QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE … · EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL) JAUME BUXEDA I GARRIGÓS MARISOL MADRID I FERNÁNDEZ* QUARHIS, ÈPOCA

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA

quarhisÈPOCA II · ANY 2014 · N.10 · ISSN 1699-793X256 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

10

BARKENO | BARCINO | BARCINONABARSALUNA | BARCELONA

MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Editor:Museu d’Història deBarcelona (MUHBA)Institut de CulturaAjuntament de Barcelona

Director MUHBA:Joan Roca i Albert

Direcció Quarhis:Julia Beltrán de Heredia

Secretària de redacció:Vanesa Triay

Consell de redacció: Xavier Aquilué (MAC)Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)Josep Guitart (UAB)Josep M. Gurt (UB)Albert López (DiBa)Magí Miret (GC)Carme Miró (ICUB)Miquel Molist (UAB)Isabel Rodà (UAB)

Avaluadors externs: Luis Caballero ZoredaCarmen Fernández OchoaSauro GelichiJean GuyonSimon KeayBernat MartíLucy VallauriDesiderio VaquerizoGiuliano Volpe

Control gràfic:Emili Revilla

Disseny gràfic:PFP(Quim Pintó, Montse Fabregat)

Realització:Edicions Hipòtesi, SL

Impressió:Índice Arts Gràfiques, SL

Imatges de la coberta:El Born CC-Pep Pareri Ignasi Camps

ISSN1699-793X

Dipòsit legalB-9715-2005

© dels textos els autors© de l’edició

Museu d’Històriade BarcelonaInstitut de Cultura, Ajuntament de BarcelonaPlaça del Rei, s/n08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 57www.museuhistoria.bcn.cat/quarhis

000 preliminares+editorial 10.qxp 27/5/14 18:04 Página 4

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

BARSALUNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2014·NÚM.10·ISSN 1699-793X 256 PÀGINES · BARCELONA


9-11 PRESENTACIÓ JOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

EL BORN, UNA CIUTAT SOTA UN MERCAT16-28 EL BORN I EL CONEIXEMENT HISTÒRIC

ALBERT GARCIA ESPUCHE

30-55 EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L’ANTIC MERCAT DEL BORN. LA SEVA DARRERA FASE D’ÚS (1700-1717)PERE LLUÍS ARTIGUES CONESA | ANTONI FERNÁNDEZ ESPINOSA

56-68 EL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

70-93 EVOLUCIÓ GEOMORFOLÒGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN ÈPOQUES HISTÒRIQUESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

NOTES I ESTUDIS96-121 ESCULTURES ROMANES DE BARCINO

MONTSERRAT CLAVERIA NADAL | EVA M. KOPPEL GUGGENHEIM | ISABEL RODÀ DE LLANZA

122-139 LA REPRESENTACIÓN DEL RAPTO DE GANÍMEDES EN LA HABITACIÓN 3 DE LA DOMUSDE AVINYÓ (BARCELONA): UN UNICUM EN LA PINTURA PROVINCIAL ROMANAALICIA FERNÁNDEZ DÍAZ | LORENZO SUÁREZ ESCRIBANO

140-162 LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA, UNA EMPRESA DE FINALS DEL SEGLE IIIALESSANDRO RAVOTTO

164-179 EL PRIMER TESTIMONI ARQUEOLÒGIC DE LA PESTA NEGRA A BARCELONA: LA FOSSA COMUNA DE LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | IRENE GIBRAT PINEDA

173 ANNEX 1. Estudi de les restes tèxtils dels enterraments de la fossa de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de BarcelonaSÍLVIA CARBONELL BASTÉ

178 ANNEX 2. Estudi de la composició de les mostres de teixit dels enterraments de la fossa de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de BarcelonaENRIC CARRERA I GALLISSÀ

180-199 LA SÉPULTURE MULTIPLE DE LA BASILIQUE DES SAINTS MARTYRS JUST ET PASTOR : BIO-ARCHÉOLOGIE DES RESTES HUMAINS SACHA KACKI | DOMINIQUE CASTEX

NOTICIARI202-204 PROJECTE PREHISTÒRIA AL PLA DE BARCELONA

205-206 LA MURALLA ROMANA EN EL MARC DEL PLA BARCINO. PROJECTES I RESULTATS DE L’ANY 2013

207-208 PLA BARCINO. LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR: LA CIUTAT CRISTIANAI VISIGODA

209-211 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. CANVI CULTURAL EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

