www.publico.es

p passa a la pàgina següent

diumenge11 de desembre del 2011

Economia pàg. 7

l’angoixa que acorrala l’Aldea

Opinió pàg. 5

el camí cap a la independència implica consens

Espectacles pàg. 4

deu immigrants reflexionen a través de la dansa

Els empresaris socials engeguen projectes rendibles econòmicament que aporten beneficis a la comunitat

l’aventura dels emprenedors que somien un món més just

Força personal, supera-ció i la ferma convicció que un altre món és possible. això és el que defineix un emprene-dor social, un terme adoptat a mitjan anys vuitanta pel nord-americà Bill Dryton, fundador d’ashoka, l’associació impul-sora d’empreses socials més gran del món, i guanyador del príncep d’astúries de coopera-ció internacional 2011.

Des d’aleshores, hi ha ha-gut una autèntica eclosió d’en-titats del tercer sector: orga-

3

anabel herrerabarcelona

Joan Sala, al mig, i els seus dos fills, l’Adrià i el Jonàs, van fundar Verkami, una empresa pionera del ‘crowdfunding’ o finançament col·lectiu a Espanya. m. Ángeles torres

Aquestes iniciatives ataquen l’arrel dels problemes en lloc de les conseqüències

A Espanya tot just hi ha un 0,5% de gent implicada en l’emprenedoria social

nitzacions sense ànim de lu-cre com ara fundacions, coo-peratives, col·legis professio-nals o comunitats religioses. però, a diferència d’aquestes, les empreses socials innoven, és a dir, les seves idees produ-eixen canvis socials profunds perquè no busquen pal·liar les conseqüències d’un proble-ma, sinó atacar-ne l’arrel. Un exemple: si un territori d’un país en vies de desenvolupa-ment necessita metges, una Ong n’hi envia; un emprene-dor social, en canvi, formaria metges locals.

Un exemple són els ger-mans Jonàs i adrià sala. l’un és físic i l’altre, historiador de l’art, però també són artistes. Un dia, se’ls va acudir dema-nar ajuda econòmica a dife-rents organismes per fer un curtmetratge. Ofegats entre tanta paperassa, van buscar alternatives a internet, i van veure que als estats Units era moda una pràctica anome-nada crowdfunding, que con-sisteix a finançar projectes a través de la cooperació col-lectiva. Com que a espanya no existia una iniciativa similar,

els germans sala la van cre-ar. es diu Verkami. “normal-ment, darrere d’un emprene-dor social hi ha algú amb mol-ta força personal, perquè ha hagut de superar molts obsta-cles”, assegura l’antropòleg i emprenedor Josep Miró, res-ponsable d’innovació social i Relacions empresa-Ong de la Fundació intervida.

per María Zapata, fundado-ra d’ashoka a espanya, la clau de l’auge d’aquest tipus d’em-prenedoria ha estat la confian-ça social. “en moments de cri-si, o quan són els mateixos ciu-

tadans els que han de cobrir les necessitats bàsiques, els incentius per emprendre són més grans. tot i així, sense el context, el suport, la confian-ça i els exemples d’èxit, és di-fícil que algú s’animi a inten-tar-ho. les millors condici-ons per emprendre es donen quan existeix la cultura en la societat per fer-ho”, afirma.

a espanya, malaurada-ment, no existeix aquesta cultura. si atenem a les xi-fres del global entrepreneur-

www.publico.es/catalunya

públic2

ship Monitor (geM) –una xarxa internacional d’inves-tigació sobre la creació d’em-preses–, l’activitat emprene-dora a espanya va baixar un 15,57% l’any 2010, xifra que ens situa com un dels menys emprenedors dins dels països amb economies impulsades per la innovació. a més, no-més un 0,53% de la població adulta està involucrada en al-guna iniciativa emprenedora de caràcter social, davant del més del 2% dels estats Units, el Regne Unit o Finlàndia.

