Cui el (:racier (I una .uuilist I I:U(endctl-

taI de Ics nostres representacions, ctim

fa Gueroult '°. No crcc (life la coheren-

cia de la quc parla 13cyssade contradi-

gui la unilateralitat de I'ordre ' No

crec, en Ii, yue la tonamentaciu carte-

siana (lucdi in(iccididd elite cl Jo i

Deft, coni Cliff Marion"Totel yuc he (lit configure lit mcclita-

eiu corn it forma del pensamerit huma

podemos proharlo todo Colt el uSO (IC la

razon; antes quc Cl use de la raisin estiin los

principios Cn yue ella se funda, y antes yue

Lino v oleo estti la existencia de la ra/On

ntisma y del ser yue I(ICIOCII1 I- 13almes critica

lit rirditaciO corn si Isla unit denwstracio yue

(letlItCIX cunt "Una argumentaci(in en la eual

se nitiere de proposicioncs CV (Icntes una pto-

posici61l cvi(ICrtemCniC cnla/ada Coll ellits" .

si Ics prenlisses scin CvidLUtta ser:ut indcntos-

irthlcs I. si Uposent yue no, caldra polar-tie

alguna (uc ho sigui o arar vets l tIiilnit (vg.

op. cit., I. I. c. 17. p. 87). I{I ,Cogito» Set fit

till raon:nnent encohert (entinicnut) amh pre-

misses I Components ideals clue no podrien aer

nt,ntingtits till cop slit duhtat de lot.

40. Vg. M. (iuctituIt, Drsrartcv selon Cut-

der des raisons, Auhicr, Paris. 1953. 6ec-

roult crew yuC es Cl Descartes de Ics hle'dda-

tion.t el clue hem (Ic compartr amb Kant

ptiis(1uc cc sons ICs hkeditatiottr yui s'elcsCot

a Lill point do vac proche do la ( ritidue cn sc

proposattt do tomler la valcur ohjectivc de

nos connaissances (a priori),,; vg. op. cit., p.

33 dc la rota 3. Segons (iueroull, I'analisi car-

Icaiani7 es ricers cit la scrie do Ics conditions

(Ic possihilitat de tote tcpresentaci6. Vg. op.

cit., p. 36.

47. I.M. Bcvssadc, La pltilosoplue pre-

miere de I)rsrattes, I lammarion. Paris. 1979,

p. XII i 325-333. Crec yuc. Cit ayucst Ilihrc

cxtraordinari, Bcyssadc n0 cncerta Chian vcu

impossible tugir do I'acusaciti cle circtilarilal Si

CS merle el concuptc (l onlrc unilateral. No

uhauutt, is clar Clue Descartes no c1eixit de

ntantenir-Io per a (clime I'ordre de la metatt-

sict. Vg. p. c. Sec. K., A i' IX-171; Fpi.stolain

curd 1'. Dint[, Ai VII-57'. 1111-1,cttIc PrclIcc,

A I ISB-_L RA A I X-196-7. etc.

JS. Vg..1 I Mill ion, «Detcaricc et l'onla-

thrologir» a Bulletin de la So( irtr ['ranivti.ci' de

Philosophic. Sessiti del ?4-i V-S_ (p. 117-171).

Marion crcu yuc Descartes vacil'la entre dues

contiguracions ('onto-teologia; la printcra

cenurada en cl «ego» tom it ens suprem al Cluees retercixcn ell allies ens detinits tom it "en-

10 rota", i la segona ccntrade ell Dcu-"cause

sus., cunt it ens supreni (let yuc depenen cls

nitres ens (amiss cons a "ens tit causatunl,,.

1' .,i1 tl , I\, I ;i' I F .>)luu, n' 1,, r,)n.il

clcl "ill" I II CS nnlultilhlc I ,i iII\ itacio

cartesiana it la mcditaci o esta plena de

sent it . Ouatsesol presa de posiciii

it

lavor o cn contra de la filet aff"icil Cie

Descartes o Cie la mctafisica cn general

exigcix acCeptm- yuC CIS problemes

mctafisica s'han ii'abordar amh la meat

pure, neta Cie prejudicis, disposada it

ocupar -se dels conceptes . Iliure de la

tcntptaci o de vcrhaiisme . Aixi, (ones,

caidra yue considcrem lit mcditaeiti car-

Icsiana Coll [ una seriosa possihilitat

ohertit per ats yui. ntoguts per la voca-

ci(l filosolica, s'adonen title son pot

terms cis aparcnts tonantcnts Cie ICS

nostres opinions i cerquen nous fone-

ments capayos de sostenir edifier do

Ics ciencics.

