Programa Inversió Creixement i Ocupació FEDER Catalunyauniversitatsirecerca.gencat.cat/web/.content/12_FEDER/documents/P… · Programa Operatiu Inversió en Creixement i Ocupació

Gener 2015

Programa Operatiu Inversió en Creixement i Ocupació

FEDER Catalunya 2014‐2020

PO FEDER CATALUNYA 2014‐2020

2

PROGRAMA OPERATIU INVERSIÓ EN CREIXEMENT I OCUPACIÓ

CCI 2014ES16RFOP011

Títol Programa Operatiu Inversió en Creixement i Ocupació FEDER de Catalunya 2014‐2020

Versió 1

Primer any 2014

Darrer any 2023

Subvencionable des de 01/01/2014

Subvencionable fins a 31/12/2023

Número de la decisió de la Comissió Europea

C(2015) 894 final

Data de la decisió de la Comissió Europea 12/02/2015

Número de la decisió de modificació de l’ Estat membre

Data de la decisió de modificació de l’ Estat membre

Data de l’entrada en vigor de la decisió de modificació de l’Estat membre

Regions NUTS que abasta el programa operatiu

Catalunya (ES)

Programa Operatiu Inversió en Creixement i Ocupació FEDER de Catalunya 2014‐2020

3

CONTINGUT

1. ESTRATÈGIA DE LA CONTRIBUCIÓ DEL PROGRAMA OPERATIU A L’ESTRATÈGIA DE LA UNIÓ PER A UN CREIXEMENT INTEL∙LIGENT, SOSTENIBLE I INTEGRADOR I A L’ASSOLIMENT DE LA COHESIÓ ECONÒMICA, SOCIAL I TERRITORIAL .......................................................................... 9

1.1 ESTRATÈGIA DE LA CONTRIBUCIÓ DEL PROGRAMA OPERATIU DE LA UNIÓ PER A UN

CREIXEMENT INTEL∙LIGENT, SOSTENIBLE I INTEGRADOR I A L’ASSOLIMENT DE LA COHESIÓ

ECONÒMICA, SOCIAL I TERRITORIAL ............................................................................................. 9 1.1.1 Descripció de l’estratègia del programa per a contribuir al desenvolupament de l’estratègia de la Unió per a un creixement intel∙ligent, sostenible i integrador i a l’assoliment de la cohesió econòmica, social i territorial. ........................................................ 9 1.1.2 Justificació de la selecció dels objectius temàtics i les prioritats d’inversió corresponents ......................................................................................................................... 29

1.2 JUSTIFICACIÓ DE L’ASSIGNACIÓ FINANCERA ..................................................................... 36 2. EIXOS PRIORITARIS ......................................................................................................... 39

2.1 EIX PRIORITARI 1 ................................................................................................................ 39 2.1.1 Eix Prioritari 1: Potenciar la Investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació ................................................................................................................................ 39 2.1.2 Justificació de l’establiment d’un eix prioritari que abasti més d’una categoria de regió, objectiu temàtic o Fons ................................................................................................ 39 2.1.3 Fons, categoria de regió i base de càlcul de l’ajuda de la Unió ................................. 40 2.1.4 Prioritat d’inversió ..................................................................................................... 40 2.1.5 Objectius específics corresponents a la prioritat d’inversió i resultats esperatss ...... 41 2.1.6 Acció que es finançarà al marc de la prioritat d’inversió .......................................... 46 2.1.7 Innovació social, cooperació transnacional i contribució als objectius temàtics 1 a 7 .. .................................................................................................................................. 54 2.1.8 Marc de rendiment .................................................................................................... 55 2.1.9 Categoria d’intervenció ............................................................................................. 56 2.1.10 Resum de l’ús previst de l’assistència tècnica, incloses, al seu cas, les accions destinades a reforçar la capacitat administrativa de les autoritats que participen a la gestió i el control dels programes i beneficiaris .................................................................................. 59

2.2 EIX PRIORITARI 2 ............................................................................................................... 60 2.2.1 Eix Prioritari 2: Millorar l’ús i qualitat de les TIC i el seu accés ................................. 60 2.2.2 Justificació de l’establiment d’un eix prioritari que abasti més d’una categoria de regió, objectiu temàtic o Fons ................................................................................................ 60 2.2.3 Fons, categoria de regió i base de càlcul de l’ajuda de la Unió ................................. 60


4

2.2.4 Prioritat d’inversió ..................................................................................................... 61 2.2.5 Objectius específics corresponents a la prioritat d’inversió i resultats esperats ....... 61 2.2.6 Acció que es finançarà en el marc de la prioritat d’inversió ...................................... 67 2.2.7 Innovació social, cooperació transnacional i contribució als objectius temàtics 1 a 7 .. .................................................................................................................................. 77 2.2.8 Marc de rendiment .................................................................................................... 78 2.2.9 Categoria d’intervenció ............................................................................................. 79 2.2.10 Resum de l’ús previst de l’assistència tècnica, incloses, al seu cas, les accions destinades a reforçar la capacitat administrativa de les autoritats que participen a la gestió i el control dels programes i beneficiaris .................................................................................. 82

2.3 EIX PRIORITARI 3 ................................................................................................................... 83 2.3.1 Eix Prioritari 3: Millorar la competitivitat de les pime del sector agrícola (en el cas de FEADER) i del sector de la pesca i l’aqüicultura (en el cas del FEMP) ..................................... 83 2.3.2 Justificació de l’establiment d’un eix prioritari que abasti més d’una categoria de regió, objectiu temàtic o Fons ................................................................................................ 83 2.3.3 Fons, categoria de regió i base de càlcul de l’ajuda de la Unió ................................. 83 2.3.4 Prioritat d’inversió ..................................................................................................... 84 2.3.5 Objectius específics corresponents a la prioritat d’inversió i resultats esperats ....... 84 2.3.6 Acció que es finançarà al marc de la prioritat d’inversió .......................................... 88 2.3.7 Innovació social, cooperació transnacional i contribució als objectius temàtics 1 a 7 .. .................................................................................................................................. 97 2.3.8 Marc de rendiment .................................................................................................... 98 2.3.9 Categoria d’intervenció ............................................................................................. 99 2.3.10 Resum de l’ús previst de l’assistència tècnica, incloses, al seu cas, les accions destinades a reforçar la capacitat administrativa de les autoritats que participen a la gestió i el control dels programes i beneficiaris ................................................................................ 101

2.4 EIX PRIORITARI 4 ............................................................................................................. 102 2.4.1 Eix Prioritari 4: Afavorir el pas a una economia baixa en carboni a tots els sectors 102 2.4.2 Justificació de l’establiment d’un eix prioritari que abasti més d’una categoria de regió, objectiu temàtic o Fons .............................................................................................. 102 2.4.3 Fons, categoria de regió i base de càlcul de l’ajuda de la Unió ............................... 102 2.4.4 Prioritat d’inversió ................................................................................................... 103 2.4.5 Objectius específics corresponents a la prioritat d’inversió i resultats esperats ..... 103 2.4.6 Acció que es finançarà al marc de la prioritat d’inversió ........................................ 110 2.4.7 Innovació social, cooperació transnacional i contribució als objectius temàtics 1 a 7 .. ................................................................................................................................ 123


5

2.4.8 Marc de rendiment .................................................................................................. 124 2.4.9 Categoria d’intervenció ........................................................................................... 125 2.4.10 Resum de l’ús previst de l’assistència tècnica, incloses, al seu cas, les accions destinades a reforçar la capacitat administrativa de les autoritats que participen a la gestió i el control dels programes i beneficiaris ................................................................................ 127

2.6 EIX PRIORITARI 6 ................................................................................................................. 128 2.6.1 Eix Prioritari 6: Conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos 128 2.6.2 Justificació de l’establiment d’un eix prioritari que abasti més d’una categoria de regió, objectiu temàtic o Fons ........................................................................................................ 128 2.6.3 Fons, categoria de regió i base de càlcul de l’ajuda de la Unió ................................... 128 2.6.4 Prioritat d’ inversió ...................................................................................................... 129 2.6.5 Objectius específics corresponents a la prioritat d’inversió i resultats esperats ......... 129 2.6.6 Acció que es finançarà al marc de la prioritat d’inversió ............................................ 134 2.6.7 Innovació social, cooperació transnacional i contribució als objectius temàtics 1 a 7 142 2.6.8 Marc de rendiment .................................................................................................. 143 2.6.9 Categoria d’intervenció ........................................................................................... 144 2.6.10 Resum de l’ús previst de l’assistència tècnica, incloses, al seu cas, les accions destinades a reforçar la capacitat administrativa de les autoritats que participen a la gestió i el control dels programes i beneficiaris ................................................................................ 146

EIX PRIORITARI 13 ..................................................................................................................... 147 2.7.1 Eix 13: Assistència Tècnica ...................................................................................... 147 2.7.2 Justificació per establir un eix prioritari que abasti més d’una categoria de regió . 147 2.7.3 Fons i categoria de regió ......................................................................................... 147 2.7.4 Objectius específics i resultats esperats .................................................................. 147 2.7.5 Indicadors de resultats ............................................................................................ 148 2.7.6 Accions que seran objecte d’ajuda i la seva contribució esperada als objectius específics (per eix prioritari) ................................................................................................. 149 2.7.7 Categories d’intervenció (per eix prioritari) ............................................................ 154

3. PLA DE FINANÇAMENT .................................................................................................. 157 3.1 CRÈDIT FINANCER PROCEDENT DE CADASCÚN DELS FONS I IMPORTS PER A LA RESERVA DE RENDIMENT ......................................................................................................................... 157

4. ENFOCAMENT INTEGRAT DEL DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL ................................. 160 4.1 DESENVOLUPAMENT LOCAL PARTICIPATIU .................................................................... 161 4.2 ACCIONS INTEGRADES PER AL DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE ........................ 161 4.3 INVERSIÓ TERRITORIAL INTEGRADA (ITI) ........................................................................ 161


6

4.4 MESURES EN FAVOR D’ACCIONS INTERREGIONALS I TRANSNACIONALS, AL MARC DEL PROGRAMA OPERATIU, AMB BENEFICIARIS SITUATS A, AL MENYS, UN ALTRE ESTAT MEMBRE .... ........................................................................................................................................ 161 4.5 CONTRIBUCIÓ DE LES ACCIONS PREVISTES AL MARC DEL PROGRAMA A LES ESTRATÈGIES MACRORREGIONALS I DE CONQUES MARÍTIMES, SUBJECTES A LES NECESSITATS DE LA ZONA DEL PROGRAMA IDENTIFICADES PER L’ESTAT MEMBRE ........................................................... 162

5. NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE LES ZONES GEOGRÀFIQUES MÉS AFECTADES PER LA POBRESA O DELS GRUPS DESTINATARIS QUE CORREN MAJOR RISC DE DISCRIMINACIÓ O EXCLUSIÓ SOCIAL ................................................................................................................. 164

5.1 ZONES GEOGRÀFIQUES MÉS AFECTADES PER LA POBRESA O GRUPS DESTINATARIS QUE CORREN MAJOR RISC DE DISCRIMINACIÓ O EXCLUSIÓ SOCIAL ................................................. 164 5.2 ESTRATÈGIA PER ABORDAR LES NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE LES ZONES GEOGRÀFIQUES MÉS AFECTADES PER LA POBRESA O DELS GRUPS DESTINATARIS QUE CORREN

MAJOR RISC DE DISCRIMINACIÓ O EXCLUSIÓ SOCIAL I, AL SEU CAS, CONTRIBUCIÓ A L’ENFOCAMENT INTEGRAT RECOLLIT A L’ACORD D’ASSOCIACIÓ ............................................. 164

6. NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE LES ZONES GEOGRÀFIQUES QUE PATEIXEN DESAVANTATGES NATURALS O DEMOGRÀFICS GREUS I PERMANENTS ................................. 166 7. AUTORITATS I ORGANISMES RESPONSABLES ................................................................ 168

7.1 AUTORITATS I ORGANISMES PERTINENTS ...................................................................... 168 7.2 PARTICIPACIÓ DELS SOCIS PERTINENTS .......................................................................... 169

7.2.1 Accions empreses per què els socis pertinents participin a la preparació del programa operatiu, i el seu paper en l’execució, el seguiment i l’avaluació del mateix ...... 169 7.2.2 Subvencions globals ................................................................................................ 170 7.2.3 Assignació d’una quantitat per al desenvolupament de capacitats ........................ 170

8. COORDINACIÓ ENTRE ELS FONS, EL FEADER, EL FEMP I ALTRES INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT DE LA UNIÓ I NACIONALS, AIXÍ COM AMB EL BEI .......................................... 172 9. CONDICIONS EX ANTE ................................................................................................... 177

9.1 CONDICIONS EX ANTE ..................................................................................................... 177 9.2 DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS PER COMPLIR LES CONDICIONS EX ANTE, ORGANISMES RESPONSABLES I TERMINIS ....................................................................................................... 190

10. REDUCCIÓ DE LA CÀRREGA ADMINISTRATIVA PER ALS BENEFICIARIS ........................... 192 11. PRINCIPIS HORITZONTALS ............................................................................................ 196

11.1 DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ................................................................................ 196 11.2 IGUALTAT D’OPORTUNITATS I NO DISCRIMINACIÓ ...................................................... 197 11.3 IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES ................................................................................ 199

12. ELEMENTS INDEPENDENTS ........................................................................................... 202 12.1 GRANS PROJECTES QUE S’EXECUTARAN DURANT EL PERÍODE DE PROGRAMACIÓ ...... 202 12.2 MARC DE RENDIMENT DEL PROGRAMA OPERATIU ...................................................... 203 12.3 SOCIS PERTINENTS QUE PARTICIPENLA PREPARACIÓ DEL PROGRAMA ........................ 206


7

13. ANNEXOS .................................................................................................................... 208 13.1 INFORME DE L’AVALUACIÓ EX ANTE, JUNTAMENT AMB UN RESUM EXECUTIU ........... 208 13.2 DICTÀMEN DELS ORGANISMES NACIONALS RESPONSABLES DE LA IGUALTAT ............. 208 13.3 RESUM PER AL CIUTADÀ DEL PROGRAMA OPERATIU ................................................... 208

8


1. Estratègia

del Programa

9


1. ESTRATÈGIA DE LA CONTRIBUCIÓ DEL PROGRAMA OPERATIU A L’ESTRATÈGIA DE LA UNIÓ PER A UN CREIXEMENT INTEL∙LIGENT, SOSTENIBLE I INTEGRADOR I A L’ASSOLIMENT DE LA COHESIÓ ECONÒMICA, SOCIAL I TERRITORIAL

1.1 ESTRATÈGIA DE LA CONTRIBUCIÓ DEL PROGRAMA OPERATIU DE LA UNIÓ PER A UN CREIXEMENT INTEL∙LIGENT, SOSTENIBLE I INTEGRADOR I A L’ASSOLIMENT DE LA COHESIÓ ECONÒMICA, SOCIAL I TERRITORIAL

1.1.1 Descripció de l’estratègia del programa per a contribuir al desenvolupament de l’estratègia de la Unió per a un creixement intel∙ligent, sostenible i integrador i a l’assoliment de la cohesió econòmica, social i territorial.

1.1.1.1. Catalunya i els objectius 2020

L’estratègia Europa 2020 (EE2020) fixa el marc general d’actuació cap al que han d’enfocar‐se els esforços de la política de cohesió europea, que financen els fons estructurals i d’inversió europeus, entre ells, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). La EE2020 fixa tres models de creixement i desenvolupament que basa, a la mateixa vegada, en varis criteris d’intervenció per assolir aquests tipus de creixement:

• Desenvolupament intel∙ligent : afavorir una economia basada en el coneixement i la innovació.

o Innovació.

o Educació.

o Societat digital.

• Desenvolupament sostenible: promoció d’una economia més eficient en l’ús dels recursos, més ecològica i competitiva.

o Clima, energia i mobilitat.

o Competitivitat.

• Desenvolupament integrador: foment d’una economia amb altes tasses d’ocupació que permeti el desenvolupament de la cohesió social territorial.

o Ocupació i qualificacions.

o Lluita contra la pobresa.

La EE2020 determina cinc criteris a ser complerts a nivell europeu, amb fites específiques per a cada país. Els objectius generals es concreten en 5 punts:

10


• Increment de la taxa d’ocupació.

• Assolir una inversió en R+D del 3% del PIB europeu.

• Reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; increment de l’ús d’energies renovables en el consum final d’energia; i augment de l’eficiència en l’ús de l’energia.

• Reducció de la taxa d’abandonament escolar i increment del nombre de persones amb estudis superiors.

• Reducció del nombre de persones que viuen per sota del llindar de pobresa.

Es tracta d’uns objectius que s’associen directament als objectius temàtics (OT) que es troben recollits a l’article 9 del Reglament (UE) núm. 1303/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre, pel qual s’estableixen disposicions comuns relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu, al Fons de Cohesió, al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i al Fons Europeu Marítim i de la Pesca, i pel qual s’estableixen disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, Fons Social Europeu, al Fons de Cohesió i al Fons Europeu Marítim i de la Pesca, i es deroga el Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell; i les prioritats d’inversió fixades al Reglament (UE) núm. 1301/2013, de 17 de desembre de 2013, sobre el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i sobre disposicions específiques relatives a l’objectiu d’inversió en creixement i ocupació i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1080/2006.

D’acord amb la concentració temàtica fixada a l’article 4 del Reglament (UE) núm. 1301/2013 i dels percentatges fixats, així mateix, s’ha desenvolupat l’estratègia d’actuació i s’han establert les prioritats d’intervenció del Programa operatiu del FEDER de Catalunya 2014‐2020 (PO FEDER).

El punt de partida i el marc per al procés d’elaboració del PO FEDER és l’estratègia Europa 2020, i els seus objectius, les recomanacions adoptades al marc del semestre europeu 2014, l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020, aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya a l’abril de 2012) i l’estratègia d’investigació i innovació per a l’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT, aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya el febrer de 2014).

Catalunya és una economia competitiva: el seu PIB per habitant és sensiblement superior al PIB mitjà de la UE i, malgrat la crisi econòmica, les seves exportacions i la seva inversió estrangera directa han seguit una evolució positiva. No obstant això, Catalunya es situa per sota de la mitjana europea en els indicadors 2020 de taxa d’ocupació, abandonament escolar, pobresa, inversió en R+D, reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i energies renovables. L’únic indicador en què Catalunya obté millors resultats que Europa és el de persones amb estudis superiors.

Catalunya i els objectius 2020

- Augmentar la inversió pública‐privada en R+D fins a un 3% del PIB: Catalunya, 1,55% (2011); objectiu d’Espanya, 2%.

- Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de 1990 al menys en un 20%: Catalunya, 124,2 (números índex 1990 = 100, any 2011); objectiu d’Espanya, ‐10%.

11


- Augmentar fins el 20% de la quota de les energies renovables en el consum final d’energia: Catalunya, 5,5% (2009); objectiu d’Espanya, 20%.

- Augment del 20% de l’eficiència energètica: Catalunya, 21,4% (2009); objectiu d’Espanya, 20% (consum final d’energia primària en 135 Mtep).

- 75% de la població entre 20 i 64 anys ocupada: Catalunya, 63,9% (2013) (homes, 67,4%; dones, 60,3%); objectiu d’Espanya, 74%.

- Abandonament escolar inferior al 10%: Catalunya, 24,7% (2013) (homes, 30,5%; dones, 18,6%); objectiu d’Espanya, 15%.

- Almenys el 40% de les persones entre 30 i 40 anys haurien d’haver realitzat estudis d’ensenyament superior o equivalent: Catalunya 46,2% (2013) (homes, 38,7%; dones, 53,9%); objectiu d’Espanya, 44%.

- Reduir en 20 milions el nombre de persones de la Unió Europea en risc de pobresa: l’any 2012 a Catalunya hi havia 1.850 milers de persones en risc de pobresa, 516 milers de persones vivint en llars amb baixa intensitat de treball, 1.493 milers de persones en risc de pobresa després de transferències, 550 milers de persones en privació material severa, i la taxa de risc de pobresa o exclusió social era del 27,1%; l’objectiu d’Espanya és reduir en 1,4‐1,5 milions el nombre de persones que l’any 2010 estaven en risc de pobresa.

En els darrers anys els progressos en la consecució dels objectius 2020 han estat molt desiguals i fortament influenciats per la crisi econòmica, que ha comportat un increment de les diferències amb Europa als indicadors d’ocupació, d’inversió en R+D i de desigualtat en la distribució de la renta. En canvi, Catalunya ha disminuït les diferències amb Europa en els indicadors d’abandonament escolar i de població en risc de pobresa.

La crisi econòmica ha disminuït la capacitat del Govern per impulsar actuacions d’acord amb les prioritats marcades per Europa 2020. En aquest context, una aportació primordial de la ECAT 2020 ha estat la definició d’un marc estratègic i coherent per l’impuls, la coordinació i el seguiment de les polítiques públiques que reforcen els avantatges competitius de Catalunya i que contribueixen a la consolidació de Catalunya, a Europa i al món, com un país de base industrial, amb una economia oberta, competitiva i sostenible i una societat inclusiva (visió Catalunya 2020).

1.1.1.2. Recomanacions del semestre europeu

El PO FEDER contribueix a l’aplicació de les recomanacions del Consell de la UE a Espanya, en el marc del semestre europeu 2014, especialment en els següents àmbits:

1. Correcció del dèficit excessiu i millora de l’eficiència i la qualitat de la despesa pública:

- En un context de baix creixement econòmic i de reducció de la despesa pública, és imprescindible que els recursos públics disponibles s’inverteixin de forma que proporcionin el màxim rendiment als ciutadans. Amb aquest objectiu i d’acord amb les directrius definides per la Comissió Europea, el PO FEDER té un enfocament centrat en els resultats.

12


- El manteniment de la limitació de la capacitat de despesa de les administracions públiques requereix el plantejament de noves fórmules de col∙laboració pública‐privada per promoure projectes que generin activitat econòmica de valor afegit i creïn ocupació. S’aprofitaran fórmules administratives i reglamentàries que facilitin aquesta col∙laboració.

- El Govern català ha creat dues comissions interdepartamentals per optimitzar l’absorció i l’aplicació dels recursos europeus a Catalunya i maximitzar la seva contribució als objectius 2020: la Comissió de Coordinació dels Fons Europeus del Marc Estratègic Comú i la Comissió Interdepartamental de Programes de la Unió Europea. Així mateix, ha creat el Comitè de Direcció de la RIS3CAT.

- La compra pública innovadora és un instrument clau per potenciar un ús més “intel∙ligent” de la despesa pública i potenciar un servei públic de més qualitat. En àmbits com la salut, la compra pública innovadora té un gran potencial per promoure la reducció de la despesa pública sense perjudicar (i en molts casos millorant) la qualitat del servei públic.

2. Reforç de les mesures per facilitar l’accés al finançament de les pimes:

- El PO FEDER potencia l’ús dels instruments financers com a forma de finançament pel seu

efecte multiplicatiu i per la capacitat de combinar recursos públics i privats.

- Catalunya participa en la Iniciativa pime i desenvolupa instruments financers per àmbits prioritaris com la investigació i la innovació, la competitivitat de les pimes, l’eficiència energètica i el foment de les energies renovables.

3. Ofertes de treball de bona qualitat, contractes d’aprenentatge i períodes de pràctiques per a joves:

- Els projectes cofinançats amb el FEDER contribueixen a la competitivitat de l’economia i a la creació de llocs de treball de més qualitat.

- En actuacions com les comunitats RIS3CAT i els PECT, el FEDER i el Fons Social Europeu (FSE) actuen de forma coordinada per potenciar la creació de llocs de treball, especialment per a joves i, en el cas de les comunitats, per a joves investigadors.

13


4. Reduir el temps, el cost i el nombre de tràmits necessaris per establir i posar en funcionament una empresa:

- La implementació de l’administració electrònica és clau per reduir la càrrega de les empreses relacionada amb els processos administratius.

5. Contribuir a l’estratègia nacional de ciència, tecnologia i innovació

- Les actuacions programades a l’OT 1 i emmarcades a la RIS3CAT són complementàries a les actuacions del programa operatiu de creixement intel∙ligent i contribueixen a l’estratègia nacional de ciència, tecnologia i innovació.

1.1.1.3. L’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020)

L’ ECAT 2020 identifica sis àmbits prioritaris d’actuació de les polítiques públiques per promoure un creixement intel∙ligent, sostenible i integrador i avançar cap a la visió Catalunya 2020.

Els àmbits d’ocupació i formació i cohesió social de l’ECAT 2020 contribueixen al creixement integrador. Els àmbits d’innovació i coneixement, dinamisme empresarial, internacionalització i economia verda contribueixen al creixement intel∙ligent i sostenible.

Les actuacions públiques a cadascun d’aquests àmbits contribueixen a fer realitat la visió Catalunya 2020: Catalunya és un país de base industrial, que té una economia oberta, competitiva i sostenible, que combina talent, creativitat, un teixit empresarial diversificat i un sistema propi d’investigació d’excel∙lència, en el marc d’una societat dinàmica, emprenedora i inclusiva. A Catalunya conviuen multinacionals i empreses locals, sectors consolidats i amb lideratge internacional, i sectors tecnològics emergents.

Al període 2014‐2020 el FEDER i el FSE es centren en reforçar les polítiques públiques dels sis àmbits prioritaris de l’ECAT 2020. L’actuació del FEDER es focalitza en el creixement intel∙ligent i sostenible (innovació i coneixement, dinamisme empresarial i economia verda), mentre que l’actuació del FSE es centra en els àmbits d’ocupació i formació i de cohesió social. L’àmbit de la internacionalització es tracta de forma transversal i és especialment rellevant a les actuacions d’investigació i innovació.

La selecció i priorització dels objectius temàtics, les prioritats d’inversió i els objectius específics del PO FEDER s’ha basat en l’anàlisi DAFO realitzat en el marc de la RIS3CAT, en l’avaluació ex ante del PO FEDER i en el balanç dels primers anys d’aplicació de la ECAT 2020.1

1 RIS3CAT. Anàlisi de l’economia catalana: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats i Estratègia Catalunya 2020. Balanç 2012‐2014, disponible a http://www.gencat.cat/catalunya2020

14


1.1.1.4. Estratègia d’investigació i innovació per a l’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT)

La RIS3CAT defineix el marc per les polítiques d’investigació i innovació a Catalunya en el període 2014‐2020 i per a la selecció de prioritats d’inversió, subobjectius temàtics i actuacions de l’OT 1 del FEDER.

La RIS3CAT s’articula en quatre eixos d’actuació:

‐ Eix 1. Focalització en set àmbits sectorials líders que, pel seu pes i potencial, poden actuar com catalitzadors de la recuperació econòmica i de la reorientació de l’economia catalana cap a un model de creixement més intel∙ligent, sostenible i integrador: alimentació, energia i recursos, sistemes industrials, indústries basades en el disseny, indústries relacionades amb la mobilitat, indústries de la salut i indústries culturals i basades en l’experiència.

‐ Eix 2. Identificació de noves oportunitats econòmiques en àmbits emergents, a partir de les capacitats tecnològiques (noves activitats generades a partir del canvi tecnològic i d’innovacions d’avantguarda) i de les sinèrgies entre àmbits sectorials relacionats.

‐ Eix 3. Aposta per les tecnologies facilitadores transversals com a principal instrument transformador del teixit productiu i generador de noves oportunitats científico‐tecnològiques i econòmiques. Les sis tecnologies facilitadores transversals prioritàries de la RIS3CAT són: TIC, nanotecnologia, materials avançats, fotònica, biotecnologia i manufactura avançada.

‐ Eix 4. Millora de l’entorn d’innovació.

La RIS3CAT defineix nou instruments per a què les polítiques públiques d’R+D+I incideixin en els eixos 1, 2 i 3 i facilitin l’avanç cap a l’especialització intel∙ligent. Són els següents:

‐ Comunitats RIS3CAT ‐ Activitats emergent ‐ Desenvolupament de capacitats tecnològiques clau ‐ Infraestructures d’investigació i transferència tecnològica ‐ Projectes col∙laboratius d’R+D ‐ Valorització i transferència innovadora ‐ Cooperació internacional ‐ Compra pública innovadora ‐ Projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT)

Així mateix, en el marc de l’eix 4 (entorn d’innovació), la RIS3CAT identifica les principals polítiques públiques que incideixen al sistema d’investigació i innovació. Són les següents: agenda digital, emprenedoria, ecoinnovació, innovació no tecnològica i formació i talent.

15


1.1.1.5. Estratègia d’intervenció del PO FEDER

El FEDER és clau per a què Catalunya avanci en la implementació de la ECAT 2020 i en la consecució dels objectius 2020. La programació del FEDER s’articula en tres dels sis àmbits prioritaris de l’ECAT 2020. Aquests àmbits determinen la selecció i la priorització de prioritats d’inversió i d’objectius específics del PO FEDER:

1. Innovació i coneixement (40,9% del FEDER)

2. Dinamisme empresarial (37,9% del FEDER)

3. Economia verda (21,2% del FEDER)

(Aquests percentatges del total FEDER no inclouen el total de l’eix Assistència Técnica)

Així mateix, el FEDER contribueix a tres prioritats transversals que també són clau per avançar cap als objectius 2020. Aquestes prioritats, a diferència de les anteriors, no tenen una assignació específica al PO FEDER, però s’han de tenir en compte en totes les actuacions.

1. Equilibri territorial

2. Internacionalització

3. Ocupació

4. Especialització intel∙ligent

D’altra banda , totes les activitats cofinançades amb el FEDER, així com el seu sistema de seguiment i la seva avaluació, s’han d’impregnar dels principis horitzontals de desenvolupament sostenible, igualtat d’oportunitats i no discriminació i igualtat entre homes i dones:

‐ Desenvolupament sostenible. Les intervencions cofinançades amb el FEDER han de considerar mesures relacionades amb la protecció del medi ambient, l’eficiència en l’ús dels recursos, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la biodiversitat i la protecció d’ecosistemes, la resiliència davant desastres, la prevenció i la gestió de riscs amb l’objectiu d’evitar o reduir els efectes perjudicials per al medi ambient.

‐ Igualtat d’oportunitats i no discriminació. Aquest principi està implícit en totes les actuacions impulsades i desenvolupades per l’Administració.

‐ Igualtat entre homes i dones. Comporta tenir en compte les bretxes de gènere existents a Catalunya a tots els àmbits d’intervenció del FEDER. En la mesura del possible, es fomentaran el desenvolupament de projectes empresarials per part de dones emprenedores i la presència de dones als sectors d’ocupació en què estiguin infrarrepresentades; de la mateixa manera, també s’incidirà en la bretxa digital. Finalment, l’estratègia d’intervenció del PO FEDER de Catalunya tindrà en compte tots els aprenentatges extrets dels períodes de programació anteriors. Així mateix, promourà la coordinació de les actuacions del Programa Operatiu Inversió en Creixement i Ocupació FEDER de Catalunya amb les de Cooperació Territorial Europea, maximitzant la complementarietat i sinèrgia.

‐ Articulació dels objectius específics del FEDER en funció de les prioritats de l’ECAT 2020

16


1. Innovació i coneixement (40,9% del FEDER)

1.1.2 Enfortiment de les institucions d’R+D i creació, consolidació i millora de les infraestructures científiques i tecnològiques 1.2.1 Impuls i promoció d’activitats d’R+D+I liderades per les empreses, suport a la creació i consolidació d’empreses innovadores i suport a la compra pública innovadora 1.2.2 Transferència de coneixement i cooperació entre empreses i centres d’investigació

2. Dinamisme empresarial (37,9% del FEDER)

2.1.1 Foment del desplegament de xarxes i serveis per garantir la connectivitat digital 2.2.1 Desenvolupament de l’economia digital per al creixement, la competitivitat i la internacionalització de les empreses 2.3.1 Promoció de serveis públics digitals, l’alfabetització digital, l’aprenentatge electrònic, la e‐inclusió i la e‐salut 3.1.2 Creació de noves empreses i vivers d’empreses, en particular millorant l’accés a finançament i a serveis avançats de suport 3.3.1 Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades pel desenvolupament de productes i serveis 3.4.1 Promoció del creixement i la consolidació de les pimes, en particular millorant el seu finançament, tecnologia i accés a serveis de suport avançats 6.3.1 Promoció de la protecció, el foment i el desenvolupament del patrimoni cultural 6.3.2 Protecció, desenvolupament i promoció de les àrees naturals, en particular les d’interès turístic

3. Economia verda (21,2% del FEDER)

4.1.2 Augment de la participació i distribució de les energies renovables per a usos tèrmics, en particular la biomassa, el biogàs i els biocombustibles per al transport. 4.2.1 Avenç en l’avaluació i millora de l’eficiència energètica de les empreses, en particular les pimes 4.3.1 Millora en l’eficiència energètica i la reducció d’emissions de CO2 en l’edificació i les infraestructures i els serveis públics 4.4.2 Millora de les xarxes de distribució dirigides cap a les xarxes intel∙ligents (smart grids), a través d’inversió en sistemes TIC 4.5.1 Foment de la mobilitat urbana sostenible 6.4.1 Fomentar la gestió, protecció i manteniment del sòl, dels espais naturals i la biodiversitat, en particular els protegits, incloent mesures per pal∙liar els problemes d’erosió, salinització, desertificació i baix nivell de matèria orgànica al sòl 6.5.1 Millora de l’entorn urbà, rehabilitació de velles zones industrials i reducció de la contaminació relativa al sòl, a la atmosfera i a la acústica.

Innovació i coneixement

En termes quantitatius, la despesa en R+D a Catalunya aconsegueix l’1,55% del PIB regional a l’any 2011, amb un creixement del 146% des de l’any 2000, una despesa superior a la mitjana espanyola 1,33%) però lluny de l’objectiu fixat per l’EE 2020 (3%) i per sota de la mitjana de la UE‐27 (2,03%). La participació de les empreses a l’R+D s’ha reduït en els últims anys. No obstant, la posició de Catalunya millora si tenim en compte els termes qualitatius. Amb un 1,5% de la població de la UE‐27, Catalunya concentra el 3% de les publicacions científiques europees i el 3,4% de les beques del Consell Europeu d’Investigació (ERC).

17


D’acord amb el DAFO de la RIS3CAT, les principals debilitats del sistema català d’investigació i innovació són:

‐ Insuficient esforç en R+I (inferior a la mitjana de la zona euro).

‐ Insuficient cooperació i insuficients aliances estratègiques entre empreses i entre empreses i el sistema productor de coneixement.

La RIS3CAT reforça els instruments d’R+I existents, donant‐los una orientació sectorial i tecnològica, i impulsa un nou instrument per fomentar la col∙laboració público‐privada i avançar en el procés d’especialització intel∙ligent: les comunitats RIS3CAT.

Les actuacions de la RIS3CAT contribueixen a l’estratègia espanyola de ciència i tecnologia i d’innovació, i són complementàries a les actuacions previstes al Programa operatiu plurirregional de creixement intel∙ligent.

1. Millora de les infraestructures d’R+D+I

OE 1.1.2

La RIS3CAT preveu actuacions per desenvolupar les capacitats tecnològiques de les infraestructures d’R+I, especialment en les sis tecnologies facilitadores transversals i als àmbits amb aplicacions als set sectors prioritaris de la RIS3CAT i per millorar les infraestructures d’innovació i transferència tecnològica.

a) Reforç de les infraestructures d’investigació i innovació

El cofinançament de projectes d’infraestructures se centra en actuacions orientades a:

1. Reforçar les capacitats d’investigació i innovació (incloses les infraestructures singulars) als àmbits de les tecnologies facilitadores transversals i als àmbits sectorials líders de la RIS3CAT, a condició de que sigui sota criteris d’excel∙lència i responguin a l’objectiu d’augmentar la capacitat de participació a projectes Horizon2020, a projectes ESFRI i a xarxes europees i internacionals.

2. Desenvolupar avantatges competitius per augmentar l’impacte de les infraestructures d’R+I al desenvolupament socioeconòmic del país.

b) Equipament científico‐tecnològic i petita infraestructura

Les inversions en equipament científico‐tecnològic i petita infraestructura van dirigides a promoure l’ús eficient i compartit de les instal∙lacions i a dotar als grups i institucions de les infraestructures i l’equipament necessaris per impulsar el seu lideratge internacional.

2. Foment de la inversió empresarial en R+I i el desenvolupament de sinèrgies entre les empreses, els centres tecnològics i d’investigació i les universitats

OE 1.2.1 i 1.2.2

Un dels principals reptes de la RIS3CAT és que el coneixement i la tecnologia es tradueixin en creació d’activitat econòmica i ocupació i, per això, preveu diferents instruments fonamentats en la col∙laboració público‐privada.

18


a) Comunitats RIS3CAT

Les comunitats RIS3CAT són agrupacions d’empreses i d’agents del sistema d’R+D+I que impulsen plans d’actuació en l’àmbit de la investigació i la innovació per la transformació econòmica d’activitats productives dins els sectors líders definits a la RIS3CAT. Les comunitats obtenen, per concurrència competitiva, una acreditació de la Generalitat de Catalunya i una subvenció per desenvolupar el seu pla d’actuacions.

Les comunitats tenen massa crítica i representativitat a l’àmbit sectorial en què actuen i combinen la inversió pública i la privada. Una entitat de referència de l’àmbit sectorial exerceix com a coordinador i els socis signen un conveni que determina els compromisos de cadascuna de les parts en cadascun dels projectes.

El pla d’actuacions d’aquestes comunitats se centra, principalment, en grans projectes cooperatius d’investigació industrial, desenvolupament experimental i innovació, i en activitats d’innovació en matèria de processos i organització. Així, un resultat de l’execució del pla d’actuació pot ser el desenvolupament de nous equipaments científico‐tècnics, prototips demostradors o plantes pilot d’interès per als membres de la comunitat i per al sector que representen, que permetin testar i validar per la seva explotació nous productes, processos, tecnologies o sistemes industrials, així com models de negoci. El pla ha de contribuir a la competitivitat del sector i a la creació d’ocupació, això com al posicionament i a la competitivitat de Catalunya al mercat mundial del seu àmbit sectorial.

Cada projecte del pla d’actuacions constitueix una operació del PO FEDER, sent els beneficiaris del FEDER les universitats, els centres tecnològics i d’investigació i les empreses que executen la despesa elegible. El sistema de governança de la RIS3CAT (en què participen la Direcció General de Política i Promoció Econòmica, la Secretaria d’Empresa i Competitivitat i la Direcció General d’Investigació) garanteix la complementarietat i potencia les sinèrgies entre actuacions de les comunitats RIS3CAT i altres actuacions cofinançades amb fons públics, tant en l’àmbit de Catalunya, com al d’Espanya i al de la UE.

b) Projectes col∙laboratius d’R+D+I

L’OT 1 inclou instruments que faciliten la col∙laboració público‐privada en R+D+I, donant‐los l’orientació sectorial i tecnològica que requereix la RIS3CAT.

Així, el Programa de nuclis d’innovació tecnològica recolza la realització, de forma individual o cooperativa, d’activitats d’investigació i desenvolupament experimental a Catalunya amb component internacional, per part d’empreses amb establiment operatiu a Catalunya. Aquest programa fomenta la cooperació tecnològica entre empreses i agents del sistema d’R+D+I tant en l’àmbit de Catalunya com en l’àmbit europeu i internacional (en el marc de programes europeus com Eranet o de programes bilaterals amb tercers països).

c) Actuacions de valorització tecnològica

Es preveuen actuacions per afavorir el desenvolupament de noves empreses de base científica, tant en les dues fases de valorització (preprototips i prova de concepte), com en la de capitalització (mercat). A les dues primeres fases les ajudes són en forma de subvencions, mentre que a la tercera són en forma de préstecs (per tant, es programen a l’OT 3). Així mateix també es

19


preveuen actuacions d’assessorament a la valorització, de suport a unitats mixtes i programes cooperatius entre les oficines de valorització de les universitats.

d) Compra pública innovadora

La compra pública innovadora té un fort potencial per a fomentar la R+I i donar resposta a les demandes presents i futures de la nostra societat en àrees rellevants per al desenvolupament i la consolidació de nous mercats. les operacions de compra pública innovadora s’articulen mitjançant ajudes a prestadors de serveis públics per a l’adquisició i posada en servei de solucions innovadores desenvolupades per empreses, que contribueixin a millorar la qualitat dels serveis públics i a una major eficiència de la despesa pública. Es prioritzen els desenvolupaments i innovacions tecnològiques amb major potencial de comercialització i de internacionalització i amb major de capacitat de transformar els resultats de l’R+I en productes i serveis d’alt valor afegit.

Les actuacions de compra pública innovadora són complementàries a les actuacions dels programes plurirregionals de creixement intel∙ligent i sostenible i de Horizon 2020. Aquestes actuacions es centren en oferir solucions a les necessitats i als reptes de les administracions públiques de Catalunya. Principalment, pivoten en l’àmbit de la Generalitat i el seu sector públic i, en el cas de les ciutats intel∙ligents (smart city), en l’àmbit de les administracions locals. Es preveuen actuacions per recolzar la participació d’empreses i centres de tecnologia i investigació en licitacions europees.

Dinamisme empresarial

Per reforçar el dinamisme empresarial, el PO FEDER preveu dur a terme inversions en el marc dels objectius temàtics, 2, 3 i 6, alineades amb la RIS3CAT.

La crisi econòmica ha incidit en el teixit empresarial, especialment en les empreses més petites. Així, durant el període 2007‐2013 s’ha destruït el 10,3% de les empreses amb assalariats. Les empreses més afectades per la crisi són les petites, de 10 a 49 treballadors, amb una destrucció neta del 30%. Així mateix, la destrucció d’ocupació associada a la situació empresarial ha incrementat els nivells de desocupació a Catalunya i ha afectat especialment als joves i a la població de les zones rurals.

En aquest marc, les actuacions del PO FEDER incideixen en les principals debilitats identificades a l’ ECAT 2020 i a l’anàlisi DAFO de la RIS3CAT:

Dèficits de productivitat i competitivitat del teixit empresarial

- El model de creixement dels anys previs a la crisi, basat en l’ús extensiu del treball i en el creixement de la demanda interior, va frenar la productivitat i el procés d’adaptació del teixit productiu al nou entorn mundial. També va provocar un deteriorament continuat de la productivitat i de la competitivitat dels preus en relació amb els països de la zona euro. Des de l’esclat de la crisi econòmica, la millora de la competitivitat s’ha fonamentat més en la reducció dels preus (costos laborals i destrucció de llocs de treball) que en la innovació.

- En el teixit empresarial hi ha una forta presència d’empreses sense assalariats i de microempreses. La internacionalització, els processos complexos d’innovació i la

20


professionalització de la gerència requereixen una certa dimensió empresarial que difícilment es pot suplir amb la cooperació entre empreses.

- Les empreses globals de capital català amb dimensió suficient per competir amb les grans multinacionals són escasses. La concentració de les exportacions en pocs sectors i en grans empreses multinacionals és elevada.

