Pla Local de Joventut 2010-2013 - barberadelvalles.es · sobre les necessitats dels ciutadans joves) i també són polítiques de futur (en la mesura que incideixen sobre la qualitat

Pla Local de Joventut 2011-14

Barberà del Vallès



“Pla Local de Joventut 2011-2014

Barberà del Vallès.”

IMPULSAT PER:

Regidoria de Joventut.

Ajuntament de Barberà del Vallès

AMB EL SUPORT DE:

Diputació de Barcelona

DIAGNOSI REALITAT JUVENIL I DOCUMENTS DE TREBALL PLJ 2011-2014

REALITZATS PER :

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

Institut d‟Anàlisi Social i Polítiques Públiques

www.laic.org

[email protected]

Autor: Hungria Panadero ([email protected]),

Direcció de la recerca: Sílvia Luque ([email protected])

Col·laboració: Albert Pons

Assessorament lingüístic: Montse Alba

Barberà del Vallès, gener 2011

http://www.laic.org/

mailto:[email protected]



Pla Local de Joventut 2011-2014 Índex

ÍNDEX

PART 1. PRESENTACIÓ ........................................................................................................................ 7

1. Introducció ......................................................................................................................................... 9

2. Objectius .......................................................................................................................................... 11

3. Estructura ......................................................................................................................................... 12

4. Metodologia ..................................................................................................................................... 13

4.1. Valoració del Pla Local de Joventut 2006-2009 ........................................................................ 13

4.2. Diagnosi ..................................................................................................................................... 14

4.2.1. Anàlisi quantitativa: característiques estructurals de les condicions de vida dels joves .... 14

4.2.2. Anàlisi qualitativa ................................................................................................................ 15

4.2.3. Visualització dels recursos municipals adreçats per a joves ............................................. 16

4.3. Disseny del Pla Local de Joventut ............................................................................................. 16

4.3.1. Retorn dels resultats i elaboració de propostes: Fòrum amb joves ................................... 16

4.4. Redacció del Pla Local de Joventut de Barberà del Vallès 2011-2014 ..................................... 17

4.5. Avaluació del Pla Local de Joventut .......................................................................................... 17

PART 2. ELS JOVES I LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT ................................................................ 19

5. Marc de referència ........................................................................................................................... 21

5.1. Concepte de joventut ................................................................................................................. 21

5.2. El debat sobre les polítiques de joventut ................................................................................... 23

5.2.1. Les polítiques de joventut en l‟àmbit municipal .................................................................. 26

PART 3. DIAGNOSI .............................................................................................................................. 27

6. Els joves de Barberà en xifres: anàlisi sociodemogràfica .......................................................... 29

6.1. Evolució de la població i estructura demogràfica ...................................................................... 30

6.1.1. Evolució i estructura demogràfica ...................................................................................... 30

6.1.2. Estructura de la població segons barris ............................................................................. 38

6.1.3. Origen de la població .......................................................................................................... 41

6.1.4. Creixement de la població .................................................................................................. 44

6.1.5. Estat civil dels joves del municipi ....................................................................................... 56

6.2. Activitat principals dels i les joves .............................................................................................. 58

6.3. Formació i nivell d‟estudis dels i les joves ................................................................................. 64

6.3.1. Nivell d‟instrucció dels joves del municipi, la comarca i Catalunya .................................... 64

6.3.2. Escolarització dels joves .................................................................................................... 69

6.3.3. Mobilitat educativa dels joves del municipi ......................................................................... 70

6.4. Joves i treball ............................................................................................................................. 72

6.4.1. Contractació i ocupació dels i les joves .............................................................................. 72


6.4.2. Atur dels joves del municipi, la comarca i Catalunya ......................................................... 82

6.4.3. Mobilitat laboral dels joves del municipi.............................................................................. 88

6.5. Habitatge .................................................................................................................................... 90

6.5.1. Emancipació dels joves del municipi, la comarca i Catalunya ........................................... 90

6.5.2. Règim de tinença dels joves del municipi, la comarca i Catalunya .................................... 93

6.6. Joves i salut ................................................................................................................................ 97

6.6.1. Ús dels serveis mèdics per part dels joves del municipi .................................................... 97

6.6.2. Embarassos en mares joves ............................................................................................ 100

6.6.3. Consum de drogues .......................................................................................................... 100

6.7. Participació eleccions municipals ............................................................................................. 103

6.8. Context socioeconòmic ............................................................................................................ 106

6.8.1. Índexs macroeconòmics de la comarca ........................................................................... 106

6.8.2. Indicadors de conjuntura del municipi .............................................................................. 110

7. Els joves de Barberà segons diferents agents del municipi: anàlisi qualitativa .................... 115

7.1. Entrevistes i grups de discussió amb els agents de l‟Ajuntament (regidors/es, tècnics/ques) 115

7.1.1. Entrevistes ........................................................................................................................ 116

7.1.2. Anàlisi del grup de discussió amb tècnics de serveis personals ...................................... 118

7.1.3. Anàlisi del grup de discussió amb tècnics de Joventut: Grup discussió amb tècnics i

tècniques de Joventut. ................................................................................................................ 123

7.2. Entrevistes amb agents municipals .......................................................................................... 127

8. Els joves opinen ............................................................................................................................ 130

8.1. Grups de discussió ................................................................................................................... 130

8.1.1. Anàlisi del grup de discussió amb entitats juvenils ........................................................... 131

8.1.2. Anàlisi del grup de discussió amb joves entre 12 i 15 anys ............................................. 133

8.1.3. Anàlisi del grup de discussió amb joves entre 16 i 25 anys ............................................. 136

8.1.4. Anàlisi del grup de discussió amb joves majors de 25 anys ............................................ 139

8.2. Enquesta online (opinió) ........................................................................................................... 144

9. Recursos municipals per a joves ................................................................................................. 151

9.1. Recursos de la regidoria de Joventut ....................................................................................... 151

9.1.1. Recursos humans ............................................................................................................. 151

9.1.2. Recursos financers ........................................................................................................... 151

9.1.3. Recursos funcionals .......................................................................................................... 151

9.2. Recursos de la resta de regidories del municipi ...................................................................... 152

9.3. Recursos de la resta d‟institucions del territori ......................................................................... 154

10. Conclusions sobre la realitat juvenil de Barberà del Vallès. Document de síntesi .............. 155

PART 4. DISSENY: PROPOSTES D’ACCIÓ PER UN PLJ A BdV ................................................... 161

11. Enquesta online (propostes) ...................................................................................................... 163

Pla Local de Joventut 2011-2014 Índex

12. Fòrum Jove .................................................................................................................................. 169

13. Línies d’actuació ......................................................................................................................... 174

13.1. Introducció .............................................................................................................................. 174

13.2. Objectius generals del PLJ BdV 2011-2014 .......................................................................... 178

13.3. Accions ................................................................................................................................... 181

13.3.1. Educació ......................................................................................................................... 181

13.3.2. El treball .......................................................................................................................... 185

13.3.3. La Salut i l‟esport ............................................................................................................ 191

13.3.4. L‟Habitatge...................................................................................................................... 195

13.3.5. La cultura i l‟oci ............................................................................................................... 199

13.3.6. La participació i l‟associacionisme.................................................................................. 203

13.3.7. La mobilitat i l‟Urbanisme ............................................................................................... 207

13.3.8. Interlocució i Comunicació .............................................................................................. 210

13.3.9. Igualtat i acollida ............................................................................................................. 214

13.3.10. Programes transversals i interinstitucionals ................................................................. 216

13.4. Sistematització de les accions ............................................................................................... 220

13.4.1. Priorització de les actuacions ......................................................................................... 221

13.4.2. Temporització ................................................................................................................. 224

13.4.3. Valoració econòmica (orientativa) .................................................................................. 227

13.4.4. Destinataris ..................................................................................................................... 230

13.4.5. Agents implicats ............................................................................................................. 234

PART 5. AVALUACIÓ DEL PLJ ........................................................................................................ 237

14. Avaluació del PLJ 2011-2014 ..................................................................................................... 239

BIBLIOGRAFIA................................................................................................................................... 241

Bibliografia ......................................................................................................................................... 243

ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS ......................................................................................................... 247

Índex de gràfics i taules .................................................................................................................... 249

ANNEXOS ........................................................................................................................................... 257


PART 1. PRESENTACIÓ


8

Pla Local de Joventut 2011-2014 PART 1: Presentació

9

1. Introducció

A finals de 2009 la regidoria de Joventut de l‟Ajuntament de Barberà del Vallès va encarregar a la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia la realització d‟una recerca sobre els joves del municipi. Aquesta recerca havia de servir per posar les bases per a la confecció del nou Pla Local de Joventut 2011-2014, que ha de ser la renovació del Pla Local de Joventut 2006-2009. El disseny de polítiques de caire estratègic difícilment es pot fer sense una acurada diagnosi de la realitat. És per això que hem intentat portar a terme una descripció exhaustiva de les condicions de vida del conjunt de joves del municipi, combinant tècniques de recerca quantitatives (anàlisi de dades de fonts secundàries) i qualitatives (entrevistes i grups de discussió).

Entenem que, en part, els joves de Barberà del Vallès tenen problemes similars al conjunt dels joves de l‟àrea metropolitana de Barcelona. Les desigualtats d‟oportunitats en la formació, la precarietat laboral (temporalitat, manca de protecció social, accidentalitat, doble escala salarial), les dificultats d‟accés a l‟habitatge i l‟emancipació, la manca d‟autonomia,... són problemes que afecten els joves en el seu conjunt. Tot i això, i partint de la conjuntura actual, l‟estudi ens ha permès, per una banda, identificar les singularitats dels joves de Barberà del Vallès i, per l‟altra, dissenyar línies estratègiques que, des de l‟administració local, puguin abordar els problemes generals i específics dels joves.

Partim de la idea que les polítiques de joventut són polítiques transversals (i no exclusivistes), en la mesura que, en la majoria dels casos, afecten el desenvolupament del conjunt de la població. Les polítiques de joventut són polítiques de present (perquè actuen sobre les necessitats dels ciutadans joves) i també són polítiques de futur (en la mesura que incideixen sobre la qualitat de vida i els valors dels ciutadans que s‟incorporen a la vida adulta). Des del nostre punt de vista, creiem que les administracions públiques, en general, han de passar de parlar de “la joventut com a problema” (associant els joves a conductes asocials, violentes, incíviques, etc.) a afrontar de forma clara i contundent “els problemes dels joves”. Cal posar les polítiques de joventut en el primer ordre de l‟agenda de prioritats polítiques. En l‟actualitat, l‟edat mitjana d‟emancipació se situa pròxima als 30 anys. Les dones joves tenen menys fills i els tenen més tard. Això, a més d‟esdevenir un problema per a aquells joves que no aconsegueixen desenvolupar el seu projecte vital, provocarà canvis molt profunds en les estructures demogràfiques futures.

El coneixement dels joves des d‟una perspectiva global ens ha de permetre enfocar més acuradament les accions a desenvolupar en l‟àmbit local. “Pensar globalment i actuar localment”, aquest també podria ser el lema subjacent a aquest projecte de recerca. Sovint escoltem els responsables polítics de joventut lamentar-se per la relativa manca de competències que compten les administracions locals per al disseny i el desenvolupament de polítiques adreçades als joves. En canvi, nosaltres pensem que en molts casos se subestima la capacitat d‟intervenció local en aquest àmbit. Els ajuntaments compten amb un elevat coneixement de la realitat en l‟àmbit local i són l‟administració més propera als ciutadans. Aquests dos elements, entre d‟altres, fan que les administracions locals esdevinguin agents estratègics claus en el desenvolupament de polítiques de joventut. Pensem que aquesta recerca pot esdevenir una eina molt útil en aquest sentit.

Els Plans Locals de Joventut adaptats a les necessitats i demandes dels joves són un bon instrument per recuperar la centralitat de les polítiques de joventut des de l‟actuació integral i transversal, implicant així tots els agents del municipi.


10

Aquesta podríem dir que és la finalitat d‟aquest projecte de recerca. Volem realitzar un exercici rigorós de diagnosi de les condicions de vida dels joves de Barberà del Vallès així com identificar les seves necessitats i inquietuds. Aquesta diagnosi ha de permetre elaborar línies d‟actuació política, programes i accions per incloure en la reactualització del Pla Local de Joventut.


11

2. Objectius

L‟objectiu general d‟aquest projecte és conèixer la realitat dels joves de Barberà del Vallès, és a dir, què passa al municipi en relació amb la joventut, fent una aproximació integral a les problemàtiques o necessitats que identifiquen els diferents agents del municipi així com quines són les causes que hi atribueixen. Les recomanacions i propostes per al Pla Local de Joventut seran elaborades a partir dels resultats de la diagnosi i d‟un intens procés de diàleg amb els actors claus en matèria de joventut, així com amb els joves del municipi.

- Avaluar el PLJ 2006-2009 per tal d‟orientar el nou Pla en funció dels encerts i entrebancs experimentats al llarg de la seva implementació

- Conèixer la realitat dels joves de Barberà del Vallès a partir de l‟anàlisi de les variables estructurals que els condicionen

- Copsar la realitat subjectiva dels joves a partir de la realització de grups de discussió amb joves del municipi amb diferents perfils (grups de discussió estructurats segons edats i itineraris formatius i laborals, grau d‟implicació en el teixit associatiu de la ciutat) i d‟entrevistes amb agents clau de la ciutat

- Visualitzar els recursos adreçats als joves així com les actuacions que s‟han desenvolupat i es desenvolupen des del consistori en matèria de joventut des d‟una perspectiva de transversalitat en la implementació de polítiques de joventut

- Elaborar un diagnòstic que relacioni les problemàtiques o necessitats detectades, les causes que s‟han identificat des dels diversos punts de vista, els recursos amb què es compta i les oportunitats que se‟n deriven

- Elaborar el Pla Local de Joventut 2011-2014 a partir d‟un procés participatiu que inclogui els joves del municipi i per al qual s‟impliqui els diferents departaments del consistori


12

3. Estructura

L‟estudi que us presentem s‟estructura en diferents parts. Cadascuna d‟aquestes fa referència a un dels àmbits que configuren el Pla Local de Joventut: diagnòstic, disseny i avaluació. Aquestes, a la seva vegada, es divideixen en diferents subapartats.

En primer lloc, en aquestes primeres pàgines de l‟informe, farem la presentació del Pla Local de Joventut (part 1). Introduïm els objectius de la recerca duta a terme, l‟estructura de l‟informe i la metodologia que elaborat per tal de fer efectius els objectius que hem proposat.

En segon terme (part 2) trobareu el marc teòric amb el qual hem volgut definir de forma breu el concepte de joventut així com el marc actual de les polítiques de joventut: principals debats, competències, desenvolupament de les polítiques de joventut en l‟àmbit municipal, etc.

A continuació (part 3), passarem a presentar la diagnosi realitzada per tal d‟elaborar el Pla Local de Joventut del municipi. En aquesta part de l‟informe ens aproximarem a les circumstàncies que determinen la realitat dels joves de Barberà del Vallès. Analitzarem tant les condicions de vida com els problemes o les necessitats dels joves del municipi. També intentarem identificar les qüestions que cadascun dels diferents agents de Barberà del Vallès (Ajuntament, professionals, institucions i els mateixos joves) consideren més rellevants. A més intentarem analitzar quines són les polítiques de joventut que s‟estan duent a terme. Per finalitzar aquesta part realitzem una síntesi relacionant tota la informació que hem fet emergir amb l‟anàlisi quantitativa i la qualitativa.

En el quart gran bloc d‟aquest informe presentem les propostes d‟acció per a un Pla Local de Joventut a Barberà del Vallès dels propers anys. En aquesta part hem tingut en compte el treball que hem realitzat a partir del procés participatiu amb els joves de la ciutat: el Fòrum Jove i també les propostes que han elaborat els i les joves a partir de la seva participació en l‟enquesta. El disseny del PLJ 2011-2014 té un caràcter integral, mira de donar resposta al conjunt de necessitats dels i les joves del municipi, per la qual cosa forçosament compta amb una orientació transversal, totes les àrees del consistori s‟hauran d‟implicar per tal que es puguin desenvolupar les polítiques de joventut que el municipi necessita. Al darrer gran bloc d‟aquest informe presentem les propostes d‟avaluació del PLJ presentat.


13

4. Metodologia

L‟ordre ASC/54/2008, de 13 de febrer, per la qual s‟aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions als projectes per a joves que els ajuntaments elaborin en el marc del Pla Nacional de Joventut, estableix com a joves les persones entre 15 i 29 anys per a tots els programes adreçats a joves excepte els que estan vinculats a treball i habitatge, en els quals es considera joves les persones entre 16 i 35 anys. Tanmateix, nosaltres ampliarem l‟anàlisi tant de les condicions com de les necessitats als adolescents a partir dels 12 anys, entenent que és un col·lectiu que en bona mesura també és atès des de la Regidoria de Joventut de l‟Ajuntament de Barberà. Tot i això, quan parlem de joves ens continuarem referint a les persones entre 15 i 29 anys (amb les excepcions que hem comentat: treball i habitatge).

Pel que fa a la metodologia, un dels elements que han estat presents a tots els nivells tant de la recerca com de l‟elaboració del PLJ és la participació dels joves (s‟ha elaborat una enquesta per recollir la valoració dels i les joves del municipi com també per recollir les seves propostes per al nou PLJ), a més dels grups de discussió i del Fòrum Jove.

Per a la consecució dels objectius presentats en el segon apartat d‟aquest informe, hem fet ús de tècniques de recerca tant quantitatives com qualitatives seguint les següents fases i estructura de la recerca:

1- Valoració del Pla Local de Joventut 2006-2009

2- Diagnosi:

2.1 Anàlisi quantitativa: característiques estructurals de les condicions de vida dels joves.

2.2 Anàlisi qualitativa: els discursos i opinions dels joves

3- Visualització dels recursos municipals disponibles adreçats als joves

4- Diagnòstic

4.1 Retorn de resultats i elaboració de propostes: Fòrum amb joves

5- Redacció del Pla Local de Joventut de Barberà del Vallès 2011-2014

5.1 Grups sectorials de definició del Pla Local de Joventut

6- Comissió de seguiment

4.1. Valoració del Pla Local de Joventut 2006-2009

Per a l‟avaluació de l‟anterior PLJ hem partit dels indicadors que es van haver d‟elaborar en el moment de definició de les mesures que quedaren incloses en el PLJ. La revisió dels indicadors s‟ha completat amb entrevistes als professionals municipals encarregats de la implementació del PLJ. A partir d‟aquesta valoració compartida, hem disposat d‟una fotografia dels objectius assolits amb l‟anterior Pla. Disposar d‟aquesta informació ha estat clau a l‟hora d‟orientar el nou PLJ, mirant de superar els obstacles anteriors.


14

4.2. Diagnosi

4.2.1. Anàlisi quantitativa: característiques estructurals de les condicions de vida dels joves

En una primera fase hem realitzat una anàlisi de les principals fonts estadístiques disponibles sobre joventut. L‟explotació de fonts de dades com el Cens de Població i Habitatges, el Padró Municipal d‟Habitants i altres registres públics (com ara les del Servei d‟Atenció Primària de Cerdanyola – Ripollet) ens ha permès dibuixar amb claredat les principals condicions estructurals dels joves de la ciutat així com la seva evolució en els darrers anys. Per a l‟elaboració de la diagnosi hem tingut presents els requisits especificats a l‟ordre ASC/54/2008 de 13 de febrer de 2008 per la qual s‟aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions als projectes per a joves que els ajuntaments elaborin en el marc del Pla Nacional de Joventut.

Els àmbits que hem desenvolupat són l‟estructura demogràfica i l‟evolució de la població, l‟activitat principal dels i les joves, la formació i el nivell d‟estudis, la vinculació amb el treball, el grau d‟emancipació dels joves, el mercat d‟habitatge a Barberà del Vallès, l‟estat de salut dels joves, la participació electoral en el municipi i el context socioeconòmic.

Aquesta anàlisi s‟ha realitzat tenint en compte la distribució territorial del municipi. La unitat territorial d‟anàlisi proposada ha estat el barri. Barberà del Vallès compta en l‟actualitat amb 9 barris amb realitats molt diverses; respecte el diagnòstic realitzat per l‟anterior PLJ, s‟han modificat les divisions territorials, i s‟han creat dos barris nous (Barri Parc Central i Barri Parc Europa), reunificant i disminuint les dimensions d‟alguns dels altres.

Així els barris que configuren Barberà del Vallès actualment i a partir dels quals hem fet l‟anàlisi són:

- Barri Parc Central

- Barri La Romànica

- Barri Parc d‟Europa

- Barri Estació – Ca n‟Esteper

- Barri l‟Eixample – Can Llobet

- Barri Antic

- Barri Can Gorgs

- Barri Can Gorgs II

- Barri Can Serra


15

4.2.2. Anàlisi qualitativa

L‟explotació estadística, tot i esdevenir molt útil per tal de quantificar la dimensió de les principals característiques estructurals dels joves, no ens ajuda a entendre la seva subjectivitat, és a dir, la motivació i la significació que els joves donen a les seves accions, decisions i a la seva realitat quotidiana. Per això, aquesta primera aproximació s‟ha complementat amb la utilització de tècniques de recerca de caire qualitatiu (entrevistes i grups de discussió).

S‟han fet entrevistes a diferents regidors/es, caps d‟àrea i tècnics/ques de l‟ajuntament de Barberà del Vallès. En aquestes entrevistes s‟ha intentat que aquests agents avaluessin el PLJ anterior i que ens donessin la seva visió sobre la realitat dels joves del municipi. A més hem entrevistat altres agents que tenen una situació personal, professional o associativa que implica una relació contínua amb la població del municipi, i en concret amb àmbits vinculats amb la població més jove que no hem copsat amb altres punts d‟aquest estudi.

Hem realitzat 4 grups de discussió entre joves; tres d‟ells s‟han fet seguint un primer criteri de segmentació segons edat i l‟altre s‟ha fet amb joves participants en entitats juvenils.

Per a l‟elaboració dels grups de discussió hem tingut la col·laboració dels dos IES del municipi (IES Can Planas i IES La Romànica); els centres han fet difusió de les activitats per a la realització del PLJ. Cal destacar també el paper de dinamització i difusió que han tingut les dinamitzadores de joventut entre els i les joves usuàries dels equipaments juvenils

Hem comptat també amb la difusió de tot el procés en els mitjans de comunicació dels quals disposa el municipi, des dels mitjans de comunicació de l‟administració (volem destacar especialment l‟entrevista que es va fer des de Ràdio Barberà per donar difusió de tot el procés el dia 30 de març de 2010) als mitjans de comunicació privats (L‟Independent de Barberà). També les noves tecnologies s‟han posat a l‟abast de l‟elaboració del PLJ 2011-2014; el Facebook creat des de l‟equip tècnic de la Regidoria de Joventut (Joventut Barberà del Vallès) ha servit com a plataforma de difusió de les activitats d‟elaboració del PLJ.

En els grups de discussió, s‟hi han treballat els diferents àmbits recollits a l‟anàlisi quantitativa (formació, treball, accés a l‟habitatge, etc.) i s‟ hi han afegit temes com l‟oci i els usos de l‟espai públic.


16

4.2.3. Visualització dels recursos municipals adreçats per a joves

Entenem que la política de joventut ha de ser necessàriament una política transversal a totes les àrees de la gestió municipal. Per aquest motiu la següent acció duta a terme ha estat visualitzar quin és el conjunt de recursos i programes que es porten a terme des de qualsevol de les àrees de govern de l‟Ajuntament de Barberà del Vallès en matèria de joventut. Això s‟ha fet mitjançant graelles de recollida d‟informació en les quals figura quin és l‟organisme que desenvolupa el programa, objectius, descripció, usuaris als quals s‟adrecen, etc.

Aquesta informació s‟ha completat amb entrevistes als caps de servei i/o a responsables tècnics de les diverses àrees on també s‟ha recollit la predisposició vers la realització del Pla Local de Joventut així com els recursos dels quals es disposarà des de cadascuna de les regidories per a la implementació de les diferents mesures adreçades als joves.

4.3. Disseny del Pla Local de Joventut

A partir de la diagnosi realitzada hem obtingut un diagnòstic. Aquest és el moment en el qual la informació generada a partir de l‟anàlisi de la realitat ha pres forma de conclusió. Hem posat en relació les problemàtiques o necessitats detectades, les causes que s‟han identificat des dels diversos punts de vist, els recursos dels quals es disposa així com les oportunitats d‟acció que se‟n deriven. Un cop conclosa aquesta part, hem presentat públicament els resultats i hem obert un procés participatiu per a la definició de les propostes.

4.3.1. Retorn dels resultats i elaboració de propostes: Fòrum amb joves

Hem organitzat unes jornades d‟un matí en les quals es hem fet un retorn dels principals resultats de la diagnosi. Aquesta jornada ha estat adreçada al conjunt de joves de Barberà del Vallès i a la resta de participants en el procés de diagnosi. Un cop presentats els principals resultats de la fase de diagnosi s‟ha donat als joves l‟oportunitat d‟elaborar propostes per al Pla Local de Joventut.

Per aquestes jornades s‟ha convocat als joves de la ciutat per mitjà de l‟institut, les entitats juvenils, el punt d‟informació juvenil, el Facebook, Ràdio Barberà i altres serveis adreçats als i les joves. Inicialment s‟han presentat els resultats de la diagnosi a tots els assistents i posteriorment s‟ha passat a l‟elaboració de propostes per al Pla Local de Joventut. Els àmbits de treball inicialment proposats han estat: la formació i el treball, l‟habitatge, la participació i els serveis i equipaments adreçats a joves en el municipi. Per finalitzar les jornades, s‟han posat en comú les principals aportacions fetes pels joves per a ser incorporades al PLJ 2011-2014.


17

4.4. Redacció del Pla Local de Joventut de Barberà del Vallès 2011-2014

Un cop realitzada la diagnosi i recollides les propostes i inquietuds dels joves, hem elaborat tot un seguit de propostes i recomanacions per orientar les polítiques de joventut susceptibles de ser incorporades en el Pla Local de Joventut 2011-2014. Les mesures recollides al PLJ tenen un caràcter integral, impliquen nombroses àrees del consistori (interdepartamental), diferents nivells de l‟administració i altres agents en el territori (interinstitucional). Un cop redactada la proposta, el Pla haurà de ser negociat de forma bilateral o multilateral entre la regidoria de Joventut i les altres àrees de l‟Ajuntament i un cop finalitzada la negociació haurà de ser aprovat pel Ple.

4.5. Avaluació del Pla Local de Joventut

La integració de l‟avaluació en el PLJ és cabdal per tal de facilitar tot el procés de presa de decisions, de millora del coneixement de les intervencions, de justificació de les despeses, de millora dels programes i actuacions, etc. Respecte del PLJ es pot avaluar la diagnosi, el disseny i la implementació.

L‟apartat 5 del PLJ recollirà propostes d‟avaluació del PLJ 2011-2014 tant pel que fa als mètodes i mecanismes d‟avaluació com pel que fa als continguts i elements de referència de la mateixa.


18

PART 2. ELS JOVES I LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT


20

Pla Local de Joventut 2011-2014 PART 2: Els joves i les polítiques de joventut

21

5. Marc de referència

5.1. Concepte de joventut

A l‟anterior Pla Local de Joventut ja recollíem les dificultats de conceptualitzar la joventut. Quan comença la joventut? Quan s‟acaba? Què és el que defineix que una persona sigui considerada jove? És una qüestió d‟edat? Té a veure amb un tipus de comportament, amb un tipus de consum, és una qüestió d‟actitud? Aquestes i moltes altres preguntes es poden abordar des de diverses perspectives, des de l‟antropologia, la sociologia o la psicologia i les respostes obtingudes des de totes aquestes perspectives són parcialment vàlides; en altra instància trobem la definició administrativa de joventut, és a dir, aquella definició a partir de la qual l‟administració pública regula i proposa mesures d‟actuació. Aquesta es troba condicionada per les respostes que s‟hagin donat a la pregunta sobre què és la joventut des de les perspectives anteriorment citades però alhora les condiciona, doncs és a partir d‟aquesta que s‟estipularà el marc d‟actuació.

Des de la sociologia, i amb un fort impacte en la conceptualització de les polítiques de joventut com veurem més endavant, s‟ha establert un debat entre una perspectiva que podríem anomenar juvenilista i una altra transicional. La primera destaca els aspectes propis de l‟etapa juvenil, en el qual els i les joves serien un grup social amb un estil de vida diferent, amb pràctiques i interessos relativament homogenis, mentre que la segona concepció incideix en el fet que la joventut és el moment en què es produeixen certes transicions (educacional, laboral, residencial, familiar...) cap a la presa d‟autonomia personal. Aquest moment és clau en la concreció de les oportunitats dels i les joves; sota aquesta perspectiva les polítiques de joventut s‟han d‟orientar a facilitar aquest procés d‟emancipació i de construcció del propi projecte personal evitant la reproducció intergeneracional de les desigualtats.

El Projecte de Llei de Polítiques de Joventut estableix dues conceptualitzacions amb relació a la joventut. En primer lloc, des d‟una perspectiva més teòrica, les persones joves són aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos formatius i/o d‟inserció laboral i/o d‟emancipació domiciliar dels quals es deriven unes identitats i actituds similars. Tot i la seva aparent homogeneïtat, la diversitat i les desigualtats socials fan que no existeixi una, sinó diverses “joventuts”. Malgrat això, les persones joves incorporen la circumstància comuna de trobar-se subjectes a desigualtats per raó d‟edat i és per aquest motiu que cal transcendir la idea que la joventut és una etapa de transició cap a la vida adulta o simplement una etapa plena de la vida. Les persones joves són un col·lectiu que es defineix, entre d‟altres coses, en base a unes circumstàncies que dificulten el seu ple exercici de la ciutadania, i que, per tant, tenen la necessitat de veure garantit el seu accés als recursos socials, polítics, econòmics i culturals necessaris per exercir aquesta ciutadania.

En segon lloc, des d‟una perspectiva jurídicoadministrativa, en el marc del disseny de les polítiques públiques destinades a la joventut, es conceptua les persones joves a partir d‟unes edats de referència. En aquest sentit, vinculat amb la garantia de construcció del propi projecte de vida, es fixen els trams d‟edat a partir dels 16 anys, coincidint amb l‟edat civil d‟emancipació, l‟edat en què s‟abandona l‟ensenyament obligatori i s‟inicia la tria dels itineraris formatius i la incorporació al món laboral. Així, aquest concepte administratiu fixa la joventut en el tram d‟edat entre els 16 i els 29 anys, excepte els casos de polítiques públiques concretes. Tot i així, per garantir la construcció del propi projecte de vida, cal tenir en compte l‟atenció a determinades trajectòries de vida i que aquestes no s‟inicien en un


22

moment o edat determinada, sinó que determinats patrons de comportament o implicacions vinculades a la cohesió social determinen, des de l‟adolescència, les trajectòries futures de la joventut. Per tant, la joventut no és un període que comenci de zero quan s‟arriba a una determinada edat de partida. Així doncs, sovint caldrà treballar també amb franges d‟edat pròpies de l‟adolescència i flexibilitzar les franges d‟edat quan les pròpies circumstàncies de les polítiques en determinats àmbits ho requereixin, i garantir així una intervenció integral en matèria de joventut.

Pel que fa a la definició operativa de joventut el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020, la deixa oberta per adaptar-la als requisits de cadascuna de les polítiques definides, concretament el document previ a l‟aprovació del PNJC 2010-2020 recull: “l’opció del PNJC és la de deixar oberta aquesta definició operativa perquè sigui cada política o programa concret el que defineixi, quan sigui pertinent, els límits d’edat que més s’adeqüin

al seu contingut substantiu”1, no concretant per tant la dimensió administrativa de joventut

d‟una manera tan clara com es recull a la Llei de Polítiques de Joventut.

1 Document de devolució als assistents en el marc de la “Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya

2010-2020”. Manresa, 27 de febrer de 2010.


23

5.2. El debat sobre les polítiques de joventut

L‟any 2001 es va elaborar el “Llibre Blanc de la Comissió Europea. Un nou impuls per a la joventut europea” amb la finalitat d‟incrementar la participació de la joventut en la construcció d‟Europa. Segons el Llibre Blanc, les grans línies d‟actuació per donar resposta a les demandes dels joves passen per un “mètode obert de coordinació”, fet que suposa que les mesures legislatives no donen resposta a les demandes dels joves. Alguns dels temes considerats claus en l‟elaboració del Llibre Blanc per portar a terme satisfactòriament les polítiques de joventut a Europa són: La participació com a ciutadans de les decisions en general i en especial aquelles que afecten la joventut; la informació completa i transparent; el voluntariat com a necessitat i mitjà per a la participació social i l‟accés a la inserció laboral; un major coneixement del medi en el qual es desenvolupa la joventut i dels problemes que els afecten.

En aquest context, es proposa la implementació d‟un mainstreeming de joventut, és a dir, tenir en compte des de totes les polítiques sectorials els problemes que afecten la joventut, entre els quals es destaquen: l‟educació; l‟aprenentatge permanent i la mobilitat; l‟ocupació; l‟autonomia personal; la integració social; i la lluita contra el racisme i la xenofòbia. En aquest sentit, el “Programa Juventud 2000-06” recull especialment la necessitat de donar

suport a la mobilitat educativa en els nivells universitaris i de formació professional.2

Pla Nacional de la Joventut

L‟eina de planificació de les polítiques de joventut al nostre territori és el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, el qual es defineix com un pla sectorial de coordinació en l‟àmbit de la joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l‟actuació de les diferents institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació de règim local. Tanmateix, es concep com l‟eina que determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut a Catalunya, i l‟aplicació preferent per a les administracions públiques de Catalunya en l‟exercici de les seves funcions en tot allò que pugui tenir una afectació directa sobre les persones joves.

El Pla Nacional de Joventut de Catalunya vigent està a punt de ser renovat per al 2010-2020; aquest es troba en la seva darrera fase d‟elaboració abans de l‟aprovació. Previsiblement les línies d‟actuació del nou PNJC el treball, l‟educació, la salut, l‟habitatge, la cultura, la participació i la mobilitat. Aquestes seran reforçades per certs eixos transversals que donen major èmfasi en els elements d‟inclusió social.

2 AGUINAGA, J. (2007), “Juventud y género: la medida de la igualdad en Europa”, Los nuevos europeos:

tendencias en ciudadania, identidades y exclusión social en los jóvenes europeos. Sistema, N.° 197-198.


24

Definició de polítiques de joventut

Les polítiques de joventut són les intervencions dels agents que atenen les necessitats en diversos àmbits de la vida de les persones, especialment aquells que estan en una major situació de vulnerabilitat social, amb la finalitat última de garantir que les persones joves puguin definir i construir el seu propi projecte de vida, així com participar en projectes col·lectius.

Al nostre país hi ha hagut un intens debat sobre quina ha de ser l‟orientació de les polítiques de joventut. Els diferents paradigmes partien a la vegada de diferents concepcions de la joventut i de les problemàtiques dels i les joves.

Les polítiques centrades en els aspectes de transició o d’emancipació parteixen de la base que la joventut és una etapa de transició cap a l‟autonomia personal i ciutadana en la que es consoliden les oportunitats que determinaran la posició social de l‟individu durant la seva vida adulta. Des d‟aquest supòsit, les polítiques de joventut han de tenir com a objectiu principal proporcionar els recursos i mecanismes que facilitin aquest trànsit i evitar que es produeixi una reproducció de la posició social d‟origen. És a dir, les polítiques de transició se centren en els aspectes nuclears de la vida dels joves (educació/formació, treball i habitatge). Si bé el centre d‟interès d‟aquesta concepció de les polítiques públiques no és exclusiu de les polítiques de joventut, es considera que és necessari que s‟assumeixin des d‟aquesta àrea perquè des dels àmbits propis d‟aquestes polítiques no es recullen de manera satisfactòria les necessitats dels joves; és a dir, és necessari que es defineixi com a part constitutiva de les polítiques de joventut el desenvolupament de polítiques de treball, d‟habitatge, d‟educació, etc. perquè en absència d‟aquesta perspectiva no es respon satisfactòriament a les necessitats dels i les joves.

Per altra banda, les polítiques afirmatives, conceben la joventut com a etapa plena de la vida, que compta amb una sèrie de necessitats pròpies de l‟edat que estarien relacionades amb l‟experimentació, la cultura juvenil, l‟oci, etc. Sota aquest paradigma, les polítiques de joventut haurien de centrar-se en aquests aspectes culturals, d‟experimentació, per tant també vinculats a la mobilitat, etc. Es diu que les polítiques afirmatives se centren en els aspectes perifèrics de la vida dels joves. Segons aquest paradigma, els aspectes nuclears que afecten les condicions de vida dels joves serien tractats des de l‟òptica generalista. Si efectivament des de les polítiques generalistes es tinguessin en compte les necessitats dels i les joves, s‟incorporés el mainstreaming de joventut, les polítiques de transició deixarien de ser necessàries o les polítiques afirmatives serien una alternativa suficient per respondre a les necessitats dels joves. A la pràctica, les polítiques generalistes no sempre estan respectant adequadament les necessitats dels i les joves, amb la qual cosa es reafirma com a necessari mantenir els aspectes nuclears en el centre de les polítiques de joventut (en alguns casos, com en certes regulacions de treball, algunes de les mesures adoptades, s‟han pres en detriment dels interessos dels joves i en defensa dels drets adquirits dels antics treballadors).

El tercer tipus, el de les polítiques integrals, en certa mesura concilia les postures anteriors des de la concepció que les polítiques de joventut han d‟atendre el conjunt de les necessitats dels joves i aquestes poden estar relacionades amb aspectes culturals com en aspectes vinculats a la transició. Es parteix de la base que les polítiques integrals han de desenvolupar-se des del treball transversal (interdepartamental) i interinstitucional, donat que des d‟aquesta perspectiva les polítiques de joventut no assumeixen com a pròpies competències que recauen en altres àrees (com habitatge, per exemple). Aquesta concepció hauria de poder proporcionar respostes adequades als diferents grups o segments de joves;


25

les necessitats dels joves de 16 anys són molt diferents de les necessitats dels joves de 28, a mode d‟exemple. En el primer cas, els aspectes vinculats a l‟oci tindran un paper central entre les necessitats d‟actuació pública dels joves, mentre que entre els segons, l‟oci serà un element principalment satisfet pel mercat i en el qual l‟actuació pública no serà vista com a necessària, mentre que sí ho serà l‟actuació en habitatge o treball.

A Catalunya els principis rectors de les polítiques de joventut són la integralitat, la transversalitat i la territorialitat, tal com es recull en el Projecte de Llei de Polítiques de Joventut. En relació amb la integralitat, les polítiques de joventut han de respondre a una perspectiva que interrelacioni els diversos àmbits de la vida del jove, i que s‟articuli sobre la base de plantejament de xarxa i coordinació transversal. Pel que fa a la transversalitat, han d‟incorporar les diferents escales territorials d‟actuació, les diferents òptiques de treball sectorial, i les dinàmiques associatives i comunitàries pròpies de les persones joves, promovent el treball coordinat entre els departaments, institucions, entitats i agents que intervenen en polítiques de joventut. Per últim, la territorialitat ha de garantir l‟equitat entre els diferents àmbits territorials a partir de la pròpia realitat. Els principis d’actuació dels poders públics en matèria de joventut són: universalitat; igualtat d‟oportunitats; atenció a la diversitat; emancipació juvenil; participació; coresponsabilitat: innovació; proximitat; interès

juvenil.3

El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020 defineix set principis rectors que hauran d‟orientar el disseny, la implementació i l‟avaluació de les polítiques de joventut. Aquests principis rectors són: l‟universalisme en la diversitat, la integralitat, la transformació, la participació, l‟adequació a la realitat social, la proximitat, la innovació i creativitat. Tot i que el nou PNJC 2010-2020 no ha estat encara aprovat, en l‟elaboració del PLJ de Barberà del Vallès 2011-2014 hem mirat de recollir aquestes orientacions.

3 Projecte de Llei de Polítiques de Joventut disponible en línia a:

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Llei%20Politiques%20Joventut/LPJ_VERSIO_%2011_%20de_9_2_10.pdf




26

5.2.1. Les polítiques de joventut en l’àmbit municipal

L‟article 9.26 de l‟Estatut de Catalunya de 1979 i el 142 de l‟Estatut vigent recullen com a competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya la matèria de joventut. L‟evolució del concepte de joventut cap a la transversalitat i la interdepartamentalitat queda recollida tant pel Pla Nacional de la Joventut de Catalunya com per la reforma de l‟Estatut d‟Autonomia de Catalunya, reconeixent i positivitzant la joventut com a concepte tranversal en afirmar que els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l‟emancipació dels joves, l‟accés al món laboral i a l‟habitatge, per garantir el desenvolupament del propi projecte de vida i la participació en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.

Juntament amb l‟administració de la Generalitat, els governs locals de Catalunya poden actuar en matèria de joventut en el marc de la llei de polítiques de joventut. En aquest sentit, els municipis poden exercir un seguit d‟activitats complementàries en matèria de joventut com: elaborar plans locals en matèria de joventut; estudiar i detectar les necessitats dins el seu àmbit territorial; promoure l‟emancipació de les persones joves; afavorir la participació dels joves en la vida política, social, econòmica, educativa i cultural del seu municipi; afavorir i promoure l‟associacionisme i la creació de consells locals de joventut; crear i gestionar els serveis necessaris per a l‟execució de les polítiques de joventut dins el municipi; gestionar les polítiques juvenils com a conseqüència de convenis i altres instruments de col·laboració que subscriguin amb aquesta finalitat amb la Generalitat de Catalunya.

Els ens locals són els que tenen un major coneixement del territori atesa la seva proximitat. Les polítiques de joventut en l‟àmbit municipal (tot i que es tracta d‟una dificultat amb la qual es troben també altres àmbits de l‟administració), es veuen immerses en la paradoxa de treballar per atendre la globalitat de les necessitats dels i les joves (perspectiva integral) però sense disposar dels recursos suficients per poder desenvolupar aquelles mesures que permetrien abordar les necessitats dels joves des d‟aquesta perspectiva. Aquest fet té com a conseqüència que l‟esfera política de l‟àrea de joventut hagi de tenir un pes superior al que és necessari en altres àrees, atès que aquesta necessita la complicitat dels altres àmbits per desenvolupar les mesures de caràcter integral i que, tal com estableix el Pla Nacional de Joventut, li són constitutives. L‟èxit de les polítiques de joventut en l‟àmbit local depèn, com cap altra, de la incorporació en el consistori del treball transversal i del mainstreaming de joventut a la globalitat d‟actuacions promogudes des del consistori.

PART 3. DIAGNOSI


28

Pla Local de Joventut 2011-2014 PART 3: Diagnosi

29

6. Els joves de Barberà en xifres: anàlisi sociodemogràfica

En aquest bloc farem una radiografia dels joves del municipi a partir de l‟anàlisi de fonts de dades secundàries. Analitzarem, entre altres coses, quants joves viuen a Barberà del Vallès, quina edat tenen, a què es dediquen, de què treballen, què estudien, etc. Per apropar-nos a aquesta realitat hem dividit el capítol en diferents apartats.

En primer lloc, us presentarem els principals indicadors demogràfics relatius als joves del municipi. Veurem, per tant, dades sobre estructura demogràfica, sobre creixement, sobre immigració, l‟índex d‟immigració juvenil, etc. Ens interessa saber, per exemple, si podem estimar quin nombre de joves hi haurà en els propers anys (més o menys que ara), quin és el pes de la immigració sobre el conjunt de l‟estructura demogràfica, si els saldos migratoris de joves són positius o negatius (és a dir, si Barberà del Vallès és un municipi que “expulsa” els joves o més aviat els “incorpora”) o quin és el perfil de les persones que arriben a la ciutat.

Continuarem analitzant el nivell d‟estudis de la població de Barberà del Vallès i especialment el de la població jove. Volem saber si el nivell d‟estudis de la població de Barberà és significativament diferent al que es dóna en altres poblacions de la comarca.

Al tercer bloc, ens centrarem en l‟activitat principal dels joves de Barberà del Vallès segons la seva edat i el sexe. Veurem, quants estudien, quants estan treballant, quants aturats, i quants ni estudien ni treballen. Ens aproximarem a aquestes dades tenint en compte les diferències que es produeixen respecte el conjunt de ciutats de la comarca del Vallès Occidental. Ens fixarem en els joves que treballen, per tal de conèixer quines són les seves condicions laborals, en quin sector treballen, a quina ciutat, quin mitjà de transport utilitzen per accedir al lloc de treball, quin tipus de contracte tenen, si hi ha diferències significatives entre els homes i les dones i si tenen tipus d‟ocupacions diferents a les del conjunt de la població.

En el quart apartat analitzarem les dades que fan referència a la situació del mercat d‟habitatges a la ciutat. Entenem que l‟accés a l‟habitatge és una de les principals preocupacions dels joves i per això hem analitzat les oportunitats que es deriven del mercat local d‟habitatge i les diferències que es produeixen, en aquest sentit, entre Barberà del Vallès i les principals ciutats del Vallès Occidental. Quants habitatges buits hi ha a la ciutat? Quants en lloguer? Compta amb percentatges relativament diferents respecte a les ciutats del seu entorn? Alhora analitzarem quina és la proporció de joves emancipats i quines són les característiques de les llars joves.

El següent tema tractat fa referència a l‟àmbit de la salut, per tal de conèixer quins són els principals diagnòstics entre la població jove del municipi. També analitzarem els embarassos en mares joves, així com intentem realitzar una aproximació al consum de drogues i a la mortalitat dels joves de Barberà del Vallès.

I en els dos últims blocs donarem unes petites pinzellades a la participació electoral per una banda i al context socioeconòmic per l‟altra. En l‟àmbit de la participació, analitzarem l‟evolució de la participació electoral en les eleccions municipals des de 1979 a 2007. I per analitzar el context socioeconòmic analitzarem alguns dels índex macroeconòmics del Vallès Occidental així com alguns indicadors de conjuntura en l‟àmbit municipal: habitatges de nova construcció, polítiques de desenvolupament local, parc d‟automòbils.


30

6.1. Evolució de la població i estructura demogràfica

6.1.1. Evolució i estructura demogràfica

Barberà del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental amb 31.739 habitants l‟any 2010, que representava el 2009 un 3,5% de la població total de la comarca. Els joves entre 15 i 29 anys al municipi són 5.842, que suposen el 18,4% del total de la població del municipi.

Barberà ha experimentat en l‟última dècada un increment de gairebé 5.000 persones, fet que representa un creixement aproximat del 18% de la població. Contextualitzant aquest fenomen dins la comarca del Vallès Occidental i en el conjunt del territori català podem observar un creixement igualment lent i sostingut de la població, com es pot constatar en la taula i el gràfic següents.

Taula 1. Evolució de la població de Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (1960-2009). Índex 1960 = 100

Índex 1960=100

Any Barberà

del Vallès Vallès

Occidental Catalunya

Barberà del

Vallès

Vallès Occidental

Catalunya

1960 2.660 268.386 3.925.779 100 100 100

1965 4.315 356.602 4.498.114 162 133 115

1970 8.928 450.721 5.122.567 336 168 130

1975 15.007 545.391 5.663.135 564 203 144

1981 28.679 596.893 5.959.530 1.078 222 152

1986 29.901 619.072 5.977.008 1.124 231 152

1991 30.905 649.280 6.115.759 1.162 242 156

1998 26.112 695.910 6.147.610 982 259 157

1999 26.342 705.288 6.207.533 990 263 158

2000 26.681 717.181 6.261.999 1.003 267 160

2001 26.741 731.844 6.361.365 1.005 273 162

2002 26.902 751.049 6.506.440 1.011 280 166

2003 27.153 773.800 6.704.146 1.021 288 171

2004 27.202 790.432 6.813.319 1.023 295 174

2005 27.827 815.628 6.995.206 1.046 304 178

2006 28.633 836.077 7.134.697 1.076 312 182

2007 29.208 845.942 7.210.508 1.098 315 184

2008 30.271 862.369 7.364.078 1.138 321 188

2009 31.144 878.893 7.475.420 1.171 327 190

2010 31.739 - - 1.193 - -

Font. Elaboració pròpia a partir de l‟Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat) i del Servei d‟Estadística de Barberà del Vallès.


31

El gràfic 1 ens dibuixa aquesta lenta però progressiva evolució de la població en els darrers anys tant a Barberà com en el conjunt de la comarca i de Catalunya. Podem observar també els grans canvis demogràfics de Barberà en períodes anteriors que s‟expliquen per transformacions en l‟estructura territorial del municipi, cosa que ha provocat un decreixement significatiu de població, i per les onades migratòries a partir de la dècada dels 70, que tindrien com a conseqüència un intens increment demogràfic fins assolir xifres properes a les actuals.

Gràfic 1. Evolució de la població a Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (1960-2009). Índex 1960 = 100

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Barberà del Vallès Vallès Occidental Catalunya

Font. Elaboració pròpia a partir de l‟Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat).


32

Si ens fixem en la distribució de la població de Barberà segons sexe i edat, en relació a l‟edat observem que les franges d‟edat més poblades són les que es troben entre els 25 i els 44 anys, en contrast amb les menys poblades que són aquelles majors de 65 anys; en aquest sentit, és rellevant la població entre 30-34 anys que resulta ser, amb diferència, la franja d‟edat més poblada del municipi. En relació al sexe, trobem una major proporció de dones majors de 65 anys respecte dels homes, mentre que en les edats entre els 30 i els 44 anys hi ha una major proporció d‟homes. Pel que fa als joves entre 15 i 29 anys trobem una proporció lleugerament superior d‟homes, excepte en la franja de 25-29 anys que és la més poblada dels joves amb 1.314 nois i 1.343 noies.

Gràfic 2. Piràmide de població de Barberà del Vallès, 2010

1020

891

766

789

878

1315

1815

1478

1317

1115

1007

975

809

534

423

315

212

115

1037

842

749

681

836

1343

1680

1419

1257

1141

1092

1007

786

582

461

442

317

293

2000 1500 1000 500 0 500 1000 1500 2000

de 0 a 4 anys

de 5 a 9 anys

de 10 a 14 anys

de 15 a 19 anys

de 20 a 24 anys

de 25 a 29 anys

de 30 a 34 anys

de 35 a 39 anys

de 40 a 44 anys

de 45 a 49 anys

de 50 a 54 anys

de 55 a 59 anys

de 60 a 64 anys

de 65 a 69 anys

de 70 a 74 anys

de 75 a 79 anys

de 80 a 84 anys

de 85 anys i més

HOME DONA

Font. Elaboració pròpia a partir del padró 01/01/2010, Servei d‟Estadística de Barberà del Vallès.


33

En relació amb la càrrega de la població juvenil respecte a la població en edat de treballar, trobem un índex de dependència juvenil, d‟un 22,7%, la qual cosa significa que de cada 100 persones en edat de treballar trobarem prop de 23 joves menors de 16 anys. Contextualitzant aquesta fenomen s‟observa com aquesta càrrega és 1,1% superior a la mitjana catalana i un gairebé 2% inferior a la del Vallès Occidental. Pel que fa a l‟índex d‟envelliment, és a dir el nombre de vells per cada 100 joves, a Barberà se situa en un 69,5%, essent aquest significativament inferior en gairebé 10 punts respecte el Vallès i en 40 respecte el conjunt de la població catalana; així doncs, a Barberà trobem una proporció de joves vers la gent gran força superior que en el seu context territorial, és a dir, vers la mitjana comarcal i catalana. Per últim, a Barberà la càrrega de la població en edats dependents pel que fa a la població en edat de treballar es constata un índex de dependència del 38,5%; en aquest sentit, de cada 100 persones en edat de treballar trobarem unes 38 persones dependents (joves i vells). En canvi, en el context territorial de Barberà aquesta càrrega és entre un 6-7% superior, fet que s‟explica per un índex d‟envelliment inferior en el cas de Barberà i d‟una proporció major de persones en edat de treballar, on destaca per sobre de la resta la població entre 25 i 34 anys.

Taula 2. Índex de població Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya, 2009-10

Habitants Índex de

dependència juvenil

Índex d'envelliment

Índex de dependència

2010

Barberà del Vallès 31.739 23,3 69,6 39,6

2009

Barberà del Vallès 31.144 22,7 69,5 38,5

Vallès Occidental 878.893 24,6 78,9 44,0

Catalunya 7.475.420 21,8 108,7 45,6


Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys/ població de 15 a 64 anys)*100 Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100 Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100


34

Barberà presenta l‟any 2009 la proporció de joves entre 15 i 29 anys més alta del context territorial analitzat en la taula anterior amb un 19,5% de joves en el municipi; per tant, amb xifres absolutes trobem que aquests 6.073 joves el 2009 representen aproximadament 1 de cada 5 persones del municipi. El 2010 el nombre de joves s‟ha reduït lleugerament passant a 5.842 que representen el 18,4% del total. Aquesta reducció és fruit de la sortida de l‟etapa juvenil de les cohorts més plenes. Així doncs, tot i que la tendència general en els darrers anys ha estat el descens progressiu de la proporció de joves, aquests continuen tenint un pes important en l‟estructura demogràfica.

Taula 3. Evolució de la població jove de 15 a 29 anys respecte el total de la població. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (absoluts i percentatges). Període

1981-2010


(absoluts i %) Vallès

Occidental Catalunya

1981 7.672 26,6 24,2 22,6

1986 7.676 25,7 24,4 23,3

1991 8.636 27,7 25,6 24,2

1996 7.094 27,8 25,6 23,9

2000 6.902 25,9 24,1 22,5

2001 6.767 25,3 23,7 22,1

2002 6.633 24,7 23,2 21,8

2003 6.546 24,1 22,6 21,4

2004 6.319 23,2 22,0 20,9

2005 6.325 22,7 21,3 20,4

2006 6.356 22,2 20,6 19,8

2007 6.181 21,2 19,7 19,1

2008 6.270 20,7 19,1 18,7

2009 6.073 19,5 18,4 18,1

2010 5.842 18,4 - -



35

El gràfic 3 ens mostra la tendència general en les últimes dècades de descens lent però progressiu de la proporció de joves en l‟estructura demogràfica. Tanmateix, Barberà continua tenint prop d‟un 1% més de població entre 15 i 29 anys respecte el Vallès Occidental i de Catalunya.

Gràfic 3. Evolució del percentatge de joves de 15 a 29 anys. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (1981-2010)

15

17

19

21

23

25

27

29

1981 1986 1991 1996 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010




36

Si ens fixem en la distribució de la població jove de Barberà per grups quinquennals, observem que els joves entre 25 i 29 anys estan sobrerepresentats respecte els altres grups d‟edat amb un total de 2.658 joves, representant prop del 45,5% sobre el total de joves entre 15 i 29 anys. En contrast, els joves entre 15 i 24 anys representen poc més de la meitat de la població jove del municipi, amb 1.714 joves entre 20 i 24 anys, i 1.470 joves de 15 a 19 anys.

