Embed Size (px)
DESCRIPTION
Català
Citation preview
ÍNDEX
1. Introducció
2. Per què cal elaborar un pla lector?
a) Objectius generals
b) Segon cicle d’educació infantil
c) Primer cicle d’educació primària
d) Segon cicle d’educació primària
e) Tercer cicle d’educació primària
3. Documents
a) Legislació educativa
4. Documents específics de les comunitats autònomes
5. Pla lector Macmillan: lectures recomanades
a) Segon cicle d’educació infantil
b) Primer cicle d’educació primària
c) Segon cicle d’educació primària
d) Tercer cicle d’educació primària
6. Metodologia
a) Pautes educatives
b) La posada en marxa
Segon cicle d’educació infantil
Educació primària
c) Activitats del pla lector MACMILLAN
Activitats a partir del llibre
Activitats complementàries
L’ús de biblioteques
Tecnologies de la informació i comunicació
Trobada amb professionals
Participació de les famílies
7. Avaluació
8. Itineraris lectors
1. Introducció
Benvolguts docents,
Hem elaborat aquest document amb la finalitat de facilitar-vos la posada en marxa als vostres centres i aules d’un pla lector complet i de qualitat.
La lectura és, sens dubte, una destresa bàsica que s’aprèn i que els alumnes han de dominar per comprendre i interpretar adequadament el món que els envolta; però, a més, compta amb un important component addictiu que es fomenta suggerint i triant adequadament els llibres que arriben a les seves mans perquè la lectura sigui gratificant.
És precisament el foment de la lectura i la seva projecció al llarg del temps el que persegueixen els llibres de Macmillan Infantil i Juvenil, amb dos objectius principals:
- Fomentar la creativitat com a element essencial per al desenvolupament òptim dels infants i
- Convertir la lectura en un moment de plaer, de diversió i joc, lligat al procés educatiu i al projecte docent.
Per a l’assoliment d’aquests objectius ens basem en dos grans pilars:
- La qualitat del fons: fomenta una acurada selecció de textos i il·lustracions, de temes i valors que fan de cada obra una petita joia literària.
- La qualitat de la forma: selecciona el format adequat per al petit lector, el paper per la textura i el gruix, i la coberta, en tapa dura perquè pugui conservar el seu llibre al llarg del temps.
2. Per què cal elaborar un pla lector?
L’adquisició de l’hàbit lector és un procés la consecució del qual no està garantida. A vegades, com a docents, no aconseguim comprendre quins poders porten algunes persones a llegir compulsivament i altres, en canvi, ho avorreixen. Atraure nens i nenes cap a la lectura és una tasca complicada.
La competència lectora és una capacitat essencial i imprescindible perquè els nostres alumnes es desenvolupin en la seva globalitat i s’integrin com a individus crítics d’aquesta societat a què pertanyen. Necessiten estar preparats per poder assimilar la gran quantitat d’informació que reben i fer ús ple dels seus drets socials, polítics i de consum.
La nostra societat ha assolit les més altes cotes d'alfabetització. Els alumnes saben llegir (desxifren el llenguatge verbal escrit i el tradueixen al llenguatge verbal oral), però tenen mancances en la comprensió dels textos.
Per tot això, és necessari que tinguem en compte en les nostres programacions educatives l'elaboració d'un pla lector que contribueixi al fet que els nostres alumnes adquireixin una adequada competència lectora.
2.1. Objectius generals.
La finalitat última de la nostra proposta és despertar en cada un dels alumnes el gust i el gaudi de llegir per a un mateix, fer que sentin que és divertit, com un joc. A més pretenem que:
Adquireixin nous coneixements. És evident que com més es llegeix més informació s'obté.
Ampliïn el vocabulari, en desenvolupin la comprensió i l'expressió oral i escrita.
Desenvolupin la personalitat de forma global a través de l'increment de l'experiència.
Despleguin la imaginació i la fantasia i desenvolupin la capacitat creativa.
Desenvolupin valors estètics a través del llenguatge verbal i el llenguatge de la imatge.
Els objectius didàctics del pla lector es concreten en funció de l'etapa i el cicle educatiu al qual van dirigits.
Segon cicle d'educació infantil. En acabar el segon cicle d'educació infantil, l'alumne/a ha de saber:
Expressar-se i comprendre missatges a través del llenguatge oral, com a premissa per a l'adquisició posterior del llenguatge escrit (vocabulari, pronunciació correcta, base sintàctica…).
Narrar esdeveniments viscuts o inventats.
Interpretar i llegir imatges.
Discriminar entre dibuix, número i lletres.
Comprendre, reproduir i recrear alguns textos literaris mostrant-hi actituds de valoració, gaudi i interès.
Recrear, simbolitzar i reproduir escrits a través d'altres formes d'expressió (corporal, plàstica…).
Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l'escriptura explorant-ne el funcionament i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i gaudi.
Reconèixer algunes característiques pròpies del llenguatge escrit, com la direccionalitat.
Confeccionar textos amb espontaneïtat encara que no siguin llegibles.
Llegir i escriure paraules i textos senzills (títols de contes, personatges, paraules significatives de lectures…).
Mantenir una actitud d'atenció i interès en activitats relacionades amb la lectura (atenció, escolta activa…).
Mostrar actituds de cura i respecte vers el material.
Acceptar i posar en pràctica les normes per a la utilització adequada dels llibres.
Manifestar afecte per les activitats relacionades amb la lectura, i gaudir-ne, acceptant-les com a font de gaudi i oci.
Primer cicle d'educació primària. En acabar el primer cicle d'educació primària, l'alumne/a ha de saber:
Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, millorant així la seva competència comunicativa.
Interpretar llenguatge no verbal.
Formular conjectures sobre la història a partir d'una il·lustració, del títol o del mateix text (es treballa sobre un conte).
Interpretar i comprendre el codi de la llengua escrita.
Desenvolupar l'habilitat lectora: descodificació, lectura mental, entonació i ritme adequats...
Reconèixer la informació rellevant de textos i el seu sentit global.
Reconèixer els elements estructurals bàsics de textos narratius literaris (personatges, accions, seqüència...) i inferir algunes qüestions senzilles (temps, espai…).
Redactar textos breus d'estructura i intenció diversa (narracions, descripcions, receptes, senyals...) seguint un model donat.
Crear rimes, rodolins...
Relacionar les vivències i els coneixements propis amb la informació continguda a les lectures.
Interessar-se per l'escriptura com a instrument d'expressió personal, comunicació, aprenentatge i planificació de la pròpia activitat.
Interessar-se per la lectura com a font d'informació, de gaudi, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i saber…
Segon cicle d'educació primària. En acabar el primer cicle d'educació primària, l'alumne/a ha de saber:
Ampliar la seva competència en l'expressió i comprensió dels missatges orals i escrits, adequant-se als diferents contextos.
Llegir correctament diferents textos i respectar-ne els signes de puntuació i l'entonació.
Comprendre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives.
Efectuar lectura comprensiva de diferents textos i respondre preguntes que estiguin relacionades amb aquesta lectura.
Fer una síntesi sobre la lectura, destacant-ne els aspectes més rellevants (identificar el personatge principal, temps, espais, desenllaç…).
