RDT juny 2008

R ĐT LA REVISTA DE RODA DE TER

JUNY’08 / N 691ANY LIX / 3 €

SETmANAgENT gRAN

2 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Juny 2008

RĐT El Temps DemografiaNaixemeNTs

30/05/2008Ferran Egea Ramirez, fill de José A. i Sílvia31/05/2008Pere Flores Batista, fill de Pere i Didany02/06/2008Nour Marroun Benkacem, fill de Mohammed i Farida04/06/2008Gerard Casellas Rocadenbosch, fill de Alfons i Maricel09/06/2008Andrea Priego Gomez, fill de Sergio i Vanesa23/05/2008Mar Flores Serrano, fill de Jesús Ma. i Antònia

DeFUNCiONs

25/05/2008Isabel Alarcón Alarcón, 88 anys29/05/2008Purificación Peral Vila, 83 anys09/06/2008Jaume Castells Cirera, 98 anys09/06/2008Lluis Sala Batlle, 82 anys17/06/2008Josep Matavacas Vilademunt, 98 anys

TempeRaTURes maiG 2008

Màxima absoluta / ºC 28,8ºMínima absoluta / ºC 2,0ºMitjana mensual / ºC 14,6ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 16,1º

plUja i meTeORs

Precipitació total mensual (lm2) 174,5Precipitació mitjana / 1995-2005 76,5Jornada més plujosa 30,3Precipitació acumulada. Any 2008 343,7Precipitació acumulada. Any 2007 229,2Dies de pluja 21Dies de Boira 5Dies de gelada 0Dies de rosada 13Dies de tempesta 3Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 1

VeNT

Ràfega màxima Km/h 53 SSW

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

edita ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Fax 93 850 04 75Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958preu 3 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

RedaccióEstel Terricabras i Ocaña

Col·laboradorsEscola d’Adults, M. Carme Balmes, Pep Bas, Neus Casadevall, El Casalot, Joan Deniel, Joan Fradera, Montserrat Freixanet, Quico García, Taller de Foto-grafia Històrica, Irene Herreros, Sara Jordan, Sabina Jufré, Àngela López París, Teresa López, Maria Ocaña, Miquel Pradell, Rosa Roca, Sílvia Rovira, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Jordi Serra, Pere Serra, Rosa Roca, Miquel Rovira, M. Antònia Tardà, Mercè Viladecàs.

Fotografia portada. Digitàlia Audiovisualsmuntatge portada. Àlex Sánchez

Fotos: Amics del Motor, M. Carme Balmes, Pep Bas, Digitàlia Audiovisuals, David Fajula, Joan Fradera, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Rosa Roca, Miquel Rovira, M. Angels Roviró, Àlex Sanchez, Pere Serra, Taller de Fotografia Històrica, Estel Terricabras i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. Bisgràficmaquetació. Montse Verdaguer i Masimpressió. Gràfiques Roda SCPadministració, publicitat i subscripcionsInès Fontseca i Plana (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opi-nió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

