Solercomença un nou projecte a Vilafranca del Penedès

Després de liderar l’empresa al Garraf durant gairebé 10 anys, els germans Güell en-ceten una nova etapa, ara al Penedès, fent el relleu a Elec-tromecànica Sandal .

Les inversions en el nostre sector són bàsiques per tenir tota la maquinària i els coneixe-ments a punt per a fer qualsevol tipus de reparació. Avui podem reparar qualsevol tipus de mo-tor i bomba fins a 430kw a les nostres instal·lacions de Vila-nova i la Geltrú o de Vilafranca del Penedès.

Av. Roquetes, 1308812 Les RoquetesTelèfon 93 811 54 47 Fax 93 811 54 49 www.yesosmerino.cominfo@yesosmerino.com

44 anys oferint qualitat, servei i innovació!

Protecció passiva contra el foc

Protecció d’estructura metàl·lica

Projecció de ciment

Insonorizació d’establiments

Projecte i anàlisi acústic

Guix projectat

Realizació de tot tipus de sostres

Instal·ladors oficials de Pladur

Sostres d’alumini

Retirada d’estucat

3030

Notícies d’empresa

El Va d’Empresa es presenta com un compendi de notícies genera-des per les mateixes empreses de l’ADEG . Amb el nou periòdic digital qualsevol novetat que ens aportin les empreses tindrà el seu espai de notorietat .

L’edició del Va d’Empresa no obeïrà, de moment, a una periodicitat regular sinó que es publicarà en funció dels continguts . La publica-ció de notícies és exclusiva -i sempre gratuïta- per a les empreses associades . A banda, s’ofereix la possibilitat d’inserir missatges publicitaris mitjançant banners o requadres d’anuncis (consulteu les tarifes al 902 106 700) .

El nou mitjà digital s’afegeix a les altres publicacions internètiques que edita l’àrea de Comunicació de l’ADEG: el diari Què·De·Nou, el setmanal El Fax de l’ADEG, el quinzenal InfoADEG, el mensual Mapa d’Avantatges i La Central Tecnològica .

Va d’Empresa,el nou canal de comunicació de les empreses de l’ADEG

Les empreses associades a l’ADEG són les úniques protagonistes del nou butlletí in-ternètic que acaba d’estrenar l’Associació .

31

Els “emprenedors per necessitat” són aquelles persones que opten per la creació d’una empre-sa com a sortida profes-sional i/o laboral a una situació de desocupació . La necessitat obliga a emprendre .

No és casual que països, amb molt baixos nivells de desenvolupament, ocupin les prime-res posicions en els rànquings que mesuren els índex d’emprenedoria .

Segons el GEM (Global Entrepreneurship Monitor) Bolívia mostra un dels índex més ele-vats d’activitat emprenedora . Quan el mercat laboral no dóna alternatives, l’emprenedoria esdevé una sortida més que no pas una solu-ció . Aquest exemple vol il·lustrar l’evident relació entre necessitat i emprenedoria .

“Emprendre per necessitat” pot suggerir una manera de fer que porti a tirar enda-vant projectes amb bases poc sòlides i sostenibles, simplement perquè no hi ha una altra sortida . Està clar que aquest no és el camí .

La tria d’aquest concepte va una mica més enllà i vol ser una crida al dinamisme, a la necessitat d’engegar projectes (siguin o no empresarials) a la necessitat de sortir d’una situació que convida al pessimisme, a adop-tar, cadascú des del seu lloc, una manera de fer i ser emprenedora .

Cal una actitud d’alerta als canvis de l’entorn, una preocupació constant per la innovació, una capacitat de pensar i engegar nous pro-jectes, i cal fer-ho des de les administracions, des de les empreses, des de les organitza-cions, a títol individual . . .

I tenir aquesta actitud és tenir una actitud emprenedora . Massa sovint les situacions de crisi ens atropellen i ens porten a quedar a l’expectativa . Però la biologia ens diu que els humans ens distingim de la resta d’animals perquè tenim la capacitat d’elaborar pensa-ments, articular-los i actuar .

Ara, és més necessari que mai que hi hagi emprenedors, entre la gent que està a l’atur, dintre de les empreses, dintre de les adminis-tracions, . . . cal desenvolupar un impuls , que és natural en l’esser humà, que és de crear, el de millorar i el de reinventar . Per necessitat, cal que hi hagi emprenedors!

Maria BatetExperta en creació d’empreses

Emprendre per necessitat

Any ADEG 2010

Foment del talent empre-nedor i suport a les noves iniciatives

Data: dilluns 25 d’octubreHoraris: matí, de 9h30 a 13h30, i tarda, de 16h00 a 18h30Lloc: Masia Cabanyes · VngOrg.: ADEG · ADEG AdvisingPatrocina: Fiatc Assegurances

“Emprenedors per necessitat” és el títol d’una jornada orientada al coneixement i al debat a l’entorn dels nous iniciadors. El programa ens aproparà al perfil dels nous emprenedors i el seu context, en una conjuntura econòmica i social particularment adversa. Alhora, revisarem els recursos i els tram-polins existents per fer emergir el talent emprenedor i per donar major impuls i continuïtat a les noves iniciatives. Empresaris, directius i experts en creació d’empreses i en l’orientació als nous emprenedors -també des de l’administració públi-ca i del món universitari- coincidi-rem en aquesta jornada de partici-pació amb el propòsit d’intercanviar experiències d’uns i altres. Les conclusions hauran de contribuir a la millora dels processos actuals.

Objectius de la jornada- Ampliar el concepte “d’emprenedoria” més enllà del “creador d’una nova empresa”

- Descobrir les “maneres de fer” de l’emprenedor i transportar-les a d’altres àmbits de treball.

· Aprendre a intraemprendre; emprendre des de dintre de les organitzacions

· Veure la necessitat que demana un moment com l’actual d’adoptar comportaments emprenedors

· Traslladar les conclusions a l’entorn social, econòmic i polític, i particularment als mitjans de comunicació

Jornada Emprenedors per necessitat

Vilanova Plaça Soler i Carbonell, 28 1 Lc 8Telf 93.814.93.42

Vilafranca c/ Soledat, 1Telf 93.817.39.70

crit interim ettGestió Integral de Recursos Humans

32

La problemàtica ve principalment pels següents motius:

• El primer seria que en baixar les vendes en percentatges entre el 20 i el 40% mol-tes de les empreses han hagut d’adequar la seva estructura comercial al nou escenari de facturació . Fruit d’això, les empreses han perdut notorietat en el terreny en comptar amb menys presència comercial que capti els potencials clients i que fidelitzi els clients en cartera .

Pel contrari, organitzacions multinacionals més potents, encara que també molt min-vades, tenen personal per anar a visitar els seus clients actius així com els de la com-petència, conquistant-los amb preus més agressius que la pime no pot oferir .

• A tot això hem de sumar les empreses que abans de la crisi no realitzaven accions comercials de venda directa per obtenir clients nous o bé créixer en els clients en cartera . Acción Comercial ha detectat que hi ha un ampli percentatge d’empreses que obtenien els seus clients fruit de referències o contactes, sense realitzar venda profes-sional sobre el terreny . Ara, amb la caiguda en picat de les comandes, es troben davant

d’un nou escenari que necessiten afrontar amb les eines adequades per no cometre errors importants . Compten amb el handi-cap que necessiten canviar i adaptar-se al nou entorn on formar i donar suport al seu equip per tal que puguin desenvolupar una labor comercial el més reeixida possible .

Per afrontar aquestes amenaces, afor-tunadament, hi ha solucions que poden convertir aquestes debilitats en oportuni-tats . Per aquesta finalitat, proposem que la pime realitzi les següents accions comercials:

• Realitzar un pla d’acció comercial deta-llat tot reflectint el percentatge de temps que hem d’emprar en visitar clients en car-tera i clients potencials, assignant al nostre equip objectius qualitatius (de gestió) sense perdre enfocament en l’aspecte quantitatiu (resultat de facturació) .• Dotar el nostre equip comercial de suports organitzatius . És molt important reduir la improvisació davant el client, per això serà necessari elaborar un manual de vendes on l’empresa reflecteixi els possibles escenaris amb els que el seu equip es pot trobar davant

del client, les objeccions d’aquest i la mane-ra d’afrontar-les, entre d’altres moltes coses . • Començar a controlar la gestió comercial setmanalment per evitar les relaxacions típiques de quan el control és mensual, tri-mestral o ni tan sols existeix . Solament controlant la gestió podrem controlar el resultat . Les empreses tendeixen a obviar que existeix una relació de causa–efecte entre totes dues .• Finalment, formar aquests treballadors que oferiran els nostres serveis perquè se sentin més segurs i confiats davant del client . Molts d’ells estan habituats a ges-tionar clients més que a captar-los, per això seria molt lògic entrenar-los en la direcció correcta . No hem d’oblidar que per més que tirem a porta freda si no ho fem de la forma adequada mai arribarà el gol . • I, per últim, ser constants i no espe-rar resultats a curt termini . Després de tot, les vendes són fruit de les gestions comercials realitzades, per això aquest nou escenari reportarà sense dubte resul-tats favorables .

Rubén López

Les comandes cauen i ara hem de sortir a vendre nosaltres

Comercial

Amb la instauració profun-da de la crisi, la petita i mitjana empresa es troba amb noves dificultats res-pecte a la situació prèvia a aquesta conjuntura que complica el poder millorar el seus maltractats resul-tats comercials .

34

Gent emprenedora

· Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?Mai li he donat gaire importància perquè a tot arreu hi ha potencialitats . El Penedès té coses molt interessants des del punt de vista agrícola i la indústria agroalimen-tària que se’n deriva . Aquest territori té tantes potencialitats com d’altres .