Gràfic 4. Joves entre 15 i 29 anys per grups d’edat quinquennals. Barberà del Vallès 2010

1470

1714

2658

De 15 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 29 anys



37

Per últim, la taula 4 ens mostra com Barberà del Vallès és la població amb un major percentatge de joves respecte els principals municipis del Vallès Occidental. Amb un 19,5% de joves l‟any 2009 és la població de la mostra més propera al 20%, i presenta gairebé un 2,5% més de joves que Sant Cugat i Sant Quirze del Vallès.

Taula 4. Percentatge de joves (de 15 a 29 anys) sobre el total de la població als principals municipis del Vallès Occidental, any 2009

Barberà del Vallès 19,5

Sant Quirze del Vallès 17,7

Castellar del Vallès 17,0

Sabadell 18,4

Terrassa 18,8

Montcada i Reixac 18,5

Cerdanyola del Vallès 18,9

Sant Cugat del Vallès 17,0

Ripollet 18,7

Rubí 19,2

Santa Perpètua de Mogoda 18,1

Badia del Vallès 18,9

Vallès Occidental 18,4



38

6.1.2. Estructura de la població segons barris

Actualment, Barberà del Vallès està conformada per 9 barris, entre els quals la població del municipi es distribueix de forma desigual. Així, l‟Eixample-Can Llobet és el barri més poblat amb un 36,4% dels habitants del municipi, és a dir, més d‟una tercera part de la població de Barberà viu en aquest barri; seguit del Barri Antic com a segon barri més habitat amb un 19,6% respecte el total de la població. En canvi, els set barris restants es trobem per sota del 10% i acumulen conjuntament el 56% de la població, essent el barri de Can Gorgs (2,5%) el menys habitat de Barberà.

Gràfic 5. Distribució de la població (%) segons barris. Barberà del Vallès Padró 2010

4,8

9,67,3

36,4

8,0

19,6

5,02,5

6,8

Parc Central La Romanica Estació Can

Estaper

Eixample-Can

Llobet

Parc Europa Barri Antic Can Gorgs II Can Gorgs Can Serra



39

Si ens fixem en l‟edat mitjana de la població als diferents barris, s‟observa que la població més jove es troba en els barris del Parc Europa (29,1) i el Parc Central (29,4), amb una mitjana d‟edat gairebé 9 anys inferior respecte la mitjana de Barberà que és de 37,8 anys. Aquest fet s‟explica per la seva recent creació i perquè està sent habitat per parelles joves amb o sense fills. Per altra banda, els barris més envellits són els de Can Gorgs II (43,8), Estació Can Estaper (42,9) i Can Gorgs (42,8) amb mitjanes d‟edat entre 5-6 anys superiors a la municipal, i d‟uns 14 anys per sobre de la mitjana dels barris més joves.

Gràfic 6. Edat mitjana de la població segons barris i total. Barberà del Vallès, Padró 2010

29,4

38,6

42,9

38,8

29,1

37,4

43,8 42,8

36,437,8


Estaper

Eixample-

Can Llobet

Parc Europa Barri Antic Can Gorgs II Can Gorgs Can Serra Total



40

La distribució de la població per grans grups d‟edat corrobora les dades anteriors i ens mostra com els barris amb mitjanes d‟edat més joves són també aquells amb una menor proporció de persones majors de 65 anys i amb majors percentatges de població entre els 0 i el 29 anys, generalment a causa de ser barris de nova construcció. Si ens fixem en els joves entre 15-29 anys, el Parc Europa és el de major percentatge de joves en aquestes edats amb un 22,1%, seguit del Barri Antic (19,8%).

Gràfic 7. Distribució de la població segons grans grups d’edat per barris (%). Barberà del Vallès, Padró 2010

22,316,6 13,1 16,1 20,3 16,5 12,2 13,5

20,7

16,818,8

16,818,1

22,119,8

16,8 18,315,1

58,6

50,151,8

53,8

55,0

52,6

51,9 50,854,1

2,414,5 18,2

11,92,6

11,119,0 17,5

10,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Estaper

Eixample-Can

Llobet

Parc Europa Barri Antic Can Gorgs II Can Gorgs Can Serra

de 0 a 14 anys de 15 a 29 anys de 30 a 64 anys 65 i més



41

6.1.3. Origen de la població

La població de Barberà del Vallès presenta una distribució de l‟origen de la població marcada per l‟edat, conseqüència dels processos migratoris que històricament han configurat l‟estructura poblacional del municipi. Així doncs, la població menor de 45 anys és majoritàriament d‟origen català, mentre que la més gran de 50 anys prové principalment de la resta de l‟Estat espanyol. Pel que fa a la població estrangera, es concentra significativament entre els 25 i els 45 anys, i la seva joventut respon a la nova immigració que ha rebut el municipi en les darreres dècades, a diferència la immigració espanyola que migrà a les dècades dels 60 i 70 i es troba més envellida.

Tot i que en termes generals un 63,5% de la població del municipi ha nascut a Catalunya, un 27% a la resta de l‟Estat espanyol i un 9,5% a l‟estranger.

Gràfic 8. Origen de la població segons grups d’edat i sexe. Barberà del Vallès, Padró 2010

2000 1500 1000 500 0 500 1000 1500 2000

de 0 a 4 anys

de 5 a 9 anys

de 10 a 14 anys

de 14 a 19 anys

de 20 a 24 anys

de 25 a 29 anys

de 30 a 34 anys

de 35 a 39 anys

de 40 a 44 anys

de 45 a 49 anys

de 50 a 54 anys

de 55 a 59 anys

de 60 a 64 anys

de 65 a 69 anys

de 70 a 74 anys

de 75 a 79 anys

de 80 a 84 anys

de 85 anys i més

Homes Dones

Estranger Resta Estat Espanyol Catalunya



42

Per barris, la Romànica és el barri amb major proporció d‟estrangers propera al 16%, tot i que, si ens fixem en les xifres absolutes, el major nombre d‟estrangers es troba al barri de l‟Eixample-Can Llobet, cal recordar però que aquest barri acumula el 36,4% del total de la població de Barberà. Per altra banda, Can Gorgs II és el de major percentatge de residents provinents de la resta de l‟Estat espanyol amb gairebé un 37%, mentre que el Parc Central i el Parc Europa són els barris amb major proporció de població d‟origen català amb un 80%, com a conseqüència de l‟estructura per edat d‟aquests barris que, com ja hem indicat, són els de població més jove del municipi.

Gràfic 9. Origen de la població segons barris. Barberà del Vallès, Padró 2010

1214

17011402 6813

2014

4006937

533 152320143

232

865

7403440

326

1669 581206

517

8576

62

481161

1305 206 55674 55 120 3020

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Estaper

Eixample-Can

Llobet

Parc Europa Casc Antic Can Gorgs II Can Gorgs Can Serra Total Barberà

Catalunya Resta Estat Espanyol Estranger



43

En relació als joves entre 15 i 29 anys de Barberà, La Romànica és el barri amb major proporció de joves estrangers amb prop d‟un 27%, més de 16 punts percentuals per sobre de la mitjana municipal (9,5% pel total de la població); seguit de l‟Eixample-Can Llobet amb gairebé un 17,4% de joves estrangers, lleugerament per sobre del total de joves de Barberà (14,3% joves estrangers 15-29 anys). Tanmateix, cal destacar el baix percentatge de joves d‟origen de la resta de l‟Estat espanyol, que només en el cas del barri del Parc Europa s‟apropa al 10%, mentre que la mitjana pels joves del municipi és inferior al 5% (3,5%).

Gràfic 10. Origen de la població jove de 15-29 anys segons barris. Barberà del Vallès, Padró 2010

230

400

354

1654 464 1034246 129 290

4801

14

22

6

78

35 37

33 6

204

9

151

27

36463 161

18 13 31837

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Estaper

Eixample-Can

Llobet

Parc Europa Casc Antic Can Gorgs II Can Gorgs Can Serra Total Barberà

Catalunya Resta Estat Espanyol Estranger



44

6.1.4. Creixement de la població

En els darrers anys Barberà està experimentant un creixement del nombre de naixements. Tot i que les xifres són llunyanes a les dels anys 70 i principis dels 80, el 2008 el nombre de naixements es va situar en 441, la xifra més alta en els últims 30 anys. Aquesta tendència d‟augment dels naixements s‟observa ja des de l‟última dècada amb un creixement irregular però progressiu.

Gràfic 11. Evolució del nombre de naixements. Barberà del Vallès (1975-2008)

310

334

545

591

438

527

410

392

350336

398

324334

316

336

319311

365

297

267

288 285301

281

314 319

281

305292

323315

379368

441

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Font. Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat).


45

El gràfic 11 ens dibuixa de manera més detallada l‟evolució del nombre de naixements durant l‟última dècada en el municipi. Tenint com a referència l‟any 1999, Barberà va tenir l‟any 2008 un 40% més de naixements, essent també els anys 2006 i 2007 els de major creixement amb un 20,7% i un 17,2% respectivament. Així doncs, en els darrers tres anys s‟observen les xifres de creixement més significatives de l‟última dècada.

Gràfic 12. Evolució del nombre de naixements. Barberà del Vallès (1999-2008). Índex 100=1999

100101,6

89,5

97,1

93,0

102,9100,3

120,7117,2

140,4

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008


Alhora, en l‟última dècada, la taxa de fecunditat, relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys), ens indica un lleuger però progressiu augment de la natalitat a Barberà del Vallès, més accentuat l‟any 2008.

Taula 5. Taxa de fecunditat. Barberà del Vallès 2000-08

Any Taxa fecunditat

2000 40,53

2001 35,94

2002 39,27

2003 37,90

2004 42,56

2005 40,78

2006 48,35

2007 46,73

2008 54,52



46

La taxa de fecunditat ens indica que, el darrer any, per cada mil dones en edat fèrtil del municipi es van registrar 8 naixements més respecte l‟any 2007, assolint així la taxa més alta del període amb una mitjana de 54,52 fills per cada mil dones en aquestes edats. Si observem gràficament aquesta taxa, es dibuixa el progressiu increment de la natalitat al municipi.

Gràfic 13. Taxa de fecunditat. Barberà del Vallès 2000-08

30

35

40

45

50

55

60

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008



47

En relació amb l‟edat de les mares de Barberà, les dones de 29 anys són les que més fills van tenir l‟any 2008 amb un total de 55 naixements. Aquestes se situen dins la franja d‟edat entre 27 i 34 anys on s‟observen les majors freqüències pel que fa al nombre de naixements, amb un percentatge de naixements en aquestes edats de gairebé el 66% del total per a l‟any 2008. Tanmateix, és significatiu que les dones més joves de 27 anys mostren una freqüència de naixements molt baixa, la qual cosa representa només el 12% del total de naixements en el mateix període.

Gràfic 14. Nombre de naixements segons edat de la mare. Barberà del Vallès 2008

2 1

4 4 3

6 7

12

6

18

26

29

55

36 3638

36

33

2123

18

10

24

7

1 20 1

17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45

Edat de la mare



48

A Barberà, les dones casades són les que més fills van tenir el 2008, amb un 70,7% i un 29,3% de naixements dins i fora del matrimoni respectivament. No obstant això, les dones més joves de 24 anys acostumen a tenir més fills fora del matrimoni, amb un 77,8% del total de naixements en aquestes edats, tot i que el nombre de naixements és significativament inferior que en edats superiors. Tanmateix, és a partir dels 26 anys on les dones acostumen a tenir més fills dins el matrimoni, amb una proporció del 80,5% de fills dins la relació matrimonial per a les mares entre 30 i 35 anys.

Gràfic 15. Nombre de naixements segons l'estat civil de la mare i edat. Barberà del Vallès 2008

10

1 1 10

2

8

2

11

20

22

38

2928

32

30

24

18

1413

8

1

3

5

0 0 0 01 1

3 32

65

4 4

76

7

17

78

6 6

9

3

9

5

21 1

21

2

01

17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45

Dones casades Dones no casades


Taula 6. Naixements segons l'estat civil de la mare (grans grups d'edat). Barberà del Vallès 2008. Percentatges

Edat mare Casades No

casades

Menys de 24 22,2 77,8

De 24 a 29 69,2 30,8

De 30 a 35 80,5 19,5

Més de 35 64,7 35,3

Total 70,7 29,3



49

Si ens fixem en l‟evolució dels naixements segons l‟estat civil de la mare, en les últimes dècades hi ha hagut un increment progressiu del nombre de fills fora del matrimoni. En aquest sentit, com s‟observa a la taula 7, l‟any 1988 només el 8,5% de les dones tenia fills fora del matrimoni, mentre que el 2008 ja eren el 29,3% del total de dones de Barberà que tenien els seus fills sense estar casades. Així doncs, aquesta tendència és creixent i s‟accentua els darrers anys, on probablement en les pròximes dècades ens trobarem amb més dones que tenen fills fora del matrimoni en relació a una menor proporció de les que els tenen dins la relació matrimonial.

Taula 7. Evolució dels naixements segons l'estat civil de la mare. Barberà del Vallès 1888-2008. Percentatges

Any Casades No

casades

1988 91,5 8,5

1993 86,9 13,1

1998 87,5 12,5

2003 81,5 18,5

2008 70,7 29,3



50

Barberà presenta, en general, un creixement positiu de la població en els últims 20 anys, la qual cosa indica que és un municipi en constant augment de població. Són els dos últims anys (2007 i 2008) del període estudiat en la taula anterior en els quals trobem un major creixement, per causa principalment de l‟augment del saldo migratori, és a dir, de persones nouvingudes que s‟han instal·lat al municipi. En canvi, el moviment natural de la població s‟ha mantingut força constant, tot i que en els últims anys es constata un lleuger augment gràcies a un major nombre del naixements com ja hem indicat anteriorment.

Taula 8. Evolució dels components del creixement de població a Barberà del Vallès. Període 1988-2008


Any Moviment

natural Saldo

migratori Creixement

2008 241 426 667

2007 175 670 845

2006 214 282 496

2005 171 424 595

2004 161 279 440

2003 144 -134 10

2002 164 -68 96

2001 134 -121 13

2000 186 -272 -86

1999 154 -69 85

1998 126 177 303

1997 148 172 320

1996 159 - -

1995 161 405 566

1994 145 343 488

1993 151 232 383

1992 231 56 287

1991 151 - -

1990 173 170 343

1989 183 221 404

1988 194 365 559


51

Si observem gràficament el creixement de la població de Barberà, trobem com els fluxos de creixement durant tot el període s‟expliquen principalment pels canvis experimentats en el saldo migratori, ja sigui per persones que han emigrat del municipi com pels nouvinguts que s‟hi han instal·lat. En canvi, el moviment natural de la població es mostra constant durant els últims 20 anys amb un increment proper a 200 persones l‟any. Tanmateix, cal destacar que els últims anys presenten una tendència a l‟alta de nouvinguts en el municipi, situant el creixement anual de la població en les xifres més altes de tot el període afavorit per les noves construccions.

Gràfic 16. Components del creixement de població a Barberà del Vallès. Període 1988-2008

-400

-200

0

200

400

600

800

1000

2008200720062005200420032002200120001999199819971995199419931992199019891988

Moviment natural Saldo migratori Creixement



52

En la taula següent podem observar detalladament la procedència dels nouvinguts a Barberà del Vallès. En aquest sentit, Barberà és un municipi receptor de població majoritàriament procedent de la mateixa comarca del Vallès Occidental, seguit de les persones que vénen de la província de Barcelona. És a partir de l‟any 2004 que es produeix un augment més significatiu del nombre d‟immigrants a Barberà que va passar de 1.259 a 1.825 entre els anys 2003-04. Per altra banda, tot i que el nombre d‟immigrants procedents de la resta d‟Espanya és molt inferior, es constata un augment significatiu en els darrers dos anys (2007 i 2008).

Taula 9. Evolució del nombre d'immigrants interiors segons lloc de procedència.Barberà del Vallès. Període 1988-2008

Any De la

mateixa comarca

De la resta de la

província

De la resta de

Catalunya

De la resta d'Espanya

Total

2008 828 588 67 205 1.688

2007 997 768 93 203 2.061

2006 987 667 60 119 1.833

2005 964 702 60 143 1.869

2004 862 714 73 166 1.815

2003 674 384 42 159 1.259

2002 713 371 52 135 1.271

2001 593 266 37 115 1.011

2000 520 284 36 71 911

1999 584 302 24 139 1.049

1998 748 341 32 94 1.215

1997 619 332 35 87 1.073

1995 851 367 13 87 1.318

1994 680 374 34 113 1.201

1993 690 392 20 141 1.243

1992 560 257 33 120 970

1990 473 348 28 177 1.026

1989 448 356 36 160 1.000

1988 583 389 17 183 1.172

Font. Idescat, a partir de l'Estadística de variacions residencials de l'INE


53

La gent de Barberà emigra principalment a municipis del Vallès Occidental que l‟any 2004 va ser el de major emigració amb 945 persones, tot i que en anys posteriors aquestes xifres han estat més moderades fins a les 646 que van marxar el 2008 a poblacions de la mateixa comarca. Tanmateix, les persones de Barberà també emigren principalment a la resta de municipis de la província de Barcelona i de la resta d‟Espanya on s‟observa una tendència creixent d‟emigració a partir de l‟any 2004 fins a dates recents. Això no obstant, si ens fixem en la tendència general, els últims tres anys ha disminuït lleugerament la població de Barberà que emigra del municipi, invertint la tendència que es donava en el període anterior.

Taula 10. Evolució del nombre d'emigrants interiors segons lloc de destinació. Barberà del Vallès. Període 1988-2008

Any De la

mateixa comarca

De la resta de la

província

De la resta de

Catalunya

De la resta d'Espanya

Total

2008 646 316 82 218 1.262

2007 689 353 125 224 1.391

2006 827 348 137 239 1.551

2005 796 303 132 214 1.445

2004 945 275 142 174 1.536

2003 818 274 130 171 1.393

2002 804 251 135 149 1.339

2001 741 184 95 112 1.132

2000 811 206 75 91 1.183

1999 735 220 80 83 1.118

1998 656 197 69 116 1.038

1997 536 208 74 83 901

1995 558 157 65 133 913

1994 466 162 74 156 858

1993 512 218 77 204 1.011

1992 479 184 58 193 914

1990 410 183 56 207 856

1989 398 126 50 205 779

1988 377 187 51 192 807

Font. Idescat, a partir de l'Estadística de variacions residencials de l'INE


54

El gràfic 17 indica com en els últims anys Barberà s‟ha convertit en una ciutat receptora de població, sobretot pel que fa a persones nouvingudes procedents del Vallès Occidental i de la província de Barcelona. Tanmateix, el saldo migratori sembla estabilitzar-se amb xifres properes a 0 pel que fa als fluxos migratoris a la resta de Catalunya i d‟Espanya, és a dir, marxen del municipi aproximadament el mateix nombre de persones que vénen a instal·lar-s‟hi. Així doncs, la població del municipi creix pels nouvinguts procedents de municipis relativament propers a Barberà del Vallès.

Gràfic 17. Evolució dels saldos migratoris interiors segons àmbit territorial (absoluts). Barberà del Vallès. Període 1988-2008

-400

-300

-200

-100

0

100

200

300

400

500

2008200720062005200420032002200120001999199819971995199419931992199019891988

De la mateixa comarca De la resta de la província De la resta de Catalunya De la resta d'Espanya

Font. Elaboració pròpia a partir de l‟Idescat, a partir de l'Estadística de variacions residencials de l'INE


55

Per últim, si ens fixem en el saldo migratori exterior, fora de l‟Estat espanyol, el gràfic següent ens indica com Barberà és també un municipi receptor d‟immigració exterior, tot i que amb saldos sensiblement inferiors en comparació amb la immigració interior. Els nouvinguts procedents d‟Amèrica són els que han experimentat un creixement més important en els darrers anys, seguits de lluny pels d‟origen Africà. En canvi, els procedents de la resta de la Unió Europea, de la resta d‟Europa i d‟Àsia i Oceania són els que tingueren un menor pes, l‟any 2008, en el creixement demogràfic del municipi en relació amb la immigració exterior.

Gràfic 18. Evolució dels saldos migratoris exteriors segons continent de procedència (absoluts). Barberà del Vallès. Període 2005-08

0

20

40

60

80

100

120

140

160

2008200720062005

Resta de la UE Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia i Oceania

Font. Elaboració pròpia a partir de l‟Idescat, a partir de l'Estadística de variacions residencials de l'INE


56

6.1.5. Estat civil dels joves del municipi

Si ens fixem en l‟estat civil dels i les joves de Barberà, segons el cens 2001, dels 6.585 joves, els casats i les casades representaven un 15,1% sobre el total de joves entre 15 i 29 anys, mentre que per sexes hi havia 371 homes casats per 621 dones casades, representant un percentatge sobre el total de matrimonis en aquestes edats del 37,4% i el 62,6% respectivament. Tanmateix, cal tenir en compte que el pes demogràfic dels homes joves al municipi és lleugerament major i, per tant, la diferent proporció de casaments femenins seria més accentuada si trobéssim una distribució equitativa per sexes. A continuació, procedirem a analitzar detalladament, segons grups d‟edat quinquennals i sexe, l‟estat civil dels joves del municipi.

Taula 11. Estat civil dels joves entre 15 i 29 anys segons sexe i grups d'edat (absoluts). Barberà del Vallès, Cens 2001

Estat civil 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys Total 15-29

Ho

mes

Solter 917 1.197 887 3.001

Casat 0 34 337 371

Separat 1 1 9 11

Divorciat 0 0 5 5

Total 918 1.232 1.238 3.388

Do

nes

Soltera 837 1.052 650 2.539

Casada 2 109 510 621

Viuda 0 0 2 2

Separada 0 4 23 27

Divorciada 0 0 8 8

Total 839 1.165 1.193 3.197

To

tal

Solter/a 1.754 2.249 1.537 5.540

Casat/da 2 143 847 992

Vidu/vídua 0 0 2 2

Separat/da 1 5 32 38

Divorciat/da 0 0 13 13

Total 1.757 2.397 2.431 6.585

Font. Instituto Nacional de Estadística (INE), Cens 2001


57

En relació a l‟edat, els joves de Barberà menors de 25 anys eren majoritàriament solters amb tan sols un 6% de casats i casades entre 20 i 24 anys. Així, a partir dels 25 anys els joves comencen a casar-se amb percentatges propers al 35%, amb creixents però encara residuals percentatges de separacions, divorcis i, fins i tot, viduïtat. En relació al sexe, com ja hem apuntat, les dones joves es casen proporcionalment més que els homes; això s‟explica perquè hi ha una tendència que s‟ha mantingut al llarg del temps que les dones es casin amb homes que tenen més edat, tot i que les diferències d‟edat d‟uns i altres tendeixen a disminuir. Com s‟observa en la taula següent, hi havia un 42,7% de dones casades sobre el total de dones entre 25 i 29 anys, per només un 27,2% d‟homes casats. Tanmateix, les dones joves en aquestes edats se separen un 1,2% més que els homes, amb una proporció lleugerament superior de divorcis (0,3%), i fins i tot amb algun cas de viduïtat.

Taula 12. Estat civil dels joves entre 15 i 29 anys segons sexe i grups d'edat (percentatges). Barberà del Vallès, Cens 2001

Estat civil 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys Total 15-29

Ho

mes

Solter 99,9 97,2 71,6 88,6

Casat 0,0 2,8 27,2 11,0

Separat 0,1 0,1 0,7 0,3

Divorciat 0,0 0,0 0,4 0,1

Total 100 100 100 100

Do

nes

Soltera 99,8 90,3 54,5 79,4

Casada 0,2 9,4 42,7 19,4

Viuda 0,0 0,0 0,2 0,1

Separada 0,0 0,3 1,9 0,8

Divorciada 0,0 0,0 0,7 0,3

Total 100 100 100 100

To

tal

Solter/a 99,8 93,8 63,2 84,1

Casat/da 0,1 6,0 34,8 15,1

Vidu/vídua 0,0 0,0 0,1 0,0

Separat/da 0,1 0,2 1,3 0,6

Divorciat/da 0,0 0,0 0,5 0,2

Total 100 100 100 100

Font. Elaboració pròpia a partir del Instituto Nacional de Estadística (INE), Cens 2001


58

6.2. Activitat principals dels i les joves

A Barberà del Vallès, del total de 6.585 joves entre 15 i 29 anys l‟any 2001, 4.660 eren joves actius (70,8%), vinculats al mercat laboral, i 1.925 eren inactius (29,2%), desvinculats del

mercat laboral4. Dels joves actius, la majoria estaven ocupats amb un 61,6% sobre el total

dels joves, mentre que dels inactius trobem una major proporció d‟estudiants, amb un 24,6% d‟estudiants sobre el total de joves del municipi. En aquest sentit, s‟observa la tendència habitual de “a major edat, major presència dels joves en el mercat laboral i menor en el sistema educatiu”; així, dels joves de 25-29 anys un 79,6% eren ocupats mentre que només un 4,3% estudiaven; en canvi, dels joves de 15-19 anys un 62,6% estudiaven per només un 27% d‟ocupats. Per altra banda, hi havia 603 joves desocupats, cosa que representa un 9,2% de desocupats sobre el total de joves del municipi.

Taula 13. Població de 15 a 29 anys segons l’activitat principal per grups d'edat quinquennals i sexe. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya.

Any 2001 (absoluts i percentatges)

ACTIUS INACTIUS

TOTAL Ocupats Desocupats Estudia

Feines llar

Altr. situació

desoc.

1a. ocup.

desoc. ocp.

anterior


absolu

ts

de 15 a 19 475 52 87 1.100 7 36 1.757

de 20 a 24 1.648 33 205 416 30 65 2.397

de 25 a 29 1.934 20 206 104 97 70 2.431

Total 15-29

4.057 105 498 1.620 134 171 6.585

%

de 15 a 19 27,0 3,0 5,0 62,6 0,4 2,0 100

de 20 a 24 68,8 1,4 8,6 17,4 1,3 2,7 100

de 25 a 29 79,6 0,8 8,5 4,3 4,0 2,9 100

Total 15-29

61,6 1,6 7,6 24,6 2,0 2,6 100

Vallès Occidental

%

de 15 a 19 24,3 3,7 3,9 64,0 0,8 3,4 100

de 20 a 24 63,8 2,2 7,8 21,0 1,6 3,6 100

de 25 a 29 79,4 1,1 7,7 3,9 3,7 4,1 100

Total 15-29

60,0 2,1 6,8 25,2 2,2 3,8 100

Catalunya %

de 15 a 19 22,6 3,4 3,5 66,1 0,9 3,5 100

de 20 a 24 59,6 2,5 7,4 24,6 1,9 3,9 100

de 25 a 29 77,9 1,5 7,6 4,9 3,8 4,4 100

Total 15-29

57,7 2,3 6,5 27,0 2,4 4,0 100

4 Les principals dades a partir de les que podem treballar provenen del Cens de Població i Habitatges 2001.


59

Font. Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE

Si contextualitzem l‟activitat principal dels joves de Barberà amb la del conjunt del Vallès Occidental i de Catalunya es constata un major percentatge de joves actius al municipi (70,8%), lleugerament superior a la mitjana comarcal (68,8%), i un 4,2% superior que a Catalunya (66,6%). Aquesta major activitat dels joves de Barberà es reflecteix especialment per una major presència en el mercat laboral, amb major percentatge de joves ocupats, i una menor presència d‟aquests en el sistema educatiu, lleugerament per sota de la mitjana del Vallès Occidental i un 2,4% inferior a la mitjana catalana. Tanmateix, els joves de Barberà presenten percentatges inferiors de desocupats en la primera ocupació, i superiors en els desocupats amb ocupacions anteriors. Aquest fet indica la tendència dels joves de Barberà d‟abandonar abans el sistema educatiu per incorporar-se més aviat al mercat de treball respecte els joves del seu context territorial.

Si ens fixem en l‟activitat principal dels joves diferenciada per sexes, trobem que del total de 3.388 homes del municipi, 2.222 estaven ocupats (65,6%), per les 1.835 dones ocupades (57,4%) d‟un total de 3.197. Aquesta menor presència femenina en l‟àmbit laboral es reflecteix en una major presència de les dones en el sector educatiu (26,3%) i en tasques de la llar (4,1%), per una menor presència dels homes amb un 23% i un 0,1% respectivament. En aquest context, la major càrrega familiar femenina té com a principal conseqüència la doble presència en l‟àmbit públic i privat, el que provoca dificultats en la conciliació de la vida familiar i laboral, i en la carrera professional de les dones que competeixen en desiguals oportunitats respecte els homes per ascendir en l‟escala ocupacional.

Taula 14. Població de 15 a 29 anys segons l’activitat principal per sexe. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Any 2001 (absoluts i percentatges)

ACTIUS INACTIUS

TOTAL Ocupats Desocupats Estudia

Feines llar

Altra situació

desoc.

1a ocup.

desoc. ocp.

anterior


absolu

ts Homes 2222 48 245 778 3 92 3388

Dones 1835 57 253 842 131 79 3197

Total 4057 105 498 1620 134 171 6585

%

Homes 65,6 1,4 7,2 23,0 0,1 2,7 100

Dones 57,4 1,8 7,9 26,3 4,1 2,5 100

Total 61,6 1,6 7,6 24,6 2,0 2,6 100

Vallès Occidental

%

Homes 64,2 2,1 6,3 23,2 0,2 4,0 100

Dones 55,5 2,2 7,2 27,2 4,3 3,5 100

Total 60,0 2,1 6,8 25,2 2,2 3,8 100

Catalunya %

Homes 61,9 2,4 6,2 25,1 0,2 4,2 100

Dones 53,3 2,3 6,8 29,0 4,7 3,8 100

Total 57,7 2,3 6,5 27,0 2,4 4,0 100



60

La diferenciació de l‟activitat principal dels joves per sexes reprodueix l‟esquema de Barberà en l‟àmbit comarcal i català, és a dir, una major proporció d‟homes ocupats per una major presència de dones en el sistema educatiu i domèstic. No obstant això, cal destacar, com ja hem apuntat amb anterioritat, un major percentatge de joves ocupats i menor d‟estudiants en el municipi respecte el seu context territorial, independentment del seu sexe. Per últim, constatar que els i les joves del municipi presenten comportaments més propers als altres joves de la comarca que als joves del conjunt del territori català.

Amb relació a la distribució territorial dels joves del municipi, trobem una distribució desigual de l‟activitat principal per barris. Tanmateix, cal tenir en compte que la població de Barberà

es distribueix també de forma desigual en el territori, on trobem barris5 més poblats que

d‟altres. En aquest sentit, dels 6.585 joves del municipi, 1.305 joves es trobaven en el Barri Antic, seguit de prop pels barris de l‟Eixample Dret i Esquerra. Per contra, els barris amb menys joves eren Can Gors Est (180), Can Serra (368) i Can Gorgs Oest i Sud (401). A continuació, per tal d‟analitzar les diferències en l‟activitat principal dels joves del municipi, procedirem a comparar els percentatges d‟activitat sobre el total de joves de cada barri.

Taula 15. Activitat principal dels joves de 15 a 29 anys segons barris (absoluts), Cens 2001

Estudiants Ocupats Aturats Tasques Altres Total

La Romànica 133 462 85 27 12 719

Barri Antic 303 831 112 26 33 1.305

Can Llobet 177 280 30 4 12 503

Eixample Esquerra 247 794 123 19 25 1.208

Eixample Dret 298 765 112 32 52 1.259

Can Serra 79 233 35 13 8 368

Can Gorgs Est 61 101 16 1 1 180

Can Gorgs Nord 203 363 50 6 20 642

Can Gorgs Oest i Sud

119 228 40 6 8 401

Total 1.620 4.057 603 134 171 6.585

Font. Els joves i les polítiques de joventut a Barberà del Vallès. IASPP, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

5 En els darrers anys, hi ha hagut canvis en l‟estructura territorial dels barris de Barberà respecte l‟any 2001: es

mantenen igual La Romànica; Barri Antic i Can Serra. Han canviat de nom: Can Gorgs Est (actual Can Gorgs); Can Gorgs Nord (actual Estació Can Estaper) i Can Gorgs Oest i Sud (actual Can Gorgs II). Han canviat d‟estructura territorial i nom: Can Llobet, Eixample Esquerra i Eixample Dret (actualment s‟agrupen en el nou barri Eixample-Can Llobet). Barris nous: Parc Europa i Parc Central (aquest últim pertany al nou barri agregat d‟Eixample-Can Llobet).


61

El barri de Can Llobet era el que tenia una major proporció de joves estudiants (35,2%), i de menor percentatge d‟ocupats (55,7%) i d‟aturats (6%). En contrast amb aquest, trobem el barri de la Romànica que presentava la menor proporció de joves estudiants del municipi (18,5%), i el percentatge més alt d‟aturats (11,8%) i el segon més alt d‟ocupats (64,3%). Per altra banda, els barris més propers a la mitjana municipal amb valors que oscil·len al voltant d‟un 2% d‟aquesta eren el Barri Antic i l‟Eixample Dret.

Taula 16. Activitat principal dels joves de 15 a 29 anys segons barris (percentatges), Cens 2001

Estudiants Ocupats Aturats Tasques Altres Total

La Romànica 18,5 64,3 11,8 3,8 1,7 100

Barri Antic 23,2 63,7 8,6 2,0 2,5 100

Can Llobet 35,2 55,7 6,0 0,8 2,4 100

Eixample Esquerra 20,4 65,7 10,2 1,6 2,1 100

Eixample Dret 23,7 60,8 8,9 2,5 4,1 100

Can Serra 21,5 63,3 9,5 3,5 2,2 100

Can Gorgs Est 33,9 56,1 8,9 0,6 0,6 100

Can Gorgs Nord 31,6 56,5 7,8 0,9 3,1 100

Can Gorgs Oest i Sud

29,7 56,9 10,0 1,5 2,0 100

Total 24,6 61,6 9,2 2,0 2,6 100

Font. Els joves i les polítiques de joventut a Barberà del Vallès. IASPP, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia


62

Comparant l‟activitat principal dels joves de Barberà amb els de les principals ciutats del Vallès Occidental, en la taula següent, podem comprovar com Barberà és un dels municipis amb majors índexs d‟ocupació juvenil (62%), només un 1% per sota de Rubí, i molt per sobre de la ciutat amb menys joves ocupats (Sant Cugat del Vallès, 49%). En canvi, el percentatge d‟estudiants de Barberà (25%) coincideix amb la mitjana comarcal i només per sota de municipis com Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Per altra banda, Barberà és una de les ciutats amb menor percentatge de joves aturats (9%), en contrast amb Badia del Vallès (13%) i Sant Cugat del Vallès (6%). En general, les proporcions de Barberà són molt properes a les de poblacions com Sabadell i Terrassa, i molt semblants a les observades per a la mitjana comarcal.

Taula 17. Activitat principal dels joves (entre 15 i 29 anys) a les principals ciutats del Vallès Occidental (percentatges), Cens 2001

Estudiants Ocupats Aturats Tasques

llar Altres Total


25 62 9 2 2 100

Badia del Vallès

17 62 13 3 5 100

Cerdanyola del Vallès

30 56 9 2 3 100

Montcada i Reixac

23 61 10 3 3 100

Rubí 21 63 10 3 3 100

Sabadell 24 61 9 2 4 100

Sant Cugat del Vallès

40 49 6 1 3 100

Terrassa 23 61 9 3 4 100

Vallès Occidental

25 60 9 2 3 100

Catalunya 27 58 9 2 4 100

Font. Els joves i les polítiques de joventut a Barberà del Vallès. IASPP, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE


63

Per últim, considerem interessant afegir les dades que ens proporciona el “Consejo de la Juventud de España” per al 2n Trimestre del 2009 a Catalunya. Aquestes són dades força actuals i ens permeten contrastar, de manera orientativa i aproximativa, la realitat actual dels joves del municipi en relació amb l‟activitat. En aquest sentit, si prenem com a referència les dades del Cens 2001 exposades amb anterioritat, Barberà presentava respecte Catalunya taxes lleugerament superiors d‟activitat dels joves i inferiors d‟inactivitat, amb major proporció d‟ocupats i menor d‟estudiants; així doncs, estimant que aquestes diferències es mantenen en l‟actualitat, realitzarem una anàlisi orientativa de l‟estat actual dels joves en relació amb la seva activitat principal.

Taula 18. Activitat principal dels joves entre 15 i 29 anys (percentatges). Barberà del Vallès i Catalunya, 2001 i 2009 (2n. Trimestre)

Actius Inactius Ocupats Aturats Estudiants

Barberà 2001 70,8 29,2 87,1 12,9 24,6

Catalunya 2001 66,6 33,4 86,7 13,3 27,0

Catalunya 2009 68,0 32,0 73,4 26,6 32,2

Font. Elaboració pròpia a partir de l'INE, Cens 2001, i de l‟OBJOVEM, Consejo de la Juventud de España

Si comparem les taxes d‟activitat dels joves catalans entre el 2001 i el 2009 observem com aquestes es mantenen a nivells molt semblants, amb un lleuger augment de l‟activitat juvenil de l‟1,4%. En canvi, destaca l‟intens descens de les taxes d‟ocupació dels joves que passen del 86,7% al 73,4%, cosa que provoca un increment significatiu de la taxa d‟atur juvenil a Catalunya del 13,3%. Tanmateix, el percentatge de joves estudiants sobre el total de joves augmenta per sobre del 5%, situant-se el 2009 en un 32,2% de joves estudiants catalans respecte el total de la població joves entre 15 i 29 anys. Per tant, estimant que aquests canvis de l‟activitat juvenil catalana s‟hauran produït en la mateixa direcció i intensitat a Barberà del Vallès, els joves del municipi es troben en l‟actualitat amb elevades taxes d‟atur superiors al 25%, i amb un augment del percentatge de joves estudiants, probablement a causa de la conjuntura socioeconòmica i al progressiu valor atorgat a la formació per a la inserció sociolaboral dels joves, especialment en èpoques de crisi com l‟actual.


64

6.3. Formació i nivell d’estudis dels i les joves

6.3.1. Nivell d’instrucció dels joves del municipi, la comarca i Catalunya

El nivell d‟estudis dels joves entre 20 i 34 anys de Barberà l‟any 2001 ens indica una tendència general de diferenciació per sexes. Si observem les taules següents, podem constatar que dels 7.277 joves la majoria tenien estudis de secundària postobligatòria, amb un total de 3.411 joves (46,9%); tanmateix, és en aquest nivell d‟estudis en el qual s‟observa una major paritat per sexes.

Taula 19. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d'instrucció i sexe. Barberà del Vallès, Cens 2001 (absoluts)

Homes Dones Total

No sap llegir o escriure 10 12 22

Sense estudis 33 26 59

Primer grau 407 211 618

EGB, ESO o Batx. Elemental

1.047 899 1.946

Secundària postobligatòria

1.702 1.709 3.411

Estudis universitaris 511 710 1.221

Total 3.710 3.567 7.277

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l‟Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat).


65

En canvi, si ens fixem en els nivells d‟estudis superiors o inferiors, trobem una clara diferenciació del nivell d‟estudis dels joves segons el sexe. Així, les dones assoleixen amb major freqüència títols universitaris (58,1%) respecte els homes (41,9%). Per contra, els homes es desvinculen abans del sistema educatiu i prop d‟un 40% no van més enllà de la formació obligatòria, concentrant-se en major nombre que les dones en estudis de Primer grau (11%) i en l‟ESO, EGB o Batxillerat elemental (28,2%). És precisament en els estudis de Primer grau on hi ha una major diferència per sexes, atès que dels 618 joves que van assolir aquest nivell d‟estudis, 407 eres homes (65,9%) i 211, dones (34,1%).

Taula 20. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d'instrucció i sexe. Barberà del Vallès, Cens 2001 (percentatges per files)

Homes Dones Total

No sap llegir o escriure 45,5 54,5 100

Sense estudis 55,9 44,1 100

Primer grau 65,9 34,1 100

EGB, ESO o Batx. Elemental

53,8 46,2 100


49,9 50,1 100

Estudis universitaris 41,9 58,1 100

Total 51,0 49,0 100


Taula 21. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d'instrucció i sexe. Barberà del Vallès, Cens 2001 (percentatges per columnes)

Homes Dones Total

No sap llegir o escriure 0,3 0,3 0,3

Sense estudis 0,9 0,7 0,8

Primer grau 11,0 5,9 8,5

EGB,ESO o Batx. Elemental

28,2 25,2 26,7


45,9 47,9 46,9

Estudis universitaris 13,8 19,9 16,8

Total 100 100 100



66

A continuació, procedim a analitzar la piràmide d‟edats per a la població de Barberà segons el nivell d‟estudis, en la qual s‟observa una clara diferenciació del nivell d‟estudis per edat i sexe. Per un costat, pel que fa a l‟edat, s‟observa un nivell d‟estudis clarament inferior de la població més gran, sobretot a partir dels 55 anys, on trobem una relació de “a major edat, menor nivell d‟estudis”; així doncs, les generacions joves tendeixen a estar cada vegada millor formades. En aquest sentit, trobem en la població més gran una major freqüència de persones que no sap llegir ni escriure, de sense estudis i de Primer grau; i una menor proporció de persones amb nivells d‟estudis superiors, en la qual la presència de persones amb estudis universitaris és gairebé inexistent. Per altra banda, pel que fa al sexe, com ja hem apuntat anteriorment, les dones joves presenten uns nivells d‟estudis superior al dels homes de la seva mateixa edat, especialment la població menor de 35 anys. En canvi, per a les persones majors de 35 anys s‟observa un major equilibri en el nivell d‟estudis per sexe, en el qual fins i tot trobem a partir dels 50 anys un major nombre d‟homes amb estudis universitaris. En conclusió, els canvis històrics i socioeconòmics tenen com a conseqüència una major formació de les generacions joves, especialment per a les dones que han experimentat amb major mesura un increment dels seus nivells d‟estudis.

Gràfic 19. Població segons grup d'edat, sexe i nivell d'estudis acabats. Barberà del Vallès. Cens 2001

1500 1000 500 0 500 1000 1500

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85-89

90 ó más

Homes Dones

No sap llegir o

escriure

Sense estudis

Primer grau

ESO,EGB o Batx.

Elemental

Secundaria post-

obligatòria

Estudis

universitaris

Font: Elaboració pròpia a partir del Instituto Nacional de Estadística (INE), Cens 2001


67

Contextualitzant la realitat dels joves de Barberà amb la dels joves del Vallès Occidental i de Catalunya podem copsar les seves singularitats en relació amb el nivell d‟estudis. El 46,9% del joves del municipi entre 20 i 34 anys assoleixen estudis de secundària postobligatòria, per damunt dels joves del Vallès Occidental (37,6%) i de Catalunya (38,2%). Tanmateix, és rellevant que els joves del municipi presentin menors percentatges respecte la seva mitjana territorialitzada en estudis de Primer grau (8,5%) i inferiors, amb poca presència de joves que no saben llegir o escriure (0,3%) i sense estudis (0,8%). No obstant, aquesta estructura té com a conseqüència una menor presència dels joves de Barberà a la universitat, on tant sols un 16,8% assoleixen estudis universitaris, un percentatge sensiblement inferior a la mitjana de la comarca (19,9%) i de Catalunya (21,8%).

Taula 22. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d'instrucció. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Any 2001 (percentatges)

No sap llegir o

escriure

Sense estudis

Primer grau

EGB, ESO o Batx.

Elemental

Secundaria postobligatòria

Estudis universitaris

Total


0,3 0,8 8,5 26,7 46,9 16,8 100

Vallès Occidental

0,6 1,9 10,7 29,2 37,6 19,9 100

Catalunya 0,7 2,2 10,4 26,7 38,2 21,8 100


1 Agrupa: FP grau mitjà, FP grau superior i Batxillerat superior.

2 Agrupa: Diplomatura, Llicenciatura i doctorat.


68

Si observem gràficament la comparativa anterior del nivell d‟estudis dels joves en els tres àmbit estudiats, es dibuixa clarament la tendència dels joves de Barberà de finalitzar amb major freqüència els seus estudis a la secundària postobligatòria i, per tant, assolir en menor grau estudis universitaris.

Gràfic 20. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d'instrucció. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Any 2001 (percentatges)

0,3 0,8

8,5

26,7

46,9

16,8

0,61,9

10,7

29,2

37,6

19,9

0,72,2

10,4

26,7

38,2

21,8

No sap llegir o escriure Sense estudis Primer grau ESO,EGB o Batx.

Elemental

Secundaria post-

obligatòria

Estudis universitaris




69

6.3.2. Escolarització dels joves

El curs 2008-09 es van matricular 276 persones més que en el curs anterior, amb un total de 4.491 matriculacions als centres educatius de Barberà. Aquest increment es concentra en major mesura en la Primària amb 77 matriculacions més, seguit de l‟etapa preescolar, Infantil i dels Centres de Formació d‟Adults (CF Adults) amb un increment respectiu proper a les 45 matriculacions. Per altra banda, resulta rellevant la baixa matriculació als Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) amb un nombre inferior a la meitat de les efectuades en els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS).

Taula 23. Escolarització dels joves (nombre de matriculacions). Barberà del Vallès 2007-09

2007-08 2008-09

Preescolar 247 293

Infantil 877 922

Primària 1456 1533

ESO 911 920

CFGM 49 52

CFGS 102 118

Batxillerat 255 290

CF Adults 318 363

Total 4215 4491

Font: Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès 2008


70

6.3.3. Mobilitat educativa dels joves del municipi

Els joves de Barberà es van escolaritzar el curs 2008-09 majoritàriament en els centres educatius del municipi (70%), tots ells de titularitat pública, amb 3.405 alumnes del total de 4.910 joves de Barberà escolaritzats. Aquest fet comporta que els 943 alumnes que van escollir l‟oferta privada ho fessin en altres municipis propers, en especial a Sabadell amb 777 alumnes escolaritzats en el sector privat. Així doncs, Sabadell es presenta com l‟alternativa educativa per als alumnes residents a Barberà, en especial per l‟oferta educativa en el sector privat, i s‟hi escolaritzen un volum del 21% del total d‟alumnes residents a Barberà.

Taula 24. Municipi on estan escolaritzats els alumnes residents de Barberà del Vallès. Educació infantil a secundària postobligatòria(*). Barberà del Vallès 2008-09

2008-09 Sector Públic

Sector Privat

Total

Barberà del Vallès 3.405 3.405

Sabadell 274 777 1.051

Badia del Vallès 160 160

Barcelona 29 61 90

Sant Cugat del Vallès 5 54 59

Cerdanyola del Vallès 33 25 58

Altres 61 26 87

Total 3.967 943 4.910

Font: Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès 2008 (*) Inclou Educació Infantil, E. Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, Prova accés Cicle Superior i PQPI (el 2008-09 afegit PQPI)


71

El següent municipi de destí és Badia del Vallès que, per la seva proximitat, va escolaritzar 160 dels alumnes procedents de Barberà (3%). Altres municipis de destí, com Barcelona i Sant Cugat, no reben tants alumnes però mostren majors proporcions d‟escolarització en el sector privat respecte del públic.

Gràfic 21. Municipi on estan escolaritzats els alumnes residents de Barberà del Vallès. Educació infantil a secundària postobligatòria (percentatges). Total sector públic i

privat. Barberà del Vallès 2008-09

Barcelona

2%

Altres

2%

Badia del Vallès

3%


1%


1%


70%

Sabadell

21%

Font: Elaboració pròpia a partir de l'Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès 2008


72

6.4. Joves i treball

En aquest apartat ens centrarem en els joves actius de Barberà del Vallès, és a dir, aquells vinculats al mercat de treball. Com ja hem anotat anteriorment, l‟any 2001 hi havia un 70,8% de joves actius sobre el total de joves entre 15 i 29 anys del municipi. Així doncs, a continuació realitzarem una anàlisi detallada de la situació laboral d‟aquest joves en relació amb la contractació i l‟ocupació, l‟atur i la mobilitat laboral tant a nivell municipal com pel seu context territorial.

6.4.1. Contractació i ocupació dels i les joves

En relació amb la contractació laboral, el 2008 es van efectuar un total de 16.315 contractes a Barberà, dels quals 13.331 eren temporals (81,7%) en front dels 2.984 d‟indefinits (18,3%). Segons sexe, es van efectuar un total de 8.554 contractes a dones, 793 contractes més que a homes; tot i aquesta major contractació femenina, els homes van tenir una major proporció de contractes indefinits (20,8%) respecte les dones (16%).

Del total de contractes efectuats, 7.691 es van realitzar a persones menors de 30 anys, el que suposa el 47,1% del total. En relació amb l‟edat, els menors de 20 anys són els que van registrar un major percentatge de contractes temporals (90,4%), seguit dels joves entre 20-24 anys (83,6%), mentre que els major de 45 anys van ser els que van tenir una major proporció de contractes indefinits (20,4%). En aquest context, podem afirmar que la inestabilitat laboral afecta especialment les dones i els joves menors de 25 anys, amb proporcions de contractació temporal lleugerament superiors que per als altres sectors de població.

Taula 25. Contractació laboral segons modalitat per sexe i edat (nombre de contractes). Barberà del Vallès 2008

Modalitat de contractació

Total Sexe Edat del treballador

Homes Dones <20 20-24 25-29 30-34 >45

Indefinit 2984 1615 1369 143 503 626 1282 430

Temporal 13331 6146 7185 1347 2568 2504 5239 1673

Total 16315 7761 8554 1490 3071 3130 6521 2103

Font. Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès 2008

Taula 26. Contractació laboral segons modalitat per sexe i edat (percentatges). Barberà del Vallès 2008

Modalitat de contractació

Total Sexe Edat del treballador

Homes Dones <20 20-24 25-29 30-34 >45

Indefinit 18,3 20,8 16,0 9,6 16,4 20,0 19,7 20,4

Temporal 81,7 79,2 84,0 90,4 83,6 80,0 80,3 79,6

Total 100 100 100 100 100 100 100 100



73

Durant el període 2007-08 hi va haver una disminució generalitzada del nombre de contractes laborals en el municipi, passant de 20.123 l‟any 2007 a 16.315 el 2008, una disminució del 18,9% de la contractació laboral a Barberà. Si comparem aquesta variació per grups d‟edat, s‟observa una clara tendència: a menor edat, major disminució del nombre de contractes. Així, els joves van ser els més afectats per aquesta disminució de la contractació, especialment els joves menors de 20 anys (-37,68%), en contrast amb els majors de 45 anys (-5,86%).

Taula 27. Contractes per edat. Barberà del Vallès. 2007-08

Edat 2007 % 2008 % Variació 2007-08

<20 2.391 11,9% 1.490 9,1% -37,68%

20-24 3.985 19,8% 3.071 18,8% -22,94%

25-29 4.098 20,4% 3.130 19,2% -23,62%

30-45 7.415 36,8% 6.521 40,0% -12,06%

>45 2.234 11,1% 2.103 12,9% -5,86%

Total 20.123 100,0% 16.315 100,0% -18,92%



74

A Barberà, tant la modalitat de contractació segons sexe i edat, com el nombre de contractes realitzats el 2009 segueixen les línies assenyalades en anys anteriors: més inestabilitat laboral amb una major proporció de contractes temporals per a dones i joves, i una progressiva disminució del nombre de contractes. En aquest sentit, s‟observa com aquesta disminució de la contractació ve acompanyada d‟una disminució generalitzada del percentatge de contractes indefinits per a tots els grups, on les dones (12,2%) i els joves de 16-29 anys (12,6%) continuen com els grups amb menor contractació indefinida i major contractació temporal.

Taula 28. Modalitat de contractació segons sexe i edat (absoluts). Barberà del Vallès 2009

Modalitat de contracte Sexe Edat

Homes Dones 16-29 30 i més

Indefinit 808 733 636 905

Temporal 4.325 5.260 4.396 5.189

Total 5.133 5.993 5.032 6.094

Font: Elaboració pròpia a partir de l'Observatori del Treball, Departament de Treball

Taula 29. Modalitat de contractació segons sexe i edat (percentatges). Barberà del Vallès 2009

Modalitat de contracte Sexe Edat

Homes Dones 16-29 30 i més

Indefinit 15,7 12,2 12,6 14,9

Temporal 84,3 87,8 87,4 85,1

Total 100 100 100 100


Si observem el context territorial de Barberà, les dades de la comarca i de Catalunya ens indiquen una tendència semblant a la del municipi pel que fa a la caiguda de la contractació laboral. No obstant això, segons la modalitat de contractació trobem una distribució desigual en funció de l‟àmbit territorial.

Taula 30. Modalitat de contractació dels joves de 16-29 anys (nombre de contractes). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Període 2006-09


Indefinit Temporal Indefinit Temporal Indefinit Temporal

2006 1.555 9.303 24.168 153.205 212.653 1.267.887

2007 1.642 8.832 25.097 140.498 216.660 1.211.122

2008 1.272 6.419 19.045 100.693 184.178 1.016.240

2009 636 4.396 15.429 77.308 146.016 82.2104



75

Barberà ha tingut, durant el període 2006-09, una caiguda percentual tant de contractes indefinits (-59,1%) com de temporals (-52,7%), la qual cosa representa una davallada més intensa que la que observem pel seu context territorial. És rellevant la caiguda dels contractes indefinits, un 23,1% superior a la mitjana comarcal i un 27,8% a la catalana. En aquest sentit, Barberà ha experimentat una major caiguda de la contractació indefinida, a diferència del seu context territorial on la caiguda ha estat més accentuada en la contractació temporal.

Taula 31. Modalitat de contractació dels joves de 16-29 anys (Índex 100 any 2006). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Període 2006-09


Indefinit Temporal Indefinit Temporal Indefinit Temporal

2006 100 100 100 100 100 100

2007 105,6 94,9 103,8 91,7 101,9 95,5

2008 81,8 69,0 78,8 65,7 86,6 80,2

2009 40,9 47,3 63,8 50,5 68,7 64,8



76

En el gràfic següent, s‟observa un lleuger increment dels contractes indefinits el 2007, seguit d‟un descens progressiu que s‟intensifica a Barberà el 2009, superior al 20% respecte la comarca i Catalunya.

Gràfic 22. Contractes indefinits dels joves de 16-29 anys (Índex 100 any 2006). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Període 2006-09

0

20

40

60

80

100

120

2006 2007 2008 2009




77

Si ens fixem en els contractes temporals, el gràfic posterior ens dibuixa la progressiva caiguda del nombre de contractes, accentuada a partir del 2007 a Barberà i el Vallès Occidental, i en menor grau a Catalunya. Així doncs, trobem que Barberà ha sofert en el període 2006-09 un major descens de contractació, especialment de contractes indefinits ja que aquests han caigut molt per sota de la seva mitjana territorialitzada, mentre que la caiguda de la contractació temporal és propera a la registrada pel conjunt del Vallès Occidental.

