Procés de co-creació d’un instrument de suport als ... · Procés de co-creació d’un instrument de suport als Circuits de Comercialització de Producte Agroalimentari de Proximitat

Procés de co-creació d’un instrument de suport als Circuits de Comercialització de Producte

Agroalimentari de ProximitatPla Estratègic Metropolità de Barcelona

Desembre 2018

ÍndexBLOC 1. PROCÉS DE COCREACIÓ 5 1. Antecedents 6 2. Marc de referència 7 3. Metodologia i procés 8 3.1 Primera fase: marc comú 9 3.2 Segona fase: cocreació 14

3.3 Tercera fase: experimentació i validació 19

BLOC 2. EL CIAP 23 4. Què és el CIAP? 24 4.1 Descripció 25 4.2Estructuraorganitzativa 26

4.3 Funcions del CIAP 274.4 Condicionants 30

5. Valoració de la proposta 32 6. Properes passes 35

Pàg. 8

Pàg. 7

Pàg. 6

3. METODOLOGIA I PROCÉS

2. MARC DE REFERÈNCIA

1. ANTECEDENTS

BLOC 1PROCÉS DE COCREACIÓ

6

En el marc del treball en matèria de Polítiques Ali-mentàries, el Pla Estratègic Metropolità de Barce-lona (PEMB), amb la col·laboració del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Con-sum de l’Ajuntament de Barcelona, detecta la ne-cessitat de donar suport al producte agroalimenta-ri de proximitat.

De bon inici es va tenir clar que calia incorporar el màxim d’agents i administracions, promovent un procés de cocreació, que anés des de la ideació i definició fins a la proposta de l’instrument per sa-tisfer la necessitat detectada, incorporant la visió dels possibles usuaris i altres agents implciats. Per tal efecte es va proposar una metodologia de tre-ball amb l’objectiu de definir conjuntament un ins-trument de suport als Circuits de Comercialització de Proximitat (CCP), que ha finalitzat amb la con-creció del que s’ha anomenat Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat, CIAP.

El procés s’emmarca dins la nova etapa del PEMB, com a plataforma de diàleg entre institucions, pel que ja des de l’inici es proposa la seva realització per mitjà de metodologies de cocreació i sessions facilitades, amb la implicació directa d’un grup de-signat com a nucli dur, i la participació en determi-nats moments i fases del procés d’un grup obert, més ample d’altres actors interessats i/o interes-sants pel projecte.

Així en el procediment seguit es poden distingir tres moments:

• Una primera fase per establir un marc comú de treball, consensuar les definicions i objectius i acordar el procediment a seguir per part dels participants.

• Una segona fase d’ideació i cocreació de l’instrument de suport als circuits curts de proximtat.

• Una tercera fase de realització d’un estudi de benchmarquing i un procés d’entrevis-tes a agents i perfils clau pel CIAP per tal de contrastar el procés i nodrir de més in-formació.

En els següents capítols s’explica més detallada-ment la metodologia i les trobades realitzades, i es presenta la síntesi de resultats obtinguts de forma cronològica, seguint el procés de definició conjun-ta de l’instrument de suport als circuits curts de proximitat.

1.ANTECEDENTS

Co-creació d’un instrument de suport als Circuits Curts de Proximitat

7

La necessitat de desenvolupar un instrument com el CIAP respon al canvi de model que està implí-cit en els grans acords i pactes internacionals com ara el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, els Objectius de Desenvolupament Sosteni-ble, el Decenni per la Nutrició de Nacions Unides o la Segona Conferència Internacional sobre la Nutrició de Roma (CIN2), així com la futura Car-ta Alimentària de la Regió Metropolitana. Totes aquestes línies estratègiques formen part d’una actualització del discurs entorn a la sostenibilitat del sistema, en la que els espais agraris i la produc-ció local, pel consum també local, hi juga un paper important. Un dels valors principals del CIAP per tant, serà el de reconnectar el món rural i l’urbà.

Els canvis en el model no afecten només el sistema alimentari en si mateix, sinó també al conjunt de les relacions socials i econòmiques, en les que se situa a les persones al centre. Per això, si entenem que l’alimentació és un dret, els aliments podrien entendre’s com a béns públics, i per tant un ins-trument com el CIAP podria acabar esdevenint un equipament o infraestructura.

2.MARC DE REFERÈNCIA

Pacte de MilàAcció recomanada #21

Promoure la coherència en les inte-raccions entre les ciutats i la produc-ció i la transformació alimentària en les àrees rurals contigües, cen-trant-se en els petits productors i les empreses agrícoles familiars, i amb especial atenció a apoderar dones i joves.

II Conferència Internacionalsobre la NutricióRecomanació #9

Reforçar la viabilitat de la producció i l’elaboració d’aliments a escala lo-cal, especialment per part dels petits productors i els agricultors familiars, posant especial atenció a l’apodera-ment de la dona i tenint en comp-te que el comerç eficaç i eficient és fonamental per a la consecució dels objectius nutricionals.

8

Com s’ha comentat anteriorment, el procés seguit ha tingut tres fases. En un primer moment es va treballar conjuntament per definir el marc i els conceptes comuns, on també es va fer la primera proposta de projectes i la selecció de l’instrument per donar suport als circuits curts. La segona fase va estar dedicada a la ideació i cocreació de l’ins-trument que s’ha acabat anomenant CIAP. I la ter-cera fase, externalitzada, s’ha enfocat a contrastar i aprofundir en la informació amb, per un costat, un estudi de benchmarquing d’instruments similars arreu d’Europa, i per l’altre, un seguit d’entrevis-tes a fons amb diferents perfils i agents identificats com a susceptibles usuaris del CIAP. Aquesta dar-rera fase ha permès extreure conclusions i recoma-nacions sobre la possible funcionalitat dels serveis que, incialment i de manera teòrica, s’havia previst que podria oferir el CIAP.

Des de la primera trobada per la definició del marc comú i la posada en marxa del procés de co-crea-ció, es va decidir de forma acordada que es treba-llaria amb dos nivells d’intensitat, un nucli dur o grup impulsor, format per un nombre reduït d’ins-titucions, que van decidir de forma voluntaria for-mar-hi part, i un grup obert, amb més participants de perfil divers per tal d’ampliar la visió.

A continuació es detallen les sessions-taller realit-zades, i les metodologies emprades en cada fase.

3.METODOLOGIA I PROCÉS

GRUP IMPULSORGrup de caire més institu-cional, que des d’un primer moment ha participat en l’establiment dels objectius i les definicions del projec-te, i que pot acceptar més responsabilitats i compro-misos en la implementació

del CIAP.

GRUP OBERTGrup amb més participació que aporta una visió més amplia i des de més punts de vista. Ha permès enfocar el projecte des dels que hauran de ser els usuaris, testejar-lo i complementar les visions del Nucli dur, assegurant que totes les sensibilitats estiguin

representades.


