La Nou de Gaià

Presentació del llibre

La Nou de Gaià

De Joan Carles Blanch Torrebadell

La Nou de Gaià

2

1.- Salutacions

Bona tarda a tothom, autoritats, veïns i veïnes, amics i amigues de La Nou de Gaià i de pobles de la rodalia. Voldria expressar el meu agraïment als organitzadors d’aquest acte per haver-me convidat a presentar aquest llibre. És per a mi tot un honor. A part de conèixer l’autor i d’interessar-me el món dels llibres, m’agrada venir a La Nou, sempre m’ha agradat molt, hi tinc amics i sempre m’hi sento molt ben acollit. Estem avui aquí, dia de Sant Jordi, per a presentar un llibre, la qual cosa sempre és una bona notícia. A més a més, cal dir que estem davant d’un llibre excel·lent i que, per tant, la notícia és doblement bona. Abans de parlar del llibre deixeu-me que us presenti un moment l’autor del text i també de moltes de les imatges i il·lustracions que s’hi ha inclòs.

La Nou de Gaià

3

2.- L’autor

Molts de vosaltres coneixeu al Joan Carles Blanch i Torrebadell. Alguns de valtros haureu compartit entrevistes, passejades o trobades al llarg de la seva investigació. I d’altres vàreu tenir la sort de poder gaudir del seu art quan regentava, funt amb la seva família, la Fonda de la Riera de Gaià. Uns i altres sabeu de la seva curiositat permanent, de la seva inquietud per conèixer, la seva voluntat d’entendre, el seu desig de preservar i la seva tossuderia per divulgar els valors del nostre patrimoni històric. En Joan Carles Blanch va estudiar història de l’art però les seves aptituds pel dibuix l’han fet compaginar tasques com a il·lustrador i com a historiador. No cal dir que tot sovint aquestes dues vessants del Joan Carles es creuen per a regalar-nos explicacions visuals que valen més que mil paraules. És el cas d’alguns dibuixos inclosos en el llibre que avui presentem. Moltes gràcies, doncs, Joan Carles. No és el primer llibre que escriu i, havent llegit aquest llibre, ja us dic ara que tampoc serà l’últim. Esmentem alguns dels seus treballs per conèixer més d’aprop la vessant literària del Joan Carles. L’any 2009 va publicar junt amb la seva germana Eva el llibre Del Cafè a la fonda 1922-2009, sobre la història d’aquest mític local rierenc. El 2010 va publicar, junt amb Rosa Maria Terrafeta, Santa Creu 1809-2009, sobre aquesta festa iniciada en motiu d’un vot de poble. A La Resclosa, el llibre-recull de treballs que edita el Centre d’Estudis del Gaià de Vila-rodona, ha publicat articles sobre els Molins hidràulics i sobre les gaianades. Als Estudis Altafullencs ha escrit articles sobre la parròquia de La Riera de Gaià i sobre el Castellot. A nivell d’il·lustracions permeteu-me que us ensenyi la carpeta Arrels de Torredembarra, que va veure la llum el mes d’octubre passat.

La Nou de Gaià

4

3.- El llibre

3.1.- Dades tècniques: És un volum ben maquetat, amb poc més de 200 pàgines. S’inclou dins la Col·lecció La Creu de Terme, volum núm. 36, de Cossetània Edicions. Al Tarragonès, el director de la Col·lecció és Francesc Roig Queralt. Conté més de 110 imatges i il·lustracions. També s’han inclòs una vintena de taules i gràfics el·laborats per l’autor. Tot plegat ajuden a la lectura del text i fan molt més atractiu el llibre. Es tracta d’un treball redactat al llarg del 2010 i maquetat el març de 2011. I presentat avui mateix, calent, acabat de sortir del forn. 3.2.- Estructura

La dedicatòria: És un llibre viscut, proper, redactat pel Joan Carles però dictat en molts espais pels veïns de La Nou de Gaià. És un llibre de tots, per gaudir, per conèixer, per compartir, per repassar, per rellegir, per regalar. La primera pista que ens porta a pensar que és un llibre “viscut” és la mateixa dedicatòria que podem trobar a les primeres pàgines: A tots els avantpassats que visqueren a la Nou, als presents veïns i als que vindran en successives generacions. Un llibre per a tothom. Engeguem.

