CURS:

Tercer d’ESO

MATÈRIA:

Biologia

DURADA:

De 8 a 10 hores

AUTOR:

Esteve Codinach

Pot haver-hi una altra epidèmia de pesta

negra? Abordem el coneixement de les

malalties infeccioses i la seva relació amb la

higiene

Publicat el 20 d’octubre del 2016

MATERIAL PER AL PROFESSORAT

PRESENTACIÓ D’INTRODUCCIÓ A LA PESTA NEGRA

Iniciem l’activitat amb l’exposició de dues notícies sobre malalties a Catalunya. La de la primera diapositiva és sobre la revifada que va tenir fa pocs anys la tuberculosi a casa nostra. És una malaltia que havia quedat relegada a una molt escassa presència però que les condicions socioeconòmiques d’abans de la crisi del 2008 va fer que s’incrementés notablement.

La segona fa referència a l’aparició d’una nova malaltia, importada del tròpic i ara ja instal·lada en el nostre territori.

Si revifen malalties infeccioses que havien quedat arraconades i s’importen malalties a casa nostra des de ben lluny, per quin motiu no podria haver-hi una altra epidèmia de pesta negra a Catalunya?

Aquí, pròpiament, entrem en la fase d’exploració, en què valorem les idees prèvies i donem significat a allò que treballarem.

En aquesta diapositiva mobilitzem els coneixements que l’alumnat ja té sobre la pesta negra a partir d’aquesta pregunta oberta “Què en sabem de la pesta negra?” Com a mínim, l’ha estudiat a Socials el curs anterior.

Les aportacions poden ser diverses: número de morts, afectació a la societat... En funció de quines vagin sortint, el professorat pot anar orientant les intervencions de manera que també hi apareguin les dates que creuen en què es va produir i de quina manera es contreia.

En les properes 4 a 6 o 7 diapositives, es reforça, matisa o contrasta allò que ha dit l’alumnat amb la informació que es pot extraure de les seves imatges.

Aquesta pintura titulada El triomf de la mort, pintada per Pieter Bruegel, el Vell a mitjans del segle XVI, simbolitza, en certa manera, els desastres de les epidèmies recurrents a Europa.

En aquest detall de la mateixa pintura, es pot comentar que la malaltia podia afectar tothom, que la gent moria pels carrers, que no es donava a l’abast per enterrar els morts... Va morir un terç de la població europea.

Aquesta és una il·lustració sobre víctimes de la pesta negra que apareix a la Bíblia de Toggenburg (Suïssa), del 1411.

És clara la simptomatologia amb els bubons (ganglis inflamats). Per això també se la coneix com a pesta bubònica. De fet, parlem de pesta negra perquè els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies.

Aquest mapa ens mostra la propagació i la distribució de la pandèmia. Àsia també es va veure afectada.

Aquí parlem dels vectors de la malaltia. Si no han aparegut a la pregunta inicial, es pot preguntar, abans d’associar la imatge amb el vector, per quin motiu incloem la rata associada a la pesta negra.

En aquesta fotografia apareix una rata comuna o de claveguera.

Aquesta altra és d’una rata de camp.

Aquesta imatge molt augmentada és d’una puça. En concret, d’una puça de rata. Què hi té a veure? Tornem a preguntar.

Cal avisar que no s’ha d’aprendre aquest esquema però allò que és important és el paper de les puces com a transmissores de la malaltia i com el contacte amb les rates feia que les persones també emmalaltissin.

Quines explicacions es donaven per a la malaltia? A Europa, era una època dominada pel sentiment i el poder religiós cristià. Les malvestats trobaven fàcilment una causa d’origen diví.

En aquesta imatge s’il·lustra la crema de jueus vius. Els jueus van ser l’ase dels cops també amb la pesta negra. Va haver-hi assalts als calls dels Països Catalans i d’Europa.

La Ciència no disposava ni d’un mètode experimental, ni d’uns recursos ni d’una incidència social com els d’ara. Per deducció o creença podia assegurar-se l’explicació d’un fenomen.

Seguim explorant i plantegem aquestes dues preguntes obertes que pretenen relacionar la higiene amb la malaltia. Es preferible que l’alumnat no aporti les idees prèvies ara. S’exposen les preguntes com a vehicles d’allò que treballarem i les respondrem en posteriorment.

PRESENTACIÓ SOBRE LA PESTA NEGRA I LA HIGIENE

A partir d’aquesta diapositiva explorem sobre la higiene i comencem a contraposar alguns dels seus aspectes històrics amb les concepcions que pot tenir l’alumnat.

A la imatge apareix un gravat del segle XVI del flautista d’Hamelin, però que era una còpia d’un vitrall d’una església d’Hamelin (Alemanya), ara desaparegut, de cap al 1300. Precisament, el conte fa referència a una plaga de rates a l’Edat Mitjana.

Recollim les aportacions de l’alumnat sobre la pregunta oberta Com és que hi havia

tantíssimes rates a Europa?

En aquest cas, també recollim les idees que té l’alumnat per respondre allò que se’ls demana Quines condicions van canviar/han canviat perquè no n’hi hagi tantes? Com

i quan van canviar aquestes condicions?

En aquest fris cronològic es mostren el segment dels 7 segles que ens separen des de l’epidèmia de la pesta negra. A partir de les aportacions que tot just ha expressat l’alumnat, intentem ubicar els moments de canvi.