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?Els creixements de les ciutats . Estar a prop de Barcelona ens fa més vulnerables . Si els creixements són desordenats, aquest escampall d’urbanitzacions que tenim és el pitjor per al territori . La resta de coses, si es fan ordenades i endreçades, poden fer del Gran Penedès un territori propi en tots els aspectes, econòmic i cultural .

· Com serà el futur paisatge del Gran Penedès?No ho sé . Crec que és difícil de vaticinar . Fa uns anys, es va fer un llibre al Garraf en el qual la gent coneguda opinava sobre com voldria que fos i tothom deia que seria diferent de com voldria .

La planificació territorial que s’ha fet a Catalunya a llarg termini i en matèria d’infraestructures crec que es pot reequi-librar d’una altra manera . Això permetria que els que estem a prop de Barcelona poguem mantenir una certa personalitat .

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?La planificació territorial és molt impor-tant . A vegades ens queixem que Madrid és molt centralista, però a Catalunya pas-

Pere Coromines «Hem de planificar bé el territori per mantenir la nostra personalitat»

«Pere Coromines, mestre de professió, va deixar els llibres i les pissarres per embarcar-se en un projecte personal, conèixer l’empresa i fer coses diferents; quan de sobte va esclatar la crisi de l’any 92 i s’ho va prendre com un repte: seguir lluitant per sobreviure i poder cons-truir un projecte propi . Des de l’any 1996 Coromines i dos socis més treballen per tirar endavant Playverd, que ja s’ha fet el seu espai en el món del caravàning .»

sa igual amb Barcelona . Catalunya és molt gran i planificar-la estructuralment és molt important .

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: el turisme?Crec que el turisme no és el més afectat per la crisi . Les dades que han sortit són del 10% menys que l’any anterior, això no és crisi . Les davallades del 40 o el 50% sí que són problemes, però les expectatives d’enguany no són dolentes .

En el nostre sector concret, càmping/cara-vàning, s’estan prenent mesures molt importants que es notaran a mitjà termini . Ara mateix s’està creant un canal de televi-sió, un portal exclusiu per al nostre sector, per exemple .

Avui per avui, la cosa està fluixa, però es resisteix . Vendre nou costa molt .

· Quants anys de l’empresa? Com comença l’aventura?Playverd neix el 1996, però som fills de la cooperativa Tiplay . La crisi del 92 va provocar una reestructuració de la coo-perativa i entre tres socis ens vam quedar una de les àrees .

Som fills de Tiplay en tots els aspectes perquè hem tingut sempre present que la crisi del 92 ens va afectar tant que vam haver-ho de reconvertir tot . Per això crec que hem arribat a aquesta crisi més ben situats que a l’anterior, de moment aguan-tem . Sempre hem tingut a l’inconscient que podia arribar una altra crisi i havíem d’estar preparats .

3535

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit...

Un monovolum

2. Les seves vacances a...

M’és igual, però uns quants dies al mateix lloc.

3. La seva ciutat preferida

No ho sé. No en tinc cap.

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment...

“El alquimista”, de Paulo Coelho

5. Una cançó que el faci vibrar especialment...

Una de la Dulce Pontes

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil?

No gaires

7. I quants correus electrònics?

Bastants, 15 potser...

8. Qui més contamina més ha de pagar? Jo crec que sí

9. Perquè paguem tants peatges?

No ho sé. A la nostra comarca no ho acabo d’entrendre. A tot arreu van negociant, però aquí, mai.

10. Una setmana laboral de 35 hores, és possible?

Sí, però si és un negoci amb fluctua-cions temporals, permanentment no.

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran?

Voldria estudiar per ser físic

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí

13. I empresari i polític?

Tal i com està plantejada avui la polí-tica, no; perquè tot absorveix molt.

14. I perquè no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes?

Suposo que perquè haurien de deixar el negoci.

· Quins són els principals “clients” de Playverd?El nostre mercat està al Baix Llobregat, a la zona metropolitana i també al Garraf Penedès; però vénen de tot arreu, pel que fa al client nacional . La nostra proximitat al Càmping Vilanova Park ens dóna una clientela estrangera que és molt fidel .

· Com va ser això de fer-se empresari?Jo sóc mestre però fa més de vint anys que no exerceixo . En aquella època tenia mol-tes ganes de fer coses diferents i un dia parlant amb un dels creadors de Tiplay em va oferir l’oportunitat d’entrar-hi . Allà vaig començar a conèixer què era una empre-sa i com funcionava i amb aquestes que va arribar la crisi i vaig pensar que era el moment de “donar el callo” . Havíem de veure si érem capaços de sortir-nos-en i funcionar, i aquí estem .

No sé si sóc un empresari; som tres socis, mirem de tirar endavant i lluitem per a fer-ho . En el seu moment vam veure la possibilitat i al final és una manera com una altra de guanyar-se la vida . Jo sempre he treballat pensant que treballava en un lloc on tenia la possibilitat d’incidir plena-ment, m’ho he sentit meu, no he sigut un treballador passiu .

· Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa?Disponibilitat per a treballar, voler incidir, voler transformar . L’empresa, a part del capital humà, té un capital monetari que un pot pensar “avui hi ha beneficis, me’ls emporto a casa”, però no està bé . Els bene-ficis en una gran part s’han de reinvertir en

el negoci . La clau de la continuïtat és inver-tir i reinvertir contínuament en l’empresa per poder seguir treballant .

· Si tornés a començar, què és el que no faria?No ho sé, no m’ho plantejo . Miro endavant .

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?En el meu cas m’ha agafat amb els fills bastant crescuts, no he tingut gaires pro-blemes . Tenim uns horaris i, en general, els complim; no m’han dificultat la conciliació . Això sí, no tenim marge per fer vida social o de ciutat; però això no és qüestió de ser empresari sinó dels horaris i la tipologia d’empresa .

· En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Crec que més clients que amics . Reconec que no sóc una persona molt oberta, he mantingut una relació estrictament neces-sària per les necessitats dels negocis . He fet coneixences però no més enllà .

· Els fills, la continuïtat...No, per la meva part segur que no .

Rambla Josep Antoni Vidal, 11-1 - Vilanova i la Geltrú Tel. 938100273 - info@preparaciondeoposiciones.com

www.preparaciondeoposiciones.com

PlayverdCtra. De l’Arboç Km. 1Vilanova i la Geltrú

T. 93 814 13 70www.playverd.net

36

Formació Adeg

Preparació per a la prova Actic · Bàsic

Habilitats socials en el networking

Preparació per a la prova Actic · Bàsic

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

04.10.10 – 6 horesDilluns i dimecres De 10h00 a 13h0060 €ADEG Vilafranca

05.10.10 – 6 horesDimarts i dijous De 10h00 a 13h0060 €ADEG Vilafranca

05.10.10 – 6 horesDimarts i dijous De 15h30 a 18h3060 €ADEG Vilanova

Preparació per a la prova Actic · Mitjà

Google apps com a sistema de gestió

Actic · Nivell mitjàBase de dades

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

05.10.10 – 6 horesDimarts i dijousDe 18h30 a 21h3060 €ADEG Vilanova

06.10.10 – 4 horesDimecres De 09h30 a 13h3030 €ADEG Vilanova

06.10.10 – 8 horesDimec. i divendres De 15h30 a 19h3080 €ADEG Vilanova

Actualizació a Office 2010

Preparació per a la prova Actic · Mitjà

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

07.10.10 – 10 horesDijous i divendres De 10h00 a 12h30100 €ADEG Vilanova

07.10.10 – 6 horesDijous i divendres De 10h00 a 13h0060 €ADEG Vilafranca

Anglès Upper Intermediate 5B

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

09.10.10 – 60 horesDissabtes De 09h30 a 13h30SubvencionatADEG Vilanova

Política retributiva Impost de societats

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

08.10.10 – 12 horesDimec. i divendres De 09h30 a 13h30120 €ADEG Vilafranca

13.10.10 – 12 horesDilluns i dimecresDe 09h30 a 13h30120 €ADEG Vilanova

Gestió del temps Taules dinàmiques amb Excel

10 trucs per obtenir visites dels cercadors

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

13.10.10 – 8 horesDimecres i dijousDe 09h30 a 13h3080 €ADEG Vilanova

13.10.10 – 4 horesDimecres De 15h30 a 19h3030 €ADEG Vilafranca

13.10.10 – 3 horesDimecresDe 10h00 a 13h0030 €ADEG Vilanova

Actic · Nivell mitjàTecn. digital i actualitat

Actic · Nivell mitjàTecn. digital i actualitat

Com captar clients

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

13.10.10 – 6 horesDimecres i dijousDe 16h00 a 19h0060 €ADEG Vilanova

13.10.10 – 6 horesDimec. i divendres De 10h00 a 13h0060 €ADEG Vilafranca

14.10.10 – 4 horesDijousDe 09h30 a 13h3030 €ADEG Vilafranca

Edició fotogràficaamb Picasa

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

09.10.10 – 6 horesDissabtes De 10h00 a 13h0060 €ADEG Vilanova

Novetat!

Novetat! Novetat!

Novetat! Novetat! Novetat!

Novetat!