9

PRIMERA SESSIÓ:06 de setembre de 2017, Masia de Can ComasLa primera sessió del procés de cocreació va tenir per objectius:

• Aprofundir en el coneixement de les dife-rents parts implicades

• Posar en comú els projectes relacionats amb els circuits curts de comercialització que ja es duen a terme o en els que par-ticipaven les entitats assistents

• Dissenyar el pla de treball per a l’elabora-ció de l’instrument

• Definir un marc comú per a l’apropament al tipus d’instrument a utilitzar: elements essencials a incorporar i a descartar

Per aquesta primera sessió es va comptar amb la participació d’unes 20 persones represen-tants de:

• Ajuntament de Barcelona• Àrea Metropolitana de Barcelona• Diputació de Barcelona• Institut de Mercats Municipals de Barce-

lona (IMMB)• Consorci del Parc Agrari del Llobregat• Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Na-

tural de Gallecs• Secretaria tècnica EIPA• Mercabarna

3.1 Primera fase: marc comú

DINÀMIQUES

Definició conjunta del que entenem per Circuits Curts de Comercialització i objectius que han de satisfer

Mapa conceptual dels CCCA partir del concepte de Circuits Curts de Comercialització, els participants amplien la definició amb més conceptes o matissos que es van relacionant per completar una definicó conjunta.

Priorització de les accions del Pacte de MilàDinàmica individual on cada participant va-lora de l’1 (menys prioritaria) al 6 (més pri-oritaria), les accions recomanades pel Pacte de Milà.

World Cafè Dinàmica en 3 grups i 3 torns, on respondre les següents preguntes per torn i de forma alternativa per grup, de forma que un fa aportacions sobre el que ha afegit l’anterior:1. Quins objectius generals satisfan els

CCC?2. Quins projectes o actuacions duu a ter-

me la teva institució en CCC?3. Quin tipus de projectes sobre CCC con-

sideres que són més prioritaris per a dur a terme a curt termini a la RMB?

Què s’està fent ja i primer brainstorming de projec-tes susceptbles d’esde-venir un instrument de suport als CCC

10 ““

Marc comú de treballDinàmica per establir conjuntament el marc de treball respecte els reptes, requisits mínims, obstacles a superar, resultats que cal esperar, desitjos i llistat de participants (agents i societat civil) que caldria incorporar al procés.

DINÀMIQUES

Ambició amb visió: En un horitzó de 3 anys s’ha de tenir el projecte enllestit. Caldrà situar la temàtica, concretar-la, arribar a acords entre totes les parts i actuar.

Condicions mínimes: El projecte haurà d’estar dissenyat i redactat al maig del 2018. Hi hau-rà un nucli dur (el compromís dels participants s’haurà de traduir en constància, dedicació de treball i legitimitat) i un grup obert (que asse-guri una mínima massa crítica per considerar que s’ha de seguir amb el projecte). A més, s’haurà de definir bé l’objecte del projecte, la visió, el marc com-petencial, la coordinació i la complementarietat entre els agents dels grups i qui disposarà els mitjans i els recursos.

Obstacles a superar: Tenint en compte l’horitzó temporal, haurem d’orientar-nos al projecte i no caure en el parany de tenir una visió massa holística del sistema alimentari que ens faci desviar-nos cap a objectius inassolibles.Haurà d’haver-hi un lideratge que permeti integrar totes les sensibi-litats i que permeti aprofundir en el coneixement de totes les parts i entre totes les parts, les quals s’hauran de comprometre amb el treball i el procés.

Resultats esperats: Haurà de generar-se un pla d’actuació concret, amb estructura de fi-nançament coordinada, limitat en el temps i avaluat. El compliment del qual, incrementarà la credibilitat i el prestigi de les institucions im-plicades.Serà important saber transmetre missatges clars, sobretot als consu-midors”.

Desitjos: Trobar l’escala en la que estem per a que la proposta sigui realista i aplicable. Aquesta proposta hauria de representar un model de ges-tió integrat i reproduïble, que comptés amb la complicitats de tots els agents que hi participen.En darrera instància, el projecte hauria de representar un augment de comercialització de producte local, fent créixer la ràtio de persones que s’abasteixen amb productes de proximitat.En un altre ordre, projectes com l’actual podrien representar l’espurna per desenvolupar un espai de garantia de coherència de polítiques ali-mentàries”.

S ocietat civil a incloure: No es va tractar perquè es considerava que els agents a incloure en la formulació del projecte dependrien del projecte en si mateix.


11

SEGONA SESSIÓ:21 de novembre de 2017, Espai CRECA la primera sessió de participació es va acor-dar establir dos nivells d’intensitat pel que fa a la participació: un grup impulsor i un grup més obert.

Així, per una qüestió d’operativa, el mateix grup va decidir que aquesta segona sessió, plantejada per validar i completar els resultats de la primera trobada, avançar en una primera definició de l’instrument de suport als Circuits Curts i acordar entre tots i totes els procés de co-creació de la segona fase, es fes amb els i les integrants voluntaris/es del grup impulsor.

La sessió va comptar amb la participació de 12 persones, representants de les següents enti-tats:

• DARP, Generalitat de Catalunya• Ajuntament de Barcelona• Secretaria tècnica EIPA• Institut de Mercats Municipals de Barce-

lona (IMMB)• Àrea Metropolitana de Barcelona• Diputació de Barcelona• Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat• Consorci del parc de l’Espai Natural de

Gallecs• Ajuntament de Mollet del Vallès• Ajuntament del Prat de Llobregat

DINÀMIQUESCompartir la definició de Circuits Curts:La definició que s’havia de validar era la següent: “Els Circuits Curts de Comercialització són cade-nes multidimensionals. Es proposen tres dimensions: la comercial (en la que només pot intervenir, com a màxim, un intermediari entre producció i consum); la geogràfica (en la que s’estableix un número de quilòmetres, o una àrea concreta, que puguin recórrer els productes); i la cultural o socioeconòmica (en la que s’inclourien models relacionals concrets entre els diferents agents, la relació de la societat amb el territori, etc.)”.

Va haver-hi una reflexió sobre introduir el terme Proximitat en el concepte a definir. Dei-xaríem de parlar de Circuits Curts de Comercialització per parlar de Circuits de Comerci-alització de Proximitat (CCP).

Va haver-hi una altra reflexió sobre la flexibilitat del nom-bre d’intermediaris. S’accep-ta que no es parli tant d’in-termediaris com de Cadenes Sostenibles en les que hi hagi un reequilibri de forces en-tre les diferents actors de les baules de la cadena. Havent ampliat el nombre d’interme-diaris possibles, els Mercats Municipals podrien encaixar en la definició.

Va haver-hi una altra reflexió sobre la necessitat d’incloure el canvi climàtic en tot el pro-cés, per tant, s’haurà de tenir en compte els models de pro-ducció, la distribució, etc.

Després del debat es van obtenir una definició comuna pels Circuits Curtis i els objectius que aquests satisfan.

12

Definició Comuna de Circuits de Comercialització de Proximitat:

Són aquelles cadenes de distribució que atenen a quatre dimensions:• climàtica: elsCCPhandecontribuiral’adaptacióilamitigaciódel

canviclimàtic• comercial: els CCP poden tenir un nombre indeterminat, però

reduït, d’intermediaris entre producció i consum i suposen una mi-llora de l’oferta comercial intentant generar relacions de poder més justes a la cadena de comercialització

• geogràfica: els CCP restringeixen el nombre de quilòmetres, o l’àrea concreta, de procedència dels productes de manera diversa en funciódeltipodeproducte

• cultural o socioeconòmica: els CCP incorporen models relacionals que equilibren les forces entre els diferents actors de la cadena de comercialització, amb la societat i el territori

Objectius dels Circuits Curts de Proximitat:

Contribuir a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, promovent una estructura equili-brada del territori i posant-lo en valor, donant-li visibilitat i preservant-lo mitjançant la viabilitat de la seva activitat en sentit ampli: cohesió social, integració i desenvolupament social i del món productiu. Al mateix temps, els CCP han de servir per potenciar la diver-sificació, dotant als productors d’un espai de decisió i augmentant la capacitat d’elecció dels consumidors.