Introducció: A la introducció l’autor ens recorda el motiu de l’edició del llibre: la celebració de l’efemèride del Mil·lenari (1011-2011). L’Ajuntament de La Nou de Gaià va voler tirar endavant “la lloable proposta d’editar un llibre sobre el passat i el present de la població que serà una bona eina per conèixer i promocionar el poble, tant per als que hi viuen com per als forasters”, escriu l’autor. Que no es perdi la nostra història, les nostres arrels. I que els nouvinguts puguin arrelar i conèixer. I que els que vivim aquí puguem gaudir més del que tenim i que els visitants també puguin fer-ho. Permeteu-me felicitar la idea de la col·lecció La Creu de Terme per un motiu, per incloure dins el text el retrat dels pobles en l’actualitat, i no només de la seva història. Ens estan llençant un missatge implícit d’integració: les arrels es construeixen entre tots, no només pels que ens han precedit. Els pobles com La Nou estan en permanent diàleg i procés de construcció i reconstrucció de la seva identitat col·lectiva. En Joan Carles ha recollit amb excel·lència aquest objectiu.

La Nou de Gaià

5

Localització i identificació: Situació, límits i divisions administratives; Les vies de comunicació, els accessos i el transport; L’origen i evolució del nom de la Nou; Els segells i l’escut del poble. D’aquí destacar la localitzacó geogràfica de La Nou a nivell històric i geogràfic: la Catalunya Nova i a mig camí entre el Camp de Tarragona i el Penedès. Les artificioses divisions administratives modernes, com els corregimientos. No és una anècdota. Moltes de les característiques culturals que hem heretat estan condicionades per aquestes influències.

El medi físic: En aquest apartat trobareu un exhaustiu repàs del relleu i la topografia, la geologia i materials del sòl, el clima i la hidrografia i la vegetació i fauna. Esmentem alguns detalls interessants. La Nou de Gaià es troba situada al marge esquerre del riu Gaià. El seu paisatge és humanitzat. Tots els seus terrenys s’han cultivat amb saviesa des de temps immemorials. Els terrenys costeruts s’han salvat amb la construcció de marges de pedra seca. Tot el seu territori és ple de construccions de pedra seca: marges, casetes, trones, etc. Els garrofers, la vinya i l’olivera omplen els ulls dels visitants. Aquests terrenys de secà van patir de valent amb la gelada de 1956 i els nostres pares i avis van aprendre a comptar els anys amb el 1956 com a referència: Dos anys després de la gelada, deu anys abans de la gelada...

La Nou de Gaià

6

El medi humà: La demografia; La societat; Els cognoms; L’onomàsticon de la Nou; L’evolució de l’espai urbà; Les construccions rurals; Ila societat civil. De la demografia destacar la poca variació del nombre d’habitants al llarg de la història. Així per exemple el 1787 éreu 227 i el 1998, 367. Entremig, no cal dir-ho, tot d’alts i baixos que trobareu ben explicats al llibre. La societat: No cal dir que la societat nouenca ha canviat molt. Ens ho indica una dada apuntada per l’autor: “El 1867, en algunes cases del poble hi vivien fins a quatre generacions: avis, pares, fills i néts, tal com ens ho relaciona un llistat dels caps de casa fet aquell any i que es conserva a l’Arxiu Municipal.” Deia que la societat ha canviat molt. Abans el control s’exercia de moltes maneres però una d’important era el de l’església: “A tall d’exemple –ens explica l’autor- en la Vista Pastoral del 1776, el vicari general encomana al vicari de la Nou que durant les festes del poble vigili que els promesos no entrin a les cases de les pubilles per evitar contactes prematrimonials.” Sobre els cognoms: Com acostuma a pasar en molts pobles, molts dels cognoms habituals avui en dia, ja ho eren en l’antiguitat. Així l’autor documenta els Dalmau el 1584, els Martí el 1596, els Virgili el 1575, els Reverter el 1584, etc. L’onomàsticon de la Nou: L’autor treballa amb detall els noms dels camins, de les partides de terra, els renoms de les cases, els noms dels carrers. Esmentem alguns renoms: cal Kubala, ca la Carmeta del Cisquet, el Forn del Pere, cal Pataques, cal Nostru Senyor, ca la Ferrera, cal Bitxac, cal Joan de Salamó, cal Cucó, cal Teies, cal Miquelitu, ca l’Elàstics, cal Figuerots, cal Pitu de la Casilla, cal Contaminat, cal Borrim, cal Maó, cal Trompeta, etc. Esmentem els noms d’algunes partides de terra: La Coma, el Comellar, el Camp de Perdius, la Creueta, els Casalots, la Cogulla, les Corretges, les Esplanes, les Fontanilles, la Font, l’Hort La Muntanya de Nostre Senyor, l’Olivar, les Parretes, etc. I esmentem alguns dels camins del terme de la Nou: Camí de la Partió, Camí de la Nou a Altafulla, Camí Molinant, Camí de la Nou al Catllar, Camí de la Font, Camí del Fornàs, Camí de les Fontanilles, Camí de la Riera a Vespella, de la Nou a Salomó, de la Coma, etc.