37

Actic · Nivell mitjàBase de dades

Organització d’una empresa familiar

Coaching · Connecta amb les emocions

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

14.10.10 – 8 horesDijousDe 09h30 a 13h3080 €ADEG Vilafranca

15.10.10 – 8 horesDivendresDe 09h30 a 13h3080 €ADEG Vilanova

15.10.10 – 12 horesDivendresDe 09h30 a 13h30120 €ADEG Vilanova

Macros i programació amb Excel

Direcció i conducció d’equips de treball

Anglès Upper ntermediate 5A

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

15.10.10 – 4 horesDivendresDe 15h30 a 19h3030 €ADEG Vilafranca

16.10.10 – 60 horesDissabtes De 09h30 a 13h30SubvencionatADEG Vilafranca

18.10.10 – 60 horesDilluns i dimecresDe 16h00 a 18h30SubvencionatADEG Vilanova

Intel·ligència emocional Excel financer Comptes anuals i la memòria

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

18.10.10 – 90 horesDilluns i dimecresDe 19h00 a 22h00SubvencionatADEG Vilanova

18.10.10 – 10 horesDilluns i dijous De 10h00 a 12h30100 €ADEG Vilanova

18.10.10 – 12 horesDilluns i dimecresDe 09h30 a 13h30120 €ADEG Vilanova

Atenció telefònica Comptabilitat bàsica Ofimàtica

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

18.10.10 – 6 horesDilluns i dimecres De 10h00 a 13h0060 €ADEG Vilanova

19.10.10 – 60 horesDimarts i dijousDe 19h00 a 22h00SubvencionatADEG Vilanova

20.10.10 – 60 horesDilluns i dimecresDe 15h30 a 18h30SubvencionatADEG Vilanova

Tècniques de venda Operador de carretons elevadors

Processador de textos Word

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

21.10.10 – 40 horesDimarts i dijousDe 19h00 a 21h30SubvencionatADEG Vilanova

23.10.10 – 20 horesDissabtes vDe 09h00 a 14h00SubvencionatADEG Vilanova

25.10.10 – 30 horesDilluns i dimecresDe 19h00 a 22h00SubvencionatADEG Vilanova

Grafologia Anglès pre-Intermediate 2A Anglès Elementary 1A

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

06.11.10 – 60 horesDissabtesDe 09h30 a 13h30SubvencionatADEG Vilanova

08.11.10 – 60 horesDilluns i dimecres De 19h00 a 22h00SubvencionatADEG Vilafranca

09.11.10 – 60 horesDimarts i dijousDe 19h00 a 22h00SubvencionatADEG Vilafranca

Novetat!

Novetat! Novetat!

Novetat!

38

Locus MundiJo&Vi

Hem escollit per aquest número centenari una excursió ben nostra, una visita al Massís del Garraf, amb tots els sentits: vista excep-cional, oïda amb el cant dels ocells, tacte palpant les plantes, olfacte de flaire de les flors i el que porta el vent i gust amb els pro-ductes autòctons .

Per als dos Garrafs, el de la costa amb els seus penya-segats i les esplèndides vistes als ports esportius, el del poblet de Garraf i les seves platges; si el temps és clar i tenim una visibilitat d’aquelles excepcionals, ens conten que fins i tot s’ha arribat a veure l’Illa de Mallorca des del mirador de l’Ermita de la Trinitat . Aquesta part pot resultar un xic peri-

llosa i s’ha d’anar en compte per on passava el camí de les costes . Mirin, quan no hi havia carretera les persones que anaven de Sit-ges a Barcelona en mules i a filera d’un, quan arribaven al Pas de la Mala Dona, gairebé tots seguien a peu per la por que hi havia sols mirant al cantó de la mar . La majoria d’aquestes persones ens expliquen que quan emprenien aquest viatge havien estat reco-manades de que dictessin testament abans . I tenim la part de l’interior on podem con-templar vinyes dels viticultors del Massís del Garraf, amb algunes de les seves barra-ques de pastor o pagès i els murs fets a mà amb pedra seca, masies i la seva arquitec-tura especial; algunes d’elles s’han convertit

en cases rurals i fins i tot tenen camins pre-parats per a minusvalies com la ceguesa i permeten fer excursions per conèixer la natura de l’entorn; aquest és el cas de Can Grau, amb un itinerari sensorial .

Per accedir-hi amb vehicle també podem agafar dos camins per començar la ruta, un seria un cop passades les costes girar i aga-far la rotonda que ens porta al Port Ginesta i tirar cap a la dreta passant per indrets que són habitats, fins la Plana Novella, on hi tro-bem un poblat amb algunes cases i xalets al bell mig . S’aconsella anar a l’oficina del Parc del Garraf, coneguda com La Pleta, una masia de 1894 atribuïda a l’arquitecte

Els sentits del Garraf

Vistes de Sant Pere de Ribes amb el Massís del Garraf al fons

39

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

modernista Francesc Berenguer i Mestres, deixeble d’Antoni Gaudí, destinada inicial-ment a corrals i activitats ramaderes . La Diputació de Barcelona la va adquirir i rehabilitar per destinar-la a equipament del parc . És un edifici de pedra inspirat en l’arquitectura tradicional, al costat mateix hi ha una xemeneia molt original de pedra i maó vist que serveix per cobrir el pou que hi ha dessota . Des d’allí es pot fer un petit recor- regut botànic per un caminet adaptat on veiem una mostra de la flora que es troba al parc . El paisatge és eminentment mediterra-ni, la majoria són matolls que no sobrepassen els tres metres d’alçada . Podem admirar uns exemplars de la darrera palmera autòctona que hi ha a Europa, d’ací cap al nord ja no se’n troben . És el margalló que també hem vist escrit com bargalló . Els dàtils que treu ser-veixen per aliment de guineus, especialment, que van escampant les llavors a mesura que fan les seves necessitats . Darrerament, es comenta que n’hi ha força de guineus . L’altre aliment que es veu al costat és l’aglà, de les alzines . Aquest és el preferit del porc senglar; n’hi ha forces i darrerament sembla que oca-sionen mals als plantats .

Veiem pi blanc, amb l’escorça dèbil que es crema fàcil quan hi ha incendis, a l’inrevés que les alzines que tenen l’escorça més for-ta . Trobem plantes amb unes flors blavoses especials, els plomalls (garric), la del fruit del ginebró que és molt apreciat, el del Garraf,

per a elaborar ginebra i més plantes, algunes d’origen africà .

Si seguim camí ens podem arribar fins al Pla de Querol, allà al bell mig es troba un avenc dels moltíssims que hi ha en tot el massís degut a les roques calcàries que hi ha per tot arreu i que també són causa de que enca-ra hi hagi mitja dotzena de pedreres que les exploten per fer ciment, calç o bé per cons-truir, -diuen- que la Pedrera de Barcelona i altres obres de Gaudí contractades pel Baró de Güell . La pedra del Garraf era transpor-tada pel mar fins a la capital . Un cop s’han esgotat les pedreres són replantades amb vegetació adient a l’entorn . S’ha d’anar en compte per no tenir un ensurt amb els avencs; aquest concretament té per nom del “llamp” perquè un gos que es deia Llamp va caure i té una fondària de més de 80 metres . Els observadors veuran unes formigues bas-tant grans en comparació a les que veiem per aquí .

Ens apropem a la Plana Novella . Des de 1996, hi ha un monestir amb monjos budistes, el Sakya Tashi Ling, el primer que hi va haver a Catalunya . No pensin vostès que són tibe-tans, la majoria són catalans i parlen català i està obert al públic . S’imparteixen cursets de meditació en general i creixement personal i humà i d’introducció al budisme per a poder-se iniciar i aprofundir dins el budisme tibetà que practiquen . Estan dins el que era el Palau

de Plana Novella, una mansió pre-modernis-ta feta edificar per l’americano sitgetà Pere Domenech i Grau, al 1890 . Quan es va arruï-nar per la fil·loxera i, diuen, per buscar aigua i poder regar tots els seus cultius . He escol-tat comentaris que el propietari la va regalar al rei Alfons XII, que sembla ser sovinteja-va excursions amb companyia femenina al palauet . Els monjos fan visites guiades i mostren el que hi ha a l’interior .

Per l’interior continuarem, mentre veiem masies restaurades, i altres que encara no, i vinyes amb ceps de malvasia i de raïm negre molt apreciat antigament perquè tenia grau i resistia els viatges en vaixell cap a Amèrica . S’arriba a Olivella per una carretera no gai-re gran i serpentejant en bastant bon estat . Acabem el viatge en un dels cellers dels viti-cultors del Massís del Garraf per fer un tastet dels seus vins que acompanyaran uns formatgets artesans o un pastís de garrofes, sota de la muntanya més alta del Garraf: el Montgròs .

La palmera “margalló” Centre d’informació La Pleta

Ctra. de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 · 08870 SitgesTel. 935 971 819 Fax 935 970 887A/e: p.garraf@diba.catH.: de dilluns a divendres de 8 a 15 h

La Pleta

40

Finançament

El Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB): Una oportunitat de finançamentper a empreses en expansió

El MAB neix l’any 2008 per a PIMES i empreses en expansió i constitueix una alternativa ideal per a un determinat tipus d’empreses en creixement, de manera que es puguin finançar i obtenir liquiditat mitjançant recursos propis en l’actual conjuntura de crisi econòmica i financera .

Aquest mercat contempla una regulació a mida, molt més flexible que la que s’exigeix a aquelles empreses que cotitzen a les Bor-ses tradicionals, amb uns costos d’accés i de permanència que no són excessivament elevats .

