3

Sumari

pàg. 5

pàg. 6

pàg. 8

pàg. 8

pàg. 9

pàg. 10

pàg. 12

pàg. 14

pàg. 16pàg. 16

pàg. 17

pàg. 17

pàg. 18

pàg. 20

pàg. 22

pàg. 23

El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context Equilibripressupostaripressiófiscal............................

L’art de viureElpasenriquidordeltemps..

HumorambPerspectiva

InnovacióPrimerobservatorisubmarípermanentaVilanovailaGeltrú........................................

Parlem de...DesignThinking(2).................

Gentderàdio

Gestió empresarialGovernarONGsientitatsbenèfiques(1apart)................

Estrelles i forquilles ElRestaurantLaCucanyacreaelprimersuquetdegambadeVilanova,totunespectacleperalssentits.......

Lacuinadel’estrèsFlairesdetardor......................SalsesJackDaniel’s...............«Guíaderestaurantesaccesiblesparatodos».............AviTon,viblancxarel·loecològic...................................

Gent d’EmpresaTeresaBaró:«Laconciliacióésunamentida.Noexisteix».

Locus MundiL’Índia,elcontrastestàservit

Notíciesd’Empresa

IniciativesS’hasignatl’acordpeldesen-volupamenteconòmicil’ocupaciódelGarraf...........

pàg. 24

pàg. 26

pàg. 28

pàg. 30

pàg. 35

pàg. 36

pàg. 39

pàg. 40

pàg. 41

pàg. 42

Noves tecnologiesPreguntesfreqüentssobrelaTelefoniaIP...............................

Medi ambientPrimeraassociaciód’empresesd’eficiènciaenergètica................................

L’entrevistaPereGarcia,vicepresidentdelaFundacióUnióEsportBase:«Nopotquedarcapnensenseferesportperculpadelacrisi».....................................

L’entrevistaPereAndrada,directordelCTVG:«Lasolució,unsocitecnològic»...............................

Noussocisdel’ADEGRelaciód’empresesques’hanadherital’entitatenelsdarrersmesos..........................

EconomiaCompetitivitat,creixementeconòmicinivelldevida........

Empreses de l’ADEG

•MVAssessors,serveisintegralsperaladirecciódelesempresesambl’objectiudefomentarlacompetitivitat.

•CasaTorneriGüell,unplaerperalssentitsenelcentrehistòricdeVilafranca..............

•ConceptualFactoryfatre-molarlacrisiambestratègiescreativeslow-cost...................

Elsallotjamentsdel’ADEGGuiad’allotjamentsassociatsal’ADEG:hotels,càmpingsicasesruralsdelescomar-quesdelPenedèsielGarraf..

Oficina RECREOC. Recreo, 44-46 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 83 20

Oficina COLOMC. Colom, 11 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 94 94

Oficina MACIÀAv. F. Macià, 63 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 33 66

www.vilanovatours.esGC-52

Edita:

ADEG.Associació d’Empresaris del’AltPenedès,BaixPenedès iGarraf Carrer de la Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès Carrer de l’Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 902 106 700 · Fax 938 106 701 adeg@adeg.cat · www.adeg.cat

Redacció:ADEG · comunicacio@adeg.catPublicitat:ADEG · comercial@adeg.catFotodeportada:Restaurant La CucanyaImpremta:Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.esDifusió:Gratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el GarrafDistribució:Tramesa per correu postal a través d’Unipost.

DLB-11279-921.400exemplars

5

«...Recercaiinnova-ció,formacióprofes-sional,culturaempre-nedora,responsabili-tatsocialdelesem-presesialtresvalorshandeserconceptesnonoméssuportatspelpaper,sinóquehandedonarvidaaestratègies...»

Context

Equilibripressupostaripressiófiscal

XavierCardonaTorrandellPresidentADEG

En un article escrit ja fa unes quantes setmanes posava en evidència la meva preocupació –que no pas la meva sorpresa– per la resposta dels diversos agents socials davant la crisi i em lamentava de la solitud de petits empresaris i autònoms per fer front als efectes de la crisi sense rebre cap senyal de suport, ja sigui de les administracions o de les institucions financeres que, atentes als seus interessos i temorenques de les conseqüències de donar resposta a les necessitats empresarials, havien tancat amb pany i forrellat les seves arques.

La destrucció del teixit empresarial, conseqüència d’aquesta manca de mesures, que va de la mà de la destrucció d’ocupació, fa créixer l’atur en proporcions que doblen les dels països de la Unió Europea. El ciutadà que passa a engrossir les files dels aturats contempla un horitzó inquietant, només apaivagat per mesures de naturalesa pal·liativa, com ara els “diners Zapatero” o els 420 euros de subsidi d’atur addicional.

I no és que en aquest moment no siguin necessàries aquestes mesures d’ordre pal·liatiu, que ho són, per apaivagar la greu situació d’una ciutadania tenallada pel fenomen de l’atur. Però no n’hi ha prou per sortir del marasme i començar a fer enlairar l’economia. Mesures de més calat, de més ample abast, són necessàries a partir d’una gran aliança dels agents socials que permeti engegar un pla per fer emergir un col·lectiu d’empreses que facin de locomotora de l’economia. Recerca i innovació, for-mació professional, cultura emprenedora, responsabilitat social de les empreses i altres valors han de ser conceptes no només suportats pel paper, sinó que han de donar vida a estratègies, a polítiques i a accions que canviïn l’evolució de l’economia. I això no és factible sense la col·laboració del Govern, de les associacions empresarials i sindicals i de les grans corporacions financeres. Però és evident que estem lluny d’assolir acords amb la participació de tots els agents socials, perquè cadascú poua l’aigua el seu molí i la solidaritat llueix per la seva absència, ja que allò que pretenen és aconseguir els seus propis objectius basats en el clientelisme i en els interessos de grup o de partit.

I d’això que exposem n’és un paradigma la situació actual. El Govern s’està movent en un dèficit pres-supostari en creixement galopant i el seu dilema no és -com dictaria la lògica d’una empresa privada subjecta a les lleis de mercat- reduir la despesa pública i adaptar-la a uns ingressos que han minvat com a conseqüència de la crisi. No tal; els nostres il·lustres homes del Govern es graten la clepsa, pensatius, tractant de buscar una solució que millori ostensiblement els ingressos públics. “I això com es fa?”, es demanen angoixats, “com es fa sense que la pressió fiscal afecti el vot de la nostra clientela política i a la pressió sempre perillosa dels sindicats i de les associacions empresarials?” “Ja està! No tocarem l’IRPF de les rendes de treball baixes...” (aspecte que defensem i compartim), “... i ja veurem què fer amb el tram de rendes altes del treball; total, és poca gent”, argüeixen, com si aquestes rendes arribessin als seus beneficiaris com a resultat d’un fet espontani i no com a conseqüència d’una vida de treball, dedicació, risc i responsabilitat.

La matèria grisa dels optimitzadors del vot, responsables econòmics del Govern, encara troba un altre col·lectiu, tanmateix reduït, pensen, i fins i tot tal vegada a les antípodes de la nostra ideologia, que són els posseïdors d’un patrimoni, normalment modest, fruit moltes vegades de l’esforç i de l’estalvi de tota una vida. Avui, amb tipus d’interès de l’ordre de l’1% i amb la rigidesa i l’avarícia que presideix l’actuació de les institucions financeres, el rendiment dels capitals mobiliaris, especialment d’aquells de renda fixa, és a dir amb poc risc, són exigus. Si el tipus de gravamen del 18% s’incrementa, els rendiments nets passaran a tenir naturalesa testimonial i no premiaran gens ni mica unes partides de capital que, al cap i a la fi, són canalitzades cap a la inversió per les institucions financeres.

Però tot sigui per mantenir l’equilibri pressupostari sense entrar a fons en la reforma de l’Administració, acceptant com a correctes situacions a les administracions, totes, creadores de greuges comparatius que fan insostenible un desenvolupament harmònic del país i, per tant, provoquen un evident retard en la sortida de la crisi. D’equilibrar despeses i ingressos públics, no cal parlar-ne. Allò important és treure més diners d’un sistema econòmic exhaust i contribuir encara més a contraure el consum i, com a con-seqüència, la inversió. Els meus amics italians, quan parlen de situacions com aquesta, que també per desgràcia es donen al seu país, em diuen: “noi, cittadini, siamo un culo” (“nosaltres, els ciutadans, som un cul”) i no cal ser gaire despert per entendre què volen dir quan fan aquesta afirmació.

6

PilarGarciaPilarGarcia

L’art de viure

ElpasenriquidordeltempsAquest article vol regalar una bona notícia per tothom: amb el pas dels anys les persones accentuen les característiques positi-ves del seu caràcter, al contrari del que moltes persones creuen. En un estudi, portat a terme per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, un total de 132.000 persones, d’entre 21 i 60 anys, van contestar un qüestionari que avalua cinc grans factors de la per-sonalitat: rectitud, amabilitat, franquesa, extraversió i neurosi.

Els investigadors concreten que la rectitud (capacitat d’organitza-ció i autodisciplina) augmenta durant la vida, així com l’amabilitat i la generositat són característiques que, en general, milloren a partir dels trenta anys. L’estudi finalitza afirmant que l’expe-riència vital és un factor positiu determinant en l’evolució de la personalitat.

És o no una bona notícia? Complir anys ja és doble motiu de joia: per la possibilitat real de ser millors amb nosaltres i amb els altres i per poder gaudir del miracle de la vida un any més.

És una notícia que amaga una única condició, cal voler; requereix fer un esforç permanent de superació. I sembla ser -segons els estudis esmentats- que hi ha una majoria de persones que volen fer-ho o potser el que pretenen és sentir-se bé. Arribar a aquest benestar o pau interior té molt d’art, d’art de viure. Per cert, hi ha un llibre força interessant que es titula El arte de amargarse la vida, de Paul Watzlawick, que mostra de manera irònica com els humans també podem ser mestres en viure les situacions més trivials i quotidianes amb dolor i patiment.

El procés de viure comporta moltes experiències diverses que, per unes persones, i en uns moments determinats de la vida, poden ser dures i complexes d’assimilar i generar conductes autodestructives, i, per altres, apassionants i encoratjadores. Mirar-les i interpretar-les d’una manera o de l’altra és només res-ponsabilitat nostra. Cada matí és una nova oportunitat de donar un gir a la manera d’interpretar els fets i les conductes que ens envolten. La por al canvi és sempre limitadora.

A aquestes alçades del segle XXI ja no val tancar-se en l’afir-mació justificadora “és que jo sóc així”, tantes vegades dita o escoltada. Quants cops hem sentenciat o sentit algú treure’s res-ponsabilitat afirmant: “és que jo tinc mal geni o un caràcter fort i no puc fer-hi més”; quan seria molt més correcte dir: “jo no vull aprendre a autocontrolar-me i segueixo deixant-me dominar per les emocions”. Viure amb consciència, responsabilitat i amb acti-tud d’eterns aprenents és la manera més intel·ligent de gaudir del recorregut màgic per la Terra. Saber aprendre de l’experièn- cia vital pròpia i de les altres persones és un comportament

bàsic per aconseguir ser més equilibrats, equànimes, compren-sius, serens i, en definitiva, ocupar un espai confortable al món.

Per això cal descobrir quina és la nostra essència, les nostres potencialitats, capacitats o fortaleses, així com els paradigmes, resistències i les creences que limiten el nostre creixement. Un cop feta aquesta recerca, és quan la persona pot passar a l’acció i “anar per feina”. De tot s’aprèn i si no sabem mirar bé, mirar a favor nostre, sense rancúnia ni victimisme, si ens costa viure amb fluïdesa i positivisme, cal fer un esforç i buscar recur-sos. Hi ha moltes eines que poden ajudar, des de llibres on es recullen les reflexions dels més savis a l’ajuda de professionals de diferents disciplines que aborden els plecs de la naturalesa humana.

La consciència del pas del temps i dels guanys i pèrdues que suposa, així com de les sorpreses que anem afavorint o trobant, pot ser fascinant si se sap acceptar que una de les claus de la vida és la seva fragilitat, desordre, evolució, misteri... L’explo-siva barreja de lleugeresa i contundència del fet de viure, d’anar passant etapes, d’envellir, fa que no sempre es gaudeixi. Massa cops es viu com si el fet de viure, en comptes de ser un regal, fos una esgotadora successió de problemes o una carrera d’obsta-cles. La por a l’envelliment i a la mort pot fer que el pas del temps es visqui amb angoixa i aquesta emoció negativa accelera i per-judica la forma de percebre el pas del temps.

Mirar enrere i veure el fruit que el pas del temps ha deixat en nosaltres i en la gent del voltant, hem de fer el possible per sen-tir-ho com un fet meravellós. La manera de mirar, més o menys enlairada, és fonamental pel nostre benestar. Depèn de la nostra mirada que el curt viatge per la vida sigui el més fantàstic pos-sible. En tot cas, els estudis demostren que ja estem en el camí i que millorem amb els anys, com el vi.

«La vida no és un problema, és un misteri.»

PhilipSimmons

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

8

Humor gràfi c

Humorgràfic

LaRevista Perspectiva in-clou,desdel’edició70,unasecciód’humorgràficelabo-radaperl’il·lustradorQuim.El reculldeQuimèriqueseltrobareu alwebde l’ADEGawww.adeg.cat/cat/publica-cions_humorgrafic.php.

“Lumpendrive“

Innovació

PrimerobservatorisubmarípermanentaVilanovailaGeltrú

L’OBSEA compta amb la participacióinstitucional del Consorci dels Colls i Miralpeix, el CSIC, el Ministerio de Cien-cia e Innovación i la UPC. La plataforma permetrà estudiar des de tènues varia-cions en la temperatura i la salinitat percomprovar la qualitat de l’aigua a senyals acústics procedents de fonts naturals i

El litoral deVilanova i laGeltrúhaestatlaubicacióescollidaperinstal·larelprimerobservatorisub-marípermanentdel’Estatespan-yol.SituatatresmillesdelacostadelGarrafia20metresdeprofun-ditat, l’OBSEA (ObservatoriSub-maríExpansible)ésunaplataformapolivalentdemesuradeparàme-tresoceanogràficsquepermetràobtenir llarguessèriesdedadesentempsrealsobreelfonsmarí.

antropogèniques per avaluar la contami-nació acústica, així com la contaminació per residus o el trànsit marítim.

L’observatori registrarà processos del món submarí de forma permanent, donat que els quatre quilòmetres i mig de cable de fi bra òptica a què està connectat eli-mina la dependència de les bateries de vida limitada.

El projecte s’integrarà en la Xarxa Euro-pea d’Observatoris Marins ESONET i en un futur es pretén traslladar aquest labo-ratori a més profunditat, incloure més nodes i obrir l’accés a la plataforma a una àmplia comunitat científi ca i indus-trial per realitzar observacions a partir de llargues sèries temporals, a més de proporcionar un camp de proves per al desenvolupament de nous sensors marins. Aquesta unitat d’alta tecnologia facilitarà la investigació a altres grups de

la resta del món, la qual cosa pot impul-sar la ciutat com a un centre de recerca en l’àmbit oceanogràfi c a la Mediterrània.