Gràfic 23. Contractes temporals dels joves de 16-29 anys (Índex 100 any 2006). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Període 2006-09

0

20

40

60

80

100

120

2006 2007 2008 2009




78

Pel que fa als sectors d‟ocupació en els quals es troben els i les joves del municipi, ens hem de remetre a les dades de 2001 atès que no en tenim de més actuals. Amb relació als joves ocupats de Barberà, segons el Cens del 2001, hi havia 4.053 joves ocupats entre 15 i 29 anys, dels quals 2.170 treballaven en el sector serveis (53,5%) i 1.414 en el sector industrial (34,9%). Aquests dos grans sectors acumulen gairebé el 89% de l‟activitat dels joves per davant de l‟11,3% del sector de la construcció i el 0,3% de l‟agrícola. Tot i que aquesta tendència es manté per als diferents grups d‟edat, els joves de 15-19 anys tenen major presència en la construcció amb un 4,6% per sobre de la mitjana dels joves, i es troben en menor mesura en el sector industrial i en el dels serveis, un 3,1% i un 1,5% per sota de la mitjana respectivament. Així doncs, a mesura que augmenta l‟edat dels joves, aquests es distribueixen de manera creixent en els sectors industrial i de serveis, i amb proporcions inferiors en el sector de la construcció.

Taula 32. Ocupats joves segons branca d'activitat (absoluts). Barberà del Vallès, Cens 2001

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

15-19 1 150 75 245 471

20-24 8 578 184 878 1.648

25-29 3 687 197 1.047 1.934

Total 15-29 12 1.415 456 21.70 4.053

Font: INE. Cens 2001

Taula 33. Ocupats joves segons branca d'activitat (percentatges). Barberà del Vallès, Cens 2001

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

15-19 0,2 31,8 15,9 52,0 100

20-24 0,5 35,1 11,2 53,3 100

25-29 0,2 35,5 10,2 54,1 100

Total 15-29 0,3 34,9 11,3 53,5 100

Font: INE. Cens 2001


79

Gràfic 24. Ocupats joves de 15 a 29 anys segons branca d'activitat (percentatges). Barberà del Vallès, Cens 2001

0%

35%

11%

54%

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Font: Elaboració pròpia a partir de l‟INE. Cens 2001


80

A Barberà, dels 4.057 joves ocupats, 2.222 eren homes (54,8%) i 1.835 eren dones (45,2%). Tot i la major proporció d‟homes joves, les dones joves estan percentualment més ocupades amb un 36,2% d‟ocupades sobre el total de dones del municipi, mentre que els homes joves tan sols representen el 28,9% d‟ocupats respecte el conjunt d‟homes ocupats a Barberà. Aquesta tendència es reprodueix en l‟àmbit comarcal i català, tot i que de manera significativament menys accentuada que en el municipi, i s‟explica per una desigual distribució de l‟ocupació femenina segons l‟edat, on les generacions de més edat tenen una baixa vinculació amb el mercat laboral i, per tant, les dones joves estan sobrerepresentades amb alts percentatges d‟ocupació sobre el total de dones ocupades. En conclusió, els i les joves de Barberà estan un 1% i un 2,7% respectivament més ocupats i ocupades que els joves del Vallès Occidental, mentre que amb relació a la mitjana catalana estan un 2,6% i un 5,3% més ocupats vers el total d‟ocupats/des del seu sexe. Per tant, cal destacar la major ocupació dels joves del municipi respecte la seva mitjana territorialitzada, sobretot en el cas de les dones joves de Barberà.

Taula 34. Joves ocupats segons sexe (15-29 anys). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Cens 2001

Homes Dones Total


Absoluts 2.222 1.835 4.057

Percentatge sobre els joves ocupats

54,8 45,2 100

Percentatge sobre el total d'ocupats del seu sexe

28,9 36,2 31,8

Vallès Occidental

Absoluts 55.644 46.323 101.967


54,6 45,4 100


27,9 33,5 30,2

Catalunya

Absoluts 436.722 35.7941 794.663


55,0 45,0 100


26,34 30,89 28,21



81

Finalment, en la taula següent focalitzem la informació recollida en l‟apartat sobre l‟activitat principal dels joves per centrar-nos en la distribució dels joves ocupats del municipi per barris. En aquest sentit, el barri de l‟Eixample Esquerra, amb un 65,7%, era el de major proporció de joves ocupats sobre el total de joves del barri, seguit de La Romànica, el Barri Antic i Can Serra, tots ells amb prop d‟un 2-3% més d‟ocupats respecte la mitjana municipal (61,6%). Per contra, el barri de Can Llobet era el de menor percentatge de joves ocupats amb un 55,7% d‟ocupats, gairebé un 6% per sota de la mitjana per al conjunt de joves de Barberà, amb barris amb percentatges semblants com Can Gorgs Est, Nord, Oest i Sud. Per últim, cal destacar una distribució força desigual dels joves ocupats per barris, on trobem percentatges relativament allunyats de la mitjana municipal i una diferència percentual de gairebé 9 punts entre els barris amb major i menor proporció de joves ocupats.

Taula 35. Distribució dels joves entre 15 i 29 anys ocupats segons barri, Cens 2001

Ocupats

Percentatge d'ocupats sobre el total de joves del

barri

La Romànica 462 64,3

Barri Antic 831 63,7

Can Llobet 280 55,7

Eixample Esquerra 794 65,7

Eixample Dret 765 60,8

Can Serra 233 63,3

Can Gorgs Est 101 56,1

Can Gorgs Nord 363 56,5

Can Gorgs Oest i Sud 228 56,9

Total 4057 61,6

Font. Els joves i les polítiques de joventut a Barberà del Vallès. IASPP, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia (2005)


82

6.4.2. Atur dels joves del municipi, la comarca i Catalunya

A Barberà del Vallès la taxa d‟atur per al conjunt de la població activa se situava el 2008 en un 13,1%, amb un increment del 4,5% d‟aturats respecte l‟any anterior. Així, les taxes d‟atur del municipi són properes a la mitjana territorialitzada de la comarca (12,1% i 4,3% de variació) i lleugerament superiors al conjunt del territori català (10,8% i 3,8% de variació). En relació amb els altres municipis de la comarca, trobem alguns d‟ells amb taxes molt inferiors (Gallifa, Matadepera) i d‟altres amb taxes força superiors, com el cas de Badia del Vallès que essent una població molt pròxima tenia una taxa d‟atur l‟any 2008 un 3,8% superior a la de Barberà.

Taula 36. Taxa d'atur calculada en base a població activa local estimada. Municipis del Vallès Occidental, Vallès Occidental i Catalunya. Desembre 2007-08

Taxa d'atur

desembre 2007

Taxa d'atur

desembre 2008

Variació (p.p) en punts

percentuals

Badia del Vallès 11,1% 16,9% 5,8

Barberà del Vallès 8,6% 13,1% 4,5

Castellar del Vallès 7,7% 11,3% 3,5

Castellbisbal 5,9% 10,3% 4,4

Cerdanyola del Vallès 6,4% 10,1% 3,7

Gallifa 1,7% 3,5% 1,8

Matadepera 3,8% 5,1% 1,3

Montcada i Reixac 7,5% 12,2% 4,7

Palau-solità i Plegamans 6,5% 10,7% 4,2

Polinyà 6,8% 13,6% 6,8

Rellinars 6,8% 9,5% 2,7

Ripollet 8,6% 13,7% 5,1

Vallès Occidental 7,8% 12,1% 4,3

Catalunya 7,0% 10,8% 3,8



83

Entre el període 2008-09 es va produir l‟augment d‟aturats més significatiu dels últims sis anys, assolint una xifra d‟aturats per a tota la població de Barberà de 2.615, cos que representava un augment del 70%. En general, es dóna un increment major d‟aturats en els principals sectors d‟activitat estratègica del municipi, sobretot en el sector serveis on el 2009 gairebé es dobla el nombre d‟aturats respecte l‟any anterior. Tanmateix, és rellevant l‟augment d‟aturats en el sector de la construcció que, tot i no ser un sector estratègic, aproximadament va triplicar-ne el nombre.

Taula 37. Atur registrat segons grans sectors d'activitat. Barberà del Vallès. Període 2004-09

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense

ocupació anterior

Total

2009 5 646 380 1.529 55 2.615

2008 11 439 129 887 72 1.538

2007 4 392 81 728 74 1.279

2006 4 401 107 818 81 1.411

2005 4 365 123 821 96 1.409

2004 1 323 96 538 153 1.111

Font. Idescat, a partir del Banc d'estadístiques de municipis i comarques.

Gràficament, la distribució de l‟atur a Barberà el 2009 ens mostra com més de la meitat dels aturats es trobaven en el sector serveis (58%). Per altra banda, el sector industrial va registrar una quarta part del total d‟aturats (25%), seguit de prop pel sector de la construcció (15%) que és el de major creixement percentual dels últims anys.

Gràfic 25. Atur registrat segons grans sectors d'activitat. Barberà del Vallès 2009

2% 0%

25%

15%58%

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Sense ocupació anterior

Font. Idescat, a partir del Banc d'estadístiques de municipis i comarques; i elaboració pròpia.


84

L‟atur per al conjunt de la població va augmentar de 1.368 aturats el desembre del 2006, a 2.249 aturats l‟any 2008. Si ens fixem en el període de major variació (2007-08), el percentatge d‟aturats en el municipi es va incrementar en un 60,1%. Per sexes, aquest increment es va donar majoritàriament en els homes, amb un 99,8% més d‟aturats, per un 37% de dones aturades. Per grups d‟edat, els joves entre 16-24 anys van registrar el major augment percentual (91%) d‟aturats, seguit del grup de 25 a 44 anys (73,7%), xifres que contrasten amb una variació percentual significativament inferior per part dels majors de 45 anys (36,7%). No obstant això, amb xifres absolutes, l‟increment més significatiu s‟observa en el grup de 25 a 44 anys amb prop de 500 aturats més. Per últim, per sectors d‟activitat, el de major variació percentual va ser el de la construcció (138,2%) amb un augment de 152 aturats, mentre que el sector serveis amb una variació percentual menor (61,9%) va incrementar-se en gairebé 500 aturats.

Taula 38. Atur registrat. Taula resum, Barberà del Vallès. Desembre 06 - Desembre 08

des. 06 des. 07 des. 08 2006-07 2007-08 des. 08

Atur registrat Variació % % s/.total

Total 1.368 1.405 2.249 2,7% 60,1% 100%

Homes 489 516 1.031 5,5% 99,8% 45,8%

Dones 879 889 1.218 1,1% 37,0% 54,2%

16-24 anys 121 145 277 19,8% 91,0% 12,3%

25-44 anys 687 674 1.171 -1,9% 73,7% 52,1%

>45 anys 560 586 801 4,6% 36,7% 35,6%

Agricultura 6 6 12 0,0% 100,0% 0,5%

Indústria 415 417 589 0,5% 41,2% 26,2%

Construcció 115 110 262 -4,3% 138,2% 11,6%

Serveis 764 805 1.303 5,4% 61,9% 57,9%

Sense ocupació anterior

68 67 83 -1,5% 23,9% 3,7%



85

Les taxes d‟atur ens permeten ajustar i comparar aquestes dades en relació amb el total de la població activa del municipi. En aquest sentit, la taxa d‟atur femenina (16%) el desembre del 2008 continua essent d‟un 5,2% per sobre de la masculina (10,8%), tot i que aquesta última s‟ha gairebé doblat en l‟últim període, la qual cosa comporta una disminució de les diferències dels aturats en relació amb el sexe. Pel que fa a l‟edat, la taxa d‟atur dels joves entre 16-24 anys és la que ha experimentat una variació més significativa, atès que ha passat de ser la taxa d‟atur menor (6,5%) el desembre del 2006, a ser la taxa d‟atur més elevada (15,8%) el desembre de 2008.

Taula 39. Taxes d’atur registrat segons sexe i grups d’edat. Barberà del Vallès. Desembre 06 - Desembre 08

Taxes d'atur Diferència (p.p.)

des. 06 des. 07 des. 08 2006-07 2007-08

Total 8,6% 8,6% 13,1% 0,0 p.p. 4,5 p.p.

Homes 5,5% 5,6% 10,8% 0,2 p.p. 5,2 p.p.

Dones 12,7% 12,4% 16,0% -0,3 p.p. 3,6 p.p.

16-24 anys 6,5% 8,2% 15,8% 1,7 p.p. 7,6 p.p.

25-44 anys 7,5% 7,1% 11,8% -0,4 p.p. 4,6 p.p.

>45 anys 11,3% 11,4% 14,8% 0,1 p.p. 3,3 p.p.


Si ens fixem en l‟atur dels joves de 16-29 anys de Barberà del Vallès, s‟observa en els darrers 5 anys un període de decreixement fins l‟any 2007, seguit d‟un període d‟intens creixement de l‟atur juvenil fins arribar als 689 joves aturats l‟any 2009, la xifra més alta del període.

Taula 40. Atur registrat dels joves entre 16-29 anys per sexe (absoluts). Barberà del Vallès. Període 2005-09

Joves 16-29 anys Total

Homes Dones

2005 193 183 376

2006 159 153 312

2007 134 134 268

2008 183 167 350

2009 379 310 689



86

El gràfic següent ens dibuixa la distribució per sexes de l‟atur juvenil dels darrers cinc anys en el municipi, on s‟observa a partir del 2008 una tendència de major creixement de l‟atur juvenil masculí respecte del femení, produint-se l‟any 2009 la major diferència del període respecte l‟atur entre homes i dones de Barberà.

Gràfic 26. Atur registrat dels joves entre 16-29 anys per sexe (absoluts). Barberà del Vallès. Període 2005-09

100

150

200

250

300

350

400

2005 2006 2007 2008 2009

Homes Dones


Els joves de Barberà, prenent com any de referència el 2005, van registrar els anys 2006-07 els percentatges d‟atur més baixos dins la seva mitjana territorialitzada: un 4,6% menys que el Vallès Occidental i un 9,2% inferior que per al conjunt del territori català. No obstant això, aquesta situació s‟inverteix clarament l‟any 2009 quan Barberà presenta els percentatges d‟atur més elevats, un 11,4% i un 8,8% superior a la comarca i a Catalunya.

Taula 41. Atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (absoluts). Període 2005-09

2005 2006 2007 2008 2009

Barberà del Vallès 376 312 268 350 689

Vallès Occidental 9.515 8.336 6.922 8.349 16.349

Catalunya 69.741 64.304 54.629 65.238 121.316



87

Per altra banda, cal destacar la dinàmica general en els tres àmbits territorials d‟un inicial descens de l‟atur juvenil i d‟un posterior ascens en els darrers anys, sobretot l‟any 2009 quan els percentatges d‟atur a Barberà respecte el 2005 han augmentat un 83,2%.

Taula 42. Atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (Índex 100 any 2005)

2005 2006 2007 2008 2009

Barberà del Vallès 100 83,0 71,3 93,1 183,2

Vallès Occidental 100 87,6 72,7 87,7 171,8

Catalunya 100 92,2 78,3 93,5 174,0


En el gràfic següent es dibuixa aquest inicial decreixement de l‟atur juvenil, més accentuat en el cas de Barberà, i el canvi de tendència que es produeix a partir del 2007 amb un inici de creixement de l‟atur juvenil que s‟accentuarà el 2008.

Gràfic 27. Evolució de l'atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (Índex 100 any 2005)

60

80

100

120

140

160

180

200

2005 2006 2007 2008 2009


Font. Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE; i elaboració pròpia.


88

6.4.3. Mobilitat laboral dels joves del municipi

A Barberà, segons el Cens 2001, hi havia un total de 4.053 joves entre 15 i 29 anys que es van haver de desplaçar per motius laborals. Si ens fixem en els principals municipis als quals es van desplaçar, trobem que un 36% dels joves en aquestes edats es desplaçaren dins el mateix municipi, per un 17,6% que ho feren a Sabadell i un 9,4%, a Barcelona. Tanmateix, com és habitual, la mobilitat laboral es va donar més en els joves entre 25 i 29 anys, per la seva major presència en el mercat de treball; no obstant això, a Barberà i a Santa Perpetua de Mogoda foren els joves entre 20 i 24 anys els que majoritàriament s‟hi van desplaçar, probablement per la seva proximitat i la major oferta de llocs de treball que requereixen escassa qualificació, vinculada al treball industrial als polígons.

Taula 43. Deu primers municipis on es desplacen els joves de Barberà del Vallès de 16 a 29 anys per motius laborals (absoluts). Cens 2001

Municipi de treball 15-19 20-24 25-29 Total 15-29

anys

% % % %

Barberà del Vallès 209 14,3 630 43,2 619 42,5 1.458 36,0

Sabadell 97 13,6 288 40,3 330 46,2 715 17,6

Barcelona 33 8,6 148 38,6 202 52,7 383 9,4

Cerdanyola del Vallès 18 10,3 74 42,5 82 47,1 174 4,3

Terrassa 7 6,9 38 37,3 57 55,9 102 2,5

Santa Perpetua de Mogoda

9 11,0 37 45,1 36 43,9 82 2,0

Sant Cugat del Vallès 4 5,0 29 36,3 47 58,8 80 2,0

Montcada i Reixac 4 7,5 22 41,5 27 50,9 53 1,3

Rubí 0 0,0 21 43,8 27 56,3 48 1,2

Ripollet 3 7,1 16 38,1 23 54,8 42 1,0

Altres 48 7,8 213 34,7 353 57,5 614 15,1

No és aplicable 39 12,9 132 43,7 131 43,4 302 7,5

Total 471 11,6 1.648 40,7 1.934 47,7 4.053 100

Font. INE, Cens 2001

Abans de procedir a analitzar els mitjans de transport utilitzats pels joves ocupats de Barberà, cal tenir en compte que aquesta realitat ha canviat en els últims anys, per l‟augment de l‟oferta de transport públic en el municipi, especialment per l‟augment de

l‟oferta i la freqüència dels busos urbans i interurbans6. Així doncs, les dades que exposem a

continuació són orientatives i estimem que s‟hauran modificat lleugerament, en relació amb l‟augment d‟utilització dels autobusos en detriment del transport privat. Tanmateix, caldrà esperar el proper Cens de població o a algun estudi específic per confirmar-ho.

6 A l‟annex es poden consultar un seguit de referències que apunten vers aquesta millora del transport públic a

Barberà del Vallès.


89

El mitjà de transport que més utilitzaven els joves ocupats de Barberà, segons el Cens 2001, era el cotxe amb un percentatge del 55,1% sobre el total, seguit del 13,4% dels joves que es desplaçaren caminant, per un 7% que ho farien en autobús. Amb relació als joves que es desplaçaren dins el municipi, destaca que un 49,4% ho fessin majoritàriament amb cotxe, per un 34,7% que ho farien caminant. En el desplaçament als altres municipis, pel que fa a l‟ús del cotxe són rellevants els alts percentatges de Rubí (93,8%), Sant Cugat del Vallès (88,8%) i Santa Perpetua de Mogoda (87,8%); pel que fa a l‟ús del tren i les combinacions de transport públic era més freqüent en els desplaçament a Barcelona; mentre que els autobusos eren un mitjà força utilitzat per als joves que es desplaçaven a Sabadell i Cerdanyola del Vallès.

Taula 44. Mitjà de transport dels joves ocupats entre 16 i 29 anys de Barberà del Vallès segons municipi de treball (percentatges segons destinació). Cens 2001

Mitjà de transport

Municipi de treball

Caminant Només cotxe

Cotxe i transport

públic Moto Autobús Tren

Combinacions transport

públic Altres

No és aplicable

Total


34,7 49,4 1,5 3,7 4,2 0,7 0,5 1,9 3,5 100

Sabadell 3,2 62,1 3,5 4,3 19,6 3,9 1,3 2,0 0,1 100

Barcelona 0,3 38,1 6,0 1,3 6,0 25,6 17,8 5,0 - 100


1,1 69,0 3,4 3,4 13,2 4,0 1,7 4,0 - 100

Terrassa - 75,5 2,0 3,9 2,0 13,7 2,0 1,0 - 100

Santa Perpetua de Mogoda

- 87,8 - 4,9 4,9 - - 2,4 - 100


1,3 88,8 1,3 2,5 3,8 1,3 1,3 - - 100

Montcada i Reixac

- 77,4 1,9 9,4 - 11,3 - - - 100

Rubí - 93,8 - - - 2,1 - 4,2 - 100

Ripollet - 78,6 - 11,9 7,1 2,4 - - - 100

Altres 1,5 75,6 3,6 2,6 3,7 3,6 0,5 3,1 5,9 100

No és aplicable

- - - - - - - - 100 100

Total 13,4 55,1 2,5 3,3 7,0 4,6 2,3 2,2 9,6 100

Font. INE, Cens 2001


90

6.5. Habitatge

6.5.1. Emancipació dels joves del municipi, la comarca i Catalunya

Els joves emancipats entre 20-34 anys, joves que viuen sols o que conviuen amb persones amb les quals no tenen relació de parentiu, representaven a Barberà prop de la meitat dels joves en aquestes edats. Si contextualitzem aquest fenomen amb la mitjana de joves emancipats en els principals municipis del Vallès Occidental i del conjunt de Catalunya, Barberà tenia un percentatge de joves emancipats de l‟1,4% superior a la mitjana catalana, i molt semblant a alguns dels municipis de la comarca com Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. En canvi, tenia prop d‟un 4% més de joves emancipats que Badia del Vallès, i gairebé un 6% menys respecte Terrassa i Rubí.

Taula 45. Joves de 20-34 anys emancipats7 (absoluts i percentatges). Barberà del Vallès,

Cens 2001

Emancipats 20-34 anys

Total Joves 20-34 anys

% Joves Emancipats

Badia del Vallès 2.000 4.355 45,9

Barberà del Vallès 3.618 7.277 49,7

Cerdanyola del Vallès 6.959 14.216 49,0

Montcada i Reixac 3.847 7.401 52,0

Rubí 9.413 17.022 55,3

Sabadell 22.632 45.871 49,3

Sant Cugat del Vallès 7.020 14.282 49,2

Terrassa 25.465 45.636 55,8

Catalunya 753.439 1.558.759 48,3


7 Els joves emancipats s'han calculat a partir de la relació dels joves de 20-24 anys amb la persona de

referència; en aquest cas hem escollit aquells casos on no existeix relació de parentiu (Persona de referència; cònjuge; Parella i no emparentat). Així doncs, la proporció d'aquests joves sobre el total de joves del municipi en aquestes edats ens proporciona el percentatge de joves emancipats.


91

Centrant-nos en els joves emancipats a Barberà, aquests representaven el 49,7% del total de joves en aquestes edats. Si ens fixem en la seva distribució per edats, trobem que només un 14,3% dels joves entre 20-24 anys es trobaven en aquesta situació, per un 51,8% dels de 25-29 anys i un 82,3% dels que tenien entre 30-34 anys. Així doncs, els joves de Barberà menors de 24 anys viuen majoritàriament en el nucli familiar, i no es fins als 29 anys que prop de la meitat dels joves del municipi aconsegueix emancipar-se.

Taula 46. Joves de 20-34 anys emancipats (absoluts i percentatges). Barberà del Vallès, Cens 2001

Total 20-34

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

No emparentat 120 32 51 37

Persona de referència

1.899 166 663 1.070

Cònjuge 1.305 82 417 806

Parella 294 63 129 102

Total emancipats 3.618 343 1.260 2.015

Total Joves 7.277 2.397 2.431 2.449

% Joves emancipats 49,7 14,3 51,8 82,3


El gràfic següent ens dibuixa l‟augment progressiu de l‟emancipació en funció de l‟edat, on els més joves ho fan de manera residual mentre que a partir dels 30 anys els percentatges d‟emancipats són ja molt elevats. Tot i així, cal destacar que prop d‟un 20% de joves entre 30-34 anys no s‟havien emancipat.

Gràfic 28. Joves emancipats i no emancipats de 20 a 34 anys per grups d'edat (percentatges respecte el total de joves de cada grup d'edat). Barberà del Vallès, Cens

2001

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Total 20-34 20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys

No emancipats

Emancipats

Font. Elaboració pròpia a partir de l‟INE, Cens 2001


92

En relació amb el total de joves emancipats, com es pot observar en el gràfic següent, més de la meitat (56%) tenien entre 30-34 anys, per un 35% dels que tenien 25-29 anys i un 9% de 20-24 anys.

Gràfic 29. Joves emancipats de 20 a 34 anys per grups d'edat (percentatges respecte el total de joves emancipats). Barberà del Vallès, Cens 2001

9%

35%56%

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys



93

6.5.2. Règim de tinença dels joves del municipi, la comarca i Catalunya

Si ens fixem en el règim de tinença dels habitatges de Barberà, segons el Cens del 2001, observem que el 89% dels habitatges eren de propietat per compra o amb pagaments pendents, per a només un 6% en lloguer. En canvi, la mitjana per al Vallès Occidental ens indica que a la comarca hi havia un 5% menys d‟habitatges en propietat respecte el municipi, per a un 3% més d‟habitatges en lloguer. Així doncs, aquestes xifres ens indiquen un mercat d‟habitatge a Barberà del Vallès dominat per la compra, i un percentatge de lloguer relativament inferior a la mitjana comarcal, esdevenint una opció poc viable per a la població del municipi.

Taula 47. Percentatge d'habitatges principals convencionals segons règim de tinença. Barberà del Vallès, Cens 2001

Barberà del

Vallès Vallès

Occidental

En propietat per compra 47 46

En propietat per compra, amb pagaments pendents

42 37

En lloguer 6 9

Altra forma 5 7

Total 100 100



94

Comparant gràficament el règim de tinença entre el municipi i la comarca, es dibuixa aquesta relació de major percentatge de compra a Barberà i menor de lloguer, i en altra forma, respecte el Vallès Occidental. En relació amb els joves, el baix percentatge de lloguer en el municipi suposa una dificultat afegida per a la primera emancipació, ja que el lloguer compartit acostuma a ser l‟opció més viable per la situació socioeconòmica dels i les joves.

Gràfic 30. Percentatge d'habitatges principals convencionals segons règim de tinença. Barberà del Vallès, Cens 2001

47

42

6 5

46

37

97

En propietat per compra En propietat per compra, amb

pagaments pendents

En lloguer Altra forma

Barberà del Vallès Vallès Occidental



95

Durant el període 2000-09 els habitatges iniciats de nova construcció a Barberà van estar majoritàriament vinculats a l‟oferta privada, molt per sobre dels habitatges de protecció oficial. En aquest sentit, fins l‟any 2007 hi va haver un domini de la projecció d‟habitatges d‟oferta privada fins assolir un màxim l‟any 2003 de 796 projectes visats. El 2004 s‟inicià la construcció de 96 habitatges de protecció oficial, que finalitzaran l‟any 2006, seguit dels 81 habitatges iniciats el 2007 que finalitzarien a finals del 2009. Així, en els últims anys s‟observa una tendència a la construcció d‟habitatges de protecció oficial en el municipi, i el 2007, juntament amb la davallada de l‟oferta privada que només projectaria 22 habitatges, s‟inicia la major construcció d‟habitatge protegit de tot el període (162 habitatges). Per tant, a partir del 2008, coincidint amb la crisi econòmica i l‟enfonsament del sector de la construcció, l‟oferta de protecció oficial passa a constituir la principal oferta pel que fa als habitatges de nova construcció a Barberà del Vallès.

Gràfic 31. Habitatges iniciats construïts de nova planta. Barberà del Vallès 2000-09

13

162

8196 4

409

473

796

190

322

623

458

532

22

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2009200820072006200520042003200220012000

Projectes visats

col.legis

aparelladors

Qualif icacions

provisionals

protecció oficial

promoció priv.

D.G.P.H.



96

La taula següent ens indica la relació dels 81 habitatges de protecció oficial iniciats el 2007 a Barberà del Vallès, i que ja han estat finalitzats i lliurats al llarg del primer semestre de 2010. Dels 81 habitatges, 40 aniran destinats al lloguer per a joves i 41, al lloguer per a gent gran. En aquest sentit, l‟incentiu del lloguer per a joves és a priori un ajut per a la seva emancipació, sempre i quan les característiques dels habitatges en oferta s‟ajustin a les necessitats i possibilitats (preu, superfície, etc.) dels joves del municipi.

Taula 48. Promocions d'habitatges amb protecció oficial de l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) en construcció. Maig 2009

Municipi Actuació Lloguer

per a joves

Lloguer per a gent

gran Total


Parc d'Europa

40 41 81

Font: Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL.

Per últim, el mercat de lloguer en el municipi és un factor important de l‟oferta que tenen els joves del municipi per emancipar-se. Si observem el nombre de contractes de lloguer en el període 2005-08, trobem que s‟ha donat un augment progressiu, i s‟ha passat dels 110 contractes el 2005 als 232 per a l‟any 2008. L‟augment del mercat de lloguer és un aspecte positiu per a la possibilitat d‟emancipació dels joves, però no ens dóna informació suficient sobre les característiques d‟aquests habitatges i la capacitat d‟accés dels joves als lloguers en oferta.

Gràfic 32. Evolució del mercat de lloguer (nombre de contractes). Barberà del Vallès 2005-08

110

136

187

232

2005 2006 2007 2008

Font. Secretaria d'Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL.


97

6.6. Joves i salut

La informació recollida en aquest apartat fa referència a les dades que ens han facilitat des del Servei d‟Atenció Primària (SAP) de Cerdanyola-Ripollet, així com les proporcionades per l‟Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat). Pel que fa als diagnòstics de salut dels joves de Barberà, l‟infraregistre que presenten molts dels diagnòstics de salut per part del SAP ens permet interpretar tan sols orientativament aquestes dades.

6.6.1. Ús dels serveis mèdics per part dels joves del municipi

Segons les dades del SAP, durant el 2009 hi va haver un total de 5.440 visites de noies (61,1%) entre 15 i 29 anys als serveis mèdics, per 3.458 realitzades pels nois (38,9%) de les mateixes edats. Aquest major ús dels serveis mèdics per part de les dones s‟explica, per un costat, per l‟existència de serveis específics per a dones com els de llevadora i ginecologia, que sumen un total de 1.545 visites realitzades per les dones joves; i per l‟altra, per una assistència lleugerament superior de les dones en tots els serveis dels centres mèdics del municipi.

Taula 49. Visites del joves segons servei, sexe i edat (absoluts). Barberà del Vallès 2009

15 a 19 anys 20 a 24 anys 25 a 29 anys Total 15 a 29

Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona

Atenció dissabtes (urgències) 64 67 52 61 80 112 196 240

Infermeria 258 270 242 266 356 439 856 975

Llevadora (embaràs, etc.) - 133 - 276 - 410 - 819

Medicina general 487 474 596 595 813 899 1.896 1.968

Odontòleg 81 79 92 129 97 145 270 353

Servei d'urgències 75 76 53 86 76 105 204 267

Ginecologia (atenció a la dona) - 111 - 218 - 397 0 726

Psicologia 9 14 1 14 2 23 12 51

Psiquiatria 10 11 1 4 6 11 17 26

Reumatologia 1 1 2 3 4 11 7 15

Total 985 1.236 1.039 1.652 1.434 2.552 3.458 5.440

Font: SAP Cerdanyola-Ripollet.


98

Si ens fixem en els percentatges de visites mèdiques per grups d‟edat, en general s‟observa una major assistència als centres mèdics en funció de l‟edat, fet que s‟explica per un major pes demogràfic dels joves de 25 a 29 anys, i una menor proporció de joves menors de 20 anys al municipi. Amb relació als homes, del total de joves amb edats compreses entre 15 i 29 anys, un 54,8% van acudir majoritàriament als serveis de medicina general, per un 24,8% que ho farien al d‟infermeria. Tanmateix, els joves entre 15 i 19 utilitzaren amb major proporció el servei d‟infermeria mentre que els majors de 20 anys acudiren més al de medicina general. Quant a les dones, també utilitzaren majoritàriament els serveis de medicina general i d‟infermeria, seguit dels serveis de llevadora i ginecologia, dels quals la freqüència d‟ús augmenta amb l‟edat; així, sobre el total de dones joves que havien utilitzat el servei de llevadora, un 50,1% tenien entre 25 i 29 anys, contra un 54,7% que van fer ús del de ginecologia.

Taula 50. Visites dels joves segons servei, sexe i edat (percentatges per edat). Barberà del Vallès 2009



Atenció dissabtes (urgències) 6,5 5,4 5,0 3,7 5,6 4,4 5,7 4,4

Infermeria 26,2 21,8 23,3 16,1 24,8 17,2 24,8 17,9

Llevadora (embaràs, etc.) - 10,8 - 16,7 - 16,1 - 15,1

Medicina general 49,4 38,3 57,4 36,0 56,7 35,2 54,8 36,2

Odontòleg 8,2 6,4 8,9 7,8 6,8 5,7 7,8 6,5

Servei d'urgències 7,6 6,1 5,1 5,2 5,3 4,1 5,9 4,9

Ginecologia (atenció a la dona) - 9,0 - 13,2 - 15,6 - 13,3

Psicologia 0,9 1,1 0,1 0,8 0,1 0,9 0,3 0,9

Psiquiatria 1,0 0,9 0,1 0,2 0,4 0,4 0,5 0,5

Reumatologia 0,1 0,1 0,2 0,2 0,3 0,4 0,2 0,3

Total 100 100 100 100 100 100 100 100



99

Quant al sexe, les dones van realitzar un major nombre de visites als centres mèdics de Barberà, amb un 13% més d‟assistència als serveis d‟urgències i d‟odontologia, i un 10% més al servei d‟urgències d‟atenció els dissabtes. Per altra banda, els serveis menys utilitzats pels joves del municipi van ser els de psiquiatria, psicologia i reumatologia, on destaca el servei de psicologia per la seva feminització, ja que en van fer ús un total de 51 dones joves per tan sols 17 homes, la qual cosa representa una proporció del 19% i el 81% respectivament.

Taula 51. Visites del joves segons servei, sexe i edat (percentatges per sexe). Barberà del Vallès 2009



Atenció dissabtes (servei d'urgències)

32,7 27,9 26,5 25,4 40,8 46,7 45,0 55,0

Infermeria 30,1 27,7 28,3 27,3 41,6 45,0 46,8 53,2

Llevadora (embaràs, sexualitat, etc.)

- 16,2 - 33,7 - 50,1 - 100

Medicina general 25,7 24,1 31,4 30,2 42,9 45,7 49,1 50,9

Odontòleg 30,0 22,4 34,1 36,5 35,9 41,1 43,3 56,7

Servei d'urgències 36,8 28,5 26,0 32,2 37,3 39,3 43,3 56,7

Ginecologia (atenció a la dona) - 15,3 - 30,0 - 54,7 - 100

Psicologia 75,0 27,5 8,3 27,5 16,7 45,1 19,0 81,0

Psiquiatria 58,8 42,3 5,9 15,4 35,3 42,3 39,5 60,5

Reumatologia 14,3 6,7 28,6 20,0 57,1 73,3 31,8 68,2

Total 28,5 22,7 30,0 30,4 41,5 46,9 38,9 61,1



100

6.6.2. Embarassos en mares joves

Pel que fa als embarassos de mares molt joves, hem volgut recollir els naixements per a mares menors de 20 anys. Durant el període 2000-08, segons l‟Idescat, hi va haver un total de 63 naixements de mares d‟aquestes edats, que representa un 2,1% sobre el total de naixements. L‟any de major freqüència va ser el 2008, amb 11 naixements de mares joves per un total de 441 en el municipi. En canvi, l‟any 2002 va ser el de major proporció de naixements de mares joves amb un 3,3% sobre el total de Barberà.

Taula 52. Naixements totals i amb mares menors de 20 anys. Barberà del Vallès 2000-08

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

De 15 anys 0 1 0 0 0 0 0 0 0

De 16 anys 0 0 0 0 0 0 1 1 0

De 17 anys 0 0 0 0 0 0 2 4 2

De 18 anys 1 1 0 1 1 1 0 1 1

De 19 anys 1 3 2 4 3 1 1 1 4

De 20 anys 1 3 8 0 4 2 1 2 4

Total 15-20 3 8 10 5 8 4 5 9 11

Total naix. 319 281 305 292 323 315 379 368 441

% naix. Joves 0,9 2,8 3,3 1,7 2,5 1,3 1,3 2,4 2,5


6.6.3. Consum de drogues

Per últim, ens interessa interpretar orientativament el diagnòstic de consum de drogues dels joves de Barberà, tot i el seu baix registre. Segons el SAP, els joves del municipi que manifesten algun tipus de dependència són majoritàriament dependents del tabac, amb proporcions semblants entre homes i dones. En canvi, els homes mostren clarament una major freqüència pel que fa a la dependència a múltiples drogues i l‟alcohol.

Taula 53. Diagnòstic de drogues dels joves segons sexe i edat. Barberà del Vallès 2009



Dependència alcohol 0 0 1 0 1 0 2 0

Dependència a múltiples drogues

2 1 5 1 3 0 10 2

Dependència tabac 6 4 9 7 11 13 26 24

Total 8 5 15 8 15 13 38 26

Font. SAP Cerdanyola-Ripollet.


101

Com són aquestes les úniques dades de les que disposem per la població del municipi, presentarem alguns dels resultats per a Catalunya de l‟enquesta estatal sobre consum de drogues en estudiants d‟educació secundària, ESTUDES 2006-2007. Aquest és un informe que es realitza des de l‟any 1994.

Les drogues més consumides pels joves estudiants de secundària de 14 a 18 anys han estat, a l‟igual que en anys anteriors, l‟alcohol, el tabac i el cànnabis. Si ens fixem en el consum “d’alguna vegada a la vida”, el 82,5% han consumit begudes alcohòliques, el 53% tabac, i el 45,8% cànnabis.

Taula 54. Evolució del consum de drogues entre els joves d’educació secundària (14-18 anys). Percentatges. Catalunya 1994-2006

Alguna vegada a la vida 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Tabac 67 68,7 67,1 67,1 63,1 65,2 53

Alcohol 86,2 83,6 83,4 76,7 71,1 77,1 82,5

Cànnabis 26,8 33,7 33,4 37,6 42,3 47,2 45,8

Èxtasi/drogues de síntesi 4,4 8,4 5 6,2 5,5 4,7 3,7

Cocaïna 2,4 4,5 6,8 6 6,7 8,7 6,9

Al·lucinògens 6,3 9,5 5,1 4,6 3,7 5,5 5,3

Amfetamines/speed 5 7,5 5,9 3 3,8 4,4 3,7

Inhalants 3,2 5,3 5 4,5 3,8 4,2 3,7

GHB (èxtasi líquid)

1,9

Heroïna 0,3 0,4 0,7 0,3 0,4 0,6 1,1

Hipnosedants 6,8 6,5 7,4 7,4 7,3 7,4 10,1

Font. Encuesta Estatal sobre el consumo de drogas en estudiantes de educación secundaria (ESTUDES) 2006-2007.

DGPNSD

El percentatge de consum actual, “en els últims 30 dies” és menor: 61,5% alcohol, 30,9% tabac, i 25,1% cànnabis. El consum de la resta de drogues és molt minoritari entre els joves d‟aquestes edats. Destaca però el consum de tranquil·litzants i/o somnífers. El percentatge d‟estudiants que han consumit alguna vegada aquests tipus de substància és del 16,3% i els que ho han consumit alguna vegada a la vida sense recepta mèdica, el 10,1%. El percentatge de consumidors actuals és del 4,9%, i del 3,5% sense recepta. Per tant, el consum més estès és el de alcohol i tabac, seguit del cànnabis, els tranquil·litzants i la cocaïna, aquest últims en proporcions molt menors. El consum tant de cocaïna com de cànnabis ha disminuït respecte anys anteriors, trencant amb la tendència dels últims anys, en els que es venia produint un augment considerable.


102

Taula 55. Evolució del consum de drogues entre els joves d’educació secundària (14-18 anys). Percentatges. Catalunya 1994-2006

Alguna vegada en els darrers 30 dies 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Tabac 31 34,8 32,6 34,1 29,5 31,3 30,9

Alcohol 78,3 64,7 61 59,5 49,2 60,6 61,5

Cànnabis 17,1 21,5 22,1 22,3 26,8 30,4 25,1

Èxtasi/drogues de síntesi 2,6 3,8 2,3 2,5 1,3 1,1 1,5

Cocaïna 0,8 1,9 3,5 2 2,7 3,4 2,7

Al·lucinògens 3,2 3,6 2 1,6 1,2 2 2

Amfetamines/speed 2,7 3,5 2,1 1,1 1,5 1,8 1,6

Inhalants 1,1 1,9 1,7 2 1,2 1,4 1,5

GHB (èxtasi líquid)

1

Font. Encuesta Estatal sobre el consumo de drogas en estudiantes de educación secundaria (ESTUDES) 2006-2007.

DGPNSD

El consum de drogues s‟inicia a edats molt joves. Les substàncies que es comencen a consumir abans són el tabac, els inhalants (tot i que és un consum minoritari) i l‟alcohol, en edats mitjanes que van dels 13 als 14 anys, seguides del cànnabis i els tranquil·litzants, que es comencen a consumir als 14,1 i 14,4 anys respectivament. La resta de drogues es comencen a consumir a edats lleugerament més tardanes, entre els 15,4 i els 15,6 anys.

Taula 56. Edat mitjana d’inici en el consum de substàncies psicoactives entre els estudiants d’educació secundària de 14-18 anys, segons sexe, Catalunya 2006

Homes Dones Total

Tabac 13,1 13,1 13,1

Tabac (consum diari) 14,4 14,2 14,3

Alcohol 13,7 13,9 13,8

Alcohol (consum setmanal) 15,2 14,9 15,1

Hipnosedants 13,5 14,4 14,1

Cànnabis 14,4 14,4 14,4

Cocaïna 15,5 15,3 15,4

Heroïna 14,6 15,3 14,9

Amfetamines 15,6 15,2 15,4

Al·lucinògens 15,4 15,8 15,6

Inhalants 13,3 12,7 13,1

Èxtasi 15,7 15,5 15,6

Font. Encuesta Estatal sobre el consumo de drogas en estudiantes


103

de educación secundaria (ESTUDES) 2006-2007. DGPNSD

Els hàbits de consum varien de manera significativa en funció del sexe. El consum de drogues il·legals està més estès entre els nois, mentre que entre les noies, és més freqüent el consum de tranquil·litzants. En el cas de consum d‟alcohol i de tabac, la proporció de consumidors és semblant, tot i que el consum de tabac és lleugerament major en les noies.

L‟edat també és una variable que influeix en els hàbits de consum de drogues. La proporció de consumidors augmenta amb l‟edat, assolint el seu màxim entre els joves estudiants de 17 o 18 anys, que són els joves de més edat que participen en l‟enquesta.

En general, el consum de drogues entre els estudiants de 14 a 18 anys continua sent experimental i ocasional. L‟alcohol i el tabac continuen sent les drogues més consumides, seguides del cànnabis.

6.7. Participació eleccions municipals

El nombre de persones amb dret a vot a Barberà ha augmentat gairebé un 40% durant el període 1979-2007, i ha passat de 13.850 persones l‟any 1979 a les 22.864 el 2007. Quant a a la forma de participació electoral, la distribució del creixement s‟ha donat majoritàriament en l‟opció de l‟abstenció, de tal manera que el 2007 hi havia més persones que van optar per l‟abstenció (52,3%), en contrast amb les que van efectuar el seu dret a vot (47,7%). Tot i les oscil·lacions que s‟observen en els diferents anys entre els percentatges de votants i dels abstencionistes, la tendència general de tot el període indica un progressiu creixement de l‟abstencionisme en detriment de l‟opció al vot.

Taula 57. Participació en les eleccions municipals. Barberà del Vallès (1979-2007). Freqüències i Percentatges

Absoluts 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007

Votants 8.693 11.555 12.752 10.924 11.126 10.415 12.118 10.909

Abstenció 5.157 7.493 7.233 11.984 7.595 10.861 9.644 11.955

Total 13.850 19.048 19.985 22.908 18.721 21.276 21.762 22.864

Percentatge 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007

Votants 62,8 60,7 63,8 47,7 59,4 49,0 55,7 47,7

Abstenció 37,2 39,3 36,2 52,3 40,6 51,0 44,3 52,3

Total 100 100 100 100 100 100 100 100

Font. Municat


104

En el següent gràfic es dibuixa aquesta tendència de major creixement de l‟abstenció en relació amb el nombre de votants. El 1987 s‟assoleix el major nombre de votants de tot el període; en canvi, tot i les oscil·lacions dels abstencionistes, aquests s‟incrementen progressivament en nombre i el 2007 assoleixen un dels seus màxims històrics a Barberà. Per tant, en l‟actualitat ens trobem amb més abstencionistes que votants i, si la tendència es manté, en els propers anys la participació perdrà progressivament terreny en detriment de l‟abstencionisme. En aquest sentit, serà clau la inclusió de les noves generacions en la cultura política del municipi per tal d‟assegurar la salut democràtica i l‟exercici sostenible del govern local.

Gràfic 33. Participació en les eleccions municipals (absoluts). Barberà del Vallès (1979-2007)

3000

5000

7000

9000

11000

13000

15000

1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007

Votants Abstenció

Font. Municat


105

Si ens fixem en els percentatges de votants i abstencionistes en cada període electoral, la gràfica posterior ens indica com a partir del 1991 els percentatges tendeixen progressivament, tot i les oscil·lacions, a apropar-se al 50%. Les línees de tendència ens indiquen que en les properes dècades podrien haver-hi progressivament percentatges més alts d‟abstencionisme i més baixos de participació.

Gràfic 34. Participació en les eleccions municipals (percentatges). Barberà del Vallès (1979-2007)

30

35

40

45

50

55

60

65

70

1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007

Votants Abstenció

Font. Municat


106

6.8. Context socioeconòmic

6.8.1. Índexs macroeconòmics de la comarca

Un dels principals indicadors econòmics és el Producte Interior Brut (PIB) que mesura la suma dels béns i serveis finals produïts durant un període determinat. Al Vallès Occidental, durant l‟any 2008 hi va haver un decreixement del PIB del -0,13%, especialment per la caiguda del sector de la construcció (-5,18%) i de l‟industrial (-3,31%), ja que el sector serveis va ser l‟únic que es va mantenir i va créixer un 2,42%. En contrast amb les dades comarcals, l‟eix metropolità i Catalunya van assolir un lleuger creixement del PIB inferior a l‟1%, amb increments semblants del sector serveis i industrial, però amb una davallada sensiblement inferior del sector de la construcció.

Taula 58. Creixement del PIB pb per sectors. Any 2008

Taxes reals de variació interanual en %

Primari Indústria Construcció Serveis Total

Vallès Occidental -1,99 -3,31 -5,18 2,42 -0,13

Eix metropolità -2,83 -3,12 -1,74 2,63 0,96

Catalunya -1,30 -2,64 -3,00 2,50 0,80

Font. Caixa Catalunya (2009). Anuari Econòmic Comarcal


107

Si observem gràficament el comportament del PIB per sectors en els tres àmbits territorials de la mostra, constatem un decreixement generalitzat del PIB en el sector primari, industrial i de la construcció, mentre que el sector serveis és l‟únic que mantenia un creixement proper al 3% l‟any 2008. Tanmateix, com ja hem comentat, és rellevant l‟intensa caiguda del sector de la construcció a la comarca del Vallès Occidental.

Gràfic 35. Creixement del PIB pb per sectors. Any 2008

-1,99

-3,31

-5,18

2,42

-2,83-3,12

-1,74

2,63

-1,30

-2,64-3,00

2,50

Primari Indústria Construcció Serveis

Vallès Occidental Eix metropolità Catalunya

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de Caixa Catalunya (2009). Anuari Econòmic Comarcal

L‟evolució del PIB durant el període 2003-08 al Vallès Occidental mostra una tendència semblant al seu context territorial, amb creixements lleugerament inferiors i amb un decreixement més accentuat a partir del 2007, com es pot observar en la taula i gràfic següents.

Taula 59. Evolució del creixement del PIB total. Període 2003-2008Taxes reals de variació interanual en %

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Vallès Occidental 2,65 3,12 2,30 3,71 3,30 -0,13

Eix metropolità 2,79 2,96 2,66 3,67 3,72 0,96

Catalunya 2,97 3,36 2,94 3,86 3,96 0,80



108

El gràfic ens dibuixa aquest major decreixement del PIB a la comarca, especialment en èpoques de decreixement generalitzat on s‟observa un descens sensiblement superior del PIB a la comarca respecte el context territorial analitzat. En aquest sentit, cal destacar que l‟any 2007 el PIB comarcal va iniciar el seu decreixement, mentre que en els altres dos àmbits encara es registrava un lleuger creixement, i l‟any següent el PIB comarcal cauria per sota del 0% mentre que el context territorial es mantindria amb valors positius.

Gràfic 36. Taxa de variació real del PIB en %. Període 2003-2008. Taxes reals de variació interanual en %

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Vallès Occidental Eix metropolità Catalunya

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de Caixa Catalunya (2009). Anuari Econòmic Comarcal


109

En relació amb la variació interanual de l‟afiliació al règim de la Seguretat Social per sectors d‟activitat a la comarca i a Catalunya, la taula següent ens indica una intensa davallada del sector de la construcció propera al -15%, menys intensa en el cas del Vallès Occidental. Tanmateix, el sector de la industria mostrava també un descens en l‟afiliació amb una taxa interanual de gairebé un -5%. Per contra, es va registrar un lleuger augment en els sectors primari i de serveis, però amb xifres gairebé igual que per a l‟any anterior.

Taula 60. Afiliats al règim de Seguretat Social per comarques i per sectors. Any 2008

Valors absoluts1 en mitjana de persones afiliades durant l'any i taxes de variació interanual en %

Primari Indústria Constr. Serveis Total2

Afiliats Taxa Afiliats Taxa Afiliats Taxa Afiliats Taxa Afiliats Taxa

Vallès Occ.

821 1,5 92.230 -4,8 27.363 -14,3 198.461 0,2 318.875 -2,7

Catalunya 14.051 0,6 524.025 -4,3 240.572 -14,6 1.912.152 0,2 2.690.799 -2,2

1. Afiliats comarcalitzables al règim general i de la mineria i el carbó. 2. Inclou els no classificats.


Pel que fa a l‟atur registrat, la taxa d‟atur més important l‟any 2008 es va donar en el sector de la construcció, de manera més accentuada en el conjunt de Catalunya (88%) que al Vallès Occidental (78,7%). No obstant això, si ens fixem en les xifres absolutes d‟aturats, el sector serveis és el que va generar el major nombre d‟aturats, tot i les taxes d‟atur va ser un 4% superior a la comarca que en el conjunt de Catalunya. Per últim, cal destacar que durant el 2008 l‟augment de l‟atur va ser generalitzat amb un increment total proper al 30%.

Taula 61. Atur registrat per comarca i sectors productius. Any 2008

Mitjana anual d'aturats1 i taxes de creixement interanual en %

Primari Indústria Construcció Serveis SOA2 Total

Aturats Taxa Aturats Taxa Aturats Taxa Aturats Taxa Aturats Taxa Aturats Taxa

Vallès Occ.

314 67,1 12.995 15,3 5.404 78,7 24.291 29,0 2.039 29,9 45.043 29,1

Catalunya 5.098 54,6 69.950 18,6 43.885 88,0 199.228 25,0 15.492 35,4 333.653 30,1

1 Aturats (SOC) comarcalitzables.

2.Sense ocupació anterior, inclou els no classificats i els que busquen primera ocupació.



110

6.8.2. Indicadors de conjuntura del municipi

Respecte els indicadors de conjuntura de Barberà del Vallès, en primer lloc tindrem en compte l‟evolució dels habitatges iniciats i acabats durant el període 2006-09. La tendència generalitzada ens indica un descens progressiu a partir del 2007 dels habitatges iniciats, conseqüència de la crisi econòmica, especialment en el sector de la construcció.

Taula 62. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Gener-setembre anys 2006-2009


Any Iniciats1

Acabats2 Iniciats

1 Acabats

2 Iniciats

1 Acabats

2

2006 426 551 13.777 6.426 101.348 56.637

2007 181 84 8.525 6.872 70.127 58.538

2008 12 479 2.540 6.684 22.618 54.700

2009 3 192 744 4.314 8.314 30.458

1 Visats dels col·legis d'aparelladors. 2 Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors Font. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Secretaria d'Habitatge.

L‟evolució de la construcció d‟habitatges, marcada per la crisi econòmica, ens dibuixa l‟atur de la nova construcció a partir del 2008 i l‟augment de l‟acabament d‟habitatges, representant la dificultat per al sector de la construcció davant la manca de demanda d‟obra nova; per tant, els recursos es destinen a finalitzar aquells habitatges iniciats en anys anteriors.

Gràfic 37. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Barberà del Vallès. Gener-setembre anys 2006 – 2009

-100

0

100

200

300

400

500

600

2006 2007 2008 2009

Iniciats Acabats

Font. Elaboració pròpia a partir del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Secretaria d'Habitatge.


111

Respecte a les polítiques de desenvolupament local dutes a terme en el municipi durant el període 2004-06, es van realitzar un total de 88 accions per a un total de 2.034 beneficiaris. El major nombre d‟accions es van destinar a la formació professional ocupacional no reglada i als plans d‟ocupació, mentre que les polítiques de desenvolupament local amb més beneficiaris van ser la transició escola-treball i la informació laboral, orientació i acompanyament a la inserció.

Taula 63. Polítiques de desenvolupament local. Barberà del Vallès. Període 2004-2006

Tipus de política Accions Beneficiaris Euros

Programes de Garantia Social - PGS 5 83 258.857

Formació professional ocupacional no reglada 18 285 490.236

Formació àmbit empresa 2 30 17.499

Formació i treball 4 34 437.172

Estudis i documents 6 0 106.238

Plans estratègics 1 0 10.800

Informació laboral, orientació i acompanyament a la inserció 3 393 246.358

Gestió d'oferta - Borses de treball 1 1 2.837

Prospecció d'oferta 1 150 25.411

Altres recursos 1 60 19.050

Plans d'Ocupació 18 29 189.174

Empreses d'inserció 1 4 20.770

Suport a la Integració Laboral de persones amb discapacitats

14 14 53.233

Transició escola-treball 6 820 71.144

Foment d'esperit emprenedor 1 0 6.343

Creació d'empreses 3 4 98.883

Suport al teixit empresarial existent 2 125 21.908

Jaciments d'ocupació 1 2 13.001

Total 88 2.034 20.88.914

Font. Hermes, Sistema d'Informació Socioeconòmica Local. Diputació de Barcelona


112

Pel que fa al parc d‟automòbils, l‟any 2008 hi havia un total de 22.156 vehicles a Barberà, dels qual un 70,3% eres turismes i un 16,4%, camions i furgonetes. El percentatge d‟autobusos i altres en el municipi és lleugerament superior al de la comarca i al de Catalunya, en contrast amb una menor proporció de motocicletes en comparació a la comarca, mentre que el percentatge de turismes és igual al del Vallès i superior al del conjunt de la població catalana.

