BASES DEL PREMI "MIRADOR"A continuació publiquem per última vegada les Bases per al Premi MIRADOR, i a

sota dels gravats del Teatre Espanyol i del Teatre Romea, i al costat del del TeatreNovetats, trobaran els nostres lectors la llista d'obres que s'han estrenat en cada un d'ellsen la present temporada per ordre cronològic.

ESPANYOL

1. A la porta del teatre es donarà a cada concurrent un butlletí de vot enel moment de lliurar la contrasenya d'entrada.

2. Ln el butlleii hi haurà la Ilista completa de les obres estrenades queentren en el concurs, i l'espectador que vulgui votar haurà de marcar amb unaratlla l'obra de la seva prelerència.

3. No es donaran més butlletins al públic en començar el primer en-treacte.

4. Durant aquest primer entreacte, els espectadors podran dipositar elsseus butllet ns de vot en unes paneres disposades a l'interior del teatre i con-trolades I er la Guardia Urbana.

5. En el moment d'acabar el primer entreacte, els guàrdies es faran càrrecdels butlletins de vot recollits, i les paneres seran retirades. Durant l'acte següent es procedirà a comptar els butlletins dipositats, els quals, degudamentempaquetats i lacrats, es faran a mans del senyor Ribé, qui s'ha volgut enca-rregar de guatdar-los fins el dia de l'escrutini. Damunt cada paquet constarà,no solament el nombre de vots, sinó el nom del teatre on han estat emesos,amb la signatura del representant de l'empresa.

6. Si la votació és prou nombrosa, continuarà durant ei segon entreacteamb les mateixes formalitats que el primer.

7. La votació tindrà lloc en aquesta forma durant la funció del dissab+e,dia 23, a la nit i a les de tarda i nit del diumenge.

8. El dilluns, dia, 25, el senyor Ribé lliura a tots els paquets, contra rebuten el qual constas à llur nombre total, procedència i nombre de vots continguten cada paquet, i es farà I'esctutini a MIRADOR amb la sola presència delsautors i dels representants de les empreses que h. vulguin asistir.

Els resultats és publicaran en el pròxim numero de MIRADOR.

Any I. Núm. S. - Dijous 21 març 1929

Si no Voteu pot resul-tar premiada ,l'obraque menys us plau

Preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Telèf. 15300. ;- Subscripció: 2'50 ptas. trimestre

IÑIiISCRETEJPremi"MIRADOR"MtRADORAls Amics del Teatre Català

la nostra reputació cultural. Fins que unaltre vot i un altre premi d'honor ai-xequin un nou valor literari, el premiatara serà pels qui vulguin conèixer lanostra terra un motiu de respecte o d'es-càndol, segons quina sigui la seva ,qua-litat. Per aquest motiu, no ha volgutMIRADOR prendre damunt seu la respon-sabilitat de triar l'obra, encomanant unatasca tan delicada a tots els amics óelteatre català sense excepció. La respon

-sabilitat ara, tant pot ser dels que votin,com dels que per indiferència deixin devotar.

Les empreses, sense enveges ni rancú-nie s,, han posat tota la seva bona volun-tat a ajudar-nos per a la millor organit-zació de la votació, i a totes elles perigual ens plau expressar el nostre agraï-ment. A tota la premsa que s'ha interes-sat per l'èxit del concurs i a tots els lec-tors que per carta privada o pública enshan fet ofrena de la seva simpatia, elsquedem sincerament reconeguts. I repe-tim una vegada més al Cap de la Guàr-dia Urbana Sr. Ribé els nostres remer

-ciaments per l'interès amb qué ha vol-gut ajudar-nos a donar al públic les mi-llors garanties de respecte a la fidelitatdel vot.

Nosaltres hem dit tot el que devíem ihem fet tot el que hem pogut. La votacióde dissabte i diumenge als teatres Es-panyol, Novetats i Romea és una incòg-nita. No tenim cap indicació que ens per-meti preveure el resultat. Vosaltres, elisamics del téatre català, sou els cridatsa aclarir el misteri. De vosaltres depènque sigui un motiu de satisfacció per atots o un començament de polèmiques

„ apaSsipnadxS• Tant en un cas, com en]'altre, MIRADOR haurà complert amb eideure de provocar un interès públic perles coses catalanes de l'esperit.

Hem arribat a l'últim dia de la nostracampanya electoral. Els amics del teatrecataiá tenen ara la paraula per a procla-mar l'obra de l'any que creuen mereixe-dora de portar la senyera de les nostrespreferències literàries. No hem volgutque el nostre propòsit d'honorar un au-tor de teatre català pogués ésser un acted'amistat o de simpatia personal, sinól'expressió d'un pensament col.lectiu, es-pontàniament manifestat pel mateix pú-blic dels teatres, que és el qui pot donarel to de l'ambient de cultura dins delqual s'han de moure els creadors de lanostra escena.

De les impressions recollides resultaque en els teatres i en les tertúlies lite-ràries la prova que representa el PremiMirador ha portat molt enrenou i hadespertát un viu interès. • Els diaris ca-talans en totalitat t la majoria dels al-tres l'han comentada amb simpatia i en-tusiasme, esperant amb gran curiositatel resultat. En les votacions de dissabtei diumenge vinents veurem si aquestesimpressions responen a un veritable es-tat d'opinió del públic o són senzillamentuna illusió.

El teatre català té molts amics. No hiha cap estrena, per poc important quesigui, que no s'acabi amb un cuplet a lamajor honra i glòria del nostre teatre,com una de les més altes aspiracionspopulars. Ara s'ofereix una bona ocasióde retre un tribut de simpatia a l'autorque hagi tingut l'encert d'interpretar mésa gust de tots aquest sentiment del po-ble. Els entusiastes dels dies clamorososdiran si volen aprofitar-la.

Vulguem o no, el vot del públic queescollirà . ]'obra ;p rania^la,,.5ex . pels ._ble.,_dintre i els de fora un exponent de lanostra educació literària. L'obra esco-llida tindrà un valor representatiu per a

NOVETATS

La tia d'América, comèdia en tres actesde Caries Soldevila.

En Pere sense Por, espectacle per a in-fants en tres actes i disset quadros, ori-ginal de J. M. Folch i Torres.

Carlets, home de molts oficis, comèdiaen tres actes, original de Pompeu Cre-huet.

Les llàgrimes d'Angelina, comèdia entres actes i en vers original de J. M. deSagarra.

Daniel o l'optimisme, comèdia en tresactes d'Avelí Artís.

Qui no és amb mi..., comèdia dramàticaen tres actes de Ramon Vinves.

EI testament de I'Abadal, comèdia entres actes d'Avelí Anís i Rossend Llates.

La Glòria, drama en tres actes de MossènRamon Garriga.

Mamà política, comèdia en tres actes dePompeu Crehuet.

El Premi MIRADOR,

de 2,000 Pessetes,serà adjudicat pel públicdels tres teatres catalans

Espanyol, Romeai Novetats

durant les funcions dedissabte a la nit i diu-

menge tarda i nit

La Florista de la Rambla, sainet en tresactes d'Alfons Roure.

L'ajudant del marit, vodevil en tres ac-tes de Josep Vallescà.

Dones, Dones, farsa en tres actes i setquadros de Joaquim Montero.

Paies i calés, sainet en • tres actes de N.Oliva.

ROMEA

Els Fills, drama en tres actes de MillàsRaurell.

La eapseta vermella, rondalla en tres ac-tes i nou quadros de Salvador Bonavia.

Pirateries, drama en quatre actes d'Am-brossi Carrión.

La Perla de la Virreina, sainet en tresactes d'Alfons Roure.

La Mary Pickford del carrer de l'Hos-pital, sainet en quatre actes de G. A.Màntua.

Bis tres tambors, rondalla en tres actesi deu quadros de Salvador Bogavia.

La bruixa blava, obra en tres actes deJuli Vallmitjana.

Quan el cor parla, comèdia en tres actesde Bernat i Duran.

Si no Votes,

aquest concurs

et portarà un disgust

Així ens ho diuen

L'altre dia, en un centre obrer culturalde la nostra ciutat, en ésser preguntat aMarc Aureli Vila, un dels factòtums de larevista d'estudiants i "obrers Ginesta, quinseren els representants obrers de l'esmenta-da publicació, contestà:

— Quatre pobres xicots.Marc Aureli Vila és qui redacta el <•Car-

net de l'obrer».

32 i 50 ó 50 i 32?L'altra nit, a la sortida del Principal Pa-

lace.Sacha Gudin, el famós ballarí que des de

fa un anys no es mou de Barcelona, estavaconversant amb dos periodistes. Un d'a-quests ]i parlava de la necessitat que aban-donés els nostres escenaris, des d'un puntartístic, està clar.

— Et convé conviar una mica d'aires — lideia amb to paternal—. Aquí ja et coneixenmassa, t'han vist massa. Acabaràs fent -tesoci de la Lliga...

Sacha Gudin no es donava per conven-çut.

— Estic molt bé aquí. Com voleu queabandoni la Rambla? A més a amés, esticencara en plena forma. Em puc defensarmolt bé. Tinc trenta dos anys... Per altrabanda, em donen cinquanta duros cada dia...

Hom s'acomiadà i cadascú tirà pel seucantó. En quedar-se sols els dos periodistes,un d'ells hi féu el segiient comentari

— Em sembla que Sacha Gudin s'ha equi-vocat amb allá del sou i dels anvs. Proba-blement volia dir que guanya trenta dos du-ros i que té cinquanta anys...

Pels assidus dels concerts de l'Orfeó noés res de nou veure voleiar els punvs delMestre Millet vers els primers rengles debutaques. Ço que ens vingué de nou, diu-

menge, a Novetats, fou el veure-hi voleiarel rellotge del Mestre Lamote de Grignoncontra el respetable per un enèrgic cop debatuta en dar una entrada' culminant deli Don Joan», de Straus.,•

—Tanmateix — va exclamar un oient quehavia vist passar molt a prop el projectil

—no calia pas que ens tirés el rellotge perquèsabéssim que és un Mestre que dóna l'hora.

Exacte ! Perd ens permetrem aconsellara l'eximi Mestre Lamote que es cordi bé lamunyequera o que es compri un altre re-llotge més petitet, car algun dia fent-nevoleiar un de paret, hi hauria desgràcies.

Del temps del "Mestre"

Don Eugeni d'Ors i Rovira, bastant co-negut per Xenius cap a l'any 17 del nostre

segle, s'estava un cert dia de començos detardor a Olot, amb motiu d'uns Jocs Flo-rals, on, entre d'altres poesies premiades,hi havia una cornposició humorística delpare de don Eugeni. Don Eugeni no estavasatisfet del tat de la musa del seu pare.Així és que va fer mans i mànegues per a

escamotejar de l'atenció pública l'èxit pa-tern. AI fons del fons del fons, era pietat

filial.El dia que relatem era una mica brúfol.

Don Eugeni s'havia recolzat a un balcó peron passava un corrent acanalat d'aire hu-

mit.Les noies de la casa • tremolaven per la

salut, preciosíssima llavors a tots nosaltres,del Pantarca. Parlaren entre elles i una lidigué:

— Retiri's, don Eugeni, que es costiparia.1 ell, dignitós, majestàtic:— Gràcies, porto calçotets de llana — va

fer de resposta.

Un moment, si us plau

No pas per manca de material, sinó perl'extensió de la ressen ya de La Passió d'O-lesa, com veurà el lector així que giri full,ens veiem obligats a donar a aquesta sec-ció, per avui, menys espai de l'acostumat.

Ens quedem, doncs, en cartera unes quan-tes notes que, ben tapades, la majoria d'ellesencara no s'hauran esbravat la setmana

que ve.A més a més, advertim als que ens tra-

' meten originals per a aquesta secció, que,tot i agraint- s-ho ma1t, no publiquem sinoallò que ens sembla reunir garanties d'au-tenticitat i que sigui publicable ateses múl-tiples circumstàncies.

Gentilesa

Parlant del viatge de la senyoreta PepetaSamper, Miss Espanva, a París, diu LaUnión de Mataró

«Pepita viene satisfecha y orgullosa. EnParís, al desfilar por el puente de plata dela Opera, vestida con el traje típico de la-bradera valenciana, fué objeto de una deli-rante ovación.

»D'Valeffe (ens limitem a copiar), el ár-brito de París, tuvo que reconocer que es-taba bellísima. 4

»Sans pere: Sans pero.u— Sin pero : sin pero, gritaban dos fran-

ceses.»No hi hem afegit ni una lletra.Signa l'article Ramon Mora Masip. Se-

gurament els francesos devien dir : (cSanspaire, sans paire», però el senyor Mora,amb la seva ignorància del francès, gairebéinsulta la senyoreta Samper.

Delicadesa "civeriana"

El multiforme personatge Senyor - Joa-quim - Civera - Sormaní - Joan - Montaner -Senyoreta - Maria - Bonshoms - de - Mado-dona - Pobresa - i - Madona - Castedat (ai !respirem), a Pàtria de Manresa, rebenta(aquest és el mot exacte) La Glòria, la pro-ducció teatral de Mossèn Ramon Garriga.

Però, com que faria mal efecte que un es-colà, encara que de paisà, digués mal d'unsuperior jeràrquic, es guarda bé prou d'a-nomenar l'autor d'altra manera que pelpseudònim i de dir que és capellà.

S'han de guardar les formes. Si no, ¿quèdirien a cala Maria de Vich (a) BalmesS. A.(Duran i Bas, rr)?

Una mica d'aigua al vi

A la Concepció.EI P. Alegre, S. J., dóna unes conferèn-

cies per a senyores,El P. Alegre té molta afició a explicar

exemples i tot sovint els exemples són tanextraordinaris, tan fantàstics, que el P. Ale-gre, com si cregués fer-ho massa fort, diu

aEntengui's bé : això no és article de fe.Qui no s'ho vulguú creure que no s'ho cre-gui.»

El bon repòrter

L'Adrià Gual, després d'haver tastat envida un xiquet de popularitat pòstuma, ha-via ja entrat en un franca millora, i 'llaviaja deixat el llit, quan en uns moments enque més enfeinat estava amb,unes balances,pesant (com ara és moda) les tones de tar-

ges que havia rebut durant la seva malaltia,

li fou anunciada la visita d'un redactor deEl Día Gráfico.

Era un jovenet castellà, molt atent i dis-eret, el qual va presentar-se així:

— «Soy Fulanito de Tal y vengo de partede mi Director, don Mario Aguilar, paraque me dé usted algunas impresiones sobre

la muerte.»Ignorem si el van tirar escales avall.

Les mantes de' Zamora

Els cors de Zamora ens han estat moltsimpàtics. La seva presentació pintorescaplagué molt a les senyoretes de l'aristocrà-cia barcelonina que davant d'aquella quan -

titat de mantes zamoranes restaven emba-dalides pel color graciós que donava a laplasticitat coral. Mes ai 1 que nosaltresque estavem convençuts que admiravem per

primera volta veritables mantes zamoranescantades i elogiades per un seguit de cu-

plets i de romances de tenors sarsuelers,tinguerem una decepció trista quan el nos-tre car amic sen yor Camps Margarit, re-presentant de l'humor dels commis-voya-geus catalans, va dir:

Aquestes mantes les vaig vendre jo.— Com? Però no són de Zamora?— No, home, no. Són de Sabadell.— Però que es que no hi fabriquen man-

tes a Zamora?-- 1 ara ! Això és una broma o un detall

de les guies de viatge, però a Zamora non'han fet mai de mantes. Una vegada vaiganar a comprar-ne a Zamora i ací m'adre-çaren a Burgos ; els de Burgos a Vallado-lid ; el de Valladolid a Palència i els de Pa-léncia a Sabadell. Des de fa molt tempsque les mantes de Zamora les vene jo alcarrer de Llúria.

Cal .construir un Districte V 1 Dificultats periodístigpes

A ]'escenari del Teatre Espanyol, en el — Es veu que atnb els temps que corren

quarto d'En Santpere, hi havia l'altra nit, és molt difícil d'omplir aquella secció de.

a més a més del popular actor, Santiago «Notes» de I.a Nau.Russinyol, Sagarra, Joaquím Montero i algú — Voleu dir que la...altri. Hom parlava del famós Districte V, — Sí, gairebé va tot al cove.apropòsit dels reportatges de Francis Carco — Però, com ho sabeu, vós això?al. Gringo%re. S^ntiago,dKu^siAyttls, dkguá a ,.. r;. b<S'^ a •: 1A. Yi

j ^?:.;AQ FS>Cv °

— Ja que hem fet el o pueblo español en nat compte com cada dia omplen els buitsvistes a l'Exposició, no ens quedarà pas al- amb alló de: «Ha mort el conegut veteràtre remei de construir, també, el Districte V. de 1a guerra carlina...?Si després d'haver-ne parlant tant, venen — Home, ja m'ho havia semblat que noels estrangers i no el troben, quedaríem una podia haver-n'hi tants!mica malament...