- La insuficient seguretat i fiabilitat del subministrament de la xarxa elèctrica i la insuficient disponibilitat de xarxes de telecomunicacions ultraràpides afecta a la competitivitat del teixit empresarial.

Elements estructurals i culturals que dificulten l’emprenedoria i les transformacions del teixit empresarial

- Les rigideses i els obstacles de l’entorn institucional i del mercat, així com determinats factors socials i culturals, que limiten la dimensió de les empreses catalanes.

- Les dificultats de les pimes per accedir al finançament. La barrera del capital és un factor clau per facilitar operacions de redimensionat empresarial, internacionalització i adopció d’innovacions.

En aquest marc, per a contribuir al dinamisme empresarial, el FEDER preveu actuacions als àmbits següents:

Les TIC com instrument per a la competitivitat empresarial

OE 2.1.1, 2.2.1, 2.3.1

La rellevància de les TIC a la competitivitat i al dinamisme empresarial és doble: com a instrument per a la millora de la productivitat de les empreses (de tots els sectors) i de les administracions públiques, i com a sector productiu amb un elevat potencial de creixement, tant en termes d’activitat econòmica com d’ocupació.

L’aposta de Catalunya per les TIC i les tecnologies mòbils es va reafirmar amb la designació de Barcelona com a capital mundial del mòbil. Al voltant del congrés mundial del mòbil s’ha generat una comunitat creixent de start‐ups que desenvolupa solucions mòbils, principalment als quatre àmbits de ciutats intel∙ligents, continguts (en àmbits com el turisme, la cultura, l’educació i els jocs), comercialització (aplicacions per al sector financer i per al comerç) i salut i qualitat de vida (tecnologies mèdiques aplicades a la telemedicina i a la teleassistència).

En aquest context, l’agenda digital de Catalunya per a l’any 2020, alineada amb l’estratègia digital europea i amb Europa 2020, té com a objectiu generar un pol d’innovació digital a Catalunya i potenciar l’impacte de les TIC al creixement econòmic, la millora de la competitivitat empresarial i la creació d’ocupació de qualitat.

A partir d’una anàlisi de la situació de les TIC a Catalunya, l’estratègia defineix vuit eixos estratègics: competitivitat empresarial; ciutadans digitals i cohesió social, administració electrònica de qualitat i eficient, serveis avançats de benestar, seguretat digital, desenvolupament del sector TIC català, infraestructures tecnològiques, i innovació i investigació digital.

21


En aquest context, les actuacions programades a l’OT 2 del FEDER s’emmarquen a l’agenda digital de Catalunya i contribueixen a la consecució dels seus objectius. Destaquen, per exemple:

1. Actuacions de millora de la xarxa de telecomunicacions (infraestructures de nova generació, extensió de la banda ampla ultraràpida), qüestió essencial per a la competitivitat de les empreses i, especialment, per a les que estan localitzades a les zones rurals i als polígons industrials. Aquestes actuacions s’emmarquen en PECT o a plans estratègics, que en cada cas determinen les condicions i les prioritats per a la implementació d’aquestes actuacions.

2. Actuacions per a la millora de les competències digitals de la ciutadania i les accions de sensibilització, orientació i acompanyament a les pimes en la implementació de projectes de TIC (comerç electrònic, factura electrònica, etc.), que són essencials per aconseguir un increment de la penetració de les TIC a les pimes.

3. Actuacions d’administració electrònica i apertura de les dades públiques per millorar la qualitat de la prestació de serveis públics, especialment dels que afecten més directament a la ciutadania (com la salut, l’ensenyament o la justícia) i a les empreses.

Suport a les pimes i a l’emprenedoria

OE 3.1.2 i 3.4.1

En el context de crisi actual, les pimes tenen grans dificultats per accedir a crèdits per finançar la seva activitat ordinària i noves activitats o projectes. Aquest problema es veu agreujat per uns tipus d’interès i uns terminis de pagament de les administracions públiques superiors a la mitjana de la Unió Europea i també pel fet de que a Catalunya els instruments de finançament alternatius al crèdit bancari, com el capital de risc o els préstecs participatius, tenen escassa difusió.

En aquest context, el suport a les pimes s’articula principalment mitjançant instruments financers específics per a l’impuls d’empreses, tant en les seves primeres fases de creació com en el seu desenvolupament, a través d’eines com préstecs, garanties, microcrèdits, capital de risc i coinversió, entre d’altres. Catalunya té una gran experiència i un llarg recorregut en la utilització d’instruments d’enginyeria financera mitjançant la implementació de JEREMIE al període 2007‐2013. D’aquesta experiència s’han obtingut lliçons de gran valor per a l’actual PO FEDER.

La xarxa “Catalunya Emprèn”, creada l’any 2013, és una xarxa de cooperació público‐privada que vol alinear entitats, serveis i recursos a disposició de les persones emprenedores per oferir un suport integral a la creació d’empreses al conjunt del territori. S’estructura a través d’una xarxa público‐privada d’entitats col∙laboradores, formada per administracions locals, col∙legis professionals, agents socials i econòmics i universitats. Les entitats col∙laboradores ofereixen serveis d’assessorament i acompanyament integral als projectes d’emprenedoria, formació específica, programes de sensibilització, serveis especialitzats en treball autònom, economia social, transmissió de negocis i vivers d’empreses, entre d’altres. En aquest marc, el FEDER impulsa iniciatives público‐privades en tot el territori, promogudes per la Generalitat, administracions locals, agents econòmics i socials i agents privats, per a impulsar i dinamitzar projectes emprenedors.

En el context de restricció de la despesa pública i de les demandes socials creixents, l’economia social esdevé primordial per afavorir la integració dels col∙lectius amb més risc d’exclusió social.

22


El PO FEDER inclou instruments específics per recolzar les iniciatives emprenedores en l’àmbit de l’economia social i el tercer sector (creació de cooperatives, assessorament i acompanyament al creixement i la internacionalització).

Així mateix, es preveuen actuacions de millora de la competitivitat de la pime mitjançant el desenvolupament d’actuacions de foment de l’economia circular i d’assessorament a l’empresa en economia verda per millorar la competitivitat de les pimes.

Millora de les infraestructures pel desenvolupament i la competitivitat del territori

OE 3.3.1 disposar de centres logístics competitius i d’una xarxa de transport eficient, fiable i de qualitat té un impacte directe en la competitivitat de l’economia i és clau per avançar cap a una economia baixa en carboni. A Catalunya el sector del transport i la logística representa aproximadament l’11% del VAB del sector de serveis. Als últims anys els centres logístics han tingut un creixent efecte dinamitzador de l’economia catalana per la serva capacitat d’atracció d’empreses i pel seu impacte en la reducció dels costos del transport de les empreses (i per tant, en la millora de la seva competitivitat).

Es preveu cofinançar actuacions molt puntuals i estratègiques per promoure el desenvolupament integral i la competitivitat del territori, per exemple, en l’àmbit de les plataformes logístiques intermodals vinculades al corredor mediterrani, que són clau per aprofitar el potencial de la posició privilegiada i de les bones comunicacions de Catalunya per donar servei a tot el Mediterrani i al nord d’Àfrica.

Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural

OE 6.3.1 i 6.3.2

L’activitat turística de Catalunya suposa un 12% del PIB. Els principals elements potenciadors del turisme són un context geogràfic i climàtic privilegiat i un patrimoni natural i cultural excepcional.

El principal atractiu turístic de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que té més de quinze milions de visitants a l’any. La resta de l’activitat turística es concentra a la platja i a la muntanya i té un caràcter marcadament estacional. La valoració del patrimoni arquitectònic, històric i cultural (mitjançant mesures per al seu foment i desenvolupament) i la valorització dels espais naturals, la biodiversitat i el patrimoni natural són essencials per impulsar un desenvolupament més equilibrat i sostenible del territori.

Les inversions enfocades a protegir i fomentar el patrimoni cultural i natural formen part de projectes integrats a nivell local i regional o de plans estratègics, que en cada cas defineixen les prioritats i les condicions per a la implementació de les actuacions.

El FEDER pot cofinançar petites infraestructures culturals i de turisme sostenible, sempre que formin part d’una estratègia de desenvolupament regional que inclogui mesures complementàries que maximitzin el creixement i l’ocupació (projecte d’especialització i competitivitat territorial).

23


Economia verda

Catalunya ha assumit, mitjançant l’aprovació i implementació del Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012‐2020 (PECAC 2020) i de l’estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013‐2020c el compromís d’avançar cap als objectius 20/20/20 (reduir en un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, estalviar el 20% del consum d’energia mitjançant més eficiència energètica i augmentar fins el 20% l’ús de les energies renovables). Aquest compromís genera grans oportunitats econòmiques i d’ocupació en sectors tant diversos com la rehabilitació i la construcció bioclimàtica (rehabilitació energètica i edificació sostenible), l’automoció (mobilitat sostenible), la logística, l’agricultura, el tèxtil (ecodisseny, fabricació amb fibres orgàniques, eliminació de tòxics, etc.), les empreses de serveis energètics (ESE), o la química (catàlisi sostenible, aïllants i nous materials que redueixin l’empremta de carboni en altres sectors, biomaterials, materials intel∙ligents, etc.). A més, les mesures d’estalvi i d’eficiència tenen un elevat potencial per millorar la competitivitat del teixit empresarial, mitjançant la reducció de costos i l’increment de la productivitat, atès que l’energia, l’aigua i la gestió de residus representen un cost important en els processos de la manufactura (superior als dels costos laborals) i en les activitats de serveis.

Per a facilitar l’adaptació al canvi climàtic s’impulsen actuacions de prevenció, control i conservació en àmbits diversos (recursos hídrics, zones costaneres, biodiversitat, boscos i zones agrícoles).

Augment de les energies renovables per a usos tèrmics.

OE 4.1.2

Energia i recursos és un dels àmbits prioritaris de la RIS3CAT. El Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012‐2020 preveu actuacions que comporten la creació de 32.000 llocs de treball permanents al sector de les energies renovables i 38.000 al sector de l’eficiència energètica.

Les energies renovables, a més de generar oportunitats de negoci i d’ocupació i de contribuir a la modernització del teixit productiu, redueixen la dependència dels combustibles fòssils i milloren la garantia del subministrament energètic. Si bé a Catalunya el sòl, el vent i els boscs són recursos abundants, la seva explotació per produir energies renovables actualment és molt baixa (únicament el 7,5% del consum d’energia prové d’energies renovables).

El 64% del territori de Catalunya és superfície forestal i, per tant, l’aprofitament de la biomassa té un gran potencial per generar ocupació i valor afegit al medi rural. El Govern va aprovar, al febrer de 2014, l’estratègia per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, que articula mesures de suport a petits projectes descentralitzats pel territori, propers als recursos forestals, tant des de la vessant de l’oferta com de la demanda.

En el moment d’aprovació del PO FEDER, el Govern català està treballant en l’impuls d’un pacte nacional per transformar el model energètic en un model basat en les energies renovables, l’autoabastiment, l’estalvi i l’eficiència. Millora de l’eficiència energètica de les empreses

OE 4.2.1

24


L’eficiència energètica en les activitats econòmiques és imprescindible per aconseguir una economia baixa en carboni i per la competitivitat de les empreses, especialment en un context de preus creixents de l’energia. El PO FEDER preveu actuacions en els sectors productius, per millorar la competitivitat i reduir les emissions de CO2 a partir de la reducció dels consums energètics de les pimes del sector primari, la indústria i els serveis (especialment dels sectors turístic i comercial).

Eficiència energètica a les infraestructures públiques

OE 4.3.1

A Catalunya també encara hi ha un llarg camí per recórrer en relació a la millora de l’eficiència energètica dels edificis i, en aquest àmbit, les administracions públiques (tant la Generalitat com les administracions locals) han d’actuar com a exemple i com a motor. Els plans d’estalvi i eficiència energètica a les infraestructures públiques i als edificis de la Generalitat i de les administracions locals estableixen mesures per millorar l’eficiència energètica al conjunt d’edificis públics i fomenten la implantació i el creixement de les empreses de serveis energètics a Catalunya.

Desenvolupament i aplicació de les xarxes elèctriques intel∙ligents

OE 4.4.2

El PO FEDER preveu actuacions de millora de les línies elèctriques mitjançant la incorporació de les tecnologies de TIC, per incrementar la capacitat de potència elèctrica a tot el territori i aconseguir nivells de qualitat adequats per al desenvolupament de nous usos industrials i logístics que contribueixin a la millora de la competitivitat del teixit productiu. En aquestes actuacions el finançament públic actuarà com a complement i palanca de la inversió privada.

Mobilitat sostenible

OE 4.5.1

Les zones urbanes concentren un percentatge molt elevat de població i al voltant del 80% del consum d’energia i de la generació de gasos d’efecte hivernacle. Per tant, la consecució dels objectius 20/20/20 requereix millorar les condicions de qualitat ambiental, urbanística, social i de mobilitat i accessibilitat de les ciutats.

El conjunt del cicle energètic (producció, transformació, transport, distribució i consum d’energia) representa el 76,8% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle i el 92,8% de les emissions de CO2 (dades oficials de l‘inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle). El transport (amb el 36,67% de les emissions del sector energètic), seguit per les indústries manufactureres i la construcció (amb el 29%), és el principal causant.

Els quaranta municipis de la conurbació de Barcelona declarats zona de protecció especial de l’atmosfera, que concentren el 60% de la població (4,6 milions de persones) en el 2,3% de la superfície de Catalunya, tenen seriosos problemes per a complir la normativa europea de qualitat de l’aire per als contaminants NOx i PM10, cosa que ha motivat l’apertura d’expedients sancionadors per part de la UE. En aquest context, cal destacar l’aprovació per part del govern

25


català del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric (setembre de 2014).

L’aposta pel transport públic de proximitat és un element clau per millorar la qualitat ambiental de les grans aglomeracions urbanes.

Així mateix, també preveu l’adquisició d’autobusos de gas, híbrids i elèctrics, per al transport públic.

Les inversions en el marc de l’OE 4.5.1 estan emmarcades en estratègies urbanes integrades sostenibles i limitades a ciutats o àrees funcionals urbanes.

Gestió, protecció i manteniment dels espais naturals i la biodiversitat

OE 6.4.1

Les actuacions programades en aquest objectiu específic (tant les de gestió de riscos com les de protecció i manteniment) s’emmarquen en plans estratègics o en iniciatives territorials integrades. En tots els casos, les inversions en biodiversitat cofinançades pel FEDER han de justificar l’impacte sobre el desenvolupament sostenible així com la coherència i la contribució als objectius de conservació d’espais naturals i, en particular, dels espais Natura 2000 corresponents, d’acord amb el previst als plans de gestió. Es preveuen actuacions de gestió de riscos amb impacte al territori i al canvi climàtic.

Les actuacions van orientades a la creació d’infraestructura verda mitjançant la protecció i la restauració d’espais fluvials i costaners, la permeabilització d’infraestructures, la recuperació ambiental d’espais degradats o la millora de paisatges d’alt valor. Així mateix, s’impulsen actuacions de custòdia del territori per a la conservació dels elements naturals i paisatgístics i actuacions per a la posada en valor de la biodiversitat i el patrimoni natural en relació amb la ciutadania.

Millora de l’entorn urbà i rehabilitació d’antigues zones industrials

OE 6.5.1

El PO FEDER preveu intervencions integrades de rehabilitació urbana a zones desfavorides. Les actuacions han de tenir en compte les dimensions urbanística, arquitectònica, econòmica i social de les zones urbanes i, en la mesura del possible, es complementaran amb actuacions del FSE.

Àmbits de focalització transversal

1. Equilibri territorial

a) Projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT)

Els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) són iniciatives, impulsades pels agents del territori i liderades des de les entitats públiques locals i que articulen projectes per a la transformació econòmica del territori sobre la base de l’R+I i la col∙laboració público‐privada.

Els projectes cofinançats amb el FEDER al marc dels PECT tenen un impacte múltiple al territori d’actuació: a la competitivitat del teixit productiu, a la creació d’ocupació i, en la mesura del

26


possible, a la creació de vincles amb la cadena de valor internacional. Així mateix, els PECT han de contribuir al procés d’especialització intel∙ligent de Catalunya mitjançant la priorització a les seves actuacions dels àmbits sectorials líders ubicats al territori objecte de la intervenció.

El gruix de les actuacions dels PECT s’emmarca en els objectius temàtics OT 1, OT 2, OT 3, OT 4 i OT 6. Poden ser iniciatives de suport a activitats R+I impulsades des de les empreses i a la creació i consolidació d’empreses innovadores; de transferència i difusió de coneixement; de desenvolupament d’ecosistemes d’emprenedoria; de desenvolupament de productes i serveis de TIC; de foment de l’eficiència energètica i l’ús de les renovables (tant a les pimes com a les infraestructures públiques); d’impuls i difusió d’estructures d’innovació sectorial i intersectorial al territori, o de protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural, i millora de l’entorn de formació i coneixement, entre d’altres.

Els PECT tenen massa crítica i representativitat al seu territori d’actuació. Una entitat pública exerceix de coordinadora i els socis signen un conveni que determina els compromisos de cadascuna de les parts en cadascun dels projectes del PECT. Com en el cas de les comunitats RIS3CAT, cada projecte constitueix una operació del PO FEDER. Els beneficiaris del FEDER són principalment les entitats locals i les universitats i, secundàriament, centres tecnològics i d’investigació i empreses. També hi poden participar agents dels tercer sector o altres actors del territori.

El sistema de governança de la RIS3CAT garanteix la complementarietat i potencia les sinèrgies entre les actuacions dels PECT, les de les comunitats RIS3CAT i altres actuacions cofinançades amb fons públics, tant en l’àmbit de Catalunya, com en el d’Espanya i en el de la UE.

b) Altres iniciatives d’àmbit local

El PO FEDER preveu actuacions impulsades per les entitats locals en el marc dels OT 2, 4 i 6, seleccionades mitjançant processos de concurrència competitiva. Ens els darrers anys, a Catalunya s’ha impulsat un gran nombre d’iniciatives territorials al voltant de les ciutats intel∙ligents, mitjançant processos participatius bottom‐up amb implicació plena dels actors del territori, del món empresarial i de la investigació. En aquest sentit, destaca el cas de Barcelona, que als últims anys s’ha consolidat internacionalment com a ciutat intel∙ligent i laboratori per impulsar noves solucions de mobilitat i edificació sostenibles i xarxes intel∙ligents. Aquest posicionament està reforçat per la capitalitat mundial del mòbil i pel teixit empresarial.

A totes les actuacions es té en compte la complementarietat amb els programes operatius plurirregionals de creixement sostenible i de creixement intel∙ligent.

c) Actuacions dels grups d’acció local

El PO FEDER preveu actuacions complementàries a les cofinançades amb el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) en iniciatives dels grups d’acció local.

2. Internacionalització

Encara que la indústria catalana està fortament internacionalitzada, hi ha un elevat nombre d’empreses que són potencialment exportadores o que només exporten ocasionalment. En molts casos, les pimes no prenen la decisió d’exportar perquè no tenen els coneixements o els recursos

27


necessaris per fer‐ho. Les actuacions del PO FEDER amb participació de pimes sempre han de tenir en compte la dimensió internacional i promoure, en la mesura del possible, la internacionalització del teixit empresarial i l’accés de les pimes a nous mercats.

Catalunya es situa a les primeres posicions als rànquings de localitzacions atractives per als negocis. Amb més de 5.000 multinacionals que operen al seu territori, té una llarga tradició com a destí preferent de la inversió estrangera directa, que ha estat tradicionalment una font molt important d’innovació i de millora de la productivitat del teixit productiu. En aquest sentit el PO FEDER conté actuacions que reforcen el posicionament de Catalunya com a lloc de negocis, faciliten el procés d’arribada i l’establiment de noves empreses intensives en coneixement, i capten perfils emprenedors i potencials creadors d’empreses d’abast internacional, en col∙laboració amb les universitats i les escoles de negoci.

Catalunya té un sistema universitari i d’investigació amb la suficient força i capacitat per competir i cooperar internacionalment amb l’objectiu de convertir‐se en el nucli preeminent de l’educació superior i de la investigació del sud d’Europa. La població de Catalunya representa l’1,5% de la població europea, però els investigadors de Catalunya publiquen el 2,9% dels articles científics que es fan a Europa. La participació catalana als projectes europeus d’investigació és més del doble del que li correspondria en relació a la seva població. Al Programa marc europeu 2007‐2013 Catalunya ha captat 574 milions d’euros, el doble que al programa anterior. Destaca la rellevant participació catalana a projectes prioritaris de la UE, com les comunitats de coneixement i innovació de l’Institut Europeu de Tecnologia, el projecte PRACE de supercomputació o els dos grans projectes de col∙laboració internacional en tecnologies del futur (Future and Emerging technologies flagships).

Les actuacions d’R+I del PO FEDER sempre tenen en compte la dimensió internacional i contribueixen a reforçar i consolidar el posicionament dels centres i els grups d’investigació de Catalunya al mapa de la investigació europea i internacional.

3. Ocupació

El benestar i la qualitat de vida són incompatibles amb els nivells actuals de desocupació i amb les elevades taxes d’abandonament escolar dels joves. La desocupació, la baixa formació dels joves i les desigualtats socials són factors que limiten el creixement i la competitivitat del país.

En aquest marc, a la selecció de les actuacions cofinançades amb el FEDER es té en compte el potencial per crear ocupació, especialment ocupació d’alta qualitat. En la mesura que les actuacions per promoure l’R+I i millorar la competitivitat del teixit productiu són indissociables de les actuacions de formació i ocupació, es potencien les sinèrgies i les complementarietats entre el FEDER i el FSE. Així, es preveu que les comunitats RIS3CAT i els PECT puguin obtenir cofinançament del FEDER i del FSE per actuacions complementàries.

4. Especialització intel∙ligent

La indústria catalana està molt diversificada (no hi ha cap sector clarament predominant) i, com la resta de països desenvolupats, cada cop més està més interrelacionada amb els serveis destinats a la producció. A més, Catalunya té avantatges competitius en determinats serveis (com

28


turisme, salut i cultura) que representen un valor afegit importat per a l’estratègia d’especialització intel∙ligent.

A partir dels tres vectors identificats a la RIS3CAT que guien la transformació de l’economia catalana (tradició industrial, qualitat de vida i economia verda), la RIS3CAT identifica set àmbits sectorials líders, en què Catalunya té avantatges competitius, massa crítica i oportunitats de futur: alimentació, energia i recursos, sistemes industrials, indústries basades en el disseny, indústries relacionades amb la mobilitat, indústries de la salut i indústries culturals i basades en l’experiència.

L’exercici d’especialització intel∙ligent iniciat a l’elaboració de la RIS3CAT suposa una transformació fonamental de l’orientació de les polítiques públiques d’investigació, innovació i competitivitat de Catalunya, que històricament han tingut caràcter transversal. Per motius estratègics i de praxis de govern, el procés de concreció de l’especialització intel∙ligent de Catalunya s’ha plantejat de forma progressiva, mitjançant un “procés de descoberta” articulat a partir dels projectes prioritaris, de present i de futur, de les comunitats RIS3CAT i dels PECT. Les apostes de les empreses, els agents del sistema d’R+D+I i els territoris, concretades mitjançant els projectes col∙laboratius sectorials i territorials de les comunitats i els PECT, constituiran la base per identificar progressivament, a cada àmbit sectorial líder de la RIS3CAT, els subàmbits o àrees temàtiques en què Catalunya presenta avantatges competitius i està ben posicionada a Europa.

29


1.1.2 Justificació de la selecció dels objectius temàtics i les prioritats d’inversió corresponents

Quadre 1. Justificació de la selecció dels objectius temàtics i les prioritats d’inversió

Objectiu temàtic seleccionat

Prioritat d’inversió seleccionada

Justificació de la selecció

OT1: Potenciar la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació

1.1: Millorar les infraestructures d’investigació i innovació, la capacitat per desenvolupar excel∙lència en matèria d’R+D+I i fomentar els centres de competència, en especial els d’interès europeu

• Aplicació de l’estratègia definida a RIS3CAT.

• Voluntat de millora del posicionament estratègic, científic i tecnològic entre universitats, centres d’investigació i empreses de manera especial en aquells sectors assenyalats com claus en l’estratègia RIS3CAT.

• Augment de l’impacte de les infraestructures d’R+I en el desenvolupament socioeconòmic del país

• Alineació amb l’ Acord d’Associació (AA), el Position Paper i el MEC.

1.2: Foment de la inversió empresarial en R+I, el desenvolupament de vincles i sinèrgies entre les empreses, els centres d’investigació i desenvolupament i el sector d’ensenyament superior, en particular mitjançant el foment de la inversió en el desenvolupament de productes i serveis, la transferència de tecnologia, la transferència de tecnologia, la innovació ecològica, les aplicacions de servei públic, l’estímul de la demanda, la interconnexió en xarxa, les agrupacions i la innovació oberta a través d’una especialització intel∙ligent, i mitjançant el suport a la investigació tecnològica i aplicada, línies pilot, accions de validació precoç dels productes, capacitats de fabricació avançada i primera producció, en particular, en tecnologies facilitadores essencials i difusió de

• Alineació amb l’estratègia RIS3CAT i l’Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d’Innovació (actuacions complementàries de les previstes al PO plurirregional de creixement intel∙ligent.)

• Necessitat d’augmentar la despesa en R+D a Catalunya per assolir l’objectiu fixat per l’Estratègia Europa 2020 (3%).

• Foment de la creació de xarxes i de la col∙laboració público‐privada a través de les dues figures definides a l’estratègia RIS3CAT: les comunitats de la RIS3CAT (enfocament sectorial) i els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) (enfocament territorial).

• Promoció de la innovació a les empreses catalanes a través de mecanismes d’impuls a la quàdruple hèlix.

• Desenvolupament de mecanismes que permetin la translació dels resultats d’investigació al mercat.

• Impuls de noves eines en matèria de contractació pública (CPI) per augmentar la innovació de les empreses.

• Alineació amb l’AA, el Position Paper i el MEC.

30





tecnologies polivalents

OT2: Millorar l’ús i la qualitat de les TIC i l’accés a aquestes

2.1. Ampliació de la implantació de la banda ampla i difusió de xarxes d’alta velocitat i recolzament a l’adopció de tecnologies emergents i xarxes per a l’economia digital

• Alineació amb l’Agenda Digital de Catalunya 2020 per al desplegament d’infraestructures de telecomunicacions al territori.

• Necessitat d’infraestructures i operadors de banda ampla per universalitzar el servei a tot el territori i pal∙liar les deficiències de Catalunya en matèria de cobertura poblacional de banda ampla; especialment la implantació de la banda ampla a polígons industrials i zones rurals.

• Alineació amb l’Acord d’Associació, el Position Paper i el MEC.

2.2. Desenvolupament de productes i serveis de TIC, comerç electrònic i una major demanda de TIC

• Alineació amb l’Agenda Digital de Catalunya 2020 per a l’estímul de l’ús de les TIC a les empreses, el desenvolupament de l’economia digital i l’impuls del comerç electrònic.

• Foment de la productivitat de les empreses amb la utilització de les tecnologies TIC d’una forma més eficient i intensiva.

• Consolidació del Barcelona Mobile World Capital com a projecte tractor al sector de les TIC i referent internacional en el desplegament i utilització de les solucions de mobilitat.


2.3. Alfabetització digital, e‐govern, e‐aprenentatge, e‐inclusió, e‐cultura

• Alineació amb l’Agenda Digital de Catalunya 2020 (a través dels eixos “Ciutadania Digital” i “Administració Electrònica”)

• Retard de la disponibilitat de serveis on‐line a Catalunya (per a la ciutadania, dos punts per sota de la mitjana espanyola i per a les empreses, tres punts per sota de la mitjana espanyola).

• Necessitat d’augment dels serveis on‐line prestats per l’Administració per millorar la qualitat dels serveis prestats i la igualtat d’oportunitats.

• Foment del concepte de govern obert per millorar les relacions entre l’administració i la ciutadania en diferents àmbits com la e‐salut i e‐justícia o control

31





d’emergències entre d’altres.


OT3: millorar la competitivitat de les pimes

3.1: Promoció de l’esperit empresarial, en particular facilitant l’aprofitament econòmic de noves idees i impulsant la creació de noves empreses, inclosa la utilització de vivers d’empreses

• Augment del percentatge d’emprenedors que creen un negoci per necessitat en el context actual de crisi econòmica i d’elevades taxes d’atur.

• Manca d’instruments financers necessaris per a què les petites empreses s’adaptin a un entorn canviant i cada cop més competitiu.

• Necessitat de suport integral a la creació d’empreses a través de la consolidació de programes de foment de l’emprenedoria.

• Foment d’un ampli ventall de mesures de suport a les pimes (estratègies de cooperació entre empreses al marc de clústers i plans estratègics, actuacions per la digitalització de les pimes, entre d’altres) per a què puguin generar estratègies de futur viables i sostenibles, especialment a les zones rurals.

• Alineació amb l’estratègia RIS3CAT.


3.3: Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i serveis

• Necessitat de pal∙liar la falta de connexió de Catalunya i de millorar la seva posició estratègica com a centre logístic del sud d’Europa, per augmentar la competitivitat empresarial.

• Promoció del desenvolupament integral i de la competitivitat del territori amb el foment de plataformes logístiques intermodals vinculades al corredor mediterrani i la millora del sistema de gestió de les infraestructures.

• Alineació amb l’estratègia RIS3CAT.


32





3.4: Suport a la capacitat de les pimes per créixer als mercats regionals, nacionals i internacionals i als processos d’innovació

• Necessitat de suport sectorial a les pimes, base empresarial dominant a Catalunya.

• Consolidació de Catalunya com a regió pionera i referent internacional en polítiques de clústers territorials (objecte d’iniciatives públiques i privades de reforç de la competitivitat i la col∙laboració)

• Alineació amb l’estratègia RIS3CAT (objectius de millorar la innovació i la internacionalització de les empreses i fomentar la creació de llocs de treball)

• Suport i impuls a la innovació de les pimes (tant la tecnològica com la no tecnològica) a través de diverses fórmules de finançament.


OT4: Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors

4.1: Foment de la producció i distribució d’energia derivada de fonts renovables

• Alineació amb el Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012‐2020 (PEAC 2012‐2020) juntament amb l’estratègia elaborada el 2014 per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola.

• Alineació amb l’estratègia RIS3CAT (àmbit sectorial “Energia i recursos”) i les polítiques públiques d’ecoinnovació catalanes.

• Impuls d’estratègies d’intervenció tant des de la part de l’oferta (gestió de recursos forestals i agrícoles) com de la demanda (aprofitament energètic).


4.2: Foment de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables per part de les empreses

• Alineació amb el Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012‐2020 (PEAC 2012‐2020) en línia amb els objectius de la UE.

• Necessitat de maximitzar l’ús d’energies renovables, afavorir l’eficiència energètica i disminuir el consum total de combustibles fòssils, amb l’objectiu de garantir el desenvolupament econòmic, el benestar social a futur i la millora de la competitivitat de l’economia catalana.

• Foment de mecanismes per activar el mercat d’estalvi i eficiència energètica (ús de compra pública, subvencions, línies de finançament o

33





actuacions de promoció de l’ús de fonts d’energia més eficients i estalvi energètic...)


4.3: Suport de l’eficiència energètica i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos els edificis públics i a les llars.

• Alineació amb el PEAC 2012‐2020, el Pla d’Estalvi i eficiència energètica als edificis de la Generalitat de Catalunya 2011‐2014 i l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica dels Edificis.

• Les administracions públiques (tant la Generalitat com les administracions locals) han d’actuar com a exemple i com a motor en la millora de l’eficiència energètica dels edificis.

• Necessitat d’intervenció en infraestructures de gestió de residus a edificis públics i habitatge social permetent l’acceleració en la implantació de les tecnologies necessàries per al compliment dels objectius proposats pels diferents plans.


4.4: Desenvolupament i aplicació de sistemes de distribució intel∙ligents a les xarxes de baixa i mitja tensió

• Alineació amb el PEAC 2012‐2020.

• Millora de la xarxa elèctrica actual, per incrementar la capacitat de potència elèctrica a tot el territori i aconseguir nivells de qualitat adequats per al desenvolupament de nous usos industrials i logístics que contribueixin a la millora de la competitivitat del teixit productiu.

• La concentració de la població al nucli de Barcelona origina també aquestes necessitats en compliment amb els objectius d’una economia baixa en carboni.

Alineació amb l’Acord d’Associació, el Position Paper i el MEC.

4.5: Foment d’estratègies de reducció del carboni per a tot tipus de territori, especialment les zones urbanes, inclòs el foment de la mobilitat urbana multimodal sostenible i les mesures d’adaptació amb efecte de mitigació

• Necessitat de millorar les condicions de qualitat ambiental, urbanística, social i de mobilitat i accessibilitat de les grans aglomeracions urbanes.

• Impuls del transport urbà sostenible i en general de sistemes de transport de baixa emissió en matèria de contaminació atmosfèrica.

• Alineació amb la política de desenvolupament urbà sostenible que fomenta el desenvolupament d’actuacions integrades i respectuoses amb el medi ambient.

34






OT6: Conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos

6.3. Conservació, protecció, foment i desenvolupament del patrimoni natural i cultural

• Alineació amb el Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, un dels elements clau en la conservació de la biodiversitat de la regió, el Pla d’Espais Naturals que garanteix el seu desenvolupament i manteniment.

• Necessitat de valoritzar el patrimoni arquitectònic històric i cultural (mitjançant mesures per al seu foment i desenvolupament i projectes de petita escala) i els espais naturals, la biodiversitat i el patrimoni natural per impulsar un desenvolupament més equilibrat i sostenible del territori.

• Desenvolupament del sistema d’espais naturals protegits implicant a un major nombre d’agents en la conservació del territori, així com el foment de la col∙laboració público‐privada.

• Consolidació de la recuperació del patrimoni arquitectònic (i, en molts casos, dotar‐los de nova activitat) per potenciar l’activitat turística dels nuclis antics.


6.4. Protecció i restabliment de la biodiversitat i del sòl i el foment dels serveis dels ecosistemes inclusivament a través de Natura 2000 i d’infraestructures ecològiques

• Necessitat de pal∙liar els problemes d’erosió, salinització, desertificació i baix nivell de matèria orgànica al sòl.

• Foment de projectes orientats a la recuperació ecològica, paisatgística i ambiental per dotar‐los d’una major funcionalitat ecològica i social.


6.5. Millorar l’entorn urbà, la rehabilitació d’antigues zones industrials i la reducció de la contaminació atmosfèrica

• Problemes de regressió urbanística, demogràfica i socioeconòmica als barris més desfavorits de Catalunya.

• Necessitat de desenvolupar la combinació d’actuacions de desenvolupament urbà des d’un enfocament de sostenibilitat.

• Consolidació d’actuacions en matèria de millora de barris, des d’una perspectiva integrada i la regeneració a sectors específics, constitueix un

35





element d’interès d’intervenció.


36


1.2 JUSTIFICACIÓ DE L’ASSIGNACIÓ FINANCERA

D’acord amb la concentració temàtica fixada a l’article 4 del Reglament (UE) núm.núm. 1301/2013 per a les regions més desenvolupades, el Programa Operatiu FEDER Catalunya 2014‐2020 concentra el 83,5% d’ajuda de la Unió Europea (82,6% si es té en compte l’assignació destinada a assistència tècnica) en els objectius temàtics 1 (R+D+I), 2 (TIC), 3 (pimes) i 4 (Economia baixa en carboni). Si a més es té en compte els recursos FEDER que el Govern de Catalunya assigna al Programa Operatiu Iniciativa pime, la concentració temàtica en aquests objectius assoleix el 84,6%. Pel que respecta als objectius temàtics de no concentració, el PO destina un 16,5% al OT 6 (Medi Ambient).

La selecció de les prioritats d’inversió s’ha fet en base als diagnòstics realitzats en el marc del procés d’elaboració de l’Estratègia d’investigació i innovació per a l’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) (anàlisi DAFO), de l’Agenda digital (diagnòstic de la situació de les TIC a Catalunya), de l’Estratègia Catalunya 2020 ECAT 2020 (diagnòstic del propi document de l’estratègia i balanç del període 2012‐2014), i ateses les recomanacions de l’avaluació ex ante del PO FEDER.

Tenint en compte els elements anteriors, el Programa Operatiu FEDER Catalunya 2014‐2020 planteja la següent distribució de l’ajuda FEDER:

El 40,4% es destina a l’OT1. La notable concentració en aquest OT es fonamenta en la forta aposta que fa Catalunya, en línia amb l’establert per l’Estratègia Europa 2020 i la Iniciativa emblemàtica la Unió per la innovació, per la investigació i la innovació com a motors per alcreixement i l’ocupació. L’OT1 concentra l’aplicació de l’estratègia RIS3CAT, però aquesta també es pot considerar com un element transversal a tot al programa ja que nombroses aplicacions a la resta d’OTs tenen un clar component d’innovació.

El 18,8% es destina a l’OT3 (pimes), reflectint la importància del suport al dinamisme empresarial de les pimes, principals agents generadors d’ocupació de la regió. El PO dóna amb un paper destacat als instruments financers, que han d’ajudar a salvar una de les debilitats bàsiques de les pimes com és l’accés al finançament.

El 16,3% es destina a l’OT6 (Medi ambient), amb la finalitat de possibilitar un número molt divers d’actuacions en matèria de biodiversitat, patrimoni natural i cultural, i desenvolupament urbà de gran impacte territorial.

El 15,9% es destina a l’OT4 (Economia baixa en carboni), cosa que suposa un reflex del compromís d’avançar cap als objectius 20/20/20 (reduir en un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, estalviar el 20% del consum d’energia mitjançant més eficiència energètica i augmentar fins el 20% l’ús de les energies renovables), a la vegada que genera grans oportunitats econòmiques i d’ocupació al sector empresarial.

El 7,4% es destina a l’OT2 (TIC), permetent l’aplicació de l’Agenda Digital de Catalunya, també prevista a l’Estratègia RIS3CAT, atesa la seva rellevància com a instrument a la competitivitat i el dinamisme empresarial.

37


A continuació el Quadre 2 mostra el desglossament financer per eix prioritari, objectiu temàtic, prioritat d’inversió i objectiu específic, juntament amb els indicadors associats. Quadre 2. Presentació de l’estratègia d’inversió del programa operatiu

Eix Prioritari

Fons Ajuda de la

Unió (en EUR) Fons

(%) del total de l’ajuda de la Unió

al programa operatiu

Objectiu temàtic

Prioritats d’inversió

Objectius específics

corresponents a les prioritats d’inversió

Indicadors de resultats

corresponents a l’objectiu específic

1 FEDER 326.704.683 40,41% 1 1.1. 1.1.2. R001T

1.2. 1.2.1. 1.2.2.

R001D R001E

2 FEDER 60.182.442 7,44% 2 2.1. 2.1.1. R010

2.2. 2.2.1. R020C, R020D,R020E

2.3. 2.3.1 R025

3 FEDER 151.928.169 18,79% 3 3.1. 3.1.2. R030

3.3. 3.3.1.

R070E

3.4. 3.4.1. R031A

4 FEDER 128.962.375

15,95%

4 4.1. 4.1.2. R043a

4.2. 4.2.1. R044a

4.3. 4.3.1. R048a

4.4. 4.4.2. R049E

4.5. 4.5.1. R044J

6 FEDER 131.971.497 16,32%

6 6.3. 6.3.1. 6.3.2.

R063D R065I

6.4. 6.4.1. R065E

6.5. 6.5.1. R066C

13 FEDER 8.684.335 1,07% 99 99.99 99.99.1 99.99.2

n.p. n.p.

TOTAL FEDER 808.433.501 100%

2. Eixos

Prioritaris

39


2. EIXOS PRIORITARIS

2.1 EIX PRIORITARI 1

2.1.1 Eix Prioritari 1: Potenciar la Investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació

Identificació de l’eix prioritari Eix Prioritari 1

Títol de l’eix prioritari Potenciar la Investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació

La totalitat de l’eix prioritari s’executarà únicament amb instruments financers

La totalitat de l’eix prioritari s’executarà únicament amb instruments financers establerts a nivell de la Unió

La totalitat de l’eix prioritari s’executarà amb desenvolupament local participatiu

En el cas del FSE: La totalitat de l’eix prioritari està dedicada a la innovació social, a la cooperació transnacional o a ambdues

2.1.2 Justificació de l’establiment d’un eix prioritari que abasti més d’una categoria de regió, objectiu temàtic o Fons

No procedeix

40


2.1.3 Fons, categoria de regió i base de càlcul de l’ajuda de la Unió

Fons Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

Categoria de regió Més desenvolupada

Base de càlcul (despesa total subvencionable o despesa pública subvencionable)

Despesa total subvencionable

Categoria de regió per a les regions ultraperifèriques i les regions escassament poblades del nord (quan procedeixi)

No procedeix

2.1.4 Prioritat d’inversió

Prioritat d’inversió PI 1.1. Millorar les infraestructures d’Investigació i innovació, la capacitat per desenvolupar excel∙lència en R+D+I i fomentar els centres de competència, en especial els d’interès europeu

Prioritat d’inversió PI 1.2. Foment de la inversió empresarial en R+I, el desenvolupament de vincles i sinèrgies entre les empreses, els centres d’investigació i desenvolupament i el sector de l’ensenyament superior, en particular mitjançant el foment de la inversió en el desenvolupament de productes i serveis, la transferència de tecnologia, la innovació social, la innovació ecològica, les aplicacions de servei públic, l’estímul de la demanda, la interconnexió en xarxa, les agrupacions i la innovació oberta a través d’una especialització intel∙ligent, i mitjançant el suport a la investigació tecnològica i aplicada, línies pilot, accions de validació precoç dels productes, capacitats de fabricació avançada i primera producció, en particular, en tecnologies facilitadores essencials i difusió de tecnologies polivalents

41


2.1.5 Objectius específics corresponents a la prioritat d’inversió i resultats esperats

1. Prioritat d’Inversió PI 1.1. Millorar les infraestructures d’Investigació i innovació, la capacitat per desenvolupar excel∙lència en R+D+I i fomentar els centres de competència, en especial els d’interès europeu.

Identificació OE.1.1.2.

Objectiu específic Enfortiment de les institucions d’R+D i creació, consolidació i millora de les infraestructures científiques i tecnològiques.

Resultats que l’Estat membre pretén assolir amb ajuda de la Unió

Catalunya compta amb una bona base d’infraestructures d’investigació i innovació de prestigi internacional. No obstant això, també és un fet que l’esforç en investigació i innovació encara està per sota de la mitjana de la zona euro.

Per pal∙liar aquests problemes, és necessari millorar les infraestructures d’innovació i de transferència tecnològica i desenvolupar les capacitats tecnològiques de les infraestructures d’R+I i així contribuir al desenvolupament socioeconòmic del país.