Taula 64. Parc de vehicles. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya 2007-08

Turismes Motocicletes

Camions i furgonetes

Tractors industrials

Autobusos i altres

Total


2008 70,3 8,5 16,4 1 3,8 22.156

2007 70,8 7,9 16,8 0,9 3,6 22.100

Vallès Occidental

2008 70,3 10,1 15,7 0,6 3,3 576.902

2007 70,7 9,5 16 0,6 3,3 570.783

Catalunya 2008 67,3 12,5 16,4 0,6 3,2 5.004.879

2007 67,7 11,9 16,6 0,6 3,2 4.922.667

Font. Idescat, fitxes municipals

Quant a la renda familiar disponible, Barberà presenta una renda familiar més baixa que la mitjana comarcal i catalana, però gràcies al creixement durant el 2003-04 la renda municipal s‟apropa a les xifres del conjunt del Vallès Occidental i de Catalunya. Així, durant tot el període 2000-04, la renda familiar de Barberà va ser la que més va augmentar en més de 3.000 euros disponibles.

Taula 65. Renda familiar disponible bruta per càpita (RFDBPC). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 2000-2004


Any Milers

d'euros Índex

Catalunya=100 Milers

d'euros Índex

Catalunya=100 Milers

d'euros Índex

Catalunya=100

2000 10,0 84,7 11,3 96,0 11,8 100

2001 10,3 84,0 11,6 95,0 12,2 100

2002 10,5 80,9 11,9 92,1 13,0 100

2003 11,9 89,5 12,8 96,0 13,3 100

2004 13,1 93,0 13,6 96,7 14,1 100



113

En el gràfic següent s‟observa el progressiu creixement de la renda familiar disponible, més accentuat en els darrers anys en el cas de Barberà. Així, el municipi continua tenint l‟any 2004 la renda familiar més baixa, però molt més pròxima a la del seu context territorial.

Gràfic 38. RFDB per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Milers d'euros. 2000-2004

10,010,3 10,5

11,9

13,1

11,3 11,611,9

12,8

13,6

11,812,2

13,013,3

14,1

2000 2001 2002 2003 2004

Mile

rs d

'euro

s


Font. Elaboració pròpia a partir de l‟Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès 2008

Si ens fixem en la renda familiar disponible per recursos en el municipi, la taula següent ens indica com la majoria dels recursos s‟assoleixen per la remuneració dels assalariats amb un 66,6% del total l‟any 2003. No obstant això, durant el període analitzat la tendència és de progressiu decreixement de la renda familiar disponible per la remuneració d‟assalariat per un increment constant de l‟excedent brut d‟explotació i de les prestacions per jubilació i atur. En aquest sentit, entenem que en l‟actual crisi econòmica aquesta tendència s‟haurà accentuat, especialment pel que fa a les prestacions d‟atur.

Taula 66. Renda familiar disponible bruta (RFDB). Per recursos (%). Barberà del Vallès. 2000-2003

Any Remuneració

assalariats Excedent brut d'explotació

Prestacions per jubilació i atur

Total

2000 68,3 18,2 13,5 100

2001 67,7 19,0 13,3 100

2002 67,2 19,1 13,7 100

2003 66,6 19,2 14,2 100



114


115

7. Els joves de Barberà segons diferents agents del municipi: anàlisi qualitativa

En aquesta part de l‟estudi s‟intenta recopilar tota una sèrie d‟informació respecte a la realitat dels joves de Barberà del Vallès des del punt de vista d‟una sèrie d‟agents clau. Per tractar de copsar aquesta realitat s‟han fet entrevistes i grups de discussió. Les persones entrevistades i que definim com a agents en genèric són individus que bé per la seva situació personal, professional o associativa tenen una relació contínua amb la població del municipi, i en concret amb àmbits vinculats amb la població més jove. Els agents s‟han dividit en dos grans grups: agents de l‟ajuntament i municipals.

Per agents de l’ajuntament entenem aquelles persones que formen part de l‟estructura de govern de l‟Ajuntament i que tenen una incidència directa en la definició i execució de les polítiques de joventut. Dintre d‟aquest grup s‟ha volgut copsar l‟opinió de l‟àmbit polític, el qual disposa d‟una visió estratègica i de llarg recorregut sobre els temes de joventut, i de l‟aparell tècnic, ja que disposa d‟una visió més del dia a dia en la manera d‟enfocar i aplicar les polítiques de joventut.

Per agents municipals ens estem referint als serveis i recursos del municipi que donen servei o tenen relació amb els i les joves en aquells àmbits que més incidència tenen en la realitat dels i les joves. Aquests són educació, formació, treball, habitatge, salut i seguretat.

7.1. Entrevistes i grups de discussió amb els agents de l’Ajuntament (regidors/es, tècnics/ques)

Per als agents de l‟ajuntament s‟han utilitzat dues tècniques qualitatives: l‟entrevista i el grup de discussió.

La primera s‟ha fet servir en l‟àmbit polític en considerar-la més adient per l‟objectiu que es perseguia, a saber, recollir la visió d‟aquells que, per la seva posició a l‟estructura de govern de l‟ajuntament, disposen d‟una visió estratègica i àmplia de les polítiques de joventut del municipi. Els càrrecs escollits han estat Alcaldia, Regidoria de Joventut i el Cap d‟Àrea de Serveis Personals com a màxim responsable tècnic del programa de Joventut i coordinador dels programes d‟educació, primera infància, infància/adolescència, gent gran, benestar social, joventut i dona. També s‟ha considerat oportú entrevistar el gerent i coordinador de la secció d‟Esports i el tècnic de Cultura, com a responsables de dos àmbits molt vinculats als joves.

La tècnica del Grup de discussió s‟ha fet servir per copsar l‟opinió de l‟aparell tècnic. Se n‟han organitzat dos, un amb tot l‟equip de tècnics de Joventut; i l‟altra amb tècnics de programes vinculats a Serveis Personals. Aquests programes són: Població Nouvinguda, Salut, Pla d‟Igualtat, Serveis Socials i Educació.


116

7.1.1. Entrevistes

Entre els dies 9 i 22 de març es van portar a terme quatre entrevistes a diferents càrrecs polítics i alts càrrecs de l‟estructura tècnica de l‟Ajuntament de Barberà del Vallès:

- Ana del Frago, alcaldessa

- Elvira Maza, regidora de Joventut

- Álex Garcia, tècnic de Cultura

- Lluís Carol, cap d‟Àrea Serveis Personals

- Dionisio Gómez, gerent i coordinador tècnic d‟Esports.

Les persones entrevistades han estat escollides per la seva posició central en aquells àmbits de la política municipal que afecten els i les joves. L‟anàlisi de contingut que a continuació es mostra és un recull de les idees principals que sorgeixen a les cinc entrevistes en relació amb la realitat dels joves de Barberà. La informació està recollida en tres apartats: Valoració anterior PLJ (Què s‟ha fet, què falta per fer-se, etc.); coordinació tècnica en polítiques de joventut; prioritats i mancances en matèria de joventut. Un resum més extens de cadascuna de les entrevistes es pot consultar a l‟apartat d‟annexos.

Introducció

L‟àrea tècnica de Joventut ha passat a dependre de l‟àrea de Serveis Personals d‟ençà de l‟anterior legislatura. Aquest canvi ha suposat desvincular Joventut de l‟àmbit al qual sempre ha estat lligat, Cultura, per passar a coordinar-se tècnicament amb els programes d‟educació, primera infància, infància/adolescència, gent gran, benestar social i dona, tot i que la regidora actual de Joventut ho és també de Cultura.

Avaluació PLJ 2006-09

L‟aparició del Pla suposa una ampliació dels àmbits d‟actuació de les polítiques de joventut de Barberà. L‟actual programa de joventut, fruit d‟aquest pla, incorpora polítiques en matèries en les quals fins al moment no s‟havia fet res des de la perspectiva de la joventut com són habitatge i mobilitat. El pla també va suposar incorporar polítiques de participació ciutadana.

S‟ha desenvolupat el programa d‟equipaments, amb la creació d‟espais joves, però falta destinar recursos per desenvolupar la gestió i major dinamització d„aquests equipaments. Quant a formació, s‟han destinat més recursos a Barberà Promoció. En matèria de vivenda, l‟oferta de promoció d‟habitatge que es va iniciar el 2006 ha tingut menys demanda de l‟esperada.

Des de Cultura, l‟única novetat ha estat la creació de l‟espai jove de la Festa Major. La proposta que es recollia en l‟anterior Pla de desenvolupar una comissió de treball conjunta entre Cultura i Joventut finalment no s‟ha materialitzat.

Finalment, es considera que la diagnosi de l‟anterior Pla s‟hauria d‟haver limitat a plantejar


117

línies d‟actuació i no tant mesures concretes. L‟opinió és que la definició de les polítiques concretes ha limitat molt els canvis i les oportunitats donades en un escenari que ha canviat molt de com es preveia el 2006 i com s‟ha donat el 2009.

Coordinació tècnica

La línia a seguir és augmentar la transversalitat. L‟element innovador, que recollia el Pla de treballar, enfocar les polítiques de joventut des de la transversalitat, està costant d‟instaurar. Des de l‟Àrea de Personal se suggereix una comissió mixta política i tècnica de seguiment del Pla. En la mateixa direcció, s‟assenyala que no existeix la figura de cap agent transversal, d‟una persona que lideri aquest tema perquè no quedi en un segon terme com a conseqüència de no estar encara integrat en el personal.

Des de l‟Àrea de Serveis Personals, s‟apunta que la coordinació amb altres agents (entitats esportives o equipaments com la biblioteca o el teatre municipals) sembla que és molt reduïda. Cultura té una relació puntual, tot i participar a les reunions transversals; amb Educació tampoc existeix gaire relació, tot i la necessitat de reforçar l‟èxit escolar; i amb el departament d‟esports, tot i la vinculació d‟un ampli nombre de joves per mitjà d‟entitats esportives, tampoc es dóna una relació fluïda.

Des de la Regidoria de Joventut s‟apunta que hi ha relació amb totes les àrees, si bé la manera com es dóna amb cada àmbit depèn molt de les persones. Un exemple d‟aquesta idea seria Cultura, on el treball és complicat per la dificultat de posar en comú les diferents motivacions.

La impressió és que la relació existent de Joventut amb àmbits molt vinculats als joves, com són Cultura i Esports, es podria aprofundir molt més i que aquesta està centrada bàsicament en la cessió d‟espais.

Mancances i prioritats polítiques de joves

Una de les idees que es desprèn dels entrevistats és la necessitat de continuar ampliant la perspectiva de les polítiques de joventut. El repte és incorporar més àmbits d‟actuació als programes de joventut (es menciona esports, medi ambient, sostenibilitat, cooperació internacional i voluntariat) i allunyar-se de la idea reduccionista que als joves només el preocupen qüestions d‟oci i de la problemàtica generada per la ubicació de l‟espai jove en la Festa Major.

L‟educació és l‟àmbit que generalment es destaca com a prioritari per als propers anys i s‟assenyala el fracàs escolar com una de les problemàtiques per la qual més s‟ha d‟intervenir. Els reptes de futur passen per garantir l‟èxit en la transició escola treball: disposar d‟una oferta formativa àmplia i reforçar les borses de treball per poder incentivar l‟ocupació dels joves. També es recull la necessitat de donar a conèixer més Barberà Promoció més enllà dels joves de quart d‟ESO. Finalment, també es recull la necessitat de donar un enfocament transversal a l‟àmbit d‟Educació destinant més recursos a escoles d‟adults, entitats associatives, etc.


118

En l‟àmbit cultural, s‟assenyala la necessitat de promocionar i incentivar una oferta cultural i d‟oci alternativa als “macroescenaris de les zones industrials”. En aquest sentit s‟apunta la necessitat de potenciar activitats vinculades al teatre (per exemple, grup de teatre per a joves, escola de dansa, exposicions, etc.), així com les activitats sortides des de la biblioteca (per exemple, xerrades o conferències obertes a tothom, etc.). Un dels entrevistats parla de definir “una política que eduqui culturalment els joves i que potenciï l’accés a la cultura”. En aquest sentit, un dels reptes és millorar la gestió d‟ús dels equipaments. Entenent que els equipaments ja existeixen, ara falta fer-los atractius i accessibles als joves.

Des de Joventut s‟apunta com a gran repte de la regidoria potenciar la participació dels joves; fent especial atenció als joves que no participen (la sensació és que només s‟arriba als joves associats). En aquest sentit s‟apunta la necessitat de potenciar les relacions entre els diferents actors com són els d‟ensenyament (sobretot de secundària), les entitats d‟educació en el lleure, etc. També sorgeix la idea d‟activar canals per tal de rebre les demandes dels joves.

Quant a l‟àmbit de mobilitat es menciona la necessitat de millorar la freqüència d‟autobusos a la UAB, no només per donar un servei als estudiant, sinó per vincular la vida universitària a la ciutat. També es recull la necessitat d‟oferir alternatives de transport públic adaptades a les seves necessitats en coherència a les campanyes de sensibilització i responsabilitat viària que se‟ls adreça.

Finalment, en l‟àmbit d‟habitatge el repte es dirigeix cap a ampliar l‟oferta d‟habitatge de lloguer i incentivar noves fórmules com pot ser el lloguer amb opció a compra.

7.1.2. Anàlisi del grup de discussió amb tècnics de serveis personals

El grup de discussió amb tècnics/ques de serveis personals de l‟Ajuntament de Barberà va tenir lloc el 10 de març. La sessió va estar dinamitzada per Sílvia Luque i van assistir-hi 5 tècniques:

- Mònica, tècnica de Salut en l‟àrea de protecció i promoció de la salut.

- Cristina, tècnica del Programa atenció a la població nouvinguda i PEE.

- Belén, agent del Pla d‟igualtat.

- Noemí Blanco, educadora social en representació de l‟equip de Serveis Socials.

- Mercè Gibert, tècnica d‟ Educació i formació reglada.

Grau de coneixement i avaluació del PLJ 2006-2009

El primer que es constata és el diferent grau de coneixement que té cada àrea de Serveis Personals del document que recull el PLJ 2006-2009: En la majoria de casos es comenta que el document va ser presentat però que no és un document que hagin treballat a fons o que hagi orientat l‟actuació dels diferents àmbits, a excepció de Serveis Socials, amb qui sí que s‟ha fet un treball més continuat, o amb Nova Ciutadania amb qui hi ha hagut una tendència a incrementar el grau de coordinació.


119

Existència d’espais de coordinació

Tot i que totes les persones presents participen de la mateixa àrea, hi ha àrees amb caps intermedis. Els qui pengen directament del cap de l‟àrea de Serveis Personals són les que es consideren com a àrees transversals.

Les reunions de coordinació transversal són aquelles que reuneixen el cap d‟àrea i els caps intermedis. Destaquen l‟existència d‟espais més o menys informals de coordinació bilateral o multilateral que es generen per iniciativa dels propis tècnics/ques. Es va fer la demanda de comptar amb espais de coordinació entre els tècnics de Serveis Personals, però la proposta no va acabar de tirar endavant. L‟única comissió de caràcter transversal que funciona és la de transició escola treball. La resta de coordinacions són de caràcter bilateral i informal, aprofitant molt els espais de trobada informal.

Algunes àrees plantegen la necessitat de generar espais transversals com els que es defineixen en el Pla d‟igualtat, en el qual hi ha plantejats 7 grups de treball que connecten amb les línies estratègiques del Pla d‟igualtat que són de caràcter transversal.

Programes adreçats als joves

Salut

- Es fan xerrades tallers als instituts: alimentació, sexualitat, drogodependències, hàbits saludables (addicció a noves tecnologies, sexualitat...).

- Salut i escola: dues infermeres es desplacen als instituts per resoldre els dubtes dels joves. Es passa informe de valoració al conjunt de tècnics de Serveis Personals i es coordinen amb Joventut.

Nova ciutadania

- Programa Tandem.

- Guia per a persones joves nouvingudes, feta conjuntament amb Joventut.

- Tallers d‟intercanvi.

- Taller sobre històries de vida.

- Escola oberta a la ciutat: fins ara funcionava amb activitats organitzades. Ara es poden fer servir els equipaments escolars, però sense monitoratge.

- Passa-t‟ho bé.

- Dintre dels Plans Educatius d‟Entorn:

o Guia de recursos sobre educació en el lleure.

o Obriu l‟estiu.

o Gestió d‟estades a empreses en col·laboració amb l‟IES La Romànica, joves


120

amb probabilitats de despenjar-se del sistema educatiu.

Pel que fa als taller que s‟ofereixen, la tècnica de Nova Ciutadania comenta que s‟està reduint l‟oferta per manca de pressupost.

Igualtat

Fins ara feien tallers (Sexisme i publicitat, Prevenció de relacions abusives i Mètodes anticonceptius), però ara no els poden oferir per manca de pressupost. Des de l‟àrea d‟Igualtat tenen molta comunicació amb les dinamitzadores, tant del Forat com de La Roma. També tenen relació amb les entitats juvenils de dones del municipi (el Col·lectiu de Dones de Barberà). Intenten buscar espais d‟interrelació, com l‟observatori de dones en mitjans de comunicació, ja que tot i que es troben en el mateix equipament, no coincideixen massa d‟horaris.

Serveis Socials

Hi ha moltes accions que van dirigides al conjunt de la població independentment de l‟edat que tinguin.

Amb els IES treballen en la detecció de casos de risc amb les comissions socials, l‟EAP (equip d‟atenció sociopedagògica), a la qual es va incorporar durant un temps el dinamitzador juvenil de La Romànica.

Amb els joves no escolaritzats es fan les tutories Transició Escola Treball en les quals participen Barberà Promoció, serveis socials i les dinamitzadores de joventut. Transversalment, com ja es menciona abans, aquesta comissió és l‟única que funciona, si bé ni Nova ciutadania ni Igualtat no hi participen.

Com que treballen des de la perspectiva de la prevenció i la detenció de situacions de risc fan moltes coordinacions bilaterals amb altres agents, com ara Salut per a temes de salut mental, Nova ciutadania (programa de reagrupament familiar) o amb les entitats juvenils.

El Passa-t‟ho bé, adreçat als adolescents de 12 a 15 anys, en els últims tres anys s‟ha enviat un tècnic des dels Plans d‟Ocupació de la Diputació de Barcelona, però ara es farà amb pressupost municipal.

Existeix coordinació amb les entitats. Aquest any parlaran amb les entitats per veure què fan les entitats juvenils per tal que l‟oferta que es doni des de l‟Ajuntament complementi l‟oferta de les entitats.

Educació

De formació no reglada hi ha l‟oferta de la Fundació Barberà Promoció, que s‟incorpora en el catàleg d‟educació. També disposen d‟una Guia que permet visualitzar totes les sol·licituds


121

que fan els centres (mitjançant una eina informàtica), quina és l‟oferta existent i quina ha estat la participació. En relació amb els Plans Educatius d‟Entorn, en tenen coneixement, però d‟entrada no gestionen res.

Fan també escola de formació de pares, és una formació a la família que té impacte sobre la població jove. Des de Serveis Socials reforcen la idea de la importància de treballar amb les famílies per tenir un cert impacte sobre els joves.

La part d‟orientació d‟ensenyaments postobligatoris valora que la tenen fluixa i estan treballant per veure com reorientar aquesta vessant, tot i això la Fundació Barberà Promoció fa orientació sobre qualsevol tipus d‟itinerari.

Finalment, d‟educació també es gestiona un programa de mobilitat segura.

Necessitats dels joves al municipi i limitacions per actuar

Totes les àrees de Serveis Personals es queixen que se‟ls ha reduït el pressupost excepte a Serveis Socials, i consideren que això té com a conseqüència que es deixin de treballar temes bàsics.

El pressupost de Serveis Socials ha augmentat molt per donar resposta a les necessitats de les famílies, especialment les més vulnerables tot i que també es detecten famílies que estaven en una situació normalitzada i que ara comencen a necessitar ajudes.

Segons Serveis Socials, formació, treball i habitatge, els tres temes bàsics en la vida de qualsevol persona -però que coincideixen amb el moment de vida dels joves- són els tres àmbits d‟actuació clau en les polítiques de joventut.

Necessitats en joves de 12 a 15

S‟assenyala la gestió de les emocions dels joves com l‟aspecte al qual caldria adreçar més esforços entre aquest col·lectiu de joves. Des de Serveis Socials s‟apunta també que aquest tema és clau perquè això ajuda totes les àrees de la vida. També Salut reforça aquesta idea atès que les infermeres han detectat aquesta necessitat. Nova Ciutadania ho considera un tema central entre els joves nouvinguts. Des del programa de reagrupament és el que volen treballar, fer acompanyaments psicosocials als joves que es troben en una situació en la qual han de redefinir la seva identitat.

Sembla ser que fins ara, les propostes adreçades als centres per treballar aquesta problemàtica no han tingut una bona acollida. Des de Salut es comenta que van incorporar dos tallers per treballar-les, però, no havien tingut demanda. Des d‟Igualtat també s‟havien fet tallers de manera puntual. Han intentat donar-hi continuïtat en hores de tutoria, però no hi ha hagut manera.

Un segon tema de salut és el de les drogodependències. Des de Barberà Promoció s‟han iniciat accions, atès que s‟ha detectat la necessitat d‟actuar amb alguns joves. Per aquest motiu s‟han fet tallers amb agents externs com l‟entitat Energy Control.


122

Totes les àrees arriben a la conclusió de la necessitat de treballar més transversalment i d‟oferir propostes conjuntes als centres. També són conscients que per molta capacitat que hi hagi de donar resposta a les problemàtiques assenyalades, si els centres no mostren interès per un tema, no s‟hi pot fer res. De manera que, tot i que tenen clar quina és la resposta, saben que el que s‟està plantejant està en el límit de ficar-se en els currículums dels centres escolars de primària i secundària.

Finalment, des de Joventut s‟assenyala la necessitat urgent que es doni cobertura d‟oci i lleure durant tot l‟any, ja que actualment només es fa dos mesos l‟any i els joves es passen la resta del temps preguntant quan tornarà a haver-n‟hi.

Necessitats en joves de 16 a 20 anys

Des d‟Igualtat aquesta franja d‟edat és quan es consoliden les formes d‟establir les relacions.

El tècnic de Joventut valora com a bàsic el tema de l‟orientació, ara no s‟està donant resposta a les demandes dels joves. En l‟actual situació de crisi molts joves que estaven treballant s‟han quedat sense feina i volen formar-se.

L‟orientació d‟itineraris sí que s‟està treballant, especialment entre aquells que abandonen els estudis prematurament. Els IES fan uns llistats que passen a Barberà Promoció sobre els joves que tenen risc d‟abandonar la formació reglada i es contacta telefònicament amb les famílies. El problema és quan aquests joves abandonen l‟itinerari ofert. Assenyalen aquests casos com els més problemàtics, tot i el seguiment que se‟ls fa des de Barberà Promoció i Serveis socials.

Una altra problemàtica que comenten relacionada amb aquesta franja d‟edat són els embarassos i matrimonis d‟adolescents, especialment entre població nouvinguda en la qual culturalment és normal casar-se i tenir fills en edats molt joves. En aquest sentit, es considera molt important l‟escola de pares i el programa Créixer amb tu, que si bé no seria un programa típicament vinculat a les polítiques de joventut, són programes especialment importants per als pares i mares joves.

Propostes per millorar la col·laboració entre àrees

Des de Serveis Socials proposen el model de les comissions socials en les quals treballen un cas, una situació concreta i els professionals des de les diferents perspectives defineixen com interpreten aquella problemàtica, quines necessitats se‟n deriven i quines tasques ha de desenvolupar cada responsable.

En aquest sentit les comissions en relació amb joventut treballarien per temàtiques. La idea seria generar un equip multidisciplinar per a cada tema, a partir del qual s‟elaboraria una diagnosi conjunta i s‟establirien les possibilitats d‟actuació de cada àrea. Faltaria veure qui lidera aquestes comissions. El cap de l‟àrea hauria de ser la persona que agrupés la visió genèrica.

El problema envers aquest model és que no totes les àrees disposen dels mateixos


123

recursos, ni econòmics ni tècnics. En aquest sentit, es planteja la dificultat d‟algunes àrees per tenir representació tècnica a totes les comissions que es generessin.

Una alternativa al model de les comissions temàtiques, i que critica aquesta perspectiva de la transversalitat en tant que suposa una despesa molt gran d‟hores de reunions, seria que cada àmbit adoptés la perspectiva dels altres per tal de tenir-la en compte a l‟hora de definir les intervencions des de cada àrea (mainstreaming de joventut). Tanmateix, s‟assenyala que aquest model ja s‟ha intentat aplicar i no funciona. És molt difícil tenir la perspectiva de l‟altre quan treballes de manera autònoma des del teu àmbit de treball.

7.1.3. Anàlisi del grup de discussió amb tècnics de Joventut: Grup discussió amb tècnics i tècniques de Joventut.

El grup amb tècnics de Joventut va tenir lloc el 2 de març i va estar dinamitzat per Hungria Panadero. El grup es fa amb l‟equip tècnic que hi ha en aquest moment a Joventut: el tècnic de Joventut i les tres dinamitzadores. A continuació es recullen les idees principals que van sorgir d‟aquest grup de discussió.

Avaluació del Pla anterior

Tres aspectes destaquen de l‟anterior Pla Local de Joventut:

- Es té la percepció que s‟han fet més coses de les que es visualitzen del Pla Local.

- El Pla no s‟ha assumit com a tal pel conjunt del consistori. Sí que hi ha coses que s‟han fet conjuntament amb altres regidories, sobre tot les que depenen de Serveis personals, perquè hi ha bona sintonia amb les tècniques de Serveis personals.

- S‟han obert equipaments sense que hi hagi cap recurs per dinamitzar-los.

Relació amb altres àrees i agents

Consideren que tenen dos problemes principals a Joventut: falta de recursos econòmics per poder dotar de continguts els equipaments que hi ha; i manca de col·laboració i coordinació amb altres regidories. Consideren, a més a més, que el fet que es donin els dos problemes agreuja encara més la situació ja que, en una situació de retallada de recursos generals, consideren que una forma d‟optimitzar recursos i impulsar programes atractius és mitjançant la col·laboració entre àrees i la suma d‟esforços.

En relació amb la coordinació entre àrees, assenyalen la importància que els caps d‟àrea adoptin una visió transversal i voluntat de coordinació per tal de traslladar aquesta visió als equips tècnics. Tenen la sensació que no hi ha espais de coordinació, si bé el tècnic de Joventut discrepa en considerar que sí que hi ha una certa comunicació transversal.

Un exemple de falta de coordinació amb un altre departament és el Patronat d‟Esports. Mencionen l‟exemple del curs per a monitors/es de lleure gratuït per a monitors de lleure i esportius que van organitzar. Més que donar suport tenen la percepció que des d‟Esports


124

van posar traves. Consideren que no els fan cas i no tenen present l‟agenda que els passen des de Joventut. Sense la col·laboració d‟Esports, tenen moltes dificultats per accedir a les entitat esportives, les quals engloben un borsa molt important d‟adolescent i joves.

La situació actual és de desànim, existeixen equipaments per a joves i equip tècnic per dinamitzar-ho, però lamenten que els han retallat el pressupost al màxim i que això els impedeix oferir serveis i recursos. Aquest fet, per exemple, els limita molt la relació amb altres agents municipals com són els IES o les entitats juvenils.

La relació amb els instituts és bona. Amb la Romànica ja fa temps que és així i amb Can Planas aquest any han aconseguit que els deixin entrar a les aules, quan fins l‟any passat no els deixaven. Ara que tenen les portes obertes als instituts es troben sense recursos per fer activitats conjuntes.

Amb les entitats es troben igual, hi tenen bona relació, però no tenen recursos per oferir-los res. Amb les entitats es van obrir dues línies de treball: el conveni i, la que consideren més important: buscar conjuntament de quina manera es fa participar els joves del municipi. Aquest, consideren ha estat un mecanisme d‟apropament a les entitats tranquil, sense voluntat d‟envair.

Funcionament intern: relacions amb la regidora i Cultura

La regidoria de Joventut està compartida amb Cultura. Hi ha la sensació que Joventut no rep el mateix tracte que Cultura. Afirmen que els falta coordinació amb la regidora. Es constaten dificultats per coordinar-se amb la regidora.

Les tècniques han proposat fer una reunió amb Cultura per parlar de la programació de cultura i que s‟adeqüi als joves. Comenten experiències prèvies de coordinació amb Cultura com a exemple del que no hauria de ser (se‟ls va demanar que fessin propostes d‟obres de teatre o d‟actes per a joves). Consideren que treballar de forma coordinada vol dir seure i decidir conjuntament sobre l‟oferta cultural que s‟adreça als joves (quin percentatge de l‟oferta ha d‟anar específicament adreçada als joves, quin tipus d‟expressions culturals, etc.)

Principals problemes dels joves

Feina

Actualment, trobar feina és la principal preocupació de molts joves. Les dades que proporciona Barberà Promoció indiquen que en aquest moment de crisi els joves estan aprofitant aquest moment per formar-se, però Barberà Promoció no aconsegueix donar resposta a tota la demanda. Tenen moltes llistes d‟espera a molts cursos.


125

Participació

Consideren que pel que fa a participació juvenil i ciutadana, tema central perquè una ciutat millori, la situació està estancada. En aquest sentit, es fa una valoració crítica de la capacitat que han tingut des de joventut per donar suport a la creació d‟entitats.

Es llença la idea que no hi ha voluntat política per fomentar la participació. Donen l‟exemple del crèdit de participació, que va ser una experiència pionera a Barberà, va deixar de fer-se perquè el polític que tenia la responsabilitat va decidir, en el seu moment, que no era prioritari.

Una de les tècniques assenyala el problema en el fet que no es treballa amb els adolescents. Quan arriben a més edat no han fet els aprenentatges necessaris per participar. Considera necessari treballar amb aquests adolescents, “és la cantera amb la qual pots treballar”. En aquest sentit, assenyalen que hi ha la directriu política de treballar amb joves a partir de 15 anys, fet que deixa en un segon terme els adolescents.

Oci

S‟estava fent el “Passa-t‟ho bé” que eren activitats per a joves que es feien durant dos mesos l‟any. Els qui han participat del “Passa-t‟ho bé”, tots han tornat a l‟equipament a preguntar per la seva continuïtat. Per a aquest estiu no estava clar si es tornaria o no a programar.

Habitatge

En el Pla anterior, la qüestió de l‟habitatge sortia com a tema central. La demanda ha estat molt més baixa de la que s‟esperava. Alguna de les tècniques comenta que les condicions del lloguer no eren tan bones com per accedir-hi (massa petits, a un preu que no es troba molt per sota del preu de mercat).

Conclusions: propostes per al futur

Des que es va fer el primer Pla Local de Joventut han canviat moltes coses. Abans només hi havia el Fil Directe com a servei d‟informació juvenil. Abans no hi havia accés als equipaments. Els recursos que s‟han aconseguit s‟han fet servir.

Es troben que la lògica dels pressupostos no els permet fer actuacions a llarg termini. Se‟ls ha retallat com a la resta, aproximadament un 20%, tot i que el 2009 ja partien d‟un pressupost molt baix tot i que al setembre els van donar més recursos. Aquest any no els comptabilitzaven la injecció posterior de diners que es va fer sobre el pressupost inicial, de manera que els han retallat un 20% sobre el pressupost inicial del 2009.

Atès que hi ha pocs recursos s‟han d‟optimitzar i això passa pel treball transversal i perquè tothom s‟ho cregui. Proposen comissions per poder treballar de forma més transversal i així


126

possibilitar que els problemes que afecten els joves es vinculin a totes les regidories.

Consideren que les polítiques de joventut s‟han de definir en funció d‟allò que demanen els joves. En aquest sentit, les entitats juvenils haurien de tenir més pes a Barberà. Aquestes estan molt “cremades” perquè no se les té en compte. També s‟han d‟articular els mecanismes de participació dels joves perquè puguin decidir què volen fer. Per aconseguir-ho, s‟han de canviar dinàmiques de funcionament intern molt consolidades dintre de les àrees i aprofitar la disposició existent tècnicament per treballar amb la ciutadania.

La percepció que es té de Barberà és que té recursos i que se‟n destinen molt pocs a Joventut per al pes que té aquest grup en la població de Barberà. Només cal veure les diferències que hi ha en la programació de gent gran i la que poden adreçar a gent jove. S‟està fent un Pla Local de Joventut en un lloc on no sembla que hi hagi voluntat política per tractar els termes de joventut.


127

7.2. Entrevistes amb agents municipals

S‟han escollit persones d‟equipaments i recursos vinculats a àmbits considerats clau en la realitat dels joves: educació, formació i treball, salut i habitatge. Per a l‟àmbit d‟Educació s‟ha escollit els directors dels IES de Barberà (La Romànica i Can Planas). En l‟àmbit de formació i treball, s‟ha escollit els responsables de l‟equipament que dóna orientació i assessorament laboral i formatiu als joves. En Salut s‟ha escollit el coordinador dels dos CAP del municipi. De vivenda, la directora de l‟equipament que dóna serveis i recursos en matèria d‟habitatge. Finalment, s‟ha escollit entrevistar el cap de la Policia Local des de l‟àmbit de la seguretat.

Entre els dies 9 i 17 de febrer es van entrevistar un total de set persones, totes elles responsables d‟equipaments i serveis vinculats als joves de Barberà del Vallès:

- Ramón Galan, cap de la Policia Local.

- Núria Domenech, responsable d‟orientació, i Rafa Gómez, Tutor TET i Coordinador PQPI, de la Fundació Barberà Promoció.

- Pau Hidalgo, coordinador CAP Barberà i CAP Rosa dels Vents

- Jordi Baró, director IES La Romànica

- Carme Ruíz, directora IES Can Planas

- Marta Múrcia, directora Oficina Municipal d‟Habitatge

Seguidament fem una síntesi de les idees principals sorgides de les entrevistes.

Convivència

Segons ens comenta el Cap de la Policia Local, des de l‟àmbit policial no es pot parlar d‟existència de conflictes amb joves. Barberà del Vallès es considera un municipi tranquil, sense que es manifestin conflictes socials de consideració.

Salut

Des de Policia Local tampoc es considera que hi hagi una problemàtica entorn a l‟abús de les drogues i de l‟alcohol entre els joves. Tan sols mencionen que durant els quatre mesos que es troben obertes Les Carpes de Barberà es donen problemes de “botellón” en les zones properes. No tenen constància que existeixen problemes de drogues als instituts del municipi: existeix consum de drogues, però aquest no es fa visible, no es manifesta com a conflicte.

Aquesta percepció canvia quan es pregunta a altres agents. Des de Barberà Promoció, consideren que cada cop més alumnes dels PQPI tenen problemes de consum de cànnabis. Estimen que un 20-30% dels joves que cursen PQPI “vénen fumats diàriament”.

Des del Cap, en canvi, la percepció de problemes de salut s‟adreça a l‟alimentació en considerar que es donen molts casos de lipotímies als centres de secundària, sobretot noies


128

que van a l‟institut sense esmorzar.

Educació/Formació

Des de Barberà promoció assenyalen la dificultat per satisfer les demandes formatives dels joves. En relació amb els PQPI, la demanda està molt per sobre de l‟oferta (130/140 joves demanden i només s‟ofereixen 45 places). Quant als joves que s‟interessen pels cicles formatius, es detecta reticència entre els joves a desplaçar-se a altres municipis. El problema és que, per tal de poder oferir un ampli ventall d‟opcions formatives, l‟oferta es pensa des d‟una òptica comarcal.

El fracàs escolar preocupa. Des dels centres parlen de l‟existència d‟abandó anterior a 4rt d‟ESO o de derivació a altres tipus d‟estudis. També es trobem amb un percentatge molt elevat de joves que arriben a secundària sense tenir aprovada la primària, amb problemes de lectura, operacions, hàbits, etc. Des dels centres assenyalen que els falten recursos per a aquests alumnes.

Quant al programa Transició Escola Treball, es treballa sobretot la transició dels joves de 4rt d‟ESO, però s‟hauria de poder treballar la transició de tots els joves que desconeixen el servei d‟assessorament d‟itineraris, més enllà dels PQPI que imparteix i que ofereix Barberà Promoció.

Finalment, s‟assenyala la necessitat d‟oferir referents formatius i professionals als joves, ja que molts no disposen de models en el seu entorn i no es poden imaginar segons quines perspectives de futur.

Participació

Des dels centres s‟assenyala la dificultat per fer que els joves participin. Els alumnes participen per alguna festa concreta, es mobilitzen una mica, perquè els interessa, però en molts altres casos no es mobilitzen.

S‟assenyala també la necessitat d‟incidir en joves de 12 a 14 anys, edat en què molts adolescents estan fora de control i que es passen massa hores pel carrer. És una edat en la qual molts s‟han desentès de les activitats extraescolars.

Habitatge

No existeix cap programa de lloguer específic per a joves. La borsa d‟habitatge, en la qual els propietaris cedeixen els seus pisos un 30% per sota preu mercat per lloguer, els grans usuaris d‟aquests pisos són els joves. El problema per desenvolupar una borsa d‟habitatge jove és l‟establiment d‟assegurances. Des de l‟Oficina comenten la dificultat per trobar-ne. En aquest sentit assenyalen que estan pendents de signar un conveni amb la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Assenyalen també la baixa demanda que finalment hi ha hagut del sorteig de vivenda de protecció oficial. Durant el mes de març es farà el sorteig dels 81 habitatges de lloguer de la


129

Ronda Santa Maria i tan sols hi ha hagut 209 sol·licituds, de les quals 144 de joves. Es considera que amb la crisi econòmica han variat les prioritats de l‟època precedent, caracteritzada per una bonança econòmica.

Actualment s‟està desenvolupant el Pla Local d‟Habitatge, que es té previst finalitzar en el darrer trimestre de l‟any i que marcarà les estratègies per als pròxims anys. S‟assenyala que en un futur es tindran en compte moltes altres opcions de VPO, com per exemple, lloguer amb opció a compra. També es considera necessari unificar criteris entre allò que s‟estipula “jove” i les edats per a les quals es determinen les subvencions.

Mesures per millorar les condicions de vida dels joves

Les propostes s‟adrecen a l‟àmbit de l‟educació. Es considera que s‟ha d‟intervenir especialment sobre la família, ja que se l‟assenyala com un agent educatiu clau.

També es menciona la necessitat de donar major visibilitat i protagonisme a la xarxa Transició Escola Treball i dotar-la de recursos propis.


130

8. Els joves opinen

Fins ara hem donat una visió de les condicions dels joves partint d‟una anàlisi quantitativa i de la visió dels diferents agents del municipi (alcaldessa, regidors/es, tècnics/ques, i d‟altres agents – caps d‟àrea i d‟equipaments municipals, directors/es IES, coordinadora CAP, caps dels Mossos d‟Esquadra i la Policia local i entitats del municipi-). En aquest apartat recollirem quines són les opinions dels joves respecte la seva percepció sobre el municipi i les respostes que es donen des de l‟Administració municipal a les seves necessitats.

Per recollir l‟opinió dels joves s‟han fet servir tècniques qualitatives i quantitatives de recollida d‟informació. Per a la primera s‟han fet servir grups de discussió. Quant a la tècnica quantitativa, s‟ha portat a terme una enquesta.

8.1. Grups de discussió

Per copsar el sentir dels i les joves del municipi hem desenvolupat 4 grups de discussió: un amb representants d‟entitats del municipi i tres amb joves que ho feien a títol personal. Aquests tres grups s‟han diferenciat segons criteri d‟edat, entenent que generalment els joves d‟unes edats i d‟unes altres no tenen les mateixes experiències ni les mateixes necessitats. Aclarir, però, que si bé originàriament es va plantejar portar a terme quatre grups de discussió per franges d‟edat ben diferenciades (de 12 a 15 anys, de 16 a 19 anys, de 20 a 24 anys i de 25 i més anys) finalment es van organitzar tres grups amb perfils d‟edat més amplis del que en un primer moment s‟havia pensat (menors de 15 anys, entre 16 i 25 i més grans de 25 anys).

El motiu va ser la baixa assistència de joves en la primera convocatòria que es va fer. Aquesta va tenir lloc a l‟espai jove de la Romànica el dissabte 13 de març i dels quatre grups programats, només es va poder fer el grup de més 25 anys. Davant aquesta situació, es va optar per dur a terme dues accions més que permetessin copsar l‟opinió de joves d‟altres edats. Una va ser dijous 18 de març al mateix espai, i va permetre ajuntar els joves que hi havia en aquell moment en una sala durant hora i mitja. Van ser 16 joves de 16 i 25 anys i si bé era una forquilla d‟edat àmplia, es va optar per no dividir el grup per evitar el risc de dispersió i desmobilització. Cal tenir en compte que eren joves que no venien a participar per pròpia voluntat (estaven allà i se‟ls va animar a què hi participessin) i que tampoc estaven familiaritzats ni tenien experiència en processos de participació ciutadana. Aquest últim element, fa que l‟experiència es valori molt positivament, en tant que es va poder copsar l‟opinió d‟aquells joves que habitualment no participen en aquest tipus d‟iniciatives ni formen part del moviment associatiu del municipi. Aquest fet ens ha permès captar discursos heterogenis entre els i les joves del municipi.

Amb aquest grup encara no es cobria l‟opinió dels adolescents de 12 a 15 anys. Finalment, es va poder organitzar un grup de discussió amb aquesta franja d‟edat per la mediació del Casal de Joves Obriu Pas. El divendres 9 d‟abril ens vam trobar al local d‟aquest casal amb la secció més jove d‟Obriu Pas.

A continuació us presentem una sistematització de la informació que es va recollir en els quatre grups de discussió.


131

8.1.1. Anàlisi del grup de discussió amb entitats juvenils

El grup de discussió amb les entitats juvenils va tenir lloc el 10 de març a l‟ Espai Jove La Roma. Aquest grup va estar dinamitzat per Txus Sanz i Silvia Luque. Van assistir-hi membres dels següents col·lectius:

- Col·lectiu de Dones de Barberà

- Ateneu de Barberà

- Esplai El Piolet

- Casal de Joves Obriu Pas

- Esplai l'Esquirol

A continuació fem un recull de les idees principals que van sorgir durant el debat.

Avaluació de l'anterior PLJ

- Del procés d‟elaboració, es critica la poca receptivitat de l'Ajuntament a algunes de les propostes que van fer les entitats.

- Es critica que no hi ha hagut continuïtat del crèdit de participació als IES.

Avaluació genèrica de les polítiques de joventut

Finançament de les entitats

Es queixen de la manca de facilitats que es dóna a les entitats. Manifesten que els requisits de justificació de les subvencions i convenis són massa estrictes i exigeixin molta dedicació (crítica a la burocratització). A més a més, aquests es fan únicament per la realització d'activitats, sense possibilitat de justificar despeses d'estructura o de lloguer dels locals de les entitats. Es critica també, que el darrer any, la signatura del conveni es va endarrerir molt (al juliol).

Relacions amb la Regidoria de Joventut

Opinen que la relació amb la regidora de Joventut és freda i distant i que es dedica poc a l'àrea de joventut. No existeix una relació estable amb la regidora, que es justifica per la poca sintonia política entre l'equip de govern i les entitats juvenils. La relació i interlocució es fa amb el tècnic de Joventut, que fa un paper de mediador. Una entitat expressa que, al contrari del que passa amb la resta, la relació que mantenen amb la regidora és fluïda i propera.


132

El treball de les entitats

Es queixen que l'Ajuntament no té en compte els seus programes d'activitats i que es miren únicament el pressupost. També es critica que l'Ajuntament realitzi activitats paral·leles a les de les entitats. Finalment, es critica que no es reconeguin les entitats que no estan legalment constituïdes

Situació de l’associacionisme juvenil

Es lamenten que hi ha un estancament del nombre d‟entitats juvenils. No se‟n creen de noves i les que existeixen no creixen.

Recursos i serveis per a joves

Es valora positivament l'oferta educativa i formativa al municipi. En canvi, es critiquen les promocions d‟habitatge jove, qualificant-les d‟electoralistes.

Es comenta que el projecte del “Forat” i de “La Roma” és massa lúdic.

Una entitat d'esplai afirma que es consideren al marge de les qüestions juvenils, ja que ells entenen que són una associació infantil.

Es comenta el conflicte sobre la ubicació de la Festa Major i es critica la forma com s'ha gestionat des de l'Ajuntament aquest conflicte.

Propostes per al nou PLJ

- Es demana a l‟Ajuntament que escolti més les entitats.

- Es reclama més visibilitat per a les entitats juvenils.

- Es sol·licita estabilitat en l'Espai Jove de Festa Major.

- Es demana facilitar l'elaboració i justificació dels convenis, reduint-ne la burocràcia.

- Es proposa que es recuperi el treball sobre participació als IES.


133

8.1.2. Anàlisi del grup de discussió amb joves entre 12 i 15 anys

Aquest grup de discussió estava inicialment convocat per al matí de dissabte 13 de març a l‟equipament juvenil La Roma. Davant la manca d‟assistència de joves d‟aquestes edats a la convocatòria, es va plantejar la necessitat de buscar una alternativa per recollir les aportacions dels més joves. Per assolir aquest objectiu es va contactar amb entitats del municipi que treballen amb adolescents (Obriu Pas i l‟Esplai i el Piolet) i els vam fer la proposta de desenvolupar un grup de discussió amb el grup d‟adolescents de la seva entitat. Obriu Pas ens va cedir una estona del divendres dia 9 d‟abril per portar-lo a terme. Sílvia Luque va ser la persona de la Fundació Ferrer i Guàrdia que va dinamitzar el grup de discussió.

Perfil dels participants

Els participants en el grup de discussió van ser:

- J.G., de 14 anys, IES Can Planas, 3r d‟ESO

- F.C., de 15 anys, IES Can Planas, 3r d‟ESO

Tots dos residents al Barri Eixample-Can Llobet.

El guió del grup de discussió queda annexat al final de l‟informe. Es va seguir la mateixa estructura que amb la resta de grups tot i que amb un registre adaptat.

Aspectes generals

Destaquen que Barberà del Vallès és un bon lloc. És un lloc alegre, ple de vida.

Però consideren que caldrien més espais verds. I que les escoles estiguin obertes el cap de setmana per a què els joves puguin anar a fer esport. Especialment un d‟ells coneix altres municipis del Vallès en els quals -considera que- hi ha més espais verds i que en aquests espais hi ha equipaments per a què els joves puguin jugar com ara taules de ping-pong, o espais per a fer skate (skateparks). Consideren que podria haver-hi taules de ping-pong al Parc Europa, a Can Serra o a la Plaça de la Unitat. Diuen que hi ha taules per jugar al ping-pong al Forat, però que caldria que hi haguessin taules en espais lliures i en general més infraestructures en espais oberts. També valoren positivament el circuit per a bicicletes que han vist a altres municipis.

Equipaments per a joves

Tenen coneixement del Forat i del programa “Passa-t‟ho bé a BdV”. Han participat de les activitats del “Passa-t‟ho bé” i les valoren molt positivament. Critiquen però, que aquestes activitats no han tingut continuïtat. Ara no saben si es repetirà el “Passa-t‟ho bé” o no.

Del “Forat” comenten que durant la realització de les activitats del “Passa-t‟ho bé” sí que hi


134

podien anar, però que ara un d‟ells no pot entrar perquè no té l‟edat suficient (és menor de 15 anys). En aquest sentit es queixava que els seus companys que havien nascut el mateix any que ell però que ja havien fet els anys sí que podien entrar, mentre que ell no. De manera que demanava que el llindar d‟entrada al Forat s‟organitzés per any de naixement i no per edat.

Es comenta que hi ha taules de ping-pong als equipaments per a joves tant del Forat com de La Roma. Tanmateix, el de La Roma consideren que els queda molt lluny de casa i que aquest és per a la gent de La Romànica, de manera que creuen que caldria que hi haguessin taules repartides pel municipi.

Coneixen l‟equipament Barberà Promoció, hi han anat amb l‟institut per fer un taller d‟autoocupació.

Consideren que al municipi hi hauria d‟haver parets perquè els joves que volen fer grafittis tinguessin un espai on fer-lo per tal que no pintin de qualsevol manera ni a qualsevol lloc.

Formació i estudis

Valoren positivament l‟institut en el qual estan fent la secundària (IES Can Planas). Consideren que sí que hi ha oferta suficient per fer tot allò que volen fer, tot i que cal remarcar que encara no els ha arribat el moment de prendre decisions definitives sobre què fer un cop finalitzin l‟educació secundària obligatòria.

Parlen amb molta estima dels professors i professores del seu institut. En general estan satisfets.

Participació i oci

El seu principal espai d‟oci és Obriu Pas, és l‟espai d‟oci que tenen durant tot l‟any. D‟Obriu Pas diuen que és més lliure que els equipaments municipals. I això ho valoren positivament. Diuen que a Obriu Pas proposen el que volen fer i s‟ho treballen per aconseguir-ho.

Han participat del “Passa-t‟ho bé” i després van participar a l‟“Obriu l‟estiu” que organitza Obriu Pas.

Del Forat diuen que no hi ha marge per proposar què fer sinó que has de fer allò que hi ha.

També valoren molt positivament una activitat que van fer amb Obriu Pas de sortir a treballar a l‟hort que gestiona un grup de membres de l‟associació.

Urbanisme

Van en bicicleta i critiquen que els carrils bici del municipi no tenen continuïtat, només hi ha trossos de manera que no pots fer cap recorregut pel municipi que estigui sencer, a més critiquen que els cotxes no els tenen en compte.


135

Les rotondes noves que s‟han fet no els agraden. Consideren que s‟acumulen més cotxes. Consideren que abans les carreteres estaven en millors condicions. Valoren positivament el canvi que ha tingut el Parc Europa, perquè hi ha espais perquè els infants puguin jugar.


136

8.1.3. Anàlisi del grup de discussió amb joves entre 16 i 25 anys

Aquest grup de discussió va tenir lloc el dijous 18 de març a l‟espai jove de la Romànica i va durar 55‟. El grup va estar dinamitzat per Sílvia Luque, mentre que Christian Coll prenia notes. Es va intentar seguir l‟estructura de debat inicial, tot i que per les característiques del grup finalment el debat va adoptar una forma més flexible que va portar al fet que els temes anessin sortint de manera més espontània. Com exemple, comentar que molts joves entraven i sortien de la sala i que d‟altres es van anar incorporant quan anava passant el temps.


El perfil del grup és de joves que viuen principalment a La Romànica. Tan sols dos dels joves estan estudiant a la universitat i una altra està preparant l‟accés a un mòdul de grau superior. La resta ja han abandonat el seu itinerari formatiu, molts de manera prematura en finalitzar l‟etapa obligatòria. Molts d‟aquests joves es troben en situació de transició dels estudis al món laboral, molts d‟ells en situació d‟atur:

- De 15 anys, J.

- De 17 anys, l‟O. busca feina i el J.

- De 18 anys, el P., el J. no treballa i el M.

- De 19 anys, el L. i la N., que prepara les proves d‟accés a un grau superior, i l‟A. que no treballa

- De 20 anys, el F. que estudia la carrera de Traducció i Interpretació.

- De 21 anys, el D. que treballa de fuster

- De 22 anys, la S.; viu al barri i estudia Turisme

- De 24 anys, l‟A.; treballa en una gestoria

- De 25 anys, el R. i el J.; cap dels dos treballa.

- El R., que és lampista, i l‟A., que començarà a treballar la propera setmana, no diuen l‟edat que tenen.

Introducció

Es comença parlant de la vida a Barberà. En general, manifesten estar contents de com es viu aquí. És un municipi ben situat vers els municipis del voltant i està força bé pel que fa a equipament i serveis d‟oci: la Zona Hermètica, força indústria (si bé hi ha poca feina) i equipaments (biblioteca, casal, benzinera, etc.). És un municipi petit que té de tot. En relació amb La Romànica, un dels joves manifesta que ara se‟ls té més en compte i que s‟ha apropat al poble gràcies a la construcció de “los pisos nuevos”. S‟ha equipat el barri amb nous equipaments, tot i que es té la sensació de greuge en relació amb el centre. Un exemple seria el camp de futbol, “una mierda en comparación con el del centro”)


137

Mobilitat

Quant a la mobilitat sorgeix novament la sensació de greuge en relació amb el centre quan una de les joves es queixa que a La Romànica no hi ha parada d‟autobús per anar al campus universitari. Per agafar-lo s‟ha de desplaçar fins a Can Serra, “me tengo que pegar la pateada desde la Románica”.

Cultura i oci

Els joves destaquen que al barri comencen a proliferar els equipaments, com el casal o el camp de futbol. Alguns joves manifesten que es troba a faltar un centre comercial, un mercat que no estigui tan allunyat de la Romànica i més botigues de roba “guay”.

L‟oci nocturn del barri és reduït, especialment pel que fa a bars on prendre unes copes a la nit. Es comenta la manca d‟autobusos nocturns a la Zona Hermètica per evitar que la gent condueixi beguda ja que no “hay ganas de venir andando”.

La Festa Major es menciona com un altre exemple de greuge. Es critica que les activitats programades es localitzen principalment al centre i que aquesta no s‟ajusta als seus gustos: “no hacen nada aquí en la Románica”, “la fiesta mayor no es de nuestro rollo, es para los

“barbarians”8. El darrer any, l‟espai jove el van ubicar a les piscines, però el que feien no

anava amb ells i els seus gustos “pero sólo hacen cosas para los barbarians, ¿Qué hacemos ahí nosotros?” “la música es un rollo, ya no hacen conciertos como los de antes”

A la Torre d‟en Gorgs fan concerts per a altres col·lectius de joves (els “punkies”) i el que fan, a ells no els agrada. Un dels joves lamenta que ja no fan concerts com els d‟abans, on venien grups importants i reconeguts. Ara només toquen grups del poble.

Participació

Si bé es queixen que a la Festa Major els concerts que es fan no s‟ajusten als seus gustos, fan autocrítica en relació amb el poc interès per participar i fer sentir les seves demandes: “no podemos pedir porqué no participamos en nada. Preferimos quedarnos en el parque comiendo pipas que hacer algo. No nos informamos, si nos interesáramos nos informaríamos”. Es critica, però, que tampoc es mostra interès des de l‟Ajuntament per ells. Se senten desatesos i desinformats i reconeixen que si bé no mostren interès, tampoc saben què han de fer per participar i fer sentir les seves demandes.