El disseny, la construcció i la instal·lació de l’observatori és un projecte del Cen-tre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d’Adquisició Remota i Trac-tament de la Informació (SARTI) de la UPC i de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del Consell Superior d’Investiga-cions Científi ques (CSIC). Instal·lada pel vaixell oceanogràfi c Sarmiento de Gam-boa, del CSIC, al mes de maig, aquesta plataforma submarina pionera ha supe-rat amb èxit els primers mesos de prova. El projecte està codirigit pels investiga-dors Antoni Mànuel, de la UPC, i Juanjo Dañobeitia, del CSIC.

>LauraMarín

«Quimèriques» x Quim#

Pensament de Disseny (PD) o Design Thinking (DT) i la seva contribució singu-lar a la gestió de la innovació. Descrivim els principis d’aquesta metodologia de resolució de problemes i com serveix per a innovar millor.

En la primera part d’aquesta sèrie d’ar-ticles vam tractar els conceptes bàsics i les directrius que marquen el PD. Entrem més a fons a conèixer les seves singulari-tats dins l’àmbit empresarial.

ContribuciósingulardelPDalagestiódelainnovació| Adquirir una cultura del disseny i conrear una “visió-de-dissenya-dor” és una habilitat recomanable per a innovar. Aprofundir en els principis del dis-seny ajuda a desenvolupar noves eines de percepció i a adquirir una sensibilitat espe-cial per a veure les solucions innovadores amb una òptica més creativa. Aprendre disseny reforça, per tant, la nostra capa-citat per a l’empatia i per a escodrinyar emocions en qualsevol projecte innova-dor. Però la pregunta que més es repeteix quan es parla de PD és aquesta: quèaporta de nou, de diferent, al procésd’innovació una persona-que-pensa-com-un-dissenyador? Per què un(bon) dissenyador pot veure coses que no veuria el típic responsable de projectes de les empreses que coneixem? Intentaré respondre a aquesta pregunta resumint, en un conjunt de característiques, quina pot ser la contribució singular que, en el procés d’innovació, aportaria una per-sona formada en Design Thinking.

A.Empatiaiobservació Tim Brown defineix el disseny com un procés centrat en les persones, i reivin-dica la mirada humana dels dissenyadors quan participen en els processos d’inno-vació. Segons el President d’IDEO, «els dissenyadors practiquen la innovació a través dels ulls de les persones». «El pri-mer que es necessita per a innovar és estar inspirats, i la inspiració comença amb l’empatia» (Tim Brown). «L’empatia amb l’usuari és un element clau, crític, del Pensament de Disseny» (Jeremy Alexis).

La disciplina del disseny, per definició, ha posat sempre a l’usuari en el centre de tot. El disseny és una filosofia que ajuda a la gent a comprendre com s’usen els productes i com transcorre tota l’experièn- cia de l’usuari, partint del principi que saber com s’usa el producte és més important que el que fa. Pel que sem-bla, la dimensió emocional i l’observació dels detalls, que és tan inherent a la fun-ció del disseny, són atributs que poden ajudar a comprendre amb més profundi-tat les expectatives dels usuaris que si es fa, per exemple, mitjançant mètodes con-vencionals de màrqueting. Per exemple, el màrqueting suggereix sovint el desen-

Parlem de... Design Thinking (2)

CarlesSiles·SPSComunicaciónwww.spscomunicacion.com

volupament d’enquestes, entrevistes i “focus group”, entre altres tècniques con-vencionals, per a preguntar als clients què opinen sobre l’ús d’un producte, però els resultats solen ser cada vegada més frustrants. Per què? Doncs perquè en aquests exercicis el client es limita a opi-nar sobre el que ja coneix, i centrant-se en un producte o servei predeterminat. A més, no s’aconsegueix informació fiable perquè: els usuaris exageren, contesten el que l’entrevistador vol escoltar, sovint no saben expressar el que volen, etc.

Per contra, el que proposa el PD és observar i escoltar el client en el context natural que desenvolupa la seva activitat i llavors detectar quin tipus de productes o serveis necessita sense prejutjar gens. En lloc de dirigir preguntes directes, que ataquen directament a la qüestió, se’ls demana als usuaris que dibuixin, que foto-grafiïn, que expliquin la seva experiència i el seu context. Tot això, ajuda a docu-mentar l’observació mitjançant vídeos, enregistraments, apunts i fotos. En el PD, l’observació (mitjançant tècniques i estu-dis etnogràfics) ocupa un lloc decisiu, és crítica, per a destriar entre el que les persones realment fan i el que nosaltres creiem o diem que fan.

És molt més complexa, oberta i multidi-mensional perquè no només se centra en la usabilitat sinó en el significat que les persones donen al seu context i la inte-racció amb el producte, és a dir, una visió àmplia i total (emocional, cultural, cog-nitiva, social, etc.) de tot el que afecta l’experiència d’usuari. L’observació és pacient i s’aguditzen els sentits.

El dissenyador fa funció d’antropòleg o psicòleg (o millor, treballa en equip amb ells) per a intentar comprendre els patrons que guien el comportament de l’usuari. S’aplica un enfocament-centrat-en-l’acti-vitat (activity-based approach) en lloc de en el producte. Obrir la lent per a veure el context i l’activitat en el seu conjunt ajuda molt a descobrir noves oportunitats d’in-novació que van més enllà del mateix producte.

Dos alumnes del Màster of Design Met-hods (MDM), van exposar un exemple senzill per a il·lustrar això. Si un està investigant sobre detergents, no cal pen-sar tant en detergents (el producte) sinó en com la gent desenvolupa tot el procés de rentar la roba (l’activitat). Per a millo-rar la qualitat de l’observació i, per tant, aconseguir més empatia, el PD pren-drà les diferents eines, que s’inspiren en les ciències socials i, en particular, l’an-tropologia, com les següents: càmeres fotogràfiques (perquè usuaris seleccio-nats facin un diari de fotos d’una jornada qualsevol i estudiar després les imat-ges, i fins i tot preguntar-los per elles per a enriquir la informació; càmeres de vídeo lleugeres (per fer estudis etnogrà-fics basats en imatges de video); PDAs per prendre notes sobre el terreny (i no perdre cap detall de l’experiència); entre-vistes etnogràfiques amb els usuaris per discutir les fotos o els vídeos i aprofun-dir en les raons del seu comportament; programari de tractament d’imatges (per etiquetar escenes d’interacció dels usua-ris, editar els vídeos i les fotos, introduir comentaris i extreure patrons de compor-tament), etc.

L’ús conjunt d’aquestes eines i la seva integració en una metodologia coherent per a investigar les necessitats dels usua- ris és una de les contribucions més inte-ressants del PD al procés d’innovació.

En el següent número seguirem amb l’anàlisi de conceptes, com imaginació, complexitat i pensament crític.

+ info: http://www.emotools.com. Articles de Amalio A. Rei.

A S.P.S. estem en contínua evolució i en constant contacte amb les noves ten-dències i pensaments. Ja hem adoptat el Design Thinking com un nou valor en la nostra agència.

10

Gent de ràdio

EmpresaEmpresari·Onda Cero (96.3FM) · Dimarts 13h00

28.07.09 · Festamajor:folkloreonegoci? Albert Duran, Duran Espectacles Josep M.Pereira, Tres60

22.09.09 ·Lagastronomiadelxatóidequèmés? F. Fernández, Franfer’s C. Romero, R. Margalló Itzía Rodríguez, CNV

30.06.09 · Haaconseguitelsseusobjectiuselpla2000E? Celso Besolí, A. Besolí J. Galimany, Galsan

21.07.09 · Elport J. Subirats, Dradisa I. Erroz, Grand Marina Francisco Martínez, Tercat J. Cabrero, Club Nàutic

15.09.09 · Vigilànciaiseguretatalspolígons J. Torrents, Código DUPV Anna Lavarías, Durmi E. González, Jaton Ribes

23.06.09 · Lacrisienelsectorimmobiliari Jorge García, Proycub A. Juncosa, Llar Innovació Xavier Oliver, 10 Mil Cases

16.09.09 · Valoremlatemporadaturística Marga Pons, Atenea Park Albert Carrió, Càmping Vilanova Park

Gentd’Empresa· Canal Blau(100.4 FM) · Dimecres 09h30

23.09.09 · LaGripAil’afectacióalesempreses L. Muné, C. Hosp. Garraf Albert Tubau, Prysmian Jordi Mestres, El Peixerot

14.07.09 · Lesenergiesrenovables,elfutur? Arnau Pano, Energías 21 Núria Rovira, La Vola Albert Campi, Ecoesfera

01.09.09 · Valoremlatemporadaturística C. Alcover, La Cucanya Esther Nolla, Hotel Cèsar J. Centellas, H. San Sebastián

07.07.09 · Laimportànciadel'associacionisme L. S. Sánchez, CETIVG Joan Roca, Gremi d’Instal·ladors del Garraf

24.09.09 · Lainnovació,l'assignaturapendent P. Montserrat, Agrosystem J. Saumell, Tauler Maquin. M. Mar Manso, M&M Serveis

17.09.09 · Formació Susanna Gómez, ADEG M. Carrasco, S. Lingüístics I. Fernández, Punt asses. A. Soldevila, Com. Aquàtic

EconomiaiEmpresa·Ràdio Vilafranca (90.2 FM) · Dj. 09h10

08.09.09 · Esbusquenpersonescompetitives Vinyet Marzoa, Adecco X. Sentís, Axo Consultors J. Montoliu, Acció Rural

Lesemissionsdel’ADEG

A més, l‘ADEG compta amb un programa televisiu setmanal a Vilafranca TV,“EconomiaiEmpresa“, que analitza la realitat de les empreses del nostre territori i presenta iniciatives empresarials que han donat aquest signe d‘identitat al Penedès.

Totes les empreses que vulguin participar amb la seva experiència en algun dels espais radiofònics i televisius de què disposa l‘ADEG, només ho han de comunicar al Departament de Comunicació de l‘entitat al 902 106 700 o a comunicacio@adeg.cat.

11

Tempsd’Empresa· Ràdio Ribes(107.2 FM) · Dijous 21h00

23.07.09 · ParlemdeFormació Joaquim Carbonell, Neos M. Carrasco, Serv. Lingüístics Josep Baijet, Learnova A. García, Cerr. Vilanova

20.08.09 · Tempsd’empresa C. Mestre, Design 41 F. Güell, TPC Netgrup M. Domingo, Vilanova Tours A Guillaumes, Cifec Aleix

25.06.09 · Tempsd’empresa Albert Tubau, Prysmian T. Merino, Yesos Merino Conrad Rovira, A16 P. Lemus, Montgròs, Arquit.

16.07.09 · Tempsd’empresa Trini Merino, Yesos Merino R. Florenciano, Grup Qualitat M. Domingo, Vilanova Tours Guillermo Triay, Asspe

13.08.09 · LaIndústriad'estiu J. R. Parés, Traditeca’t M. Domingo, Vilanova Tours M. Martínez, ATSPS Maica Díez, Jafra Natura Jordi Barreto, Ingenia +

18.06.09 · Tempsd’empresa T. Merino, Yesos Merino F. Güell, TPC Netgrup C. Mestre, Design 41 J. Torné, C. Esp. Vallpineda

«Temps d ’Empresa» és l’espai radiofònic de l’ADEG a Ràdio Ribes. Aquest programa, que properament celebrarà el seu primer any d’emissió, es composa d’una tertúlia d’actualitat econòmica i una entrevista a una em-presa del municipi ribetà.

06.08.09 · Parlemdegastronomia F. Murgadas, escriptor Jordi Trillas, Negrefum Ernest Freixas, Ontek

03.09.09 · Tempsd’empresa Conrad Rovira, A16 C. Mestre, Design 41 Marisol García, periodista L. Rosillo, Distrib. Yove

09.07.09 · Tempsd’empresa C. Mestre, Design 41 Conrad Rovira, A16 José Sánchez, Kipa-Trans

30.07.09 · Parlemdecreativitat Marina Bernardo, traductora Isidre Also, ADEG Yolanda Carrasco, Més fàcil

27.08.09 · Tempsd’empresa Marcel·lí Ferrer, AKO J. M. Matas, Matas Arnalot Isidre Also, ADEG Montse Coll, Can Torreta

02.07.09 · Tempsd’empresa C. Mestre, Design 41 J. Bastan, Hidromec. Bastán J. Llamusí, El Giraldillo Magí Fortuny, Joieria Fortuny

17.09.09 · Tempsd’empresa R. Florenciano, Grup Qualitat Conrad Rovira, A16 C. Mestre, Design 41 Esther Garrido, Cristalgar

10.09.09 · Tempsd’empresa F. Güell, TPC Netgrup Guillermo Triay, Asspe Marcel·lí Ferrer, AKO Artur García, Tamís

24.09.09 · Tempsd’empresa Albert Alentorn, enginyer Isidre Also, ADEG Joan Llabaria, Airabell J. Balada, Hotel Dolce

12

GovernarONGsientitatsbenèfiques(1apart)

Gestió empresarial

Les ONG i les entitats benèfiques són també empreses. Ho són perquè el món les necessita, i perquè tenen una Missió, una Visió, uns Valors i un Pla Estratègic, a més de moure’s dins d’un sector eco-nòmic determinat. No tenir afany de lucre no fa que deixin de ser-ho.

D’un temps ençà n’han sortit com a bolets. Això i l’evolució de la societat fa que, en la meva opinió, moltes d’aques-tes entitats, les més tradicionals, afrontin una nova etapa amb criteris antics.

PosicionamenttradicionalDurant dècades, n’hi havia poques. Això permetia que tinguessin posiciona-ments ben definits. Càritas i Creu Roja s’ocupaven de les persones en diferents circumstàncies de necessitat; Adena, de la fauna en perill; Greenpeace, del medi ambient; Amnistia Internacional, dels dissidents empresonats, i Unicef de la infància. Tots érem capaços de distingir entre elles i decidir en quina col·laborar.

FragmentaciódelsectorIgual que en molts altres sectors, aquest ha patit també un procés de fragmenta-ció important. Les entitats tradicionals han ampliat el seu àmbit d’acció, diluint així en part el seu posicionament, alhora que n’apareixien de noves més especia-litzades. Les nouvingudes tenen alguns avantatges:

RamonSallés·Consultorrsallessegura@gmail.com

1. Dimensió més reduïda i governable 2. Cultura propera al management. 3. Missió molt concreta4. Estructures senzilles, basades en les TIC5. Foment del lideratge

Aquest darrer punt és important. Vicente Ferrer era un líder, Jaume Sanllorente (Sonrisas de Bombay) ho és, etc. Recor-deu el nom d’algun líder de les sis entitats tradicionals citades?

QuanladimensiósíqueimportaLes entitats benèfiques tradicionals han crescut tant que han hagut d’adoptar esquemes organitzatius propis de multi-nacionals. Lamentablement, s’han fixat més en el model General Motors que en el de Nokia. És a dir, han adoptat del món empresarial la part més buro-cràtica. Alhora, però, han mantingut les reticències a integrar funcions com el màrqueting, per exemple. El resultat són entitats feixugues i mancades dels ele-ments de gestió que les dinamitzin.

Els elefants poden córrer més que molts animals menys pesats, però ser un elefant sense el nervi que l’impulsi a competir el porta indefectiblement al cementiri, o al zoo. (En el cas que ens ocupa “el zoo” és acabar subsistint de les subvencions públiques, amb la cor-responent dependència del món polític i amb altres “passius”).

