Preparació d’un raid de 120 kmpremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... · pràctica va ser una etapa on vaig tenir un període de reflexió per crear els meus o je

Pseudònim: Tada Speed

Preparació d’un raid de 120 km

EXPERIÈNCIA PERSONAL


2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ _________________________________________________________ 5

PART TEÒRICA

1. INTRODUCCIÓ AL RAID ....................................................................................... 8

1.1 HISTÒRIA .......................................................................................................... 8

1.2 QUÈ ÉS EL RAID? ............................................................................................... 9

1.3 CATEGORIES ................................................................................................... 11

1.3.1 LA DISTÀNCIA ........................................................................................................... 11

1.3.2 EDAT DEL GENET ....................................................................................................... 12

1.3.3 EDAT DEL CAVALL ...................................................................................................... 13

1.4 REGLAMENT ................................................................................................... 14

1.5 ORGANITZACIÓ ACTUAL DE LES COMPETICIONS A CATALUNYA ........................ 16

2 ELEMENTS QUE INTERVENEN EN EL RAID .......................................................... 18

2.1 L’ASSISTÈNCIA ................................................................................................ 18

2.2 EL GENET ........................................................................................................ 19

2.3 EL CAVALL ....................................................................................................... 20

3 ENTRENAMENT DEL CAVALL ............................................................................. 26

3.1 IMPORTÀNCIA I/O BENEFICIS .......................................................................... 27

3.2 PRINCIPIS BÀSICS DE L’ENTRENAMENT ............................................................ 27

3.2.1 ENTRENAMENT FÍSIC.................................................................................................. 28

3.2.2 ENTRENAMENT PSÍQUIC ............................................................................................. 30

3.2.3 ENTRENAMENT DE RECUPERACIÓ ................................................................................. 32

3.3 MÈTODES D’ENTRENAMENT ........................................................................... 33

3.3.1 SEGONS EL PAÍS ........................................................................................................ 33

3.3.2 SEGONS LA PERSONA O EQUIP ..................................................................................... 36

3.3.3 SEGONS LA DISTÀNCIA DEL RAID ................................................................................... 37

3.4 RUTINA/ HÀBITS ............................................................................................. 37

3.5 ALIMENTACIÓ/ NUTRICIÓ ............................................................................... 40

3.6 MÈTODES PER AVALUAR EL CAVALL ................................................................ 42

3.7 COM MILLORAR L’ENTRENAMENT DEL CAVALL ................................................ 44


3

4 ENTRENAMENT DEL GENET ............................................................................... 46

4.1 BENEFICIS .......................................................................................................... 46

4.2 CLASSIFICACIÓ DE CAPACITATS FÍSIQUES ..................................................................... 47

4.3 MÈTODES D’ENTRENAMENT ................................................................................... 49

4.3.1 LA FORÇA ............................................................................................................. 49

4.3.2 LA FLEXIBILITAT .................................................................................................... 50

4.3.3 LA RESISTÈNCIA ................................................................................................... 52

4.3.4 LA VELOCITAT ...................................................................................................... 53

4.3.5 LA PROPIOCEPCIÓ ................................................................................................ 53

4.4 NUTRICIÓ DEL GENET ............................................................................................ 54

5 EL DIA DEL RAID ............................................................................................... 56

5.1 QUÈ ES FA? ..................................................................................................... 56

5.2 QUÈ ES NECESSITA .......................................................................................... 57

5.2.1 EQUIP DE MUNTURA .................................................................................................. 57

5.2.2 EQUIP PER A L’ASSISTÈNCIA ......................................................................................... 58

5.2.3 EQUIP DE DESCANS.................................................................................................... 58

5.3 ALIMENTACIÓ DEL CAVALL .............................................................................. 58

5.4 RECUPERACIÓ ................................................................................................. 59

5.5 ALIMENTACIÓ DEL GENET ............................................................................... 60

5.6 LA META ......................................................................................................... 61

PART PRÀCTICA

6 ENTRENAMENT DEL CAVALL ............................................................................. 62

6.1 TIPUS D’ENTRENAMENT ................................................................................. 64

6.2 HÀBITS ESTABLERTS ........................................................................................ 71


6.4 COM S’HA EVALUAT L’ESTAT DEL CAVALL? ....................................................... 75

7 ENTRENAMENT DEL GENET ............................................................................... 76

7.1 NUTRICIÓ DURANT L’ENTRENAMENT .............................................................. 80

8 EL DIA DEL RAID ............................................................................................... 81


4

8.1 QUÈ ES NECESSITA? ........................................................................................ 82

8.1.1 EQUIP DE MUNTURA .................................................................................................. 82

8.1.2 EQUIP PER A L’ASSISTÈNCIA ......................................................................................... 82

8.1.3 EQUIP DE DESCANS.................................................................................................... 83

8.2 EL DIA ABANS ................................................................................................. 84

8.2.1 MOTIUS .................................................................................................................. 84

8.2.2 QUÈ ES FA? ............................................................................................................. 85


8.4 ALIMENTACIÓ DEL GENET ............................................................................... 86

9 TRACTAMENT ................................................................................................... 88

9.1.1 QUE LI FAN AL CAVALL?.............................................................................................. 88

CONCLUSIONS ........................................................................................................ 90

BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................... 93

ANNEX .................................................................................................................... 95


5

INTRODUCCIÓ

A l’hora de plantejar-me aquest treball tenia molt clar que un dels aspectes més

importants seria donar a conèixer al lector l’esport del raid, un esport binomi, el cavall

i l’home, que recorren una cursa de llarga distància. Un del motius els qual m’ha portat

a aquest aspecte és el fet que he estat des de la infància amb aquests animals i he

pogut observar com el món dels cavalls i, del raid especialment, són molt poc coneguts

i distingits a la societat.

La veritat és que des d’un principi he volgut fer un treball que tractés dels cavalls però

reflectint aspectes més psíquics que no pas físics. Malgrat això, aquest esport uneix en

tots els episodis aquests dos termes. A més, altres motius que m’han portat a realitzar

aquest treball són donar a conèixer la relació que es forma entre el cavall i el genet en

el raid. També afegir que des dels 12 anys compateixo en aquesta disciplina eqüestre,

on individualment, i amb l’ajuda del meu pare, he anat formant els meus propis cavalls

i m’he anat classificant en raids més llargs. Però a mesura que anava pujant de

categoria, vaig anar observant com en el raid hi podem trobar diferents ideologies i, a

partir d’aquest treball, he intentat conèixer els mètodes dels grans genets i equips per

poder trobar una bona organització de treball en el raid per a mi, com a genet i

entrenador/a.

Podem dir que el meu objectiu bàsic del treball és fer visible i conscient l’esforç que

s’hi ha de dedicar en el raid i el treball que comporta competir, tant pel genet com pel

cavall. A partir d’aquest, han anat sorgint altres objectius importants, com:

- Conèixer els diferents sistemes d’entrenament que es duen a terme en

diferents equips o en diferents països.

- Conèixer els diferents mètodes per fer un bon entrenament i els factors que

s’entrenen del cavall

- Crear un pla d’entrenament propi pel genet i pel cavall


6

- Identificar els principis d’un bon entrenament del genet. Des del punt de vista

del treball físic, com de nutrició.

Tots aquests objectius els volia assolir per, finalment, realitzar i posar en pràctica tots

els coneixements en la realització del raid de Vic. Un raid de 121Km. que es celebrà el

dia 10 d’octubre del 2015, el qual hi participaven 35 cavalls.

Per a poder complir tots els objectius esmentats, he utilitzat una metodologia que

comporta buscar molta informació, i plantejar objectius posteriors i comprovar-los a

partir de la pràctica. També afegir que aquest mètode comporta de dues parts

importants en el treball, que són la teòrica i la pràctica. Per una banda, la teòrica és la

part on vaig realitzar l’activitat de buscar informació, basant-me en pàgines web

internacionals del raid i en revistes i llibres del mateix esport –també he de dir, que no

vaig buscar en altres llibres o webs més generals ja que és un esport poc conegut i no

hi apareix gaire informació–. A part de la recerca bibliogràfica, també vaig realitzar

vàries entrevistes i vaig dur a terme algunes activitats d’observació per poder

informar-me més del tema. Així doncs, la part teòrica consta del recull d’informació

sobre el raid, el cavall de raid, els mètodes d’entrenament... per, després a la pràctica,

poder obtenir suficients coneixements per crear un pla d’entrenament. Per altra

banda, la pràctica és la part que consistia en verificar i/o comprovar aquell sistema

d’entrenament realitzat amb tota aquella informació obtinguda. Per tant, la part

pràctica va ser una etapa on vaig tenir un període de reflexió per crear els meus

objectius i hipòtesis, entre mig de la creació del meu pla d’entrenament que es basa en

un entrenament binomi amb el cavall i en un altre individual pel genet.

Ha estat un treball que m’ha aportat molta informació nova i m’ha obert moltes portes

dins l’esport, però també hi ha algun tret que m’ha estat difícil de realitzar, com és el

cas d’un període d’entrenament durant el qual vaig està malalta i vaig haver de

recuperar el temps perdut.

Vull agrair, principalment, a l’assistència del raid –el grup de persones que em va

ajudar a mi i al cavall durant la carrera: meus tiets, els meus pares, el meu germà... que

sense la seva ajuda i companyia no hagués estat possible realitzar el raid ni poder


7

concloure aquest treball; a la meva família que m’ha ajudat i m’ha animat en els

entrenaments i en la recerca d’informació. Als entrevistats, en Jaume Puntí i l’Anna

Yebra, i en Martí Noguera per donar-me l’oportunitat de poder-los conèixer i donar-

me part d’informació sobre els entrenaments del cavall i del genet; i, per acabar,...,

tant com a tutor/a del treball de recerca com a entrenador/a, pel fet d’ajudar-me i

donar-me suport en aquest treball.


8

1. INTRODUCCIÓ AL RAID

1.1 HISTÒRIA

El Raid és un esport que en els seus inicis, al voltant del 1900, no era una disciplina

eqüestre ni un esdeveniment esportiu, sinó que era una necessitat, tant pels

exploradors, com pels militars, com pels carters, pagesos, etc., com a forma de

transport principal. Malgrat això, no es poden especificar més els orígens del Raid ja

que té diverses versions, segons cada país, relacionades i contextualitzades en les

mateixes dècades del 1900 fins actualment. Un dels orígens, prové d’una tradició

americana anomenada el “poni exprés” on es recorrien 100 milles, la distància que hi

havia entre un punt i un altre. Feien servir diferents cavalls cada 5-10 milles. En aquell

temps, no era un esport de resistència sinó que era un medi per portar el correu i per

anar més ràpid del que s’anava d’una altra manera (com és el cas, d’anar a peu o amb

un sol cavall en diversos dies...). Fent-ho d’aquesta manera, amb l’intercanvi de cavall

cada 5-10 milles, podien realitzar un esprint de grans velocitats i travessar les rocoses

del país. A partir d’aquí, es va crear “les 100 milles”, que són els 160km actuals, i es va

començar a pensar que podia esdevenir una competició de resistència.

Una altra història que es creu s’ubica en el 1900 com a prova militar per les muntures

de cavalleria americana. Els cavalls estaven obligats a recórrer 300 milles (483

quilòmetres) durant 5 dies, portant 200 lliures al damunt, el mateix que dir 91

quilograms. I, al 1950, la prova militar es va convertir en un esport civil i, amb el temps,

es va anar reduint la distància i va anar incrementant el nombre de participants. Per

altra banda, una versió diferent, ens situa altra vegada en el 1900 en el continent

Americà i l’Australià on es va treballar la resistència per necessitat de fer exploracions i

per anar a les guerres, on s’havien de recórrer llargues distàncies i anar el més ràpid

possible per trobar primer els nous descobriments o per atacar a l’enemic de forma

inesperada. Posteriorment, aquest esport encara no descobert, es va anar difonent per

la resta de països.


9

Fins el 1978, la Federació Eqüestre International 1 i l’òrgan internacional dels “Jocs

Eqüestres Mundials2” , no van reconèixer el Raid

com a un esport internacional. Malgrat tot, el

2006 ja es van realitzar 353 competicions de

raid de la FEI a Europa, Àsia, Amèrica (del nord i

del sud) incorporant més de 49 països d’arreu

del món, tenint en compte l’Estat Espanyol,

incloent Catalunya, ja que en aquest país ja hi

havia una tradició d’uns 60-70 anys. En aquest

apartat no es pot ampliar més, es desconeixen els orígens a l’Estat espanyol i a

Catalunya ja que no hi ha informació sobre aquesta zona.

1.2 QUÈ ÉS EL RAID?

El raid és una modalitat eqüestre de resistència en que es competeix a contrarellotge i,

evidentment, contra altres cavalls. Diversos equips individuals, aquests estan creats

per un cavall i un genet, que competeixen entre ells i que recorren una distància

d’entre 25 (40km) i 100 milles (160km aproximadament) en un dia o 200 quilòmetres

dividits en dos dies consecutius. El total de quilòmetres que es troben en el raid estan

dividits en diferents recorreguts d’entre 20 i 40 quilòmetres, anomenats fases.

També cal saber que, després de cada fase, incloent l’inici del raid (el control veterinari

previ) i el final del raid o la meta, el cavall ha de passar per un seguit de controls

veterinaris anomenats “vet-gate3”, on un conjunt de veterinaris miren el cavall per si

està en bones condicions o no, per a poder continuar la carrera. En aquests controls,

1 Més coneguda amb l’abreviació FEI, és una organització internacional per a tots els esdeveniments

mundials de salt, doma, raid i altres disciplines eqüestres, fundada en el 1921. 2 Els jocs eqüestres mundials són un esdeveniment esportiu d’hípica que inclou diverses modalitats

eqüestres que es celebra cada quatre anys. 3 Anys enrere, era conegut com el reconeixement veterinari, tal com és en realitat, però en àmbit

internacional s’anomenava “Vet-gate” i, d’aquesta manera, a Espanya, a Catalunya també el van nomenar d’aquesta forma, que vol dir porta del veterinari.

Imatge extreta de: http://www.olddominionrides.org/EnduranceP

rimer/01.html

http://www.olddominionrides.org/EndurancePrimer/01.html

http://www.olddominionrides.org/EndurancePrimer/01.html


10

primerament, es mira la freqüència cardíaca del cavall que, actualment, com diu el

reglament FEI dins la normativa de les inspeccions del cavall, “la freqüència cardíaca

màxima per passar la inspecció és de 64pbm o el que dicti el programa d’aquell raid

concret”; seguidament, el cavall ha de passar un control de trot per observar si té cap

cuixera o lesió; i, finalment, el veterinari mira la respiració després del trot, les

mucoses i el plec cutani, per saber si el cavall està hidratat o deshidratat, i el moviment

intestinal. A partir d’aquí, el veterinari diu si el cavall pot seguir o no la cursa.

Dins el raid, abans de passar els vet-gate,

per poder baixar les pulsacions del cavall

a 64bpm es realitzar una acció de

recuperació mullant el cavall amb aigua,

normalment freda, perquè la seva

escalfor corporal baixi, juntament amb la

seva freqüència cardíaca. Durant aquesta

estona, que sol ser entre 1 i 20 minuts, el

temps de la carrera també corre, per tant, l’objectiu d’aquesta acció és recuperar el

cavall el més ràpid possible.

Els raids tenen diversos factors que fan que es diferenciïn els uns dels altres. Aquests

són:

- El terreny. El qual es té en compte el sòl i l’altitud

- El clima que s’hi inclou el temps meteorològic, la temperatura i la latitud

- I en algun cas, l’organització del país, ja que no en tots els continents els raids

tenen la mateixa normativa o els mateixos sistemes.

Així doncs, en el raid, es posa a prova la velocitat, l’habilitat, la compatibilitat entre els

dos membres de l’equip i la resistència física y mental del cavall i del genet, que es van

demostrant al llarg de la carrera.

imatge pròpia. Raid 60 km a Santpedor, 2015


11

1.3 CATEGORIES

El raid és un esport progressiu, és a dir, el cavall i el genet no poden recórrer un raid de

llarga distància, com ara un de 120km, sense haver recorregut raids de distància més

curta. Aquest fet es prioritza per tal de no perjudicar el cavall de manera que es pugui

adaptar correctament a llargues distàncies. També cal dir que, segons el concurs en el

qual es participa, la normativa dels raids pot imposar una velocitat mínima i una

màxima (aquests raids solen ser els de menys quilòmetres a recórrer).

1.3.1 LA DISTÀNCIA

Els raids, segons la distància, es classifiquen en:

- Raids de promoció: són aquells en els quals corres a una velocitat mínima (que

acostuma a ser de 10km/h, si el programa del raid no la modifica) i una

velocitat màxima (que sol ser de 15 km/h, i que algunes ocasions pot variar als

14 i als 16km/h). Així doncs, els raid de promoció són:

o Raids de 40 quilòmetres

o Raids de 60 quilòmetres

o Raids CET4 0* o de 80km, que són raids d’entre 80 i 90km amb velocitat

controlada5.

- Raids CEI6 1*, aquells on els participants recorren entre 80 i 119 quilòmetres a

velocitat lliure7.

- Raids CEI 2*, poden ser tots aquells que es recorren de 120 a 139 quilòmetres

en un dia o entre 70 i 89 quilòmetres per dia durant dos dies. En aquest cas, la

velocitat és lliure com en la resta de categories superior.

- Raids CEI 3* són tots els raids de 140 a 160 quilòmetres recorreguts en un dia,

aquells de 90-100 quilòmetres per dia durant dos dies o els de 70-80

4 CET (Concours de raid d’Endurance Territoriale), una abreviació del francès.

5 Velocitat controlada, es refereix a que disposa d’una velocitat mínima i una velocitat màxima.

6 CEI (Concours de raid d’Endurance International), una abreviació del francès

7 Velocitat lliure és aquella que no té una velocitat màxima, és a dir, es pot corre tant com el cavall pot;

però, si que té una velocitat mínima que sol ser la mateixa que la dels promocions.


12

quilòmetres per dia durant 3 dies. Aquest últim rarament se celebra, encara

que en algun cas s’ha realitzat a Estats Units.

- Raids CEI 4* que són tots els campionats de raids de llarga distància, com:

o Els Campionats Sènior que, pels corredors de Catalunya, poden ser tant

mundials, com europeus, com Campionats d’Espanya. En aquestes

competicions s’acostumen a recórrer 160 quilòmetres en un dia i només

poden competir genets de 22 anys o més.

o Els Campionats de Joves Cavalls són raids de 130 quilòmetres com a

màxim en els quals només poden competir cavalls de 7 anys.

o Els Campionats Junior i Joves Genets, igual que els campionats sènior,

pels catalans són campionats mundials, europeus i/o campionats

d’Espanya, són de 120 i 130 quilòmetres en un dia i només hi poden

córrer genets de 16 a 21 anys.

o Els Campionats Territorials o Regionals, on l’organització decideix la

distància a recórrer, tenint en compte el clima, el terreny i altres

condicions.

1.3.2 EDAT DEL GENET

Una altra classificació que podem trobar en els raids és la dels genets. Dins l’esport del

raid, la competició la poden recórrer tant dones com homes, nens o adults en un

mateix recorregut i la classificació serà unitària. Però a l’hora d’obtenir rànquings i

classificacions generals es separen per:

- Aleví i infantil, són tots aquells genets que tenen entre 10-12 anys i 13-15 anys.

o Aquestes categories estan limitades a córrer en unes categories

concretes:

Els genets de 10 anys només poden competir en raids de promoció

entre 40 i 60 quilòmetres.

Als 12 anys pots començar a córrer raids de velocitat controlada

CEN 0*.


13

A partir de 14 anys ja pots participar en raids CEI 1* (velocitat lliure o

il·limitada)

- Júnior i joves genets, aquesta categoria es divideix en dos subcategoria: el

junior és aquell genet que té entre 16 i 18 anys; en canvi un jove genet és

aquell que té entre 19 i 21 anys.

o A parir dels 16 anys, pots participar en qualsevol categoria de raid (de

raids de promoció fins a raids 4*, encara que no entrarà dins les

classificacions dels campionats sèniors).

- Sènior, és la categoria que recull tots els genets majors a 22 anys. Aquesta

categoria pot participar en tots els raids, malgrat que no es pot classificar en els

campionats júniors.

1.3.3 EDAT DEL CAVALL

Per altra banda, els cavalls es troben tots en un mateix grup per a les classificacions i

qualsevol resultat, però segons la seva edat, poden córrer una distància o una altra.

També dir que, en els raids, els cavalls poden començar a córrer a partir de 5 anys fins

a l’edat que el genet el vegi capaç de competir, que pot ser 3, 5, 6... anys més tard en

el cas que hagi patit alguna lesió forta o poden arribar fins als 20 anys si fan

competicions amb llargs períodes de descans i estan en molt bones condicions i ven

cuidats. Així doncs, ens trobem amb:

- Cavalls de 5 anys, on poden arribar a córrer raids de promoció i CEN 0*.

- Cavalls de 6 anys, que ja poden participar en raids CEI1* i 2*.

- Cavalls de 7 anys, amb una classificació completada, ja poden competir en

raids CEI 3*.

- Cavalls de 8 anys o més, els quals poden participar en qualsevol categoria i

distància. Des de raids de promoció fins a raids CEI 4*.


14

1.4 REGLAMENT

En la disciplina del raid, el reglament és molt exigent i s’ha de complir tota la

normativa. Cal dir que depenent de la categoria en que es participa i la regió, s’ha de

seguir un reglament o un altre, incloent el reglament veterinari i el reglament

antidòping. En aquest cas, ens centrarem en el reglament FEI ja que reuneix tota la

normativa internacional per recórrer raids de llarga distància.

La normativa FEI basa tot el seu reglament al benestar del cavall de raid ja que és una

prova destinada a prova la resistència i la velocitat dels cavalls.

Com diu el reglament FEI, un raid ha d’estar dividit amb diverses fases d’entre 16 i 40

quilòmetres marcades amb cinta, cartells i/o guix; dividides per un control veterinari

obligat (el qual s’ha de passar amb 64 bpm, amb un trot acceptable i un metabolisme

correcte) i un temps de descans de 40-50 minuts aproximadament.

Pel que fa a la competició el genet pot córrer al costat del cavall excepte a les entrades

i sortides de cada fase. A partir de la sortida, el genet no pot demanar cap tipus

d’ajuda fins als punts d’assistència concretats, si no és un cas excepcional (el genet ha

caigut, el cavall s’ha desferrat...).

Per altra banda, la vestimenta del genet ha de ser roba apropiada per muntar, una

camisa o polo (no es permet córrer amb samarreta sense màniga), obligatori portar un

casc d’hípica dur, i ha d’utilitzar uns estreps tapats de la part davantera o portar unes

botes amb taló. A més, estan prohibides les fustes i els esperons. Pel que fa a

l’assistència poden portar qualsevol vestimenta, només que l’acompanyant del genet

al veterinari no pot entrar amb pantalons curts ni amb sandàlies.

En el raid d’alta competició, també es té en compte el pes del genet. Per poder córrer

un raid de velocitat il·limitada CEI 1* o 2*, el cavall ha de portar un pes total de 70 kg

(amb el conjunt de la sella, el genet i tots els complements). Per poder competir raids

de distàncies més llargues, el cavall haurà de portar un pes total de 75kg.


15

Degut al benestar del cavall, després de competir en un raid és obligatori seguir uns

dies de descans, segons la distància que s’ha recorregut.

0 a 79 km 12 dies

80 a 119 km 19 dies

120 a 139 km 26 dies

Més de 140 km 33 dies

* En cas de que el cavall no ha passat el control veterinari adequadament, es

penalitzarà uns dies més dins a aquest límit. Si el cavall ha set eliminat per cuixera o

per metabòlic, depenent de quants raids consecutius el cavall ha set eliminat pot tenir

una penalització de 14 a 90 dies.

Qualsevol cavall que acabi entre els 5-10 primers cavalls en un raid de llarga distància

es veu obligat a passar un control antidòping. Al mateix temps, també es fa el mateix

procés pels 5-10 primer genets. En cas de que donessin, estarien penalitzats per 2 anys

mínim amb una multa al genet o propietari del cavall.

En cas de que no es complissin totes les normes del reglament, entres en pena de

penalització d’aquest raid o una pena de sensació per una targeta groga (que et

penalitzar durant dos mesos.

Logotip de l’organització FEI. Imatge extreta de: https://www.fei.org/

https://www.fei.org/


16

1.5 ORGANITZACIÓ ACTUAL DE LES COMPETICIONS A

CATALUNYA

Actualment, Catalunya es pot considerar una de les millors zones de raid d’Espanya,

principalment, però també de territoris més amplis. El raid a Catalunya es troba en

creixement, és a dir, cada vegada més cavalls i més genets s’inscriuen en aquesta

disciplina. A més, s’ha de tenir en compte que molts campions d’Espanya, d’Europa i

del Món es troben a Catalunya i molts són catalans.

Un dels motius que fa que hi hagi més participació és el fet que es realitzen més

concursos de raid durant l’any, és a dir, durant una temporada, que no pas en altres

disciplines eqüestres o en altres comunitats. I per tant, el genet està més temps en

contacte amb el cavall. Aquest any a Catalunya, sense tenir en compte els Campionats i

els raids internacionals d’altres països que Catalunya hi podia participar, s’han

organitzat al voltant de 46 raids de diferents categories.


17

Un altre motiu, i bastant considerable, és el que ja s’ha anomenat abans. A Catalunya

s’hi pot trobar diversos equips de raid internacionals que es relacionen amb els països

més rics i més evolucionats en el món del raid (que són França i els Emirats Àrabs) i,

per tant, molts genets volen intentar arribar a ser millors que aquests. Un dels millors

equips actual i molt important a Catalunya és Juma’s team, dirigit per en Jaume Puntí,

el campió d’Europa 2015, i la Maria Álvarez que és campiona del món des de fa

diversos anys, que ara es troben entrenant al municipi d’Olost. Aquest equip també a

acollit diferents genets de les comarques més properes per córrer amb els seus cavalls,

i en alguna ocasió per anar a córrer algun raid dels Emirats Àrabs o en altres països.