Amb aquestes mesures els resultats que s’esperen aconseguir són:

• Millora del posicionament estratègic, científic i tecnològic de les institucions d’R+D+I catalanes (universitats, centres d’investigació, centres d’innovació, parcs científics i tecnològics, etc. ).

• Enfortiment de les capacitats d’aquests centres dotant‐los d’infraestructures específiques que donin resposta a les necessitats de les empreses.

• Introducció dels centres tecnològics catalans a les xarxes internacionals d’R+D+I més destacades.

• aportació, des del sistema d’investigació, d’elements de diferenciació estratègica a les empreses catalanes, amb objecte de dotar‐les de tecnologia diferencial que els permeti competir amb garanties al mercat global.

• impuls d’actuacions col∙laboratives d’R+D amb elevats reptes tecnològics i amb forta capacitat de generació d’externalitats a Catalunya, que difícilment es podrien dur a terme de manera exclusivament privada per l’alt risc tecnològic associat a les investigacions.

• Augment del nombre d’empreses de base tecnològica a partir dels resultats de la investigació generats en aquests centres.

42


2. Prioritat d’Inversió PI 1.2. Foment de la inversió empresarial en R+I, el desenvolupament de vincles i sinèrgies entre les empreses, els centres d’investigació i desenvolupament i el sector de l’ensenyament superior, en particular mitjançant el foment de la inversió en el desenvolupament de productes i serveis, la transferència de tecnologia, la innovació social, la innovació ecològica, les aplicacions de servei públic, l’estímul de la demanda, la interconnexió en xarxa, les agrupacions i la innovació oberta a través d’una especialització intel∙ligent, i mitjançant el suport a la investigació tecnològica i aplicada, línies pilot, accions de validació precoç dels productes, capacitats de fabricació avançada i primera producció, en particular, a tecnologies facilitadores essencials i difusió de tecnologies polivalents.


Objectiu específic Impuls i promoció d’activitats d’R+I liderades per les empreses, suport a la creació i consolidació d’empreses innovadores i suport a la compra pública innovadora.


Encara que Catalunya compti amb un teixit empresarial científic i tecnològic important, és imprescindible afavorir el desenvolupament de noves empreses de base científica, tant en les fases de valorització com en la de capitalització. D’altra banda, la compra pública innovadora, molt poc desenvolupada a Catalunya, té un fort potencial per fomentar l’R+I i donar resposta a demandes presents i futures de la nostra societat en àrees rellevants per al desenvolupament i consolidació de nous mercats.

Per tant és necessari incrementar i sistematitzar les activitats empresarials d’R+D i promoure la innovació com a part de l’estratègia competitiva de les empreses en general i especialment de les pimes.

Amb la posada en marxa de les activitats recollides en aquest objectiu específic, els resultats que es pretenen aconseguir són:

• Augment de la competitivitat dels sectors tradicionals i madurs de Catalunya, així com l’enfortiment dels sectors emergents.

• Increment del valor de mercat de la investigació fins a convertir‐la en tecnologia útil per les empreses.

• Desenvolupament de nous productes i processos comercialitzables.

• Augment de la inversió privada en R+D especialment per part de les pimes, amb objecte de contribuir a la creació de llocs de treball d’elevada qualificació al teixit empresarial.

• Creació de noves empreses de base tecnològica en els sectors emergents i les tecnologies facilitadores.

• Augment de la col∙laboració entre entitats públiques per al desenvolupament i l’adquisició de solucions innovadores realitzades per les empreses que contribueixin a millorar els serveis públics en termes d’eficàcia o eficiència, i també a millorar la innovació i la competitivitat empresarial, atraient fons per a la R+D+I empresarial a través de nous instruments com la compra pública innovadora.

43



Objectiu específic Transferència de coneixement i cooperació entre empreses i centres d’investigació


El sistema català d’investigació, que té una elevada capacitat per produir, atreure i retenir talent, és un model d’èxit reconegut internacionalment. No obstant això, la cooperació i les aliances estratègiques entre les empreses i entre aquestes i el sistema productor de coneixement són limitades.

Així, es vol potencia la transferència de coneixement i les capacitats d’absorció del teixit productiu, de manera que una vegada incorporat aquest coneixement en els processos, productes i serveis, generi valor per a les empreses i la societat.

Per a això es posaran una sèrie d’activitats en marxa, els resultats esperats de les quals són:

• Creació i enfortiment d’espais d’intercanvi i promoció de la col∙laboració per l’R+D+I tant a nivell sectorial (comunitats RIS3CAT) com a nivell territorial (Projectes d’especialització i competitivitat territorial PECT).

• Augment de la col∙laboració de la quàdruple hèlix per gener noves oportunitats de creació de riquesa i ocupació i donar resposta als reptes de la societat.

• Valorització de la tecnologia i translació dels resultats de la investigació al mercat.

• Augment de les patents generades, tant per homes com per dones, i dels beneficis de comercialització de les mateixes.

• Creació d’empreses de base tecnològica recolzades en la generació de coneixement i producció científica del sistema d’R+D+I català.

• Desenvolupament de nous instruments de finançament, especialment finançament privat o en modalitat compartida público‐privada.

• Augment de la col∙laboració amb altres regions (mitjançant la participació en xarxes i la signatura de convenis bilaterals) en els àmbits de la investigació, la innovació i les relacions empresarials.

44


Quadre3 ‐ Indicadors de resultat específics del programa, per objectiu específic

Prioritat d’Inversió PI 1.1. Millorar les infraestructures d’Investigació i innovació, la capacitat per desenvolupar excel∙lència en R+D+I i fomentar els centres de competència, en especial els d’interès europeu.

Identificació Indicador Unitat de mesura

Categoria de regió (quan procedeixi)

Valor de referència

Any de referència

Valor previst (2023)

Font de les dades Freqüència

dels informes

OE.1.1.2. (R001T) Nombre de participacions en projectes finançats pel 7è Programa Marc o Horizon 2020, liderats per entitats públiques regionals d’R+D que han rebut fons FEDER per a la construcció d’infraestructures i/o adquisició d’equips

Nombre de participacions

308 2012 435 Elaboració pròpia Anual

Prioritat d’Inversió PI 1.2. Foment de la inversió empresarial en R+I, el desenvolupament de vincles i sinèrgies entre les empreses, els centres d’investigació i desenvolupament i el sector de l’ensenyament superior, en particular mitjançant el foment de la inversió en el desenvolupament de productes i serveis, la transferència de tecnologia, la innovació social, la innovació ecològica, les aplicacions de servei públic, l’estímul de la demanda, la interconnexió en xarxa, les agrupacions i la innovació oberta a través d’una especialització intel∙ligent, i mitjançant el suport a la investigació tecnològica i aplicada, línies pilot, accions de validació precoç dels productes, capacitats de fabricació avançada i primera producció, en particular, en tecnologies facilitadores essencials i difusió de tecnologies polivalents.

45





Any de referència


Font de les dades Freqüència

dels informes

OE.1.2.1. ( (R001D) Percentatge d’Empreses que realitzen innovacions tecnològiques

Percentatge 14,4 2012 20 INE Anual

OE.1.2.2. (R001E) Empreses amb innovacions tecnològiques que cooperen amb Universitats i centres d’investigació públics o privats

Percentatge 18 2012 28 Elaboració pròpia Anual

Quadre 4 – Indicadors de resultats comuns per als quals s’ha fixat un valor previst i indicadors de resultat específics del programa corresponents a l’objectiu específic (per prioritat d’inversió i categoria de regió)

No procedeix

Quadre 4.a. Indicadors de resultats de la IEJ i indicadors de resultats específics del programa corresponents a l’objectiu específic

No procedeix

46


2.1.6 Acció que es finançarà al marc de la prioritat d’inversió

2.1.6.1 Descripció del tipus d’accions que es finançaran, amb exemples, i la seva contribució esperada als objectius específics, incloent‐hi, quan procedeixi, la identificació dels principals grups destinataris, dels territoris específics destinataris i dels tipus de beneficiaris


Totes les actuacions a continuació descrites seran susceptibles d’implementació a través dels instruments de la RIS3CAT: les Comunitats RIS3CAT i els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), i contribuiran a l’execució de la RIS3CAT.

Els sectors prioritaris de les actuacions són els set àmbits sectorials líders identificats en la RIS3CAT: alimentació, energia i recursos, sistemes industrials, indústries basades en el dissenys, indústries relacionades amb la mobilitat, indústries de la salut i indústries culturals i basades en l’experiència.

Actuacions dins de l’OE.1.1.2.Enfortiment de les institucions d’R+D i creació, consolidació i millora de les infraestructures científiques i tecnològiques

El cofinançament de les inversions es limitarà a aquelles actuacions que s’adaptin als àmbits d’especialització identificats per la RIS3 regional i/o estatal i contribueixin a l’execució d’aquestes estratègies a Catalunya.

En línia amb l’establert a l’Acord d’Associació signat amb Espanya, el cofinançament de projectes d’infraestructures es limitaran les inversions a aquelles actuacions que

1) S’adaptin als àmbits d’especialització identificats per la RIS3 regional i/o estatal;

2) Promoguin un provat avantatge competitiu i/o un impacte socioeconòmic a nivell nacional i/o regional.

En la línia d’allò establer a l’esmentat Acord d’Associació signat amb Espanya, respecte a l’equipament científico‐tecnològic i petita infraestructura, les intervencions promouran l’ús eficient i compartit de les instal∙lacions, i aniran orientades a dotar els grups i institucions de l’equipament i infraestructura necessaris per impulsar el seu lideratge internacional i que es produeixi el “catching‐up” amb les regions més avançades d’Europa.

Les actuacions que es podran dur a terme dins aquest OE podran ser, entre d’altres, les següents:

Impuls a la millora i la internacionalització de les dotacions científiques i tecnològiques de Catalunya.

Aquesta tipologia d’activitats haurà d’estar vinculada a la prioritat de Suport a les Infraestructures d’investigació i transferència tecnològica definida a la RIS3CAT. Els agents implicats i destinataris d’aquestes activitats són les universitats, centres d’investigació, centres tecnològics, parcs científics i tecnològics, empreses i associacions empresarials.

Les actuacions van dirigides a dotar el sistema català de desenvolupament de coneixement i transferència de tecnologia d’infraestructures específiques d’investigació i transferència, en línia amb altres necessitats de les empreses i de la societat.

47


Tal i com indica la RIS3CAT, s’impulsaran plataformes que estiguin dissenyades específicament per implementar en el teixit industrial les tecnologies i el desenvolupament que genera el sistema de coneixement català. Es poden definir també infraestructures que recolzin les empreses a les fases de definició de prototips i llançament de presèries en fases prèvies a la comercialització. Aquest tipus d’infraestructures haurà de fomentar la cooperació público‐privada tan en el seu desenvolupament com en la seva utilització i gestió.

Es fomentarà també la internacionalització i participació a xarxes europees d’aquestes grans infraestructures científiques i singulars ja existents a Catalunya com per exemple el Sincrotró Alba, el Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, així com de les més de 100 plataformes científico‐tecnològiques ja existents a Catalunya.

S’inclouen activitats de promoció d’aquestes infraestructures, el suport a la inclusió en les xarxes internacionals, la transferència de coneixement i tecnologia tant a les empreses catalanes com a la resta d’empreses europees, la definició i l’execució de projectes de col∙laboració específics amb empreses, la definició de nous serveis de suport a la investigació, la transferència i a la competitivitat de les empreses.

Suport a la millora d’equipament i serveis d’ R+I

Inclous actuacions relacionades amb l’activitat anteriorment definida i alineada, així mateix, amb la prioritat de suport a les infraestructures d’investigació i transferència tecnològica en la RIS3CAT.

Amb el mapa de les infraestructures ja existents i les potencialitats i capacitats de cadascuna d’elles, així com els serveis que presten, es definiran les carències que s’hagin detectat així com les millores en equipaments i serveis i les possibles sinèrgies i col∙laboracions entre elles.

S’inclouran ajudes per a la construcció, ampliació o millora de les instal∙lacions de Catalunya incloses en el Mapa d’Infraestructures Científiques que fomenten la interacció amb l’empresa: adquisició d’instrumental, equipament, software de desenvolupament i adequació d’instal∙lacions, així com, desenvolupament de noves tecnologies i de tecnologies facilitadores, desenvolupament de nous serveis a les empreses, projectes col∙laboratius de dotació comú de serveis (smart universities), etc.

Una de les apostes més destacades de Catalunya és la millora de qualitat de vida dels ciutadans de totes les edats i el manteniment de la sostenibilitat econòmica dels sistemes d’atenció sanitària i social. Al camp de la salut, es podran finançar projectes que facin referència a activitats de suport a projectes d’R+D+I, augmentant el seu nivell de maduració i el seu valor en termes econòmics. També es tindran en compte les ajudes a la millora d’infraestructures científiques i tecnològiques ja existents però que hagin de ser remodelades o reformades així com a la millora d’equipaments i instruments científics i tecnològics necessaris per enfortir capacitats i d’altra banda promoure sinèrgies entre grups d’investigació facilitant la seva convivència en un mateix entorn d’investigació evitant així la seva atomització. També es podran incloure en aquest àmbit activitats de suport al personal científic i tècnic, per a la millora de les seves competències enfocades a donar un millor servei a les empreses i als agents econòmics.

Els destinataris d’aquestes activitats podran ser, entre d’altres, les universitats, centre d’investigació, centres tecnològics, parcs científics i tecnològics, entorns hospitalaris, empreses i associacions empresarials.

Prioritat d’inversió PI 1.2. Foment de la inversió empresarial en R+I, el desenvolupament de vincles i sinèrgies entre les empreses, els centres d’investigació i desenvolupament i el sector de l’ensenyament superior, en particular mitjançant el foment de la inversió en el desenvolupament de productes i serveis, la transferència de tecnologia, la innovació social, la innovació ecològica, les aplicacions de servei públic, l’estímul de la demanda,

48


la interconnexió en xarxa, les agrupacions i la innovació oberta a través d’una especialització intel∙ligent, i mitjançant el suport a la investigació tecnològica i aplicada, línies pilot, accions de validació precoç dels productes, capacitats de fabricació avançada i primera producció, en particular, a tecnologies facilitadores essencials i difusió de tecnologies polivalents.

Totes les actuacions a continuació descrites seran susceptibles d’implementació a través dels instruments de la RIS3CAT: les Comunitats RIS3CAT i els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), i contribuiran a l’execució de la RIS3CAT.

Actuacions dins de l’OE.1.2.1. Impuls i promoció d’activitats d’R+I liderades per les empreses, suport a la creació i consolidació d’empreses innovadores i suport a la compra pública innovadora.

El cofinançament de les inversions es limitarà a aquelles actuacions que s’adaptin als àmbits d’especialització identificats per la RIS3 regional i/o estatal i contribueixin a l‘execució d’aquestes estratègies a Catalunya.

Les actuacions que es podran dur a terme dins d’aquest OE podran ser, entre d’altres, les següents:

Projectes de col∙laboració entre empreses i institucions d’investigació en l’àmbit de l’R+D+I: unitats mixtes d’investigació

Aquesta actuació té com a objectiu impulsar i afavorir la col∙laboració entre empreses i organismes d’investigació a través de la realització de projectes d’R+D+I conjunts, posant en valor els resultats de la investigació generada a Catalunya. Aquesta activitat s’alinea amb l’instrument de Suport a projectes col∙laboratius d’R+D definit a la RIS3CAT.

Es podrà finançar la realització de projectes d’R+D+I entre empreses i organismes catalans sota la fórmula d’unitats mixtes d’investigacions així com actuacions transversals per generar cultura de cooperació. Per a això es desenvoluparà la fórmula d’Open Innovation, en què les empreses faran servir tant canals interns com externs per posar al mercat els seus productes i tecnologies innovadores; mentre que les universitats i centres d’investigació ofereixen noves perspectives i solucions a les companyies que utilitzen aquest model.

Dins d’aquesta prioritat es proposa també l’impuls a projectes de Technology Readiness Levels (TRLs) a través del finançament de plans d’actuació que augmentin el valor del grau de maduració d’una tecnologia.

També es podrà recolzar actuacions per a la col∙laboració internacional que reforci els vincles de les empreses i organismes catalans a les xarxes i clústers internacionals en què pugui haver‐hi potencials clients o socis.

Els agents implicats i destinataris d’aquestes activitats seran universitats, centres d’investigació, centres tecnològics, empreses i associacions empresarials.

Compra pública Innovadora

La compra pública innovadora (CPI) és un instrument de contractació pública que fomenta la innovació potenciant el desenvolupament de nous mercats des de la banda de la demanda. Aquest instruments ha estat recollit a la RIS3CAT.

La CPI millora els serveis públics mitjançant la incorporació de béns i serveis innovadors desenvolupats al territori. Aquest instrument serveix també per fomentar la innovació empresarial i per impulsar la internacionalització de la innovació fent servir el mercat públic local com a client de llançament o de referència d’aquests nous productes o serveis.

En aquest àmbit es recolzarà la posada en marxa dels mecanismes de compra pública innovadora a través dels departaments que tenen un ampli pressupost en l’adquisició de productes o serveis com pot ser, per exemple, el

49


Sistema de Salut Català. Els projectes es podran desenvolupar segons les diverses modalitats d’actuació que contemplen els processos de compra pública innovadora, en especial els processos de compra pública de tecnologia innovadora i compra pública precomercial, instrumentalitzats a partir de convocatòries obertes de propostes de solucions innovadores. De forma inicial, es definiran reptes i necessitats del sistema de salut amb l’elaboració d’un mapa de demanda primerenca que permeti anticipar al mercat les necessitats de l’administració.

Es podran incloure activitats com: finançament de l’adquisició i posada en servei de les solucions innovadores demandades per les entitats públiques i desenvolupades per les empreses; els costos de preparació, gestió, avaluació, etc. de les licitacions; l’assistència tècnica als proveïdors de serveis públics en matèries d’R+D, tècniques i/o financeres, directament o a través de tercers.

Els agents implicats són les Administracions públiques catalanes, centres d’investigació, centres tecnològics i empreses.

Actuacions dins de l’OE.1.2.2.Transferència de coneixement i cooperació entre empreses i centres d’investigació


Instruments de suport a la valorització i la transferència innovadora

La valorització de la tecnologia i la translació dels resultats de la investigació al mercat són factors clau per al foment de la competitivitat de les empreses i el desenvolupament de nous mercats. Els instruments de valorització i transferència innovadora proposats estan alineats amb la prioritat del mateix nom definida a la RIS3CAT.

Catalunya té una gran producció científica i tècnica que prové de les seves universitats i centres d’investigació. No obstant això, les relacions d’aquests agents generadors de coneixement amb el teixit empresarial no està als nivells que es podria esperar, ja que Catalunya disposa d’un potencial elevat de millora dels sectors tradicionals i d’impuls de nous sectors a través de la valorització dels resultats de la investigació generada.

Els tipus de projectes que es podran incloure en aquest àmbit són:

Actuacions per incrementar el valor del mercat de les tecnologies, incloent‐hi estudis de viabilitat tècnica i econòmica, disseny de plans de negoci, elaboració de prototips i presèries, estudis de mercat, plans de comercialització, etc.

Actuacions per facilitar les interaccions dutes a terme per les institucions d’investigació que aconsegueixin reportar beneficis tant a les mateixes institucions com a les empreses.

Optimització de l’explotació de resultats mitjançant el suport als processos de patents i definició de plans d’explotació i/o comercialització de les patents generades.

Impuls a projectes de valorització de les xarxes de referència.

Actuacions de suport a les universitats i centres d’investigació per a l’obtenció de prototips i valoració de resultats de la investigació.

Projectes col∙laboratius d’R+D+I

Aquestes activitats estan vinculades als instruments de la RIS3CAT de suport a projectes col∙laboratius d’R+D+I i suport a les capacitats tecnològiques clau i desenvolupament d’activitats emergents. També es podrà contemplar el suport a projectes d’impacte del teixit industrial vinculats a R+D+I.

En aquest camp es recolzaran projectes en tots els àmbits sectorials líders, amb especial importància a donar resposta als reptes socials definits a l’Estratègia Europa Horizon 2020 i que s’han recollit a l’estratègia RIS3CAT.

50


També es donarà suport a les accions complementàries i de dinamització destinades a finançar aquelles activitats necessàries per a l’obtenció de resultats no contemplades directament a l’execució dels projectes individuals.

D’altra banda, una de les apostes més destacades de Catalunya és la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de totes les edats i el manteniment de la sostenibilitat econòmica dels sistemes d’atenció sanitària i social. En el camp de la salut, es podran finançar projectes d’R+D+I orientats als reptes de la societat que facin referència a:

• Integració de la informació relativa a activitats hospitalàries, ambulatòries, d’imatge mèdica digital, registres de malalties, etc. amb l’objecte de millorar el servei al ciutadà i les activitats dels professionals. El desenvolupament de models per a la gestió del coneixement i la transferència de tecnologia dins el sector biomèdic català, així com experiències pilot i projectes demostratius en diferents temàtiques: medicina preventiva, càncer, malalties cròniques, malalties pediàtriques i nounats, etc. S’inclouen dins d’aquesta línia la creació de plataformes per a la gestió de dades biomèdiques per a la seva posterior translació a la investigació. L’execució de projectes d’aquesta línia es realitzarà en col∙laboració i tenint en compte l’OE.2.3.1 referent a TIC i, més concretament, les actuacions especificades en l’àmbit de l’e‐salut.

Els agents implicats i destinataris d’aquestes activitats són universitats, centres d’investigació, centres tecnològics, parcs científics i tecnològics, entorns hospitalaris, empreses i associacions empresarials.

2.1.6.2 Principis rectors per a la selecció d’operacions


Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’Estratègia d’Especialització Intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i l’Estratègia Europea Horizon 2020. Les operacions hauran de tenir en compte els principis establerts als articles 7 i 8 del Reglament (UE) núm.núm. 1303/2013 relatius a la promoció de la igualtat entre homes i dones i no discriminació i el desenvolupament sostenible.

A més, es tindran en compte altres factors determinants per a la selecció de les activitats, com són:

Les actuacions hauran de generar beneficis econòmics i socials a Catalunya i es valorarà la cobertura territorial del projecte.

Tindran prioritat aquells que involucrin tota la cadena des de la investigació fins a la innovació i posada al mercat dels nous desenvolupaments.

Als projectes d’R+D es tindran en compte criteris científico‐tècnics, la capacitat d’innovació de les empreses i els organismes implicats, així com la viabilitat econòmica del projecte i la seva sostenibilitat.

Estar alineats amb els sectors definits a la RIS3CAT, sectors tradicionals, activitats emergents i tecnologies facilitadores essencials (KETs), així com els subàmbits o àrees temàtiques que s’identifiquin a partir dels instruments comunitats RIS3CAT i PECT.

Multidisciplinarietat dels projectes.

Als projectes de suport a les infraestructures es valorarà la capacitat científico‐tècnica del centre, la internacionalització dels serveis, la col∙laboració amb altres organismes i la capacitat de generació

51


d’investigació enfocada a les empreses.

Actuacions que promouen l’atracció de la investigació i els centres d’R+D de les grans multinacionals ubicades a Catalunya.

En tots els casos es prioritzaran els projectes amb generació i manteniment d’ocupació d’alta qualificació.

La selecció de les operacions es durà a terme de forma coordinada amb el P.O. Creixement Intel∙ligent.

Criteris delimitadors entre les actuacions de l’Administració General de l’Estat (AGE) i la Comunitat Autònoma (CA):

Les actuacions associades a les infraestructures científiques i tecnològiques, la col∙laboració i coordinació entre la AGE i la CA és particularment estreta en la definició i implementació del Mapa de ICTS i del Full de Ruta ESFRI a Espanya. Respecte a l’equipament científico‐tecnològic destinat a grups i institucions, necessari per al desenvolupament de les seves activitats d’R+D+I, l’AGE atén les necessitats del petit equipament, mentre que la CA atén les necessitats de l’equipament de caràcter estratègic d’acord amb les necessitats identificades així com petita infraestructura (dotació i equipament de laboratoris, etc.) amb l’objecte de garantir un ús més eficient dels fons així com promoure l’ús compartit de les inversions.

Prioritat d’inversió PI 1.2. Foment de la inversió empresarial en R+I, el desenvolupament de vincles i sinèrgies entre les empreses, els centres d’investigació i desenvolupament i el sector de l’ensenyament superior, en particular mitjançant el foment de la inversió en el desenvolupament de productes i serveis, la transferència de tecnologia, la innovació social, la innovació ecològica, les aplicacions de servei públic, l’estímul de la demanda, la interconnexió en xarxa, les agrupacions i la innovació oberta a través d’una especialització intel∙ligent, i mitjançant el suport a la investigació tecnològica i aplicada, línies pilot, accions de validació precoç dels productes, capacitats de fabricació avançada i primera producció, en particular, en tecnologies facilitadores essencials i difusió de tecnologies polivalents.

Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’Estratègia d’Especialització Intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i l’Estratègia Europa Horizon 2020. Les operacions hauran de tenir en compte els principis establerts als articles 7 i 8 del Reglament (UE) núm.núm. 1303/2013 relatius a la promoció de la igualtat entre homes i dones i no discriminació i el desenvolupament sostenible.

A més es tindran en compte altres factors com són:

Les actuacions hauran de generar beneficis econòmics i socials a Catalunya i es valorarà la cobertura territorial del projecte.

Projectes desenvolupats als sectors definits a la RIS3CAT, sectors tradicionals, activitats emergents i tecnologies facilitadores essencials (KETs), així com els subàmbits o àrees temàtiques que s’identifiquin a partir dels instruments comunitats RIS3CAT i PECT.

A les comunitats RIS3CAT i els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECTs) es tindrà en compte que siguin significatius des del punt de vista social i econòmic per Catalunya, que aglutinin una massa crítica necessària incorporant organismes de la quàdruple hèlix, que comptin amb cofinançament privat i que les seves actuacions es reflecteixin en un pla d’acció i sostenibilitat que pugui ser avaluat.

Als projectes d’R+D es tindran en compte criteris científico‐tècnics, la capacitat d’innovació de les empreses i els organismes implicats, així com la viabilitat econòmica del projecte i la seva sostenibilitat en

52


el temps. També la capacitat d’internacionalització de les empreses.

Capacitat de transformar els resultats de la investigació en productes i serveis d’alt valor afegit, potenciant la transferència dels resultats d’actuacions científiques i tecnològiques a empreses productores.

Utilització dels nous instruments de finançament de la innovació i mobilització de capital privat per a l’execució de les activitats.

A les actuacions de CPI: viabilitat econòmica de l’actuació, sostenibilitat en el temps, impacte socioeconòmic i mediambiental, i augment previsible de l’activitat d’investigació i desenvolupament dels sol∙licitants. Grau d’identificació d’un potencial client llançador o de referència. Participació a l’operació d’agents dels sistema públic d’R+D+I, empreses, Administracions (prestadors de serveis públics) i agents de l’entorn, de manera que es reforci la cohesió i vertebració dels agents del Sistema d’R+D+I.


La selecció de les operacions es durà a terme de forma coordinada amb el P.O. Creixement Intel∙ligent.

Criteris delimitadors entre AGE i CA:

• A les actuacions destinades a impulsar la generació d’una sòlida base de coneixements d’alt impacte a universitats, organismes públics d’investigació i altres centres públics d’R+D+I, l’AGE destinarà les seves actuacions a impulsar la qualitat de les activitats d’R+D+I desenvolupades a nivell regional a través de convocatòries altament competitives a nivell nacional, promovent la col∙laboració interregional, així com la col∙laboració entre agents tant del sector públic (agregació de capacitats) com del sector empresarial (circulació de coneixements). Així mateix cal indicar que les actuacions de la CA estan dirigides a recolzar projectes estratègics per a la regió dins de les prioritats de la RIS3CAT.

• A les actuacions dirigides a impulsar el lideratge empresarial en R+D+I, l’AGE es concentra en iniciatives i instruments per al desenvolupament i enfortiment de capacitats d’R+D+I a les empreses a través de convocatòries competitives, que promouen la col∙laboració interregional, la col∙laboració entre agents empresarials i especialment pime (agregació de capacitats i transferència de coneixements) així com la seva internacionalització. En aquest àmbit, les intervencions de la CA estan orientades a recolzar especialment, projectes de menor grandària o bé actuacions que requereixen una major proximitat al territori i un coneixement més directe de les necessitats locals i regionals, prestant especial atenció a la creació de capacitats d’absorció de les pime que operen als entorns regionals i a la difusió i ús de les KETs. En el cas de les actuacions de Compra Pública Innovadora, les intervencions de la CA es focalitzen en projectes de menor grandària encara que no per això de menor impacte.

• En l’àmbit de la col∙laboració público‐privada i circulació de coneixement, l’AGE orientarà les seves actuacions a potenciar la col∙laboració entre empreses i institucions d’R+D+I de diferents regions i a recolzar estructures col∙laboratives d’àmbit nacional. Les intervencions de la CA estan orientades a reforçar els vincles entre universitats, centres tecnològics i d’investigació, empreses de base regional i parcs científico‐tecnològics, i a recolzar estructures col∙laboratives als seus respectius àmbits.

2.1.6.3 Ús previst d’instruments financers

No procedeix

2.1.6.4 Ús previst de grans projectes

53


No procedeix

54


2.1.6.5 Indicadors de productivitat per prioritat d’inversió i, quan procedeixi, per categoria de regió

Quadre 5 ‐ Indicadors de productivitat comuns i específics del programa

Iden

tificació

Indicador Unitat de mesura

Fons

Categoria de regió (quan

procedeixi)

Valor previst (2023) Font de dades

Freqüència dels

informes H M T

PI.1.1. (C027) Inversió privada en paral∙lel al recolzament públic a projectes d’innovació o R+D

Euros FEDER 20.000.000 Elaboració pròpia Anuals

PI.1.2. (C001) Nombre d’empreses que reben ajudes Empreses FEDER 716 Elaboració pròpia Anuals

PI.1.2. (C002) Nombre d’empreses que reben subvencions Empreses FEDER 716 Elaboració pròpia Anuals

PI.1.2. (C006) Inversió privada que acompanya a l’ajuda pública de les empreses

Euros FEDER 112.000.000 Elaboració pròpia Anuals

PI.1.2. (C026) Nombre d’empreses que cooperen amb institucions d’investigació

Empreses FEDER 500 Elaboració pròpia Anuals

2.1.7 Innovació social, cooperació transnacional i contribució als objectius temàtics 1 a 7

No procedeix

55


2.1.8 Marc de rendiment

Quadre 6 ‐ Marc de rendiment de l’eix prioritari

Eix prioritari

Tipus d’indicador

Identificació

Indicador o etapa clau d’execució

Unitat de mesura, quan

procedeixi

Fons

Categoria de

regió

Fites per al 2018 Meta final (2023) Font de dades

Explicació pertinença indicador

H M T H M T

1 Productivitat C027 Inversió privada en paral∙lel al suport públic en projectes d’innovació o R+D

Euros FEDER 10.000.000 20.000.000 Elaboració pròpia

1 Productivitat C001 Nombre d’empreses que reben ajudes Empreses FEDER 496 716 Elaboració pròpia

1 Productivitat C026 Nombre d’empreses que cooperen amb institucions d’investigació

Empreses FEDER 350 500 Elaboració pròpia

1 Financer F02 Import total de la despesa subvencionable anotat al sistema de l’AC i certificat segons l’art. 126.c del RDC


56


2.1.9 Categoria d’intervenció

Quadre 7 ‐ Dimensió 1. Àmbit d’intervenció



Eix prioritari Codi Import (en EUR)

Eix Prioritari 1 002 Processos d’investigació i innovació en grans empreses

20.066.007

Eix Prioritari 1 056 Inversió en infraestructures, capacitats i equips a les pime directament vinculades amb activitats d’investigació i innovació 73.508.554

Eix Prioritari 1 057 Inversió en infraestructures, capacitats i equips en grans empreses directament vinculades amb activitats d’investigació i innovació

24.502.851

Eix Prioritari 1 058 Infraestructures d’investigació i innovació (públiques)

20.056.007

Eix Prioritari 1 059 Infraestructures d’investigació i innovació (privats, incloent‐hi els parcs científics)

20.056.007

Eix Prioritari 1 062 Transferència de tecnologia i cooperació entre universitats i empreses, principalment en benefici de les pime

20.056.007

Eix Prioritari 1 064 Processos d’investigació i innovació a les pime (incloent‐hi sistemes de vals, processos, disseny, serveis i innovació social)

148.459.250

57


Quadre 8 ‐ Dimensió 2. Forma de finançament




Eix Prioritari 1 01 Subvenció no reemborsable 326.704.683

Eix Prioritari 1 02 Subvenció reemborsable 0

Eix Prioritari 1 03 Suport mitjançant instruments financers: capital de risc, participacions o equivalents

0

Eix Prioritari 1 04 Suport mitjançant instruments financers: préstecs o equivalents

0

Eix Prioritari 1 05 Suport mitjançant instruments financers: avals o equivalents

0

Eix Prioritari 1 06 Suport mitjançant instruments financers: bonificacions d’interessos, subvencions de comissions de garantia, suport tècnic o equivalents

0

Eix Prioritari 1 07 Primes 0

Quadre 9 ‐ Dimensió 3. Tipus de territori




Eix Prioritari 1 01 Grans zones urbanes (densament poblades > 50000)

136.704.683

Eix Prioritari 1 02 Petites zones urbanes (mitjanament poblades > 5000)

5.000.000

58


Eix Prioritari 1 03 Zones rurals (poc poblades) 5.000.000

Eix Prioritari 1 04 Zones de cooperació interregional 0

Eix Prioritari 1 05 Cooperació entre zones de programes nacionals o regionals en un context nacional

0

Eix Prioritari 1 06 Cooperació transnacional del FSE 0

Eix Prioritari 1 07 No procedeix 180.000.000

Quadre 10 ‐ Dimensió 4. Mecanismes d’aplicació territorial




Eix Prioritari 1 01 Inversió territorial integrada: urbana 0

Eix Prioritari 1 02 Altres enfocaments integrats per a un desenvolupament urbà sostenible

0

Eix Prioritari 1 03 Inversió territorial integrada: no urbana 0

Eix Prioritari 1 04 Altres enfocaments integrats per a un desenvolupament rural sostenible

0

Eix Prioritari 1 05 Altres enfocaments integrats per a un desenvolupament urbà o rural sostenible

0

Eix Prioritari 1 06 Iniciatives de desenvolupament local a càrrec de comunitats locals

0


59


Quadre 11 ‐ Dimensió 6. Tema secundari del FSE

No procedeix

2.1.10 Resum de l’ús previst de l’assistència tècnica, incloses, al seu cas, les accions destinades a reforçar la capacitat administrativa de les autoritats que participen a la gestió i el control dels programes i beneficiaris

No procedeix

60



2.2.1 Eix Prioritari 2: Millorar l’ús i qualitat de les TIC i l’accés a les mateixes


Títol de l’eix prioritari Millorar l’ús i qualitat de les TIC i l’accés a les mateixes






No procedeix




61


Base de càlcul (despesa del total subvencionable o despesa pública subvencionable)


Categoria de regió per les regions ultraperifèriques i les regions escassament poblades del nord (quan procedeixi)

No procedeix


Prioritat d’inversió PI 2.1. Ampliació de la implantació de la banda ampla i difusió de les xarxes d’alta velocitat i recolzament a l’adopció de tecnologies emergents i xarxes per a l’economia digital

Prioritat d’inversió PI 2.2. Desenvolupament de productes i serveis de TIC, comerç electrònic i una major demanda d’aquestes tecnologies

Prioritat d’inversió PI 2.3. Reforç de les aplicacions de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a l’administració electrònica, l’aprenentatge electrònic, la inclusió electrònica, la cultura electrònica i la sanitat electrònica


1. Prioritat d’Inversió PI 2.1. Ampliació de la implantació de la banda ampla i difusió de xarxes d’alta velocitat i recolzament a l’adopció de tecnologies emergents i xarxes per a l’economia digital.


Objectiu específic Fomentar el desplegament de les xarxes i serveis per garantir la connectivitat digital.

Resultats que l’Estat membre pretén assolir amb

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són un element imprescindible en el desenvolupament econòmic i social dels territoris. L’accés a les TIC és un aspecte clau en la competitivitat de les empreses i també en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Per tant, l’accés de les empreses i de la ciutadania és un assumpte d’extrema importància

62


ajuda de la Unió als territoris, tal com reflecteixen els plans d’extensió d’infraestructures i serveis recollits a tots els nivells de les administracions públiques. Catalunya té encara deficiències en matèria de cobertura poblacional de banda ampla que necessita pal∙liar.

Així, Catalunya afronta els reptes del suport a les TIC a l’Agenda Digital Catalunya 2020, estratègia que està alineada amb els objectius de l’Agenda Digital Europa 2020. En l’àmbit de les infraestructures tecnològiques, l’objectiu de l’Agenda és el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions que assegurin l’extensió de la banda ampla ultraràpida.

Aquest objectiu pretén estimular el desplegament de xarxes i serveis de banda ampla ultraràpida així com fomentar el seu ús entre ciutadans, empreses i administracions.

Els resultats que es pretenen assolir en aquest objectiu, per la qual cosa es posaran en marxa diferents activitats, són:

• Generalització a Catalunya de l’accés de banda ampla de gran velocitat i abast del 75% de serveis a la població el 2020.

• Foment de l’oferta de xarxes fixes i xarxes mòbils i estímul de la demanda d’us d’aquestes xarxes.

• Promoció del coneixement, de l’ús i de l’aprofitament de les TIC per part de la ciutadania i, especialment, de les dones, com a mesura per impulsar el desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida d’homes i dones i contribuir a reduir la bretxa digital existent entre homes i dones.

• Posada en marxa de serveis digitals des de l’administració i els serveis públics dotant d’accés digitals a les seus administratives, escoles, centres de salut, etc.

2. Prioritat d’Inversió PI 2.2. Desenvolupament de productes i serveis de TIC, comerç electrònic i una major demanda d’aquestes tecnologies.


Objectiu específic Desenvolupar l’economia digital, incloent‐hi el comerç electrònic, per al creixement, la competitivitat i la internacionalització de l’empresa espanyola.


Segons les dades de l’Agenda Digital de Catalunya 2020, les empreses catalanes mostren una bona situació pel que fa a disponibilitat d’equipament i ús dels serveis més bàsics. No obstant això, un ús més avançat com el comerç electrònic (compra i venta per internet) és encara molt millorable. Les dades d’accés de serveis bàsics ronden el 100% de les empreses (el 99% tenen ordinador, el 98% connexió a internet i correu electrònic). La posada en marxa de pàgines web assoleix un percentatge del 70% de mitjana, però aquest percentatge disminueix al 21% quan es tracta d’empreses amb menys de 10 assalariats. Les dades de comerç electrònic son les que tenen percentatges més baixos, ja que només el 22% de les empreses han declarat comprar electrònicament i el 16% oferir serveis de venta electrònica. D’altra banda, es detecta també que l’ús d’aquestes tecnologies no està generant augment a la productivitat empresarial.

Per tant, és necessari potenciar un millor ús de la tecnologia a les empreses catalanes,

63


sobretot les pime , i fomentar també amb això el desenvolupament d’empreses TIC catalanes que posin a disposició d’altres empreses productes i serveis més avançats.

Aquest objectiu pretén estimular l’ús de les TIC a les empreses, desenvolupar l’economia digital i impulsar el comerç electrònic. Per això, es posaran en marxa diferents tipus d’actuacions amb què es pretén obtenir els següents resultats:

• Suport als agents econòmics regionals en la integració dels usos digitals avançats.

• Augment de nous usos de les TIC com a catalitzadors de noves activitats en alguns camps com poden ser el turisme, la salut, les indústries culturals, indústria agroalimentària, l’economia social, etc.

• Augment del desenvolupament de solucions TIC específiques adaptades a les necessitats dels sectors productius insuficientment atesos per l’oferta TIC actual.

• Augment i consolidació del sector TIC a Catalunya.

• Millora del coneixement que les empreses catalanes tenen sobre les TIC mitjançant accions de sensibilització, orientació i acompanyament en la implantació de projectes.

• Foment d’espais de trobada entre l’oferta i la demanda de TIC de Catalunya i promoció d’elements tractors de digitalització com el comerç electrònic o la facturació electrònica.

Les actuacions que es programin s’adaptaran a les prioritats detectades per l’Agenda Digital per a Espanya i en total coherència amb els seus plans respectius.

Amb la finalitat de coordinar les actuacions en aquesta prioritat d’inversió, s’ha previst la signatura d’un Acord marc de col∙laboració entre la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació i la comunitat autònoma de Catalunya per a la coordinació i seguiment de les actuacions a desenvolupar en matèria de tecnologies de la informació de la comunicació i l’accés a les mateixes en el marc dels fons estructurals de la UE per al període 2014‐20.

3. Prioritat d’Inversió PI 2.3. Reforç de les aplicacions de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a l’administració electrònica, l’aprenentatge electrònic, la inclusió electrònica, la cultura electrònica i la sanitat electrònica.


Objectiu específic Promoure els serveis públics digitals, l’alfabetització digital, e‐aprenentatge, e‐inclusió, e‐salut.


Com s’indica a l’Agenda Digital Catalunya 2020, i segons dades de l’estudi de la Fundació Orange i Capgemini, que analitza la disponibilitat de 26 serveis públics dirigits a la ciutadania i a les empreses, la disponibilitat de serveis on‐line de Catalunya per la ciutadania és del 80%, dos punts per sota de la mitjana espanyola (82 %), i lluny dels percentatges de les comunitats europees líders que es troben a nivells del 98%. D’altra

64


banda, en relació amb les empreses, la disponibilitat de serveis on‐line és del 75%, tres punts per sota de la mitjana espanyola (78%), i lluny dels percentatges de les comunitats líders, que es troben a prop del 100%.

Així, és necessari incrementar l’eficàcia i eficiència de les administracions públiques catalanes mitjançant la posada en marxa de serveis digitals per al ciutadà, principalment d’aprenentatge, salut, inclusió i mobilitat, així com actuacions generals de foment de l’alfabetització digital.

Els resultats concrets que es pretenen obtenir són:

• Augment dels percentatges de dotació de serveis públics on‐line mitjançant la posada en marxa de nous serveis als camps de l’educació, la salut, la inclusió social, la mobilitat, etc.

• Millora dels serveis públics actuals per a què siguin personalitzables, proactius, accessibles des de diferents plataformes i adaptables a futures innovacions tecnològiques, adaptats a les necessitats d’homes i dones, fàcils d’utilitzar i que tinguin l’adequada qualitat i seguretat.

• Desenvolupament de la unificació dels diversos punts d’accés per a serveis electrònics d’ús comú pels ciutadans, amagant la diversitat i complexitat administrativa subjacent, facilitant a més les notificacions, i la tramitació dels serveis.