De com voleia un rellotge de pulsera

].'APOTEOSI DE «LA PASSI6n

L'ESCENA DEL SOPAR

D'esquerra a dreta: Dos àngels, Sant Jaume, el D. Santarana, J. ;17. de Sagarra, JosepPla, la Mare de Déu, J. Borralleras, Jesús, el Sr. Perera, Francesc Pujols, J. Ventalló,

Sant Joan i dos serafins, un cop acabada ((La Passión, a l'escenari del Teatre Olesa.

1^ n 1

Generalment quan se sent parlar de LaPassió d'Olesa, sobretot si el que en parlafa ames que no l'ha vista, o si no l'ha vis-ta mai, hom la imagina una cosa puramentpintoresca, un si és no és xarona. 1 bé, LaPassió que hem vist en el Teatre Olesa onfeia el Jesús En Joaquim Valldeperes, elpopular Maions, és un drama sacre inter-pretat amb una gran dignitat per tots elsque hi intervenen, una obra teatral en 3 ac-tes i 57 quadros, presentat amb tota lapompa — amh una pompa inesperada enuna vila de 1a categoria d'Olesa —, i a mésa més, d'un valor artístic sense parió.

L A PA SSI Ó fD' O L ESA ' L'APERITIUPalmeres. — A Barcelona les persones

encarregades dels serveis públics han tingut,de temps ençà, una certa afició a plantarpalmeres. No sé ben bé per què els homesque •rumien i prenen un cafè espiritual, notenen simpatia per aquesta mena d'arbres,o no els acaben de donar la importànciaque es mereixen.

Unapalmera en una ciutat on hi ha pe.dra romana i pedra gòtica és una glòria,perquè la palmera fa pensar, fatalmente, enUna anarquia vegetal, en una terra d'insec-tes impossibles, en un aire verge i en unmón d'aventura llampant. Les ciutats sà-vies, confitades, reumàtiques de tradició,acostumen dur una camisa de boira, acos-tumen tenir un clima assassí per aquestsarbres que lliguen amb la pell xarolada deles negreses i la trompa flexible dels ele- 'fants.

Imagineu-vos una ciutat com la nostra enla qual la palmera pot respirar: fins potfer un paper bastant digne. Si ja gent d'a-quest país fós una mica més amiga deissomnis, es miraria la palmera no com unornament, sinó com un privilegi.

Tenir una palmera viva fent pessigolles a'la gàrgola faceciosa d'una catedral, vol dirpoder pendre un aperitiu en una terrassa a'aire lliure al pic de ]'hivern. Vol dir una'

deliciosa mandra, que rellisca lentament com`1a mel d'un rusc. Vol dir un cel d'aquellblau gairebé impossible, un blau verd desulfat de coure que esgarrinxa les nines delsulls...

Si heu viscut una temporada llarga alNord d'Europa, i torneu al nostre país, yin-drà un dia que descobrireu la gràcia de lespalmeres.,. Es igual que les nostres palme=:res urbanes de vegades semblin una 'escom-bra, és igual que de vegades plorin bnttesde pols i un dimoniet que tenen arrapat a lásoca no les deixi acabar d'emplar-se, peròïsi aquests dies que minva el fred, aprofiteula primera hora de la tarda per voltar ,una,mica pel port, i després us fiqueu pel carrer;Ample, i volteu pel passatge de la Pau, ianeu a parar a la Plaça Reia], sense fer cap';mena d'esforç, us trobareu que aquelles pal-mes immòbils, amargament simètriques,misteriosament cansades, us oferiran unaestona de diàleg vegetal, que sense cap me-na de dubte té de dir-vos mitja dotzena decoses al cor.

Quan la primavera obre els ulls, els ma-gatzems de pells i de colonials d'aquest bar-ri de Barcelona que és el més romàntic i elmés serè a l'hora, intensifiquen el seu per- -fum àcid ; d'alguna d'aquelles botigues pre-tèrites sembla que veieu sortir un barretde oopa esgarrifosament conservador quetapa una closca de vell pirata. Les colòniessón mortes por aquesta gent, però a la bo-tiga encara hi ha la marca de la dolçor delsdàtils i la suor dels negres, i a la PlaçaReial es palmeres són vives ; la Plaça Reial ="és el rece de pedra més intelligent i més ge-nerós que tenim, i les palmeres d'aquestaplaça volen treure el brot per damunt de lescases i valen fer ]'ullet a alguna banderola :del port, i quan els falsiots i els pardals lesafadiguen, es gronxen amb una delicada re-signació, contentes, però, de respirar aquestaire carregat d'or i de sucre amb una pun-teta d'agre, com asna taronja que es fon ala boca. ..

Pels afores de la vila Jesús i els deixebles.Gs la Pasqua i Jesús vol celebrar-la amb elsapòstols futurs,

perquè als últims de ma vidaservesca de despedida.

EI Sopar es fa a la casa de SimG el Lle-brós, sempre considerant-se indigne de rebreHoste tan distingit. Joan ho havia dit a Je-sús:

La Samaritana és convertida. Ja Som altocador de la casa de Maria de Magdala.Els àngels G canten convidant-la a la peni

-tència. Els àngels quan canten 'ho fan encastellà. Maria de Magdala es convenç. Jasom als afores de la vila. Jesús és convidatper Simó Lebrós. La casa de Simó. QuinSimó més bo el d'aquest bon home d'Olesa,que ho ha donat tat per tal de tenir al seuPalau convidat al Mestre!

Quan Jesús i els deixebles estan en el con-vit, Maria de Magdala es presenta a plorarels seus pecats davant del Fill de Déu. F,lspresents xiuxiuegen ; Simó fa:

— Dona ramera i hermosai amb Ell comunicació?Certament tenia joa Jesús per altra cosa !

1 ve l'entrada. de Jesús a Jerusalem, i totl'escenari s'omple de llorer i de palmes id'alegria. Hi ha un brogit que no s'acabamai, .i la joia del poble es comunica als es-pectadors. Sentiu com si el car se us eixam

-plés. Jesús està predicant la profecia de Je-rusalem ; els fariseus el vénen a escridas-sar, però ell els converteix, i tot és gatzara 1palmes en l'aire. Per la sala del Teatre d'O-lesa veieu ací i allà un porró que va passantcada vegada més buit, i al vostre darrerahi sentiu el xerric d'una bota que es desin-fla.

Jesús s'acomiada de la seva Mare i deMaria de Magdala. El preguen perquè noemprengui el camí fatal. Els deixebles inter-venen. Jesús diu que és la voluntat de Déu.

Bé sabeu Vós que he vingutdes del seno sobiràper reparar lo perdutde tot el llinatge humàque Llucifer té vengut.

No hi ha remei. S'ha de complir la volun-tat de Déu. Jesús ho diu 1 encara afegeix

Oïu el sentiment grani els desitjos penmanentsquq amb plorosos suspirs fanAdam i els nostres parentsque dintre dels llims estan.

I apareixen els llims amb Adam i elaparents esmentáts. entorn del Pare Etern,voltat d'una claror tota balba mentre pugeni baixen i giravolten una mena de bolvesde llurs.

La Mare de Déu no s'acaba de deixarconvèncer. Jesús insisteix:

Oh Mare: que amb vostra penafeu de mon cor mil pedaçosveient-vos d'angústia plena!

Però la voluntat de Déu és la voluntat deDéu.

I ve el lavatori dels peus amb grans pro-testes de Sant Pere.

No puc, Mestre, aconhortar-mede què els peus vullau rentar-me...

però Jesús el convenç i Sant Pere fa

No sols els peus vos daré,amés les mans i el carp també.

Després d'haver rentat els peus dels dei-

xebles els dóna el pa i el vi, i els diu queentre els dotze hi ha el traïdor que l'ha devendre. Protestes generals. Un a un els dotzeapòstols fan el seu discurs. Pere, Joan, Jau_me. .. tots hi van dient la seva. Tomàs fa:

Sentor, seria Tomàsde condició tan estranyaque en un tan llastimós casamb tan vil traïdora hassanyaals jueus vos entregàs?

EI traïdor és descobert. Judaspregunta siserà ell. Jesús li diu que sí.

Vina, vina fins ací,menjaràs aquest bocí

i.aniràs incontinent

a executar 'ton intent.

Li dóna el pa, Judes el llença sota ]1a tau-

la i fuig escapat. Un dimoni atravessa l'es-cena com un llamp, darrera d'ell. La volun-tat de Déu es va acomplint. Jesús i els dei-xebles desfan l'escena del Sant Sopar que

han constituït prenent per patró La Cenade Leonard de Vinci, i quan està sol damuntla taula el Calze, una auriola de fum elvolta, s'illumina de per dins en una bellatransparència, i el colom de l'Esperit Santbaixa a posar-s'hi al damunt en un revelo-teig d'ales inesperat. L'orquestra està to-cant les notes de la Marta de Flutow, com

-pletament adequades.Es un quart d'una del migdia i l'apoteosi

ha deixat a tothom content. La gentada des-fila cap a dinar, fent comentaris falaguersde la interpretació de l'obra. En aquest SantJoan, quin actoràs no s'hi endevina ! Qui-na pasta d'actor se li veu en totes les inter-vencions. I aquest Sant Jaume ! I aquestSant Pere ! I el mateix Judes.Llàstima que s'hagin intercalat en aquesta

obra tan popular de to, les escenes del Jesúsde Magdala d'En Guimerà amb els infantsi Naïm. Però tothom està content i amb unagana que no té espera, per a tornar al tea-tre a les dues de la tarda.

Les taules de la sala, del Teatre Olesapl nes de minestra dels que se l'han duta.L'Hotel Gori no dóna l'abast. Hi ha page-sos de totes les comarques, hi ha senyorsde totes les ciutats, hi ha en una taula, decara a una safata d'arròs En Josep Pla,En Josep Maria de Sagarra, En JoaquimBorralleres, el doctor Santacana i el senyor

Perera, convidats per En Francesc Pujols.Tothom menja de pressa i els cambrers

van i venen adalerats. Són tres quarts dedues. Sortim. En Francesc Pujols porta labatuta de la colla, naturalment. Passa lasenyora Illescas, que el matí ha fet unaMare de Jesús molt plena de inquietuds. Lasenvora Illescas entra en un cafè davantdel Teatre Olesa.

Les dues de la tarda. La sala del TeatreOlesa encara està més atapeïda que al matí.Cada espectador està premsat entre els dosespectadors de banda i banda, el respatllerde la pròpia cadira i els barrots de la cadi-ra del davant. La temperatura va pujant.1 el teló s'enfila. Ens trobem a la sala delConsell. E1 Sanedrí està reunit. Anàs, Cai-fàs, Abdaron i Benjamí. Quins quatre fa-riseus ! CaiMs té una veu que esparvera

Los delictes més atroços,segons tota bona llei,demanen prompte remeii més si són contagiosos.

Els quatre fariseus volen menjar-s'hotot. Judes, que ja s'havia ofert per lliurarel Mestre, ve a cobrar els trenta diners. Hitroba una peça falsa. L'hi canvien.

Els actors es van embalant. El públictambé està embalat. La digestió es veu quèés un gran element per a despertar l'audà-cia. Cada personatge quan parla és un pro-tagonista.

Ve el quadro de l'oració a l'Hort. EnValldeperes li dóna un aire místic de moltcolor en aquesta primera hora de la tarda.Baixa un àngel amb el calze i •etsemanfs'omple de llum.

Judes, els fariseus, els soldats que vénena fer presoner Jesús, Sant Pere que treu lanavalla, i talla l'orella de Malcus.

Ai, ai de mi, desditxat,que l'orella m'han tallat.Gran disbarat cometíquan en això me fiquí.

Jesús a casa d'Anàs. Hi ha quatre saionsque valen un imperi.

Jesús explica que ell no ha fet sinó predi-car la veritat. Un saió li clava plantofada.

Aquí va esta bofetadai cuidado d'una altra vegada!

Jesús a casa de Caifàs. Surten els testi-monis acusadors. Jesús a casa de Pillat.

Pilat queda un gran procurador de Judea.Mentrestant Gamaliel i Joab comenten el's

miracles esdevinguts. 1 canta el gall des-prés que Sant Pere ha negat al Mestre tresvegades.

El Sanedrí rep la visita de Judes que s'hapenedit de la seva traïció. Demana que Iitornin a Jesús a canvi dels trenta diners.No pot pas ésser.

Jo, traidor; jo, vil; jo, injust,vos venguí la sang del just,i puix no la puc cobrar,me'n vaig a desesperar.

1 se'n va a desesperar-se. 1 surt el tor-rent amb el saüc i Judas que es penja. Hlha llamps i trons i el Dimoni que surt perI'escotilló en mig d'una gran fumera yerme-llenca.

I ja som a l'infern, i surten els dimonisa ballar una dansa a l'entorn de Judas idesprés ballen uri deliciosa masurca en lamenor, de Feliu Munné i després eneara unaltre baf]. L'espectacle ha pres un to de

Les pedres unes amb altreses partien amb grans cops,mostrant ser més sensitivesque aquells hebreus ingrats cars.Tenyida de sang la lluna,del tot eclipsat el sol,se ha mirat en un instant

l'univers vestit de dol.I pensant que es destruÏ '

la 'màquina d'aquest mónamb atropellada pressaha fugit després tothorn.

I ve l'enterrament, i la resurrecció, ambJesús que s'enfila en mig d'una gran res-

plendor, per terra la llosa del sepulcre, i els

deixebles i les Maries que no s'ho acabende creure, i Sant Tomàs que li vol tocar lesllagues i finalment un apoteosi ple de llumi d'àngels i de música i cantúria.

1 hem presenciat set hores de teatre.El poble desfila de la sala amb ungran

goig interior, i a :es oïdes encara ens reno-ven els accents melòdics d'aquella músicadel XIX i del Pau del Fèlix d'Olesa, delFelfu Munné d'Esparraguera, del Mercada-le, que és tot plegat la gran simfonia d'a-questa Passió tan rica de belleses

Felicitem el Quico d'Olesa (FrancescMunné), director de l'orquestra, i tots elsexecutants de l'orquestra deis Munnés. Fe-licitem En Joaquim Valldeperes (Jesús), EnBenet Margarit (Sant Pere), En SalvadorJordà (Sant Jaume), En Jaume Canyadell(Sant Joan), En Frederic Duran (Judes), iSimó Llebrós, i el Centurió, i Longinos, iels saions i les dames i els quatre fariseusdel Sanedrí, i P'ilat, i tots els que ens de-vem oblidar segurament, que, essent aficio-nats, ho fan com uns professionals. Felici-tem el sem-or Fosalba, mestre de ball delsdimonis, i el senyor Tobella, inteiJigent or-denador, i felicitem, en fi, els olesans.

J. VENTALLÓ

***Mariners. — Se n'han anat els mariners

de l'esquadra anglesa. L'altre dia em deienque els mariners d'aquesta vegada no feientan bonic com altres cops. Potser sí ; jom'hi he fixat, i he vist que venien una micacansaxs que no feien sonar aquella estri-dència salada d'altres èpoques. Els vestitsdels mariners anglesos no semblaven tannous, d'aquell blau imponent i únic de l'es-quadra britànica. Algun unifonme vermell,desmentia, però, la visió pessimista, algunsulls de color d'esquena d'arengada, alguni mul completament inexpressiu m'ha fetpensar que els mariners anglesos no sónhomes com nosaitres, són una mena de jo-guines perilloses, uns autòmates infantilsque quan els posen un embut a la boca iels deixen anar un litre d'alcohol poden fer

algun disbarat. De vegades aquests autòma-tes tan ben deixats, amb un litre d'alcoholno en tenen prou per desensopir-se ; la cal-dera de la seva alegria demana dos o treslit res...