El MAB, inspirat en l’Alternative Investment Market (AIM) de Londres, on actualment hi cotitzen més de 1 .500 empreses de sectors molt diversos, compta amb vàries figu-res clau per a la seva gestió i funcionament amb independència dels òrgans reguladors del propi mercat . Existeixen figures impor-tants en el procés de sortida d’una empresa a aquest tipus de mercat . Ens trobem, en primer lloc, amb la figura de l’Assessor Regis-trat la contractació del qual és obligatòria . L’Assessor Registrat, assessora i ajuda a les empreses en el procés previ a la seva incor-poració i durant la seva permanència en el mercat en totes les seves obligacions amb ell (elaboració del document informatiu, interlocució amb els auditors, comunica-ció de fets rellevants, etc) . Una altra figura de vital importància la constitueix l’entitat

financera que és l’encarregada d’obtenir els fons necessaris dels diferents inversors per a la subscripció de les noves accions a emetre o per a l’adquisició de part de les ja existents . Finalment s’ha de comptar amb la intervenció d’un assessor jurídic, especialit-zat en operacions de sortides a borsa i de similars característiques, que vetllarà per les operacions de reestructuració societària prèvia, si fos preceptiu, així com de la segu-retat jurídica del procés d’incorporació .

Quant al perfil i característiques ideals de les empreses per a accedir a aquest mercat, val a dir que són aquelles societats anònimes de caràcter emprenedor, amb la propietat i equip directiu compromesos conjuntament amb un projecte definit, comercialitzadores i que ja tinguin un cert recorregut realit-zat (no es tracta d’un mercat pensat per a “start-ups”) .

El cotitzar en el MAB suposa, lògicament, un augment de prestigi i de solvència davant de

tercers (clients, treballadors i entitats finan- ceres), un augment de notorietat i visibilitat de l’empresa i li proporciona un valor objec-tiu a través de la seva cotització; tanmateix exigeix un nivell important de transparèn-cia i una excel·lent comunicació tant externa com interna .

A data actual ja en són 7 les empreses que cotitzen en aquests mercats procedents de diferents sectors com el farmacèutic, biotecnologia, internet, comercialitza-ció de joguines, etc ., amb finançaments obtinguts en la sortida al mercat entre 10 i 15 milions d’euros .

Per altra part, esperem que l’augment d’incentius fiscals i econòmics relacio-nats amb les incorporacions en aquest mercat ja iniciats en l’àmbit estatal o determinades Comunitats Autònomes animi aquest procés .

Carlos Villabona

42

Economia

4242

L’Informe ADEG de Conjuntura Econòmica, realitzat per la consultora Actíva Prospect, amb el patrocini de la companyia Uniland, és el document d’anàlisi econòmica més proper en el temps .

Es tracta d’una radiografia immediata a partir dels principals indicadors socials i econòmics que afecten les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf .

L’Informe ADEG corresponent al 2n tri-mestre de 2010 explica que, tot i que l’augment de l’atur al Penedès-Garraf és inferior al de trimestres anteriors, es man-tenen els nivells elevats en relació amb la resta de comarques catalanes . Quant a la contractació, s’incrementa però l’augment és menys notable que en el trimestre anterior i s’observa el creixement de la tem-poralitat en la contractació . Pel que fa a la sinistralitat, excepte al Garraf, es manté la dinàmica positiva de reducció .

Alt PenedèsA l’Alt Penedès, el sector Serveis obté els mateixos nivells d’ocupació que el 2009 . Pel que fa a la Indústria obté un millor regis-tre respecte al trimestre passat i el ritme de destrucció d’ocupació passa del 7,1% al 5,0%, 2 punts percentuals menys; tot i així, en termes comparatius, enregistra una de les taxes més altes de destrucció d’ocupació industrial del panorama comarcal (posició 29a) .

A l’Alt Penedès es produeix un menor ritme de deteriorament de l’ocupació, per quart trimestre consecutiu; una tendència similar a la que s’observa en el cas dels centres de cotització . Els treballadors autònoms pre-senten la taxa interanual menys negativa de tot el període . Segueix la desaccelera-ció de l’increment de l’atur que s’ha vingut observant en els darrers trimestres . Torna a pujar la contractació en termes interanuals, per tercer trimestre consecutiu . El contra-punt el constitueix la creixent temporalitat .

Es planteja una situació d’impàs en el sec-tor Serveis . Mentre que el Comerç es troba ja en clara recuperació, altres sectors, coml’Hoteleria, tot just aguanten l’escomesa .Comportament desfavorable del Trans-port i les comunicacions, que mantenen la brusca caiguda del trimestre anterior, i de la Mediació financera, que es manté en paràmetres negatius, per cinquè trimes-tre consecutiu . Per altra banda, continua la incertesa en el cas de les Immobiliàries i els serveis empresarials .

L’Educació i la Sanitat i serveis socials, pre-senten increments de l’atur força notables

tot i el bon comportament de l’ocupació .Construcció i Indústria segueixen amb la seva contracció . Amb tot, mentre que la Construcció continua presentant, un tri-mestre més, taxes negatives de dos dígits, en el cas de la Indústria sembla que la ten-dència és a moderar-se la caiguda .

GarrafAl Garraf, la situació del sector industrial remunta de forma extraordinària i l’ocupació està a punt de recuperar els nivells de 2009 (–1,5%) . També millora la situació del sector Serveis, que s’apunta un –0,6% respecte al mateix trimestre de 2009 (–1,0%) . La Cons-trucció, en la mateixa línia, millora la seva situació en relació amb trimestres ante-riors; tot i així, és la comarca catalana on el sector obté un pitjor registre, amb una caiguda de l’ocupació del 17,2% respecte al mateix període de 2009 (l’anterior trimes-tre la caiguda va ser del 20,4%) .

Un trimestre més, i en van quatre, les xifres de llocs de treball mostren una significativa reducció del ritme de destrucció d’ocupació al Garraf . El mateix succeeix en el cas dels centres de cotització tot i que, en aquest cas, la desaparició de centres s’alenteix encara més . El menor ritme de deteriora-ment de l’ocupació sí que va acompanyat, aquest cop, d’un significatiu canvi en rela-ció a l’atur, que s’ha vist disminuït en termes intertrimestrals, un fet que no passava des del segon trimestre de 2007 .

Es manté la tendència iniciada fa tres tri-mestres d’increment de la contractació en termes interanuals . No obstant això, aquest repunt continua fen els contractes temporals .

Informe de Conjuntura 2n trimestre de 2010Lleugera recuperació de l’activitatLa destrucció d’ocupació no s’ha aturat, tot i que la dinàmica en els darrers dos mesos és de lleugera recu- peració de l’activitat en la majoria de sectors econòmics . Les taxes de variació in-teranuals de l’ocupació al Garraf-Penedès fan obser-var un menor ritme de des-trucció de llocs de treball .

43

Continua la recuperació del sector Serveis, que pràcticament no destrueix ocupació . Segueix contribuint a aquest fet l’evolució d’alguns dels sectors més lligats a l’àmbit públic, però també l’Hoteleria, que creix per tercer trimestre consecutiu . El Comerç també millora, però encara no se situa en terrenys positius .

Es confirma el menor ritme de deteriora-ment en el Transport i les comunicacions però els indicis de recuperació en la Immobi-liària i els serveis empresarials es dilueixen . La Construcció continua amb la seva caigu-da estrepitosa i, un trimestre més, presenta taxes negatives de dos dígits . La indústria, en canvi, alenteix de forma significativa la seva caiguda .

Baix PenedèsAl Baix Penedès, el ritme de creació d’ocupació iniciat el trimestre passat al sector terciari s’alenteix, passant del 0,9% al 0,2% . Tanmateix, la dinàmica positiva

d’aquest sector a la comarca és una bona notícia, tenint en compte que el sector perd un 0,6% en el conjunt de Catalunya . La Construcció i la Indústria segueixen la dinàmica de desacceleració en la destrucció d’ocupació; en termes inte-ranuals, la reducció de l’activitat encara es manté a nivells elevats, lluny encara de registrar un increment de l’ocupació en ambdós sectors .

L’activitat econòmica del Baix Penedès segueix atenuant la seva caiguda . Llocs de treball i centres de cotització continuen moderant, així, el seu descens interanual . Els creixements en termes intertrimestrals coincideixen amb un període que, tanmateix, ja és habitualment propici per l’economia de la comarca .

Un trimestre més, l’atur continua creixent, tot i que ara ho fa amb menys intensitat . Per contra, tot i que en el segon trimestre s’han signat més contractes que en el pri-

mer, s’observa una pèrdua de puixança en l’increment de la contractació .

Es modera la represa iniciada el trimes-tre anterior en el sector Serveis . Sí que s’observa un avanç en termes intertrimes-trals, però aquest fet resulta habitual en aquesta època de l’any . Comerç i Hotele-ria, dos sectors que es beneficien d’aquest increment estacional, també es mouen en paràmetres positius en termes interanuals .

Mals resultats aquest trimestre per al Transport i les comunicacions, la Media-ció financera i la Immobiliària i els serveis empresarials . Tots tres sectors d’activitat experimenten un deteriorament de la seva situació .

Estudi realitzat per:

Podeu consultar tot l’informe a: www .adeg .cat/cat/indicadors_adeg .php

43

Estudi

patrocinat

per....

Alt Penedès2n trim . 10

34.0564.010

12.12435,614,9

9.779

-3,1

3,3

3,0

-17,2-16,7

-3,7-1,5

17,216,0

Garraf2n trim . 10

39.2343.4568.16020,814,4

7.038

-2,5

6,13,74,4

-10,4-8,1-6,0-3,0

21,312,5

Baix Penedès2n trim . 10

23.6312.7441.03342,5

n.d5.349

-3,2

7,53,23,2

-15,5-9,6-9,6-2,6

18,32,0

Gran Penedès2n trim . 10

96.92110.21030.317

31,3n.d

22.166

-2,9

5,32,53,5

-14,7-7,2-4,7-2,3

18,611,2

De nivell o volumLlocs de treballCentres de treballAtur registratTaxa excedent laboral (%)Taxa atur estimada (%)Contractacions

Dinàmica (variacions interanuals)Llocs de treball (%)Sectors que més creixen (%)· Sanitat i serveis socials· Hoteleria · ComerçSectors amb major pèrdua (%)· Construcció · Transport i comunicacions· Mediació financeraCentres de treballAtur registratContractació

Síntesi d’indicadors principals

44

El cara a cara

44

Querido gastrónomo...Me permito el atrevimiento de ponerme en contacto con Vd. para comentarle algo que últimamente me tiene muy preocupado.