Prendre consciència de les convencions socials i dels valors i aspectes culturals del llenguatge en funció del context i la intencionalitat.
Expressar idees, sentiments o experiències a través d'una manifestació artística com la literatura.
Relacionar el que llegeix amb les pròpies experiències, idees, sentiments…
Desenvolupar l'esperit crític que li servirà per seleccionar o rebutjar obres que els resultin més o menys atractives.
Conèixer l'organització i les normes de la biblioteca i aprendre a utilitzar-la i mostrar actituds adequades en l'ús del material.
Interessar-se per la lectura com a font d'informació de plaer d'enriquiment personal, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber…
Adquirir hàbits de lectura que assegurin la seva continuïtat en edats posteriors.
Tercer cicle d'educació primària. En acabar el tercer cicle d'educació primària, l'alumne/a ha de saber:
Ampliar la seva competència en l'expressió i comprensió dels missatges orals escrits, adequant-se als diferents contextos.
Llegir correctament diferents textos, respectant els signes de puntuació, l'entonació i el ritme adequat.
Comprendre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives.
Efectuar lectura comprensiva de diferents textos i respondre preguntes que estiguin relacionades amb aquesta lectura.
Fer síntesis sobre la lectura, destacant-ne els aspectes més rellevants (identificar protagonista, antagonista, personatges secundaris, temps, espai, desenllaç…).
Prendre consciència de les convencions socials i dels valors i aspectes culturals del llenguatge en funció del context i de la intencionalitat.
Iniciar-se en les convencions específiques del llenguatge literari.
Expressar idees, sentiments o experiències a través d'una manifestació artística com la literatura.
Relacionar el que llegeix amb les seves pròpies experiències, idees, sentiments…
Desenvolupar l'esperit crític que li servirà per seleccionar o rebutjar obres que li resultin més o menys atractives.
Conèixer l'organització i les normes d'una biblioteca, utilitzar-les i mostrar actituds adequades en l'ús del material.
Interessar-se per la lectura com a font d'informació, de gaudi, d'enriquiment personal, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i saber…
Adquirir hàbits de lectura que assegurin la seva continuïtat en edats posteriors.
3. Documents.
3.1. Legislació educativa
L'adquisició de l'hàbit lector està prevista en els diferents documents legislatius que regulen la nostra tasca educativa.
� El marc legal vigent és el que desenvolupa la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, que ha establert una nova estructura del sistema educatiu. Aquesta llei recull, entre altres aspectes, els següents:
Aquesta llei recull, entre altres aspectes, els següents:
Al seu títol preliminar, capítol I, article 2, sobre finalitats de l'educació, assenyala que els poders públics prestaran una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la
qualitat de l'ensenyament i, en especial, (...), el foment de la lectura i l'ús de biblioteques.
A l'article 14, sobre ordenació i principis pedagògics sobre educació infantil, fa esment a com es fomentarà, en el segon cicle d'aquesta etapa, una primera aproximació a la lectura.
En els principis generals de l'educació primària (art. 16) subratlla que s'ha d'oferir una educació que permeti que els nens i les nenes adquireixin habilitats culturals bàsiques relatives a l'expressió i comprensió oral i a la lectura.
Així, recull com a objectiu de l'etapa: Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si n'hi ha, la llengua cooficial de la comunitat autònoma i desenvolupar hàbits de lectura.
Entre els principis pedagògics d'aquesta etapa (art. 19) determina que, a fi de fomentar l'hàbit de la lectura, s'hi dedicarà un temps diari i que, sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les àrees de l'etapa, la comprensió lectora i l'expressió oral i escrita, es treballaran a totes les àrees.
A l'article 157, assenyala que les Administracions educatives han de garantir la posada en marxa d'un pla de foment de la lectura.
� Aquesta llei ha estat desenvolupada a través d'una sèrie de reials decrets d'àmbit nacional que recullen els ensenyaments mínims i el currículum de cada etapa.
Cada autonomia, en l'àmbit de les seves competències, també ha desenvolupat la seva pròpia legislació educativa partint del primer nivell de concreció (recollit en les lleis orgàniques i reials decrets). A través dels seus propis decrets han establert els objectius i continguts propis de cada etapa, partint sempre del que s'exposa als reials decrets d'ensenyaments mínims
Ensenyaments mínims i currículum del segon cicle d'educació infantil
El SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL està regulat per:
REIAL DECRET 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual
s'estableixen els ensenyaments mínims del
segon cicle d'educació infantil.
Les autonomies, exercint les seves competències en
educació, desenvolupen els seus propis currículums a partir dels
ensenyaments mínims.El Ministeri d'Educació i Ciència desenvolupa el currículum per als centres docents corresponents a la
gestió d'aquest Ministeri
De les àrees que comprenen l'educació infantil, és l'àrea de Llenguatges: Comunicació i Representació on es recull de manera explícita el tractament que s'ha de donar a la lectura en aquesta etapa.
En l'educació infantil es pretén que:
Els infants descobreixin i explorin els usos de la lectura i l'escriptura, de manera que s'hi desperti i refermi el seu interès per aquests.
S'atorgui una utilització funcional de la lectura i l'escriptura a l'aula.
I que els nostres alumnes comprenguin, reprodueixin i recreïn textos literaris.
A més, el Reial decret assenyala que cal també un acostament a la literatura infantil (constituint un bloc de continguts) a partir de
textos comprensibles i accessibles perquè aquesta iniciació literària sigui font de gaudi, de diversió i de joc.
Especifica continguts com els següents:
Escolta i comprensió de contes, relats, llegendes, poesies, rimes o endevinalles, tant tradicionals com contemporànies, com a font de plaer i d'aprenentatge.
Recitació d'alguns textos de caràcter poètic, de tradició cultural o d'autor.
Participació creativa en jocs lingüístics per divertir-se i per aprendre.
Dramatització de textos literaris i gaudi i interès per expressar-se amb ajuda de recursos extralingüístics.
Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions literàries.
Utilització de la biblioteca amb respecte i cura, valoració de la biblioteca com a recurs informatiu d'entreteniment i gaudi.
Ensenyaments mínims i currículum del segon cicle de l'educació primària
L’ETAPA D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA està regulada per:
El REIAL DECRET 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual
s'estableixen els ensenyaments mínims de
l'educació primària.
Les comunitats autònomes, exercint les seves competències en
educació, desenvolupen els seus propis currículums a partir dels
ensenyaments mínims.El Ministeri d'Educació i Ciència desenvolupa el currículum per als
centres docents corresponents a la
seva gestió.
El Reial decret esmentat fixa les competències bàsiques i considera que la lectura constitueix un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques.
En l'educació primària es pretén que:
Sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les àrees de l'etapa, la comprensió lectora es treballarà a totes.
Els centres, en organitzar la seva pràctica docent i amb la finalitat de fomentar l'hàbit de la lectura, hauran de garantir la incorporació d'un temps diari de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l'etapa.
S'entén que la lectura, a més de facilitar la interpretació i comprensió del codi que permet fer ús de la llengua escrita, és font de plaer, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber; tot això contribueix al seu torn a conservar i millorar la competència comunicativa.