ComqueesdonavaperbonalacaracterísticamultidimensionaldelsCircuitsdeComercialit-zació de Proximitat, es va consensuar que els indicadors per l’avaluació del projecte hauran decontemplaraquestaspectemultidimensional,iqueespodriadonarelcasdequeunCir-cuitamb,perexemple,3intermediaris,fosméseficient,enelsnostrestermes,queunamb1 intermediari però amb uns sistemes de producció més desfavorables pel medi ambient.

CCPDINÀMIQUESTRIAR EL PROJECTE I COMENÇAR A DEFINIR-LOEntre la primera sessió i la segona, es va fer una llista d’instrument/projectes a desenvolupar, i que podien acomplir l’objectiu comú de “construir conjuntament un instrument de suport als Circuits de Comercialització de Proximitat (CCP)”. També es va demanar als assistents que valoressin els projectes segons interès i factibilitat. Així el resultat va ser el projecte de Centre d’Intercanvi Agro-alimentari de Proximitat (CIAP), consistent en la integració de 4 opcions.

Als assistents a la segona sessió se’ls va demanar començar a definir la visió, misssió, objectius i primera descripció del que podria ser el CIAP, per posar les bases del treball de cocreació.


13

Food hub Centra del compres Centre de facilitació logística Espai d’intercanvi comercial

Centre d’IntercanviAgroalimentari de Proximitat (CIAP)

Democratitzar l’alimentació ecològica i de proximitat, impulsant aquest tipus de producció agroalimentària a través de generar una oferta comercial necessària i suficient, per millorar la vida de les perso-nes (segons criteris ambientals sostenibles i de desenvolupament social i econòmic).

Missió• Espai on l’intercanvi de productes agroali-

mentaris surti de la lògica pura de “mercat”• Impulsar la comercialització de productes de

proximitat en un centre específic, generant oferta i a la vegada afavorint el seu consum

• Generar un model del tipus de productes i distribució i venda

• Facilitar un espai d’intercanvi comercial directe entre productors i comerciants

• Equilibri territorial• Resiliència econòmica• Matching comercial

Objectius

Respecte a les funcionalitats del CIAP:• Pla de comercialització (tant física com virtual)

dels productes que han d’estar acreditats en compliment de certs criteris.

• Espai de trobada entre productors/es i comer-ciants i distribuïdors/es. Es contempla la possi-bilitat que s’obri algun dia a la setmana, per a que el concepte d’intercanvi no es limiti només al producte, sinó que es puguin intercanviar experiències, coneixement, etc.

Respecte a la ubicació i aparença física del CIAP:• Xarxa d’espais físics de distribució repartits pel

territori, que hi arrelin i que permetin crear sinèrgies amb altres activitats o usos (produc-ció, logística, cultural, lúdica i ambiental), en els que hi hagi alta accessibilitat, proximitat als centres habitats, sense ocupar sòl amb valor ambiental i regenerant espais degradats.

Respecte al sistema de gestió del CIAP:• Responsabilitat i coordinació dels centres:

consells gestors amb representació d’entitats públiques i privades.

Descripció

Fites a assolir:• Apareixen nous productors/es i es millora la

ratio de supervivència• 20% de consumidors/es a l’AMB consumeixen

bona part del producte fresc vegetal de proxi-mitat

• Es multiplica per vint el nombre de comerços, paradistes i restauradors/es que tenen produc-te de proximitat

• 70% de productors de l’AMB comercialitzen la seva producció via circuits de proximitat

• Possibilitat de donar cabuda a la producció de Catalunya

• Augmentar el vincle amb el propi territori

Grans reptes:• Cohesió social i sostenibilitat sistèmica• Garantir el dret a l’alimentació sana, de quali-

tat i assequible en preu a la població• Garantir la sostenibilitat de la producció agrà-

ria local amb preus i condicions més justes

Visió

14

Donada la voluntat que l’instrument de suport als CCP fos un projecte de creació conjunta, tenint en compte diferents actors que hi po-dien estar implicats, i amb la voluntat que es-devingui una eina realment útil i factible, per la segona fase es va optar per dur a terme un procés de treball basat en les metodologies del disseny de serveis.

Es va considerar útil aquesta metodologia pels següents motius:• Permet i afavoreix la cocreació de projec-

tes o serveis entre diferents actors• Posa l’enfoc en l’usuari del servei i per tant

permet incorporar diferents visions i ex-periències.

• Genera un treball seqüencial, amb dife-rents passes lògiques per anar definit el servei des dels seus requeriments fona-mentals fins a la seva definició i concreció.

• Dóna eines dinàmiques que també perme-ten treballar en grups de diferents mides: grup obert, nucli dur i treball tècnic.

• Permet aprofundir i assolir el disseny i redacció d’un projecte detallat, per mitjà de l’experimentació i la consideració holís-tica, és a dir de diverses variables que hi poden influir.

Així, durant la segona sessió de treball amb el grup impulsor, es va presentar i validar la me-todologia i procediment per la cocreació a dur a terme durant al segona fase.

A continuació es presenta l’esquema de pla de treball de la segona i la tercera fase, tot i que aquesta darrera s’explica al capítol 3.3.

3.2 Segona fase: cocreacióDINÀMIQUES

DETECCIÓ D’ACTORSDes del primer moment es va voler incorporar l’opi-nió i experiència d’agents que poguessin estar im-plicats amb el tema, i també de possibles usuaris. Per tal efecte, en tot el procés es va anar demanat als participants definir llistes de possibles actors que en major o menor mesura haurien de ser con-sultats en algun moment del procés. Sobretot du-rant la fase de cocreació.


15

PLA DE TREBALL

PAS 2: IMAGINAR

Objectiu:

Participants:Resultats:

Grup impulsor

Definir el CIAP a partir dels re-queriments i necessitats clau

Propostesalternativesdeprojec-te de CIAP

PAS 3: DEFINIR

Objectiu:


Equip tècnic

Definirtècnicament lespropostesalternativesdeprojectedeCIAP

Propostesalternativesdeprojec-te de CIAP

PAS 4: EXPERIMENTAR

Objectiu:


Actors interessats

Obtenir informació de les alterna-tivesdelprojectedeCIAP

Detectar pros i contres de cadas-cunadelesalternatives

PAS 5: VALIDAR

Objectiu:


Equip tècnic

Validar la proposta de CIAP, afegint informació dels possibles usuaris

Proposta de projecte de CIAP, amb les opcions valorades

PAS 1: ENTENDRE

Objectiu:


Grup obert

Determinar usuaris del CIAP i els seus requeriments i necessitats

Requeriments i necessitats clau que ha de cobrir el CIAP

2A F

ASE

3A F

ASE

16

TERCERA SESSIÓ:24 de gener de 2018, Casal d’Entitats Mas Guinardó (Barcelona)La sessió es va correspondre amb el primer i part del segon pas, del programa de treball és a dir, amb els moments d’entendre i de comen-çar a imaginar.

Partint de la primera descripció i objectius esta-blerts per al CIAP, la sessió pretenia aconseguir informació sobre les necessitats i requeriments dels possibles usuaris del Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat, per tal de poder proposar diferents models possibles, a treba-llar posteriorment per part de l’equip tècnic i grup impulsor, seguint les metodologies del disseny de serveis.