A partir d’aquí, per començar a fer-nos una idea potser més aproximada de la ubicació i les condicions, plantegem llegir els dos primers textos que acompanyen aquesta presentació. El primer ens explica que la pesta va ser present fins al s. XVIII a la Península Ibèrica i que Catalunya la va patir severament al s. XVII. El segon, recrea les condicions d’un carrer amb carnisseries d’una ciutat anglesa de l’Edat Mitjana.

Les dues imatges presenten un contrapunt entre una pintura de Murillo, de finals del s. XVII, amb una fotografia que recrea la mateixa situació. Si parlem de fotografia, com a molt aviat hem de parlar de finals del XIX. Potser aquesta fotografia té un segle.

Si bé aquí podem fer èmfasi en la ubicació de les condicions, les imatges ens han de permetre enllaçar amb les aportacions de l’alumnat sobre quines són les condicions que poden haver canviat. I si a tot arreu i per a tothom van canviar de tota manera. Quina era la higiene d’un rei a l’època de Murillo?

El text 3 ens descriu com dues parelles del s. XV es dediquen a esplugar-se o espollar-se amb tota naturalitat havent dinat.

Lluís XIII de França va néixer tot just arrencat el s. XVII. Per tant, podem considerar que és contemporani de Murillo. El text 4 recull fragments de la seva higiene corporal quan era petit. Aquesta descripció lliga amb els plantejaments que ens pogut fer a la diapositiva anterior.

Seguim intentant enllaçar amb les idees que ells han aportat sobre les condicions que poden haver canviat. En aquesta imatge podem veure la recreació de l’ofici de barber, que també exercia de dentista i de tècnic sanitari. La neteja dels estris, de les mans; la gent abocada... El text descriu com podia ser la cura d’una ferida a l’Edat Mitjana per part d’aquestes persones.

Un dels aspectes que cal vincular als canvis en la nostra manera de viure és el tractament dels orins i les defecacions. El mateix Versalles, del s. XVII, símbol ostentós, es va dissenyar i edificar sense lavabos. O es feien servir gibrelles o es feia servir directament el terra.

En moltes ciutats calia portar els orins i les defecacions als pous negres o bé, segons com, era més fàcil llençar-los per la finestra. Els pous negres no estaven ben impermeabilitzats i, si entraven en contacte amb l’aqüífer d’un pou d’abastiment d’aigua, podia provocar malalties greus (tifus, per exemple)

Els romans havien tingut una altre concepció dels residus (xarxa de clavegueram) i de la pròpia higiene corporal (banys públics, termes...) Aquesta imatge és de la Cloaca

maxima, de Roma.

A Barcelona, des de l’època dels romans pràcticament no s’havia millorat la xarxa de clavegueres fins a l’ampliació projectada per Pere Garcia Faria, a finals del XIX. Coincideix amb la construcció de l’Eixample.

Quines altres malalties hi ha com a conseqüència d’aquestes condicions? És una altra pregunta oberta que interpel·la al coneixement de l’alumnat. Alguna pot haver sortit en diapositives anteriors (per exemple, amb els pous negres) Si no en surten, es pot parlar del tifus i del còlera, dels quals farem esment posteriorment.

Amb aquesta pregunta estem vinculant, de manera general, la nostra salut amb unes condicions higièniques. Hem de recordar que aquesta presentació partia del fet de preguntar-nos pel fet que hi hagués tantes rates a Europa que possibilitessin l’epidèmia de pesta negra.

A partir del retrat d’Ignaz Semmelweis i de la seva descripció en el text 6 del mètode per evitar la febre puerperal (mitjans s. XIX), abordem el paper de la Ciència en el coneixement d’aquest vincle entre la malaltia i la higiene.

PRESENTACIÓ SOBRE EL MODEL DE MALALTIA INFECCIOSA

La presentació d’introducció l’hem acabada amb dues preguntes. Una d’elles ens ha permès fer una exploració amb la segona presentació d’allò que sabíem sobre la higiene i hem obert la possibilitat d’enfocar-la amb nous punts de vista. A la seva darrera diapositiva hem començat a abordar la connexió que fa la Ciència entre la higiene i la salut.

Aquesta segona pregunta, d’entrada oberta i exploratòria, amb l’esquema de la transmissió de la pesta que ja havíem vist, ens ha de permetre obrir el camí cap a l’explicació científica de les malalties infeccioses i també de les defenses de l’organisme.

Com ja hem comentat, les respostes poden ser obertes però caldria anar dirigint-les cap al responsable primer de la malaltia en el nostre organisme (gèrmens, microbis, bacteris, virus...) i com es pot saber.

Recuperem el fris cronològic de la segona presentació però ara amb la incorporació de fites rellevants en l’aspecte científic que han permès el desenvolupament, entre d’altres, del model d’ésser viu i del coneixement de múltiples formes de vida i de relacions.

Abans de la teoria cel·lular però en ple desenvolupament del mètode científic, la Ciència intentava explicar les infeccions sense una causa pròpiament biològica. Això ens ha de permetre valorar la Ciència no com a veritat absoluta sinó com a fruit del seu temps i humana.