Competència“sensefronteres”En el paràgraf anterior he mencionat el verb competir. Algunes entitats encara no han assimilat que els cal competir per uns recursos que:

1. Són limitats i escassos 2. Hi ha molts altres interessats en cap-tar-los3. Els qui disposen d’ells s’han tornat molt exigents, fins i tot capritxosos!4. Cal convèncer de noves maneres. (El “dia de la bandereta” ja els motiva poc...)

A més, totes les entitats (tradicionals i nouvingudes) tenen missions nobles. Qui dubta doncs que es troben de ple dins d’un entorn altament competitiu?

LesbasesdetotplegatLes entitats benèfiques es mantenen gràcies a: 1) aportacions econòmi-ques que fan particulars i empreses de manera filantròpica; 2) dedicació en forma de treball no remunerat de moltes persones (per raons que explicaré, em nego a parlar de “voluntariat” o “aporta-ció desinteressada”).

En el proper article seguirem parlant dels paral·lelismes entre aquest tipus d’enti-tats i les empreses “convencionals”.

14

Estrelles i Forquilles

ElRestaurantlaCucanyacreaelprimersuquetdegambadeVilanova,totunespectacleperalssentits

Volíem un plat que recollís els trets de la cuina marinera amb suquet i patata; provant i variant amb la idea de caldo i suquet basat en els crustacis i amb la gamba en el propi caldo.

L’avantatge és que “potser tenim la millor gamba del món, la gamba de Vilanova”, ens explica Ambrosio, orgullós d’aquest bé que ocupa les nostres platges i la llotja del port de Vilanova.

Al Restaurant La Cucanya sempre hem treballat per a potenciar la cuina del nostre territori i, d’un temps ençà, hem apostat molt fort per aquesta petita maravella que és la gamba de Vilanova,

Cercàvem noves possibilitats per a la nostra gastronomia i en, base a la cuina tradicional marinera de sempre, vam estar buscant una nova recepta per donar un valor afegit a la nostra cuina i després de moltes proves va sorgir el “suquet de gamba”.

un producte autòcton amb una qualitat extraordinària. Cofoi de ser-ne amfitrió en el seu restaurant, però alhora com-promès per fer d’aquest petit producte una gran estrella per defensar i promoci-onar a tot arreu. Hem de fer que tothom vingui a Vilanova i a la comarca a men-jar la “Gamba de Vilanova”. Ja que tenim un gran producte, donem-li valor i fem-ne bandera.

De sempre, la gamba s’ha tingut com un producte d’acompanyament o com a màxim es feia a la planxa, però donem-li el protagonisme que mereix; fem-la eix central d’un plat, d’aquesta manera va néixer el “Suquet de gamba”.

El suquet és un plat sense cap secret, el més important és la qualitat del producte.

30anysde“fortuna”

Corrien els darrers anys de la dècada dels 80 quan la família Alcover-Balles-teros va decidir prendre les regnes del RestaurantlaCucanya. Després de tota una vida dedicada al món de la res-tauració i l’hoteleria, Ambrosio Alcover, fins a aquell moment director d’hostale-ria dels tres Casinos de Catalunya; i Pilar Ballesteros, propietària d’una cafeteria al bell mig del passeig marítim de Sitges decideixen deixar-ho tot per començar en aquest nou projecte, LaCucanya.

15

Estrelles i Forquilles

ElRestaurantlaCucanyacreaelprimersuquetdegambadeVilanova,totunespectacleperalssentits

Restaurant La CucanyaRacó de Sant Llúcia08800 Vilanova i la G.T. 93 815 19 34www.restaurantlacucanya.com

Larecepta...SuquetdegambesdeVilanova

Ingredients: - 24 peces de gamba vermella de Vilanova- 400 grams de patates pelades i esparracades- 2 cebes mitjanes ratllades- 2 tomàquets grans madurs pelats, trossejats i sense llavors- 2 litres de brou de crustacis- 200 grams d’arròs bullit- una copa de brandy del Penedès- oli, sal i pebre

Preparació:En un perol de ferro, fregir les gambes i flamejar amb el brandy. Retirar-les. En el mateix oli posar la ceva ratllada i fregir fins que agafi un color daurat. A continuació, afegir el tomàquet i fregir tot junt. Seguida-ment, afegir les patates i ofegar el sofregit, afegir el brou de crustacis i deixar coure durant quinze minuts. A continuació, introduir novament les gambes en el perol, posar a punt de gust i deixar coure uns minuts més.

Menjar tot seguit acompanyat de l’arròs a banda.

Nou anys abans, una parella d’italians havia fundat i consolidat l’establiment amb una exquisida cuina italiana que encara ara queda a les entranyes de la carta de LaCucanya com la “nineta dels seus ulls”. Joan, xef del restaurant des de tota la vida, segueix elaborant encara la pasta a mà, fet que els diferencia en el mercat gastronòmic.

Des d’aquell 1979, el restaurant no ha fet res més que créixer: de 80 a 500 pla-ces als menjadors, una carpa nova on hi caben fins a 200 començals; de 7 a 34 persones en plantilla i pel que fa a la superfície de cuines, de producció, de 20 metres quadrats a 150. Però aquest crei-xement no ha sigut ràpid sinó pausat, reflexionat, desenvolupat i ajustat a les possibilitats.

En aquests gairebé 30 anys en el món de la restauració, Ambrosio i Pilar, i ara també amb la incorporació del seu fill, Carlos, sempre han volgut oferir el millor producte al seu client prevalent la quali-tat per damunt de tot. Tota una aventura amb una estrella mirant cap al nord, la

“fortuna” que ha guiat el projecte des del seu nom que va triar ben encertadament la família Cappelletti.

Lail·lusióperseguirtreballant

L’any 2004, quan es celebrava el seu 25è aniversari, la història de LaCuca-nya va ser recollida en una publicació en la qual Ambrosio, Pilar i Carlos ja explicaven el seu nou projecte, la cons-trucció d’un hotel “Costes de Barcelona”. La idea era, i segueix sent, construir una nova edificació en un lloc preferent, amb precioses vistes al mar i independent de la instal·lació actual; amb l’objectiu de sempre, créixer i millorar.

Es tracta d’un hotel restaurant de quatre estrelles, de dimensions mitjanes, d’unes 100 habitacions i amb uns quants salons per a banquets, estèticament bonic i integrat en el paisatge. El projecte, se segueix madurant des de LaCucanya, però sembla ser que es desencallarà en les properes setmanes pel que fa a la burocràcia administrativa.

16

saviesapopular

“Pel mes de setembre es talla el que penja”És arribada l’hora d’acabar de collir tot el que queda al camp, tot esperant poder recollir el que penja i cau, com les nous, cas-tanyes, ametlles i avellanes. La resta, començant pels veremadors, han de tallar els gotims de dos en dos.

“L’hort de tardor manté el bon senyor”Molts poden pensar que un cop passat l’estiu s’ha acabat tot i aquest any hi ha aquesta temença. Cal que tinguem l’hort ben preparat per si de cas ens arriba un hivern feixuc amb tormentes, pedregades primerenques i nevades no demanades.

Arriba l’època de l’any que en sortir al camp o al bosc les flaires t’omplen la pituïtària del nas. T’adones que quan en un vi et diuen que recorda al “sotabosc” aquelles olors són ben a prop teu, la terra mullada o humida de les primeres gebrades. Les fulles que van fent un mantell d’on sortiran els apreciats bolets tardorals. Els ceps o cigranys ja fa dies que als Pirineus i a la Cerdanya els han anat a collir. A la part francesa en diuen “cham-pignons” d’una forma genèrica a tots els bolets que surten de terra sense estar cultivats, si més no, dins del seu aspecte més salvatge. Els francesos acostumen a creuar la frontera fins a arribar a terres catalanes i nosaltres els catalans fem el mateix però a l’inrevés, anem a l’altra part per a emplenar els cistells dels preuats bolets. A ambdues parts, els boscos desprenen aquella flaire que penses pels teus endins que segur que a prop hi ha bolets i rarament l’erres.

Els caçadors ja tenen a punt els seus estris i els gossos es troben ansiosos per poder córrer per la muntanya darrera de tot allò que es bellugui, ja siguin de pèl o de ploma, conills, llebre, perdius o colomins. Ara que hem esmentat les perdius, hi ha una expres-sió força nostra que diu: “A perdiu per barba i peti qui peti”. Pot ser cosa de farts i més farts. S’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conseqüentment amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però d’on pot venir l’origen d’aquesta dita proverbial?

Encara que em sembla que la recull Amades, ho he trobat també explicat en un llibre de Nèstor Luján, el volum I del «Cuento de cuentos», on explica que els monjos del reial Monestir de Poblet van veure que entre ells hi havia molta mortaldat. Així que van fer cridar un físic de renom que en pogués determinar la causa. Mentre el físic estudiava el cas va poder veure que els monjos tenien una alimentació exagerada, en desacord amb el poc exercici que feien. Els va dir, llavors, que no mengessin tant i, sobretot, que deixessin de consumir perdius, ja que cada un se’n menjava almenys una cada dia. Aquest intent de dieta no va agradar als monjos, que van pensar que les abstinències, els seus contrincants, els monjos de Santes Creus, les podien interpretar com un signe d’estalvi o de pobresa. Es van reunir a capítol i van proclamar unànimament el seu lema: “A perdiu per barba, i peti qui peti”. De tots es sabuda l’afecció al menjar dels monjos i en l’antigor els reis i gent de palau que tenien la carn de ploma com una de les més apreciades i valorades. No era d’estranyar que de tant en tant patissin el que és conegut com a “Mal de gota”.

elcomentari

Flairesdetardor

El Restaurant El Trapío (c. Esperança, 25) de Barcelona va ser l’escollit per presen-tar les salses de barbacoa sota el nom de Jack Daniel’s, juntament amb vedella dels Pirineus. La vedella estava imponent i de les salses ens anirem acostumant a tenir un sabor globalitzat amb les salsitxes i la carn quan les fem a la brasa. Amb això no vull dir que no eren bones, ja que sí que ho eren, el que vull dir, és que encara no tenim el gust adaptat a aquest tipus de salses i que de mica en mica ens hi podem anar acostumant. Porten un “toc” del whisky Jack Daniel’s, sobretot en la tradicional de barbacoa americana, aque-lla que a totes les cases tenen el secret familiar per a elaborar-la. Hi ha la Hot Chi-lli que com bé sabem té el punt de picant que et prepara per assaborir la carn a la brasa. De tota manera el picant és molt suportable i fins i tot agradable. La Full Flavor Smokey és una salsa fumada ben estructurada i que, a més del possi-ble fumat que hagi agafat la carn, aquest li proporciona un suplement que et fa repetir. La darrera és la Rich Honey, l’he deixada per l’última pel gust a mel que té i que combina perfectament amb el toc de picant. Així que, ja ho sabem, quan mun-tem la barbacoa amb els amics, sempre l’hauríem de fer-la amb amics, ja que és un plat de germanor, podem tenir l’oportu-nitat d’assaborir les salses de BBQ Jack Daniel’s.

curiositats

SalsesJackDaniel’s

Av.Roquetes,1308812LesRoquetesTelèfon938115447Fax938115449

www.yesosmerino.cominfo@yesosmerino.com

ProtecciópassivacontraelfocProtecciód’estructurametàl·licaProjecciódecimentInsonorizaciód’establimentsProjecteianàlisiacústic

43anysoferintqualitat, servei i innovació!

GuixprojectatRealitzaciódetottipusdesostresInstal·ladorsoficialsdePladurSostresd’aluminiRetiremd’estucat

17

La cuina de l’estrès

La Cuina de l’estrèsésunaseccióobertaalsvostrescomentarisisuggeriments

Secció coordinada per JosepMariaMatasArnalot·jmmatas@matasarnalot.com

L’Eudald Massana Noya és un enamorat de la seva feina i sap ex-treure el bo i millor de tots els seus productes que són ecològics i por-ten el segell de CCPAE (Consell Català Produc-ció Agrària Ecològica). Ell encara va més enllà. Per mi és un dels més seriosos seguidors de la cultura agrària coneguda com a bio-dinàmica amb el seu cultiu a la seva finca de Sant Pau de l’Or-dal (Subirats). L’Eudald és la novena generació que així les conrea.

producte

AviTon,viblancxarel·loecològic

Crec que és la primera Guia que recull una quantitat de restaurants de totes les províncies, que són una mostra representativa dels que hi ha al nostre país, i que reuneixen uns criteris mínims d’acces-sibilitat que poden garantir que una persona amb discapacitat hi pugui accedir, utilitzar i gaudir dels serveis que li ofereixen. Cada restaurant té la seva fitxa amb una exhaustiva i detallada informació que permetrà al futur usuari conèixer abans si l’establiment escollit s’adapta o no a les seves necessitats.

Ha estat editat per la Plataforma Representativa Estatal de Discapacitats Físics (PREDIF) i dirigida i coordinada per José A. Martín Rodríguez i Elena Ortega Alonso. La guia ha estat patrocinada per la Fundación Once i la Fundación Vodafone, en col·laboració amb la FEHR.

Per la seva part, Albert Durán va recordar el dia de la presentació que al nostre país els ciutadans amb discapacitat, aproximadament un 9% de la població, s’enfronten diàriament a múltiples i variades barreres d’accessibilitat que obstaculitzen el camí vers la igualtat d’oportunitats. Caldria que els empre-saris d’hostaleria ens poséssim les piles, encara un xic més, per tenir els nostres establiments més preparats per l’accessibilitat de tothom.

sopadelletres

«Guía de restaurantes accesibles para todos»

La biodinàmica segueix, entre d’altres coses, els canvis de la lluna per a poder adobar sense emprar productes químics, llaurar, arrencar les males herbes, esbran-car, esporgar i mil feines més del camp; feines que la majoria no les sabem, els que no les vivim, però que hi són i que sense elles no hi hauria ni bona ni mala collita, senzillament, no n’hi hauria.

L’AviTon és un gran vi blanc extret del raïm xarel·lo de vinyes plantades l’any 1945, considerades con a vinyes velles i amb tota la raó. Elaborat i comercialit-zat per Bodegues Eudald Massana Noya, notem al nas com ens saluda la flor de l’ametller, enmig d’un reguitzell de fruites madures i les seves compotes, enriqui-des per l’aportació de la fusta de les bótes noves de roure, com ara són els torrats,

la vainilla i la canyella. Entre tots li con-fereixen un equilibri ben trobat i fresc a la boca, al mateix temps glicèric i untuós, que t’omple agradablement.

Ell i el seu equip han estat capaços, ja des de fa uns anys, de celebrar un sopar a la llum de la lluna plena i amb espel-mes al bell mig de la vinya. Ell ens diu: “Les sensacions que ens fa viure la lluna durant tot l’any són moltes, ens afecta en la nostra vida quotidiana sense que en siguem conscients. Per descobrir-les arriba el tercer sopar de lluna plena al bell mig de les vinyes”. Així si voleu assistir-hi l’any vinent us ho anoteu a l’agenda i cal que sigueu previsors ja que les places són limitades. Mentre, us aconsello que aneu bevent d’aquest Avi Ton per anar fent boca.

18

Gent emprenedora

TeresaBaró:«Laconciliacióésunamentida.Noexisteix»

TeresaBaró,desprésdededicartota la seva vidaprofessional alsector de l’ensenyament, l’any2002s’embarcaenunaaventuraempresarial on l’empresa és un“efectecol·lateral”delseuprojec-te: promoure la comunicació delesempreses.