La sessió va comptar amb la participació de 16 persones del grup obert, representants de les següents entitats:

• Ajuntament de Barcelona• Secretaria Tècnica de l’EIPA• Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat• Àrea Metropolitana de Barcelona• Generalitat de Catalunya• Diputació de Barcelona• Institut de Mercats Municipals de Barce-

lona (IMMB)• Mercabarna• Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat• Unió de Pagesos• AGEM• Consorci del Parc de l’Espai d’interès Na-

tural de Gallecs

DINÀMIQUESAdaptant les metodologies del disseny de serveis, es va preparar una sessió en la que el treball dels diferents grups consistiria a ficar-se dins la pell d’una persona representativa de cada perfil dels possibles usuaris del Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP). Per tal efecte es van distribuir els assistents en 5 estacions de treball, a cadascuna de les quals es va treballar un dels següents perfils: producció, distribució, comercialització, administració i altres.

El que havia de permetre un exercici d’aquestes característiques era possibilitar una aproximació des de diferents perspectives posant l’enfoc en l’usuari per acabar perfilant un CIAP capaç de satisfer el major nombre de necessitats de la manera més eficient possible.

PERFIL PERSONALa dinàmica va servir per definir un perfil concret i representatiu d’usuari del CIAP.Els perfils desenvolupats van ser:

• Producció: Pagès jove i pagès de mitjana edat

• Distribució: Paradista de mercat municipal de Barcelona

• Comercialització: Empresa majoris-ta de fruita i verdura tipus Hortec

• Administració Pública: Gerent del CIAP

• Altres: Associació pel canvi de para-digma alimentari

Professió:

Àmbit d’actuació territorial:

Gènere:

Edat:

Poders (de quins recursos disposa, en què mostra expertesa, sobre qui té influències, etc.):

Necessitats (què necessita pel seu dia a dia professional i personal, què troba a faltar, etc.):

Valors (quins són els seus valors personals i empresarials, què el motiva, què l’indigna, etc.):

Interessos (quines són les seves fonts d’informació, fa ús de les xarxes socials, procura estar el dia a nivell formatiu, etc.):


17

MAPA D’EMPATIAMentre que amb l’ante-rior dinàmica es va definir com és la “persona usuà-ria”, el mapa d’empatia va permetre entendre-la millor, imaginar què és el que diu, què pensa, a qui fa cas i a qui no, etc. Es a dir detectar millor les voluntats, les pors i les influències dels possibles usuaris del CIAP.

Usuari:

Què diu? Què pensa?

Què estaria disposat a fer? A qui escolta? Què escolta?

Inte

racc

iò a

ctua

l am

b el

s C

CCD

avan

t la

poss

ibili

tat d

e cr

eaci

ó de

CIA

P

RUTINA DIÀRIALa dinàmica va consistir a imaginar el dia a dia dins del CIAP de la persona “creada” a les dinàmi-ques anteriors. Aquesta dinàmica va per-metre imaginar la situa-ció quotidiana del CIAP, i així fer una aproximació a com aquest hauria de ser perquè la situació tin-gui lloc i la persona usuà-ria estigui satisfeta de la seva relació amb el CIAP.

Usuari:

Sor�daEstadaArribadaCom coneix el CIAP?

Com arriba al CIAP?

Descripció: Què fa al CIAP?

Què aporta? Què rep?

Com marxa del CIAP?

Com ha estat l’experiència?

Com con�nua vinculat al CIAP?

Com difon el CIAP entre els seus contactes?

LÍMITS Què portaria al desastre?

MÍNIMS Quin/s són els mínims imprescindibles?

18

QUARTA SESSIÓ:19 de març de 2018, Espai CRECLa sessió es va correspondre amb el pas d’ima-ginar i el de definir del programa de treball, amb l’objectiu de determinar entre dos i tres propostes alternatives de CIAP, tot establint el model de gestió i de funcionament per cadas-cuna d’elles. Per poder assolir aquest objectiu el Gabinet Tècnic del PEMB va treballat la in-formació que es va generar en l’anterior sessió, presentant-la al grup impulsor, entorn en el qual calia acabar de de definir les alternatives de CIAP.

Respecte la informació obtinguda a l’anterior sessió, es van identificar coincidències, diver-gències i una visió general en quant a la gestió i funcions. La informació obtinguda tenia dos

nivells que van permetre treballar les alterna-tives:

• Informació sobre els àmbits del CIAP: or-ganització, producte i hub

• Tipus d’informació: aspectes amb molta reincidència i per tant fixes (caracterís-tiques), aspectes més variable i per tant flexibles (alternatives)

Així, la sessió va comptar amb la participació de 11 persones del nucli impulsor represen-tants de les següents entitats:

• Ajuntament de Barcelona• Àrea Metropolitana de Barcelona• Generalitat de Catalunya• Diputació de Barcelona• Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Na-

tural de Gallecs

DINÀMIQUESCANVASEls participants es van disposar en grups, tipus “estacions de treball”, per omplir unes plantilles o canvas, a partir de la informació rebuda a la tercera sessió amb el grup obert. els assistents havien d’anar contestant i omplint cadascun dels apartats aprofitant informació, anat més al detall i plantejant les alternatives o diferents propostes per solucionar cadascuna de les qüestions plan-tejades.


19

Al final de la segona fase, es va detectar la ne-cessitat de fer una anàlisi més detallada dels i les possibles usuaris/es del CIAP per tal d’ob-tenir una major varietat de punts de vista, i testejar d’alguna manera la funcionalitat i pos-sible utilitat del CIAP que s’anava concretant. Aquesta part del treball s’ha considerat ja com la tercera fase del procés de cocreació.

Es va decidir externalitzar la realització d’un seguit d’entrevistes a actors seleccionats, re-presentants dels perfils d’ususari diversos, i

aprofitar també per dur a terme una anàlisi d’experiències similars, tant en tipologies de circuits curts com en sistemes de concentració i distribució de productes agroalimentaris, ar-reu del món.

Les entrevistes i l’estudi de benchmarquing van ser encarregats a Llaurant Barcelona, amb la implicació de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, i la col·laboració de la Diputa-ció de Barcelona i el mateix PEMB.

3.3 Tercera fase: experimentar i validar

ENTREVISTESLa llista de persones a entrevistar va ser elaborada de forma conjunta amb les entitats promotores de l’estudi i els membres del grup impulsor del CIAP, buscant el màxim de perfils a representar i escalant segons els re-cursos finalment disponibles. Així es va entrevistar un total de 32 perso-nes, en 30 entrevistes, ja que algunes van ser conjuntes.

Les entrevistes es van dur a terme entre els mesos de juliol, agost i se-tembre de 2018, principalment per part de l’equip de Llaurant Barcelona (24), amb el suport de la Diputació de Barcelona (2) i del PEMB (4).

Del total de persones entrevistades, 17 van ser homes i 15 dones, amb edats entre els 30 i els 65 anys.

30entrevistes

13producció i transformació

6comercialització i consum

2administració pública

4altres perfils

5distribució i logísitica

20

CASOS D’ESTUDIEn total s’han detectat i relacionat 20 experiències de característiques diverses, de les quals es van estudiar a fons 3 casos, seleccionats també de forma consensuada amb les entitats participants del grup impulsor del CIAP, sota criteris de relació i interès pel que fa a obtenir idees i aprenen-tatges susceptibles d’aplicar a la con-figuració del CIAP.