La Nou de Gaià

7

L’evolució de l’espai urbà: Per explicar aquesta evolució trobareu unes prospeccions gràfiques elaborades per l’autor que són un luxe. Dels primers assentaments que es van realizar a la part més alta, al voltant d’una torre de guaita al segle XI fins ara. El Joan Carles desgrana amb detall els diferents períodes de creixement urbanístic. Pel que fa a les construccions rurals -marges, barraques i cisternes- trobareu una magnífica explicació al llibre que farà revaloritzar aquest patrimoni rural que és de tots, que hem de reivindicar, que forma part del nostre paisatge i que és únic. La societat civil: En aquest apartat l’autor fa un repàs de les associacions nouenques, de les més antigues fins les actuals. Cal destacar la Societat i el Sindicat, per la seva continuiïtat. Esmentem la resta: els Republicans Federals (1890), la Junta del Partit Carlista de la Nou (1895), el Sindicat d’Obrers del Camp i Oficis Varis (UGT), la CNT, el PSUC, el POUM, la Societat Agrícola de la Nou (1905), el Centre Republicà Català Federal (1931), l’Associació d’Assistència Mèdica (1931), el Sindicat d’Agricultors Rabassaires (1931), la Confraria del Carme (1901), la de les Filles de Maria (1922) i la de l’Apostolat de l’Oració o del Catecisme, la Germandat del Gloriós Patriarca Sant Josep (1887),la Confraria del Sant Nom de Jesús (1683), la Confraria del Roser (1863), etc. Destacar l’interès de l’autor en destacar la importancia social, lúdica i política dels cafès. Que quedi ben clar que no es pot explicar la sociabilitat dels nostres pobles sense parlar dels cafès! El llibre recull les entitats actuals: 9Teatre, el grup de diables Els Trencanous, La Pleta, Unió Esportiva, la societat de caçadors El Castell, el Grup de Dones, l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Pública Les Codinetes, l’Associació de Jubilats i Pensionistes, Societat Cooperativa Agrícola Verge de les Neus, el grup sardanista, etc. Destacar els quasi 90 anys d’existència de la Unió Esportiva La Nou de Gaià.

La Nou de Gaià

8

La cultura popular: Les festes majors; El ball parlat de Santa Magdalena; Els vots de poble; Els goigs; Les festes del calendari litúrgic; Les tradicions perdudes i les recuperades. Esmentem alguns detalls de tot plegat. Festes majors: Dates escollides per motius pràctics, curiosament. La Festa Major del poble s’escau cada any el dia 22 de juliol, ja que antigament per aquestes dates es donava per acabat el període de la sega. D’altra banda, el dia 27 de setembre, festa de Sant Cosme i Sant Damià, també es donava per enllestida la verema. Com era la festa major abans? El dia de festa major de l’any 1858 es va fer una missa cantada, una processó cantant els goigs de la Santa. Es venerava un reliquiari de Santa Magdalena. També hi havia actes profans que, evidentment, eren mal vistos per l’Església. En una visita pastoral, el vicari general no veu de gaire bon ull que es fessin balls a la plaça de l’església de la Nou i per això que va demanar al vicari que prohibís els balls davant de l’església i que expliqués als fidels els greus perills que comportaven aquestes diversions, tant per a l’ànima com per al cos. El ball parlat de Santa Magdalena: El ball de Santa Magdalena de la Nou és similar als balls parlats hagiogràfics de la rodalia. El darrer cop que es va representar va ser el 1940. Una veïna de la Nou, la Maria Duch i Mercader, que llavors tenia uns 14 anys, va sortir al ball fent el paper de dama quatre. Com sabeu, aquest és un ball que s’està recuperant en l’actualitat. Els vots de poble: Antigament es feien vots de poble a algun sant o santa que en salvar-nos d’alguna desgràcia la coomunitat es comprometia a venera-lo per sempre més un cop l’any. El vot de poble més antic és el de Sant Cosme i Sant Damià, que es creu que es remunta al segle XVII. El de la Mare de Déu de les Neus és més modern, del 1816. I una perla, un moments “Sàpiens” que ens confirma que el 1816 va ser un mal any a la zona: El llibre mestre de l’Ajuntament de La Riera apareix que en “lo any 1816 passà una infinitat de papallonas que cagan una llavó i se forman arugas que se menjaren hasta las fullas de los cànems, viñas y las fullas de los arbres”. Les festes del Centenari: Cent anys després es va fer la festa del Centenari, el 1916. Cal destacar el monument commemoratiu que es va aixecar al mig de la plaça, d’estil modernista, fet a Barcelona per l’escultor Frederic Garcia, i rematat per una escultura de la Mare de Déu de les Neus. El conjunt escultòric va ser destruït durant la Guerra.