Així doncs, cal afegir que el raid no només està creixent sinó que té unes quadres (una

expressió que s’utilitza per anomenar un equip format per un grup de cavalls i genets) i

l m m j v s d l m m j v s d

1 2 3 4 1

5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8

12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15

19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 Calonje VC 40/60/ 0*

26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28


1 1 2 3 4 5

2 3 4 5 6 7 8 607582374 6 7 8 9 10 11 12 Sant Feliu CEI*** CEI* CET0 - VC 40/60

9 10 11 12 13 14 15 Tordera CEI** CEI* 13 14 15 16 17 18 19

16 17 18 19 20 21 22 Santa Eulalia VC 40/60/ 0* 20 21 22 23 24 25 26

23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30

30 31


1 2 3 Bascara CEI*** 160 CEI** 1 2 3 4 5 6 7

4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14

11 12 13 14 15 16 17 Santpedor VC 40/60/ 0* 15 16 17 18 19 20 21 Tordera CEI** CEI*

18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 Sant Hilari VC 40/60/ 0*

25 26 27 28 29 30 31 29 30


1 2 3 4 5 1 2

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9

13 14 15 16 17 18 19 Pla de Martis VC 40/60/0* 10 11 12 13 14 15 16

20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 Ripoll CEI** CEI*

27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30 Cantoni VC 40/60/ 0*

31


1 2 3 4 5 6 1 2 3 4

7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 VIC-Osona CEI** CEI*

14 15 16 17 18 19 20 Pujalt VC 40/60/ 0* 12 13 14 15 16 17 18 Vallgorguina VC 40/60

21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25

28 29 30 26 27 28 29 30 31


1 1 2 3 4 5 6 Santa Susanna CEI*** CEI*

2 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13 Bascara VC 40/60/ 0*

9 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20

16 17 18 19 20 21 22 Calonge VC 40/60/0 21 22 23 24 25 26 27

23 24 25 26 27 28 29 28 29 30 31

30

Calendari Raid Català 2015 Provisional

OctubreSetembre

AgostJuliol

DecembreNovembre

Gener Febrer

Març Abril

JunyMaig


18

equips molt bons i professionals o semi professionals que estan donant una formació

als nous genets, per tant, Catalunya es troba en les millors posicions en el món del

raid.

Un exemple es troba en el Campionat d’Europa d’aquest any 2015 que es va realitzar a

Eslovàquia, on van participar 5 genets catalans i 4 d’ells van quedar dels 10 primers,

tenint en compte que en Jaume Puntí va quedar en primera posició. Per altra banda,

també ens trobem amb el Campionat d’Interautonomies organitzat a finals d’octubre a

Madrid amb tres categories diferents (40, 60 i 80km). Un raid on participaven les

diferents comunitats autònomes, una de les quals era Catalunya amb 15 genets

d’entre 10 i 15 anys (genets principiants) i es va proclamar guanyadora de les tres

categories i de la categoria combinada.

2 ELEMENTS QUE INTERVENEN EN EL RAID

Dins una competició de raid, no solament hi competeix un cavall i un genet contra els

altres competidors, sinó que tenen un grup de persones que els ajuden i que sense ells

no podrien arribar a fer tants quilòmetres ni en tant bon estat, aquest grup, doncs, és

l’assistència.

2.1 L’ASSISTÈNCIA

Una part vital del raid és l’equip de suport, com hem dit anteriorment, l’assistència. Un

grup de persones que ajuden al cavall i al genet en qualsevol cosa. L’assistència durant

el recorregut de cada fase va a diferents punts concrets (entre un i quatre punts

d’assistència en una fase, depenent dels quilòmetres), on ofereixen aigua al cavall i al

genet per beure i aigua per poder refrescar al cavall durant el recorregut per tal de

mantenir la temperatura del cos constant i que es vagi recuperant durant la fase,

aquesta aigua es sol donar amb ampolles per comoditat del genet o l’assistència que

recórrer un tros de 100m per mullar al cavall. Així mateix, aquests punts també

serveixen per poder controlar l’estat del cavall i per poder comunicar algun fet

important que influeixi al recorregut o a l’equip individual.


19

Cal mencionar que l’assistència també s’encarrega de recuperar el cavall a l’hora que el

genet arriba de la fase; i un membre de l’assistència acompanyarà al cavall, amb el

genet, dins el control veterinari. A partir del control veterinari, l’assistència ajuda a

recuperar el cavall a través de l’alimentació, de massatges, i d’atencions diverses.

A més, l’equip també ajuda al genet a l’hora que té un problema tècnic amb l’equip, és

a dir, porta recanvi de qualsevol mena. Per exemple: recanvis de sella, de brida (la

cabassada que porta el cavall durant la carrera), d’elements de ferrar, ja que, en

algunes ocasions el cavall es desferra durant la carrera i l’assistència ha d’anar a ferrar

el cavall el més ràpid possible.

2.2 EL GENET

El genet o amazona és la persona que munta el cavall. Però, el fet és que en el raid no

només és muntar sobre un cavall sinó que l’objectiu d’aquest és ajudar, el màxim, el

seu cavall.

Per una banda, el cavall, a l’hora de córrer el raid, està sota la seva responsabilitat i,

per tant, ha de fer tot el possible perquè el cavall es trobi el màxim possible en bon

estat. A més, el genet, durant el raid i amb l’ajuda dels entrenaments, també ha

d’intentar buscar la forma de tranquil·litzar el cavall, de mantenir la seva energia, el

seu bon estat i anar el màxim ràpid possible, al mateix temps. Per tant, es pot dir que

Imatge pròpia. Raid 60 km de Pujalt. 2015. Plantejat en l’entrenament del treball que es mostrarà l’apartat “3. Entrenament del cavall”.


20

el genet treballa pel ben estar físic i mental del cavall abans, durant i després de la

carrera.

Per altra banda, el cavall i el genet s’han de comunicar com qualsevol equip, tant si és

individual com en grup, per poder treballar en sincronia i coordinadament. Així que el

genet té que buscar la forma de comunicar-se i d’entendre’s per poder conèixer com

es sent el cavall, per poder sentir el què sent el cavall i per poder saber el que pensa el

cavall en cada moment.

Un mètode de comunicació entre el cavall i el genet és el de les sensacions, en el qual

el genet i el cavall es comuniquen pel coneixement de l’un i l’altre, i cada moviment o

expressió que es percep es considera com a una conversa.

Un altre mètode és aquell que el genet, a través del tacte, la vista i l’oïda podem

percebre del cavall, com ara, si està nerviós o tranquil, si està cansat o animat, etc.

Més endavant, en l’apartat 4.1. Coneixement de l’expressió del cavall, es parla amb

més detall d’aquest aspecte. Un apartat on es coneix un de les millores que es poden

realitzar en l’entrenament del cavall de raid.

2.3 EL CAVALL

Un cavall segons la seva raça o configuració té diferents funcions i, per tant, pot

realitzar una disciplina o una altra. Però, com s’ha dit anteriorment, el raid es va

originar a partir de llargues excursions i transports, per aquest motiu, es busca un

cavall que pugui suportar llargues distàncies a unes velocitats altes i consistents. Ha de

ser un cavall capaç de treballar en terrenys variats, és a dir, terrenys tous (la sorra),

elàstics (el fang) o durs (la pedra), ha de tolerar grans desnivells, diferents altituds (es

pot trobar que vagi a córrer en un raid a alta muntanya, com a Ripoll, com a un pla a la

costa (com el de Santa Susana) i els canvis de clima (calor, fred, pluja, vent, etc). Una

altra capacitat que ha de tenir el cavall de raid, i que altres disciplines és impensable,

és que ha de ser capaç de complir totes les esmentades mentre acaba la competició


21

amb una condició determinada perquè el veterinari (el vet-gate) consideri que pot

seguir corrent.

S’han de tenir en compte dos aspectes principals del cavall:

- La raça

- L’anatomia del cavall

Pel que fa la raça, en el raid hi pot competir qualsevol cavall de la família o gènere

“equus”. Un gènere de mamífers, salvatges i domèstics, de la família dels èquids que

conté els cavalls, els ases i les zebres. És una espècie de mida mitjana-gran, amb el cap

i coll grans amb crin, les cames llargues i primes i amb una cua llarga.

esquema de creació pròpia

Però s’hi es vol arribar a tenir grans classificacions, s’ha de buscar el cavall “perfecte”

amb les millors condicions possibles, i un dels factors seria la raça. Les més habituals i

comunes que es troben al raid són: l’àrab, l’anglo-àrab i els creuats, entre d’altres.

SALVATGES

zebra Przewalskii

DOMÈSTICS

cavalls burros


22

- Els àrabs són cavalls amb una gran elegància estètica que dins el raid, se l’ha

valorat per la seva gran força i resistència, dels seus llargs anys de vida al

desert. A més de tenir una gran quantitat de fibra muscular per produir una

resistència aeròbica8, la qual cosa l’ajuda a porta grans quantitats de pes en

terrenys irregulars. Altres característiques que representen als àrabs són la

velocitat, el coratge i la noblesa, la intel·ligència i la intensitat encara que, a

vegades, aquest dos últims aspectes als genets de poca experiència els genera

problemes. Per altra banda, els àrabs són cavalls amb alta capacitat de

recuperació per als controls veterinaris. Malgrat tot, són cavalls amb grans

problemes als ossos, ja que tenen una excessiva fragilitat esquelètic.

imatge extreta de: http://www.razasdecaballos.com/caballo-pura-sangre-arabe.html

- Els anglo-àrabs són un encreuament entre un cavall àrab i un pura sang, dues

races de sang àrab. (El pura sang és un cavall que té orígens àrabs importats a

Anglaterra entre el segle XVI i XVIII. És un cavall que la seva capacitat principal

és la velocitat, la reacció natural de fugir de qualsevol perill. Així doncs, són

cavalls cautelosos amb reaccions instantànies i imprevistes. Són cavalls molt

sensibles a la muntura, al tracte, a l’entrenament... i que transmeten i noten

molt en nerviosisme i l’estrès. També afegir que aquest tenen fibres musculars

8 Un activitat física que es realitza en esforços suaus i moderats, on els músculs son capaços de rebre

oxigen suficient.

http://www.razasdecaballos.com/caballo-pura-sangre-arabe.html


23

Pura sang anglès

per realitzar una resistència anaeròbica9. Per tant, són cavalls que no es troben

al raid sinó en carreres de velocitat, però si que hi podem trobar descendents

seus). En algunes ocasions es pot produir un cavall amb les pitjors capacitats de

cada raça per poder córrer un raid (la fragilitat dels ossos de l’àrab i el

nerviosisme del pura sang); però en altres es pot trobar un bon equilibri entre

les dues. Ens podem trobar amb cavalls extremadament sensibles, atents,

intel·ligents i morfològicament anglesos amb una talla (alçada) més baixa. A

més, la massa esquelètica es reforça i el caràcter del pura sang s’amanseix. I es

crea un cavall amb unes condicions excel·lents per córrer raids.

imatges extretes de: http://www.elhogarnatural.com/caballos/pura%20sangre%20ingles.htm

http://www.angloarabe.net/noticias09/09_11_12.html

- En moltes ocasions, es troben creuats. Cavalls creuats d’un àrab o un pura sang

amb una tercera raça que poden arribar a ser cavalls molt resistents, sempre hi

quan siguin pura races. En algunes ocasions, també es creen creuats a partir de

segones generacions i, a partir d’aquí, no es pot afirmar la validesa de les seves

capacitats, encara que els seus resultats no tenen perquè ser dolents. Ja que en

alguns casos, s’ha mostrat la seva estètica robusta i la seva resistència. Un cas

es dóna amb els cavalls de tres sangs, Hispà-anglo-àrab, que han donat,

generalment, bons resultats.

9 Una activitat física que realitza el cavall en esforços de intensitat elevada o màxima i de curta durada.

És una activitat molt intensa que no permet arribar suficient oxigen a la musculatura per treballar en normalitat durant molt temps.

http://www.elhogarnatural.com/caballos/pura%20sangre%20ingles.htm

http://www.angloarabe.net/noticias09/09_11_12.html


24

Un cavall creuat entre un pura sang anglès i una raça argentina. (imatge extreta de: http://www.galeon.com/cabrera2/razasplus02.htm)

- També s’ha de tenir en compte que en el raid hi ha altres races que poden tenir

bones qualitats i que corren habitualment en aquests però són habituals i no

han demostrat o no han acabat de mostrar tota la seva capacitat. Com és el cas

de les races de l’est (com un Mustang), que es troben més a la zona d’Estats

Units, els cavalls pesats, que es poden trobar molt en les modalitats de salt,

doma i complets, els barbarescos, que neixen i s’utilitzen a la zona nord

d’Àfrica, etc.

Imatge d’un cavall Mustang, una raça de l’est: http://www.razasdecaballos.com/caballo-mustang.html

http://www.galeon.com/cabrera2/razasplus02.htm

http://www.razasdecaballos.com/caballo-mustang.html


25

Per altra banda, pel que fa l’anatomia del cavall, afecta en gran part al cavall per poder

córrer o poder guanyar un raid de llarga distància. El que es busca, principalment, és

un atleta relaxat i, mentalment, atent. Té que ser un cavall fort, ample, encara que ha

de ser prim (ja que, ha d’eliminar qualsevol pes corporal innecessari) i proporcional en

totes las parts i en conjunt; les articulacions han de ser grans i fortes, el pit ample i

profund, mans i cames netes (sense cap lesió) i fortes, i uns peus ven formats. Altres

aspectes que s’ha de tenir en compte són:

- El cap i el coll

- La creu

- Les espatlles

- El llom

- Les extremitats

- El moviment

- La pell

imatge extreta de: https://lescienciesdelanaturadelllido.wordpre ss.com/2011/02/28/lanatomia-dun-cavall-2/


26

I, també, alguns altres aspectes interns, que poden ser bàsics per escollir un cavall o un

altre depenent del seus estat, els aspectes metabòlics:

- El cor

- Els pulmons

- El “caràcter”

Imatges del sistema respiratori i digestiu del cavall. Uns dels sistemes principals pel funcionament del

cavall. http://trabajospecuarios.weebly.com/organos-internos.html

3 ENTRENAMENT DEL CAVALL

Un entrenament és bàsic en qualsevol esport, així mateix, el cavall ha de seguir un

estricte pla d’entrenament per a poder córrer un raid, tant curta com de llarga

distància. De la mateixa manera que un atleta s’ha d’entrenar per córrer una marató.

Igual que aquest atleta, un cavall ha de seguir un pla d’entrenament o un altre si

aquest ja ha recorregut altres carreres i té experiència en la disciplina o si és un cavall

nou dins aquest esport. Així mateix, també es segueix un entrenament o un altre

segons el caràcter del cavall, el raid que es vol recórrer, entre altres factors.

http://trabajospecuarios.weebly.com/organos-internos.html


27

3.1 IMPORTÀNCIA I/O BENEFICIS

Com ens diu l’Ernest callis en el llibre “La Resistencia Ecuestre”, l’entrenament és un

conjunt de pràctiques físiques i morals adaptades, en aquest cas, a cada cavall, a través

d’uns objectius molt concrets que s’han d’assolir i que crea la motivació necessària per

continuar treballant. Un d’aquests objectius és el de córrer un raid, però per arribar en

aquest punt, se n’han de complir uns altres.

En un entrenament pots afavorir el seu rendiment en la pràctica del raid si treballes la

condició física i la seva tècnica.

L’entrenament, bàsicament, és el procés d’acumular les forces, tan físiques com

morals, per arribar al sobreesforç que realitzarà el dia del raid.

3.2 PRINCIPIS BÀSICS DE L’ENTRENAMENT

Cal esmentar que no existeix cap norma única i infal·lible sobre l’entrenament d’un

cavall, sinó aquest esport perdria gran part del seu desenvolupament i esforç a

aconseguir la millor posició amb la millor condició del cavall possible. Malgrat això, si

que es poden seguir un conjunt de consells. Abans de tot, s’ha de dir que

l’entrenament no és una carrera. El cavall ha de córrer la carrera el dia de la carrera i

no cada dia que surti a entrenar, ja que la carrera és una activitat de sobreesforç que

en un temps determinat ha de demostrar el seu rendiment.

Així mateix, per realitzar un bon pla d’entrenament és important tenir en compte el

raid que aquest correrà, tenint en compte el terreny i tots els aspectes del raid, i el

període de temps que hi ha fins el dia de la carrera per poder incorporar períodes de

descans i que no sigui un entrenament molt abusiu. Per tant, s’ha de plantejar un

entrenament de llarga duració, tenint en compte que entre mig d’aquest es poden

realitzar altres raids de distància més curta per realitzar diferents exercicis al cavall.

L’entrenament d’un cavall de raid, no només és un entrenament físic sinó que és un

equilibri entre l’entrenament físic de potència, resistència, elasticitat i reflexes, i

l’entrenament psicològic o d’aprenentatge de comportaments i habilitats per obtenir


28

millor resultats en menys esforç. Per exemple: un cavall que es troba en una situació

estressada, se li ha d’ensenyar com ha d’actuar, sinó ens podem trobar que el cavall

activa les fibres musculars a través de l’adrenalina 10que s’utilitza en situacions molt

estressants i de reacció instantània i breu; en comptes de la noradrenalina 11que

redueix l’estrès durant un període prolongat.

3.2.1 ENTRENAMENT FÍSIC

És un entrenament molt important en el cavall de raid ja que ha d’arribar a recórrer

raids amb llargues distàncies i, per tant, utilitzarà molt la seva musculatura, esquelet i

la seva forma física. Per poder entrenar totes les capacitats utilitzades pel cavall de raid

es poden tenir un conjunt d’activitats i conceptes que es poden extreure del llibre “La

Resistencia Ecuestre” de Ernest Callis.

La doma

És una altra disciplina de l’equitació que pot servir d’ajuda al cavall a l’hora de reduir

esforços i lesions. El seu objectiu en l’entrenament del raid és practicar la rapidesa i

precisió dels canvis de ritme del cavall.

A partir de la doma, es pot ensenyar al cavall a tenir un genet que el dirigeix,

normalment, a través de la boca amb el filet12. A partir d’aquí, el genet disposa

d’equilibri i suport per la impulsió, i ha de

ser capaç de realitzar canvis de mans en el

cavall (exercici que es fa a l’hora de

galopar i el cavall vol gira cap una banda o

una altra), realitzar transicions (passar

del trot al galop, del galop al pas, etc.) i,

un punt molt important, ser

capaç de mantenir el ritme. Ja que, en el raid, és més important mantenir una velocitat

10 És un substrat energètic que actua sobre la musculatura de contracció ràpida

11 És un substrat energètic que alimenta les fibres musculars de forma prolongada durant un temps llarg.

12 Part de la cabeçada de carrera del cavall que es troba a la boca del cavall per dirigir i controlar el

cavall.

imatge extreta de: http://www.lagerencia.com/imagenes/pieescuela.jpg

http://www.lagerencia.com/imagenes/pieescuela.jpg


29

constant durant un llarg període que no realitzar molts canvis de ritme i posar en risc

el cavall.

En el raid, aquest aspecte es veu reflex a l’hora d’aprofitar el terreny. En un terreny

curt i pla, permetre al cavall galopar per guanyar més temps que no pas en un trot.

L’equilibri

Els cavalls de raid han de tenir dos aspectes importants per arribar a triomfar en el

raid, poca debilitat i capacitat de treballar equilibradament, és a dir, tenen la capacitat

d’anivellar el seu pes a través del seu coll i el seu cap. Mentre la resta del cos,

especialment les cames, impulsen el cavall endavant.

Així doncs, l’objectiu principal és enfortir l’esquena del cavall i el coll perquè arribi a

tenir bon equilibri. Encara que, per poder complir aquest objectiu, no es pot realitzar

cap activitat sinó que el cavall ha de corre en terrenys irregulars a l’aire lliure, sense

muntura. Una manera per ajudar aquesta capacitat, és reforçant la impulsió del cavall.

La impulsió

L’entrenament físic, bàsicament, es basa en millorar la impulsió, ja que la principal

funció és avançar el cos del cavall una distància amb el mínim esforç.

Per poder complir amb aquesta característica, primer s’ha de trobar el moviment

natural del cavall, ja que amb aquest moviment el cavall és capaç de recórrer les

distàncies més llargues. Seguidament, s’ha d’aconseguir que el cavall l’utilitzi mentre

porta el genet a sobre; i tercer punt, s’ha de perfeccionar aquest moviment millorant

la potència, l’equilibri i el ritme sense permetre que aquest moviment perdi la seva

naturalesa.

Per millorar la impulsió del cavall, aquest ha d’estar relaxat, així que si està nerviós, no

se’l pot deixar córrer fins que es tranquil·litzar. Per altra banda, per millorar-la, el cavall

ha de realitzar entrenaments que reforcin els quarts posteriors, que ho pot aconseguir

a través de pujades.


30

El vigor

És la capacitat d’unir totes els aspectes anteriors amb coordinació, el recurs per

expressar la “posada a punt”, és a dir, l’últim aspecte físic a tenir en compte abans del

raid.

El vigor és més una experiència personal que no uns principis científics. Al llarg de la

història, tan era la feina que fos, que l’amo del cavall, durant les hores, observava el

cavall i se’n adonava dels canvis d’ànim i d’estat, analitzava la causa i, dins les seves

possibilitats, les corregia pel ben estar del cavall que millorava el rendiment del cavall a

l’hora de treballar.

Així mateix, el vigor està compost per tres capacitats diferents:

- L’agilitat que s’obté, principalment, a través de la doma; utilitzant obstacles i

buscant terrenys irregulars perquè d’aquesta manera el cavall enforteix els

tendons i lligaments, i fa que s’evitin moltes lesions.

- La força del cavall que es compon per la massa muscular, però també per

l’estructura òssia, tendons i lligaments. A més, amb la força també intervé la

capacitat d’aprofitar l’energia.

- La resistència, el factor més important del raid. Que prové de la capacitat de

generar i subministrar correctament l’energia del cavall necessària a tot el

sistema locomotor. Aquesta també treballa amb el sistema respiratori i

cardiovascular per la producció i distribució d’oxigen. Aquest aspecte important

per l’entrenament, en parlarem més endavant en l’apartat 3.2.3. Entrenament

de recuperació.

3.2.2 ENTRENAMENT PSÍQUIC

En moltes ocasions, l’entrenament psíquic no es té en compte o té un valor molt

inferior a l’entrenament físic. Però el cas és que, en el raid, el psíquic és igual o més

important que el físic.

És cert que aquest és un entrenament molt més difícil, ja que cada cavall té una

mentalitat totalment diferent. Per tant, la solució a aquest problema és conèixer el


31

cavall, és a dir, el genet a de ser capaç de percebre, escoltar i veure, i descobrir el que li

passa al seu cavall.

A través de l’entrenament psíquic, el cavall ha d’aprendre i a d’obtenir noves

capacitats pel raid. Així doncs, en l’entrenament mental s’entrena:

La comunicació i concentració

Aquest concepte és molt important a l’hora de compatir en un raid, per exemple, quan

l’equip porta 100 quilòmetres, hi ha la possibilitat de que el genet ja no sigui capaç de

córrer més a terra i a partir d’aquí, a partir de la comunicació entre el cavall i el genet,

s’ajuden i es motiven entre ells.

Aquest punt, doncs, s’ha d’entrenar entre el genet i el cavall, amb temps i sense l’ajuda

d’entrenadors i altres interceptors. A l’hora d’entrenar la concentració o aprendre a

concentrar-ser, el genet ha de fer que el cavall no es fixi en el seu entorn sinó que

estigui pel recorregut i pels altres cavall que estan competint.

La motivació

La motivació és un element molt important a l’hora de realitzar raids de llarga

distància. Posem el cas que hi ha un genet que ha recorregut 90 quilòmetres sol amb el

seu cavall i li falten 30 quilòmetres però el cavall ja s’ha desmotivat perquè no ha vist

cap cavall i ja es troba cansat. En aquest punt, el genet ha de ser capaç de reanimar-se

i, seguidament, animar el seu cavall.

Per altra banda, s’ha d’entrenar aquest aspecte perquè el cavall aprengui a motivar-se

sense arribar al punt que el genet hagi d’animar-lo el 100%. A més, amb aquest

entrenament s’aprèn a tenir més contacte amb el cavall i coneixes els punts febles del

cavall.

Per realitzar aquest entrenament, s’ha de anar moltes hores sobre el cavall i arribar el

punt en que el cavall s’ha de motivar. S’han de passar moments molt pesats perquè el

cavall s’adapti a estar sol en moments difícils o s’ha d’arribar el límit on el cavall

comença a estar cansat per començar-lo a animar.


32

El ritme

El ritme no es tracta de la velocitat en que ha d’anar el cavall, encara que aquest afecti

a la velocitat. El ritme són els sons i la música que s’utilitza amb el cavall, perquè el

cavall es motivi o es concentri.

Aquest aspecte s’aprèn a partir dels entrenaments, és a dir, a la vegada que el genet

realitza un moviment (com ara tibar el cavall per frenar-lo) també realitzarà un so amb

la boca perquè a mesura del temps el cavall reconegui aquell so i freni abans de que el

genet faci l’acció.

A més, el cavall també pot aprendre a motivar-se a través de la música, és a dir, en els

moments més durs de l’entrenament si el genet posa una cançó, el dia de la

competició en els moments més durs el genet posa la cançó i el cavall se’n recorda de

la sensació d’assoliment.

3.2.3 ENTRENAMENT DE RECUPERACIÓ

El cavall té un entrenament físic per poder recórrer llargues distàncies amb mínim

esforç, té un entrenament psíquic perquè durant tot aquest recorregut no perdi

energia a través de nervis, mala concentració, etc. Però, també hauria de realitzar un

entrenament més, el de recuperació. Aquest l’hauria de posar a prova per dos motius:

per poder aprendre a recuperar el màxim d’energia perduda en poc temps i per saber

comportar-se i com actuar davant d’un control veterinari.

imatge extreta de: la pel·lícula War Horse. Una pel·lícula que mostrar la importància de la comunicació i el que crea entre un cavall i una persona.


33

Per aquest motiu, l’entrenament de recuperació es compon de:

La producció d’energia

Una capacitat que es troba relacionada amb el sistema respiratori. De manera que el

cavall ha de aprendre a córrer de manera aeròbica, en comptes d’anaeròbica.

El sistema càrdio-respiratori

En aquest entrenament, s’aprèn a aprofitar el màxim l’oxigen obtingut.

Assaig del control veterinari

En aquest moment, el cavall aprèn a comportar-se pel moment que entra en el control

veterinari. Com ara, aprendre a trotar amb una persona al costat i en línia recta, a

relaxar-se per quan li miren les pulsacions, a no tenir por de desconeguts, etc.

3.3 MÈTODES D’ENTRENAMENT

Com dèiem abans, un entrenament pot dependre de molts motius, si el cavall és nou

en la disciplina o no, segons el caràcter del cavall, etc. Però també podem conèixer

altres entrenaments segons conceptes més generals.