3 ~

RĐ

T

Revista Roda de Ter / Juny 2008

ÍndexAgenda Cultural04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

08. ACTuALITAT

26. MuSEu DE L’ESQuERDA

27. MEMÒRIA HISTÒRICA

28. COMPREM A RODA

30. CRÒNICA DE LA RESIDÈNCIA

31. OPINIó

35. ESPORTS

40. SAPS QuÈ VuLL DIR?

Dijous, 3 de juliolNit Boja. De les 8 del vespre a 2/4 de 12 de la nit, a les piscines municipals. el món per un Forat. A les 10 de la nit, als jar-dins de Can Planoles. Divendres, 4 de juliolFesta del Barri del Coll de Roda. Organitza: AAVV Coll de Roda.Cinema a la fresca. A les 10 de la nit als jardins de Can Planoles.Nits fresques. A les 9 del vespre, a les pistes del Club Petanca Roda i el camp de futbol de sorra. Organitza: Club Petanca Roda.Dissabte, 5 de juliolFesta del Barri Coll de Roda. Organitza: AAVV Coll de Roda.sardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa. A les 10 de la nit a la Plaça Major. Organitza: Agrupació Sardanista de Roda de Ter.Diumenge, 6 de juliolFesta del Barri Coll de Roda. Organitza: AAVV Coll de Roda.Dijous, 10 de juliolel món per un Forat. A les 10 de la nit, als jar-dins de Can Planoles.Divendres, 11 de juliolCinema a la Fresca. A les 10 de la nit, als jar-dins de Can Planoles. Nits fresques. A les 9 del vespre, a les pistes del Club Petanca Roda i al camp de futbol. Organit-za: Club Petanca Roda.Dissabte, 12 de juliolCapvespre a la fresca i sardanes amb la Co-bla Ciutat de manresa. A les 10 del vespre, a la plaça del Barri de la Prada. Organitza: AAVV de la Prada i Agrupació Sardanista de Roda de Ter.Vii astrocaminada. A les 10 de la nit, a la plaça de l’esquerda. Organitza: ACTER.Diumenge, 13 de juliolmulla’t per l’esclerosi múltiple. De 2/4 d’11 del matí a les 2 del migdia, a les Pisicnes mu-nicipals.Dijous, 17 de juliolel món per un Forat. A les 10 de la nit, als jar-dins de Can Planoles.

Divendres, 18 de juliolRodafolk. 18a mostra de música Tradicional. Correfoc i ball folk. A la nit, a la plaça del barri Sant Sebastià. Organitza: Comissió Rodafolk.Nits fresques. A les 9 del vespre, a les pistes del Club Petanca Roda i el camp de futbol de sorra. Organitza: Club Petanca Roda.Dissabte, 19 de juliolRodafolk. Trobada de grallers, concert dels grups internacionals del festival de Cantonigròs acollits a Roda i ball folk. Durant tot el dia a la plaça del barri Sant Sebastià. Organitza: Comis-sió Rodafolk.sardanes, amb la Cobla principal d’Olot. A les 9 del vespre a la plaça del barri de Sant Se-bastià. Organitza: Agrupació Sardanista de Roda de Ter.Diumenge, 20 de juliolRodafolk. Trobada de músics al carrer i concert - ball. Durant tot el dia a la Placça del barri Sant Sebastià. Organitza: Comissió Rodafolk.Dijous, 24 de juliolel món per un Forat. A les 10 de la nit, als jar-dins de Can Planoles. Divendres, 25 de juliolRecital de cançó francesa a càrrec de xavier Baurier. A les 10 de la nit, als jardins de Can Planoles.Nits fresques. A les 9 del vespre, a les pistes del Club Petanca Roda i el camp de futbol de sorra.Nit Chill Out. A 2/4 de 10 del vespre, a les pis-cines municipals.Dissabte, 26 de juliolxiii Fira del pescador. Al Passeig del Ter.sardanes, amb la Cobla principal d’Olot. A 2/4 de 10 de la nit al Passeig del Ter.Diumenge, 27 de juliolxiii Fira del pescador. Al Passeig del Ter.mercat del Gust. De 9 del matí a 3 de la tarda al Passeig del Ter. Organitza: Osona Turisme.

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Juny 2008

RĐT

Set rodencs de naixement i d’adopció que foren deportats als camps de concen-tració nazis han estat homenatjats amb una placa que l’Ajuntament de Roda de Ter ha col·locat a Gusen (Alemanya). Tal i com diu el text de l’acord del ple del consistori on es va aprovar tirar-ho endavant, és un acte de reconeixement, jus-tícia i homenatge. Però val la pena anar més enllà. També és fer justícia escoltar les històries d’aquests rodencs explicades de la veu de familiars propers. Queden pocs testimonis vius que ens ho puguin explicar. Són històries reals per a no dor-mir, tant per la cruesa de les vicissituds viscudes pels deportats i les seves famílies com per la magnitud de la tragèdia a la que pot arribar la humanitat.

De tant en tant és bo per a la salut mental parlar amb persones que han viscut èpoques passades i escoltar amb atenció les seves vivències. Són altres realitats que convindria no oblidar. La majoria de nosaltres no sabem què és passar fred ni gana però només cal escoltar per tot just aconseguir només intuir-ho. I els relats emocionats dels familiars ens deixen també, només intuir, com els deportats van haver de conviure amb la duresa d’haver deixat a la família, de marxar a un destí desconegut, amb l’interrogant de si mai més es tornarien a veure. I els que es quedaven, van viure amb la incertesa d’on deu ser el pare, si és viu o és mort, o si hauria estat millor marxar amb ell.