Va arribar un moment que la microscòpia i les seves tècniques, la teoria cel·lular, la professionalització del coneixement científic, etc. van permetre avenços importants en l’àmbit microbiològic. Dues persones rellevants en aquest camp van ser l’alemany Robert Koch (esquerra) i el francès Louis Pasteur (dreta) Els dos van contribuir de manera important a entendre que les malalties infeccioses eren degudes a microorganismes. Estem parlant de l’últim terç del segle XIX.

Pel que fa a la pesta negra, la informació de la diapositiva és prou clara: no es va identificar el primer causant de la malaltia, un bacteri, fins 546 anys després de la gran epidèmia de l’Edat Medieval.

És important destacar que des del moment que es té la certesa d’una causa, es pot actuar en conseqüència. Hem de pensar que, a partir de les contribucions de persones com Koch, Pasteur i aquestes, cada cop és més estès un corrent higienista que amararà la societat: medicina, urbanisme, arquitectura, costums socials... Si bé des de la Il·lustració comença a haver-hi una altra concepció dels usos i costums, no hi havia un veritable coneixement de causa sobre què produïa les malalties.

El causant del tifus, una malaltia que associem a la falta d’higiene, va ser identificat fa 100 anys. Va ser un científic brasiler que va reeixir en les investigacions. Aquí caldria destacar que la Ciència no és només un fet europeu o de les primeres potències econòmiques mundials.

La identificació del bacteri del còlera, també associat a la falta d’higiene, va ser una de les grans aportacions de Koch.

Hem arribat al punt en què la informació treballada ens condueix a abordar de ple el model d’ésser viu i lligar caps amb les funcions vitals: de quina manera les malalties les interpretem des del model? D’entrada, si estem parlant d’unes respostes a uns determinats estímuls, és la funció de relació.

A partir d’aquí, descontextualitzem i abordem les idees clau sobre les defenses de l’organisme tot lligant-les a la funció de relació i el model d’ésser viu.

Per mantenir el nostre equilibri com a organisme, fem servir el símil del castell emmurallat. Parlem de les defenses primàries. També presents en les obertures del nostre organisme.

Aquestes defenses primàries poden ser vençudes: una ferida que esquinci la nostra pell, un aliment (líquid o sòlid) amb un agent infecciós o una toxina, els virus o bacteris que podem respirar... O la picada d’una puça.

(Potser aquí podríem fer una especial incidència al fer d’esternudar o tossir sense posar el braç o un mocador davant de la boca; o al fet d’escopir)

Quan es trenquen les barreres que separen el nostre medi intern de l’extern, comencen a actuar les defenses inespecífiques, que ataquen allò que no es reconeix com a propi de l’organisme.

Es pot parlar, a nivell de ferida, d’inflor, formació de pus... Danys colaterals de la batalla.

Les imatges ens mostren el procés de fagocitosi i la imatge microscòpica de glòbuls blancs amb fagosomes bacterians.

En aquest sentit, cal valorar les aportacions que va fer el català Josep Trueta, entre d’altres, en el tractament de les ferides per evitar que s’infectessin i gangrenessin (morissin teixits) Han salvat milers de vides i evitat amputacions innecessàries. Es van començar a aplicar a la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i a la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Com es veu a la fotografia, l’Hospital de Girona du el seu nom com a homenatge a les contribucions a la salut humana.

Seguim treballant les idees clau sobre les defenses de l’organisme a partir de preguntes bàsiques. Com és que la gent arriba a emmalaltir per infecció? Si hi ha aquestes defenses, què fa que pugui haver-hi malaltia?

Aquestes preguntes lliguen amb l’anterior (i les respostes que se’n poden haver manifestat) Què fa que les persones puguem recuperar-nos? Què fa que no ho

puguem fer?

Depèn del tipus de respostes que se’n vagin generant, podem buscar símils amb competicions esportives i la qualitat i quantitat de jugadors. O bé, el menyspreable però eficient del combat militar (que, de fet, ja hem fet servir)

Quan les defenses més generals no se’n surten, cal que hi entrin en joc les elits. Aquest personatge és l’agent 007 i ve a representar un lluitador altament especialitzat i competent, com aquest limfòcit T.

Parlem de la producció d’anticossos específics per a neutralitzar l’acció del patogen.

Introduïm el concepte d’immunologia i el lliguem també amb la funció de relació.

Aquí caldria recuperar les preguntes de les diapositives 14 i 15 i tornar-les a plantejar. En funció del que aporti l’alumnat, el professorat sí que caldria que expliqués les seves respostes.

Tot lligant amb la diapositiva anterior, hem de relacionar el fet de no patir una malaltia amb les vacunes.

Aquestes dues imatges fan referència a l’origen del concepte vacuna i la seva relació amb la verola: la verola vacuna s’encomanava a les persones però era més suau que la que atacava a les persones i aquestes s’immunitzaven per a totes les variants.

Aquí caldria explicar quins poden ser els principis actius de les vacunes i definir el concepte d’immunitat passiva.

La vacunació com l’entenem va començar molt a finals del s. XVIII. Amb el coneixement microbiològic de la causa de les malalties, el procediment va agafar embranzida.

A Catalunya hem tingut figures rellevants en el camp de la investigació i el coneixement de les vacunes. A la dreta hi ha la fotografia de Ferran i Clua, que va fer la primera vacuna contra el còlera a nivell mundial, cap al 1885. A l’esquerra, Josep Cornudella va ser un pioner en la vacunació antituberculosa.