Com a conseqüència d'això, els alumnes desenvoluparan hàbits de lectura.
El Reial decret d'ensenyaments mínims selecciona continguts directament relacionats amb la lectura en els tres cicles d'aquesta etapa. Aquests s'agrupen en el bloc Educació literària, que es concep com una aproximació a la literatura des d'expressions més senzilles.
Entre altres, recull continguts com els següents:
Primer cicle
Escolta de textos literaris i lectura guiada i autònoma, silenciosa i en veu alta, de textos adequats als interessos infantils per arribar progressivament a l'autonomia lectora.
Interès per l'elecció de temes i textos.
Apreciació del text literari com a recurs de gaudi personal.
Segon cicle
Lectura personal, silenciosa i en veu alta, d'obres adequades a l'edat i interessos.
Desenvolupament de l'autonomia lectora, de la capacitat d'elecció de temes i textos i de l'expressió de les preferències personals.
Participació en activitats literàries.
Tercer cicle
Lectura personal, silenciosa i en veu alta, d'obres adequades a l'edat i interessos. Desenvolupament de l'autonomia lectora, de la capacitat d'elecció de temes i textos i de l'expressió de les preferències personals.
Valoració del text literari com a vehicle de comunicació, font de coneixement d'altres móns, temps i cultures, com a fet cultural i com a recurs de gaudi personal.
3.2. Documents específics de les comunitats autònomes
� A més, algunes administracions han elaborat documents més específics que en alguns casos orienten, guien i concreten la tasca educativa dels docents respecte de l'elaboració i posada en marxa de plans lectors, i en altres casos ofereixen els recursos materials necessaris per a l'engegada del pla lector del centre.
Cada centre esmentarà la legislació específica de la seva comunitat autònoma.
4. Pla lector Macmillan: lectures recomanades.
El pla lector MACMILLAN no tracta simplement d'organitzar activitats espectaculars, sinó d'establir un veritable projecte ben planificat que ajudi els alumnes a desenvolupar destreses i aficions lectores.
Es tracta d'un pla lector obert, amb una oferta variada de llibres (gèneres, autors, temes...) amb la finalitat que tots els alumnes hi descobreixin possibilitats de lectura.
Aquest pla obert es basa en la llibertat d'elecció i combinació de les lectures per part del docent:
Afavorirà el criteri propi del professional en la selecció dels llibres més adequats per al seu grup d'alumnes.
Durà a terme una individualització de l'ensenyament, integrant tot tipus de lectors i augmentant les possibilitats d'èxit del pla.
L'oferta narrativa de MACMILLAN està dividida en grups d'edat. Dins de cada grup d'edat, els llibres estan seqüenciats segons la seva complexitat i en cada un es recullen observacions sobre com poden enriquir la nostra pràctica educativa.
Com que a les nostres aules trobem una gran diversitat d'alumnat, a vegades es recomanen lectures que, encara que no pertanyen al grup d'edat del nostre alumnat, ens permeten adequar-nos als diferents nivells d'habilitats lectores que tenen els nens i les nenes.
4.1. Segon cicle d'educació infantil
El pla lector no sols ha d'estar constituït per llibres de narrativa, sinó que també pot incloure, i de fet hauria de tenir, llibres de divulgació i més o menys lúdics. Amb la finalitat d'adaptar-nos a la realitat del segon cicle d'educació infantil, presentem els llibres diferenciant tres propostes. La dificultat de cada llibre rau en l'exigència de l'activitat que proposem: ser escoltat, reconèixer alguns elements del relat, ser capaços de reproduir la història, reconèixer paraules o llegir algunes frases…
Obra Recomanacions
Qui sóc? Per treballar la pròpia identitat i el reconeixement dels companys.
El teu amic Reconeixement d'animals i onomatopeies.
¿Quién construye tu casa?
Llibres adequats per treballar centres d'interès com les professions o altres elements del medi físic i social. Resulten molt atractius pels mecanismes que els componen.
¿Quién te rescata?
¡Cucu, pequeño canguro!
El format de cartró i la grandària en faciliten la manipulació per part dels nostres alumnes. Amb aquests contes podem treballar la formació de diminutius i la comprensió de petites seqüències.¡Cucu,
pequeño cocodrilo!
¡Cucu, perrito!
¡Cucu, gatito!
L'Osset i els seus amics Els animals com a protagonistes resulten molt
atraients per als alumnes d'educació infantil. Aquests llibres permetran reconèixer colors, formes i aprendre la sèrie numèrica.El Pingüí i
els seus amics
Un embús amb sorpresa!
Llibres amb textures que, a més d'escoltar i veure, es poden tocar. Amb històries senzilles i lineals perquè els nostres alumnes siguin capaços de comprendre-les i reproduir-les a través de diferents formes d'expressió.La zebra
Ratlles
Coses que puc fer jo tot sol
Aquesta història és adequada per treballar tant l'autonomia dels nostres alumnes com que sàpiguen demanar ajuda quan calgui.
Tots fem pipí
Amb un toc còmic, aquesta història amb molta rima invita els nostres alumnes a fer pipí a l'orinal.
Quan jugo...
Aquest llibre és molt oportú per treballar l'educació per al consum i la reutilització de materials a través de la fabricació de joguines i objectes per jugar. A través d'aquest conte, oferim als infants múltiples possibilitats de jocs creatius.
De cotó fluix
Per treballar l'autonomia i com a poc a poc anem aprenent i ens fem grans. Les il·lustracions acompanyen amb gran exactitud el relat, això ens ajudarà a comprendre parts de la història que són més complexes per la
gran quantitat de seqüències que la componen.
El Grúfal
L'èxit d'aquest relat i el seu atractiu per als infants recau en l'estructura repetitiva de la història (amb un punt còmic), una excel·lent narració amb components lírics (tots els paràgrafs rimen) i unes il·lustracions molt acurades. Aquest conte ens permetrà treballar de forma lúdica i senzilla un element fonamental en la narració: la descripció.
El bosque encantado
Aquest llibre es compon de petits versos i unes il·lustracions que propiciaran activitats psicomotrius i plàstiques. A través d'aquesta proposta, potenciarem el desenvolupament de la creativitat en els nostres alumnes.
El castañoEl castaño és un llibre adequat per presentar centres d'interès com la tardor o els arbres. Permet desxifrar imatges, frases i comprendre nocions temporals.
Com gat i gos
Molt indicat per començar a llegir. Es compon de petites frases amb rima. La història permet treballar una actitud com l'empatia, saber posar-se en el lloc de l'altre.
En Bert ho veu clar
Molts dels nostres alumnes se sentiran identificats amb en Bert. A més d'oracions senzilles i fàcils de comprendre, les il·lustracions acompanyen el relat amb una gran exactitud, de manera que faciliten la tasca als primers lectors en lletra minúscula.
La granota Roc-i-Roc
És una història lineal i senzilla, fàcil de comprendre, encara que és extensa per a aquells alumnes que es trobin al començament de la lectura en lletra minúscula. Està indicada per a infants que ja saben llegir i als quals es volen plantejar nous reptes. A més, propicia la realització de jocs de paraules com granota-roc-i-roc.