Tots hauríem de tenir les orelles més obertes per escoltar històries que ens ajudin a reflexionar sobre el passat i el present. Perquè davant d’aquestes històries per a no dormir t’adones que la vida d’avui en dia, de la que sempre ens queixem, no és tan dura com sembla.

5 ~

El t

ema

del

mes


Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez i Montero

De Roda de Ter a Gusen

Rosa Vilaseca ens mostra fotografies relacionades amb els camps de concentració nazis.

Aquesta és l’única carta que la Rosa conserva del seu pare, enviada des d’Alemanya.

Rosa Vilaseca ens explica com van viure l’exili del seu pare, que va morir al camp de concentració de Gusen, el 1941

Joan Vilaseca i Viñas era un paleta de Roda de Ter que va néixer l’any 1890. La seva vida va transcórrer durant uns anys durs al nostre país, colpejats per la guerra civil es-

panyola. Com tantes d’altres persones que coneixem. Però Vilaseca, per la seva “condició” de sindicalista, es va veure obligat a fugir cap a França, quan van entrar les tropes del general Franco. Vilaseca fou traslladat a Mauthausen des d’Estrasbourg el 13 de desembre de 1940, fou traslladat a Gusen el 24 de gener de 1941 i morí en aquest camp el 8 d’abril del mateix any. Joan Vilaseca és un dels 7 rodencs que han estat homenatjats amb una placa commemorati-va que l’Ajuntament de Roda de Ter ha col·locat al camp de concentració nazi de Gusen (Alemanya). Hem escollit el testimoni de la seva filla, la rodenca Rosa Vilaseca per il·lustrar-nos un de tants capítols cruels que formen part de la memòria històrica.

Rosa Vilaseca i Navarro va néixer el 1925 a Roda de Ter. Tenia un germà, en Francesc, que va néixer tres anys més tard. Amb els pares, vivien al carrer Ramon Martí, i tot i les dificultats de l’època, assegura que a casa seva hi havia caliu de família: “A casa no teníem res. Però els fills n’estàvem molt dels pares i ells, de nosaltres”. El pare de la Rosa, en Joan, era paleta i estava afiliat a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). Aquest fet marcaria les seves vides. De fet, la Rosa explica que la trajectòria del pare els va repercu-tir sempre més: “Vivíem com reprimits. Ens va costar molt de viure, i no sabíem perquè”. Quan algú feia el comentari que el seu pare era un revolucionari o que formava part de la FAI, “el pare sempre em deia que no m’ho deixés dir mai això. Volia ajudar als treballadors, sense violència. Volia aju-dar als pobres, que el treballador pogués treballar i guanyar-se la vida”. Però quan van entrar les tropes de Franco, Joan Vilaseca i la seva família van decidir que havia arribat l’hora d’abandonar el país. Marxarien cap a França per començar una nova vida a l’exili. Quan tenien a punt l’equipatge que podien portar a sobre, la mare va canviar de parer. A Roda teníen un sostre on viure i “la mare va pensar que tot això passaria i que el pare tornaria”. La família es va separar amb l’esperança de tornar-se a retrobar. El pare, juntament amb altres rodencs, va marxar cap a França on van passar molta gana “els van enganyar dient que podrien menjar”. I el destí va ser un camp de concentració nazi.Rosa Vilaseca va saber que el seu pare era mort l’any 1945, quatre anys més tard que morís. “Ens en vam assabentar al carrer. Ningú ens ho va venir a dir. una veïna cridava que tots els que van marxar amb el pare eren morts”.