Funció dedistribució

Centro de Acopiode Pamplona

Funciód’intermediació

Funció de facilitacióde la compra-vendasense intermediaris

REKO, Finlàndia

Projet Transformateur du Loir, Sarthe

Font: Estudi de suport al disseny i implementació d’un Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP). LLaurant Barcelona


21

Altres casos:

Central de compres de producteshortícoles del Maresme

GartenCoop, Freiburg

Pàg. 35

Pàg. 32

Pàg. 24

6. PROPERES PASSES

5. VALORACIÓ DE LA PROPOSTA

4. QUÈ ÉS EL CIAP?

BLOC 2EL CIAP

24

El CIAP ha de ser un instrument de suport als Cir-cuits de Comercialització de Producte de Proximi-tat (CCP).

Tal i com s’ha apuntat al primer capítol del present informe, la necessitat de desenvolupar un instru-ment com el CIAP respon al canvi de model implícit en els grans acords i pactes internacionals (Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, Objectius de Desenvolupament Sostenible o el Decenni per la Nutrició de Nacions Unides), així com la futura Car-ta Alimentària de la Regió Metropolitana. Per tant, el CIAP també ha de donar resposta a la necessària actualització del discurs entorn a la sostenibilitat del sistema, en la que els espais agraris, la producció

i el consum, hi juguen un paper important, però també ho fan el conjunt de les relacions socials i econòmiques, situant a les persones al centre i plantejant el fet de considerar els aliments com a béns públics.

Caldrà per tant, entendre el CIAP com a equipa-ment o infraestructura, però sobretot com a quel-com que dona un valor afegit important, com ara les Denominacions d’Origen i que, per tant, ser-ne membre donarà una imatge de fiabilitat i exclusivi-tat, i afavorirà l’interès de tots els agents (produc-tors/es, paradistes de mercats municipals, restau-radors/es, etc.)

4.QUÈ ÉS EL CIAP?

Missió del CIAPDemocratitzar l’alimentació de proximitat (si pot ser ecològica millor) a través de generar una ofer-ta comercial necessària i suficient, per millorar les condicions de vida de totes les persones que inter-vinguin en el procés (des del/la productor/a fins al/la consumidor/a final), segons criteris ambientals i de desenvolupament social i econòmic.

Donar suport al/la productor/a i al/la comerciant (per exemple a través del recolzament en la distri-bució), ajudant als/les petits/es productors/es a ac-cedir al mercat en unes condicions de major igualtat amb les grans superfícies (reequilibri de poder de les baules de la cadena alimentària).

Agents clau• Generalitat de Catalunya• Diputació de Barcelona• Ajuntament de Barcelona• Ajuntaments metropolitans• Àrea Metropolitana de Barcelona• Consorcis• Instituts d’investigació• Activisme• Productors/es• Comercialitzadors/es


25

El propi nom del CIAP (Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat) juga amb el con-cepte de que no només hi hagi una acció de comercialització o distribució, sinó que sigui un lloc d’intercanvi d’experiències, expertesa, etc.D’aquesta manera, el CIAP s’entén com un es-pai en el que hi pot haver negoci entre produc-tors/es i comercialitzadors/es, i un espai que asseguri la creació de xarxes i contactes entre les diferents baules de la cadena alimentària, i que proporcioni una actualització del coneixe-ment tècnic i normatiu relacionat amb el món agroalimentari.

El primer CIAP, que caldria plantejar com a prova pilot, podrà ser també una unitat de mesura pel desenvolupament d’altres centres que, a través d’una gestió integrada, represen-tin una xarxa d’espais repartits pel territori. Per aquest segon pas, la responsabilitat i la coor-dinació dels centres i entre ells es considera indispensable.

La principal raó de ser del CIAP és facilitar la vida als diferents agents del sistema. En aquest sentit, les dues grans funcions del CIAP serien:

• Donar suport a l’entrada al mercat del producte agroalimentari produït a Ca-talunya, entenent-se com un centre de facilitació logística:

• Sent el propi CIAP el prestatari de serveis logístics

• El CIAP promociona altres presta-taris de serveis logístics

• Ser un espai de relacions i serveis

Els objectius i la visió inicial es resumeixen en el quadre següent.

4.1 Descripció

Objectius Visió

Fites a assolir Grans reptesEspai on l’intercanvi de productes agroali-mentarissurtidelalògicapurademercat

Aparició de nous productors i millo-radelaràtiodesupervivència Cohesió social

Impulsar la comercialització de productes de proximitatenuncentreespecífic,generantoferta i a la vegada afavorint el seu consum

20% de consumidors a l’AMB con-sumeixen bona part del producte vegetal fresc de proximitat

Sostenibilitat sistèmica

Generar un nou model, tant en els productes com en la venda i la distribució

Esmultiplicapervintelnombredecomerços, paradistes i restauradors que tenen producte de proximitat

Garantireldretal’alimentaciósana, de qualitat i assequible econòmicament

Facilitar un espai d’intercanvi comercial di-recte entre productors i comerciants

70% de productors/es de l’AMB comercialitzen la seva producció via els circuits de proximitat

Garantirlasostenibilitatdelaproducció agrària local amb preus i condicions més justes

Reequilibri territorial

Obertura d’un mercat d’enorme potencial, com la Barcelona metro-politana, a la producció d’arreu de Catalunya

Resiliència econòmica Augmentar el vincle amb el propi territori

Encaix comercial

26

4.2 Estructura organitzativaForma jurídicaEl debat principal ha girat entorn si les admi-nistracions havien de formar part de l’òrgan de govern, o no. El fet que en general ha creat més consens ha estat que l’òrgan de govern si-gui obert i adaptable, però no s’ha de perdre de vista que es tractaria d’una prova pilot amb possibilitat d’evolució o canvi.

Un aspecte amb el màxim consens és que el CIAP ha d’assegurar la representativitat de tots els sectors implicats.

Les possibilitats plantejades, per tant a nivell de quina forma jurídica podria tenir el CIAP són les següents:

• Establir un conveni entre administraci-ons locals, avalat per un ens supralocal (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona o Àrea Metropolitana de Bar-celona), que coordinaria els diferents CIAP.

• Equipament públic, cedit en concessió. L’administració ofereix a concurs la ges-tió entre productors i minoristes.

• Creació d’empresa pública (amb la pos-sibilitat que les empreses privades tam-bé puguin aportar capital)

AcreditacióL’acreditació es presenta com un aspecte es-sencial de les funcions, i el valor afegit, del CIAP. El tret diferencial del CIAP es denota-rà també a través dels controls efectius de la marca de proximitat, i la possibilitat de posar ordre, o donar una categoria conceptual, a la diversitat de marques i etiquetatges que ja existeixen.

En aquest àmbit de l’acreditació hi ha dos con-sensos importants:

• El producte de proximitat és aquell pro-duït a Catalunya.

• S’acreditarà als/les productors/es i als/les comercialitzadors/es, i no al producte.

Gerència del CIAPLa gerència del CIAP haurà de tenir capacitat de decisió i acció, i haurà de respondre a l’òr-gan de govern corresponent. Tindrà múltiples funcions, com per exemple:

• Manteniment del Centre• Acreditació dels productors/es i comer-

ciants• Redacció del Pla de Comercialització

(tant física com virtual) dels productes• Dinamització del CIAP (relacions i tasca

comercial)• Acció comercial intensa, promovent el

treball conjunt de les administracions• Desenvolupar el decàleg d’avantatges

del CIAP

Amb participació de l’administració

A favor En contraEs podria determinar un estàndard i repli-car-lo a cada territori quan s’hagi superat la prova pilot (Generalitat, Diputació i altres admi-nistracions del territori)

Els consells en els quehiparticipenlesadministracions poden esdevenir més rígids del que seria desitja-ble.