Al .port hi havia un servei de capots quefuncionava les vint-i-quatre hores. A les cinco a les sis del matí encara traginaven

aquests cants, pel llit d'oli mineral del port,alguna estiva de carn insensible, unes ninesde roba immenses, amb uns ulls pàl .lids car-regats de són que no arribaven a concretar

la posició de les estrelles.Quan l'esquadra anglesa arriba a Barce-

lona, tota una part de món tèrbol de lanostra ciutat, que els dies normals s'amagasota un greix de misèria, sembla que treguiIlustre i es posi un vestit nou. Així com atot arreu, existeixen uns enllustra -botes vi-sibles, quan arriba l'esquadra forastera,apareixen uns sers infernals o angèlics, que

en podríem dir enllustra-prostíbuls, enllus-

tra-cafès, enllustra-dents i enllustra-mirades,i sobretot enllustra-tristeses.Als cabarets més desarrapats, quan se

n'han anat els mariners anglesos, donen unrom que te gust de llàgrimes ; tot es desin-fla, sembla que s'hagi mort el gat de lacasa... JosEP MaRI.a ne SAGARRA

ELS POLVOS ESTOMACALS°"1lESUI ß A

La Passió d'Olesa és una obra del 1770, sino anom errats, escrita, sembla, per un fra-re de Manresa, originàriament en espanyol.D'aquesta obra En Joaquim García Parreñon'havia fet representacions al Teatre del Li-ceu de Barcelona, i encara en els anys 1910i rgit En Carles Capdevila i En Pere Co-dina l'havien posada a l'escenari del Romea.Però això no és la tradició. La tradició rauen aquests gz anys que fa que s'està repre-sentant a Olesa La Passió, posada en esce-na per gent del poble mateix. Avui en par-lar de La Passió d'Olesa, no descobrim, na-turalment, res. Si fa ga quaresmes que lagent la veu !. '

Les deu del matí. La sala del Teatre Ole-sa bull. Ens han dit que hi caben més dedues mil persones. El teló s'aixeca, Jesús ar-riba amb els deixebles i s'ass@u a la vora delpou de Jacob en espera de la Samaritana.Conreus i vinves al teló de fons. En Vallde-peres, forner d'Olesa, és un Jesús perfecte.Fa 30 anys que el fa. Té un esguard tot piéde bondat i una veu que d'iríeu trencadissa,però que no es trenca.

Déu te guard Samaritanai et preserve de pecar,si l'aigua me vols donarbeuria de hona gana.

— Havem amb Simó parlati diu que de molt bqn gratamb bizarria no escassaofereix tota sa casa.

cosa bàrbara que us omple tot l'esperit. Sónles tres de la tarda, i l'empenta que portenels actors és formidable. Ei pdblic, atapeïten la sala, està desitjant que aquests dimo-nis es passin tota la tarda ballant. L'esce-nari s'omple de pessetes i de calderilla, i lamúsica vinga deixar-s'hi anar, i els diablesamunt i avall amb les forques. Es una deles emocions més pures de ]'esperit en aques-ta prodigiosa machine de 57 quadros.

L'atmosfera està carregada fins al puntde dalt. Fa l'efecte que si encenien un llumíla sala esclataria. Es veuen passar nova-ment gats de mà en mà, i la mistela acabad'encendre els esperits. A cada galta decada una de les noies, innombrables i bélles,de la sala s'hi ha encès una rosa. En aquestsmoments no envegem cap ballet rus.

Altre cop la casa de Pilat i després lad'Herodes — arquitectura egfpcia? —. Pilatnovament, i surt un Barrabàs tot ple debarbes, i Jesús és condemnat.

Es saions se n'apoderen.

Déu te guard, rei dels hebreus,assotat de cap a peus:bruta està ta cara altiva,renti -la aquesta saliva.

èilat veu que n'han fet un gra massa. Ja.han vingut els àngels a eixugar a Jesús lasang produïda per la corona d'espines. Jaha passat la Verònica . I diu Pilat:

Tan gran conflicte ha passatque ja està tot desfigurat,i ha patit dolor tan fortque no sé com ja no és mort.

I passen els soldats amb les trompetes icomença el carrer de l'Amargura i surtenels dos ]ladres que han de acompanyar-loen .la mort, 1 surt el Cirineu i hi ha hagutuna escena patètica que fa espurnejar elsulls de tothom quan Jesús cau amb la creual call ; i ve el Calvari i el partiment de lesvestidures i la mort, i el terratrèmol i elssaions que s'esparveren perquè:

les estrelles ixen araentre broma molt oscura,

segons diu Anàs, i encara

un terrible alborots'ha mogut a ('espirar:la terra ens vol abrigaramb aqueix gran terremot.

I ve Longinos i li clava la llançada, 1 re-cobra la vista en rebre esquitxos de la sangde Jesús als ulls, i ve Josep d'Arimatea i eldavallament de la creu. El centurió explicaa Pilat el que s'ha esdevingut en el momentde la mort:

GRAVATS TIPOGRÀFICS ' BADAT. I CAMATS ' París, 201. Telèfon 74071

L'EXCURSIÓ HISTÒRICA DE CAMBÓ

La política peninsulari el casal de Barcelona

Es, evidentíssimament, una contrave irat cada condició política exemplar del rei Pere

que Jaume I, com pretén Francesc Cambó, el Cerimoniós, la seva expeditiva i brutal«desconegué la força política del fet penin- manca d'escrúpols.»sular» i que ..amb això restà orientada la po- * * *lítica catalana cap a les aventures mediter- També jo considero lamentable que l'ex-rànies». Fou al revés. Precisament Jaume I pans¡ó històrica de Catalunya no haguésés el sobirà de Catalunya que millor repre- estat més ampla en els segles medievals.senta l'orientació peninsular de l'expansió \ aig remarcar en una altra ocasió que lescatalana. Ell conquistà Mallorca, terra de conquistes mediterrànies dels catalans enIba mar, però adjacent a la Península, i Va- terres cristianes estaven destinades a fon

-lència, que els reis de Castella cobejaren dre's i que, al contrari, una més gran ex-temps ha. De les tres direccions ofertes a tensió de les conquistes peninsulars, des dell'expansió històrica de Catalunya — l'occi- segue ix al xlv, hauria donat a Catalunyatana, 1a mediterrània i la peninsular — Jau- una més forta base de grandesa i una mésme I seguí decididament l'última. Ell liqui- vasta àrea lingüística. He sentit també endà la política occitana després d'haver fet algun moment l'impuls de culpar els nostresels últims esforços, inútils, per a mantenir comtes i comtes-reis. Però l'estudi directeal Llenguadoc i a Provença la influència del d'aquells temps, la coneixença dels factorscasal de !Barcelona. que decidiren les orientacions de la política

Tancat pel tractat de Corbell el camí dei del casal de Barcelona m'han convençut deSud de 1a Gállia, quedava obert el camí de la injustícia de certes acusacions. No estavala mar. El Conqueridor, després de la con- a la mà dels catalans el capgirament delsquista de Mallorca, no continuà per aquest • {actors adversos. I així en la meva Històriacamí, cap el qual tendia tanmateix el caràc- de Catalunya he escrit : «No podem acusarter marítim de Catalunya. La fracassada lleugerament els nostres comtes per la des-croada a Terra Santa, en els últims temps orientació que hi hagué de vegades en ladel regnat de Jaume 1, tenia mòbils religio- polít ca que seguiren. Els camins de la Lis-sos, i no pas polítics ¡ mercantils. tòria són més fàcils de veure quan els segles

D'altra banda, la política peninsular de han passat i quan les incògnites s'han es-Jaume 1 fou activíssima en el camp diplo- -alt. Es cosa fàcil el traçar a posteriori lesmàtic i familiar. El comte-rei va estar gi- orientacions polítiques.»rat, quasi tota la seva vida, de cara a la Ultra els fets geogràfics, que feien moltPenínsula. La política peninsular del Con- difícil l'expansió de Catalunya cáp a 1'inte-queridor ha donat matèria a Valls i Taber- rior de la Península i molt arriscada l'ex-ner per a escriure una de les seves interes- pansió més enllà del cap de Palos, cal tenirsants monografies : Relacions polítiques i en compte els factors històrics, que en mol-nailitars entre Jaume el Conqueridor i AI- ta part afavoriren Castella iperjudicarenJons el Savi. Aragó i Catalunya. Els sarraïns oferiren als

* * * catalans i als aragonesos una resistència

Una altra contraveritat és atribuir als suc- molt més forta que als castellans. «De tots

cessors de Jaume 1 el mateix apartament de els Estats nascuts del desmembrament dela política peninsular. Bs cert que el seu fill, l'imperi de Còrdova — escriu un historiador

Pere II el Gran — que no deixà de guaitar francès, Boissonade —, el més temible, amb

cap a «la profunda Espanya », com diu Ber- el de Sevilla, s'era constituït precisament a

nat Desclot —, inicià amb l'expedició a Tu- la conca de l'Ebre. Mentre que els reialmes

ris i a Sicília la política d'expansió medi- morescos de Toledo, de Múrcia, de Granada,

terrània. Però els seus néts Alfons 11 i Jau- de Badajoz, d'Andalusia, treballats per llurs

me II es preocupaven accentuadament de la dissensions, no oposaven sinó una mediocrepolítica peninsular. ¿No vincula Cambó resistència als atacs dels castellans, els Es-

-equivocadament, al meu entendre — la po- tats de ]'Espanya oriental, i sobretot el de

lítica peninsular de Catalunya al cas del Saragossa, restaren, durant prop d'un se-

reialme de Maírcia? 1 bé: Alfons lI i ,jau- gle, els baluards gairebé irreductibles deme II intentaren d'unir als seus dominis l'Islam.aquell reialme, valent-se del plet dinàstic Es parla molt, en les critiques històri-

castellà promogut pels infants de la Cerda. ques, d'allò que els comtes i comtes-reis no

Jiaume II encara féu més : reivindicà Alme- conquistaren o retingueren a la Península.

ria, i estigué a punt d'apoderar-se'n. Aquest Però es paula poc d'allò que, essent força

monarca — que com a polític està molt per disputat, aeonseguken retenir. Tal .és el

damunt del seu avi Jaume I —, havia con- cas de 'I'a regió baixa del Segre i de l'Ebre

cebut el projecte de crear una Catalunva amb Lleida i Tortosà, ¡ del reialme de Va-

que arribés de l'estany de Salses a Almeria, lència. Per poc que Ramon Berenguer IV i

tota una «Hispània occidental», com s'hau- • Jaume 1 s'haguessin equivocat en aquests

ria pogut anomenar-la.afers respectius, la Catalunya medieval hau-

Es insostenible, doncs, la tesi de Cambó, ria perdut aquests territoris i hauria que-

que no troba la clara visió de la política dat tancada en el recó nord-est de la Penín-

peninsul'ar fins a Pere el Cerimoniós. Es sula. Jaume 1 no s'apropià Múrcia ; però hi

interessant de remarcar que Cambó troba havia greu perill de perdre València, i ell

que aquest monarca fou «el més polític dels la salvà. Aquest és un fet que obliden els

nostres reis». Es un parer, i no és sol Cam- qui també censuren agrament el Conqueri-

bó a sostenir-lo. Perd jo estic d'acord amb dor per la seva renúncia a l'expansió per les

aquell judici sever de Valls i Taberner: ((Sé terres de Llenguadoc i de Provença.com és celebrada per alguns, com a supo- A. ROVIRA I VIRGILI

Ira revisió aranzelària

inhumana. JOAN MARLET

VIATGES MARSANS I S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets fide Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges marítims i aèris - Viatges a "Forfait"

Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc.

Informesi Pressupostos gratis

LA REVOLEJCIÓ MEXICAV-.-IDibuix de Javier Guerrera. (Monde.)

., U.

MIRADoR nor satpopoDesprés d'haver donat un cop d'ull sobre

la caperspectiva d'una època nomenada ro- e t rmàntitica —coscos a que fèiemfa quinze dies — eter capsreferint-nos a aquells anys que feren elpont del segle passat al segle que vivim,ens permetrem quatre paraules sobre Ittreacció que va operar-se a casa nostra des-

«Distingit company :»Suposo que haureu vist a La Veu del di-

jous passat una nota sobre una brometaque dedicava MIRADOR a una traducció mevad'Els tres tambors.

((Us tinc per home d'honor i estic segurque haureu estat el primer a lamentar lainqualificable falsificació del redactor vostre.

»Quan un home ha passat tants anys tre-ballant i produint, amb fervorós afany deperfecció i amb una probitat i desinterèssense tara, mereix, penso, una mica més de

respecte quan es parli d'ell.»De totes maneres, sempre m'he trobat

disposat a defensar-me contra aquestes agres-

sions, com a escriptor, amb la ploma a lamà, com , a ciútadà, amb la llei, i com asimple home, de la manera que convingui.

»Quan ens donareu un altre llibre parió,almenvs, d'aquell enginyosíssim Desembarcmeravellós...?

»Us prego de saludar ben afectuosamentel moltestimat amic X*** i de creure, ben

-volgut company, en els meus sentiments deconsideració i admiració.»

Per a entendre bé aquesta carta, cal teniren compte que mai no hem estat presentatsal senvor Farran. Noti's també el salt, elcanvi de to, dels quatre primers ,paragrafsamb els dos últims, la lectura dels quals potfer suposar que hem anat a fer ressopó ple-gats. Ens donem compte que és un xic crueltranscriure aquesta carta, però el senyorFarran ens hi ha obligat:Cal dir que aquesta carta no ens va cau-

sar cap sorpresa. Li'n sabíem una de snoltsemblant i sabíem del senyor Farran la se-güent anècdota que oferim també a la pos-teritat.

E1 senyor Farran havia traduit del grecuna obra per a la Fundació Bernat Metge

La pruija de voler conservar, escrivint ercatalà, els «ritmes verbals» del grec, portíel senyor traductor a unes construccions tar

dislocades, que el llibre semblava escrit men català, sinó en (petit-nègre)(.

EIs revisors de la F. B. M. no s'hi veie]de cap ull. Per a la fina epidermis del senvor Farran i Mayoral, tot contacte era un.esgarrinxada. Un revisor féu tots els esforços diplomàticament conciliadors possibleUn dia, el revisor i el senyor Farra

i Mayoral estaven sols, i parlaven d'aquestqüestió.

— Es que vós, Farran — començà el revisor — sou molt susceptible...

— Susceptible jo? — féu amb un gran cr'el senyor Farran i Mayoral, aixecant-se d'ubot de la cadira, els ulls desorbitats, pred'una excitació manifestament desproporcicnada que no feia sinó confirmar la sevsusceptibilitat, diguem-ho així per empríl'eufemisme d'aquell revisor.

Podríem oferir altres anècdotes rigorosament exactes que no concorden amb l'ai]solemne dels escrits dei sen yor Farran, pe]la història no ha d'ésser tan xanfainera.

Ara que el senyort Sert ha deixat d'ésser tingut esment. La bella peripatètica ha es

president del Foment, es pot dir sense té- tat rebuda.mer de cometre una indiscreció. — Els aranzels serveixen per impedir l

La revisió aranzelària ha constituït en competència estrangera ?—ha preguntat mi

els últims mesos la qüestió viva que ha in- rant-se En Sert amb uns ulls de caramel.

teressat i mogut els nostres industrials. — Sí... sí, senyoreta — ha contestat e

El Foment ha sostingut, .per primera ve- president redreçant-se el nus de la corbata

gada durant la seva llarga actuació, el pro- — Si és així, jo, en nom meu i de leteccionisme integral. En Sert, president del meves companyes, demano que es protegei

Foment, ha defensat aquest punt de vista xi la nostra indústria, indispensable per

i amb En Gual ha votat tots els augments la bona marxa de la societat, i tan naciona

demanats. • com qualsevol altra, gravant els... produc

Indústria ¡ agricultura han anat final- tes estrangers.ment d'acord, resolent d'una manera gaire- La nova política aranzelària inaugurad

bé comrttovedora l'antagonisme dels governs pel Foment l'obliga a defensar aquesta ju

de l'antic règim: ta demanda en el .pròxim ple de la Junt

Una intelligent peripatètica—de les d'au- d'Aranzels.to i pis elegant — ha visitat el senyor Sert. Ara té la paraula el senvor Bosch Labrú

AI Foment hi ha hagut, entre els vellets el nou president.ben pensants que prenen cafè i fan la ma-nilla, un moment d'esverament en veure-laentrar. En Graell ha tret el cap per un fi-nestró, li ha llançat un cop d'ull boví. En Aquest número haVandellós s'ha passat la llengua pels llavis. per la censurapassatEn Gual, atrafegat com sempre, no n'ha

La nostra pedanteria

Història d'un crim

prés d'aquell romanticisme estético-literari Per fi, després d'una carta, lamentacionsdels Gaudí, dels Guimerà, dels Maragall i patètiques, dues notes anònimes a «Vidade la urbanització de la sardana i del Palau literària» de La Veu de Catalunya, el se-de la Música Catalana. mor Farran i May oral ha collocat a la pà-

La reacció contra aquell romanticisme es g¡na més important de La Veu un articlenomenà noucentisme. El romanticisme es- compost a dues columnes que arriba altrident i apassionat de la generació madu- capdavall i encara volta.ra, va semblar als ulls dels joves d'aquella Què vol, què li passa al senyor Farran ièpoca una mena d'expansió volcànica que Mavoral? Si no heu llegit La Veu, en tin-calia extenuar. Contra la vitalitat rural d'a- dreu una idea amb poques línies. Fa unesquells reviscoladors barbuts que rebassaven quantes setmanes, parlàvem de lá traduccióla cinquantena, aparegueren uns joves dis- d'Els tres tambors pel senyor Farran i Ma-crets i elegants, educats a l'estranger, es- voral, recitada per Berta Singermann. I ligrimint les armes de la civilitat, de la cul- atribuíem aquest text : .tura i de l'ordre. Era un contrasentit quesorprenia el veure com els joves dónsvenlliçons de sen y als vells. El Maragall de laparaula viva i cordial va caure en el mésgran descrèdit, mentre avençava tota unageneració de poetes glacials, subjectius i li-mitats. Contra la densitat emotiva desor-denada tractaven d'imposar tota mena d'e-lucubracions literàries normalment perfectesi essencialment buides. La poesia que lla-vors va elaborar-se era a base d'elevacionsi sublimitats completament incontrolables.Aquesta mateixa sublimitat passà a la pro-sa i al periodisme, com podem perfectamentcomprovar rellegint els diaris i revistes d'a-quella època, amb la seguretat d'arribar aconvèncer-nos que la majoria de literats jo-ves no haurien pogut respondre del que sig-naven.