Reticència als canvis

el motiu: la nostra mentali-tat conservadora. no estem acostumats al canvi de feina ni de residència, ens indepen-ditzem tard, preferim l’habi-tatge de compra al de lloguer i tenim tendència a pensar que és només l’estat qui ha d’en-carregar-se dels problemes so-cials. potser és hora d’apren-dre a viure sense subvencions, asseguren alguns. per patricia sáez, directora del MBa soci-al i del postgrau d’emprene-dors socials de la UOC, “les subvencions que es perpetu-en en el temps no són indica-des perquè necessitem projec-tes socials autosostenibles en l’àmbit financer”.

per entendre’ns: una em-presa social ha de treballar per un món més just i soste-nible, però com que ho ha de fer competint amb el mercat tradicional, hauria de cercar també el benefici econòmic. aquest és un dels punts més discutits, però també el que possibilita que els projectes es consolidin i que siguin atrac-tius de cara als inversors.

segons sáez, en una prime-ra etapa l’emprenedor social “utilitza molt més capital intel-lectual que econòmic”, per després “centrar tot el seu es-forç a posar la idea en acció”. No és fins una tercera fase, la de creixement, al cap de cinc o deu anys, que es fan grans in-versions i s’aconsegueix la ma-duresa. “no hi ha gaires em-preses a espanya que hagin passat a aquest estadi”, apun-ta Miró. per ell, no n’hi ha prou

amb una proposta que resol-gui problemes socials, s’ha de tenir un model de negoci. “Quan algú em diu: ‘sí, però és que jo ja he provat el meu pro-jecte en una comunitat i funci-ona’, li responc: ‘Val, però ai-xò ho pots fer a 40 comunitats més o no?’. aquest és el rep-te: l’emprenedor social ha de pensar en gran!”.

però no ho fem. potser per por, i és que en la nostra cul-tura fracassar és gairebé un pecat capital, quan en realitat és d’allò més habitual. Hi ha estudis que diuen que només cinc de cada cent empreses tradicionals superen els cinc anys de vida. “Un emprene-dor fracassa perquè s’enfronta moltes vegades a una primera vegada i aprèn per assaig i er-ror. en el cas de l’emprenedor social, aquest aprenentatge és més lent i sofisticat, es neces-sita molta creativitat, convic-ció, passió i paciència per su-perar el dur camí cap al mer-cat”, afirma Sáez.

la clau, no defallir

“anar provant”. això és, per Miró, el que s’ha de fer. “l’em-prenedoria és com anar al gimnàs: com més practiques, més bé ho fas. el que passa és que no perdonem els errors”. potser per això diuen que “un emprenedor no neix, es fa”, i alguns, sarcàsticament, afe-geixen que “el desfan”.

posar fi a aquesta menta-litat passa per l’educació. “És importantíssim que els joves experimentin en edats prime-renques què significa ser un emprenedor”, assegura Zapa-ta. la fundadora d’ashoka a espanya cita l’exemple de Jo-sé Manuel pérez, Pericles. Con-vençut que si no ens entrenen de petits a ser emprenedors, de poc ens serviran les incuba-dores de projectes quan som adults, l’asturià va crear, fa 25 anys, Valnalón educa. l’enti-tat imparteix a les escoles una assignatura per ensenyar nens d’entre 3 i 16 anys a ser empre-nedors: creen empreses, fabri-quen productes per vendre’ls en fires, demanen crèdits a en-titats bancàries, etc. Ja porten més de 40.000 nens entrenats a europa i amèrica llatina. D

p Ve De la pàgina anteRiOR

«És importantíssim que s’experimenti de petit què significa ser un emprenedor»

Un emprenedor funciona per assaig i error, però la societat no tolera el fracàs

La mentalitat conservadora atura moltes propostes que tindrien futur

diumenge, 11 de desembre del 2011

Societat

Quatre experiències d’iniciatives impulsades a Catalunya

Vicki bERNADETFer visible una realitat amagada

un llarg camí per defensar les víctimes d’un drama tabú

parlar d’abusos sexuals infantils és un tema tabú per a molta gent. però no per a Vicki Bernadet. ella, més que nin-gú, ha aconseguit que el tema aparegui als mitjans de comu-nicació, que es discuteixi a les escoles i que s’abordi des de les institucions relacionades amb la infància. perquè és una rea-litat, per molt dur i vergonyós que sigui reconèixer-ho.

segons diversos estudis, al voltant d’un 23%-25% de ne-nes i d’un 10%-15% de nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys, normalment per part d’un familiar o d’algú de l’entorn de confiança. Però el 60% dels casos mai surten a la llum i les víctimes no reben cap mena d’ajuda psicològica.