Sense participació de l’administració

A favor En contra

La fórmula pot esdeve-nirmésoberta,flexibleiparticipativa,comunacooperativa

Si les administracions aporten recursos econòmics, voldran formar part de l’òrgan de govern. Si no hi ha de ser, es planteja el dubte de si aportarà recursos.


27

Com s’ha comentat anteriorment, s’ha arribat a l’acord que el CIAP podria tenir dues gran funcions, que podríem resumir en el que és vinculat a la compra-venda del producte, i el que és vinculat a la creació de relacions i difu-sió de coneixement. A continuació es presen-ten les possibilitats plantejades per cadascuna d’aquestes funcions.

4.3 Funcions del CIAP

FUNCIONS VINCULADES A LA COMPRA-VENDA DE PRODUCTE

Per a assegurar certa varietat en el producte que arriba el CIAP, i així ser més atractius als comerciants i als restauradors, el CIAP pot donar suport en la programació de la producció. A més, a l’haver de complir criteris de sostenibilitat sistèmica, el CIAP pot ser un agent útil en l’aprofitament dels productes que no tenen sortida al mercat, contribuint a l’economia circular. Començant per una prova pilot, aplicant un desenvolupament per fases es podria contemplar la possibilitat d’adaptar un espai per la transformació i l’elaboració dels productes.

Així les possibilitats respecte la funció vinculada a la compra-venda de producte es podrien resumir en:

Els consensos en aquest sentit, van en la línia de:• Considerar el CIAP com a espai que relaciona iniciatives entre productors/es i distribuïdors/es.• Considerar que el CIAP ha de disposar d’un portal de venda en línia.

A l’hora de plantejar qui podria anar a recollir el producte, es va considerar que en general les grans super-fícies acostumen a tenir acords directes amb els productors i que, per tant, el minorista havia d’estar inclòs en la política del CIAP. Així per tant, els potencials usuaris d’aquesta funció del CIAP serien principalment: minoristes, productors/es, cooperatives de consum, cooperatives de producció i restauradors/es.

Sistema d’emmagatzematgedes de que el productor deixa el producte venut anterior-ment fins a que el comprador el passa a buscar.

Compra-venda dins del propi CIAP, amb dos opcions:• La comercialització es dona entre

productor/a i distribuïdor/a, o entre intermediari i comerciant directa-ment.

• El CIAP té capacitat per realitzar les transaccions de venda del producte, informant al comprador/a (distribu-ïdor/a, intermediari/a, comerciant) sobre els productes, els/les produc-tors/es i les explotacions.

Oferta de servei logístic i de distribució des del CIAP.

28

Hipòtesi Escenari Avantatges InconvenientsCompra-venda feta amb anterioritat a l’arribada del producte al CIAP

El/la productor/a ja té una sèrie de compradors/es i només necessita un lloc on deixar els productes perquè se’ls vinguin a buscar

Productor/a: la concen-tració del producte facilita la feina al/la productor/a perquè només ha de fer un únic viatge per deixar tots els productes

Comerciant: la concen-tració del producte de diferents productors/es pot permetre al/la comerciant trobar oportunitats de negoci i disposar de major varietat de producte

CIAP: estalvi de feina perquè només ha de fer d’intermediari

Si tot és fet amb anteriori-tat es pot perdre potencial relacional

Compra-venda no feta amb anterioritat a l’arribada del producte al CIAP

El/laproductor/aconfiaen que a través del CIAP podrà trobar compradors/es pels seus productes, ja sigui gràcies a que el CIAP lifalagestió,operquèell/ella mateix/a es pot posar en contacte amb els/les comerciants

Productors/es i compra-dors/es: poden trobar no-ves oportunitats de negoci, o mercats als que no tenien accés a través del CIAP

CIAP: dinamisme i rela-cions, ja sigui perquè les compres-vendes ocorrin dins del centre en un mercat, o bé perquè sigui el propi CIAP qui hagi de trobarsortidaalproducte

Dificultatslogístiquessidin-tre del centre ha d’haver-hi un mercat

El CIAP com a figura de distribució o com a faci-litador logístic

El CIAP s’encarrega d’anar a buscar els productes als productors/es i/o de por-tar-los als/les comerciants

Productors/es i comer-ciants: estalvia preocupa-cions a la part a la que li sigui distribuït el producte

Potesdevenireltípicmajo-rista, i les funcions relacio-nals del CIAP poden veure’s minvades


29

FUNCIONS VINCULADES A LA CREACIÓ DE RELACIONS I A LA GENERACIÓ I LA DIFUSIÓ DE CONEIXEMENTUn dels consensos més sòlids és que el CIAP arreli al territori, i que creï sinèrgies amb les entitats locals. Que sigui un espai que afavoreix, facilita i dinamitza relacions entre productors, i d’aquests amb els di-ferents sectors. A més, a banda de les relacions, part del valor afegit que pot aportar el CIAP és el de la generació, difusió i intercanvi de coneixement entre els diferents agents que s’hi puguin trobar. També se li demanaria que fos un espai per la sensibilització sobre la necessitat del producte de proximitat, l’econo-mia local i la sostenibilitat del sistema. S’hauria d’aconseguir que es desenvolupés un “orgull CIAP”, i que els usuaris estiguessin compromesos amb els criteris del CIAP, perquè fossin els millors ambaixadors de la marca. Per alguns d’ells, pot representar l’entrada a un nou circuit alimentari, i per això serà essencial un acompanyament.

En aquest cas, els potencials usuaris d’aquestes funcions podrien ser de dos tipus:

DIRECTES:• Productors/es enfocats a mercats• Compradors/es professionals• Restaurants conscients• Activisme• Comercialitzadores• Associacions empresarials i cooperatives

d’economia social i producció agrícola

INDIRECTES:• Consumidor final• Hotels i restauració• Escoles, instituts i universitats• Hospitals i presons• Empreses amb cantina• Avions, trens i creuers

SINÈRGIES AL TERRITORI

Jornades de portes obertes perestimularlaparticipaciód’altres agents, obertes a tot

tipusdepúblic

Web pública

RELACIONS

Interlocució entre els diferents agents

Sessions de networking

Funcions de lobby

Web interna

Articularproductors,distribuïdors i restau-radors al voltant del

CIAP

CONEIXEMENT TÈCNIC

Formacions i servei d’assessorament ofert

per la gerència del CIAP, i també per part dels propis membres

Jornades de transferència tecnològica

Formació empresarial sobre el nou model

Transmissió de formacions que

fan altres

Jornades de portes obertesperesti-mularlaparticipa-ció d’altres agents

Formacions ad-hocde formaci-ons que fan altres

SENSIBILITZACIÓ

El propi CIAP produeix materials perladifusió,iespotaprofitar

“l’orgull CIAP” per a que els pro-pis usuaris facin d’altaveu

Organització de visites i jornades

de portes obertes

Participaciódelsmembresdel CIAP en les accions de

sensibilització

Difusió interna a usuaris directes sobre què és el CIAP i per a que es pot fer servir

Participaciódeltercersector en les accions de

sensibilització, com a agent vehicular

30

CostosUna primera aproximació als factors que gene-raran costos pel funcionament del CIAP mostra el quadre seguent:

FinançamentAixí mateix, les fonts de finançament esmenta-des durant el procés de plantejament del CIAP es resumeixen a continuació:

4.4 Condicionants

Estructura organitzativaFuncions vinculades a la compra-venda del pro-ducte

Funcions vinculades a la creació de relacions i a la generació i la difusió de coneixement

Dinamització Equip tècnic Equip tècnic

Hores tècniques del projecte Gestióimanteniment Habilitació espai

Difusió projecte com a prova pilot entre administracions Emmagatzematge Gestióimanteniment

Adequació espai i manteni-ment Refrigeració Produirmaterialtotaprofitant

l’existent

Serveis+gestió Serveilogístic Costos associats a les forma-cions ad-hoc

Focus grup sobre el CIAP (en-questes, grups de treball, etc.)