• Abast dels objectius específics en els indicadors d’inclusió digital tant en homes com en dones:

Disminució del percentatge de la població que mai utilitza Internet fins el 15% al 2015 (que és l’objectiu indicat a l’Agenda Digital Europea)

Augment de l’ús regular d’Internet fins assolir el 85% de la població al 2015 (10 punts per sobre de l’objectiu Agenda Digital Europea)

Augment de l’ús regular d’ Internet a grups desfavorits fins el 60% al 2015 (que és l’objectiu indicat a l’Agenda Digital Europea)

Les actuacions que es programin encaixaran a les prioritats detectades per l’Agenda Digital per a Espanya i en total coherència amb els seus respectius plans.

Amb la finalitat de coordinar les actuacions en aquesta prioritat d’inversió, s’ha previst la signatura d’un Acord marc de col∙laboració entre la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació i la comunitat autònoma de Catalunya per la coordinació i seguiment de les actuacions a desenvolupar en matèria de tecnologies de la informació i de la comunicació i l’accés a les mateixes en el marc dels fons estructurals de la UE per al període 2014‐20.

65


Quadre 3 ‐ Indicadors de resultat específics del programa, per objectiu específic

1. Prioritat d’Inversió PI 2.1. Ampliació de la implantació de la banda ampla i difusió de xarxes d’alta velocitat i recolzament a l’adopció de tecnologies emergents i xarxes per a l’economia digital.




Any de referència


Fonts de dades Freqüència

dels informes

OE.2.1.1. (R010) Percentatge de població amb cobertura de xarxa banda ampla velocitat major o igual a 30 Mbps

Percentatge 45,2 2013 100 SETSI Anual

2. Prioritat d’Inversió PI 2.2. Desenvolupament de productes i serveis de TIC, comerç electrònic i una major demanda d’aquestes tecnologies.




Any de referència



dels informes

OE.2.2.1. (R020C) Pimes que realitzen venta online

% 2,2 2012 3,5 IDESCAT Anual

OE.2.2.1. (R020D) Empreses que utilitzen solucions software de negoci ERP

% 23,7 2009 28 IDESCAT Anual

OE.2.2.1. (R020E) Empreses que utilitzen solucions software de negoci CRM

% 27,1 2009 33 IDESCAT Anual

66


3. Prioritat d’Inversió PI 2.3. Alfabetització digital, e‐govern, e‐aprenentatge, e‐inclusió, e‐cultura, e‐salut.




Any de referència



dels informes

OE.2.3.1. (R025) Ús de les pàgines web de les Administracions o serveis públics

Persones 4.198.439 2013 6.547.500 INE/IDESCAT Anual

Quadre 4 – Indicadors de resultats comuns per als quals s’ha fixat un valor previst i indicadors de resultat específics del programa corresponents a l’objectiu específic (per prioritat d’inversió i categoria de regió)

No procedeix


No procedeix

67


2.2.6 Acció que es finançarà en el marc de la prioritat d’inversió


Prioritat d’inversió PI 2.1. Ampliació de la implantació de la banda ampla i difusió de xarxes d’alta velocitat i suport a l’adopció de tecnologies emergent i xarxes per a l’economia digital

Totes les actuacions seguidament descrites seran susceptibles d’implementació a través dels instruments de la RIS3CAT: els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT).

Actuacions dins de l’OE.2.1.1. Fomentar el desplegament de xarxes i serveis per garantir la connectivitat digital


Actuacions de millora de la connectivitat vinculades als serveis públics

Per avançar al desenvolupament de la societat digital és necessari comptar amb una bona xarxa de telecomunicacions dotades d’infraestructures de nova generació, que puguin donar un servei apropiat tant a l’administració, com a les empreses i a la ciutadania.

Les actuacions de desplegament de la xarxa de telecomunicacions estan contemplades a l’Agenda Digital per a Catalunya 2020, a l’eix 7, infraestructures tecnològiques, així com a altres estratègies regionals relacionades com són l’Estratègia d’investigació i innovació per a l’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i l’Estratègia Catalunya 2020 , la finalitat de les quals és la millora de la competitivitat de l’economia catalana i l’ocupació.

En aquest camp la Generalitat de Catalunya posarà en marxa projectes de desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions com el projecte Telco Pais que té previst connectar amb fibra òptica les seus administratives, les escoles, els centres de salut, els centres d’investigació i innovació i les entitats locals, entre d’altres institucions.

L’objectiu de les actuacions de millora de la connectivitat vinculades als serveis públics es dotar a Catalunya d’infraestructures de telecomunicacions de nova generació, de molt alta capacitat, a tot el territori, que permeti prestar eficientment els serveis de benestar als ciutadans, millorar la competitivitat de les empreses catalanes i vertebrar digitalment tot el territori.

Com a mecanisme d’aplicació es podrà fer ús de compra pública innovadora.

Aquesta xarxa permetrà garantir un punt de presència de xarxa de fibra òptica als municipis que podrà ser complementat amb altres projectes de connexió de zones d’activitat econòmica.

Els organismes implicats són l’administració catalana, entitats locals, empreses i centres de desenvolupament i innovació.

Actuacions d’implantació de la banda ampla a zones rurals

A causa del fet que les zones rurals estan, en general, poc poblades i amb majors distàncies geogràfiques, els serveis de banda ampla poden ser més difícils d’obtenir ja que les empreses que proporcionen i gestionen aquests serveis no tenen assegurat el benefici econòmic.

68


Per pal∙liar aquest problema, les administracions públiques preveuen actuacions específiques que permetin el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions que assegurin el servei bàsic a tot el territori català, en combinació amb el desplegament de xarxes de banda ampla a tot el territori.

Aquestes activitats estan contemplades a l’Agenda Digital per a Catalunya 2020, i impliquen a diferents agents: administració, entitats locals, ciutadania i empreses.

En aquest objectiu es podran incloure diferents tipus d’actuacions: desplegament d’infraestructures amb les obres associades, actuacions d’educació a la ciutadania sobre els beneficis potencials de banda ampla, valoració i assignació de prioritats, consolidació de demanda per fer els serveis rendibles per als proveïdors, suport en la posada en marxa de la dotació de serveis, etc.

El FEDER podrà intervenir a zones rurals sempre i quan aquestes inversions tinguin un alt impacte econòmic i estiguin alineades i siguin coherents amb les prioritats de l’Estratègia d’Especialització Intel∙ligent RIS3CAT.

Actuacions d’implantació de la banda ampla a zones industrials

El desplegament de banda ampla industrial és essencial per garantir que les empreses localitzades a polígons industrials tinguin accés a infraestructures d’alta capacitat per tot el territori. El projecte “anell industrial” aprofita les infraestructures de banda ampla per connectar empreses i institucions d’un sector d’activitat econòmica que, dins la cadena de valor d’alguns dels seus processos, utilitzen serveis de TIC avançats que aporten valor afegit i dinamitzen el sector sobre la base de projectes col∙laboratius.

A les zones rurals, la intervenció del FEADER podrà complementar les actuacions recolzades amb el FEDER per complementar la infraestructura d’ample de banda allà on no existeixi o tingui dèficits marcats.

Les actuacions de millora de la xarxa de telecomunicacions (infraestructures de nova generació, extensió de la banda ampla ultrarràpida) són una qüestió essencial per a la competitivitat de les empreses i, especialment, per aquelles que estan localitzades a les zones rurals i als polígons industrials. Aquestes actuacions s’emmarquen als PECT o plans estratègics que en cada cas determinen les condicions i les prioritats per a la implementació d’aquestes actuacions.

La coordinació de les actuacions previstes en aquesta PI amb les del PO Plurirregional de Creixement Sostenible es duran a terme amb allò previst a l’Acord marc de col∙laboració entre la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació i la comunitat autònoma de Catalunya per a la coordinació i seguiment de les actuacions a desenvolupar en matèria de tecnologies de la informació i de la comunicació i l’accés a les mateixes en el marc dels fons estructurals de la UE per al període 2014‐2020.

En aquest acord, s’ha previst establir un mecanisme de coordinació anual a la programació de programes de foment de les diferents institucions, on s’identifiquin les actuacions a realitzar conjuntament o individualment per les parts implicades, com la fixació conjunta de criteris que evitin el solapament d’actuacions i busquin la seva complementarietat, per aconseguir l’optimització conjunta del benefici esperat derivat de totes les inversions a realitzar en el marc dels fons FEDER.

Prioritat d’inversió PI 2.2. Desenvolupament de productes i serveis de TIC, comerç electrònic i una major demanda d’aquestes tecnologies

Totes les actuacions descrites a continuació seran susceptibles d’implementació a través dels instruments de la RIS3CAT: els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT).

Actuacions dins de l’OE.2.2.1. Desenvolupar economia digital, incloent‐hi el comerç electrònic, per al creixement,

69


la competitivitat i la internacionalització de l’empresa espanyola


Mobile World Capital

En línia amb el desenvolupament general del sector de les TIC, la Generalitat de Catalunya aposta pel camp de la mobilitat per al desenvolupament de les TIC i continua amb la línia de treball ja iniciada de suport a la iniciativa Mobile World Capital.

Aquest projecte té com a objectiu convertir a Barcelona i Catalunya en un hub mundial de les tecnologies mòbils, que sigui referent internacional en el desplegament i utilització de les solucions de mobilitat, impulsant una nova estructura industrial amb un alt contingut tecnològic, que generi a més nous llocs de treball d’alta qualificació. Es donarà suport al desenvolupament d’un ecosistema empresarial de serveis i productes transversals amb la mobilitat com a element comú, creant un sector industrial nou que transformi Catalunya en una nació referent internacional en el camp de la mobilitat.

Les actuacions recollides en aquesta iniciativa s’agrupen en quatre eixos principals:

• Projecte industrial

• Emprenedoria i innovació

• Programa de Transformació Mobile

• Centres de competència de Mobile World Capital

El projecte industrial té com a objectiu crear sinèrgies entre oferta i demanda, detectar els actors que possibiliten i impulsen la transformació mobile i supervisar el desenvolupament de projectes vinculats a la seva activitat.

Aquest projecte industrial es desenvolupa a través de diversos programes i centres de competència que centren la seva activitat en el desenvolupament de les àrees que Mobile World Capital Barcelona considera estratègiques, insistint especialment en l’emprenedoria i la innovació, l’educació, la sanitat i les smart cities. A més, Mobile World Capital Barcelona treballa per apropar la transformació mobile als ciutadans.

El Programa d’Emprenedoria i Innovació (PEI) és un altre dels punts centrals i estratègics de l’activitat actual de l’entitat i respon a la voluntat d’accelerar aquesta transformació.

Les línies estratègiques establertes pel PEI com camps d’exploració vertebradors de l’activitat al terreny de l’emprenedoria i la innovació són l’internet de les coses (internet of things), la incorporació de la tecnologia mobile a la roba i complements (wearable), la comunicació transmèdia i la user experience (ux) –noves interaccions home‐dispositiu.

El Programa de Transformació Mobile (PTM) té com a objectiu dinamitzar i activar els sectors mobile clau de Barcelona, a més d’apropar la capitalitat del mòbil de forma directa a ciutadans i visitants de la ciutat. Els sectors estratègics amb què treballa el PTM de forma prioritària són el turisme (hotels, restauració, etc.), el retail (shopping, comerç, etc.) i les indústries creatives (gaming, audiovisual, cultura, etc.).

Els centres de Competència de Mobile World Capital actuen com a estimulador per desenvolupar projectes 'mobile' amb el compromís de tots els agents rellevants, tant públics com privats. S’han identificat varies àrees verticals on l’impacte de la mobilitat és més important i on l’objectiu és involucrar els agents més importants de l’àmbit públic i privat: sector salut (centre de competència mhealth), educació (programa mschools) i ciutats intel∙ligents (programa Smart Cities).

70


Les actuacions específiques recolzades inclouran:

- Accions encaminades a fomentar l’atractiu i l’impacte del Mobile World Capital al territori català.

- Definició i posada en marxa dels programes definits a la Mobile World Capital.

- Suport als nous desenvolupaments TIC (software i hardware) en tots aquests camps.

- Suport a la creació i consolidació de noves empreses.

- Suport a la incorporació de tecnologies per a les TIC.

- Accions de formació.

- Accions de sensibilització a les empreses i ciutadans.

- Accions per a l’atracció d’empreses i capital estranger.

- Inversions en infraestructures especifiques per a la consolidació de la iniciativa.

Aquesta iniciativa està recollida específicament a l’Agenda Digital Catalunya 2020 com un dels projectes tractors identificats i en línia amb els objectius d’altres estratègies com la RIS3CAT i l’ECAT 2020.

Actuacions d’impuls a la transformació mobile

Projectes dirigits al foment de la creació d’empreses digitals i tecnològiques, a l’apropament de la tecnologia mòbil a les empreses, així com per a l’impuls de la col∙laboració entre emprenedors i empreses del sector tecnològic, digital i creatiu a partir, entre d’altres, de l’organització de punts de trobada en el marc de diversos esdeveniments realitzats a Catalunya, amb focus especialment industrial i referit al sector de l’animació i l’auge dels continguts digitals a l’economia i la societat actual.

Les actuacions d’aquesta PI podran implicar a tots els agents de la quàdruple hèlix: administració, empreses, centres de coneixement i ciutadania.

La coordinació de les actuacions previstes en aquesta PI amb les del PO Plurirregional de Creixement Sostenible es duran a terme amb allò previst a l’Acord marc de col∙laboració entre la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació i la comunitat autònoma de Catalunya per a la coordinació i seguiment de les actuacions a desenvolupar en matèria de tecnologies de la informació i de la comunicació i l’accés a les mateixes en el marc dels fons estructurals de la UE per al període 2014‐2020.

Prioritat d’inversió PI 2.3. El reforç de les aplicacions de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a l’administració electrònica , l’aprenentatge electrònic, la inclusió electrònica, la cultura electrònica i la sanitat electrònica


Actuacions dins de l’OE.2.3.1. Promoure els serveis públics digitals, l’alfabetització digital, e‐aprenentatge, e‐

71


inclusió i e‐salut.


Digitalització de serveis a ciutadans i empreses

Actuacions posades en marxa des de l’administració per millorar els serveis TIC que es presten als ciutadans i empreses, de forma que s’aconsegueixi optimitzar el servei públic, incrementar la transparència dels mateixos i apropar‐los a la ciutadania assegurant la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.

Entre aquestes actuacions es podran trobar la digitalització de serveis d’e‐aprenentatge, e‐cultura, així com qualsevol altre servei públic.

Es finançaran actuacions per incrementar la presència a la societat de la informació de continguts digitals en català a l’hora que es fomenten el coneixement i la preservació del patrimoni cultural de Catalunya, com a mesura per facilitar la cohesió social i afavorir el desenvolupament de les indústries culturals a l’entorn digital. També es donarà impuls a continguts digitals en castellà i altres idiomes de la UE amb la finalitat d’abastar un major nombre d’usuaris.

També es finançaran actuacions concretes de digitalització del sistema educatiu: actuacions de dotació d’equipament a les aules digitals (pantalles, llibres digitals, dispositius electrònics), formació al professorat per a un millor aprofitament d’aquests instruments, etc.

Desplegament de serveis TIC de la Generalitat de Catalunya

Per avançar en el desenvolupament de la societat digital són necessàries les infraestructures TIC adequades per a la prestació dels serveis públics a les empreses i la ciutadania.

Una de les activitats contemplades és, per tant, dotar a l’administració de la Generalitat de Catalunya de les infraestructures TIC de processament de dades per al desplegament dels serveis TIC, i adequar els llocs de treball per al desplegament i la utilització d’aquests serveis, incorporant noves tecnologies com CPD de nova generació, sistemes de Cloud computing, etc.

Per a la dotació d’aquests serveis es contempla des de la Generalitat de Catalunya l’aplicació de nous mecanismes com la compra pública innovadora.

El sistema corporatiu de contractació electrònica de la Generalitat de Catalunya donarà compliment a les noves previsions respecte de l’objectiu establert per la nova Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeo i el Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, d’assolir la implantació de totes les eines electròniques de contractació pública per a l’any 2018. Eines tals com el Registre Electrònic d’Empreses Licitadores (RELI), el sistema de Gestió Electrònica dels Expedients de Contractació de caràcter corporatiu (GEEC), la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP) i el servei de sobre digital.

Està previst dotar a la resta del sector públic català d’una eina de tramitació electrònica d’expedients (TEEC) a partir del primer trimestre de 2015. El TEEC estarà dirigit a facilitar la gestió electrònica dels expedients de contractació pública a aquelles entitats que, per eficiència, no els hi resulti operatiu disposar d’un gestor d’expedients basat en un sistema informàtic de gestió empresarial, com és el cas del GEEC.

Addicionalment, la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP) ha posat a disposició de la ciutadania, les empreses i els òrgans de contractació nous canals de comunicació àgils i gratuïts, com el taulell d’anuncis virtual –mitjançant el qual cada licitació té associada un espai de comunicació propi que permet la resolució de preguntes enviades pels licitadors, així com la publicació de qualsevol comunicació i d’avisos i el servei de subscripció a les novetats d’un procés de licitació.

72


Actuacions en l’àmbit de la e‐salut

Les activitats que es posaran en marxa tenen com a objectiu millorar la gestió dels processos assistencials, disposar d’un sistema de salut més proactiu, donar un servei on‐line al ciutadà, facilitant les gestions electròniques permetent evolucionar a un model no presencial. També hi haurà informació que permetrà la difusió de consells de salut i de continguts formatius. Concretament algunes de les activitats recollides en aquest objectiu són:

- Implantació i desplegament de la plataforma de gestió de processos clínics a Catalunya que homogeneïtzi la forma de comunicar‐se entre els diferents agents del sistema de salut de manera que es puguin gestionar millor els serveis assistencials.

- Posada en marxa de serveis de models assistencials no presencials per millorar la qualitat assistencial de tots els ciutadans.

- Posada en marxa d’una plataforma de serveis formatius de salut a disposició dels professionals.

- Incorporació de serveis de difusió de consells de salut i de continguts de formació bàsica en salut per la ciutadania.

- Posada en marxa del canal personal de salut per agilitzar tots els tràmits i gestions electrònics amb el ciutadà (cita electrònica, recepta electrònica, etc.).

- Implantació d’una eina d’explotació de dades (BIG Data).

- S’inclouen a més els serveis de suport a la promoció i comercialització dels desenvolupaments realitzats per les empreses catalanes en aquest camp per enfortir així el desenvolupament del sector TIC català.

Actuacions en l’àmbit de la e‐justícia

L’objectiu d’aquestes actuacions és la millora de l’administració de justícia a través de les TIC, així com potenciar el desenvolupament de productes i serveis per a aquesta per part de la indústria TIC.

Es desenvoluparan sistemes d’informació i aplicacions, i es duran a terme projectes de digitalització, dotació tecnològica i capacitació que permetin l’extensió de l’expedient judicial electrònic, la millora de la tramitació i la implantació de serveis en línia per a usuaris i professionals.

Concretament es contemplen dues actuacions, la construcció del sistema d’informació e‐justicia.cat i adequació de les sales de vistes.

En aquest àmbit destaca el desenvolupament d’actuacions relacionades amb el sistema d’informació e‐justícia entre les que es troben a títol descriptiu:

- Funcionalitats de l’àmbit civil pendents de construir.

- Tramitació telemàtica d’assumptes per a la jurisdicció social i la gestió dels actes de comunicació (SAC).

- Construcció de la primera instància de l’àmbit penal.

- Construcció de les segones instàncies de l’àmbit penal.

- Mòduls transversals prioritaris.

- Modernització de les sales de vistes mitjançant la incorporació de noves tecnologies com els sistemes de enregistrament de judicis.

73


L’objectiu de les actuacions en l’àmbit de la e‐justícia és la millora de l’administració de justícia a través de les TIC, així com potenciar el desenvolupament de productes i serveis per a aquesta per part de la indústria TIC.

Es desenvoluparan sistemes d’informació i aplicacions, i es duran a terme projectes de digitalització, dotació tecnològica i capacitació que permetin l’extensió de l’expedient judicial electrònic, la millora de la tramitació i la implantació de serveis en línia per a usuaris i professionals. Entre els principals òrgans jurisdiccionals coberts s’inclouran els següents: les audiències provincials i fiscalia de l’audiència provincial, els serveis comuns processals d’execució de l’àmbit civil (incloent‐hi l’audiència civil), entre d’altres.

Tota intervenció en l’àmbit de la justícia electrònica haurà de garantir la compatibilitat i la interoperabilitat amb la resta de sistemes i aplicacions utilitzades a Espanya per l’Administració de Justícia. El desenvolupament d’accions en aquest àmbit ha de dur‐se a terme conforme a les indicacions establertes pel Comitè tècnic estatal de l’Administració judicial electrònica i en plena col∙laboració amb aquest.

Actuacions TIC per a la coordinació i control d’emergències

Actuacions per a la millora de la coordinació i la gestió d’emergències a Catalunya mitjançant la integració de les sales de control dels diferents cossos operatius (emergències mèdiques, bombers, protecció civil, policia, trànsit, agents rurals, etc.) en una mateixa sala.

Des d’aquesta sala se centralitzarà la recepció dels casos, l’assignació dels recursos operatius i la gestió de les incidències fent el sistema d’emergències català molt més operatiu i eficaç.

Per a això, es posaran en marxa les actuacions per fer compatibles tots els sistemes d’informació dels diferents col∙lectius que operen en les emergències.

Actuacions integrades per al desenvolupaments sostenible

Les ciutats concentren la major població i els principals serveis del territori on s’ubiquen, a més de ser centres de decisió i focus de l’economia. Això fa que el desenvolupament urbà sostenible constitueixi en sí mateix un dels objectius temàtics dels PO, incloent‐hi dins d’aquest àmbit actuacions en matèria de TIC entre les quals destaquen:

- L’aplicació de les TIC als serveis públics urbans: gestió del subministrament i consum d’energia o d’aigua, millora del transport i la mobilitat, seguretat ciutadana i protecció civil, suport a l’activitat econòmica, l’oci i el turisme, govern de la ciutat i a la transparència i participació ciutadana. Tots aquests projectes estan inclosos en el concepte Smart City.

- Desenvolupament d’infraestructures intel∙ligents per a la millora de les eines de gestió de la ciutat.

- Foment de l’Open Government a les entitats locals i creació de nous serveis i models de negoci a l’entorn de l’Open Data facilitant la transparència i la participació tant dels ciutadans com dels desenvolupadors.

- Creació d’entorns d’innovació locals que permetin convertir les ciutats en vertaders laboratoris urbans (Living Labs), per a la generació de nous serveis de valor per a les ciutats, millorar els serveis existents i establir un vincle directe amb els ciutadans a través de la innovació a l’educació.

- Promoció de la cultura, l’esport, el turisme i l’oci a través d’eines de geolocalització a mapes digitals, que serveixin com a suport per dinamitzar el turisme i comerç de la ciutat, millorant l’atenció a l’usuari i augmentant els beneficis a proveïdors i venedors.

- Foment de l’adopció de tecnologies mòbils per facilitar l’accés del ciutadà i les empreses als serveis públics.

Totes les actuacions aquí contemplades estan alineades amb els eixos estratègics definits a l’Agenda Digital de

74


Catalunya 2020 i són així mateix acordes amb l’esperit de RIS3CAT.

Els agents implicats són: administració pública (des de diferents departaments i organismes), entitats locals, empreses, centres de desenvolupament de coneixement, ciutadans, turistes i visitants.

Es prendrà com a punt de referència l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat [(ENI) (RD 4/2010)], que estableix els criteris i recomanacions que s’han de tenir en compte a les administracions públiques per garantir la interoperabilitat entre els serveis electrònics prestats per aquestes.

Per implementar la coordinació entre els diferents fons EIE a Catalunya, s’ha aprovat per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 23 de desembre de 2013 la creació de la Comissió de Coordinació dels Fons del MEC, formada per representants dels fons FEDER, FSE, FEADER i FEMP, entre les funcions de la qual està la coordinació dels fons europeus.

La coordinació de les actuacions previstes en aquesta PI amb les del PO Plurirregional de Creixement Sostenible es duran a terme d’acord amb allò previst a l’Acord marc de col∙laboració entre la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació i la comunitat autònoma de Catalunya per a la coordinació i seguiment de les actuacions a desenvolupar en matèria de tecnologies de la informació i de la comunicació i l’accés a les mateixes en el marc dels fons estructurals de la UE per al període 2014‐2020.


Prioritat d’inversió PI 2.1. Ampliació de la implantació de la banda ampla i difusió de xarxes d’alta velocitat i suport a l’adopció de tecnologies emergents i xarxes per a l’economia digital

Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’Agenda Digital Catalunya 2020 i amb l’Estratègia d’Especialització Intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT).

Les operacions hauran de tenir en compte els principis establerts als articles 7 i 8 del Reglament (UE) núm.núm.1303/2013 relatius a la promoció de la igualtat entre homes i dones i no discriminació i el desenvolupament sostenible. En tots els casos es prioritzaran els projectes amb generació i manteniment d’ocupació.

A més es tindran en compte altres factors específics com són:

• Actuacions que formin part d’un pla coherent de desplegament d’infraestructures per part de les administracions públiques implicades, incloent´‐hi en aquest pla l’avaluació de la pertinença i oportunitat dels projectes.

• Priorització d’actuacions que tinguin en compte el nombre de persones i empreses a les quals donaran servei aquestes infraestructures.

• Accés al finançament público‐privat de les actuacions.

• Adaptació de les actuacions finançades als operadors de serveis de forma neutral, transparent i no discriminatòria.

75


Prioritat d’inversió PI 2.2. Desenvolupament de productes i serveis de TIC, comerç electrònic i una major demanda d’aquestes tecnologies.


Les operacions hauran de tenir en compte els principis establerts als articles 7 i 8 del Reglament (UE) núm. 1303/2013 relatius a la promoció de la igualtat entre homes i dones i no discriminació i el desenvolupament sostenible.

En tots els casos es prioritzaran els projectes amb generació i manteniment d’ocupació.

A mes, es tindran en compte altres factors específics com són:

• Priorització d’aquells projectes la repercussió dels quals sigui més rellevant pel nombre d’usuaris als quals beneficiï.

• Capacitat del projecte per difondre i contribuir a la sensibilització sobre la necessitat d’incorporar l’economia digital entre les empreses, especialment les pime catalanes.

• Interès estratègic en la participació de determinats sectors econòmics locals.

• Fomentar l’emprenedoria al sector TIC, facilitant el creixement de les empreses i incentivant la internacionalització d’aquestes.

• Inclusió de projectes amb capacitat de mobilització de capital privat.

• Inclusió de projectes amb capacitat d’atracció d’empreses i inversió estrangera.

Prioritat d’inversió PI 2.3. El reforç de les aplicacions de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a l’administració electrònica, l’aprenentatge electrònic, la inclusió electrònica, la cultura electrònica i la sanitat electrònica.




A mes, es tindran en compte altres factors específics com són:

• Prioritzar aquells projectes la repercussió dels quals sigui rellevant tant pel nombre d’usuaris als quals beneficiï, com per arribar als col∙lectius menys afavorits i que contribueixin a crear models sostenibles de prestació dels serveis públics.

76


• Contribuir a una millor cobertura a tot el territori i que siguin projectes sostenibles en el temps.

• Aplicacions i plataformes tècniques interoperables i solucions de software lliure, així com el compliment de normes i estàndards nacionals i internacionals en particular en termes d’accessibilitat, seguretat i qualitat.

• Afavorir i impulsar l’ús de les TIC a les actuacions vinculades amb la Sanitat té un gran impacte entre els ciutadans i col∙lectius sanitaris i en concret el de promoure la e‐Salut tant relativa a serveis com a aplicacions i dotació d’equipament TIC.

• Fomentar l’emprenedoria al sector TIC, facilitant el creixement de les empreses i incentivant la internacionalització d’aquestes.

• Contribuir a la consecució d’una major interoperabilitat entre els sistemes d’e‐govern regionals, nacionals i europeus, d’acord amb el disposat a l’Acció 89 de l’Agenda Digital Europea.


No procedeix


No procedeix

77



Quadre 5 – Indicadors de productivitat comuns i específics del programa


Fons


procedeixi)

Valor previst (2023) Fonts de dades

Freqüència dels

informes H M T

PI 2.1. (C010) Nombre addicional de llars amb accés a la banda ampla de 30mbps o superior

Llars FEDER 1.648.884 Elaboració pròpia Anuals

PI 2.2. (C001) Nombre d’empreses que reben ajuts Empreses FEDER 150 Elaboració pròpia Anuals

PI 2.2. (C004) Nombre d’empreses que reben ajuda no financera

Empreses FEDER 3.000 Elaboració pròpia Anuals

PI 2.3. (E024) Nombre d’usuaris que tenen accés o coberts per les aplicacions/serveis de l’Administració

Usuaris FEDER 5.302.662 Elaboració pròpia Anuals


No procedeix

78



Quadre 6 – Marc de rendiment de l’eix prioritari

Eix prioritari

Tipus d’indicador

Identificació



procedeixi

Fons Categoria de regió

Fites per 2018 Meta final (2023) Fonts de dades

Explicació de la pertinença de l’indicador,

quan procedeixi H M T H M T

2 Productivitat

(C010) Nombre addicional de llars amb accés a la banda ampla de 30mbps o superior

Llars FEDER 989.330 1.648.884 Elaboració pròpia

2 Productivitat

(C001) Nombre d’empreses que reben ajuts


2 Productivitat

(E024) Nombre d’usuaris que tenen accés o coberts per les aplicacions/serveis de l’Administració

Usuaris FEDER 4.418.885 5.302.662 Elaboració pròpia

2 Financer (F02) Import total de la despesa subvencionable anotada al sistema de l’AC i certificada segons art. 126.c de RDC


79







Eix Prioritari 2 046 TIC: Xarxa de banda ampla d’alta velocitat (accés /bucle > / = 30 Mpbs)

4.276.346

Eix Prioritari 2 047 TIC: Xarxa de banda ampla de molt alta velocitat (accés /bucle > / = 100 Mpbs)

8.664.519

Eix Prioritari 2 048 TIC: Altres tipus d’infraestructures de TIC / recursos informàtics a gran escala/ equips (incloent‐hi infraestructura, centres de dades, sensors, etc., o incrustades a altres infraestructures

23.068.108

Eix Prioritari 2 078 Serveis i aplicacions d’administració pública electrònica (incloent‐hi la contractació pública electrònica, mesures TIC de suport a la reforma de l’administració pública, ciberseguretat, mesures de confiança i privacitat, justícia electrònica i democràcia electrònica)

9.723.516

Eix Prioritari 2 081 Solucions d’IT que aborden l’envelliment actiu i saludable repte i e‐Salut serveis i aplicacions (incloent‐hi la ciberassistència i la vida quotidiana assistida per l’entorn)

5.348.468

Eix Prioritari 2 082 Serveis i aplicacions de TIC per les pime (incloent‐hi els negocis i el comerç electrònics i els processos empresarials en xarxa), laboratoris vivents, ciberemprenedors i empreses emergents basades en TIC)

9.101.485

80








Eix Prioritari 2 03 Suport mitjançant instruments financers: capital risc, participacions o equivalents

0


0


0


0






Eix Prioritari 2 01 Grans zones urbanes (densament poblades > 50000

26.508.973

Eix Prioritari 2 02 Petites zones urbanes (mitjanament poblades > 5000)

6.000.000


81




0









0



0


0


0



No procedeix

82


2.2.10 Resum de l’ús previst de l’assistència tècnica, incloses, si s’escau, les accions destinades a reforçar la capacitat administrativa de les autoritats que participen a la gestió i el control dels programes i beneficiaris

No procedeix

83



2.3.1 Eix Prioritari 3: Millorar la competitivitat de les pime del sector agrícola (en el cas de FEADER) i del sector de la pesca i l’aqüicultura (en el cas del FEMP)


Títol de l’eix prioritari Millorar la competitivitat de les pime, el sector agrícola (en el cas de FEADER) i del sector de la pesca i l’aqüicultura (en el cas del FEMP)






No procedeix


Fons Programa Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

84






No procedeix


Prioritat d’inversió PI 3.1. Promoció de l’esperit empresarial, en particular facilitant l’aprofitament econòmic de noves idees i impulsant la creació de noves empreses, inclosa la utilització de vivers d’empreses

Prioritat d’inversió PI 3.3. Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i serveis

Prioritat d’inversió PI 3.4. Suport a la capacitat de les pime per créixer als mercats regionals, nacionals i internacionals, i a processos d’innovació


1. Prioritat d’inversió PI 3.1. Promoció de l’esperit empresarial, en particular facilitant l’aprofitament econòmic de noves idees i impulsant la creació de noves empreses, també mitjançant vivers d’empreses.


Objectiu específic Creació de noves empreses i vivers d’empreses, en particular millorant l’accés al finançament i a serveis de suport avançats

Resultats que l’Estat membre pretén assolir amb

En els darrers anys, el nombre d’emprenedors a Catalunya s’ha incrementat substancialment, essent l’any 2012 del 7,88%, un 15% superior a l’any anterior i un 56,3% respecte al 2010. No obstant, a l’analitzar les xifres d’empreses novells a Catalunya, s’observa que dels emprenedors que van formar una empresa durant els anys 2010‐2011,

85


ajuda de la Unió el 60% ha cessat en la seva activitat l’any 2012. Un dels principals obstacles per a la creació d’empreses i el seu posterior manteniment és la manca d’accés al finançament.

Així, cal fomentar en aquest sentit, la relació entre inversors privats i empreses i dotar instruments financers específics per a l’impuls d’empreses, tant a les seves primeres fases de creació, com en el seu desenvolupament. Paral∙lelament al desenvolupament d’instruments financers, té cabuda la creació d’infraestructures i mitjans per a l’acompanyament de les empreses a les seves primeres fases, des de la maduració de la idea, al suport al desenvolupament i seguiment del projecte empresarial (creació de vivers d’empreses o programes específics de consolidació i creixement d’empreses).

Per a això es posaran en marxa diferents tipus d’actuacions amb les quals es pretén obtenir els resultats següents:

• Acceleració del creixement i millora de les perspectives d’èxit de projectes emprenedors i empreses de creació recent.

• Reversió de l’increment d’abandonament empresarial.

• Increment de la competitivitat del teixit empresarial català.

2. Prioritat d’Inversió PI 3.3. Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i de serveis.


Objectiu específic Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i serveis


Catalunya compta amb una posició privilegiada i bones comunicacions per donar servei a tota la Mediterrània i al nord d’Àfrica. Des del Govern de Catalunya s’ha potenciat la millora de les connexions terrestres amb Europa, principalment ferroviàries i el desenvolupament de plataformes logístiques interconnectades entre sí en xarxa, que presten serveis logístics i complementaris a les empreses. El sector del transport i la logística s’ha incrementat de forma contínua als últims anys a Catalunya fins arribar a assolir aproximadament l’11% del VAB del sector serveis. Els centres logístics estan demostrant tenir un efecte dinamitzador a l’economia per la seva capacitat d’atracció d’empreses tant nacionals com estrangeres, creant sinèrgies, reduint els costos de transport i augmentant la competitivitat. Tot i així, Catalunya ha de consolidar el seu posicionament estratègic com a centre logístic del sud d’Europa.

Les actuacions recollides en aquest objectiu específic han de garantir la mobilitat, la interoperabilitat i l’accessibilitat adequada a les plataformes logístiques competitives.

D’altra banda, l’activitat del transport constitueix un factor decisiu des del punt de vista econòmic i social ja que el creixement econòmic va sempre acompanyat d’un creixement d’intercanvi de mercaderies, i també d’una major demanda de mobilitat de les persones. Existeix a Catalunya, de la mateixa manera que a la resta de la Comunitat Europea, una forta preponderància del transport per carretera, tant en passatgers com en mercaderies, enfront d’altres formes de transport com el ferrocarril, l’aeri o el transport marítim. Per això es planteja la necessitat de dedicar els recursos adequats a les actuacions que

86


permetin un equilibri modal per assolir una mobilitat més sostenible. La RET‐T té al territori català diverses infraestructures d’importància.

La Generalitat de Catalunya és conscient del fet que a un territori perifèric com Catalunya, disposar de connexions eficients amb la resta de la UE és un aspecte clau per accedir als principals mercats i centres d’activitat europeus. Amb aquest objectiu recolzarà les actuacions que fomentin la intermodalitat.

Els resultats que s’esperen obtenir amb les actuacions són:

• Foment del rol de Catalunya com a plataforma logística internacional.

• Millora de la competitivitat de l’economia catalana mitjançant un transport més eficient, fiable, segur i amb major qualitat.

• Impuls de la competitivitat empresarial mitjançant actuacions a les principals plataformes logístiques que garanteixin una millor interconnexió ferroviària del corredor del Mediterrani.

• Millora de la connectivitat de les plataformes logístiques amb la xarxa de carreteres.

3. Prioritat d’Inversió PI 3.4. Suport a la capacitat de les pime per créixer als mercats regionals, nacionals i internacionals, i als processos d’innovació.


Objectiu específic Promoure el creixement i la consolidació de les pime, en particular millorant el seu finançament, tecnologia i accés a serveis de suport avançats.


La base empresarial catalana està formada principalment per microempreses, les quals van representar l’any 2012 casi el 95% del total d’empreses al territori, seguides de petites empreses, amb un 4,3% sobre el total. La internacionalització, els processos complexes d’innovació i la professionalització de la gerència requereixen una certa dimensió empresarial que difícilment es pot suplir amb la cooperació entre empreses. D’altra banda, al context de restricció de la despesa pública i de demandes socials creixents, les empreses socials catalanes han de disposar d’iniciatives pensades especialment per al tercer sector.

És per aquest motiu que, en la majoria dels casos, cal desenvolupar l’establiment de mecanismes i accions de suport a pime que permetin l’accés al finançament, la millora de la competitivitat i l’especialització i el desenvolupament d’activitats innovadores i d’internacionalització, entre d’altres.

Amb les mesures posades en marxa, els resultats que s’esperen aconseguir són:

• Creixement i consolidació de les pime, generant així nous llocs de treball.

• Desenvolupament de les activitats empresarials de les pime catalanes a nivell internacional i impuls de l’exportació regular.

87


Quadre 3 – Indicadors de resultat específics del programa, per objectiu específic

1. Prioritat d’Inversió PI 3.1. Promoció de l’esperit empresarial, en particular facilitant l’aprofitament econòmic de noves idees i impulsant la creació de noves empreses, inclosa la utilització de vivers d’empreses.




Any de referència



dels informes

OE.3.1.2. (R030) Nombre de Pimes (nacional, regional o categoria regió)

Nombre 588.908 2013 640.000 INE Anual

2. Prioritat d’Inversió PI 3.3. Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i serveis.




Any de referència



dels informes

OE.3.3.1. (R070E) Mercaderies transportades per ferrocarril

Tones 8.681.000 2013 19.628.000 Elaboració pròpia

3. Prioritat d’Inversió PI 3.4. Suport a la capacitat de les pime per créixer als mercats regionals, nacionals i internacionals, i a processos d’innovació.




Any de referència



dels informes

OE.3.4.1. (R031A) Nombre de pimes exportadores regulars a nivell nacional

Nombre 14.680 2013 15.900 ICEX Anual

88


Quadre 4 – Indicadors de resultats comuns per als quals s’ha fixat un valor previst d’indicadors de resultat específics del programa corresponents a l’objectiu específic (per prioritat d’inversió i categoria de regió)

No procedeix

Quadre 4.a. Indicadors de resultats de l’IEJ i indicadors de resultats específics del programa corresponents a l’objectiu específic

No procedeix

2.3.6 Acció que es finançarà en el marc de la prioritat d’inversió

2.3.6.1 Descripció del tipus d’accions que es finançaran, amb exemples, i la seva contribució esperada als objectius específics, incloent‐hi, quan procedeixi, la identificació dels principals destinataris, dels territoris específics destinataris i dels tipus de beneficiaris



Actuacions dins de l’OE.3.1.2. Creació de noves empreses i vivers d’empreses, en particular millorant l’accés a finançament i a serveis de suport avançats

En la línia establerta a l’Acord d’Associació signat amb Espanya, en general, el suport a les pime hauria de dur‐se a terme a través d’instruments financers. El suport directe a les pime mitjançant subvencions, en el cas del FEDER, haurà de limitar‐se a inversions destinades a incentivar inversions productives que aportin valor afegit.

Com a excepció a l’ús d’instruments financers s’inclou el suport a la internacionalització de les pime.


Instruments per al finançament de pime a Catalunya

L’actuació s’enquadra amb l’objectiu de reduir les barreres d’entrada per a la inversió privada a pimes mitjançant l’ús d’instruments i programes que redueixin les imperfeccions del mercat i els efectes negatius de la crisi que dificulten l’accés al finançament.

Desenvolupament de programes de foment de l’emprenedoria a Catalunya

Amb l’objectiu d’alinear els agents emprenedors territorials amb línies d’actuació de la RIS3CAT es preveu la realització de projectes dirigits a:

- Impulsar instruments d’allotjament, incubació i dinamització de projectes emprenedors existents al territori català, desenvolupats per les administracions, agents econòmics i socials o agents privats, amb l’objectiu que es converteixin en iniciatives sostenibles, viables i orientades a les necessitats dels

89


emprenedors de Catalunya.

- Promoure instruments de caràcter privat per fomentar l’emprenedoria, en especial aquell que pugui sorgir en un entorn industrial i que estigui orientat als sectors líders de l’estratègia RIS3CAT.

- Generar incubadores empresarials amb projectes específics i amb garanties de futur.

Accions per fomentar la creació de vivers d’empreses a les zones rurals.

Els vivers d’empresa són mitjans de gran utilitat per a aquells emprenedors mancats de recursos per iniciar l’activitat empresarial. A traves dels vivers, els emprenedors rurals podran obrir‐se mercat a un preu més assequible i crear la seva empresa al món rural, afavorint així la disseminació i diversificació del teixit empresarial català.

En aquesta línia es proposen actuacions per a l’impuls de la creació de vivers d’empreses per part de les entitats locals, mitjançant el suport a les inversions requerides per a la seva creació i millora.

Actuacions dirigides a promoure l’esperit emprenedor i els seus valors a les zones rurals.

Amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat econòmica a les zones rurals, es preveu la realització d’actuacions dirigides donar acompanyament i suport a la consolidació de les empreses que va des de la dinamització territorial en matèria d’emprenedoria, assessorament a la fase inicial abans de la creació de l’empresa i acompanyament durant els primers anys de creació de l’empresa.

Les actuacions aquí contemplades inclouen com a destinataris finals les pimes, així com les seves associacions empresarials més representatives i en especial aquelles que pertanyen als sectors estratègics definits a l’estratègia RIS3CAT.

No ha de rebre cofinançament l’assistència directa a grans empreses (inclús en els casos previstos a l’article 3, lletra b), del Reglament del FEDER) relocalitzades procedents d’altres Estats membres si la relocalització suposa una pèrdua substancial de llocs de treball (més de 100) als centres ja existents a la Unió Europea.

Prioritat d’inversió PI 3.3. suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i de serveis


Actuacions dins de l’OE.3.3.1. Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i serveis.