Desdels18anysjadonavaclassesde llengua i literatura catalana,peròsemprehaviasentitcuriositatpelssecretsdelmissatgepublici-tariilacomunicaciód’empresa...Motivadaper lesmancancesquehaviadetectatpelquefaalacomu-nicacióenl’ensenyament,decideixcrearunaempresaitransmetreelseu coneixement a aquest tipusd’institucions i tambéa tot tipusd’empresesque,segonsella,“Pelsol fetd’existir,unaempresaco-munica,peractivaoperpassiva.Ijaquehemdecomunicar,fem-hocorrectament; en funciódelsob-jectiusquetenimienfunciódelaimatgequevolemprojectar.”.

Icómpani

Riera de Sant Miquel, 3 08006 Barcelona Telèfon: 93 238 67 28 www.icompani.com

> Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?Pel poc que ho conec, trobo que és una zona amb molta mitjana i petita indústria però molt innovadora i potent. La prova és que hi hagi l’ADEG, gràcies a la impli-cació d’aquests empresaris i les bones comunicacions, que també deuen influir- hi. També té una vinculació molt forta de la terra amb la indústria vinícola.

> Quines són les principals amenaces d’aquesta comarca?El tancament d’empreses que preferei-xen nuclis de més concentració indus-trial. També la fuga de talent cap a les grans ciutats o capitals del disseny i la tecnologia, a zones on hi hagi concen-tracions de talent especialitzat com per exemple el 22@ o les agències de publi-citat de Barcelona, fa uns anys. Per l’altra banda és positiu que hi hagi gent que estigui cansada de viure a la ciu-tat, doncs afavoreix que aquí es creïn empreses de molta qualitat.

> Com serà el futur paisatge del Gran Penedès?Més o menys ordenat, espero. Urbanit-zacions, infraestructures, etc. Que sigui un lloc agradable amb qualitat de vida i amb indústria i serveis mantenint també l’activitat agrícola. Trobar un equilibri entre aquestes tres coses seria l’ideal.

> Pel que fa al sector específic, com valora des de dins l’evolució de la comu-nicació?És un sector encara molt nou, ara comença a caminar al nostre país. A EUA i llatinoamèrica per exemple, està molt més evolucionat.

Aquí fa molt poc que es dóna impor-tància a la comunicació tant pel que fa a l’organització com als professionals. Aquest fet es nota en les inversions. Encara hi ha petites i mitjanes empreses

que no tenen inversions en comunica-ció. Hi ha empreses que creuen que la comunicació és el mateix que la imatge corporativa. Malgrat això, cada dia hi ha més consciència que la comunicació afecta internament en el funcionament i externament a la imatge, la credibilitat i la confiança.

Pel que fa a la comunicació dels pro-fessionals, abans hi havia l’escola d’Oratòria de Barcelona, on anaven els polítics, i avui tenim molts més serveis del desenvolupament de la comunica-ció, especialitzats en parlar en públic, en direcció...

> Quants anys de l’empresa? Com va començar l’aventura?Vam començar al 2002, amb la voluntat de ser una consultoria de comunicació per al sector de l’ensenyament, d’on pro-vinc i on veia mancances. Les escoles no tenen consciència de comunicació, ni coneixements en comunicació i màr-queting, i tampoc de planificació. Tot es basa en una comunicació improvisada o casolana, no professional. Als inicis de l’empresa, aquest sector va ser molt poc receptiu i van venir clients d’altres sec-tors diferents. Això ha permès, després, arribar a les escoles.

A partir de fer la consultoria de comu-nicació a empreses, vam veure la mancança absoluta en habilitats comu-nicatives dels directius, de manera que vam decidir fer formació i entrenament, que actualment és la principal activitat.

Si no hi ha una planificació estratègica, els resultats són els que són, sense saber si s’arriba a l’objectiu. Pel sol fet d’existir, una empresa comunica, per activa o per passiva. I ja que hem de comunicar, fem-ho correctament; en fun-ció dels objectius que tenim i en funció de la imatge que volem projectar.

19

Eltestdelagentemprenedora

1.Elseuvehiclepreferit... Em fasci-nen els avions.2.Lessevesvacancesa...tranquil-les i allunyades del “mundanal ruido”.3.Latevaciutatpreferida... Nova York i després Barcelona.4.Unllibrequel’hagimarcatespe-cialment..Els 7 hàbits de la gent altrament efectiva, de Covey5.Quantestrucadesrepalseumòbildiàriament?Poques6.Quantsmissatgeselectrònicsrepdiàriament?Interessants, pocs.7.Quiméscontamina,méshadepagar?No s’ha de contaminar, hem de buscar la manera.8.Perquèpaguemtantspeatges?Algú ha de pagar les carreteres.9.Unasetmanalaboralde35hores,éspossible?És possible, però jo no l’he fet mai.10.Sitornésalainfància,quèliagradariaserquanfosgran?El que sóc ara.11.Espotserempresariiromàntic? I tant! És que els empresaris ho són.12.Esporserempresariipolític?No ho crec, és incompatible.13.Iperquènohihaempresarisquevulguinseralcaldes?Perquè són dues maneres diferents de conce-bre el món i treballar per la societat.

Si la comunicació no es planteja i tre-balla, també comunicarem, però potser qualsevol cosa que no ens interessi o fins i tot podem caure en contradicci-ons i malgastar temps i diners. A qui no li ha passat que ha hagut de fer dues vegades una pàgina web o ha hagut de llençar material de promoció.

Una petita empresa comunica a través de moltes coses: la imatge corporativa, la imatge de les persones que confor-men l’empresa, els missatges que emet (relacions públiques, publicitat, personal-ment, correus electrònics, cartes, telèfon, visites comercials, presentacions...), la imatge física de l’empresa, la neteja... Comunicació és tot allò que fa que el receptor tingui una imatge determinada de nosaltres i que produeix un compor-tament.

> Quins són els clients d’Icómpani?Tot tipus d’empreses. Des de les micro-empreses fins a grans empreses, professionals i directius a nivell particu-lar, institucions i alguns polítics.

> Com va ser això de fer-se empresària?Tenia una idea molt clara. No tenia voca-ció d’empresària, tenia un projecte i havia detectat una mancança determi-nada. El fet que tot es convertís en una empresa és “una conseqüència”, un efecte col·lateral, una altra vessant del projecte.

Portava tota la vida al sector de l’ense-nyament. Als 18 anys ja feia classes. La meva trajectòria és de professora de llengua i literatura catalana. Tot i això, em cridava molt l’atenció el missatge publicitari, la comunicació d’empresa... i vaig començar a estudiar publicitat men-tre donava classes i més tard també vaig estudiar comunicació empresarial i màr-queting i em vaig adonar que em volia dedicar a això.

L’inici va ser fàcil, però mai vaig sentir que em jubilaria a l’ensenyament, sem-pre vaig pensar que era provisional.

També em va fer decidir la insatisfac-ció de treballar en un entorn tancat, gens innovador i molt instal·lat en el confor-misme i el victimisme. Un sector molt poc autocrític, gens emprenedor i molt fun-cionarial.

> Quin es el secret per consolidar i fer créixer una empresa?Treballar molt, bé i donar-li al client sem-pre més del que ha vingut a buscar.

> Si tornés a començar, què és el que no faria?Crec que no em penedeixo de res, però potser hauria d’haver començat abans.

> Com porta una empresària la concilia-ció de la vida laboral i la vida familiar i social?La conciliació és una mentida, no exis-teix. Se la fa cadascú amb el que pot i no existeix perquè el dia té 24 hores. És una cosa a la qual aspirem. Una professionalo empresària amb majúscules no pot conciliar, ha de triar i triar vol dir renun-ciar.

> En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Molts clients, però també he fet molts amics. Per què l’empresa funcioni s’han de fer més clients que amics, però ja és un èxit si no fas enemics, i és veritat que la feina quan es viu apassionadament et regala també molts bons amics.

> Encara és aviat, però els fills, la conti-nuïtat? Encara són molt joves però n’hi ha un que l’interessa molt aquest món i fins i tot s’inicia col·laborant.

> Què li ha donat la comunicació que no li ha donat un altre sector?Aprendre, conèixer gent, diferents sec-tors i ideologies.

20

Índia,elcontrastestàservit

Locus Mundi

El primer cop que vaig voler anar a l’Ín-dia no em trobava preparat mentalment. Possiblement hagués estat un viatge de difícil tornada o gairebé impossible perquè la intenció que hi havia era de quedar-se allí un llarg període de temps. Ja fa anys i encara tenim l’esperit hippy que teníem els que pensàvem que érem autèntics, d’una forma més interna, si es vol; encara la seguim mantenint.

L’Índia era una de les metes, la dels Santons, la dels Beatles, la de Ravi Shankar o Rabindranath Tagore.

Jo&Vi

El trànsit és especial, fins i tot divertidís-sim sempre que no hi hagi accidents. T’has d’agafar la vida amb filosofia per sortir, entrar i circular per les ciutats i has de fer la corresponent previsió quan hagis d’anar a l’aeroport o a un lloc amb horari fixat. Circulen taxis amb taxímetre,però el que realment no ens hem de deixar perdre es l’anar amb un auto-rickshaws de tres rodes; primer, perquè costa la meitat que un taxi; segon, per-què arribes més de pressa als llocs i, tercer i principal, perquè t’ho pots pas-sar d’allò més bé circulant per entre mig de tot i tothom, com si sempre anes-sin de ralli pels carrers de les ciutats. No hi ha portes i sembla que tot tingui la mateixa alçada que és la que veus amb els teus ulls. Cada instant pots xocar amb un altre vehicle quan en realitat tot just resten centímetres i no passa res. Si hi ha temps s’ha d’anar amb un rickshaw que és la base del transport de mol-tes ciutats, és el tricicle amb seients al darrera. Tot circulant veus l’autèntica ciu-tat, olores el seu aroma i la seva flaire impregnant-te per una temporada. Els sabors i olors de l’Índia són molt deter-minants i no solament del curri, que està preparat amb set varietats d’espècies.

També podeu demanar que us portin pels carrers on hi ha artesans i els veu-reu treballar amb els estris tradicionals de tota la vida. Veureu els barbers com t’afaiten en qualsevol cantonada a l’aire lliure o en un “corner”, que diuen ells, i que és la màxima aspiració per a molts. Poder tenir un “corner” i assimilar la res-ponsabilitat d’emplenar la botigueta i anar a treballar cada dia per més que no venguis res; com realment passa i ningú sap de què viuen, això si, ells tenen en el “corner”, la seva empresa.

Sempre que agafem un vehicle, sigui el que sigui, és convenient pactar el preu abans de pujar, per evitar-se problemes desagradables en un país que no és el teu, encara que molta gent parla l’anglès i molta d’altra ni l’entén.

Buda ens atreia i el signe de benvinguda hindú, l’elegant “Namaste” l’interpretà-vem amb gran respecte. Aquí aquest signe el fèiem servir per resar de petitets amb les dues mans juntes i amb els dits mirant cap el cel. Ara es torna a redescobrir la Índia. És un país en contínua metamorfosi i sor-prenent pels seus contrastos. Al costat d’una digna i indigna pobresa trobem el luxe més inimaginable que puguem pen-sar. Per exemple, hi ha hotels on seríem incapaços de posar un peu i n’hi ha dels considerats de set o deu estrelles, hotels que s’han de veure perquè si ho expli-ques se’t fa difícil recordar-ho tot.

És el segon país més poblat del planeta i el setè en extensió. Ha estat bressol de civilitzacions i religions, totes amb la seva peculiar i màgica cultura i cos-tums. S’hi troben diferents Índies dins el mateix territori i espectaculars totes elles, plenes de monuments històrics, temples, rius, muntanyes on es res-pira, misticisme i les més altes del món com l’Himalaia, i finalment la gent, hos-pitalària i amable fruit de les diverses civilitzacions i invasions que han tin-gut al llarg dels segles. Ens sorprendrà el color que hi ha per tot arreu, les tribus amb les seves coloraines característi-ques, les senyores i noies amb els vels transparents i opacs i els sharis formats per uns quants metres de tela, posats amb una elegància que s’aprèn de filles a mares. Qualsevol casa, sigui on sigui, que veiem unes banderes de colors sig-nifica que és un petit o gran temple i sempre hi trobarem algú resant al seu déu favorit, les religions més esteses són la musulmana, la hinduista, el budisme i els temples sikh. Totes elles conviuen en un perfecte contrast amb elefants, vaques i altres animals considerats com a sagrats i aquests coexisteixen amb les últimes tecnologies de les quals la Índia està considerada com una nació capda-vantera.

21

Ens fascinaran els basars i les compres de tot l’imaginable, ja sigui per regalar o per tenir a casa en el lloc que li cor-respongui, dins l’aparador de viatges, o per portar-ho al damunt, com la roba, de prou qualitat. Hem de regatejar sem-pre, ja sé que a molts no us agrada però allí és com un joc vital de subsistèn-cia. Una altra cosa a tenir en compte en allò que ens agrada i volem comprar és el repassar fins l’últim instant allò que hem comprat abans de pagar, perquè quan menys t’ho esperis es pot produir el canvi, per art de màgia, d’una cosa de qualitat per una d’altra que no en té. Per exemple, unes sabates de pell de camell per unes de plàstic, i te’n adones quan arribes a l’hotel o les vols mostrar a les amistats presumint de la compra que has fet i el preu que t’han costat.

Abans de partir, és convenient anar als llocs de vacunació oficials amb temps perquè et posin les vacunes pertinents i et donin la medicació oportuna i pre-ventiva que t’hagis de prendre, com la de la malària o d’altra, d’ús corrent, com poden ser les aspirines, antidiarreics o el seu contrari, sèrum, antibiòtics i les que us hagin receptat. Penseu que val més anar preparat que haver de córrer. I hem de fer cas al que sempre es diu: no beure aigua que no estigui embotellada i oberta al davant o per un mateix. Per més seguretat podem demanar aigua amb gas que és més difícil de falsificar. La fruita i les hortalisses sempre és con-venient menjar-les pelades.

A l’Índia hi ha un petit secret, gairebé tot-hom és vegetarià i cuinen força bé als llocs on ens porten. Són vegetariansperquè la carn és cara per a moltes but-xaques i, el més important, perquè fa molta calor i si menges carns i guisats amb abundància, com acostumem a fer nosaltres, amb la calor ens pot fer mal; i més quan som capaços de beure aigua gelada o cervesa molt freda, llavors és possible que la gastroenteritis s’apoderi del nostre cos i ho passem malament

amb el perill afegit de poder-nos deshi-dratar. Per això, aconsello portar sempre el sèrum, amb l’esperança de no haver de fer-lo servir. No hi ha res més lluny de la realitat que penseu que us vull posar la por al cos, ans al contrari, poso la meva petita experiència al vostre servei i prengueu-vos-ho com a recomanacions d’un viatger.

Per començar us proposo un viatge a l’ÍndiadelNord, el conegut com el Tri-angled’Or, que està format per les ciutats de NovaDelhi, la capital de la Índia, Jaipur i Agra. A Delhi podem visi-tar la Mesquita més gran de la Índia “Jamma Masjid”. Veurem com es ren-ten abans d’anar a fer les pregàries als porxos on trobarem pelegrins dor-mint i reposant dels seus llargs viatges. Ens sorprendrà el temple Sikh, BangraSahib, d’una gran religiositat pels seus devots, que són recompensats amb peti-tes coses per menjar després d’haver fet les oracions pertinents. La Portadel’Ín-dia, en un parc meravellós, cal visitar un dels minarets més alts del món, el QtubMinar, de 72 metres d’alçada. El memo-rial a Gandhi “RajGhat”, una senzilla làpida en el lloc on va ser cremat.