3.3.1 SEGONS EL PAÍS

Segons el país, podem reconèixer diferents plans d’entrenament pel cavall, ja que

segons el territori, també varien les condicions del raid i el sistema. Així doncs, a

Espanya no es segueix un entrenament igual que Estats Units ni els Emirats Àrabs en

imatge pròpia. Raid campionat interautonomias, 2014


34

segueixen un similar al de França. Com ens diu en Jaume Puntí a l’entrevista,

d’entrenaments podem trobar:

el sistema tradicional francès. En aquest hi condiciona més és la sanitat del cavall, el

conservament de la seva salut i del temps. I, sol ser un sistema que s’evoluciona molt a

poc a poc, però molt correcte. El cavall, a vegades, no arriba al màxim potencial perquè

tampoc se li arriba a demanar.

el sistema més australià o americà. És un sistema més d’anar fent el que et sembla

amb el cavall sense seguir un programa tant intens. Així, en el qual es busca una

continuïtat amb els quilometres o milles, i en quant a entrenament de raid darrera raid

amb molt poca intensitat i amb una duració de moltes carreres anuals o molts

quilòmetres amb el cavall, sense saber realment competit amb carreres molt dures.

el sistema sud-americà o uruguaià. És un sistema que s’agafa un cavall més jove, que

s’obliga molt més, és un sistema que es fa servir de cara a promocionar-se a l’hora de

vende perquè és un cavall que amb molt poc temps, té totes les carreres fetes. Però és

un sistema molt més agressiu i provoca moltes més lesions que un sistema tradicional.

el sistema dels Emirats Àrabs. (o de tot el golf Pèrsic) És un sistema que s’entrena molt

el cavall, fins i tot, es pot arribar a sobre entrenar-lo. I s’arriba al màxim rendiment que

té el cavall amb les conseqüències que, a vegades, hi ha més accidents en quant a la

sanitat del cavall que en un altre lloc del món. Els cavalls solen treure tot el rendiment

que tenen i, a vegades, el problema que tenen és que el treuen abans de l’hora, quan

no estan preparats muscularment o a nivell de tendons o teixits tous per assumir-ho.

Pot ser que sigui el més eficaç de tots, encara que també sigui el més perillós.


35

Un exemple, és un dels entrenaments que segueixen els genets i cavalls de Texas.

Setmana exercici

1a i 2a Entre 3 i 4 dies a la setmana, treure el cavall a caminar/trotar durant 1

hora al dia.

3a Entre 3 i 4 dies a la setmana, treure el cavall a caminar/trotar durant

1-1,5 hores al dia.

4a Entre 3 i 4 dies a la setmana, treure el cavall durant 1 i 2 hores al dia.

5a i 6a

Entre 3 i 4 dies a la setmana, combinar sortides de:

- 2 hores caminant

- 2 hores trot, amb alguna caminada, i alguna petita galopada en

terrenys plans

- Entre 2 i 3 hores, principalment, trot en pujades i terrenys

irregulars

7a i 8a Entre 3 i 4 dies a la setmana, treure el cavall a trotar durant 2 hores.

En el 3r o 4t dia, realitzar un recorregut de 4 hores. Només trot i pas

9a i 10a

Entre 2 i 4 dies d’entrenament a la setmana, segons quina distància es

recorre.

Realitzar activitat entre 110 i 140bpm. El cavall ha de recuperar en

menys de 3 minuts a menys de 70 pulsacions.

11a i 12a Entre 2 i 3 dies a la setmana, treure el cavall durant 2-3 hores al dia a

la velocitat i terreny del treball segons com valoris l’actitud del cavall.


36

3.3.2 SEGONS LA PERSONA O EQUIP

Depenen de l’opinió de cada persona o de cada equip, aquest entrenament també

variarà tant en el temps d’entrenament fins el dia del raid, com els dies d’entrenament

a la setmana, la distància, les velocitats, etc.

N’és un exemple el sistema d’entrenament d’en Jaume Puntí dins l’equip de Juma’s

Team. Aquest va se extret de la seva entrevista que es troba en l’annex del treball.

Setmana exercici

1a – 4a

Sortir a caminar (5-8km/h) i trotar (9-15km/h) entre 3-4 dies setmana

que el cavall es comenci a adaptar a un entrenament regular però de

forma progressiva. Aquestes sortides, seran de poca durada. Entre la 3a

i 4a setmana, es poden començar realitzar entrenaments més llargs o

durant 5 dies a la setmana.

5a – 9a

A partir d’aquesta setmana, el cavall sortirà 5 dies a la setmana, amb

unes velocitats de 10-12 km/h i realitzarà entrenaments de 1,5-2 hores,

encara que les últimes setmanes, en alguna ocasió, es pot arribar a 3

hores o augmentar la velocitat a 15 i 16 km/h.

10a – 13a

Es seguirà el pla de les setmanes anteriors encara que es sortirà 6 dies a

la setmana i dos es faran entrenaments més forts (s’anirà a la pista, es

farà un recorregut amb alts desnivells, etc.).

14a

A l’ última setmana, els entrenaments seran molt lleus, es sortirà 4 dies

a la setmana i seran a una velocitat de 8-10 km/h durant 1 hora

aproximadament. El motiu és perquè el cavall reservi energia per la

competició i s’ha de treure a entrenar per estirar tota la musculatura i

activar els sistemes.


37

3.3.3 SEGONS LA DISTÀNCIA DEL RAID

Un cavall que hagi de recórrer un raid de 120 quilòmetres no realitzarà el mateix pla

d’entrenament que un cavall que hagi de córrer 40 quilòmetres. Així doncs,

l’entrenament també té en compte aquest aspecte.

Un exemple d’un entrenament per córrer un raid de 40 quilòmetres, tenint en compte

que ja n’ha recorregut un abans:

Setmanes Exercici

1a Si el cavall ha estat en descans, es començarà a treure el cavall durant

2 o 3 dies a la setmana, entre 1 i 2 hores a caminar.

2a Entre 2 i 3 dies a la setmana, es traurà el cavall durant 1 o 1,5 hores a

caminar amb algun trot.

3a Entre 3 i 4 dies a la setmana, es treu el cavall durant 1 i 2 hores a

caminar i trotar.

4a Entre 2 i 3 dies a la setmana, un dia es treu a caminar durant 3 o 4

hores, i la resta de dies durant 1 – 1,5 hores a caminar/trotar

5a L’última setmana es treu 1 o dos dies, entre 1 i 2 hores, a caminar

perquè estiri tota la musculatura.

3.4 RUTINA/ HÀBITS

Per poder aconseguir un bon cavall, tant per aquest esport com per un altre, l’hàbitat

és fonamental. Com diu l’Ernest Callis al llibre “la resistencia ecuestre”, “un bon hàbit

no s’ha d’adaptar simplement perquè el cavall pugui aconseguir grans posicions en la

competició, sinó que també es busca un benestar en el cavall perquè la seva vida

esportiva sigui la més llarga possible”. Abans però, també afegir que els hàbits o

rutines poden dependre de diferents aspectes, com:

El to muscular: un element que es s’ha de mantenir constantment en un cavall

de raid. Per aconseguir aquest objectiu, es recomana que el cavall pugui estar

en una àrea de grans dimensions a l’aire lliure. D’aquesta manera, el cavall està


38

en constant moviment. A més, per millorar aquest aspecte és millor tenir el

cavall en zones amb desnivells.

En algunes ocasions, aquest és un problema perquè no hi ha suficient espai pel

cavall. Una de les solucions és sortir a passejar el cavall cada dia, recorrent

rutes curtes i amb baixes velocitats.

el sistema digestiu, respiratori i cardiovascular: Per poder habituar el sistema

digestiu en un cavall de raid, és aconsellable no variar molt la seva alimentació

durant un curt període. Sinó, el cavall pot patir conseqüències com: una mala

reacció en algun aliment, la pèrdua de gana, un sobre pes, etc. Així doncs, el

concepte de la nutrició, en el cavall de raid, és molt concret i específic per a

cada un. (Més informació es pot trobar a l’apartat següent, la nutrició del

cavall)

A l’hora de parlar del sistema respiratori, es té en compte que és aquell sistema

que reparteix oxigen a tot el cos i que transporta aquest al cor. Així doncs, per

aconseguir un bon funcionament del sistema, els pulmons i els seus conductes

han d’estar nets. Per aconseguir-hi, el cavall ha d’estar en zones airejades i ben

ventilades, subministrar aliments granulats en comptes de farinosos perquè el

cavall no inhali la pols...

Per un bon sistema cardiovascular, el cavall s’ha d’adaptar a les activitats del

raid, com és el cas de mullar-se durant el recorregut per recuperar-se, rebre

grans quantitats d’aigua a l’hora que arriba de la fase, etc. Si el cavall no

s’adaptés a aquests exercicis, el cavall no recuperaria perquè no es trobaria en

el seu àmbit o es podrien produir problemes cardiovascular com ara una

hipotèrmia o patir tibaments musculars. Així doncs, per intentar evitar aquests

problemes, es poden entrenar aquests moments durant l’entrenament o al

final d’aquest.


39

la salut dels cascs 13: és important que el cavall de raid tingui uns bons cascs

perquè hi ha de recolzar tot el seu pes durant vàries hores i llargues distàncies.

Per aconseguir que s’endureixin i es mantinguin el màxim possible a la seva

posició original, als cavalls se’ls hi posen ferradures així no es desgasta amb la

fricció del terra. A més, també es pot ajudar

mantenint-los nets, poder posar vitamina D (un

material espès que, antigament, s’utilitzava la

grassa d’animal per protegir el casc del cavall) a

la zona interior i exterior del casc; i, intentar que

el cavall passi llargues hores a l’aire lliure i que

els cascs rebi llum solar.

Pel que fa el ferratge, la ferradura s’adapta al

casc tant de forma com de material. És a dir,

actualment, si un cavall té una tendència a galopar se li posen ferradures més

planes i de materials durs com el ferro; en canvi, si té una tendència a trotar i

fer llargues caminades se li sol posar una ferradura amb més “suspensió14”,

amples i de materials més tous com goma o alumini.

l’estat psíquic el qual es troba el cavall: aquest aspecte, com diu Danièle Gossin

en el seu llibre “Sicología y comportamiento del cavallo”, es basa en les

sensacions, els instints, els reflexes, el llenguatge, el moviment i el joc en que

es troba el cavall. Així doncs, en aquest punt s’ha de buscar, amb tots els

elements indispensables del raid, un hàbitat en que el cavall es senti a gust i

pugui realitzar les seves funcions naturals.

Per exemple: el cavall té l’instint d’alimentar-se i pot passar hores menjant, per

aquest motiu, el genet ha de dosificar les racions perquè en el raid no hi pot

13 Els cascs del cavall es troben a les quatre extremitats. Són una part del cavall dura perquè és on es

recolze tot el seu pes i és la part que té més contacte amb el terra a l’hora de córrer o caminar amb el cavall. 14

La suspensió d’un cavall es crea a l’hora que el cavall repenja tot el pes a una o dues extremitats, a la zona posterior del casc. En aquest moment, el cavall pateix un moviment de rebot a la zona dels tendons per poder seguir corrent. Així doncs, com més suspensió tingui el cavall més còmode es trobarà corrent.

imatge extreta de: http://t2.uccdn.com/images/0/7/1/img_como_limpiar_los_cascos_de

_un_caballo_2170_orig.jpg

http://t2.uccdn.com/images/0/7/1/img_como_limpiar_los_cascos_de_un_caballo_2170_orig.jpg




40

haver pes sobrant. Un altre exemple, és la necessitat que té el cavall de jugar.

Per aquest motiu, el genet ha de tenir confiança amb el cavall i simular, en

algunes ocasions, aquests moments perquè es motivi i no pensi només en

l’entrenament. Per altra banda, els moments en que es troba a l’aire lliure es

pot engegar el cavall amb un grup així pot expressar-se amb aquests. De la

mateixa manera, així compleix el seu instint gregari (la necessitat de viure en

grup)

Per acabar, l’adaptabilitat del cavall al medi: no és un punt menys important

que la resta ja que el cavall necessita està en contacte amb els fenòmens

naturals i climatològics. En el cas que el cavall es trobés a l’aire lliure, pot

buscar la zona en que es sent més a gust, per la seva temperatura, el medi, les

precipitacions... Ja que en alguns casos en podem trobar que plou i el cavall

busca la posició perquè l’aigua li caigui a la cara; o hi ha grans ventades i el

cavall busca un racó per no tenir fred; o hi ha hagut una nevada i el cavall sent

la necessitat de rebolcar-se a la neu, etc. I aquest és un fet que no es pot

explicar però el cavall necessita sentir per estar el 100% en el raid.

3.5 ALIMENTACIÓ/ NUTRICIÓ

La nutrició d’un cavall és una activitat molt concreta depenent de cada cavall (dels seus

gustos, la seva necessitat, els seus límits) però es poden seguir unes pautes

específiques pel cavall de raid. Cal afegir que una dieta pot influir en la creació de la

fatiga del cavall i pot determinar si el cavall pot seguir o no la carrera. Així doncs, la

nutrició del cavall té un paper molt important tant en l’entrenament com el dia de la

carrera.

Primerament, un cavall de raid ha de ser prim i musculat, amb un pes adequat ja que

no ha de portar pes extra durant el recorregut ni ha de produir un excés d’energia. A

més de estar sa i de ser dur, tant mental com físicament. És a dir, l’alimentació que ha

de seguir un cavall ha es relaciona amb el seu temperament, el manteniment i


41

entrenament i el tipus de carrera que es realitzarà. Hi pot seguir les recomanacions

que Pat Harris dóna a la seva pàgina web:

Un cavall de raid es basa en una alimentació bàsicament d’aliments que

produeixen grans quantitats d’energia.

o El farratge és un aliment que dóna gran quantitat d’energia i s’aconsella

només un 30% de farratge en la seva dieta diària.

S’ha de donar aliments amb alts nivells de fibres digestibles, ja que un cavall de

raid pot patir de problemes intestinals durant i després de la carrera a causa

del seu esforç.

o Es pot donar remolatxa o la soja (que també ofereix nivells de lisina i

teonina al cavall) barrejat amb el pinso que es dóna en el cavall

Com acabem de dir, és necessari donar pinso al cavall per mantenir el pes

adequat.

o S’aconsella que es proporcionin en petites quantitats i en freqüència,

que sigui un pinso granulat i que es barregi juntament amb algun

cereal, blat de moro cuit o civada

Per ajudar el cavall en el seu rendiment, el pinso es pot suplementar amb

altres ingredients.

o Un aliment important és l’oli que acostuma de ser de blat de moro o

gira-sol. A més de complementar-ho amb sal, si el cavall no disposa

d’un bloc de sal a la quadra.

És important que el cavall disposi d’una gran quantitat d’aigua i d’electròlits

perquè, amb la suor, es desprenen en facilitat. Per aquet motiu, en algunes

ocasions, s’ha de afegir en la seva dieta.

No serveix de res sobrecarregar el cavall amb electròlits dies abans, però si que

és necessària una quantitat adequada d’aquests el dia del raid.

o Pel que fa a les xeringues són un altre mètode per proporcionar

electròlits al cavall, sempre hi quan el cavall hagi begut aigua.

o Durant el temps de recuperació, també és aconsellable donar aquests

complements.


42

Els 4 i 5 dies abans de la carrera, l’entrenament es sol reduir, en canvi

l’alimentació s’ha de assegurar que tingui prou glucògens per estar a punt.

o Es pot donar gran quantitat de farratge abans de la carrera perquè el

cavall estigui ple i ben hidratat.

o Abans de la carrera és millor donar farratge i herba el cavall que no pas

pinso i altres aliments granulats.

o La nit abans del raid és important que el cavall disposi de grans

quantitat de glucògens, especialment en el pinso.

3.6 MÈTODES PER AVALUAR EL CAVALL

Quan falta una o dues setmanes per realitzar el raid, el genet ha de ser capaç d’avaluar

l’estat en que es troba el seu cavall, no tant sols per arribar a una classificació sinó

perquè el cavall no ho passi malament en el raid. Així doncs, es poden avaluar tres

aspectes diferents en el cavall:

La forma física

És un punt que no es pot avaluar amb cap instruments, així que per avaluar-lo s’ha de

posar el cavall a prova a través d’una activitat d’esforç que realitzarà.

Es poden realitzar activitats com: fer un recorregut de 60 quilòmetres a la velocitat del

raid, fer un recorregut de grans desnivells a altes velocitats, anar a una pista de terra i

recórrer aproximadament 40 km a una velocitat aproximada als 20-25 km/h. A partir

d’aquí, es comprova que el cavall encara és capaç de realitzar un esforç molt més gran.

imatge extreta de: http://www.topiberian.com/images/FOTOS/fotosnoticias/TDC0/mix_piens

o_alimentacion_caballo_doma_clasica_.jpg

http://www.topiberian.com/images/FOTOS/fotosnoticias/TDC0/mix_pienso_alimentacion_caballo_doma_clasica_.jpg

http://www.topiberian.com/images/FOTOS/fotosnoticias/TDC0/mix_pienso_alimentacion_caballo_doma_clasica_.jpg


43

Es pot comprovar observant el cavall, si segueix menjant com un dia habitual, si corre

sense estar cansat, si té un ritme cardíac baix, etc.

La salut metabòlica

Es comprova a través d’un conjunt d’instruments. Per una

banda, podem observar la condició cardiovascular a partir

del pulsòmetre, després de realitzar una activitat intensa.

Si el cavall es troba als voltants de 50-65 pulsacions per

minut, es troba en bones condicions per recórrer un raid

de llarga distància. En cada de que es trobi a 66-70

pulsacions el cavall pot ser que no es trobi en bones

condicions per recórrer un raid de llargues distàncies o

també hi ha la possibilitat de que aquell dia el cavall no es

trobi en bon estat i s’hagi de buscar el problema concret i solucionar-lo de seguida.

Per altra banda, podem utilitzar el fonendoscopi per comprovar el sistema digestiu,

respiratori, etc. Si té un moviment adequat o no, després de realitzar un esforç. En cas

de que no es trobés en condicions, seria recomanable que el cavall no anés a competir

al raid perquè la bona condició dels sistemes digestiu, respiratori i cardiovascular són

vitals per un bon rendiment del cavall el dia del raid.

La condició del cavall

És un aspecte similar al primer punt però, en aquest també es te en compte tot el

cavall, l’exterior i l’interior. És a dir, s’observa si el cavall té cap ferida o inflació, si el

seu pelatge està bé (ja que és un punt d’informació important. Si el pelatge brilla, vol

dir que el cavall està bé). I, per altra banda, es té en compte l’estat d’ànim del cavall, si

es troba animat o cansat; i les parts internes (metabolisme, pulsacions...).

imatge extreta de: http://www.elcorcel.es/1568-

home_default/pulsometro-polar-equine-healthcheck.jpg

http://www.elcorcel.es/1568-home_default/pulsometro-polar-equine-healthcheck.jpg




44

3.7 COM MILLORAR L’ENTRENAMENT DEL CAVALL

En aquest apartat s’explicarà com podem millorar l’entrenament i/o la condició del

cavall pel raid, ja que només amb el seu entrenament costa arribar als millors resultats

del raid.

Hi ha dos aspectes que podem intentar millorar: per una banda, el coneixement de

l’expressió del cavall, aspecte que queda supeditat a la coneixença i al contacte amb el

cavall. Per altra banda, l’entrenament del genet, un concepte que no es té en compte

en moltes ocasions però que en alguns moments pot ser imprescindible (encara que

aquest punt s’explica en l’apartat 5 l’entrenament del genet, on es parla dels beneficis,

els mètodes...).

El coneixement de l’expressió del cavall el podem entendre com aquell que reconeix el

pensament del cavall, el que sent en aquell moment, les seves sensacions davant un

fet o objecte nou, etc. Així doncs, un bon coneixement de l’expressió del cavall pot

influir en la relació. Si un genet coneix la seva expressió, els seus moviments... pot

adonar-se del que li passa en el cavall. Per altra banda, també s’ha de deixar conèixer

la nostra personalitat i manera de fer al cavall, així s’estableix una millor comunicació

entre el binomi i, al final, uns millors resultats.

Per arribar a conèixer l’expressió d’un cavall s’ha de saber que es poden expressar a

partir del moviment corporal (moviment de les cames, la cua...), les expressions de la

cara, el moviment de les orelles

Simplement mirant la posició corporal del cavall es pot conèixer l’estat

emocional i físic.

o Si el cavall no es troba en condicions, acostuma a tenir el coll, el cap i les

orelles caigudes.

o Si es troba nerviós o ansiós per algun motiu, el cavall es troba en tensió i

sol estar en moviment constant. En algunes ocasions, pot començar a

picar al terra amb les mans o tirar cosses a l’aire amb les potes

posteriors.


45

o Quan aquest està tranquil sol realitzar moviments suaus i relaxats

mentre té una posició recta i constant.

El moviment de la cua, també és un aspecte a tenir en compte ja que pot aportar

molta informació sobre el cavall. Si el cavall es troba excitat, nerviós o té un mal intern

acostuma a realitzar moviments ràpids i constants amb la cua. Si el cavall està relaxat o

cansat, la cua sol està penjada pel seu pes al cos i sense cap moviment o moviments

molt suaus. En cas que el cavall es trobés en tensió o concentrat, el moviment de la

cua seria nul o d’un costat a un altre i la cua estaria elevada (en cas del àrabs, aquest

moviment és més marcat ja que eleven molt més la cua).

En l’expressió facial, hi podem incorporar el moviment de les orelles, els ulls i la

posició del cap. A partir de la seva expressió podem conèixer si:

o Es troba cansat, si té els ulls mig tancats, el cap caigut i els llavis i les

orelles relaxades, el coll sol estar estirat endavant i el cos totalment

relaxat.

o Es troba amb tensió, quan el coll està elevat, el forats nasals i els ulls

estan ben oberts i les orelles dirigides a aquell objecte que li provoca

interès o tensió.

o Es troba en “alarma”, és a dir, sent o preveu un perill. El cavall té els ulls

molt oberts i la boca els forats nasals i les orelles molt tenses. A més, la

resta del cos també es troba en tensió, i pot ser causat per la por.

o Es troba en estat agressiu, si les orelles estan tombades endarrere,

enganxades al coll, i en tensió, els ulls estan alerta a aquell objecte que

li provoca la molèstia. El coll i el cap solen estar estirats cap a aquell

objecte i és el cas en que el cavall pot reaccionar amb mossegades o

cosses.

o Es troba en estat de plaer, si veiem el seu cos totalment relaxat, els ulls

mig tancats, el coll es troba estirat i la seva respiració alenteix. En

algunes ocasions ens podem trobar que el cavall carrisqueja.


46

4 ENTRENAMENT DEL GENET

Com s’ha dit anteriorment, en moltes ocasions no s’ha valorat l’entrenament del genet

igual que l’entrenament del cavall. És veritat que el seu entrenament és més

important, però un bon entrenament del genet pot influenciar, positivament, en el

rendiment del cavall.

4.1 BENEFICIS Els beneficis que pot comportar un bon entrenament del genet és un desgast inferior

del cavall, és a dir, el genet no es pot conformar a mantenir-se sobre ell i controlar-lo

sense un objectiu fix. El muntar a cavall consta de molts més objectius, un d’ells és

intentar aconseguir les millors condicions pel cavall, entre d’altres com dominar la

tècnica de muntura i tenir coneixement del cavall. Així doncs, per aconseguir aquests

s’ha de tenir una bona condició física que sense un entrenament no es pot aconseguir.


47

Una bona condició física del genet comporta una estabilitat en el cavall. Dit d’una altra

manera, si un genet entrena el seu estat físic, en el moment que el cavall es troba

cansat o desmotivat, el genet es podrà veure capaç de reanimar-lo o podrà mantenir el

cavall amb coordinació i equilibri que no el permeti entrebancar-se, caure o fer-se mal

perdent la coordinació de mans i cames.

Tenint el compte la condició del cavall també s’ha de controlar el desgast energètic

que pot produir-se en el genet durant el raid. Un bon entrenament, també

proporciona un benefici al genet ja que li permet recórrer distàncies més llargues i

suportar moments de fatiga que sorgeixen durant el raid.

Qualsevol genet hauria de ser conscient de la necessitat d’una bona condició física, no

només per ajudar l’activitat del cavall i millorar el rendiment esportiu, sinó també per

evitar lesions, el malestar i per trobar-se millor amb ell mateix (donant-se seguretat,

augmentant la sensació de veure’s capaç d’afrontar-se a qualsevol obstacle...).

4.2 CLASSIFICACIÓ DE CAPACITATS FÍSIQUES Per poder especificar un mètode d’entrenament o un altre, s’ha de tenir en compte

que hi ha diferents qualitats físiques (factors que determinen la condició física, si té

capacitat de realitzar i mantenir-se en un exercici o no). Així doncs, com diu Alegria

Marsal al llibre de “Preparación física del jinete” les qualitats físiques es poden dividir

en:

CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES O MOTRIUS

Són aquells factors que determinen el rendiment del genet, aquells que permeten

realitzar qualsevol activitat física i que no necessiten una elevat treball sensorial.

La força: la capacitat que es té per poder superar una resistència.

La flexibilitat: la capacitat que permet fer moviments el més amplis possibles.

La resistència: la capacitat de poder suportar una activitat física de llarga

durada. Aquesta és una capacitat que s’utilitza molt en la disciplina del raid.


48

La velocitat: és la capacitat de fer un moviment en el mínim temps possible. El

dia del raid sol ser més utilitzada pel cavall que pel genet, encara que durant

l’entrenament aquesta pot servir d’ajuda per altres capacitats.

A partir d’aquestes qualitats, la resta no es poden incorporar dins un pla

d’entrenament ja que s’adquireixen a partir de l’experiència en l’equitació o amb

activitats quotidianes.

QUALITATS FÍSIQUES COORDINATIVES O PERCEPTIVES-MOTORES

Són els factors que relacionen el sistema nerviós amb el sistema muscular. Unes

qualitats que es basen en la coordinació (habilitat de desenvolupar una seqüència

ordenada, harmònica i eficaç). Són aquelles que requereixen un alt procés sensorial.

La coordinació dinàmica general: és aquella que permet fer diversos moviments

alhora. Dins aquesta, ens trobem amb la segmentària que només actua en una

part del cos, i la global que intervé en gran part del cos.

La coordinació dinàmica especial: és aquella que ens permet tenir el cos en

moviment juntament amb la manipulació d’un objecte que intervé en l’acció.

Dins aquesta coordinació podem diferenciar tres classes: la ull-mà (és la que

coordina les mans amb el que veu i que es caracteritza per la seva precisió), la

ull-cap (la qual coordina el pensament amb el que veu, és la coordinació menys

precisa que podem trobar) i la ull-peu (que s’utilitza per coordinar els peus amb

el que es veu).