4.2. Primer cicle d’educació primària
Amb la finalitat d'adaptar-nos a la realitat de l'aula, la nostra proposta per al primer cicle de l'educació primària divideix els llibres en els nivells següents:
Obra Recomanacions
En Bert ho veu clar
Molts dels nostres alumnes se sentiran identificats amb en Bert. A més d'oracions senzilles i fàcils de comprendre, les il·lustracions acompanyen el relat amb una gran exactitud, de manera que faciliten la tasca als primers lectors en lletra minúscula.
La granota Roc-i-Roc
És una història lineal i senzilla, fàcil de comprendre, encara que és extensa per a aquells alumnes que es trobin al començament de la lectura en lletra minúscula. Està indicada per a infants que ja saben llegir i als quals es volen plantejar nous reptes. A més, propicia la realització de jocs de paraules com granota-roc-i-roc.
El Grúfal L'èxit d'aquest relat i el seu atractiu per als infants recau en l'estructura repetitiva de la història (amb un punt còmic), una excel·lent narració amb components lírics (tots els paràgrafs rimen) i unes il·lustracions molt acurades. Aquest conte ens permetrà treballar de forma lúdica i senzilla un element fonamental en la narració: la descripció.
L'arribada (col·lecció En Pep a Anglaterra) bilingüe
És el primer llibre de la sèrie: En Pep a Anglaterra. Combina la narració de cada relat amb imatges a tall de còmic que introdueixen frases en anglès, fàcilment comprensibles gràcies al suport visual. A
més, a les primeres i últimes pàgines es recull vocabulari en anglès relacionat amb la lectura.
L'hivern de la cigala Vanessa
El relat d'aquest llibre explica, en una versió moderna, el clàssic de la cigala i la formiga. La narració va acompanyada d'il·lustracions que permetran el lector comprendre la història i ajudar-lo a interioritzar valors com l'esforç i la solidaritat; fins i tot proporciona l'ocasió d'analitzar comportaments negatius com l'engany i la mentida.
El mar en la cocina
Aquest llibre ens proporcionarà una excusa per invitar els nostres alumnes a deixar anar la imaginació. Pot ser una gran motivació per fer activitats d'expressió plàstica i buscar un doble sentit a les coses que ens envolten.
Un reloj con plumas
Un relat molt oportú per tractar aspectes tan diversos com l'autoestima, la cooperació i els hàbits de consum.
En Niko, el pirata
Amb un punt d'humor i un tema tan atractiu com els pirates aconseguirem que els nostres alumnes gaudeixin d'aquest relat escrit per una de les millors escriptores de literatura infantil i juvenil del nostre temps.
Anem a comprar (col·lecció En Pep a Anglaterra) bilingüe
És la segona aventura d'En Pep a Anglaterra. Aquesta vegada s'ampliarà el vocabulari anglès referit a expressions comunes i objectes relacionats amb les botigues.
El rei i la corona Setpedres
És una lectura breu i amb contingut molt ric. El text és narratiu, però té una redacció molt poètica, que ens permetrà treballar l'expressió oral i els jocs de paraules. La seva lectura ens invitarà a reflexionar sobre conceptes com la felicitat, la solitud i l'autoritat, la
importància de compartir, de manera que treballarem l'educació en valors i l'educació emocional.
Al zoo (col·lecció En Pep a Anglaterra) bilingüe
En aquest llibre, en Pep va amb la Lia al zoo. És un relat de fàcil comprensió amb estructures en llengua anglesa més complexes que en els llibres anteriors, es combinen els adjectius amb substantius d'animals.
Estimat Tol Aquest llibre explica amb humor dos punts de vista d'una mateixa història. A través d'aquests relats podrem exercitar els nostres alumnes en l'anàlisi dels conflictes que sorgeixen a l'aula i veure'ls amb diferents punts de vista.
Txa-Ca-Pum Amb gran qualitat literària i un ric vocabulari, aquest llibre ens explica una història curiosa. Són inservibles les coses antigues? El final sorprenent pot invitar els lectors a buscar altres alternatives i interpretacions. Dirigit a infants amb una bona comprensió lectora.
4.3. Segon cicle d’educació primària
Amb la finalitat d'adaptar-nos a la realitat de l'aula, la nostra proposta divideix els llibres en els nivells següents:
Obra Recomanacions
Al zoo (col·lecció En Pep a Anglaterra) bilingüe
En aquest llibre, en Pep va amb la Lia al zoo. És un relat de fàcil comprensió amb estructures en llengua anglesa més complexes que en els llibres anteriors, es combinen els adjectius amb substantius
d'animals.
L'escola (col·lecció En Pep a Anglaterra) bilingüe
Aquesta vegada, en Pep va a l'escola. Amb la lectura d'aquest llibre, els nostres alumnes, a més de seguir ampliant el seu vocabulari en anglès, podran aprendre a dir l'hora i a fer servir expressions per indicar diferents situacions en l'espai.
D'acampada (col·lecció En Pep a Anglaterra) bilingüe
En Pep va d'acampada amb la seva amiga Lia. Per poder moure-s'hi, haurà de fer servir vocabulari referit al cos humà i a alguns esports.
A Londres (col·lecció En Pep a Anglaterra) bilingüe
Amb aquest llibre d'En Pep a Anglaterra, els nostres alumnes descobriran alguns llocs característics de Londres i s'exercitaran en la comprensió i formulació de frases interrogatives.
Estimat Tol Aquest llibre explica amb humor dos punts de vista d'una mateixa història. A través d'aquests relats podrem exercitar els nostres alumnes en l'anàlisi dels conflictes que sorgeixen a l'aula i veure'ls amb diferents punts de vista.
Txa-Ca-Pum Amb gran qualitat literària i un ric vocabulari, aquest llibre ens explica una
història curiosa. Són inservibles les coses antigues? El final sorprenent pot invitar els lectors a buscar altres alternatives i interpretacions. Dirigit a infants amb una bona comprensió lectora.
Pingoreta i el temps
La creativitat del protagonista el durà a fer unes quantes bogeries per poder treure més temps, però no assolirà el seu objectiu. En comptes de tenir més temps, li'n faltarà més o no serà capaç d'utilitzar-lo. Potser no necessitem més temps, sinó saber aprofitar-lo.
El misteri dels ous d'or
La protagonista és la gallina Cloti, una singular detectiu. Són unes lectures molt entretingudes i divertides, amb petits tocs que enganxen qualsevol tipus de lector. Ambdues històries estan molt ben estructurades i permeten identificar i analitzar els diferents elements que han de compondre una història (personatges, espais, temps…).
El misteri de la mòmia esbojarrada
La Rita tennista
Aquest llibre ens presenta la Rita, una nena amb la qual fàcilment es poden identificar els nostres alumnes. En aquest primer relat s'haurà de veure en situacions compromeses i valorar què és el realment important, la fama o sentir-se
satisfet de veritat amb un mateix.
La Rita gegant La Rita no està contenta amb la seva alçada, i al llarg d'aquesta història descobrirà que cada un és diferent. No ens agradem com som? La lectura d'aquest llibre ens permetrà reflexionar sobre les nostres qualitats i sobre l'acceptació i el respecte per un mateix i pels altres.