La Nou de Gaià

9

Els goigs: A la sagristia de l’església de la Nou es conserva un llibret del 1903 on es compendien tots els goigs que es cantaven a la Nou. Aquest llibret recull els goigs antics —dels segles xvii i xviii— dedicats a sant Cosme i sant Damià, el Roser, Sant Nom, sant Isidre, les Ànimes, la Mare de Déu de les Neus i altres de més moderns —dels segles xix-xx— com són els de la Mare de Déu del Carme, el Puríssim Cor de Maria o sant Josep. Les festes del calendari litúrgic: L’autor ha confeccionat la seqüència anual de les cerimònies religioses antigues a partir de diverses dades aparegudes en visites pastorals i en documents d’altres parròquies veïnes. En cada festa hi ha anotat els rituals que es feien: 1 de gener CAP D’ANY. Missa major i l’endemà, vespres. 6 de gener REIS. Completes i missa lliure. 11 de gener SANT ANTONI dels Rucs. Benedicció dels animals. 2 de 9 de febrer LA CANDELERA. Completes. Benedicció de les candeles, processó i missa lliure. 3 de 9 de febrer SANT BLAI. Benedicció dels fruits. LA QUARESMA. L’ANUNCIATA, SANT JOSEP, DIUMENGE DE RAMS, DIJOUS SANT, DIVENDRES SANT, DISSABTE SANT, DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ, DIUMENGE SEGÜENT AL DE PASQUA DE RESURRECCIÓ, RITUAL DEL SALPÀS, ASCENSIÓ, DIUMENGE DE PASQUA DE PENTECOSTA, SANT ISIDRE, CORPUS CHRISTI, SANT ANTONI de Pàdua, SANTA MAGDALENA, MARE DE DÉU DE LES NEUS, NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU, SANT COSME I SANT DAMIÀ, MARE DE DEU DEL ROSER, TOTS SANTS, LA CONCEPCIÓ i NADAL. Les tradicions perdudes i les recuperades: Costums que es perden i costums que es recuperen. Destaquem-ne una. El Pobre Pep era un ninot de palla que els joves passejaven pel poble recollint donatius per les cases durant la setmana del carnaval. Després feien un àpat el dia de l’enterrament de la sardina. Aquest costum s’havia perdut feia uns 40 anys. El Grup de Diables l’ha recuperat donant-hi un altre sentit.

La Nou de Gaià

10

El patrimoni arquitectònic i artístic:

Quan visites La Nou és fàcil adonar-se de la sensibilitat que hi ha hagut pel patrimoni. La manera de restaurar les cases, els carrers, el castell i l’església en són bons exemples.

a.- El castell de la Nou El Castell que tots coneixem no era així de manera originària. El canvi d’usos al llarg dels segles n’ha modificat la seva fisonomía. Al segle XI el seu ús defensiu d’un territori-frontera com era el Gaià llavòrens marcava una quasi segura torre circular de vigia. D’aquesta fortalesa no en queda gairebé res. Posteriorment es reformaria per a representar el poder senyorial. I al segle XIX una nova reconstrucció s’inspiraria amb els aires romanticistes i historicistes de l’època. Voldria destacar les “idealitzacions volumètriques” fetes per l’autor que ens transporten a una època de la qual no tenim imatges. Excel·lent cronología de la història del Castell realitzada pel Joan Carles!

b.- L’església parroquial de Santa Maria Magdalena L’altre edifici que destaca és l’església parroquial de Santa Magdalena. Part dels seus fonaments i estructures van ser aixecades en l’època medieval. Es van fer ampliacions amb els anys. L’última va ser a finals del segle XVIII. Les primeres notícies d’un lloc de culte cristià a la Nou són de l’any 1154. Excel·lent cronología sobre l’església!