De viatge cap a Jaipur és quasi obligataturar-se en un poblet que es diu Samode. És encantador, amb murals i frescs pintats a les parets de les cases, fins arribar al PalaudelMaharajà, con-vertit en hotel de rigorós luxe oriental; allí es pot dinar força bé. Si seguim el viatge cap a la CiutatRosa, com és conegudaJaipur, podem veure el Palau delsVents. És emblemàtic per la seva façana ondulada. De bon matí, pujarem en ele-fants fins a arribar al FortAmber, una fortalesa digna de veure, igual que el ball de les serps, cobres, que hi ha al seu interior, els pavellons pintats i filigranes de marbre demostren la seva impor-tància. ElPalaudel’Aigua, JalMahal, ubicat al bell mig del llac Man. De camí cap a Agra ens podem aturar a la ciu-tat abandonada o encantada, Fathepur

Sikri, que havia estat capital impe-rial paralitzada en el temps per manca d’aigua i abandonada. Quan arri-bem a Agra, antiga capital mogol, el cor comença a fer palpitacions quan ens apropem a l’etern símbol de l’Índia, construït en marbre blanc per l’empe-rador mogol Shahjahan per la seva emperadriu Mumtraz Mahal, una de les set meravelles del món modern, el TajMahal, una perfecció arquitectònica. Equidistant i mil·limètricament compen-sat, l’han fet insuperable i captiva a tots els que el visiten, que surten amb el cor pres. S’ha d’anar en compte que tan-quen els divendres. El FortVermellés digne de veure i per tot arreu respires Taj Mahal, que se’t fa omnipresent i que és l’estrella del viatge.

Ens hem de deixar arrossegar pels mis-teris de l’Índia, sempre clàssica i sempre de moda, amb una mil·lenària histò-ria, les olors dels carrers, el colorit de les seves robes, el misteri de les se-ves religions i castes, rictus sorprenents, monuments inimaginables. En definitiva,un país ple de contrastos, colors i aro-mes que sempre els tindrem dins el record d’un viatge inoblidable amb el desig i l’esperança de poder tornar-hi.

22

Notícies d’empresa

ElGremiComarcald’HostaleriaiTurismedel’AltPenedèsesrenovaEl GremiComarcald’Hostaleria i Turismede l’AltPenedèscomença una nova etapa amb una renovada junta directiva. Al seu capdavant, Dolors Pons, que repeteix en la presidència, serà l’encarregada de liderar el projecte amb l’ajuda de representants d’establiments tan emblemàtics al Penedès com Ca la Katy, Cal Joanet, Kroxan, La Palma, Casino Vilafranca i Rrasesco.

AbsolutFaraday,èxitrotundL’associació cultural La Medu-sa, organitzadora de l’AbsolutFaraday, presenta el disc reco-pilatori de la 6a edició del Fara-day, el festival de música inde-pendent que se celebra el mes de juliol a Vilanova i la Geltrú. Diverses empreses del Garraf i el Penedès hi estan implicades i en destaca la seva acurada organització que fa que sigui tot un èxit de convocatòria.

Vialtech,premialainnovacióL’edició d’enguany dels Premis UEP Penedès 09’ ha recone-gut aquesta empresa de Les Cabanyes com a empresa més rellevant en l’àmbit de la innovació. Vialtech, dedica-da a la creació de sistemes de seguretat estàtica per a vianants, ciclistes i motoristes, va néixer l’any 2008 inspirada per l’R+D+i, i orientada per la gestió de la qualitat total.

Feedback,internacionalThe Dielinie i Lovely Packa-ge, les webs americanes de referència del packaging a nivell mundial, han destacat re-centment projectes creats per l’agència FeedbackMarketingProactiu. Un fet que ha portat a despertar gran expectació dins del món del disseny i la co-municació, traduïda en milers de visites al seu web corporatiu www.feedbackmp.com.

Monocrom,enunamissióaMartMonocrom ha guanyat un contracte de l’agència espacial europea per a desenvolupar un làser per a la missió a Mart de 2013. Monocrom, que està situada a Vilanova i la Geltrú, va ser fundada el 1993 amb l’ajuda d’un equip de persones amb una llarga experiència en electrònica, mecànica i òptica, dedicada profundament en la tecnologia làser.

23

Iniciatives

S’hasignatl’acordpeldesenvolupamenteconòmicil’ocupaciódelGarraf

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la Masia Cabanyes l’acte de signaturade l’Acordpeldesenvolupamentil’ocupaciódelGarraf, entre el Consell Comarcal del Garraf, els ajuntaments de la comarca i la Diputació de Barce-lona. L’acord ha sorgit de la demanda tant de les administracions locals com

ElGarraf és la segona comarcadelaprovínciadeBarcelonaqueoptaper la creaciód’unenspercoordinar totes les seves polí-tiques de promoció econòmicai d’estudis estratègics de futur.

dels diversos estaments socials que així ho van manifestar en l’estudi que el Con-sell Comarcal del Garraf està portant a terme sobre “El model de desenvolupa-ment econòmic del Garraf”. Recentment, s’ha creat també la “Taula comarcal d’anàlisi de la situació de crisi”, amb la qual es cerca la millor coordinació entre la comarca i s’analitza quin és el futur model econòmic que es vol per al Garraf, per a sortir de la crisi i per a evolucionar un cop aquesta estigui superada.

L’acord així ho expressa en el seu mani-fest inicial: “Malgrat la crisi, la inquietud i la incertesa que acompanya els períodes de desacceleració, els governs locals i els agents econòmics i socials han de ser proactius. La concertació territorial i la unitat d’acció han de servir per bastir un nou model de desenvolupament sos-tenible i competitiu a llarg termini”.

Aquest acord és un decàleg per treba-llar conjuntament; impulsar la gestió

estratègica per assolir una major efi cièn-cia i impacte dels recursos; dinamitzar el mercat de treball; millorar la forma-ció i el capital humà; fer créixer l’esperit empresarial i la creació d’empreses; rete-nir i atreure talent; projectar la comarca a l’exterior; liderar projectes innovadors i estratègics i adaptar el territori al model de desenvolupament econòmic sosteni-ble.

Per fer tot això es proposa la creació d’un ens de desenvolupament econòmic comarcal i adaptar les administracions a la visió estratègica del desenvolupament.Per la creació d’aquest ens es comptaràamb la participació i la complicitat de lasocietat civil: empresaris, sindicats, comerciants, universitats i altres repre-sentants dels sectors relacionats amb el desenvolupament econòmic.

La Diputació de Barcelona donarà suport tant tècnic com econòmic per tirar enda-vant aquest projecte.

24

Noves tecnologies

PreguntesfreqüentssobrelaTelefoniaIPMés enllà del conegut Skype: Des de la gestió de trucades dins l’oficina fins a par-lar amb Austràlia a cost 0.

Des de fa ja uns anys la telefoniaIP està en boca de tothom i s’ha convertit en el salt qualitatiu més important del telèfon des de la seva invenció. Com passa amb moltes altres tecnologies, sentir-ne parlar molt no vol dir aclarir les idees, de vega-des, fins i tot, al contrari. Aquest article pretén respondre a les preguntes que un empresari pot tenir sobre la telefonia IP.

•Què és en essència la telefonia IP? Les sigles IP responen a Internet Protocol, per tant, associades a la paraula telefonia significa que s’utilitza per a la transmissió de les trucades el mateix protocol que uti-litza per Internet. En altres paraules, es tracten les trucades com es tracta qualse-vol dada informàtica, ja sigui dins la xarxa de l’empresa com en les trucades que s’emeten o es reben. Cal diferenciar ben bé la idea de trucar per IP (les trucades que surten o entren de l’empresa) i tenir una infraestructura IP a l’oficina (bàsica-ment, disposar d’una centraleta IP).

• M’he de plantejar canviar a telefo-nia IP? Aquesta pregunta n’inclou unes quantes, ja que podem treballar amb tele-fonia IP i telefonia convencional de forma simultània. Per exemple, podem tenir la infraestructura telefònica de l’empresa sobre IP i, en canvi, realitzar les trucades amb telefonia convencional. La resposta a la pregunta tal com l’hem plantejada la trobarem en les preguntes successives.

Infraestructures de telefonia IP dinsl’empresa. He de canviar la infraes-tructuratelefònicadel’empresaaunainfraestructura IP? Avui en dia gai-rebé no es realitzen infraestructures telefòniques que no siguin IP, especial-ment en empreses amb unes quantes extensions. Si encara no es disposa d’infraestructura IP per a la telefonia, qualsevol moment és bo per a implan-tar-la, però especialment quan s’ha de

canviar la centraleta telefònica o realitzar reformes o ampliacions de les oficines. Si no es troba en una d’aquestes circums-tàncies, no cal tenir pressa en fer una migració, perquè els sistemes convencio- nals no tenen data de caducitat. Però si en aquest article hi troba motius suficients, li pot sortir molt a compte fer el pas.

• Què vol dir una centraleta IP? Una centraleta IP és una centraleta telefònica que en aparença gestiona les trucades com una centraleta convencional, però que en realitat les gestiona com si fossin dades informàtiques. Això permet integrar el millor de la telefonia fixa amb totes les eines de gestió informàtiques i les centra-letes deixen de ser unes caixes fosques, accessibles només pels tècnics de la companyia, a ser sistemes oberts gestio-nables des de l’ordinador.

•Puc tenir unacentraleta IP, ambelscables, rosetes i telèfons convencio-nals? Sí. Amb les rosetes de presa tele-fònica i els cables de dos parells ja es pot muntar una centraleta IP. Deixarem de gaudir d’algunes prestacions, però gaudi-rem de moltes altres de les que ofereix la centraleta.

RealitzarlestrucadesambserveisIP.•Perquèserveix trucarper IP? Com hem comentat anteriorment, al marge de tenir una infraestructura de telefonia IP dins l’empresa, es pot combinar amb l’ús del sistema IP per a les trucades sor-tints. Moltes de les trucades que estem fent amb el telèfon de sempre ja estan sent gestionades per IP per les nostres operadores de telèfon, sense que nosal-tres ho sapiguem i sense que suposi cap avantatge en el preu. En canvi, si som nosaltres els que fem el pas de canalitzar les trucades per IP la factura de telèfons es reduirà de forma molt notable, sobretot si realitzem trucades internacionals.

Beneficisperal’empresa•Quèm’estalvio? L’estalvi es produeix en tres termes: en la implantació, en el

manteniment i en el consum. En primer lloc, en la instal·lació, ja que al compartir la mateixa infraestructura que la informàtica, no cal disposar a més d’una infraestruc-tura pels telèfons. La mateixa idea serveix per al manteniment, ja que només manté una infraestructura que, a més, li permet fer molts més canvis d’ubicació dels llocs de treball, ja que on té una connexió de xarxa hi pot tenir també una connexió de telèfon. A més, el manteniment d’una centraleta IP és molt més senzill, obert, i econòmic que una centraleta convencio-nal. I, finalment, en les trucades, ja que si contracta una companyia que li ofereixi trucades IP aconseguirà un estalvi que pot representar fins al 95% en les truca-des internacionals.

•Quèméshiguanyo? A més d’estalviar-se diners, si es truca per IP, aquesta telefonia té diversos avantatges dins de l’empresa. Per exemple: la gestió de les extensions, la programació del circuit que segueixen les trucades entrants, enruta-ment de les trucades sortints per diferents operadors, conversió de les converses a fitxers de text, la integració de les truca-des en els programes de gestió...

•Hedecanviardecompanyiadetelè-fon?Per a tenir una centraleta IP no cal can-viar d’operador de telefonia i per a trucar per IP tampoc. La centraleta és un servei al marge de l’operador, que l’empresa pot comprar i gestionar-se per ella mateixa o mitjançant empreses especialistes.

I pel que fa a les trucades per IP, aquestes són completament al marge de l’operador de telefonia. De fet ‘surten’ per l’ADSL, ja que s’encaminen cap a Internet.

ADQA és una empresa especialista en telefonia IP partner d’Avaya, el líder mun-dial en aquesta tecnologia. Les empreses sòcies de l’ADEG que ho sol·licitin poden rebre gratuïtament assessorament sobre telefonia IP. Poden contactar per telèfon al 93 814 73 80.

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.es • cafesnovell@cafesnovell.es

No arrisqui a perdre les seves dades.

Lʼús incorrecte del PC, potenfonsar la seva empresa

És el moment de ser més efectiu i rendible. Deixiʼns ajudar-lo.Tel. 93 896 47 59

www.ontek.netontek@ontek.net

Comas i Solà, 3St. Pere de Ribes 08810

rendibilitat, facilitat i seguretat

26

Medi ambient

Primeraassociaciód’empresesd’eficiènciaenergètica

L’associació té com a objectiu l’aprofi ta-ment de les sinergies entre els diversos socis, fomentant la coordinació i repre-sentant els interessos del sector de manera global.

LaVola, empresa associada a l’ADEG, és experta en la implantació de sistemes de millora de la gestió energètica des de fa més de 20 anys. L’empresa ha partici-pat en la confi guració d’aquest nou marc col·laboratiu, conscient de la creixent necessitat per part de les administra-cions i l’empresariat d’actuar a curt ter-mini i de forma adequada en matèria d’efi ciència energètica.

El naixement de l’Associaciód’Empresesd’EficiènciaEnergèti-ca(A3E),fruitdelacol·laboraciódelesempresespioneresenaquestàmbit a l’Estat espanyol, respona la rellevànciaqueestàprenentlamilloradelrendimentenergèticper part del teixit empresarial,l’administració i la societat civil.

La gestió energètica és una de les assig-natures pendents en la direcció empre-sarial a causa del desconeixement dels benefi cis de les diferents solucions,tant pel que fa a l’estalvi de costos com per la millora del rendiment productiu ide la reputació corporativa dins les pràc-tiques de Responsabilitat Social Corpo-rativa.

Iniciatives com l’A3E són, en aquest sen-tit, necessàries per l’agilització del tren energètic. Per aquest motiu, LaVola va estar present en la primera assem-blea ofi cial amb el seu director adjunt, Toni Mansilla, membre del Consell Direc-tiu Provisional. Aquesta primera reunió, celebrada el 25 de juny, va servir per fi xar els objectius i directrius de l’organit-zació pel futur.

En paraules del seu president, Francisco Fernández Guillén, els principals valors de l’Associació d’Empreses d’Efi ciènciaEnergètica seran la independència, el seu caràcter participatiu i obert a tota la societat i la seva vocació de convertir-se

en un referent nacional i internacional. En aquest moment, A3E la componen un total de 22 empreses de tot l’estat espa-nyol. A part de les empreses membres de l’associació, van participar a l’assem-blea inaugural altres entitats, gran part de les quals formalitzaran la seva inscrip-ció a l’associació en els propers dies.

BLANC.Festival deDisseny Gràficde Catalunya

13/14.11.2009NeàpolisVilanova i la GeltrúBarcelona

Blanc és una idea de dissenyadors gràfics dirigidaa dissenyadors gràfics.

2 dies. 2 workshops.14 conferències.

un punt de trobada per avaluar la qualitat del nostre disseny a través d’activitats dirigides a professionals i estudiants, pels qui aportem crèdits de lliure elecció.