La Rita al Pol En aquesta nova aventura de la Rita, l'autor aborda un tema molt actual: el canvi climàtic i les seves conseqüències per al planeta. A més, realça valors com la solidaritat i la tolerància amb els altres.
La Rita i els lladres de tombes
Aquesta és una aventura trepidant que porta la Rita a un lloc tan misteriós com Egipte. Allà, la Rita es trobarà en situacions molt confuses i en una difícil tessitura: haurà d'ajudar el seu oncle Daniel a burlar els saltejadors de tombes.
Un gos anomenat Danel
El protagonista d'aquest relat és en Danel. Quan en Danel diu alguna cosa que no és del tot veritat, es converteix en gos i viu múltiples aventures. Gràcies a l'amistat aconseguirà tornar a ser un nen,
com ho farà?
4.4. Tercer cicle d’educació primària
Amb la finalitat d'adaptar-nos a la realitat de l'aula, la nostra proposta divideix els llibres en els nivells següents:
Obra Recomanacions
A Londres (col·lecció En Pep a Anglaterra) bilingüe
Amb aquest llibre d'En Pep a Anglaterra, els nostres alumnes descobriran alguns llocs característics de Londres i s'exercitaran en la comprensió i formulació de frases interrogatives.
La Rita tennista
Aquest llibre ens presenta la Rita, una nena amb la qual fàcilment es poden identificar els nostres alumnes. En aquest primer relat s'haurà de veure en situacions compromeses i valorar què és el realment important, la fama o sentir-se satisfet de veritat amb un mateix.
La Rita gegant La Rita no està contenta amb la seva alçada, i al llarg d'aquesta història descobrirà que cada un és diferent. No ens agradem com som? La lectura d'aquest llibre ens permetrà reflexionar sobre les nostres qualitats i sobre l'acceptació i el respecte per un mateix i pels altres.
La Rita al Pol En aquesta nova aventura de la Rita, l'autor aborda un tema molt actual: el canvi climàtic i les seves conseqüències per al planeta. A més, realça valors com la solidaritat i la tolerància amb els altres.
La Rita i els lladres de tombes
Aquesta és una aventura trepidant que porta la Rita a un lloc tan misteriós com Egipte. Allà, la Rita es trobarà en situacions molt confuses i en una difícil tessitura: haurà d'ajudar el seu oncle Daniel a burlar els saltejadors de tombes.
La Rita i l'ocell de plata
La Rita creu haver vist un ocell de plata, deu ser cert? El seu oncle Daniel li explica la llegenda sobre un ocell de plata al qual es poden demanar desitjos i la Rita es proposa tornar-lo a veure per poder demanar-los-hi. Quins desitjos demanaries tu?
La Rita Robinson
Què t'emportaries a una illa deserta? La Rita no ho va poder triar... sense esperar-s'ho, es va trobar en una illa deserta on se les va haver d'empescar per poder sobreviure. Un dia arribarà en aquesta illa l'Amadau, des de Senegal, es faran amics? Aquest llibre de la Rita planteja una qüestió tan actual com la immigració.
Un gos anomenat Danel
El protagonista d'aquest relat és en Danel. Quan en Danel diu alguna cosa que no és del tot veritat, es converteix en gos i viu múltiples aventures. Gràcies a l'amistat aconseguirà tornar a ser un nen, com ho farà?
Titellimundi Una història absurda que comença amb un titella buscant el seu titellaire i una cigonya que el vol ajudar... Si vols saber com acaba, hauràs d'arribar al final d'aquest curiós relat.
Taronges i llimones
Si li haguessis de posar nom de menjar a algú, quin nom li posaries? Amb la lectura d'aquest llibre podrem reflexionar sobre els prejudicis i les etiquetes amb què a vegades encasellem les persones. No tot és bo o dolent, negre o blanc, també hi ha grisos.
El fill del bus Amb alguns punts d'humor, un bon ritme narratiu que combina dos narradors que el lector distingirà pel tipus de lletra: el protagonista, l'Ernest, i un narrador omniscient; amb unes descripcions detallades i algunes intrigues que es van entrellaçant, l'autor aconsegueix atrapar-nos en aquest misteri fins al final.
Els mitjons de l'home invisible
Un narrador misteriós ens explica aquesta història, que ens portarà a plantejar-nos: són necessàries les normes?, per a què serveixen? Els protagonistes d'aquest llibre comprendran que saltar-se les normes pot tenir repercussions. En el cas dels protagonistes d'aquesta història, les repercussions per no seguir les normes resultaran realment gracioses.
5. Metodologia.
5.1. Pautes educatives
De l'oferta de llibres, el docent ha de dur a terme la selecció de manera que siguin els més adequats per als seus alumnes. A més, les propostes docents han de ser dinàmiques i creatives. El docent es pot guiar per una sèrie de pautes educatives:
Cal plantejar uns criteris per a la selecció de les lectures:
Cal tenir en compte l'edat dels infants i el seu nivell lector. Coneixent en el moment en què es troben, ens podem adequar
a la seva forma de pensament i als interessos propis de cada moment evolutiu.
Un altre criteri és l'extensió del text. La mida anirà en funció de l'interès que mostrin els nens i les nenes quan se'ls estigui explicant o llegint.
La temàtica dels diferents contes serà variada i de procedència diversa, però interessants i significatius per als infants. Hem de posar al seu abast tots els temes que demanin, ja que és així com poden anar ampliant la seva visió del món i el seu coneixement social i natural. Hem d'estar preparats per oferir respostes a tots els interessos que es plantegen a l'aula.
És important avaluar els continguts textuals i il·lustratius. Han de ser de qualitat i amb una presentació curosa i atractiva.
Han de ser textos que continguin valors i que evitin qualsevol tipus de discriminació.
Els alumnes poden participar en la selecció dels llibres, d'aquesta manera augmentarà la seva motivació. Es pot fer una votació de tot el grup per decidir quin llibre llegir. Aquesta votació es durà a terme a partir d'un grup de llibres seleccionats prèviament pel docent.
També és necessari marcar pautes a l'hora d'utilitzar els llibres i posar en marxa les activitats que s'hi relacionen. El gaudi d'aquestes lectures influirà en el seu futur interès per la literatura.
Caldrà considerar quan triar el moment adequat i el temps que s'allargarà l'activitat. Hem de programar un temps per a la presentació del llibre i per a activitats motivadores o rituals que precedeixin aquestes activitats. No hem de considerar les activitats lectores com a "activitats de farciment" o "de càstig", no s'han de considerar com a alternativa quan "no hi ha res més per fer”.
És important tenir cura de l'espai on portarem a terme l'activitat. Encara que existeixen limitacions a les aules, en el moment de fer les activitats hem d'atendre que els nostres alumnes es trobin còmodes per fer-les. Per exemple, en educació infantil i en el primer cicle d'educació primària, podem comptar amb la zona infantil de la biblioteca, on hi solen haver catifes.
El docent ha de fer front a una sèrie de prejudicis i d'actituds negatives vers el llibre i la lectura, molt estesos entre l'alumnat, com que llegir és difícil, avorrit, inútil, una pèrdua de temps... Som els adults qui provoquem que tinguin massa actituds quan privilegiem la lectura com a font de coneixement davant la lectura personal i de gaudi.