Gerència

Estructura organitzativaFuncions vinculades a la compra-venda del pro-ducte

Funcions vinculades a la creació de relacions i a la generació i la difusió de coneixement

Aportacionsdelesinstitucionsde l’òrgan de govern Quotes membres Aprofitarformacionsexistents

Quotes membres Quotes per serveis Quotes membres

Quotes per serveis Convenis de col·laboració Hores de feina dels usuaris

Convenis de col·laboració Convenis de col·laboració


31

MembresiaEl CIAP cal que es consideri com a quelcom que in-diqui bones pràctiques, exclusivitat i generi orgull. S’ha de tenir en compte que el valor afegit del CIAP estarà condicionat per la zona del territori en el que s’ubiqui, i la tipologia d’agents que hi hagi.

En qualsevol cas, el fet de poder fer servir els ser-veis del CIAP es contempla a través d’alguna forma de membresia, concretament s’han plantejat dues possibilitats:

• Els membres o interessats/des no paguen quota, sinó que es paga quota per l’ús co-mercial en funció del volum de negoci amb uns límits, trams o topalls.

• Qualsevol pot ser membre del CIAP pagant una quota. També pot existir la diferencia-ció entre membre i usuari/a. Poden haver-hi quotes diferenciades en funció de l’ús o els serveis que s’aprofiten del CIAP.

UbicacióUn acord al que s’ha arribat és el de situar la prova pilot del CIAP a l’AMB. Una de les condicions bà-siques és l’espai sigui accessible i estigui ben co-municat. La ubicació ha de facilitar la permeabilitat amb el territori.

El CIAP hauria d’arrelar al territori i crear sinèrgies amb altres activitats o usos (producció, logística, cultural, lúdica i ambiental). Per això es consideren essencials l’alta accessibilitat i la proximitat als cen-tres habitats. A més, per ser conseqüents amb el canvi de paradigma, el CIAP no pot ocupar sòl amb valor ambiental i, per contra, podria regenerar un espai degradat.

El debat principal ha girat entorn si ubicar el CIAP a prop, o fins i tot a dintre, d’un gran mercat per facilitar que els comerciants poguessin fer un únic viatge per proveir-se.

Dintre de Grans Mercats

A favor En contraEls comerciants, amb un únic viatge, podrien fer tota la seva compra

Es considera que dins d’un gran mercat com Mercabarna, el CIAP no arrelaria al terri-tori ni crearia totes les sinèrgies que se li suposen

Estalvi econòmic perquès’aprofitarienestructures ja exis-tents

Com podrien afectar els peatges d’entrada a Mercabarna, si fos la localització triada

Fora de Grans Mercats

A favor En contra

Pot ser un centre més obert i adequat per l’intercanviensentitampli (comercial, de coneixement, experièn-cies, etc.), i pot aportar més valor al territori

Els comerciants no po-drien fer tota la seva compra en un únic viatge i, en cas de que el CIAP s’ocupés de fer la distribució directa-ment, augmentarien els costos

Fora d’un gran mercat s’assimilaria, concep-tualment,alpetitpro-ductorialpetitcomerçperquè es diferenciaria del consum massiu, del consum a l’engròs

Què farà un comer-ciant que vulgui com-prar un producte que no hi sigui perquè no és la seva temporada?

32

Tal i com s’ha comentat al capítol de metodologia, al final de la segona fase del procés de cocreació, es va detectar la necessitat de fer una anàlisi més detallada i una valoració de les premises i funcions que s’estaven considerant i descrivint pel CIAP. A més, es va considerar, per part dels grups de tre-ball, que aquesta anàlisi i valoració valia la pena que fos el més oberta possible, i des de la perspec-tiva dels possibles usuaris o perfils tipus d’usuari que es començaven a detectar pel CIAP.

Aquesta part del procés, que s’ha considerat ja com a tercera fase, va ser encarregada a Llaurant Barcelona, i va consistir en un estudi de 20 casos i la realització de 30 entrevistes a un total de 32 per-sones, pertanyents als següents grups: productors, distribuidors, comercialitzadors, administració pú-blica i altres.

A continuació es reprodueix la síntesi de les con-clusions a les que l’estudi va arribar, a mode de valoració de la descripció, objectius i missió plan-tejades fins aleshores en el procés de cocreació del CIAP.

5.VALORACIÓ DE LA PROPOSTA

Consensos i divergènciessobre el model de CIAP

Dos models de CIAPLa primera conclusió que es deriva d’aquest estu-di és que existeixen diverses interpretacions sobre què significa un CIAP i, en concret, quina seria la funció principal de l’instrument que es proposa crear. D’entre les opcions plantejades i discutides al llarg del procés d’entrevistes sobresurten dues op-cions molt diferenciades:

• Centre logístic d’emmagatzematge i reparti-ment de producte de proximitat (model 1).

• Centre de facilitació de la comercialització de producte de proximitat (model 2).

Mentre que el model 1 representa una estructura purament logística, que hauria de mancomunar l’emmagatzematge i la distribució d’aliments a l’en-torn urbà (optimitzant els desplaçaments i reduint així els costos dels productors), el model 2 incidi-ria bàsicament en la comercialització del produc-te, facilitant un espai (presencial o virtual) per la compra-venda de productes, propiciant contactes entre productors i comercialitzadors i ajudant així a dinamitzar els circuits curts de comercialització en l’entorn metropolità.

Entre les persones entrevistades, hi ha una pràctica unanimitat en valorar el model 1 de forma favora-ble. Igualment rellevant és que cap de les entrevis-tades ha mostrat arguments contraris destacats. Es tracta d’una funció concreta, fàcilment acotable, i que ha estat articulada en forma de demanda per part del sector productiu, tant en el marc d’aquest


33

propi informe com des d’espais sindicals agraris (Unió de Pagesos). El model 2 no presenta opini-ons tan homogènies però recull un interès també important per part de les persones entrevistades. En aquest cas, sí que s’han recollit arguments con-traris destacats, sobretot en el sentit que es trac-taria d’un instrument molt semblant a Mercabarna i d’altres espais que ja realitzen aquesta funció. A més, cal tenir en compte que es tracta d’un model que presenta més interrogants en relació a la forma com s’hauria d’implementar a través d’un projecte concret (compra-venda in situ, catàleg virtual...?).

De cara a definir la resta d’elements que han de conformar el CIAP, i per tal de poder contrastar mi-llor la proposta amb els usuaris potencials, resulta necessari optar el més aviat possible per un dels dos models plantejats. En qualsevol cas, aquesta decisió no ha de fer descartar la possibilitat d’in-corporar a mitjà termini serveis addicionals al que s’entengui com a principal, de forma que el centre pugui acabar abarcant funcions tant de facilitació de la logística com de la comercialització.