213-215 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

217-227 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

229-238 ENGLISH TEXT. SUMMARY

239-250 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

251-255 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE


NOTICIARI

09 noticias 2014.qxp 22/5/14 21:52 Página 201

209quarhis

FITXA TÈCNICA

Investigador principal· Jaume Buxeda i Garrigós

Cultura Material i Arqueometria UB,ARQ|UB, Universitat de Barcelona

Equip investigador · Marisol Madrid i Fernández

Cultura Material i Arqueometria UB,ARQ|UB, Universitat de Barcelona

· Samantha Gómez FerrerCultura Material i Arqueometria UB,ARQ|UB, Universitat de Barcelona

· Roberta Di FeboCultura Material i Arqueometria UB,ARQ|UB, Universitat de Barcelona

· Cristina Puig BarrachinaCultura Material i Arqueometria UB,ARQ|UB, Universitat de Barcelona

· Meritxell Tous MataCultura Material i Arqueometria UB,ARQ|UB, Universitat de Barcelona

· Julia Beltrán de Heredia BerceroMuseu d’Història de Barcelona

· Julio Nuñez MarcénDepartamento de Geografía, Prehistoriay Arqueología, Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea

· Sergio Escribano RuizDepartamento de Geografía, Prehistoriay Arqueología, Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea

· Carmen Mena GarcíaDepartamento de Historia de América,Universidad de Sevilla

· Fernando Amores Carredano Departamento de Prehistoria yArqueología, Universidad de Sevilla

· María del Cristo González MarreroDepartamento de Ciencias Históricas,Universidad de Las Palmas de GranCanaria

· José Ignacio Sáenz SagastiMuseo y Parque Arqueológico CuevaPintada de Gáldar, Gran Canaria

· Vassilis KilikoglouInstitute of Materials Science, NationalCentre for Scientific Research‘Demokritos’, Grècia

· Peter M. DayDepartment of Archaeology, Universityof Sheffield, Regne Unit

· Claudio CapelliDipartimento per lo Studio del Territorioe delle sue Risorse, Università di Genova,Itàlia

· Roberto CabellaDipartimento per lo Studio del Territorioe delle sue Risorse, Università di Genova,Itàlia

· Brad LoewenDépartement d’Anthropologie, Universitéde Montréal, Canadà

· Yves MonetteMusée canadien des civilisations, Québec,Canadà

· Juan Guillermo Martín Rincón Departamento de Historia y CienciasSociales, Universidad del Norte,Barranquilla, Colòmbia

· Monika TherrienFundación Erigaie, Bogotá, Colòmbia

· María José OtsUnidad de Antropología, INCIHUSA-CONICET, Mendoza, Argentina

· Margarita Susana GascónUnidad de Antropología, INCIHUSA-CONICET, Mendoza, Argentina

· Gabriel CoccoDepartamento de Estudios Etnográficosy Coloniales, Ministerio de Innovación yCultura, Santa Fe, Argentina

· Fabián Cándido LetieriMuseo Histórico Provincial de Santa Fe,Ministerio de Innovación y Cultura,Santa Fe, Argentina

Període de realització2013-2015

FinançamentMinisterio de Economía y Competitividad,Gobierno de España

Pressupost40.000,00 e (HAR2012-33784)

TREBALLS DESENVOLUPATSDURANT EL DARRER ANYDurant el darrer any s’han desenvolu-pat els treballs previstos en el projecteinicial en tots els centres productorsde la península Ibèrica així com enels centres receptors atlàntics escollitscom a casos d’estudi.