Al costat dels poetes hi havia els profes-sors que després d'uns quants mesos deviatge d'estudi per Alemanva parlaven de lanecessitat de l'alta cultura a un poble, comel nostre, sense educació mitjana i amb prouf . fines primària. Llavors es bastiren a casanostra unes institucions culturals amb unesfaçanes amplíssimes.

La figura d'aquesta època fou Xenius,professor i poeta, i per damunt de tot pro-bablement prodigiós violinista. Xenius, queera un refinat i un elegant, donava les se-ves conferències filosòfiques en uns salonetsilluminats amb una mitja llum malva, i lessenyoretes bibliotecàries se ]'escoltaven ambel mateix entendriment que si sentissin la«serenata de Toselli», que era el vals demoda. Xenius era un home de talent Inne-gable, que li agradava de jugar un paperdé tzigan espectacular.

El noucentisme i el romanticisme, tancontraposats l'un a l'altre, tenen alguna cosade comú. El mateix gust per ]'hipèrbole, lamateixa confiança en la pròpia predestina-ció i aquell aire de, marxa triomfal tranquil1 segur que ara cada dia ens sembla mésdifíoil d'explicar. De totes maneres, els ho-mes del noucentisme semblen més flacs,més illusos i més dilapidadors del temps queno pas els del romanticisme. Aquests sem-pre tindran ce n a raó i com excusa de laseva obra l'ésser els homes de l'empenta vi-tal del nostre moviment.Ara podríem preguntar si després del ro-

manticisme i el noucentisme no es dibuixaja una tercera època. En els dies que tra-vessem sembla que la nostra vida col-lectivaes diversifica i s'enriqueix de talmanera,que ja es fa difícil d'ésser dibuixada ambelements homogenis i senzills. Això ens de-canta necessàriament cap a l'optimisme, per-què la nostra complexitat pot ésser un se-nyal de maduresa. De totes maneres, po-dem encara remarcar entre nosaltres remi

-niscències dels anys transcorreguts. El nou-d centisme no sembla pas liquidat totalment .

Hi ha encara a casa nostra intellectuals afi-cionats de tant en tant a brandar la ram-pana de la nostra pretesa alta cultura iprofessors completament absents del món

s de les coses immediates i dels problemesvitals. No ens preocupem de pensar que

a això és un luxe de pobles que ja han cris-1 tallitzat. Hi ha articles, com el que fa poc

ha publicat el senyor Farran i Mavoral so-bre ]'humorisme. 1-Ii ha encara els devots

a de la sen yora Aurea de Sarrà, aquella ques_ va dansar a Delfos i al Vendrell, sota l'Arca de Barà. Hi ha, finalment, alguns huma-

nistes que ens fan témer, que tots plegatss , amb la nostra incurable inclinació a la hi-

pèrbole i a l'espectacle, no fem amb la nos-tra cultura allò que aquells venerables se-nyors, que tant hem bescantat, van fer ambel • Palau de la Música Catalana.

Per tot això, no creiem que sigui exage-rat el pensar que mentre la nostra alta cul-tura no operi damunt la cultura mitjana iaquesta damunt l'educació primària, sem-

- pre estarem exposats, malgrat tots els hu-manistes a fer els gegants de la manera' més

No farem caps de turcEstigui tranquil el senyor Farran i Mayo-

-al, estiguin tranquils tots els culturals, pro-fessorals i solemnials, sorbonagres, sorbo-

nicoles i sorbonards. MIRADOR no vol fer_aps de turc. Si ens haguéssim proposat ferla feineta de tirar al blanc, dispararíem con-tra senyors que oferissin més tossa. Si enshaguéssim proposat seguir l'Escola de laLliga i les petjades del Cucut i La Veu deCatalunya, molestar sense noció de respon

-sabilitat i crear enemics — de la qual cosaencara paguem les conseqüències — no re-portaríem anècdotes del sen yor Farran. Mésaviat ens temptaria apuntar contra l'Emi-nència grisa de La Veu. Es podria crear alseu voltant una llegenda de patum com laque s'han emportat al sepulcre o al camp del'enemic gent de molt més gruix que ell.

Una declaració literària.

No pretenem desmoralitzar.Sembla que nombroses persones no han

entès bé el programa d'aquest setmanari.Hi ha també molta gent que encara nosha fet càrrec que hi ha a Catalunya unadreta i una esquerra literària. Aquesta dretai aquesta esquerra no es distingeixen preci-sament per les seves idees polítiques o reli-gioses. La dreta escriu amb to solemnial i.gairebé litúrgic : l'esquerra escriu amb tonatural. El caní de poder dir coses no ésel de la dreta. La dreta havia arribat aescriure un català pedant i illegible. Aques-ta literatura tan poc europea va arribar aenvair tots el diaris forans. Són de la dretaaquelles frases: ((Rambla imperial», ((laRambla, via sacra dels catalans» i altresfrases cèlebres. El senyor Farran i Mayoralque tant s'indigna contra els que ofereixen«plats de cultura popular» està segur queno ha escrit centenars de columnes plenesde solemnitats? Es pot fer un artiole moltperiodístic sobre un tema de Filosofia i sen-se aires doctorals.

A MIRADOR tothom n'està convençut: hiha una feina a fer tan important com lad'En Fabra, una feina de normalització d'es-til que doni al lector ]'impressió que l'autorno és ni un doctor, ni un liró. Aquesta feinaja és mig feta. Quan s'escrigui la històriade la literatura catalana contemporània esdirà: el dia que va sortir La Pubiicitat vacomençar una revolució literària ; l'idiomava guanyar en naturalitat i senzillesa. 1 perinstint cadascú es va col-tocar al rengle queli corresponia.

S'ha fet ja molt camí i el marge de lliber-tat literària es va eixamplant cada dia. Elprograma de MIRADOR és contribuir a aqúes-ta obra. Entre altres coses, ens proposemenvellir l'adversari. Pompeu Fabra ha fetpossible escriure un català normal. Quanaquesta altra feina sigui feta es podran diren català moltes coses. Encara es dóna elcas que el teatre castellà pot dir coses que

en català escandalitzarien. L'obra de l'es-querra literària va per aquest camí, i algu-na cosa en sortirà. 1 tot això es pot fersense vallfogonismes, atnb el coturn estret,•com volia Gautier.

Aquesta feina no és desmoralitzadora, peròvol poca unió sagrada. Dintre vint anys,quan s'hagi acabat aquesta tasca de fumiga-ció, el professor Fanran i Mayoral, si li de-diquen un eco innocent, no podrà parlar

d'«agressió», «baixos fons», «barroeria)(,«mala educació», «b'rometa indelicada», ((fa-cècia grossera(, )(anecdotis,me tavernari» ,«¡rrespectes beocis», ni de la «revenja del'ignar i l'inculte contra homes i obres (sic)que no pot compendre». Encara que no hagi

canviat de caràcter, a La Veu ja no li vol-dran publicar. Realment, sobra grec i llatí,i sobren els clàssics i la Filosofia .per haverarribat a tan alt grau de serenitat.

Abans d'acabar volem fer constar que,malgrat tot i de la contraagressió de quèhem estat objecte, el conjunt de l'obra delsenyor Farran i Mavoral ens mereix el res-pecte més sincer.

MAxost, BRUNET

CALCATS

MINERVASocietat Anònima

^P^^pts

S•p'

ViaLaietana, 30

Éranse tres tambores,que vienen de la guerra.E1 más joven de los treslleva un ramo de cositas.

Ran-ran-rata^lún,lleva un ramo de rositas.

Ha resultat que aquest text és una «fal-sificació» : consti, però, que no el crèiemapòcrif. El text autèntic degut al senyorFarran diu

Eran los tres tambores,de guerrear venían,

llevaba el más pequeñoun ramo de rositas,

ran-ran-rataplán,un ramo de rositas.

Consti, però, que la nostra ((insidiosa))versió és, si fa o no fa, tan primària coml'altra. Consti, també, si el senyor Farrani Mayoral ho desitja, que la seva versió vatenir molt d'èxit ; però això, donada la me-na de públic que s'encanta amb els recitalsde Berta Singermann, no li fa cap favor.

Aquesta facècia innocent ha motivat aral'article i abans aquelles dues notes a LaVeu que havíem atribuït al senyor Farran,no perquè ens ho fes suposar l'estil, sinó laprosopopeia.

Hem rectificat. La història no atribuiràal senyor Farran la nostra versió. Però elsenyor Farran no 'hi ihaurà guanyat grancosa.

La susceptibilitat delsenyor Farran i Mayoral

Per a donar idea de la susceptibilitat delsenyor Farran i Mayoral copiem la següentcarta «particular i urgent» que amb data dela d'aquest mes ens va adreçar el senyor

Farran. Transcrivim aquesta lletra perquèés un document molt més important que latraducció que parla dels tres tambors quede «guerrear venían» i que si el seu autor

arriba un dia al conegut pinacle de la glòriapot interessar els historiadors de la riostraliteratura. Diu així la lletra

1

Entre la vintena de burgesos que vaig patirmentre vaig fer de caixista, va haver-n'hi un—el senyor Martínez—pintoresc a tot ésser

-ho. Era un home petit, rabassut, de pèl decolor de cànem i ulls de gat, minúsculs, queno estaven mai quiets sota unes cejles d'undit de gruix, com ara les d'En Bernat i Du-ran, illustre crític que amb la mateixa traçaque descobreix un plagi escriu una comèdiaper ensenyament d'autors i major glòria delteatre català.

Els que el coneixien de temps, contaven que,amb mires a establir -se, En Martínez haviatreballat a una casa important, on no era pos-sible de comprovar la desaparició constant depaquets de material. Amb mala intenció, justificada a l'encarregat per la llarga distànciaque hi havia de la impremta a casa seva, l'home cada migdia es feia dur el dinar per lamuller; i ell i ella se'l menjaven al taller, asse-guts a uns caixons, al peu del rang on elltreballava, en la quadra solitària a aquellahora. Acabada la menja, la dona recollia plats,coberts i cassola, i junt amb el paquetet queel marit s'havia donat hona manya de pre-parar durant el matí, ho entaforava dins elcistell de la minestra.

Avui cinc quilos, demà tres, demà passataltres cinc, En Martínez va reunir -ne tres oquatre centenars, suficients per a fer treballaruna minerva com una carraca, adquirida peruna quarentena de duros a la casa Steinhau-sen, i la qual va installar al costat de la tauladel menjador, a un pis infecte cel carrer deSant Jeroni, on mal vivien.

En plegar del treball, En Martínez se nanava de dret cap a casa seva, i, mentre rose-gava el sopar sense asseure's, ara una queixa

-lada i ara la justificació duna ratlla, es posa-va a fer motllos sota un llum de petroli, traientel fetge per la boca, per tal que l'endemà ladona i la cunyada, repartint-s'ho a coliniència, fessin rodar a cops de peu aquelladesferra que feia trepidar tota la casa, i estraguessin del davant cinc o sis mil tiratges.I, ai d'elles, si la tasca que els deixava nofos enllestida!

Tots els drapaires de l'ofici acabaren percánèixer-lo, i ]i anaven a oferir tota mena derampoines, de les més dubtoses procedències,que el] adquiria quan el preu que n'hi dema-naven no arribava a les tres pessetes.

.Aixímateix, els corredors que necessitavenfeina de tres al quarto recorrien a En Marti-nez, segurs que havien d'avenir-s'hi. Quan arri-bava l'hora del regateig, cap dels avantatgesde què gaudia En Martínez no era negligiten la conversa per tal que s'acabés el gitane-jar.

—Apa, home, apa! A vós rai, que tot ussurt de franc! No heu de pagar ni contribu-ció, ni material, ni tinta!

—Veiam si creureu que m'ho regalen!—Tant com això, no: fóra massa!En Martínez na ignorava que una punta

d'enuig per la insidia podia fer-li perdre bousi esquelles, i optava per contestar:

—Vïnga, vinga, aranya! Mentre pugueu es-canyar els pobres, ja esteu content.

Així, tal com queda dit, va començar depastar-se l'opulent fortuna d'En Martínez. Joel vaig conèixer quan ja era un editor fet ipastat. Tenia un bon taller al carrer de Mun-taner, una torre de les de Déu n'hi dó z.Sant Gervasi, i una posturera haca enganxadaa una tartana flamant, precursores del magní-fic Hispano que el senyor Mateu li havia defer comprar uns anys després. Llavors edi-tava una revista setmanal illustrada i carrin-clona, una mica "picaresca", de la qual co'l-locava vint i tants mils exemplars, a trentacèntims, i llançava cada mes tres o quatre vofums de la més heterogènia literatura, gaire-bé tot traduccions infames del francès; lesquals s'escursaven o bé s'allargaven segonsles necessitats del número de planes que ha-vien de tenir els volums. Encara recordo unaobra de Zola a la qual el corrector de pro-ves va afegir un epilec de vuit planes, com

-pletament inèdit i original.Una altra de les especialitats editorials de

la casa consistia a canviar el títol de l'obrai atribuir-ne la paternitat a autors completa-ment imaginaris, a novelles de Pereda, Alar-cón, Galdós o Palacio Valdés i embarcar-necaixes cap a les Amèriques, per tal que elscrítics d'allí descobrissin nous valors a laprosa espanyola.

*s*Tots els periodistes castellans d'aquell temps

coneixien a1 senyor Martínez. Tots, un dia oaltre, queien a les seves urpes, garfits per lanecessitat de les deu pessetes que els haviende treure del damunt la fam d'un parell dedies.

Els qui es trobaven en aquest cas, conta,ven la següent anècdota:

"Quan li demanes un duro, de seguida se 1treu de la butxaca i comença de jugar-lli, pas•sant-se'I de l'una a l'altra mà, com un mala-

barista. Mentre et fa glatir ensenyan-te'l, etdiu, paternal:

—I doncs, amigo? Còm és que us trobeutan atrapat? Tanmateix sou massa gran per-què encara no us corregiu! Ningú no diriaque un home del vostre talent--perquè mireuque en teniu, mala negada !—no pugui trobarla manera d'endegar la seva vida. Veiam,veiam: per què el voleu, ara aquest duro?

—Tinc una nena malalta.—Malul Això si que cal reconèixer que és

una contrarietat. Quants anys té?— Quatre.—Quatre? Rediable1 I amb la misèria que

passeu (que no us ve pas d'avui), encara te-niu humor de posar criatures al món?

—Té rao; pero ara no puc pas matar-la.—Home, és clar que no! Nous ho acon-

sellaria pas! Quin mal té?-;Angines.—Doncs no n'hi ha per alarmar-se. Mireu'.

jo sé un remei casolà de resultats positius, i.us costarà només pocs cèntims: gàrgares dellimona amb sal. I sabeu què va bé, també'Una infusió de fulles d'agrimònia.