Conferències: ALEX TROCHUT, ARTS GRÀFIQUES ORIENT, DOUBLEYOU, DVEIN, EUMOGRÀFIC, FOLCHSTUDIO, INOCUO, KOTOC, MUCHO, MULTITOUCH-BARCELONA, RAÚL GOÑI, *S,C,P,F…, SUMMA, VASAVA

Workshops:BASE LAB, BENDITA GLORIA

Més informació:www.blancfestival.cominfo@blancfestival.com

........................................................................................................

........................................................................................................

Organitza: Amb el suport de: Mitjans col·laboradorsPatrocina:

BLANC.Festival deDisseny Gràficde Catalunya

13/14.11.2009NeàpolisVilanova i la GeltrúBarcelona

Blanc és una idea de dissenyadors gràfics dirigidaa dissenyadors gràfics.

2 dies. 2 workshops.14 conferències.

un punt de trobada per avaluar la qualitat del nostre disseny a través d’activitats dirigides a professionals i estudiants, pels qui aportem crèdits de lliure elecció.

Conferències: ALEX TROCHUT, ARTS GRÀFIQUES ORIENT, DOUBLEYOU, DVEIN, EUMOGRÀFIC, FOLCHSTUDIO, INOCUO, KOTOC, MUCHO, MULTITOUCH-BARCELONA, RAÚL GOÑI, *S,C,P,F…, SUMMA, VASAVA

Workshops:BASE LAB, BENDITA GLORIA

Més informació:www.blancfestival.cominfo@blancfestival.com

........................................................................................................

........................................................................................................

Organitza: Amb el suport de: Mitjans col·laboradorsPatrocina:

28

L’entrevista

PereGarcía:“Nopotquedarcapnensenseferesportperculpadelacrisi”

PereGarcía,vicepresidentprimerdelaFundacióUniód’EsportBaseVilanovailaGeltrú,neixl’any1947aunpobledeCórdoba.ÉsenginyerindustrialihapassattotalasevaexperièncialaboraltreballantalafàbricadeCemexdeVilanova,finsfaunanyimigqueesvajubilar,deixantenrere12anysalseucàrrecdedirectordelaplanta.Vaaca-barsentelvicepresidentprimerdelaFundaciópercasualitat,arrand’ajudaraorganitzarelmemoriald’homenatgealseufill,XavierGarcía.FaquatreanysqueestàalcapdavantdelaFundacióambaquestcàrrec,ambl’objectiud’aconseguirqueelsnensesforminatravésdel’esport.

Fundació Unió d’Esport Base Vilanova i la GeltrúEstadi MunicipalTel. 93 814 27 48www.fundaciovilanova.com

La FundacióUniód’EsportBaseVila-novailaGeltrú va sorgir l’any 2000 de la unió d’una sèrie de clubs i entitats esportives de Vilanova que es van orga-nitzar per treballar per l’esport de forma conjunta. L’esperit d’aquesta institucióés el de treballar la formació integral de la persona a través de l’esport, ofe-rint una formació humana i un ajut als pares en l’educació dels seus fi lls, sobre-tot en la part esportiva. Pretén conjugar la formació de les persones, la integra-ció i la competició, tot amb l’esport com a eina. A més, vol obrir-se a tothom i ense-nyar a gaudir i estimar l’esport. De fet, la Fundació garanteix que tots els infants i joves puguin accedir a la pràctica espor-tiva independentment de les seves capacitats i aptituds. Un altre objectiu més és el de donar una bona imatge de Vilanova allà on va un esportista.

Es practiquen tres esports diferents dins la Fundació: el futbol, la gimnàstica i el patinatge artístic. Hi estan inscrits més de 850 nens i nenes en total –d’entre 4 i 18 anys–, 600 dels quals formen els equips del futbol. Aquesta entitat que també treballa en l’àmbit comarcal té més de 80 persones contractades per gestionar-la, a banda dels voluntaris.

> Per què la Fundació disposa d’aquests tres esports (futbol, gimnàstica i patinatge) i no uns altres?El primer esport que va fer la Fundació va ser el futbol, perquè en els seus inicis les entitats que la van formar es dedica-ven exclusivament al futbol. Però com que la Fundació està oberta a qualse-vol entitat esportiva de Vilanova, vam tenir converses amb els dos clubs de patinatge que hi havia a la ciutat per-què crèiem que era més interessant que s’unifi quessin i formessin part de la Fun-dació. Vam parlar amb el Club Gimnàstic Vilanova i van decidir que s’afegien.

Però això no vol dir que la Fundació estigui tancada, hem tingut converses amb natació o ciclisme però en principi no tenen intenció de venir. Tot i així no descartem que qualsevol dia s’uneixin per tal d’aprofi tar més sinergies, perquè repercuteixi al bé de l’esport.

> Quins avantatges té la Fundació res-pecte els que podien tenir les diferents entitats que la integren?Ara s’aprofi ten molt més les instal·la-cions, s’aprofi ta més el poder encabir més esportistes sobre un mateix parai-gües, ja que els pots dotar de tècnics

amb més preparació... i tot això reper-cuteix a la llarga en l’esportista que formem. Fins i tot, en l’estructura de la Fundació es disposa d’un psicòleg i això seria impensable en una entitat petita.

> Quins valors veu la Fundació en l’esport?N’hi ha molts: la companyonia, el sacri-fi ci, l’esforç, l’autoestima de cadascú, la solidaritat, la tolerància, el joc net, l’es-perit d’equip... però creiem que el primer que hem d’inculcar als nens i nenes és que els estudis és el primer que ha d’in-teressar i la pràctica de l’esport ha de quedar en segon terme.

> I per aconseguir els vostres objectius com a Fundació quines són les princi-pals activitats que organitzeu?La que és més coneguda a Vilanova és el Memorial Xavier García, sobretot és molt important pel número de partici-pants. Hi intervenen tots els nostres 800 esportistes i vénen d’equips de fora, al voltant d’uns 800 esportistes més. Pel que fa al patinatge, la Fundació ha orga-nitzat el Campionat de Catalunya i ara estem mirant si el proper any ens con-cedeixen lorganització del Campionat d’Espanya.

29

Quant a la gimnàstica, un dels actes més importants organitzats per la Funda-ció és el Memorial Joaquim Blume, que segurament el tornarem a fer a Vilanova. I pel que fa al futbol, s’ha organitzat a Vilanova, entre molts altres actes, una fase de la Danone Cup,on participen els millors jugadors cadets de Catalunya.

> Sabem que per la Fundació hi ha altres motivacions per a la pràctica de l’esport, però també participeu a compe-ticions, oi?Sí, aquest any afortunadament hem tin-gut molta sort, ja que ha estat una de les temporades més reeixides que ha tingut la Fundació en els tres esports. Hem fet pujar molts equips de categoria que han assolit campionats de Catalunya i d’Es-panya. De fet, en una reunió amb els coordinadors els hi vaig dir que havien posat el llistó massa alt i que superar aquesta temporada seria molt difícil, però per això treballem.

> La Fundació és una entitat esportiva molt important a Vilanova. De fet, només ella mou uns 850 nens i nenes. Segu-rament que només això us ha portat a fer d’analistes i experts de la situació de l’esport a la ciutat.És la nostra obligació. És que d’una forma involuntària, per treballar dia a dia amb l’esport encara que no vulguem, anem detectant aquests temes i la nos-tra inquietud la traslladem on creiem que és necessari.

> I des de la Fundació com creu que es troba Vilanova en qüestió d’instal·lacions esportives?A Vilanova fa pocs anys es van fer unes instal·lacions magnífi ques, però com tot, ràpidament es van quedant curtes. Tot i això no estem descontents, perquè l’Ajuntament ens ha estat donant suport contínuament en temes d’instal·lacions i gràcies a això podem fer la tasca que fem.

En el patinatge vam tenir a l‘inici proble-mes perquè havíem de fer compatible el Pavelló de les Casernes per a l’Hoquei sobre patins, aquesta secció de la Fun-

dació i algun altre club; però ara fa més d’un any, el patinatge de la Fundació té el seu lloc al Pavelló de la Collada i això permet que puguem treballar amb més facilitat i amb més horaris d’entrenament.

Pel que fa al futbol, cada inici de tempo-rada la distribució dels diferents equips ens porta alguns mals de cap, però fi ns ara ho hem pogut suportar. I la gimnàs-tica la fem al gimnàs municipal, al Pave-lló de les Casernes, un lloc que ja queda una mica petit, però li estem donant una mica la volta per trobar una solució per anar a un lloc més gran.

> Com creu que es podria solucionar aquest problema d’acumulació d’entitats en els mateixos equipaments?Nosaltres pensem que és fonamental per a la ciutat potenciar l’esport escolar. Creiem que no és necessari que un nen o nena de primària hagi de marxar del col·legi per fer esport. Trobem que seria lògic que la Fundació aportés els seus tècnics a les diferents escoles de Vila-nova amb les que pugui establir relació esportiva i arribar a un acord que digui que durant l’època escolar els infants puguin continuar al centre educatiu fent el seu esport preferit. I una vegada acabi el seu cicle escolar pugui tenir accés a la Fundació o a d’altres entitats. Així, les instal·lacions esportives quedarienmenys col·lapsades. És que és una llàs-tima perquè hi ha escoles dotades d’ins-tal·lacions esportives importants i no s’aprofi ten més enllà de les hores lecti-ves.

> Com es veu afectada la Fundació per la crisi econòmica actual?Pensem que la crisi pot afectar a les famílies de cara a que no puguin asso-lir el pagament de les quotes i per això ens hem preparat. Creiem que tenim l’obligació, primer, de donar el màxim de facilitats: si no es pot pagar en una vegada, poder-ho fer en tres o quatre. I segon -i fi ns i tot per fi losofi a de la Fun-dació-, creiem que no pot quedar cap nen sense fer esport per culpa de la crisi. En aquest aspecte, l’entitat quan no hi havia crisi, cada any ha tingut prepara-

des una sèrie de beques per als infants i joves de famílies que per la seva situació econòmica no podien assolir el cost de fer esport. Aquest any hem demanat alsserveis socials de l’Ajuntament més suport per tal que, entre uns i altres, puguem complir la nostra il·lusió: que tot-hom qui vulgui, pugui practicar esport. Està clar que farem tot el possible per complir-ho, i això ho hem recalcat molt a les famílies perquè de vegades per no assolir el pagament, no diuen res i el nen deixa d’anar a fer esport. Per això nosal-tres els oferim que ens ho expliquin i parlem per donar-los les facilitats neces-sàries. Estem mentalitzats que hem de fer un esforç. Pensem que ens hem d’an-ticipar a reduir despeses abans de reduir beques. De vegades hi ha despeses que no són vitals perquè els nens puguin practicar l’esport i, en canvi, si per falta d’una beca un nen deixa de fer esport una temporada, possiblement el perdremper tota la seva vida esportiva. Per aixòvolem donar prioritat a les beques.

> I els patrocinadors o entitats col·laboradores han hagut de deixar-vos?Els patrocinadors més importants no han fet fallida. Notem un fallida signifi cativa en els col·laboradors més petits, sobre-tot en el tema de posar publicitat en la revista del Memorial. Però, igualment, tenim empreses que és d’agrair que ens donin suport, encara que estem en una època en què ells mateixos dubten de fer-ho, però al fi nal estan amb nosaltres.

> I la Fundació com es veurà afecta-da per aquesta reducció d’ingressos i aquesta reducció de despeses?No tindrem cap problema si es complei-xen les previsions. De moment comptem amb la mateixa col·laboració de l’Ajun-tament que l’any passat, segons se’ns ha confi rmat. I com que és la font més importants, encara que baixin una mica les aportacions dels pares, no es veurà afectada cap activitat esportiva dels nens.

JaviPolinario

30

L’entrevista

Lasolució,unsocitecnològic

Segons el director del CentreTecnolò-gic de Vilanova i la Geltrú (CTVG) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), PereAndrada, aquest centre pot ajudar a les empreses i institucions del Penedès i del Garraf a desenvolu-par els seus productes o serveis: “És molt important treballar la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació (I+D+i) per aconseguir donar uns serveis de mésqualitat o més barats”. Sigui quina sigui la intenció de l’empresari -diferenciar-seo produir més quantitat amb menys cost-l’opció de l’I+D+i és gairebé una obliga-ció perquè actualment, encara que les empreses siguin petites i locals, compe-teixen en un mercat global.

Però, per què és important tenir un CentreTecnològic a prop? Què fan aquestes entitats? Quina relació tenen amb les empreses i la societat? No tot-hom sap la sort que tenen les nostres comarques de disposar del CentreTec-nològic de Vilanova i la Geltrú de la UPC, una institució molt arrelada al terri-tori i amb afany d’ajudar i col·laborar.

> Què és el CTVG?El CentreTecnològic de Vilanova i la Geltrú és un centre plurisdisciplinar de recerca aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de tecnologia del Campus de la UPC a Vilanova.

Va néixer l’any 1998, fruit d’un conveni entre la Universitat i l’Ajuntament de la ciutat, i serveix com a nexe d’unió entre

Tenirunsociquecol·labori ambl’empresa aportant alts coneixe-ments tecnològicspot esdevenirunbonpuntdesortidadesitua-cionscomplicadescomaralacrisieconòmicaactualounadificultatde posicionament en elmercat.

les empreses, les institucions, l’adminis-tració pública i la universitat, per tal de potenciar les relacions entre tots i incre-mentar les oportunitats de col·laboració en projectes d’Investigació, Desenvolu-pament i Innovació (I+D+i). A més, ubica diferents grups de recerca del Campus de la UPC a Vilanova i ofereix serveis tecnològics especialitzats al territori.

Segons PereAndrada, ara mateix el CTVG treballa per consolidar-se, mante-nint el creixement sostingut i per abordar nous reptes en recerca. Un d’aquests reptes és la creació de l’Institut de la Dependència, fruit d’un treball conjunt entre investigadors del centre i membres de la Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat de Vilanova. A més, en un futur, el CTVG vol impulsar la instaura-ció d’un Centre de Tecnologies Marines, ja que diferents grups de recerca han desenvolupat projectes pioners en aquest àmbit. I un altre dels reptes és l’ampliació de les instal·lacions de l’edi-fi ci central.

> Què fa?El CTVG és el punt de referència en investigació del Campus de la UPC a Vilanova. Disposa de 2.500 metres quadrats dedicats a la transferència tec-nològica, amb laboratoris i àrees de treball especialitzades; i també inclou altres espais repartits per tota la ciutat, com ara l’Escola Politècnica Superiord’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), que acull diferents grups de recerca i seccions departamentals; la segona planta de l’edifi ci Neàpolis i un espai al port de la ciutat.

De forma molt general, al CentreTec-nològic hi treballen diferents grups de recerca dedicats a diversos àmbits:

• Tecnologiesindustrials. Diferents investigadors treballen per millorar les qualitats dels materials per trobar nous

usos i per controlar els sistemes de con-versió de potència. A més, investiguen sobre accionaments elèctrics amb com-mutació electrònica.

• Tecnologiesdelainformacióilacomunicació. A través d’aquest àmbit al CTVG es treballa en aplicacions infor-màtiques i en la gestió de la formació per a empreses en matèria d’informàtica i electrònica. A més, s’investiga sobre les xarxes de comunicacions i l’aplica-ció d’aquestes tecnologies a l’educació i la docència.