BarcelonaA Barcelona, els treballs han permèscaracteritzar arqueomètricament diver-sos materials altmedievals per tal decomplementar el coneixement sobreles tradicions de producció ceràmicaal Pla de Barcelona i podercomprendre millor les transformacionsque la ciutat patí en època baixme-dieval i moderna. Entre aquests mate-rials destaca la caracterització arqueo-mètrica del taller de Pedralbes aixícom un important conjunt de possiblesgresols, l’ús dels quals encara noés clar. Pel que fa als materials d’èpocamoderna, s’està treballant en la iden-tificació de diverses produccionspossiblement importades, com arales ceràmiques de taches noires, pera les quals s’ha identificat, al costatde les importacions lígurs, una produc-ció local. Igualment s’ha fet un primerestudi d’identificació de tintesper espectroscòpia Raman de lesmarques mercantils de les alfàbiestrobades a Barcelona, com a partdel treball final de màster de JoséCullerés Brich. Finalment, s’ha iniciattambé un estudi de les pipes ceràmi-ques no caolinítiques de la ciutat,juntament amb les procedentsdels tallers de Palamós, així comd’un conjunt de pipes de l’Havana(Cuba) que hi podrien estar relaciona-des. És igualment important destacarque, pel que fa a la caracteritzaciópetrogràfica dels materialsde Barcelona, Roberta Di Feboté ja pràcticament acabada –en fasede correcció– la tesi doctoral quen’estava fent de manera monogràfica,que complementa i millora el coneixe-ment que d’aquestes produccions te-níem fins ara a partir de la seva caracte-rització química.

IMPACTE TECNOLÒGICEN EL NOU MÓN COLONIAL.CANVI CULTURALEN ARQUEOLOGIA IARQUEOMETRIA CERÀMICA(TECNOLONIAL)

JAUME BUXEDA I GARRIGÓSMARISOL MADRID I FERNÁNDEZ*

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 10 (2014), pp. 201-211

*Cultura Material i Arqueometria UB (ARQUB, GRACPE), Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona.


210 quarhis


País Basc i CanadàEn el cas del País Basc així comdel Canadà, zona d’expansió dels bale-ners bascos, l’estudi s’ha centraten un conjunt de possibles ollesd’origen desconegut, molt abundantsals jaciments canadencs, i presentstambé al País Basc, que semblaque tenen una provinença de zonesamb una geologia molt determinada.Una de les possibles àrees de provinen-ça que s’està avaluant és la de Pereruela,a la província de Zamora, on, a més,hi ha un important registre documentalque recull la seva importància com acentre productor, així com la comercia-lització dels seus productes al País Basc.A més, s’han caracteritzat diverses teu-les, tant del País Basc com de jacimentscanadencs, ja que sembla que aquestsmaterials són dels més abundants queels baleners bascos van dur als seus nousassentaments temporals durant l’èpocade la caça de la balena.

SevillaFinalment, en el cas de Sevilla, quesegurament va ser el principal centreproductor de ceràmica de l’Europadels segles XVI i XVII, CristinaFernández de Marcos García ha estu-diat, com a treball final de màster, diver-ses produccions de gerres i de cerà-miques vidrades i de cuina, que hanpermès veure nous aspectes de l’espe-cialització de les seves produccions.A més, s’ha pogut constatar, gràciesa aquests treballs, la presència de cerà-miques de cuina a Santa Maríala Antigua del Darién (Colòmbia)ja a principis del segle XVI. Amb relacióa Sevilla, i per tal de millorar les dadesexistents que plantegen diversos proble-mes respecte de les produccions deTalavera de la Reina, amb la qual hiha algunes similituds composicionals,i de Delft (Països Baixos), que són imi-tades a Sevilla, s’ha caracteritzat unimportant nombre de mostres d’amb-dós centres productors. En el cas de lesceràmiques de Delft, però, aquestes noprocedeixen directament del seu centreproductor sinó de l’Havana (Cuba).

Altres centres productors atlànticsPel que fa als centres receptors atlàntics,destaca la continuació dels treballs

iniciats anteriorment al jaciment de laCueva Pintada (Gáldar, Gran Canària),tant sobre majòliques com sobre ceràmi-ques preeuropees i tradicionals,així com l’inici dels treballs sobre for-mes de sucre de l’Ingenio Azucarerod’Agaete (Gran Canària), la segonaindústria més antiga de producció del’illa i la que va tenir una vida més llar-ga. Una fita important en els treballsen aquesta illa ha estat la finalitzacióde la tesi doctoral de Miguel del PinoCurbelo, desenvolupada a la Universitatde Las Palmas de Gran Canariaen col·laboració amb el projecteTecnolonial, sobre la caracteritzacióarqueològica i arqueomètrica de diver-sos conjunts de ceràmica preeuropeade l’illa de Gran Canària i que suposa,sens dubte, un punt d’inflexió en elsestudis ceràmics a totes les illesCanàries.