8 Manera de referir-se a altres grups de joves del municipi.


138

Convivència

Més d‟un jove manifesta tenir la sensació que la policia els està sempre a sobre per qüestions sense importància: “está lleno de gente vendiendo droga y no dicen nada”. Això fa que tinguin la sensació d‟assetjament per part de la policia. Un jove es queixa que sempre els vénen a destorbar per les nits quan tan sols estan asseguts i xerrant al parc.

D‟altres es queixen de la facilitat com els multen per infraccions de circulació menors pel simple fet que són joves i són un blanc fàcil: “los ven que son niños y van más a por ellos”; “a nosostros nos multaron cuando el barça ganó la Champions por conducción temeraria, cuando todo el mundo iba igual. Nos hemos quejado y no nos han hecho caso”; “cuando hicieron las obras de golpe, no había aparcamiento en ningún lugar y me multaron y me quitaron puntos”.

Tenen la sensació que la situació està molt malament per trobar feina. Molts dels joves es queixen que no troben res i que tampoc se‟ls ajuda des de cap lloc. Un dels joves comenta que va anar a Barberà Promoció a buscar ofertes de feina i no li van solucionar res. Un altre explica que va anar a l‟ajuntament per preguntar per les oposicions i el van derivar a internet per saber quan sortiria alguna cosa. Tenen sensació d‟estar desatesos i desorientats: “Yo me tiré 9 meses para encontrar trabajo”; “se te quitan las ganas de buscar trabajo, no hay nada”.

En aquest sentit, es recullen comentaris que reprodueixen una retòrica i uns estereotips molt presents als mitjans de comunicació. Més d‟un jove es queixa i manifesta que mentre hi ha hagi gent del poble aturada, no entenen perquè es contracta gent de fora: “Si hay gente del pueblo parada, que no contraten a gente de fuera ni a una empresa que contrata a inmigrantes”; “Pero contratan inmigrantes y curran mucho más que tú. Trabaja 12 horas, le dan 500 € y tan contento. Tú 8 horas y mil mínimo”; “no tengo nada en contra de los inmigrantes, pero antes ellos que nosotros”.

Finalment, un dels joves de 25 anys manifesta la impossibilitat d‟emancipar-se de casa dels seus pares. “si pudieramos, viviríamos solos, pero no se puede”.


139

8.1.4. Anàlisi del grup de discussió amb joves majors de 25 anys

El dissabte 13 de març de 2010, a les 10:00 hores, va tenir lloc a l‟espai jove La Roma el grup de discussió amb joves majors de 25 anys. El grup va estar dinamitzat per Silvia Luque, mentre que Christian Coll prenia notes del debat. El debat es va iniciar seguint l‟esquema previst, amb preguntes genèriques per a poc a poc anar aprofundint en cadascun dels àmbits que es plantejava. Amb el pas del temps, l‟estructura del debat es va anar flexibilitzant i els temes anaven sorgint segons les intervencions dels joves.

El grup de discussió ha durat 1 hora i 56 minuts, en la qual s‟ha pogut debatre àmpliament sobre tots els temes plantejats. Abans de començar, la regidora de Joventut va donar la benvinguda a tots i totes.


Els participants d‟aquest grup de discussió han estat tres nois joves de 31, 30 i 26 anys. Així doncs, s‟assoleix el criteri de diversitat d‟edat, però no el de sexe ni el de representativitat (entès com a nombre d‟individus). Pel que fa a les trajectòries, tots tres treballen, dos d‟ells tenen estudis de segon grau finalitzats i no estudien i un tercer està cursant estudis universitaris. En aquest sentit, els itineraris d‟aquests joves s‟ajusten a la majoria de joves d‟aquesta franja d‟edat, ja que els estudis de segon grau és el nivell assolit per la majoria d‟aquest grup (apartat 6.2). Quant a la participació, dir que tots tres són membre d‟entitats del municipi.

Tot seguit recollim de manera esquemàtica dades sobre l‟edat, el nivell d‟estudis i el lloc de residència dels joves participants i anys de residència al municipi.

- X.O., 31 anys, estudia Història a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa en un magatzem. Resideix a Badia del Vallès i es membre de l‟Ateneu de Barberà.

- X. C., 32 anys, treballa com a tècnic en una fundació. Té finalitzat un Cicle de Grau Superior. Estudia Educació Social a la Universitat Autònoma de Barcelona. Resideix al barri de l‟Eixample i és membre del Casal popular Tangram.

- D. G., 26 anys, treballa d‟animador sociocultural i té finalitzat el Grau de Formació Superior d‟Animació Sociocultural. Resideix al barri de la Romànica i és membre de les Joventuts Socialistes de Barberà.

Aspectes generals: valoració de l’anterior PLJ

Respecte al procés participatiu de l‟anterior Pla, sembla ser que aquest va representar una novetat al municipi i la publicitat que es va donar va propiciar una gran participació de la ciutadania i les entitats.

Quant a l‟execució de les polítiques que es van recollir en aquell Pla, un dels joves apunta que les línies directrius es van complir, com per exemple la creació d‟un espai jove com La Roma. En canvi, altres elements eren propostes més genèriques i costa valorar si s‟han executat.


140

Seguint amb l‟aplicació del pla, sembla que ha faltat comunicació per part de l‟ajuntament en relació al que s‟ha fet. Assenyalen la dificultat per identificar quines accions que s‟han dut a terme són conseqüència del PLJ i, en aquest sentit, es queixen que no s‟ha informat les entitats del seguiment de la implantació del Pla. Un àmbit on es visualitzen el resultats és el d‟equipaments. La creació d‟espais joves es valora com una millora, tot i que es considera que el punt de partida quant a equipaments era molt baix, “abans de 2004 no hi havia res”. Un jove assenyala que la millora com a conseqüència del PLJ és “una infraestructura mínima d’equipaments per a joves”.

Educació i formació

Hi havia dos mòduls formatius que es van deixar d‟oferir, sembla ser que per falta de demanda. Consideren que en aquest àmbit l‟anterior Pla no ha tingut gaire incidència. Tanmateix, afirmen no ser usuaris de Barberà Promoció i desconeixen quines iniciatives sorgeixen d‟aquest punt d‟assessorament formatiu. Un dels joves comenta que aquest servei va contactar amb Obriu Pas per fer difusió, sense saber quines mesures es van realitzar.

No són conscients de l‟existència d‟iniciatives/campanyes per fomentar itineraris formatius. Assenyalen, però, que a Barberà durant els darrers anys on no hi havia gairebé atur i la construcció era un sector que absorbia molta mà d‟obra, es va crear una dinàmica d‟abandonament de l‟ESO per anar a la construcció. Ara aquests joves sense estudis són els primers en caure a l‟atur. En aquest sentit, un dels joves assenyala que no hi ha campanyes identificació i promoció dels itineraris formatius dels instituts (a Sabadell hi ha un reconeixement dels itineraris amb diplomes de bones notes) per evitar l‟abandonament prematur dels estudis.

Salut

Recorden campanyes per a la sida i l‟alimentació, sobretot durant el “boom” de casos d‟anorèxia i bulímia. La seva percepció és que en l‟anterior Pla va haver molta promoció i que ara no hi ha gran cosa. No coneixen cap coordinació entre el departament de salut i les entitats. També destaquen que si bé existeix una problemàtica de salut entre els joves, aquesta no és més greu que en altres llocs o èpoques.

En aquest sentit, un dels joves comenta que s‟hauria de treballar la prevenció emocional als IES amb equips de psicòleg i les relacions de gènere, aquest últim aprofitant que hi ha entitats sensibilitzades amb el tema (col·lectiu de dones).

Treball

En relació a aquest àmbit, els tres joves manifesten tenir un profund desconeixement dels possibles serveis municipals. No treballen en el municipi i no han fet servir serveis ni recursos municipals per buscar feina.


141

Oci i cultura

L‟opinió que emergeix és que els espais dels quals es disposa no acaben de ser adequats a les necessitats dels joves. Per fer concerts, per exemple, són massa petits: “els espais per fer concerts no reuneixen les condicions adequades”. Es menciona que a Barberà hi ha molt moviment musical i en canvi no hi ha equipaments adequats.

Comenten que el projecte per fer la nau de concerts Arquímides encara s‟ha de debatre en aquest Pla (sala de concerts? Bucs d‟assaig? Insonorització?); tot i que aquest equipament és una promesa de les anteriors eleccions. Un dels joves comenta que tots els anys hi ha partides destinades a finançar aquest projecte, però no s‟ha fet res o si més no, no es visualitza. Un altre jove replica que sí que s‟ha fet alguna cosa, si bé no és veu en tant que són accions prèvies a la construcció. La rèplica de l‟altre jove és que malauradament, la sensació és que no s‟ha fet res perquè tampoc se n‟ha informat ni s‟ha fet cap presentació a les entitats.

També es comenta que el conveni per a la cessió d‟espais per a la realització de concerts ha empitjorat. L‟acord actual per al conjunt de les entitats és d‟un concert al mes en l‟equipament que hi ha, tot i que de juny a setembre es posen dos equipaments més de reforç i per tant s‟augmenta a tres possibles concerts. Abans, apunten que es podien fer dos concerts al mes.

Quant a la promoció de la cultura i l‟oci pels canals municipals, la revista “Barberà jove” sorgida de l‟anterior Pla ja no es fa (va durar 1 any). L‟experiència la valoren positivament, especialment com a mitjà de difusió de les entitats juvenils. Ara l‟agenda cultural permet a les entitats anunciar les seves activitats, però moltes tenen dificultats per fer-ho ja que la seva forma de funcionar és molt el dia a dia. Suggereixen la possibilitat de fer una versió on-line de la revista jove. Finalment, comenten, pel que fa al web, que hi ha massa informació. Caldria un dinamitzador web que l‟actualitzi i dinamitzi la informació de les entitats. Un dels joves considera molt important disposar d‟un web per a joves, potent amb continguts.

Participació

Es critica que mesures com el portal web són una excusa per dir que es fan polítiques per fomentar la participació ciutadana. També es critica la manca d‟informació quan s‟impulsen processos participatius. Es posa com exemple l‟anterior Pla, del qual hi ha hagut una manca de política de comunicació i no es pot visualitzar el “rendiment” d‟aquest procés. Un altre exemple és aquesta convocatòria, no s‟ha fet una campanya prou potent i al final han vingut les mateixes cares de sempre.

Relació amb les entitats

S‟han millorat els canals d‟interlocució entitats-Ajuntament, tot i que hi ha certs problemes. Per exemple, consideren que en els darrers anys hi ha hagut una “burocratització” de la relació entitats-Ajuntament. Comenten que s‟ha de signar un conveni per qualsevol cosa, com per exemple demanar un amplificador; o has de presentar justificació econòmica encara que no tinguis conveni per fer ús d‟un equipament.


142

Reconeixen que hi ha més ajuda, però per contra és més dificultós accedir-hi. Per exemple, un dels joves apunta que les ajudes no es destinen ni a lloguer ni a manteniment del local de les entitats, només per a activitats i amb la necessitat de justificar el doble del que reps.

S‟exigeixen unes condicions per a la justificació econòmica que moltes vegades representa un esforç per a les entitats tan gran que a vegades no tenen capacitat per fer-lo. A més, dóna sensació de desconfiança envers les entitats. Un dels joves opina que s‟ha de trobar una manera per agilitzar-ho, ja que aquí tothom es coneix. Sorgeixen les següents propostes: que l‟Ajuntament proporcioni alguna mena de suport a les entitats per fer les justificacions econòmiques; que una part de les ajudes sigui per equipament (lloguer/manteniment). En aquest sentit, hi ha la sensació que no es valora des de l‟Ajuntament que les entitats disposin d‟espai propi.

Finalment, consideren que falten mesures per promocionar l‟associacionisme. En aquest sentit, posen l‟exemple de la restricció que representa la normativa cívica quant als canals de comunicació per a les entitats. Sembla ser que hi ha hagut una limitació d‟espais per enganxar cartells, amb pocs espais habilitats per fer-ho. En aquest sentit proposen fer plafons al carrer, com a Badia.

Mobilitat

En relació amb el programa “compartir.org” de cotxes, se‟ls pregunta si s‟està dinamitzant des de l‟Ajuntament la xarxa per compartir cotxe. Sembla ser que es fa des del web, però no coneixen ningú que faci servir aquest servei. Es queixen també que el transport intraurbà és molt car, si bé són conscients que mantenir el servei és molt car i deficitari i assumeixen que l‟Ajuntament no ho pot assumir tot.

Finalment, el jove que estudia a la universitat es queixa que tan sols hi ha tres autobusos al campus de Bellaterra, dos al matí i un al migdia, i que els que estudien a la tarda com ell no tenen l‟opció d‟aquest servei.

Habitatge

Es comenta primerament que de la primera promoció de compra va trigar tant en fer-se el lliurament que va acabar coincidint amb el primer PLJ. Pel que fa a la segona promoció, consideren que les condicions són molt dolentes per sls joves: 395 - 450€ per pisos més petits, amb opció obligatòria de pàrquing i 5 anys màxim d‟estada. Apunten que ara, amb la crisi, pots trobar pisos al mercat amb millors condicions que l‟oferta municipal. El problema és que la promoció es va fer en un moment en què els preus estaven bé, però ara no.

Una altra problemàtica associada a l‟habitatge és la insuficient oferta de lloguer. En aquest sentit, es comenta que no es percep cap iniciativa municipal (donar garanties, incentius) per fer emergir més oferta de lloguer en el mercat privat. Consideren que hi ha molts pisos buits.


143

Convivència

Un dels joves considera que els barris nous estan tancats sobre si mateixos i no faciliten la interacció (barris “gueto”). Són gent de fora que ha vingut als seus “dormitoris” i no es relaciona amb la resta del municipi. Hi ha la sensació que els barris de Nàpols i Parc Europa (aquest parc es va fer per facilitar la socialització de la gent del barri) no es relacionen ni s‟impliquen amb la vida del municipi i a vegades posen problemes.

Amb la presència dels Mossos hi ha una nova percepció de la seguretat i una nova funció de la policia local, que ara estan per aplicar la nova normativa municipal. Tenen la impressió que es comença a regular en excés la convivència al carrer (“Prohibit tot, excepte el que està permès”) i que proliferen les plaques als espais públics de prohibició de jugar. En aquest sentit s‟assenyala que la policia fa més pressió sobre aquelles entitats que, fruit de la seva activitat, poden generar més incomoditat. Hi ha la sensació de tracte discriminatori.

Mai hi ha hagut sensació d‟inseguretat al municipi. Quant a l‟existència de conflictes entre col·lectius de joves, s‟assenyala que els col·lectius nazis habituals fan acte de presència per boicotejar actes, no només a la festa major. Sembla que hi ha un pacte amb l‟ajuntament per gestionar aquests conflictes: no prenen mesures i són les entitats, en tot cas, les que trucaran a la policia.

Hi ha la constatació de la dificultat d‟arribar als nous col·lectius, tant per part de l‟ajuntament com per a les entitats. La regidoria de Nova Ciutadania fa una tasca bàsicament d‟assessorament, però no proactiva. Es comenta que no s‟ha convocat les entitats per fer accions d‟acollida. Quant a entitats de nous col·lectius, hi ha poca cosa, Baobab (subsaharians) i un centre religiós.

Què prioritzaries per als propers 4 anys?

Per finalitzar el grup, se‟ls ha preguntat sobre quins àmbits prioritzarien l‟acció en els proper quatre anys. Primer s‟apunta envers els adolescents i l‟educació no formal. Es comenta la necessitat de fomentar la participació a entitats juvenils entre els més joves mitjançant més accions de promoció als instituts. En aquest sentit, s‟apunta la necessitat de facilitar l‟entrada de les entitats als IES.

Quant al món laboral, s‟apunta que la precarietat laboral afecta especialment els jove i que se‟ls hauria de donar assessorament legal pels seus drets laborals. També incideixen en la necessitat de major i millor informació sobre itineraris formatius.

S‟apunta la necessitat d‟augmentar l‟esforç comunicatiu que ha de fer l‟Ajuntament envers els joves per fer-los arribar els serveis que disposen ja que els joves són un “col·lectiu volàtil” (etapa de la vida de la persona temporal i curta) i per tant costa molt consolidar els serveis que s‟adrecen específicament a ells.

Finalment, s‟assenyala la necessitat de reduir la burocratització, o facilitar la seva execució amb assessorament o suport, a les entitats juvenils en la seva relació amb l‟Ajuntament.


144

8.2. Enquesta online (opinió)

Tot seguit, procedirem a analitzar els resultats de l‟enquesta online efectuada als joves del municipi, per tal que aquests valorin les seves necessitats i demandes en relació amb els temes següents: el treball; l‟habitatge, l‟educació; la participació; la cultura i l‟oci, i la salut. Cal tenir en compte que en aquest apartat de l‟enquesta les respostes són múltiples, és a dir, un mateix enquestat té la possibilitat de respondre vàries opcions ja que aquestes no són excloents, mentre que per altra banda algunes preguntes poden no haver estat respostes per tots els enquestats; aquest fet comporta que en alguns casos ens trobem amb percentatges acumulats per sobre del cent per cent, mentre que en d‟altres sumant els percentatges de resposta no arribin al cent per cent.

En primer lloc, en relació a la pregunta: de quins d‟aquests temes penses que hi ha coses a millorar? L‟opció més freqüent ha estat la Cultura/Oci, on un 54,6% dels joves enquestats consideren que cal millorar l‟oferta cultural i d‟oci adreçada als joves del municipi. Els següents àmbits més valorats han estat la participació i el treball, amb un 43,6% i un 41,8% respectivament, seguit de l‟habitatge amb un 38,2% de i l‟educació amb un 34,6%. L‟àmbit que els joves enquestats de Barberà han considerat menys prioritari és el de la salut amb un 18,2%, i la resposta menys freqüent ha estat que no hi ha Cap cosa a millorar, valorada per un 5,5% dels joves.

Gràfic 39. Quins d'aquests temes penses que hi ha coses a millorar?

54,6

43,641,8

38,234,6

18,2

5,5

Cultura/Oci Partipació Treball Habitatge Educació Salut Cap

Font. Enquesta Pla Local de Joventut de Barberà del Vallès, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia


145

Si ens fixem en la cultura i l‟oci, que com ja hem indicat ha estat el tema prioritzat pels joves, a la pregunta: què és el que més et preocupa? El 40% dels joves enquestats ha respost que hi ha una oferta d‟oci reduïda al municipi, seguit del 30,9% que els preocupa principalment la manca d‟oferta cultural adreçada als joves. Menys valorades han estat les opcions sobre si l‟oferta existent no dóna satisfacció a les meves necessitats (18,2%) i l‟oferta de transport públic no satisfà les necessitats dels joves del municipi (16,4%). Tanmateix, un 7,3% dels joves presenta altres preocupacions, on trobem respostes com “La Festa Major, màxim element de la cultura, ha esdevingut un mercat de consum d'activitats sense coherència i allunyat en tots els

sentits de la ciutadania”, o “M'agradaria que hi hagués un bus amb destinació a la universitat,

(passés per la Romànica )”.

Gràfic 40. Cultura/Oci: Què és el que més et preocupa?

40,0

30,9

18,216,4

7,3

Hi ha una oferta

d'oci reduïda al

municipi

Hi ha una manca

d'oferta cultural

adreçada als

joves del municipi

L'oferta existent

no dóna

satisfacció a les

meves

necessitats

L'oferta de

transport públic

no satisfà les

necessitats dels

joves del municipi

Altres



146

En relació amb la participació, la preocupació principal dels joves amb un 29,1% és la manca d‟equipaments per a joves al municipi, seguit del 21,8% que consideren que els processos participatius que s‟han impulsat des de l‟Ajuntament no es corresponen amb els meus interessos. Tanmateix, un 20% dels joves enquestats estan preocupats perquè els joves no s‟impliquen en les entitats juvenils, per la manca d‟espais de diàleg amb l‟Ajuntament, i la manca d‟espais per a joves i entitats juvenils. En canvi, el 14,6% considera que als joves del municipi no se‟ls deixa participar de les Festes Locals, tot i que només un 5,5% valoren que l‟oferta de les entitats no s‟adequa a les seves necessitats. Finalment, del 3,6% amb altres preocupacions, han considerat que: “L'excés de burocratització esdevé un

element desmotivador a l’hora de participar des de les associacions” i que “no hi ha un

reconeixement institucional real de les entitats juvenils, essent que a les més autònomes i autoorganitzades se les tracta com una entitat sense empenta i capacitat pròpia d'actuació”.

Gràfic 41. Participació: Què és el que més et preocupa?

29,1

21,820,0 20,0 20,0

14,6

5,53,6

Els joves del

municipi

disposen de

pocs

equipaments

Els processos

participatius

que s'han

impulsat des

de

l'Ajuntament

no es

corresponen

amb els meus

interessos

Els joves no

s'impliquen en

les entitats

juvenils

Manquen

espais de

diàleg amb

l'Ajuntament

Hi ha manca

d'espais per a

joves i entitats

juvenils

Als joves del

municipi no

se'ls deixa

participar de

les Festes

Locals: Festa

Major, etc.

L'oferta de les

entitats del

municipi no

s'adequa a

les meves

necessitats

Altres



147

Pel que fa a l‟àmbit del treball, el 25,5% dels joves enquestats considera com a principals preocupacions la dificultat de trobar un lloc de treball relacionat amb allò que ha estudiat i les condicions de treball en relació al tipus de contracte, la remuneració, etc. Amb un percentatge semblant, el 23,6% dels joves els preocupa la manca de llocs de treball per a joves, mentre que tan sols un 9,1% considera preocupant la manca d‟informació i assessorament per a joves per trobar una feina. Per últim, trobem un únic cas que respon a

altres preocupacions en relació al treball per als discapacitats: “pues que tendría que haber

más trabajo para personas con discapacidad”

Gràfic 42. Treball: Què és el que més et preocupa?

25,5 25,523,6

9,1

1,8

La dif icultats per

trobar un lloc de

treball relacionat

amb allò que has

estudiat

Les condicions de

treball (contracte,

temporalitat,

retribució,

mobilitat, etc.)

La manca de llocs

de treball per a

joves

La manca

d'informació i

assessorament

per a joves per

trobar una feina:

servei

d'orientació,

borsa de treball,

etc.

Altres



148

Si ens centrem en el que opinen els joves sobre l‟habitatge, el que més preocupa al 25,5% dels enquestats és l‟elevat preu de la vivenda de lloguer i compra al municipi, per un 20% preocupats per la manca de vivenda de lloguer i comprar de protecció oficial al municipi. Tanmateix, al 12,7% dels joves enquestats els preocupa la manca d‟informació sobre el procés de compra i lloguer (ajuts, serveis habitatge, tràmits bancaris, etc). Finalment, la resposta menys freqüent amb un 3,6% ha estat la d‟altres preocupacions, que recull

demandes com: “Sobretot la manca de vivenda de lloguer i els habitatges de protecció oficial” i “La

manca d’informació respecte el número d'habitatges buits i el seu ús”.

Gràfic 43. Habitatge: Què és el que més et preocupa?


25,5

20,0

12,7

3,6

L'elevat preu de la

vivenda de lloguer i

compra al municipi

La manca de vivenda

de lloguer i compra de

protecció oficial al

municipi

La manca d'informació

sobre el procés de

compra o lloguer:

ajuts, serveis

habitatge, tràmits

bancaris, etc.

Altres


149

En relació amb l‟educació, l‟absentisme escolar (14,6%), els joves que abandonen els estudis abans dels 16 anys, és l‟opció que més preocupa els joves enquestats, seguit de les dificultats per continuar estudiant allò que es vol (12,7%), per la manca de places als centres, beques, etc. Menys valorada, amb un 9,1% dels joves, ha estat la preocupació per la manca d‟informació respecte els itineraris educatius, beques, què fer després dels estudis cursats, etc. Per últim, com a opció que menys preocupa ha estat la manca de qualitat en l‟ensenyament educatiu dels centres del municipi amb un 5,5%, mentre que lleugerament per sobre es troben altres preocupacions tals com: “cicles formatius tant de grau superior, com

grau mig” i “IES La Romànica”.

Gràfic 44. Educació: Què és el que més et preocupa?

14,6

12,7

9,1

7,3

5,5

L'absentisme

escolar (joves

abandonen els

estudis abans

dels 16 anys)

Les dif icultats per

continuar

estudiant allò que

es vol (manca de

places als

centres, beques,

etc.)

La manca

d'informació

respecte els

itineraris

educatius,

beques, etc. Què

fer després de

l'ESO, d'un Cicle

formatiu, etc.

Altres La manca de

qualitat de

l'ensenyament

educatiu dels

centres del

municipi



150

Per últim, pel que fa a l‟àmbit de la salut, que recordem és el que menys joves enquestats consideren que cal millorar, al 12,7% els preocupa la manca d‟hàbits saludables, per la dieta equilibrada, la pràctica d‟esport, etc.; un 9,1% valoraven la manca d‟altres tipus de serveis com el de psicòlegs, etc. En canvi, la manca d‟informació i assessorament sobre sexualitat, drogues, trastorns alimentaris, etc. preocupava tan sols al 5,5% dels enquestats, mentre que només un 1,8% considera que el CAP està allunyat de les seves necessitats, igual percentatge que les altres preocupacions, que consisteixen en la: “Manca d'hospitals a la vora”.

Gràfic 45. Salut: Què és el que més et preocupa?

12,7

9,1

5,5

1,8 1,8

Manca d'hàbits

saludables: dieta

equilibrada,

pràctica d'esport,

etc.

Manca d'altres

tipus de serveis:

psicòlegs, etc.

Manca

d'informació i

assessorament

sobre sexualitat,

drogues, tastorns

alimentaris, etc.

El CAP (Centre

d'Atenció

Primària) el trobo

llunyà a les

necessitats dels

joves

Altres



151

9. Recursos municipals per a joves

En aquest apartat identificarem els instruments que s‟han desenvolupat per tal d‟incidir sobre les necessitats o problemes que hem detectat en els dos apartats anteriors.

9.1. Recursos de la regidoria de Joventut

9.1.1. Recursos humans

1 Tècnic de Joventut, treballador municipal, a jornada completa.

2 Directores de programes (segons conveni del lleure), contractació externa mitjançant concurs, a jornada completa.

1 Informadora juvenil (segons conveni del lleure), contractació externa mitjançant concurs, a mitja jornada.

9.1.2. Recursos financers

Pressupost municipal 2010: El total ascendeix a 39.507.224,40 euros; dels quals 12.772.634,66 euros són despeses de Personal, i 7.050.781,93 euros corresponen a Inversions reals. Per tant el pressupost sense despeses de personal i sense despeses d‟inversió és de: 19.683.807,81 euros.

Pressupost Joventut 2010: 134.930 euros; no inclou la figura del tècnic, però sí les altres tres figures de l‟equip de Joventut, ja que hi ha un contracte per a la gestió des d‟un servei extern. Aquesta externalització, suposa uns 82.000 euros del total del pressupost. Uns altres 21.000 euros estan destinats a la subvenció d‟activitats i programes de les entitats juvenils i infantils de la ciutat.

9.1.3. Recursos funcionals

Per a Joventut, a Barberà del Vallès es disposa de dos espais o equipaments.

D‟una banda l‟Espai Jove El Forat, situat al soterrani del Casal de Cultura. Tot i ser un espai dins d‟un equipament més genèric i que inclou altres serveis i programes, és un espai totalment gestionat per Joventut, disposa d‟entrada pròpia i és d‟ús exclusiu per a les persones joves. Aquest espai inclou, a més, el programa SIJ „Fil Directe‟ tres dies per setmana.

D‟altra banda, tenim l‟Espai Jove La Roma ubicat al barri de La Romànic. És un equipament independent d‟ús exclusiu per a joves. És l‟espai que vol acollir i donar suport a les inquietuds artístiques de les persones joves de la ciutat, a més de ser un equipament per a la dinamització i la participació. Aquest equipament acull el programa SIJ „Fil Directe‟ dos cops per setmana.


152

Actualment s‟està treballant en el disseny d‟una sala de concerts i altres espectacles, que haurà de donar resposta a una reivindicació històrica de la ciutat, al voltant dels concerts i la creació musical contemporània de la ciutat. Aquest nou equipament serà gestionat des de Joventut, amb un model de gestió consensuat amb els col·lectius joves implicats; tot i que podria acollir accions no específicament joves.

D‟altres equipaments municipals són usats, sobretot per a les entitats i col·lectius juvenils, de forma ocasional en funció de l‟activitat. Així els equipaments municipals susceptibles d‟ésser utilitzats són: Torre d‟en Gorgs, Centre Cívic Ca n‟Amiguet, Auditori Maria Feliu, Escoles municipals, equipaments esportius.

9.2. Recursos de la resta de regidories del municipi

En aquest informe recollim també tots els recursos i serveis adreçats als i les joves del municipi des de totes les àrees i departaments de l‟Ajuntament. Amb aquesta intenció hem demanat als responsables tècnics de les diverses àrees que omplissin una fitxa que els hem adjuntat en format excel, que ens ha servit per conèixer els projectes i programes que impulsa el consistori i que incideixen en la realitat juvenil. Així com unes graelles en les quals hem demanat informació de caràcter més qualitatiu, que la persona responsable recollís quins són els principals eixos de treball de la regidoria/departament, que valorés els punts forts i febles del treball en matèria de joventut de la pròpia àrea i que explicités quines considera que són les mesures que s‟haurien de desenvolupar des de la pròpia àrea o regidoria per als i les joves del municipi. La presentació de totes dues fitxes s‟adjunta als annexos.


153

A continuació recollim en una taula la distribució d‟àrees, departaments, responsables polítics i responsables tècnics a qui s‟han dirigit les fitxes.

El nivell de resposta ha estat divers entre unes regidories i altres. En alguns casos en els que no hi ha hagut el nivell de resposta esperat, però disposàvem de la informació referent als recursos adreçats a joves recollits en el PLJ 2006-2009, hem afegit aquestes mesures atès que a partir de les converses mantingudes amb diferents responsables tècnics se‟ns ha manifestat la seva continuïtat.

Als annexos recollim la relació de programes que desenvolupa cada departament des de cadascuna de les àrees.

Taula 67. Distribució d’àrees i departaments als quals s’han adreçat les fitxes de recollida d’informació

Ana del Frago Josep Robert Cooperació

Ana del Frago MªJosé Velázquez Mitjans de comunicació

Ana del Frago Anna Aurés Participació Ciutadana

Monica Maya Rosa Garcia Pla de Barris La Romànica

Antonio Baez Jordi Llocnh Urbanisme i Mobilitat

Antonio Baez Jordi Llonch Obres Públiques

Antonio Baez José Núñez Règim Interior

Antonio Baez Xavier Santos RRHH

Antonio Baez Ramón Galán Seguretat Ciutadana

Antonio Baez Xavier Santos Salut Laboral i Prevenció de Riscos

Antonio Baez José Núñez Secretaria General

Lluís Camí Via Pública

Jesús Suso Serveis municipals

Marta Murcia Habitatge

Joan Colomer Jesús Suso Medi Ambient i Sostenibiliat

Elvira Maza Alex García Cultura

Elvira Maza Jordi García Joventut

Ignacio Navarro Dionisio Gómez Esports

Mónica Maya Benestar Social

Salut i Consum

Gent Gran

Josep Benet Hisenda

Isabel Baños Comerç

Berta López Fundació Barberà Promoció

Ricard Torrell Concertació econòmica NODUS

Mercedes Sánchez Neus Noguera Educació

Mercedes Sánchez Marisol Caro Programa Municipal per a la Igualtat de les Dones

Mercedes Sánchez Ana Echaniz Infància i Família

Mercedes Sánchez Cristina Bernabé Nouvinguts

Lluis Urenda OAC

Ramon Robles Societat del Coneixement i Noves Tecnologies

Anna Aurés Ciutadania i Civisme

Blai FernándezMercè Cuadrado

Serveis Econòmics

Ciutadania i Participació

Juanjo Lázaro

Alcaldia

Serveis Territorials

Cristina Conde

Serveis Personals

Àrea Responsable polític Responsables tècnics Secció/departament/programa

Font. Elaboració pròpia a partir de l‟Organigrama de l‟Ajuntament de Barberà del Vallès


154

9.3. Recursos de la resta d’institucions del territori

La concreció de les polítiques de joventut en el territori requereix de la implicació de gran nombre d‟agents. Com hem recollit anteriorment, la interinstitucionalitat és un dels elements claus en la implementació de les polítiques locals de joventut. Administracions supralocals, entitats, centres formatius vinculats o propers al territori són alguns dels agents que es poden comptabilitzar a l‟hora d‟analitzar la globalitat d‟agents que actuen en el territori en matèria de joventut.

Als annexos hem recollit la relació de les actuacions que porten a terme els diferents actors. En la taula que recollim a continuació, hi ha una relació dels agents que desenvolupen programes, recursos o serveis adreçats als joves del municipi.

Taula 68. Altres agents o institucions que adrecen programes, serveis o recursos als joves

ENTITATS Grup d'Agitació Cultural l'Ateneu de Barberà

Federació ECOM (Entitats Col·laboradores amb els Minusvàlids)

Casal de Joves Obriu Pas

APADIBA (Associació de Pares de disminuïts de Barberà)

Associació de Comerciants de Barberà del Vallès

CENTRES EDUCATIUS Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

IES La Romànica

IES Can Planas

AMPA IES La Romànica

GENERALITAT DE CATALUNYA Departament d'Educació

Font. Elaboració pròpia


155

10. Conclusions sobre la realitat juvenil de Barberà del Vallès. Document de síntesi

A partir de la diagnosi realitzada hem obtingut un diagnòstic. Aquest és el moment en el qual la informació generada a partir de l‟anàlisi de la realitat ha pres forma de conclusió. Hem posat en relació les problemàtiques o necessitats detectades, les causes que s‟han identificat des dels diversos punts de vist, els recursos dels quals es disposa així com les oportunitats d‟acció que se‟n deriven. Un cop conclosa aquesta part, hem presentat públicament els resultats i hem obert un procés participatiu per a la definició de les propostes.

Aquest exercici caldrà contrastar-lo amb els recursos que s‟adrecen actualment als i les joves del municipi, concloent si: Responen als problemes o les necessitats que hem detectat? Responen a la priorització que han fet els diferents agents? Responen a les necessitats que creiem que han d‟actuar després d‟haver realitzat la nostra anàlisi?


El primer Pla Local de Joventut del municipi va servir per posar en el centre la necessitat de desenvolupar les polítiques de joventut. També va imprimir una nova orientació a les mateixes, deixant de ser mesures adreçades als aspectes culturals i d‟oci, per reprendre la importància dels elements estructurals que afecten la vida dels i les joves del municipi (educació, treball, habitatge, etc.). Aquest és un fet que es valora molt positivament. Tot i la nova orientació, no totes les àrees han incorporat la perspectiva dels i les joves al seu treball quotidià, ni han col·laborat amb joventut amb la mateixa intensitat. La gran majoria d‟àrees coneixien l‟anterior PLJ però no ha estat un document de referència com es pretenia, encara que hem detectat més de 200 recursos municipals adreçats als joves del municipi.

Demografia

La superació de l‟etapa juvenil de la generació del “baby boom” té com a conseqüència un descens significatiu de la proporció de joves sobre el conjunt, havent passat del 25,9% l‟any 2000 al 18,4%, el 2010. De la mateixa manera, dintre de l‟estructura d‟edats dels joves els de més edat (25-29 anys) són els que tenen un pes relatiu més gran sobre el conjunt de joves. En els propers deu anys, previsiblement, el nombre de joves tendirà a disminuir atès que les cohorts que segueixen els joves actuals són cada cop més petites. El repunt de població en la piràmide d‟edats es constata entre el grup que actualment té entre 0 i 4 anys de manera que no serà fins d‟aquí a deu anys que el nombre de joves tendirà a augmentar.

Educació

Els i les joves de Barberà del Vallès han estat escolaritzats de forma majoritària als centres públics del municipi. L‟escola pública barberenca està molt ben valorada i és l‟opció escollida per la majoria dels pares i les mares per a l‟escolarització dels seus fills/es. Els i les joves de Barberà del Vallès cursen al municipi, de forma majoritària des de l‟escolarització infantil fins a la secundària postobligatòria. Aquest fet parla molt positivament de la visió que es té de


156

les possibilitats de formació al municipi. Pel que fa a la formació postobligatòria de caràcter professionalitzador (CFGM) existeix oferta al municipi que està ben valorada.

Tot i això, la tendència dels joves de Barberà és abandonar prematurament el sistema educatiu per incorporar-se al mercat de treball en comparació amb els joves del seu context territorial (conjunt del Vallès Occidental). Això representa un major percentatge de joves actius en el municipi (70,8%) respecte a la mitjana comarcal (68,8%), i un 4,2% superior que a Catalunya (66,6%).

Que els joves s‟incorporin prematurament al mercat laboral repercuteix en una menor presència de joves amb titulació universitària. En aquest sentit, es posen de manifest els reptes del sistema d‟orientació d‟itineraris postobligatoris en relació amb la promoció d‟estudis superiors i d‟itineraris formatius de més llarg recorregut.

La manca de referents universitaris és una de les problemàtiques que detecten els i les joves i que es confirma amb l‟explotació de les dades sociodemogràfiques, les quals ens indiquen la gairebé inexistència de persones grans amb estudis universitaris. Des de l‟administració s‟assenyalen dificultats per ampliar la xarxa TET més enllà del PQPI i per arribar als joves que no opten per aquest itineraris. Entre els joves també emergeix la sensació de falta d‟un assessorament ampli i exhaustiu de les opcions futures.

D‟altra banda, amb relació al servei TET adreçat als joves que abandonen la trajectòria escolar de manera prematura, els programes PQPI que Barberà Promoció ofereix són insuficients per cobrir la demanda existent (3 programes per a un total de 45 places) en un context com l‟actual en que el mercat de treball no absorbeix els joves que abandonen el sistema formatiu i que troben en els PQPI l‟única estratègia per continuar la seva formació.

Treball

En l‟actualitat, els joves del municipi es troben amb elevades taxes d‟atur superiors al 25%, i amb un augment del percentatge de joves estudiants, probablement per la conjuntura socioeconòmica i el progressiu valor atorgat a la formació com a mecanisme per a la inserció sociolaboral dels joves, especialment en èpoques de crisi com l‟actual.

Els efectes de la crisi tenen especial repercussió en els joves, col·lectiu que es troba en una etapa vital en la qual s‟inicia el projecte d‟emancipació de la llar familiar. Els joves de Barberà no són una excepció en aquest sentit i si les dades representen el referent estadístic que confirma les elevades taxes d‟atur, l‟opinió dels joves ha servit per constatar la sensació de frustració i dificultat per trobar feina.

Entre els joves es posa de manifest la seva desorientació i desconeixement dels serveis existents al municipi relatius a l‟orientació i la inserció laboral. Entre els joves del barri de La Romànica, Barberà Promoció els semblà un equipament llunyà i valoren molt positivament la informació que se‟ls facilita als equipaments més pròxims. Valoren molt positivament la informació que se‟ls dóna a l‟equipament La Roma, equipament que s‟està convertint en un espai de referència per als joves de la zona.


157

Habitatge

En els darrers anys el mercat d‟habitatge de Barberà ha experimentat importants transformacions, les primeres promocions d‟habitatges protegits, increment del nombre de pisos en règim de lloguer, la creació de l‟Oficina d‟habitatge, etc. Aquestes avenços en les polítiques públiques d‟habitatge han estat rebuts com a mesures molt positives.

Tot i això, el règim de tinença del mercat d‟habitatge a Barberà del Vallès continua estant dominat per la compra, amb un percentatge de lloguer relativament inferior a la mitjana comarcal. El baix percentatge de lloguer al municipi suposa una dificultat afegida per a la primera emancipació, ja que el lloguer compartit acostuma a ser l‟opció més viable per la situació socioeconòmica dels i les joves.

En els últims anys, es produeix una construcció d‟habitatges de protecció oficial al municipi. Es valoren positivament les aportacions fetes per l‟Oficina d‟Habitatge de Barberà en la provisió d‟informació i en la promoció del lloguer. Tanmateix, la darrera promoció de protecció oficial, que és en règim de lloguer, no ha tingut la demanda esperada entre els joves. L‟enfonsament del mercat ha fet que l‟oferta privada s‟equipari a les condicions de la promoció pública i els joves no veuen en l‟oferta de lloguer pública unes condicions atractives.

Oci i cultura

En els darrers anys el municipi de Barberà del Vallès ha recuperat un dels seus principals actius culturals, el Teatre Municipal Cooperativa (TMC), s‟ha produït l‟obertura nova Biblioteca Esteve Paluzie, i s‟ha fet més accessible als joves l‟equipament Torre d‟en Gorgs. L‟accés als joves per a la realització d‟activitats de caràcter cultural a la Torre d‟en Gorgs ha estat valorada molt positivament i es percep un canvi substancial respecte etapes anteriors.

Tot i això, es percep escassa oferta cultural adreçada als joves. Els joves valoren que el departament de Cultura no disposa de programes específics adreçats als joves malgrat la política de descomptes i per apropar els i les joves a la programació cultural del municipi. Barberà és una població amb una elevada presència de joves i, tanmateix, les seves demandes d‟oci i cultura no són cobertes.

Quant als usos d‟espais i equipaments, els joves demanen equipaments a l‟aire lliure adequats per practicar esports i balls al carrer com el ping-pong, el tricking o el skateboarding. Aquesta manca d‟espais genera en molts casos un desplaçament d‟aquests joves a municipis que sí que en disposen, com són Sabadell i Badia del Vallès. En l‟actualitat s‟ha iniciat la construcció d‟un skate park al Parc Central del Vallès,

Barberà disposa d‟equipaments i espais específics per als i les joves, la seva construcció precisament va ser fruit de la detecció en l‟anterior Pla Local de Joventut de la mancança d‟aquests espais. El que es detecta ara és manca d‟adequació d‟aquests per manca de recursos per dotar-los de material (equips de so, música, etc.) o per dinamitzar-los amb un programa adequat d‟activitats. Cal destacar també la dificultat d‟accedir a aquells equipaments culturals i esportius que no disposen d‟una política de cessió de l‟espai a disposició de grups de joves.

L‟oferta d‟oci per a joves de 12-15 anys és molt reduïda o gairebé inexistent. Aquest grup d‟edat es troba desatès i sense oferta d‟oci just en una etapa vital on disposen de molt temps lliure. Si bé comunament es consideren com a joves els majors de 15 anys, és un col·lectiu que requereix atenció i programes d‟oci i participació. El programa “Passa-t‟ho bé”


158

que s‟ha desenvolupat a l‟estiu amb joves entre 12 i 15 anys, ha estat valorat molt positivament i ha generat una demanda de continuïtat que ha tingut resposta en activitats com “la tarda més jove”. Espais per a joves com El Forat s‟adrecen a majors d‟aquesta edat tot i que compten amb una àmplia demanda d‟activitats per part d‟adolescents i amb una gran potencialitat de donar resposta a les seves necessitats.

Quant al moviment musical, aquest té un gran dinamisme entre els joves que no troba una resposta des de l‟Ajuntament per cobrir plenament les seves necessitats. Com hem dit es valora positivament la possibilitat de fer concerts a la Torre d‟en Gorgs però d‟altra banda es critica el retard en la construcció de la sala de concerts la Nau, projecte que es recollia en l‟anterior Pla Local de Joventut. Existeix incertesa sobre el projecte i es critica la manca d‟informació al respecte.

Participació

Des de l‟elaboració de l‟anterior Pla Local de Joventut es va experimentar un canvi en les relacions de col·laboració entre les entitats i l‟Ajuntament (ampliació de la signatura del conveni, treball conjunt per fomentar la participació, cessió d‟equipaments i ampliació dels canals de comunicació, etc.).

Tot i això, les entitats juvenils no perceben el reconeixement i la valoració que voldrien per part de l‟Ajuntament de la tasca que desenvolupen.

S‟ha valorat molt positivament l‟experiència pionera que es va engegar als IES de Barberà per promoure la participació a partir del Crèdit de Participació.

Si ens fixem en els percentatges de votants i abstencionistes en cada període electoral la tendència progressiva és apropar-se al 50%. Tanmateix, les línies de tendència ens indiquen que en les properes dècades podrien haver-hi progressivament percentatges més alts d‟abstencionisme i més baixos de participació.

En relació amb altres formes de participació, la situació de la participació juvenil i ciutadana està estancada. No es creen entitats juvenils. Es posa de manifest la falta d‟una cultura participativa, manca de mecanisme per desenvolupar la participació juvenil i s‟assenyala l‟escola com l‟espai on iniciar el foment i l‟educació dels més joves en la participació. Es constata la necessitat d‟iniciar el treball d‟educació en la participació abans de l‟inici de l‟etapa juvenil (durant l‟adolescència) i de combinar diferents recursos per assolir aquest objectiu (treball amb les entitats, mesures des dels equipaments juvenils, col·laboració amb els centres d‟educació formal, etc.). La recuperació del Crèdit de Participació i iniciar el treball amb adolescents als equipaments juvenils serien propostes que anirien en aquesta línia.


159

Cohesió social

Barberà ha experimentat en l‟última dècada un increment de gairebé 5.000 persones, augment del 18%, que representa un creixement lent i sostingut. Aquest creixement ha suposat una transformació territorial del municipi, amb nous barris que ha portat principalment població jove de la província i que implica nous reptes de cohesió social. El creixement d‟algun d‟aquests barris (el Parc Europa) s‟ha produït entre dos sectors del municipi que tradicionalment es visibilitzaven com a separats pels polígons industrials; aquest fet ha comportat l‟apropament entre el barri de La Romànica i la resta del municipi. El barri de La Romànica, que històricament es percebia aïllat de la resta, ara forma part del continu del municipi, així ho perceben els seus joves i ho valoren molt positivament. També en aquest sentit es valora com a positiva la ubicació de nous equipaments municipals al barri de la Romànica, destaquen el paper de Ca n‟Amiguet (equipament al que no assisteixen però del que coneixen la seva utilitat a partir de l‟ús que fan els seus familiars), i molt especialment l‟obertura de l‟equipament juvenil La Roma. Aquestes actuacions es visualitzen com un reconeixement i una valorització del barri per part del consistori i tenen impacte en la cohesió municipal.

D‟altra banda el risc vinculat al creixement del municipi és la integració dels nous barris al municipi i evitar que aquests es percebin com barris “dormitori”.

En relació amb l‟origen de la població, el 14,3% de la població jove de Barberà segons dades del Padró de 2010, és d‟origen estranger, la qual cosa porta associada nous reptes d‟integració. Al barri de La Romànica el 26,4% dels joves de 15-29 anys ha nascut a altres països, un 12,1% per sobre de la mitjana municipal, mentre que en el conjunt de la població del barri representen el 15,8%. En els darrers anys hi ha hagut un creixement de la població estrangera. En l‟actualitat, no es visualitzen problemes de convivència i des de l‟Ajuntament es desenvolupen programes per facilitar la integració dels nouvinguts. Tanmateix, l‟actual context de crisi econòmica i d‟elevades taxes d‟atur és un potencial escenari per a l‟aparició de conflictes entre aquells grups que més pateixen la crisi i que competeixen pels mateixos recursos. En aquest sentit, cal mencionar l‟aparició entre joves autòctons de La Romànica d‟un discurs que assenyala la presència de nouvinguts com una de les causes de la seva falta d‟oportunitats laborals.

Mobilitat

El municipi ha experimentat transformacions en termes de mobilitat els darrers anys. El transport intraurbà i la creació de trams de carril bici, són alguns dels elements que es valoren positivament. Tot i això, els joves fan noves demandes en relació a aquest àmbit, la continuïtat dels itineraris per anar en bicicleta o l‟ampliació de la freqüència dels autobusos al campus universitari de Bellaterra són alguns dels elements destacats pels i les joves.

El transport a la UAB ha augmentat recentment el seu servei. El repte, tal com es visualitza, és donar major cobertura als estudiants de Barberà, però també apropar el món universitari al municipi com a element d‟estímul i d‟atracció per als joves.


160

PART 4. DISSENY: PROPOSTES D’ACCIÓ PER UN PLJ A BdV


162

Pla Local de Joventut 2011-2014 PART 4: Disseny: Propostes d‟acció per un PLJ a BdV

163

11. Enquesta online (propostes)

A continuació, procedim a analitzar les propostes dels joves enquestats del municipi per tal d‟orientar les possibles línies d‟actuació del proper Pla Local de Joventut de Barberà del Vallès. Les propostes han estat realitzades en base als sis eixos temàtics estratègics ja recollits en l‟apartat dels joves opinen, és a dir: el treball, l‟habitatge, l‟educació, la participació, la cultura i l‟oci, i la salut.

En relació amb la cultura i l‟oci, un 36,67% dels joves enquestat considera que s‟ha de donar suport a la creació, producció i difusió cultural i artística de la joventut de Barberà. Tanmateix, un 21,67% considera com a accions que cal impulsar en el municipi fomentar l‟ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, per un 20% que proposa que es prenguin mesures per garantir als joves l‟accés a la cultura”.

Gràfic 46. Cultura/Oci: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit de la cultura/oci? Vull que ...

36,67

21,6720

6,67

... que es doni suport a la

creació, producció i

difusió cultural i artística

de la joventut de Barberà

... que es fomenti l'ús de

les tecnologies de la

informació i la

comunicació

... que es prenguin

mesures per garantir als

joves l'accés a la cultura

... Altres



164

Finalment, un 6,67% dels joves aporten les següents propostes quant a l‟oci i la cultura: “Deixar el disseny de Festa Major a les entitats juvenils i culturals”; “poder crear una zona d'oci com a tal sense haver d'anar a un Centre Comercial”; “Sóc conscient que com ajuntament, es pot fer poca

cosa, però no tenim una oferta bona de restaurants” i “Mes esdeveniments com fires o festes”.

Si ens fixem en el que proposen els joves per a la participació, el 28,33% creu que cal fomentar la participació dels joves a Barberà, el 25% considera que cal un reconeixement social de l‟associacionisme juvenil, mentre que un 23,33% volen que es promoguin els equipaments i espais de reunió, i es creïn canals de diàleg i participació entre l‟Ajuntament i els joves. Com a proposta menys prioritària, un 16,67% dels joves pensen que cal que es doni informació des de les entitats juvenils, seguit d‟un 3,33% que proposen altres accions, tals com: “Facilitar les tramitacions de documentació i les justificacions - Donar més pes a les entitats a l’hora de definir les polítiques de joventut - Reconèixer les despeses de lloguer dels espais on

desenvolupen l'activitat les associacions com a objecte de subvenció” i “Més finançament per a les

entitats, Més locals per a les entitats, Més projectes d'educació en la participació”.

Gràfic 47. Participació: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit de la participació? Vull que ...

28,33

2523,33 23,33

16,67

3,33

... que es fomenti

la participació dels

joves a Barberà

... que es

reconegui

socialment

l'associacionisme

juvenil

... que es

promoguin els

equipaments i

espais de reunió

...que es creïn

canals de diàleg i

participació entre

l'Ajuntament i els

joves

... que es doni

informació des de

les entitats

juvenils

... Altres



165

Pel que fa a l‟àmbit del treball, l‟acció més prioritària segons els joves enquestats, amb un 26,67%, és la de promocionar llocs de treball per a joves, seguida d‟aprop per la proposta amb el suport del 25% en relació al fet que tots els joves puguin accedir a una feina digna, independentment de l‟origen, sexe, etc. Per altra banda, trobem un 15% dels enquestats que creu que cal que es facin més activitats formatives per a incrementar l‟experiència professional, mentre que l‟opció menys prioritària segons els joves és que hi hagi més informació i assessorament sobre com buscar feina. Per últim, apuntar que en aquest àmbit els joves no han proposat altres accions que considerin prioritàries en relació amb l‟impuls del treball en el municipi.

Gràfic 48. Treball: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit del treball? Vull que ...

26,6725

15

5

... es promocionin llocs

de treball per a joves

... que tots els joves

puguem accedir a una

feina digna,

independentment de

l'origen, sexe, etc.

... es facin més activitats

formatives per

incrementar l'experiència

professional

... hi hagi més informació

i assessorament sobre

com buscar feina



166

Pel que fa a l‟habitatge a Barberà, per a un 23,33% dels enquestats la principal acció que cal impulsar al municipi és la d‟incrementar els ajuts per llogar/comprar un habitatge. Tanmateix, un 15% dels joves creuen que caldria més informació i assessorament sobre el procés de compra o lloguer d‟un habitatge, i més informació sobre futures promocions d‟habitatge a Barberà. Finalment, un 5% proposen altres accions que caldria impulsar, per exemple: “Es construeixin més pisos de protecció oficial”; “Obrir al mercat els habitatges tancats en règim de lloguer

protegit” i “Construcció d'habitatge públic de lloguer - treure al mercat l'habitatge buit”.

Gràfic 49. Habitatge: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit de l'habitatge? Vull que ...

23,33

15 15

5

... s'incrementin els ajuts

per llogar/comprar un

habitatge


i assessorament sobre el

procés de compra o

lloguer d'un habitatge


sobre futures

promocions d'habitatge a

Barberà

... Altres



167

Si ens centrem en l‟àmbit de l‟educació, trobem que el 13,33% dels enquestats proposen que hi hagi més oferta de formació orientada a millorar l‟accés al treball, seguit del 10% que volen que tots els joves tinguin les mateixes oportunitats d‟accés a l‟educació. Tanmateix, la proposta que hi hagi més informació i assessorament sobre les possibles opcions formatives ha estat valorada pel 8,33% dels joves, mentre que el 6,67% considera que caldria que es fessin més activitats extraescolars en els centres educatius, el mateix percentatge de joves que aporten noves propostes, com: “Que hi hagi un ensenyament de més qualitat i s'ajudi més als

alumnes que tenen capacitats que als que tinguin més dificultats per treure's l'ESO”; “S'informi més

sobre les carreres universitàries” i “en l'anterior estaria d\'acord amb la manca de qualitat de

l'ensenyament educatiu, però no per culpa dels centres, sinó que és un fracàs social, de tothom. En les accions crec que s'hauria d'integrar millor els centres educatius a la pròpia dinàmica quotidiana de la ciutat, és a dir, que s'obrissin als barris i els barris a les escoles”.

Gràfic 50. Educació: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit educatiu? Vull que ....

13,33

10

8,33

6,67 6,67

... hi hagi més

oferta de formació

orientada a millorar

l'accés al treball

... tots els joves

tinguem les

mateixes

oportunitats

d'accés a

l'educació

... hi hagi més

informació i

assessorament

sobre les possibles

opcions formatives

... es facin més

activitats

extraescolars en

els centres

educatius

... Altres



168

Per últim, pel que fa a l‟àmbit de la salut, l‟acció més valorada per un 11,67% dels joves ha estat que es promoguin accions per promoure l‟esport, seguida del foment d‟hàbits saludables proposada pel 10% dels enquestats. Tanmateix, el 8,33% ha considerat que caldria que s‟incrementessin les accions vers la prevenció i sensibilització sobre altres tipus de trastorns, mentre que, finalment, tan sols un 5% dels joves creu que caldria que s‟incrementessin les accions vers la prevenció i sensibilització sobre el consum de drogues i sexualitat.