La Nou de Gaià

11

L’ensenyament i les escoles: A part del castell, l’església i la Cooperativa, hi ha altres edificis importants. Un d’ells és l’escola. A la Nou, abans, la canalla anava a escola unes hores al dia en una casa del poble. Més endavant, l’escola de la Nou passarà a l’edifici inaugurat el 1922, a la plaça del Centenari. Hi havia un mestre per als nens i una mestra per a les nenes. El 1958 es van inaugurar les noves escoles. Actualment també existeix la llar d’infants La Palmera. L’estructura econòmica:

a) Sector primari. La Nou ha estat un municipi eminentment pagès la major part de la seva història. A partir dels anys vuitanta del segle xx, el sector agrícola va patir una crisi estructural que ens ha portat fins a la situació actual: més del 65% del terme de la Nou és improductiu. La vinya, el garrofer o l’olivera i les petites hortes han conformat el paisatge agrícola durant anys. Cal destacar el paper de la Cooperativa Agrícola Verge de les Neus, fundada el 13 de maig del 1963. El sector secundari A La Nou hi ha hagut mestres de cases, ferrers, fusters, forners, serventes, mestres, secretaris. Però la importància del sector secundari no s’ha pogut veure fins a finals del segle XX. Actualment hi ha unes 13 empreses. El sector terciari La Nou disposa de diversos establiments que formen part del sector serveis. Hi ha quatre botigues de queviures, una farmàcia i una perruqueria. El Cafè de la Nou. Dos allotjaments rurals independents (ARI): Cal Lluïset i La Pallissa. L’ambulatori local, l’Escola i l’Escola bressol.

La Nou de Gaià

12

Els poders fàctics de la Nou: Senyors, rectors, jurats/batlles. Els senyors L’època medieval, des del naixement de la Nou, al segle XI, el poble va tenir un senyor. Es desconeix el nom. Però dels posteriors sí que coneixem els llinatges. Cinc famílies van ser propietàries de l’indret: Claramunt, els Requesens, els Castellet-Requesens, els Corbera-Santcliment i els Montserrat fins a l’extinció de les senyories, el 1837. Després d’aquest any, els Morenés van adquirir propietats a la Nou, fins i tot el vell castell, tot i que no van ser els senyors de la contrada. L’Ajuntament L’Ajuntament actual és hereu del Consell o Universitat de la Nou, una institució d’origen en l’època medieval. L’autor ens ofereix el llistat cronològic de battles i regidors! I dels secretaris (a partir de 1846)! Excel·lent treball. Els vicaris La vida social al poble de la Nou girava al voltant del calendari de costums de la parròquia, de les confraries i les festes religioses. El capellà, màxim representant de l’Església al poble, s’encarregava que així es complís esdevenint com un vigilant de les tradicions i de la moral. Curiosament, com a vicaris tenien la prerrogativa d’aixecar actes notarials: testaments, vendes, inventaris, etc. Per oferir aquests serveis, el vicari també cobrava i això li garantia uns ingressos apreciables, ja que tot s’escripturava, fins i tot les gallines.