• Tecnologiesmarines. S’investiga l’afectació de la contaminació acústica del mar als cetacis. A més, recentment el centre ha instal·lat el primer observatori submarí permanent a l’Estat, un labora-tori que permetrà rebre qualsevol tipus de dada en temps real des del fons del mar.

• Tecnologiesaplicablesenl’àmbitsocio-sanitari. Concretament des del CTVG s’estudia per millorar l’accessi-bilitat i la dependència amb robòticaassistencial que faciliti una vida autòno-ma a persones amb alguna discapa-citat. Amb la càtedra d’accessibilitat, la UPC pretén facilitar a les persones –independentment de les seves capaci-tats- l’accés a qualsevol entorn, ja sigui arquitectònic, tecnològic o de coneixe-ment.

• Tecnologiesaplicadesalaconserva-ciódelpatrimonicultural. Amb aquest grup d’anàlisi es posa la química al ser-vei d’un millor coneixement del nostre patrimoni per valorar-lo i contextualit-zar-lo millor.

> Què ofereix?ElCentreTecnològicde Vilanova i la Geltrú ofereix solucions a mida a les ins-titucions, empreses, administracions i

31

[“En un futur es vol esdevenir un punt de referència en la investigació sobre la dependència i l’accessibilitat i en les tecnologies marines”]

col·lectius. Disposa de diferents serveis per tal que aquestes entitats tinguin un soci tecnològic altament qualifi cat.

• Consultoriaentecnologiesdelainformació. Assessorament en implanta-ció de sistemes, gestió de projectes d’in-tegració complexos, redisseny d’eines de comunicació, desenvolupament d’eines de gestió d’informació i continguts...

•Assessoramententelecomunica-cions. Estudis de cobertura radioelèc-trica, plans de desplegament, ordenació territorial i plans especials, integració de serveis...

• Calibratgeigestiódelaqualitat. Cali-bratge de paràmetres elèctrics, estudis i validacions, gestió de sistemes de quali-tat, implantació de normes ISO...

• Formaciótècnicaiempresarial. For-mació a mida per a empreses, jornades informatives i de divulgació, altaveu territorial per a la realització d’actes infor-matius...

• Projectesmediambientals. Impacte acústic i mapes de capacitat, estudis d’adequació en contaminació lluminosa, projectes d’efi ciència energètica i medi-ambiental...

• SubcontractaciódeserveisenR+D+i. Projectes de recerca i desenvo-lupament, estudis de viabilitat, pilots i aplicació de tecnologies, innovació tec-nològica...

• Col·laboracionsuniversitat-empresa. Convenis de pràctiques en empreses, realització de projectes fi nal carrera, sub-contractació de serveis...

• Informaciósobreajuts,incentiusialtresprojectes. Convocatòries locals, autonòmiques, nacionals i europees, gestió i coordinació de projectes...>JaviPolinario

Centre Tecnològicde Vilanova i la G.Rambla de l’Exposició08800 Vilanova i la G.Tel. 93 896 72 00www.ctvg.upc.edu

35

Nous socis de l’Adeg

AC&GCONSULTANTSENERGIACarrer de Francesc Carbonell, 36, 4t, 1a08034 BarcelonaTel. 93 531 95 50 Fax 93 531 95 52Web: www.cgconsultants.esActivitat: consultoria energètica

ARIASVNGCONSULTORESCarrer de Pilar Franquet, 2208870 SitgesTel. 902 053 114 Fax 93 811 46 84Web: www.ariasconsultores.netA.: consult. econòmico-fi nancera i RRHH

ART&BODESC. de Roger de Flor (cant. Sant Jordi)08812 Les Roquetes · St. Pere de RibesTel. 93 814 88 09Web: www.artibodes.comA.: fotògrafs, books, report. de casament...

CARLESESCURRIOLARambla Exposició, 89, 2n 2a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 36 69A.: gestió administrativa i assessorament

CONECTAGARRAFR. Ibèrica, 3, nau A · P. Ind. Sta. Magdalena08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 516 91 81 Fax 93 816 56 62Web: www.conectagarraf.comActivitat: transport i serveis

COV·CENTRED’OCIVILAFRANCACarrer d’Hermenegild Clascar, 2708720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 538 56 38 Fax 93 538 56 38Web: www.cov.over-blog.comActivitat: venda de videojocs, lloguer i oci

ENERGIAS21Carrer de Ramon Llull, 808750 Molins de ReiTel. 902 108 096Web: www.energias21.comActicitat: energies renovables · projectes

ESPECIALITATSM.MASDEUCamí de Bellavista, s.n.08797 PuigdàlberTel. 93 898 81 42 Fax 93 898 85 03Web: www.masdeu.netAct. productes de pastisseria, càtering,...

FRANCISCOMARTÍNOTEROCarrer de Saragossa, 12, 1r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 639 357 798Activitat: gestió i assessorament esportiu

GALOMATEO·CORRED.DESEGUROSCarrer del Teatre, 2, 1r 3a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 810 02 77 Fax 93 814 78 40Activitat: corredoria d’assegurances

GENARSAvinguda de Jaume Balmes, 29. 1r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 810 03 23 Fax 93 415 16 95Web: www.genars.comActivitat: servei de prevenció aliè

GRUPEVITRANSVNGCarrer de Ramon Muntaner, 23, 2n 2a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 76 64 Fax 93 815 76 64A.: transports mercaderies carretera i grues

GRUPOVIACarrer de Bosch i Gimpera, 3008034 BarcelonaTel. 902 23 23 40 Fax 93 280 19 49Web: www.grupovia.netActivitat: editorial i realització d’events

HOTELCASATORNERIGÜELLRambla de Sant Francesc, 2608720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 817 47 55 Fax 93 890 56 98Web: www.casatorneriguell.comActivitat: hostaleria

INSTAL·LACIONSFERTUBCarrer de Segur, 24, local08880 CubellesTel. 93 895 74 86Web: www.fertubsl.comA.: instal. tuberies PVC, polipropilè, acer...

MÉSFÀCILCarrer de l’Emperatriu Eugènia, 308225 TerrassaTel. 93 735 92 19Web: www.mesfacil.comA.: rehabilitacions a domicili, ortopèdia...

MOMENTSPERATUCarrer de Montserrat, 708734 MojaTel. 93 890 09 73Web: www.momentsperatu.catA.: teràpies nat., cosmètica nat., estètica...

NAVILIERAD’EMBARCACIONSAUX.Moll de la Geltrú, s/n.08800 Vilanova i la GeltrúTel. 659 902 442Act.: embarcacions professionals · lloguer

NOEMÍPASCUALESCARTÍNCarrer de la Torre d’Enveja, 4808800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 93 75 Fax 93 814 16 77Activitat: assegurances

NÚRIACORALFERRERCarrer de la Palma, 37, 2n 1a08720 Vilafranca del PenedèsTel. 647 141 625Web: www.coralferrer.comA.: fi sioterap., shiatsu, acupunt., feng-shui….

SEDEXXI,SELECCIÓNYDESARROLLOCarrer de Montaner, 177, 1r A08036 BarcelonaTel. 93 321 10 74Web: www.sede21.comAct.: selecció, formació i externalització

TRANSPORTSGINÉSBAÑOSCarrer de Múrcia, 6908812 Sant Pere de RibesTel. 902 550 215 Fax 902 550 214Web: www.transportsgines.comAct.: suport logístic per a empreses i transports

XAMBERGONLINECarrer de Lepant, 46, 4t08800 Vilanova i la GeltrúTel. 629 383 640Act.: audiovisuals, internet i telecomuni-cacions

XAUXALUDOTECAAvinguda de Catalunya, 1408720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 817 12 13 Fax 93 817 12 13Web: www.ludotecaxauxa.catActivitat: educar a través del joc

36

Competitivitat,creixementeconòmicinivelldevida

Economia

La competitivitat és, avui, fonamental pel creixement econòmic de Catalunya i de les seves comarques. L’impecable pro-cés de globalització econòmica ofereix grans oportunitats per al progrés econò-mic i social i, al mateix temps, obliga a ser cada cop més competitius. Només sent competitius, només escollint un model econòmic basat en la capacitat de competir es pot arribar a consolidar una estructura econòmica sòlida que permeti augmentar els nivells de productivitat i millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones.

En termes econòmics, les comarques de Catalunya no són –ni seran– homogè-nies. La seva fortalesa econòmica caldrà buscar-la en un marc global –un model català–, però també en la seva capaci-tat dinàmica, en la seva facilitat d’obrar de manera col·lectiva, de fer front als reptes específics i de dissenyar trajec-tòries concretes de desenvolupament i competitivitat.

Per cinquè any consecutiu, l’ÍndexADEG 2008 s’ha aproximat a aquesta realitat polièdrica i ha analitzat la com-petitivitat de les comarques catalanes. Més que mai, des de la primera edició de l’Índex, els objectius, romanen intactes. La primera pretensió de l’ÍndexADEG, descriptiva, pretén analitzar els diferents factors que defineixen la competitivitat de les comarques de Catalunya, classifi-cant els territoris segons la seva posició global i permetent identificar els factors de competitivitat de cada comarca. La segona, la més important, busca proveir d’elements necessaris als agents polítics i econòmics per fer créixer el debat in-terterritorial i fomentar la presa d’accions planificades i raonades.

És en aquest segon objectiu en què es centra l’anàlisi plantejada en aquest article. Aprofundir en els factors de competitivitat d’un territori és clau per a la definició de les estratègies de desen-volupament, però també és important

analitzar quin és el comportament real de l’economia. De fet, el comportament competitiu d’un territori (cal diferenciar-ho dels factors de competitivitat) es pot resumir analitzant els indicadors econò-mics i socials de rendiment. Aquests, en definitiva, mesuren el creixement econò-mic i l’augment del nivell de vida de la seva població. El creixement econòmic es pot aproximar a partir de la variació del Producte Interior Brut i els nivells de vida a partir dels nivells de productivitat per habitant, és a dir, la relació entre el PIB i la població resident en un territori. A continuació, es presenten els resultats d’analitzar l’evolució recent d’aquestes magnituds econòmiques a les comar-ques del Penedès-Garraf.

L’AltPenedès és la catorzena econo-mia comarcal de Catalunya. Per l’any 2007 s’estima el PIB comarcal de l’Alt Penedès en 2.412,6 milions d’euros, l’1,5% del PIB català. Durant el període 2001-07 l’economia ha crescut a un ritme del 2,94% de mitjana anual (un 17,6% durant tot el període). Lleugerament per sota del creixement mitjà anual pel conjunt de Catalunya, que ha estat del 3,07%. Dins el context comarcal català, el creixement del PIB alt penedesenc se situa en una posició mitjana baixa (la 28). Durant el període 2001-07 l’Alt Penedès ha estat superat en termes de PIB per l’Alt Empordà.

L’any 2001 l’AltPenedès enregistrava els nivells de productivitat més elevats de Catalunya (la segona posició comar-cal). El PIB per habitant l’any 2001 era de 25,3 mil euros. El període 2001-07 es caracteritza per una pèrdua significativa de la productivitat a l’AltPenedès. La comarca ha passat a ocupar la sisena posició i la productivitat per habitant s’ha reduït fins als 24,4 mil euros. És de les poques comarques catalanes que ha reduït els nivells de productivitat. Pel que fa a la posició competitiva en el conjunt de comarques catalanes, l’AltPenedès ha anat guanyant posicions i

en els darrers anys s’ha anat consolidant com a desena comarca més competitiva de Catalunya. L’elevada diversificació de la seva economia, uns serveis financers i empresarials de suport força desenvolu-pats i una presència important d’activitats amb elevat contingut tecnològic (sector auxiliar de l’automòbil) representen avantatges competitius importants pel desenvolupament futur de la comarca.

El pes econòmic de la comarca del Garraf és lleugerament inferior, amb un PIB estimat pel 2007 de 2.161,6 milions d’euros i l’1,3% del PIB català. En el rànquing de les economies comarcals ocupa la setzena posició (dos posicions per sota de l’AltPenedès). El ritme de creixement anual mitjà de l’economia durant el període 2001-07 ha estat del 2,47% (amb un creixement acumulat del 14,8%). És de les comarques catalanes que ha enregistrat un menor ritme de creixement en aquesta etapa expansiva.

En termes de productivitat, l’any 2001 enregistrava una situació força discreta. El PIB per habitant era de 17,2 mil euros, molt per sota de la mitjana catalana (21,1 mil euros). En termes comparatius, el Garraf se situava en la posició 30 del rànquing comarcal de la productivitat. Aquesta situació ha empitjorat durant el període 2001-07, l’any 2007 el PIB per habitant es redueix fins els 15,9 mil euros (la mitjana catalanaés de 22,3 mil).

Pel que fa a la seva posició competitiva, el Garraf se situa l’any 2008 en la setze-na posició en el rànquing català. Posició idèntica a la que ocupa en termes econò-mics. On la comarca té majors avantat-ges competitius és en la qualificació de la mà d’obra i en l’accés als mercats, per la seva proximitat a l’aeroport i port de Barcelona, a les infraestructures viàries principals i la proximitat al mercat català. Aquesta bona posició en relació amb els nivells de qualificació de la població, contrasta amb la pèrdua en els nivells de productivitat observats.

37

El Baix Penedès és, de les tres comar-ques, la que té un menor pes econòmic. Ocupa la divuitena posició en termes de PIB, quatre posicions menys que l’Alt Penedès i dos menys que el Garraf. El PIB estimat per 2007 és de 1.380,9 milions d’euros, el 0,9% del PIB català. L’economia del Baix Penedès ha estat la més expansiva de tot Catalunya, amb un creixement mitjà anual del 4,63% durant el període 2001-07. El creixement acumulat durant aquests anys ha estat del 27,7%.

L’estructura econòmica de les dues comarques costaneres és força similar: basada en el comerç, la construcció i els sectors relacionats amb el turisme (hoteleria i activitats immobiliàries). Sectors molt intensius en mà d’obra. Això fa que els nivells de productivitat siguin similars. En conseqüència, els nivells de productivitat són baixos igual que al Garraf. A més, durant el període analitzat també s’han enregistrat pèrdues relatives en els nivells de productivitat, passant dels 17,3 mil euros per habi-tant l’any 2001, als 15,2 mil euros l’any 2007. En aquest sentit, tant el Garraf com el Baix Penedès són les comarques de Catalunya amb majors pèrdues de productivitat relativa durant el període analitzat. Aquesta fet ha situat a les dues comarques a la cua de la productivitat relativa en el rànquing de comarques catalanes, el Garraf en la posició 36 i el Baix Penedès en la 39 (per davant de les Garrigues i El Priorat).

El Baix Penedès, enregistra una posició competitiva inferior al seu pes econòmic. Mentre és la divuitena comarca en rela-ció al PIB, en termes competitius se situa en la posició 23 del rànquing elaborat per l’ADEG el 2008. El seu avantatge competitiu més signifi catiu és l’accés als mercats. És una de les comarques de Catalunya més ben posicionades. El fet d’estar a cavall de dos pols econòmics, com són els de les demarcacions de Barcelona i Tarragona, la situen en una molt bona posició estratègica en rela-ció amb els mercats. El fet de disposar

de bones infraestructures de transport també afavoreix la seva posició en relació amb les activitats econòmiques on aquests dos factors són clau. Aquests factors segurament expliquen l’important creixement econòmic dels darrers anys. Tanmateix, la qualifi cació de la població és un dels punts més febles en termes competitius, sobretot si es volen atraure activitats amb un ús més intensiu en tecnologia i coneixement, que poden ajudar a incrementar els baixos nivells de productivitat enregistrats i revertir la dinàmica negativa recent.