Si estem parlant d’ajudar l’organisme a lluitar contra una possible infecció, la pregunta és rellevant i incideix en la comprensió dels usos mèdics de la població. Quina diferència hi ha entre les vacunes i els antibiòtics?

Aquí caldria considerar l’acció dels virus i contra els virus diferenciada dels bacteris.

També cal plantejar-se els límits de la Ciència: la mutabilitat dels agents infecciosos.

Persones catalanes treballen actualment a un altíssim nivell internacional en la recerca per a aconseguir una vacuna contra la SIDA. A la fotografia apareix Bonaventura Clotet, que és un referent mundial en aquests estudis.

Cal diferenciar els sèrums de les vacunes. Segurament, l’alumnat no en tindrà coneixement previ però poden deduir les possibles respostes. Els sèrums ens aporten els anticossos directament i, d’aquesta manera, els efectes són immediats. Interessa la seva aplicació només en cas d’urgència.

En aquest sentit, determinats hospitals de Catalunya tenen el sèrum antiofídic, per neutralitzar l’efecte de la toxina de l’escurçó.

Si no ha sortit anteriorment (per exemple amb el constipat o la SIDA), potser caldria parlar dels límits del concepte infecció. Bacteris, virus, toxines...

PRESENTACIÓ DE SÍNTESI

Aquí entraríem en una primera fase de síntesi, per estructurar els coneixements. Cal recuperar el context que ha relacionat algunes malalties amb la higiene per entendre que una bona part dels nostres usos quotidians es basen en el coneixement dels gèrmens. La Ciència i la Tecnologia han permès desenvolupar mètodes que prevenen moltes infeccions i que han canviat la nostra manera d’entendre una bona part d’allò que ens envolta.

Fins a la dispositiva 11 veurem tot d’imatges que permeten relacionar el nostre modus vivendi amb la higiene.

La potabilització de l’aigua és un procediment que salva moltes vides. També hem de fer extensible el concepte a l’eliminació de restes físiques o de determinades substàncies (per exemple, olis o detergents) que no associem a la infecció. Podríem

diferenciar els conceptes depuració i potabilització. La cloració no deixa de ser un procés de desinfecció de l’aigua.

No és només el tractament sinó l’abastament a les poblacions d’aquesta aigua amb garanties higièniques allò que importa. També es pot pot fer algun apunt històric i social sobre la necessitat que les ciutats o pobles tinguin disponibilitat d’aigua (rec comtal de Barcelona, aqüeducte de Tarragona...) Evidentment, un primer ús és de consum de boca. Hi ha molts països en què s’afegeix fluor a l’aigua de consum com a prevenció de la càries dental.

Però, actualment, és importantíssim el seu ús per a les pràctiques higièniques corporals, amb substàncies que ens ajuden a fer aquesta funció.

El concepte de la salubritat de la llar també ha canviat: si la nostra concepció actual és que la brutícia comporta malalties, procurem eliminar-la de la nostra casa. Amb múltiples accions químiques i físiques. S’ha generat un concepte estètic que relaciona la higiene amb la polidesa i la brillantor.

Aquí es pot parlar de l’acció química com a desgreixadora, descalcificadora, llevataques i germinicida.

De tota manera, cal tenir present l’aigua en tots aquests processos.

I l’aigua segueix essent present en d’altres usos. La nostra roba, en contacte directe amb la nostra pell, també la volem neta. La brutícia i l’olor de sudoració és eliminada amb freqüència.

L’evacuació d’excrements i orins es canalitza des dels vàters amb força aigua. Ni restes ni olors permanents a prop nostre. Lluny queden les concepcions que en tenien a Versalles.

Les aigües que provenen de les nostres cases són canalitzades, molt majoritàriament a les zones urbanitzades de casa nostra, en clavegueres i cal que siguin tractades en depuradores en algun moment del seu recorregut.

El residus sòlids que generem també són recollits i tractats. De tota manera, es pot incidir en l’ús correcte dels contenidors igual que, anteriorment, es pot haver comentat o debatut sobre alguns aspectes d’abús o de mal ús en les nostres pràctiques (per exemple, el poc estalvi en el consum d’aigua)

El nostre programa de vacunacions obligatòries és una mesura preventiva i que relaciona directament la nostra salut, la nostra manera de fer actual i la immunologia de l’organisme.

Igualment, disposem de múltiples fàrmacs que ajuden l’organisme en la seva defensa.

Pel que fa al consum alimentari, disposem de mesures sanitàries per garantir que aquells productes que consumim, frescos o envasats, no ens facin mal.

Tothom disposa dels mateixos recursos? De les mateixes mesures? De la mateixa consciència higiènica? Des d’aquesta diapositiva fins al final de la presentació, es mostren una sèrie d’imatges i de dades que contrasten amb allò que tenim en el nostre 1r món.

Es mostren fotos de mercats de dos llocs del món, de països en via de desenvolupament.

L’aigua que tenim a l’abast és un bé preuadíssim en moltes regions del planeta, i no amb unes garanties higièniques com les que disposem. Qui de nosaltres beuria l’aigua bruta com la que està bevent el nen? Si no s’ha pogut eliminar la seva terbolesa, poc els gèrmens que pot contenir-hi. Milers d’infants moren al món cada any per problemes diarreics. Milers de noies inverteixen hores cada dia per proveir les seves famílies d’aigua.