Gràfic 51. Salut: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit de la salut? Vull que ...

11,67

10

8,33

5

... que es promoguin

accions per promoure

l'esport

... que es promoguin

accions per fomentar

hàbits saludables

... que s'incrementin les

accions vers la

prevenció i

sensibilització sobre

altres tipus de trastorns:

alimentaris,

socioaddiccions,

ludopaties, etc.

... que s'incrementin les

accions vers la

prevenció i

sensibilització sobre el

consum de drogues i

sexualitat



169

12. Fòrum Jove

Data: 10 d‟abril de 2010

Lloc realització: Torre d‟en Gorgs

Hi han participat 8 joves: 3 noies (M., A., A.) i cinc nois (J., I., F., C., A.).

- M., 15 anys. Estudia quart d‟ESO i viu al barri Eixample - Can Llobet.

- A., 20 anys. Estudia segon de batxillerat i viu al barri Can Gorgs.

- C., 20 anys. Estudia s la Universitat Politècnica de Catalunya i viu al barri Antic.

- I., 13 anys. Estudia primer d‟ESO i viu al barri Eixample - Can Llobet.

- J., 15 anys. Estudia tercer d‟ESO i viu al barri Antic.

- F., 15 anys. Estudia tercer d‟ESO i viu al barri Eixample – Can Llobet.

- A., 16 anys. Estudia quart d‟ESO i viu al barri la Romànica.

- A., 16 anys. Estudia quart d‟ESO i viu al barri Eixample – Can Llobet.

Inicialment, estava previst fer tres taules de treball, en cadascuna de les quals es treballarien dos àmbits concrets. Finalment, s‟ha optat per organitzar una única taula de treball en la qual s‟han treballat els sis àmbits, si bé s‟ha dedicat més temps a aquells que més interès han mostrat. Al respecte, cal dir que a temes com habitatge o treball no se‟ls ha dedicat gaire temps ja que els joves no han mostrat gaire interès per ells, lògic si tenim en compte les edats de la majoria del grup, tots menors de 16 anys a excepció del C. i l‟A.

Educació/Formació

Comunitats d’aprenentatge

En relació amb el fracàs escolar, comenten que falten recursos per treballar el reforç escolar amb aquells que més dificultats tenen i valoren negativament les estratègies que es desenvolupen des dels centres “se’ls aïlla, no se’ls ajuda a reincorporar-se”. Un dels joves comenta que va sol·licitar entrar a l‟aula de reforç per les dificultats per seguir les classes i l‟hi van denegar l‟accés. No ho troba just i es queixa que a l‟aula entren els que no volen fer res i els que realment ho necessiten i volen aprofitar aquest recurs no hi poden accedir. Al final, aquestes aules no acompleixen amb l‟objectiu original, posar al nivell de la classe aquells que es queden endarrerits durant el curs, sinó que s‟encarrega de fer reforç amb aquells que han quedat tan endarrerits que difícilment es reincorporaran al nivell del grup (Ex.: a matemàtiques, treballen continguts de cursos anterior, no del mateix curs).

L‟objectiu que es plantegen és augmentar el reforç escolar per als joves que més dificultats tenen. Com a mesures proposen promocionar i propiciar les relacions intergeneracionals: que els més grans donin classes de reforç als més petits. Apunten que és una manera de donar reconeixement als universitaris de Barberà, alhora que pot servir als més petits per


170

rebre estímuls per continuar estudiant i tenir referents d‟itineraris (joves universitaris i de graus superiors) que els manquen.

En aquest sentit, un dels joves proposa que aquest reconeixement sigui en forma de contractació o a canvi d‟una remuneració econòmica (beques, contracte de col·laboració, pràctiques, etc.). Una altra proposta de reforç escolar que es planteja és la generació d‟espais de consulta, on tots els estudiants puguin adreçar-se per consultar dubtes de les matèries.

Finalment, una tercera proposta per al reforç escolar s‟adreça a replantejar l‟enfocament de les aules de reforç. Que aquestes siguin complementàries a les hores de classe. La idea és que segueixin el mateix temari i que les hores dedicades a les aules de reforç siguin temps extra per incidir en el temari de classe. De tal manera que s‟adreci als alumnes que tenen dificultats per assimilar els coneixements en l‟horari lectiu. L‟objectiu és que els alumnes que accedeixin a aquest servei assoleixin el nivell necessari per seguir el ritme de la classe, no per quedar-se endarrerits definitivament.

Comunitats TET: servei d’intercanvi d’experiències

Es planteja la necessitat de millorar els serveis d‟orientació formativa i/o professional. Respecte a l‟àmbit transició escola-treball, la percepció que tenen, tot i que sorgeixen alguns exemples de com se‟ls orienta i informa sobre itineraris, és que no reben suficient informació ni un tracte personalitzat prou atent. Comenten la dificultat que tenen per visualitzar totes les opcions que tenen i es queixen que a vegades els dirigeixen cap a opcions concretes, sense oferir-los tot el ventall. Troben especialment fluixa l‟orientació en matèria de cicles formatius “te recomiendan hacer bachillerato pero no te dicen que una vez acabado, no te sirve para el mercado laboral, sino que necesitas continuar estudiando”. També mencionen que moltes vegades els professors no els resolen dubtes sobre possibles itineraris (desconeixement d‟opcions, derivant-los a internet).

Novament sorgeix la proposta adreçada al foment de les relacions intergeneracionals: que aquells joves que ja han passat pel procés d‟escollir un itinerari formatiu, que ara tenen una perspectiva temporal, i ja s‟han enfrontat a l‟etapa de transició escola-mercat laboral i per tant coneixen de primera mà les expectatives sociolaborals de l‟itinerari escollit.

Continuïtat TET en el moment de finalitzar el PQPI

A la taula es descriu una problemàtica relacionada amb la inserció laboral dels joves que fan cursos PQPI. Un cop acabada aquesta formació, molts d‟aquests joves es troben sense fer res, “no troben feina ni continuen formació”. Es planteja la necessitat de donar un major suport i continuïtat en assessorament i orientació als joves en el moment que finalitzen el PQPI. En aquest sentit proposen una major col·laboració entre l‟escola d‟adults i Barberà Promoció per tal de facilitar i donar a conèixer els possibles itineraris formatius a seguir.


171

Educació Salut: mètodes pedagògics alternatius a les xerrades

L‟accés a les drogues és molt senzill. Tots saben on adreçar-se i molts d‟ells coneixen joves que en venen. Pensen que és difícil treballar entre els joves aquest tema per sensibilitzar-los. Quant a les xerrades sobre drogues al col·legi, pensen que aquestes no tenen cap impacte en els joves. La gent no presta atenció, molts passen o consideren que no va amb ells, i el fet que s‟organitzi en hores de tutoria, fa que se les prenguin com hores de descans (“crèdits lliures que no avaluen”). Plantegen la necessitat d‟optar per altres mètodes, com per exemple passar pel·lícules que expliquin experiències dures i creïbles dels joves amb les drogues.

Educació per la Salut: sexualitat, alimentació

Tot el món coneix a Socorro, la infermera que dóna xerrades sobre hàbits saludables i que és un referent al qual poden adreçar-se personalment per informar-se en temes de sexualitat i alimentaris.

Alguns dels joves manifesten conèixer noies que han quedat embarassades als 13 i 14 anys. Un dels joves també manifesta conèixer casos de maltractaments entre noies joves.

Participació

Foment de la participació entre els més joves

Un dels joves explica com a l‟institut un grup de joves va voler associar-se i des de direcció no els van donar cap mena de facilitat (no els deixaven les aules a l‟hora del pati per reunir-se) fins al punt que es van desmobilitzar. Es planteja la necessitat de donar facilitats i incentius als joves que tenen inquietuds i volen engegar projectes participatius per tal que els posin en pràctica.

Reconeixement dels grups informals

Una mesura seria donant més suport als grups informals de joves, aquells que no estan constituïts com a associacions i que per tant no tenen accés a ajudes mitjançant convenis. Així doncs, si bé no poden accedir a convenis, sí que se‟ls pot facilitar l‟accés a recursos i trobar alguna forma per finançar activitats. Plantejar aquest suport com un procés d‟incentivació i facilitador perquè el grup es consolidi com associació, evitant que es perdi l‟experiència participativa d‟aquests grups per desmotivació


172

Visualització d’entitat juvenils

Es planteja la necessitat de donar visibilitat a les entitats juvenils, ja que molt joves desconeixen o els queda molt lluny l‟associacionisme juvenil. D‟una banda, es parla de fer accions per donar a conèixer les entitats juvenils, aprofitant per exemple l‟Espai Jove o fomentant fires d‟entitats. També es proposa fer accions, entre els més joves als IES, informatives del potencial d‟una entitat juvenil (explicar que es pot fer per mitjà d‟una entitat juvenil, per a què serveixen, etc.) ja que entenen que moltes vegades és difícil visualitzar què hi poden trobar.

Cultura i Oci

Flexibilitzar normativa d’ús d’equipaments

Hi ha molts grups i s‟han d‟anar a Sabadell per assajar. Els joves que fan batalles de galls s‟han d‟anar a Sabadell o Badia perquè aquí no hi ha uns espais amb l‟equipament requerit (de vegades amb un micro, un altaveu i taula per mesclar i un portàtil). En aquest sentit, proposen flexibilitzar la normativa d‟ús d‟equipaments com l‟Auditori per tal que els grups musicals de joves aficionats puguin practicar. Es parla de fer un mapa d‟equipaments, identificant els dies i les hores que estan inactius.

Promocionar els equipament joves

Parlant sobre la problemàtica de trobar espais on els joves puguin practicar les seves aficions musicals, es comenta que molts d‟aquest grups, com els que practiquen “batallas de gallos”, poden trobar un espai idoni per practicar en els mateixos equipaments joves de Barberà, com la sala de ball de La Romànica. Per tant, es proposa fer difusió i donar a conèixer entre els joves de Barberà les possibilitats dels espais que disposen els equipament que estan a la seva disposició. Un dels joves proposar que s‟han de fer campanyes publicitàries atractives, oferint “borses d‟hores” per espais joves per tal que puguin practicar les seves aficions.

També es reclama un equipament per a joves entre 12 i 15 anys o si més no que els equipaments per a joves disposin d‟horaris per a adolescents. Es valora molt positivament el programa municipal d‟activitats “Passa-t‟ho bé” adreçat a aquesta franja d‟edat i es proposa que tingui continuïtat durant tot l‟any.

Facilitar espais per practicar esports lliures

No es promocionen activitats esportives minoritàries, tan sols es promociona el futbol, el

basquet i el futbol americà. Per exemple, hi ha molts “trikers”9 a Barberà i han d‟anar a

9 El tricking és un esport de carrer que agrupa elements d‟arts marcials i gimnàstica artística i que consisteix en

la realització de salts mortals, puntades i tombarelles de forma acrobàtica.


173

l‟Hermètica perquè aquí no hi ha un espai condicionat per fer mortals (foses, matalassos, etc.). Tampoc hi ha espais per patinar “skatesparks”.

Convivència i habitatge

Habitatge de protecció oficial

Els pisos dels joves estan molt mal acabats (pisos sense portes, amb humitats, sense calefacció, etc.). Consideren que hi ha un tracte discriminatori en relació a la promoció de gent gran, els quals estaven molt millor acabats. S‟assenyala la dificultat dels joves per trobar pisos de lloguer en condicions avantatjoses, en part per la poca oferta existent. Plantegen en aquest sentit que es prenguin mesures adreçades a fer emergir aquesta borsa de pisos buits per tal d‟augmentar-ne l‟oferta.

Nova immigració

Comenten que els asiàtics acostumen a no relacionar-se amb la resta de la gent. Això implica, per exemple, que molts d‟ells encara que portin temps a Barberà tinguin problemes per parlar en castellà. Es comenta que és al barri de La Romànica on més immigració hi ha i on s‟ha detectat entre els joves autòctons més reticències i rebuig.

Per finalitzar, els proposem que plantegin quins són els temes estrella que s‟han d‟abordar en el nou Pla Local de Joventut:

- Més i millor educació.

- Un equipament per a adolescents de 12-15 anys.

- Utilització d‟aquells espais que no s‟utilitzen.

- Menys burocràcia per accedir als recursos municipals.

- Més descomptes per als joves en mobilitat. No hi ha cap mena de descompte en transport interurbà com els que tenen els jubilats.

Per saber-ne més: http://es.wikipedia.org/wiki/Tricking

http://es.wikipedia.org/wiki/Tricking


174

13. Línies d’actuació

13.1. Introducció

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia ha realitzat, per encàrrec de la Regidoria de Joventut de l‟Ajuntament de Barberà del Vallès, una recerca sobre els joves del municipi. La diagnosi de la realitat ha de permetre l‟elaboració de polítiques més acurades, més precises i més eficaces. De la lectura acurada de l‟informe de resultats, se‟n desprenen multitud de conclusions i possibles orientacions per al disseny de polítiques de joventut adaptades a les necessitats dels joves. Pensem que les polítiques de joventut s‟han de planificar a mig i llarg termini i que han de tenir un caràcter integral i transversal. Per això, entenem que és necessària l‟elaboració d‟un pla estratègic, un Pla Local de Joventut, que pugui integrar totes les accions adreçades als joves. El contingut d‟aquest pla s‟haurà d‟acordar a partir del compromís de les forces de govern i comptant amb la participació dels propis joves. Entenem que aquest és un element indispensable, ja que no es poden fer polítiques de joventut sense escoltar els joves. A més, comptar amb els joves i les associacions juvenils, no només legitima les accions que s‟impulsin sinó que incrementa la seva capacitat d‟incidència.

L‟acord sobre les accions i sobre les prioritats que haurien d‟encabir-se en aquest Pla hauria de ser, en la nostra opinió, el resultat d‟un extens procés participatiu.

Per facilitar aquesta feina i comptar amb un document de debat, hem desenvolupat diferents espais de participació en el qual s‟han dissenyat propostes d‟intervenció, que de ser acceptades conformaran el PLJ.

L‟element central de les polítiques de joventut s‟ha d‟estructurar entorn a dues línies d‟actuació bàsiques: emancipació i participació tal com proposa la revisió del Pla Nacional de la Joventut 2005; el nou PNJC 2010-2020 recull també aquests dos principis però des d‟una altra perspectiva a la definició de la missió del nou Pla. Així la missió del nou PNJC 2010-2020 es concreta en: facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves, atenent la diversitat de formes i models de vida, incidir sobre la trajectòria vital dels joves i de les joves com a oportunitat per a la mobilitat social i evitar la reproducció de desigualtats, a través de la construcció d’oportunitats per a la igualtat (tots dos objectius relacionats amb l‟emancipació) i empoderar el jove com a agent de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadà en el conjunt de la societat, oferint espais i oportunitats per donar rellevància a la seva visió del món (aquest darrer objectiu vinculat, per tant, a la participació). Així, per una banda s‟hauria d‟afavorir els processos d‟emancipació dels i les joves per tal de reduir l‟edat d‟emancipació i millorar les condicions de la mateixa, de forma independent a la posició social d‟origen; alhora que s‟hauria de facilitar el desenvolupament de la seva plena ciutadania proporcionant els mitjans necessaris per garantir la participació. Facilitar l‟exercici de l‟autonomia és el primer pas per aconseguir la plena integració dels ciutadans a la societat.


175

Principis orientadors del PLJ BdV 2011-2014

Dos elements condicionen de manera substantiva que el realisme sigui el principi orientador d‟aquest nou Pla Local de Joventut 2011-2014. Per una banda, el context econòmic actual està condicionant de manera dràstica els pressupostos municipals i la reducció dels recursos disponibles és un element comú a la majoria de consistoris. L‟altre element condicionant és la sensació que a la finalització de l‟anterior PLJ no s‟ha acomplert amb totes les expectatives generades. En aquest sentit, a més del principi de realisme en la definició dels objectius, calen compromisos ferms de totes les parts per tal d‟aconseguir que els objectius que siguin aprovats en aquest nou pla siguin assolits.

Les polítiques de joventut, especialment en l‟àmbit municipal, es veuen immerses en la paradoxa de treballar per atendre la globalitat de les necessitats dels i les joves (perspectiva integral) però sense disposar dels recursos suficients per poder desenvolupar aquelles mesures que permetrien abordar les necessitats dels joves des d‟aquesta perspectiva. Aquest fet, té com a conseqüència que l‟esfera política de l‟àrea de joventut hagi de tenir un pes superior al que és necessari en altres àrees, atès que aquesta necessita la complicitat de la resta per desenvolupar les mesures de caràcter integral i que, tal com estableix el Pla Nacional de Joventut, li són constitutives.

Si la intervenció política és la que ha de garantir el compliment dels acords, el treball transversal, la coordinació entre els diferents departaments a nivell politècnic i tècnic és la roda que permetrà fer avançar el Pla.

Per aquest motiu, el treball transversal, o si més no la coordinació interdepartamental ha de ser un dels altres elements claus en aquest PLJ 2011-2014, desenvolupada tant des de l‟àmbit politècnic, com tècnic i com dèiem, amb el consegüent suport polític.

Un tercer element transversal al conjunt de desenvolupament del Pla el constitueix la comunicació de les mesures desenvolupades des del Pla. Un altre dels aprenentatges fets respecte el Pla anterior és la necessitat de comunicar de forma sistemàtica, contínua i senzilla les aportacions del Pla al desenvolupament de les polítiques per a joves al municipi.

Vinculat a l‟element anterior, a l‟hora de fer el seguiment i l‟avaluació del Pla plantegem la necessitat d‟elaborar eines de comunicació del grau de desenvolupament del Pla, per tal que puguin ser validades per la ciutadania representada per la Comissió de Seguiment, ja que no es pot avaluar allò que no es coneix.


176

Els eixos que plantegem per al PLJ 2011-2014 segueixen les orientacions del nou PNJC

2010-202010

i són els següents:

1. L‟educació

2. El treball

3. La salut

4. L‟habitatge

5. La cultura (i l‟oci)11

6. La participació (i l‟associacionisme)

7. La mobilitat

A aquests eixos n‟afegim tres que relacionats amb la interlocució i la comunicació, la igualtat i els programes d‟acollida i els programes i interinstitucionals.

Per a cada eix es defineixen uns objectius específics a partir dels quals es plantegen una sèrie d‟accions concretes. Les accions proposades per cadascun dels set àmbits definits es descriuen segons la tipologia: continuistes, reformulades i noves. Per “continuistes (C)” entenem aquelles actuacions que ja s‟estan desenvolupant i sobre les quals no s‟han de realitzar modificacions més enllà de la seva continuïtat. Per “reformulades (R)” entenem aquelles actuacions que s‟estan desenvolupant, però que haurien de modificar-se en alguns aspectes per tal d‟adequar-se a la nova realitat. Dins les accions “noves (N)” hem recollit totes les definides a partir de la diagnosi feta i del procés participatiu.

Per a cadascuna de les accions es defineixen uns indicadors per a l‟avaluació. Aquests hauran de permetre quantificar cadascuna de les accions, amb la finalitat de facilitar la seva avaluació, així com per establir el grau de desenvolupament del PLJ en general. Tot i que no es recull en aquestes taules, aquests indicadors poden transformar-se fàcilment en objectius operatius. És a dir, dins el procés de negociació del PLJ s‟han d‟ajustar aquests indicadors, quantificant-los per tal de fer més concretes cadascuna de les accions proposades. A mode d‟exemple: si una acció suggerida en l‟àmbit/eix d‟educació fa referència a la creació d‟un servei i d‟informació i assessorament educatiu; l‟indicador proposat per aquesta acció seria la comptabilització dels usuaris i la gestió dels assessoraments, tot i que a la proposta no s‟ha establert el nombre exacte d‟usuaris que es pretén atendre amb aquest servei, aquest objectiu operatiu (aquest nombre concret d‟usuaris) ha de sortir de la negociació interna entre les diferents regidories.

En els quadres elaborats per cada àmbit es recullen també els destinataris, el responsable de la gestió i agents implicats, el personal, el pressupost i la temporalització.

Respecte els destinataris ens agradaria fer esment que genèricament s‟ha centrat en els joves de Barberà del Vallès entre 16 i 29 anys, ja que es fa referència a les accions en general per a cada àmbit d‟actuació. Tot i que per a cada acció concreta proposada

10 Tot i que a data de realització d‟aquest apartat no està aprovat, es preveu que sigui aprovat en breu i aquests

són els eixos que s‟han recollit en la documentació aportada en la Trobada Nacional del Pla Nacional de Joventut a Manresa en data 27 de febrer de 2010. 11

Entre parèntesi especifiquem elements que afegim al que especifiquen els documents previs a l‟aprovació del

PNJC 2010-2020.


177

s‟haurien d‟acotar en la mesura que fos possible. Hem de destacar que en l‟àmbit d‟habitatge el perfil d‟edat dels destinataris varia: joves de Barberà del Vallès entre 18 i 34 anys. Hem ampliat l‟edat dels destinataris ja que donades les característiques de la població jove, s‟està allargant l‟edat d‟emancipació, i per tant, s‟ha d‟ampliar la població destinatària d‟aquestes accions. De l‟altra banda, també hem esmentat la intenció des de la regidoria de joventut d‟adreçar-se als més joves, per aquest motiu trobarem actuacions adreçades a aquest col·lectiu. A l‟apartat de destinataris, es concreta per a cadascuna de les actuacions, les edats del col·lectiu al que s‟adrecen.

Com ja hem desenvolupat, la transversalitat que caracteritza les polítiques de joventut s‟explicita amb la definició del responsable de gestió i agents implicats que hem elaborat. En aquesta secció s‟enumeren els organismes responsables de desenvolupar les accions, ja siguin gestors, cogestors o agents implicats. La coordinació entre aquests serà cabdal per tal que les accions a desenvolupar siguin òptimes.

Finalment, pel que fa a Personal, Pressupost així com la Temporalització de les accions ho deixem perquè sigui determinat des de l‟Ajuntament. Tant el personal com el pressupost adjudicat a cada acció concreta ha de ser fruit d‟un procés de diàleg entre totes les forces de govern. La data d‟inici de posada en funcionament de les diferents accions (activitats, serveis, etc.) hauria de ser temporalitzada per la Regidoria de Joventut com a gestora de totes les accions, però consensuada amb els ens cogestors de les accions i altres agents implicats. Al final d‟aquest apartat es presenten uns quadres que faciliten aquesta tasca per tal de tornar a recollir totes les accions proposades.

A llarg termini, la implantació de les accions del PLJ, haurien de materialitzar-se en uns indicadors generals que establissin els llindars de millora que volem establir per a les dues línies principals: emancipació i participació. Així, aquests indicadors, haurien de tenir en compte la millora de certes variables sociodemogràfiques bàsiques referides a la població jove de Barberà del Vallès com són la millora de les condicions d‟ocupació dels joves, la reducció de la taxa d‟atur, l‟augment del nombre de joves amb estudis superiors, etc.

Abans de finalitzar aquesta introducció ens agradaria apuntar dos comentaris que creiem importants, un més generalista sobre les polítiques de joventut i un altre referit a la realitat del municipi. És difícil parlar de propostes de treball amb joves, que no tinguin impacte sobre el conjunt de la població. De manera que cal la implicació plena de tot el consistori. Amb el PLJ de Barberà del Vallès no només estem millorant les condicions de vida dels joves del municipi sinó que també s‟està definint el model de municipi que volem a mig i llarg termini, a partir de les oportunitats que oferim als seus ciutadans. En segon lloc, destacar que Barberà del Vallès és un municipi que ha crescut molt en els darrers anys i que creix encara. És necessari tenir en compte la variable territorial a l‟hora de definir els serveis per no generar greuges comparatius entre els joves i evitar el centralisme.

Podem dir que el primer PLJ de Barberà del Vallès (2006-2009) va servir per posar en l‟agenda la necessitat de desenvolupar les polítiques de joventut al municipi. Simplificant molt, podem establir que els principals assoliments d‟aquest període han estat la creació d‟equipaments adreçats a joves, l‟augment de l‟equip tècnic de joventut i la consolidació de la relació amb les entitats juvenils, entre d‟altres. Alguns dels reptes que es plantegen per aquest proper Pla és que els i les joves del conjunt del municipi accedeixin als serveis i recursos que hi tenen assignats i és molt important la implicació de tots els agents del consistori en l‟assumpció dels objectius de les polítiques de joventut del municipi com a propis i la seva complicitat en la implementació de les mateixes.


178

13.2. Objectius generals del PLJ BdV 2011-2014

Les línies estratègiques per tal de concretar el Pla Local de Joventut de Barberà del Vallès es concreten en els següents objectius que es recullen a continuació.

Eixos Objectius generals

Educació

Potenciar el manteniment dels i les joves en el sistema educatiu, evitant l‟abandonament prematur dels estudis

Incrementar el valor social i el prestigi de la formació

Promoure la creació de xarxes d‟aprenentatge comunitàries

Fomentar l‟educació en valors

Ocupació

Facilitar els processos de transició de la formació al treball

Garantir l‟accessibilitat dels i les joves del municipi als mecanismes d‟orientació laboral existents en el municipi

Fomentar la creació d‟ocupació de qualitat

Augmentar la provisió d‟oferta formativa professionalitzadora

Habitatge

Facilitar als joves l‟accés a l‟habitatge

Proporcionar als joves informació i assessorament sobre els temes d‟habitatge

Promoció d‟experiències alternatives

Salut i Esports

Promoure estils de vida i conductes més saludables

Potenciar la presa de responsabilitat sobre la pròpia salut

Apropar el sistema sanitari als joves

Cultura i Oci

Ampliar l‟oferta cultural adreçada als joves

Oferir espais perquè els joves puguin desenvolupar iniciatives culturals

Donar suport a les iniciatives culturals dels i les joves del municipi

Mobilitat i urbanisme

Potenciar la xarxa de transport públic adequant-la a les necessitats de mobilitat

Facilitar la mobilitat sostenible intramunicipal

Promoure alternatives de transport

Associacionisme, participació i cohesió social

Reconèixer, impulsar i donar suport a la participació i a l‟associacionisme juvenil

Potenciar la visualització de les joves i els joves associats

Educar els joves en la participació


179

Interlocució i comunicació

Establir i reforçar espais de diàleg i gestió

Potenciar l‟apropament entre els ciutadans joves i l‟Administració

Igualtat i acollida

Incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques de joventut

Potenciar l‟acollida dels i les joves nouvingudes

Programes transversals i interinstitucionals

Reforçar els programes dels diversos àmbits a partir de la informació, l‟assessorament i la divulgació

Aprofitament dels recursos que proporcionen les diverses administracions en matèria de joventut


180


181

13.3. Accions

13.3.1. Educació

La inversió en formació és probablement la més rendible que es pugui fer des de les administracions. Pel que hem pogut observar, Barberà del Vallès presenta (amb dades encara del Cens 2001) uns percentatges de joves amb estudis de tercer grau per sota de la mitjana del Vallès Occidental.

Segons les conclusions obtingudes en altres recerques que hem realitzat en les quals s‟analitza la transició entre l‟escola i el treball, podem afirmar que existeix una clara correlació entre el nivell d‟estudis dels pares i el rendiment acadèmic dels seus fills/es, i les seves expectatives formatives. Els pares sovint desconeixen l‟estructura actual del sistema educatiu i es troben desorientats a l‟hora d‟assessorar els seus fills/es sobre els diferents itineraris formatius i laborals al seu abast i sobre les condicions del mercat de treball. El mercat de treball es transforma ràpidament i l‟experiència dels pares i mares cada cop serveix menys com a referent per orientar les decisions dels joves. En moltes ocasions el que va ser útil (o si més no, suficient per a ells) ja ha deixat de ser-ho per als seus fills/es. En ocasions, es consoliden tot un seguit de cortines de fum que posen en dubte la validesa de la formació, com a mecanisme de promoció social, i que serien contràries al desenvolupament d‟itineraris formatius, tot i això cap anàlisi permet mantenir aquesta afirmació. Tant l‟estabilitat laboral, com el nivell salarial, com els drets socials associats al treball (prestació d‟atur, contribucions per a les pensions, etc.) estan vinculats al nivell formatiu assolit.

Els propis joves són conscients d‟aquestes dificultats i manifesten la necessitat de disposar de referents significatius, que els orientin, que els explicitin les possibilitats dels diferents itineraris a partir de la pròpia experiència. A més, els i les joves del municipi han proposat fórmules per aprofitar el capital social de la resta de joves del municipi, a partir de proporcionar ajuts o beques perquè els propis joves del municipi donin classes de reforç als alumnes més joves. Aquestes i d‟altres propostes que desenvoluparem a continuació van orientades a la creació de xarxes entre els joves del municipi i a l‟aprofitament del capital social. Una perspectiva comunitària com la que plantegem és clau per sobrepassar certs límits que habitualment es circumscriuen a la família a partir dels recursos disponibles, ja sigui econòmics, ja sigui formatius.

Des de la vessant organitzativa, l‟àrea d‟educació és una àrea clau, no només pel que fa a la formació curricular sinó molt especialment per ser l‟espai privilegiat en el qual es poden trobar els i les joves d‟una certa edat. A l‟escola cada cop li demanem més que estigui oberta al món i concretament, oberta al municipi; en aquest sentit l‟intercanvi no és tan sols un benefici per a aquells agents que entren a l‟escola i desenvolupen les seves tasques, sinó que també l‟escola s‟apropa així a la realitat dels joves i es converteix en més accessible, més propera, per poder donar resposta a inquietuds més globals dels i les joves.


182

11.. EEDDUUCCAACCIIÓÓ

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Potenciar el manteniment dels i les joves en el sistema educatiu

Incrementar el valor social i el prestigi de la formació

Promoure la creació de xarxes d’aprenentatge comunitàries

Fomentar l’educació en valors

AACCCCIIOONNSS DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ TTIIPPUUSS IINNDDIICCAADDOORRSS PPEERR LL’’AAVVAALLUUAACCIIÓÓ

11..11 BBeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii ppeerr rreeffoorrçç

eessccoollaarr

Creació d‟un sistema de beques per als joves universitaris/àries o titulats de CFGS que facin classes de reforç als joves del municipi. Amb aquesta mesura no només es proporciona formació, sinó també un ajut econòmic a l‟estudi, es creen xarxes entre els joves de més edat i els més joves. És també una mesura de cohesió social

N

Nombre d‟usuaris del programa de beques i de reforç, comparació dels resultats obtinguts pels joves de forma prèviament a la participació en el programa i posteriorment.

11..22 IInnFFOORRMMAA‟‟TT

Facilitar recursos als joves i les seves famílies, que els permetin prendre decisions més adequades per definir el seu itinerari formatiu i laboral: xerrades informatives, exposició itineraris formatius, etc.

R

Xerrades organitzades, nombre i característiques d‟assistents, exposicions organitzades, nombre i característiques d‟assistents

11..33 GGuuiieess ffoorrmmaattiivveess Creació de guies sobre els sistema educatiu, els recursos que adreça el municipi i sobre els rendiments que s‟obtenen d‟estudiar adreçades als pares i les mares

N Nombre de guies en relació a la població jove en edat escolar (obligatòria i post-obligatòria)

11..44 CCoommuunniittaatt TTEETT dd‟‟iinntteerrccaannvvii

dd‟‟eexxppeerriièènncciieess

Programa d‟interconnexió de joves que estan desenvolupant itineraris formatius i laborals post-obligatoris amb joves de menys edat que estan interessats en conèixer l‟experiència dels altres (pot fer-se de forma presencial o bé a partir de web)

N Nombre de participants en el programa

11..55 EEssccoollaa dd‟‟aadduullttss Promoció de l‟escola d‟adults com a mecanisme de segones oportunitats

R

Nombre de joves inscrits, nombre de joves que acrediten, reincorporació al sistema educatiu, valoració dels joves

11..66 PPrreemmiiss aa ll‟‟eessttuuddii

Premis municipals a l‟estudi, als i les joves de diferents àmbits educatius que promocionen, que serveixin també com sistema de beques. Es poden gestionar les candidatures a través dels centres de secundària

N Presentació de candidatures


183

11..77 PPQQPPII vviinnccuullaattss aall mmuunniicciippii Augmentar l‟oferta de PQPI vinculada a les necessitats del teixit industrial del municipi

C Nombre de PQPI oferts, alumnes inscrits, alumnes incorporats al mercat laboral

11..88 PPrrooggrraammaa ffoorrmmaattiiuu ““CCiiuuttaatt ii

EEssccoollaa”” Programa de mòduls de formació i coneixement del municipi als centres d‟ensenyament del que participin els diferents agents del municipi amb atenció especial a les entitats

R Nombre d‟activitats ofertes, nombre d‟activitats demandades

11..99 CCrreeaacciióó dd‟‟aassssoocciiaacciioonnss

dd‟‟eessttuuddiiaannttss Promoure la creació d‟associacions d‟estudiants als IES del municipi

N Nombre d‟entitats creades

11..1100 TTaalllleerr dd‟‟eessttuuddii aassssiissttiitt Donar a conèixer el servei C Nombre de places

11..1111 TTrraannssppoorrtt jjoovvee eedduuccaattiiuu

Millorar la freqüència de l‟autobús d‟accés a la Universitat Autònoma de Barcelona i als IES

R Nombre d‟accions desenvolupades

Promocionar entre els joves el servei de compartir cotxe Compartir.org promovent certs incentius a qui en faci ús. Xarxa de la que Barberà ja participa

R Nombre d‟usuaris, increment del nombre d‟usos

11..1122

JJoorrnnaaddeess ddee ddiivvuullggaacciióó

cciieennttííffiiccaa aall mmuunniicciippii ii

aaccoossttaammeenntt ddee llaa uunniivveerrssiittaatt

aall mmuunniicciippii

Promoure programes de divulgació científica al municipi en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (i altres universitats si s‟escau)

N

Assistents a la jornada

11..1133 OObbsseerrvvaattoorrii ddee llaa ttrraannssiicciióó

eessccoollaa ttrreebbaallll Fer una anàlisi periòdica de l‟evolució dels itineraris i resultats dels joves del municipi

N Informes realitzats de caràcter bianual

11..1144 CCaammppuuss IIttaaccaa

Programa socioeducatiu organitzat per la UAB en conveni amb l‟Ajuntament de Barberà del Vallès, adreçat a joves amb bones capacitats però amb escassa motivació per continuar estudiant amb l‟objectiu primordial d‟estimular els i les joves a la continuïtat dels estudis més enllà de l‟etapa obligatòria

C Nombre d‟usuaris, itinerari desenvolupat pels participants del programa

11..1155 AAuullaa dd‟‟eessttuuddii nnooccttuurrnn Obertura de la Biblioteca municipal Esteve Paluzie en èpoques d‟examen per facilitar l‟estudi

C Nombre d‟usuaris, valoracions dels usuaris via qüestionari

11..1166 EEssppaaii ppeerr aa ll‟‟eessttuuddii aa ““LLaa

RRoommaa”” Obertura de les sales existents a “La Roma” per treballs i estudis en grups

C Nombre d‟usuaris, valoracions dels usuaris via qüestionari


184

DDEESSTTIINNAATTAARRIISS JJoves de Barberà del Vallès entre 12 i 29 anys

RREESSPPOONNSSAABBLLEE DDEE GGEESSTTIIÓÓ II AAGGEENNTTSS IIMMPPLLIICCAATTSS Joventut, Educació, Serveis Socials, Mobilitat, Promoció Econòmica i agents educatius

PPEERRSSOONNAALL AA ddeetteerrmmiinnaarr ppeerr ll‟‟AAjjuunnttaammeenntt

PPRREESSSSUUPPOOSSTT AA ddeetteerrmmiinnaarr ppeerr ll‟‟AAjjuunnttaammeenntt

TTEEMMPPOORRAALLIITTZZAACCIIÓÓ AA ddeetteerrmmiinnaarr ppeerr ll‟‟AAjjuunnttaammeenntt


185

13.3.2. El treball

La virulència amb què afecta la crisi econòmica als i les joves i molt especialment als i les joves amb baixos nivells formatius fa que les polítiques d‟ocupació siguin un dels eixos centrals del nou Pla Local de Joventut.

Pel que fa al marc competencial, la Llei del Servei d’Ocupació de Catalunya (Llei 17/2002 de 5 de juliol d‟Ordenació del sistema d‟ocupació i de la creació del SOC), en el seu article 2, estableix la subsidiarietat com a principi rector de la cooperació i col·laboració de les administracions locals amb el sistema d‟ocupació de Catalunya, juntament amb els agents econòmics i socials, les organitzacions, les associacions, les entitats i les empreses. Així, doncs, les administracions locals tenen reconegut per la Llei el seu paper en la gestió/execució de les polítiques actives d‟ocupació, en un marc de cooperació i col·laboració amb el sistema autonòmic d‟ocupació i amb finançament procedent principalment de subvencions a les quals s‟accedeix en règim de concurrència competitiva.

A la pràctica, l‟administració local gestiona una gran diversitat de programes per a la millora de l‟ocupabilitat en l‟àmbit de la formació, la informació, l‟orientació, l‟assessorament, la intermediació i la inserció laboral. Un paper que, a tenor del volum i la integralitat dels serveis que gestiona, ultrapassa amb escreix el dels altres agents i entitats també

reconegudes a la Llei com col·laboradores o cooperadores12

.

L‟Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012 també recull certes actuacions per a desenvolupar des de l‟àmbit local especialment pel que fa a la divulgació de la cultura emprenedora i la formació, orientació i inserció.

Les polítiques actives d‟ocupació no poden elaborar-se al marge de les polítiques educatives. La Comissió Transició Escola Treball ha de continuar essent un instrument clau en la vinculació de les polítiques educatives i les polítiques d‟ocupació, no només per la confluència de totes dues en el pas d‟una esfera a l‟altra sinó per la importància que té el nivell formatiu en la concreció dels itineraris laborals (com també apuntàvem en l‟apartat anterior). De manera que, especialment entre els joves amb menors nivells formatius, un dels principals objectius dels serveis d‟ocupació hauria de ser l‟elevació d‟expectatives dels joves i el retorn dels mateixos al sistema educatiu.

Des de l‟àmbit local no es pot incidir en els factors de caràcter estructural que determinen l‟estructura productiva del país i les oportunitats d‟ocupació dels joves ni la qualitat de la mateixa, tanmateix, sí que es pot intervenir sobre els següents factors:

- Desajustos entre el perfil laboral que exigeix el mercat i el perfil formatiu i professional disponible.

- Dificultats d‟accés a la informació sobre el mercat laboral i/o sobre els recursos ocupacionals.

- Dificultats per identificar punts de referència per a la presa de decisions de rellevància curricular.

12 Vegeu: Federació de Municipis de Catalunya. Resolució nº4 de la XIX Assemblea General: Els ens locals

també som serveis públics d’ocupació. En línia: http://formacio.fmc.cat/assemblea/

http://formacio.fmc.cat/assemblea/


186

Proposem que les prioritats per aquest mandat vagin en la línia de millorar en la mesura que sigui possible la vinculació entre el teixit industrial existent al municipi i els serveis d‟ocupació, així com proveir la formació i l‟assessorament necessaris per capacitar els i les joves en aquest període d‟escassetat de possibilitats d‟incorporació al mercat de treball per tal de millorar la seva ocupabilitat.

Cal garantir l‟accés a la formació, a la informació i a l‟assessorament a tots els i les joves del municipi. A partir dels resultats de la diagnosi s‟ha constatat que molts joves no accedeixen als serveis que proveeix el municipi. Cal plantejar una certa descentralització de certs serveis per tal de facilitar aquest accés.

Aquest pot ser un bon moment per a l‟increment de les expectatives formatives dels joves. Barberà Promoció jugarà un paper clau a l‟hora de donar resposta a les demandes dels i les joves o de derivar-les cap a altres instàncies.

De la mateixa manera que ho recollíem el Pla anterior, mantenim que l‟administració municipal ha de ser un referent de responsabilitat social i garantir la qualitat de les contractacions dels seus treballadors, i especialment dels treballadors joves. Aquesta responsabilitat s‟hauria de garantir tant pel que fa als treballadors del propi Ajuntament, com en el cas dels proveïdors de serveis.


187

22.. OOCCUUPPAACCIIÓÓ

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Facilitar els processos de transició de la formació al treball

Garantir l’accessibilitat als mecanismes d’orientació existents

Fomentar la creació d’ocupació de qualitat

Augmentar la provisió d’oferta formativa professionalitzadora


22..11 BBoorrssaa JJoovvee ddee TTrreebbaallll

Facilitar als joves la inserció laboral oferint-los assessorament o formació personalitzada (cursos de recerca de feina, tallers per millorar les aptituds per la recerca d‟una ocupació millor, etc.)

C Usuaris, gestions, resolucions, cursos

Gestionar ofertes també per a joves amb qualificació elevada C Ofertes

Connectar el teixit industrial i comercial del municipi i les demandes de treball dels joves (promovent convenis per a la realització de pràctiques)

C Convenis signats, places ofertes

Sessions d‟orientació, de formació, de recerca de feina i de recursos de mobilitat, de forma descentralitzada als equipaments juvenils del municipi (La Roma i El Forat principalment)

N Nombre i tipus de sessions, nombre d‟assistents

22..22 TTuuttoorr ttrraannssiicciióó

eessccoollaa--ttrreebbaallll

Realitzar un seguiment i tutorització del procés de transició de l‟escola al treball dels joves, especialment d‟aquells que no superen l‟ESO (professional)

R Tutories, resolucions, joves incorporats al mercat laboral, joves reorientats a d‟altres formacions

22..33 TTuuttoorr ““cciivviill””

Crear la figura del tutor “civil”. Que persones reconegudes per la seva trajectòria personal o professional del municipi s‟ofereixin a fer de tutors/assessors dels itineraris de joves del municipi

N Nombre de contactes fets, tutories

22..44 OObbsseerrvvaattoorrii ddee ttrraannssiicciióó

ddee ll‟‟OOTTGG

Elaborar un estudi continu dels itineraris formatius i laborals dels joves de l‟IES que permeti projectar polítiques educatives d‟acord amb les necessitats generades

N Propostes projectades, executades

22..55 CCooddii èèttiicc ddee ll‟‟ooccuuppaacciióó

jjuuvveenniill

Incloure als joves en les bases de licitació municipals, en l‟ocupació de places públiques / Oferir bonificacions a les empreses que contractin joves del municipi

R Ofertes de places

22..66 WWeebb ddee ll‟‟aaccttiivviittaatt

eeccoonnòòmmiiccaa ddee BBaarrbbeerràà

ddeell VVaallllèèss

Apropar el directori i descriptors de totes les empreses, comerços, etc. del municipi, per tal que els joves puguin conèixer quin és el teixit econòmic del municipi i puguin accedir-hi més fàcilment

N Web directori, visites


188

22..77 JJoovveess eemmpprreenneeddoorrss

Recollir a la web municipal les empreses o iniciatives laborals fetes pels joves, per tal que puguin difondre les seves activitats

N Web, projectes presentats, visites

Suport a l‟emprenedor per l‟autocupació, per a la creació de la pròpia empresa i també per a la creació de cooperatives: facilitar, dotar d‟eines, oferir estudis de viabilitat de projectes, subvencions, etc. Premi específic per a joves al concurs d'iniciatives empresarials. Espai “subvencionat” per a instal·lar empresa a Nodus.

C Serveis oferts, nombre de projectes executats, seguiment dels projectes

22..88 TTaalllleerrss ddee ddiivveerrssiiffiiccaacciióó

ccuurrrriiccuullaarr

Donar a conèixer i ampliar el programa que proporciona a l‟alumnat que viuen en un entorn socioculturalment desfavorit, unes condicions que l‟ajudin al seguiment del currículum escolar, a adquirir hàbits d‟organització i d‟estudi, a planificar el treball escolar, i a aprofitar les oportunitats del voltant en el seu procés de desenvolupament personal

C

Quantitat d‟infants beneficiats, valoració de l‟equip directiu del centre, valoració de les famílies, valoració del monitoratge

22..99 EEqquuiipp mmuullttiiddiisscciipplliinnaarr

dd‟‟aatteenncciióó aallss ii lleess jjoovveess

TTEETT

Grup de treball dins la comissió de TET del Consell Escolar Municipal, amb l'objectiu de facilitar la transició de l'escola al treball dels i les joves de Barberà del Vallès, i detectar les necessitats d'actuació per tal d'afavorir el procés de transició

C

Reunions del grup de treball, reunions amb joves, opinions recollides, necessitats d‟actuació detectades

22..1100 CCoommiissssiióó TTEETT Comissió dins del Consell Escolar Municipal de l‟Ajuntament de Barberà del Vallès que té l‟objectiu de promoure la coordinació de tot els serveis i accions locals que atenen la transició

C Avaluació dels membres de la comissió

22..1111 TTuuttoorr TTEETT Atenció específica i individualitzada als/les joves que es troben en fase de transició escola-treball que ofereix informació, orientació i acompanyament per facilitar l‟entrada al món laboral

C Entrevistes individuals, xerrades d‟orientació ocupacional, sessions de recepció inicial, acompanyaments

22..1122 CCOOBB –– CCoonneeiixxeemmeenntt

dd‟‟OOccuuppaacciioonnss ddee

BBaarrbbeerràà

Orientació a partir de la realització de pràctiques de diverses ocupacions

C Nombre d‟usuaris dels diferents tastets d‟oficis

22..1133 FFoorrmmaacciióó OOccuuppaacciioonnaall Cursos per a joves aturats (menors de 25 anys) per formar-se en una ocupació

C Cursos, alumnes, alumnes que han finalitzat el procés de recerca de feina

22..1144 SSeerrvveeiiss ppeerr aa llaa mmiilllloorraa

ddee ll‟‟ooccuuppaabbiilliittaatt Instrument que gestiona les polítiques actives d‟ocupació, orientació, formació i assessorament empresarial (Barberà Promoció)

C Usuaris, % usuaris que troben feina, % d‟usuaris que requalifiquen, % d‟autoocupació


189

DDEESSTTIINNAATTAARRIISS

Joves de Barberà del Vallès entre 16 i 29 anys RREESSPPOONNSSAABBLLEE DDEE GGEESSTTIIÓÓ II AAGGEENNTTSS IIMMPPLLIICCAATTSS

Joventut, Promoció Econòmica, Educació, Serveis Socials, agents educatius i empresarials PPEERRSSOONNAALL A determinar per l‟Ajuntament

PPRREESSSSUUPPOOSSTT

A determinar per l‟Ajuntament

TTEEMMPPOORRAALLIITTZZAACCIIÓÓ

A determinar per l‟Ajuntament


190


191

13.3.3. La Salut i l’esport

La població jove és un col·lectiu de població sa per definició. Tot i això les condicions socials així com l‟escassa percepció de la responsabilitat sobre la necessitat de tenir cura de la pròpia salut són alguns dels elements que alteren de forma més marcada l‟estat de salut dels joves.

El principal element que amenaça la salut dels i les joves és la manca de percepció dels riscos (especialment entre els més joves) especialment aquells que tenen a veure amb la sexualitat i els hàbits poc saludables (males postures, alimentació poc saludable, sedentarisme, consum de tabac, alcohol i altres drogues, etc.).

Des de l‟àmbit de la salut, es mira novament cap a l‟esfera de l‟educació, ja que la principal mesura a desenvolupar és la prevenció i la promoció d‟hàbits saludables. Les actuacions formatives tenen una importància cabdal. Cada cop, més agents coincideixen que per disposar d‟una bona salut l‟element central és tenir un bon concepte d‟un mateix, una bona autoestima. L‟educació emocional adreçada a l‟empoderament personal es visualitza com un mecanisme important per a l‟assumpció d‟hàbits saludables i la reducció dels riscos.

La promoció de la salut entre els i les joves passa també per proporcionar alternatives saludables al seu temps d‟oci. La promoció de l‟esport des del seu aspecte lúdic pot esdevenir una alternativa a altres usos del temps menys saludables. Cal que la promoció de l‟esport sigui un objectiu a assolir des de la major pluralitat d‟àrees possible, per això també és imprescindible que des de la Regidoria d‟Esports es posi a l‟abast de la resta d‟àrees els equipaments per al seu ús. Alhora cal entendre que l‟esport no només es pot practicar en espais tancats, sinó que cal adequar l‟espai públic per a la seva realització. Les taules de ping pong a les places, l‟skatepark, etc. són equipaments esportius a l‟aire lliure que proporcionen opcions d‟oci lúdiques i saludables.

Una mobilitat sostenible també pot ser un element que contribueixi a la qualitat de vida dels i les joves. La millora i continuïtat dels carrils de bicicletes pot esdevenir un altre instrument per a la mobilitat saludable.


192

33.. SSAALLUUTT ii EESSPPOORRTTSS

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Promoure estils de vida i conductes saludables

Potenciar la presa de responsabilitat sobre la pròpia salut

Apropar el sistema sanitari i els joves


33..11 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa

ll‟‟aaiirree lllliiuurree Ampliar els equipaments esportius a l‟aire lliure: skatepark, taules de ping-pong, etc.

N Nombre d‟instal·lacions


ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm

Millorar l‟accés als equipaments esportius dels centres educatius en horari no lectiu

R Nombre d‟instal·lacions que formin part del programa, nombre d‟usos

Promoure la utilització dels equipaments esportius per part de l‟àrea de joventut per tal d‟apropar els i les joves a l‟esport

N Col·laboracions establertes, demandes ateses

33..33 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss Realització de promocions per als joves en les taxes del Poliesportiu

N Oferta de cursos, nombre d‟usuaris

33..44 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee

eessppoorrttiiuu

Donar suport a les entitats/associacions esportives del municipi i nous esports: oferint-los la possibilitat de realitzar alguna activitat als centre escolars, alguna xerrada, gestionar acords de cessió d‟espais si escau, etc. Beques a l'esport base i a les escoles esportives. Crear xarxa d'educadors esportius (formació, intercanvi,...)

N Informe sobre les associacions esportives del municipi, evolució associats

33..55 EEdduuccaacciióó eemmoocciioonnaall

Tallers als instituts sobre educació emocional i treball de la pròpia autoestima com a mecanisme primordial per garantir el respecte cap a un mateix i el consegüent exercici de conductes saludables. Programa de caràcter interdisciplinar i transversal

N Nombre de sessions ofertes, valoracions dels alumnes

33..66 PPSSIICCOOJJOOVVEE Consulta psicològica per a joves confidencial, gratuïta i professional. Donar a conèixer aquest servei entre la població jove del municipi

N Pressupost del servei, difusió, usuaris


193

33..77 FFOORRÇÇAA SSAALLUUTT JJOOVVEE

Servei d‟informació i assessorament jove: gestió de la informació del punt d‟informació jove en l‟àmbit de la salut. Coordinació de les diferents campanyes que es realitzin als joves del municipi, i elaboració de campanyes, o de tallers específics. Realització d‟intervencions puntuals en aquells joves “població diana”.

N Consultes ateses, campanyes, tallers, intervencions puntuals

33..88 EEll CCAAPP aa ll‟‟IIEESS ii aallss

eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss

Oferir consultes sanitàries als joves de l‟IES en el propi centre fetes pel personal sanitari diferent del CAP per garantir anonimat

C Nombre de consultes, valoracions dels professionals del servei

Elaborar campanyes a l‟IES sobre alimentació saludable, salut postural, d‟informació i minimització dels riscos pel que fa al consum de drogues, salut sexual, etc.

C Nombre de campanyes

33..99 PPllaa ddee PPrreevveenncciióó ddee

DDrrooggooddeeppeennddèènncciieess Estratègia de formació i difusió entre tots els joves del municipi per a la prevenció de drogodependència i la reducció de riscos

N Informe del Pla

33..1100 FFoommeenntt ddee ll‟‟aalliimmeennttaacciióó

ssaalluuddaabbllee

Campanya de sensibilització de l‟alimentació saludable amb una revisió dels productes oferts per les màquines expenedores en els edificis municipals

N Informe campanya, informe productes màquines expenedores



Joventut, Esports, Educació, Serveis Socials, agents educatius i associacions esportives PPEERRSSOONNAALL A determinar per l‟Ajuntament

PPRREESSSSUUPPOOSSTT A determinar per l‟Ajuntament

TTEEMMPPOORRAALLIITTZZAACCIIÓÓ A determinar per l‟Ajuntament


194


195

13.3.4. L’Habitatge

El de l‟habitatge ha estat un dels àmbits que ha experimentat un canvi més substancial al llarg del període del PLJ 2006-2009. L‟obertura de l‟Oficina Municipal d‟Habitatge, la construcció de promocions d‟habitatge de protecció oficial, l‟increment del nombre de contractes de lloguer al municipi són algunes de les actuacions que s‟han portat a terme aquests anys en matèria d‟habitatge. Actualment s‟està duent a terme el Pla Local d‟Habitatge tal com estipula la Llei pel dret a l‟Habitatge 18/2007. Aquest document concretarà les necessitats d‟habitatge del municipi per als joves i haurà de recollir també les mesures a desenvolupar en els sis anys següents a la finalització del Pla.

Abans però que es disposi d‟aquest document, i a partir dels resultats de la diagnosi, podem avançar que hi ha escassetat d‟oferta de lloguer per als i les joves del municipi, que les promocions d‟habitatge de protecció oficial per a joves no ha estat satisfactòria ateses les condicions dels habitatges i la relació qualitat-preu dels mateixos.

Cal tenir en compte també que en el context actual la principal dificultat dels joves per a la compra és l‟accés al crèdit. Bancs i caixes han tendit a reduir el risc dels crèdits que donen obligant les persones joves a disposar d‟un nivell d‟estalvi del que en molts casos no disposen. Més enllà de les mesures desenvolupades des de la Generalitat de Catalunya (administració que té la competència d‟habitatge), des de l‟àmbit local es pot plantejar arribar a acords amb entitats financeres que facilitin l‟accés al crèdit.

Tot i que no tenim dades, també és necessari tenir especial cura d‟aquelles situacions de desnonament per tal d‟actuar des de diferents instàncies de l‟Ajuntament, principalment Serveis Socials.


196

44.. HHAABBIITTAATTGGEE

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Facilitar als joves l’accés a l’habitatge

Proporcionar als joves informació i assessorament sobre temes d’habitatge

Promoció d’experiències alternatives


44..11 BBoorrssaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee

Ampliar el parc d‟habitatge públic de compra i de lloguer adreçat a gent jove del municipi: promoció VPO i preu concertat, amb serveis comunitaris. Captació, negociació i mediació d‟habitatges privats, detectar habitatges buits.