La propiocepció: és la capacitat de donar a conèixer, a l’organisme, la posició

dels músculs i de de sentir la posició proporcional de parts corporals. Aquest

sistema, doncs, té la capacitat de mantenir el cos dret i amb funcionament, a

més, permet que el cos tingui moviment. Així doncs, el sistema propioceptiu és

aquell on hi trobem els receptors i els nervis. Cal afegir que aquest és un

concepte que es pot incorporar en un pla d’entrenament per reforçar-lo.


49

QUALITATS RESULTANTS

Són les que resulten de la combinació d’algunes qualitats físiques.

L’agilitat: és la combinació de la velocitat, la força i la flexibilitat. És la qualitat

que ens permet canviar de posició a l’espai ràpid i coordinadament.

La potència: és la combinació de força i velocitat. És la qualitat que permet

moure un objecte en el mínim esforç.

La destresa o habilitat

La precisió

L’equilibri

4.3 MÈTODES D’ENTRENAMENT L’entrenament es centrarà en la qualitat que es vulgui reforçar. Ja que, per cada

qualitat física hi ha diferents mètodes que condicionen l’entrenament.

4.3.1 LA FORÇA La força és la capacitat de vèncer una resistència i de generar una tensió, sota unes

condicions determinades a partir del sistema muscular o d’un múscul. Dins aquesta,

podem trobar que la musculatura realitza diferents contraccions, com: la isomètrica,

on la tensió del múscul és igual a una tensió externa, o l’anisomètrica, on la tensió del

múscul pot ser superior a una força externa (concèntrica) o inferior (excèntrica). Així

doncs, en funció de si és força màxima15, explosiva16 o resistència17, es seguirà un

mètode o un altre:

15 La força màxima és la que s’utilitza per combatre una oposició molt elevada, la màxima. Es pot

utilitzar, per exemple, aixecant peses, empenyent un objecte... 16

La força explosiva és aquella que supera una força molt petita. Per exemple: tirar una pedra, xutar una pilota, etc. 17

La força de resistència s’utilitza per vèncer una força mitjana durant un temps determinat, així com l’acció de remar, tibar un objecte...


50

- Mètode d’esforç màxim: (força màxima) A través d’esforços de contracció

concèntrica, isomètrica i excèntric. On s’utilitza la intensitat 90-100%, amb

repeticions entre 1 i 3 i amb velocitat explosiva o màxima; o s’utilitza la

intensitat 85-90%, amb repeticions entre 3 i 5 i amb el màxim pes possible.

- Mètode d’esforç submàxims: (força explosiva) Es realitzen mètodes de

repetició (concèntric, excèntric i isomètric) o dinàmics (concèntric). Aquests

són mètodes que s’utilitza una intensitat del 30-70% en 6-10 repeticions i amb

un pes màxim i/o explosiu. També es poden utilitzar mètodes de càrregues

(amb el cos propi) o sobrecarregues.

- Mètode mixt: (força resistència) Solen ser esforços de contracció concèntric,

isomètric i excèntric, on els mètodes son continus, amb 15-40 repeticions i un

pes del 20-50%.

Per aconseguir complir aquests mètodes, es realitzen exercicis com:

- Activitats físic-esportives (com realitzar altres esports com: bàsquet,

bàdminton, tennis, etc.).

- Exercicis amb el propi pes (com exercicis de flexions, exercicis de dorsals...)

- Exercicis amb ajudes d’un acompanyant (exercicis que es solen realitzar amb

acompanyant solen ser pels isquiotibials, i alguns exercicis d’abdominals)

- Activitats amb diferents materials, com: peses, pilotes medicinals, etc.

(aquestes activitats es refereixen a activitats de peses per reforçar les zones de

les extremitats com: del canell, l’avantbraç, els bessons, els adductors...)

4.3.2 LA FLEXIBILITAT La flexibilitat és una capacitat que et dóna els avantatges d’una amplitud de moviment,

fa que augmenti la força i la velocitat, et permet aprofitar l’energia mecànica, et

preveu d’algunes lesions, disminueix la tensió de la columna vertebral i fa que

augmenti l’equilibri i millori la postura. Malgrat que et pot causar luxacions articulars

(desplaçament d’un os dins una articulació), deformacions òssies i falta de funció

estimulant dels músculs.


51

Per dur a terme un entrenament de la flexibilitat, és important fer un escalfament al

principi per augmentar la temperatura corporal i es recomana realitzar els següents

exercicis regularment per seguir una continuïtat.

En l’entrenament de la flexibilitat es realitzarà una elongació passiva (si l’exercici es

compleix gràcies a la gravetat, al propi pes o amb l’ajuda d’un company) o elongació

activa (si es compleix a partir d’una contracció muscular, és a dir, utilitzes la

musculatura per arribar a l’exercici previst), a través dels diferents mètodes que

existeixen:

- Mètode actiu, si s’arriba a complir l’exercici sense la gravetat, força d’un

company o algun material, sinó que s’arriba a la posició de manera natural.

- Mètode passiu, si són posicions extremes i es necessita l’ajuda d’una màquina,

el propi pes o la força d’un company.

- Mètode cinètic, és aquell que es compleix quan es fa l’exercici del rebot,

balanceig o llançament. És una activitat extrema que s’executa a partir del

propi pes i la inèrcia.

- Mètode contracció-estirament: es realitza una contracció de 10-30 segons

(depenent del període en que es troba dins l’entrenament), seguida per 2-3

segons de relaxació i 10-30 segons d’estirament.


52

Algunes activitats freqüents són estiraments com els que mostra la imatge:

imatge extreta de: https://gerritrencadits.files.wordpress.com/2014/04/559047_344291375669609_707738448_n.jpg

4.3.3 LA RESISTÈNCIA Per aconseguir un entrenament de la resistència s’ha de tenir en compte l’existència

de la resistència aeròbica (energia amb oxigen) i la anaeròbica (energia sense oxigen).

A partir d’aquí, es poden conèixer:

- El mètode continu: per una resistència aeròbica. Sol ser d’una duració de 15-45

minuts i es tracta de realitzar una carrera continua, realitzar un recorregut de

10-20 quilòmetres, normalment amb una baixa intensitat i una freqüència

màxima de 140bpm. O realitzar Fartlek , una cursa, normalment de curta

distància, amb alts desnivells, amb una intensitat variada i una freqüència

cardíaca de 140-170bpm.

- El mètode fraccionat: per una resistència aeròbica. Es realitza per fases amb

períodes de descans. Per aquest motiu, les velocitats solen ser més elevades i

les distàncies més curtes. Els sistemes més habituals són:

o Les costes, on l’entrenament es desenvolupa a un pendent.

https://gerritrencadits.files.wordpress.com/2014/04/559047_344291375669609_707738448_n.jpg


53

o Interval training, consisteix en realitzar carreres d’intensitat 75% dins un

minut i amb descansos de 30 segons.

o El ritme resistència, on es recorren entre 600 i 2000 metres una

intensitat 75% i s’estableix un descans de 3-8 minuts. Aquesta sol variar

entre 4 i 8 repeticions consecutives.

o El ritme competició, que consisteix en córrer a la màxima intensitat les

mateixes distàncies amb repeticions entre 2 i 4 vegades, i amb

recuperacions de 12-15 minuts.

Aquests mètodes milloren el sistema cardiovascular.

- El mètode anaeròbic: com diu el nom, per a la resistència anaeròbica. És un

mètode amb esforços de 15 segons a 3 minuts amb un esforç màxim i una fase

de recuperació incompleta intercalada; o un mètode d’esforços màxims entre

15 i 40 segons amb una recuperació casi completa.

4.3.4 LA VELOCITAT L’entrenament de la velocitat el qual es centra el genet de raid és el de desplaçament

(la velocitat que s’utilitza per recórrer una distància amb el menys temps possible) ja

que només s’utilitza reforçar les altres activitats. Així doncs, es seguirà un sol sistema:

- El mètode de series curtes: consisteix en córrer amb una intensitat 100% una

distància de 20-60 metres, amb repeticions d’entre 3 i 7 vegada i recuperacions

completes de 90-120 segons.

4.3.5 LA PROPIOCEPCIÓ Com ja hem dit, la propiocepció és la capacitat de mantenir el cos dret, amb

funcionament i en moviment. És un entrenament que no es sol tenir en compte, però

que pot ajudar al genet a no tenir tantes lesions i a tenir un bon rendiment. Aquest

ajuda a millorar la força, la coordinació, l’equilibri i la velocitat.

Per entrenar aquest punt, només es poden realitzar un seguit d’exercicis per reforçar

aquest sistema.


54

imatge extreta de: http://fisioterapia-malaga.net/articulos/esgince-de-tobillo-cronico-como-lo-curo/

4.4 NUTRICIÓ DEL GENET La nutrició és un factor que s’ha de tenir en compte en qualsevol esport i en qualsevol

entrenament, ja que l’alimentació és la principal font d’energia. Així mateix, una

persona de 40-50 kg que no realitzi cap esforç ha de consumir entre 1000 i 1350 kcal al

dia, en canvi, una persona esportista necessita entre 500 i 2000 kcal més (depenent de

l’esforç que ha fet); així doncs, una persona esportista ha d’ingerir entre 1500 i 3350

kcal al dia.

L’objectiu de l’alimentació es aconseguir, abans de la competició, omplir el cos el

màxim de glucogen18. Per aconseguir aquest, necessita alimentar-se a partir de greixos

i hidrats de carboni.

A partir d’una setmana abans de la competició, especialment els 3 dies previs, ja s’ha

de començar a seguir una dieta més estricte.

- Pel que fa els greixos, durant la setmana prèvia no es consumiran en gran

quantitat ja que aquests produeix una energia instantània i es busca una

energia progressiva.

- En canvi, els hidrats de carboni, els inicis de la setmana prèvia seran moderats

(els voltants d’un 45-50% de la dieta diària, és a dir, entre 210 i 235g d’hidrats

18 És l’estructura que permet emmagatzemar la glucosa al cos. Dins aquesta, s’hi troba la glucosa

formada per hidrats de carboni, els greixo i H2O (aigua).

http://fisioterapia-malaga.net/articulos/esgince-de-tobillo-cronico-como-lo-curo/


55

de carboni al dia). Encara que els últims tres dies previs, la quantitat d’hidrats

augmentaran a un 75%-80% aproximadament (que són 350-450g repartits al

llarg del dia)

- Per formar el glucogen, ja nombrat abans, es necessiten 2 molècules d’aigua

per cada molècula de glucosa. Així doncs, durant els tres dies previs és

important una bona hidratació (al voltant de 2,5-3 litres d’aigua al dia) per

poder emmagatzemar la glucosa al cos.

La dieta que es segueix durant l’entrenament no ha de ser tant estricte, encara que

s’ha de seguir una dieta equilibrada ja que el cos ha d’estar en condicions en cada

moment de l’entrenament. Per tant, s’ha de seguir una dieta que es basi a la piràmide

alimentària, on no s’aconsella abusar d’aliments dolços i menjar diàriament fuita i

verdura.

La piràmide ha estat extreta de: http://www.f-ima.org/ca/factors-de-proteccio-per-a-la-prevencio/habits-alimentaris-correctes

La dieta que s’estableix el dia del raid és diferent a la resta de l’entrenament i la

setmana prèvia, però aquest punt s’explicarà en l’apartat de “l’alimentació del genet”

que es troba dins “el dia del raid”.

http://www.f-ima.org/ca/factors-de-proteccio-per-a-la-prevencio/habits-alimentaris-correctes

http://www.f-ima.org/ca/factors-de-proteccio-per-a-la-prevencio/habits-alimentaris-correctes


56

5 EL DIA DEL RAID

5.1 QUÈ ES FA?

Depenent dels quilòmetres i de la categoria, el raid s’hi ha d’anar el dia abans o al

mateix dia de la competició. En el cas dels raids CEI 1*, 2*, 3* i 4* s’ha d’anar al dia

abans al raid, igual que es sol fer en els raids internacionals que es realitzen fora del

país comú o en una zona molt allunyada de la comuna i es demana un permís

d’estància.

Durant aquest dia abans de la competició, el cavall ha de passar el control veterinari

previ que sol seguir les mateixes indicacions que els vet-gates de les fases del raid.

Seguidament, es permet un temps per realitzar qualsevol activitat amb el cavall (sortir

a passejar, realitzar una fase sencera, deixar-lo pasturar, tancar-lo en el box 19o

pàdoc20). Durant aquest temps, el genet té temps per anar-se a pesar, ja que la

normativa dels raids de llarga distància obliga a portar un pes mínim, així doncs, el

genet es pesa individualment i, seguidament, amb tot l’equip (la sella i la resta de

material). A més, també es sol muntar el pàdoc, ja esmentat, i la zona de recuperació

abans de passar pel control veterinari. Acostuma a ser una zona plana i ample que

s’omple de galledes de 25-50 litres plenes d’aigua i de galledes petites de 5 litres

perquè quan vingui el cavall es pugui anar a aquesta zona i es pugui refrescar el cavall

mentre baixa a 64 pulsacions. Posteriorment, es realitzar la reunió prèvia on s’explica

com serà una mica el recorregut i com estarà marcat aquests; ens nombraran els

membres de l’organització i jutges del raid i l’equip veterinari; i en algunes ocasions, en

senyalaran els perills més importants del raid. Per acabar el dia, es deixa un temps per

tancar els cavalls als boxes i donar-los el que sigui necessari.

Durant el dia de la competició, es prepara el cavall i el genet per sortir; i després de la

sortida, l’assistència es dirigeix als punts d’assistència de la primera fase per poder

19 És un espai tancat i cobert, normalment de mides 3x3m, de fusta o de plàstic, on hi dorm el cavall

durant la nit, o que s’utilitza per qualsevol incidència. 20

És un espai tancat amb cinta i pals on hi descansa el cavall durant les recuperacions de cada fase on hi solen haver des carpes de cada equip, i el menjar i el beure del cavall.


57

donar aigua al cavall i al genet. Quan s’arriba de la fase, passen a la zona de

recuperació i es fa baixar les pulsacions del cavall, a partir d’aquí, es passa al control

veterinari i s’esperen els resultats –si són que el cavall està malament, el cavall està

desclassificat i s’acaba el raid per ell; si els resultats diuen que el cavall està bé, el

cavall passa a la zona de descans i li donen menjar, beure i li fan totes les atencions

necessàries. Al cap d’un minuts, es torna a preparar el cavall i el genet i es torna a

sortir cap a la segona fase, així successivament.

5.2 QUÈ ES NECESSITA

El raid és un esport que depèn en gran quantitat del material que s’utilitza. Per una

banda, per seguir el reglament, en algunes ocasions, s’ha d’adaptar l’equipament a

aquest. Per altra banda, s’utilitza un equip o un altre per adaptar-se el màxim al cavall i

millorar més el seu rendiment o estat.

Així doncs, l’equipament es pot dividir en l’equip de muntura, l’equip per a

l’assistència i l’equip pel descans.

5.2.1 EQUIP DE MUNTURA

L’equipament de muntura consisteix en tot aquell material que s’utilitza per muntar el

cavall i per poder córrer el raid.

La sella El filet El casc dur d’hípica

La brida o cabeçada Els protectors La roba per muntar


58

5.2.2 EQUIP PER A L’ASSISTÈNCIA

L’assistència a de portar un equip concret per ajudar a l’equip individual duran la

carrera.

Aigües, ampolles d’aigua per refrescar el cavall

Galleda per deixar beure el cavall

Recanvis, de la sella, de la cabeçada...

Refrescs pel genet

Galledes grosses d’aigua per recuperar el cavall

Pulsòmetre, instrument per mirar les pulsacions del cavall

5.2.3 EQUIP DE DESCANS

És el conjunt e material que s’utilitza a l’hora de donar menjar el cavall després de

passar el vet-gat i abans de tornar a sortir a córrer una altra fase.

Cinta i pals per fer un box al cavall

Galledes pel menjar i beure del cavall

Mantes i tovalloles pel cavall

Carpa per posar el cavall i l’assistència a dins els dies de més calor

Herba, pinso i suplements

5.3 ALIMENTACIÓ DEL CAVALL

L’alimentació del cavall el dia de la competició i el dia abans, pot variar molt segons

l’opinió dels veterinari. Encara que es pot seguir una estructura bàsica.

Primerament, el farratge que durant l’entrenament només se li donava un 30%, al dia

de la competició se li en donarà el doble perquè el cavall mengi el que vulgui. El pinso,

serà racionat a cada fase amb la meitat de cada àpat que feia durant l’entrenament

perquè, encara que gasti molta energia, menja casa una o dues hores, així que se li

ofereix amb petites quantitats.


59

Pel que fa al dia anterior, s’aconsella, si el cavall sol pasturar al camp, buscar un camp i

portar-li, així menja herba verda, es sent més tranquil, no pensa amb el nou entorn i va

agafant energia per l’endemà. Un punt més a favor és que l’herba verda aporta moltes

aigües així que aquesta també pot ser donada el dia de la competició si no vol veure.

La hidratació el dia abans de la competició se li ha d’oferir en grans quantitats perquè

el dia del raid no quedi deshidratat, a més, se li donarà aigua fresca i neta a la zona de

descansa, al box i es permet portar el cavall a la zona davantera del vet-gate, on hi ha

totes les galledes de recuperació.

5.4 RECUPERACIÓ

La recuperació, en el raid, és determinant, ja que si un cavall no recupera o no

recupera correctament, serà desclassificat per diferents motius.

Primerament, la recuperació és el període de temps que hi ha entre l’arribada del

cavall, d’una fase, fins que entra al control veterinari (Vet-gate). Durant aquest temps,

el genet i l’assistència treuen tots els complements del cavall i el comencen a mullar de

forma suau o excessiva, segons el mètode que vulgui seguir l’equip, perquè el cavall

baixi de pulsacions.

El cavall, normalment, ha d’estar a 64 bpm en un minut com a màxim dins el control

veterinari, en cas de que no sigui el cas, el cavall torna a sortir cap a la zona de

recuperació i torna a fer el mateix procés. Aquest fet, només pot succeir un cop per

fase i en cas de la meta no es pot produir, sinó que si el cavall no baixa de 64bpm serà

desclassificat per metabòlic.

Per alta banda, en algunes ocasions s’han trobat que el cavall no recuperava per altres

motius com una cuixera i els veterinaris havien de confirmar que el cavall anava coix.

El temps màxim de recuperació, és de 20 minuts i el mínim és 1 segon, encara que el

temps mínim que s’han aconseguit en el raid són entre 30 i 45 segons.


60

5.5 ALIMENTACIÓ DEL GENET

L’alimentació del genet aquest dia és molt important, ja que, qualsevol problema que

el cavall tingui, el genet haurà de gastar el doble d’energia. Per altra banda, la muntura

d’un cavall en un raid produeix molta despesa d’energia perquè el genet ha de tenir

una bona col·locació, ha d’ajudar el cavall donant-li impuls, corrent a terra, etc.

Un altre motiu per una bona alimentació del genet el dia del raid és que segons el

cavall, pot gastar més energia perquè un cavall nerviós el farà tibar i, per tant, tindrà

que fer molta força. En canvi, un cavall que sigui molt mandrós o estigui cansat, el

genet el tindrà que motivar, ajudar o impulsar i això crea un altre desgast d’energia.

Així doncs, el dia del raid, l’alimentació es basarà en hidrats de carboni, sucres i

greixos, ja que són productes que rendeixen a curt termini i dóna suficient energia al

cos. Un exemple de com havia de ser la dieta el dia de la competició, és aquest:

Dieta del dia de competició extreta de: http://blog.nutriciondeportiva.decathlon.es/wp-content/uploads/2014/05/tabla_nat.jpg

http://blog.nutriciondeportiva.decathlon.es/wp-content/uploads/2014/05/tabla_nat.jpg

http://blog.nutriciondeportiva.decathlon.es/wp-content/uploads/2014/05/tabla_nat.jpg


61

Per aconseguir una dieta com aquesta, vaig triar els aliments dins la classificació que

trobem en les taules de composició d’aliments de l’annex.

5.6 LA META

Els promocions de 40, 60 i 90 quilòmetres de velocitat controlada, tenen una meta

diferent a la resta. En aquests, els cavalls i genets els hi és permès sortir durant un

període de temps concret (per exemple, de 8 a 9), així que el guanyador no serà aquell

que arribi a la meta, sinó aquell que hagi trigat menys a recórrer el raid. Per altra

banda, també s’ha de tenir en compte que, en els raids de 60 i CET 0*, el temps de

recuperació compta, per tant, el guanyador és aquell que tarda menys a fer el raid i

tarda menys a recuperar el cavall.

Així doncs, la meta de la resta de raids és diferent ja que tots els cavalls tenen la

sortida junts i encara que el temps de recuperació d’aquests baixi la velocitat de la

carrera, el guanyador serà aquell que passi primer la meta. Encara que després hagi de

superar el control veterinari, i en algunes ocasions el control antidòping.


62

PRÀCTIC

Per a poder realitzar la part pràctica, hem agafat els diferents apartats de la teòrica i

els hem posat a la pràctica. El punt més important que s’ha tingut en compte és el de

l’entrenament del cavall, a més de tots els seus subapartats (de la nutrició del cavall,

l’entrenament del genet i la seva nutrició...). Així doncs, per desenvolupar la part

pràctica, hem agafat les idees que s’han cregut més adients de cada entrenament i

s’han adaptat a un altre de nou, a partir d’aquí, s’ha entrenat un cavall per a una

carrera concreta amb aquest nou pla d’entrenament i s’ha observat el procediment.

Paral·lelament, també s’ha realitzat un pla d’entrenament diferent pel seu genet per

comprovar si aquest exercici pot beneficiar el cavall. En conclusió, per realitzar la part

pràctica s’han creat un conjunt de plans d’entrenament, un pel cavall i l’altre pel genet,

una dieta pel genet i, finalment, s’han posat a prova i s’han verificat a partir d’un raid

de 120 quilòmetres.

6 ENTRENAMENT DEL CAVALL

Per realitzar un pla d’entrenament, primerament, s’havia de tenir en compte els raids

que hi haurien durant la temporada i decidir quins es competiria i quins no. En cas que

es tingués més d’un cavall o més d’un genet, també s’havia de decidir qui correria o

quants correrien. En aquesta ocasió es va decidir competir amb quatre cavalls

diferents amb l’ajuda de dos genets (en Jordi Soler, genet Infantil de 13 anys, amb

experiència de 3 anys fins a la categoria CET 0*; el/la ..., genet Júnior de 17 anys i amb

experiència de 6 anys fins a la categoria CEI 2*), és a dir, el calendari durant el període

d’estiu-tardor, va quedar plantejat d’aquesta manera:


63

Per altra banda, també es va tenir en compte com seria el raid final a realitzar, és a dir,

com seria el terreny, el clima, l’altitud, etc. I per aquest motiu, es va fer una petita

taula amb les dades principals del raid que es competiria. També afegir que en aquesta

taula, les dades es podien anar modificant durant el procés d’entrenament o,

simplement, amb el pas dels dies podia anar canviant algun aspecte, com és el cas de

la velocitat mitjana o el clima.


1 2 3 4 1

5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8

12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15

19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 Calonje VC 40/60/ 0*

26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28


1 1 2 3 4 5

2 3 4 5 6 7 8 607582374 6 7 8 9 10 11 12 Sant Feliu CEI*** CEI* CET0 - VC 40/60

9 10 11 12 13 14 15 Tordera CEI** CEI* 13 14 15 16 17 18 19

16 17 18 19 20 21 22 Santa Eulalia VC 40/60/ 0* 20 21 22 23 24 25 26

23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30

30 31


1 2 3 Bascara CEI*** 160 CEI** 1 2 3 4 5 6 7

4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14

11 12 13 14 15 16 17 Santpedor VC 40/60/ 0* 15 16 17 18 19 20 21 Tordera CEI** CEI*

18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 Sant Hilari VC 40/60/ 0*

25 26 27 28 29 30 31 29 30


1 2 3 4 5 1 2

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9

13 14 15 16 17 18 19 Pla de Martis VC 40/60/0* 10 11 12 13 14 15 16

20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 Ripoll CEI** CEI*

27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30 Cantoni VC 40/60/ 0*

31


1 2 3 4 5 6 1 2 3 4

7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 VIC-Osona CEI** CEI*

14 15 16 17 18 19 20 Pujalt VC 40/60/ 0* 12 13 14 15 16 17 18 Vallgorguina VC 40/60

21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25

28 29 30 26 27 28 29 30 31


1 1 2 3 4 5 6 Santa Susanna CEI*** CEI*

2 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13 Bascara VC 40/60/ 0*

9 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20

16 17 18 19 20 21 22 Calonge VC 40/60/0 21 22 23 24 25 26 27

23 24 25 26 27 28 29 28 29 30 31

30

Calendari Raid Català 2015 Provisional

OctubreSetembre

AgostJuliol

DecembreNovembre

Gener Febrer

Març Abril

JunyMaig

Zimith Zornador

Tada S. Zimith

Fli de B. Zimith

Tada S. Zornador

Tada Speed

Zornador

Zimith Zornador


64

Cavall/euga Tada Speed JS

Genet ...

Localitat A Vic

Data 9-10/10/2015

Distància 120 km.

Durada (dies) 1 dia (però s’ha de portar el cavall el dia

abans)

Velocitat mitjana plantejada Entre 13 i 15 km/h

Altitud Es pugen 500m d’altitud fins a 850m

Terreny És un terreny pla, però a la vegada, durs i

pedregosos.

Clima

El realitzarà a la tardor, per tant, ja

començarà a haver-hi temperatures

baixes durant el mati però calor a les

hores de sol.

Pot produir-se alguna precipitació o

ventada.

* el mapa del recorregut es troba al final de l’annex. Juntament amb informació

important dels diferents recorreguts dels cavalls i de l’assistència.

6.1 TIPUS D’ENTRENAMENT

A partir d’aquest punt, es va començar a realitzar un pla d’entrenament per aconseguir

córrer el raid de Vic que s’havia plantejat competir anteriorment. Primerament, s’havia

de tenir en compte que ja era una euga classificada i amb experiència a recórrer 100

quilòmetres en un dia, però no 120km. Seguidament, es va haver de vigilar a quins

raids havia competit, la data en que es van realitzar i el temps de descans que havia

tingut després d’aquests; i plantejar un pla d’entrenament de llarga durada o un

entrenament curt i intens.


65

A partir d’aquí, es va decidir que es realitzaria un entrenament de llarga temporada, on

es van buscar els exercicis que s’adaptaven més al cavall amb una llarga durada i una

intensitat equilibrada al seu estat físic i moral.