Como Vd . bien habrá podido apreciar, de un tiempo a esta parte la mayoría de los escri-bidores de gastronomía ponen su mayor énfasis en los locales liderados por cocine-ros jóvenes, los denominados “autores”, los “creadores”, los innovadores, los que tie-nen que enunciar sus platos en la carta con párrafos de dos o tres líneas, para que el cliente lector se pueda hacer una mínima idea de lo que le servirán si pide aquel pla-to . Parece pues que lo novedoso es lo único que actualmente cuenta para despertar el interés de la prensa gastronómica .

A mí me parece de perlas que haya juven-tud con inquietudes y ganas de mejorar y avanzar en una tan ardua tarea como es la cocina . Es natural, siempre ha sido un poco así (y digo un poco, porque actualmente me da la impresión que avanzamos dema-siado rápido) la cocina ha ido creciendo y avanzando a lo largo de los tiempos . A veces motivada por la incorporación de nuevos productos, a veces influencia-da por épocas de bondad económica, etc . Pero ahora, con la globalización, ya no es avanzar de una forma ponderada, parece más una carrera por ver quien es capaz de sacar a la carta más novedades por minuto .

Sí que es verdad que algunos de estos jóvenes cocineros/as, los/as que cono-cen realmente el producto y dominan la técnica, y que se ayudan con la mejor tec-nología, son capaces de realizar platos extraordinarios . Platos en los que se apre-cia un acertado equilibrio de productos y

sabores en acertadas combinaciones, pla-tos en los que se ha logrado el punto de cocción óptimo de cada ingrediente, pla-tos cuya presentación es tan atractiva que se nos hace la boca agua con sólo obser-varlos . Cuando nos encontramos ante personas capaces de atesorar tantos atri-butos, podemos confiar plenamente que nuestro paso por sus mesas será digno de recordar durante mucho tiempo . Y ade-más, por si fuera poco, la mayoría de los buenos son personas modestas, discretas, que no se dan ínfulas, ni pretenden “trans-mitir sus emociones” en el plato .

Desde mi actual situación de cocinero jubi-lado, no puedo más que admirar a estos jóvenes profesionales, que actúan princi-palmente por vocación y ganas de agradar y satisfacer a su clientela, que en definiti-va de eso se trata .

Créame, querido gastrónomo, que a menu-do los envidio, por su juventud, por empuje, por su inconformismo con lo mediocre etc . Y también les envidio por las posibilida-des que les brindan la nuevas tecnologías y por la magnífica y desinteresada comu-nicación que tienen entre ellos .

Sobresaliente por tanto para la cocina moderna bien hecha . Lo único que deseo es que algunos de estos platos que van entrando y saliendo de las cartas con tan-ta facilidad puedan llegar a convertirse en clásicos con el paso del tiempo .

Observe pero, querido gastrónomo, que actualmente se aprecian claramente dos grandes líneas de cocina, la más novedo-sa, vanguardista, rompedora, molecular o como quieran llamarla, la línea por la que se interesa la prensa especializada, olvi-dando casi siempre a la otra línea más

clásica, contrastada, valorada y desea-da por el gran público, a menudo cansado de acumular decepciones siguiendo las prescripciones de artículos publicados en revistas y periódicos .

Y es que no todos los jóvenes son grandes cocineros, no todos están lo suficiente-mente preparados para el reto que supone estar al frente de una cocina . Considero que la mayoría desconoce y/o no valora lo más importante, la cocina clásica o típi-ca de su tierra, sus bases, sus productos autóctonos, que a lo largo de los años han ido configurando recetarios que aún hoy están en vigor . Y es que cuando a algo se le atribuye el calificativo de clásico es porque ha perdurado en el tiempo, lo cual requiere toda una serie de valores positivos .

No le parece pues, querido gastrónomo, que alguien debería hacerles ver a estos jóvenes obsesionados con crear, que fueran un poco más humildes, que se informaran y formaran en las bases de la cocina de su entorno inmediato, para una vez adqui-ridos estos conocimientos ya pudieran lanzarse a estas peligrosas aventuras?

Le ruego encarecidamente que disculpe mi atrevimiento pero, dados sus grandes conocimientos sobre el tema, estoy segu-ro de que podrá aclarar mis dudas .

Con todo respeto, le deseo las mayores satisfacciones en sus incursiones gastro-nómicas .

Disculpe mi atrevimiento en escribirle en castellano, pero es que mi catalán es toda-vía demasiado pobre para poder expresar todo lo que pretendo transmitir .

El cocinero jubilado

45

T. 93 893 35 51 | www.simpatic.cat

Nou càtering, molt més i més bo!!!

45

Miri, usté! Li respondré tot escrivint-li «michu-michu », o sigui com surti.

45

Apreciat cuiner jubilat...

Comprenc la seva preocupació pel que em diu dels nous cuiners, dels que usté diu que los “escribidores de gastronomía” els qua-lifiquen que fan una cuina d’autor i que són creadors . De petits ens ensenyaven que de Creador tan sols ho era Déu!, ara hi ha molts déus, com veiem; la majoria han sortit d’escoles o han fet estades en cuines i amb cuiners importants de tot el món, i alguns d’ells han esdevingut “Ram-bos” de la cuina .

“¡Tampoco hay pa tanto, Jefe!”. Que l’Adrianitis aguda, que pateixen molts d’aquest xefs joves els hi fa difícil que els clients l’acabin acceptant moltes vegades seguides, sobretot quan presenten el plat que menys agrada al client, el plat de la factura del tiberi! Usté Jefe! No entiende esto de la poesía en la cartas de los restau-rantes . Miri, quan li diuen un “pollo”, “pa poner un ejemplo”; li posen “Animal amb dues potetes que menja i grata pallers, que se’n ha anat d’excursió i ha trobat una gamba i han fet l’amor i després han quedat tan junts que… vostè se’ls troba al plat” tot això per dir que és un “Mar i Mun-tanya” . Jefe, Hay que entender a la juventud y su poesía de los platos.

Miri, usté! Hem de cercar la part positiva dels joves xefs, «usté! que era como dise un cocinero jubilado” sap ben bé que els xefs d’abans tenien els seus «Reinos de Tai-fas” dins les cuines i que no ensenyaven més del necessari i no pas tot perquè els que venien al darrera no li prenguessin el lloc de primer xef . Ahora, Jefe! Voy a romper una lanza a favor de los jóvenes chefs! Miri,

usté! Els joves xefs s’ho expliquen tot i es diuen uns als altres les maneres de cuinar i les proves que fan i les que han fet per-què els altres xefs els puguin copiar i se serveixin de les experiències que a vega-des per trobar un resultat favorable han “tenido que quemar mucha carne, como se dise” o sia, que l’han espifiat molts cops per triomfar finalment . I esto Jefe! Es muy positivo i dise mucho de la juventud actual que se ha metido a chef!

Miri, usté! Me temo que lo veo un poco requemao con esto! No n’hi ha pas per tant, els que valen i treballen i coneixen la base i les bases de la cuina tradicio-nals, sortiran endavant, ya lo verà, Jefe! Els altres, molts es quedaran pel camí o seran “ninguneados” pels que triomfin i seran boníssims amb el temps . “Que en un dia no se conquistó América, Jefe!” .

En parte tiene más razón que un santo, Jefe! Perquè, usté i jo, sabíem bé el que era, per exemple, un “Contra filet” de vedella i ahora hay algunos chefs que parece que no son amigos suyos, que quan cuinen un filet et porten al plat el contrari d’un filet i li diuen a això “Contra filet” . Ya me entien-de por donde voy, eh, Jefe!

Yo me pregunto, Jefe! Què hauríem fet usté i jo als nostres temps amb els avenços que hi ha ara a la cuina! El més segur és que “nos hubieran llamado chalados, ver-dad, Jefe!”. Disen, Jefe! Que la comida entra por la vista! Que no vol dir que s’hagi de menjar el plat amb els ulls, no me gusta-ría que me mal interpretara, no. M’explico . Hi ha xefs, dels joves, que et posen una decoració al plat que et sap, fins i tot, greu destrossar l’obra artística d’aquell xef, pero lo que no sabe el chico ese, Jefe! És que els tall s’ha de posar a baix del plat

i arrambat a la dreta, perquè quan tallis no se’n vagi volant a la taula del “vecino” i ara me lo colocan en donde les sale de.., on millor els hi sembla, i aquí també té raó usté!, un quadre és un quadre i ha d’estar penjat a la paret amb un ganxo, no a la taula i damunt un plat . I un jardín, jefe! ha d’estar en un parc o una ciutat-jardí per fer bonic no en un plat . Miri Jefe! Una ves, vaig anar a Auch, a la Gasconya, que como usté sabe, és la capital del foie i del pato . I un xef cachondo en una rasión de pato, em va posar de guarniment la carcassa de l’animal . I ya me ve, Jefe! Buscando el pato ensima del plato i debajo de los huesos que...me cagué en toos sus muertos! Aquello no era ni chef ni era naa! Pero va triomfar, i allí voy. Los locos son locos, pero no son tontos. Jefe!