R Parc públic d‟habitatge

Promoure que els propietaris posin els seus habitatges a la bossa jove d‟habitatge per tal que siguin llogats.

N Nombre rehabilitacions

44..22 AAddeeqquuaacciióó ddee ll‟‟ooffeerrttaa

ppúúbblliiccaa ddee lllloogguueerr ppeerr aa

jjoovveess

Adequació de l‟oferta de lloguer públic en preu i condicions a les necessitats dels i les joves del municipi

R Nombre d‟habitatges ocupats

44..33 CCoonnvveenniiss aammbb bbaannccss ii

ccaaiixxeess

Buscar acords amb els bancs i caixes amb que treballa l‟Ajuntament per tal que ofereixin opcions de crèdit als i les joves del municipi

N Convenis realitzats, nombre d‟usuaris dels convenis

44..44 PPrroommoocciióó dd‟‟eexxppeerriièènncciieess

aalltteerrnnaattiivveess ddee pprroovviissiióó

dd‟‟hhaabbiittaattggee

Afavorir experiències de construcció d‟habitatge per promotores sense ànim de lucre (cooperatives). Es poden afavorir aquestes experiències a partir de la provisió de sòl en condicions diferents de les que tenen els promotors privats

N Nombre de projectes desenvolupats

44..55 OOffiicciinnaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee

Oferir servei d‟assessorament i informació sobre habitatge (compra i lloguer) de manera presencial i virtual (mail i web) i als equipaments juvenils

C Consultes rebudes: nombre, característiques, grau de satisfacció, resolucions, etc.

Gestió d‟ajudes: Renda Bàsica d‟Emancipació, Lloguer just, crèdits emancipació

C Nombre d‟ajudes gestionades, nombre d‟ajudes resoltes satisfactòriament


197


Joves de Barberà del Vallès entre 18 i 34 anys

RREESSPPOONNSSAABBLLEE DDEE GGEESSTTIIÓÓ II AAGGEENNTTSS IIMMPPLLIICCAATTSS

Joventut, Habitatge, Serveis Socials, i empreses i particulars que ofereixen les seves vivendes a la borsa d‟habitatge

PPEERRSSOONNAALL A determinar per l‟Ajuntament




198


199

13.3.5. La cultura i l’oci

La manca d‟oferta cultural adreçada als i les joves i les dificultats d‟accés als equipaments gestionats per Cultura per al desenvolupament d‟activitat juvenils són les prioritats que han manifestat els i les joves del municipi. Partint d‟aquestes prioritats, les mesures a desenvolupar són clares: per una banda adaptar part de l‟oferta que genera la Regidoria de Cultura als interessos i motivacions dels i les joves (l‟oferta del TMC, a mode d‟exemple), i de l‟altra flexibilitzar l‟ús dels equipaments gestionats per aquesta mateixa regidoria; aquesta ha estat una demanda feta especialment pels joves vinculats al teixit associatiu.

La Nau del carrer Arquímedes és una demanda explícita dels i les joves del municipi. L‟Escola de Música de Barberà i els grups de música del municipi sol·liciten espais on poder assajar i on poder organitzar concerts. El retard en la seva construcció ha generat una certa frustració entre els joves que coneixien el projecte. Encara s‟està a temps d‟incorporar-los en la definició del projecte de la Nau per tal que satisfaci les seves necessitats. És important que tant el model d‟usos, com el model de gestió sigui consensuat amb els joves del municipi.

La manca d‟oferta cultural per als joves és un fet generalitzat al conjunt del col·lectiu jove, tanmateix, també en aquest sentit caldria diversificar l‟oferta per diversos grups d‟edat. Com en altres àmbits, tampoc en el de la cultura les necessitats i els interessos dels adolescents o dels joves entre 15 i 20 anys seran els mateixos que els dels joves de més edat. L‟oferta cultural adreçada als joves tampoc no pot ser plantejada com un tot homogeni.

Des de la perspectiva de l‟oci, recollim de nou certes demandes i propostes que han estat recollides també en l‟àmbit de la salut. Els espais a l‟aire lliure per practicar esports i ball (skatepark, tricking, taules de ping-pong) són algunes de les alternatives saludables a l‟oci consumista que plantegen els propis joves.

La Festa Major és l‟espai cultural i d‟oci per excel·lència del municipi; aquest hauria de ser un exemple de participació, de qualitat cultural, d‟aposta pels joves del municipi i d‟oci alternatiu, en tant que generat, emergit des de la pròpia ciutadania.


200

55.. CCUULLTTUURRAA ii OOCCII

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Ampliar l’oferta cultural adreçada als joves de la ciutat

Oferir espais per que els joves puguin desenvolupar iniciatives culturals

Donar suport a les iniciatives culturals dels i les joves del municipi


55..11 PPrrooggrraammaa JJoovvee ddee CCuullttuurraa Programa estable d‟activitats culturals al municipi (teatre, música, exposicions, etc.) pensats per als joves, a partir de la seva participació i recollida de demandes

R Activitats, nombre d‟assistents

55..22 EEssppaaii JJoovvee ddee FFeessttaa MMaajjoorr Consolidació del projecte Espai Jove de Festa Major. Assignació de recursos i d‟espai estable. Espai de definició participativa

R Valoracions generals de la Festa Major per part dels joves, participació

55..33 PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ddeeffiinniicciióó

LLaa NNaauu ((dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess))

Obrir un procés participatiu amb joves del municipi (Coordinadora de grups de música KGB, Escola de Música de Barberà, entitats juvenils, etc.) per definir el model tant d‟usos, com de gestió de la Nau d‟Arquímedes

C Nombre de reunions, grau d‟acords

55..44 PPrroommoocciióó dd‟‟aarrttiisstteess jjoovveess

Promoció de la creació artística dels joves locals facilitant l‟accés a espais d‟exposició de les seves obres ja siguin pictòriques, escèniques, musicals, etc. com ara les sales dels equipaments culturals, els teatres, les sales de concerts i facilitar l‟accés a Ràdio Barberà

N Activitats realitzades, demandes generades

55..55 LLaa TTaarrddaa ++ JJoovvee Oferta d‟activitats i d‟espais d‟oci per a adolescents als equipaments juvenils del municipi

R Nombre d‟activitats, nombre d‟usuaris

55..66 EEqquuiippaammeennttss aa ll‟‟aabbaasstt ddee

ttootthhoomm Facilitar l‟accés de l‟àrea de joventut als equipaments municipals R Grau de coordinació assolida


201

55..77 SSuuppoorrtt aa ll‟‟ooccii aalltteerrnnaattiiuu

jjuuvveenniill

Suport municipal a iniciatives que promoguin l‟oci juvenil de caràcter alternatiu, especialment aquelles iniciatives adreçades a adolescents i joves, com ara el programa Obriu l‟estiu (organitzat pels Casal de Joves Obriu Pas) adreçat a adolescent o altres programes similars que pugui desenvolupar el teixit associatiu del municipi

R Nombre d‟usuaris

55..88 CCaalleennddaarrii eessttaabbllee ddee

ccoonncceerrttss Creació d‟un calendari de concerts negociat amb les entitats juvenils

C Activitats, assistents, demandes

55..99 LLaa NNaauu dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess Obertura de la nova sala de concerts, cogestionada amb les entitats juvenils

C Funcionament de la Gestora, activitats, assistents

55..1100 EEssttiiuu JJoovvee Activitats d‟oci i lleure destinades als/les joves que pretén oferir un oci alternatiu durant les nits d‟estiu tot canalitzant les demandes dels joves

C Activitats, assistents, demandes



Joventut, Cultura, Entitats





202


203

13.3.6. La participació i l’associacionisme

Des de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia continuem mantenint que l‟associacionisme és probablement la millor escola de participació i ciutadania que existeix. Les associacions ajuden a vertebrar socialment les comunitats i els barris.

La implicació de la gent jove en les entitats és la garantia per construir una ciutadania forta i compromesa amb el seu entorn. Tots els esforços han de dirigir-se a enfortir el teixit associatiu a partir de la consolidació de les entitats actuals, així com de la creació de noves entitats. Històricament la relació d‟algunes entitats juvenils amb l‟Ajuntament es va gestar sobre un clima d‟oposició i confrontació. El trencament d‟aquestes dinàmiques requereix de molta dedicació a les entitats i d‟evitar trair la confiança que s‟estableix amb elles.

A partir de PLJ 2006-2009 es va iniciar una nova etapa de relació amb les entitats juvenils. La majoria d‟elles valoren positivament l‟accés als equipaments i les facilitats per a la realització d‟activitats, així com el fet de disposar de convenis amb l‟administració local. Tanmateix, no totes compten amb membres amb prou perspectiva històrica amb capacitat per avaluar els avenços. Les millores tampoc no han estat suficients com per arribar a una situació òptima; la majoria d‟entitats reivindiquen millores en la seva relació amb l‟administració, especialment pel que fa als elements vinculats a la reducció de burocratització i el reconeixement de la seva tasca. La participació acostuma a ser un procés progressiu; Barberà del Vallès compta amb molts grups informals que realitzen una tasca aglutinadora d‟interessos i inquietuds de joves, cal que també es reconegui la seva tasca. També seria interessant dissenyar estratègies d‟acompanyament i assessorament per si aquestes es volen constituir en associacions.

Pel que fa al foment de la participació i l‟associacionisme, cal recollir de nou en aquest punt, que Barberà del Vallès va desenvolupar de forma pionera, un crèdit de lliure elecció sobre Participació als institut de la ciutat, tant a l‟IES Can Planas, com a l‟IES La Romànica. Aquesta ha estat una experiència reeixida que continua implementant-se en altres municipis, però no en el que va ser pionera. Caldria aprofitar aquesta experiència exitosa per donar un nou impuls a la participació en el municipi.

Si com hem dit en el paràgraf anterior l‟educació formal té un paper important en la promoció de la participació, també els equipaments municipals per a joves poden jugar un cert rol en la promoció de la participació, reorientant les seves metodologies de treball i probablement les franges d‟edat a qui es dirigeixen.


204

66.. AASSSSOOCCIIAACCIIOONNIISSMMEE,,

PPAARRTTIICCIIPPAACCIIÓÓ ii CCOOHHEESSIIÓÓ

SSOOCCIIAALL OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Reconèixer, impulsar i donar suport a la participació i l’associacionisme juvenil

Educar els joves en la participació

Aconseguir que Barberà del Vallès sigui un municipi socialment cohesionat


66..11 AAssssoocciiaa‟‟tt aa ll‟‟IIEESS Promoure la creació d‟associacions d‟estudiants a l‟IES, facilitant recursos i infraestructures (conveni amb l‟AJEC o l‟AEP).

N Associacions creades, joves associats, projectes realitzats


Reconeixement de la tasca de les entitats juvenils. Consolidació dels espais d‟interlocució. Consolidació dels projectes cogestionats (importància de la consolidació de l‟Espai Jove de Festa Major)

R Nombre i tipologia de recursos oferts i demandats

Finançament de les entitats. Revisió de les condicions dels convenis, disminució dels requisits de caràcter més burocràtic

R

Convenis realitzats, avaluació de les entitats

Facilitar espais a les entitats pel desenvolupament de les seves entitats; suport al lloguer de locals per a les entitats

C Nombre d‟usos

66..33 PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó eenn llaa

ppaarrttiicciippaacciióó

Reincorporació del crèdits variables d‟educació per la ciutadania i de promoció de la participació que es va realitzar a Barberà del Vallès com a projecte pilot

R Crèdits variables realitzats, valoració dels docents, valoració dels alumnes

Cursos de monitors/es d‟educació en el lleure C Cursos impartits, nombre d‟alumnes

Cursos a la introducció en la participació N Cursos impartits, nombre d‟alumnes

Cursos d‟intercanvis o estades formatives a ciutats d‟arreu d‟Europa on hi hagi experiències de participació juvenil interessants

N Activitats realitzades, nombre de participants, valoració dels participants

66..44 FFoommeenntt ddee

ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee Assessorar a aquells grups informals que es vulguin constituir en entitats

C Nombre de consultes

66..55 LLaa ppaarrttiicciippaacciióó aallss

eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss Treballar la participació també des dels equipaments juvenils especialment amb la franja d‟edat més jove (adolescents)

C Programa dels equipaments


205

66..66 BBaarrrriiss pplleennss ddee vviiddaa Donar a conèixer els equipaments de dinamització dels barris especialment en els barris de nova creació (Parc Europa i Parc Central). Fer difusió per acostar el jovent d'aquests barris a 'la Roma'.

N Nombre d‟equipaments

66..77 PPllaa dd‟‟IInnffàànncciiaa ii AAddoolleessccèènncciiaa Desenvolupament i aplicació del Pla d‟Infància i Adolescència ¿? C Projectes i activitats, assistents

66..88 EEssppaaii JJoovvee

““EEll FFoorraatt””

Tallers Oferta de tallers i activitats que responguin als interessos del joves C Tallers, assistents, demandes

Punt de Trobada

Espai global de comunicació i d‟oci C Usuaris, projectes duts a terme

Dies Crítics Espai de reflexió i formació per als joves a través de diferents activitats C Activitats, participants

Revisteca Espai d‟informació a través de diverses publicacions C Publicacions, usuaris

Ludoteca Espai on hi ha a disposició diversos jocs de taula C Usuaris, tornejos organitzats

66..99 EEssppaaii JJoovvee

““LLaa RRoommaa””

Tallers Oferta de tallers i activitats que responguin als interessos del joves C Tallers, assistents, demandes

Punt de Trobada

Espai global de comunicació i d‟oci C Usuaris, projectes duts a terme

Revisteca Espai de reflexió i formació per als joves a través de diferents activitats C Activitats, participants

Ludoteca Espai d‟informació a través de diverses publicacions C Publicacions, usuaris

Dies Crítics Espai on hi ha a disposició diversos jocs de taula C Usuaris, tornejos organitzats

66..1100 PPeellss ccaarrrreerrss ddee llaa cciiuuttaatt Treball de carrer per part d‟un educador/a o dinamitzador/a C Avaluació del professional de les accions dutes a terme

66..1111 CCoommiissssiióó ppeerr llaa jjoovveennttuutt Espai per a la reflexió i la discussió entre les entitats juvenils i el Programa Municipal de Joventut

C Reunions, campanyes i activitats conjuntes


206


Joventut, Participació, Cultura, Educació PPEERRSSOONNAALL A determinar per l‟Ajuntament




207

13.3.7. La mobilitat i l’Urbanisme

En els darrers anys Barberà ha experimentat certes transformacions en l‟oferta de transport públic entre les quals cal destacar l‟autobús nocturn que uneix Barcelona i Sabadell amb parada a Barberà del Vallès i a altres municipis del Vallès. Alhora s‟han creat línies de transport intraurbà. Aquestes mesures donen resposta a algunes de les demandes històriques en matèria de mobilitat.

Tanmateix, encara queden reivindicacions històriques desateses com una major freqüència de l‟autobús que va a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB) i que aquest disposi de més parades al municipi (al barri de La Romànica per exemple).

A aquestes demandes cal afegir una altra mesura de mobilitat sostenible: la finalització i connexió dels diferents trams del carril bici és una altra reivindicació que juga un paper clau en la cohesió del territori municipal, especialment per l‟impacte que pot tenir entre els més joves aquest tipus d‟itinerari. Alhora, han sorgit demandes de senyalització d‟itineraris intraurbans per fer a peu.

També, amb l‟objectiu de promoure la mobilitat sostenible cal mirar d‟incentivar mesures ja desenvolupades com la de compartir cotxe. Barberà del Vallès participa a la xarxa Compartir.org, en aquest sentit el que caldria no és definir cap mesura nova sinó potenciar el seu ús per part dels i les joves del municipi.

En darrer terme cal destacar la necessitat d‟incorporar als projectes urbanístics el mainstreaming, la perspectiva, de joventut i generar espais que potenciïn els espais de relació entre els joves a l‟espai públic.


208

77.. MMOOBBIILLIITTAATT ii UURRBBAANNIISSMMEE

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Potenciar la xarxa de transport públic adequant-la a les necessitats de mobilitat

Facilitar la mobilitat sostenible intramunicipal

Promoure alternatives de transport

AACCCCIIOONNSS DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ TTIIPPUUSS IINNDDIICCAADDOORRSS PPEERR

LL’’AAVVAALLUUAACCIIÓÓ

77..11 CCaarrrriill bbiiccii Donar continuïtat al carril bici per tal que es defineixin itineraris sense interrupcions que connectin el municipi. Accés específic als IES

N Usuaris

77..22 TTrraannssppoorrtt aa ll‟‟UUAABB ii

CCoommppaarrttiirr..oorrgg

Augmentar la freqüència de pas R

Evolució del nombre d‟usuaris i cost

Dinamitzar aquesta xarxa entre els joves, del qual ja formen part gairebé 50 municipis de Catalunya, per tal d‟incentivar el servei de compartir cotxe en els desplaçaments Promoure mesures de compartir cotxe cap a l‟UAB. A través de la xarxa Compartir.org fer campanya específica per aquest trajecte.

C

Avaluació del servei: usuaris registrats, nombre de desplaçaments compartits, etc. Evolució del nombre d‟usuaris

77..33 MMoobbiilliittaatt dd‟‟ooccii sseegguurraa Promoure un acord per al transport d‟oci dels joves amb les empreses d‟oci de la Zona Hermètica de Sabadell i altres municipis interessats

N Evolució del nombre d‟usuaris i cost

77..44 PPrroommoocciióó ddeell ttrraannssppoorrtt

iinnttrraauurrbbàà Descomptes joves: oferir descomptes a aquells joves que siguin usuaris habituals de transport públic

N Evolució del nombre d‟usuaris i cost

77..55 BBaarrbbeerràà aa ppeeuu Senyalitzar els itineraris a peu, així com els equipaments i el camí cap a l'UAB

N Nombre de senyalitzacions, valoracions qualitatives

77..66 CCiiuuttaatt jjoovvee Incorporar el mainstreaming de joventut a la definició dels espais urbans. Mobiliari urbà que promogui els espais de relació entre joves a l‟espai públic

N Grau d‟ús dels espais per part dels i les joves


209




Joventut, Mobilitat, Educació





210

13.3.8. Interlocució i Comunicació

Si bé es tracta d‟un element de caràcter transversal i podríem dir que metodològic, l‟hem volgut incloure en les línies prioritàries del nou PLJ; es tracta de la interlocució i la comunicació, entre l‟àrea de joventut i la ciutadania en general i les entitats juvenils en particular. Al llarg de tot el procés d‟elaboració de l‟actual PLJ s‟ha reconegut que un dels principals punts febles de l‟anterior PLJ va ser la manca de comunicació adequada dels assoliments del Pla. En aquest sentit, plantegem la necessitat de definir processos sistemàtics de difusió de les actuacions del Pla així com del conjunt d‟activitats desenvolupades des de joventut.

Per fer-ho volem comptar amb tots els recursos disponibles. Per una banda, es vol fer ús dels mitjans tradicionals de comunicació al municipi com ara Ràdio Barberà, els butlletins informatius, etc. tot i que també es volen potenciar d‟altres més innovadors i amb els que els i les joves es troben totalment familiaritzats com ara Facebook, o la comunicació via sms.

Per una bona comunicació i interlocució també és clau el reconeixement dels espais de coordinació i interlocució del teixit associatiu ja existents. A continuació es defineixen mesures que pretenen avançar cap a una millor interlocució entre joves i administració.


211

88.. IINNTTEERRLLOOCCUUCCIIÓÓ ii

CCOOMMUUNNIICCAACCIIÓÓ

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Establir i reforçar espais de diàleg i gestió

Potenciar l’apropament entre els ciutadans joves i l’Administració


88..11 WWeebb ddee llaa RReeggiiddoorriiaa ddee

JJoovveennttuutt Creació d‟un portal de la Regidoria de Joventut N

Consultes de la web, tràmits gestionats

88..22 RReeffoorrmmuullaacciióó ddeellss

mmeeccaanniissmmeess ddee ddiiffuussiióó Revisió dels sistemes de promoció impresa i increment de la promoció digital

N Tramesa digital, receptors de la tramesa, freqüència butlletins

88..33 PPootteenncciiaarr ccaannaallss ddee ddiiffuussiióó

ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó vviinnccuullaattss aa

lleess TTIICC

Creació d‟una base de dades dels joves del municipi (mòbil, e-mail, etc.)

C Nombre de joves en la base de dades

Tramesa SMS d‟informacions puntuals als joves que ho sol·licitin

C Usuaris registrats

Continuïtat del Facebook C Valoració del servei, usuaris agregats, difusió d‟activitats, fòrums oberts

Recerca de nous canals de difusió N ----

88..44 CCoommiissssiióó ddee sseegguuiimmeenntt PPLLJJ Creació d‟una comissió de seguiment del PLJ amb joves de diferents perfils del municipi

C Sessions convocades

88..55 CCoorrrreessppoonnssaallss aallss IIEESS Promoure la figura dels corresponsals a l‟IES, que seran els encarregats de fer de vincle entre els equipaments juvenils La Roma i El Forat (joventut) i els joves dels instituts

N Avaluació dels corresponsals

88..66 DDiiffuussiióó ddee lleess mmeessuurreess

ddeesseennvvoolluuppaaddeess aall PPLLJJ

22001111--22001144

Definir mecanismes periòdics de difusió del PLJ 2011-2014 a partir dels indicadors generats. Fer un breu periòdicament al butlletí informatiu de Barberà, a l‟independent i Ràdio Barberà

N Impactes em premsa

88..77 TTrreebbaallll aammbb lleess xxaarrxxeess

aassssoocciiaattiivveess Interlocució amb les plataformes de coordinació i interlocució existents

R Reunions de coordinació, acords presos


212



Joventut, Participació, Comunicació, Educació PPEERRSSOONNAALL A determinar per l‟Ajuntament




213


214

13.3.9. Igualtat i acollida

Tal i com recollíem al marc teòric i tal i com hem constatat a partir del treball empíric a la diagnosi, els i les joves no són un col·lectiu homogeni, l‟edat, el gènere, l‟origen, la classe social són elements que incideixen en les condicions de vida dels i les joves. Al diagnòstic recollíem que el 49% de la població jove són dones. Encara avui dia constatem que el gènere continua sent un eix de desigualtat, que es concreta en elements com salaris desiguals entre homes i dones, diferent accés als llocs de decisió, entre altres situacions discriminatòries.

Com es recull al Pla d'Igualtat de Gènere Ajuntament de Barberà del Vallès 2008-2011 “El principi d’igualtat és un dels eixos nuclears de les societats modernes. La consecució d’aquest principi polític ha estat present des de la creació dels estats democràtics moderns. Tanmateix, el seu reconeixement no ho ha estat per tot el conjunt de la ciutadania, les dones no han iniciat un procés d’equiparació de drets formals fins a principis del s. XX. La divisió sexual del treball continua encara vigent i organitzant les estructures socials de tal forma que la igualtat real encara és un repte a aconseguir”.

El mateix document recull la necessitat d‟incorporar la perspectiva de gènere a totes les àrees, de fer un treball de caràcter transversal, o com anomena la Unió Europea incorporar el gender mainstreaming a totes les polítiques i actuacions. Així, el Pla d‟Igualtat ha de ser present a totes les àrees i totes les polítiques públiques que es desenvolupin des de l‟Ajuntament de Barberà. El Pla Local de Joventut incorpora per tant aquesta perspectiva, no només en aquest apartat, sinó al conjunt d‟actuacions que desenvolupa. Aquesta línia específica d‟actuació pretén recollir aquelles actuacions específiques, orientades al treball explícit de la igualtat de gènere.

De la mateixa manera, i com també recollíem a la diagnosi, el perfil segons origen dels i les joves del municipi ha canviat significativament en els darrers anys. El percentatge de joves de nacionalitat estrangera és el 2010 del 17% del total de joves. La realitat de Barberà del Vallès a dia d‟avui és una realitat plural i que presenta nombrosos reptes en relació a la integració i l‟acollida dels nous ciutadans del municipi. L‟àrea de joventut disposa d‟una gran potencialitat per treballar amb aquestes noves realitats i donar resposta als nous reptes; cal però, que se la doti dels recursos necessaris i que s‟estableixin els mecanismes adequats per al treball coordinat.


215

99.. IIGGUUAALLTTAATT II AACCOOLLLLIIDDAA

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques de joventut

Potenciar l’acollida dels i les joves nouvingudes

AACCCCIIOONNSS DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ TTIIPPUUSS IINNDDIICCAADDOORRSS PPEERR

LL’’AAVVAALLUUAACCIIÓÓ

99..11 TTaalllleerrss Donar informació sobre el reconeixement de la violència de gènere

C Tallers, usuaris

99..22 EExxppoossiicciioonnss Oferta anual d‟exposicions en tems de gènere i nouvinguts

C Exposicions, visitants

99..33 PPllaa dd‟‟IIgguuaallttaatt Document que recull tots els projectes en termes de gènere

C Participació de Joventut (espais joves, entitats, etc.)

99..44 GGuuiiaa ppeerr aa ppeerrssoonneess

jjoovveess nnoouuvviinngguuddeess

Guia on es recull tots els serveis i recursos disponibles per a les persones joves (centres d‟ensenyament, entitats juvenils, beques, etc)

C Guies, difusió

99..55 TTaannddeemm,, JJoovveess

dd‟‟aaccoolllliiddaa Eina per potenciar l‟acollida dels i les joves nouvingudes a l‟institut realitzada pels propis joves

C Avaluació per part de tots els participants en el projecte




Joventut, Mobilitat, Educació





216

13.3.10. Programes transversals i interinstitucionals

El marc competencial de les polítiques de joventut a Catalunya, permet que diversos agents desenvolupin polítiques públiques adreçades als i les joves. Com recollíem al marc teòric, la Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva en matèria de joventut, tot i que juntament amb aquesta, els governs locals poden actuar en matèria de joventut en el marc de la llei de polítiques de joventut. De la mateixa manera, els ens supralocals, com els Consells Comarcals, poden oferir recursos, serveis,assessorament i espais de coordinació als ens locals.

El treball interinstitucional és clau per a la consecució de les fites establertes a nivell local; bona part dels recursos que permeten desenvolupar els programes locals de joventut provenen d‟aquests organismes. Més enllà dels recursos materials, el treball interinstitucional incrementa la qualitat del treball realitzat a partir de la posada en comú de d‟experiències i de bones pràctiques.

D‟altra banda, en aquest apartat hem volgut recollir aquells programes de joventut dits transversals perquè ajuden a enfortir la resta de programes a partir de la divulgació, la informació i els assessoraments.


217

1100..PPRROOGGRRAAMMEESS TTRRAANNSSVVEERRSSAALLSS

OOBB

JJEE

CCTT

II UUSS

Reforçar els programes dels diversos àmbits a partir de la informació, l’assessorament i la divulgació

Aprofitament dels recursos que proporcionen les diverses administracions en matèria de joventut


1100..11 SSIIJJ FFiill DDiirreeccttee

Sij Pidces - Punt d‟Informació i Dinamització als centres de secundària. Amb l‟objectiu d‟aconseguir un eficient sistema d'informació que agiliti i faciliti els processos decisoris del jovent respecte al seu futur professional i formatiu, millorar la qualitat i eficàcia de la informació canalitzant-la de forma adequada, perquè pugui arribar als destinataris concrets, detectar els canvis i noves necessitats informatives i de participació dels joves estudiants per tal de pal·liar les seves, possibles mancances, donar a conèixer en tots els centres d‟ensenyament els recursos i les activitats existents a Barberà del Vallès, fomentar l‟adquisició d‟hàbits participatius dels joves estudiants en el procés educatiu, però també fora del centre.

C

Sessions als instituts, nombre de coordinacions, campanyes informatives, nombre d‟accions

Curra-t‟ho: Assessorament-informació en termes de recerca de feina (CV, preparació entrevista feina, etc)

C Usuaris

Assessoria associativa i a estudiants C Consultes

Autoconsulta C Usuaris

1100..22 IInntteerrnnaacciioonnaall

Formació per als professionals de joventut, per al desenvolupament d‟accions conjuntes

C Formacions desenvolupades

Intercanvis internacionals. Mobilitat dels i les joves barberenques per Europa

C Participants, nombre d‟activitats internacionals, qüestionari de valoració dels participants

Informació als i les joves sobre les possibilitats per participar en activitats

C Participants, qüestionari de valoració dels participants


218

1100..33 CCoonnsseellll CCoommaarrccaall VV..OO..

Coordinació per al desenvolupament de programes conjunts a nivell comarcal, emmarcats dins el Pla Comarcal de Joventut de caràcter anual amb l‟objectiu d‟estar presents en l'àmbit comarcal a nivell de polítiques de joventut i de millorar les actuacions a nivell local, tot aprofitant les sinergies entre diferents municipis i el propi Consell Comarcal. Entre les diverses activitats s‟hi poden comptar (coordinacions dels i les informadors/ores juvenils de la comarca, dels i de les tècniques, programes mancomunats – com el d‟Agent de Salut, trobada de delegats i intercanvi d‟experiències)

C Assistència a reunions, nombre de serveis mancomunats, recursos del C.C.V.O. utilitzats.

1100..44 SSeeccrreettaarriiaa ddee JJoovveennttuutt ––

GGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa

La Secretaria de Joventut és el referent en polítiques de Joventut per als municipis de Catalunya, ja que en te les competències. Les relacions es basen en un seguit de serveis a disposició del municipi (informació, assessorament, finançament, etc).Amb l‟objectiu de donar sortida a aquelles necessitats en matèria de joventut la competència de les quals recau en la Generalitat de Catalunya, aprofitar els recursos existents en matèria de joventut a nivell autonòmic (assessorament, informació, finançament).Les activitats que es fan amb la seva col·laboració són el programa d'activitats de Joventut, el seguiment i avaluació del PLJ i les activitats internacionals

C Aprofitament de recursos, grau de suport als programes municipals

1100..55 PPllaa JJoovvee –– DDiippuuttaacciióó ddee

BBaarrcceelloonnaa

El Pla Jove és el servei de la Diputació de Barcelona per a l'assessorament, la formació i la finançament en termes de

polítiques de Joventut. Els seus objectius són donar sortida a

aquelles necessitats en matèria de joventut, aprofitar els recursos existents en matèria de joventut a nivell provincial (assessorament, informació, formació, finançament).Les activitats principals que es desenvolupen amb la col·laboració del Pla Jove són el programa d'activitats de Joventut, el seguiment i avaluació del PLJ i el programa Pidces

C Aprofitament de recursos, grau de suport als programes municipals


219



Joventut, PPEERRSSOONNAALL A determinar per l‟Ajuntament




220

13.4. Sistematització de les accions

En aquest apartat presentem diferents fitxes per a la sistematització de la informació respecte diferents ítems amb relació a les accions d‟aquest PLJ.

En primer terme, presentem unes fitxes que recullen la priorització de les diferents accions que hem introduït amb les taules anteriors.

A continuació presentem la temporalització del PLJ , la primera recull de manera global el calendari establert per a cada acció presentada i les següents fitxes estableixen el calendari anual de les accions. Tot i així, les graelles no es troben planificades i, per tant, es presenten però en elles no es recull cap tipus d‟informació. En aquest punt també introduïm una graella que recull les diferents fases de cada acció: disseny, implementació i avaluació, per l‟any 2010, que també caldrà omplir de forma posterior a la revisió de les propostes.

Al següent punt es sistematitza els destinataris de les accions del PLJ, tot i que aquesta informació ja ha estat recollida a les diferents taules presentades per les accions, hem volgut incorporar aquesta informació en aquest apartat.

La següent fitxa (punt 13.4.4) recull una la sistematització dels agents implicats, en la que es presenta qui és l‟agent que lidera l‟acció i la resta d‟agents implicats en cadascuna de les accions.

El pressupost del PLJ es recull a l‟apartat recursos econòmics, aquest haurà de presentar el pressupost total així com el pla de finançament. Aquest s‟acompanya d‟una taula en la que es recull la relació entre el pressupost general de consistori i el pressupost destinat al PLJ. Tot i així, als dos apartats anteriors hem volgut recollir els recursos humans i funcionals de la regidoria de joventut. Totes les fitxes hauran de ser omplertes recollint la informació especificada.


221

13.4.1. Priorització de les actuacions

PPRRIIOORRIITTZZAACCIIÓÓ ((EEssccaallaa 11:: mmeess pprriioorriittaarrii -- 55:: mmeennyyss pprriioorriittaarrii)) 1 2 3 4 5

1.E

DU

CA

CIÓ

11..11 BBeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii ppeerr rreeffoorrçç eessccoollaarr x

11..22 IInnFFOORRMMAA‟‟TT x

11..33 GGuuiieess ffoorrmmaattiivveess x

11..44 CCoommuunniittaatt TTEETT dd‟‟iinntteerrccaannvvii dd‟‟eexxppeerriièènncciieess x

11..55 EEssccoollaa dd‟‟aadduullttss x

11..66 PPrreemmiiss oo bbeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii x

11..77 PPQQPPII vviinnccuullaattss aall mmuunniicciippii x

11..88 PPrrooggrraammaa ffoorrmmaattiiuu ““CCiiuuttaatt ii EEssccoollaa”” x

11..99 CCrreeaacciióó dd‟‟aassssoocciiaacciioonnss dd‟‟eessttuuddiiaannttss x

11..1100 TTaalllleerrss dd‟‟eessttuuddii aassssiissttiitt x

11..1111 TTrraannssppoorrtt jjoovvee eedduuccaattiiuu x

11..1122 JJoorrnnaaddeess ddee ddiivvuullggaacciióó cciieennttííffiiccaa,, ii aaccoossttaammeenntt ddee llaa

uunniivveerrssiittaatt aall mmuunniicciippii x

11..1133 OObbsseerrvvaattoorrii ddee llaa ttrraannssiicciióó eessccoollaa ttrreebbaallll x

11..1144 CCaammppuuss ÍÍttaaccaa x

11..1155 AAuullaa dd‟‟eessttuuddii nnooccttuurrnn x

11..1166 EEssppaaii ppeerr aa ll‟‟eessttuuddii ““LLaa RRoommaa”” x

2.

OC

UP

AC

IÓ

22..11 BBoorrssaa JJoovvee ddee TTrreebbaallll x

22..22 TTuuttoorr ttrraannssiicciióó eessccoollaa ttrreebbaallll x

22..33 TTuuttoorr cciivviill x

22..44 OObbsseerrvvaattoorrii ddee ttrraannssiicciióó ddee ll‟‟OOTTGG x

22..55 CCooddii èèttiicc ddee ll‟‟ooccuuppaacciióó jjuuvveenniill x

22..66 WWeebb ddee ll‟‟aaccttiivviittaatt eeccoonnòòmmiiccaa ddee BBaarrbbeerràà ddeell VVaallllèèss x

22..77 JJoovveess eemmpprreenneeddoorrss x

22..88 TTaalllleerrss ddee ddiivveerrssiiffiiccaacciióó ccuurrrriiccuullaarr x

22..99 EEqquuiipp mmuullttiiddiisscciipplliinnaarr dd‟‟aatteenncciióó aallss ii lleess jjoovveess TTEETT x

22..1100 CCoommiissssiióó TTEETT x

22..1111 TTuuttoorr TTEETT x

22..1122 CCOOBB –– CCoonneeiixxeemmeenntt dd‟‟OOccuuppaacciioonnss ddee BBaarrbbeerràà x

22..1133 FFoorrmmaacciióó OOccuuppaacciioonnaall x

22..1144 SSeerrvveeiiss ppeerr aa llaa mmiilllloorraa ddee ll‟‟ooccuuppaabbiilliittaatt x

3.

SA

LU

T I E

SP

OR

TS

33..11 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa ll‟‟aaiirree lllliiuurree x

33..22 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm x

33..33 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss x

33..44 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee eessppoorrttiiuu x

33..55 EEdduuccaacciióó eemmoocciioonnaall x

33..66 PPSSIICCOOJJOOVVEE x

33..77 FFOORRÇÇAA SSAALLUUTT JJOOVVEE x

33..88 EEll CCAAPP aa ll‟‟IIEESS ii aallss eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss x

33..99 PPllaa ddee PPrreevveenncciióó ddee DDrrooggooddeeppeennddèènncciieess x

33..1100 FFoommeenntt ddee ll‟‟aalliimmeennttaacciióó ssaalluuddaabbllee x


222

((ccoonnttiinnuuaacciióó)) PPRRIIOORRIITTZZAACCIIÓÓ ((EEssccaallaa 11:: mmeess pprriioorriittaarrii -- 55:: mmeennyyss pprriioorriittaarrii)) 1 2 3 4 5

4.

HA

BIT

AT

GE

44..11 BBoorrssaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee x

44..22 AAddeeqquuaacciióó ddee ll‟‟ooffeerrttaa ppúúbblliiccaa ddee lllloogguueerr ppeerr aa jjoovveess x

44..33 CCoonnvveenniiss aammbb bbaannccss ii ccaaiixxeess x

44..44 PPrroommoocciióó dd‟‟eexxppeerriièènncciieess aalltteerrnnaattiivveess ddee pprroovviissiióó dd‟‟hhaabbiittaattggee x

44..55 OOffiicciinnaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee x

5.

CU

LT

UR

A I O

CI

55..11 PPrrooggrraammaa JJoovvee ddee CCuullttuurraa x

55..22 EEssppaaii JJoovvee ddee FFeessttaa MMaajjoorr x

55..33 PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ddeeffiinniicciióó LLaa NNaauu ((dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess)) x

55..44 PPrroommoocciióó dd‟‟aarrttiisstteess jjoovveess x

55..55 LLaa ttaarrddaa ++ JJOOVVEE x

55..66 EEqquuiippaammeennttss aa ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm x

55..77 SSuuppoorrtt aa ll‟‟ooccii aalltteerrnnaattiiuu jjuuvveenniill x

55..88 CCaalleennddaarrii eessttaabbllee ddee ccoonncceerrttss x

55..99 LLaa NNaauu dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess x

55..1100 EEssttiiuu JJoovvee x

6.P

AR

TIC

IPA

CIÓ

,

AS

SO

CIA

CIO

NIS

ME

I C

OH

ES

IÓ

SO

CIA

L

66..11 AAssssoocciiaa‟‟tt aa ll‟‟IIEESS x

66..22 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee x

66..33 PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó eenn llaa ppaarrttiicciippaacciióó x

66..44 FFoommeenntt ddee ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee x

66..55 LLaa ppaarrttiicciippaacciióó aallss eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss x

66..66 BBaarrrriiss pplleennss ddee vviiddaa x

66..77 PPllaa dd‟‟IInnffàànncciiaa ii AAddoolleessccèènncciiaa x

66..88 EEssppaaii JJoovvee ““EEll FFoorraatt”” x

66..99 EEssppaaii JJoovvee ““LLaa RRoommaa”” x

66..1100 PPeellss ccaarrrreerrss ddee llaa cciiuuttaatt x

66..1111 CCoommiissssiióó ppeerr llaa jjoovveennttuutt x

7.

MO

BIL

ITA

T I

UR

BA

NIS

ME

77..11 CCaarrrriill bbiiccii x

77..22 TTrraannssppoorrtt aa ll‟‟UUAABB x

77..33 MMoobbiilliittaatt dd‟‟ooccii sseegguurraa x

77..44 PPrroommoocciióó ddeell ttrraannssppoorrtt iinnttrraauurrbbàà x

77..55 BBaarrbbeerràà aa ppeeuu x

77..66 CCiiuuttaatt jjoovvee x

8.

INT

ER

LO

CU

CIÓ

I

CO

MU

NIC

AC

I

88..11 WWeebb ddee llaa RReeggiiddoorriiaa ddee JJoovveennttuutt x

88..22 RReeffoorrmmuullaacciióó ddeellss mmeeccaanniissmmeess ddee ddiiffuussiióó x

88..33 PPootteenncciiaarr ccaannaallss ddee ddiiffuussiióó ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó vviinnccuullaattss aa lleess

TTIICC x

88..44 CCoommiissssiióó ddee sseegguuiimmeenntt PPLLJJ x

88..55 CCoorrrreessppoonnssaallss aallss IIEESS x

88..66 DDiiffuussiióó ddee lleess mmeessuurreess ddeesseennvvoolluuppaaddeess aall PPLLJJ 22001111--22001144 x

88..77 TTrreebbaallll aammbb lleess xxaarrxxeess aassssoocciiaattiivveess x


223

((ccoonnttiinnuuaacciióó)) PPRRIIOORRIITTZZAACCIIÓÓ ((EEssccaallaa 11:: mmeess pprriioorriittaarrii -- 55:: mmeennyyss pprriioorriittaarrii)) 1 2 3 4 5

9.

IGU

AL

TA

T I

AC

OL

LID

A 99..11 TTaalllleerrss x

99..22 EExxppoossiicciioonnss x

99..33 PPllaa dd‟‟IIgguuaallttaatt x

99..44 GGuuiiaa ppeerr aa ppeerrssoonneess jjoovveess nnoouuvviinngguuddeess x

99..55 TTaannddeemm,, JJoovveess dd‟‟AAccoolllliiddaa x

10.

TR

AN

SV

ER

SA

L I

INT

ER

INS

TIT

UC

IO

NA

L

1100..11 SSIIJJ,, FFiill DDiirreeccttee x

1100..22 IInntteerrnnaacciioonnaall x

1100..33 CCoonnsseellll CCoommaarrccaall VVOO x

1100..44 SSGGJJ--GGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa x

1100..55 PPllaa JJoovvee –– DDiippuuttaacciióó ddee BBaarrcceelloonnaa x


224

13.4.2. Temporització

TTEEMMPPOORRAALLIITTZZAACCIIÓÓ 2011 2012 2013 2014

1.E

DU

CA

CIÓ

11..11 BBeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii ppeerr rreeffoorrçç eessccoollaarr X X

11..22 IInnFFOORRMMAA‟‟TT X X X X

11..33 GGuuiieess ffoorrmmaattiivveess X X X

11..44 CCoommuunniittaatt TTEETT dd‟‟iinntteerrccaannvvii dd‟‟eexxppeerriièènncciieess X X X

11..55 EEssccoollaa dd‟‟aadduullttss X X X X

11..66 PPrreemmiiss oo bbeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii X X

11..77 PPQQPPII vviinnccuullaattss aall mmuunniicciippii X X X X

11..88 PPrrooggrraammaa ffoorrmmaattiiuu ““CCiiuuttaatt ii EEssccoollaa”” X X X

11..99 CCrreeaacciióó dd‟‟aassssoocciiaacciioonnss dd‟‟eessttuuddiiaannttss X X X X

11..1100 TTaalllleerrss dd‟‟eessttuuddii aassssiissttiitt X X X X

11..1111 TTrraannssppoorrtt jjoovvee eedduuccaattiiuu X X

11..1122 JJoorrnnaaddeess ddee ddiivvuullggaacciióó cciieennttííffiiccaa,, ii aaccoossttaammeenntt ddee llaa

uunniivveerrssiittaatt aall mmuunniicciippii X X

11..1133 OObbsseerrvvaattoorrii ddee llaa ttrraannssiicciióó eessccoollaa ttrreebbaallll X

11..1144 CCaammppuuss ÍÍttaaccaa X X X X

11..1155 AAuullaa dd‟‟eessttuuddii nnooccttuurrnn X X X X

11..1166 EEssppaaii ppeerr aa ll‟‟eessttuuddii ““LLaa RRoommaa”” X X X X

2.

OC

UP

AC

IÓ

22..11 BBoorrssaa JJoovvee ddee TTrreebbaallll X X X X

22..22 TTuuttoorr ttrraannssiicciióó eessccoollaa ttrreebbaallll X X X X

22..33 TTuuttoorr cciivviill X X

22..44 OObbsseerrvvaattoorrii ddee ttrraannssiicciióó ddee ll‟‟OOTTGG X X

22..55 CCooddii èèttiicc ddee ll‟‟ooccuuppaacciióó jjuuvveenniill X X X X

22..66 WWeebb ddee ll‟‟aaccttiivviittaatt eeccoonnòòmmiiccaa ddee BBaarrbbeerràà ddeell VVaallllèèss X X X X

22..77 JJoovveess eemmpprreenneeddoorrss X X X

22..88 TTaalllleerrss ddee ddiivveerrssiiffiiccaacciióó ccuurrrriiccuullaarr X X

22..99 EEqquuiipp mmuullttiiddiisscciipplliinnaarr dd‟‟aatteenncciióó aallss ii lleess jjoovveess TTEETT X X X X

22..1100 CCoommiissssiióó TTEETT X X X X

22..1111 TTuuttoorr TTEETT X X X X

22..1122 CCOOBB –– CCoonneeiixxeemmeenntt dd‟‟OOccuuppaacciioonnss ddee BBaarrbbeerràà X X X X

22..1133 FFoorrmmaacciióó OOccuuppaacciioonnaall X X X X

22..1144 SSeerrvveeiiss ppeerr aa llaa mmiilllloorraa ddee ll‟‟ooccuuppaabbiilliittaatt X X X X

3.

SA

LU

T I E

SP

OR

TS

33..11 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa ll‟‟aaiirree lllliiuurree X X X

33..22 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm X X X X

33..33 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss X X X

33..44 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee eessppoorrttiiuu X X

33..55 EEdduuccaacciióó eemmoocciioonnaall X X X

33..66 PPSSIICCOOJJOOVVEE X X X X

33..77 FFOORRÇÇAA SSAALLUUTT JJOOVVEE X X X

33..88 EEll CCAAPP aa ll‟‟IIEESS ii aallss eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss X X X

33..99 PPllaa ddee PPrreevveenncciióó ddee DDrrooggooddeeppeennddèènncciieess X X X

33..1100 FFoommeenntt ddee ll‟‟aalliimmeennttaacciióó ssaalluuddaabbllee X X X


225

TTEEMMPPOORRAALLIITTZZAACCIIÓÓ ((ccoonnttiinnuuaacciióó)) 2011 2012 2013 2014

4.

HA

BIT

AT

GE

44..11 BBoorrssaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee X X X X

44..22 AAddeeqquuaacciióó ddee ll‟‟ooffeerrttaa ppúúbblliiccaa ddee lllloogguueerr ppeerr aa jjoovveess X X X X

44..33 CCoonnvveenniiss aammbb bbaannccss ii ccaaiixxeess X X X

44..44 PPrroommoocciióó dd‟‟eexxppeerriièènncciieess aalltteerrnnaattiivveess ddee pprroovviissiióó dd‟‟hhaabbiittaattggee X

44..55 OOffiicciinnaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee X X X X

5.

CU

LT

UR

A I O

CI

55..11 PPrrooggrraammaa JJoovvee ddee CCuullttuurraa X X X

55..22 EEssppaaii JJoovvee ddee FFeessttaa MMaajjoorr X X X X

55..33 PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ddeeffiinniicciióó LLaa NNaauu ((dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess)) X X X X

55..44 PPrroommoocciióó dd‟‟aarrttiisstteess jjoovveess X X X

55..55 LLaa ttaarrddaa ++ JJOOVVEE X X X X

55..66 EEqquuiippaammeennttss aa ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm X X X

55..77 SSuuppoorrtt aa ll‟‟ooccii aalltteerrnnaattiiuu jjuuvveenniill X X X X

55..88 CCaalleennddaarrii eessttaabbllee ddee ccoonncceerrttss X X X X

55..99 LLaa NNaauu dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess X X X X

55..1100 EEssttiiuu JJoovvee X X X X

6.P

AR

TIC

IPA

CIÓ

,

AS

SO

CIA

CIO

NIS

ME

I C

OH

ES

IÓ

SO

CIA

L

66..11 AAssssoocciiaa‟‟tt aa ll‟‟IIEESS X X X X

66..22 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee X X X X

66..33 PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó eenn llaa ppaarrttiicciippaacciióó X X

66..44 FFoommeenntt ddee ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee X X X X

66..55 LLaa ppaarrttiicciippaacciióó aallss eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss X X X X

66..66 BBaarrrriiss pplleennss ddee vviiddaa X X X

66..77 PPllaa dd‟‟IInnffàànncciiaa ii AAddoolleessccèènncciiaa X X X X

66..88 EEssppaaii JJoovvee ““EEll FFoorraatt”” X X X X

66..99 EEssppaaii JJoovvee ““LLaa RRoommaa”” X X X X

66..1100 PPeellss ccaarrrreerrss ddee llaa cciiuuttaatt X X X

66..1111 CCoommiissssiióó ppeerr llaa jjoovveennttuutt X X X X

7.

MO

BIL

ITA

T I

UR

BA

NIS

ME

77..11 CCaarrrriill bbiiccii X X

77..22 TTrraannssppoorrtt aa ll‟‟UUAABB X X

77..33 MMoobbiilliittaatt dd‟‟ooccii sseegguurraa X X X

77..44 PPrroommoocciióó ddeell ttrraannssppoorrtt iinnttrraauurrbbàà X X

77..55 BBaarrbbeerràà aa ppeeuu X X

77..66 CCiiuuttaatt jjoovvee X X X

8.

INT

ER

LO

CU

CIÓ

I

CO

MU

NIC

AC

I

88..11 WWeebb ddee llaa RReeggiiddoorriiaa ddee JJoovveennttuutt X X X X

88..22 RReeffoorrmmuullaacciióó ddeellss mmeeccaanniissmmeess ddee ddiiffuussiióó X X X

88..33 PPootteenncciiaarr ccaannaallss ddee ddiiffuussiióó ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó vviinnccuullaattss aa lleess

TTIICC X X X X

88..44 CCoommiissssiióó ddee sseegguuiimmeenntt PPLLJJ X X X X

88..55 CCoorrrreessppoonnssaallss aallss IIEESS X X X

88..66 DDiiffuussiióó ddee lleess mmeessuurreess ddeesseennvvoolluuppaaddeess aall PPLLJJ 22001111--22001144 X X X X

88..77 TTrreebbaallll aammbb lleess xxaarrxxeess aassssoocciiaattiivveess X X X


226

TTEEMMPPOORRAALLIITTZZAACCIIÓÓ ((ccoonnttiinnuuaacciióó)) 2011 2012 2013 2014

9.

IGU

AL

TA

T I

AC

OL

LID

A 99..11 TTaalllleerrss X X X X

99..22 EExxppoossiicciioonnss X X X X

99..33 PPllaa dd‟‟IIgguuaallttaatt X X X X

99..44 GGuuiiaa ppeerr aa ppeerrssoonneess jjoovveess nnoouuvviinngguuddeess X X X X

99..55 TTaannddeemm,, JJoovveess dd‟‟AAccoolllliiddaa X X X X

10.

TR

AN

SV

ER

SA

L I

INT

ER

INS

TIT

UC

I

ON

AL

1100..11 SSIIJJ,, FFiill DDiirreeccttee X X X X

1100..22 IInntteerrnnaacciioonnaall X X X X

1100..33 CCoonnsseellll CCoommaarrccaall VVOO X X X X

1100..44 SSGGJJ--GGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa X X X X

1100..55 PPllaa JJoovvee –– DDiippuuttaacciióó ddee BBaarrcceelloonnaa X X X X


227

13.4.3. Valoració econòmica (orientativa)

El pressupost pel finançament de les accions establertes al PLJ s‟inclourà anualment en les diferents partides del

pressupost municipal, en funció de les disponibilitats pressupostàries de cada exercici.

VVAALLOORRAACCIIÓÓ EECCOONNÒÒMMIICCAA 2011 2012 2013 2014

1.E

DU

CA

CIÓ

11..11 BBeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii ppeerr rreeffoorrçç eessccoollaarr 18000 18000

11..22 IInnFFOORRMMAA‟‟TT 1800 1800 1800 1800

11..33 GGuuiieess ffoorrmmaattiivveess 15000 15000 15000

11..44 CCoommuunniittaatt TTEETT dd‟‟iinntteerrccaannvvii dd‟‟eexxppeerriièènncciieess 1500 1500 1500

11..55 EEssccoollaa dd‟‟aadduullttss 1200 1200 1200

11..66 PPrreemmiiss oo bbeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii 8000 8000

11..77 PPQQPPII vviinnccuullaattss aall mmuunniicciippii 0 0 0 0

11..88 PPrrooggrraammaa ffoorrmmaattiiuu ““CCiiuuttaatt ii EEssccoollaa”” 4000 4000 4000

11..99 CCrreeaacciióó dd‟‟aassssoocciiaacciioonnss dd‟‟eessttuuddiiaannttss 1200 1500 1500 2000

11..1100 TTaalllleerrss dd‟‟eessttuuddii aassssiissttiitt 3500 3500 3800 3800

11..1111 TTrraannssppoorrtt jjoovvee eedduuccaattiiuu 1200 1200

11..1122 JJoorrnnaaddeess ddee ddiivvuullggaacciióó cciieennttííffiiccaa,, ii aaccoossttaammeenntt ddee

llaa uunniivveerrssiittaatt aall mmuunniicciippii 3000 3000

11..1133 OObbsseerrvvaattoorrii ddee llaa ttrraannssiicciióó eessccoollaa ttrreebbaallll 30000

11..1144 CCaammppuuss ÍÍttaaccaa 6000 6000 6000 6000

11..1155 AAuullaa dd‟‟eessttuuddii nnooccttuurrnn 12000 12000 12000 12000

11..1166 EEssppaaii ppeerr aa ll‟‟eessttuuddii ““LLaa RRoommaa”” 0 0 0 0

2.

OC

UP

AC

IÓ

22..11 BBoorrssaa JJoovvee ddee TTrreebbaallll 3000 3000 3000 3000

22..22 TTuuttoorr ttrraannssiicciióó eessccoollaa ttrreebbaallll 0 0 1800 1800

22..33 TTuuttoorr cciivviill 3000 3000 3600 3600

22..44 OObbsseerrvvaattoorrii ddee ttrraannssiicciióó ddee ll‟‟OOTTGG 0 0 0 0

22..55 CCooddii èèttiicc ddee ll‟‟ooccuuppaacciióó jjuuvveenniill 0 0 0 0

22..66 WWeebb ddee ll‟‟aaccttiivviittaatt eeccoonnòòmmiiccaa ddee BBaarrbbeerràà ddeell VVaallllèèss 3000 3000 3000 3000

22..77 JJoovveess eemmpprreenneeddoorrss ((pprreemmii ++ bbeeccaa)) 6000 6000 6000

22..88 TTaalllleerrss ddee ddiivveerrssiiffiiccaacciióó ccuurrrriiccuullaarr 3500 3500 3500 3500

22..99 EEqquuiipp mmuullttiiddiisscciipplliinnaarr dd‟‟aatteenncciióó aallss ii lleess jjoovveess TTEETT 0 0 0 0

22..1100 CCoommiissssiióó TTEETT 1800 1800 2000 2000

22..1111 TTuuttoorr TTEETT ((vveeuurree ppuunntt 22..22))

22..1122 CCOOBB –– CCoonneeiixxeemmeenntt dd‟‟OOccuuppaacciioonnss ddee BBaarrbbeerràà En base a la concessió de la Generalitat

22..1133 FFoorrmmaacciióó OOccuuppaacciioonnaall En base a la concessió de la Generalitat

22..1144 SSeerrvveeiiss ppeerr aa llaa mmiilllloorraa ddee ll‟‟ooccuuppaabbiilliittaatt En base a la concessió de la Generalitat

3.