La Nou de Gaià

13

La història: L’origen de la Nou de Gaià es remunta a l’època medieval, prop de l’any 1000, però de ben segur que amb anterioritat a aquesta data tan rodona hi va haver altres assentaments a la zona. Cal recordar que a la zona del Gaià existeixen diversos jaciments prehistòrics. Els primers assentaments documentats són de l’època romana. Es va trobar una necròpolis d’inhumació, un assentament rural ibèric amb estructures romanes i una pedrera possiblement romana. L’edat mitjana. De l’epoca que el Gaià feia frontera amb el món musulmà tenim les primeres referències de l’existèmcia de La Nou. Concretament, és de l’any 1011. Sembla que les terres que avui pertanyen al municipi van ser repoblades, en un primer moment, per gent originària de la Nou de Berguedà (Catalunya Vella) i que, possiblement, eren els que van donar el nom de “la Nou” (Nuce) al terme. Al llibre trobareu referència de l’edat moderna i del segle XVIII. Aturem-nos al segle XIX per esmentar alguna dada interessant. 1808 En tots el pobles i ciutats del Principat es van crear juntes revolucionàries per organitzar la resistència contra l’invasor francès. A la Nou, la junta va estar formada per l’alcalde, regidors, el vicari i els terratinents més importants del poble. La Nou va ser envaïda pels francesos. Es va prohibir enterrar els cadàvers al fossar de Santa Magdalena i molts veïns van decidir marxar del poble per refugiar-se en altres indrets més segurs. La Nou va contribuir amb homes amb l’exèrcit per lluitar contra els francesos. Poc després, entre els anys 1872 i 1876, hi va haver la Tercera Carlinada, que va afectar de prop la Nou. El poble, com altres de la rodalia, va ser el camp d’operacions dels carlins, concretament de la partida de Cerdà. En aquells moments es van plantar moltes vinyes sense saber que al cap de poc temps la plaga de la fil·loxera també afectaria la Nou. Arribà la còlera el 1885. 15 nouencs moriren en aquella epidemia. El mateix any, a l’agost, hi va haver una forta pedregada a la Nou i a altres pobles propers. De resultes de les destrosses que havia ocasionat la tempesta, es van demanar ajudes econòmiques al Govern Civil. El 18 setembre del mateix any va tornar a ploure torrencialment a la Nou, fet que va produir que el torrent s’endugués el pont de la carretera que va cap a Vespella. L’última gran desgràcia al final de la dècada dels anys vuitanta del segle xix va ser la fil·loxera, que va entrar al Baix Gaià per Salomó l’any 1890. El progrés va arribar a aquestes terres en forma de ferrocarril, l’any 1889. Aquest mateix any es va inaugurar una estació del ferrocarril compartida

La Nou de Gaià

14

amb la Riera. Els pagesos van poder treure els excedents de producció via ferrocarril per ser comercialitzats a Reus. Alguns joves de la Nou van haver de lluitar a la guerra de Cuba. El segle XX Entre el 1916 i el 1920 es van remodelar i obrir noves vies de comunicació entre diferents pobles del Camp de Tarragona. La carretera T-202 que va des de la Riera fins a Salomó es va fer per aquests anys, igual que la carretera que va fins a la Pobla de Montornès. El meu avi, nascut el 1903, hi va treballar. No li atribuiu a ell els sots, les corves i l’estretor de la carretera, si us plau, era un simple peó. Cap el 1920 es va instal·lar el fluid elèctric. Del 1928 són els primers projectes que va manar fer l’Ajuntament per portar l’aigua. Es van instal·lar les línies telefòniques a la Nou, entre 1928-1930. Es va aconseguir construir els safarejos i un abeurador. Els avenços van quedar estroncats per la Guerra. L’autor apunta els que van haver de fugir. Els refugiats de Madrid. Les incautacions. La postguerra: la misèria, els afusellats, els empresonats, els exiliats, les morts per malalties. La recuperació va costar molts anys. El 1940 una sola família tenia cavall, una altra tenia una euga, vuit tenien rucs i vint-i-quatre tenien mules. Hi havia 41 bicicletes, 36 carruatges. El 1949 hi havia dos cotxes. El primer tractor el va tenir la familia Dalmau l’any 1952. En canvi, les primeres motocicletes les van tenir dues figures que eren considerades tota una institució al poble: el metge i el capellà. El 1963 es va construir la Cooperativa Verge de les Neus, amb el celler del vi. El 1972 es va construir el trull mecànic per fer oli. El 1982 la familia Morenés va fer la donació del castell de la Nou i dels jardins a l’Ajuntament. El mateix any també va adquirir el poble un terreny on s’ubicaria el futur camp de futbol. En aquesta dècada es va construir la pista poliesportiva al costat de les escoles i es va aixecar el Casal Municipal. L’any 1985 el castell de la Nou va ser declarat Bé d’Interès Cultural i se’n va iniciar la recuperació. Entre el 1988 i el 1990, es va construir un pou a la zona de la Pedrera que basteix d’aigua el poble de la Nou. El 2001 es va traslladar l’Ajuntament a l’edifici noble i el 2006 es va inaugurar l’altra part del castell, que es dedica a usos culturals. El 2011 serà recordat a la Nou com l’any del Mil·lenari. El 8 de gener es van fer els actes institucionals que encetaven l’any del Mil·lenari.