—Ja ho he .provat tot, senyor Martín .Només em resta confiar en els efectes salt.

-dables de la medicina que e! metge ha receptat,i per a anar a cercar-la m'he aventurat a do-nar aquest pas.

—Porteu la recepta?—Sí senyor; vegi,—Però això no us costarà més enllà d'uu

parell de pessetes! Compte amb malgastar sen.se solta ni volta, amic meu! Els diners cos-ten molt de suar! En fi, perquè vegeu quevull servir-vos, porteu -me un articlet pel l e-riòdic i us donaré les cinc pessetes que emdemaneu.

—El cas és que ]'article encara he de fer-lo,senyar Martínez. 'Li prometo que si em dónaaquest duro que tan galanament ha començatd'ensenyar-me així que l'hi he demanat, aquestvespre mateix escriuré i demà matí a primerahora l'hi faré portar les quartilles per la mevacunyada.

—¿Què via amb vós, la vostra ¿unyada?—Sí, senyor.—Rediable! ¿Què hi teniu dins el cap, en

el lloc del cervell? ¿No podeu menjar vós,amb la vostra dona i amb la vostra fila, iencara us carregueu de parents?

—Té catorze anys, i no té pare, ni mare,ni ningú més al món que la seva germana,és a dir, la meva dona. Amb qui ha de viure?

—Còm podeu anar bé?—No es faci pregar tant, senyor Martínez.—En fi, no en parlem més. Porteu -me can-

vi d'aquest duro i us donaré tres pessete.Demà, quan jo tingui l'original, vós tindreula resta.

—Aquí van les dues pessetes.- 'Veien com volíeu fregir-me-la? Si us co-

nec més a tots plegats que la mare que usva posar al món!

—Doncs, sàpiga-ho: a casa avui no s'hadinat i no sé pas si es soparà; depèn del quecosti la medicina.

—Bé, home! Per un dia de dejunar, ningúno mor!

El peticionari té a la mà, per fi, el duroque des de fa deu minuts l'editor li fa ba-llar davant dels ulls.

El senyor Martínez se n'acomiada amb unscopets manyacs a l'espatlla.

...Quan l'apotecari allarga el braç per a co-brar la medicina, adverteix que el duro éefals ".

c**

La imaginació del senyor Martínez erafertilíssima quan es tractava de cridar l'aten-ció dels que s'embadoquen amb les penjare-lles dels quioscs de periòdics. Sota una cobertade dibuix francament equívoc, i amb títolstan suggestius com aquests, .per exemple : "Uncoloquio en camisa", "Para pasar una buenanoche", "Cuando el marido se ausenta", "Pa-ra aprovechar la cama", "¡Por lo menos, tres",publicava una sèrie de contes retallats per e11mateix, a l'atzar, de La Ilustración Artística,del Blanco y Negro o de La Semana Cómica.blancs com un full de paper i innocents comun infant de tres anys. La qüestió era en-ganyar els milers i milers de badocs que com-praven aquelles bajanades, les quals, malgratla mala intenció de llurs títols, es salvavendel perill d'ésser denunciades a la policia pelsde la I %ulla, perquè aquelles responien sempr°,amb sarcàstica ingenuïtat (per paradoxal quela frase sembli) al contingut del llibre. Així,dintre •'aquell que es retolava maliciosament:¡Por lo menos, tres!, hi havia tres contes.Doncs tots els altres tenien una justificaciósemblant.

El crèdit d'editar expert del senyor Martí-nez s'estengué con una taca d'oli per tota lapenínsula i les Amèriques llatines (llavors elsamericans compraven vaixells sensers de xim-pleries impreses en espanyo]), i aviat disposàd'una xarxa de corresponsals que constituïa elseu més legítim orgull d'editor: no sois pel

nombre de les fitxes i el crèdit de cadascuna,sinó perqúé aquella tria de representants era,millor, una selecció de diexebles d'una escolacomercial pròpia, puix seguien al peu de lalletra les normes que la casa els assenyalava,encaminades, no cal dir, a reunir, al costatd'una activitat màxima, una prudència expez-tant, un tacte extremat i el do sense preu desuggestionar el client i fer-li empassar gatper llebre.

**5

EI nostre ofici va sofrir, dins un termeque aquells que el visquérem el trobàrem curtcom un abrir i tancar d'ulls, una renovacióabsoluta dels procediments de treball: d'avuia demà s'imposaren les màquines de compon

-dre i es conegueren, junt amb una pila d'al-tres enginyoses innovacions que havien de fa-cilitar !a feina de les seccions secundàries, ]ésmàquines de tiratge que duplicava, almenys, elde les usades fins aleshores.

El senyor Martínez, si bé es planyia deltrasbals que tot plegat significava pels homtsdel seu temps i de la seva cultura, no desapro-fitava cap dels avantatges que al seu negocipodia treure del trasbals. El taller va engran-dir-se fins a fer-se imprescindible l'edifici propii els primitius elements de producció forencanviats per uns altres de novíssims. Els vellsforen venuts, en condicions usuràries, a po-bres impressorets que s'establien en un arcesd'optimisme, desplegades al vent de la illustóles ales d'aquell esperit d'independència queels nostres obrers comencen de covar el diaque creuen conèixer els trucs de ]'ofici . Resno es salvà de la febre transformadora quesobtà el senyor Martínez, fora d'unes quantescaixes de t gnus vells per les quals sentia unentendridor afecte: aquelles que havien pas-tat la seva fortuna en el pis infecte del car-rer de Sant Jeroni.

Aquell home eixut, rígid, incommovible da-vant qualsevol dolor, per agut que fos, nopassava per la nostra secció que no s'atansésal vell rang i no obrís un parell de caixes ino rondinés als aprenents si hi trobava pols.Només jo, malfiat de mena (i potser dos otres companys més, tan malfiats com jo i defons enterbolit per aquella mica de pòsit derancúnia pels burgesos que pervenia dels dra-mes de l'Iglésies, de la lectura d'obres de so-ciologia editades a València, de l'assistènciaa les "Vetllades Avenir", eté., veia en aquellencantament del senyor iMartínez pel materialatrotinat i en desús, com una mena de re-mordiment de consciència. "Ah, vell! Si po-gueesis tornar-lo a aquells de qui vas robar-ho,—ens déiem entre dents—quina pan no por-taries a la teva ànima! ".

***EI senyor Martínez va envellir molt de pres-

sa. Tot just si tombava els seixanta anys iel cabell començà de caure-li i deixà al des-eobert una clepsa arrugada. Patia de reuma itingué de recórrer a uns bastons per caminar.En pocs mesos s'aprimà, i els ulls perderen lavivor. Li calia fer un esforç per alçar el capper a veure què passava al seu voltant. Aques-ta prematura decrepitud el tornà d'un humoragre, el qual esbravava damunt els qui teniamés a la vora. La gent del despatx i els co-carregats acabaven estemordits en arribar l'ho-ra de plegar. Per qualsevol contrarietat mo-via un vol, cridava, tossia i es congestionava,vermell com un perdigot, per no .poder treurela bilis que li obstruïa la gargamella.

Per a empitjorar-ho, al defora les coses can-viaren radicalment sense que gairebé el senyorMartínez se'n donés compte. En un terme dedues o tres anyades, com si s'ho haguessindit, una multitud de badocs d'Espanya i d'A-mèrica deixaren de comprar les bestieses queell editava i es llançaren, amb golafreria, da-munt d'altres bestieses editades per altres Mar-tinez; però el nostre no tingué esma per re-novar-se i sobrevingué pel seu negoci unacrisi paorosa. Damunt els paquets de llibresçue omplien els prestatges del magatzem esposaren dos dits de pols. Aquells correspon-sals que havien estat l'orgull de la casa feienel sord als 'prospectes que, un rera l'altre, icom un darrer suprem esforç, En Martínezfeia trametre'ls-hi. Si li responien era per aaconsellar-li la publicaciód'altres obres i elconsell contribuïa a enervar-lo. No hi haviares que el revoltés tant com que qualsevol lli-breter d'Arcos de Calínez s'atrevís a assenya-lar-li orientacions.

Els crits, els renys, els blasmes, les queixessense fonament eren per a la dépendència elnostre pa de cada dia. Mai no volgué atribui:a la seva incapacitat mental, a la seva desfetafísica, el daltabaix sofert pel negoci. Haviafet una fortuna pel seu propi esforç i era

rebec a resignar-se, a creure en una sobtadaineptitud.

***

Un dia del mes d'abril, després d'una es-cena violenta amh un dels encarregats, aquestentrà al taller iens digué que el senyor Mar-tínez, en un rampell dels seus, l'havia despat-xat, sense que cap raó justifiqués l'atzagaiada.

Si la del senyor Martínez no era justifi-cada, tampoc no ho fou la que nosaltres fé-rem en declarar-nos, de sobte, en vaga "persolidaritat ". Ca solidaritat era un tòpic queen aquells temps feia fer tota mena de taram-banades als que mal menaven i als que pitjorobeïen. Un bordegàs qualsevol proposava, dins

un taller: "Pleguem ?", i els altres responie7,amb entusiasme: "Ja hem plegat!" I les mà-quines paraven i els componedors eren deixatsen sec, sense ni tan sols acabar la línia co-mençada.

Els prudents, els que tenien un punt pocpensar en les trifulques que esdevindrien acasa seva si el dissabte no hi Portaven la set-manada, proposaren que, abans de plegar, una

"comissió" s'entrevistés amb el burgès i liproposés la revocació de l'ordre en evitaciódel conflicte. Però ningú no se'ls escoltà. F'o-

ren titllats de "bens ", de "covards ", d"inconscients" i de "mesells"'

Tantmateix feia una pila de mesos, d'anys,que els obrers de can Martínez treballàvem,sense gaudir d'altres festes que les del calen-dari . Gairebé a totes les altres cases de l'ofi-ci hi havia hagut vagues més o menys llar-gues, i el personal respectiu havia donat pro-ves públiques d'afirmació proletària, mentreque nosaltres, engorronits, ens havíem con-cretat a donar els vint cèntims cada setmanaper a la Societat. D'altra part, tot just sor-tits d'un hivern cru, als carrers els arbres escoronaven d'un verd que se'n duia el car, lesorenetes xisclaven, el cel enlluernava amb elseu blau puríssim i el sol era com una ma-nyaga de tan suau i de bon pendre.

En Martínez, en veure'ns plegar, restà mésparat que les màquines. Va treure el cap peruna finestra que tenia al despatx i des de laqual '3ominava tot el taller i va cridar, d'allíestant :

—Ja us morireu de fam, si no heu de menjan pa fins que jo torni a pagar-vos-el!

Acabàrem de rentar-nos, de vestir-nos, ambla illusió de qui va a un aplec i una mica mésenvanits de la transcendència del nostre gesten veure el burgés despitat i tret de polle-guera. I ens llançàrem al carrer, convençutsde la nostra condició d'obrers conscients.

***Quan el senyor Martínez es trobà sol dintre

Cinc mil metres quadrats de terreny, sota lacoberta d'Uralita, sense poder-s'ho definir d'unamanera clara, va sentir-se desplaçat de l'èpocaen què vivia. Va fer-li l'efecte que tot d'unas'havien trencat els lligams que el subjectaven.a una pila d'interessos d'índole diversa: laHisenda, les Cambres del Llibre i Industrial,la Unió Obrera de l'Art d'Imprimir, l'Insti-tut Català de les Arts del Llibre, el Fomentdel Treball, els fabricants de paper i de ma-quinària, els llibreters, els lectors espanyolsi americans; tot un món, en fi, dins el quales pensava haver arribat a ésser alguna cosa.Li semblava que tot d'un plegat; i sense quees mogués del darrera d'una .de les màquineson havia anat a parar ranquejant recolzat enels bastons, aquell món es feia enllà i s'allu-nyava d'ell a llargues gambades. I es sentiamancat d'esma per a seguir-lo i que aquellamanca el deixava isolat dintre l'edifici alçat aCòpia de suors i de misèria, amb els magatzemsplens de llibres imbècils que mai més niggúno compraria. Veia que si era cert que totallò que tenia al davant testimoniava que s'ha

-via enfilat com una carbassera, també ho eraque havia perdut la ufana i que la gerdordels pàmpols s'havia esgrogueït de pressa icorrent, i que ja no tenia canyissar ni pareton arrapar-se, i que el cap, com el fruit dela planta, feia soroll de buit... I quina cosa!A mesura que notava que tot un món i totauna època li 'fugien de la vora, treia l'entrellatd'una pila de problemes que uns mesos abanspugnava per no entendre: les reivindicacionsobreres; les pretensions dels escriptors, elsquals ja no es conformaven a traduir llibresa vint duros; el cop d'ull del públic que d'unahora lluny ensumava quan li volien donar gatper llebre; els consells dels corresponsals...I com més clar ho veia tat, més allunyatse'n sentia.

Una mena de tristesa de falla d'energies,de venciment interior; d'incapacitat per sobre-viure comercialment a tantes dificultats per unhome com ell, fet a menjar poc i pair bé,va apoderar-se del pobre senyor Martínez. Iun mati va llevar-se mogut per un determiniheroic: liquidar-ho tot, plegar, alçar, de pres-sa i corrent, una frontera definitiva entre e11i aquell món que se n'hi anava del costat.

Quan avui una màquina, demà una altra,totes foren arrencades, va restar sol i vern,en un recé de l'ampla quadra, • aquell rangamb una dotzena de caixes històriques, ple-nes de material ennegrit i atrotinat, com l'à-nima del qui ho havia adquirit amb la com

-plicitat de la seva dona i del cistell on ellali duia el recapte. Per últim, un carro hocarregà tot i ho portà, empastellat pels so-traes, a la torre de Sant Gervasi, i semblaque allí foren enterrats, per a sempre més,rang', caixes, tipus i Martínez.

Pel forat deípanyLa intenció era bona

Un grup d'amics discuteixen on anar ha-vent sopat. Entre ells hi ha una personamolt ben relacionada, excellent persona atot ésser-ho, d'una moral, pública i privada,

intatxable des de tots els punts de vista.Afegim que el nom d'aquesta persona acaba

d'afegir-se a la llista d'autors catalans.Aigá anomena un teatre determinat i la

proposició no és pas mal acollida, llevat delnou autor, el qual s'oposa a la tria ambuna certa energia. Posat a haver de concre-tar les seves objeccions, diu

— Si hi aneu, jo no vull venir-hi. No heuvist que fan una obra, segons el cartell, moapta per a senyoretes»?

La paraula no li 'havia traduït el pensa-ment amb l'exactitud desitjada (traduttore,tradittore), cosa que, d'altra banda, pot pas-sar — i passa — a qualsevol escriptor.

INDUSTRIA TEXTILEnviem de trane ll ista il lustrada.

LLIBRERIA FRANCESARambla del Centre, 8 i 10

La votacióal Teatre Romea

(Continuació de la 1 pàgina)

Al véstíbul de baixPer la distribuoió del venerable teatre del

carrer de l'Hospital, amb l'entrada generalcompletament separada del pati i del primerpis, 1a votació havia d'efectuar-se en dosllocs distints : una taula a baix, en el ves-tíbul de la planta baixa, i una altra al se-gon pis.

Les coses anaren amb molt d'ordre i bonafe, com no era menys d'esperar del públic— en majoria, de la classicá clientela delRomea : l'honrada classe mitjana barcelo-nina —. A cop d'ull, .donava la impressió 1'que els vots eren molt repartits entre dife-rents obres.L'urna era, a baix, una espléndida caixa

pintada d'or ï coloraines, que posada a l'•es-cenari i vista dé les localitats, deu ésserd'un gran efecte escenogràfic.

EI públic semblava molt conscient, puixque a penes es va acostar ningú a demanardetalls : ja sabien de qué anava.

Un espectador que va entrar tan corrent— feia tard — que ni va arreplegar butlletíde vot ni prospecte del Procés de Mary Du-gan i a penes va donar l'entrada, va apro-fitar el primer entreacte per acostar-se a lataula.

— A veure — digué —, cm volen deixarllegir això?

Es posà les ulleres i llegí la llista de lesvint-i-una obres amb detenció. Féu la sevatria i la justificà.

— .Sí, senvor; marco Quan el cor arfa.Per mi és la millor obra catalana d'aquestatemporada, i endemés molt moral i educa-tiva. Això és teatre!