D’on és aquesta imatge? És de Barcelona; al fons es veu la muntanya de Montjuïc. És un barri de barraques dels anys 50 i 60. Hi havia les mateixes condicions d’allò que tenim ara? Cal saber d’on venim per valorar allò de què disposem.

Aquesta també és una imatge de Barcelona de fa no pas gaires anys.

Poc difereix amb aquesta imatge actual d’una població de Brasil.

A Europa tornem a tenir en determinats llocs (Idomeni, Calais...) unes condicions de problemes higiènics. Els refugiats es troben amb unes condicions molt difícils. Hi ha clavegueram? Hi ha fonts públiques?

I si tenim present la nostra història recent... Moltíssimes persones que van fugir del règim franquista quan acabava la Guerra Civil també van ser refugiades a la Catalunya Nord.

Allò que nosaltres veiem com molt lluny en el temps, encara és una realitat en d’altres parts del món.

I no oblidem la pesta negra o bubònica.

Ara és el moment de llegir el text 7 d’aquesta unitat didàctica, que ens fa pensar en la importància d’un acte que per a nosaltres pot ser banal, com el de fer ús del vàter i que potser ens remet a les situacions que hem vist a la segona presentació.

Un cop llegit i entès aquest text, podem raonar sobre el fet de saber valorar allò que tenim. De com la Ciència i la Tecnologia permeten que puguem viure millor però que això, encara avui en dia, no és a l’abast de tothom.

Ara és el moment de passar a l’activitat de la redacció del text argumentatiu que intenti respondre l’activitat inicial: Pot haver-hi una altra epidèmia de pesta negra?

MATERIAL PER L’ALUMNAT

TEXTOS QUE ACOMPANYEN LA PRESENTACIÓ SOBRE HIGIENE

TEXT 1.

Les epidèmies de pesta -bubònica, pulmonar o septicèmica- foren una catastrofe

periòdica que incidí terriblement i sovint en la demografia d'antic règim, i els seus

estralls foren els culpables d'un seguit de mortalitats que repercutiren

desfavorablement en el creixement de la població. Entre els anys 1348 i 1720, bé

que també en dates anteriors, la Península Ibèrica sofrí diversos assots d'aquesta

mena que n'afectaren les diverses regions, entre les quals el Principat de Catalunya,

que fou castigat -ultra la famosa Pesta Negra del 1348 i altres de posteriors menys

virulentes- per les dues grans epidèmies del segle XVII: la dels anys 1629-31 i la de

1648-54.

Escrit de Josep Clarà a La pesta del 1650. La desigualtat davant la mort i aspectes

religiosos. Extret de

http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/viewFile/43569/55979

TEXT 2

Mentre caminava per Fleshmonger Street es va sentir lleugerament marejat. Mai no

havia vist tanta carn crua en un mateix lloc. La sang fluïa des de totes les carnisseries

fins al carrer i unes rates enormes s’esmunyien entre els peus de la gent que hi havia

anat a comprar.

Extret de Els pilars de la Terra, de Ken Follett. Recreació de vivències del segle XII a

Anglaterra.

TEXT 3.

(···) ells esteneren llurs tapits e tragueren de aquella vianda que aportauen, e aqui

tots comensen a mengar e a refrescar. E après que hagueren meniat, la calor era

molt gran per lo sol qui era molt calt, e Jacob Xalabin hac posat lo cap sobre la falda

de la senyora Nerguis quil esplugaua, e Ali Baxa axi mateix jeya prop la sua senyora.

Fragment d’Història de Jacob Xalabín. Anònim de començaments del s. XV.

TEXT 4.

«L’onze de novembre de 1601 li van rentar el cap per primer cop. El 17 de novembre

li van rentar el front i la cara amb mantega fresca i oli d’ametlles dolces, per la ronya

que semblava fer-se-li. El 4 de juliol de 1602 ha estat pentinat per primer cop.

Sembla trobar-hi gust. El 3 d’octubre de 1606 li han rentat les cames amb aigua

tèbia. És el primer cop. El 2 d’agost de 1608 ha estat banyat per primera vegada.»

J. Heroard, autor d’un diari sobre la infantesa i la joventut del rei Lluis XIII de França,

nascut el 27 de setembre de 1601.

TEXT 5.

Extret de El metge, de Noah Gordon. Recreació de vivències del segle XII.

TEXT 6.

Al poc temps de començar a treballar en la Maternitat de Viena, Semmelweis

comença a observar amb preocupació l'alta taxa de mortalitat entre les parteres,

entre forts dolors, febre alta i una intensa pudor.