Bueno, Jefe! No sé si he sabut correspon-dre al respondre la seva amable carta, que no se piense que es una carta bomba, no! Que en moltes coses pot tenir raó i no voy a ser yo quien se la quite. Y perdone mi atrevimiento en costestar-le “michu-michu” o sigui michu en català i michu en caste-llà, pa que m’entendiera mejor! Aquesta ha estat la meva voluntat .

Asin que ja n’hi ha prou que com deia el pagès “En temps de melons, no valen els sermons” .

Atentamente, més endavant, puede que le de un abrazo, pero como no nos conosemos, perquè no hemos comido juntos todavia, no vull abusar de la seva confiança .

Un aprenent de filòsof de la Gastronomia

Mantenga en perfecto estado su furgoneta con el Servicio de

Mantenimiento Mercedes-Benz. Nuestros profesionales revisar�n a

fondo su Sprinter, Vito o Viano. Contar� con la garant�a de la marca,

adem�s de la seguridad y fiabilidad de los Recambios Originales

Mercedes-Benz, todo ello a un precio muy ajustado. Una gran noticia

para usted y su furgoneta.

Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i laGeltrffl.Barcelona, Tel.: 93 893 86 09, Fax : 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A.

Un buen servicio a un mejor precio.Servicio de Mantenimiento Mercedes-Benz.

Medi Ambient

46

Enguany el GRI ha plantejat tres reptes fonamentals; en primer lloc, l’obligatorietat l’any 2015 de realitzar memòries que recu-llin els temes ambientals, socials i de bon govern (ESG) materials per totes les empre-ses grans i mitjanes, o en el cas que no ho facin expliquin les raons . En segon lloc, el desenvolupament d’un estàndard integrat (econòmic i de sostenibilitat) de realització de memòries l’any 2020, que sigui formal-ment adoptat per totes les organitzacions que realitzin memòries; finalment, GRI llança la consulta de si és necessari desenvolupar una nova guia, G4, amb l’objectiu de donar resposta a les noves pràctiques en l’àmbit ESG i a preparar les organitzacions pel camí de les memòries integrades .

La riquesa de la informació tractada és immesurable i s’han posat sobre la taula

actuacions i realitats que promouen un canvi de paradigma empresarial i de relacions . En aquest futur entorn, les TIC hi jugaran un paper fonamental i ja s’ha demostrat en aquesta edició en què s’ha pogut seguir la conferència a través de les principals xarxes socials .

Sota el títol “Reporting for SMEs: Learn from Small Pioneers” lavola ha presentat, en el marc de les sessions paral·leles, els resultats del programa RSE .PIME que ha coordinat durant 18 mesos, assessorant a 30 pimes catalanes a integrar la respon-sabilitat social en la gestió empresarial . En aquest projecte l’ADEG hi ha participat com a membre del Consell d’Experts juntament amb altres institucions com la Cambra de Comerç, IESE, ESADE i el Departament de Treball . Més informació a www .lavola .com .

Noves tendències en Responsabilitat Social Empresarial

Del 26 al 28 de maig, Ams-terdam va acollir la Tercera Conferència Global en Sos-tenibilitat i Transparència que organitza el Global Reporting Initiative (GRI), estàndard internacional en memòries de sostenibilitat, que ha reunit més de 1 .200 persones procedents de 77 països representants dels diferents grups d’interès –empreses, administracions i societat civil– per debatre sobre transparència i sos-tenibilitat .

4747

Laboral

47

Però el que realment ens preocupa és saber si són o no perjudicials per la salut de les persones . S’han fet grans estudis, però no en traurem l’aigua clara, ja que si naveguem

per fòrums d’Internet veurem que tothom té la raó i pots comprovar que hi ha grans discrepàncies sobre l’efectivitat de tenir o no, un cactus al costat de l’ordinador . De fet, hi ha una sèrie de cactàcies que diuen que “van bé” com pot ser el Cereus peru-vianus . El cactus Cereus peruvianus, diuen que és un dels millors per tenir al despa-tx . Hi ha entesos que comenten que com més a prop de l’ordinador millor i d’altres en canvi, comenten que amb un cactus una mica grosset a la sala, ja n’hi ha prou . Ja fa anys que ho sento a dir, i per Internet ho he pogut tornar a llegir, no sé si es cert o si n’hi ha per tant . El que sí que es cert, és que la gent en parla i alguna cosa de veri-table deu tenir .

Fa anys, a la borsa de Nova York es va fer un estudi experimental al empleats que hi tre-

ballaven sense dir-los res, de la col·locació d’uns cactus a les seves instal·lacions . Des-prés de mesos amb mals de cap, cansament i mal humor van poder observar com tots aquests símptomes desapareixien després d’unes setmanes compartint despatx amb aquesta curiosa cactàcia .

Si haig de treure unes conclusions de tot plegat, haig de dir que no n’he tret l’entrellat, hi ha qui comenta que és trac-ta d’una espècie de màrqueting del sector de la indústria del cactus, per accentuar les vendes, altres diuen que és absurd i falç i d’altres, en fem articles . Si més no, a casa o a l’oficina, una planta alegra la vida, i si per aquelles coses del dia a dia, no ens en podem cuidar, millor posa un cactus que és sofert, i si a més absorbeix alguna cosa a part d’aigua, millor que millor .

Coneixeu el Cereus peruvianus? (Cactus de l’ordinador)

Qui no ha sentit a dir que hi ha uns cactus que absorbeixen certes ones magnètiques? Que tenen de real aquests comentaris? Estem vivint una època en què aquest tipus d’ones ens envaeixen a qualsevol lloc i, si les poguéssim veure i pintar, veuríem que estem envoltats d’una gran teran-yina de colors .

ADEG 175x129.indd 1 07/09/10 12:01

48

Joves d’Empresa

Joves d’Empresa celebra la seva trobada anual2n Low Cost NetworkingLa segona edició del Sopar Low Cost va repetir l’èxit de l’any anterior, aquesta vegada a l’Alt Penedès, al Restaurant Cal Matias a Subirats .

El col·lectiu Joves d’Empresa convocava, el passat 17 de juny, a joves empresa-ris/àries i directius/ives del Penedès i el Garraf en una nova trobada d’interrelació i en un nou ambient gastronòmic . Uns 90 participants a l’acte van gaudir de les propostes presentades pels restaurants, els cellers i caves .

Entremig de les degustacions a peu dret de El Gat Blau, l’Espai de la Carme, La Cucanya i El Negrefum i l’amfitrió, Cal Matias, i dels cellers i caves de Berdié, Esteve i Ferron, Martí Serdà i Vilar-nau, es va crear un ambient idoni per a la inter-relació i l’intercanvi de targetes entre els participants . L’acte també va comptar amb la col·la-boració de Cafès Novell .

Enguany, seguint la idea de fer partícips les empreses de l’acte es va convocar un concurs per a dissenyar la imatge de l’acte que va guanyar EDD Estudi de Dis-seny de Vilafranca del Penedès .

Joves d’Empresa Joves d’Empresa és un grup de joves que s’han unit per fer una xarxa que els aju-di en els seus negocis . A Joves d’Empresa podreu, entre d’altres, coses conèixer gent, que us coneguin, compartir experiències, aprofitar els avantatges que ofereix en des-comptes i tractes preferents, però sobretot i el més important que ofereix és la posibili-tat de fer negoci entre ells mateixos .

Així, fent contactes, podreu ampliar la vostra cartera de clients i de proveïdors, relacionar-vos amb gent amb qui compar-tir neguits i experiències .

L’associació Joves d’Empresa està formada per empresaris i empresàries de tots els sec-tors professionals de l’Alt Penedès, el Baix

Penedès i el Garraf, que tenen com a carac-terística principal la joventut en l’edat i en la trajectòria com a impulsors empresarials .

Tot i que, sobretot, el grup està format per propietaris d’alguna societat, tam-bé hi ha cabuda per als joves que pel seu càrrec en una empresa, tenen responsabili-tats de direcció . Tots els membres de Joves d’Empresa no sobrepassen l’edat dels 39 anys . Però tots hi sou benvinguts, i us con-videm a participar .

A qui va dirigit?Només cal que ompliu un breu formula-ri que trobareu a www.jovesdempresa.cat, és totalment gratuït formar-ne part . Ja són més de 190 joves que hi participen, afegiu-vos-hi .

494949

Dones d’Empresa

49

Al llarg de tres sessions diferents es van tractar temes com la imatge personal, la reputació digital i el llenguatge no verbal, eines indispensables per a ser una bona comunicadora en el món dels negocis .

En el decurs del mes de maig es van succeir les convocatòries que van ser encapçalades per professorat del més alt nivell com Teresa Baró, experta en comunicació; Magali Benítez, exper-ta en la comunicació online, i Antònia Gambau, assessora en imatge personal .

El programa va culminar amb una xerra-da que va portar a terme Pilar Garcia, directora del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, sobre l’evolució del paper de la dona en la societat, en aca-bat, es van lliurar els diplomes a les participants al cicle i es va tancar l’acte amb un sopar informal .

Vist l’èxit de la primera edició del pro-grama Executiva XXI, el grup impulsor de Dones d’Empresa està treballant ja en la segona edició amb nous temes i propostes .

Dones d’Empresa és un col·lectiu que aglutina les dones emprenedores, empresàries, directives i executives del Penedès i el Garraf amb l’objectiu de donar-se suport, compartir expe-riències i crear xarxa comercial entre elles mateixes . Adherir-se és totalment gratuït i ho podeu fer a www.donesdempresa.cat .