Quan Bernadet, als 34 anys, va decidir explicar la seva ex-periència com a víctima, va xocar contra un mur d’incom-prensió. no va trobar cap ins-titució que pogués donar-li el tractament que necessitava. per això va crear FaDa –ara Fundació Vicki Bernadet–, la primera associació a espanya que facilita una assistència in-tegral a víctimes d’abús sexual en la infància.

3

La Fundació Vicki Bernadet procura assistència integral als qui han patit abusos sexuals infantils

els inicis, el 1997, no van ser fàcils. “Vaig començar amb voluntaris, i econòmi-cament amb les aportacions dels amics, de la família... Jo hi vaig posar tots els estalvis perquè, clar, havíem de so-breviure”, recorda l’emprene-dora. ara, quan a la fundació hi treballen 11 persones en nòmina més sis professionals liberals, encara tenen dificul-tats per trobar finançament, sobretot privat. “el tema no agrada”, diu Bernadet.

l’estigma que s’arrossega

la missió de la fundació és fa-cilitar assistència integral a adults víctimes d’abús sexu-al durant la infància i també a menors i famílies que pas-sen o han passat per aquesta situació. inclou serveis d’aco-llida, jurídics, teràpia indivi-dual i/o familiar, però també de sensibilització i prevenció. perquè Bernadet considera que la meta és que un dia no hi hagi cap cas per atendre.

les portes estan obertes per a tothom, perquè a cadas-cú li arriba el moment quan li arriba. “Hi ha persones que ho confessen als 20 anys, pe-rò n’hi ha d’altres que als 80. el més important és que en el moment en què aquella per-sona ha decidit fer el pas tin-gui un lloc on anar”.

Bernadet fa molts anys que intenta carregar-se l’es-tigma de l’abús sexual a tra-vés de formació università-ria a professionals de serveis socials, xerrades en escoles, conferències, etc. l’activitat arriba a una mitjana anual de 13.000 persones. “i sem-pre surten casos d’allà. per-què després diguin que les es-tadístiques no són reals...”. D

El 60% dels casos mai surten a la llum i els afectats no reben ajut psicològic

«El més important és que les víctimes tinguin un lloc on poder anar»

Bernadet va decidir, quan tenia 34 anys, explicar la seva experiència. m. Á. t.

lES clauS

FOrMaCIÓ I eDUCaCIÓEn emprenedoria social, tant a les escoles com en la formació continuada de l’adult.

CUlTUra InnOVaDOraMostrar exemples d’èxit perquè els ciutadans entenguin que ells també són capaços d’engegar un projecte.

>

>

CreaCIÓ D’Un eCOSISTeMaInvestigadors, administracions, empreses, inversors... han de treballar conjuntament.

InCUbaCIÓ De PrOJeCTeSL’entorn acadèmic és un lloc especialment fèrtil per a la generació de noves idees.

FIGUra De l’eMPreneDOrCanviar ‘els problemes són molts i jo només un’ per un ‘jo també puc contribuir’.

FInanÇaMenT eSTableNous productes de finançament bancaris, filantrops, fons de capital risc social, etc.

>

>

>

>

Un decàleg per impulsar les empreses socials

MarC leGalCreació d’un marc legal específic, que ara no existeix, per seguir l’evolució del sector.

MeDICIÓ De l’IMPaCTePerquè els inversors o l’administració pública donin suport als millors projectes.