Elements de consensMés enllà de la funció principal, el procés d’entre-vistes ha permès recollir percepcions sobre d’altres elements que cal tenir en compte abans de la po-sada en marxa del CIAP. Els que presenten força consens entre les persones entrevistades són els següents:

• Model mixt público-privat d’impuls, gestió i finançament. La majoria d’opinions recolli-des apunten a la necessitat de comptar amb unes estructures de governança i finançament que reuneixin tant a l’administració pública com a actors privats organitzats, especialment aquells que en siguin usuaris. Es perfila també la conveniència que les institucions públiques assumeixin un paper central en l’impuls i la po-sada en marxa del centre (tant a nivell de rea-lització del projecte com d’aportació inicial de recursos) i que, a mesura que aquest vagi con-solidant el seu funcionament, les usuàries del centre vagin assumint més responsabilitat tant en la gestió com en el finançament del CIAP.

• Model de pagament per serveis i volum d’ac-tivitat. Tant les productores com les comercia-litzadores i consumidores finals estan d’acord que, d’entrada, el model de pagament dels serveis del CIAP hauria de ser proporcional a l’ús que se’n faci i no, per exemple, a través d’un model de quota fixa per usuàries.

• Proximitat com a criteri limitant. La pràctica totalitat de les persones entrevistades coinci-deix en la conveniència de limitar els produc-tes que passin pel CIAP a aquells que siguin de proximitat. Amb tot, cal tenir en compte que el concepte de “proximitat” s’entén de mane-res molt diverses, i que la concreció d’aquest criteri podria fer perillar el consens definit.

34

Les tres experiències analitzades amb detall presenten també un criteri de proximitat pels aliments que s’hi manipulen, però en aquest cas la iniciativa més interessant és potser la de Pico Bio (2.2), que estableix un límit territorial molt clar al delimitar la distància màxima d’ori-gen dels productes en 200 km respecte a Zuric i l’àrea de distribució, en 60 km al voltant de la ciutat.

Elements sense consensEn sentit oposat, d’altres elements dels que s’han discutit al llarg de les entrevistes han do-nat lloc a una divergència d’opinions destaca-da. Són casos, per tant, sobre els quals caldria discutir amb més detall i amb més actors:

• Ubicació. Aproximadament la meitat de les persones entrevistades aposten per un model de CIAP centralitzat (un sol centre) i l’altra meitat, per un model des-centralitzat (diversos centres distribuïts pel territori). Es tracta d’una qüestió molt relacionada amb el model de CIAP que es prioritza (1 o 2). Tampoc hi ha consens sobre si el centre (o un dels centres) s’ha de situar dins o fora de Mercabarna. En qualsevol cas, hi ha un cert consens en considerar que es tracta d’una qüestió que s’ha de resoldre des d’una perspec-tiva molt tècnica (què és el que farà que funcioni millor, que sigui més eficient?).

• Actor que assumeix el pagament del servei. Hi ha divergència també en quin dels usuaris del CIAP ha d’assumir el cost que es derivi dels serveis prestats: les productores, les compradores, ambdues parts...?

• Producció ecològica i altres criteris limi-tant. A part de la proximitat, cal introduir altres criteris que limitin el tipus de pro-ducte? En concret, hi ha opinions molt diverses sobre si només s’ha d’incloure producte ecològic (i en tal cas, només certificat?) o si hi entraria també el de producció convencional, o sobre si s’ha de limitar a productores o comercialit-zadores en funció de la seva dimensió o forma de negoci (per exemple, excloent gran distribució, limitant a circuits curts, etc.).

En relació als altres criteris (més enllà de la proximitat), l’experiència del Centro de Acopio és la que es planteja de forma més restrictiva, ja que hi tindran accés únicament els produc-tes ecològics certificats i que es comercialitzin a través de circuits curts. El MIN de Grenoble i Pico Bio, pel contrari, no treballen amb més limitants que la proximitat, si bé el darrer pro-mou els productes ecològics i de petites pro-ductores per sobre de la resta.

“Estudi de suport al disseny i implementació d’un Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP)”Autor: Llaurant Barcelona


35

El procés d’ideació, definició i cocreació de les op-cions i possibles característiques que hauria de tenir un instrument que faciliti el comerç de pro-ximitat, i que ha acabat anomenant-se Centre d’In-tercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP), po-dem considerar que ha conclòs. Ha estat un procés iniciat el març de 2017, i que ha estat compartit amb un grup de treball més intensiu, i s’ha pogut obrir a altres agents en diferents sessions i sobre-tot a través de la realització d’una bateria d’entre-vistes, que si bé, per nombre i representativitat, no es poden considerar estadísticament significatives, sí que justament per l’intent de detectar possibles usuaris i agents interessats en el desenvolupament del CIAP, han aportat informació qualitativa molt valuosa, fins al punt que la descripció de CIAP i del model de gestió i finançament, que finalment es pugui adoptar passa per considerar les aportacions rebudes.

No obstant això, han mancat temps i recursos per fer un procés que puguem anomenar totalment extensiu i inclusiu, per exemple, no ha estat possi-ble arribar al gruix de comerciants i paradistes pre-vist, han faltat agents de les administracions locals, representants del tercer sector, etc. Però, com hem comentat, la participació es considera adequada i prou amplia per arribar al punt de definició del CIAP que es pretenia.

A partir d’aquest punt, l’acord hauria de portar a desenvolupar un projecte pilot, que posés en fun-cionament un CIAP en fase beta o experimental, amb les funcions amb més consens i un abast con-trolat, que permeti mesurar i avaluar els resultats del seu funcionament per mitjà d’indicadors, a la vegada que es testegen aquelles alternatives amb

menys consens, per detectar de forma més afinada pros, contres, obstacles i oportunitats.

Aquest procés, de la mateixa manera que s’ha pas-sat d’una necessitat a una idea, i finalment a una proposta concreta, cal que continuï essent parti-cipat. Mantenint el grup impulsor, grup de treball més intensiu, que ha estat implicat des de l’inici, i amb capacitat de decisió. Així com, facilitar troba-des més ampliades, amb el gruix de persones que d’una forma o altra han estat consultades (bé per mitjà de tallers, com d’entrevistes), i si escau, apro-fitar per seguir ampliant el gruix d’actors implicats, permetent obtenir informacions més acurades, ajustades i, d’altra banda, aconseguir un major consens i sobre el que ha de ser, les funcions que ha de tenir i quina ha de ser la gestió del futur CIAP.

És també en aquest moment, que calen els acords i les inversions en recursos i finançament per fer possible el projecte pilot i la continuïtat del procés participatiu i de cocreació, que podrà fer un segui-ment i avaluació de resultats del pilot, així com afa-vorir i facilitar l’escalabilitat i la posada en marxa d’un o d’una xarxa de CIAPs al territori.

Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, es continuarà donant suport a la consecució d’aquest instrument que ha de vetllar per promoure el con-sum de proximitat. Un suport que principalment serà a partir de facilitar les trobades, els intercanvis i els consensos, així com els acords, entre el màxim nombre d’agents, representants de la quàdruple hèlix i de la regió metropolitana, alineant-se així també amb els principis de la Carta Alimentaria de la Regió Metropolitana, actualment també en fase de debat.

6.PROPERES PASSES

Documents

Procés de co-creació d’un instrument de suport als ... · Procés de co-creació d’un instrument de suport als Circuits de Comercialització de Producte Agroalimentari de Proximitat