Desenvolupament i millora de les plataformes logístiques intermodals al corredor Mediterrani

Un dels eixos principals de mobilitat a Catalunya el constitueix el corredor del Mediterrani, una infraestructura que forma part de la TEN‐T i al llarg de la qual es troben els principals ports de la península, entre ells els ports de Barcelona i Tarragona, i diversos nodes logístics.

El transport de mercaderies, la connectivitat exterior i les actuacions de logística juguen un paper estratègic en l’increment de la competitivitat empresarial de les pimes.

90


Amb la finalitat de millorar la competitivitat de les pimes i el teixit empresarial, es podran dur a terme actuacions de millora i desenvolupament de les plataformes logístiques intermodals catalanes, previstes al Pla d’infraestructures de Catalunya, i als plans del Ministeri de Foment, i incloses a la TEN‐T. Les actuacions inicialment previstes són el centre logístic, de distribució i d’activitats de valor afegit de Vilamalla, ubicat a l’Empordà, amb vocació transfronterera, i el centre logístic intermodal del Penedès, que pretén convertir‐se en un espai per a activitats logístiques i de valor afegit. Si bé es podrà contemplar al llarg del període de programació de qualsevol altra actuació de caràcter similar.

L’objectiu de l’execució d’aquestes dues actuacions mencionades és promoure el trànsit intermodal aprofitant el fort desenvolupament del corredor ferroviari Mediterrani, concretament, la dotació de l’ample estàndard (UIC) que s’està duent a terme al corredor entre Tarragona i Europa. Aquestes dues actuacions es consideren estratègiques ja que promouran la dinamització i el desenvolupament integral del territori i la seva competitivitat basada en l’economia verda i l’ecoinnovació.

Les actuacions podran comprendre activitats d’urbanització, equipaments, centres d’empreses, adequació de terminals, modificació de l’ample de via (UIC), adaptació de campa, plans de comercialització i dinamització de centres, etc. Dins d’aquesta línia d’actuació, també amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat de les empreses, també es podrà contemplar el suport a inversions en construcció de carreteres, si serveixen exclusivament per donar accés específicament a les empreses, i només si aquesta construcció és una part accessòria i de naturalesa auxiliar a la intervenció central (desenvolupament parcs empresarials, plataformes logístiques, etc.).

Les inversions hauran d’estar estretament lligades a la competitivitat de les pimes, hauran de ser d’un import relativament menor en comparació amb l’import del PO i ser complementàries o accessòries per assolir els objectius de l’OT3.

Els destinataris d’aquestes activitats són l’Administració general i administracions locals, operadors de serveis, empreses, associacions empresarials i usuaris.

Prioritat d’inversió PI 3.4. Suport a la capacitat de les pime per créixer als mercats regionals, nacionals i internacionals, i a processos d’innovació


Actuacions dins de l’OE.3.4.1. Promoure el creixement i la consolidació de les pime, en particular millorant el seu finançament, tecnologia i accés a serveis de suport avançats.

En la línia establerta a l’Acord d’Associació signat amb Espanya, en general, el suport a les pime hauria de dur‐se a terme a través d’instruments financers. El suport directe a les pime mitjançant subvencions, en el cas del FEDER, haurà de limitar‐se a inversions destinades a incentivar inversions productives que aportin valor afegit.

Com a excepció a l’ús d’instruments financers s’inclou el suport a la internacionalització de les pime.

Finançament de pime a Catalunya

Programes d’accés a finançament per a pime en el desenvolupament de les seves activitats empresarials, que permetin el seu creixement i millora de la competitivitat empresarial, que permetin la reducció dels errors del mercat del finançament a pimes.

Programes de suport a la continuïtat de l’activitat empresarial

Les actuacions a realitzar se centren en la implantació i desenvolupament d’un programa de suport per donar

91


viabilitat i continuïtat a projectes empresarials que estiguin en procés de tancament mitjançant la creació, dinamització i gestió d’un Marketplace de contacte entre empreses cedents i emprenedors i emprenedores.

Els projectes es desenvoluparan a diferents sectors empresarials com el comerç, l’artesania, el turisme, la indústria, etc., seguint la metodologia i els recursos de Reempresa com a alternativa a la creació d’empreses.

També es desenvoluparan activitats destinades a la millora de la competitivitat d’aquestes empreses a través de la creació d’espais de networking i col∙laboració, realització de seminaris, tallers i conferències de treball centrats en temes específics d’interès per a diferents sectors empresarials.

Aquestes activitats tindran especial atenció a les àrees de gestió empresarial, internacionalització, ecoinnovació, àmbit jurídic i fiscal, màrqueting i comunicació o accés al finançament, entre d’altres.

Pel que fa al foment de l’exportació, s’hauran de contemplar les regles de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

Projectes d’inversió d’impacte al teixit empresarial de Catalunya

Comprenen les línies d’ajuda, destinades a pime amb potencial de creixement en dimensió i diversificació, per a la realització de projectes d’inversió d’impacte (ampliacions, reinversions o noves inversions), d’empreses amb establiment operatiu a Catalunya, amb especial interès en les inversions empresarials en actius fixes i les que promoguin la creació d’ocupació, especialment a projectes vinculats al sector turisme.

Millora de competitivitat de les empreses socials de Catalunya

Es tracta d’actuacions de reforç a la política pública de suport al Pla de competitivitat de les empreses socials i el tercer sector i del Pla de suport al tercer sector social. L’objectiu és acompanyar les empreses socials en els processos de canvis estratègics, per guanyar competitivitat en el mercat i promoure el manteniment i creació d’ocupació de persones discapacitades i de les persones més desfavorides.

Des de la Generalitat de Catalunya es podrà articular un pla d’ajudes directes a la definició dels plans de reconversió de les empreses socials i de les entitats del tercer sector social, així com a les inversions productives que estiguin definides en aquests plans.

El suport a les empreses socials ha de ser complementari de les inversions del FSE en aquestes empreses/empresaris.

Programes per a millorar la competitivitat de les empreses a partir de l’ús més eficient dels recursos, la implantació de les tecnologies netes i intel∙ligents, la reducció dels impactes negatius sobre l’entorn i la salut de les persones i la producció de béns i serveis més sostenibles que generin valor i creïn riquesa i ocupació fixa al territori.

Comprendran actuacions de millora de la competitivitat de la pime mitjançant el desenvolupament d’actuacions de foment de l’economia circular i d’assessorament a l’empresa en economia verda per a millorar la competitivitat de les pime.

Les actuacions aquí contemplades inclouen com a destinataris finals les administracions, les pimes catalanes així com les seves associacions empresarials més representatives i en especial aquelles que pertanyen als sectors estratègics definits a l’estratègia RIS3CAT. També podran ser destinatàries les empreses socials que inclouen centres especials de treball, empreses d’inserció, cooperatives d’iniciativa social i associacions i fundacions amb activitat als àmbits dels serveis socials i, en general, dels serveis a les persones.

No ha de rebre cofinançament l’assistència directa a grans empreses (inclús en els casos previstos a l’article 3, lletra b), del Reglament del FEDER) relocalitzades procedents d’altres Estats membres si la relocalització suposa una

92


pèrdua substancial de llocs de treball (més de 100) als centres ja existents a la Unió Europea.

També s’ha definit el programa operatiu “Iniciativa pime”, un instrument financer dirigit a millorar el finançament d’aquestes i en el qual participen tant l’Administració General de l’Estat com les Comunitats Autònomes.


Prioritat d’inversió PI 3.1. Promoció de l’esperit empresarial, en particular facilitant l’aprofitament econòmic de noves idees i impulsant la creació de noves empreses, inclosa la utilització de vivers d’empreses.

Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i l’Estratègia Europea Horizon 2020.


A més, es tindran en compte altres factors determinants per a la selecció de les activitats, com són:

- Les actuacions hauran de generar beneficis econòmics i socials a Catalunya i es valorarà la cobertura territorial del projecte.

- Si s’escau, es consideraran les taxes de retorn dels fons per a la selecció dels projectes.

- Projectes desenvolupats als sectors definits a la RIS3CAT, així com a les regions d’interès.

- Projectes relacionats amb l’entorn d’innovació definit a la RIS3CAT, en especial l’ecoinnovació (economia verda).


Prioritat d’inversió PI 3.3. Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i de serveis

Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i Programa TEN‐T.


A més, es tindran en compte altres factors determinants per a la selecció de les activitats com són:

• Les actuacions hauran de generar beneficis econòmics i socials a Catalunya i es valorarà la cobertura territorial del projecte.

• Es prioritzaran aquells projectes la repercussió dels quals sigui més rellevant pel nombre d’usuaris als quals potencialment beneficiï.

93


• S’haurà de demostrar la viabilitat financera del projecte

• Possibilitat d’accés al finançament público‐privat de les actuacions

• Es tindran en compte les alternatives que minimitzin l’afectació i fragmentació dels espais naturals.

Prioritat d’inversió PI 3.4. Suport a la capacitat de les pime per a créixer als mercats regionals, nacionals i internacionals, i a processos d’innovació

Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT).




- Les actuacions hauran de generar beneficis econòmics i socials a Catalunya i es valorarà la cobertura territorial del projecte.

- Projectes desenvolupats als sectors definits a la RIS3CAT.

- Projectes relacionats amb l’entorn d’innovació definit a la RIS3CAT, en especial l’ecoinnovació (economia verda).




Ús previst d’instruments financers

A les actuacions previstes, es preveu la possibilitat de l’ús d’instruments financers per a la millora de la competitivitat de les pimes, l’accés al finançament, a la innovació i la competitivitat empresarial. D’acord amb l’article 38 apartat 4c), l’ajuda podrà incloure també inversions en actius tant materials com immaterials, així com capital circulant en els termes establerts a l’art. 37 (4) del Reglament (UE) núm. 1303/2013 del Parlament Europeu i del Consell i les guies que la Comissió Europea publiqui a tal efecte.

D’acord amb els resultats de l’avaluació ex ante prevista a l’article 37.2 del Reglament (CE) 1303/2013, es preveu desenvolupar:

94


− Línia de finançament per a actuacions de pimes dirigides a la promoció de l’esperit empresarial, principalment en objectius RIS3CAT. D’acord amb el previst a l’article 38.4c) del Reglament (CE) 1303/2013, es considerarà la possibilitat de confiar la gestió dels fons a l’organisme públic ICF (Institut Català de Finances).

− Línies de capital risc i/o coinversió. D’acord amb el previst a l’article 38.4b) del Reglament (CE) 1303/2013, es considerarà la possibilitat de confiar la gestió dels fons a l’organisme públic IFEM (Instruments Financers per a Empreses Innovadores).

Es preveu la possibilitat d’Acords entre els organismes gestors dels instruments financers i l’Organisme Intermedi de la Generalitat de Catalunya, amb presa de coneixement per part de l’Autoritat de Gestió.

Les autoritats del programa tindran en compte l’experiència adquirida a la gestió d’instruments financers al període de programació 2007‐2013, en particular abordant i evitant les insuficiències al sistema de gestió i control dels IF que es van detectar durant l’esmentat període de programació, en gran part motivats per la falta d’un marc regulador clar, que ha suposat una elevada inseguretat jurídica.

Prioritat d’inversió PI 3.3. Suport a la creació i ampliació de capacitats avançades per al desenvolupament de productes i de serveis

Ús previst d’instruments financers No procedeix

Prioritat d’inversió PI 3.4. Suport a la capacitat de les pimes per créixer als mercats regionals, nacionals i internacionals, i a processos d’innovació


A les actuacions previstes, es preveu la possibilitat de l’ús d’instruments financers per a la millora de la competitivitat de les pimes, l’accés al finançament, a la innovació i la competitivitat empresarial. D’acord amb l’article 38 apartat 4c), l’ajuda podrà incloure també inversions en actius tant materials com immaterials, així com capital circulant en els termes establerts a l’art. 37 (4) del Reglament (UE) núm. 1303/2013 del Parlament Europeu i del Consell i les guies que la Comissió Europea publiqui a tal efecte.


− Línia de finançament per a actuacions de pimes dirigides a la promoció de l’esperit empresarial, principalment en objectius RIS3CAT. D’acord amb el previst a l’article 38.4c) del Reglament (CE) 1303/2013, es considerarà la possibilitat de confiar la gestió dels fons a l’organisme públic ICF (Institut Català de Finances).

− Línia de préstecs reemborsable per a la consolidació i creixement de les pimes. D’acord amb el previst a l’article 38.4c) del Reglament (CE) 1303/2013, es considerarà la possibilitat de confiar la gestió dels fons a l’organisme públic ICF (Institut Català de Finances).

− Línies de capital risc i/o coinversió. D’acord amb el previst a l’article 38.4b) del Reglament (CE) 1303/2013, es considerarà la possibilitat de confiar la gestió dels fons a l’organisme públic IFEM

95


(Instruments Financers per a Empreses Innovadores).

Es preveu la possibilitat d’Acords entre els organismes gestors dels instruments financers i l’Organisme Intermedi de la Generalitat de Catalunya, amb presa de coneixement per part de l’Autoritat de Gestió.

Les autoritats del programa tindran en compte l’experiència adquirida a la gestió d’instruments financers al període de programació 2007‐2013, en particular abordant i evitant les insuficiències al sistema de gestió i control dels IF que es van detectar durant l’esmentat període de programació, en gran part motivats per la falta d’un marc regulador clar, que ha suposat una elevada inseguretat jurídica.


No procedeix

96





Fons Categoria de regió (quan procedeixi)


Freqüència dels

informes H M T

PI 3.1. (C001) Nombre d’empreses que reben ajudes Empreses FEDER 681 Elaboració pròpia

Anuals

PI 3.1. (C002) Nombre d’empreses que reben subvencions Empreses FEDER 67 Elaboració pròpia

Anuals

PI 3.1. (C003) Nombre d’empreses que reben ajudes diferents de les subvencions

Empreses FEDER 614 Elaboració pròpia

Anuals

PI 3.1. (C006) Inversió privada que acompanya a l’ajuda pública a les empreses (subvencions)

Euros FEDER 15.000.000 Elaboració pròpia

Anuals

PI 3.3 (E032) Empreses directament beneficiades per a la creació o millora de la infraestructura de negocis

Empreses FEDER 109 Elaboració pròpia

Anuals

PI 3.4. (E020) Empreses impactades per a actuacions de sensibilització, dinamització i conscienciació

Empreses FEDER 16.000 Elaboració pròpia

Anuals

97


PI 3.4. (C001) Nombre d’empreses que reben ajuts Empreses FEDER 6.665 Elaboració pròpia

Anuals

PI 3.4. (C002) Nombre d’empreses que reben subvencions Empreses FEDER 1.665 Elaboració pròpia

Anuals

PI 3.4. (C003) Nombre d’empreses que reben ajudes diferents de les subvencions

Empreses FEDER 5.000 Elaboració pròpia

Anuals


No procedeix

98



Quadre 6 ‐ Marc de rendiment de l’eix prioritari

Eix prioritari

Tipus d’indicador

Identificació Indicador o etapa clau

d’execució Unitat de mesura

Fons Categoria de regió

Fites per a 2018 Meta final (2023) Fonts de dades

Explicació pertinença

de l’indicador,

quan procedeixi

H M T H M T

3 Productivitat (C001) Nombre d’empreses que reben ajudes


3 Productivitat (E032) Empreses directament beneficiades per a la creació o millora de la infraestructura de negocis


3 Productivitat (E020) Empreses impactades per a actuacions de sensibilització, dinamització, conscienciació

Empreses FEDER 14.000 16.000 Elaboració pròpia

3 Financer (F02) Import total de la despesa subvencionable anotada al sistema de l’AC i certificat segons art. 126.c de RDC

Euros FEDER 69.731.669

303.856.338

Elaboració pròpia

99







Eix Prioritari 3 001 Inversió productiva genèrica de les pime 91.813.667

Eix Prioritari 3 066 Serveis d’ajuda avançats a les pime i grups de pime (inclosos els serveis de disseny de gestió i comercialització) 7.008.923

Eix Prioritari 3 067 Desenvolupament empresarial de les pime, suport a la iniciativa empresarial i la incubació (inclòs el suport a spin offs, spin outs) 13.127.243

Eix Prioritari 3 072 Infraestructura empresarial de les pime (inclosa la de zones i parcs industrials) 39.978.336








10.000.000


81.949.833


0

100



0






Eix Prioritari 3 01 Grans zones urbanes (densament poblades > 50000 111.944.417

Eix Prioritari 3 02 Petites zones urbanes (mitjanament poblades > 5000) 11.000.000




0


Eix Prioritari 3 07 No procedeix 0

Quadre10 ‐ Dimensió 4. Mecanismes d’aplicació territorial






0

101




0


0

Eix Prioritari 3 06 Iniciativa de desenvolupament local a càrrec de comunitats locals

0


Quadre11 ‐ Dimensió 6. Tema secundari del FSE

No procedeix

2.3.10 Resum de l’ús previst de l’assistència tècnica, incloses, si s’escau, les accions destinades a reforçar la capacitat administrativa de les autoritats que participen a la gestió i el control dels programes i beneficiaris

No procedeix

102



2.4.1 Eix Prioritari 4: Afavorir el pas a una economia baixa en carboni a tots els sectors


Títol de l’eix prioritari Afavorir el pas a una economia baixa en carboni a tots els sectors






No procedeix


Fons Fondo Europeo de Desenvolupament Regional (FEDER)


Base de càlcul (despesa total subvencionable o despesa pública


103


subvencionable)


No procedeix


Prioritat d’inversió PI 4.1. Foment de la producció i distribució d’energia derivada de fonts renovables

Prioritat d’inversió PI 4.2. Foment de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables per part de les empreses

Prioritat d’inversió PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica, de la gestió intel∙ligent de l’energia i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos els edificis públics i als habitatges.

Prioritat d’inversió PI 4.4. Desenvolupament i aplicació de sistemes de distribució intel∙ligents a les xarxes que operin amb baixa i mitjana tensió

Prioritat d’inversió PI 4.5. Foment d’estratègies de reducció del carboni per a tot tipus de territori, especialment les zones urbanes, inclòs el foment de la mobilitat urbana multimodal sostenible i les mesures d’adaptació amb efecte de mitigació


1. Prioritat d’Inversió PI 4.1. Foment de la producció i distribució d’energia derivada de fonts renovables.


Objectiu específic Augmentar la participació i distribució de les energies renovables per a usos tèrmics, en particular la biomassa, biogàs i biocombustibles per al transport, en consonància amb el Pla d’Energies Renovables 2011‐202 i en el seu cas, amb la planificació de les Comunitats

104


Autònomes .


Els Plans Nacionals d’Acció d’Energies Renovables estableixen que la biomassa passi de l’actual 5%, al 10% del consum d’energia final a la UE l’any 2020. Si bé a Catalunya el sòl, el vent i els boscos son recursos abundants, la seva explotació per a produir energies renovables actualment és molt baixa (només el 7,5% del consum d’energia prové d’energies renovables).

El 64% del territori de Catalunya és superfície forestal i, per tant, l’aprofitament de la biomassa té un gran potencial per a generar ocupació i valor afegit al medi rural. El Govern va aprovar, el febrer de 2014, l’estratègia per a promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, que articula mesures de suport a petits projectes descentralitzats pel territori, pròxims als recursos forestals, tant des d’un punt de visa de l’oferta com de la demanda. Així mateix, dins del Pla de l’energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012‐2020, s’espera que l’ús de la biomassa forestal i agrícola passi a constituir el 16,6% del total de les energies renovables consumides l’any 2020, és a dir, un increment del 6,6% respecte l’any 2009.

Els objectius i resultats esperats a l’Horizon 2020 permetran assolir un consum de biomassa forestal per a usos tèrmics a Catalunya de 172,8 Ktep, que suposaria multiplicar per 2,5 l’actual consum de biomassa d’origen forestal per a usos tèrmics a Catalunya. Extrapolant aquests objectius a l’àmbit local, l’increment de producció i distribució d’energia renovable per a usos tèrmics seria de 15,5 Ktep fins 2020.

Amb la posada en marxa de les activitats recollides a aquest objectiu específic els resultats que es pretenen assolir són:

• Reducció de la dependència dels combustibles fòssils a Catalunya.

• Millora de la garantia del subministrament energètic a tot el país.

• Consolidació del sector de l’edificació lligat a la rehabilitació energètica dels edificis, cosa que suposa no només una reducció de les emissions, sinó la generació de llocs de treball en aquest sector.

• Augment dels usos tèrmics de la biomassa, especialment en el referent a la calefacció d’edificis i a usos industrials.

2. Prioritat d’Inversió PI 4.2. Foment de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables per part de les empreses.


Objectiu específic Avançar en l’avaluació i millora de l’eficiència energètica de les empreses, en particular les pime.


En matèria d’energia, el Govern de la Generalitat de Catalunya estableix les seves prioritats i actuacions al Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012‐2020, en línia amb els objectius de la UE i de l’Estat de maximitzar l’ús d’energies renovables, afavorir l’eficiència energètica i disminuir el consum total de combustibles fòssils, amb l’objectiu de garantir el desenvolupament econòmic, el benestar social a futur i la millora de la competitivitat de

105


l’economia catalana. Així mateix, el Pla estableix una sèrie de mecanismes per a activar el mercat d’estalvi i eficiència energètica que passen des de la utilització de compra pública, subvencions, línies de finançament o actuacions de promoció de l’ús de fonts d’energia més eficients i estalvi energètic, entre d’altres.

Així, gràcies a mesures per a contribuir, d’una banda a la millora del medi ambient i, d’altra, a la conscienciació i reducció de l’empremta de carboni a la producció de béns i serveis, s’espera que a Catalunya, per a l’any 2020, el 20,10% del consum brut d’energia final sigui renovable, en consonància amb l’objectiu europeu per a Espanya (20%).

Els resultats que es pretenen assolir en aquest objectiu, per la qual cosa es posaran en marxa diferents activitats, són:

• Augment de les inversions en energies renovables.

• Reducció dels consums energètics de les pimes del sector primari, la indústria i els serveis (especialment dels sectors turístic i comercial).

Es durà a terme un impuls a la realització d’estudis i auditories energètiques, sempre que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica.

Les inversions en eficiència energètica als edificis poden ser cofinançades pel FEDER, sempre que els fons s’assignin prioritàriament als projectes que segueixin les orientacions establertes a la guia “Guia de finançament de renovació energètica d’edificis” editada per la Comissió Europea el febrer de 2014. Es promouran les actuacions que superin els requisits mínims establerts a la Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis, sempre que el finançament no s’utilitzi per a donar suport a la implementació d’accions aïllades, sinó que es tracti d’un conjunt d’accions incloses a una estratègia amb objectius clars i una perspectiva a llarg termini.

3. Prioritat d’Inversió PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica, de la gestió intel∙ligent de l’energia i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos els edificis públics i als habitatges.


Objectiu específic Millorar l’eficiència energètica i reducció d’emissions de CO2 a l’edificació i a les infraestructures i serveis públics.


A Catalunya també encara hi ha un llarg camí per recórrer en relació a la millora de l’eficiència energètica dels edificis i, en aquest àmbit, les administracions públiques (tant la Generalitat com les administracions locals) han d’actuar com a exemple i com a motor.

Així, els plans d’estalvi i eficiència energètica a les infraestructures públiques i als edificis de la Generalitat i de les administracions locals (el Pla d’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012‐2020, el Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis de la Generalitat de Catalunya 2011‐2014 i l’Estratègia catalana per a la renovació energètica d’edificis, entre d’altres) estableixen mesures per a millorar l’eficiència energètica al conjunt d’edificis públics i fomenten la implantació i el creixement de les empreses de serveis energètics a Catalunya.

D’aquesta manera, el Pla d’estalvi i eficiència als edificis de la Generalitat de Catalunya té

106


com objectiu actuar a 1.029 edificis amb un consum de 714.221.954 kwh/any i una factura energètica de 66 M€/any obtenint uns estalvis energètics propers al 25,7%. Així mateix, amb l'Estratègia catalana per a la renovació energètica d’edificis s’espera reduir cap a l’any 2020 el consum d’energia al parc d’habitatges i edificis en un 14,4% i reduir les emissions de CO2 en un 22%.


• Reducció del consum d’energia dels edificis públics amb la finalitat d’avançar cap a una societat baixa en carboni i cap a ciutats intel∙ligents en l’ús i gestió de l’energia.

Les inversions en eficiència energètica als edificis poden ser cofinançades pel FEDER, sempre que els fons s’assignin prioritàriament als projectes que segueixin les orientacions establertes a la guia “Guia de finançament de renovació energètica d’edificis” editada per la Comissió Europea el febrer de 2014. Es promouran les actuacions que superin els requisits mínims establerts a la Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis, sempre que el finançament no s’utilitzi per a donar suport a la implementació d’accions aïllades, sinó que es tracti d’un conjunt d’accions incloses a una estratègia amb objectius clars i una perspectiva a llarg termini. No es pot finançar el manteniment dels equips ni la substitució de les infraestructures obsoletes.

4. Prioritat d’Inversió PI 4.4. Desenvolupament i aplicació de sistemes de distribució intel∙ligents a les xarxes que operin amb baixa i mitjana tensió.


Objectiu específic Millorar les xarxes de distribució dirigides cap a les "smart grids" o xarxes intel∙ligents a través d’inversió en sistemes TIC.


Les xarxes de distribució elèctrica existents a Catalunya compleixen la seva funció de forma adequada, si bé en l’actualitat s’enfronta a reptes més ambiciosos que fan imprescindible el desenvolupament i implementació de noves funcionalitats i tecnologies. D’una banda, la demanda elèctrica no es reparteix de manera uniforme al temps ni a l’espai, i d’altra banda, la participació de les energies renovables i l’ús cada cop major del vehicle elèctric fan necessari un major control sobre la distribució d’energia amb la finalitat d’evitar talls elèctrics i les conseqüències econòmiques associades. A més, el subministrament d’electricitat de Catalunya pateix una carència de redundància a la xarxa, cosa que provoca que algunes àrees geogràfiques es vegin exposades a caigudes de connexió amb les fonts de subministrament.

Amb tot, és necessari el desenvolupament de xarxes adaptades a les noves necessitats que permetin gestionar la demanda, millori la qualitat del subministrament i permeti integrar les fonts d’energia renovables. Les smart grids donen resposta a aquestes necessitats a través d’una fusió d’elements de la xarxa física i elements TIC. D’aquesta manera, les smart grids permeten l’avaluació de la xarxa elèctrica amb la finalitat de detectar sobrecàrregues i permetin resoldre incidències de forma remota. En aquesta línia, el Pla d’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012‐2020 proposa estratègies dirigides al desenvolupament d’una xarxa elèctrica catalana capaç d’enfrontar amb garanties les necessitats d’energia elèctrica i permetre el creixement de la demanda, la incorporació de les renovables i les noves

107


tecnologies amb impacte especial al transport. Així mateix, s’estableix el disseny d’una estratègia per a la implementació de les smart grids, especialment a les xarxes de distribució d’energia elèctrica i s’inclouen també actuacions relacionades amb la millora del subministrament elèctric a determinades zones amb la finalitat de garantir el desenvolupament industrial, logístic i econòmic.

Amb la posada en marxa de les actuacions recollides en aquest objectiu específic els resultats que es pretenen aconseguir són:

• Millora de l’accés de la xarxa elèctrica de determinades zones.

• Millor gestió del subministrament, amb la finalitat d’assegurar el desenvolupament econòmic a tot el territori català.

5. Prioritat d’Inversió PI 4.5. Foment d’estratègies de reducció del carboni per a tot tipus de territori, especialment les zones urbanes, inclòs el foment de la mobilitat urbana multimodal sostenible i les mesures d’adaptació amb efecte de mitigació.


Objectiu específic Foment de la mobilitat urbana sostenible: transport urbà net, transport col∙lectiu, connexió urbana‐rural, millores de la xarxa viaria, transport ciclista, de vianants, mobilitat elèctrica i desenvolupament de sistemes de subministrament d’energies netes.


Els quaranta municipis de la conurbació de Barcelona declarats zona de protecció especial de l’atmosfera, que concentren el 60% de la població (4,6 milions de persones) al 2,3% de la superfície de Catalunya, tenen seriosos problemes per a complir la normativa europea de qualitat de l’aire. Això es deu a l’actual model de mobilitat urbana i interurbana, el qual es troba cobert, en gran part per mitjans de transport no sostenible i amb elevades emissions de gasos d’efecte hivernacle, com per exemple el vehicle privat.

Per a canviar aquesta tendència, el govern català va aprovar el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric i apostarà pel transport públic de proximitat per a millorar la qualitat ambiental de les grans aglomeracions urbanes.

Els resultats que es pretenen assolir a aquest objectiu, per la qual cosa es posaran en marxa diferents activitats, són:

• Millora de la qualitat ambiental de les ciutats i disminució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya.

• Augment dels usuaris del transport públic.

No pot finançar‐se el manteniment dels equips ni la substitució de les infraestructures obsoletes.

108


Quadre 3 ‐ Indicadors de resultat específics del programa, per objectiu específic

1. Prioritat d’Inversió PI 4.1. Foment de la producció i distribució d’energia derivada de fonts renovables.




Any de referència


Fonts de dades

Freqüència dels

informes

OE.4.1.2. (R043a) Capacitat de producció i distribució d’energia renovables per a usos tèrmics actuacions cofinançades al P.O.

Ktep/any 263,1 2013 304.25 Elaboració pròpia

Anual

2. Prioritat d’Inversió PI 4.2. Foment de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables per part de les empreses.




Any de referència


Fonts de dades

Freqüència dels

informes

OE.4.2.1. (R044a) Energia final al sector indústria i al terciari sobre consum del 2014 de les actuacions cofinançades al P.O.

Ktep/any 4.702,35 2014 2.963,66 Elaboració pròpia

Anual

3. Prioritat d’Inversió PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos als edificis públics i als habitatges.




Any de referència


Fonts de dades

Freqüència dels

informes

OE.4.3.1. (R048a) Consum energia final a les infraestructures i serveis públics produït per les actuacions cofinançades al P.O.

Ktep/any 4.312,6 2013 4.307,76 Elaboració pròpia

Anual

109


4. Prioritat d’Inversió PI 4.4. Desenvolupament i aplicació de sistemes de distribució intel∙ligents a les xarxes que operen amb baixa i mitjana tensió




Any de referència


Fonts de dades

Freqüència dels

informes

OE.4.4.2. (R049E) Capacitat elèctrica al territori Ktep/any 24.062 2014 138.258 Elaboració pròpia

Anual

5. Prioritat d’Inversió PI 4.5. Foment d’estratègies de reducció del carboni per tot tipus de territori, especialment les zones urbanes, inclòs el foment de la mobilitat urbana multimodal sostenible i les mesures d’adaptació amb efecte de mitigació.




Any de referència


Fonts de dades

Freqüència dels

informes

OE.4.5.1. (R044J) Emissió de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya

KtCO2eq 42.832,77 2012 41.482,10 Elaboració pròpia

Anual

Quadre 4 – Indicadors de resultats comuns pels quals s’ha fixat un valor previst i indicadors de resultat específics del programa corresponents a l’objectiu específic (per prioritat d’inversió i categoria de regió)

No procedeix


No procedeix

110






Actuacions dins de l’OE.4.1.2. Augmentar la participació i distribució de les energies renovables per a usos tèrmics, en particular la biomassa, biogàs i biocombustibles pel transport, en consonància amb el Pla d’Energies Renovables 2011‐2020 i en el seu cas, amb la planificació de les Comunitats Autònomes.

Les actuacions que es duran a terme dins d’aquest OE podran ser, entre d’altres, les següents:

Estratègia per a promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola.

Aquestes actuacions s’integren a un dels àmbits sectorials líders de la RIS3CAT Energia i recursos, així com a les polítiques públiques d’ecoinnovació.

L’estratègia contempla una sèrie d’accions per a fomentar l’ús de la biomassa com a font d’energia. Les accions podran incloure l’establiment de línies d’ajuda i suport econòmic de caràcter mixt (subvencions a fons perdut i finançament a través de préstecs) donats que aquestes instal∙lacions impliquen una elevada inversió inicial, que constitueix una forta barrera per a la seva implantació.

L’estratègia proposada inclou tant la part de l’oferta (gestió de recursos forestals i agrícoles) com de la demanda (aprofitament energètic). Les línies aniran dirigides a:

- Instal∙lacions de producció d’energia tèrmica amb biomassa per al sector domèstic, edificis municipals i d’entitats locals, sector terciari, sector industrial, sector primari i edificis de la Generalitat de Catalunya.

- Instal∙lacions de producció de biocombustibles sòlids.

- Sector industrial de fabricació d’equips i de tecnologies associades.

Així mateix, s’implementarà un programa de suport a projectes basats en altres fonts d’energies renovables (solar, eòlica, geotèrmica, etc.) que serà complementari a l’estratègia de biomassa.

Els destinataris últims seran ens locals de Catalunya, així com les estructures de partenariat dels Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT), destinat a la posada en marxa d’una operació o projecte.

Actuacions per l’augment de les energies renovables per a usos tèrmics.

Aquestes actuacions s’integren en un dels àmbits prioritaris de la RIS3CAT: energia i recursos. El Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012‐2020 preveu actuacions que comporten la creació de 32.000 llocs de treball permanents al sector de les energies renovables i 38.000 al sector de l’eficiència energètica.

Es contemplen una sèrie d’accions per a fomentar la generació i l’ús de la biomassa forestal i agrícola autòctona com a font d’energia, que inclouen tant la part de l’oferta (gestió de recursos forestals i agrícoles) com de la

111


demanda (aprofitament energètic). Les accions aniran dirigides a:

‐ Instal∙lacions de generació d’energia tèrmica amb biomassa forestal i agrícola al sector domèstic, edificis municipals i d’entitats locals, sector terciari, sector industrial, sector primari i edificis de la Generalitat de Catalunya.

‐ Instal∙lacions de producció de biocombustibles sòlids (pèl∙lets, briquetes i estelles) a partir de la biomassa forestal.

‐ Sector industrial de fabricació d’equips i tecnologies associades per a la generació d’energia (calderes, estufes, cremadors).

Els destinataris últims seran ens locals de Catalunya, així com les estructures de partenariat dels Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT), destinat a la posada en marxa d’una operació o projecte.

Les inversions enfocades a augmentar la participació i distribució de les energies renovables per a usos tèrmics, formaran part, en general, de projectes integrats a nivell local i regional.



Actuacions dins de l’OE.4.2.1. Avançar en l’avaluació i millora de l’eficiència energètica de les empreses, en particular de les pime


Actuacions per a promoure la millora de l’eficiència energètica de les empreses.

L’eficiència energètica és imprescindible per qualsevol activitat econòmica actual i, per a aconseguir una economia baixa en carboni; la despesa en energia elèctrica i/o combustibles té cada cop un major pes als comptes d’explotació de les empreses. Amb l’objectiu de disminuir el consum energètic de les empreses, es plantegen accions conjuntes d’estalvi a través d’eines clau per a la viabilitat de les empreses com són, per exemple:

- Els processos d’anàlisi i la implantació d’una comptabilitat energètica estricta com a punt de partida per a l’establiment d’un sistema de gestió d’energia. Les actuacions compreses podran tenir la forma de convocatòries d’ajudes en concurrència competitiva.

A més, es podran fomentar les següents actuacions:

- La incorporació de la bomba de calor d’alt rendiment com aportació d’energia renovable a la climatització, que permet climatitzar (refredar i escalfar) d’una forma molt eficient espais i edificis per a empreses i pimes.

- La implantació de sistemes d’il∙luminació per a tecnologies LED com a resultat d’una auditoria energètica.

Els destinataris d’aquestes actuacions són les empreses catalanes.

Possibles actuacions en tema d’aïllament a edificis amb materials naturals sostenibles: suro, llana, fusta, entre d’altres.

Al finançament de la renovació d’edificis amb fons estructurals i de cohesió es tindrà en compte la guia tècnica de la Comissió en aquest àmbit (Technical Guidance. Financing the energy renovation of buildings with Cohesion Policy funding). Aquesta guia requereix essencialment (i) la valoració de les barreres que prevenen la renovació d’edificis,

112


(ii) la identificació i priorització de les categories d’edificis a tractar, (iii) el nivell d’eficiència energètica a assolir o la identificació de paquets de mesures i valoració d’opcions per a la renovació profunda així com (iv) el pla de seguiment dels impactes.

Prioritat d’inversió PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica i de l’ús de les energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos als edificis públics i als habitatges


Actuacions dins de l’OE.4.3.1. Millorar l’eficiència energètica i reducció d’emissions de CO2 en l’edificació i a les infraestructures i serveis públics


Pla d’Estalvi i eficiència energètica als edificis de la Generalitat de Catalunya.

Es duran a terme actuacions per a la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic als edificis de la Generalitat de Catalunya com la renovació d’equips i instal∙lacions i la incorporació d’equips de control i gestió energètica per a obtenir estalvis energètics i econòmics a la vegada que es millora l’estat dels equipaments i les instal∙lacions.

Les actuacions seran realitzades majoritàriament amb empreses de serveis energètics que assumiran l’execució de les millores i de les renovacions d’equipaments i garantiran els estalvis energètics.

Pla d’Estalvi i eficiència energètica a les infraestructures públiques i als edificis de les entitats locals.

Es duran a terme actuacions per a la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic als edificis de les entitats locals com la renovació d’equips i instal∙lacions i la incorporació d’equips de control i gestió energètica per a obtenir estalvis energètics i econòmics a la vegada que es millora l’estat dels equipaments i les instal∙lacions. També s’efectuaran actuacions d’implantació de sistemes d’energia renovable i sistemes de generació d’alta eficiència, com la xarxa de climatització de barri; així com la implantació de Sistemes de la Gestió de l’Eficiència Energètica (SGE) als edificis i instal∙lacions públiques, monitoritzant la recollida de dades, la seva centralització i el tractament de la informació mitjançant tecnologies TIC.

Les actuacions es podran realitzar amb la participació d’empreses de serveis energètics que assumiran l’execució de les millores i de les renovacions d’equipaments i garantiran els estalvis energètics.

Es podran promoure sistemes d’implantació de sistemes d’il∙luminació per a tecnologies LED a les infraestructures públiques o edificis públics.

Rehabilitació i millora de l’eficiència energètica a edificis d’habitatges.

Es preveuen actuacions pel foment, conservació, rehabilitació dels sistemes passius i actius, manteniment i gestió, rehabilitació del patrimoni immobiliari residencial amb la finalitat de disminuir la demanda i millorar l’eficiència energètica, la qualitat i la salubritat dels habitatges.

Es podran promoure actuacions pel desenvolupament d’edificis nous i rehabilitats, de consum gairebé nul.

Eficiència energètica i competitivitat a Catalunya

Les actuacions compreses contemplen ajudes per a accelerar la implantació de les tecnologies per a la millora de l’eficiència energètica i l’estalvi energètic contemplant, d’una banda, auditories energètiques per a analitzar els

113


edificis susceptibles d’inclusió i línies de finançament per a les inversions que tinguin dificultat per a trobar finançament al mercat i, d’altra banda, ajudes a fons perdut per a les inversions que requereixin incentius per a la seva aplicació al mercat.

Les actuacions podran incloure, entre d’altres:

- Auditories energètiques dels edificis.

- Renovació i millora de l’eficiència energètica dels edificis, els seus equipaments i instal∙lacions energètiques i la incorporació del control i la gestió.

- Actuacions als sectors productius per a la millora de la competitivitat, fruit de la reducció dels consums energètics, especialment a les pime, sector primari, serveis i indústria.

- Actuacions per a la millora de l’eficiència energètica i la competitivitat al sector turisme i el comerç sostenible.

- Actuacions per a la millora de l’eficiència energètica a diverses zones dels municipis de Catalunya.

Es consideraran específicament actuacions sota el model d’Empreses de Serveis Energètics com a model innovador per a assolir i mantenir els compromisos d’estalvi energètics.

Pel que fa als habitatges, només es considerarà la renovació dels edificis existents, amb exclusió de noves construccions. Pel que fa a edificis públics, es podria considerar de forma limita el finançament d’edificis de zero emissions i energia positiva, incloent‐hi noves construccions.

D’acord amb l’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis es podran fomentar també les mesures d’acompanyament de caràcter transversal i orientades a enregistrar els avenços, intensificar la formació i la comunicació, potenciar el mercat dels productes i serveis, millorar la coordinació i facilitar el desenvolupament de mecanismes financers per a la renovació energètica d’edificis a Catalunya.

Els destinataris de les actuacions seran l’administració general i local, les empreses en general i en especial aquelles que pertanyin al sector del turisme i el comerç i els propietaris d’habitatges.

Les inversions enfocades a millorar l’eficiència energètica i reducció d’emissions de CO2 formaran part, en general, de projectes integrats a nivell local i regional.

D’altra banda, i especialment en l’àmbit local, és igualment important l’estalvi al consum d’energia final a les infraestructures i serveis públics, sobretot, tenint en compte la conjuntura de crisi econòmica actual.

Al finançament de la renovació d’edificis amb fons estructurals i de cohesió es tindrà en compte la guia tècnica de la Comissió en aquest àmbit (Technical Guidance. Financing the energy renovation of buildings with Cohesion Policy funding). Aquesta guia requereix essencialment (i) la valoració de les barreres que prevenen la renovació d’edificis, (ii) la identificació i priorització de les categories d’edificis a tractar, (iii) el nivell d’eficiència energètica a assolir o la identificació de paquets de mesures i valoració d’opcions per a la renovació profunda així com (iv) el pla de seguiment dels impactes.

Tal i com indica l’apartat 2.2.2 de la guia, l’Autoritat de Gestió podrà identificar grups objectiu específics o definir diferents nivells de suport depenent de les característiques d’aquests grups objectiu. Els programes operatius exploraran la definició de grups objectiu en base a criteris de pobresa energètica i en el seu cas prioritzar el suport a aquest sector de la població.

Per als habitatges socials o en el cas de rehabilitació significativa es podran aplicar ajudes no reemborsables sobre la base de criteris de pobresa energètica degudament identificats i nivells ambiciosos d’estalvi d’energia.

114


Prioritat d’inversió PI 4.4. Desenvolupament i aplicació de sistemes de distribució intel∙ligents a les xarxes que operen amb baixa i mitjana tensió


Actuacions dins de l’OE.4.4.2. Millorar les xarxes de distribució dirigides cap a les "smart grids" o xarxes intel∙ligents a través d’inversió en sistemes TIC


Dotació i millora de la xarxa elèctrica actual

Es preveuen actuacions de millora a les línies elèctriques de Catalunya amb la finalitat d’incrementar la capacitat de potència elèctrica a tot el territori i aconseguir nivells de qualitat adequats pel desenvolupament de nous usos industrials i logístics que contribueixin a la millora de la competitivitat del teixit productiu.

Les actuacions incloses a aquesta prioritat d’inversió podran comprendre importants components tecnològics com per exemple sistemes de telegestió, sistemes d’il∙luminació de tecnologia LED, controladors automàtics, etc.