La Nou de Gaià

15

Fonts documentals: L’autor ha fet un gran treball. Ha emprat moltes fonts d’informació. Ha treballat l’Arxiu Municipal de la Nou, diferents arxius particiulars de veïns del poble, l’Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona, l’Arxiu Històric de Tarragona, l’Arxiu Històric Municipal de la Riera de Gaià, l’Arxiu Municipal Hemeroteca de Tarragona i l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Ha realitzat diverses entrevistes i ha consultat la bibliografía local i l’especialitzada. 4.- Posar en context el llibre

Estem davant d’un llibre important i ben fet. Ben fet perquè de manera clara i entenedora, havent emprat moltes fonts d’informació, l’autor ens explica tot allò necessari per gaudir i entendre La Nou. Repesca el passat i descriu el present. I és un eina que ens pot ajudar a projectar-nos cap el futur com a poble. La Nou guanya una eina. Una eina per a no perdre la seva història i la seva identitat i a l’hora, guanya un estudi a partir del qual es poden derivar tantes actuacions patrimonials i turístiques com es vulguin. Les famílies guanyen un record, la gent gran veu escrita la seva història. Se sentiran satisfetes, felices. Ja no es perdrà aquest tros de món i d’història que han viscut. I els joves podran descobrir les seves arrels. I atenció, que per a construir societats cohesionades necessitem records i projectes en comú. Aquest llibre serà una bona eina per a això. No cal dir que la historiagrafia general guanya una eina. Fer història demana estudis locals com aquests que permetin apropar als científics a les realitats, més enllà de l’omnipresent Barcelona. Amb el conjunt de llibres locals oferim una bona eina als historiadors. Una reflexió final i vaig acabant. O reivindiquem el lloc o no existim. La globalització ha comportat un espai de fluxos a nivell internacional que han deixat de banda a grans sectors de la població. Si no posem en solfa el que és nostre, sinó no apostem per la qualitat, per mostrar els nostres valors, la nostra especificitat, el nostre patrimoni, els fluxos passen de llarg. Aquest llibre és una contribució a la reivindicació del lloc, d’aquest lloc. Algú pensarà que en temps de globalització és una banalitat parlar del lloc. Ara, més que mai, els llocs s’han de reivindicar. La Nou, els pobles, s’han de reivindicar. Han de buscar sinergies amb els altres, és evident, treballar en xarxa, però cal posar de relleu els interessos propis perquè ningú ho farà per nosaltres.

La Nou de Gaià

16

5.- Propostes, conclusions

El llibre del Joan Carles no és un llibre definitiu. A partir d’aquí se’n poden fer d’altres. De segur que les bones ventes que hi haurà amb aquest llibre i amb el del Lluís Virgili demostraran la demanda d’aquest tipus de productes. Proposo que l’Ajuntament i les entitats rumiïn la possibilitat de no perdre el fil i publicar un llibre de manera anual. Al cap de pocs anys podrem gaudir d’un bon assortit literari per conèixer i gaudir millor del municipi. Aprofito també per a felicitar també la tasca de la revista El Nou Gaià perquè està fent un bon treball en aquest sentit. Segona i última proposta. I acabo. Cada any es publiquen un 25 llibres al Baix Gaià: contes, llibres de poesia, relats curts, d’història, d’activitats pedagògiques, d’antropologia, d’articles periodístics, etc. La seva difussió és limitadíssima. Enguany mateix cap dels suplements de llibres que han sortit per Sant Jordi encartats a la premsa comarcal n’ha esmentat cap. Llenço la idea que entre tots plegats hi pensem, que val la pena que els esforços realitzats per administracions, editorials i escriptors es vegi recompensat per una bona difussió. És per això que, veient experiències com la fira “Llibres ebrencs”, proposo la celebració d’una fira anual de llibres sobre els municipis del Baix Gaià o d’autors d’aquí que inclogui altres actes culturals paral·lels com presentacions, lectures dramatitzades o conta-contes. Queda dit. Felicitats a l’autor, l’amic Joan Carles, i moltes gràcies per la vostra atenció. Que gaudiu del llibre.