SA

LU

T I E

SP

OR

TS

33..11 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa ll‟‟aaiirree lllliiuurree 2500 6000 6000

33..22 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm 0 0 0 0

33..33 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss 5000 5000 5000 5000

33..44 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee eessppoorrttiiuu 3500 3800 3800

33..55 EEdduuccaacciióó eemmoocciioonnaall 5000 5500 5500

33..66 PPSSIICCOOJJOOVVEE 4000 4000 4500 4500

33..77 FFOORRÇÇAA SSAALLUUTT JJOOVVEE 12000 12000 12000

33..88 EEll CCAAPP aa ll‟‟IIEESS ii aallss eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss 4000 4000 4000

33..99 PPllaa ddee PPrreevveenncciióó ddee DDrrooggooddeeppeennddèènncciieess 1800 18000 18000

33..1100 FFoommeenntt ddee ll‟‟aalliimmeennttaacciióó ssaalluuddaabbllee 3000 3000 3000


228

VVAALLOORRAACCIIÓÓ EECCOONNÒÒMMIICCAA ((ccoonnttiinnuuaacciióó)) 2011 2012 2013 2014

4.

HA

BIT

AT

GE

44..11 BBoorrssaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee Segons ajudes Generalitat

44..22 AAddeeqquuaacciióó ddee ll‟‟ooffeerrttaa ppúúbblliiccaa ddee lllloogguueerr ppeerr aa jjoovveess

44..33 CCoonnvveenniiss aammbb bbaannccss ii ccaaiixxeess 0 0 0 0

44..44 PPrroommoocciióó dd‟‟eexxppeerriièènncciieess aalltteerrnnaattiivveess ddee pprroovviissiióó

dd‟‟hhaabbiittaattggee Segons estudi

44..55 OOffiicciinnaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee 0 0 0 0

5.

CU

LT

UR

A I O

CI

55..11 PPrrooggrraammaa JJoovvee ddee CCuullttuurraa 40000 40000 40000 40000

55..22 EEssppaaii JJoovvee ddee FFeessttaa MMaajjoorr 20000 20000 22000 22000

55..33 PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ddeeffiinniicciióó LLaa NNaauu ((dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess)) 0 0 0 0

55..44 PPrroommoocciióó dd‟‟aarrttiisstteess jjoovveess 12000 12000 14000

55..55 LLaa ttaarrddaa ++ JJOOVVEE 22000 22000 25000 25000

55..66 EEqquuiippaammeennttss aa ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm 4000 4000 4000 4000

55..77 SSuuppoorrtt aa ll‟‟ooccii aalltteerrnnaattiiuu jjuuvveenniill 30000 30000 32000 32000

55..88 CCaalleennddaarrii eessttaabbllee ddee ccoonncceerrttss 4500 8000 12000 15000

55..99 LLaa NNaauu dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess 0 45000 45000 45000

55..1100 EEssttiiuu JJoovvee 0 12000 15000 15000

6.P

AR

TIC

IPA

CIÓ

,

AS

SO

CIA

CIO

NIS

ME

I C

OH

ES

IÓ

SO

CIA

L

66..11 AAssssoocciiaa‟‟tt aa ll‟‟IIEESS 2000 2000 2000 2000

66..22 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee 18000 22000 25000 25000

66..33 PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó eenn llaa ppaarrttiicciippaacciióó 8000 8000

66..44 FFoommeenntt ddee ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee 0 0 0 0

66..55 LLaa ppaarrttiicciippaacciióó aallss eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss 3000 3500 3500 4000

66..66 BBaarrrriiss pplleennss ddee vviiddaa 1800 2000 2000 2000

66..77 PPllaa dd‟‟IInnffàànncciiaa ii AAddoolleessccèènncciiaa

66..88 EEssppaaii JJoovvee ““EEll FFoorraatt”” 32000 52000 52000 52000

66..99 EEssppaaii JJoovvee ““LLaa RRoommaa”” 32000 52000 52000 52000

66..1100 PPeellss ccaarrrreerrss ddee llaa cciiuuttaatt 1500 1500 1500

66..1111 CCoommiissssiióó ppeerr llaa jjoovveennttuutt 0 0 0 0

7.

MO

BIL

ITA

T I

UR

BA

NIS

ME

77..11 CCaarrrriill bbiiccii En base a accions urbanístiques

77..22 TTrraannssppoorrtt aa ll‟‟UUAABB Segons negociació

77..33 MMoobbiilliittaatt dd‟‟ooccii sseegguurraa 1800 1800 1800

77..44 PPrroommoocciióó ddeell ttrraannssppoorrtt iinnttrraauurrbbàà 5000 5000

77..55 BBaarrbbeerràà aa ppeeuu 4000 600 600

77..66 CCiiuuttaatt jjoovvee 0 0 0

8.

INT

ER

LO

CU

CIÓ

I

CO

MU

NIC

AC

I

88..11 WWeebb ddee llaa RReeggiiddoorriiaa ddee JJoovveennttuutt 6000 1200 1200 1200

88..22 RReeffoorrmmuullaacciióó ddeellss mmeeccaanniissmmeess ddee ddiiffuussiióó 0 0 0

88..33 PPootteenncciiaarr ccaannaallss ddee ddiiffuussiióó ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó

vviinnccuullaattss aa lleess TTIICC 0 0 0 0

88..44 CCoommiissssiióó ddee sseegguuiimmeenntt PPLLJJ 400 400 400 400

88..55 CCoorrrreessppoonnssaallss aallss IIEESS 200 200 200 200

88..66 DDiiffuussiióó ddee lleess mmeessuurreess ddeesseennvvoolluuppaaddeess aall PPLLJJ

22001111--22001144 0 0 0 0

88..77 TTrreebbaallll aammbb lleess xxaarrxxeess aassssoocciiaattiivveess 0 0 0 0


229

VVAALLOORRAACCIIÓÓ EECCOONNÒÒMMIICCAA ((ccoonnttiinnuuaacciióó)) 2011 2012 2013 2014

9.

IGU

AL

TA

T I

AC

OL

LID

A 99..11 TTaalllleerrss 3500 3500 3500 3500

99..22 EExxppoossiicciioonnss 1500 1500 1500 1500

99..33 PPllaa dd‟‟IIgguuaallttaatt 0 0 0 0

99..44 GGuuiiaa ppeerr aa ppeerrssoonneess jjoovveess nnoouuvviinngguuddeess 3000

99..55 TTaannddeemm,, JJoovveess dd‟‟AAccoolllliiddaa 4500 4500 4500 4500

10.

TR

AN

SV

ER

SA

L I

INT

ER

INS

TIT

UC

IO

NA

L

1100..11 SSIIJJ,, FFiill DDiirreeccttee 15000 18000 18000 18000

1100..22 IInntteerrnnaacciioonnaall 2000 2000 2000 2000

1100..33 CCoonnsseellll CCoommaarrccaall VVOO 0 0 0 0

1100..44 SSGGJJ--GGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa 0 0 0 0

1100..55 PPllaa JJoovvee –– DDiippuuttaacciióó ddee BBaarrcceelloonnaa 0 0 0 0


230

13.4.4. Destinataris

DDEESSTTIINNAATTAARRIISS 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34

1.E

DU

CA

CIÓ

11..11 BBeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii ppeerr

rreeffoorrçç eessccoollaarr

11..22 IInnFFOORRMMAA‟‟TT

11..33 GGuuiieess ffoorrmmaattiivveess

11..44 CCoommuunniittaatt TTEETT

dd‟‟iinntteerrccaannvvii dd‟‟eexxppeerriièènncciieess

11..55 EEssccoollaa dd‟‟aadduullttss

11..66 PPrreemmiiss oo bbeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii

11..77 PPQQPPII vviinnccuullaattss aall mmuunniicciippii

11..88 PPrrooggrraammaa ffoorrmmaattiiuu ““CCiiuuttaatt

ii EEssccoollaa””

11..99 CCrreeaacciióó dd‟‟aassssoocciiaacciioonnss

dd‟‟eessttuuddiiaannttss

11..1100 TTaalllleerrss dd‟‟eessttuuddii aassssiissttiitt

11..1111 TTrraannssppoorrtt jjoovvee eedduuccaattiiuu

11..1122 JJoorrnnaaddeess ddee ddiivvuullggaacciióó

cciieennttííffiiccaa,, ii aaccoossttaammeenntt ddee

llaa uunniivveerrssiittaatt aall mmuunniicciippii

11..1133 OObbsseerrvvaattoorrii ddee llaa ttrraannssiicciióó

eessccoollaa ttrreebbaallll

11..1144 CCaammppuuss ÍÍttaaccaa

11..1155 AAuullaa dd‟‟eessttuuddii nnooccttuurrnn

11..1166 EEssppaaii ppeerr aa ll‟‟eessttuuddii ““LLaa

RRoommaa””

2.

OC

UP

AC

IÓ

22..11 BBoorrssaa JJoovvee ddee TTrreebbaallll

22..22 TTuuttoorr ttrraannssiicciióó eessccoollaa

ttrreebbaallll

22..33 TTuuttoorr cciivviill

22..44 OObbsseerrvvaattoorrii ddee ttrraannssiicciióó

ddee ll‟‟OOTTGG

22..55 CCooddii èèttiicc ddee ll‟‟ooccuuppaacciióó

jjuuvveenniill

22..66

WWeebb ddee ll‟‟aaccttiivviittaatt

eeccoonnòòmmiiccaa ddee BBaarrbbeerràà ddeell

VVaallllèèss

22..77 JJoovveess eemmpprreenneeddoorrss

22..88 TTaalllleerrss ddee ddiivveerrssiiffiiccaacciióó

ccuurrrriiccuullaarr

22..99

EEqquuiipp mmuullttiiddiisscciipplliinnaarr

dd‟‟aatteenncciióó aallss ii lleess jjoovveess

TTEETT

22..1100 CCoommiissssiióó TTEETT

22..1111 TTuuttoorr TTEETT

22..1122 CCOOBB –– CCoonneeiixxeemmeenntt

dd‟‟OOccuuppaacciioonnss ddee BBaarrbbeerràà

22..1133 FFoorrmmaacciióó OOccuuppaacciioonnaall

22..1144 SSeerrvveeiiss ppeerr aa llaa mmiilllloorraa ddee

ll‟‟ooccuuppaabbiilliittaatt

3.

SA

LU

T I E

SP

OR

TS


ll‟‟aaiirree lllliiuurree


ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm

33..33 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss


eessppoorrttiiuu

33..55 EEdduuccaacciióó eemmoocciioonnaall

33..66 PPSSIICCOOJJOOVVEE

33..77 FFOORRÇÇAA SSAALLUUTT JJOOVVEE

33..88 EEll CCAAPP aa ll‟‟IIEESS ii aallss


33..99 PPllaa ddee PPrreevveenncciióó ddee

DDrrooggooddeeppeennddèènncciieess

33..1100 FFoommeenntt ddee ll‟‟aalliimmeennttaacciióó

ssaalluuddaabbllee


231

DDEESSTTIINNAATTAARRIISS ((ccoonnttiinnuuaacciióó)) 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34

4.

HA

BIT

AT

GE

44..11 BBoorrssaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee

44..22

AAddeeqquuaacciióó ddee ll‟‟ooffeerrttaa

ppúúbblliiccaa ddee lllloogguueerr ppeerr aa

jjoovveess

44..33 CCoonnvveenniiss aammbb bbaannccss ii

ccaaiixxeess

44..44

PPrroommoocciióó dd‟‟eexxppeerriièènncciieess

aalltteerrnnaattiivveess ddee pprroovviissiióó

dd‟‟hhaabbiittaattggee

44..55 OOffiicciinnaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee

5.

CU

LT

UR

A I O

CI

55..11 PPrrooggrraammaa JJoovvee ddee CCuullttuurraa

55..22 EEssppaaii JJoovvee ddee FFeessttaa

MMaajjoorr

55..33

PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu

ddeeffiinniicciióó LLaa NNaauu

((dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess))

55..44 PPrroommoocciióó dd‟‟aarrttiisstteess jjoovveess

55..55 LLaa ttaarrddaa ++ JJOOVVEE

55..66 EEqquuiippaammeennttss aa ll‟‟aabbaasstt ddee

ttootthhoomm

55..77 SSuuppoorrtt aa ll‟‟ooccii aalltteerrnnaattiiuu

jjuuvveenniill

55..88 CCaalleennddaarrii eessttaabbllee ddee

ccoonncceerrttss

55..99 LLaa NNaauu dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess

55..1100 EEssttiiuu JJoovvee

6.P

AR

TIC

IPA

CIÓ

,

AS

SO

CIA

CIO

NIS

ME

I C

OH

ES

IÓ

SO

CIA

L

66..11 AAssssoocciiaa‟‟tt aa ll‟‟IIEESS

66..22 SSuuppoorrtt aa

ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee

66..33 PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó eenn llaa

ppaarrttiicciippaacciióó

66..44 FFoommeenntt ddee

ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee

66..55 LLaa ppaarrttiicciippaacciióó aallss


66..66 BBaarrrriiss pplleennss ddee vviiddaa

66..77 PPllaa dd‟‟IInnffàànncciiaa ii

AAddoolleessccèènncciiaa

66..88 EEssppaaii JJoovvee ““EEll FFoorraatt””

66..99 EEssppaaii JJoovvee ““LLaa RRoommaa””

66..1100 PPeellss ccaarrrreerrss ddee llaa cciiuuttaatt

66..1111 CCoommiissssiióó ppeerr llaa jjoovveennttuutt

7.

MO

BIL

ITA

T I

UR

BA

NIS

ME

77..11 CCaarrrriill bbiiccii

77..22 TTrraannssppoorrtt aa ll‟‟UUAABB

77..33 MMoobbiilliittaatt dd‟‟ooccii sseegguurraa

77..44 PPrroommoocciióó ddeell ttrraannssppoorrtt

iinnttrraauurrbbàà

77..55 BBaarrbbeerràà aa ppeeuu

77..66 CCiiuuttaatt jjoovvee

8.

INT

ER

LO

CU

CIÓ

I

CO

MU

NIC

AC

I

88..11 WWeebb ddee llaa RReeggiiddoorriiaa ddee

JJoovveennttuutt

88..22 RReeffoorrmmuullaacciióó ddeellss

mmeeccaanniissmmeess ddee ddiiffuussiióó

88..33

PPootteenncciiaarr ccaannaallss ddee

ddiiffuussiióó ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó

vviinnccuullaattss aa lleess TTIICC

88..44 CCoommiissssiióó ddee sseegguuiimmeenntt

PPLLJJ

88..55 CCoorrrreessppoonnssaallss aallss IIEESS

88..66

DDiiffuussiióó ddee lleess mmeessuurreess

ddeesseennvvoolluuppaaddeess aall PPLLJJ

22001111--22001144

88..77 TTrreebbaallll aammbb lleess xxaarrxxeess

aassssoocciiaattiivveess


232

DDEESSTTIINNAATTAARRIISS ((ccoonnttiinnuuaacciióó)) 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34

9.

IGU

AL

TA

T I

AC

OL

LID

A 99..11 TTaalllleerrss

99..22 EExxppoossiicciioonnss

99..33 PPllaa dd‟‟IIgguuaallttaatt

99..44 GGuuiiaa ppeerr aa ppeerrssoonneess jjoovveess

nnoouuvviinngguuddeess

99..55 TTaannddeemm,, JJoovveess dd‟‟AAccoolllliiddaa

10.

TR

AN

SV

ER

SA

L I

INT

ER

INS

TIT

UC

I

1100..11 SSIIJJ,, FFiill DDiirreeccttee

1100..22 IInntteerrnnaacciioonnaall

1100..33 CCoonnsseellll CCoommaarrccaall VVOO

1100..44 SSGGJJ--GGeenneerraalliittaatt ddee

CCaattaalluunnyyaa

1100..55 PPllaa JJoovvee –– DDiippuuttaacciióó ddee

BBaarrcceelloonnaa


233


234

13.4.5. Agents implicats

AAGGEENNTTSS IIMMPPLLIICCAATTSS LIDERA ALTRES AGENTS

1.E

DU

CA

CIÓ

11..11 BBeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii ppeerr rreeffoorrçç eessccoollaarr Educació Joventut B. Social FBP

11..22 IInnFFOORRMMAA‟‟TT Educació Joventut CTET IES

11..33 GGuuiieess ffoorrmmaattiivveess Educació Joventut CTET IES

11..44 CCoommuunniittaatt TTEETT dd‟‟iinntteerrccaannvvii

dd‟‟eexxppeerriièènncciieess FBP Joventut Educació IES;CTET

11..55 EEssccoollaa dd‟‟aadduullttss Educació FBP IES STE

11..66 PPrreemmiiss oo bbeeqquueess aa ll‟‟eessttuuddii Educació IES Joventut

11..77 PPQQPPII vviinnccuullaattss aall mmuunniicciippii FBP CTET E. Adults S. T. Edu.

11..88 PPrrooggrraammaa ffoorrmmaattiiuu ““CCiiuuttaatt ii EEssccoollaa”” Participació Educació Joventut

11..99 CCrreeaacciióó dd‟‟aassssoocciiaacciioonnss dd‟‟eessttuuddiiaannttss Joventut IES Participació Educació

11..1100 TTaalllleerrss dd‟‟eessttuuddii aassssiissttiitt B. Social

11..1111 TTrraannssppoorrtt jjoovvee eedduuccaattiiuu AS i MA Joventut Comunicació EMT

11..1122 JJoorrnnaaddeess ddee ddiivvuullggaacciióó cciieennttííffiiccaa,, ii

aaccoossttaammeenntt ddee llaa uunniivveerrssiittaatt aall mmuunniicciippii Educació UAB Joventut Cultura

11..1133 OObbsseerrvvaattoorrii ddee llaa ttrraannssiicciióó eessccoollaa ttrreebbaallll FBP CTET Educació IES

11..1144 CCaammppuuss ÍÍttaaccaa Educació UAB IES

11..1155 AAuullaa dd‟‟eessttuuddii nnooccttuurrnn Cultura

11..1166 EEssppaaii ppeerr aa ll‟‟eessttuuddii ““LLaa RRoommaa”” Joventut

2.

OC

UP

AC

IÓ

22..11 BBoorrssaa JJoovvee ddee TTrreebbaallll FBP CTET

22..22 TTuuttoorr ttrraannssiicciióó eessccoollaa ttrreebbaallll FBP CTET Joventut B. Social

22..33 TTuuttoorr cciivvll FBP CTET Entitats juvls

22..44 OObbsseerrvvaattoorrii ddee ttrraannssiicciióó ddee ll‟‟OOTTGG OTG CTET

22..55 CCooddii èèttiicc ddee ll‟‟ooccuuppaacciióó jjuuvveenniill RRHH Joventut

22..66 WWeebb ddee ll‟‟aaccttiivviittaatt eeccoonnòòmmiiccaa ddee BBaarrbbeerràà

ddeell VVaallllèèss FBP CTET

22..77 JJoovveess eemmpprreenneeddoorrss ((pprreemmii ++ bbeeccaa)) FBP CTET Nodus

22..88 TTaalllleerrss ddee ddiivveerrssiiffiiccaacciióó ccuurrrriiccuullaarr Educació CEIP

22..99 EEqquuiipp mmuullttiiddiisscciipplliinnaarr dd‟‟aatteenncciióó aallss ii lleess

jjoovveess TTEETT B. Social Educació

22..1100 CCoommiissssiióó TTEETT FBP Joventut Educació IES /B. Social

22..1111 TTuuttoorr TTEETT FBP

22..1122 CCOOBB –– CCoonneeiixxeemmeenntt dd‟‟OOccuuppaacciioonnss ddee

BBaarrbbeerràà FBP IES

22..1133 FFoorrmmaacciióó OOccuuppaacciioonnaall FBP

22..1144 SSeerrvveeiiss ppeerr aa llaa mmiilllloorraa ddee ll‟‟ooccuuppaabbiilliittaatt FBP

3.

SA

LU

T I E

SP

OR

TS

33..11 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa ll‟‟aaiirree lllliiuurree Esports Joventut Participació Salut; Urb

33..22 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss aa ll‟‟aabbaasstt ddee

ttootthhoomm Esports Entitats

33..33 EEqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss Esports Salut Joventut

33..44 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee eessppoorrttiiuu Esports Particip.

33..55 EEdduuccaacciióó eemmoocciioonnaall Salut IES Joventut Educació

33..66 PPSSIICCOOJJOOVVEE Salut Joventut

33..77 FFOORRÇÇAA SSAALLUUTT JJOOVVEE Salut Joventut

33..88 EEll CCAAPP aa ll‟‟IIEESS ii aallss eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss Salut CAP IES Joventut

33..99 PPllaa ddee PPrreevveenncciióó ddee DDrrooggooddeeppeennddèènncciieess Salut Joventut Entitats juvls Policies

33..1100 FFoommeenntt ddee ll‟‟aalliimmeennttaacciióó ssaalluuddaabbllee Salut Joventut Entitats


235

AAGGEENNTTSS IIMMPPLLIICCAATTSS ((ccoonnttiinnuuaacciióó)) LIDERA ALTRES AGENTS

4.

HA

BIT

AT

GE

44..11 BBoorrssaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee OMH Joventut

44..22 AAddeeqquuaacciióó ddee ll‟‟ooffeerrttaa ppúúbblliiccaa ddee lllloogguueerr ppeerr

aa jjoovveess OMH Urbanisme Joventut

44..33 CCoonnvveenniiss aammbb bbaannccss ii ccaaiixxeess OMH

44..44 PPrroommoocciióó dd‟‟eexxppeerriièènncciieess aalltteerrnnaattiivveess ddee

pprroovviissiióó dd‟‟hhaabbiittaattggee Urbanisme OMH

44..55 OOffiicciinnaa dd‟‟HHaabbiittaattggee JJoovvee OMH Joventut

5.

CU

LT

UR

A I O

CI

55..11 PPrrooggrraammaa JJoovvee ddee CCuullttuurraa Cultura Joventut

55..22 EEssppaaii JJoovvee ddee FFeessttaa MMaajjoorr Joventut Cultura Enti juvl

55..33 PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ddeeffiinniicciióó LLaa NNaauu

((dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess)) Joventut Urbanisme Enti juvl Dipu Bcn

55..44 PPrroommoocciióó dd‟‟aarrttiisstteess jjoovveess Cultura Joventut

55..55 LLaa ttaarrddaa ++ JJOOVVEE Joventut B Social Esports Entitats

55..66 EEqquuiippaammeennttss aa ll‟‟aabbaasstt ddee ttootthhoomm Cultura Joventut

55..77 SSuuppoorrtt aa ll‟‟ooccii aalltteerrnnaattiiuu jjuuvveenniill Joventut Cultura Esports Salut

55..88 CCaalleennddaarrii eessttaabbllee ddee ccoonncceerrttss Joventut Cultura

55..99 LLaa NNaauu dd‟‟AArrqquuíímmeeddeess Joventut Urbanisme Cultura

55..1100 EEssttiiuu JJoovvee Joventut Esports Entiats

6.P

AR

TIC

IPA

CIÓ

,

AS

SO

CIA

CIO

NIS

ME

I C

OH

ES

IÓ

SO

CIA

L

66..11 AAssssoocciiaa‟‟tt aa ll‟‟IIEESS Joventut IES Educació AJEC-CISEC

66..22 SSuuppoorrtt aa ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee Joventut

66..33 PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó eenn llaa ppaarrttiicciippaacciióó Participació Joventut Entitats

66..44 FFoommeenntt ddee ll‟‟aassssoocciiaacciioonniissmmee Joventut

66..55 LLaa ppaarrttiicciippaacciióó aallss eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss Joventut Participació Entitats

66..66 BBaarrrriiss pplleennss ddee vviiddaa Joventut Comunicació

66..77 PPllaa dd‟‟IInnffàànncciiaa ii AAddoolleessccèènncciiaa B. Social

66..88 EEssppaaii JJoovvee ““EEll FFoorraatt”” Joventut

66..99 EEssppaaii JJoovvee ““LLaa RRoommaa”” Joventut

66..1100 PPeellss ccaarrrreerrss ddee llaa cciiuuttaatt Joventut B. Social

66..1122 CCoommiissssiióó ppeerr llaa jjoovveennttuutt Joventut Entitats

7.

MO

BIL

ITA

T I

UR

BA

NIS

ME

77..11 CCaarrrriill bbiiccii Urbanisme Joventut Esports Salut; M Ambi

77..22 TTrraannssppoorrtt aa ll‟‟UUAABB Urbanisme M Ambi

77..33 MMoobbiilliittaatt dd‟‟ooccii sseegguurraa Urbanisme Joventut

77..44 PPrroommoocciióó ddeell ttrraannssppoorrtt iinnttrraauurrbbàà Urbanisme Joventut

77..55 BBaarrbbeerràà aa ppeeuu Urbanisme Joventut Entiats

77..66 CCiiuuttaatt jjoovvee Urbanisme

8.

INT

ER

LO

CU

CIÓ

I

CO

MU

NIC

AC

I

88..11 WWeebb ddee llaa RReeggiiddoorriiaa ddee JJoovveennttuutt Informàtic. Comunic Joventut

88..22 RReeffoorrmmuullaacciióó ddeellss mmeeccaanniissmmeess ddee ddiiffuussiióó Joventut Comunic. Informàtic.

88..33 PPootteenncciiaarr ccaannaallss ddee ddiiffuussiióó ddee llaa iinnffoorrmmaacciióó

vviinnccuullaattss aa lleess TTIICC Joventut Informàtic. Comunic.

88..44 CCoommiissssiióó ddee sseegguuiimmeenntt PPLLJJ Joventut Caps d‟àre Polítics‟es Ent juvlls: Part.

88..55 CCoorrrreessppoonnssaallss aallss IIEESS Joventut IES

88..66 DDiiffuussiióó ddee lleess mmeessuurreess ddeesseennvvoolluuppaaddeess aall

PPLLJJ 22001111--22001144 Joventut Comunic.

88..77 TTrreebbaallll aammbb lleess xxaarrxxeess aassssoocciiaattiivveess Joventut


236

Abreviatures:

AS i MA: Activitats i Serveis i Medi Ambient. EMT: Entitat metropolitana del Transport STE: Serveis Territorials d‟Educació.

AAGGEENNTTSS IIMMPPLLIICCAATTSS ((ccoonnttiinnuuaacciióó)) LIDERA ALTRES AGENTS

9.

IGU

AL

TA

T I

AC

OL

LID

A 99..11 TTaalllleerrss Dona IES Joventut Cultura

99..22 EExxppoossiicciioonnss Dona Cultura Joventut

99..33 PPllaa dd‟‟IIgguuaallttaatt Dona

99..44 GGuuiiaa ppeerr aa ppeerrssoonneess jjoovveess nnoouuvviinngguuddeess Joventut Nouvin

99..55 TTaannddeemm,, JJoovveess dd‟‟AAccoolllliiddaa Nouvin Joventut

10.

TR

AN

SV

ER

SA

L I

INT

ER

INS

TIT

UC

I

ON

AL

1100..11 SSIIJJ,, FFiill DDiirreeccttee Joventut IES

1100..22 IInntteerrnnaacciioonnaall Joventut Alcaldia SJ

1100..33 CCoonnsseellll CCoommaarrccaall VVOO Jovenutt

1100..44 SSGGJJ--GGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa Joventut

1100..55 PPllaa JJoovvee –– DDiippuuttaacciióó ddee BBaarrcceelloonnaa Joventut

PART 5. AVALUACIÓ DEL PLJ


238

Pla Local de Joventut 2011-2014 PART 5: Avaluació del PLJ

239

14. Avaluació del PLJ 2011-2014

La integració de l‟avaluació en el PLJ és cabdal per tal de facilitar tot el procés de presa de decisions, de millora del coneixement de les intervencions, de justificació de les despeses, de millora dels programes i actuacions, etc. Respecte del PLJ es pot avaluar la diagnosi, el disseny i la implementació.

Pel que fa a l‟avaluació de la diagnosi hem de tenir present que s‟ha d‟avaluar l‟anàlisi, les causes, la visibilització i la priorització. Respecte de l‟anàlisi la regidoria de Joventut ha de respondre si el PLJ defineix òptimament la realitat dels joves del municipi, si el PLJ defineix correctament els problemes i les realitats dels joves de Barberà del Vallès. Respecte a la visualització la regidoria de Joventut ha d‟avaluar si s‟han tingut en compte altres departaments, i en aquest cas ha d‟incidir en el fet de si s‟han recollit o no mesures adreçades als joves supramunicipals. Per aquesta avaluació, a part de les fitxes internes de la regidoria, aquesta realitzarà una sessió de treball amb la comissió de seguiment del PLJ BdV 2011-2014, que pot ser oberta als joves del municipi.

Respecte a l‟avaluació del disseny del PLJ la regidoria de joventut ha d‟avaluar si els objectius permeten la pròpia avaluació. A més, s‟ha realitzat una ronda de reunions amb els diferents regidors per consensuar la coherència del PLJ (objectius/projectes plantejats amb el diagnòstic realitzat). A més ha de comptar amb la realització de l‟avaluació de la metodologia del PLJ (interdepartamentalitat, interinstitucionalitat i participació jove). És a dir, si el conjunt de les accions realitzades han assolit els objectius establerts en aquest punt.

Respecte l‟avaluació de la implementació ha de ser entesa com una eina de treball que ens ha de permetre fer visible quina ha estat l‟eficàcia, l‟impacte i l‟eficiència de les accions del PLJ. L‟eficàcia es relaciona directament amb l‟assoliment dels objectius proposats, és a dir, ens ha de respondre qüestions que ens quantifiquin en quina mesura hem assolit els objectius, hem complert la temporalització, els projectes, etc. L‟avaluació de l‟impacte ha de respondre a quins han estat els efectes, tant els previstos com els no previstos. I l‟avaluació de l‟eficiència ens ha de facilitar la comptabilització dels costos, de la coordinació, de la planificació pressupostària, etc.

Apostem per un model d‟avaluació en el qual els agents implicats formin part d‟aquesta avaluació. I per tant, serien avaluadors les diferents regidories implicades (cogestores en molts dels casos de les accions del PLJ), així com dels diferents agents i les associacions juvenils. Serien agents avaluadors tots aquells que es recullen com a responsables de gestió (i cogestió), així com els diferents agents implicats, que queden recollits implícitament en les propostes plantejades. En aquest model d‟avaluació, també tindrien cabuda les valoracions dels joves. Per tal de sistematitzar aquest model d‟avaluació hem proposat que s‟integrin unes fitxes d‟avaluació al procés de desenvolupament de les diferents accions plantejades, així com un petit qüestionari als usuaris (veure propostes fitxes per a l‟avaluació).

Una comissió de seguiment del PLJ realitzarà avaluacions periòdiques de l‟avaluació del procés d‟implementació del PLJ. Així com avaluacions anuals, prenent com a base les avaluacions realitzades de les diferents accions. Aquesta memòria anual haurà de ser presentada tant als responsables polítics de cadascuna de les àrees com als representants dels joves del municipi en la comissió del PLJ. Aquesta valoració anual ha de permetre actualitzar les accions del pla de treball anual proper. I es valorarà la conveniència de fer reunions de seguiment del PLJ amb una periodicitat inferior a l‟establerta (trimestral, semestral, etc.)


240

A partir de totes les avaluacions anuals presentades, per als diferents anys, es procedirà a l‟avaluació final del PLJ que haurà de recollir quines són les accions fetes i els resultats obtinguts: l‟ús de serveis que hi ha inclosos, l‟abast de les programacions, els recursos, etc. Les valoracions de la població jove del municipi. I també s‟avaluarà la metodologia de treball que s‟ha dut a terme (interdepartamentalitat, interinstitucionalitat i participació).

A continuació adjuntem una fitxa a partir de la qual fer les avaluacions de cadascun dels programes.

AAvvaalluuaacciióó AAcccciióó ________________

Nom de la persona

Àmbit de gestió


Joventut, ....

HHaauurriieenn ddee ffeerr aallttrreess aaggeennttss ll’’aavvaalluuaacciióó?? QQuuiinnss??

EEFFIICCÀÀCCIIAA Temporalització, recursos: pressupostaris, humans, etc., transversalitat, interdepartamentalitat,

IIMMPPAACCTTEE Indicadors, ...

EEFFIICCIIÈÈNNCCIIAA Costos, ....

AALLTTRRAA DDOOCCUUMMEENNTTAACCIIÓÓ AANNNNEEXXAA Qüestionaris participants, valoracions altres agents, etc.

RREEOORRIIEENNTTAACCIIÓÓ DDEE LLAA IINNTTEERRVVEENNCCIIÓÓ

DDaattaa

BIBLIOGRAFIA


242

Pla Local de Joventut 2011-2014 Bibliografia

243

Bibliografia

Funes, J., Proposta de mesures davant la desigualtat d’èxit a l’ESO, Fundació Jaume Bofill, Col·lecció Finestra Oberta, número 3.

Furlong, A., Cartmel, F., Els contextos canviants de la joventut, Col·lecció Aportacions núm. 14, Secretaria General de Joventut, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2001.

Giner, S. (director). Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Diputació de Barcelona, 2002. [en línia] http://www.iermb.uab.es/htm/publicacions.asp?idPubCat=10

Luque, S. i Serrano, J. Seguint les esteles traçades. Joves i emancipació. Catalunya i Europa. Anàlisi comparada. FFG, Barcelona, 2008.

Luque, S. i Panadero, H. La situació dels joves de Catalunya des de la perspectiva de gènere. FFG, Barcelona, 2008.

Marchesi, A., Martín, E. (comp.), Evaluación de la educación secundaria, Instituto IDEA, Fundación Santa María, Madrid 2002.

Mussons, J.M. i Perdiguero, J. (directors).Els determinants socials de l’ocupació i l’activitat. Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006. www.enquestadecondicionsdevida.cat/quees-edAnteriors.htm

Navarro, V. Bienestar insuficiente, democracia incompleta. Anagrama. Barcelona, 2002.

Navarro, V. Neoliberalismo y Estado del bienestar. Ed. Ariel. Barcelona.

Navarro, V. L’Estat del Benestar a Catalunya a www.vnavarro.org.

Navarro, V. i Quiroga, A. La protección social en España y su desconvergencia con la Unión Europea. Informe preparado para el Seminario La convergencia social de España con la Unión Europea, Universidad Internacional Menéndez y Pelayo, Santander, Septiembre, 2003.

Salvadó, A., Serracant, P. Forever young. Vulnerabilitat social juvenil o vulnerabilitat social generacional?. Ponència marc del III Congrés de la Joventut de Catalunya. Barcelona, 2002.

Salvadó, A. Les condicions de vida dels joves metropolitans. Institut d‟Estudis Metropolitans/Diputació de Barcelona. Barcelona 1998.

Serrano, J. Joves i participació a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1999.

Serrano, J. Estat de la joventut a Catalunya – 2007. FFG, Barcelona, 2007.

Trilla, C. La política d’habitatge en una perspectiva europea comparada. Fundació “La Caixa”, Barcelona 2001.

Trilla, C. i López, J. Observatorio Joven de la Vivienda (OBJOVI), Boletín Tercer trimestre 2006, Consejo de la Juventud de España, Febrero 2007, a www.cje.org.

http://www.iermb.uab.es/htm/publicacions.asp?idPubCat=10

http://www.enquestadecondicionsdevida.cat/quees-edAnteriors.htm

http://www.vnavarro.org/

http://www.cje.org/


244

Obres col·lectives/institucions

A.A.V.V. Las condiciones de vida de la población pobre en España. Informe general. Fundación Foessa, Madrid 1998.

AEADE, Asociación Europea de Arbitraje de Derecho a la Equidad, El alquiler social en España debe potenciarse a través del arbitraje. Nota de premsa, Febrer 2007.

CCOO, Eurobarómetro social. 2003.

CCOO, Aproximació a la realitat laboral dels joves a Catalunya. 2006.

CCOO, Joves i Mercat Laboral a Catalunya. 2005.

DGPNSD. Encuesta estatal sobre el uso de drogas en enseñanzas secundarias (ETUDES) 2006

INJUVE. Sondeo de opinión y situación de la gente joven 2008 (1ª encuesta.Tema 2).

INJUVE. Informe Juventud en España 2004.

INJUVE. Informe de la Juventud en España 2000.

Metrovacesa Estudios, Boletín 18, Gener 2007, a www.metrovacesa.es

OCDE, Informe PISA 2006 (Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos de la OCDE). Informe español , a www.mec.es

Centres d’estadística

Institut d‟Estadística de Catalunya (IDESCAT) www.idescat.cat

Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) www.icps.cat

Institut d‟Estadística d‟Espanya (INE) www.ine.es

Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) www.cis.es

Statistical Office of the European Communities, oficina europea de estadística (EUROSTAT) www.epp.eurostat.ec.europa.eu

Eurobaròmetre 55.1, Les jeunes europeens en 2001. Comissió Europea

Population and Social Conditions, Data, 2004

The life of women and men in Europe. A statistical portrait 2005.

Jouhette. Labour Force Survey. Principal results 2005. Eurostat, 2005.

http://www.metrovacesa.es/

http://www.mec.es/

http://www.idescat.cat/

http://www.icps.cat/

http://www.ine.es/

http://www.cis.es/

http://www.epp.eurostat.ec.europa.eu/

Pla Local de Joventut 2011-2014 Bibliografia

245

Departament d’ensenyament.

Estadística de l‟Ensenyament curs 2002-2003, Departament d‟Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Generalitat de Catalunya. Departament d‟Educació. Sistema d’Indicadors d’Educació a Catalunya, núm. 10. Desembre 2006

Generalitat de Catalunya. Departament d‟Educació. Sistema d’Indicadors d’Educació a Catalunya, núm. 10. Desembre 2006

Altres organismes

Ministerio de Educación y Ciencia (MEC)

Ministerio de Educación y Ciencia, Las cifras de la educación en España (edición 2006), en www.mec.es

Ministerio de Educación y Ciencia. Las cifras de la Educación Española (Edición 2006 actualizada)

Ministerio de Educación y Ciencia. Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2006 actualizada (curso 2004-2005)

Ministerio de Educación y Ciencia. Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2006 actualizada (curso 2004-2005)

Consell Superior d‟Avaluació del Sistema Educatiu, Sistema d‟Indicadors d‟Ensenyament a Catalunya, Departament d‟Ensenyament, Barcelona, Gener de 2004

Padró continu habitants (Barberà del Vallès). Dades facilitades per l‟Ajuntament de Barberà del Vallès

Municipis i comarques de Catalunya (MUNICAT) www2.gencat.net/municat/index.htm

HERMES, Sistema d‟informació SocioeconòmicaLocal. Diputació de Barcelona. www.diba.es/hg2/menu_ini.asp

http://www.mec.es/


246

ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS


248

Pla Local de Joventut 2011-2014 Índex de taules i gràfics

249

Índex de gràfics i taules

Índex de gràfics

Gràfic 1. Evolució de la població a Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (1960-2009).

Índex 1960 = 100 ................................................................................................................................... 31

Gràfic 2. Piràmide de població de Barberà del Vallès, 2010 ................................................................ 32

Gràfic 3. Evolució del percentatge de joves de 15 a 29 anys. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya (1981-2010) .......................................................................................................................... 35

Gràfic 4. Joves entre 15 i 29 anys per grups d‟edat quinquennals. Barberà del Vallès 2010 .............. 36

Gràfic 5. Distribució de la població (%) segons barris. Barberà del Vallès Padró 2010 ....................... 38

Gràfic 6. Edat mitjana de la població segons barris i total. Barberà del Vallès, Padró 2010 ................ 39

Gràfic 7. Distribució de la població segons grans grups d‟edat per barris (%). Barberà del Vallès,

Padró 2010 ............................................................................................................................................ 40

Gràfic 8. Origen de la població segons grups d‟edat i sexe. Barberà del Vallès, Padró 2010 ............. 41

Gràfic 9. Origen de la població segons barris. Barberà del Vallès, Padró 2010 ................................... 42

Gràfic 10. Origen de la població jove de 15-29 anys segons barris. Barberà del Vallès, Padró 2010 . 43

Gràfic 11. Evolució del nombre de naixements. Barberà del Vallès (1975-2008) ................................ 44

Gràfic 12. Evolució del nombre de naixements. Barberà del Vallès (1999-2008). Índex 100=1999 .... 45

Gràfic 13. Taxa de fecunditat. Barberà del Vallès 2000-08 .................................................................. 46

Gràfic 14. Nombre de naixements segons edat de la mare. Barberà del Vallès 2008 ......................... 47

Gràfic 15. Nombre de naixements segons l'estat civil de la mare i edat. Barberà del Vallès 2008 ...... 48

Gràfic 16. Components del creixement de població a Barberà del Vallès. Període 1988-2008 ........... 51

Gràfic 17. Evolució dels saldos migratoris interiors segons àmbit territorial (absoluts). ....................... 54

Gràfic 18. Evolució dels saldos migratoris exteriors segons continent de procedència (absoluts).

Barberà del Vallès. Període 2005-08 .................................................................................................... 55

Gràfic 19. Població segons grup d'edat, sexe i nivell d'estudis acabats. Barberà del Vallès. Cens 2001

............................................................................................................................................................... 66

Gràfic 20. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d'instrucció. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. Any 2001 (percentatges) ..................................................................................................... 68


250

Gràfic 21. Municipi on estan escolaritzats els alumnes residents de Barberà del Vallès. Educació

infantil a secundària postobligatòria (percentatges). Total sector públic i privat. Barberà del Vallès

2008-09 .................................................................................................................................................. 71

Gràfic 22. Contractes indefinits dels joves de 16-29 anys (Índex 100 any 2006). Barberà del Vallès,

Vallès Occidental i Catalunya. Període 2006-09 ................................................................................... 76

Gràfic 23. Contractes temporals dels joves de 16-29 anys (Índex 100 any 2006). Barberà del Vallès,

Vallès Occidental i Catalunya. Període 2006-09 ................................................................................... 77

Gràfic 24. Ocupats joves de 15 a 29 anys segons branca d'activitat (percentatges). Barberà del Vallès,

Cens 2001 ............................................................................................................................................. 79

Gràfic 25. Atur registrat segons grans sectors d'activitat. Barberà del Vallès 2009 ............................. 83

Gràfic 26. Atur registrat dels joves entre 16-29 anys per sexe (absoluts). Barberà del Vallès. Període

2005-09 .................................................................................................................................................. 86

Gràfic 27. Evolució de l'atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys. Barberà del Vallès, Vallès

Occidental i Catalunya (Índex 100 any 2005) ....................................................................................... 87

Gràfic 28. Joves emancipats i no emancipats de 20 a 34 anys per grups d'edat (percentatges respecte

el total de joves de cada grup d'edat). Barberà del Vallès, Cens 2001 ................................................. 91

Gràfic 29. Joves emancipats de 20 a 34 anys per grups d'edat (percentatges respecte el total de joves

emancipats). Barberà del Vallès, Cens 2001 ........................................................................................ 92

Gràfic 30. Percentatge d'habitatges principals convencionals segons règim de tinença. Barberà del

Vallès, Cens 2001 .................................................................................................................................. 94

Gràfic 31. Habitatges iniciats construïts de nova planta. Barberà del Vallès 2000-09 ......................... 95

Gràfic 32. Evolució del mercat de lloguer (nombre de contractes). Barberà del Vallès 2005-08 ......... 96

Gràfic 33. Participació en les eleccions municipals (absoluts). Barberà del Vallès (1979-2007) ...... 104

Gràfic 34. Participació en les eleccions municipals (percentatges). Barberà del Vallès (1979-2007)105

Gràfic 35. Creixement del PIB pb per sectors. Any 2008 .................................................................... 107

Gràfic 36. Taxa de variació real del PIB en %. Període 2003-2008. Taxes reals de variació interanual

en % ..................................................................................................................................................... 108

Gràfic 37. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Barberà del Vallès. Gener-setembre anys 2006

- 2009 ................................................................................................................................................... 110

Gràfic 38. RFDB per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Milers d'euros. 2000-

2004 ..................................................................................................................................................... 113

Gràfic 39. Quins d'aquests temes penses que hi ha coses a millorar?............................................... 144


251

Gràfic 40. Cultura/Oci: Què és el que més et preocupa? ................................................................... 145

Gràfic 41. Participació: Què és el que més et preocupa? ................................................................... 146

Gràfic 42. Treball: Què és el que més et preocupa? .......................................................................... 147

Gràfic 43. Habitatge: Què és el que més et preocupa? ...................................................................... 148

Gràfic 44. Educació: Què és el que més et preocupa? ...................................................................... 149

Gràfic 45. Salut: Què és el que més et preocupa? ............................................................................. 150

Gràfic 46. Cultura/Oci: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit de la

cultura/oci? Vull que ... ........................................................................................................................ 163

Gràfic 47. Participació: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit de la

participació? Vull que ... ...................................................................................................................... 164

Gràfic 48. Treball: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit del treball? Vull

que ... ................................................................................................................................................... 165

Gràfic 49. Habitatge: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit de

l'habitatge? Vull que ... ........................................................................................................................ 166

Gràfic 50. Educació: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit educatiu?

Vull que .... ........................................................................................................................................... 167

Gràfic 51. Salut: Quina o quines accions creus que cal impulsar a Barberà en l'àmbit de la salut? Vull

que ... ................................................................................................................................................... 168


252

Índex de taules

Taula 1. Evolució de la població de Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (1960-2009).

Índex 1960 = 100 ................................................................................................................................... 30

Taula 2. Índex de població Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya, 2009-10 .................... 33

Taula 3. Evolució de la població jove de 15 a 29 anys respecte el total de la població. Barberà del

Vallès, Vallès Occidental i Catalunya (absoluts i percentatges). Període 1981-2010 .......................... 34

Taula 4. Percentatge de joves (de 15 a 29 anys) sobre el total de la població als principals municipis

del Vallès Occidental, any 2009 ............................................................................................................ 37

Taula 5. Taxa de fecunditat. Barberà del Vallès 2000-08 .................................................................... 45

Taula 6. Naixements segons l'estat civil de la mare (grans grups d'edat). Barberà del Vallès 2008.

Percentatges ............................. 48

Taula 7. Evolució dels naixements segons l'estat civil de la mare. Barberà del Vallès 1888-2008.

Percentatges .......................................................................................................................................... 49

Taula 8. Evolució dels components del creixement de població a Barberà del Vallès. Període 1988-

2008 ....................................................................................................................................................... 50

Taula 9. Evolució del nombre d'immigrants interiors segons lloc de procedència.Barberà del Vallès.

Període 1988-2008 ................................................................................................................................ 52

Taula 10. Evolució del nombre d'emigrants interiors segons lloc de destinació. Barberà del Vallès.

Període 1988-2008 ................................................................................................................................ 53

Taula 11. Estat civil dels joves entre 15 i 29 anys segons sexe i grups d'edat (absoluts). Barberà del

Vallès, Cens 2001 .................................................................................................................................. 56

Taula 12. Estat civil dels joves entre 15 i 29 anys segons sexe i grups d'edat (percentatges). Barberà

del Vallès, Cens 2001 ............................................................................................................................ 57

Taula 13. Població de 15 a 29 anys segons l’activitat principal per grups d'edat quinquennals i sexe.

Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Any

2001 (absoluts i percentatges) 58

Taula 14. Població de 15 a 29 anys segons l’activitat principal per sexe. Barberà del Vallès, Vallès

Occidental i Catalunya. Any 2001 (absoluts i percentatges) ................................................................. 59

Taula 15. Activitat principal dels joves de 15 a 29 anys segons barris (absoluts), Cens 2001 ............ 60

Taula 16. Activitat principal dels joves de 15 a 29 anys segons barris (percentatges), Cens 2001 .... 61


253

Taula 17. Activitat principal dels joves (entre 15 i 29 anys) a les principals ciutats del Vallès

Occidental (percentatges), Cens 2001 .................................................................................................. 62

Taula 18. Activitat principal dels joves entre 15 i 29 anys (percentatges). Barberà del Vallès i

Catalunya, 2001 i 2009 (2n. Trimestre) ................................................................................................. 63

Taula 19. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d'instrucció i sexe. Barberà del Vallès, Cens 2001

(absoluts) ............................................................................................................................................... 64


(percentatges per files) .......................................................................................................................... 65


(percentatges per columnes) ................................................................................................................. 65

Taula 22. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d'instrucció. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. Any 2001 (percentatges) ..................................................................................................... 67

Taula 23. Escolarització dels joves (nombre de matriculacions). Barberà del Vallès 2007-09 ........... 69

Taula 24. Municipi on estan escolaritzats els alumnes residents de Barberà del Vallès. Educació

infantil a secundària postobligatòria(*). Barberà del Vallès 2008-09 .................................................... 70

Taula 25. Contractació laboral segons modalitat per sexe i edat (nombre de contractes). Barberà del

Vallès 2008 ............................................................................................................................................ 72

Taula 26. Contractació laboral segons modalitat per sexe i edat (percentatges). Barberà del Vallès

2008 ....................................................................................................................................................... 72

Taula 27. Contractes per edat. Barberà del Vallès. 2007-08 ............................................................... 73

Taula 28. Modalitat de contractació segons sexe i edat (absoluts). Barberà del Vallès 2009 ............ 74

Taula 29. Modalitat de contractació segons sexe i edat (percentatges). Barberà del Vallès 2009 ..... 74

Taula 30. Modalitat de contractació dels joves de 16-29 anys (nombre de contractes). Barberà del

Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Període 2006-09 ....................................................................... 74

Taula 31. Modalitat de contractació dels joves de 16-29 anys (Índex 100 any 2006). Barberà del

Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Període 2006-09 ....................................................................... 75

Taula 32. Ocupats joves segons branca d'activitat (absoluts). Barberà del Vallès, Cens 2001

78

Taula 33. Ocupats joves segons branca d'activitat (percentatges). Barberà del Vallès, Cens

2001 78

Taula 34. Joves ocupats segons sexe (15-29 anys). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. Cens 2001 ........................................................................................................................... 80


254

Taula 35. Distribució dels joves entre 15 i 29 anys ocupats segons barri, Cens 2001 ........................ 81

Taula 36. Taxa d'atur calculada en base a població activa local estimada. Municipis del Vallès

Occidental, Vallès Occidental i Catalunya. Desembre 2007-08 ............................................................ 82

Taula 37. Atur registrat segons grans sectors d'activitat. Barberà del Vallès. Període 2004-09 .............

....................... 83

Taula 38. Atur registrat. Taula resum, Barberà del Vallès. Desembre 06 - Desembre 08 ................... 84

Taula 39. Taxes d’atur registrat segons sexe i grups d’edat. Barberà del Vallès. Desembre 06

- Desembre 08 .................. 85

Taula 40. Atur registrat dels joves entre 16-29 anys per sexe (absoluts). Barberà del Vallès. Període

2005-09 .................................................................................................................................................. 85

Taula 41. Atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya (absoluts). Període 2005-09 ................................................................................................. 86

Taula 42. Atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya (Índex 100 any 2005) ........................................................................................................... 87

Taula 43. Deu primers municipis on es desplacen els joves de Barberà del Vallès de 16 a 29 anys per

motius laborals (absoluts). Cens 2001 .................................................................................................. 88

Taula 44. Mitjà de transport dels joves ocupats entre 16 i 29 anys de Barberà del Vallès segons

municipi de treball (percentatges segons destinació). Cens 2001 ........................................................ 89


............................................................................................................................................................... 90


............................................................................................................................................................... 91

Taula 47. Percentatge d'habitatges principals convencionals segons règim de tinença. Barberà del

Vallès, Cens 2001 .................................................................................................................................. 93

Taula 48. Promocions d'habitatges amb protecció oficial de l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) en

construcció. Maig 2009 .......................................................................................................................... 96

Taula 49. Visites del joves segons servei, sexe i edat (absoluts). Barberà del Vallès 2009 ............... 97

Taula 50. Visites dels joves segons servei, sexe i edat (percentatges per edat). Barberà del

Vallès 2009 .................. 98

Taula 51. Visites del joves segons servei, sexe i edat (percentatges per sexe). Barberà del

Vallès 2009 .................... 99

Taula 52. Naixements totals i amb mares menors de 20 anys. Barberà del Vallès 2000-08 ............ 100

Taula 53. Diagnòstic de drogues dels joves segons sexe i edat. Barberà del Vallès 2009 ............... 100


255

Taula 54. Evolució del consum de drogues entre els joves d’educació secundària (14-18 anys).

Percentatges. Catalunya 1994-2006 ................................................................................................... 101

Taula 55. Evolució del consum de drogues entre els joves d’educació secundària (14-18 anys).

Percentatges. Catalunya 1994-2006 ................................................................................................... 102

Taula 56. Edat mitjana d’inici en el consum de substàncies psicoactives entre els estudiants

d’educació secundària de 14-18 anys, segons sexe, Catalunya 2006 ............................................... 102

Taula 57. Participació en les eleccions municipals. Barberà del Vallès (1979-2007). Freqüències i

Percentatges ....................................................................................................................................... 103

Taula 58. Creixement del PIB pb per sectors. Any 2008 ................................................................... 106

Taula 59. Evolució del creixement del PIB total. Període 2003-2008Taxes reals de variació interanual

en % .................................................................................................................................................... 107

Taula 60. Afiliats al règim de Seguretat Social per comarques i per sectors. Any 2008 ................... 109

Taula 61. Atur registrat per comarca i sectors productius. Any 2008 ................................................ 109

Taula 62. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. Gener-setembre anys 2006-2009 ..................................................................................... 110

Taula 63. Polítiques de desenvolupament local. Barberà del Vallès. Període 2004-2006 ................ 111

Taula 64. Parc de vehicles. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya 2007-08 .................. 112

Taula 65. Renda familiar disponible bruta per càpita (RFDBPC). Barberà del Vallès, Vallès

Occidental i Catalunya. 2000-2004 ..................................................................................................... 112

Taula 66. Renda familiar disponible bruta (RFDB). Per recursos (%). Barberà del Vallès. 2000-2003

............................................................................................................................................................. 113

Taula 67. Distribució d’àrees i departaments als quals s’han adreçat les fitxes de recollida

d’informació ......................................................................................................................................... 153

Taula 68. Altres agents o institucions que adrecen programes, serveis o recursos als joves .......... 154


256

ANNEXOS

Pla Local de Joventut 2011-2014Barberà del Vallès