La nit del dissabe votà e1 poeta RamonVinyes, no sabem per qui. En Sagarra tam-b fou vist, dissabte a la nit i diumengetambé a 1a nit. No sols no votà cap dels dosdies, sinó que, a punt de conmençar la vo-tació, un dels que vigilaven la taula li di-gué:

— Aparta't, que amb la teva presènciapots coaccionar la votació.

Quan fou fora, entre els empleats es co-mentava el Premi. Un d'aquests, referint-sea Sagarra, opinà:

— E1 que és si el guanya aquest, no liduraran les pessetes ni quatre dies.

Un altre digué:— E1 que hauria de fer el que guanyi, és

convidar a un sopar tota la redacció del pe-riòdc.

No ho diem per res, sinò perquè, com acronistes, hem de consignar.ho.

A l'entrada generalDissabte a la nit aquest públic modest

que no pot arribar més enllà de l'entradageneral sense experimentar una gran extor-sió econòmica, va votar amb bastant d'in-terès. Sobre unes lào entrades es 7ecolliren97 vots. L'urna fou estrenada amb els votsde tres noies molt gentils, que digueren quevotaven .per Les llàgrimes d'Angelina per-què era l'obra més bella de les de tota la]lista i la que estava anés plena de senti

-ment.A la primera funció de la tarda —públic

infantil que anava - a veure Els tres tam-bors — hi va 'haver molts vots per En Bona-via repartits entre aquesta obra i La ca^ut-xeta vermella. Alguna de les persones gransque acompanyaven els menuts votaren — se-gons •deien — per En Pere sense tior. — Noper l'obra, sap ?, , sinó per l'autor, que s'homereix.

En la segona secció (públic atapeït a lesgraderies altes, que anava a veure els vuitactes de La Masry Pickford del carrer del'Hospital ,i El milionari del Putxet), tot ique hi havia a la vora de quatrecentes en-trades despatxades, la gent no va votar gai-re — 69 vots solament -- degut a causes múl-tiples : a dificultat per entrar i sortir del llocon hom seu, quan-tot és ple ; a1 fet queuna gran majoria ,dels espectadors hi estanmolt ben acompan ats, etc. Ara, que, elsque van votar, pel que espontàniament deien,tot .i que anaven a presenciar un ,programaMàntua, no el votaven pas. En canvi hihavia una gran devooió per Qui no és ambmi... d'En Vinyes, i per Els Fills d'En M^ï-Ilàs - Raurell, i algun que altre vot escadus-ser .per La bruixa blava d'En Vallmitjana.Tot això, sempre, a jutjar por la pròpiaconfessió dels votants que comentaven 1avotació i es declaraven, puix que altramentl'urna era sagrada i els vots hi eren depo-sitats plegats, sense que ningú dels que lavetllaven, amb l'urbà de 'testimoni, hi tafa-negés.

A la nit, públic de L'hereu Riera, bastantreduit a causa del xàfec que va caure a tresquarts de nou, va votar a proporció mésgent. De eSo persones que es trobaven algalliner, en varen votar ros. Les dones, unesgrans simpaties per En Vinyes, i els homesper en Millàs. En Sagarra també apassiona-va, i tenia els seus defensors. Ja era un

públic més intelligent. Com a resum d'a-questes quatre votaoions al galliner de Ro-mea, pot dir-se que quan ha votat menysgent és quan precisament iai havia més pú-blic : en la segona sessió del diumenge a latarda. Potser precisament per això, perquèés públic de diumenge a la tarda, l'interèsdel qual és ,purament de passar de les sis a

dos quarts de nou en un lloc o altre on facin

funció.

MARTÍNEZ, EDITORContle inèdit d'AVELÍ PARTÍS

TRENCATSTingueu sempre present que els millors aparells del món per a la curació de

tota mena d'hèrnies, són els de la CASA TORRENT, sense traves ni tirants mo-

lestos de cap classe, no molesten ni abulten, amotllant•se con un guant. Homes,

dones i nens han d'usar-los. En bé de la vostra salut, no heu de comprar mai bra-

guers ni embenatges de cap classe sense veure abans aquesta casa, n.° 13, carrer

de la Unió, n.° 13, casa Torrent, Barcelona, — Molt de compte a no equivo-

car-se de casa.

Nota important. — Els lectors de MIRADOR que presentin aquest anunci seranatesos amb preferència pel que es refereix a condicions.

L'escrutini a la nostra Redacció

t1J1IPAîBUU •

I EL TEATRE *^LA LABORIOSA TASCA

DESPRÉS DEL "PREMI MIRADOR"

DE L'ESCRUTINI Lasatislacció d'En Roure, la salistaccìó d'En Santperei algunes altres coses més a menys interessantsVa començar dilluns a les 4 de la tarda

s vá acabar-se a les 10,30 de la nit. Va ésserun treball intensiu .i nerviós que fou neces-sari trencar amb un lunch que serví la casaRiera. La redacció era plena de gent. Novolem consignar noms : consti només quehi havia per l'empresa de l'Espanvol els se-nyors Joaquim Palahí i F. Virgili, per la deNovetats el senyor Evanist Pallac, i per lade Romea el senyor Alvar Llausí. Hi havia

també el senyor Carles Capdevila, directorde La Publicitat, el senyor Alibere, redactoren cap de La Veu de Catalunya, i repre-sentants d'altres diaris, i els senyors EnricRafel i Isidor Mussoles de 1'Associaci6 Obre-ra dcl Teatre. Quant a autors, només va ve-nir el senyor Artís, i no hi comptem el se-nyor Sagarra, que és de la casa.

L'escrutini va ésser lent i feixuc. Lacomptabilitat era rigorosa i admirable. OtHurtado i Màrius Gifreda varen alternaren la tasca de presidir la taula i cantar elsvots. El cos d'interventors era nombrós ibregat en anteriors combats d'aquesta mena.

Després de comprovar els paquets quefins aleshores havia custodiat don ManuelRibé, cap de la Guardia Urbana, es va pro-cedir a obrir el primer.

Va començar l'escrutini per ordre alfabè-tic de teatres, o sigui per l'Espanyol. Elpresident llegia el número que en les pape-retes portava cada obra. La florista de laRambla tenia el lo, i tot era sentir deu,

deu, deu, deu... I)e tant en tant, però, se-gons frase no recordem de qui, queia algu-na Llàgrimrr. L'escrutini dels quatre paquetsde Romea donava un resultat molt diferentles 21 obres que havien entrat en el con-curs sortien totes i el llapis dels interventorshavia de fer s-àpides excursions damunt elpaper. En arribar als paquets de Novetats,tot era sentir 16, r6, i6, i6, un mar deLlàgrimes, tantes que en certs moments

semblava que havien de negar la Florista.EI puntatge de l'últim paquet de Novetatsfou molt emocionat. Es feien juguesques.En Sagarra insistia en 1a seva primitivaopinió que en Roure 1'avençaria d'un .cente-nar de vots. Va arribar un moment que elpuntatge es feia ja per •diferències entreRoure i Sagarra.

Acabat l'escrutini, es signà l'acta que pu-bliquem a primera pàgina. Tot havia anatcom una seda.

Seria exagerat creure que En Sagarra vatenir un desengany. Des del primer dia quees va parlar del Premi MIRADOR, va dir queguanyaria Roure. Ho sospitàvem, però caliademostrar-ho. En Roure ha guanyat: Viscaen Roure !

Al peu- d'aquesta plana el lector trobaràuna taula amb l'expressió detallada delsvots obtinguts per les obres i ',les sessionsdels diferents teatres en què aquells forenemesos. Ara, els comentaristes tenen la pa-raula. El tema és fèrtil.

A les onze sortíem de la redacció de MIRA-DOR, on s'acabava de verificar l'escrutinique donava el Premi a La Florista de laRambla, d'Alfons Roure. Un sopar rapidís-sim, un taxi, i tras, tras, tras, cap a l'es-cenari del Teatre Espanyol. A la casa regnauna gran alegria. Hom es dóna copets a]'esquena i totes les cares tenen aquell as-pecte satisfet que en diem cara de Pas-qües». El triomf d'En Roure representa unanalca el triomf de tots.

Ve un entreacte. En Santpere surt davantla cortina, i diu:

— Respectacle públic : com vostès saben,el setmanari MIRADOR ha organitzi t un pre-mi, etc., etc. Doncs bé : aquest premi l'haguanyat La Florista de la Rambla, obra es-trenada en aquest teatre. Us demano unsaplaudiments per a En Roure (ovació) i unsaplaudiments per als organitzadors del con-curs (una altra ovaoió).

***

— Podríem veure En Roure? — pregun-tem..

— Es a dalt. Ara baixa.Efectivament : baixa. Sempre tan alt,

sempre tan cepat, amb aquella estarrufadarissamergta de cabells, l'afortunat •autor varepartint encaixades entre la gent de l'es-cenari i, finalment, es posa a la nostra dis-posició.

—Per començar, us donem l'enhorabona.-- Moltes gràcies...— Us ha satisfet molt d'haver guanyat el

Premi?— Naturalment. Em dóna una gran ale-

grsa.— De totes maneres, la cosa no us deu

haver sobtat gaire...— Està clar. Si voleu que us sigui franc,

us diré que m'ho esperava.—Per què?— Perquè, en certa manera, es ,pot dir que

el plebiscit estava fet abans de començarla votació. La Florista de la Rambla portafetes 78 representacions, mentre que de to-tes les altres obres estrenades aquesta tem-porada, no n'hi deu haver cap que hagi ar-ribat a les quaranta. Això vol dir que és laque ha anat a vence més gent, i això, alcapi a la fi, és l'únic •que compta en rosesde teatre...

— Coneixeu el resultat total de l'escru-tini?

—.Sí.— Quina impressió n'heu tret?— M'ha estranyat, sobretot, que En Sa-

garra hagi tingut tants vots sobre els altres.

Jo em pensava .que, si 'fa no fa, es disputa-ria el segon lloc amb En Vinyes. Pel quefa als altres autors, la cosa ha anat, pamençà, pam enllà, tal cara jo suposava. E1que també m'ha sobtat és que en Folch iTorres hagi tingut tants pocs vots, sobretottenint en compte la brillant votació que hanobtingut Els tres tambors, d'En Bonavia.

— I res més?— Ah, sí; encara una altra cosa: tampoc

entenc com En Sagarra ha tingut tantsvots en la primera sessió de tarda de Nove-tats. No sospitava que fos tant preferit perla quitxalla...

En dir això, En Roure somriu, Si fos pos-sible de classificar els somriures — cosa ar-riscada en matèria d'intervius —, diríem quesomriu maliciosament. Endavant.

— Ara, una pregunta d'aquelles que endiem indisoretes. De totes les obres presen-tades a concurs, exceptuant ,les vostres, estáciar, quina és la que .preferiu?

-- Qui no és amb mi... Sempre he cregutque; entre els autors joves, En Vinyes erael que més prometia. Aquesta ja era lameva opinió quan només coneixia d'ell laLlegenda de boires.

—A :prápòsit de joventut: quants anysteniu vós?

— Quaranta.— I En Vinves?— No ho sé exactament. Però suposo que

de quaranta a quaranta cinc.— Així resulta que encara sou més jove

que l'autor jove que promet més...Somriem una mica. Tant En Roure com

jo, ara, sense malícia. Reprenem el diàleg.— Creieu que pot tenir eficàcia el «Premi

MIRADOR»?— Molta. Sobretot, com a estímul per als

autors. Encara que això, potser, pot resul-tar un mal, .perquè, en vistes del Premi, es-criuran més de cara al públic.

— Opineu que és un mal escriure de caraal públic?

— Home, un mal, no. Jo crec que s'hade fer, de totes maneres. El teatre és elteatre i no té res a veure amb la literatura.

— Penseu dedicar-vos sempre al mateixgènere que cultiveu ara? No voleu provarfortuna en alares temptatives?

— De moment, seguiré cultivant aquestgènere. Em convé, ja m'enteneu, em convéfer-me una .posició independent. Llavors pot

-serintentaré provatures en altres aspectesmés imp^ortants,'però sampre escrivint decara al públic. No se'n pot pas prescindirdel públic...

-.- Perfectament. I per acabar...

— Per acabar digueu que estic molt agraïtals espectadors que m'han votat i que donoles gràcies a MIRADOR per haver organitzatel Premi.

*+*

Uns instants després, aprofitem l'ocasióper parlar amb En Santpere. S'ha acabatl'acte, que, pel que es veu, ha estat moltmogut, i el popularíssim director de 1'Es-panyol ens ve amb una cara tota historiadales gotes de suor i el maquillatge han colla-borat eficaçment.

L'enhorabona, Santpere, per la partque us toca.

— Moltes gràcies.— Esteu satisfet del resultat del Premi?— Molt satisfet, naturalment.-.-Quina iimpressió n'heu tret?— Ja .m'ho esperava. E1 fet que aquí no-

més hi hagués una obra d'En Roure, queés el que actualment cultiva amb més traçaaixò del sainet, em feia preveure que seriaell el que guanyaria. Perquè el teatre po-pular, sempre és- el que compta amb més

. admiradors. Si, per exemple, I'Amichatishagués estrenat aquí, aquesta temporada, lavotació s'1 auria repartit llavors entre ell iEn Roure, com s'ha repartit entre els au-tors dels altres teatres. En aquest cas, eltriomf hauria resultat molt anés problemà-tic.

— El resultat del Premi deurà motivarunes quantes :representacions de més de LaFlorista de la Rambla...

— No gaires, a- Barcelona. Té molta mésimportància en vistes a la «tournée» d'estiu,per Catalunya. Passat Pasqua, però, faremuna representació de La Florista en home-natge a En Roure.

— Creieu en l'eficàcia del ((Premi MIRA-DOR»?

— Per a nosaltres n'ha tingut força. Encerta manera, hom excloïa l'oEspanyol» delteatre català. Aquí ja fa deu anys que noen fem d'altra mena, i el resultat d'aquestavotació vindrà a representar, com si digués

-sim, una mona d'avís a la gent,.,***

Sortim al carrer. Plou una mica. A laporta del teatre, dos'éspectadors rerassagat^parlen -del )(Premi MIRADOR».

— Dicen que lo ha ganado Roure, infcma l'un.

— Se lo merece. Es un gran literato.leí en «El Diluvio» unos artículos sobretonia, que eran colosales... dent

J. M..nala-

aficio-

DETALL DELS RESULTATS DE L'ESCRUTINI DEL "PREMI MIRADOR"

LLISTA D'OBRES EN CONCURS

o C 0 yo .f. I. u .w' eC .-+'

..a

--^ -

1^ w 11C y I ^G ti a0^ Órop

HÚ ti ^j p A ó

,c > Nombre Nombre

Sessions en les quals a c a ^ M

.

^ ^ ',. ^ 0 ^ ae ae

lla tingut lloc la votació E á x a . °L. v ^^y Ç y b Vots votants votants

00

0 > U «+ 'C ti0

z . nuls en enç

:Np

^Ú • Q y, y u

p- l p cada cada

0 ro -: y : a1 ^ sessió teatr

bq o^ U t x d 0il

y^ C E b 2 u 0y° ,, a 0 I •p

v5) ^ L

L, i. D 'i, ^jd^+R^i ^C vi ^. .,,

a N E a E-4 m C ^ C

^ ^ á m á i w .a á ry á .°i^ w^ .^a ^a ^ á

2 3 , al vespre ....... 216 18 15 6 10 1 3 5 2 2 3 4 4 2 2 13 2 0 0 31 2 314L 24, a la tarda ...... 179 15 16 9 5 3 1 1 3 1 1 1 5 3 1 3 8 0 0 2 0 5 262 1092W zq, al vespre ........ 371 29 25 20 5 7 4 3 5 3 4 0 1 3 3 14 4 1 1 3 1 9 516

2 3 , a1 vespre .' . . . . . 26 22 19 52 30 2 12 12 7 0 1 2 10 12 2 1 3 1 6 0 0 2 222É 24, ala tarda (r a ) 6 21 8 33 12 7 44 7 5 1 12 1 1 3 2 0 0 0 4 0 0 0 167 8472 4 , a la tarda (za) .. ... 14 39 16 32 22 2 7 21 25 5 4 2 3 6 1 0 2 0 3 0 0 1 205

24, al vespre . . . . . . 7 58 7 32 31 7 26 26 19 1 10 1 7 4 0 0 3 0 4 1 1 8 253

al vespre . ....R

23, 7 36 34 12 2 16 1 3 2 14 1 13 1 0 1 0 1 5 0 0 1 0 150zq a la tarda (is) 9 151 5 4 9 17 14 3 0 10 22 6 5 2 6 0 2 1 3 0 1 2 272 133324, a la tarda (2 a) . . . . 12 260 100 26 15 50 7 17 11 34 13 17 19 5 19 0 4 13 0 0 1 10 63324, al vespre ...... 2 132 76 7 6 9 0 7 2 4 3 17 3 2 3 1 0 2 0 0 0 2 278

849 781 321 233 147 121 119 105 81 75 74 64 59 42 40 32 29 23 21 9 6 I 41 3272 3272TOTALS . . .