Actuacions dins de l’OE.4.5.1. Foment de la mobilitat urbana sostenible: transport urbà net, transport col∙lectiu, connexió urbana‐rural, millores de la xarxa viaria, transport ciclista, de vianants, mobilitat elèctrica i desenvolupament de sistemes de subministrament d’energies netes

D’acord amb l’Acord d’Associació d’Espanya 2014‐2020, podran cofinançar‐se únicament actuacions que compleixin els següents requisits:

1) que tinguin com a objectiu la reducció de gasos d’efecte hivernacle, amb un impacte que pugui ser mesurat;

2) que s’emmarquin en una estratègia o pla de mobilitat urbana (no es finançaran projectes aïllats no integrats e aquestes estratègies) i

3) que es duguin a terme a ciutats o àrees funcionals urbanes, és a dir, que tinguin un caràcter genuïnament urbà.


Foment del transport col∙lectiu i transport urbà net.

Renovació de flotes de transport públic col∙lectiu mitjançant l’adquisició de vehicles d’energies alternatives, especialment aquells basats en el gas natural i en motor elèctrics o híbrids.

Foment de la cobertura territorial de mitjans de transport públics amb la finalitat de millorar les connexions entre ciutats i reduir l’ús sistemàtic de vehicles privats pel transport.

115


Impuls de la bicicleta i els vehicles elèctrics.

La migració, quan sigui viable, cap al transport ciclista i el desenvolupament de les infraestructures necessàries.

Foment d’una connexió urbana‐rural/periurbà eficient energèticament mitjançant “commuting” ben planificat. També mitjançant el transport ciclista i vianant, on sigui possible. Així com la intercomunicació de zones urbanes i zones rurals i d’aquestes últimes entre sí.

La millora de la mobilitat mitjançant portals de gestió de trànsit o sistemes d’aparcament intel∙ligent, entre d’altres mesures.

El desenvolupament de la xarxa interoperable de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, facilitant la recàrrega dels vehicles endollables als moments òptims pel sistema.

Desenvolupament de les xarxes de distribució de biocarburants i hidrogen.

Promoció de les flotes de vehicles per a ús públic i sotmès a una obligació de servei públic amb baixes emissions i dels sistemes de gestió de les mateixes.

Promoció d’infraestructures verdes i per a la mobilitat sostenible.

La optimització del transport privat, millorant el seu grau d’ocupació i l’ús racional dels vehicles.

El material rodant (elèctric o no) a cofinançar es limitarà al transport per a serveis públics i no és elegible pels particulars. Ha de limitar‐se als proveïdors de transport públic que es trobin sota una obligació de servei públic. D’altra banda, la compra de material rodant s’ha de dur a terme de manera que garanteixi la rendibilitat i després d’una anàlisi per a identificar quin tipus de vehicle està complint millor les rutes i les necessitats de l’operador.

Totes les actuacions incloses en aquest punt aniran en consonància amb el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, el qual té com a objectiu general, rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica local mitjançant el foment d’usos de transport públics, ambientalització de les flotes de vehicles, impuls de l’ús de zero emissions, etc.

Les inversions hauran d’estar vinculades a una estratègia integrada de canvi climàtic de baix carboni, que tingui en compte tots els sectors de manera holística i no només el transport.

Els destinataris d’aquestes actuacions seran les administracions públiques tant a nivell autonòmic com local.



Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT), el Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012‐2020, el Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica 2011‐2020 i el futur Pla d’Acció d’Eficiència Energètica 2014‐2020 i l’Estratègia Europea Horizon 2020.

Les operacions hauran de tenir en compte els principis establerts als articles 7 i 8 del Reglament (UE) núm.

116


1303/2013 relatius a la promoció de la igualtat entre homes i dones i no discriminació i el desenvolupament sostenible.

A més es tindran en compte altres factors determinants per a la selecció de les activitats, com són:


• Es prioritzaran aquells projectes que suposin un major estalvi energètic, la millora de l’eficiència energètica i estalvi al consum final d’energia.

• El nombre de municipis directament implicats.

• El grau de maduresa del projecte.

• L’impacte al territori.

• La creació d’ocupació i activitat econòmica.

A les actuacions en biomassa es tindrà en compte:

• Aprofitament de biomassa a zones d’alt risc d’incendi forestal i establiment de sinèrgies amb plans i actuacions de prevenció d’incendis forestals.

• Complementarietat de les actuacions en biomassa amb les actuacions de prevenció d’incendis forestals i de restauració del potencial forestal.

A les actuacions en biogàs es tindrà en compte:

• L’aprofitament energètic de dejeccions ramaderes generades i les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari.

• Sinèrgies amb els plans territorials de gestió de dejeccions ramaderes.

A les actuacions en biocarburants es tindrà en compte:

• Manteniment de les superfícies de regadiu existents o aprovades a la planificació hidrològica, així com de les dotacions de rec assignades.





Les operacions de renovació d’edificis hauran de tenir en compte la guia tècnica de la Comissió en aquest àmbit

117


(Technical Guidance. Financing the energy renovation of buildings with Cohesion Policy funding). Aquesta guia requereix essencialment (i) la valoració de les barreres que prevenen la renovació d’edificis, (ii) la identificació i priorització de les categories d’edificis a tractar, (iii) el nivell d’eficiència energètica a assolir o la identificació de paquets de mesures i valoració d’opcions per a la renovació profunda així com (iv) el pla de seguiment dels impactes.



• Projectes desenvolupats als sectors definits a la RIS3CAT.


Prioritat d’inversió PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos als edificis i als habitatges



Les operacions de renovació d’edificis hauran de tenir en compte la guia tècnica de la Comissió en aquest àmbit (Technical Guidance. Financing the energy renovation of buildings with Cohesion Policy funding). Aquesta guia requereix essencialment (i) la valoració de les barreres que prevenen la renovació d’edificis, (ii) la identificació i priorització de les categories d’edificis a tractar, (iii) el nivell d’eficiència energètica a assolir o la identificació de paquets de mesures i valoració d’opcions per a la renovació profunda així com (iv) el pla de seguiment dels impactes.







Les operacions hauran de tenir en compte els principis establerts als articles 7 i 8 del Reglament (UE) núm.

118


1303/2013 relatius a la promoció de la igualtat entre homes i dones i no discriminació i el desenvolupament sostenible.



• Es prioritzaran aquelles projectes amb una major repercussió sobre el medi ambient.


A les actuacions en línies elèctriques es tindrà en compte:

• Contribució al reordenament i racionalització de les xarxes, amb l’objectiu de minimitzar l’ocupació i fragmentació d’espais oberts.

• Desafectació de les zones susceptibles de major impacte ambiental, especialment els espais protegits i les zones sensibles i crítiques per a l’avifauna.







• Projectes la repercussió dels quals sobre el medi ambient sigui major, per exemple, en termes de reduccions d’emissions.




Prioritat d’inversió PI 4.1. Foment de la producció i distribució d’energia derivada de

119


fonts renovables


A les actuacions previstes, es preveu la possibilitat de l’ús d’instruments financers per a estratègies de desenvolupament urbà sostenible.


− Energies renovables – biomassa − Rehabilitació i millora de la destinació turística

Es considerarà la possibilitat d’articular instruments financers consistents en préstecs i avals

D’acord amb el previst a l’article 38.4.b.i)) del Reglament (CE) 1303/2013, es considerarà la possibilitat de confiar la gestió dels fons al BEI.

Les autoritats del programa tindran en compte l’experiència adquirida en la gestió d’instruments financers al període de programació 2007‐2013, en particular abordant i evitant les insuficiències al sistema de gestió i control dels IF que es van detectar durant l’esmentat període de programació, en gran part motivats per la manca d’un marc regulador clar, que ha suposat una elevada inseguretat jurídica.





− Energies renovables – biomassa − Rehabilitació i millora de la destinació turística




Prioritat d’inversió PI 4.3. Suport de l’eficiència energètica i de l’ús d’energies renovables a les infraestructures públiques, inclosos els edificis

120


públics i als habitatges




− Energies renovables – biomassa − Rehabilitació urbana i smart cities − Rehabilitació i millora de la destinació turística








− Energies renovables – biomassa − Rehabilitació urbana i smart cities − Rehabilitació i millora de la destinació turística




121


Prioritat d’inversió PI. 4.5. Foment d’estratègies de reducció del carboni per a tot tipus de territori, especialment les zones urbanes, inclòs el foment de la mobilitat urbana multimodal sostenible i les mesures d’adaptació amb efecte de mitigació




− Rehabilitació urbana i smart cities − Rehabilitació i millora de la destinació turística





No procedeix

122





Fons


procedeixi)


Freqüència dels

informes H M T

PI 4.1. (E007) Capacitat addicional de producció i distribució d’energia renovable per a usos tèrmics

Ktep/any FEDER 20,6 Elaboració

pròpia Anuals

PI 4.1. (C030) Capacitat addicional per a produir energia renovable Ktep/any

FEDER 63 Elaboració pròpia

Anuals

PI 4.1. (C034) Reducció anual estimada de gasos d’efecte hivernacle (GEI)

Tones equivalents de CO2/any

FEDER 30.686,2 Elaboració pròpia

Anuals

PI 4.2. (C001) Nombre d’empreses que reben ajudes Empreses


Anuals

PI 4.2. (C005) Nombre de noves empreses beneficiàries de l’ajuda Empreses


Anuals

PI 4.2. (C006) Inversió privada que acompanya l’ajuda pública a les empreses

Euros FEDER 8.050.000 Elaboració

pròpia Anuals

123


PI 4.3. (E001) Reducció del consum d’energia primària a infraestructures públiques o empreses

kWh/ any FEDER 2.43 Elaboració

pròpia Anuals

PI 4.3. (C032) Reducció del consum anual d’energia primària a edificis públics

kWh/ any FEDER 93.210.000 Elaboració

pròpia Anuals

PI 4.3. (C034) Reducció anual estimada de gasos d’efecte hivernacle (GEI)

Tones equivalents de CO2/any

FEDER 12.549,8 Elaboració pròpia

Anuals

PI 4.4. (C033) Nombre de nous usuaris d’energia connectats a les xarxes intel∙ligents

Nombre d’usuaris

FEDER 2.576 Elaboració pròpia

Anuals

PI 4.5. (E028) Nombre de vehicles de transport eficient adquirits Nombre FEDER 405 Elaboració pròpia

Anuals


No procedeix

124




Eix prioritari

Tipus d’indicador

Identificació

Indicador o etapa clau d’execució Unitat de mesura

Fons

Categoria de

regió

Fites pel 2018 Meta final (2023) Fonts de dades


de l’indicador,

quan procedeixi

H M T H M T

4 Productivitat

(E007) Capacitat addicional de producció i distribució d’energia renovable per a usos tèrmics

Ktep/any FEDER 5,83 20,6 Elaboració pròpia

4 Productivitat

(C001) Nombre d’empreses que reben ajudes Empreses FEDER 115 230 Elaboració pròpia

4 Productivitat

(E001) Reducció del consum d’energia primari a infraestructures públiques o empreses

kWh/ any FEDER 1,15 2,43 Elaboració pròpia

4 Productivitat

(C033) Nombre de nous usuaris d’energia connectats a les xarxes intel∙ligents

FEDER 2.576 2.576 Elaboració pròpia

4 Productivitat

(E028) Nombre de vehicles de transport eficient adquirits FEDER 180 405 Elaboració pròpia

4 Financer (F02) Import total de la despesa subvencionable anotat al sistema AC i certificat segons l’art. 126.c de RDC


125







Eix Prioritari 4 005 Electricitat 2.523.278

Eix Prioritari 4 011 Energies renovables: biomassa 10.232.884

Eix Prioritari 4 012 Altres energies renovables (incloses les energies hidroelèctrica, geotèrmica i marina) i integració de les energies renovables (incloent‐hi l’emmagatzematge, la conversió d’electricitat en gas i hidrogen renovable) 3.794.819

Eix Prioritari 4 013 Eficiència energètica i renovació d’infraestructures públiques, projectes de demostració i mesures de suport 65.572.848

Eix Prioritari 4 014 Renovació del parc immobiliari existent amb l’objectiu de l’eficiència energètica, projectes de demostració i mesures de suport 1.502.611

Eix Prioritari 4 043 Infraestructures de transport net urbà i la seva promoció 38.688.713

Eix Prioritari 4 044 Sistemes intel∙ligents de transport (inclosa la introducció de la demanda gestió, sistemes de peatge, sistemes de TI de vigilància i control) 2.139.388

Eix Prioritari 4 069 Suport als processos de producció respectuosos amb el medi ambient i els recursos eficiència a les pime 3.005.222

Eix Prioritari 4 090 Pistes per a bicicletes i senderes 1.502.612

126






Eix Prioritari 4 01 Subvenció no reemborsable 105.954.375,00

Eix Prioritari 4 02 Subvenció reemborsable



14.004.000,00


9.004.000,00


Eix Prioritari 4 07 Primes









127



0









0



0


0


0

Eix Prioritari 4 07 No procedeix 128.962.375,00


No procedeix


No procedeix

128



2.6.1 Eix Prioritari 6: Conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos


Títol de l’eix prioritari Conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos




En el cas del FSE: La totalitat de l’eix prioritari està dedicada a la innovació social, la cooperació transnacional o ambdues


No procedeix




129





No procedeix

2.6.4 Prioritat d’ inversió

Prioritat d’inversió PI 6.3. La conservació, la protecció, el foment i el desenvolupament del patrimoni natural i cultural

Prioritat d’inversió PI 6.4. La protecció i el restabliment de la biodiversitat i del sòl i el foment dels serveis dels ecosistemes, inclusivament a través de Natura 2000 i d’infraestructures ecològiques

Prioritat d’inversió PI 6.5. Accions per a millorar l’entorn urbà, revitalitzar les ciutats, rehabilitar i descontaminar antigues zones industrials (incloses zones de reconversió), reduir la contaminació atmosfèrica i promoure mesures de reducció del soroll


1. Prioritat d’Inversió PI 6.3. La conservació, la protecció, el foment i el desenvolupament del patrimoni natural i cultural.


Objectiu específic Promoure la protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural


Catalunya compta amb un ric patrimoni cultural fruit de la seva situació geogràfica cosa que ha permès l’encreuament de cultures i influències que han deixat la seva empremta al llarg dels segles. La conservació i posada en valor del seu patrimoni es considera un aspecte necessari per a aconseguir un major equilibri territorial a través de les oportunitats que ofereix l’activitat turística per a revitalitzar i dinamitzar l’economia del territori.

La creació de productes turístics nous a partir de la posada en valor del patrimoni cultural contribuirà a millorar i ampliar l’oferta turística de Catalunya i a aconseguir un model

130


turístic global que integri a tot el territori.

Amb aquest objectiu es pretén aconseguir la recuperació del patrimoni arquitectònic històric de Catalunya de manera que serveixi per a revitalitzar el teixit existent, dinamitzar l’economia i aturar la seva degradació.


• Recuperació del patrimoni arquitectònic històric de Catalunya.

• Ampliació i millora de l’oferta de turisme cultural.

• Foment de la conservació del patrimoni i dels nuclis antics.


Objectiu específic Protecció, desenvolupament i promoció de les àrees naturals, en particular les d’interès turístic.


Catalunya és un territori de gran diversitat biològica i paisatgística. Des de les terres costaneres més poblades fins als ecosistemes d’alta muntanya, presenta una gran varietat d’entorns naturals que cal protegir. El Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya és un dels elements clau en la conservació de la biodiversitat però a l’hora és un atractiu turístic que afavoreix el desenvolupament econòmic del seu entorn.

Conservar aquests espais des d’un punt de vista mediambiental suposa crear les infraestructures necessàries per al seu gaudi com atractiu turístic sense que es produeixin afeccions mediambientals. A més, per preservar les infraestructures i valors de la xarxa d’espais natural de Catalunya, s’han de destinar recursos pel manteniment i posada en valor dels espais naturals pel turisme rural, així com per a aquells espais naturals de zones urbanes i periurbanes que presenten actius singulars pel desenvolupament equilibrat i sostenible del territori.

Amb tot, es pretenen assolir els següents objectius:

• Afavorir i promoure la conservació dels espais naturals.

• Posar en valor els espais naturals, la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya en relació a la ciutadania pel seu ús com a recurs turístic.

• Afavorir el desenvolupament econòmic i sostenible a les localitats de l’entorn dels espais naturals on es duguin a terme les actuacions.

2. Prioritat d’Inversió PI 6.4. La protecció i el restabliment de la biodiversitat i del sòl i el foment dels serveis dels ecosistemes, inclusivament a través de Natura 2000 i d’infraestructures ecològiques.

Identificació OE.6.4.1

Objectiu específic Fomentar la gestió, protecció i manteniment del sòl, d’espais naturals i la seva biodiversitat, en particular els protegits, incloent‐hi mesures per a pal∙liar els problemes d’erosió,

131


salinització, desertificació, desforestació i baix nivell de matèria orgànica al sòl.


Catalunya s’ha compromès en quant a la conservació de la Xarxa Natura 2000 i dels elements del patrimoni natural (hàbitats i espècies) contemplats a les Directives 92/43, d’Hàbitats, i 147/2009, d’Aus i en la línia de l’Estratègia per a la conservació de la biodiversitat aprovada per la Comissió Europea.

En aquest sentit, s’han d’impulsar actuacions de conservació de la biodiversitat, dels serveis dels ecosistemes i de creació d’infraestructura verda més enllà de les finalitats turístiques.

Els resultats que es pretenen assolir en aquest objectiu, pels quals es posaran en marxa diferents activitats, són:

• Creació d’infraestructura verda i millora ambiental d’espais naturals degradats. • Millora de la conservació dels elements naturals i paisatgístics.

• Posada en valor de la biodiversitat i el patrimoni natural en relació a la ciutadania.

3. Prioritat d’Inversió PI 6.5. Accions per a millorar l’entorn urbà, revitalitzar les ciutats, rehabilitar i descontaminar antigues zones industrials (incloses zones de reconversió), reduir la contaminació atmosfèrica i promoure mesures de reducció del soroll.


Objectiu específic Millorar l’entorn urbà, la rehabilitació d’antigues zones industrials i la reducció de la contaminació del sòl, atmosfèrica i acústica


Catalunya ha assumit el compromís d’avançar cap als objectius 20/20/20 que genera grans oportunitats econòmiques i d’ocupació a sectors molt diversos. D’altra banda, s’ha de donar resposta als problemes de regressió urbanística, demogràfica i socioeconòmica que pateixen els barris més desfavorits de Catalunya en línia amb l’establert a la Llei de Millora de Barris, Àrees Urbanes i Viles.

En aquest marc, és essencial regenerar les zones urbanes degradades que requereixen una atenció especial amb la finalitat d’impulsar la revitalització econòmica i la millora urbana.

Els resultats esperats dins d’aquest objectiu són els següents:

• Millora de la integració social, cultural i econòmica de zones desfavorides.

• Millora de l’entorn físic afavorint la convivència, la integració i la seguretat.

• Revitalització econòmica mitjançant promoció d’espais per a la ubicació d’empreses.

132


Quadre 3 – Indicadors de resultat específics del programa, per objectiu específic

1. Prioritat d’Inversió PI 6.3. Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural.

Identificació

Indicador Unitat de

mesura



Any de referència


Fonts de dades

Freqüència dels

informes

OE.6.3.1. (R063D) Nombre de municipis amb actuacions a nuclis antics Nombre 12 2013 192 Elaboració pròpia

Anual

OE.6.3.2. (R065I) Nombre de visites a llocs pertanyents al patrimoni natural i cultural

Nombre 3.666.900 2013 4.700.000 Elaboració pròpia

Anual

2. Prioritat d’Inversió PI 6.4. Protecció i restauració de la biodiversitat i del sòl i foment dels serveis dels ecosistemes, inclòs a través de Natura 2000 i d’infraestructures ecològiques

Identificació

Indicador Unitat de

mesura



Any de referència


Fonts de dades

Freqüència dels

informes

OE.6.4.1. (R065E) Superfície de patrimoni natural i en particular, els protegits, beneficiada per millores en la protecció, foment, desenvolupament i manteniment del mateix

Hectàrees

983.039,58

2014 786.431,67 Elaboració pròpia

Anual

133


3. Prioritat d’Inversió PI 6.5. Millorar l’entorn urbà, la rehabilitació d’antigues zones industrials i la reducció de la contaminació del sòl i l’atmosfera.

Identificació

Indicador Unitat de mesura



Any de referència


Fonts de dades

Freqüència dels

informes

OE.6.5.1. (R066C) Població beneficiada per les mesures de millora de l’entorn urbà

Persones 445.164 2014 989.138 Elaboració pròpia

Anual

Quadre 4 – Indicadors de resultats comuns pels quals s’ha fixat un valor previst i indicadors de resultats específics del programa corresponents a l’objectiu específic (per prioritat d’inversió i categoria de regió)

No procedeix


No procedeix

134



2.6.6.1.Descripció del tipus d’accions que es finançaran, amb exemples, i la seva contribució esperada als objectius específics, incloent‐hi, quan procedeixi, la identificació dels principals grups destinataris, dels territoris específics destinataris i dels tipus de beneficiaris


Totes les actuacions a continuació descrites seran susceptibles d’implementació a través dels instruments de la RIS3CAT: els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT).

Actuacions dins de l’OE.6.3.1. Promoure la protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural.

Les inversions enfocades a protegir i fomentar el patrimoni cultural formaran part, en general, de projectes integrats a nivell local i regional. Encara que les infraestructures culturals de gran escala estan excloses, podran finançar‐se accions que continguin elements d’infraestructura a petita escala (de cost inferior a 5 ilions d’euros), com a part d’una estratègia de desenvolupament territorial.


Conservació del patrimoni cultural i dels nuclis antics

Es duran a terme actuacions de restauració de monuments i/o rehabilitació d’espais urbans. Les actuacions podran desenvolupar‐se dins del propi casc urbà o en espais de l’extraradi del municipi (castells, monestirs...).

També es duran a terme les següents actuacions:

- Accions enfocades a la millora del coneixement del patrimoni cultural i natural i del seu potencial econòmic

- Implementació i animació de xarxes de revaloració, de suport a la gestió i de desenvolupament del patrimoni natural, cultural, agrícola i forestal (itineraris europeus, animació del patrimoni, animació de sectors...)

- Disseny i implantació de programes i activitats de sensibilització i educació al patrimoni natural i cultural

- Aplicació de la innovació tecnològica en aquests sectors

- Creació i rehabilitació d’infraestructures i equipaments que permetin la valorització del patrimoni natural i cultural

Foment territorial del turisme

S’inclouran actuacions dirigides a potenciar el desenvolupament de plans de foment territorial del turisme, amb la finalitat de millorar la competitivitat de les destinacions i empreses locals i assolir un model de turisme competitiu, sostenible i de qualitat, a partir de l’equilibri territorial, la diversificació de l’oferta, la orientació a la demanda, la desestacionalització i la innovació de producte.

Les accions englobaran activitats com la millora de la mobilitat a l’espai públic, l’accessibilitat als recursos turístics, la senyalització turística urbana, recuperació de l’espai públic, la creació de noves instal∙lacions i equipaments amb els requisits per l’obtenció de marques turístiques, inversions per a la millora energètica i infraestructures

135


tecnològiques, així com projectes innovadors que diversifiquin i desestacionalitzin l’oferta existent, sempre que el seu objectiu sigui la promoció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural.


- Accions de millora de l’organització, els equipaments i les infraestructures que permetin la valorització del patrimoni natural i cultural (emplaçaments turístics i patrimonials...)

- Accions enfocades a sensibilitzar als actors del turisme sobre els impactes del canvi climàtic i contribuir a la reducció de la vulnerabilitat d’aquest camp d’activitats podran promoure acords d’associació público‐privada per a la protecció del medi natural.

Es podran promoure acords d’associació público‐privada per a la protecció del patrimoni cultural.

Els destinataris d’aquestes actuacions seran l’Administració general i les administracions locals encarregades de la gestió del patrimoni cultural.

Actuacions dins de l’OE.6.3.2. Desenvolupament i promoció de les àrees naturals en particular les d’interès turístic.

Les inversions enfocades a protegir i fomentar el patrimoni natural formaran part, en general, de projectes integrats a nivell local i regional i hauran de tenir impacte sobre el desenvolupament socioeconòmic sostenible. Encara que les infraestructures turístiques de gran escala estan excloses, podran finançar‐se accions que continguin elements d’infraestructura a petita escala (de cost inferior a 5 milions d’euros), com a part d’una estratègia de desenvolupament territorial.

Les actuacions que es duran a terme dins d’aquest OE seran, a mode indicatiu, les següents:

Manteniment i millora dels espais naturals protegits

Les actuacions a realitzar són el manteniment i construcció d’àrees d’oci, miradors, senderes, camins, senyalització (itineraris) i en general les àrees de més valor turístic dels espais naturals protegits.


- Elaboració d’estratègies de desenvolupament sostenible i l’atenuació de l’impacte mediambiental de l’explotació econòmica sobre les zones naturals (espais agrícoles i forestals, zones de pesca, zones turístiques...)

- Accions de millora de les pràctiques i les tècniques relacionades amb l’agricultura i l’explotació forestal o amb la producció d’energia (biomassa forestal i agrícola)

- Aplicació de la innovació tecnològica en aquests sectors

Les actuacions de posada en valor de la biodiversitat o de promoció de medi ambient podran realitzar‐se sempre que el seu objectiu sigui la promoció, foment i desenvolupament del turisme.

Així mateix, es podran promoure acords d’associació público‐privada per a la protecció del medi natural.

Els destinataris d’aquestes actuacions seran l’Administració general i les administracions locals encarregades de la gestió del patrimoni cultural i natural.

Prioritat d’inversió PI 6.4. La protecció i el restabliment de la biodiversitat i del sòl i el foment dels serveis dels ecosistemes, inclusivament a través de Natura 2000 i d’infraestructures

136


ecològiques


Actuacions dins de l’OE.6.4.1. Fomentar la gestió, protecció i manteniment del sòl, d’espais naturals i biodiversitat, en particular els protegits, incloent‐hi mesures per a pal∙liar els problemes d’erosió, salinització, desertificació, desforestació i baix nivell de matèria orgànica al sòl.

Les inversions enfocades a protegir la biodiversitat hauran de tenir en general impacte sobre el desenvolupaments sostenible, i en la seva majoria estar incloses al Marc d’Acció Prioritari Natura 2000.


Conservació i restauració de la infraestructura verda i de millora ambiental

Les actuacions van orientades a la creació d’infraestructura verda mitjançant la protecció i restauració d’espais fluvials, costaners i preses, la permeabilització d’infraestructures, la recuperació ambiental d’espais degradats o la millora de paisatges d’alt valor.

Així mateix, s’impulsaran les actuacions de custòdia del territori per a la conservació dels elements naturals i paisatgístics i les actuacions per a la posada en valor de la biodiversitat i el patrimoni natural en relació a la ciutadania.

Actuacions de prevenció d’incendis forestals i de restauració del potencial forestal

En aquest camp es recolzaran ajudes i inversions per a prevenir els grans incendis forestals que amb periodicitat es succeeixen a Catalunya, tals com plans de vigilància i observatoris forestals, posada en marxa d’unitats de prevenció, neteja dels boscs, xarxa de tallafocs i de la xarxa ferroviària forestal, personal de prevenció i control i de voluntariat, etc.

També es recolzaran inversions per a restaurar els danys causats pels incendis forestals com són la restauració forestal i mediambiental i la posada en marxa d’actuacions concretes com les d’eliminació de biomassa forestal cremada; protecció contra l’erosió; ajuda a la regeneració; tasques de neteja de muntanyes i marges de rius; tractaments silvícoles o recuperació d’hàbitats; a més de repoblacions forestals; correccions hidrològiques i reparació, i millora de pistes i infraestructures forestals.

Accions de protecció i restauració de la biodiversitat.

Accions dirigides al foment de la gestió, protecció i manteniment de les espècies, hàbitats i espais naturals, en particular els protegits, els Parcs naturals i Nacional de Catalunya (ENPE´s) i els Espais d’interès Naturals (inclosos els espais de la Red Natura 2000), els paisatges seminaturals i paisatges artificials, i de la biodiversitat en general.

En aquest camp, es recolzaran ajudes i inversions sobre el territori tant sobre els seus elements biòtics (hàbitats, comunitats) com abiòtics (camins, marges, estructures antròpiques com cabanes ramaderes, miradors, zones de recepció de visitants, etc.).

Els beneficiaris d’aquestes activitats són l’Administració autonòmica i administracions locals, persones físiques propietàries, copropietàries o arrendatàries de finques, entitats sense ànim de lucre, associacions de custòdia del territori, fundacions i empreses públiques i privades.

Millora de la franja litoral de Catalunya

Les actuacions posades en marxa tindran com a objectiu la protecció, defensa i conservació del domini públic

137


marítimo‐terrestre català. D’especial importància és actuar sobre els elements de costa més sensibles com el delta de l’Ebre, o algunes zones del litoral especialment degradades, tals com la franja litoral entre Gavà i Blanes, o altres zones especials d’aplicació, d’acord amb estudis previs realitzats (com per exemple el Llibre Verd de l’estat de la zona costanera a Catalunya 2010).

Es podran promoure acords amb els ens responsables del transport i distribució d’energia elèctrica per a promoure actuacions per a la desfragmentació d’infraestructures lineals, millora de la connectivitat ecològica i protecció de l’avifauna a línies elèctriques. En tots els casos aquestes actuacions no podran estar destinades a complementar altres actuacions desenvolupades al marc del FECDER.

Amb la finalitat de millorar la gestió, protecció i manteniment del sòl, d’espais naturals i la seva biodiversitat, es podran dur a terme actuacions per a la millora dels equipaments de prevenció i avaluació de riscs meteorològics (radars meteorològics, millora de les comunicacions de les diferents xarxes del Servei Meteorològic de Catalunya, sistema de predicció d’onatge...) així com per a la millora de l’avaluació del canvi climàtic.

Es podran promoure actuacions per a desenvolupar xarxes de capacitació, educació i sensibilització ambiental de la població per a incentivar la valorització dels recursos naturals i els ecosistemes.

Els beneficiaris d’aquestes activitats són: Administració autonòmica i local, associacions de protecció de la naturalesa i del territori, fundacions, empreses púbiques i privades; titulars de terrenys forestals, tant públics com privats i les seves associacions; titulars de dret d’aprofitament de superfícies forestals per a la pastura.

Prioritat d’inversió PI 6.5. Accions per a millorar l’entorn urbà, revitalitzar les ciutats, rehabilitar i descontaminar antigues zones industrials (incloses zones de reconversió), reduir la contaminació atmosfèrica i promoure mesures de reducció del soroll


Actuacions dins de l’OE.6.5.1. Millorar l’entorn urbà, la rehabilitació d’antigues zones industrials i la reducció de la contaminació del sòl, atmosfèrica i acústica.


Millora de barris

Les actuacions van dirigides a la regeneració d’un espai urbà habitat que contempla tant la urbanització com l’edificació de tot el barri. Podran desenvolupar‐se projectes per a la millora de l’espai públic i la d’espais verds, la rehabilitació i l’equipament dels elements col∙lectius dels edificis, o la provisió d’equipament per a l’ús col∙lectiu.

Regeneració urbana a sectors específics

Es desenvoluparan actuacions de regeneració urbana a zones o sectors especialment desfavorides o d’interès estratègic, com per exemple la recuperació d’antics espais destinats a usos industrials.

Renovació urbana / Smart cities

Actuacions de renovació urbana i rehabilitació i millora d’edificis residencials als àmbits de:

‐ Eficiència energètica

138


‐ Patologies estructurals

‐ Accessibilitat

Actuacions integrades de desenvolupament urbà sostenible. Millora de l’entorn urbà.

Es durant a terme actuacions i programes que comportin una millora social, urbanística i econòmica del barri i que suposin una actuació integral. Els destinataris són l’Administració general i les administracions locals, així com els propietaris d’habitatges.

A l’hora d’abordar els problemes dels barris desfavorits, la dimensió d’inclusió social ha d’aparèixer explícitament tant en l’anàlisi com en l’estratègia.

Les accions previstes de desenvolupament urbà sostenible hauran de tenir en compte l’establert a la normativa europea pel que es refereix a plans de mobilitat urbana sostenible vinculats a plans de qualitat de l’aire, i plans d’acció sobre el soroll, amb l’objectiu de garantir la sinèrgia i coherència de polítiques.



Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineats amb l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i amb els plans de protecció que s’hagin establert tant per l’Administració Autonòmica com local per a la seva conservació i utilització.

Les operacions hauran de tenir en compte els principis establerts als articles 7 i 8 del Reglament (UE) núm. 1303/2013 relatius a la promoció de la igualtat entre homes i dones i no discriminació i el desenvolupament sostenible. En tots els casos es prioritzaran els projectes amb generació i manteniment d’ocupació.

A més, es tindran en compte altres factors específics com són:

• Es prioritzaran aquells projectes amb major atractiu turístics

• Es tindran en compte per a la selecció dels projectes aquells que puguin dinamitzar zones especialment deprimides (despoblació, desocupació...) per les que suposi la seva reactivació econòmica

• Es donarà prioritat a aquells projectes que contribueixin a millorar l’oferta turística del territori

• Es tindrà en compte la contribució a la conservació i recuperació d’espais protegits (PEIN i Natura 2000) o d’àmbits i valors inclosos a catalogacions del medi natural (zones humides inventariades, àrees d’interès faunístic i florístic, boscs d’utilitat pública, boscs singulars inventariats, vies pecuàries i hàbitats singulars o amenaçats).

• Es tindrà en compte la coherència i la contribució als objectius de conservació dels llocs naturals, i en particular dels llocs Natura 2000 corresponents, d’acord amb el previst als plans de gestió.


139


Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i amb els plans de protecció que s’hagin establert tant per l’Administració Autonòmica com local per a la seva conservació i utilització.

Hauran de complir els principis d’igualtat d’oportunitats, la no discriminació, la igualtat entre homes i dones, i el desenvolupament sostenible. En tots els casos es prioritzaran els projectes amb generació i manteniment d’ocupació.


- En tots els casos es prioritzaran els projectes amb generació i manteniment d’ocupació

- Les actuacions hauran de generar beneficis ambientals a Catalunya.

- Es prioritzaran aquells projectes la repercussió dels quals sigui més rellevant pel nombre d’usuaris als que beneficiï

- Es prioritzarà la capacitat del projecte per a difondre i contribuir a la sensibilització sobre la protecció del medi ambient

- Interès estratègic en la participació de determinats sectors econòmics locals

- Es prioritzaran projectes amb complementarietat i sinèrgies amb altres projectes

- Projectes amb capacitat de mobilització de capital privat, mitjançant la capacitat d’atracció d’empreses.

- Es tindrà en compte la coherència i la contribució als objectius de conservació dels llocs naturals, i en particular dels llocs Natura 2000 corresponents, d’acord amb el previst als plans de gestió.

- Contribució a la conservació i recuperació d’espais protegits (PEIN i Natura 2000) o d’àmbits i valors inclosos a catalogacions del medi natural (zones humides inventariades, àrees d’interès faunístic i florístic, boscs d’utilitat pública, boscs singulars inventariats, vies pecuàries i hàbitats singulars o amenaçats).

Prioritat d’inversió PI 6.5. Accions per a millorar l’entorn urbà, revitalitzar les ciutats, rehabilitar i descontaminar antigues zones industrials (incloses les zones de reconversió), reduir la contaminació atmosfèrica i promoure mesures de reducció del soroll

Les operacions a finançar dins del PO hauran d’estar alineades amb l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i Llei de Millora de Barris, Àrees Urbanes i Viles.




• Es prioritzaran aquells projectes amb greus problemes d’integració social, cultural i econòmica.

140







− Rehabilitació i millora de la destinació turística. − Rehabilitació urbana i smart cities.

Es considerarà la possibilitat d’articular instruments financers consistents en préstecs i avals.


Les autoritats del programa tindran en compte l’experiència adquirida en la gestió d’instruments financers en el període de programació 2007‐2013, en particular abordant i evitant les insuficiències al sistema de gestió i controls dels IF que es van detectar durant el mencionat període de programació, en gran part motivats per la falta d’un marc regulador clar, que ha suposat una elevada inseguretat jurídica.


Ús previst d’instruments financers No procedeix

Prioritat d’inversió PI 6.5. Accions per a millorar l’entorn urbà, revitalitzar les ciutats, rehabilitar i descontaminar antigues zones industrials (incloses les zones de reconversió), reduir la contaminació atmosfèrica i promoure mesures de reducció del soroll


141




− Rehabilitació i millora de la destinació turística. − Rehabilitació urbana i smart cities.

Es considerarà la possibilitat d’articular instruments financers consistents en préstecs i avals.


Les autoritats del programa tindran en compte l’experiència adquirida en la gestió d’instruments financers en el període de programació 2007‐2013, en particular abordant i evitant les insuficiències al sistema de gestió i controls dels IF que es van detectar durant el mencionat període de programació, en gran part motivats per la falta d’un marc regulador clar, que ha suposat una elevada inseguretat jurídica.


No procedeix

142


2.6.6.5 Indicadors de productivitat per prioritat d’inversió, i quan procedeixi, per categoria de regió



Fons Categoria de regió (quan procedeixi)

Valor previst (2023) Font de dades

Freqüència dels

informes H M T

PI 6.3. (C009) Augment del nombre de visites previstes a llocs que pertanyen al patrimoni cultural i natural i atraccions subvencionades

Visites/any FEDER 2.191.276 Elaboració pròpia

Anuals

PI 6.4 (E010) Superfície de sòl protegit o regenerat

Hectàrees FEDER 25.250 Elaboració pròpia

Anuals

PI 6.5. (C037) Població resident a zones amb estratègies de desenvolupament urbà integrat

Persones FEDER 335.709 Elaboració pròpia

Anuals


No procedeix

143




Eix prioritari

Tipus d’indicad

or

Identificació

Indicador o etapa clau d’execució Unitat de mesura

Fons

Categoria de

regió

Fites pel 2018 Meta final (2023) Font de dades


de l’indicador,

quan procedeixi

H M T H M T

6 Productivitat

(C009) Augment del nombre de visites previstes a llocs que pertanyen al patrimoni cultural i natural i atraccions subvencionades

Visites/any FEDER 1.686.754 2.191.276 Elaboració pròpia

6 Productivitat

(E010) Superfície de sòl protegida o regenerada Hectàrees FEDER 7.437 25.250 Elaboració pròpia

6 Productivitat

(C037) Població resident a zones amb estratègies de desenvolupament urbà integrat

Persones FEDER 223.806 335.709 Elaboració pròpia

6 Financer (F02) Import total de despesa subvencionable

anotat al sistema de l’AC i certificat segons

l’art. 126.c de RDC


144







Eix Prioritari 6 085 Protecció i enfortiment de la biodiversitat, protecció de la naturalesa i infraestructura ecològica

27.893.581

Eix Prioritari 6 089 Rehabilitació de zones industrials i terrenys contaminats

12.865.591

Eix Prioritari 6 092 Protecció, desenvolupament i promoció dels actius turístics públics

51.616.803

Eix Prioritari 6 094 Protecció, desenvolupament i promoció dels actius de la cultura i el patrimoni públics

39.595.522





Eix Prioritari 6 01 Subvenció no reemborsable 124.171.497,01



0


3.900.000


3.900.000

145



0











0









0

146




0


0


0



No procedeix


No procedeix

147


EIX PRIORITARI 13

2.7.1 Eix 13: Assistència Tècnica


Títol de l’eix prioritari Assistència Tècnica

2.7.2 Justificació per a establir un eix prioritari que abasti més d’una categoria de regió

No procedeix

2.7.3 Fons i categoria de regió




Despesa pública subvencionable

2.7.4 Objectius específics i resultats esperats


Objectiu específic Assolir una eficaç implementació del PO recolzant l’activitat de gestió i control i el desenvolupament de la capacitat a aquestes àrees

148



Es preveuen les actuacions necessàries pel bon desenvolupament del Programa Operatiu, complint amb les disposicions del Reglament 1303/2013.


Objectiu específic Millorar el sistema de governança i de partenariat, potenciant els mecanismes de coordinació, l’avaluació i la comunicació entre tots els agents: administracions públiques, agents econòmics i socials i societat civil


Es preveuen la realització d’avaluacions que es considerin oportunes i l’adopció de les mesures de comunicació i publicitat necessàries, complint amb les disposicions del Reglament 1303/2013.

2.7.5 Indicadors de resultats

No procedeix


149

2.7.6 Accions que seran objecte d’ajuda i la seva contribució esperada als objectius específics (per eix prioritari)

2.7.6.1 Descripció de les accions que seran objecte d’ajuda i la seva contribució esperada als objectius específics

Prioritat d’inversió PI.99.99 Assistència Tècnica

L’eix d’Assistència Tècnica té com a prioritat i objectiu principal donar suport a les actuacions necessàries per a complir amb les obligacions que reglamentàriament tenen atribuïdes els Organismes Intermedis i l’Autoritat d’Auditoria, garantint una gestió eficaç i eficient del Programa Operatiu. La reglamentació comunitària de la Política de Cohesió 2014‐2020 inclou novetats importants relatives a la programació i gestió dels Fons que requereixen l’actualització de la formació dels diversos actors participants a la seva aplicació. S’han identificats alguns nous elements especialment rellevants en què es considera necessari incidir per a millorar la capacitació del personal de les unitats gestores, organisme intermedis i/o beneficiaris potencials, que són:

1) Enfocament a resultats: seguiment, indicadors, marc de rendiment. Es preveu el seguiment continuat durant la implementació dels programes, fent servir eines de detecció temprana de desviacions respecte a la programació i a les fites fixades i, en el seu cas, prendre decisions i actuar per a reconduir l’execució del programa.

2) Avaluació de l’impacte

3) Introducció de la despesa privada al cofinançament nacional i de costos simplificats

4) Major ús dels instruments financers

5) Gestió financera: els comptes anuals

6) Ús de les noves aplicacions informàtiques de gestió

7) Inspecció i control i reducció d’irregularitats

8) Incorporació de mesures per a la prevenció i detecció del risc de frau que hauran d’aplicar‐se a diferents punts dels processos de gestió dels Fons FEI.

El concepte d’“Assistència Tècnica” es fonamenta en l’article 50 del Reglament (UE) Núm. 1303/2013 que estableix les disposicions comuns per tots els Fons EIE. L’objectiu de l’Assistència Tècnica és garantir les condicions necessàries per la correcta implementació de l’Acord d’Associació i els Programes Operatius, la seva posada en marxa, seguiment i avaluació, gestió i control, així com el funcionament de les estructures de coordinació necessàries per a un eficaç desenvolupament dels mateixos.

Es tracta, per tant, d’un eix instrumental que recolza el desenvolupament de les diferents funcions contingudes al cicle d’implementació dels fons, de conformitat amb els requisits reglamentàriament establerts.

Per a implementar aquestes activitats, a l’Acord d’Associació d’Espanya 2014‐2020, s’ha definit l’“Eix 13 d’Assistència Tècnica” que es farà servir als diferents programes operatius FEDER regionals i plurirregionals per a recollir les mesures que garanteixin una execució eficaç de les actuacions contemplades als eixos restants de cada programa operatiu.