COOPeraCIÓAprofitar el talent fomentant aliances entre administracions, empreses i inversors.

SUPOrT PúblICEls líders d’opinió, polítics i personalitats públiques han de mostrar el seu ajut i interès.

>

>

>

>

Una quinzena d’empreses, entre elles el Global Movement of children, que va decidir instal·lar la seva seu mundial al districte 22@ de barcelona, són les que formen, des de fa un parell d’anys, UpSocial, la primera incubadora d’inicia-tives d’aquest tipus d’empre-nedoria. “Més que un espai, és una comunitat de persones que havien creat empreses per promoure la millora social i volien compartir experiències i idees per superar les barreres amb les quals acostuma a tro-bar-se l’emprenedor, com ara el finançament i els problemes de màrqueting o estratègia”, explica un dels seus artífexs, Josep Miró.

comunitat pionera d’intercanvi d’idees a UpSocial

Quatre experiències d’iniciatives impulsades a Catalunya

www.publico.es/catalunya

públic 3diumenge, 11 de desembre del 2011

Societat

Albert JOVEllEl valor de la medicina preventiva

el pacient com a protagonista actiu de la seva salut

A Espanya hi ha 15 mili­ons de pacients crònics. Exis­teixen centenars d’associaci­ons relacionades amb malal­ties específiques, però cap que representi el fet de ser pacient. Excepte el Foro Español de los Pacientes, nascut el 2004 grà­cies a la tenacitat d’Albert Jo­vell, metge especialista en me­dicina preventiva i salut públi­ca, format a Barcelona i Har­vard, i distingit pel suport que dóna a col·lectius de pacients per millorar la seva comuni­cació amb els professionals de la salut.

“El Foro és una agrupació d’associacions, federacions i confederacions de pacients d’àmbit estatal que promo­ciona els drets i els deures dels malalts”, afirma. A grans trets, funciona com un espai de re­presentació dels pacients per­què participin de manera acti­va en les decisions que tenen a veure amb la seva salut. Dels 100.000 afiliats originals s’ha passat, en l’actualitat, a més de 850.000.

Al Foro Español de los Pa­cientes el va seguir un projecte de la mateixa envergadura, la Universidad de los Pacientes, impulsada per Jovell amb el suport de la UAB i la Fundació Biblioteca Josep Laporte. L’ob­jectiu és proporcionar infor­

3

El Foro Español de los Pacientes ajuda els malalts crònics a prendre el control i saber els seus drets i deures

mació de qualitat sobre malal­ties i els seus tractaments. I és que cada vegada són més els pacients que volen estar infor­mats, però no troben contin­guts fiables. “Volem evitar que la gent entri en la bogeria dels cercadors, on pots trobar da­des tan dispars com ara que la supervivència de determinats tumors és del 3% o del 90%, depenent de la font”.

Jovell, seleccionat com a Emprenedor Ashoka el 2009, està democratitzant la sani­tat pública i possibilitant que els pacients prenguin el con­trol sobre les seves malalties i animin a d’altres a fer el ma­teix. Perquè està més que de­mostrat que assumir un paper més actiu com a malalt genera grans beneficis sobre la salut i el mateix sistema sanitari. D

Cada cop hi ha més pacients que volen estar informats però no troben informació

«Volem evitar que la gent entri en la bogeria dels cercadors»

Jovell dóna representació als malats crònics. m. Á. t.

Família SAlApioners de finançament alternatiu

el ‘crowdfunding’ espanyol va néixer a mataró

Un creador té un projec­te, el penja al web per donar­lo a conèixer i la gent té 40 di­es per fer aportacions econò­miques per finançar­lo. Així és com funciona Verkami, la pla­taforma de crowdfunding pio­nera a Espanya, fundada fa un any per Joan Sala, biòleg, i els seus dos fills, l’Adrià i el Jonàs, historiador de l’art i físic, respectivament.