Toatre (alala Noveadu

GRAN COMPANYIA CATALANA

Direcció C. Capdevila

DISSABTE DE ULÒRIA

Estrena

Ba1ia Balaijaand Co.

Gran espectacle en 4 actes, 13 qua-dros, original d'en

FRANCESC PRESES

Decorat dels escenògrafs Batlle iAmigó i A. Fernández, reproduintels més bells indrets de la ciutat

preferits del barcelonesos.

DEMANEU PROGRAMES

ES DESPATXA A COMPTADURIA

TEATRE BARCELONA

Extraordinari concert pels dos eminents' i discutits pianistes, virtuosos del jazz

WIENER i DOUCET

Diumenge de Pasqua, 31, a les onze del matí

PROGRAMA COMPOST EXCLUSIVAMENT D'AIRESNÒRD- AMERICANS, DES DE 191 r FINS AVUI

La puntualitat i la poesiaEls poetes tenen farra d'arribar sempre

tard. El diumenge al vespre vàrem trobaral Novetats un grupet en el qual FelipGtaugés i Tomas Roig i Llop es planyienque havien arribat cinc minuts tard i elsporters s'havien negat a donar-los el but-lletí corresponent.

De totes maneres, els dos joves poetes noes varen pas quedar sense fer ús de i'enyo-

rat privilegi del vot. Al cap de poca estona,

En Graugés havia trobat un butlletí tot arru-gat, sota d'una butaca i el planxava curo-sament, per a utilitzar-lo, al mateix tempsque en Roig convencia a un acomodadorque anés a demanar els ,butlletins d'un pa-rell de nuvis de fòra que no tenien ganesde fer-los servir.

E1 que no sabem és a qui varen beneficiaramb el seu sufragi!

El Procésde Mary DuganEstrena al R 0 M Ekel dissabte de Glòria

Una escena de ))Tres hores d'una vida».

1 U 1

- --:::;-:=:..:- -= -..___-_;;_.--- _;- :_==;;;: - -- =-__

CINEMA I DISCOSELS FILMS DE LA SETMANA PRIMERS TERMES DISCOS

No hi ha pas dubte que Dolores del Ríoposseeix allò que els anglesos anomenen sexap¢eal i que jo anomenaré atracció sexual,si l'ús d'aquest adjectiu m'és peronés perles persones que actuen literàriament entreels originals i els impresos. (Fins ara, totesles vegades que he volgut emprar l'adjectiusexual me 1"he vista canviat en sensual, mis-

teniosa metamòrfosi que cal atribuir benè-volament a una candidesa excessiva.) Enca-ra puc dir més : tenint en compte els seusulls i les seves ulleres i l'aire que es dónaen caminar, l'aspecte de Dolores del Río ésun afrodisíac. Perd això no basta (almenysper a mi) si no és portat a un refinamentgenial (Greta Garbo) o submergit en unbany de simpatia (Lupe Vélez). D'altra ban

-da, si descartem l'atracció produïda en elsespectadors masculins per la donia de Dolo-res del Río, ben poca cosa podrem lloar deld'aquesta actriu en «La bailarina de 1'Ope-raa (Fox).

Podria ésser, tanmateix, que Dolores fosuna bona actriu mal dirigida o mal collo

-cada, en un film com aquest on això passaamb més d'un actor. ¿A qui se li acut defer representar per Charles Farrell un paperde general governador? Fari-ell és un minyó

BEBE DANIELS en ((La nieta del Zorro)).

simpàtic, i el seu aspecte no es pot aveniramb el de cap general i molt memos amb eld'un governador que actua a les ordres d'undespotisme cruel. E1 tendre arrugament defront, que aquest actor juga tan bé í quesol fer estremir les noies de quinze anys, éscompletament malversat en aquest pobrefilm.

No fóra estrany, doncs, que La ballarinade ]'Opera» ens deixés decebuts, encara queno phi hagués altra causa de decepció que elmal esmerçament d'actors de què he parlatfins ara. Però l'altra causa hi és ben palesa

Chaplin mal imitador d'ell mateix

La glòria té els seus desenganys.Fa poc, en una festa donada en honor de

Jack Dempsev i d'Estelle Tavlor, hi haviaentre els assistents una dama ja d'edat, àviade la senvora de la casa.

Quan els invitats es van retirar, la bonadama va estrènyer afectuosament la mà deDempsev i li digué :

— Estic veritablement desconsolada. Peròli agrairia que em repetís el seu nom. Permés esforços que faig, no puc recordar-lo.

1 encara és més curiós el cas succeït aChaplin i explicat per ell mateix a un perio-dista que acaba de publicar un estudi sobreaquest artista a la Revue Hebdomadaire.

Trobant-se a San Francisco de Califòrnia,Chaplin va veure anunciat un concurs or-ganitzat per una casa de cinematografia enel qual s'oferia un valuós premi al que fesla millor imitació del popular actor.

Mig en broma • mig seriosament, se liva ocórrer la idea de presentar-s'hi d'incòg-nit, decidit a veure el que passava.

-- Vaig fer el que vaig poder — conta

i salta als ulls dels espectadors amatents.En aquest film, hi surt un rei; i tothom re-coneix que és igual que el darrer tsar deRússia. La identitat de Nicolau ens hi veconfirmada per la presència. d'un ésser si-nistrament guarnit amb una capa negra.(— Mira, mira — diu al seu marit una ama-ble burgesa —. Es En Rasputín. No en co-

nec d'altre ! —. — En Rasputín ! — excla-men de tat arreu, amb la vivor i la satisfac-ció amb què un fa notar la presència d'unamic de la família.) Com si això no fosprou, veiem tot d'una Trotski, viu com unamustela que encara no s'ha barallat ambStalin. 1 a .més, el títol veritable d'aquestfilm és «The red dancen». És natural d'espe-rar-ne una bella lluita de classes amb untrontollament mundial que duri almenys deudies. Doncs ens hem d'acontentar amb unapetita opresió imperialista i una petita re-volta provinciana, i encara a petites dosisbarrejades amb dosis llargues d'una compli-cació dramàtica tan sabuda que no resultagens complicada.

Una complicació dramàtica tan sabudaque no resulta gens complicada és també laque alternadament lliga i separa Bebé Da-niels i James Hall en «La néta del Zorro„(Paramount) ; però, en aques cas, .això noens decep gens ni mica. Llegim el títol, co-neixem Bebé ; esperem, doncs, de passar bé]'estona. Si trobem, a més, William Powellfent de traïdor, la bona estona està comple-lament assegurada. En la seva carrera ci-nematogràfica, Bebé Daniels ha batut el ré-cord d'aeoidents personals — més de cin-quanta accidents entre commocions cerebralsi d'altres menes, trencaments de costelles ialtres ossos, masegaiments, esllomaments icremades —. Sabem, dones, que no li ve d'uncop i que el seu director no haurà de plà-nyer, per culpa d'ella, ni ]'acrobatisme ni elstours de force en un film que en reclama.De fet, els hi plany tan poc que potsern'abusa, sobretot dels tours. Però com queaquest és també el defecte del gran ZorroDouglas, ¿qui podrà retreure'l a «La nétadel Zorro» que al capdavall no és més queuna paròdia molt divertida de la lleugeraactuació de 1'^rbitre de l'elegància en elsalt?

En un mateix .programa cinematogràfic faun bell contrast amb la vivacitat d'aquestfilm l'assenyada lentitud amb què són ex-plicades les coses en «Tres 'hores d'unavida» (First National). Hi he trobat anticsconeguts que feia temps que no veia : JohnBowers, Corinne Gniffith, Hobart Bosworth.Com a actor, aquest darrer, que treu partitd'un paper ben difícil, és el millor de tots.Però en un film com aquest, que té el mè-rit principal en la bella composició fotogrà-fica, no hi ha dubte que Corinnne, tan bellade figura i de rostre, pot ocupar hi digna-ment el lloc principal. Em refereixo al llocprincipal en el film ; perquè el lloc principalrespecte el film, ningú el pot prendre a Ja-mes Flood, el director.

C. A. JORDANA

Chaplin —, però no vaig poder endur-me'nni el premi de consolació. 1 això que el queva obtenir el primer premi era senzillamentinnoble.

I afegeix contristat :— Si és així com em veu la gent...

La modèstia de Lord Allenby

Lord Allenby, conqueridor de Jerusalem du-rant la guerra gran, va visitar Hollywood re-centment. I a Hollywood diuen que va quedarmeravellat de la senzillesa dels artistes cine-matogràfics.

—Ah, quina gent més senzilla!—diuen quedeia Lord Allenby—. Aquests cèlebres Gilbertsi aquestes famoses Garbos i Torres s'han presla molèstia d'ésser amables amb mi, pobre demi... Obliden llur importància per a tractar -nos, la gent ordinària, com si fóssim llursiguals.

A base d'això, els artistes americans, quepotser són més innocents del que es pensen,han fet grans elogis de la modèstia de Lord111enby.

Vet aquí dues paraules que me'n fan venirquatre a la memòria, de temps relativamentreculats. «Aquests horribles termes ! escri-via sovint, fa uns quants anus, Ramon Ru-cabado, que aleshores es trobava al fort dela seva eampanya contra el cinema. Aixíaquest digne representant de Jehovà reco-neixia el primer terme com una de les ar-mes més fortes de l'art novella. Reconeixe-ment ma] intencionat, per bé que pintoresc,com el d'aquell moralista americà que escri-via, ara fa trenta anus, a base d'un delsprimers termes : «Els lascius s'hi encisaransens dubte; però tots el que tenen la mentneta ho trobaran repulsiu.» I es tractavad'un bes, molt senzillet, de prometatge!

Els adversaris del cinema reconeguerenmolt 'abans que els productors de films lespossibilitats del primer terme. Ja feia dotzeanys que havia aparegut la crítica de quèhem parlat suara, quan D. W. Griffith vacomençar a emprar correntment el primerterme en la confecoid dels seus films, i aixíva fer un pas decisiu vers l'establiment del'art cinematogràfic com un art independent.El primer terme va recompensar escaient

-ment D. W. Griffith, puix que aquest li vadeure en gran part l'èxit del seus primersesforços i el reconeixement ulterior del seugeni.

Val a dir que D. W. Griffith manejavamolt bé el nou procediment, que és unacosa d'allò més delicada ; uns quants pri-

Primer terme: La bella dormentde (L'étoile de mero

mers termes escaients poden malmetre unfilm d'una 'manera irreparable. El ma] gusts'hi presenta tan augmentat, que és impos-sible de desentendre-se'n.

Qui no recorda el que podríem anomenar

un mal primer terme? Els rostres mal rna-quillats n'han donat un gros contingent.Recordo ara, del film Moulin Rouge», elprimer terme d'un xiscle de dona ; i no elrecordo sense una certa angúnia. La bocafemenina omplia el llenç i semblava a puntd'empassar-se tots els espectadors.

Però en mans d'un bon director el pri-

Primer terme : Els jutges de Joana,a ((La passion de Jeanne d'Arc„

mer terme, procediment de què no pedemprescindir, esdevé una arma decisiva. Pelsprimers tenmes l'espectador més càndid en-tra íntimament en contacte amb la vida delfilm d'una manera que en la vida real nos'estila ni per als homes més llestos. Permitjà d'ells ,. els rostres apropats dels actors

Primer terme d'EMIL JANNINGSa )Vawiété„

ens poden transmetre. les sensacions més de-licades? No han estat els primers termesque ens han fet sentir la grandesa i l'horrorde Santa Joana?

BERNAT M'ONTSIA

La setmana entrant rependrem la críticade discos .comentant els que han aparegutaquest mes. El treball no és fàcil. Les ca-ses editores no totes ens trameten els discospublicats, i les que 'ho fan, és parcialment.Per judicar en ple coneixement, necessita-ríem sentir tots els discos editats, perquèens interessa no sols la qualitat dels discos,sinó també l'orientació que segueixen lescases editores.

Actualment, la qualitat dels discos és moltbona. Si algun retret es pot fer a les casceditores, és més aviat el d'abandonar->una mica als èxits fàcils. No és que preten-guem que la producció estigui orientada• e--trictament vers les obres de selecció. De tothi ha d'haver i no hem d'oblidar que depúblic n'hi ha de tota mena. Però precisa-ment en aquesta classe de negocis, el mar-e que deixen les coses de gran ,públic pot

compensar fàcilment el sacrifici que es faci'per editar obres de més qualitat.

A Barcelena s'han editat ja molts discodignes d'elogi. Però la producció en generatno està orientada en cap sentit determinat-i sembla mancada de direcció. Diríeu que!les empreses registren simplement el queels cau a les mans i que no tenen cap sen-tit del que s'ha de produir i deixar de pro?duir. En dir això ens referim principahnena la música simfònica, de cambra i instrumental. Sobretot aquestes dies últimes sónles més abandonades. Al mateix temps qué,s'edita. Beethoven, Wagner — demés de Puc:ciri, Verdi, etc. — que deuen ésser els èxitsgrossos de públic, es podrien editar paula'tinament, però amb més freqüència, i ambuna bona orientació, obres de música quetambé compten, com són Bach, Schumann,'Strawinski, Debussv, Honneger, Satie, aixícom autors interessants de casa nostra, talacom el mestre Pahissa.

1 això que diem referint-nos a la músicsimfònica instrumental i ((da ,camera),, epot dir també dels altres discos. Fa l'efecte;com si els editors no sentissin cap interès:'pel fonògraf i que venguin discos com po-drien vendre peces de roba. Sembla que no-sentin interès per les coses poc conegudes f^que no puguin tenir un èxit immediat. Pre-?gunteu a un veritable aficionat a la músicasmecànica quins discos té i quins prefereixUs dirà noms desconeguts. Discos que s'ha;fet venir de França, d'Alemanya, d'Angla-terra o d'Amèrica. Primer perquè l'enregis-;trament fins fa poc era millor en aquestspaises ; ara, gràcies els esforços de les ca-.ses editores, s'ha millorat molt en aquest'áspecte. 1 després perquè així tenen unasèrie d'obres molt interessants que aquí no.s'editen, potser perquè els editors creuen'que no es vendrien. Però, encara que siguiper a aquest nombre limitat de persones que?senten una curiositat illi-mitad, .per les co-ses noves i que si no donen molts diners.a guanyar poden donar prestigi a una firma,és convenient que s'editi alguna cosa quesurti del vulgar. Josep M. a Planas ens par-lava, en un dels números passats, de can-çons exò tiques que tenen un valor docu-mental formidable. Aquí no es coneixen. ni, átan sols els cants negres que tenen un granèxit a tot el món. Vaugh de Leath, Sophia:;Tucker, Robenson o AI Johnson, són aquí'noms que es coneixen només de referències.Ja és curiós que .hàgim sentit Wiener i Dau-1cet en concert abans que en disc. El Gra-mòfon té un gran valor des del punt devista de difusió de la música de tots e•ls pal-sos arreu del món, i creiem un desencertque en aquest aspecte, com desgraciadament ien tants altres, visquem apartats dels altrespassos.

Les cases editores, que corresponen quasitotes a altres cases estrangeres, no creiem.que tinguessin una gran dificultat a fer-nos jconèixer coses noves. Però si no es poden;'editar seria almenys convenient que es ven-'.guessin crom a objectes d'importació. 1 això,.ho diem ja per les cases que venen al detall.

L'afició al fonògraf aquí tot just comença.i no cal desesperar. Però hem cregut útil.fer aquestes remarques pel valor que pu-guin tenir. Tant les cases editores com els.venedors al detall haurien de sentir una micamés d'entusiasme pel negoci a què es de-diquen. Les cases editores, orientant la pro-ducció i preocupant-se de no impressionartan sols pel guanv material, sinó també per;a contribuir a la cultura del poble, més es-sent destinat el fonògraf a ésser un objecte:eminentment popular. 1 les cases de vendesal detall orientant els seus clients i provantde tenir una selecció de discos important.

