Punt 3 Expressivitat

7/25/2019 Punt 3 Expressivitat

http://slidepdf.com/reader/full/punt-3-expressivitat 1/5

3.-Funció expressiva:

Moles autors consideren que la melodia és un recurs artístic, i si el comparemamb la pintura com a referència, pot realitzar canvis de brillantesa i riquesa alquadre.

Rosa Font diu que modular és eixir de casa i recórrer diversos paisatges. adato té el seu color específic, la seua llum. Recórrer eixes tonalitats és admirar eixe !mbit ampli de color.

"er altra part la modulació intenta enriquir la melodia o l#$armonia en el seucas, i dotar%la d#una pinzellada de contrastos sonors i evitar així la monotonia.

&amacois, per una altra part, afirma que modular consisteix en augmentar lacapacitat de la m'sica per a crear un augment de l#atenció. ()* es basa en el

principi psicol*gic de que davant d#un succés novedós es produeix unaactivació de l#atenció, com és el cas d#abandonar la tonalitat i entrar en unaaltra.

+ls modes menors ens transmeten la sensació de tristesa, malenconia isentimentalisme, mentre que els maors ens difonen vitalitat, alegria i ocositat-pus /0 n'mero 1 de $opin est! en Mi Maor i expressa tristesa2.

3./.% 4poca primitiva5

+ls cants primitius són d#!mbit mel*dic molt limitat a base de repeticions i molt

propers al llenguatge parlat insistint en un mateix nivell d#al)ada del so. 6s per aquest motiu que la melodia era totalment plana, sense cap tipus de modulació, a que per tal que es considere una modulació $a d#$aver%$i primer una tonalitattotal clarament definida.

3.7.% ant gregori!5

8es melodies cristianes més antigues es limitaven a l#agrupació d#unes poquesdist!ncies o intervals ascendents i descendents al voltant d#una nota o mesclarecitativa. 8#esmentat !mbit mel*dic fou ampliant%se progressivament. (ixí esvan formar gradualment diferents esquemes o tipus recitatius i mel*dics, les

melodies dels quals giraran freq9entment entorn d#una nota. ap a dita notatendeix amb freq9ència la melodia. :ita nota equival a l#anomenada dominantpels te*rics musicals des del s. ;<==.

>ambé $i $a una altra nota atractiva, la final, de la qual en surten ambfreq9ència les melodies de la seua entonació inicial, i sobre la que generalmentacaba -espècie de >*nica en el llenguatge musical actual2. >enint presentsaquestes atraccions dels esmentats sons i l#!mbit de les melodies és comarriba en els segles ; i ;= als modes eclesi!stic.

+l cant gregori! no té establerta una tonalitat a l#igual que pensava en l#èpocaprimitiva. :#aix* se#n desprén que no puguen existir modulacions en la líniarecitativa.



?na altra característica del cant gregori! que explica la inexistència demodulacions és la falta d#alteracions -solament s#admitia el @i b per a evitar l#'nica quarta augmentada que existeix en l#escala si prenem com a escalabase l#escala de :o. (questa Aa, era anomenada la quarta del diable perquè

era l#'nica quarta trit* que existia, i més difícil d#entonar que les altres2.

3.1.% +ls trobadors5

+ls moviments trobadorescs naix a finals del segle ;= al sud de Fran)a, a laproven)a, fruit del luxe i refinament dels costums, així com de l#esperitcavalleresc i de culte a la dona.Beneralment eren poetes compositors que pertanCien a la noblesa feudal i méstard al naixement de la burgesia. 8a llengua utilitzada era la de DocE.

?na altra variant del moviment trobadoresc naix al nord i centre de Fran)a. +s

diferencia de les anteriors en la llengua que utilitzen per les seues can)ons,que és la de l#EoilE.

8es can)ons d#ambdós tenen les mateixes característiques. ?tilitzen melodiesd#!mbit redut. 8#ambient modal és eclesi!stic encara que amb tendències capals modes maor i menor actuals.

6s aquí on podem comen)ar a parlar de modulació encara que l#'nic quepractiquen les dues corrents és el canvi de mode que, com anteriorment $emdit, alguns autors no $o consideren com a tal modulació.

3.A.% +dat Mitana5

rigen de la polifoniaG Huè $a passat amb la m'sica religiosa durant el períodedels trobadorsG

?n dels esdeveniments més importants per a la $ist*ria de la m'sica ésl#origen de la polifonia al segle ;. @ota el terme de polifonia entenem lasimultanetat de més d#una melodia.

+ncara es creu que la polifonia naix en el segle =;. Recents investigacions

asseguren que tal pr!ctica $a eixit en diferents pobles primitius com $o $andemostrar els estudis de tribus que viuen en estadis de civilització primitiva al#Ifrica entral.

+l primer intent de polifonia apareix quan a una melodia gregoriana se li afegeixuna veu simult!nia i paralJlela separades per dist!ncies interv!liques de Aa i 3a.

?n segon intent sorgeix al moure la segona veu en sentit contrari a cada nota.

( l#emprar encara melodies gregorianes no es pot parlar de què existeixenmodulacions perquè no $i $a tonalitat establerta.