Joan Albert Viccns

(L)N(;)AI. MAYO.S Sol-SONA. flistorici-

tat, mitre logira i empiria. Una Iec-

trtrct dc /a /i/osufia dc le litsir,ria

hegeliena. Tesi doctoral Ilegida if la

Universitat Cie Barcelona cl 19-1-

1988, (lirigida pet Dr. Ramon Valls

Plana i judicada pcl tribunal format

pets Drs. lose Maria Valverde

Pacheco, Felipc Martinez Marzoa,

Jose Ripalda ('respo, F.uschi ('010-

mer Pous I lordi Sales ('oderch. A

partir dc Ics dues darreres parts

d'aqucsta test she redcoat el Ilihrc:

Faller logica i empiric. (Yeas lit, Ia

filoso/to hegc'liuua dc' let historic,

Barcelona, Editorial PPU, 1959.

Una tesi es quctcom via, ja yuc es

pcnsament I per tent villa (crcara (life

sigui la grisa vide (Ic l'inicl'lcctc). Alto

escrit, escrit esta, no puc ni lie de ter

1,111a introdueeid yue suhstitucixi o

esineni I'ohra matcixa. Per tent, par-

Iare ja Cie,, d'una ccrta distancia i, fins i

tot, ellihcrament (ICI quc esta ja dit.

Vol aquest trehall pot ser (legit tort

tin comentari it la famosa tesi: tot el (life

Cs real es o esdeve rational I tot el Clue

es rational es o csdcvc real. UI nostre

plantelament va (Iirigit a preguntar-nos

291

quc es per Ilcgcl real i quc racional.

Parteix de la base de la identitat entre

allo <<autenticament,, real i albs «autcn-

ticament» racional. Aqucst cs un supu-

sit esscncial del pensamcnt hcgclia, quc

es demostrat des de la totalitat del sis-

tema o des del saber absolut de la Feno-

menologia de 1'esperit. En qualsevol

cas, aquesta identitat esta ja dcnuss-

trada quan Hegel es planteja la lilosolia

de la historia; peril aixo no implica que

Cl prohlcma ja estigui result i sigui

oci6s. El prohlcma roman i, si he hum

pot pcnsar quc ja no cal demu.wrur-lo,

si quc cal mostrar I'eficacia de la seva

resoluci6.

Nosaltres, per Cant, no restem nornes

at nivell de judicar l'argumentaci6

logica o sistcmatica quc permet -a

indict de Hegel- demosnmur la veracitat

d'aquclla identitat. Sind que ens pre-

guntcm no tint corn ho demostra sin6

corn ho fa corn mostra en concret la

identitat entre racional i real. Ccr-

qucm, mes enlta de ICS idecs purrs i

clefs seas Iligams, corn ICS idecs conere-

tes i plenes de contingut s'estructurcn

en un discurs quc ha de ser coherent

amb aquella identitat_ Dit d'altra

manera, Cl quc ens interessa es analit-

zar Cl discuss que resulta de I'aplicaci6

estricta d'aquell principi. Mrs encara,

analitzant cl discurs complet, volcm

descobrir cl contingut Ines profund i

ocult -invisible potser per it Ilcgcl

mateix- dcls principis, suposits, crite-

ris, quc I'engendren i el domincn.

Aqucst intent es, naturalment, molt

mes dificil en Cl cas del discurs dialectic

i circular hegelia, que es preten scmprc

sense suposits indeniostrats.

Si la realitat flies plena es identica

amb I'autcnticamcnt racional, Ilavors

ens podcm preguntar -des de Ies

dades intersubjectives comunes entre

Hegel i la seva epoca- per la racionali-

tat quc en fa remarcar les unes per

damunt do Ics altres, quc Ics uncix, quc

Ics fa constituir-se en una estructura

complexa I quc d6na scntit cfe totes

cites en conjunt. En un ordre invers,

ens podcm prcguntar -des del contin-

gut sistcmatic i d'altres obres pettipus do realitat quc cncaixa o pot res-

pondre it aquestes pcrspcrti5es teori-

gnes. D'aixo en resulta la convergcncia

en la filosofia lie la historia universal de

Ics doctrines mes caractcristiqucs del

pensamcnt hegelia . .Iles doncn sentit ituna de Ics conccpcions mes arriscadcs i,

alhora, mes «tranquil-litzadores» dc la

historia humana.