A aquestes remarques encara en podríem:;afegir una altra : la mala distrihució d'o-bres en el catàleg. Així és que en la nostracrítica no seguirem els conceptes en què es-tan catalogats els discos per les cases edi-tores. Seguint l'iniciat en números passats,dividirem la crítica en Música simfònica,.Música «da camera» i solis instrumentals,Música vocal Música llçugera, (sarsueles,fantasies, etc.), Jasz i ballables, Cants re-gionals i estrangers, i Decla,nario. Creiemque és la classificació més clara que se'tpot fer i per això l'havem adoptada.

H MflFRT MART!

JAUME 1, 11

MIRADOR organitza unes sessions de Cinema d'avantguarda. — Seran ses-sions dedicades al públic i especialment als lectors de MOtAVOR, completant així la tascameritòria del Barcelona Film Club, a les sessions del qual només tenen dret els socis.

La setmana que ve avançarem als nostres lectors l'organització d'una setmana deCinema que estém preparant, en la qual es donaran a conèixer a Barcelona alguns filmsd'avantguarda junt amb els ,millors documentaris i films retrospectius.

r

•

^^ y

k

^aNS^

Y

!• '

5

a^

a 1. a' 1 • I I •

Josep Viladomat: Escultura de la plaça de Catalunya

EI Mati. — Pare, ara ja em podríeu donar la clau.El Correo Catalán.. — Déu del Cel ! Quin pocavergonva de fill m'ha sortit : normista,

liturgista i sobrerealista... i ara em demana la clau !

J__- ------------ - L -______

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORSCORTS, 481 : Telèfon 33421

DE LES ARTSEXPOSICIONS ARTÍSTIQUES

UL

JOSEP VILADOMAT

En la sala gran de can Parés, aquest es-cultor exposa una dotzena d'obres de dife-rentes èpoques. Heus aquí un altre «evolu-cionista» que en fer-se gran ha demostratplenament les esperances atorgades, per es-perits intelligents, a les primeres obres delsartistes que un .temps formaren el «Salódels Evolucionistes » .

Evidentment, els fruits que ha donataquest Saló avui dia ja són madurs o d'unasaborositat suculenta. Potser, pot • oferir

-nos, encara,; alguna pell que verdegi, però,a ben segur, que no en trobareu cap d'arru-gada.

En el complicat polinomi estètic actual,aquests «evolucionistes» representen un delsmonomis que podríem anomenar «tr dicio-nal». Perd el seu tradicionalisme no s permanca d'INQUIETUD, sinó porqué «ja en tor-nem). 'tornen d'aquells «genials» temps cu-bistes, tornen del cinquè pis del Liceu ondefensaren a gran crits i avalots la primeraexhibició de Parade del genial Picasso, enmig de la indiferència aristocràtica del re-finad(ssim públic de planta baixa. Ara que,aquesta posició del «ja en tornem((, pot te-nir el perill — si l'esperit no vigila —, d'uncòmode estancament. Es natural, doncs,aquesta actitud de reacció, emprada actual-ment per gairebé tots els antics «evolucio-nistes». Tant de bo els avantguardistes d'úl-tima hora donin un resultat semblant. Temo,perd, que malauradament no serà així. Hodic, pensant amb la darrera manifestacióavantguardista exposada en la inaugural detemporada de la Sala Dalmau, fora de Dalí,(Barradas i potser algun fragment d'algunaaltra tela, tota la, diguemne, «inquietud»restant me la ba t-rotaria, tot seguit, per unpam quadrat del darrer quadro «putrefacte»que hagi pintat En Russinyol.

En canvi, agafeu qualsevol de les cosesque feien aquests «evolucionistes» en ('épo-ca de llur avantguardisme, com per exem-ple l'auto-retrat del pintor Joan Serra, ex-posat en la passada subhasta de can Parés,o bé l'exhaurit cubisme de Joan Cortès, iencara, avui, dóna bo de veure.

En el cas concret de Pescultoj Josep Vi-ladomat, la rauxa innovadora no va excel-lir amb la mateixa virulència que els seuscompanvs. El procés de la seva formació es-tètica ha estat gradual, orientat cap a unperfeccionament d'una visió determinada,sense gaires transcendentalismes a explorar.

Viladomat és l'hereu més directe de lanostra escultura vuitcentista. Gràcies a ell,la tradició continua. Continua renovada perun altre temperaanent de 'a mateixa moda-litat, situat en el temps d'ara.

La seva posició és, per això mateix, com-prcmesa. Al voltant de les obres de Vilada

mat poden aparèixer els espectres de Cam-peny, Meu, Venanci Vallmitjana i el més

Ilunvà Bonifaç, i en aquest espectacle eso-tèric, s'acostuma a conversar amb els espec-tres, els quals, evidentment, posseeixen laveritat eterna, i no totes !es escultures del'exposició estan en condicions de poder-hidialogar. Això vol dir que la producció deViladomat és desiguai. Aquesta desigualtatno és .pas per manca de facultats, sinó, mésaviat, per manca de control en la seva do-tada «facilitat».

Viladomat és jove i ja ha fet un llargcamí. La seva obra esdevé cada dia mésafinada, i n'esperem encara una- major su-peració.

De les obres plasmades en èpoques ante-riors, cal remarcar: Maternitat (exhibida i

premiada en l'última Exposició de Prima-vera organitzada per l'Ajuntament l'any1 923) i Sant Francesc (del monument erigita Montserrat); fi Contlno (del projecte demonument a Fortuny, i Cap de noia (bron-ze). Entre les d'última hora; Nu femení iGitant (bronzes).

Reproduïm l'única escultura de Vilado-mat a la plaça de Catalunya, perquè, ultraestar emplaçada en un lloc poc visible, ésde les poques escultures d'aquesta plaça quefa bo de contemplar.

ENRIC GALWEYEntre els mestres de la vella generació

vivent, Galwev es fa estimar per la sevaclara percepció del paisatge. En l'actual ex-posició de La Pinacoteca, aquest venerableartista continua, sense decaure, el seu va-luós mestratge, injectant-li, a més a més,saba nova. I aquest fet no és pas gaire cor-.rent entre els seus companys de promocib,alguns dels quals coñtinuen pintant amb unainèrcia aclaparadora.

Enric Galwev copsa el món fenomènicsense gaires complicacions esteticistes, des-envolupant l'aprenentatge adquirit al costatdel vell Vavreda vers un objectivisme agra-dable i líric. No es tracta d'un lirisme de laforma, tan ponderat i perseguit per les no-ves generacions, sinó d'aquell lirisme, talvolta inconscient, dels nostres pintors vuit-centistes, el qual traspua en cada pinzelladasense ostentació de cap mena.

Esrnentar totes les teles de provada qua-litat seria copiar bona part del catàleg. Lesque deixaria d'assenvalar, però, estan moltper sota de la producció normal a què ensté acostumats aquest artista ; em refereixo,especialment, a algunes petites notes.

L'àvia del bosc d'alsines i Denmti d'Octu-bre són dos contrallums encertats. M' nta-nyes de Tagamanent és una de les poquesteles que podria agermanar-se amb altresd'època anterior. 1 també cal esmentar Mun-taa_ves de Bertl, Una tarda de Juny, El Ca-nigó, El Bach, casa de D. Sebastià Boschi La mort del dia.

FRANCESC GIMENOJoan Merli ens presenta a la seva sala de

les Galeries Laietanes, un recull de pinturesd'aquest disortat artista.

Cal esperar encara més temps per aquira-tar justament la bona pintura de Gimeno?En les pàgines de Gaseta de les Arts, núm. },vaig apuntar la importància de l'apologia enla valoració de les obres d'art. Una bonapart de l'apreciació actual per l'obra delsMartí i Alsina, Joaquim Vayreda, Mercadéi Simó Gómez, és deguda a les exposicionsde llurs obres, organitzades per la Comissióde Cultura de ].Ajuntament de Barcelonad'altres temps, amb les corresponents biogra-fies dels pintors, encomanades als meus dis-tingits amics Rafael Benet, Feliu Elies iJoaquim Folch i Torres. Havent-se, malau-radament, interromput aquesta tasca orien-tadora, ens queda sols "el recurs de trucar ales portes de les empreses editorials.

Seria, per tant, d'una oportunitat benafec-tora, l'aparició de la collecció promesa perLa Nova Revista d'E1s artistes Catalans enla qual, goso a., demanar a l'amic Josep MJunov, que reservi un dels primers llocs perl'humil Francesc Gimeno.

EI cas Gimeno és e! del .pintor dotat, quemalgrat exteriors influències acaba per afir-mar la seva personalitat. En alguns frag-ment, potser recordareu En Mir, en altres— com les dues Natures mortes — matisosde moderna .pintura castellana, però per so-hre de tot, hi ha el temperament. El verta-der temperament de pintor, al marge de totsels estils i de tot conceptualisme.

De les catorze teles exposades, cediré lapreferència a La nena del gat, Mallorca,Costa brava, Les vaques i els Paisatges nú-meros r i 3 del catàleg.

MARIUs GIFREDA

ANÈCDOTELS'

Un guardià de la moral

L'•escultor Josep Viladomat ha rebut lacarta següent, la qual ens ha tramès, i nos-altres l'oferim intacta als nostres lectors.

Diu així:

«Sr. Don Viladomat.»Esposícion del Salon Pares.

»Mu y Sr. mio: Salvo un .punto censurablemerece placemes la Esposioion Vildomat ymucho me alegraré tenga exito, y conceptuoprestar un servicio haciendo notar el puntocensurable en obsequio à la moral y al buenarte ultrajados. Me refiero á la escultura delhombre completamente desnudo v lo, peorpresentando las partes sexuales de hechuragrosera que causan escandalo v asco.

Debe notarse que aun los mas induigen-tes en materia de moral en el arte no admi-ten el poner visibles las partes sexuales delhombre ni en la pintura ni en la escultura.E1 Salon Pares tiene la entrada libre y seintroducen en el jovenes y niñas.

»! Av del que escandalizare á la inocenciadijo el Señor, mas le valiera no haber na-cido !

»fengase presente que la moral y la de-cencia son sagradas y sobre ellas no debeprevalecer ninguna consideracion aetistlica(conomica ni de otro género.

»Complaciendome en creer se hara apre-cio de lo espresado queda de Vd. S. S.

((Un padre de familiaBarcelona iz Marzo 1929.»

Les trifulgues d'En Llorens i Artigas

Una vegada Llorens i Artigas anava perParís i va trobar-se amb el seu amic el pin-tor'Dufv.

— On anirem ?.., On ens podem ficar ?...Fiquem-nos en aquest cabaret espanyol.

En Llorens i Artigas anava a dir que noquan ja s'hi trobava dintre.

Una mossa amb faldilla de farbalans seles emprenia amb el flamenc que era ungust. L'armo de l'establiment, servicial, ensaber que Llorens i Artigas era de Pireneusavall, volia presentar-li la ballarina de totespassades.

En Liorens i Artigas no tenia ganes d'en-trar-hi en relació. Però de sobte se la va

trobar al davant. Va arrufar el nas.— i Qué alegría ! ¡ Somos compatriotas !

—deia la xicota.Llorens ¡ Artigas s'hi va fixar bé i li di-

gué:— Con el acento que tienes, si no lo dices

tú, nadie dirá que eres esQadola.— De Torregrosa mateix — féu la noia,

tota contenta.Torna a venir l'amo de l'establiment. Llo-

reas i Artigas per acabar-ho d'embolicar,li fa:

— Veu? No ho som ben bé de compatrio-tes. Jo sóc basc.

— Ah 1 :Basc ! — fa l'amo del dancing. Joconec l'idioma. El parleu?

— Oh ! Només sé el Guernikako Arbola.— Això rai. Aquests xicots el saben tocar.

Vinga, nois.1 els músics engegaren el Guernikako.

L'amo de l'establiment ei cantava a pié pul-mó, i Llorens i Artigas, que no en sabia niun mot, badava la boca, i l'obria i la tan-raya com aquell qui canta, tot escorregut,desitjós de fondre's, maleint el seu amicDufv que l'havia duf a posar-lo erf aquestscompromisos.

GRAN ESDEVENIMENTAny tro. Cristòfol Colom descobreix e!

dit gros del peu. (Lile.)

N. DE tro R. — Segons l'Ulloa, aquestaescena tingué lloc en un poble de la costacatalana.

t l^is`^awn..

— Corre, mare, filma'm. que em surtsang del nas.

. »--

Ell. — Una salsitxa aixa? No em faciriure.

Ella. — Vaja, encara sort que li faci grà-cia. Els altres es posen furiosos.

(Buen Humor.)

3

y.

o^

1— Oh ! si estigués casat, amb quin gust

em divorciaria!(Le Rire.)

La víctima de la bola de neu. — Vaig aavisar sa mare.

La senyora. — Més valdrà que ho digueua son pare.

La víctima. — Es que son pare sóc jo.

(Lije.)

Delinqüència infantil.(f udge.)

,s

?' \ p

LP:#v

^ r?

}t^

^ r

0

Pastilles ASPAIMECuren radicalment la TOS

perque combaten les seves causes• Catarros, ronquera, angines, laringitis, bronquitis, tuberculosiPulmonar, asma, i totes Ins areccions, en general, de la gola, bron-quis i pulmons. — Les Pastilles ASPAIME són les recepta

-des pels metges. — Les Pastilles ASPAIME són les oreleridespels paelents. — Les Pastilles A SPAIME es venen a UNApesseta la capsa en les prineipals tarmacies 1 drogueries.

Especialital Farmacèutica de Laboralori SOA'ATAFGCarrer del Ter, 16 • BARCELONA • Telèfon 50791

n

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn

amb ampolles de litre i de mig litrei en garrafons de vuit litres

Dislribuidors generaia

FORTUNY, S. A.CARRER HOSPITAL, 32, ° SALMERÓN, 133

■ti

!;N 4 l4 N

sTUSTEVENSON, ROMAGOSA I C. A València, 295

MÀQUINES DE CALCULAR

MULTICOPISTES

úifuli,D PREMSES

ACCESSORISPER A MAQUINES

D'ESCRIURE

O •

LA MAQUINA PREDILECTA

I /CyINSUBSTITUIBLE

5e 45ta5 ORGANITZACIÓe

ve5e tao4et , el ,ß°C^ COMPLETA

D'OFICINES

MODERNA

ReQ 4otti^gal

^SQao^^' PERSONAL COMPETENT 1 ESPECIALITZAT

Altes, baixes i

Aviat podreu comprar

traspassosde contribució

"BABY- LAX"

Totes les diligències iconflictes amb Hisenda

Diputaciódi Ajuntaments

--

; c 5 5 v9^b3^

6NRG

O8ERLOY

a^

EL MOBLE D'ACER

ELEGANTI

ETERN

ÁFISADirector

El millor

Laxant =furgant

MOBILIARI EN GENERAL

ESPECIALITAT en EL oe oesPa,x

Instal'Iacíons completes

d' Establiments, Despatxos i Habitacions

PRESSUPOSTOS I PROJECTES A SOL LICITUD

E.rposició i venda

Corts Catalanes, 532. Telèfon 34342

CARLES OSSORIO

Laietana, 18, pral., B

Subscriviu -vos a la

GASETA DE LES ARTSDIRECTOR: Màrius Xi¡reda

;ART ANTIC:^foaquim Folch i Torres ART A10DERN: Rafael Benet

Subscriviu-vos a MIRADOR

SETMANARI CATALA

Pele*, G2. - BARCELONA

BUTLI_ETI DE SUBSCRIPCIÓ

E12...................:..... _ .._ ._.__

que viu a .........._ ................ -- ............_._..................._._._......:......._ _ ..........

carrer _...---.........._ .......................... n.° .............. se subscriu a MIRADOR

pel greu fixat 'de 2'50 pies. trimestre.

de.__......._ _ de 19._

Signatura

AIGUADE ROCÅLLÅU1U

La deu més rica del món

Si vosté paeix d'Albumiiúria, LitiàsisEriea (mal de pedra), Bronquitis paren•quimatoses, Nefritis crònica, es curarà

radicalment amb

Redacció i Administració: VIA LAIETANA, 37 BARCELONA 1 r

Descobriment interessantíssim

útil al posseïdor d'un flascó de la cèlebre fricció

AIGUA DE LA VERGE DE MONTSERRAT

puix acaba d'ésser reconeguda per les principals emieències mèdiques cem l'única fricció eficaç (sobretot després del bany o la dutxa)

contra els efectes dels canvis bruscos de temperatura i assegura la resistència contra la invasió de l'enutjosa

^IGRIP^

IMP. LA OTlPtAR2:A.Gr^ W fíM^