Dones d’Empresa aposta per la formació amb «Executiva XXI»

25 dones participen a l’innovador programa de for-mació Executiva XXI centrat en la comunicació i la imatge i reputació personal .

51

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

BOMBONS CUDIÉC. Ull de Llebre, s/n, Pol. Ind. Clot de Moja08734 OlèrdolaTel. 93 890 00 17 Fax 93 890 35 41www.bombonscudie.comFabricació i comerc. de bombons i catànies

EDD ESTUDI DE DISSENYCarrer de Sant Joan, 14-16, ent. 308720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 892 52 91www.estudiedd.comDisseny gràfic

MB ENTORNS LOCALSSanta Clara, 4208720 Vilafranca del PenedèsTel. 618 315 180Formació i consult. en creació empreses

NEEDSPORTSDr. Marañón, 15, 1r A08810 Sant Pere de RibesTel. 695 311 876www.needsports.catServeis esportius

NOOTKA KAYAKCarrer dels Magatzems Nous, 1508800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 810 02 56 Fax 93 816 09 04www.nootka-kayak.comDistribució productes esportius

INGLÉS ESTILISTESCarrer del Parlament, 608720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 890 46 48www.inglesfashion.comPerruqueria

NOU ENFOC FOTOGRAFIACarrer de la Font, 1008720 Vilafranca del PenedèsTel. 666 277 567www.nouenfoc.comReportatge fotogràfic i il·luminació

NOVATEC INSTAL·LACIONSCarrer de Sant Felip Neri, 26 baixos08800 VIlanova i la GeltrúTel. 636 416 528Muntatges i instal·lacions industrials

OPOS GARVIRbla. Josep A. Vidal, 11, 1r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 810 02 73www.preparaciondeoposiciones.comFormació oposicions i cursos profes.

PUBLIMEDIA GARRAFCarrer Torre d’Enveja, 27 local08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 02 89 Fax 93 815 49 75www.publimediaformacion.comGestió de formació subvencionada

ROC ROICarrer dels Magatzems Nous, 1508800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 810 02 56 Fax 93 816 09 04www.rocroi.comActivitats nàutiques i outdoor

TOT ELEVACIÓPl. Santiago Rusiñol, s/n08770 Sant Sadurní d’AnoiaTel. 93 891 42 56 Fax 93 891 03 85www.totelevacio.comMaquinària per al treball en alçada

VANGUARDCarrer de la Unió, 4408800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 34 44Bar restaurant

Coneixeu alguna empresa que encara no formi part de la massa social de l’ADEG? Truqueu-nos al 902 106 700

Les empreses de l’ADEG disposen d’un espai exclusiu d’informació a la pàgina web de l’entitat: www.adeg.cat/cat/socis.php.

A l’espai exclusiu per a les empreses associades, prèvia identificació amb el codi individual, podreu accedir als més de 500 currículums actualitzats de la Borsa de Treball de l’ADEG, podreu consultar el titulars diaris de la infor-mació econòmica i empresarial amb el Què ·De·Nou i accedir a l’InfoADEG, el recull d’informacions d’àmbits molt diversos d’actualització diària i interès per a les empreses.

Si encara no disposeu del vostre pass- word o per a més informació dels ser-veis i activitats que us ofereix l’entitat, poseu-vos en contacte amb l’ADEG, per telèfon al 902 106 700, via inter-nètica a la direcció web www.adeg.cat, o a través del correu electrònic de l’entitat: adeg@adeg.cat.

Si voleu conèixer tots les empreses que formen part de la nostra entitat, podeu fer una cerca a www.adeg.cat/cat/empreses.php. En aquest espai podeu fer cerques per comarca o població i també per sector d’activitat. També podeu sol·licitar la base de dades, exclusiva pels socis de l’ADEG, al correu socis@adeg.cat.

Only members Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

53

Empreses de l’ADEG

53

Fertub també compta amb el suport per grans empreses com Port Aventura o institucions com la Generalitat de Cata-lunya que els avalen en el bon treball realitzat durant tots aquests anys .

Ara, Fertub creix i amplia el seu servei oferint així a tothom qui ho necessiti un ràpid i eficaç servei de neteja i desem- bussos de canonades, gràcies al fet que porta tants anys en el sector de la instal·lació i manipulació del PVC, els és molt més fàcil poder detectar el proble-ma i eradicar-lo d’arrel .

La seva cobertura és molt àmplia, aju-dant així a qui ho necessita i on ho necessiti, des d’empreses a comunitats de veïns i sempre donant un servei ràpid i segur per al client, amb una garantia en el sector que fins ara no s’havia ofert . Combinen un treball manual i acurat amb l’última tecnologia, ja que disposen dels equips més nous i més potents en l’àmbit de desembossadors .

El nou espai web de Fertub basat en la programació 2 .0 d’última generació, www.fertub.com, està creat per estar en ple contacte amb els seus clients i poder participar des de la xarxa . Des del portal es podrà consultar qualsevol inquietud que pugui tenir així com també per telèfon amb l’objectiu de poder solu-cionar el problema el més ràpid possible .

Fertub amplia serveis de neteja i desembussos de canonades

Fertub compta amb una experiència de 40 anys en el sector de la instal·lació i els manipulats en PVC .

FertubCarrer Segur, 24 08880 CubellesT. 93 895 74 86 www.fertub.com

54

Empreses de l’ADEG

Adecco, líder mundial i nacional en Recursos Humans, ofereix un servei integral en selecció, treball temporal, formació, outsourcing, consultoria, outplacement, prevenció de riscos laborals i RSC.

A les comarques del Penedès-Garraf, treballem amb perfils administratius i industrials, assegurant un total coneixement de les necessitats locals i sectorials dels nostres clients, per tal d’oferir-los-hi un servei a la seva mida.

15 anys ajudant les empreses de les comarques del Penedès-Garraf en la gestió dels seus Recursos Humans.

Adecco El VendrellC/ Rambla, 10-14

977 66 71 00

Adecco VilanovaC/ Llibertat, 103-105

93 810 09 90

Adecco Vilafranca C/ Cal Bolet, 4

93 819 99 10

les necessitats dels nostres avis . En qua-tre grans àrees:

1. Servei d’atenció a les persones: Consisteix en realitzacions d’higièniques a persones amb limitacions funcionals reduïdes, suport en compres i prepara-ció d’aliments amb dieta adaptada a cada persona, controls de medicació, acom-panyaments especialitzats: llar, centre de dia, visites mèdiques i gestions, atenció a persones amb neces-sitats puntuals, vetlla hospitalària i serveis de 24 hores, internes .2. Serveis sanitaris. 3. Feines d’informació, assessoria i tramitació de recursos econòmics, socials i tècnics. (tramitació de la llei de dependència, recursos per a condicionar la llar a les necessitats físiques de la per-sona, tramitació de subvencions, etc) .

Sepes neix amb l’objectiu d’atendre les necessitats bàsiques en matèria de salut, psicològiques i socials de les persones que així ho requereixin i d’aquesta forma con-tribuir a un augment de qualitat de vida .

Sepes sap que el millor lloc per viure és a la llar per això desplega un ampli ventall de serveis especialitzats per cobrir totes

4. Activitats d’investigació social.

Sepes coneix la importància de tenir uns professionals qualificats, amb valors i amb sensibilitat humana, per això porta a terme cursos formatius de reciclatge per als seus treballadors perquè sempre esti-guin formats en les últimes tècniques i recursos sociosanitàris .

Sepes és una empresa de confiança on deixar els seus familiars .

Sepes, Serveis d’atenció domiciliària ofereix tots els serveis i totes les solucions

Sepes porta des de l’any 2004 proveint a gent de la comarca del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès, Barcelona i Tarragona de serveis de qualitat en l’àmbit de l’autonomia i acompanya-ment de gent gran i/o dis-capacitats .

SepesCarrer Llibertat 67, bxs08800 Vilanova i la G.T. 93 815 63 34

www.sepes.net

55

Empreses de l’ADEG

Consultors vol proporcionar una quali-tat excel·lent en el procés de prestació de serveis .

La seva participació a l’empresa per-met a l’empresari obtenir una informació objectiva sobre la realitat de la seva or-ganització des de la perspectiva social que li permet prendre decisions orien-tades a facilitar el procés de canvi per assolir els seus objectius .

L’oferta de serveis es caracteritza per ser integral (des de l’anàlisi inicial de la realitat social fins a la implantació de mesures correctives i la rehabilitació dels possibles danys psicològics) i d’altra ban-da pel grau d’especialització .

Segovia Consultors analitza els factors de risc psicosocials, fa una proposta de

solució, la implanta i fa el seguiment de les mesures correctores i/o preventi-ves . Realitza auditories de protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament la-boral i ofereix formació i capacitació del personal .

A més, també elabora peritatges judicials i ofereix teràpia individual i grupal relacio-nada amb problemes laborals (conflictes, depressió, orientació laboral, autoesti-ma, assetjament, violència, etc) .

Segovia Consultors, experts en gestió integral dels riscos psicosocials

Segovia Consultors gestiona els riscos psicosocials pre-sents o potencials a les orga-nitzacions amb el propòsit de crear oportunitats de millora que afavoreixin entorns salu-dables que contribueixin a la millora de la qualitat de vida de les persones treballadores i al desenvolupament organit-zatiu .