A vegades trobem altres barreres com la falta d'estímul a l'entorn familiar. Per això és important que informem les famílies sobre aquestes activitats, tot atorgant-hi la seva importància i organitzant-les de manera que, d'una manera o altra, hi puguin participar i se sentin implicades en la tasca.
5.2. La posada en marxa
Per a la posada en marxa del pla lector cal dissenyar com el treballarem a la nostra aula. Segons l'etapa educativa en què ens trobem, el plantejament serà un o altre.
5.2.1. Segon cicle d’educació infantil.
El pla lector de l'editorial Macmillan és obert. D'aquesta manera, el docent pot adaptar el seu pla lector a la realitat de la seva aula.
La posada en marxa del pla lector durant l'etapa d'educació infantil consisteix en una dinàmica on les famílies participaran activament.
Consisteix en la selecció de tants llibres com alumnes tinguem a
l'aula. Se seleccionaran llibres d'índole diversa (divulgatius, d'observació, contes, poètics, lúdics...) als quals s'assignarà un número. Per torns, els alumnes s'enduran prestat cada un dels llibres. Per posar en pràctica aquesta dinàmica, ens ajudarem d'una taula com la següent.
Exemple d'una taula d'un grup de 20 nens i nenes:
Alumn@ 1a
se
tma
2a
setm
a3a
se
tma
4a
setm
a5a
se
tma
...
setm
a
a 1 20 19 18 17 16
b 2 1 20 19 18 17
q 18 17 16 15 14 13
r 19 18 17 16 15 14
s 20 19 18 17 16 15
S'ha de fer un préstec cada setmana. Les famílies llegiran els llibres amb els infants i s'establirà un dia perquè es retornin. Aquest dia s'han de fer activitats i jocs relatius a la lectura que s'ha dut a terme.
5.2.2. Educació primària
El pla lector de l'editorial Macmillan és obert. D'aquesta manera, el docent pot adaptar el seu pla lector a la realitat de la seva aula.
Habitualment, el pla lector es compon d'un mínim de tres llibres
(un per trimestre), que la lectura es dugui a terme de manera programada pel docent, i que cada alumne es vagi responsabilitzant a poc a poc de fer-ho de forma autònoma.
Per a la selecció dels llibres més adequats per al nostre grup d'alumnes, ens podem guiar amb les taules elaborades per l'editorial (vegeu l'apartat Literatura MacMillan). Aquesta selecció es pot tirar endavant a través del docent exclusivament o implicant-hi els alumnes.
Els alumnes poden participar en la selecció fent un debat i després una votació per triar el llibre que llegirà tot el grup (se'ls oferirà una selecció de llibres prèviament treballada pel docent). Com a lectura addicional proposem una lectura individual on cada alumne triï un llibre que no hagi de ser comú al dels seus companys de la preselecció que ha fet el docent.
Cada lectura podrà implicar:
1. Activitats pròpies de cada llibre. 2. Visites d'autors, animadors i il·lustradors. 3. Activitats complementàries com la celebració del dia del llibre
o la setmana cultural. 4. Activitats paral·leles relacionades amb l'ús de les
biblioteques.
5.3. Activitats del pla lector MACMILLAN
Per aconseguir un lector actiu, les tasques han de ser presentades de forma interessant, amb sentit, connectades amb les motivacions dels alumnes.
Activitats a partir de cada llibre
Amb la finalitat de dur a terme una verdadera acció de foment de la lectura tots els llibres tenen una fitxa de lectura on es proposa al docent una sèrie d'activitats per poder introduir-lo i treballar-lo amb el grup d'alumnes. Aquestes activitats són variades: lúdiques, plàstiques, en petit o gran grup… Les esmentades fitxes també contenen activitats fotocopiables que ajuden a la comprensió de la lectura. En cap moment es pretén un simple treball de farciment sobre un llibre determinat sense dotar d'una eina de treball que faciliti al docent la seva tasca.
5.3.1. Activitats a partir de cada llibre
Amb la finalitat de dur a terme una verdadera acció de foment de la lectura tots els llibres tenen una fitxa de lectura on es proposa al docent una sèrie d'activitats per poder introduir-lo i treballar-lo amb el grup d'alumnes. Aquestes activitats són variades: lúdiques, plàstiques, en petit o gran grup… Les esmentades fitxes també contenen activitats fotocopiables que ajuden a la comprensió de la lectura. En cap moment es pretén un simple treball de farciment sobre un llibre determinat sense dotar d'una eina de treball que faciliti al docent la seva tasca.
Aquí s’ha d’indicar quin tipus d’activitats portarem a terme amb els llibres seleccionats.
5.3.2. Activitats complementàries
El pla lector del centre ha de contenir les propostes i activitats que es faran en paral·lel a les lectures dels llibres seleccionats durant tot el curs escolar. A continuació proposem algunes d'aquestes activitats tipus que poden ser adaptades a qualsevol de les lectures elegides.
· A l’aula
No hem d'oblidar que els llibres, a més de ser llegits, poden ser explicats. El docent pot explicar part d'un llibre i invitar els alumnes que prossegueixin amb la lectura. Amb els nens més petits, aquestes activitats tindran el suport de les imatges. Els llibres Macmillan tenen imatges de gran qualitat que propiciaran aquest tipus d'activitat.
Hem de tenir cura de la presentació dels llibres als nostres alumnes. Llegir un llibre no pot convertir-se en part dels deures que es donen als alumnes per a casa. Cal reconvertir aquesta activitat i per a això hem de començar per tenir cura i preparar les activitats de motivació. Aquestes són algunes propostes per a la presentació:
§ Fem prediccions... Si tenim suport visual, el mostrarem i proposarem una pluja d'idees perquè inventin el títol, intentin descobrir quina pot ser la història, o fins i tot, si algú la coneix, expliqui alguna cosa. Podem fer un dibuix o una proposta del tema que es tractarà que després compararem amb un altre que es faci després de la lectura.
§ Una altra activitat possible abans de la lectura és el personatge misteriós. Si és conegut pels nostres alumnes ens servirà de fil introductori i recordarem altres contes en els quals apareixia. Per exemple la Rita, en Pep o la gallina Cloti. Si no és conegut, el podem presentar a
poc a poc fent aparèixer objectes del personatge, la seva silueta o dibuix, i intentarem descobrir qui pot ser i com es deu dir.
§ Una altra activitat pot ser localitzar el llibre o descobrir-ne el títol a través d'un mapa o un joc de pistes..
Durant la lectura també s'han de programar accions per motivar que els alumnes segueixin llegint i guiar-los durant el procés.
§ En el segon cicle d'educació infantil i primer cicle de primària, quan expliquem o llegim el llibre podem fer partícips els nens i les nenes deixant-los que siguin ells els qui diguin els elements repetitius del relat, les onomatopeies o sorolls de fons, els noms dels personatges… En segones i terceres lectures podem introduir errors evidents en el relat perquè sigui el grup qui els corregeixi.
§ Quan els llibres són més llargs i les lectures es fan en uns quants dies. Si proposem una lectura comuna o cada dia es proposa llegir uns capítols del llibre, cada vegada que es reprengui la lectura un alumne ha de recordar al grup el que ha passat en els capítols anteriors.