En aquest hospici es disposava de dues sales de parts: una dirigida pel doctor Klein i

una altra pel doctor Bartch. A la primera, la mortalitat registrada el 1842 havia assolit

una xifra del 30%, però en els primers mesos de 1846, l'any en què el jove metge

hongarès entra a formar part de la plantilla, la xifra rondava el 96%. Utilitzant un

rudimentari mètode epidemiològic començà a estudiar les diferències en ambdós

pavellons: El de Klein era el més freqüentat pels estudiants de medicina, que atenien

les parteres després de les seves sessions de medicina forense en el pavelló

d'anatomia. En canvi la sala de parts de Bartch era més utilitzada per les llevadores,

però quan els estudiants visitaven la seva sala la mortalitat també augmentava en

aquesta. Això el porta a formular l'enginyosa (i correcta) teoria que els estudiants

transportaven algun tipus de «matèria putrefacta» des dels cadàvers fins a les

dones, i que aquest l'origen de la febre puerperal. Va concloure que els estudiants de

medicina transportaven "partícules cadavèriques" a les seves mans.

Una vegada que s'identificà la causa de la major mortalitat de la primera clínica com

les partícules de cadàvers adherides a les mans dels examinadors, va ser fàcil

explicar el motiu pel qual les dones que donaven la llum al carrer tenien una taxa

notablement més baixa de mortalitat que les que donaven a llum a la clínica.

El doctor Klein no estava d'acord amb les conclusions de Semmelweis: les seves

pròpies teories sobre el problema van des de la brusquedat dels estudiants a l'hora

de realitzar els exàmens vaginals fins al fet que la major part d'ells fossin estrangers

(procedents d'Hongria, sobretot).

De fet Klein arriba a expulsar 22 dels seus estudiants, i es queda tan sols amb 20,

però això no millora la situació entre les dones que acudeixen a la clínica per donar a

llum. Es conserven algunes cartes d'aquesta època de Semmelweis al seu amic

Markusovsky: «No puc dormir ja. El desesperant so de la campaneta que precedeix

al sacerdot portador del viàtic, ha penetrat per sempre en la pau de la meva ànima.

Tots els horrors, dels quals diàriament sóc impotent testimoni, em fan la vida

impossible. No puc romandre en la situació actual, on tot és fosc, on l'únic categòric

és el nombre de morts ».

A l'octubre de 1846 decideix instal·lar un lavabo a l'entrada de la sala de parts i

obliga els estudiants a rentar-se les mans abans d'examinar a les embarassades. El

doctor Klein es nega a acceptar aquesta mesura i el dia 20 d'aquest mes acomiada

intempestivament el seu ajudant. A l'espera que Skoda li aconsegueixi una plaça en

el seu hospital, emprèn un viatge de dos mesos per Europa amb el seu amic

Markusovsky. A la tornada coneix la notícia de la mort de Jakob Kolletschka,

professor d'anatomia i bon amic seu, per enverinament a la sang, després de

produir-se una ferida accidental durant una dissecció i desenvolupar uns símptomes

similars als de la febre puerperal. Aquest fet li convenç que la causa són certs

exsudats presents en els cadàvers:

“Aquest esdeveniment em va sensibilitzar extraordinàriament i, quan vaig conèixer

tots els detalls de la malaltia que l'havia matat, la noció d'identitat d'aquest mal amb

la infecció puerperal de la qual morien les parteres es va imposar tan bruscament en

el meu esperit, amb una claredat tan enlluernadora , que des de llavors vaig deixar

de buscar per altres llocs.”

Extret de https://ca.wikipedia.org/wiki/Ignaz_Semmelweis

TEXT COMPLEMENTARI

Medieval London: 10 disgusting facts

1. The inhabitants of medieval London (human and animal) produced 50 tons of

excrement a day.

2. In medieval London, there were no pavements - people had to walk on the bare

earth. Except, unfortunately, it wasn't bare earth - the ground was covered with the

excrement of both people and animals, as well as animal entrails and rotting food.

3. Eventually, many streets became impassable, so muck-rakers were hired to clean

them as best they could. Though the job was abhorrent, the muck-rakers were paid

much better than the average working man.

4. In the 14th century, Sherborne Lane in East London was so disgusting that it was

officially known as Shiteburn Lane.

5. It was illegal in medieval London to empty chamber pots out of windows. Not that

this always stopped people doing it, of course.

6. In 1369, King Edward III demanded that butchers be banned from slaughtering

animals within the City of London because of the stench from blood and offal.

Rotting meat was commonly dumped in the Thames.

7. In 1345, a law was passed stating that anyone dumping refuse in the street would

be fined two shillings - at the time, a considerable sum.

8. Pigs owned by the Hospitallers of St Antony, a charitable order, were allowed to

roam the streets of medieval London freely.

9. Between 1348 and 1665, there were 16 outbreaks of the plague in London. During

the Black Death of 1348-49, a third of London's inhabitants died or fled.

10. Other causes of terrible smells in medieval London were the tanneries, where

leather would be boiled. People rarely washed or changed their clothes.

http://www.telegraph.co.uk/culture/tvandradio/8421415/Medieval-London-10-

disgusting-facts.html

TEXTOS QUE ACOMPANYEN LA PRESENTACIÓ DE SÍNTESI

TEXT 7.

La fundació de Bill Gates vol reinventar el vàter

Dos de cada tres habitants del món no tenen accés a un element que ens és familiar des del segle XVIII i que evita multitud de problemes sanitaris

relacionats amb la higiene.