lambs ens hem plantcjat en Simatrix cl prohlcma de la identitat cntrc

real i racional ; Ilavors cis mots raciona-

litat i realitat ens destorhaven. Quin

scntit to dir d'alguna coca -flue passa,

quc tothom pot veurc i tocar . quc esta

alli, quc existeix- quc no cs <<real»? Elsentit comu xoca cerlame it ansb aquest

sentit tecnic i molt treballat de «rcali-

tat". Paral-lelament , el scntit etc « racio-

nal» cs en Hcgcl molt me,, complex i sic

que no en HIS quotidia -tins i tot en

filosofia-. Ens calia, en conclusi6, unsaltres mots, que no tocsin una traslacib

perfecta d'aqucsts -- ja quc reproctui-

ricm el prohlcma i no asancaricm

gens- pcro que alhora schiculcssin

I'essencial del discuss hegelia. Per aixo

vam tcnir I ' atrevimcnt do pensar Ilcgcl

-en especial la seva filosofia do la his-

toria it partir do I'oposici6 entre alto

logic i alto empiric ( suhstantivant-los:

cut re l6gica i cnipiria).

Vain haver d'inventar- nos un mot

(«empiria» ) i vam haver d'obviar gran

part del prohlcma quc rau en la deter-

minaci6 del quc es empiric o del quc cs

logic, o cntrc la part empirica i to part

logica d'un esdcvcniment . Aqucst no es

cl nostre prohlcma ; empiric es per it

nosaltres Cl quc va tuncionar per a

Hegel i per a la seva cpoca corn it tal, i

cl mateix podcm dir pcI quc fa it alto

logic. Empiric o logic es la dada o esde-

veniment quc I legel i la seva cpoca

consideren corn it tat. Nosaltres no

intentem esmenar- los la plena , desco-

brir que van prendre corn it empiric cl

quc no era sine) una tantasmagoria de la

scva ntcnt, tampoc no pretcnem

desemmascarar cl quc prctcnicn «lo-

gic".

Des d'on podrietn icr-ho , quc fos un

Iloc essencialment mes solid que Cl sea?

Fit projecte deconstructor , critic, des-

mititicador , rclativitzador , ja cstava en

292

I,I Mlle tlt'I IWItIc IlulIt iIi I),IItId.I tett -

ric. No cs tractava, per tint, Lie desco-

hrir nlediterrallis ni de posit en la

pieota per encssinla vegada cis seas

suposits. l:unpoc nu es tractava de

dctensar-los Ili argumcntar yuc nu era

tart arhilrari i fantasnnt inic rl yuc

Ilegel molts dell esperits [Iles Iucids

Lie la seva cpocat s'cnlpcnvaven en

vcurc.

Parting cic la base tic la rostra con-

tenlporulcitat, de Ia convicciti yuc, Cl

canlf fet pct pcnsanlcnt de I iegcl i cis

"c"ants yuc I'aeonlpanvaven, ens per-

nlet venue Iles enlla sense haver Lie

polar huriescanlent ell dits en la nafra

com it nails intcl•lectuals. 1:1 tliscurs

heP_elia is Lin nlonunient intel-Ieetual

yuc no pot anlagar cis efectes destruc-

tors Lie] pas del temps. Ayuests cfcetes

s'accentuen cncara mes. It tractenl Ilela seva part ales escadussera, la part

Iles scnsihle al pas (lei temps i it I'enve-

iliment. La historia passa I anib clla

passer igualnlcnt rapider Ics visions

(]tie Sc n'han donut, ja yuc ayuestcs no

son ultra cola yuc Lill CSLICvCIIMICIlt

temporal i cadue [Iles. Son Lin moment

de sentit en la perpetLia nlirada Cr',vCl

passat.

En el nosier trchall hem intentat ana-

litzar en tutu la scva riyuesa i eomplexi-

tat in filosofia de la historic universal

del Ilcgcl lit nladur . Ayucsta tcmatica

ha estat en general menystingucla per la

part Hies crcativa cic la critica hcgclia-

na. Lcs lions poden see molter:

I. - Ili ha intervingut la cons iccici

Lille Ics gem presses >> cspeculativcs es

pollen trobar Hies en Lines alters uhres

--en especial Ics sistenlatiyucs i, Iins i

tot, Ics juvcnils-.

?. I anlbc hi ha tingut it venre la

reduceio de la tenlatiea it alguns aspee-

tes pretesanlent lilts Iilosolics a espc-

enlatins- d eserits , ties pcro relativa-

IIICI t carts, cum son cl final Lie la I-do-

so/ia del derv o I'escrit l . u raci r1I /a liis-

lorict , tot ohlidant o mcnvstenint cl gran

cos cic cs Lil l on.s sohrc filo.solill de la

hiii>ni tI c1', cuntillguK Ictclcnl^ ,I LI

historia ell lit testa Lie cursor do Berlin.