Al període 2007‐2013, existia un PO plurirregional que donava suport a les accions d’Assistència Tècnica de tipus general portades a terme per l’Administració General de l’Estat, mentre que aquelles accions directament vinculades als PO plurirregionals s’incloïen a un eix d’Assistència Tècnica al corresponent programa.


150

Al període 2014‐2020 s’ha eliminat el PO FEDER plurirregional d’Assistència Tècnica, seguint les recomanacions del document Position Paper de la Comissió.

A través de l’Eix 13 d’Assistència Tècnica del Programa Operatiu de Catalunya es finançaran les actuacions necessàries per a assegurar les funcions desenvolupades per les autoritats regionals en el seu paper d’organisme intermedi, així com les funcions dels òrgans regionals que formen part de l’Autoritat d’Auditoria.

La reducció del nombre d’organismes intermedis al 2014‐2020 respecte el període anterior incrementa substancialment els volums de fons gestionats per a cadascun d’ells, cosa que pot requerir l’adaptació, de forma proporcional, dels recursos dedicats a aquesta finalitat als esmentats organismes, especialment aquells que gestionen línies d’ajudes o instruments financers.

Tenint en compte l’anterior, les actuacions previstes dins d’aquest eix d’Assistència Tècnica estan orientades a aconseguir la millora de les activitats de gestió i control d’una banda, i de garantir un adequat sistema de governança i partenariat al llarg del període. Així, es contemplen les següents actuacions:

Actuacions dins de l’OE.99.99.1. Assolir una eficaç implementació del PO donant suport a l’activitat de gestió i control i el desenvolupament de capacitat en aquestes àrees

1) Gestió i control

• Realització d’estudis, mapes de necessitats i altres instruments de diagnòstic.

• Desenvolupament de tasques vinculades a la posada en marxa del programa: disseny i posada en marxa dels sistemes de gestió i control del programa, definició de les estructures necessàries, etc.

• Gestió: recolzar l’activitat de gestió del programa desenvolupada per l’Administració regional.

• Inspecció i Control: recolzar les activitats d’inspecció i control de les operacions amb la finalitat de millorar l’eficiència administrativa i de gestió, incrementant el grau de qualitat dels documents i els processos; coordinació i organització de les activitats d’auditoria; potenciar l’ús de les mesures de prevenció i detecció de riscos de frau i, al seu cas, d’aplicació de mesures correctores.

• Capacitació per a la gestió i control: suport tècnic i formació del personal responsable de la gestió i control dels programes als organismes intermedis de l’Administració regional. En particular en àmbits com: els instruments financers, la inclusió de la despesa privada, l’economia baixa en carboni, o aspectes tècnics de gestió i control definits als reglament del nou període (gestió financera –comptes anuals‐), utilització de Fondos 2020, l’aplicació de mesures de prevenció i detecció de riscos de frau, mitjançant la consulta d’Arachne a través de SFC2014, l’adaptació dels sistemes d’informació de cada agent a les noves funcionalitats requerides en aquest marc de programació, el seguiment orientat a resultats, garantia de compliment de la possibilitat de connectivitat digital entre els beneficiaris i les autoritats, segons l’article 122.3 del Reglament (UE) Núm. 1303/2013, l’estructuració de documents de manera que siguin recollits i gestionats als sistemes d’informació i possibiliten la simplificació d’informes de tipus, foment de la digitalització oficial de documents amb la finalitat de potenciar l’emmagatzematge i gestió electrònica de documentació, incorporació de l’ús de factura electrònica, connexió amb la Base de Dades Nacional de Subvencions (Llei 38/2003, General de Subvencions, modificada 17/09/2014.,Art. 20.4).

2) Governança i partenariat

• Xarxes temàtiques i estructures de coordinació: suport a la participació de l’Administració regional a les activitats previstes a l’Acord d’Associació com instruments de governança, partenariat i coordinació.

• Comunicació: activitats a desenvolupar per part de l’Administració regional en matèria de difusió del Programa Operatiu així com de les actuacions recolzades per aquest entre els potencials agents


151

involucrats a la gestió, els beneficiaris i la ciutadania. S’inclouen aquí la participació a les activitats dels grups de comunicació i el manteniment de la pàgina web.

• Avaluació i Seguiment: es recolzarà la col∙laboració de l’Administració regional al desenvolupament i implementació del Pla d’Avaluació 2014‐2020, que inclourà accions associades a la preparació del pla, les pròpies avaluacions, el desenvolupament i difusió d’aquestes, així com l’increment de capacitats en matèria d’avaluació (especialment avaluació d’impacte). Així mateix, es potenciarà la capacitació per a assegurar la qualitat del sistema de seguiment en relació amb: els indicadors de productivitat i de resultats i el marc de rendiment.

• Elaboració d’informes de seguiment: informe d’execució anual, informes d’evolució del marc de rendiment, etc.

• Accions d’impuls per a l’aplicació dels principis horitzontals a les accions cofinançades pel Programa Operatiu (accions formatives, assessorament a òrgans gestors, etc.).

• Manteniment evolutiu i correctiu de les bases de dades, aplicacions de gestió i webs relacionades amb les operacions cofinançades.

• Desenvolupament i manteniment de les aplicacions informàtiques de gestió.

• Es podran finançar formació o altres actuacions de potenciació de la capacitat institucional dels socis, especialment dels ens locals petits i els agents econòmics i socials, amb la finalitat de contribuir a que puguin participar eficaçment a la preparació, l’execució, el seguiment o l’avaluació del Programa Operatiu, d’acord amb el previst al Reglament Delegat de la Comissió de 7.1.2014 ,relatiu al Codi de Conducta Europeu sobre les associacions al marc dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus.

Actuacions dins de l’OE.99.99.2. Millorar el sistema de governança i partenariat, potenciant els mecanismes de coordinació, l’avaluació i la comunicació entre tots els agents: administracions públiques, agents econòmics i socials i societat civil

Actuacions d’Avaluació i Estudis, com per exemple:

• Realització d’estudis relacionats amb la implementació de mètodes simplificats de gestió (estudis de costos simplificats).

• Elaboració d’estudis i informes relacionats amb les temàtiques objecte de cofinançament.

• Desenvolupament de les activitats necessàries per a fer complir les disposicions reglamentàries relatives als procediments d’avaluació del Programa Operatiu.

• Desenvolupament d’activitats necessàries per a avaluar i millorar l’eficàcia i eficiència del Programa Operatiu.

Actuacions d’Informació i Comunicació, com per exemple:

• Disseny, execució, seguiment i avaluació de les mesures incloses a l’estratègia de comunicació del programa.

• Publicació de guies pel tractament de les mesures d’informació i publicitat de les actuacions cofinançades.

• Preparació i desenvolupament de jornades o mesures de difusió del programa operatiu o de qualsevol de les actuacions cofinançades per aquest.


152

• Desenvolupament d’actuacions de suport a l’intercanvi de bones pràctiques entre les entitats participants al Programa Operatiu.

• Altres actuacions que contribueixin a la consecució dels objectius específics

Mesures antifrau

D’acord amb l’article 124, apartat 4c del Reglament 1303/2013, i amb la finalitat de garantir que els principals riscs del frau es tracten de manera específica, al període 2014‐2020 s’adoptarà un enfocament estructurat per a lluitar contra el frau, que abordi els quatre elements clau al cercle de lluita contra aquest: la prevenció, la detecció, la correcció i, al seu cas, l’enjudiciament.

Aquest enfocament, combinat amb una avaluació específica del risc de frau, té com objectiu reduir significativament el risc de frau a l’hora que s’espera que proporcioni la dissuasió suficient contra el mateix.

Es disposarà d’una eina d’avaluació de risc de frau, i es promourà l’ús de l’eina de qualificació de risc específic de frau (ARACHNE) de la Comissió, que contribuirà a identificar, prevenir i detectar operacions de risc, projectes, beneficiaris i contractes/contractistes.

Finalment, l’organisme intermedi prestarà tot el seu suport a la recuperació dels pagaments indeguts dels beneficiaris, que és obligatòria per les AG i AC.


Prioritat d’inversió PI.99.99 Assistència Tècnica

Les operacions a finançar hauran d’estar alineades amb el Programa Operatiu, complint amb les disposicions del Reglament 1303/2013 i amb la resta de normativa d’aplicació.

Les operacions hauran de tenir en compte els principis establerts als articles 7 i 8 del Reglament (UE) núm. 1303/2013 relatius a la promoció de la igualtat entre homes i dones i no discriminació i desenvolupament sostenible.


No procedeix


No procedeix

153


153

2.7.6.5 Indicadors de productivitat que s’espera que contribueixin als resultats (per eix prioritari)

Quadre 13 – Indicadors de productivitat (per eix prioritari)



(opcional) Font de dades

H M T

E040 Persones/any participant en tasques de Gestió del Fons FEDER 2014‐2020, el salari dels quals és cofinançat amb el Fons FEDER

Persones

3 14 17 Elaboració pròpia

E041 Nombre d’informes de control generats

Nombre 60 Elaboració pròpia

E042 Nombre d’informes d’Avaluació i/o Estudis dels Programes Operatius del FEDER 2014‐2020 generats per l’operació


E043 Accions d’Informació i comunicacions incloses dins del Pla de Comunicacions dels Programes Operatius FEDER 14‐20


154


2.7.7 Categories d’intervenció (per eix prioritari)

Quadre 14 – Dimensió 1. Àmbit d’intervenció

Categoria de regió: Més desenvolupada


Eix prioritari 13 121 Preparació, execució seguiment i inspecció 5.000.000

Eix prioritari 13 122 Avaluació i estudis 3.000.000

Eix prioritari 13 123 Informació i publicitat 684.335

Quadre 15 – Dimensió 2. Forma de finançament



Eix prioritari 13 01 Subvenció no reemborsable 8.684.335

Eix prioritari 13 02 Subvenció reemborsable 0

Eix prioritari 13 03 Suport mitjançant instruments financers: capital risc, participacions o equivalents

0

Eix prioritari 13 04 Suport mitjançant instruments financers: préstecs o equivalents

0

Eix prioritari 13 05 Suport mitjançant instruments financers: avals o equivalents 0

Eix prioritari 13 06 Suport mitjançant instruments financers: bonificacions d’interessos, subvencions de comissions de garantia, suport tècnic o equivalents

0

Eix prioritari 13 07 Primes 0

155


Quadre 16 – Dimensió 3. Tipus de territori



Eix prioritari 13 01 Grans zones urbanes (densament poblades > 50000 0

Eix prioritari 13 02 Petites zones urbanes (mitjanament poblades > 5000) 0

Eix prioritari 13 03 Zones rurals (poc poblades) 0

Eix prioritari 13 04 Zones de cooperació interregional 0

Eix prioritari 13 05 Cooperació entre zones de programes nacionals o regionals en un context nacional

0

Eix prioritari 13 06 Cooperació transnacional del FSE 0

Eix prioritari 13 07 No procedeix 8.684.335

3. Pla de Finançament

157


3. PLA DE FINANÇAMENT

3.1 CRÈDIT FINANCER PROCEDENT DE CADASCÚN DELS FONS I IMPORTS PER LA RESERVA DE RENDIMENT

Quadre 17. Crèdit financer procedent de cadascun dels Fons i imports per a la reserva de rendiment

Quadre 18a – Pla de finançament

158


Quadre 18b – Iniciativa sobre Ocupació Juvenil: FSE i assignació específica per a la IEJ

No procedeix

Quadre 18c – Desglossament del pla financer per eix prioritari, Fons, categoria de regió i objectiu temàtic

Quadre 19 – Import indicatiu de l’ajuda que es destinarà als objectius del canvi climàtic

Eix prioritari Import indicatiu de l’ajuda que es destinarà als objectius del

canvi climàtic (en EUR)

Percentatge de l’assignació total pel programa operatiu (%)

Eix 3. Millorar la competitivitat de les pime 11.991.334 1,48%

Eix 4. Afavorir el pas a una economia baixa en carboni a tots els sectors 101.148.414 12,51%

Eix 6. Conservar i Protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos 11.157.432 1,38%

Total 124.297.181 15,38

4. Enfocament integrat del

desenvolupament territorial

160


4. ENFOCAMENT INTEGRAT DEL DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL

Catalunya compta amb 7,5 milions d’hab., distribuïts en 947 municipis, que es territorialitzen en 41 comarques, integrades en 4 províncies. El 87,5% dels municipis tenen una població inferior a 10.000 hab., el 12,5% de municipis restant, concentrats majoritàriament al voltant de la ciutat de Barcelona, concentrant més del 80% de la població.

L’enfocament integrat del desenvolupament territorial definit per a Catalunya es recolza en les estratègies Europa 2020, l’ECAT2020 i la RIS3CAT. Per a la seva implementació, d’una banda, el PO preveu destinar al voltant de 60 M€ de l’ajuda de la UE dels OT 4 i 6 per a actuacions dels ens locals de Catalunya, seleccionades mitjançant convocatòria en concurrència competitiva. La finalitat és garantir, a través dels ens supramunicipals, amb una estructura tècnica i administrativa adequada per a assegurar el cofinançament i viabilitat financera, la distribució de recursos a tot el territori i assegurar el reequilibri territorial d’una regió molt asimètrica pel que fa a la seva població, molt concentrada a l’àrea metropolitana de Barcelona. La participació d’aquests ens locals és essencial per a generar activitat econòmica innovadora, per això es canalitzaran els recursos a través de les diputacions provincials, els consells comarcals, les mancomunitats i els consorcis.

Els OT 4 i 6 han estat escollits en relació a les característiques específiques de l’economia a Catalunya, partint de les capacitats, recursos i tradicions del territori i les seves idiosincràsies, tenint també en compte els àmbits sectorials líders, les activitats emergents i un entorn d’innovació. Els seus potencials es basen en cinc actius: 1. Forta tradició industrial altament diversificada, dens teixit empresarial i mà d’obra qualificada; 2. Alt grau d’internacionalització; 3. Excel∙lència del sistema de ciència i tecnologia; 4. Forta cohesió social i 5. Economia verda i ús eficient dels recursos. Els projectes s’inscriuran d’una banda, a les característiques generals de la RIS3CAT: massa crítica, creació d’ocupació, competitivitat i protecció contra el canvi climàtic, energia i mobilitat i, d’altra banda, a les particulars per a cada línia d’actuació. S’ha previst un import màxim de pressupost per projecte.

El 71% dels recursos es destinaran als OE 6.3.1 i 6.3.2, principalment a actuacions en patrimoni cultural i àrees naturals, en particular les d’interès turístic. El 29% restant als OE 4.1.2 i 4.3.1, principalment energies renovables i eficiència energètica.

D’altra banda, el PO preveu com a segon instrument per a la implementació de la seva estratègia el desenvolupament integrat dels Projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), descrits a la secció 1.1.1.5 de l’Estratègia del PO.

A més, es donarà un tractament específic al PO a l’Ajuntament de Barcelona per la seva grandària i importància per a no distorsionar les convocatòries a les que podran participar la resta de municipis de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona té una proposta de plantejament RIS3 de la ciutat (RIS3BCN GROWTH 2020), en què el PO podria fer una aportació de recursos per actuacions dels OT 1, 2, 3, 4 i 6. La Generalitat de Catalunya podrà formalitzar un Acord amb l’Ajuntament, amb presa de coneixement per part de l’Autoritat de Gestió, per a establir les condicions de l’Ajuntament com a regulador de les operacions amb els beneficiaris de la ciutat, inclòs ell mateix.

161


4.1 DESENVOLUPAMENT LOCAL PARTICIPATIU

No procedeix

4.2 ACCIONS INTEGRADES PEL DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE

No procedeix

Quadre 20 – Accions integrades pel desenvolupament urbà sostenible: imports indicatius de l’ajuda FEDER i el FSE

No procedeix

Fons Ajuda (indicativa) del FEDER i el FSE

(en EUR)

Percentatge de l’assignació total del Fons al programa

4.3 INVERSIÓ TERRITORIAL INTEGRADA (ITI) No procedeix

4.4 MESURES EN FAVOR D’ACCIONS INTERREGIONALS I TRANSNACIONALS, AL MARC DEL PROGRAMA OPERATIU, AMB BENEFICIARIS SITUATS A, AL MENYS, UN ALTRE ESTAT MEMBRE

Les quatre regions membres de l’Eurorregió Pirineus‐Mediterranis (Languedoc‐Roussillon, Midi‐Pyrénées, Catalunya i Illes Balears) comparteixen la voluntat d’afavorir accions euroregionals, considerant l’elegibilitat de les estructures europees de col∙laboració territorial, tals com les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial, sobre els Eixos i Prioritats d’inversió corresponents als OT 1, 2, 3 i 4.

L’Agrupació Europea de Cooperació Territorial de l’Eurorregió Pirineus Mediterranis, amb seu a Toulouse, i del qual Catalunya és membre, podrà desenvolupar al marc del PO accions de caràcter euroregional, que es desenvoluparan majoritàriament a Catalunya, amb la finalitat de contribuir als objectius de l’Estratègia Europa 2020 i de respondre als reptes del territori de l’eurorregió en matèria d’R+D+I, ocupació i desenvolupament sostenible.

El PO FEDER Catalunya 2014‐2020 pretén donar resposta a la necessitat d’intercanvis dels actors econòmics i socials i de les xarxes d’estructurants del territori de l’eurorregió, per a guanyar eficiència mitjançant l’intercanvi de coneixements i recursos. Com un àrea de cooperació reforçada i com a territori de projectes, el

162


PO ajuda al desenvolupament del potencial de les quatre regions membre i a trobar solucions als reptes del creixement sostenible i l’ocupació. Els socis dels projectes desenvolupats dins de l’estratègia implementada per l’eurorregió per a contribuir als objectius de l’EE2020 seran recolzats pel PO FEDER Catalunya 2014‐2020 per dur a terme accions de cooperació amb els seus socis a altres territoris de l’eurorregió.

El PO FEDER Catalunya 2014‐2020 també ofereix suport per a articular polítiques comuns entre les regions membres de l’eurorregió, sobretot en termes d’innovació, en línia amb les estratègies d’especialització intel∙ligent realitzades a cadascuna de les quatre regions pel període 2014‐2020.

Les accions recolzades per actors/socis de territoris de l’eurorregió seran gestionades i controlades de manera idèntica a aquelles accions que beneficiïn directament als actors/socis de Catalunya, inclús pel que fa a les verificacions sobre el terreny.

En aquest sentit, al marc dels objectius temàtics OT1, OT2, OT3 i OT4 podran ser beneficiaris del PO les estructures europees de cooperació territorial, tals com les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial i altres fórmules jurídiques de cooperació com la constitució de consorcis o l’elaboració de convenis.

Al període 2014‐2020 el Govern de Catalunya potencia la cooperació amb altres regions europees que compten amb estratègies d’especialització intel∙ligent amb sinèrgies i complementarietats amb la RIS3CAT al marc d’iniciatives interregionals com, per exemple, la Vanguard Initiative o els Quatre Motors per a Europa. El PO FEDER recolzarà els projectes de cooperació que es desenvolupin a Catalunya al marc d’aquestes iniciatives o d’altres similars.

L’estratègia d’intervenció del PO promourà la cooperació transfronterera, transnacional i interregional al marc de l’objectiu de Cooperació Territorial, mitjançant:

‐ La Cooperació transfronterera: PO de Cooperació transfronterera Espanya‐França‐Andorra (POCTEFA) i Programa de la Conca Mediterrània de l’Instrument Europeu de Veïnatge (ENI CBC MED)

‐ La Cooperació transnacional: Programa del Mediterrani (MED) i Programa del Sud‐oest europeu (SUDOE)

‐ La Cooperació interregional: Programa Operatiu INTERREG EUROPE

4.5 CONTRIBUCIÓ DE LES ACCIONS PREVISTES AL MARC DEL PROGRAMA A LES ESTRATÈGIES MACRORREGIONALS I DE CONQUES MARÍTIMES, SUBJECTES A LES NECESSITATS DE LA ZONA DEL PROGRAMA IDENTIFICADES PER L’ESTAT MEMBRE

No procedeix

5. Necessitats específiques de les zones

geogràfiques més afectades per la pobresa o dels grups destinataris que corren major risc de discriminació o exclusió

social

164


5. NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE LES ZONES GEOGRÀFIQUES MÉS AFECTADES PER LA POBRESA O DELS GRUPS DESTINATARIS QUE CORREN MAJOR RISC DE DISCRIMINACIÓ O EXCLUSIÓ SOCIAL

5.1 ZONES GEOGRÀFIQUES MÉS AFECTADES PER LA POBRESA O GRUPS DESTINATARIS QUE CORREN MAJOR RISC DE DISCRIMINACIÓ O EXCLUSIÓ SOCIAL

No procedeix

5.2 ESTRATÈGIA PER A ABORDAR LES NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE LES ZONES GEOGRÀFIQUES MÉS AFECTADES PER LA POBRESA O DELS GRUPS DESTINATARIS QUE CORREN MAJOR RISC DE DISCRIMINACIÓ O EXCLUSIÓ SOCIAL I, AL SEU CAS, CONTRIBUCIÓ A L’ENFOCAMENT INTEGRAT RECOLLIT A L’ACORD D’ASSOCIACIÓ

No procedeix

6. Necessitats específiques de les

zones geogràfiques que pateixen desavantatges

naturals o demogràfiques greus i

permanents

166


6. NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE LES ZONES GEOGRÀFIQUES QUE PATEIXEN DESAVANTATGES NATURALS O DEMOGRÀFIQUES GREUS I PERMANENTS

No procedeix

7. Autoritats i organismes

responsables de la gestió, el control i

l’auditoria i paper dels socis pertinents

168


7. AUTORITATS I ORGANISMES RESPONSABLES

7.1 AUTORITATS I ORGANISMES PERTINENTS

Quadre 23 – Autoritats i organismes pertinents

Autoritat/organisme Nom de l’autoritat/l’organisme i

departament o unitat Cap de l’autoritat/l’organisme

(lloc o funció)

Autoritat de gestió Subdirección General de Administración del FEDER de la Dirección General de Fondos Comunitarios. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Subdirector General de Administración del FEDER

Autoritat de certificació, al seu cas Subdirección General de Certificación y Pagos de la Dirección General de Fondos Comunitarios. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Subdirector General de Certificación y Pagos

Autoritat d’auditoria Intervención General de la Administración del Estado (AGE). Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Interventor General de la Administración del Estado

Organisme al que la Comissió ha de fer els pagaments

Subdirección General del Tesoro de la Secretaría General del Tesoro y Política Financiera del Ministerio de Economía y Competitividad

Subdirección General del Tesoro

169


7.2 PARTICIPACIÓ DELS SOCIS PERTINENTSENTES

7.2.1 Accions empreses per a què els socis pertinents participin a la preparació del programa operatiu, i el seu paper en l’execució, el seguiment i l’avaluació del mateix

D’acord amb el previst a l’art 5 del Reglament (UE) núm. 1303/2013 i a l’art. 4 del Codi de Conducta, a la fase de preparació i execució del Programa Operatiu, s’ha organitzat una associació amb la participació dels següents socis:

a) Autoritats locals i altres autoritats públiques competents

• Federació de Municipis de Catalunya

• Associació Catalana Municipis i Comarques

• Diputació de Barcelona

• Diputació de Girona

• Diputació de Tarragona

• Diputació de Lleida

• Ajuntament de Barcelona

• Consell Interuniversitari de Catalunya

• Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA)

b) Interlocutors socials i econòmics

• UGT Catalunya

• CCOO de Catalunya

• Foment del Treball Nacional

• PIMEC

• Consell General de Cambres de Catalunya

c) Organismes que representen la societat civil, inclosos els interlocutors mediambientals, les organitzacions no governamentals i els organismes encarregats de promoure la inclusió social, la igualtat de gènere i la no discriminació:

170


• Institut Català de les Dones

L’aplicació d’aquest Codi de Conducta s’ha realitzat al llarg de les diferents fases d’elaboració del present Programa Operatiu detallant a continuació les activitats més rellevants.

Durant la fase de preparació del Programa s’han dut a terme diverses reunions amb l’objectiu que el programa reculli les inquietuds i propostes presentades per els socis:

• Febrer 2014: reunió temàtica amb els socis més representatius del món local

• Març 2014: participació a la reunió de la Comissió de Recerca del Consell Interuniversitari de Catalunya

• Març 2014: reunió temàtica amb els agents econòmics i socials

• Maig 2014: primera reunió temàtica amb el conjunt de socis

• Juliol 2014: consulta pública del Programa Operatiu

Pel que fa a les fases d’execució, seguiment i avaluació del Programa, està prevista la participació dels socis com a membres o convidats al Comitè de Seguiment del Programa.

7.2.2 Subvencions globals

No procedeix

7.2.3 Assignació d’una quantitat pel desenvolupament de capacitats

No procedeix

8. Coordinació entre els Fons, el FEADER, el

FEMP i altres instruments de

finançament de la Unió i Nacionals, així

com el BEI

172


8. COORDINACIÓ ENTRE ELS FONS, EL FEADER, EL FEMP I ALTRES INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT DE LA UNIÓ I NACIONALS, AIXÍ COM AMB EL BEI

La CE exigeix als estats membre i a les regions de la UE un canvi a la manera de prioritzar i de gestionar els fons de la política de cohesió, amb un enfocament dels fons europeus integral i orientat a l’obtenció de resultats; una planificació i una execució dels fons europeus que es guiï per un enfocament integral sòlid, que mobilitzi sinèrgies i aconsegueixi un resultat òptim; una concentració temàtica que contribueixi a augmentar l’eficàcia de les intervencions públiques i aconseguir una massa crítica necessària per a provocar un impacte real a la situació socioeconòmica del país, i el suport dels fons europeus a instruments financers que impulsin la inversió privada i, per tant, multipliquin els efectes dels fons públics.

Aquest enfocament integral s’ha plasmat en l’aprovació del R(UE) 1303/2013 de 17 de desembre on s’estableixen les disposicions comuns relatives al FEDER, al FSE, al Fos de Cohesió, al FEADER i al FEMP; i defineix un Marc Estratègic Comú (MEC) amb una fixació clara de prioritats i de resultats. Així mateix, estableix un mandat clar de coordinació i complementarietat entre fons.

Amb la finalitat d’aprofitar sinèrgies i maximitzar l’impacte conjunt dels Fons EIE i assolir una coordinació efectiva amb les corresponents polítiques nacionals i europees, es reforcen els mecanismes de coordinació existents el 2007‐13, adaptant la seva estructura, abast i funcionament per a donar resposta als nous requisits del període 2014‐20. Així, la coordinació entre els programes plurirregionals i regionals, i d’aquests amb altres polítiques o instruments de la UE es durà a terme a través de les següents estructures:

1. Comitè de Coordinació de Fons EIE. S’inicia com un grup per a la coordinació de la programació dels Fons EIE i posteriorment de seguiment de l’AA i de les avaluacions que es realitzin a aquest nivell. Participen representants de cadascun dels Fons EIE de l’AGE. En el cas del FEDER, estaran representats els dos objectius: inversió pel creixement i l’ocupació, i cooperació territorial europea.

2. De la mateixa manera, les CCAA constituiran a cada regió un Comitè Regional de Coordinació de Fons EIE, al qual s’establirà la coordinació dels diferents programes regionals finançats amb els Fons EIE.

Es celebrarà al menys una reunió anual conjunta de tots els Comitès de Coordinació de Fons (tant de l’AGE com de les CCAA), a la qual es posaran en comú els principals avanços en aquest àmbit i es traçaran les línies de treball per a l’any següent.

3. Xarxes temàtiques. Serviran per a la coordinació de les principals polítiques finançades als PO. Responen al principi de coordinació, partenariat i governança multinivell. En relació amb el FEDER, cal mencionar el paper coordinador de les següents xarxes:

3.1. Xarxa de Polítiques d’R+D+I: Permetrà coordinar les accions recolzades amb els programes FEDER dins de l’OT1 (EECTI i RIS3), així com d’aquestes amb H2020, Marie Curie, ERA‐NET, COSME, etc.

3.2. Xarxa d’Iniciatives Urbanes: Permetrà coordinar les accions dins de l’Eix 12 Urbà, recolzades amb el FEDER o el FSE.

3.3. Xarxa d’Autoritats Ambientals: Permetrà coordinar les accions recolzades amb els programes FEDER dins de l’OT4 i 6, així com d’aquestes amb programes com LIFE. Així mateix, la xarxa vetllarà pel compliment i observança del principi transversal de Canvi Climàtic.

173


Pel que fa a la coordinació a nivell específic d’OTs, es durà a terme com es descriu a continuació:

OT1. La coordinació entre els programes plurirregionals i regionals que fomenten la R+D+I amb els diferents Fons EIE es durà a terme a través de la Xarxa de Polítiques d’R+D+I, el Comitè de Coordinació de Fons i els Comitès Regionals de Coordinació de Fons. A nivell regional, també es realitzarà la coordinació al marc de la Comissió Interdepartamental de Programes de la UE.

En l’àmbit dels programes recolzats amb el FEDER, la coordinació entre les intervencions de l’AGE i de les CCAA es correspon amb l’exposat a l’apartat 1.1.5.1 de l’AA d’Espanya corresponent a l’OT1, a l’epígraf sobre Mecanismes de Coordinació, que delimiten les actuacions de l’AGE i les CCAA a cada tipologia d’intervenció.

Es tindran en compte les orientacions de la CE sobre sinèrgies incloses a la guia “Enabling synergies between European Structural and Investment Funds, Horizon 2020 and other research, innovation and competitiveness‐related Union programmes”, disponible a:

http://ec.europa.eu/regional_policy/sources/docgener/guides/synergy/synergies_en.pdf

OT 3. Instruments financers. Les polítiques de suport a les pime són bàsicament competència de les CCAA, pel que una part important d’aquest OT el desenvoluparan les administracions regionals a través dels PO regionals. També s’ha definit el PO “Iniciativa pime”, un instrument financer dirigit a millorar el finançament d’aquestes i al qual participen tant l’AGE com les CCAA.

L’AGE, a través del PO FEDER de Creixement Intel∙ligent, durà a terme principalment activitats de foment de la internacionalització de les pime, a través de l’ICEX. La coordinació amb les actuacions de les CCAA als PO regionals es durà a terme a través de convenis amb cadascuna d’elles, per a delimitar l’àmbit d’actuació de cada Administració en aquest camp.

Així mateix, la coordinació entre els PO plurirregionals i regionals en aquest OT i amb altres instruments de la UE com COSME i H2020 es durà a terme a la Xarxa de Polítiques d’R+D+I.

Per a facilitar la coordinació en aquest àmbit amb COSME i H2020 es tindran en compte les orientacions de la CE sobre sinèrgies incloses a la guia i enllaç citats anteriorment.

OT 6. Instruments financers. La coordinació entre AGE i la CA està assegurada, ja que l’AGE no preveu programa actuacions en matèria de patrimoni natural i cultural. La coordinació amb les actuacions cofinançades pel FEADER del PRD es realitzarà al marc de la Comissió de Coordinació dels Fons Europeus del MEC. En tot cas, els mencionats programes no preveuen l’ús d’instruments financers en matèria de patrimoni natural i cultural.

La coordinació entre AGE i la CA en l’àmbit urbà serà posada en pràctica per la Xarxa d’Iniciatives Urbanes, on participen l’Autoritat Ambiental i la CA. En tot cas, els programes de l’AGE no preveuen l’ús d’instruments financers en l’àmbit urbà.

Coordinació amb l’ajuda de la iniciativa LIFE

A més de la coordinació entre els fons MEC, aquest PO fomentarà i vetllarà per la complementarietat i la coordinació amb el programa LIFE, en particular, amb els projectes integrats Life a les àrees de la natura i la biodiversitat, l’aigua, els residus, l’aire, la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació a aquest. Aquesta coordinació es durà a terme mitjançant mesures com el foment del finançament d’activitats a través del PO que complementen els projectes integrats al marc del programa LIFE, així com promovent la utilització de solucions, mètodes i plantejaments validats al marc de LIFE (com inversions en infraestructura ecològica, eficiència energètica, innovació ecològica, solucions basades en ecosistemes i l’adopció de tecnologies innovadores en aquests àmbits). Els plans, programes o estratègies sectorials corresponents (inclosos els marcs d’acció

174


prioritària, els plans hidrològics de conques, els plans de gestió de residus, els plans de reducció del canvi climàtic o les estratègies d’adaptació al canvi climàtic) serviran de marc de coordinació.

En relació al punt 2, relatiu al Comitè Regional de Coordinació de Fons EIE, la Generalitat de Catalunya, per Acord de Govern de data 23 de desembre de 2013, ha creat dos instruments de coordinació dels recursos del marc financer plurianual de la Unió Europea 2014‐2020: la Comissió de Coordinació dels Fons Europeus del Marc Estratègic Comú i la Comissió Interdepartamental de Programes de la Unió Europea.

La Comissió de Coordinació dels Fons Europeus del MEC és un òrgan col∙legiat adscrit al Departament d’Economia i Coneixement i té assignades les següents funcions:

a) Proposar al Govern la priorització de les actuacions i l’assignació de recursos del tram autonòmic del FEDER, del FSE, del FEADER i del FEMP.

b) Proposar al Govern els diferents programes operatius del període de programació 2014‐2020 que ha de gestionar la Generalitat de Catalunya.

c) Fer un seguiment dels programes operatius al llarg del període de programació 2014‐2020, que permeti mesurar l’eficiència i l’eficàcia de les actuacions que continguin i proposar les mesures correctores que siguin necessàries.

d) Fer el seguiment de les eventuals modificacions dels recursos dels fons europeus del Marc Estratègic Comú assignats a Catalunya.

e) Assegurar que els programes operatius són coherents amb l’Estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), l’Estratègia d’Investigació i Innovació per l’especialització intel∙ligent de Catalunya (RIS3CAT) i els plans del Govern.

f) Definir les directrius per a delimitar les operacions susceptibles de ser finançades per més d’un fons.

g) Impulsar i orientar l’elaboració dels sistemes d’avaluació dels programes operatius i dels àmbits temàtics transversals (medi ambient i sostenibilitat, integració de la perspectiva de gènere, comunicació i publicitat, etc) amb la metodologia establerta per les autoritats competents.

h) Definir el sistema de seguiment intern de la Generalitat de Catalunya pel que fa referència als quatre fons del MEC i col∙laborar amb les funcions de control establertes per les autoritats competents.

i) Orientar l’elaboració i la implantació dels procediments de gestió i control que han d’aplicar els organismes executors dels projectes.

j) Qualsevol altra funció que pugui correspondre‐li en l’àmbit de la coordinació dels fons europeus, sobre la base de les competències delegades pels seus membres.

La Comissió Interdepartamental de Programes de la Unió Europea és un òrgan col∙legiat adscrit al Departament de la Presidència i té assignades les següents funcions:

a) Informar sobre les polítiques i iniciatives europees que puguin ser d’interès pels departaments.

b) Fer propostes i identificar projectes que permetin optimitzar el finançament de les iniciatives dels departaments amb fons europeus.

c) Fomentar la cooperació interdepartamental per a identificar nous àmbits de col∙laboració al marc de les prioritats fixades per la Comissió Europea per a millorar la captació de fons europeus.

175


d) Compartir les propostes dels departaments de cara als programes operatius dels fons europeus del MEC.

e) Identificar projectes i actuacions susceptibles de ser finançats amb altres recursos europeus diferents dels fons europeus del MEC.

f) Compartir informació, experiències i bones pràctiques en relació amb els recursos europeus.

g) Qualsevol altra funció que li pugui correspondre en l’àmbit de la coordinació del finançament amb fons europeus, sobre la base de les competències delegades a la Comissió pels seus membres.

Mecanismes específics de coordinació amb els PO transfronterers i el Banc Europeu d’Inversions

Catalunya participa al Programa de Cooperació Transfronterera Espanya‐França‐Andorra FEDER 2014‐20 (POCTEFA) l’AdG del qual és la Comunitat de Treball dels Pirineus. Aquest organisme públic és un consorci participat per les CCAA espanyoles i les regions franceses de la frontera d’ambdós Estats de la UE. És a dir, que l’OI del PO de Catalunya FEDER 2014‐20, al mateix temps forma part de l’AdG del POCTEFA, amb la qual cosa, la coordinació entre ambdós programes en quant a les seves actuacions a Catalunya, queda garantida.

Al capítol 4, apartat 4.4 del present PO, figuren els mecanismes previstos de col∙laboració d’acord amb el previst a l’art. 96.3d del R(UE) 1303/2013.

Pel que fa a la coordinació amb els Programes transnacionals del SUDOE i MED als quals Catalunya participa, cal assenyalar que l’OI del present PO formarà part, juntament amb les autoritats estatals, del Comitè de Seguiment dels esmentats Programes amb caràcter rotatori. La presència d’aquest organisme intermedi als esmentats comitès assegura l’adequada coordinació i l’establiment de sinèrgies entre les actuacions de cooperació territorial d’ambdós Programes i el present PO pel que fa a Catalunya.

Catalunya participa al PO de la Iniciativa pime gestionat pel BEI amb una determinada aportació. A la vegada, a l’OT3 del present PO: “Millorar la competitivitat de les pimes”, està prevista l’aplicació d’instruments financers per a l’impuls d’empreses, tant a les seves primeres fases de creació com en el seu desenvolupament, a través d’eines com els préstecs, garanties, microcrèdits, el capital risc o la coinversió, entre d’altres. D’acord amb el que estableix l’art. 37.2 del R (UE) 1303/2013, està en curs de realització l’avaluació ex ante per a aplicar aquests instruments financers, segons la metodologia establerta a aquests efectes. El “gap” de finançament de les pime a Catalunya és objecte d’anàlisi a aquesta avaluació que haurà de corroborar és possible la intervenció del PO d’àmbit estatal anteriorment esmentat i l’actuació amb els instruments financers previstos al present PO. L’estratègia d’inversió de l’instrument d’aquest PO, d’acord amb el previst a l’art. 37.2e, haurà d’aportar informació sobre el caràcter complementari a Catalunya, amb l’estratègia del Programa Iniciativa pime del BEI.

176


9. Condicions

ex ante

177


9. CONDICIONS EX ANTE 9.1 CONDICIONS EX ANTE

Les autoritats espanyoles han documentat el compliment de les condicions ex ante de tots els Objectius Temàtics amb ocasió de la presentació de l’Acord d’Associació (AA). En aquest apartat ens remetem, per tant, a l’AA i al document extens que l’acompanya en aquesta matèria.

Les autoritats nacionals vetllaran per a què es respectin les normes de contractació pública de la UE i, en particular: i) les Directives 2004/18/CE i 2004/17/CE; ii) les Directives 2014/23/UE, 2014/24/UE i 2014/25/UE un cop traslladades a la legislació nacional; iii) les Directives 89/665/CEE i 92/13/CEE (modificades per la Directiva 2007/66/CE), i iv) els principis generals de contractació pública derivats del Tractat de Funcionament de la UE.

Quadre 24 Condicions ex ante aplicables i avaluació del seu compliment

Objectius temàtics

Prioritats d’inversió

Condicions ex ante Criteris de compliment Compliment si/no

Referències Explicacions

1. Potenciar la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació (objectiu d’R+D)

Totes les prioritats d’inversió de l’objectiu temàtic 1.

1.1. Investigació i innovació: Existència d’una estratègia nacional per a una especialització intel∙ligent en sintonia amb el programa nacional de reforma, per a impulsar la despesa privada en investigació i innovació, que s’ajusti a les característiques de sistemes nacionals o regionals eficaços d’R+I.

Existeix una estratègia nacional o regional per a una especialització intel∙ligent, que està basada en una anàlisi DAFO o similar per a concentrar els recursos en un conjunt limitat de prioritats d’investigació i innovació. Hi ha:

‐ Evidència què s’ha realitzat una anàlisi DAFO o similar per a establir les prioritats d’inversió.

‐ Descripció de la metodologia utilitzada per l’anàlisi.

‐ Descripció del procés de priorització/eliminació, inclòs agents implicats i resultats

sí http://catalunya2020.gencat.cat/ca/ris3cat

Apartat 2 del document RIS3CAT i documentació complementària d’anàlisi d’àmbits sectorials i de capacitats en tecnologies transversals. S’ha sotmès a consulta pública.

Apartat 3 del document RIS3CAT i documentació complementària d’anàlisi d’àmbits sectorials i de capacitats en tecnologies transversals.

Document explicatiu del procés

178


d’elaboració de la RIS3CAT (conté els resultats de la consulta pública).




Existeix un marc polític estratègic nacional o regional d’investigació i innovació per a una especialització intel∙ligent que perfila mesures destinades a estimular la inversió privada en investigació i desenvolupament tecnològic:

‐ Hi ha una descripció de les polítiques planificades per a la implementació de l’especialització intel∙ligent amb indicació dels programes/instruments a utilitzar pel seu finançament.

sí

http://catalunya2020.gencat.cat/ca/ris3cat

Els apartats 3 i 4 del document RIS3CAT i el Pla d’Acció identifiquen els instruments i les polítiques de la RIS3CAT.




Existeix un marc polític estratègic nacional o regional d’R+I per a una especialització intel∙ligent que perfila mesures destinades a estimular la IP en R+DT.

‐ Hi ha una explicació de com aquestes mesures s’adapten a les necessitats de les empreses, en particular les pime (com descripció del “procés de descobriment emprenedor” utilitzat pel desenvolupament de l’estratègia), i d’altres IP en R+I i/o quines altres mesures s’implementaran per a incentivar la IP en R+I.

sí


Apartats 3 i 4 del document RIS3CAT. La RIS3CAT combina instruments “tradicionals” amb nous instruments, que promouen la col∙laboració dels agents del sistema d’R+D+I i la col∙laboració público\privada: les comunitats de la

RIS3CAT i els projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT)

179





Existeix un marc polític estratègic nacional o regional d’investigació i innovació per a una especialització intel∙ligent que compta amb un mecanisme de seguiment:

‐ Hi ha una descripció de la metodologia, inclosos els indicadors escollits, i de l’estructura de governança del mecanisme de seguiment.

‐ Hi ha una descripció de com es garanteix que les troballes del mecanisme de seguiment s’han tingut en consideració.

sí


Apartat 5 del document RIS3CAT. Els indicadors es detallen al document del Pla d’Acció.

El Pla d’Acció de la RIS3CAT defineix el marc financer.




S’ha adoptat un marc al qual es perfilen els recursos pressupostaris disponibles per a la investigació i la innovació amb indicació de les fonts de finançament [i quantitats indicatives] (UE, nacional, i altres fonts).

sí http://catalunya2020.gencat.cat/ca/ris3cat

El Pla d’Acció de la RIS3CAT defineix el marc financer.



1.2 Infraestructures d’investigació i innovació. L’existència d’un pla plurianual de pressupost i priorització d’inversions.