Una tassa de porcellana connectada a un sistema d'evacuació a través de canonades per allunyar els residus perjudicials de l'ambient que habitem. Amb aquesta premissa, el segle XVIII va veure el naixement d'un dels elements més quotidians i més poc valorats de la nostra vida: el vàter. L'invent va servir per salvar milions de vides i va impulsar una revolució en l'àmbit de la sanitat i la higiene. Ara, però, la fundació de Bill Gates vol tornar a inventar aquesta peça, que, tot i la seva utilitat, no ha pogut arribar a dos de cada tres habitants del planeta. “El que necessitem són noves aproximacions. Noves idees”, ha explicat a la CNN Sylvia Mathews Burwell, presidenta del programa de desenvolupament

global de la fundació.

Però quins són els problemes que presenta el vàter a què estem acostumats? Per començar, és massa car per als països en desenvolupament. Això provoca que 2.500 milions de persones encara no puguin accedir a aquest sistema d'evacuació, i en aquesta mancança hi ha l'origen de malalties estomacals que maten un milió i mig de nens cada any, segons dades de l'OMS. Un altre problema és que el vàter tal com el coneixem necessita aigua i un sistema de canonades que no sempre està disponible. A més, no fa res per tractar els residus humans, només els transporta a un altre lloc, tal com explica el director d'higiene i sanitat de l'aigua de la fundació, Frank Rijsberman. “Volem reciclar els residus humans per transformar-los en un recurs natural”, continua Rijsberman. “Creiem que podem reciclar l'energia, els minerals i l'aigua”, diu el director.

Programa de beques

Per fer-ho, la fundació ha repartit vuit beques entre universitats de tot el món per un valor total de 41,5 milions de dòlars. Entre les idees que ja s'estan posant en pràctica hi ha la d'un urinari que recupera l'aigua i la sal de l'orina i dels fems, un altre que genera electricitat després de gasificar els residus amb microones i un altre que aprofita l'energia solar per transformar els residus en combustible per produir electricitat. Les universitats que han rebut els fons esperen tenir un prototip en un termini d'un any i la fundació, per la seva banda, espera que els primers projectes vegin la llum en tres o quatre anys.

Beneficis arreu del món

Cap dels dissenys, però, serà un remei de sant per ell sol, adverteix la fundació Gates, sinó que la recerca haurà de continuar avançant de la mà d'un millor tractament de les aigües residuals i dels sistemes de sanejament. Ara bé, malgrat que els països on el vàter no està estès han sigut l'objectiu de la recerca, alguns països del primer món també es veuran beneficiats pels avenços aconseguits durant la recerca. Per exemple, “quin sentit té netejar l'aigua fins a assolir nivells de potabilitat per després estirar de la cadena i llançar-la a un caríssim sistema

de canonades?”, es pregunta Rijsberman.

http://www.ara.cat/internacional/fundacio-Bill-Gates-reinventar-

vater_0_520748457.html

ACTIVITAT D’ARGUMENTACIÓ

POT HAVER-HI UNA ALTRA EPIDÈMIA DE PESTA NEGRA?

Després d’haver treballat els continguts de les diferents presentacions sobre la

higiene i les defenses de l’organisme, cal donar resposta a la pregunta inicial.

A partir de les explicacions i raonaments que s’han fet amb els Ppoints, dels teus

apunts, de la informació del llibre i del possible debat amb algun company o

companya, hauràs de redactar un text argumentatiu en què la intenti respondre.

Un text argumentatiu incorpora a la seva estructura els arguments o raons per a

estar a favor de la demanda que es planteja (proarguments), els arguments o raons

per estar-hi en contra (contraarguments) i un posicionament final de la persona que

el redacta en funció d’allò que hi ha escrit.

Com més raons facis servir sobre els continguts que hem treballat (higiene,

immunologia, malaltia, medecines, contrastos entre societats, etc.), més complet i

ric serà el text.

Abans de fer el redactat definitiu, fes-ne un esborrany. Cal que quedi ben

estructurat.

_______________________________________________________________________

TEXTOS PER GENERAR CONTROVÈRSIA

TEXT 1

És bo dutxar-se cada dia?

Els experts apunten a un fet paradoxal: un excés d'higiene pot resultar perjudicial

per a la pell

ARA Barcelona ACTUALITZADA EL 18/03/2015 19:05

Al Regne Unit ha estat el tema de conversa durant setmanes: quatre de cada cinc

dones britàniques no es dutxen cada dia i una de cada tres està tres dies sense

entrar a la dutxa, segons les dades d'una enquesta recent. La polèmica ha deixat

desenes d'articles amb tota mena de punts de vista antagònics. Per a molts, el fet

que la majoria de la població no es dutxi cada dia és xocant en una època en què, se

suposa, els hàbits d'higiene s'han generalitzat; asseguren que la higiene personal és

necessària per evitar malalties. D'altres, en canvi, veuen en les crítiques als que no

passen cada dia per la dutxa els intents de la indústria cosmètica de protegir no els

consumidors sinó el seu negoci, especialment lucratiu. Qui té la raó? Dutxar-se cada

dia és bo o dolent?

Fins no fa gaire, la majoria de la població no es banyava cada dia. L'absència

d'instal·lacions adequades i d'aigua corrent i calenta feien que banyar-se no estigués

a l'abast de tothom, ni fos possible cada dia. Però en pocs anys la transformació ha

estat completa, i la dutxa, més que no pas el bany, s'ha consagrat com una manera

inevitable de començar el dia. Ara bé, els experts recorden que la dutxa diària no és

tant un hàbit higiènic com social, i apunten que la rutina pot aportar més problemes

que no pas beneficis.