Pel que fa la part de la doma, va ser un apartat que el cavall ja estava adaptat en la

disciplina del raid i, per tant, no s’havia de treballar tant. Per altra banda, els altres

aspectes s’havien de seguir igual:

- Per aconseguir que el cavall tingués un bon equilibri, era bo que passés llargues

hores al camp, pasturant o corrent amb els altres cavalls. A l’hora de treballar,

en canvi, era bo treballar en una pista de galop i així enfortir el coll del cavall i el

pit. A més, també es podien realitzar rutes (encara que fossin curtes i lentes)

molt irregulars amb terrenys molt variats, com era el cas de passar per

caminets estrets formats pels animals o les motos, passar pel mig de boscos

amb una gran quantitat d’arbres, etc.

- Per millorar i reforçar la impulsió del cavall, era importat que el cavall tingués

una gran massa muscular, principalment, a les extremitats. Per a poder

aconseguir aquet objectiu, el cavall va haver de fer grans esforços amb

desnivells, tant en pujades com en baixades. Igual que com hem dit amb

l’equilibri, també era bo córrer en una pista. Així exercitava els punts més

importants del galop i reforçava la zona del pit i la creu.

- Per aconseguir un gran vigor, el cavall havia de posar-se a prova a petita escala.

És a dir, podia intentar fer grans esforços en un entrenament, podia realitzar

algun raid de distància més curta... per comprovar que el seu entrenament i el

seu rendiment funcionaven adequadament.

- A l’hora d’entrenar la part psíquica i de recuperació es basava més en passar

hores amb el cavall i poder conèixer els seus defectes i habilitats. A l’hora de

recuperació, era important que cada dia que s’entrenava o un moment en el


66

dia es dediqués, almenys, 15-20 minuts per poder fer trotar el cavall amb una

persona al costat i mirar les seves pulsacions i l’estat metabòlic.

Aquesta activitat era importat perquè d’aquesta manera el cavall s’adaptava a

passar un seguit de proves veterinàries i, al mateix temps, s’anava seguint de

manera proporcional el seu estat , es podia comprovar el seu benestar durant

l’entrenament i conèixer com es troba.

Així doncs, per aconseguir un bon pla d’entrenament pel cavall, s’havia de plantejar un

bon pla d’entrenament físic, s’havia de dedicar un temps al dia a conèixer el cavall, i un

altre moment per practicar el control veterinari que hauria de passar el dia del raid.

Per tant, el pla que es va aconseguir a partir de la part teòrica i que s’havia adaptat

més als objectius i al temps del genet i del cavall, és aquest:

JULIOL

29 30 1 2 3 4 5

1- 2 HORES

6-20 KM MÀXIM 64 BPM

1- 3 HORES 15-25 KM

MÀXIM 64 BPM

6 7 8 9 10 11 12

1- 2 HORES


1- 2 HORES 10-20 KM

MÀXIM 64 BPM

13 14 15 16 17 18 19

1- 2 HORES


1- 2 HORES


1- 3 HORES 15-25 KM

MÀXIM 64 BPM

20 21 22 23 24 25 26

1- 2 HORES


1- 2 HORES 10-20 KM

MÀXIM 64 BPM

27 28 29 30 31 1 2

1- 2 HORES


1- 2 HORES



67

AGOST

27 28 29 30 31 1 2

2-3 HORES 20-30KM

MÀXIM 64 BPM

1-2 HORES 20-30KM

MÀXIM 64 BPM

3 4 5 6 7 8 9

1-2 HORES 10-20KM

MÀXIM 64BPM

1-2 HORES 10-20KM

MÀXIM 64BPM

2-3 HORES 20-30KM

MÀXIM 64 BPM

1-2 HORES 20-25KM

MÀXIM 64 BPM

10 11 12 13 14 15 16

1-2 HORES 10-20KM

MÀXIM 64BPM

1-2 HORES 10-20KM

MÀXIM 64BPM

2-3 HORES 20-30KM

MÀXIM 64 BPM

1-2 HORES 20-25KM

MÀXIM 64 BPM

17 18 19 20 21 22 23

1-2 HORES 10-20KM

MÀXIM 64BPM

1-2 HORES 10-20KM

MÀXIM 64BPM

2-3 HORES 20-30KM

MÀXIM 64 BPM

1-2 HORES 20-25KM

MÀXIM 64 BPM

24 25 26 27 28 29 30

1-2 HORES 10-20KM

MÀXIM 64BPM

0:30-1 HORA 5 KM APROX.

MÀXIM 64 BPM

RAID A CANTONI 60 KM

12KM/H DESCANS

SETEMBRE

31 1 2 3 4 5 6

DESCANS DESCANS DESCANS DESCANS DESCANS 1-3 HORES 20-30 KM

MÀXIM 64BPM

1-3 HORES 20-30 KM

MÀXIM 64BPM

7 8 9 10 11 12 13

1-3 HORES 20-30 KM

MÀXIM 64BPM

1-3 HORES 20-30 KM

MÀXIM 64BPM

1-3 HORES 20-30 KM

MÀXIM 64BPM

1-3 HORES 20-30 KM

MÀXIM 64BPM

2-3 HORES 30-40 KM

MÀXIM 64BPM

1-3 HORES 20-30 KM

MÀXIM 64BPM

14 15 16 17 18 19 20

0:30-1 HORA

5-10 KM MÀXIM 64BPM

0:30-1 HORA 5-10 KM

MÀXIM 64BPM

0:30-1 HORA 5-10 KM

MÀXIM 64BPM

RAID DE PUJALT 60 KM

13-14KM/H DESCANS

21 22 23 24 25 26 27

DESCANS DESCANS 0:30-1 HORA

5-10 KM MÀXIM 64BPM

0:30-1 HORA 5-10 KM

MÀXIM 64BPM

RUTA LLARGA/ COLL DE PAL

PISTA DE TERRA

28 29 30 1 2 3 4

1-3 HORES 20-30 KM

MÀXIM 64BPM


68

En aquest plantejament, es va tenir en compte que posteriorment de cada

entrenament es miressin les pulsacions cardíaques del cavall, es feia trotar el cavall

amb el genet a terra, al seu costat, (com a simulació d’un control veterinari) i es va

controlar la velocitat en que havia anat el cavall a l’entrenament.

A partir d’aquest moment, com diuen distints experts com en Jaume Puntí, també

s’havia de tenir en compte que el cavall té diferents estat d’ànim. Per tant, el cavall un

dia podia tenir més ganes de córrer perquè estava alterat, i un altre dia ens podíem

trobar que no tingués ganes de sortir ja que podia estar desanimat o desmotivat. Per

aquest motiu, el pla d’entrenament amb un cavall no es podia seguir de forma molt

estricte, sinó que el dia que el cavall estava animat es podia intentar recórrer durant

un període més llarg, en velocitats més altes o una distància més llarga; així mateix, el

dia que es trobava desanimat, si no recuperava el seu estat d’ànim, era millor entrenar

una distància més curta o deixa l’entrenament per a l’endemà. També cal afegir que

aquest fet no es podia utilitzar en moltes ocasions ja que ens podíem trobar que el

final no es complís l’entrenament inicial.

OCTUBRE

28 29 30 1 2 3 4

1 HORA 5-10 KM

MÀXIM 64 BPM

2-3 HORES 30-40 KM

MÀXIM64 BPM

1-1,5 HORES 5-10 KM

MÀXIM 64 BPM

5 6 7 8 9 10 11

0:30 – 1 HORA 5 KM APROX.

MÀXIM 64 BPM

0:30-1 HORA 5 KM APROX.

MÀXIM 64 BPM

RAID A VIC. 120KM

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31 1


69

Així doncs, en el moment que es va posar a la pràctica el nou pla d’entrenament amb

l’euga que es volia compatir, es va aconseguir complir una planificació amb petits

canvis, que va resultar la següent planificació real:

JULIOL

29 30 1 2 3 4 5

2:00 h 1:07 h

8 km/h 16km 11,2 km/h

10 km

64bpm 57bpm 67bpm 56bpm

6 7 8 9 10 11 12

1:00 h

1:30 h 2:00 h 2:30 h

7 km/h 7 km 12km/h 18 km 10 km/h 20 km 8,4km/h 21 km

63bpm 56bpm 68bpm 60bpm 66 bpm 57bpm 65 bpm 54

bpm

13 14 15 16 17 18 19

1:10 h

1:00 h

1:00 h

9,3km/h 11km 9km/h 9km 7,2km/h 7,2km


20 21 22 23 24 25 26

0:55 h

1:20 h

6 km/h 5,5km 15km/h 20km

70bpm 56bpm

27 28 29 30 31 1 2

1:00h 1:30 h

2:00 h

20km/h 20km 13,3m/h 20km 12,5km/h 25km

75bpm 60bpm 64 bpm 56 bpm 62 bpm 57 bpm

AGOST

27 28 29 30 31 1 2

2:00h 2:30 h

10km/h 20km 12km/h 30km

64bpm 57 bpm 67 bpm 60bpm

3 4 5 6 7 8 9

2:00h 1:07h 1:15h 1:20h

8km/h 16km 10km/h 11km 12,8 km/h

16km 15km/h 20km

64bpm 57bpm 67 bpm 56bpm 62bpm 58bpm 66 bpm 59bpm

10 11 12 13 14 15 16

2:05h 1:44h

1:00h

3:10h 2:30h

10,56km/h 22km 11,54km/h 20km 8km/h 8km 11,05km/h 35km 12km/h 30km

65bpm 55

bpm 56 bpm

50 bpm

61bpm 54

bpm 64 bpm

55 bpm

60 bpm 51

bpm

17 18 19 20 21 22 23

0:52 h

1:18 h

4:00 h

15km/h 13km 12km/h 15km 8km/h 32km

67bpm 57bpm 62bpm 56bpm 64bpm 59bpm

24 25 26 27 28 29 30

2:00h 1:30h

0:30h RAID A CANTONI 60

km Descans del

cavall 8km/h 18km 8km/h 12km 6,2km/h 3,1km

55bpm 50bpm


70

En aquest entrenament, el cavall es va posar a prova a través de dos raids, donant-li

uns dies de descans ja plantejats. Pel què fa al canvi d’horari, es van canviar alguns dies

de l’entrenament, especialment als inicis de l’entrenament ja que, a causa d’altres

competicions amb altres cavalls, el genet no podia entrenar els dies establerts encara

que es va complir el nombre de dies proposats. Per altra banda, també es van canviar

SETEMBRE

31 1 2 3 4 5 6

Descans del cavall Descans del cavall Descans del cavall Descans del

cavall Descans del cavall

1:32 h 1:57 h

5,5km/h 8,4km 9km/h 17,6km


7 8 9 10 11 12 13

1:25 h 2:05 h 2:00 h

3:00 h 3:20 h 1:46 h

7,5km/h 5,3km 12km/h 25km 11,1km/h 22,2km 7,6km/h 22,8km 12km/h 40km 12,45km/h 22km

56bpm 50bpm 64bpm 56bpm 65bpm 59bpm 58bpm 47bpm 62bpm 51bpm 67bpm 55bpm

14 15 16 17 18 19 20

0:42 h 1:00 h 1:10 h

RAID A PUJALT

60 KM Descans del cavall 8,3km/h 5,8km 8,2km/h 8,2km 6km/h 7km


21 22 23 24 25 26 27

Descans del cavall Descans del cavall

1:05 h

1: 25 h Ruta llarga Pista de terra

7,5km/h 8,2km 6km/h 7,5km 13,5 km/h

48km - 28km

56bpm 47bpm 54bpm 46bpm 66bpm 58bpm 64bpm 56bpm

28 29 30 1 2 3 4

1:00 h

7km/h 7km

64bpm 60bpm

OCTUBRE

28 29 30 1 2 3 4

1:05 h

2:45h 1:00 h

6,6km/h 7km 13,75km/h 37,8km 7km/h 7 km


5 6 7 8 9 10 11

1:00 h 0:45 h

RAID A VIC.

120 KM 6km/h 6km 6,67km/h 5km


12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31 1


71

pel fet que en alguns dies el cavall no es trobava a gust i altres van augmentar les

hores per la manera que es trobava exaltat.

6.2 HÀBITS ESTABLERTS

Els hàbits són la manera en que es comporta el cavall o es cuida el cavall habitualment.

Com ja s’ha dit, els hàbits es poden dividir en diferents blocs segons l’aspecte que es

vol treballar.

Pel que fa al to muscular, es recomanava que el cavall estigués en un camp de

grans dimensions. Així que s’ha buscat un camp on el cavall pugui córrer i

expressar-se. A més, aquest es caracteritza per tenir diferents nivells zones sota

bosc, planells i zones amb aigua (basses, bassal...).

En algunes ocasions, ens hem trobat que ha plogut i el cavall estava tancat a la

quadra. Així que durant aquests dies, es treia a caminar amb muntura, encara que

fos una hora o menys i en velocitats baixes, només perquè es trobés en constant

moviment.

Per seguir una rutina pel sistema digestiu, durant anys, s’ha buscat una alimentació

bona en hidrats de carboni, entre d’altres, perquè durant l’època de l’entrenament

el cavall no es trobés en canvis de dieta. Així mateix, es va crear una dieta estricte

durant el període d’entrenament. (sobre l’alimentació del cavall se’n parlarà en

l’apartat següent: l’alimentació)

Per altra banda, el mantenir un bon sistema respiratori, ja s’ha tingut en compte a

l’hora de buscar una zona per estar-hi el cavall, com s’ha dit abans, el tancat del

cavall és una àrea on hi ha planells. No obstant, en la seva alimentació també s’ha

tingut en compte i se li ha donat un pinso granulat i els pinsos que creaven pols

s’han posat en remull perquè aquesta marxi.

Per un bon sistema cardiovascular, el cavall s’ha posat a prova en raids de distància

més curta (en aquest cas, dos raids de 60 quilòmetres), a més de realitzar


72

entrenaments amb assistència on aquests donaven aigua i refrescaven el cavall en

alguns punts de la ruta. A més a més, perquè el cavall s’adaptés a mullar-se, a cada

entrenament el cavall passava un procés de dutxa on es mullava i refrescava, tant

si era un dia amb pluja o un dia assolellat.

Cal dir que el cavall que es volia entrenar tenir una bona salut dels cascs, malgrat

això, s’havien de mantenir. Per tant, en curts períodes a la setmana o cada vegada

que es sortia a entrenar, al cavall se li netejaven els cascs i se li posava una capa

protectora de grassa perquè aquests no es ressequessin i es danyessin amb les

llargues distàncies, grans velocitats o terrenys durs.

Pel que fa al ferratge, pel cavall es va plantejar ferrar cada mes i mig – dos mesos

per donar temps als cascs perquè creixin. Després es va decidir posar una

ferradura tradicional de ferro perquè són més segures i sòlides. Tanmateix, la

ferradura es va adaptar al raid proposat (un raid amb un terreny dur i amb asfalt),

per tant, a la ferradura s’hi va incorpora unes “vidries21” i unes tapetes22 perquè la

suspensió del cavall no sigui tant dura a l’hora de córrer. s’adapta al casc tant de

forma com de material. És a dir, actualment, si un cavall té una tendència de

galopar més se li posen ferradures més planes i de materials durs com el ferro; en

canvi, si té una tendència a trotar i fer llargues caminades se li sol posar una

ferradura amb més “suspensió23”, amples i de materials més tous com goma o

alumini.

21 Element que es col·loca a la part posterior de la ferradura. Sol ser una peça petita de acer o un metall

fort que té la funció de no permetre que el cavall rellisqui sobre terrenys durs com el quitrà o asfalt. 22

Una part de la ferradura que sol anar independent d’aquesta. És un element de cautxú o goma per tenir una millor suspensió del cavall, perquè sigui més tova. Es sol col·locar entre el casc del cavall i la ferradura, subjectada pels claus. 23

La suspensió d’un cavall es crea a l’hora que el cavall repenja tot el pes a una o dues extremitats, a la zona posterior del casc. En aquest moment, el cavall pateix un moviment de rebot a la zona dels tendons per poder seguir corrent. Així doncs, com més suspensió tingui el cavall més còmode es trobarà corrent.


73

Imatge d’elaboració pròpia

Un altra hàbit que s’ha tingut en compte és l’estat psíquic i moral on es parlava de

adaptar la naturalesa del cavall a les condicions del raid. Per aquest motiu, es va

intentar adaptar els entrenaments més durs a un raid, la quadra del cavall es va

reduir perquè el cavall es sentís a gust a les quadres del raid (els boxes) ja que són

molt més reduïts, entre altres fets que es van intentar complir.

A més, el cavall va ser engegat amb la resta de cavalls perquè no penses les 24

hores en el fet d’entrenar i per no sentir-se sol. D’aquesta manera, el cavall, quan

sortia a entrenar, es sentia més motivat i menys tens ja que els nervis els deixava

al camp amb els altres cavalls (ja que feien carreres entre ells, corrien i jugaven

entre uns quants).

Per acabar, s’ha intentat adaptar el cavall el màxim al medi a partir de deixar-lo

hores en el camp o entrenar fins que es ponia el sol perquè es trobés en fets

climatològics que passen diàriament (també dir que es va fer perquè en el dia del

raid es trobaria amb aquests fet. Ja que es pretenia sortir de fosc i no es sabia

quina hora s’arribaria).

A més, en algunes ocasions que plovia es va deixa el cavall, amb la resta de cavalls,

engegat al camp i, algun altre dia es sortia a entrenar perquè s’adaptés i no se

sabia quin temps feia el dia del raid.

vidries

tapetes


74


El cavall que havia de recórrer el raid era musculat i amb una gran part de greixos, així

que l’entrenament es va basar, per una part, a aprimar el cavall, i el mateix va passar

amb l’alimentació. Per una banda, la dieta era preparada per cobrir tota l’energia

gastada i per preparar el cavall pel dia del raid; però, per altra banda, va ser modificada

per reduir la capa de grassa que tenia el cavall i substituir-la per fibra.

Així doncs, el cavall va tenir un 30% de farratge diari, a més de 3 dosis de pinso

granulat amb civada (que va ser reduït un 25% ja que es tenia pensat donar-li quatre

dosis) on s’hi va incorporar oli de blat de moro per millorar el sistema digestiu,

electròlits i productes naturals que feien tranquil·litzar el cavall ja que era un cavall

molt nerviós. Així mateix, es va posar un bloc de sal a la quadra perquè n’anés menjant

i es va excloure la remolatxa i la soja perquè es va comprovar que aquests productes

engreixaven el cavall.

Als voltants de la setmana prèvia, es va reduir l’entrenament i es va mantenir la dieta

augmentant les dosis a 4 ja que el pes es va aconseguir i es volia aconseguir un

augment d’hidrats de carboni. Al mateix temps, es va augmentar el farratge de manera

que se li donava tot allò que li venia de gust. També afegir que el dia anterior, es va

reduir les reccions, se li va donar tot el farratge que volia però el pinso es va reduir la

meitat ja que la sortida era molt d’hora i no es volia omplir molt l’estómac del cavall

per l’endemà.

28 (Setembre) 29 (Setembre) 30 (Setembre) 1 2 3 4

30% farratge 30% farratge 30% farratge 30% farratge 30% farratge 30% farratge 30% farratge

2400g de pinso granulat

+ civada + segon fulla +

garrofes + oli +

electròlits +

tranquilitzants / 3 dosis

durant el dia

2400g de pinso

granulat + civada +

segon fulla + garrofes

+ oli + electròlits +

tranquilitzants / 3

dosis durant el dia

2400g de pinso

granulat + civada +



tranquilitzants / 3

dosis durant el dia

2400g de pinso

granulat + civada +



tranquilitzants / 3

dosis durant el dia

2400g de pinso

granulat + civada +



tranquilitzants / 3

dosis durant el dia

2400g de pinso

granulat + civada +



tranquilitzants / 3

dosis durant el dia

2400g de pinso

granulat + civada +



tranquilitzants / 3

dosis durant el dia

bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal

5 6 7 8 9 10 11

50-60% farratge 50-60% farratge 50-60% farratge 50-60% farratge ferratge lliure

3200g de pinso granulat

+ civada + segon fulla +

garrofes + oli +

electròlits +

tranquilitzants / 4 dosis

durant el dia

3200g de pinso

granulat + civada +



tranquilitzants / 4

dosis durant el dia

3200g de pinso

granulat + civada +



tranquilitzants / 4

dosis durant el dia

3200g de pinso

granulat + civada +



tranquilitzants / 4

dosis durant el dia

1200g de pinso

granulat + civada +


+ electròlits +

tranquilitzants / 2

dosis durant el dia

bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal sense bloc de sal

Octubre


75

En aquesta dieta també va tenir algun problema com el cas de menjar en el camp. És a

dir, quan el cavall es trobava al camp, no se li va poder racionar tot allò que menjava ni

es sabia que menjava. El cas és que també es va tenir en compte a la dieta i també va

ser un motiu pel qual es va reduir les dosis.

6.4 COM S’HA EVALUAT L’ESTAT DEL CAVALL?

Per a aquest raid, el cavall va ser avaluat a través dels tres mètodes per comprovar si

estava en condicions en tots els aspectes.

Pel que fa a la força física el cavall es va anar posant a prova durant tot

l’entrenament així es podia anar seguint el seu estat físic amb constància.

Aquesta es va posar a prova a partir de dos raids de 60 quilòmetres ja pensats en el

pla d’entrenament, la realització d’un recorregut de llarga distància amb alts

desnivells amb una velocitat mitjana de 15 km/h i l’activitat de córrer 30

quilòmetres en una pista de terra amb una mitjana de 18-20 km/h.

Aquest aspecte doncs, es va anar observant per l’assistència i pel genet, ja que els

dies següents de l’esforç també s’havia d’anar observant els seus moviments i

activitats.

Per comprovar la salut metabòlica del cavall, cada vegada que s’arribava d’un

entrenament, al cavall se li controlaven les pulsacions a l’instant que arribava

durant un minut i es vigilava si estava més baix de 64bpm i si durant un minut havia

variat molt la seva freqüència o s’havia mantingut constant. A més, en alguns

entrenaments, també se li va col·locar el pulsòmetre durant el recorregut així es

podia fer un seguiment per saber amb quina freqüència cardíaca treballa.

Pel que fa al sistema digestiu, no es va controlar tant ja que no es tenen gaires

coneixements sobre el funcionament del sistema digestiu, però en algunes

ocasions, quan es veia el cavall pàl·lid i desanimat, se li controlava en general per si

era aquest el motiu del seu malestar.


76

Per acabar, l’últim aspecte que es tenia en compte era l’estat general del cavall,

tant el seu interior com l’estat físic. El segon concepte es va tenir més en compte ja

que cada vegada que es sortia a entrenar i quan s’arribava d’aquest, es controlava

si tenia cap ferida o inflamació. Les seves parts internes, els pulmons, el

metabolisme..., no es van avaluar, simplement perquè no hi havia prou

coneixement del tema i s’havia de contactar amb un veterinari. Pel que fa el seu

estat d’ànim, també es controlava però aquest simplement si es coneix el cavall ja

es sap en quin estat es troba.

7 ENTRENAMENT DEL GENET

L’entrenament del genet en aquesta ocasió es va adaptar a l’objectiu general de ajudar

el màxim el cavall durant el raid. Així doncs, l’entrenament es va centrar en els

aspectes que el genet anava pitjor, com és el cas de la força, per reforçar-les. A patir

d’aquí, l’entrenament es va centrar en la força (principalment, la força muscular), la

resistència aeròbica, la flexibilitat, el propioceptiu. A partir d’un entrenament

individuals i un entrenament binomi (entre el cavall i el genet).

En els exercicis de força, el treball del genet es va centrar en la part que reforça la

musculatura: els quàdriceps, els adductors, els abdominals i lumbars, les cervicals... Per

aconseguir-la, es van realitzar activitats amb el propi pes, amb l’ajuda d’un

acompanyant i amb diferents materials.

Per aconseguir un entrenament de la resistència només es va centrar amb l’aeròbica i

es va utilitzar el mètode continu on es van anar combinant la carrera continua i el

Fartlek24, i els temps i desnivells. En aquesta capacitat, el genet s’hi va haver de centrar

molt ja que si tenia una bona condició física de resistència podia ajudar amb més

facilitat el seu cavall.

24 El Fartlek és en un sistema d’entrenament de resistència que consisteix en unir diversos exercicis

aeròbics i anaeròbics, principalment, exercicis de velocitat. Caracteritzat pels canvis de ritme constants durant la curs continua (sense descansos).


77

Per l’entrenament de la flexibilitat, es van utilitzar diferents mètodes, que van ser: el

mètode cinètic per les zones inferiors i el mètode de contracció-estirament a la zona

superior, que era la que es volia reforçar. Gràcies a aquest punt, es van realitzar un

seguit d’estirament que van augmentar l’elasticitat del genet.

Per acabar, l’entrenament dels propioceptius es va complir a partir d’un conjunt

d’activitats amb l’ajuda de material que va fer que el genet reforcés la coordinació pel

la seva muntura i l’equilibri per no causar problemes el cavall o cansar-lo més del

compte.

A partir d’aquests fets, es va realitzar un programa d’entrenament que es va intentar

complir encara que va patir unes modificacions a causa de problemes de salut del

genet (per exemple, els seus inicis, l’entrenament es basava en 8 setmanes, però per

causes de salut, van augmentar a 9 setmanes per recuperar tot allò perdut). Cal afegir

que en aquest programa no es té en compte l’entrenament del binomi perquè s’ha

explicat en l’entrenament del cavall, ja que l’entrenament del cavall va ser realitzat

juntament amb el genet.