Amb el coneixement i experiència contras-tats dels seus col·laboradors (psicòlegs, tècnics de prevenció, metges d’empresa, advocats, agents d’igualtat, especialis-tes en selecció, formadors, etc) . Segovia

Segovia Consultors

C. Sant Francesc, 23, 3r 1a - Tarragona T. 977 23 20 56

www.psicosocial.cat

Vine amb els 5 sentits!IV Sopar de Joves Empresaris

Més informació a www.jovesempresaris.org

Organitza:o al 93 893 10 72

El 15 d’octubre a les 20:30h a Neàpolis

Amb el suport de:

56

Empreses de l’ADEG

«He posat fre a les comissions»

1. Excepte comptes inoperants en un període igual o superior a un any i amb un saldo igual o inferior a 150 euros, en els quals s’aplicarà una comissió trimestral de manteniment del compte de 10 euros.2. La quota anual de la targeta Visa Classic és de 35 euros a partir del segon any.

Vingui a les nostres ofi cines i obri el seu o informi-se’n en el 902 383 666

BS Compte Professional és el compte que ho té tot, excepte comissions1:

A més a més, amb BS Compte Professional podrà accedir a la resta de serveis fi nancers exclusius per a vostè i per a la seva activitat laboral.

BS Col·lectius i AssociacionsBS Compte Professional

de mantenimentd’administracióper emissió de Visa Classic2

0comissions

El valor de la confi ança

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

OFERTA PER A:

La situació del mercat, el fet que el sector de la prevenció cada cop sigui més compe-titiu, l’aparició d’una nova legislació que fa que totes les empreses que es dediquen a la prevenció s’hagin de replantejar la seva existència i el seu futur, la tendència de fer desaparèixer els serveis de prevenció petits i la sensació que la pressió per part de les administracions cada cop serà major, ha fet prendre una decisió de futur .

Des del juliol de l’any passat Ser-pa for-ma part d’un grup de serveis de prevenció que es van unir per col·laborar i optimitzar els recursos d’uns i altres . La nova reali-tat del sector ha portat a la seva unió amb altres empreses, d’integrar-se totes sota un mateix nom, una mateixa marca i una úni-ca direcció . Totes s’integren en l’estructura d’un dels serveis del grup que, a més, és un dels serveis de prevenció de referència, Ges-tió Integral .

Amb aquest canvi estratègic Ser-pa està en disposició de continuar prestant un servei personalitzat, proper i de qualitat, a la vega-da que amplia la seva capacitat de resposta i servei a nivell geogràfic . Aquesta nova fór-mula fa que disposi de més mitjans, major infraestructura, més professionals i d’una xarxa d’oficines més extensa .

Ser-pa va néixer l’agost de 2005 amb la idea de donar una resposta de qualitat a les empreses de l’entorn i resoldre totes les exi-gències que estableix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i totes les normes que se’n deriven . Ara, 5 anys després, Ser-pa passa a formar part d’un nou projecte que li perme-trà multiplicar per 10 les seves capacitats tècniques i de gestió .

Ser-pa no desapareix, creix i es rein-venta per poder ser una opció de futur. A partir d’ara, Ser-pa s’integra sota el paraigua d’una nova empresa, Gestió Integral.

Ser-pa creix i s’uneix a Gestió Integral per a donar més serveis als seus clients

El Servei de Prevenció Aliè, Ser-pa, ha decidit respondre a les exigències actuals del mercat i del sector fent un pas endavant i treballant per a aconseguir una situació privilegiada .

Ser-paGestió IntegralRbla. Exposició, 97, bxs08800 Vilanova i la G.T. 902 367 507

www.gestiointegral.es

57

Empreses de l’ADEG

Com he de redactar una informació perquè la publiquin els mitjans? Quins passos he de seguir per donar a conèixer una notícia? M’interessa anunciar-me ara i en aquest mitjà? Quina fórmula de comunicació és més eficaç per arribar al meu públic? Potser, en algun moment, us heu fet aquestes preguntes i no heu tin-

gut ajuda . I el desconeixement i l’actuació sobre la marxa no són bones formes de comunicar des d’una organització . Per això tota empresa necessita algú que conegui la comunicació empresarial .

Sintagmes ajuda a què la comunica-ció de l’empresa estigui planificada i ben encaminada . Redacta les notes de premsa i convocatòries de mitjans, orga-nitza actes i presentacions, planifica les campanyes publicitàries, fan el disseny i la realització d’anuncis i pàgines web, produeixen vídeos corporatius i empre-sarials . . . i tot allò que calgui perquè la projecció de la imatge de l’empresa sigui l’adequada .

Si mai us heu trobat en alguna de les situacions descrites, o simplement, voleu començar una nova forma de projectar-

vos ara que són temps difícils, no dubteu en posar-vos en contacte amb Sintag-mes .

Oblidar la comunicació de la vostra com-panyia és un risc . Pensar que això és una ximpleria, és estar equivocat . Sin-tagmes us recomana que deixeu en mans de professionals la comunica-ció de la vostra empresa.

Sintagmes audiovisuals comunica per tu

Quantes vegades us heu preguntat si realment esteu portant bé la comunicació del vostre negoci? Doncs que sapigueu que la imatge, la marca, les relacions pú-bliques o la projecció cap a l’exterior són tan importants com la qualitat del servei o la satisfacció del client .

Sintagmes AudiovisualsCarrer Fàbrica Nova, 708800 Vilanova i la G.T. 644 452 453

www.sintagmes.com

58

Converses a l’antaraImma Pulido

Si això fos un conte començaria dient que hi havia una vega-da, en una trobada informal es van reunir enòlegs de diferents cellers catalans i cadascun d’ells va començar a fer volar la imaginació i va explicar en veu alta aquell projecte amb el que somiava, aquella idea que tenia al cap de feia temps o aquell anhel que no podia satisfer per les característiques de l’empresa on treballava o pel dia a dia de la seva feina . Men-tre deixaven volar la imaginació algú va preguntar perquè no posaven fil a l’agulla per fer-ho realitat .

Però sortosament aquest no és cap relat infantil i va ser en aquell punt quan els projectes van començar a prendre cos i poc després va veure la llum 10 Sentits, un concepte difícil de definir i que enllaça més amb la voluntat, els somnis i l’experimentació que no pas amb el d’un projecte empresarial .

Els protagonistes de tota aquesta història són deu coneguts enòlegs catalans que treballen o provenen de diferents zones del país, alguns d’ells penedesencs . La majoria signen l’autoria de grans vins tot i que aquesta signatura no sempre apareix impresa i ara han volgut fer un pas més de creació conjunta i experimentar amb un projecte comú . Per fer-ho treballen des d’unes instal·lacions del Bages i reivindiquen l’anonimat per donar protagonisme als seus vins que són els que culminen la seva creació original i que cada any tindran un concepte total-ment diferent .

Creació lliure i absolutaEls 10 Sentits es va començar a crear la primavera de 2009 a par-tir d’un ideari que els enòlegs han penjat al web www .10sentits .cat a partir de conceptes com la creació lliure de tot tipus de productes sense estar subjectes a la voluntat del propieta-ri del celler; el gaudir de la creació, sense pressió comercial; l’aprenentatge; la transmissió d’il·lusió i passió pel món del vi; la potenciació de la figura de l’enòleg com a veritable autor intel·lectual dels vins; l’impuls de les causes perdudes i de la investigació d’allò que no és pròpiament comercial; la renovació d’idees i l’evolució de consciències ancestrals; la suma de sinèr-

gies per catalitzar nous projectes; l’aportació d’experiència i finalment la reivindicació del terrer com a expressió de la cul-tura lligada a la terra .

D’aquest decàleg, aquest primer any han sorgit quatre vins de registre especial: un Trepat Blanc del Priorat, trobat entre altres varietats dins una mateixa vinya; una Carinyena Blan-ca de l’Empordà; un Sumoi Blanc, de vinyes velles procedents de Salomó, al Tarragonès i el mateix vi però amb tres mesos de roure americà . Per cercar les varietats han recorregut mig país buscant rareses i en algun cas han salvat in extremis les vinyes d’una arrencada gairebé segura .

No volen estar subjectes a normatives i per aquest motiu rei-vindiquen per exemple el nom de carinyena en comptes de samsó; es permeten el luxe de fer vinificacions més que espe-cials i d’etiquetar o tapar el vi com millor creuen .

Els primers resultats els van presentar aquesta passada pri-mavera i els venen únicament a través del seu web . La del 2009 serà doncs la primera i única anyada d’aquests vins, perquè l’equip insisteix en no perpetuar els seus projectes per tal de poder crear i innovar de forma constant . Una idea realment ori-ginal en un món vitivinícola que, com tots els altres, no s’escapa de l’amenaça de la crisi econòmica i la necessitat de servilis-me davant un mercat que tot sovint oblida o arracona petites pedres precioses .

Ara ens caldrà esperar quina és la nova sorpresa que ens tenen preparada . La tenen guardada al calaix mentre esperen poder cobrir les despeses generades aquesta primera anyada i començar a treballar en la propera .

Amb 10 sentits

Potser va ser el primer cava del que em vaig enamorar. Demanar un Nadal Salvatge va ser, quan començava a interessar-me de debò el món dels vins, una mena de luxe que em podia permetre de tant en tant per assaborir un cava que em captivava pel seu caràcter. Amb el temps ha abandonat aquella etiqueta negra característica, que personalment continuo enyorant, per barrejar-se amb la línia actual dels productes de Caves Nadal, amb el color fúcsia com a fil conductor.

Malgrat els canvis d’imatge el cava conserva encara tot el caràcter i la solera del macabeu que acaben d’arrodonir amb un toc de xarel·lo i una mica més de parellada. El resultat és el d’un producte fresc, potent però elegant, amb notes de criança i aromes cítrics o fins i tot amb algun toc de flor d’acàcia.

Els meus tastos