Aixi hum ha detugit gran part cic la

riyucsa originaria de la proposta hcge-

liana.

3. - l anlbe s'ha pnxILiit (]Lie lit filo-

sofia de la historic i cis lens CSCrit, hi n t

estat intcrpretats Lies d altres uhres,

anlh la yual cosy ha yucdat malmesa

I'espccilieitat (lei sell discurs.

4. - A mrs it nits, ayuesta tcnlatica.

cons it cunscyiicneia Lie la crisi Lie I'his-

toricisnlc, va set- molt ahandonada tins

Deceit till ent.

1-11 restiltat ha cstat ytIC la produccio

en ayuest ambit del pensanlent hcgclia

no esta al matrix nivell yuc la pruduc-

citi ell aloes ambits de la lilosofia hege-

hana. Aixi resulta yuc encara podcnl

considerar corn la nlillor Libra sohrc la

Iilosulia he^gcliana Lie la historic I'cscrit

tic Lasson Ilegel all, (O n/uichtsphilo-

soph Lie 1920.

La bibliografia sohrc tenses de filoso-

fia (IC la historic es troha dividida en

this tipus o gcneres d'uhres:

1::1 primer. scin cis intents pretesa-

ment complcts i sislcnlatics d'ahastar

Iola lit conlplexitat Lie Ia teniatica_

I)'acluests cis realnlenl vaiuusos son

moll puts: el de Lassen ja citat. espe-

rcln Cl yuc ens ha peonies MCist, cal

rcnlarcar ell 1)'11ondt Ilegel phdu-

sophe dc Ili historic l it urtte i Florcz La

dinlret ea dc la historia rte /lrgel (yuc

Si)!) clcls mrs intcressants i compicts).

('al tenir ell conlpte n,nuralment cis de

I Iyppolile Itttrodncno,u a hi philosophic

de l'hinuirr dr l/c'grl, I osvith El srluidn

dc In hi.sloria i tanlhe I)r /Iegel a Nielz.s-

che, Plebe I/egel, filoso/O dellu hisloriu,

O'13riell llrgel on Retison will Ilisroiv,

PIcngc /lrgel will die Wrhge.schicho'.

hill Vollrag, Sofia Vanni La conrr-

ziollc hrgeliatta dc/la .slorill.

A ayuests Ilihres son bons pcro

solen mi nicar d'analisi pormcnoritzada

I profunda Lie tot cI material yuc sohrc

la filos tic de It, historic ens ha arribat

(lei Ilcgcl do Berlin. 1:1n general esttul

tan preocupats p-I Inch especulatiu

yuc uhvicn gran part de la riyuesa

anlh inlportants conseyticncies espe-

293

eulatives, corn tFaetarenr tie dCIrros-

trar- de la filosofia do la historia. Com

veieni, la bibliografia d'aquest tipus es

relativament reduida, alhora que rapi-

damcnt haixa de qualitat.

El segon tipus do hihliografia esta

composada per 1'enorme quantitat d'ar-

ticles i algun Ilihre molt cahdal com

per exemple el de Ritter Ilegd turd die

jran:tisische Revolution - quc fan refe-

rencia it aspectcs roes o menys direeta-

mcnt tractats per la filosofia hcgeliana

de la historia. Aquest material cs molt

dispers pero alhora molt tic: es plena-

ment complementari de anterior ja

Clue cl clue perdcn en voluntat de com-

pletitud ho guanycn en riqucsa i preo-

cupacio pets continguts concrets.

Alguns d'aquests articles son obres de

circumstancies o per engrandir la pro-

pia llista de puhlicacions, pero molts

dells son completes sfntesis, resultat de

molts esfor4os dedicats a tin terra espe-

cific. Dintre d'aquest tipus do bihlio-

grafia hi ha els cscrits que estudien la

relaci6 de Hegel amb Grccia, la Revo-

Iucici trancesa, la Reforma, cl cristianis-

mc, Fart, la filosofia, FastLicia dc la Lao,

la Ii tic la historia, etc. Son temes molt

importants per a una completa elucida-

ciu de la filosofia de la historia hegelia-

na. Normalment enllacen amb allies

obres des de Ies quals son sovint

inletpretats- i contribucixen, per tart,

a arrodonir el pensament hegelia sohrc

filosolia de la historia i a cnllacar-lo

amh cl conjunt del seu pensament i sis-

tetna.