Un altre grup d'activitats pot anar dirigit a la creació literària. El mateix llibre pot ser un estímul per a la invenció d'un altre, barrejant diverses històries, eliminant o variant algunes situacions.
GIANNI RODARI proposa una sèrie de tècniques per inventar contes i per desenvolupar l'expressió lingüística com:
El binomi fantàstic: enllaçar dues paraules inventant-hi una història. Per exemple: gallina– detectiu.
Què passaria si...?: es plantegen interrogants sobre situacions inversemblants. Per exemple, què passaria si un dia et convertissin en gos?
L'error fantàstic: donar una sèrie de paraules que evoquen un llibre conegut pels alumnes, però al costat d'una que trenqui la sèrie. Per exemple amb el primer llibre d'en Pep a Anglaterra, les paraules que podem oferir són: Pep, Anglaterra, Lia, Jock i Rita.
I després? Una vegada acabat el conte se'ls pregunta als nens: i després què va passar? Cadascun pot continuar la història individualment o buscar un altre final amb tot el grup.
L'amanida de faules, que consisteix a inventar un relat en el qual intervinguin personatges diferents de llibres coneguts pels nens. Per exemple: Pep, Rita, Cloti…
· Ús de biblioteques
Elaboració del carnet de biblioteca i del registre de llibres llegits. Cada alumne pot portar un registre dels llibres llegits (no sols els del pla lector). Aquest registre el podrà portar a terme mitjançant un quadernet format per fitxes on indiqui la data, el títol i l'autor, a més d'un resum o dibuix del llibre. Es tracta de posar apartats adaptats a cada edat on els nens reflecteixin si han comprès o no allò llegit: qui és el protagonista, on i quan passa la història… Al final del curs es pot premiar els més lectors..
Formació d'usuaris: els alumnes més grans poden autoritzar els més petits, ensenyant-los les normes de funcionament i préstec.
Celebracions en dates assenyalades: dia del llibre, dia escolar de la pau, setmana cultural del centre…
Perquè aquestes celebracions tinguin sentit han de ser programades amb antelació i estar integrades en la nostra programació d'aula. Suggerim algunes idees per a la posada en marxa:
Invitar un autor, il·lustrador o animador. Dur a terme tallers d'expressió plàstica sobre el llibre
(elaborar jocs, punts de llibre, collages, reutilitzar materials, confeccionar-ne, elaboració de disfresses i elements per representar la història…).
Desenvolupar activitats internivell. En cada cicle es fan grups que tinguin diversos alumnes de cada classe, de manera que si hi ha sis classes d'una mitjana de 25 alumnes es creïn sis grups amb alumnes barrejats dels diferents nivells. S'organitzen activitats al voltant d'un llibre que hagin llegit tots els alumnes.
5.3.3. L’ús de biblioteques
La biblioteca és un recurs imprescindible per portar a terme d'una forma adequada la labor educativa.
§ La biblioteca de centre ha de comptar amb recursos variats i dirigits a totes les edats dels alumnes del centre. Aquest espai pot acollir les activitats de trobades amb professionals.
§ La biblioteca d'aula es compon de llibres que estan dirigits a una mateixa edat; respon a unes necessitats, característiques i interessos molt similars. És en aquesta
biblioteca on es recullen els llibres que componen el nostre pla lector. D'aquesta manera els nostres alumnes poden tenir millor accés als llibres que seran objecte de la seva lectura.
Tant l'una com l'altra ens proporcionen múltiples ocasions per afavorir l'accés a la literatura infantil. En totes dues hem de tenir en compte una sèrie de consideracions:
L'espai serà tranquil i còmode, allunyat de zones sorolloses i zones de pas, amb una bona il·luminació.
Entre el mobiliari disposarem d'expositors que facilitin l'accés als llibres. Per als més petits podem comptar amb un espai amb catifa i coixins.
Cal programar un temps per acudir a la biblioteca i que no sigui una activitat de farciment i que hi anem només quan “sobra” temps.
Dins del nostre pla lector cal dissenyar activitats per a la formació d'usuaris de biblioteques. Aquestes activitats poden ser internivell, i els alumnes més grans poden ensenyar els més petits.
5.3.4. Tecnologies de la informació i comunicació
En aquest apartat atenem un doble enfocament:
§ La formació de lectors que pertanyen a la societat de la informació i el consum.
§ I l'ús de les tecnologies en les activitats lectores.
El primer punt fa referència al fet que la lectura no es limita necessàriament al codi verbal. Vivim envoltats per una multiplicitat de mitjans i llenguatges: el cinema, la televisió i els anuncis publicitaris formen part de la nostra cultura. El contacte dels nostres alumnes amb els mitjans de comunicació sol ser una
relació de consum en la qual no estan preparats per adoptar una posició crítica.
Formar lectors suposa integrar tota mena de llenguatges en el programa de foment a la lectura i preparar els nostres alumnes per accedir, d'una manera crítica, a l'oferta de lectura que ofereixen les noves modalitats audiovisuals.La qualitat de les il·lustracions de la literatura Macmillan ens permetrà treballar i aprofundir en la lectura d'imatges, facilitant així la interpretació de la multitud de missatges que es reben en la nostra societat a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.
En el segon punt volem evidenciar que són moltes les ocasions en les quals tant els docents com les famílies enfronten la lectura audiovisual contra el que creiem “autèntica lectura”. Aquesta contraposició manté el prejudici que considera el llibre com un element purament educatiu i propi de l'entorn escolar i se l'elimina com a forma d'oci.
Les tecnologies s'han d'utilitzar en les activitats lectores com un mitjà i com una eina de treball i aprofundiment (no com una activitat de farciment). Ens permetran utilitzar llenguatges visuals i fer una aproximació a la lectura més atractiva i significativa.
A continuació exposem alguns suggeriments sobre com es poden utilitzar aquests mitjans en el pla lector:
L'ordinador ens ofereix, entre altres possibilitats, la utilització de programes de distribució lliure, com Clic o Jclic que ens permeten fer activitats adaptades a qualsevol edat on s'aprofundeixi la comprensió dels llibres. Són de fàcil elaboració i permeten dur a terme múltiples activitats com: ordenació de seqüències temporals, identificació del personatge principal, comprensió d'enunciats (escoltats o llegits) a través del verdader o fals, relació de personatges amb elements o espais…
El projector d'opacs o transparències ens permet fer lectures comunes de les il·lustracions que componen les obres seleccionades. D'aquesta manera ens podem recrear en el detall. A més, és molt motivador a l'hora de dur a terme activitats plàstiques com per exemple la projecció d'una imatge sobre un mural perquè els alumnes enriqueixin la il·lustració amb materials reutilitzables.
Amb la gravadora de sons o radiocasset, els nostres alumnes es poden gravar fent una síntesi, crítica o recomanació del llibre. Amb aquesta activitat, ells mateixos es poden escoltar i millorar notablement l'expressió oral.
La càmera de vídeo ens permet que, en les activitats com dramatitzacions o recreacions dels llibres, els nostres alumnes siguin protagonistes i també espectadors de l'activitat. Amb aquesta eina podran observar el treball que han fet.