(2 +l contrapunt5



+ls compositors comencen a basar les seues obres en el c!non imitatiu, és adir, la melodia era imitada en part o totalment per les altres sense deixar laprimera cantar i la resta de les veus la imitava. :e vegades els c!nonss#escrivien a una línia mel*dica deixant a l#executar%se llibertat per a iniciar el

c!non en el punt que més oport' $o estimés.

3.3.% +l renaixement5"er primera vegada al segle ;<== ser! un segle on l#art secular rivalitzen amb lapolifonia religiosa. @er! la polifonia profana la que més apunte cap als modesmaors i menors actuals.

+l renaixement significa el floriment de la m'sica cortesana. Molts dels m'sicsrenaixentistes estaran lligats a una capella musical $avent de composar per auna banda de m'sica per al culte i una altra que servisca per a vetllar el palau.

@er!, en aquesta època quan apareixen els actuals noms de les veus i on lapolifonia profana troba el seu m!xim desenvolupament en el madrigal itali!.

@er! a a finals del segle ;< i primers del ;<==, quan el madrigal adquireix uncar!cter més dram!tic i virtuós, que es valdran Kcom a mitans expressius% deles disson!ncies i sons alterats nous -cromatismes2 entrant així en el món deles modulacions.

3.L.% arroc5

+n el barroc els modes substitueixen definitivament els eclesi!stics. "er* per al#estudi de la modulació i expressió dins d#aquest període musical enscentrarem en un dels compositors més importants , no solament d#aquestaèpoca sinó també de la $ist*ria de la m'sica com és N@. (O.

ac$ resumeix el passat dels dos segles que el precedeixen, empalma el B*tici el arroc a través de la imitació, el c!non i la fuga, per* al mateix temps quetanca un període obre una nova època en el domini de l#expressió i de laconstrucció musical. (quest compositor comen)a a fer modulacions per acomposar les seues obres i expressar els seus sentiments. Po obstant, la seuam'sica és f!cil d#analitzar perquè utilitza acords totalment tonals, és a dir,

sense nombroses alteracions.:#ací que totes les modulacions es produesquen per mit! d#un acord mixte iprogressions modals intertonals -dins d#una mateixa tonalitat2. (mb aquestescaracterístiques ac$ arriba a composar obres tan excepcionals com ara D8#artde la FugaE o la D"assió segons @ant MateuE.

Q.3.% lassicisme5

(questa m'sica és obectiva, continguda en les emocions, cortesana, refinada,elegant, superficial, per* mai pobra. 8a claredat i la simplicitat és la nota

predominant en les melodies. 8es frases mel*diques són nítides, curtes,



regulars i quadrades. 6s corrent la frase de vuit compassos, que s#obren i estanquen amb certs períodes.

8#$armonia és transparent, no crom!tica, a base d#acords senzills lesmodulacions són utilitzades per a relacionar temes i seccions, les disson!ncies

resolen satisfact*riament sense deixar sensació d#aspror.

3.S.% Romanticisme5

8a m'sica més $umana i propera al poble, apareixen els estils musicals,segons les tradicions, folTlores i valors nacionals de cada poble. 8a m'sicapassa definitivament dels salons al concert. 8#estil polif*nic i contrapuntísticdecau, és rarament practicat, al mateix temps que decau la m'sica de c!mera.

+s busquen d#aquesta forma contrasts musicals i d#oposicions accentuadescapaces d#evocar i suggerir sentiments a través dels ritmes variats,

orquestració i matisos. ?n element important ací és la modulació a través de laqual s#aconseguir! una m'sica enlluernadora, apassionada i espectacular.

8es melodies seran apassionades i intenses per* sempre expressantsentiments individuals.

?n dels mètodes més emprats per a modular ser! l#$armonia d#un acord os#alteraran els a existents, apareixen acords nous com l#acord de sisenanapolitana.

(quests acords s#utilitzen per a produir un eixamplament $arm*nic. 8esdisson!ncies i cromatismes amb fins expressius s#utilitzen per a crear acoloriment més ric i un ambient de maor expressió subectiva.

3.U.% =mpressionisme5

+l més essencial de l#impressionisme és la llum i el color. +s fuig de lestonalitats cl!ssiques, utilitzant més acords sense que en domine cap, niexistesquen atraccions entre ells com passava en l#$armonia cl!ssica.

+l que més ens interessa és el color i la sonoritat sensual en cada acord en sí,

amb tots els seus sons $arm*nics que l#acompanCen, no importen els xocs odisson!ncies. 6s m'sica subectiva de sensació i de cor, mai de cap. (l noaparéixer tonalitat clarament definida o estar definida amb vaguetat lesmodulacions seran passatgeres, sense cap mètode concret, o en altres casosni tan sols existir!%

3./0.% Pacionalisme5

>ots els pasos comencen a prendre consciència dels seus valors, el sinfonismei l#*pera alemanCs en són un clar exemple. +s tracta de buscar expressionsmusicals en el folTlore. :els trets modals de les seues can)ons i dels ritmes de

les can)ons populars en trauran la vivesa que correr! pels temes musicals. ?nbon exemple el formen els passatges de la suite D=bèriaE d#(lbéniz per



Documents

Punt 3 Expressivitat