Fragment extret de http://www.ara.cat/estils_i_gent/bo-dutxar-se-

dia_0_1322867929.html

TEXT 2

Diversos productes que s’utilitzen per a la neteja dels espais contenen substàncies

químiques que poden ser corrosives, irritants o nocives tant pel medi ambient com

per a la salut de les persones.

Llençar aquests productes de neteja per l’aigüera o amb la resta de residus pot ser

molt perillós i contaminant, ja que el seu impacte quan arriba al medi natural és molt

perjudicial. Per exemple, els detergents i els desinfectants si s’aboquen al

clavegueram poden provocar problemes de salinització d’aigües, eutrofització, així

com destruir els microorganismes presents a les aigües i afectar a la resta de vida

aquàtica.

A més, altres productes com l’amoníac, la sosa, els llevataques o els blanquejants

poden ser molt tòxics i generar irritacions a les vies respiratòries i als ulls i, fins i tot,

cremades a la pell.

Fragment extret i adaptat de

http://www.ub.edu/plasostenibilitat/2015/04/productes-de-neteja-ecologics-eco2-

0-26/

TEXT 3

L'al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l'organisme en entrar en

contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són

nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més

comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d'animals i les espores dels fongs. La

reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades

d'insectes (vespa, abella), etc.

En els darrers anys s'ha observat un increment en el nombre de persones afectades

per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-lo són

diversos, però hi destaquen els genètics i els ambientals. Un dels factors ambientals

més importants és la contaminació (principalment la derivada de la combustió de

productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions

sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s'hagin reduït els gèrmens amb els quals el

nostre sistema immunitari ha d'enfrontar-se, que aleshores reacciona atacant

substàncies que no són nocives.

Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l'aparell respiratori com l'asma, la

rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l'èczema i la urticària, o amb aquelles

reaccions greus d'inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l'aparell respiratori i/o

el cardiovascular (anafilaxi).

Fragment extret de

http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/salut_az/a/al_lergies/

DISSENY D’UNA ACTIVITAT EXPERIMENTAL

Introducció i presentació de l’objectiu d’estudi.

En aquesta unitat didàctica treballem les defenses de l’organisme i algunes de les causes de determinades malalties, a partir d’un context sobre la higiene.

Amb aquesta activitat experimental volem que realment plantegis i portis a terme una investigació, de cap a cap, sobre alguns dels continguts que desenvolupem.

Cal que dissenyis el procediment necessari per posar en pràctica un estudi estadístic a l’escola per veure en quina mesura el seu alumnat té unes bones pràctiques higièniques, amb la finalitat d’extraure’n conclusions i informar-ne a tota la comunitat educativa. D’aquesta manera, un cop realitzat i avaluat, tothom podrà entendre si actuem amb bons hàbits o cal canviar la nostra manera de fer; com a individus i com a institució.

L’objectiu d’estudi és en quin grau l’alumnat de l’escola es renta les mans amb sabó o amb dissolució alcohòlica quan ha d’anar a dinar.

Procediment

Ens organitzarem per grups de treball de quatre persones.

Primerament, farem una cerca per internet sobre malalties infeccioses o de diversa índole que es poden relacionar amb les mans brutes. Es guardarà la informació rellevant per a usos posteriors en la investigació (per exemple, en les conclusions)

A partir d’aquí, cada grup discutirà sobre quines són les variables que cal tenir present en l’estudi i com s’haurien de comptabilitzar o gestionar. Per exemple, si cal estudiar totes les classes d’un mateix curs, si cal repetir el recompte diversos dies, com recollim les dades...

L’actuació serà conjunta per a tot 3r d’ESO. Per això, caldrà consensuar el mètode d’estudi: cada grup exposarà allò que ha pensat i es debatrà sobre els pros i els contres.

(En el cas que la investigació es pugui fer amb diverses classes, es recolliran els diferents consensos i el professorat plantejarà una manera d’actuar en funció de totes les propostes)

Un cop definit el mètode, cada persona en disposarà una còpia.

Un cop amb el vistiplau de la direcció del centre, s’informarà de les dates per a la presa de dades i de les persones que les recolliran.

Quan se’n disposi de totes les necessàries, amb els mateixos grups inicials de quatre persones, procedirem a fer-ne el tractament estadístic, a analitzar els seus resultats i extraure’n conclusions. Si el volum d’informació és molt gran, es repartirà entre els diferents grups de treball.

De tota aquesta part, revisarem i valorarem els procediments de cada grup i consensuarem unes conclusions generals. Caldrà que també les lliguem amb la informació de la cerca inicial sobre les malalties.

Un cop resolt això, formalitzarem el tractament estadístic, la seva anàlisi i el conjunt de conclusions, si cal, amb les esmenes que s’hagin comentat en la revisió i la valoració. Per això, cada grup de treball en redactarà un informe per a la direcció del centre.

La recollida d’aquests informes s’efectuarà al professor o professora de Ciències Naturals via Drive o Google Classroom. Posteriorment, es procedirà a informar a la Direcció sobre els resultats.

Podeu trobar més materials de Ciències en context a http://www.cienciesencontext.com

Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada:

No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació

d’obres derivades.