5.3.5. Trobada amb professionals
L'editorial MacMillan ofereix la possibilitat de comptar amb professionals com autors, il·lustradors o animadors per complementar la tasca educativa del docent.
Aquestes trobades enriqueixen en gran manera la seva feina. El fet d'establir un contacte personal amb un autor o un il·lustrador té un atractiu important, al qual no som aliens els adults. És una persona especial, amb una professió que té alguna cosa de màgia. L'atracció i la curiositat per conèixer què s'amaga darrere d'aquests personatges impacta sempre.
Les trobades dels alumnes amb autors i il·lustradors de literatura infantil i juvenil es poden projectar des de la biblioteca escolar. D'aquesta forma propiciarem la utilització d'aquest espai i el donarem a conèixer encara més.En aquestes trobades es busca crear un petit debat sobre la lectura, afavorint l'intercanvi d'experiències entre el professional i els lectors. Aquesta activitat ajuda els alumnes a interessar-se per l'acte
d'escriure o il·lustrar i els invita a descobrir les seves possibilitats creatives.
Per assolir un resultat positiu, tant el docent com els alumnes han de fer una lectura de l'obra de l'autor que els visitarà, i fins i tot es pot buscar informació sobre ell (altres obres realitzades, alguna cosa de la seva bibliografia…). La preparació prèvia de la lectura dels llibres i una reflexió a classe ajudaran els alumnes a aprofundir en les seves preguntes i la trobada resultarà més enriquidora per a tothom. Però no cal dirigir excessivament els alumnes. Moltes vegades, els adults que organitzem aquestes xerrades ens preocupem per la quantitat de preguntes òbvies que fan als professionals. No oblidem que es tracta de satisfer la curiositat dels nostres alumnes i que aquestes trobades han de tenir un sentit per a ells.
Indicar les activitats d’aquest tipus que es duran a terme al centre.
5.3.6. Participació de les famílies
Les posicions que adopten els pares respecte a les activitats lectores repercuteixen directament en l'èxit del nostre pla lector. Ens hem de plantejar i fer una reflexió sobre les mesures que podem adoptar perquè els pares, d'una forma o una altra, s'involucrin en les activitats proposades i perquè a més els seus fills (els nostres alumnes) percebin aquesta implicació.
Sembla obvi assenyalar que els adults som models de conducta dels nens i nenes que ens envolten, però és una cosa que a vegades s'oblida. Si volem que siguin lectors actius, cal que els envoltem d'un ambient propici a la lectura i que al seu voltant hi hagi adults lectors. No es tracta que les seves famílies es posin a llegir llibres i més llibres. El que pretenem és que els alumnes percebin que
llegir és una altra forma d'oci i gaudi, i que els seus pares ho transmetin així, donant cabuda a aquesta activitat dins de la seva vida quotidiana.Quant a la participació dels pares en aquestes activitats (i a l'entorn escolar en general) s'evidencien diverses posicions: pares que participen en tot allò que se'ls proposa i pares que, per altres raons (laborals, desmotivació o incredulitat davant l'activitat…), no hi participen.
Per propiciar la participació d'aquelles famílies que no ho fan, el mestre pot adoptar diverses mesures:
Proposar i organitzar activitats que no requereixin la presència física de les famílies.
Dissenyar i portar a terme reunions col·lectives on s'informi de les activitats, els objectius i la importància del pla lector.
La comunicació entre el docent i la família és essencial perquè existeixi una coherència i continuïtat entre el que fomentem al centre escolar i el que es fa en l'àmbit familiar. Informant els pares marcarem un objectiu comú i tothom sabrà què pretenem. Si les nostres pautes són comunes i evitem contradiccions entre un entorn i un altre, els alumnes se sentiran més motivats i adoptaran amb més facilitat els hàbits lectors que volem.
A continuació suggerim propostes de participació de les famílies:
Elaboració de documents on s'orienti els pares sobre com poden treballar els objectius del pla lector a casa seva: explicar o llegir diàriament contes o històries, no utilitzar el llibre com un càstig, crear espais on puguin llegir còmodament, anar amb els seus fills a biblioteques i actes com presentacions de llibres, guinyols…
A començament de curs es pot elaborar un document on els pares es comprometin a seguir unes normes d'ús i
manteniment dels llibres que els alumnes s'emporten prestats.
Creació d'un llibre viatger individual de cada alumne on es recullin els llibres llegits a casa. Es dedica una pàgina a cada llibre on es recull la data, quan l'ha llegit, si l'ha llegit amb algú, si li ha agradat, hi pot fer un dibuix o resum… (Aquesta activitat variarà en funció de l'edat).
Es poden organitzar activitats on les famílies participin directament a l'aula. Per exemple, familiars que vinguin a explicar una història, llegir un conte o introduir un clàssic que van llegir quan eren nens.
6. Avaluació.
Tot procés educatiu ha d’implicar una avaluació de tots els aspectes. L’avaluació és una eina essencial que contribuirà a millorar la pràctica educativa. Aquesta avaluació ha d’atendre el procés d’ensenyament i tots els elements que el docent programa per a la posada en marxa del pla i, per descomptat, també ha d’atendre el procés d’aprenentatge de l’alumne i si aquest ha assolit els objectius que hem proposat.
Qui avalua?
A l'avaluació intervindran tots els membres que han participat d'una manera o altra en el pla lector: el tutor, equip docent, famílies, els mateixos alumnes…
Quan s'avalua?
L'avaluació ha de ser contínua, ja que s'ha d'atendre en tots els moments del procés: al començament (per conèixer d'on partim), durant el procés (per anar adaptant-lo) i al final (per avaluar si hem aconseguit el que ens havíem proposat).
Com avalua?
A través de l'observació i de proves específiques. Ens podem ajudar en aquesta tasca elaborant els documents de registre on recollim el
que volem observar i podem apuntar una valoració i les nostres observacions.
Què avalua?
És imprescindible que siguem conscients dels indicadors d'avaluació que guiaran aquest procés.
Indicadors d'avaluació del procés d'ensenyament
§ Adequació a l'alumnat: si s'han tingut en compte els diferents nivells, els interessos i les motivacions…
§ Adequació dels llibres als alumnes: per a això farem els registres, per tal de recollir la freqüència amb què cada alumne fa préstecs de llibres i quins llibres han estat els més prestats.
§ Utilització dels recursos: si s'han complert les normes establertes per al seu ús, si estaven a l'abast dels alumnes i podien treballar de forma autònoma, si s'han aprofitat els recursos de l'entorn…
§ Adequació dels espais: si s'ha aconseguit que els alumnes facin lectures en grup i individuals. Cal apuntar quins impediments hem tingut (espais massa sorollosos, incòmodes, petits…).
§ Adequació del temps: si s'ha previst el temps suficient per a les activitats programades.
§ Disseny de les activitats: si han propiciat diferents agrupaments, han permès treballar els objectius proposats…
Indicadors d’avaluació del procés d’aprenentatge
Per a cada un dels cicles s’ha dissenyat una sèrie d’objectius que pretenem que els nostres alumnes assoleixin al final de la nostra
intervenció educativa. Aquests objectius són els referents dels ítems d’avaluació que duran a terme.