S’ha adoptat un pla plurianual indicatiu per a pressupostar i prioritzar les inversions relacionades amb les prioritats de la Unió i, al seu cas, el Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures d’Investigació (ESFRI).

sí http://www10.gencat.cat/pricatalunya/recursos/pnri

http://www10.gencat.cat/pricatalunya/recursos/pri_2010_13_cas.pdf

El Pacte Nacional per la Investigació i Innovació 2008‐2020 (PNII) estableix els objectius de les polítiques d’investigació i innovació a Catalunya, considerades una prioritat estratègica pel país. Aquest pacte es va dur a terme per consens entre els principals agents implicats a la R+D+I, les universitats i els agents polítics,

180


econòmics i socials.

El Pla d’Investigació i Innovació 2010‐ 2013 (PRI) és l’instrument que estableix les polítiques en matèria d’R+D+I dins del marc del PNII.

El futur Pla d’Investigació i Innovació 2014‐2020 en fase de Desenvolupament establirà les polítiques d’R+D+I de la Generalitat de Catalunya en línia amb PNII i la RIS3 CAT.

2. Millorar l’ús i la qualitat de les TIC i l’accés a les mateixes


2.1. Creixement digital: Un marc estratègic perquè el creixement digital estimuli serveis privats i públics basats en TIC assequibles, de bona qualitat i interoperables i augmentin el seu ús per part dels ciutadans, inclosos els grups vulnerables, les empreses i les administracions públiques, inclús mitjançant iniciatives transfrontereres.

L’estratègia regional i l’estratègia especialitzada intel∙ligent conté el marc estratègic de creixement digital:

‐ Pressupost i priorització d’accions d’anàlisi DAFO marcador de l’Agenda Digital Europa;

‐ Anàlisi de demanda i d’oferta de les TIC;

‐ Indicadors de progrés d’alfabetització digital, inclusió digital, accessibilitat digital i salut en línia, dins dels límits art 168 TFUE, en sintonia, quan correspongui, amb les estratègies Sectorials Unió, nacionals o regional en vigor

‐ Avaluació del desenvolupament de capacitats a les TIC

sí http://www.idigital.cat/documents/10501/405750/Agenda_Digital_CAT_maquetada.pdf

L’Agenda Digital per Catalunya 2020 és l’estratègia pel desenvolupament de les TIC a Catalunya, per a aconseguir un model de societat de la informació amb uns nivells de desenvolupament de les TIC semblants a altres països europeus. Aquesta estratègia es troba en línia amb l’Agenda Digital per Europa i les estratègies regionals pel nou període de programació: ECAT 2020, RIS3CAT.

2. Millorar l’ús i la qualitat de les TIC i l’accés a

Totes les prioritats d’inversió de l’objectiu

2.2. Infraestructures de xarxa de propera generació (APG)

Existeix un pla regional d’APG que comprèn:

‐ Un pla d’inversions en Infraestructures basat en una anàlisi econòmica que tingui en compte les infraestructures existents públiques i privades, així

sí http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=83312&idioma=0&depar

Pla “Catalunya Connecta” (2008‐2012) és el pla de desplegament d’infraestructures i serveis de comunicacions electròniques

181


les mateixes temàtic 2. com les inversions planificades

‐ Models d’inversió sostenibles que potencien la competència i donen accés a infraestructures i serveis oberts, assequibles, de qualitat i amb garantia de futur

‐ Mesures per a estimular la inversió privada.

tament=25&canal=26

http://www.gencat.cat/telecomunicacions

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/acordgovernidioma/detall.do?id=2661

http://www.tic.cat/

del Govern de Catalunya. Aquest pla ha permès universalitzar l’accés als nous serveis de telecomunicacions a la ciutadania, les administracions i el teixit empresarial català, dotant de cobertura els serveis de televisió digital terrestre, telefonia mòbil i banda ampla, com a mínim, als nuclis de població de més de 50 habitants, i cobertura de banda ampla i telefonia mòbil a tots els polígons industrials de Catalunya. Gràcies al pla Catalunya Connecta, Catalunya ha pogut assolir els estàndards europeus de cobertura dels serveis de comunicacions electròniques. PLA IDIGITAL – Agenda Digital Catalana (aprovat per acord del Govern de Catalunya de 22/05/2012).

3. Millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses (pimes)


3.1. S’han dut a terme accions específiques per a sostenir la promoció de l’esperit empresarial tenint en compte la iniciativa en favor de les petites empreses (SBA).

Les accions específiques són les següents:

‐ Existeixen mesures amb l’objectiu de reduir el temps i els costos de creació d’una empresa, tenint en compte els objectius de la iniciativa SBA

‐ S’han aplicat mesures amb l’objectiu de reduir el termini d’obtenció de les llicències i els permisos per a iniciar i exercir l’activitat específica d’una empresa, tenint en compte els objectius de la

sí ‐ Acord de Govern:

http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell‐executiu/acords‐govern/acordgovern‐1481.html?mode=static

‐ Pla detallat per a la implantació de la

182


iniciativa SBA; ES 20.12.2013 Diari Oficial de la Unió Europea L 347/439

Finestreta Única Empresarial:

http://www20.gencat.cat/docs/oge/Home/Novetats/Pla%20per%20implantar%20la%20FUE/Pla%20detallat%20per%20a%20la%20implantació%20de%20la%20FUE.pdf

4. Afavorir la transició a una economia baixa en carboni a tots els sectors

Totes les prioritats d’inversió de l’objectiu temàtic 4

4.1. S’han dut a terme accions per a fomentar les millores rentables de l’eficiència de l’ús final de l’energia i la inversió rentable en eficiència energètica a la construcció i renovació d’immobles.

Les accions són:

‐ Mesures per a garantir els requisits mínims relacionats amb l’eficiència energètica dels edificis. Art. 3, 4 i 5 D.2010/31/UE;

‐ Mesures del sistema de certificació d’eficiència energètica dels edificis. Art.11 D.2010/31/UE;

‐ Mesures per a assegurar la planificació estratègica de l’eficiència energètica. Art.3 de la D.2012/27/UE;

‐ Mesures de l’art. 13 de la D.2006/32/CE d’eficiència de l’ús final de l’energia i serveis energètics, garantir els comptadors individuals als clients finals possible tècnic., raonable des del punt de vista financer i proporcionant estalvi

Les accions són:

‐ El suport a la cogeneració es basa en la demanda de calor útil i estalvi d’energia primària, en conformitat amb l’art 7.1.a)i b) de la Directiva 2004/8/CE. Estats membres o els seus organismes competents han avaluat el marc legislatiu i reglamentari en vigor dels procediments

sí L’Institut Català d’Energia (ICAEN), és l’organisme encarregat de gestionar la certificació d’eficiència energètica d’edificis a Catalunya.

La transposició de les Directives s’ha fet a nivell estatal.

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.3dced8940534077fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=7bf09137fa8ed310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7bf09137fa8ed310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES

183


d’autorització o altres procediments, amb la finalitat de:

a) estimular el disseny d’unitats de cogeneració per a cobrir la demanda econòmica justificable del calor útil i evitar la producció de més calor del que s’utilitzarà

b) reduir obstacles reglamentaris i no reglamentaris a l’increment de la cogeneració.

4. Afavorir la transició a una economia baixa en carboni a tots els sectors

Totes les prioritats d’inversió de l’objectiu temàtic 4

4.2. S’han dut a terme accions de foment de la cogeneració de calor i energia d’alta eficiència.

Les accions són:

‐ El suport a la cogeneració es basa en la demanda de calor útil i l’estalvi d’energia primària, en conformitat amb l’art 7.1.a) i b) de la Directiva 2004/8/CE. Estats membres o els seus organismes competents han avaluat marc legislatiu i reglamentari en vigor dels procediments autorització o altres procediments, amb la finalitat de:

a) estimular el disseny d’unitats de cogeneració per a cobrir la demanda econòmica justificable del calor útil i evitar la producció de més calor del que s’utilitzarà

b) reduir obstacles reglamentaris i no reglamentaris a l’increment de la cogeneració.

sí L’Institut Català d’Energia (ICAEN), és l’organisme encarregat de gestionar les ajudes a nivell regional i informar de totes les ajudes a nivell estatal o europeu.

La transposició de les Directives s’ha fet a nivell estatal.

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.ab8c96174de6b06fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

4. Afavorir la transició a una economia

Totes les prioritats d’inversió de

4.3. S’han dut a terme accions per a fomentar la producció i distribució de fonts d’energia

S’han establert, de conformitat amb l’art.14, ap.1, i l’art.16, ap.2 i 3, de la Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell sistemes suport,

sí Catalunya ha elaborat el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012‐2020. Entre els seus objectius

184


baixa en carboni a tots els sectors

l’objectiu temàtic 4

renovables

transparents, prioritat accés xarxa o accés garantit i prioritat de subministrament, i normes estàndard relatives a l’assumpció i repartiment de costos de les adaptacions tècniques que s’han fet públiques.

‐ Un Estat membre ha adoptat el pla d’acció nacional en matèria d’energia renovable, de conformitat amb l’article 4 de la Directiva

es troba el foment de les energies renovables per a assolir els objectius establerts a l’estratègia EU2020.

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/03_Planificacio%20Energetica/Documents/Arxius/20121001_PECAC.pdf

185


Condició ex ante Eixos prioritaris als quals s’aplica la condició

Compliment de la condició ex ante (si/no/parcialment)

Criteris Compliment dels criteris (si/no/parcialment)

Referència: (referència a estratègies, actes jurídics o altres documents pertinents, incloses les referències a les seccions, articles o apartats pertinents, juntament amb els enllaços o l’accés al text complert)

Explicacions

Àmbit 1. Lluita contra la discriminació. Existència de capacitat administrativa per a l’execució i aplicació de la legislació i la política de la Unió contra la discriminació a l’àmbit dels Fons EIE.

Tots.

sí ‐ Disposicions concordes amb un marc institucional i jurídic dels Estats membres per a la participació d’organismes responsables de la promoció de la igualtat de tracte de totes les persones durant l’elaboració i l’aplicació de programes, inclosa la prestació d’assessorament sobre la igualtat a les activitats relacionades amb els Fons EIE.

‐ Disposicions per a la formació del personal de les autoritats que participa en la gestió i control dels fons EIE als àmbits de la legislació i la política de la Unió contra la discriminació.

sí Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’Igualtat d’Oportunitats, no Discriminació i Accessibilitat Universal

Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les tornades a Catalunya

Pla de Ciutadania i Immigració

Pacte Nacional per la Immigració

Llei 12/2007 d’11 d’octubre de Serveis Socials

Àmbit 2. Igualtat de gènere. Existència de capacitat administrativa per a l’execució i aplicació de la legislació i la política de la Unió sobre igualtat de gènere a l’àmbit dels Fons EIE.

Tots.

sí ‐ Disposicions concordes amb un marc institucional i jurídic dels Estats membres per la participació d’organismes responsables de la promoció de la igualtat de gènere durant l’elaboració i l’aplicació de programes, inclosa la prestació d’assessorament sobre la igualtat de gènere a les activitats relacionades amb els Fons EIE.

‐ Disposicions per la formació del personal de les

sí Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març

Estatut d’Autonomia de Catalunya, 2006 (article 41)

Pla estratègic de polítiques de dones 2012 – 2015

Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l’Institut Català de la Dona

186


autoritats que participa en la gestió i control dels Fons EIE als àmbits de la legislació i la política de la Unió en matèria d’igualtat de gènere, així com integració de la perspectiva de gènere.

Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de la dona a eradicar la violència masclista

Acord de Govern de 14 de març de 2006 relatiu a la producció i al desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes (Resolució ASC/437/2007, de 5 de febrer)

Àmbit 3. Discapacitat. Existència de capacitat administrativa per l’execució i aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat a l’àmbit dels Fons EIE de conformitat amb la Decisió 2010/48/CE del Consell

Tots.

sí Existència de capacitat administrativa per l’execució i aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat a l’àmbit dels Fons EIE de conformitat amb la Decisió 2010/48/CE del Consell

sí Llei 51/2003, de 2/12, d’ Igualtat d’oportunitats, no Discriminació i Accessibilitat Universal de les persones 2012‐2020. Llei 26/2011, de 1/08, adaptació normativa a la Convenció Internacional dels Drets de les Persones Discapacitades(CIDPD). RD1276/2011, de 16/09, adaptació la CIDPD. Llei 12/2007,de 11/10, de Serveis Socials, Projecte Llei d’Accessibilitat. Esborrany Projecte Decret condicions d’accessibilitat. Llei 19/2009, de 26/11, accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència. Ordre de desenvolupament parcial de la Llei 19/2009.

Àmbit 4. Contractació pública

Tots.

sí ‐ Disposicions per l’aplicació efectiva de les normes de la Unió sobre contractació pública mitjançant els mecanismes adequats.

‐ Disposicions que garanteixen procediments transparents d’adjudicació de contractes.

sí Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de contractes del sector públic.

187


‐ Disposicions per la formació i difusió de la informació pel personal que participa a l’execució dels Fons EIE.

‐ Disposicions que garanteixen la capacitat administrativa per a l’execució i l’aplicació de les normes de la Unió sobre contractació pública

Àmbit 5. Ajudes d’Estat Tots.

sí ‐ Disposicions per a l’aplicació efectiva de les normes de la Unió sobre ajudes estatals.

‐ Disposicions per a la formació i difusió de la informació pel personal que participa a l’execució dels Fons EIE.

‐ Disposicions per a garantir la capacitat administrativa per a l’execució i l’aplicació de les normes de la Unió sobre ajudes d’Estat.

sí Llei 38/2003, de 17/11, General Subvencions.

RD 887/2006, de 21/07, Reglament de Llei 38/2003. RD 899/2007, de 6/07, Regl.incent. reg., desenvolupament Llei 50/1985, de 27/12. RD 1755/1987, de 23/12.

Decret 314/1990, de 4/12. DL 3/2002, de 24/12, Llei finances públiques de Catalunya.

Ordre del Departament d’Economia i Finances de 1/10/97, tràmit, justificació i control ajudes i subvencions. Decret 310/2011, de 12 d’ abril, de reestructuració del Departament d’Economia Con.(DECO).

Decret 96/2013, de 5/02, de modificació del Decret 25/2013, de reestructuració DECO

La Unitat de Regulació de

El procediment de recuperació d’ajudes il∙legals o incompatibles es recullen a cada ordre d’ajudes. La recuperació d’ajudes es fa en base a la LGS artº 37 i Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, que estableix l’òrgan competent per iniciar l’expedient de renovació d’ajudes.

S’ha documentat el compliment del criteri sobre capacitat administrativa d’aquesta condició ex ante a l’Acord d’Associació (AA) signat amb Espanya. En aquest apartat es remet a l’esmentat AA i al document extens que l’acompanya.



188


Mercats i Competència (DG de Polítiques de Promoció de l’Economia) analitza/difon novetats normatives i documents CE matèria ajudes Estat d’interès per departament de la GC i entitats/organismes vinculats o dependents. Se les convida a col∙laborar/participar en consultes públiques CE per revisió normativa. S’organitzen cursos oberts a les unitats gestores d’ajudes públiques, en col∙laboració Esc. Adm. Púb. Cat. o dep.GC o entitats/organismes depend. gestors ajudes que sol∙liciten formació.

1ªfase (control ex ante), analitza si mesura a implementar compleix art. 107.1 TFUE. Si afirmatiu, analitza possibilitat compatibilitzar i es notifica o comunica a CE. Si està subjecte a un Regl. Exempció o minimis, es verifica que compleixen condicions i requisits. En fase posterior (control ex post), un cop executada mesura, òrgan gestor ajuda i/o la Intervenció General examinen correcta utilització. Els informes anuals permeten verificar correcta aplicació ajudes notificades i/o comunicades a CE.

189


Àmbit 6. Legislació sobre medi ambient (EIA) i (AAE)

Tots.

sí — Disposicions per a l’aplicació efectiva de la Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell (EIA) i de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell (EEM).

— Disposicions per a la formació i difusió de la informació pel personal que participa a l’execució de les Directives sobre l’EIA i la EEM.

— Disposicions destinades a garantir una capacitat administrativa suficient.

sí Llei autonòmica 6/2009, de 28 d’Abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes (Avaluació Ambiental Estratègica).

Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental

Llei 6/2010, de 24 de març, de modificació del text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes, aprovat pel RDL 1/2008, d’11 de gener

RDL 1/2008, d’11 de gener, de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes

‐ L’avaluació ambiental és un instrument plenament consolidat que acompanya al desenvolupament, assegurant que aquest sigui sostenible i integrador. Al dret comunitari, per la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny, sobre avaluació de les repercussions de determinats plans i programes al medi ambient, i per la Directiva 2011/92/UE, de 13 de desembre, d’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, que la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental, transposa l’ordenament intern. Aquesta reforma legal es fa en sintonia amb els principis que animen la revisió de la normativa comunitària sobre l’avaluació ambiental de projectes. A més, tenint en compte aquesta circumstància es preveuen els mecanismes necessaris per a una adaptació ràpida dels continguts tècnics que resulten de la futura reforma europea.

Àmbit 7. Sistemes estadístics i indicadors de resultats

Tots.

sí Existeixen disposicions per a la recopilació i agregació oportunes de dades estadístiques amb els següents elements:

‐ la identificació de fonts i mecanismes per a garantir la validació estadística;

‐ disposicions per a la publicació i posada a disposició del públic de dades agregades.

‐ Un sistema eficaç d’indicadors de resultats que comprèn:

‐ una selecció d’indicadors de resultats per a cada programa, que facilita informació sobre els motius de la selecció de les accions finançades pel programa;

‐ l’establiment d’objectius per a aquests indicadors;

‐ la conformitat de cada indicador amb els

sí Llei 23/1998, d’Estadística de Catalunya Llei 13/2010, del 21 de maig, del Pla Estadístic de Catalunya 2011‐2014 Instituto Nacional de Estadística Institut d’Estadística de Catalunya

Els principis generals del Pla estadístic de Catalunya 2011‐2014 es corresponen amb els objectius fixats pel Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees, promulgat per la Recomanació de la Comissió, del 25 de maig de 2005, relativa a la independència, la integritat i la responsabilitat de les autoritats estadístiques dels Estats membres i de la comunitat. Tant l’Instituto Nacional de Estadística (INE), organisme a nivell estatal, com l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), a nivell autonòmic, ofereixen una compilació exhaustiva de dades estadístics de Catalunya als àmbits del PO.

190


següents requisits: solidesa i validació estadística, claredat de la interpretació normativa, reactivitat a la política, recopilació oportuna de les dades.

Existència de procediments per a què a totes les operacions finançades pel programa s’adopti un sistema d’indicadors eficaç.

9.2 DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS PER A COMPLIR LES CONDICIONS EX ANTE, ORGANISMES RESPONSABLES I TERMINIS

Quadre 25 – Accions per a complir les condicions ex ante generals aplicables

No procedeix

Quadre 26 – Accions per a complir les condicions ex ante temàtiques aplicables

No procedeix

10. Reducció de la càrrega

administrativa per als

beneficiaris

192


10. REDUCCIÓ DE LA CÀRREGA ADMINISTRATIVA PER ALS BENEFICIARIS

En base a l’experiència acumulada durant el període 2007‐13, s’han identificat oportunitats de millora i mesures per a assolir la reducció de la càrrega administrativa.

1) Reducció del nombre i adequació dels organismes al període 2014‐2020

després de l’anàlisi dut a terme a l’AA sobre el nombre d’OI participants als programes el 2007‐13 es va concloure que existeix marge per a reduir aquest nombre, ja que:

• Alguns d’ells compten amb una programació minsa • Altres tenen assignades funcions com OI que podrien ser assumides fàcilment per un organisme de rang

superior del qual depenen • S’elimina la reiteració d’OI de l’AGE a cadascun dels PO regionals al no existir programació financera de

l’AGE a aquests

Així, s’espera un augment de l’especialització tant dels recursos humans que participen en la gestió del FEDER com de les eines posades a la seva disposició.

2) Harmonització de les normes amb altres Fons EIE

La possibilitat que permet el Regl. de disposicions comuns en relació a la planificació, subvencionabilitat i finançament redueix el nombre de documents estratègics a un document nacional i a un de la UE per tots els Fons, cosa que disminueix la complexitat per als beneficiaris, que es veien obligats a familiaritzar‐se amb múltiples normes. També les sinèrgies i complementarietats entre fons durant la fase d’implementació dels PO.

3) Seguretat jurídica mitjançant normes més clares

Les normes clares i senzilles són una important font de simplificació. Prenent com a punt de partida les lliçons apreses del 2007‐13, al llarg del 2014‐20 l’únic OI formalment designat (Generalitat de Catalunya) serà informat sobre els àmbits més rellevants en la gestió del FEDER, entre els que es troben: operacions, comptes anuals, criteris de selecció, seguiment de l’execució, ITIs, indicadors, informes anuals d’execució, irregularitats, simplificació, verificacions, bones pràctiques, etc.

A més, existeixen documents descriptius de les funcions i procediments, tant de l’AG com de l’AC, que hauran de ser informats favorablement abans de les designacions d’aquestes autoritats. Aquests documents són una garantia de la seguretat jurídica i de la claredat de les normes.

Així mateix, es redactarà un document de Directrius pels OI que ha d’ajudar a la redacció per part de cada OI del seu document descriptiu de funcions i procediments. Aquests documents OI seran validats per l’AG.

Els documents que estableix l’art. 125.3.c que es facilitaran al beneficiari també resultaran un avanç a la seguretat jurídica i claredat de normes, ja que ha d’expressar les “condicions en què s’obté l’ajuda per cada operació, en especial els requisits específics relatius als productes o serveis que hagin d’obtenir‐se amb ella, el pla financer i el seu calendari d’execució.”

193


4) Execució més eficient i generació d’informes més lleugers

El 2014‐20 els informes anuals (IA) de caràcter ordinari seran més lleugers i oferiran només dades essencials sobre el progrés realitzat, a més d’estar íntegrament elaborats a partir de les dades de l’aplicació Fondos 2020. El primer IA no es presentarà fins el 2016. Estarà compost en la seva major part per dades procedents del sistema d’informació disponible automàticament i en una menor proporció d’informació addicional proporcionada pels organismes participants. Només en dos ocasions es demanarà als organismes informes més complerts, a més d’un per l’informe final.

5) Reducció de la càrrega administrativa pels beneficiaris

Costos simplificats

Els reglaments 2014‐20 inclouen una sèrie de mesures que facilitaran la simplificació administrativa i reducció de càrregues per gestors i beneficiaris. Entre elles destaca l’adopció dels costos simplificats i l’aplicació d’un tipus fixe de descompte (flat rate) pels projectes generadors d’ingressos.

L’art. 67 del Regl. general permet, pel càlcul de la despesa elegible dels projectes susceptibles d’ajuda comunitària, diverses opcions com utilització de costos unitaris, imports a capmàs o ús d’un tipus fixe. L’art. 68 concreta nets, tipus fixes aplicables pels costos indirectes de les operacions.

Flat rate. L’art. 61 del Regl. (UE) Núm. 1303/2013 permet, pel càlcul de la despesa elegible dels projectes generadors d’ingressos nets, l’aplicació d’un percentatge fixe de descompte sobre la inversió, amb independència dels ingressos del projecte.

El POCint no posseeix actuacions als sectors en els quals s’ha definit un tipus fixe. No obstant, el reglament contempla la possibilitat de que es desenvolupin al futur, en particular en l’àmbit de les TIC, la qual seria d’aplicació.

6) Sistemes d’informació

d’acord amb allò estipulat al Regl. (UE) Núm. 1303/2013 i a la normativa espanyola, és precís estendre i millorar l’ús de l’Administració electrònica a la gestió dels Fons EIE.

Al 2014‐20, es preveu la utilització del sistema d’informació Fondos 2020, el desenvolupament del quals parteix de l’actual aplicació Fondos 2007 i serà capaç de relacionar‐se amb les eines que defineixi la CE així com les dels OI.

Fondos 2020 serà una aplicació que, d’una banda, funcionarà com a sistema integral de la gestió del FEDER on s’implementaran els procediments que donin suport a les funcions de la DGFC i de les diverses autoritats. D’altra banda actuarà com a “hub” al què, a més de rebre la informació que remetin els OI, faciliti a tots els participants a les diferents fases de la gestió dels Fons FEDER, les interconnexions precises amb les eines que garanteixin una adequada gestió, com la utilització de mesures antifrau nacionals i comunitàries (com per exemple Arachne, oferta per la CE).

Fondos 2020 estarà integrat a l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en allò referent a la codificació d’OI i beneficiaris públics, i integrarà una codificació més detallada en aspectes com els propis PO, tal i com s’exigeix als Reglaments, així com als criteris de selecció d’operacions i als Informes Anuals, en ares de la reutilització de la informació a qualsevol fase de la seva explotació.

194


Així mateix, es considerarà la opció d’un sistema d’informació comú per a tots els OI, que estarà disponible fins i tot al “núvol”, i que té per finalitat reduir costos totals de propietat i assegurar la plena disponibilitat de les aplicacions, seguint les línies d’avançament a de l’Administració electrònica a Espanya.

Finalment, es recolzarà com a bona pràctica la utilització per part de diversos OI d’eines de gestió comuns, per a reduir costos i simplificar la gestió del canvi.

Les comunicacions electròniques de programació, control, certificació i seguiment de l’OI del PO de Catalunya FEDER 2014‐20 cap a Fondos 2020 es realitzaran a través de l’aplicació SIFECAT 1420.

11. Principis horitzontals

196


11. PRINCIPIS HORITZONTALS

11.1 DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

El MFP 2014‐20 estableix que el desenvolupament sostenible és un principi horitzontal aplicable a totes les polítiques desenvolupades pels EEMM, segons l’art. 3 TUE. Els EEMM asseguraran que les inversions cofinançades amb Fons EIE consideren mesures relacionades amb la protecció mediambiental, l’eficiència en l’ús de recursos, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, biodiversitat i protecció d’ecosistemes, resiliència davant desastres, prevenció i gestió de riscs a la fi d’evitar o reduir els efectes perjudicials pel medi ambient de les intervencions i de garantir resultats en beneficis nets de caràcter social, mediambiental i climàtic.

L’art. 8 del R(UE) 1303/2013 assenyala que “els objectius dels Fons EIE es perseguiran de conformitat amb el principi de desenvolupament sostenible i amb el foment per part de la UE de l’objectiu de conservació, protecció i millora de la qualitat del medi ambient, tal com es recull a l’art. 11 i 191 apart. 1 TFUE, tenint en compte el principi de que “qui contamina paga”; i “els EEMM i la CE vetllaran per a què a la preparació i l’execució dels acords d’associació i els programes es promoguin els requisits de protecció mediambiental, l’eficiència dels recursos, la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació al mateix, la biodiversitat, la capacitat d’adaptació davant els desastres i la prevenció i gestió de riscs”.

El PO contribueix al principi de desenvolupament sostenible ja que inclou inversions dins dels OT directament relacionats amb el medi ambient (4 i 6), als quals es desenvoluparan les línies d’actuació que incideixin positivament en la protecció mediambiental, l’eficiència en l’ús de recursos o la protecció d’ecosistemes i biodiversitat.

Entre elles, podem mencionar:

OT 4: actuacions per a afavorir el pas a una economia baixa en carboni sobretot a partir de la promoció de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, i que millorin les xarxes de distribució dirigides cap a les xarxes intel∙ligents. Aquestes mesures abasten tant al sector empresarial, com a l’habitatge i el transport i es consideren necessàries per a garantir un desenvolupament sostenible.

OT 6: actuacions vinculades al patrimoni cultural, natural i d’interès turístic, de foment de la gestió, protecció i conservació dels espais naturals i la biodiversitat, actuacions per a la prevenció i gestió de riscs i de millora de l’entorn urbà.

Les accions a emprendre tindran presents els següents criteris:

a) orientar les inversions cap a les opcions més sostenibles i eficients pel que fa a recursos;

b) evitar les inversions que puguin tenir un impacte negatiu important de caràcter ambiental o climàtic, i donar suport a les accions que contribueixin a reduir les repercussions restants;

c) quan es comparen els costos de “cicle de vida” d’opcions alternatives d’inversió, adoptar una perspectiva a llarg termini;

d) recórrer en major mesura a la contractació pública ecològica.

197


Està previst assignar més de 260 MEUR a actuacions lligades al desenvolupament sostenible.

L’avaluació ex ante i l’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) del PO aporten els elements necessaris per a assegurar que el PO manté un respecte pel principi de desenvolupament sostenible i contribueix al compliment dels objectius marcats a la EE2020.

El PO s’ha sotmès a un procediment d’AE, d’acord amb la Directiva 2001/42/CEE. L’aplicació d’aquesta Directiva a Catalunya es troba regulada per la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes. El procediment de l’AAE es va iniciar amb l’elaboració pel promotor del Programa de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP) que, després de la fase de consultes, va donar lloc a l’emissió del Document de Referència per part de l’òrgan ambiental. Amb posterioritat, es va elaborar l’Informe de Sostenibilitat Ambiental i, conclòs el termini de la consulta pública, la Memòria Ambiental. Finalment l’òrgan ambiental va emetre resolució de conformitat amb el Programa.

Quan procedeixi, serà d’aplicació la Directiva 85/337/CEE de 27 de juny, per a garantir que aquelles actuacions que puguin tenir repercussió ambiental negativa siguin minimitzades. També serà d’aplicació, quan procedeixi l’art. 6 apartats 3 i 4 de la Directiva 92/43/CEE de 21 de maig, per a tot pla o projecte que pugui arribar a tenir un efecte significatius sobre la RN2000.

A més, en l’elaboració del PO s’ha tingut en compte l’ECAT 2020 i molt especialment, la RIS3CAT els objectius dels quals van dirigits a aconseguir un model econòmic intel∙ligent, sostenible i integrador, en línia amb l’EE2020.

En línia amb l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), dins de la programació, a la PI 6.4 s’han inclòs mesures dirigides a mitigar el canvi climàtic com als hàbitats naturals, amb mesures dirigides a frenar l’erosió i contaminació.

En general, la consecució d’un model econòmic sostenible està present des de l’inici de la fase de programació fins la selecció de les PI i es considera un objectiu a assolir dins de les actuacions que es desenvoluparan al PO de manera que sempre es prioritzaran aquells projectes que contribueixin a la seva consecució.

11.2 IGUALTAT D’OPORTUNITATS I NO DISCRIMINACIÓ

El principi d’igualtat d’oportunitats i no discriminació comporta el dret de les persones a tenir les mateixes oportunitats a la societat. Això duu als poders públiques a adoptar mesures que equilibrin la posició de desavantatge social de determinats grups, per a garantir la igualtat de tracte entre els individus per qualsevol que sigui la seva nacionalitat, sexe, raça o origen ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, en particular de les persones amb discapacitat.

Així, en el desenvolupament del partenariat del programa, aquest principi s’ha tingut en compte, facilitant la participació dels organismes responsables de la igualtat de tracte i no discriminació.

El Reglament (UE) núm. 1303/2013 de Disposicions Comuns, assenyala al seu art. 7, segon paràgraf, que “els Estats membres i la Comissió prendran les mesures oportunes per a evitar qualsevol discriminació per raó de sexe, raça o origen ètnic, religió o conviccions, discapacitat, o edat o orientació sexual durant la preparació i

198


execució dels programes. En particular, duran la preparació i aplicació dels programes es tindrà en compte l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat.”

El principi d’igualtat d’oportunitats i no discriminació es troba implícit a totes les actuacions desenvolupades per l’administració i, per això, tant a la fase de programació com posteriorment a la d’implementació, aquest principi queda garantit.

El Programa pretén contribuir a la consecució d’un model de creixement integrador perseguit per l’Estratègia catalana ECAT 2020 i molt especialment, per l’Estratègia d’especialització intel∙ligent RIS3CAT, en línia amb l’Estratègia Europa 2020.

A l’Eix 1 es potenciarà la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació mitjançant el recolzament a projectes d’investigació i projectes de col∙laboració entre empreses i centres tecnològics a traves d’ajudes directes i instruments de finançament, garantit al principi d’igualtat d’oportunitats a la concessió d’aquestes ajudes.

Les prioritats d’inversió de l’Eix 2 i sobretot la 2.1. i 2.3. permetran la millora de les infraestructures per a la connectivitat digital de tots els ciutadans i l’accés a serveis públics digitals en condicions d’igualtat per a tot el territori català. També es desenvoluparan actuacions d’alfabetització digital per a reduir la bretxa digital en línia amb els objectius de l’Agenda Digital per a Catalunya 2020 que es marca l’objectiu d’augmentar l’ús d’Internet entre els col∙lectius desfavorits fins assolir el 60%.

D’altra banda, a l’Eix 3, les prioritats d’inversió van dirigides a les pimes per a la millora de la seva competitivitat i internacionalització mitjançant l’accés a finançament, garantint un tracte igualitari que afavoreixi aquest accés a qualsevol pime catalana.

Dins de l’Eix 4, destaquen les actuacions dirigides a millorar la mobilitat urbana sostenible i reduir la contaminació atmosfèrica per a millorar el benestar de la població en general i sobretot de les zones amb majors deficiències.

Les actuacions dirigides a la conservació i protecció del medi ambient (Eix 6) permetran el condicionament de zones danyades per incendis, la millora dels Espais naturals de protecció especial i la conservació del patrimoni cultural afavorint així l’ús d’aquests espais per tots els ciutadans potenciant l’accessibilitat als mateixos de tots els ciutadans. A més, a la prioritat d’inversió 6.5. es durà a terme la millora de barris i regeneració urbana de zones desfavorides.

L’increment de la participació al mercat laboral per les persones amb discapacitats podria abordar‐se a partir d’una aplicació eficaç de les directrius per la inserció laboral, tenint en compte especialment l’atenció de les taxes d’ocupació, la qualitat dels llocs de treball oferts i l’aprenentatge permanent. D’aquesta manera, s’assentarien les bases per a desenvolupar un plantejament que estimuli la participació al mercat laboral d’ambdós sexes, de totes les edats i de tots els rangs de discapacitat.

El PO vetllarà per a què s’apliquin les mesures d’accessibilitat als camps de l’ocupació, l’educació, la participació, la igualtat, la protecció social i l’assistència sanitària aplicant accions per a la seva avaluació i impacte.

199


11.3 IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES

A Espanya, la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes és l’exemple més clar de la integració del principi d’igualtat i de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques espanyoles, traslladant la normativa comunitària en la matèria en dos fronts fonamentals: la millora del funcionament de les Administracions Públiques i l’eliminació de situacions concretes de discriminació per raó de sexe.

Per a assolir la seva integració, l’Institut de la Dona (en l’àmbit nacional i els organismes d’igualtat als seus respectius àmbits regionals, juguen un doble paper en relació als Fons: vetllar pel compliment de la igualtat d’oportunitats i gestionar les actuacions cofinançades dirigides a promoure i fomentar la igualtat.

Per la seva banda, el Reglament (UE) Núm. 1303/2013, al seu article 96.7 c), contempla la possibilitat de formalitzar un dictamen específic en matèria de compliment de la integració real i efectiva del principi horitzontal d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes als programes.

En el context espanyol, els PO finançats amb el FEDER, FSE, i FEMP es presentaran a la CE acompanyats del corresponent dictamen d’igualtat, elaborat pels organismes d’igualtat regionals o nacionals segons els casos. El document conforma el contingut conceptual i operatiu que es considera ha de contenir el dictamen per a assegurar la seva homogeneïtat a tots els programes.

L’instrument bàsic d’execució de les polítiques d’igualtat entre homes i dones actualment en vigor a Catalunya és el Pla estratègic de polítiques de dones 2012‐2015. El Pla es centra en desenvolupar una metodologia que permeti que la transversalitat de gènere estigui present en tota l’acció del Govern de Catalunya com a part de l’estratègia dual de desenvolupament de les polítiques de les dones.

Aquest enfocament dual s’ha traslladat al programa operatiu, el disseny del qual compta amb la participació de l’Institut Català de les Dones, organisme encarregat de dissenyar, impulsar, coordinar i avaluar les polítiques de dones i per a dones, i en l’àmbit que ens ocupa, de vetllar pel compliment del principi horitzontal d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes a les intervencions cofinançades amb el FEIE. Amb aquesta finalitat, l’ICD s’ha integrat en el disseny del programa i s’integrarà a les següents fases.

Fase de programació. La igualtat entre dones i homes s’ha contemplat de manera transversal. El Programa tindrà en compte, quan sigui possible, les bretxes de gènere existents a Catalunya als àmbits d’intervenció del FEDER. En la mesura del possible, es desagregaran les dades per sexe, assenyalant els principals resultats esperats per homes i dones, i es treballarà per a fixar criteris de selecció d’operacions que garanteixin que els recursos arriben per igual a ambdós sexes.

Fase d’implementació. Es treballarà per a adoptar les següents mesures:

- Potenciar l’ús de clàusules socials a convenis, convocatòries de subvencions i contractacions públiques que promoguin la igualtat.

- Establir criteris de selecció d’operacions que integrin la promoció de la igualtat de gènere.

- A través de l’eix d’AT es podrà proporcionar suport i eines apropiades als òrgans gestors del programa, de tal manera que puguin incorporar adequadament la perspectiva de gènere a les seves accions.

- Els IA inclouran informació sobre l’execució relativa a la promoció de la igualtat.

200


- L’estratègia de comunicació del programa farà visible l’aportació de les dones i el seu accés al FEDER, així com promourà la diversificació dels mitjans d’informació i publicitat per a garantir l’accessibilitat a la informació i l’ús del llenguatge i imatges no sexistes.

Fase de seguiment i avaluació. L’avaluació ex ante ja ha valorat l’adequació de les mesures planificades en relació amb la igualtat entre dones i homes, i el programa comptarà amb, com ja s’ha dit anteriorment, amb un Dictamen en la matèria elaborat per l’ICD. A més:

- Els sistemes informàtics de seguiment intentaran recollir les dades desagregades per sexe.

- L’ICD formarà part del comitè de seguiment del programa.

- A les avaluacions que es realitzin s’analitzarà la integració transversal del principi d’igualtat de gènere del programa.

A nivell d’operació. En la mesura del possible, es vetllarà per a què els projectes cofinançats tinguin en compte al seu disseny i implementació les bretxes de gènere existents al seu àmbit d’intervenció.

Les principals desigualtats de gènere identificades són:

• Falta de suport a l’emprenedoria femenina

• Falta de potenciació del coneixement i la utilització de les TIC per part de les dones

• Falta de suport a la implantació de les TIC a les empreses, i especialment a les de dones

• Falta de suport i promoció de la participació de les dones a la investigació científica

Les mesures proposades per a esmenar‐les són:

• Implementar accions de suport a l’emprenedoria femenina

• Implantar actuacions que potencien el coneixement i la utilització de les TIC per part de les dones

• Desenvolupar i aplicar mesures per a fomentar la implantació de les TIC a les empreses, i especialment a les de dones

• Instaurar mesures per a la promoció de la participació de les dones a la investigació científica

12. Elements independents

202


12. ELEMENTS INDEPENDENTS

12.1 GRANS PROJECTES QUE S’EXECUTARAN DURANT EL PERÍODE DE PROGRAMACIÓ

No procedeix

203


12.2 MARC DE RENIMENT DEL PROGRAMA OPERATIU

Quadre 28 – Marc de rendiment per Fons i categoria de regió (quadre recapitulatiu)

Eix prioritari

Fons

Cate‐goria de

regió



procedeixi

Fita pel 2018

Meta final (2023)

H M T

1 FEDER (C027) Inversió privada en paral∙lel al suport públic a projectes d’innovació o R+D Euros 10.000.000 20.000.000

1 FEDER (C001) Nombre d’empreses que reben ajudes Empreses 496 716

1 FEDER (C026) Nombre d’empreses que cooperen amb institucions d’investigació Empreses 350 500

1 FEDER (F02) Import total de la despesa subvencionable anotat al sistema de l’AC i certificat segons art. 126.c de RDC

Euros 149.950.224 653.409.366

2 FEDER (C010) Nombre addicional de llars amb accés a la banda ampla de 30mbps o superior Llars 989.330 1.648.884


2 FEDER (E024) Nombre d’usuaris que tenen accés o coberts per les aplicacions/serveis de l’Administració Usuaris 4.418.885 5.302.662


Euros 27.622.410 120.364.884


204


3 FEDER (E032) Empreses directament beneficiades per la creació o millora de la infraestructura de negocis Empreses 44 109

3 FEDER (E020) Empreses impactades per actuacions de sensibilització, dinamització, conscienciació Empreses 14.000 16.000


Euros 69.731.669 303.856.338

4 FEDER (E007) Capacitat addicional de producció i distribució d’energia renovable per a usos tèrmics Ktep/any 5,83 20,6


4 FEDER (E001) Reducció del consum d’energia primari a infraestructures públiques o empreses kWh/ any 1,15 2,43

4 FEDER (C033) Nombre de nous usuaris d’energia connectats a les xarxes intel∙ligents Nombre d’usuaris

2.576 2.576

4 FEDER (E028) Nombre de vehicles de transport eficient adquirits Núm. vehicles

180 405


Euros 59.190.878 257.924.750

6 FEDER (C009) Augment del nombre de visites previstes a llocs que pertanyen al patrimoni cultural i natural i atraccions subvencionades

Visites/ any 1.686.754 2.191.276

6 FEDER (E010) Superfície de sòl protegida o regenerada Hectàrees 7.437 25.250

6 FEDER (C037) Població resident a zones amb estratègies de desenvolupament urbà integrat Persones 223.806 335.709

6 FEDER (F02) Import total de la despesa subvencionable anotat al sistema de l’AC i certificat segons art. Euros 60.571.998 263.942.994

205


126.c de RDC

206


12.3 SOCIS PERTINENTS QUE PARTICIPEN EN LA PREPARACIÓ DEL PROGRAMA

a) Autoritats locals i altres autoritats públiques competents

• Federació de Municipis de Catalunya

• Associació Catalana Municipis i Comarques

• Diputació de Barcelona

• Diputació de Girona

• Diputació de Tarragona

• Diputació de Lleida

• Ajuntament de Barcelona

• Consell Interuniversitari de Catalunya

• Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA)

• Autoritat Mediambiental de Catalunya

b) Interlocutors socials i econòmics

• UGT Catalunya

• CCOO de Catalunya

• Foment del Treball Nacional

• PIMEC

• Consell General de Cambres de Catalunya

c) Organismes que representen la societat civil, inclosos els interlocutors mediambientals, les organitzacions no governamentals i els organismes encarregats de promoure la inclusió social, la igualtat de gènere i la no discriminació:

• Institut Català de les Dones

13. ANNEXOS

208


13. ANNEXOS

13.1 INFORME DE L’AVALUACIÓ EX ANTE, JUNTAMENT AMB UN RESUM EXECUTIU

13.2 DICTÀMEN DELS ORGANISMES NACIONALS RESPONSABLES DE LA IGUALTAT

13.3 RESUM PER AL CIUTADÀ DEL PROGRAMA OPERATIU