AmèricaA Amèrica, a més del que ja s’hacomentat sobre el cas canadenc,s’han dut a terme importants treballsper als casos argentins, amb un primerestudi sobre les majòliques i les ceràmi-ques de transport del Fuerte SanctiSpiritu (Puerto Gaboto, Argentina),però especialment amb l’estudi d’unimportant conjunt de ceràmiques pre-europees, algunes de la dominació incaperò també de ceràmiques colonialsde la ciutat de Mendoza (Argentina).Aquests treballs, actualment en fased’interpretació, han de permetre veurel’evolució de les ceràmiques indígenesperò també les de la dominació inca,primer, i castellana, després, fins a des-embocar en les produccions ja d’èpocacolonial produïdes a la mateixa ciutatde Mendoza. Aquest treball ha compor-tat, a més, l’estada de María José Ots,investigadora de l’INCIHUSA-CONI-CET (Mendoza, Argentina) i responsa-ble dels treballs arqueològics de Men-doza, a la Universitat de Barcelonadurant un període de sis mesos.Finalment, pel que fa al cas d’estudide Colòmbia-Panamà, cal destacarun important estudi de caracteritzacióarqueomètrica de la ceràmica indígena,i algunes peces europees, retrobadaal fort de San Sebastián de Urabá(Necoclí, Colòmbia), datat el 1510.

Figura 1Mostra d’algunes de les pipes trobadesa Barcelona que han estat analitzades. [Col·lecció MHUBA]


211quarhis


Aquest fort és una de les primeres fun-dacions castellanes a l’Amèrica conti-nental. Tingué una vida molt curtai vuit mesos després de la seva fundació,els pocs supervivents van abandonar-loper fundar Santa María la Antigua delDarién (Colòmbia), que seria la prime-ra ciutat amb títol de tal a l’Amèricacontinental. Els resultats contrasten demanera significativa amb els obtingutsper a la ceràmica indígena de SantaMaría del Darién, i mostren una baixainteracció entre les poblacions d’amb-dues bandes del golf d’Urabà. A més,cal esmentar també els treballs queactualment s’estan desenvolupant sobreceràmiques de Panamá Viejo (Panamà),fundada el 1519 pels habitants de SantaMaría la Antigua del Darién que vanabandonar aquesta ciutat. Les ceràmi-ques que ara són objecte d’estudi, i quecomplementen les que ja s’han caracte-ritzat, corresponen a ceràmiques indíge-nes i a ceràmiques colonials, anomena-des criolles. Aquests treballs s’han des-envolupat gràcies a l’estada a PanamáViejo de Luz Adriana Alzate Gallegoen el marc del desenvolupament dela seva tesi doctoral sobre els cas d’estu-di de Colòmbia-Panamà.

TREBALLS FINALS DE MÀSTER I TESIS DOCTORALS

Com s’ha explicat anteriorment, unimportant nombre de treballs finals demàster i de tesis doctorals s’han finalit-zat aquest any, o estan a punt de serdipositats per a la seva defensa, mentreque altres tesis doctorals es troben enca-ra en fase de realització. Aquests treballsja finalitzats, o en fase de correcció, sónels següents:

Treballs finals de màster

Cristina Fernández de Marcos García. Carac-terització arqueomètrica de la ceràmicacomuna sevillana (s. XVI). Universitat deBarcelona. Direcció: Jaume Buxeda i Garri-gós i Mercè Roca Roumens.

José Cullerés Brich. Caracterización arqueo-métrica de tintas sobre ceràmica. Universitatde Barcelona. Direcció: Jaume Buxeda i Ga-rrigós.

Tesis doctorals

Miguel del Pino Curbelo. Caracterización dela cerámica elaborada a mano en la GranCanaria prehispánica. Un acercamiento et-noarqueológico y arqueométrico. Universi-dad de Las Palmas de Gran Canaria. Direcció:Jaume Buxeda i Garrigós, Amelia RodríguezRodríguez i José Mangas Viñuela.

Roberta Di Febo. La producció ceràmica alPla de Barcelona d’època altmedieval a con-temporània i el seu estudi arqueomètric.Universitat de Barcelona. Direcció: JaumeBuxeda i Garrigós i Marisol Madrid i Fer-nández.

Figura 2Marques pintades sobre alfàbiesde Barcelona.[Col·lecció MHUBA]


Documents

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE … · EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL) JAUME BUXEDA I GARRIGÓS MARISOL MADRID I FERNÁNDEZ* QUARHIS, ÈPOCA