78

1011

1213

1415

16

Cc

20’

exe

rcic

is f

elx

ibil

itat

20'

Cc

20’

exe

rcic

is p

rop

ioce

pti

us

20'

Cc

20’

Ab

do

min

als:

qu

àdri

cep

s 2x

20A

bd

om

inal

s:is

qu

ioti

bia

ls 2

x10

Ab

do

min

als:

Sup

eri

ors

3x2

5co

re+a

dd

uct

ors

1x2

0Su

pe

rio

rs 3

x25

be

sso

ns

5'Su

pe

rio

rs 3

x35

Infe

rio

rs 3

x25

core

(1-

3) 3

x25

Infe

rio

rs 3

x25

core

(2-

4) 3

x25

Infe

rio

rs 3

x35

Lum

b 2

x10

do

rsal

1x5

Lum

b 2

x10

coll

(d

av-d

er)

2x1

0Lu

mb

2x1

0

Fle

x b

r 2x

10co

ll (

cost

ats)

2x1

0Fl

ex

br

2x10

avan

tbra

ç 2x

25Fl

ex

br

2x15

can

ell

2x5

1718

1920

2122

23

Cc

25’

exe

rcic

is f

elx

ibil

itat

20'

Cc

20’

exe

rcic

is p

rop

ioce

pti

us

20'

Cc

25’

Ab

do

min

als:

qu

àdri

cep

s 2x

35A

bd

om

inal

s:is

qu

ioti

bia

ls 2

x20

Ab

do

min

als:

Sup

eri

ors

3x5

0co

re+a

dd

uct

ors

1x3

0Su

pe

rio

rs 3

x50

be

sso

ns

10'

Sup

eri

ors

3x5

0

Infe

rio

rs 3

x50

core

(1-

3) 3

x50

Infe

rio

rs 3

x50

core

(2-

4) 3

x50

Infe

rio

rs 3

x50

Lum

b 2

x20

do

rsal

1x1

0Lu

mb

2x2

0co

ll (

dav

-de

r) 2

x20

Lum

b 2

x20

Fle

x b

r 2x

10co

ll (

cost

ats)

2x2

0Fl

ex

br

2x10

avan

tbra

ç 3x

25Fl

ex

br

2x15

can

ell

2x1

0

2425

2627

2829

30

Cc

30’

exe

rcic

is f

elx

ibil

itat

20'

Cc

35’

exe

rcic

is p

rop

ioce

pti

us

20'

Cc

35’

Ab

do

min

als:

qu

àdri

cep

s 2x

20 A

bd

om

inal

s:is

qu

ioti

bia

ls 2

x10

Ab

do

min

als:

Sup

eri

ors

2x7

5co

re+a

dd

uct

ors

1x2

0Su

pe

rio

rs 2

x75

be

sso

ns

2x10

Sup

eri

ors

2x7

5

Infe

rio

rs 2

x75

core

(1-

3) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x75

core

(2-

4) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x75

Lum

b 2

x30

do

rsal

1x5

Lum

b 2

x30

coll

(d

av-d

er)

2x1

0Lu

mb

2x3

0

Fle

x b

r 2x

25co

ll (

cost

ats)

2x1

0Fl

ex

br

2x25

avan

tbra

ç 2x

25Fl

ex

br

2x25

can

ell

2x5

311

23

45

6

Cc

40’

exe

rcic

is f

elx

ibil

itat

20'

Cc

35’

exe

rcic

is p

rop

ioce

pti

us

20'

Cc

40’

Ab

do

min

als:

qu

àdri

cep

s 2x

20 A

bd

om

inal

s:is

qu

ioti

bia

ls 2

x10

Ab

do

min

als:

Sup

eri

ors

2x1

00co

re+a

dd

uct

ors

1x2

0Su

pe

rio

rs 2

x100

be

sso

ns

2x10

Sup

eri

ors

2x1

00

Infe

rio

rs 2

x100

core

(1-

3) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x100

core

(2-

4) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x100

Lum

b 2

x30

do

rsal

1x5

Lum

b 2

x30

coll

(d

av-d

er)

2x1

0Lu

mb

2x3

0

Fle

x b

r 2x

25co

ll (

cost

ats)

2x1

0Fl

ex

br

2x25

avan

tbra

ç 2x

25Fl

ex

br

2x25

can

ell

2x5

78

910

1112

13

Farl

ek

apro

fita

nt

de

sniv

ell

s 25

’

Ab

do

min

als:

25

exe

rcic

is f

elx

ibil

itat

20'

Cc

35’

exe

rcic

is p

rop

ioce

pti

us

20'

Farl

ek

apro

fita

nt

de

sniv

ell

s 30

’

Sup

eri

ors

2x1

10q

uàd

rice

ps

2x20

Ab

do

min

als:

isq

uio

tib

ials

2x1

0 A

bd

om

inal

s:

Infe

rio

rs 2

x110

core

+ad

du

cto

rs 1

x20

Sup

eri

ors

2x1

10b

ess

on

s 2x

10Su

pe

rio

rs 2

x110

Lum

b 2

x30

core

(1-

3) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x110

core

(2-

4) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x110

Fle

x b

r 2x

25d

ors

al 1

x5Lu

mb

2x3

0co

ll (

dav

-de

r) 2

x10

Lum

b 2

x30

coll

(co

stat

s) 2

x10

Fle

x b

r 2x

25av

antb

raç

2x25

Fle

x b

r 2x

25

can

ell

2x5

S E T E M B R EA G O S T

reco

rre

gut

amb

BTT

reco

rre

gut

amb

BTT

reco

rre

gut

amb

BTT

reco

rre

gut

amb

BTT

BTT


79

1415

1617

1819

20

Cc

40’

exe

rcic

is f

elx

ibil

itat

20'

Farl

ek

apro

fita

nt

de

sniv

ell

s 35

’

Ab

do

min

als:

exe

rcic

is p

rop

ioce

pti

us

20'

Farl

eck

ap

rofi

tan

t

de

sniv

ell

s 35

’

Ab

do

min

als:

qu

àdri

cep

s 2x

20Su

pe

rio

rs 2

x125

isq

uio

tib

ials

2x1

0A

bd

om

inal

s:

Sup

eri

ors

2x1

25co

re+a

dd

uct

ors

1x2

0In

feri

ors

2x1

25b

ess

on

s 2x

10Su

pe

rio

rs 2

x125

Infe

rio

rs 2

x125

core

(1-

3) 3

x25

Lum

b 2

x30

core

(2-

4) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x125

Lum

b 2

x30

do

rsal

1x5

Fle

x b

r 2x

25co

ll (

dav

-de

r) 2

x10

Lum

b 2

x30

Fle

x b

r 2x

25co

ll (

cost

ats)

2x1

0av

antb

raç

2x25

Fle

x b

r 2x

25

can

ell

2x5

2122

2324

2526

27

Cc

45’

exe

rcic

is f

elx

ibil

itat

20'

Cc

40’

exe

rcic

is p

rop

ioce

pti

us

20'

Cc

45’

Ab

do

min

als:

qu

àdri

cep

s 2x

20A

bd

om

inal

s:is

qu

ioti

bia

ls 2

x10

Ab

do

min

als:

Sup

eri

ors

2x1

25co

re+a

dd

uct

ors

1x2

0Su

pe

rio

rs 2

x125

be

sso

ns

2x10

Sup

eri

ors

2x1

25

Infe

rio

rs 2

x125

core

(1-

3) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x125

core

(2-

4) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x125

Lum

b 2

x30

do

rsal

1x5

Lum

b 2

x30

coll

(d

av-d

er)

2x1

0Lu

mb

2x3

0

Fle

x b

r 2x

25co

ll (

cost

ats)

2x1

0Fl

ex

br

2x25

avan

tbra

ç 2x

25Fl

ex

br

2x25

can

ell

2x5

2829

301

23

4

Farl

eck

40’

apro

fita

nt

de

sniv

ell

s

Ab

do

min

als:

exe

rcic

is f

elx

ibil

itat

20'

Cc

40’

exe

rcic

is p

rop

ioce

pti

us

20'

Cc

45’

Sup

eri

ors

2x1

50q

uàd

rice

ps

2x20

Ab

do

min

als:

isq

uio

tib

ials

2x1

0A

bd

om

inal

s:

Infe

rio

rs 2

x150

core

+ad

du

cto

rs 1

x20

Sup

eri

ors

2x1

50b

ess

on

s 2x

10Su

pe

rio

rs 2

x150

Lum

b 2

x30

core

(1-

3) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x150

core

(2-

4) 3

x25

Infe

rio

rs 2

x150

Fle

x b

r 2x

25d

ors

al 1

x5Lu

mb

2x3

0co

ll (

dav

-de

r) 2

x10

Lum

b 2

x30

coll

(co

stat

s) 2

x10

Fle

x b

r 2x

25av

antb

raç

2x25

Fle

x b

r 2x

25

can

ell

2x5

56

78

910

11

Ab

do

min

als:

Ab

do

min

als:

Cc

45’

Sup

eri

ors

3x5

0Su

pe

rio

rs 3

x50

Ab

do

min

als:

Infe

rio

rs 3

x50

Infe

rio

rs 3

x50

Sup

eri

ors

2x1

50

Lum

b 2

x20

Lum

b 2

x20

Infe

rio

rs 2

x150

Fle

x b

r 2x

10Fl

ex

br

2x10

Lum

b 2

x30

Fle

x b

r 2x

25

exe

rcic

is a

mb

bic

i

est

àtic

a

exe

rcic

is a

mb

bic

i

est

àtic

a

exe

rcic

is a

mb

bic

i

est

àtic

a

exe

rcic

is a

mb

bic

i est

àtic

a

O C T U B R ES E T E M B R E

BTT

reco

rre

gut

amb

BTT

reco

rre

gut

amb

BTT

reco

rre

gut

amb

BTT


80

Així doncs, el pla d’entrenament va ser dividit amb 9 setmanes amb: 3 dies de cursa

contínua o Fartlek, incloent les abdominals i les flexions; un dia d’exercicis de

flexibilitat de quàdriceps, core+ adductors, dorsal, el coll i el canell; un dia d’exercicis

de flexibilitat d’isquiotibials , bessons, core, coll i avantbraç; un dia de descans i un de

BTT.

Cada sessió, a partir que passaven les setmanes anaven augmentant d’exercicis per tal

d’anar augmentant la capacitat de força, resistència, etc. Cal afegir que durant un

període de temps, l’entrenament es va aturar per causa de salut del genet però es va

recuperar augmentant una setmana més d’entrenament (l’última setmana abans de la

competició, que es tenia pensat no realitzar cap entrenament), bàsicament, a través

d’exercici de bicicleta estàtica.

7.1 NUTRICIÓ DURANT L’ENTRENAMENT

La dieta durant l’entrenament, no es va seguir de manera estricta, sinó que es va basar

en una dieta equilibrada i sana a partir del seguiment de la piràmide d’aliments.

Malgrat que l’última setmana d’entrenament, la prèvia a la competició, es va

començar a seguir una dieta més estricta, principalment els 3 dies previs al raid.

Aquesta dieta constava d’una reducció de greixos, un augment d’hidrats de carboni

progressiu i una hidratació constant que es necessitava per la producció de glucogen al

cos.


81

8 EL DIA DEL RAID

En aquest apartat, es parlarà dels aspectes que s’han de tenir en compte el dia del raid,

com és el cas del material necessari, l’alimentació que ha de seguir el cavall i el genet i

els sistema més eficient que es va utilitzar en el cavall per a la seva recuperació.

Així doncs, es va competir en el raid de Vic, una competició de 120 quilòmetres on

constava de desnivells i canvis de terrenys. Per poder elaborar tot el pla d’organització

del dia abans i del dia del raid, el genet o entrenador ha de conèixer el territori en que

s’enfrontarà. A partir d’aquí, s’ha de saber tota la programació del raid, és a dir, quins

horaris seguiran pels controls veterinaris, inscripcions, etc.

A partir d’aquest punt, comença la preparació del raid.

28 29 30 1 2 3 4

esmorzar

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

dinar

verdures

carn 100 g

fruits secs 25g

pasta 100 g

peix 100g

fruits secs 25g

arròs 100 g

2 ous

fruits secs 25g

patates 100g

carn 100g

fruits secs 25g

verdures

peix 100g

fruits secs 25g

pasta 100g

carn 75g

dolços 20g

pasta 100 g

carn 75g

fruits secs 25g

sopar

pasta 100 g

peix 100g

fruits secs 25g

verdures

carn 100 g

fruits secs 25g

patates 100g

carn 100g

fruits secs 25g

verdures

peix 100g

fruits secs 25g

arròs 100 g

2 ous

fruits secs 25g

pa 80g

carn 75 g

pa 80 g

carn 75 g

5 6 7 8 9 10 11

esmorzar

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

llet 125g

pa 70 g

fruita 50-90 g

dolços 30g

dinar

verdures

carn 100 g

fruits secs 25g

pasta 100 g

peix 100g

fruits secs 25g

arròs 100 g

2 ous

fruits secs 25g

arròs 80g

carn 100 g

fruits secs 25g

pasta 100 g

carn 120g

verdures

super

pasta 100 g

peix 100g

fruits secs 25g

verdures

carn 100 g

fruits secs 25g

patates 100g

carn 100g

fruits secs 25g

pasta 100 g

peix 100g

fruita 25g

pasta 120g

carn 75g

iogurt

OCTUBRE


82

8.1 QUÈ ES NECESSITA?

Per aquest raid, es necessitava gran quantitat de menjar pel cavall, ja que dormia a

fora i havia de tenir suficients fonts d’energia, necessitava una manta de plom25 de 10

quilograms per arribar a pesar 70 quilograms (el genet amb la sella, el suador, la cingla

i la manta de plom

8.1.1 EQUIP DE MUNTURA

En aquest raid es va agafar el mateix material de muntura que en qualsevol raid,

incorporant la manta de plom, ja que només es va agafar l’equip essencial.

La sella (suador, cingla, manta de plom)

La brida o cabeçada (amb corda)

El filet

Els protectors (davanters)

El casc dur d’hípica

La roba adaptada per muntar (malles, guants, jerseis que tapen les espatlles,

mitjons o polaines, botes o bambes)

8.1.2 EQUIP PER A L’ASSISTÈNCIA

Pel que fa el material per a l’assistència es va agafar doble de cada producte perquè es

sabia que eren molts quilòmetres i hi havia la possibilitat de que les temperatures

fossin temperades, altes. Així doncs, es va agafar:

Aigües, 40 ampolles d’aigua per refrescar el cavall

Galleda per deixar beure el cavall

Recanvis, de la sella, de la cabeçada...

Refrescs pel genet (aigua i begudes energètiques per a cada punt d’assistència,

per no perdre sucres i energia)

25 Una manta de plom és un tipus de suador format per silicona i plom que es posa entre el suador i la

sella perquè el genet pugui pesar el pes adequat per a la competició.


83

Galledes grosses d’aigua per recuperar el cavall (que es col·loquen a la zona

davantera del vet-gate per poder refrescar el cavall abans d’anar amb els

veterinaris.

imatge pròpia

Pulsòmetre, se’n van agafar dos per si un no funcionava, ja que el temps en que

es miren les pulsacions del cavall es crític, és a dir, com menys temps millor.

8.1.3 EQUIP DE DESCANS

En aquesta ocasió, és el material que es va utilitzar més ja que vam estar molt temps

en aquesta zona perquè el dia anterior ja s’havia d’estar al perímetre del raid, cada

període de descans havíem d’estar a la zona de descans ja que no deixaven entrar als

boxes i després de la desclassificació es va estar en aquella zona.

Cinta i pals per fer un tancat al cavall, aquest va ser de 4 x 3 metres

Galledes pel menjar i beure del cavall, se’n van agafar 4, 2 per a la zona de

descans i 2 pel box.

Mantes i tovalloles pel cavall, aquestes eren un element essencial ja que sent

tardor, l’euga es podia refredar de seguida amb el vent i, amb la ajuda de les

mantes, no hi va haver cap imprevist.

Carpa per posar el cavall i l’assistència a dins els dies de més calor, aquest raid,

es va agafar la carpa i va ser utilitzada pels de l’assistència i en algun cas del

migdia, també es va entrar el cavall perquè no li augmentés la temperatura

corporal.


84

Herba, pinso i suplements. L’alimentació, com s’ha dit, se’n va agafar en excés

perquè no es volia que el cavall quedés deshidratat ni desnodrit, així que es va

agafar diferents tipus d’herba (farratge, ufals...), diferents pinsos (civada, segon

fulla, garrofes i un pinso específic per cavalls de raid) i els suplements com l’oli

de blat de moro, electròlits.

8.2 EL DIA ABANS

En els raids de CEI 2* o superiors el cavall ha d’anar el dia anterior a la competició. En

aquest dia, el cavall passa el control veterinari mentre els de l’assistència i la resta

aprofiten per preparar el material i col·locar-lo cada un al seu lloc específic.

8.2.1 MOTIUS

Un motiu perquè el cavall va haver d’anar el dia abans a la zona de la competició, va

ser perquè els veterinaris ja podien tenir el control previ abans de la sortida del dia

abans. El fet és que, anys enrere, es trobaven que portaven el cavall el mateix dia i es

sortia molt d’hora, així que els controls veterinaris previs s’havien de fer a la llum de la

lluna ja que el sol encara no havia sortit. D’aquesta manera, si es portava el cavall

abans, els veterinaris podien examinar-lo millor.

Per altra banda, també es va portar el dia abans perquè els jutges i l’organització del

raid poguessin controlar més els cavalls que compatien. Ja que, en algunes ocasions,

s’havien trobat que els cavalls que arribaven al raid no estaven en condicions, o que a

l’últim moment els competidors es retiraven, etc. Així mateix, els organitzadors també

podien tenir més controlats els genets, ja que en aquestes competicions el pes del

genet i les seves condicions són molt estrictes. Així que, si es portava tot el dia abans,

el raid en general estira més ven controlat i preparat.


85

8.2.2 QUÈ ES FA?

imatge pròpies. Raid 120 km de Vic, 2015. Dia previ a la carrera.

El dia abans del raid, bàsicament, es va portar el cavall a la zona de boxes i se’l va fer

passar el control veterinari. Així que, mentre es realitzaven aquestes dues feines,

l’assistència va poder començar a preparar la zona de recuperació (on van col·locar

totes les galledes d’aigua disperses per poder mullar el cavall), la zona de descans (on

van realitzar un petit tancat pel cavall per quan estigués entre fase i fase, es va

col·locar la carpa i a dins es van posar totes les cadires i el menjar de l’euga). Per alta

banda, l’assistència també va començar a preparar el material de muntura per

l’endemà i el menjar d’aquella nit pel cavall.

Pel que fa el genet, després d’acompanyar el cavall al control veterinari, va haver

d’anar-se a pesar amb la sella i tot el material de muntura; i després va tenir

l’oportunitat d’anar a muntar un tros per la zona del recorregut, encara que, en

aquesta ocasió, no ho va voler fer perquè el cavall es trobava més tranquil a la zona

dels boxes.

Per acabar el dia previ, l’organització del raid van realitzar una reunió prèvia per tots

els genets que competien al raid. En aquesta, es van presentar tots els veterinaris,

jutges i organitzadors; s’explicava tot el sistema dels controls veterinaris, l’organització

del perímetre del raid, els horaris i es va comentar el recorregut (les parts més

perilloses, difícils, desnivells...).


86


L’alimentació del cavall el dia de la competició i el dia abans, pot variar molt segons

l’opinió dels veterinari. Encara que es pot seguir una estructura bàsica.

Primerament, el farratge que durant l’entrenament només se li donava un 30%, al dia

de la competició se li en donarà el doble perquè el cavall mengi el que vulgui. El pinso,

serà racionat a cada fase amb la meitat de cada àpat que feia durant l’entrenament

perquè, encara que gasti molta energia, menja casa una o dues hores, així que se li

ofereix amb petites quantitats.

Pel que fa al dia anterior, s’aconsella, si el cavall sol pasturar al camp, buscar un camp i

portar-li, així menja herba verda, es sent més tranquil, no pensa amb el nou entorn i va

agafant energia per l’endemà. Un punt més a favor és que l’herba verda aporta moltes

aigües així que aquesta també pot ser donada el dia de la competició si no vol veure.

8.4 ALIMENTACIÓ DEL GENET

L’alimentació del genet en aquesta ocasió, es basarà en hidrats de carboni, sucres i

greixos, ja que són productes que rendeixen a curt termini i dóna suficient energia al

cos. Per produir suficient energia per l’activitat que es pensava realitzar.

També cal afegir, que els àpats es van dividir segons el temps que hi havia entre les

diferents fases. Un temps que voltava a les 2-3 hores com a màxim. Així doncs, amb un

temps de 20 minuts, el genet havia de recuperar l’energia gastada a través de les

calories i els sucres.


87

TEMPS ÀPATS

Matí Pastís de xocolata i energètic (amb alts nivells de sucres,

greixos i nutrients), suc de taronja, aigua

Després de 1a fase Entrepà d’embotit, galetes i barreta energètica. A més, també

beurà un Cacaolat i begudes energètiques

Després de 2a fase

Fruita i fruits secs, gelatina energètica. A més a més, aigua i

begudes energètiques. En cas de que el genet tingui gana, pot

consumir productes amb baixos nivells de sucre

Després de 3a fase

Plat de pasta freda amb tomàquet, seguit de barreta

energètica i beguda energètica. Incloent-hi una fruita (com un

plàtan, poma...)

meta Un entrepà calent de carn o pasta freda, més aigua i

productes amb xocolata o sucres.

imatge pròpia. Raid 120 km. Vic, 2015.


88

9 TRACTAMENT

El tractament el dia del raid s’esdevé quan el cavall no està en bones condicions, per

cansament o per mal estar. Es sol trobar en una zona separada de la resta on només

solen tractar amb sèrum i bandatges, ja que no sol ser un tractament molt elaborat, és

a dir, sense molts medicaments ni operacions.

Com és el cas de l’euga que va competir, va ser tractada pel seu malestar encara que

no es va trobar un problema específic en el cavall, és a dir, durant tot el recorregut, el

cavall es va trobar còmode, malgrat que en el moment que es va passar el control

veterinari, el cavall no es va trobar amb suficients forces per poder seguir. D’aquesta

manera amb l’opinió dels veterinaris, es va decidir portar el cavall a tractament.

Per alta banda, a la zona de tractament, també s’hi van trobar molts cavalls on es

tractaven de forma opcional, és a dir, que el seu genet, amo o entrenador, va decidir

donar-li sèrum per recuperar-se més ràpid i perquè, durant un temps, el cavall no

pateixi tant.

9.1.1 QUE LI FAN AL CAVALL?

En el tractament del cavall, es cura el cavall que en el raid s’ha fet mal o ha patit algun

problema, encara que aquest sigui molt lleu, ja que es sol voler un cavall ven recuperat

per poder competir en una altra ocasió.

D’aquesta manera, l’euga que van eliminar, va ser tractada amb sèrum per poder

netejar tota la sang, i sistemes interns del cavall. Abans, però, en el cavall li van fer un

anàlisi de sang ja que no es sabia quin era el problema que li causa aquell mal estar.

Així doncs, com que no es va trobar cap efecte perillós en aquest, es va procedir al

sèrum.

Cal dir que a la zona de tractament també s’hi realitzen cures, en cas que el cavall

tingui ferides externes i que aquestes s’hagin produït al raid. Aquestes acostumen a ser

ferides lleus i a les zones de les extremitats ja que són la part més propera a patir

topades.


89

També afegir que, després d’aquests tractaments, entre altres, els cavalls no poden

córrer fins el cap d’uns dies determinats pels veterinaris, ja que han patit tot un procés

de medicació i poden causar problemes amb el reglament. En el cas de la Tada Speed

(l’euga que va ser eliminada), la van “penalitzar” fins el 10 de desembre, així que fins

l’any següent no pot compatir, ja que la temporada s’acabava als voltants d’aquest

termini.

imatge pròpia. Raid 120 km de Vic. 2015. Zona de tractament


90

CONCLUSIÓ

Havent acabat aquí el treball, val a dir que molts dels objectius proposats al principi

han suposat més esforç que altres, però malgrat això, s’han intentat assolir tots.

En primer lloc, pel que fa el meu objectiu principal que era conscienciar a la gent de

l’esforç i el treball que comporta preparar i realitzar un raid, s’ha intentat assolir

donant informació de l’esport a tots aquells que no tenien cap tipus de coneixement

del raid.

A més, a partir de les idees que he après durant aquest temps, he intentat ajudar a

altres genets i he començat a realitzar diferents programes per altres cavalls, ja que els

resultats observats, malgrat la desclassificació, són positius, com és el cas de, la

tranquil·litat en que l’euga va dormir la nit anterior al box, la tranquil·litat amb la que

va afrontar la sortida, el temps de recuperació va ser menor que en altres raids en els

que havia competit, les velocitats en que va córrer van ser majors de les esperades, i la

meva impressió va ser que el cavall havia acabat amb millors condicions ja que, en els

posteriors dies al raid, l’euga estava totalment recuperada.

En segon lloc, vaig arribar a conèixer diferents entrenaments, principalment, de dos

equips del Lluçanès que em van aportar molta informació. A més a més, pel que fa els

diferents mètodes d’entrenament segons els països pensava trobar més informació a

través de diferents webs però aquest no va ser el cas i, per tant, vaig haver de recórrer

a la informació que en van aportar les entrevistes a en Jaume Puntí i l’Anna Yebra.

Per altra banda, també es va assolir l’objectiu de trobar els diferents mètodes per

complir un bon entrenament i els factors que s’havien d’entrenar en el cavall. A partir

d’aquí, es va aconseguir crear un pla d’entrenament tant pel cavall com pel genet amb

l’objectiu d’obtenir millors condicions per ambdós. D’aquesta manera, es va poder

trobar els beneficis de realitzar un entrenament pel genet (tant físic, psíquic com de

nutrició), de la mateixa manera, es van identificar els principis d’un bon entrenament.


91

Després de complir aquests, es va córrer el raid de 120km de Vic, però malgrat el seu

esforç, no es va aconseguir complir aquest objectiu ja que el cavall va ser desclassificat

per motius de cansament i de fatiga, entre d’altres, quan ja s’havien recorregut 100

quilòmetres aproximadament.

El fet de no assolir aquest objectiu, m’ha fet plantejar nou propòsits i objectius, creant

nous entrenaments, modificacions als anteriors, identificant abans els errors que s’han

pogut cometre. Malgrat els fets i temps que s’ha dedicat al cavall per obtenir un bon

resultat en el raid, s’han produït alguns errors que ens han portat a la desclassificació:

Un problema pot ser degut a que, durant un període de temps, el cavall va

seguir una dieta diferent, ja que a l’hora que estava al camp, aquest menjava

un altre tipus d’alimentació.

Un altre podria ser la inadaptació de la manta de plom (més pes del normal)

que havia de portar el genet obligatòriament per complir la normativa del raid.

L’error en aquest cas podria ser que no es va utilitzar la manta en cada

entrenament.

Un altre problema podria ser la inadaptació del cavall a les quadres (el box) del

raid, ja que és un cavall nerviós que es sorprèn davant els nous entorns.

En el dia del raid, un problema podria ser que el cavall es desmotivés en el

moment en que patia algun problema i els cavalls del darrera l’avançaven.

També cal afegir que, en aquestes ocasions, s’ha de tenir en compte que es un binomi i

que no tots els errors són del genet, encara que el 80% ho sigui, tal i com ens diu en

Jaume Puntí en l’entrevista de l’annex, ja que l’estat del cavall o el metabolisme que té

aquell dia també pot afectar als resultats de la carrera, i en aquests casos, el genet i

l’assistència no pot actuar de gaires formes. A més, s’ha de dir que en aquesta ocasió,

no s’esperava uns resultats així, ja que durant el dia previ i durant la carrera, el cavall

va tenir un comportament molt bo i tranquil. Així que, en aquest raid, es va tenir molta

esperança i bones sensacions a tenir uns bons resultats. Malgrat el malestar del cavall,

em sento orgullosa del cavall ja que va donar un rendiment durant la carrera i durant

l’entrenament que no havia donat en altres.