En defi nitiva, les macromagnituds econò-miques mostren com l’Alt Penedès i el Garraf han enregistrat un creixement per sota de la mitjana catalana, mentre que el Baix Penedès ha estat la comarca de Catalunya econòmicament més expansi-va. Malgrat els diferents ritmes de creixe-ment a les tres comarques, s’observa com a tret distintiu i quasi singular de la demarcació Penedès-Garraf la pèrdua de productivitat relativa durant el període d’expansió econòmica. Aquesta situació és més preocupant a les comarques costaneres, que partien de nivells de pro-ductivitat relativament baixos i la situació no ha fet més que empitjorar.

La pèrdua de productivitat dels darrers anys pot explicar-se, en bona part, pel model de creixement econòmic experi-mentat a les tres comarques, que s’ha basat en bona part en la construcció i en l’expansió de les activitats relacionades

amb el consum (el comerç). Totes elles activitats molt intensives en mà d’obra i de baix valor afegit i, el més important, molt infl uenciades pels canvis de cicle econòmic. De fet, el Baix Penedès ha passat a ser la comarca amb major des-trucció de llocs de treball des de l’inici de la crisi econòmica. Un cop aquest model de creixement s’ha esgotat i assentat el fet que per sortir de la crisi econòmica cal incrementar la competitivitat de les empreses. Les comarques més ben posicionades en els factors relacionats amb la qualifi cació de la mà d’obra, en termes d’innovació i desenvolupament tecnològic i, amb els serveis empresa-rials i fi nancers més desenvolupats, són les que tenen majors possibilitats d’èxit. En canvi, en aquest context el factor d’accés als mercats tindrà un pes menor en el desenvolupament econòmic co-marcal, sobretot fi ns que no es recuperi el consum intern. Les estratègies de desenvolupament futures, doncs, passen per potenciar aquests factors i millorar la posició relativa del Penedès-Garraf vers la resta de comarques catalanes. Altrament, el creixement sostingut de l’economia basada en aquests factors i les activitats relacionades comportaran guanys signifi catius en la productivitat i, en defi nitiva, en els nivells de vida i riquesa de la població.

DavidMorenoiToniRodonActívaProspect

Sant Pere de Ribes 08810 (Barcelona) - tel. 93 893 36 66 - Fax. 93 893 39 12 - www.fi ncamassolers.com - massolers@fi ncamassolers.com

A Finca Mas Solers, centre de negocis i convencions, tenim tot el necessari per a l’organitzacióde reunions, presentacions de producte, sopars de gala i celebracions socials:

elegants espais, àmplia experiència, alta gastronomia, alta tecnologiai la millor gastronomia mediterrània

EL PLAER DE FER NEGOCIS

GRUP PERALADA

Anunci empreses setembre 09.indd 1 19/8/09 18:22:44

39

MVAssessorssorgeix amb la vocació d’assessorar als seus clients, en un entorn que es necessiten col·laboradors compromesos, tant interns com externs. El seu enfoca-ment professional és de caràcter multidisciplinar i cobreix tots els camps de l’empresa, de forma integrada per a aprofitar sinergies i millorar interrelacions entre àrees. Meta-valor ofereix els següents serveis: assessorament a l’empresa familiar, en estratègia de negoci, disseny d’estructures de govern, desenvolupament de protocols familiars i con-fecció de plans de successió en empreses familiars.

El seu objectiu és acompanyar a la propietat i direcció de l’empresa familiar a abordar la problemàtica de successió i continuïtat del negoci, així com assessorar en la professio- nalització dels òrgans de govern i revisió de l’estratègia corporativa. Pel que fa a l’asses-sorament en recursos humans, ofereix realització de processos de reclutament, formació i desenvolupament del factor humà en entorns empresarials exigents i evolutius.

En l’apartat de serveis de gestoria: externalització dels processos de comptabili-tat, administració laboral, gestió fiscal, activitats no crítiques però imprescindibles per a portar a terme el negoci amb vocació de llarg termini. MV té l’objectiu d’assumir íntegrament totes les acti-vitats de suport al negoci, i permetre a la direcció de l’empresa que se centri en els processos operatius i activitats clau de negoci. Addicionalment, i integrat en el mateix servei, faciliten la presa de decisions a partir de l’elaboració i estructuració de la informació analítica i de gestió obtinguda.

MVAssessors,serveisintegralsperaladirecciódelesempresesambl’objectiudefomentarlacompetitivitat

Empreses de l’ADEG

RamblaExposició,49·08800VilanovailaGeltrú·Tel938147777·www.metavalor.es

40

Situat al centre històric de Vilafranca del Penedès, en un edifici modernista de 1884, CasaTorneriGüell és un petit hotel de cinc estrelles minuciosament rehabilitat que disposa de 14 luxoses habitacions i dues exquisides suites. Una intel·ligent reconversió d’un edifici catalogat com a monument, on la noblesa i el pes dels materials contrasta amb la lleugeresa de la llum, que es difon tamisada a través de cortines i porticons.

Les habitacions i les suites estan equipades per convertir-se en un lloc ideal per a l’oci o el treball i comparteixen el mateix restaurant i còctel bar. El còctel bar no tan sols és capaç d’oferir una bona copa o un bon vi, sinó també el suggeriment gastronòmic més adequat per acompanyar-los. L’acurada carta del Restaurant de CasaTorneriGüellparteix de la cuina autòctona tradicional i dels productes de temporada per elaborar una proposta moderna, però sense sorpreses, que canvia estacionalment. El seu celler està dotat exclusivament de vins de les denominacions d’origen Penedès i Cava.

Les confortables habitacions i suites disposen d’accés sense fils a Internet, sistema de telecomunicacions de tecnologia punta, pantalla plana d’LCD extra-gran amb accés sense restriccions a la televisió per cable, lector de CD/DVD, iPod preprogramat i repli-cador de ports per a PC.

Delicadesa, discreció i comoditat s’uneixen a la més avançada tecnologia i a la més acurada oferta gastronòmica per garantir una experiència inoblidable.

CasaTorneriGüell,unplaerperalssentitsenelcentrehistòricdeVilafranca

Empreses de l’ADEG

RambladeSantFrancesc,26·08720VilafrancadelPenedès·Tel938174755·www.casatorneriguell.com

41

¿Su Mercedes no tiene quien lo cuide adecuadamente? Entonces,venga a vernos ya! Le ofrecemos una amplia gama de productos y

servicios a precio fijo y en promoci�n que le resultar�n muy

interesantes para su veh�culo, por muchos aÇos que lleve a su

servicio. Con la seguridad y fiabilidad que usted espera de las Piezas

Originales Mercedes-Benz. Para que siga d�ndole la seguridad y el

rendimiento cl�sicos de todo un Mercedes.

Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i laGeltrffl (Barcelona), Tel 93 893 86 09, Fax 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A.

Porque cada Mercedes es diferente.Bienvenido a su Taller Autorizado Mercedes-Benz.

Només els més forts sobreviuran a la crisi. Per ensortir-se’n, no hi ha res com una estra-tègia “glocal”. ConceptualFactory, la nova agència de publicitat de Sitges, ho sap. Per aquest motiu, aposta per la creació d’estratègies “glocals”; és a dir, adapta estratè-gies de marques de gran consum i les aplica a les pimes, per tal que obtinguin un bon tros del pastís. Això només és possible amb l’empatia d’un equip creatiu jove i dinàmic que es caracteritza per una àmplia experiència en marques d’abast nacional i interna-cional.

Les millors solucions no tenen perquè ser les més costoses. Conceptual Factory fabrica conceptes creatius diferencials, investiga contínuament amb nous canals de comunicació i ensuma els canvis i les noves tendències del mercat. D’aquesta manera, detecta ràpidament les oportunitats i dibuixa estratègies i tàctiques creatives low-cost. Tot això es tradueix amb la implementació de campanyes de comunicació integral, màr-queting online i esdeveniments, amb una forta base conceptual, sòlida i diferencial.

I la vostra empresa? Encara la crisi amb creativitat? Expliqueu el vostre cas a info@conceptualfactory.com i es posaran en contacte amb vosaltres per assessorar-vos personalment.

ConceptualFactoryfatremolarlacrisiambestratègiescreativeslow-cost

Empreses de l’ADEG

CarrerSantGaudenci,19·08870Sitges·Tel666666187·www.conceptualfactory.com

42

L’ADEG recomana...

ATENEAPARKC. Juan Sebastián Elcano, 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938150638www.apartamentsateneapark.comLloguer d’apartaments

CALPERETPARERABarri Santa Maria, 34 08736 Font-Rubí Tel. 938979293 www.calperetparera.com Allotjament rural

CALRUGETBIOHOTELMasia Cal Ruget 08735 Vilobí del Penedès Tel. 938979342www.calrugetbiohotel.com Allotjament rural

CÀMP.PLATJAVILANOVACarretera C-246, km. 48 08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938950767www.platjavilanova.com Càmping

CÀMPINGELGARROFERPs. Sant Gervasi, 71, 2on 4a08022 BarcelonaTel. 932530957 www.garroferpark.com Bungalous, parcel·les, etc.

CAMPINGLARUEDACarretera C-31, km. 146,2 08880 CubellesTel. 938950207 www.la-rueda.comCàmping i Restaurant

CANRAMONETCamí del Montgròs, s/n 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 932004586 www.canramonet.com Allotjament

DOLCESITGESAvinguda Camí de Miralpeix, 12 08870 Sitges Tel. 938109000 www.sitges.dolce.com Hotel

HOSTALCANGATELLCarrer de Puigcerdà, 16 08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938930117 Hostal i restaurant

HOTELBASICCarrer Trepat, 5 08734 Olèrdola Tel. 938173993

Hotel

HOTELSUBURMARÍTIMPaseig MarÍtim s/n 08870 SitgesTel. 938941550www.hotelsuburmaritim.com Hotel

HOTELCAPRIAvinguda Sofia, 13-15 08870 SitgesTel. 938110267 www.grup-carbonell.com Hotel i restauració

H.CASATORNERIGÜELLRbla. de Sant Francesc, 2608720 Vilafranca del P.Tel. 938174755www.casatorneriguell.com Hotel*****

HOTELCEFERINOPs. de Ribes Roges, 2-308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938151719 www.hotelceferino.com Hoteleria i restauració

HOTELCELIMARCENTRECarrer Espalter, 2908870 SitgesTel. 938942100www.hotelcelimar.com Hotel

HOTELCELIMARPLATJAPasseig de la Ribera, 20 08870 SitgesTel. 938110170 www.hotelcelimar.com Hotel

HOTELCÈSARCarrer d’Isaac Peral, 8 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938151125www.hotelcesar.net Hoteleria i restauració

HOTELDOMOCarrer Francesc Macià, 408720 Vilafranca del P.Tel. 938172426 www.domohotel.com Hotel

HOTELESTELAAv. Port d’Aiguadolç, 808870 Sitges Tel. 938114545 www.hoteldelarte.com Hotel-restaurant, banquets

HOTELLANIÑAPasseig de la Ribera, 65-6808870 Sitges Tel. 938113540 www.laninahotel.comHoteleria

HOTELMADISONBAHIACarrer Parellades, 31-33 08870 Sitges Tel. 938940012 www.hotelmadisonbahia.comHotel

HOTELMELIÀSITGESC. J. Salvat Papasseit, 3808870 Sitges Tel. 938110811www.melia-sitges.com Hotel **** superior

HOTELREST.SOLIVICtra. Sant Sadurní, Km. 408739 LavernTel. 938993204www.solivi.comHotel-Restaurant

HOTELRIBESROGESCarrer Joan d’Aùstria, 7 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938150361www.vilanovahotels.comHostaleria

HOTELS.SEBASTIANPLAYAPort Alegre, 5308870 Sitges Tel. 938948676www.hotelsansebastian.com Hoteleria

HOTELSOLVIPasseig de Ribes Roges, 1 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938151245www.hotelsolvi.com Hotel, restaurant

HOTELSUBURMARÍTIMPasseig de la Ribera s/n 08870 SitgesTel. 938940066www.hotelsubur.com Hotel

HOTELTERRAMARPasseig Marítim, 80 08870 Sitges 938940050 www.hotelterramar.com Hotel

LEMERIDIENRAAv. Sanatori, 1 43880 El Vendrell Tel. 977694200 www.lemeridien.com/ra Hotel

MEDITERRÁNEOSITGESAvinguda de Sofia, 3 08870 Sitges Tel. 938943355 www.ahmediterraneo.com Hotel i lloguer d’apartaments

PORTSITGESRESORTPasseig Port d’Aiguadolç 08870 SitgesTel. 938113177 www.portsitges.com Restauració i allotjament

REST.ELCREUERRacó de Santa Llúcia, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938155967 www.elcreuer.com Càmping turístic, allotjament

HOTELLASANTAMARIAPasseig de la Ribera, 52 08870 Sitges Tel. 938940999 www.lasantamaria.com Hosteleria

VILANOVAPARKCarretera de l’Arboç, km. 2,508800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938933402 www.vilanovapark.esCàmping i parc de vacançes

VILAPRISMAAPARTAMENTSCarrer Llibertat, 66 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938155574www.vilaprisma.com Lloguer d’apartaments

902 28 30 32 www.previsorageneral.com

més i millors serveis en els nostres centres• Més de 55 professionals al seu servei• Més de 18 especialitats mediques• Exploracions complementàries diagnostiques i tractaments ambulatoris• Servei d’Assistència Ràpida (SAR)• Reconeixements mèdics sanitaris• Reconeixements mèdics per a permisos• Més de 1.500 m2 d’instal·lacions• Servei telefònic d’Orientació Mèdica: 93 891 71 11 (365 dies / 24 hores)

ens pots trobar a:• Vilafranca c/ Vidal, 7-9 | T 93 891 71 00• El Vendrell c/ Josep Carner 35 | T 977 66 04 60(centres oberts i concertats amb altres companyiesd’assistència sanitària privada)

Som una mutualitat. Per això som diferents, perquè per a Mútua Penedès,tots som importants.

un centre d’assistència sanitària molt a prop teu

Previsora General li ofereix el millor producte d’assistència sanitària privada, amb un tracte preferencial en els nostres centres Mútua Penedès

De tota confiança

Caixa TarragonaAvantatges que es noten

www.caixatarragona.com

(1) Per aconseguir aquests articles, caldrà domiciliar una nòmina superior a 800 euros o el rebut d’autònoms i les despeses professionals superiors a 475 euros a Caixa Tarragona durant un mínim de 36 mesos i contractaruna línia ADSL (amb trucades nacionals incloses) o 3 G durant 36 mesos. El cost d’aquesta contractació és de 1.849 euros, que caldrà pagar per endavant en efectiu o amb la contractació d’un préstec ICO Plan Avanza a

un tipus d’interès del 0%. L’obtenció d’aquests articles té la consideració de retribució en espècie a efectes legals. Promoció vàlida del 22 de maig al 30 de setembre de 2009 o fins que s’exhaureixin les existències.

Serveis ExtraNòmina/Professional

i emporti’s unTelevisor de 32”

i un Portàtil(1)