Entrc aqucsts dos tipus de producci6

ens movem nosaltres i hem procurat no

came en tin o altre tipus, sin6 mirar

d'aprofitar els avantatges de cada un i

mirar d'evitar-ne els defectes. Aixi hem

intcntat abastar la totalitat do la rica

proposta hcgeliana; abastar la praetica

totalitat de la seva obra madura it Ber-

lin sohrc filosofia de la historia. Analit-

zar-la, estructurar-la i sintetitzar-la,

atenent taut als continguts concrcts clue

Hegel desenvolupa coin al nucli riles

especulatiu clue s'hi pot trohar. Creicm

Clue tots dos elements son ahsolutamcnt

indissolubles, solidaris i complementa-

ris. La logica especifica del discurs

hegelia ironies es pot copsar a partir

deis desenvolupaments concrets cm-

pirics-- clue la vchiculen, i aquests

nomes mostrcn cl scu logos a partir

d'integrar-se en i exterioritzar aquclla

log lea.

Per aixo hem acarat el nostre trehall

com una nova leetura quc abastes tot

aquest material alhora ric especulativa-

ment i concretament, que tant pot

informar del nueli tries profund del pen-

sament hegclia com sabre els pressupo-

sits del sell pensament i de la seva cpo-

ca. Ls tractava, doncs, d'cncarar-nos

direetament amh I Iegci. procurant cvi-

tar clue els arhres dell comentaristes

hegclians ens impedissin veure el hose

hegelia. Fs tractava de veurc Si Ilegint

do nou tots els cscrits do tenrttica filo-

sofico-historica podiem COllStl_Uil_ Lill

discurs I una analisi quc tes justicia tart

a Ia pro!unditat logica del discurs hege-

lia com a la seva riqucsa empirica.

Ii trehall s'estruetura en quatrc

parts.

La primera cstudia aspect es impor-

tants en I'evoluci6 del pensament hege-

lia sobre la historia: cis divcrsos escrits

rellcvants conscrvats, el divers paper

clue hi juga, cl Iloc ocupat dintrc del sis-

tema, el canvi -mill) Ies possibles

raons en I'estrueturacici de la historia

universal de quatrc a trey etapes.

La segona part es una analisi i intent

de recolist ruccici del eontingut de Ies

Vorlc'.cungen (cdici(5 Lasson), ccrcant-

ne el fil logic.

La tercera part investiga els elements

que estructuran cl discurs: (I) La Iliber-

tat com a meta tic la historia. (2) L'es-

tat i ICS constitutions (critiea de lit

dcmocracia, i dels plantejamcnts Ilihe-

rals, clogi do la monarquia). (3) EI

paper tic I'espcrit absolut (en especial

de la rcligi6 com el saber tic I'absolut

accessible a tot ci poblc, cronologica-

ment previ i amb mes forca impulsora

(Iuc no la filosofia). (4) L'oposicio

cspcrit-natura (permanencia dun Eons

il-lustrat basal en el desequilihri entre

cspcrit i natura, parallel al que s'esta-

blcix cntre subjecte-objecte i universa-

litat-particularitat). (5) L'astucia do la

rao (I'astut argument quc permet justi-

294

lic,ir Lk rc,iluiacio do la Ik)L_ica dc Li ln-

toria mitjancant I'ernpiria. analisi del

paper de les passions, dcls herois i del

savi).

La quanta part tree les Conclusions

respcctc el prohlcnna de I'harmonia

entre logica i empiric historiques (una

distinct necessaria encara (luc hi hagi

una total immancncia, la logica corn a

punt do cista del tot a partir del qual

s'avalua I'ei npiria). nnalitza l'espCC1fi-

citat del discurs dintrc del sistema (coil]

una versici logico-diacronica de la tota-

lil'it dc Lt l1lux0lia de I c.pcni ) I la rest.i

cfohres ( que es divers del discurs do Ia

C(('/tcia de Ia l()gica, La fettomenologia

(It, l'esperil i la lllsioria de lu (iloso%ia).

F?xposa el proecs correlatiu i parallel

d autoconeixcnlent i autocreaclo corn a

nucli logieo-especuIatin mes profund.

Finalment , trcu les consequencies de

Ics nostres tests respcctc la concepeio

de progres ( derivada de la seva noeto

do Ciesenvolupanxnt) i sohre cl pro-

hlenna do I'al irn]acio hcgcliana do la fi

do la historic.

Gon4al Mayo', Solslna

295