92

Pel que fa a l’entrenament, he de dir que durant aquest període he donat més

importància a l’estat psíquic del cavall i del genet que la forma física. Un dels motius és

que el treball psíquic és més continuat i constant; comporta molt temps i es molt fàcil

que tota la feina aconseguida durant aquest temps, desaparegui en el moment en que

sorgeixi un error i imprevist. Així mateix, amb l’entrenament físic es seguia un pla més

dur i més dispers durant l’entrenament.

Un altre aspecte que he tingut en compte i m’ha cridat l’atenció és el fet que no es

contempla cap entrenament en situació real en el cavall, és a dir, que sovint no

s’entrena el cavall en un context el més a prop possible a la realitat de la competició,

dit d’una altra manera, realitzant 120 quilòmetres a unes velocitats similars al raid.

Aquest aspecte, em va causar impressió en el moment que vaig comparar el cavall amb

un atleta humà, el qual realitza altes distàncies i sobreesforços pocs dies abans d’una

competició important. Un motiu d’aquest aspecte és el fet que els atletes són capaços

de saber que els hi espera i coneixen les seves capacitats, en canvi, un cavall no sap

quina competició li espera fins aquell moment, així que el genet ha de ser el

responsable de la decisió. Per tant, penso que, com a genet, no tinc la intensió

d’obligar més els cavalls del que ja ho fem perquè ells no decideixen córrer llargues

distàncies ni arribar a velocitats extremes sinó que nosaltres els hi demanem i ells en

ho donen.

Després de realitzar el treball, he observat com es pot aprendre cada dia en l’esport

del raid, ja que cada cavall o cada genet té uns punts dèbils que s’han de trobar i,

seguidament, s’ha de realitzar l’entrenament aconseguint les millors condicions. Per

altra banda, també penso que s’ha de valorar molt més l’esforç que fan els cavalls per

les persones ja que ells, sense res a canvi, donen la seva força i confiança al genet per

tal que aquest compleixi els seus objectius.

Aquest treball m’ha aportat més informació sobre aquells animals que m’agraden i

m’ha fet valorar més allò que ens ofereixen. A més, m’ha impressionat com pot variar

un entrenament segons la persona, el cavall i el període d’entrenament del que

disposes.


93

BIBLIOGRAFIA

CALLIS, Ernest. La resistencia ecuestre. 1a ed. Barcelona: Ediciones el Caballo SA, 1994.

(Manuales el Caballo; 12)

MARSAL, Alegria. Preparación física del jienete. 1a ed. Barcelona: Ediciones el Caballo

SA, 1995. (Manuales el Caballo; 8)

WEBGRAFIA:

A SIMPLE METHOD OF CONDITIONING THE ENDURANCE HORSE [en línia].

<https://perseveranceendurancehorses.wordpress.com/2012/10/17/endurance-

training/> [consulta: 4.7.2015]

PREPARING THE ENDURANCE HORSE [en línia].

<http://www.hought.com/hp.prep-end-horse.html> [consulta: 4.7.2015]

"TRAINING ENDURANCE HORSES" [en línia].

<http://www.frankhopkins.com/horsesense6.html> [consulta: 5.7.2015]

CONDITIONING FOR ENDURANCE (Part 1,2,3) [en línia].

<http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-part-1/>

<http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-riding-part-ii/>

<http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-riding-part-iii/>

[consulta: 5.7.2015]

PLAN DE ENTRENAMIENTO DEL CABALLO DE RAID "Sanchez Delage" 2ª Parte [en línia].

< http://ggjineteraid.blogspot.com.es/2012/03/plan-de-entrenamiento-del-caballo-

de.html> [consulta: 15.7.2015]

WORLD EQUESTRIAN GAMES: ENDURANCE [en línia]

<http://www.chronofhorse.com/article/world-equestrian-games-endurance>

[consulta: 10.9.2015]

RAID [en línia].

<http://www.federacio-catalana-hipica.cat/index.php/disciplines/raid.html>

[consulta: 28.9.2015]

https://perseveranceendurancehorses.wordpress.com/2012/10/17/endurance-training/

https://perseveranceendurancehorses.wordpress.com/2012/10/17/endurance-training/

http://www.hought.com/hp.prep-end-horse.html

http://www.frankhopkins.com/horsesense6.html

http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-part-1/

http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-riding-part-ii/

http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-riding-part-iii/

http://ggjineteraid.blogspot.com.es/2012/03/plan-de-entrenamiento-del-caballo-de.html

http://ggjineteraid.blogspot.com.es/2012/03/plan-de-entrenamiento-del-caballo-de.html

http://www.chronofhorse.com/article/world-equestrian-games-endurance

http://www.federacio-catalana-hipica.cat/index.php/disciplines/raid.html


94

RAID [en línia]. <http://www.rfhe.com/raid/> [consulta: 28.9.2015]

¿QUE ES EL VET-GATE? [en línia]. < http://ggjineteraid.blogspot.com.es/2014/03/ques-

es-el-vet-gate.html> [consulta: 28.9.2015]

SOBRE EL RAID [en línia]. <https://www.fei.org/fei/disc/endurance/about>

[consulta:1.10.2015]

ENDURANCE RULES [en línia].

<https://www.fei.org/sites/default/files/Endurance%20Rules-2014-mark-

up%20Eff.%201August.2014.pdf> [consulta:11.10.2015]

REGLAMENTO DE RAID: Real Federación Hipica Española [en línia].

<http://www.rfhe.com/wp-content/uploads/2012/09/Reglamento-Raid-2015.pdf>

[consulta: 11.10.2015]

ALIMENTACIÓN DEL CABALLO DE RAID [en línia]. < http://fundacionecuestre.org/wp-

content/uploads/2014/05/texto_pat_harris_alimentacion_caballo_raid.pdf> [consulta:

20.10.2015]

RELACIÓN ENTRE CABALLOS Y PERSONES [en línia].

<http://argos.portalveterinaria.com/noticia.asp?ref=8981&cadena=Relaci%F3n_entre

_caballos_y_personas%E7&como=1> [consulta: 20.11.2015]

CONDICIÓ FÍSICA [en línia]

<http://www.xtec.cat/~rnietom/mod6/esports/condicio%20fisica/qualitats%20fisique

s.htm> [consulta: 22.11.2015]

http://www.rfhe.com/raid/

http://ggjineteraid.blogspot.com.es/2014/03/ques-es-el-vet-gate.html

http://ggjineteraid.blogspot.com.es/2014/03/ques-es-el-vet-gate.html

https://www.fei.org/fei/disc/endurance/about

https://www.fei.org/sites/default/files/Endurance%20Rules-2014-mark-up%20Eff.%201August.2014.pdf

https://www.fei.org/sites/default/files/Endurance%20Rules-2014-mark-up%20Eff.%201August.2014.pdf

http://www.rfhe.com/wp-content/uploads/2012/09/Reglamento-Raid-2015.pdf

http://fundacionecuestre.org/wp-content/uploads/2014/05/texto_pat_harris_alimentacion_caballo_raid.pdf

http://fundacionecuestre.org/wp-content/uploads/2014/05/texto_pat_harris_alimentacion_caballo_raid.pdf

http://argos.portalveterinaria.com/noticia.asp?ref=8981&cadena=Relaci%F3n_entre_caballos_y_personas%E7&como=1

http://argos.portalveterinaria.com/noticia.asp?ref=8981&cadena=Relaci%F3n_entre_caballos_y_personas%E7&como=1

http://www.xtec.cat/~rnietom/mod6/esports/condicio%20fisica/qualitats%20fisiques.htm

http://www.xtec.cat/~rnietom/mod6/esports/condicio%20fisica/qualitats%20fisiques.htm

ANNEX


Annex

96

ÍNDEX

Entrevistes __________________________________________________________ 97

Jaume Puntí ............................................................................................................ 97

Anna Yebra ........................................................................................................... 109

Diari personal durant l’entrenament _____________________________________ 114

Taules de composició d’aliments ________________________________________ 117

Mapa del recorregut de Vic ____________________________________________ 135


Annex

97

ENTREVISTA JAUME PUNTÍ

Bon dia Jaume, gràcies per ajudar-me en el treball de recerca. Aquest pretén

analitzar els diferents mètodes d’entrenament del cavall en un raid així com

investigar l’entrenament idoni del genet. Com heu estat campions d’Europa,

aquest any, i heu format part de raids de grans importància, com ara, mundials,

m’agradaria afegir una part de la vostra experiència dins el meu treball en el

camp teòric per crear un nou pla d’entrenament i comprovar si p ot ser eficaç.

Introducció:

- Com definiries el raid?

El raid és una modalitat eqüestre, que en realitat, està formada per un cavall i una

persona contra un recorregut i el temps. Això seria la teoria, la filosofia que es

segueix.Ve d’una tradició americana que era el poni exprés que feien les 100 milles,

que era la distància que hi havia entre un punt i un altre, i feien servir diferents tipus

de cavall cada 5-10 milles. Llavors era per portar el correu i per anar més ràpid del que

s’anava d’una altra manera. Fent-ho d’aquesta manera, com que cada 5-10 milles

canviaven de cavall, podien fer un esprint molt gran, arribaven canviant de cavall i

arribaven a fer això travessant les rocoses molt bé.

D’allà, es va fer les 100 milles (que són 160 km actuals) i ja va començar-se a pensar

que era una resistència. Aquí el raid d’Espanya, com a aquí a Catalunya, té una tradició

d’uns 60-70 anys en aquests moments.

I jo com ho definirà es una competició eqüestre que competeixes contra el temps

però, evidentment, contra els altres cavalls; a camp a través i amb controls veterinaris

per saber que el cavall està amb bones condicions optimes per seguir.

- Quan fa que corres raids?

Jo vaig començar a córrer el meu primer raid als 14 anys, així que fa 31 anys que corro

raids.


Annex

98

- Durant aquest temps, sempre has tingut un pla d’entrenament o has seguit

l’instint del cavall i del moment?

o En cas que sí. L’has creat tu?

En cas que no. D’on l’has extret o qui te la planificat?

o Has canviat de mètode a mesura que ha anat passant el temps?

Sí, vaig seguir un pla d’entrenament d’una gent que em deien el que havia de fer. En el

qual, ara, si miro en el temps, penso que no té cap raó de ser. Feien unes coses que no

tocaven, al contrari a les coses que estem fent ara.

Llavors, quan tenia uns 20 anys i em vaig començar a comprar algun cavall d’aquests

que no volia ningú, vaig aplicar un entrenament que pensava que estava bé que era

creada per mi i, de mica en mica, he anat evolucionat i he anat mirant que les coses

que em semblaven que no eren bones abans ara ho són; i les coses que abans pensava

que ho eren ara penso que no.

El que si que he anat buscant és un pla d’entrenament molt més natural i basat més en

la salut i amb la felicitat i la forma física del cavall sempre comptant amb la qualitat

que té el cavall. Si un animal no dóna més encara que se l’hagi exigit, és probable que

el cavall no arribi a uns temps òptims a les pistes.

Com que no m’ha fet mai vergonya de demanar ajuda i consells, sempre a anat a

demanar a tothom. Vaig començar amb una gent que es diuen Puigolés de Vic, més

aviat pensant en el món del cavall que en el món del raid. I després en el món del raid

vaig entrar amb la mà del Eduard Xalabarder, ell va dir les coses que estaven fen fetes.

Llavors entre ell i en Josep Pujades que també estava en aquest grup, era un temps es

començava a anar a França i vaig començar mirar d’anar amb aquelles persones que a

França eren els millors. I jo són granger, amb els diners que guanyava mirava d’anar a

casa d’algú que l’ajudés a entrenar. Vaig anar a casa d’alguns francesos amb els

estalvis, que eren molt pocs i, de mica en mica, aprenia el que podia, sempre

observant els que ho feien més bé i mirar de treballar molt i pensar sempre amb els

cavalls.

- Com comences formant a un cavall? (a través d’altres disciplines, com la

doma, començant a córrer raids...)

El cavall de raid, en el nivell que ja estem ara, es forma en el dia que decideixes qui

serà el pare i la mare, ja que la genètica és molt important. Ara, per exemple, ja

comencen a haver-hi algunes línies, encara que no sapiguem quina és la millor del

món. I això es una cosa bona, ja que per molt que sembli que tens el cavall molt bo,

com que el nou no s’ha provat no saps quina és la més bona. Després, en realitat ara


Annex

99

estem buscant la millor euga amb el millor semental per seguir les millor línies encara

que sempre queden algunes línies per provar.

Després, es deixen els poltres que puguin fer pujades i baixades als boscos, per millorar

la dinàmica de córrer i perquè s’equilibrin. Jo penso que això es un començament bo i

es comença a domar.

Seguidament, s’ha de posar en un nivell per pensar que només és un cavall de raid (i

no d’altres disciplines). No crec que s’hagin de donar gaires productes químics però si

que s’ha de mantenir el cavall sa i, a la mínima irregularitat, s’ha de deixar descansar,

perquè no vol dir que si de petits es fan mal de grans no puguin córrer. Així que s’ha de

tenir el cavall sa i anar treballant en progressió (és a dir, si un cavall té com a objectiu

un mundial, no el pots preparar de cop sinó que l’ha de preparar progressivament).

Hi ha teories que creuen que el cavall ha de començar jove perquè així saben que ha

de treballar, i altres que pensen que el cavall ha de créixer un mica perquè així no

agafa l’afegit del creixement. El que si que quan notes que el cavall està preparat en els

entrenaments, llavors comencen els raids curts i sense velocitat.

- Quan dura el procés de formació d’un cavall jove de raid?

Per exemple: el cavall que va ser campió del món de Houston Park, es va comparar

amb 6 anys que ja havia corregut un raid 40 i un de 60; va córrer el mundial als 12

anys.

Per altra banda, la que va ser campiona d’Europa, la vam comprar quan tenia 6 anys i

va ser campiona als 14.

Llavors, el procés és llarg. El procés ideal, doncs, seria que no s’esforcessin els cavalls

fins a la seva madures. Encara que hi ha gent que ho fan abans. A més, això provoca un

cost econòmica molt alt que hi ha gent que no s’ho pot permetre.

- A partir d’aquí, quins objectius fas que compleixi el cavall? (córrer raids de

curta distància perquè agafi experiència, començar a córrer raids de llarga

distància...)

L’objectiu és anar treballant. Un amic meu em deia: “El entrenamiento es un trabajo

prolongado en el tiempo”. Així que l’entrenament és un treball que es va fent durant

molt temps. Quan s’acaba, tens l’entrenament complet.

Només sortir una hora de passeig, no vol dir que no hagis fet res, sinó que aquella hora

de passeig ha passat pel costat d’un cotxe, pel costat d’un gos que ha cridat, i allò al

cavall s’hi ha acostumat. Per tant, tens la confiança al raid que el cavall no s’espantarà


Annex

100

- Tant si són raids de 90km com de 160km, tens el mateix mètode

d’entrenament?

o En cas que no. Quines diferencies hi han?

No, és totalment diferent. El que he mirat de fer, i no és fàcil de fer, és classificar el

cavall per edats i classificacions. No és massa bo que s’entreni un cavall amb un nivell

alt, al mateix temps que s’entra un cavall amb un nivell inferior. Perquè, per exemple,

si tu portes un cavall que prepares per europeu o mundial, és un cavall que ja porta 5-6

anys d’entrenament, per tant, el cavall està madurat i ja porta raids grans i mils de

quilòmetres fets; si jo vaig al costat amb un cavall de promoció, tu sense voler, encara

que estiguis mol concentrada, en un moment determinat diràs “pugem aquí!”. Després

el teu cavall pensarà que no és res, però el meu, pensarà que està pujant el mont

Everest, i això és dolent, li pot fer mal. En canvi, en cavall de la mateixa categoria, la

única diferència és la qualitat que això es bo, encara que patirien els dos, i

inconscientment aprendràs que la pujada s’haurà de fer més lenta perquè el cavall no

pot. Així recomano que el que porta el cavall més gran, sempre que es pugui, és el que

ha tenir seny i saber que els altres no podran (si es pot, intento entrenar amb grups

similars).

Centrant-nos més en els raids de llarga distància:

- Com creus que pot beneficiar un bon entrenament del cavall en el raid?

És la base de tot. M’han nominat 3-4 anys al millor entrenador del món. I el que fa que

siguis bo és que tinguis cavalls bons. Jo dic: si sóc tant bo que em donin un burro que,

per molt entrenat que estigui, el millor cavall em guanyarà. Per tant, el més important

és tenir un bon cavall.

- Quan comences a entrenar un cavall per una carrera de 90, 120 o 160

quilòmetres?

Com que el meu objectiu és que tots els cavalls arribin aquestes distàncies. Comencen

a domar-se, el passem a un centre que corren 20 quilòmetres, després 40, i en tronen

a fer 20 (al primer any, fan moltes cosetes així). Quan tenen la base, passen als 60

quilòmetres i amb dos anys de temps, es classifiquen als raids de 90km. i mirem de

classificar amb un CEI. Així, durant dos els fem créixer, un any amb promocions i al

tercer any comencen els CEI, però normalment només ha participar-hi, no a guanyar.

Normalment, al 2n any el portem a un raid de 120km però, la primera sense guanyar, i

la segona ja a començar a córrer. Al 3r any, els porto a un centre especial on dividim


Annex

101

els cavall per córrer raid de 120 més intensos o els cavall per córrer campionats

europeus o mundials.

Després, entre un raid de 120 quilòmetres a un altre, segueixo unes arrels més

franceses que no m’agrada córrer molt, però no vol dir que no entreni durant el

descans. Després d’un raid deixo l’euga parada durant un 3 setmanes- mes, i encara

que no tingui cap objectiu s’ha d’entrenar però suau, molt suau perquè segueixi estant

en forma.

- Quins principis bàsics d’entrenament segueixes?

El primer principi bàsic és que estiguin sans (que a la mínima es miri que li passa). A

partir d’aquí es fa un entrenament diferent ja que els cavalls no ens poden dir que els

hi passa. Després la base dels cavalls joves és caminar molt per veure les coses de fora

sense cap pressió, si pot ser, acompanyat d’un altre cavall gran que faci de “pare” . És a

dir, més distància i menys velocitat per millorar els intervals del canvi de mà, que

s’espanti el menys possible i anar-lo evolucionant fins que el cavall ja ha d’augmentar

això. Jo m’entenc aquesta base de més treball i menys velocitat fins els CEI 1*.

On canviem les bases és amb els raids de 120 km que augmentem la velocitat, la

intensitat (posant a prova el cavall amb un CEI 1*). Llavors, un altre pas, quan el cavall

està més fet, es busca la qualitat del cavall i es busca un treball més específic per cada

un. En aquest punt, el cavall ha de ser madur, tenint molt en compte la seva salut, es

comença a pensar a augmentar però molt progressivament. En aquests casos,

busquem la qualitat: augmentant les velocitat, el ritme cardíac i augmentat algunes de

les tècniques (com el galop, les pujades, l’equilibri a les baixades o anar en pistes de

sorra).

- Segueixes uns períodes d’entrenament llargs (una duració extensiva) o

intercalats amb períodes freqüents de descans?

Nosaltres entrenem els cavalls un dia sí, un dia no. En el moment que tenim els cavalls

a l’extrem, a vegades, entrenem matí i tarda, però amb intensitat més curta.

- Surts sempre a entrenar amb un sol cavall o acompanyat?

o Per què?

o Quins beneficis pot tenir?

Sempre sortim acompanyats, perquè el dia del raid hi ha molts cavalls i així hi estan

acostumats. Però de tant en tant, si que es sortim sols perquè sàpiguen que poden.

o I no us trobeu en algun cas que als raids ha d’anar sol?


Annex

102

Sí, però si el cavall està entrenat és igual. És igual que un cavall que sempre entrena sol

que després es troba amb molta gent.

- Sol seguir un ritme de velocitat quan entrenes el cavall?

o En alguna ocasió li fas canviar el ritme?

No, depenent de la carrera, l’estat del cavall vaig a unes velocitats o a unes altres.

Sí, perquè no es una cosa que pots triar la velocitat. Un té que sentir i entendre el

cavall, si un cavall té ganes de córrer però saps que està cansat, l’has de saber

entendre. Igual que un cavall que un cavall que hagi de córrer i no es vegi en

condicions, girem i tornem cap a casa.

Encara que tinguis un programa no s’ha de seguir al 100%, si veus que el cavall no va

bé.

- Fas molts canvis de desnivell dins l’entrenament?

Sí, moltíssims. Entrenant al Lluçanès hi ha molts desnivells. Penso que és una sort

d’estar al Lluçanès, el Lluçanès amb això, el desnivells forts i el clima -que és veritat

que fa fred als hiverns-, fa patir al cavall i si tu veus que pot superar els entrenaments

amb aquestes circumstàncies de calor, humitat i el microclima del mig dels arbres i

vegetació, els altres llocs fa que sigui més fàcil. Crec molt amb els canvis de desnivells.

- Utilitzeu la noria?

La noria i crec en la temporada d’hivern, quan es preparen els cavalls o es recuperen.

Però, si es pot entrenar amb una persona, penso que és més bo.

- Realitzeu algun entrenament pels controls veterinaris que hi ha en cada fase

del raid?

A casa, cada dia es troten els cavalls, com a mínim dos vegades. Simplement, perquè

penso que es una manera per controlar la salut del cavall.

- Sols mirar les pulsacions en què sol treballar el cavall?

o En cas que sí: solen ser altes o baixes?

Sí, normalment entrenem en pulsòmetres als nivells alts. Però, durant un temps abans

es pensava que era un fet principal, però ara veig que hi ha cavalls que treballen molt

alts i són molt bons i altres que treballen molt baix i no ho són tant.

Així que només ens serveix per conèixer el cavall

- Quins mètodes utilitzes per avaluar la forma física del cavall?


Annex

103

De la manera en que supera el entrenaments: si el cap d’uns dies el cavall perd pes, no

està tant ven entrenat.

- Avalues algun aspecte més?

La sanitat és el que controlo més del cavall, l’estètica no me la miro mai o casi mai.

- Segueixen un hàbit molt estricte per córrer raids de llarga distància?

No, l’únic que fem als últims dies és controlar més el menjar; que mengin l’herba que

vulguin però donem menys pinso i productes per no sobre esforçar el fetge.

- Dónes una quantitat i/o producte específic al cavall que correrà un raid?

Abans, nosaltres donàvem de tot, però va arribar a un extrem que vam veure que no

servia de res. Crec que si té una bona sanitat, no s’ha de donar res més.

- Deixes descansar el cavall uns dies abans del raid?

Se li canvia l’entreno. Perquè s’entrena molt fins que uns dies abans es posa a

prova(10-15 dies abans). Té uns dies de descans i després es busca un entrenament

més suau amb menys distància per busca qualitat de cor i que no arribi cansat

muscularment a la carrera. Però casi cada dia entrenant.

Entrenament del genet:

- Creus que un entrenament pel genet és fonamental per la condició del cavall

en el raid?

Quan el cavall arriba a un nivell alt, penso que sí. Si és un cavall de passeig o de

promoció qualsevol pot muntar. Però en raids llargs, si que has de tenir una condició

física adequada.

- Tens en compte aquest fet dins l’entrenament del cavall?

Sense cap dubte, per exemple, penso que les dones, normalment, al ser més menudes,

tenen el centre de gravetat més a prop del cavall que un home de 1,80 m. Penso que

és millor una persona amb menys pes que se li posi manta de plom que una persona

que pesi molt i sigui molt alta.

- Quins beneficis pot comportar?

El primer de tot, es important tot. El pes és importat per la càrrega del cavall. Però,

sempre considero que 80% és l’esforça del cavall i un 20% de les persones (genet,


Annex

104

entrenador, assistència, ferrador...). I quan una cosa va malament, un 80% és culpa de

l’home i un 20% del cavall. La gent no li sol agradar gaire, però el que és real és que si

obliguem el cavall és més probable que vagi malament i es culpa teva; en canvi, si

deixes el cavall que vagi sol, encara que sigui lent, aquest estarà ven sa.

- Creus que hi ha diferents mètodes d’entrenament pel genet?

- Quan no esteu en condicions perquè heu estat malalts o amb una lesió, com

actueu? què feu?

Jo considero que el genet ha d’estar en forma perquè sinó està faltant al respecte al

cavall i a l’assistència. Així que si ell vol córrer i es troba malament s’ha d’aguantar

- Realitzeu algun pla d’entrenament pel genet en benefici propi, pel cavall o

pels dos?

Pels dos.

En el dia del raid:

- El dia del raid, tens en compte tots els punts que has entrenat(genet i cavall)?

En realitat, no ho tens en compte sinó que ho poses tot sobre la taula, t’estàs avaluant

a tu mateixa. Avalues l’entrenament que has fet al cavall, a tu mateixa dient si estès

entrenada o no; et fa ser autocrític però és el que et fa millorar i tirar endavant.

- Realitzes algun fet especial en el cavall diferent de l’entrenament?

Normalment, canviem poques coses. Però el dia de la carrera si que li deixem fer el dia

de la carrera és menja tot el que vulgui perquè allà només volem que mengi. A més,

durant l’entrenament, faig canviar de genet al cavall perquè així si acostuma.

- En el raid, sempre surts en grup?

o En cas que sí: per què?

o Penses que d’aquesta manera pot perjudica, d’alguna manera, el cavall?

Si podem sortir en grup, sempre intentem sortir-hi. Però si no podem, el fem sols.

Encara que ens agradi més en grup.

Els nostres cavalls ja estan acostumats anar en grup, d’aquesta manera, no s’estressen

i el que si que millora anant en grup és que, com que el cavall és un animal gregari, si

va en grup sempre esta més relaxat; si va sol va més alerta.

- Si anéssiu sols, com fas que el cavall vagi més tranquil?


Annex

105

Una de les coses que fa que el cavall estigui tranquil és que el genet estigui tranquil.

Llavors, el genet si té una bona muntura (una mà fina, una bona cintura...) el cavall

també es tranquil·litza.

Problemes físics del cavall:

- Quina és el problema més important de la forma física del cavall en el raid?

Si hi ha una cuixera òssia és una cosa greu que penso que és important que canvia la

forma d’entrenar el cavall.

- Si un cavall pateix una cuixera, li doneu un temps de descans abans de tornar

a entrenar?