“El que fem és posar en con­tacte els artistes amb el públic. Per aconseguir­ho, assessorem els creadors perquè plantegin el projecte de manera correc­ta i els donem les eines perquè llancin una campanya efectiva a través de les xarxes socials”, apunta Jonàs. A partir d’aquí, són els usuaris que visiten el web de Verkami els qui deci­deixen si la idea és prou atrac­tiva per deixar­s’hi els calés.

Per increïble que pugui semblar, el 60% dels projec­tes que passen per la platafor­ma acaben en èxit. I ja en van més de cent! Des d’un llibre que recull les millors imatges i els millors tuits de les acam­pades del 15­M fins a l’expe­riència de Miquel Gil, un can­tant valencià que va aconse­guir més de 600 mecenes per gravar el seu últim disc a can­vi de premiar­los amb una edi­ció especial.

3

Verkami facilita que els creadors presentin projectes i obtinguin recursos econòmics dels usuaris de la web

El crowdfunding, que ara veiem com una idea senzilla i brillant, era una paraula es­tranya i desconeguda per a la majoria fins fa poc. Per això, els Sala no ho van tenir gens fàcil per implantar el seu ne­goci, segons explica el pare de família: “Va ser molt ar­riscat perquè a Espanya no hi havia cap referent, però nos­altres hi confiàvem molt”.

Fins que Verkami no va veure la llum va passar més d’un any, temps que van ne­cessitar els mataronins per investigar a fons com funci­onava el sistema. A més, mai havien muntat una empre­sa. Va ajudar­hi el fet de rebre el suport del TecnoCampus Mataró­Maresme, un parc científic de la innovació on estan instal·lats. D

El 60% de les propostes de la plataforma acaben aconseguint diners

Jonàs: «Els donem les eines per fer una bona campanya a les xarxes socials»

Els germans Jonàs i Adrià i el seu pare, Joan Sala. m. à. t.

Miquel cOllpresident de Dynamis

la necessitat de treballar després de la jubilació

Molts es passen to­ta la seva vida laboral somi­ant amb la jubilació. D’altres, en canvi, quan arriba el mo­ment, no entenen per què han de passar a la inactivi­tat quan el cap els va a mil per hora. És el cas de Miquel Coll. Tot i jubilar­se com a funcionari de l’Agència Ca­talana de l’Aigua a una edat avançada, als 70 anys, nota­va que encara podia aportar moltes coses com a enginyer industrial. Així que va buscar feina de voluntari.

“No saps el que em va cos­tar trobar un lloc interes­sant!”, assegura referint­se a la tasca que va desenvolu­par a Acció Solidària contra l’Atur. “La meva feina con­sistia a col·locar gent exclo­sa. Així va ser com vaig ad­quirir experiència en el ter­cer sector”. Experiència que li va servir per fundar, l’any 2008, Dynamis, una agència de col·locació de voluntaris altament qualificats.

L’entitat recluta jubilats i prejubilats i organitza una base de dades amb els seus currículums per ajudar fun­dacions i associacions quan necessiten cobrir una vacant de directiu no remunerada. El professional seleccionat s’incorpora com a voluntari

3

Dynamis recluta professionals jubilats o prejubilats per col·locar-los com a voluntaris altament qualificats

per dissenyar el pla de comu­nicació, organitzar el sistema informàtic o coordinar jorna­des, per exemple.

“Està pensat com un caça­talents”, afirma Coll, que no entén per què les adminis­tracions permeten la jubila­ció d’executius i professionals qualificats, moltes vegades a edats molt inferiors a l’ofici­al, si això representa una pèr­dua de capital intel·lectual per al país i per a les seves organitzacions.

Dynamis no travessa el seu millor moment. “Per molt que sigui una bona idea, necessi­tem finançament i ningú ens el dóna”, es queixa Coll, que no ha aconseguit els 5.000 eu­ros que els costen els fullets que volen treure per donar a conèixer la seva activitat. D

«Em va costar molt trobar un lloc interessant com a voluntari»

«Per molt que sigui una bona idea, necessitem finançament»

Coll lluita contra la pèrdua de capital intel·lectual. m. Á. t.