Sí, primer es diagnostica d’on ve el problema i, seguidament, es diu quan de temps

descansarà. Perquè pugui recuperar-se del tot

- Com es pot ajudar al cavall amb aquest problema?

Depèn de cada lesió o de cada moment. La cosa més important, és el diagnòstic i

llavors saps que li passa el cavall per poder tirar el temps de repòs, com s’ha de

recuperar, etc. Fins que el cavall assimili el que té. Però si no es diagnostica, encara pot

perjudicar més al cavall.

Després d’un problema de coxiera o d’una altra cosa, encara que siguem molt estrictes

sempre, som molt més estrictes.

- Realitzes massatges als cavalls després del raid?

o Creus que poden ajudar a recuperar el cavall després de l’esforç?

No, no dic que no sigui bo, però nosaltres no ho fem.

Opinió personal:

- Valores la genètica del cavall per escollir-ne un?

o Com ho mires?

Moltíssim. Primer, començo mirant la mare (que ha fet, qui ha fet la mare, de qui es

filla –sobretot la seva mare-, quins germans i la seva descendència), després el pare ja

que aquest és més comú i el coneixem més fàcil.


Annex

106

Com que la genètica del cavall de raid està molt poc estudiada, els pocs que hi ha és

més fàcil saber com són.

- Què és el que valores més en un cavall de raid?

Que siguin bons. Primerament, miro el físic, veure’l trotar, i estant en llibertat.

Després, en un nivell més alt, el vull veure muntat per veure que fa i conèixer més

coses.

- Creus que pot ser possible entrenar un cavall, per un raid de llarga distància,

en 4-5 mesos?

Si el cavall té molta base abans, sí. Si el cavall comença de 0 però, segurament se’n

ressentirà.

- Quina és la por que et fa patir més en el raid?

Que se’m faci mal un cavall o que caigui la Maria (la seva dona)

- Com valores els controls veterinaris del raid?

Penso que estan correctes, que són controls correctes però que n’hi haurien d’haver

més. Penso que és millor tenir raids amb moltes etapes per anar passant controls

veterinaris que no pas un de 4.

Tot hi així, penso que els veterinaris haurien de ser més professionals; igual que els

jutges tindrien que ser més seriosos i professionals. Però, suposo que en tot el món

costa trobar-los

- Penses que es pot crear una relació emocional entre el cavall i el genet?

Sense dubte, hi ha cavall que quan els porta una persona determinada i va millor. Hi ha

una llegenda que diu que cada cavall té tres amos.

- Creus que pot influir en el raid?

Sí, encara que pugui semblar hipotètic jo ho crec. Jo, per exemple m’hi he trobat en

alguns cavalls

- Com reaccioneu davant d’un raid que heu estat desclassificats o no heu fet el

resultat que esperàveu?

Criticar-nos a nosaltres el perquè ha passat. Una cosa que és molt important no és

quan acabes i t’eliminen sinó quan acabes i guanyes, assentar-te i dir-te que has fet

malament. Nosaltres quan correm, després ens reunim i diem tot el que hem fet

malament. Perquè sinó no millorarem


Annex

107

- Com creus que està el raid aquí a Catalunya?

Està molt bé, penso que hi ha unes quadres professionals o semi professionals que són

molt valentes i que són molt bones. Per exemple, en l’últim europeu, de 5 espanyols

que corrien, 4 eren catalans. Així que el raid a Catalunya és molt bo i està molt sa, el

raid d’Osona és molt bo i està molt sa. I penso, honestament, que en aquests moment

som els millors del món. Però el que falta és que els que corren els raids de promoció

no es córrer 40, 60 quilòmetres, l’objectiu és arribar a la selecció. Per ser els millors i

guanyar els mundials.

Penso que s’hauria d’ensenyar a aquets que el raid és molt més que 40 quilòmetres.

- Quin és el raid que t’ho has passat més bé? Per quins motius? Penses que ha

estat el raid on el cavall estava més entrenat?

Aquests Europeu perquè encara el tinc molt recent per recordar els altres. Aquesta

euga que va córrer si que estava molt ven entrenada. Però, ara que m’ho miro, un dels

raids que vaig gaudir més va el mundial que va guanyar la Maria a Malàisia. Va ser

extraordinari, perquè es va veure un cavall contra el món.

Entrenament segons el país:

- Quin mètodes d’entrenament hi ha en tot el món? Me’ls podries explicar?

el sistema tradicional francès. En aquest hi condiciona més és la sanitat del cavall, el

conservament de la seva salut i del temps. I, sol ser un sistema que s’evoluciona molt a

poc a poc, però molt correcte. El cavall, a vegades, no arriba al màxim potencial perquè

tampoc se li arriba a demanar.

el sistema més australià o americà. És un sistema més d’anar fent el que et sembla

amb el cavall sense seguir un programa tant intens. Així, en el qual es busca una

continuïtat amb els quilometres o milles, i en quant a entrenament de raid darrera raid

amb molt poca intensitat i amb una duració de moltes carreres anuals o molts

quilòmetres amb el cavall, sense saber realment competit amb carreres molt dures.

el sistema sud-americà o uruguaià. És un sistema que s’agafa un cavall més jove, que

s’obliga molt més, és un sistema que es fa servir de cara a promocionar-se a l’hora de

vende perquè és un cavall que amb molt poc temps, té totes les carreres fetes. Però és

un sistema molt més agressiu i provoca moltes més lesions que un sistema tradicional.

el sistema dels Emirats Àrabs. (o de tot el golf Pèrsic) És un sistema que s’entrena molt

el cavall, fins i tot, es pot arribar a sobre entrenar-lo. I s’arriba al màxim rendiment que


Annex

108

té el cavall amb les conseqüències que, a vegades, hi ha més accidents en quant a la

sanitat del cavall que en un altre lloc del món. Els cavalls solen treure tot el rendiment

que tenen i, a vegades, el problema que tenen és que el treuen abans de l’hora, quan

no estan preparats muscularment o a nivell de tendons o teixits tous per assumir-ho.

Pot ser que sigui el més eficaç de tots, encara que també sigui el més perillós.

- En quin entrenament es basaria el teu?

El meu crec que es basaria en una barreja entre el francès i el d’en Mil (el d’Emirats

Àrabs). Perquè penso que l’americà és molt més filosòfic que està molt bé i es molt

maco, però no té una funcionalitat al dia d’avui, perquè no pots ser competitiu, ja que

tens més exigències del que tu entrenes. I el sud-americà és il·lògic, és un sistema

basat amb la venda i no pas en el seu entrenament.

- El raids també varien segons el país?

Sí, per exemple, l’última vegada que vaig estar a Estats Units amb una senyora, amiga

nostra, li vaig dir per fer assistència i en comptes de seguir la carrera, quan li vaig

donar aigua i la mullo per seguir, em diu: “no, no, espera Jaume”. Se’n va anar a fer un

cafè amb llet a dins a la seva caravana, es va menjar unes galetes amb mantega i em va

convidar, fins i tot a un te, i jo: “no, no, jo el que vull és que marxis que has de

començar a córrer”. I el cavall anava menjant, ella va sortir d’allà ven tranquil·la, va

marxar i els que feien segons i tercers, quan ella va marxar, encara estaven fent el cafè.

I a l’última etapa, en comptes de córrer la van fer tota a 7 km/hora perquè ja era de

nit. I un raid que era ven pla, que segués pogut tardar 7-8 hores, allà el van fer amb 17-

18 hores.

En canvi, els sud-americà surten amb tot el que té el cavall i es cansen casi tots. Llavors

corren de més a menys, i es cansen perquè encara no estan prou madurats amb el

temps que toca. Després el raid australià, no és tant exagerat com l’americà, però

segueix la mateixa filosofia. Llavors, el raid d’Emirats si que agafes la carrera i intentes

treure tot el que pots del cavall en cada moment determinat. És molt agressiu, però és

el que rendeix més.

Llavors, el francès és el mateix que el d’Espanya que es córrer de menys a més, però

allà si vols guanyar és més fàcil perquè no es córrer tant.


Annex

109

ENTREVISTA ANNA YEBRA

Bon dia Anna, gràcies per ajudar-me en el treball de recerca. Aquest pretén

analitzar els diferents mètodes d’entrenament del cavall en un raid així com

investigar l’entrenament idoni del genet. Com heu estat campions d’Espanya i

heu format part de raids europeus i mundials, m’agradaria afegir un a part de la

vostra experiència dins el meu treball en el camp teòric per crear un nou pla

d’entrenament i comprovar si pot ser eficaç.

Introducció:

- Quan fa que corres raids?

Des de la meva infància, he estat envoltada de cavalls i del món del raid perquè el meu pare

era un dels que estava més ficat en aquest món. Així que des de petita que vaig amb cavall i

vaig començar a córrer raids, ara farà, 20 anys aproximadament.

- Durant aquest temps, sempre has tingut un pla d’entrenament?

o En cas que sí. L’has creat tu?

En cas que no. D’on l’has extret o qui te la planificat?

- Has canviat de mètode a mesura que ha anat passant el temps?

Com que des de sempre havia tingut el meu pare que m’ajudava amb els cavalls i ell ja havia

treballat amb diferents entrenaments i estratègies, vaig tirar a un entrenament amb les seves

bases i consells. A partir d’aquí, m’hi vaig ficar més i, amb l’ajuda dels meus estudis de biòloga,

penso que vaig aconseguir un pla d’entrenament propi. Però, ara encara el vaig modificant per

millorar alguna coseta.

- Com comences formant a un cavall? (a través d’altres disciplines, com la doma,

començant a córrer raids...)

Primer de tot, domem els cavalls i l’acostumem a les coses de l’entorn. Després, el comencem

a entrenar progressivament perquè comenci a realitzar algun promoció i s’acostumi a altres

cavalls, a l’aigua i al control veterinari. A partir d’aquí, ens plantegem quins raids córrer i

entrenem el cavall. Nosaltres, no tenim pista de doma ni una pista, així que no solem fer doma

clàssica ni salt, etc.

- Quan dura el procés de formació d’un cavall jove de raid?

Pel que a la nostra quadra, els nostres poltres tenen un llarg procés de formació perquè els

volem ven acostumats. Aproximadament, podem dir que tenim un procés de formació (amb la

domesticació i l’aprenentatge) d’uns 2 anys. Després un cavall de 120 quilòmetres o més ja

passa als 4-5 anys de formació, amb els altres anys entre mig.


Annex

110

- A partir d’aquí, quins objectius fas que compleixi el cavall? (córrer raids de curta

distància perquè agafi experiència, començar a córrer raids de llarga distància...)

o Per què creus que serveix que el cavall agafi experiència en el raid?

És una mica el que he dit abans, el nostre objectiu va canviant depenent en el període en que

et trobis. En el cas que estiguis amb un cavall jove, el nostre objectiu és que faci promocions i

que acabi el millor possible.

D’aquesta manera, com bé dius, el cavall agafa experiència i així es pot adaptar més en els

raids de més llarga distància on els cavalls fan més quilòmetres, és més estressant i els cavalls

han de dormir a fora de casa.

- Tant si són raids de 40km com de 160km, tens el mateix mètode d’entrenament?

o En cas que no. Quines diferencies hi han?

Evidentment que no, això es podria comparar amb una persona que feia atletisme comarcal i

que ara comença a fer maratons professionals, aquesta persona no realitzarà un entrenament

igual que abans ja que durant la primera etapa tenia un mètode més simple per poder arribar

al podi; en canvi, en el segon cas, tot canvia perquè ja començarà a seguir un pla més estricte

per poder arribar a les millors posicions.

- Canvies el mètode d’entrenament segons el terreny, l’època de l’any, el clima?

Nosaltres sempre entrenem a la mateixa zona durant tot l’any. Així que l’entrenament

bàsicament no el canviem per canviar el terreny o d’estació, sinó que, bàsicament, el canviem

pel tipus de cavall que és, pel seu nivell el seu rendiment, el període en que es troba (és a dir,

si es troba en una etapa després d’un raid o després d’un descans o està en mig de

l’entrenament).

Centrant-nos més en els raids de llarga distància:

- Com creus que pot beneficiar un bon entrenament del cavall en el raid?

A tenir una millor condició el cavall i, paral·lelament, tenir millors condicions en els resultats de

la carrera.

- Quan comences a entrenar un cavall per una carrera de 90, 120 o 160 quilòmetres?

Un cavall de raid, sempre, es comença a entrenar en el moment que es comença a muntar

aquest d’una forma periòdica. Així que per poder córrer 120, per exemple, el cavall ja fa 4 anys

que s’entrena.

Però, si et refereixes d’un cavall que ja ha corregut altres 120, doncs, els comencem a entrenar

10 mesos abans amb petites rutes i, a partir dels 5 mesos, el cavall ja s’entrena únicament per

aquell raid.


Annex

111

- Canvieu l’entrenament segons el raid que es farà (altitud, clima...)?

Bàsicament, no el canviarem sinó que, probablement augmentarem més les velocitats o

quilòmetres o els reduirem, en funció de que es busqui.

- Utilitzes diferents entrenaments per cada funció del cavall en el raid?

Sí, nosaltres tenim un entrenament establert, on els cavalls cada dia fan una feina diferent per

reforçar una cosa o una altre. Així que tinc la sort de tenir més genets, a part de jo, perquè es

necessiten moltes hores amb un cavall.

- Cada quan treus el cavall a entrenar a la setmana?

Depenent de si són 10 mesos abans com deia, o 5 mesos o 2. Si fossin 10 mesos, el cavall es

trauria a caminar dos dies a la setmana; si seguessin 5 mesos, es trauria el cavall un dia si, un

dia no; i, finalment, si fossin 2 mesos, el cavall es trauria cada dia excepte un.

- Quina sol ser la mitjana de velocitat en que entrenes el cavall?

o Sol ser sempre lent/ràpid?

o Cada quan realitzes un entreno ràpid/lent?

La veritat, és que acostuma a ser bastant alta, als voltants d’uns 15km/h. Perquè és una

costum que vaig agafar de petita i ara l’aplico a tots els cavalls. No faig sempre entrenaments

molt forts, en alguns casos, arribo anar a 7km/h.

- Segueixen un hàbit molt estricte per córrer raids de llarga distància?

Sí, sempre faig anar els cavalls bastant a ratlla perquè no tinguin cap problema i així puc veure

que no funciona correctament.

- Dónes una quantitat i/o producte específic al cavall que correrà un raid?

Sí, el fet de ser biòloga, m’ajuda en aquest tema. Controlo molt l’alimentació del cavall i

intento donar-les el millor producte.

- Com ajuda aquest tipus d’alimentació al cavall?

Jo penso que, d’aquesta manera, el cavall té totes les vitamines, i components necessaris, així

com tota l’energia apunt per poder córrer un raid.

- El cavall que correrà el raid té unes atencions especials comparat amb els altres?

o Quins?

o Per quin motiu?

o Com ajuda aquest fet en el dia del raid?

No, a part dels afegits al menjar, donem al mateix que totes els altres que s’estan preparant

pel raid.


Annex

112

- El ferratge també s’ha de tenir en compte en els raid de llarga distància?

o Quines diferències té dels promocions?

o Així, pot ajudar al cavall el dia del raid?

Sí, és una feina molt important que pot influir de forma molt positiva al cavall o, al contrari,

molt negativament. Les ferradures repengen tot el pes del cavall així que nosaltres busquem

les millors perquè estiguin més còmodes. Les dels 120 són més lleugeres i més trobes perquè

tota la força no reboti al cos del cavall

Entrenament del genet:

- Creus que un entrenament pel genet és fonamental per la condició del cavall en el

raid?

Sí, perquè quan arribes a un nivell, necessites està ven preparat per suportar qualsevol cosa i

per ajudar el cavall amb el que sigui necessari. No pots fer com si res i donar tota la càrrega al

cavall

- Realitzeu algun pla d’entrenament pel genet?

o En cas que sí: quan comença l’entrenament abans del raid?

o D’on ha extret aquest pla de entrenament ?

o En cas que no: heu pensat seguir-ne algun?

No, cada genet es fa el seu així que no ser si els altres genets de les quadres en segueixen

algun. El meu cas, ara estic en un moment que no corro raids, sinó que els entreno i faig

d’entrenadora, i penso que no és del tot necessari.

- El genet que ha de córrer el raid, té un programa d’alimentació concret?

No ho ser, és el mateix que en el tema de l’entrenament, penso que és important perquè he

vist casos molt crítics de genets per no menjar, però els que corren amb mi no ser si en fan.

Quan jo corria, sí que intentava tenir el meu menjar concret i tot.

- Aquest, segueix uns hàbits o rutina concreta pel dia de raid?

No, la veritat és que ens preocupem més pel cavall que per nosaltres.

- Segueix un entrenament en benefici propi, en benefici del cavall o pels dos?

Home, principalment, és per beneficiar al cavall. Però, a la vegada, sempre t’acabes ajudant a

tu mateix.


Annex

113

En el dia del raid:

- El dia del raid, tens en compte tots els punts que has entrenat?

Sí, intentem posar a prova tots aquells punts que hem entrenat ja que, principalment, ja n’hem

entrenat uns de concrets per aplicar al raid.

- Segueixes amb la mateixa alimentació que durant el seu entrenament?

No, som més estrictes. Li donem pinsos i menjar més bo, la veritat.

- Hi ha algun complement més?

Sí, intento donar més afegits per millorar el rendiment del cavall.

- Més concretament, realitzes massatges a la musculatura del cavall o alguna acció

similar?

No, bueno, a casa hem intentat fer estiraments i exercicis per recuperar-los, per estirar la

musculatura. Un dia, ens va venir un professional, i a partir d’aquell dia ho intentem fer

nosaltres però sense cap tipus de compromís.

- En la competició, normalment, seguiu unes velocitats similars a les de l’entrenament

o l’augmenteu o disminuïu?

Penso que, normalment, anem a les mateixes velocitats ja que sempre entrenem amb

velocitats altes. Fins i tot, en algun raid, anem més lents que en els entrenaments.


Annex

114

DIARI PERSONAL DURANT L’ENTRENAMENT

Aquest diari explica tot allò que vaig sentir i el que va succeir durant l’entrenament del

genet i, en algunes ocasions, l’entrenament del binomi (el cavall i el genet).

Primera setmana: Aquesta setmana he començat el meu entrenament, encara que l’entrenament del

cavall ja fa un temps que l’estem realitzant. He de dir que abans de de començar el pla

d’entrenament del cavall que es va crear per aquests, ja feia uns dies que s’entrenava

amb caminades d’una hora, aproximadament.

Aquesta setmana, doncs, se m’ha fet bastant dura perquè mai m’havia entrenat

individualment (corrent, fent sèries d’abdominals, etc.). El primer dia, vaig seguir

estricament el programa i l’endemà vaig seguir, encara que tenia “agulletes” del dia

abans.

També afegir que els últims dies ja m’he començat a adaptar més a la rutina de

l’entrenament, encara que segueixi acabant cansada. Això m’ha provocat que vagi a

dormir més d’hora.

Segona setmana: Aquesta setmana ha estat diferent, encara que els exercicis hagin augmentat o hagin

estat més durs, el fet d’estar adaptada a la rutina, no em sentia tan cansada i sentia la

necessitat d’anar a córrer.

Per altra banda, aquesta setmana he tingut companyia, per exemple, per anar a córrer

em va acompanyar el meu germà, fins i tot, un dia em van acompanyar les meves

cosines de 7 i 10 anys amb bicicleta.

Una anècdota que em va succeir durant aquesta setmana va ser quan vaig anar a

córrer i hi vaig estar 35 minuts, quan en el programa tenia pensat anar-hi, només, 20

minuts. El fet va ocórrer perquè no havia programat bé la distància de la ruta i vaig

tardar més del normal.

Tercera setmana: Durant aquesta setmana ha canvia tot, ara tothom em vol acompanyar a córrer, a anar

amb bici i, en algunes ocasions, fer exercicis de força amb mi. Cada vegada m’agrada

més seguir aquest pla d’entrenament.


Annex

115

Per poder realitzar els exercicis de força, les passades setmanes, els realitzava a partir

de materials de casa (com ara, garrafes d’aigua, grans roques que el meu germà em

trobava al bosc...), però, aquesta setmana, el meu pare m’ha trobat unes peses i una

pilota de gimnàstica que utilitzo per l’entrenament propioceptiu.

He de dir que em dóna la sensació que amb l’entrenament que estic realitzant puc

arribar a ajudar el cavall a l’hora de córrer en pendents o en moments que ell es senti

cansat. De la mateixa manera, en l’entrenament del cavall també anem millorant, i

veig com el cavall es troba més a gust a l’hora d’anar a entrenar i, fins i tot, a les hores

que està al camp amb els altres.

Quarta setmana: Aquesta setmana ha canviat molt més del previst. He tingut angines i no he pogut

seguir el pla proposat. No he realitzat cap carrera contínua, encara que he intentat

realitzar alguna activitat de força i de propioceptiu, entre d’altres.

Així mateix, l’entrenament amb el cavall tampoc l’he pogut realitzar, encara que me

l’ha complert el meu pare. D’aquesta manera, el meu malestar no influïa en el

rendiment i entrenament del cavall.

Després d’aquesta setmana, vaig córrer el raid de Cantonigros de 60 quilòmetres amb

el cavall ja que era el que es tenia preparat des de feia temps. La veritat és que em vaig

sentir molt dèbil, d’una manera que no m’hi havia sentit mai. Però, malgrat i el

patiment, vam acabar i el cavall va acabar amb molt bones condicions que això és el

que es buscava.

* La setmana vinent tinc previst recuperar tot el perdut i internar tornar al pla inicial.

Cinquena setmana: Aquesta setmana ja estic més recuperada encara que em sento més cansada del que

em sentia les últimes setmanes d’entrenament. Aquesta he començat el farlek, encara

que el temps previst de 25 minuts, l’he reduït a 15-20 perquè no em sentia amb

suficients condicions per complir-lo i realitzar les altres activitats.

També dir que aquest diumenge, la família de la meva mare (tiets, cosines), la meva

mare, el meu pare i el meu germà m’han acompanyat a fer un recorregut llarg amb

bicicleta. D’aquesta manera, em vaig distreure més i vam estar més estona i vam

recórrer més quilòmetres dels que feia normalment.


Annex

116

Durant totes aquestes setmanes he hagut d’anar-me combinant l’entrenament del

cavall, el meu i la feina. Però, com que ho vaig fer des d’un principi, no vaig tenir

problema. La setmana que ve, tot canvia, per tant, he d’intentar organitzar-me el més

ràpid possible.

Sisena setmana: Ja torno a estar al 100% i segueixo, altre cop, el pla inicial.

Mai havia pensat que seria capaç de realitzar tants exercicis de força ni córrer tant de

temps en un dia. Malgrat això, ho estic aconseguit perquè penso que ho estic complint

tot.

He de dir que per no haver complert mai una planificació tant específica en el cavall ni

haver realitzat un pla d’entrenament individual, estic contenta d’haver-ho fet ara

perquè veig com el cavall va molt millor i jo em sento molt millor físicament, no em

sento tant cansada, avorrida i desorientada, sense saber que fer.

Com vaig dir la setmana passada, aquesta he començat altre com els estudis i, de

moment, ho porto molt bé. Quan arribo a casa, vaig a entrenar el cavall una estona;

seguidament, estudio i faig la feina de l’escola; i, finalment, me’n vaig a entrenar-me i

vaig a córrer. Alguns dies, fins i tot, he tingut que anar a córrer amb frontal però això

m’ha fet que m’agradi més perquè és una aventura que mai havia intentar provar.

El més curiós de tot, és que m’agrada portar un programa tant específic perquè,

d’aquesta manera, ser el que he de fer en cada moment.

Setena setmana: Aquesta setmana ja torno a estar malalta, aquest cop torno a estar amb angines.

Ja no torno a seguir el programa programat encara que intento anar a entrenar el

cavall de la millor manera. Aquesta vegada, m’ajuden el meu germà i el meu pare. Els

dos surten amb els cavall, encara que els últims dies ho he tornat a fer jo perquè

dissabte vaig córrer el raid de 60 quilòmetres de Pujalt i havia d’estar apunt.

Aquest raid que he dit, vaig tornar-lo a fer malalta però aquesta vegada vaig sentir-me

millor. Penso que un motiu per sentir-me millor va ser perquè estava més entrenada i,

per tant, més entrenada que abans. Aquest raid, va anar molt bé ja que les velocitats

voltaven a la velocitat màxima i els cavalls van acabar perfecte, ja que l’endemà

tornaven a córrer al camp.


Annex

117

Vuitena setmana: Aquesta setmana he decidit utilitzar la bicicleta estàtica per recuperar forces

juntament amb l’entrenament pensat, encara que, en algunes ocasions, he reduït el

temps o el nombre de sèries.

Segueixo portant un programa atapeït i, a més, comencen a arribar els exàmens. Una

manera de compaginar-ho va ser estudiant mentre m’entrenava i entrenant amb el

cavall. M’emportava els resums ja preparats i impresos a sobre el cavall i estudiava

mentre fèiem el recorregut.

A partir d’aquell moment, encara que molts no s’ho creguin i sembli estrany, vaig

veure que mentre estudiava i li parlava el cavall, aquest estava molt més tranquil i

estava més animat a l’hora de córrer. En canvi, els dies que no parlava o no estudiava,

el cavall estava més eufòric i només volia córrer.

Novena setmana: És l’última setmana, i no pensava entrenar-me. Però, el fet que he estat malalta dos

setmanes durant l’entrenament, he pensat que no estava suficient entrenada pel raid

de 120 quilòmetres.

És veritat que l’entrenament d’aquesta setmana era molt més lleu que la resta però

només ho vaig fer per intentar guanyar una mica més de força o resistència. Almenys,

per sentir-me millor el dia del raid i no pensar que no he aprofitat el temps.

Aquest setmana, vaig tenir por d’entrenar massa i no estar el 100% al raid, però

seguidament, vaig adonar-me que m’anava millor que no pas no fer-ho.

Finalment, dir que no m’esperava ser capaç de complir aquest objectiu i, per mi,

aquest ha estat una manera per ajudar el cavall, ja que en els raids que he fet durant

l’entrenament, malgrat el meu malestar, penso que he ajudat més el cavall del que

havia fet en altres raids anteriors.


Annex

118

TAULES DE COMPOSICIÓ D’ALIMENTS


Annex

119


Annex

120


Annex

121


Annex

122


Annex

123


Annex

124


Annex

125


Annex

126


Annex

127


Annex

128


Annex

129


Annex

130


Annex

131


Annex

132


Annex

133


Annex

134

Documents

Preparació d’un raid de 120 kmpremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... · pràctica va ser una etapa on vaig tenir un període de reflexió per crear els meus o je