6 ~

El t

ema

del

mes


En el ple del passat 18 de març, l’Ajuntament de Roda de Ter va acordar aprovar la col•locació

d’una placa d’homenatge als rodencs de naixement i d’adopció que foren deportats als camps de concentració nazis. La placa, tal i com diu el text de l’acord del ple, és una acte de reconei-xement, justícia i homenatge. El text de la placa és el següent: “Roda de Ter en record als seus vilatans deportats als camps de concentració nazis: Víctor Aragonès i Piñol, Àngel Artola i Casals, Ramon Artola i Casals, Pere Expósito i Masnou, Francesc Fusimaña i Sabatés, Joan Vilaseca i Viñas, Francesc Xartes i Puigdollers, morts a Gusen, Valentí Por-tet i Orriols, Ramon Sanjaume i Clarà i Miquel Serra i Grabulosa, supervivents i testimonis de l’horror dels camps de la mort. Maig de 2008”

Aquesta iniciativa va sorgir ja en la passada legislatura, com a resultat de totes les accions que es van engegar dins els programa del Memorial Democràtic i que es van concretar en el projecte Memòria amagada. Roda de Ter, 1936-2006. Des del 20 de maig a l’1 de juliol de 2006, es va poder visitar l’exposició de l’artista Francesc Abad sobre el Camp de la Bota i això va comportar la recerca sobre els rodencs que hi foren afusellats; un cicle de conferències i un taller de memòria històrica i finalment, la inauguració d’un monòlit d’homenatge al Cementiri de Roda, on sembla que hi ha una fossa comuna. Des d’inicis del 2007 i a instàncies del llavors alcalde Jordi Serra es van iniciar converses amb l’ambaixada espanyola a Àustria per tal de posar la placa a Gusen, el camp annex a Mauthausen on mo-riren la majoria d’espanyols. Actualment la placa ja ha estat instal•lada, amb la col·laboració de l’empresa Spain Tir.

Qui eren aquests rodencs que moriren al camp de concentració de Gusen?La primera informació que varen rebre alguns dels familiars d’aquestes persones va arribar a Roda, gràcies a una persona que va poder sortir de Mauthausen, Miquel Serra, que es va convertir -com diu Vicenç Devesa en l’article Rodencs a Mauthausen publicat a la Revista Roda de Ter1 - en un testimoni d’excepció, fins al punt que passats molts anys, ja en el 1979, va començar a redactar unes notes que havien d’esdevenir les seves memòries. A més, va proporcionar informació a Montserrat Roig per al llibre Els catalans als camps nazis 2, un dels primers i més complerts estudis sobre aquest període tan dramàtic, publicat a Catalunya.Recentment s’ha publicat el Libro Memorial. Espanyoles deportados a los cam-pos nazis (1940-1945) dels autors Benito Bermejo i Sandra Checa, que és 3 un compendi on apareixen també els rodencs i el camí que seguiren des de la seva detenció fins a la seva mort o el seu alliberament.El llistat de persones que inclou el llibre detalla els diferents centres on foren internats fins arribar a Gusen:Francesc Fusimaña i Sabatés fou deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941 i fou traslladat a Gusen el 17 de febrer de 1941. Morí en aquest camp el 3 d’agost de 1941. Valentí Portet i Orriols fou deportat a Neungamme on hi ingressà el

Homenatge als rodencs deportats als camps nazisText. Maria Ocaña i Subirana. Tècnica de Cultura Ajuntament de Roda de Ter

Durant molts anys només van saber que el pare era a fora però no sabien on. I fins aquell dia, quan la Rosa veia al carter es pensava que portava la car-ta que deia que el seu pare era mort. “La mare sempre més es va sentir culpable de no marxar tots junts cap a França. Va perdre el marit i també es pensava que perdria els fills: a mi perquè em vaig posar molt malalta de tifus, i al meu germà perquè va marxar a treballar a fora”. La Rosa, que explica amb emoció que estava molt lligada al seu pare i que d’aquí li ve la gran afició a les sardanes, assegura que “sempre em quedarà la recansa que el meu pare va morir sol”.En Joan Vilaseca va morir amb 51 anys. Quan va marxar de Roda, la seva dona es va quedar sola, amb 43 anys i dos fills, de 12 i 9 anys. En una de les cartes que en Joan va fer arribar a la seva família els demanava que li envi-essin una foto d’en Francesc perquè el va deixar que anava amb calça curta i el volia veure amb pantalons llargs. Sense en Joan, la família va haver de subsistir com va poder. “Vam passar molta gana. Hem menjat herbes de sota el pont. No teníem res per men-jar. Si no ens vam morir de fred és per-què vivíem en una escaleta on hi havia una dona que tenia bestiar i feien un bon foc a terra”, recorda la Rosa. “A les nits ploràvem perquè estavem gelats. Compràvem un sac de carbonet que l’acabàvem de pagar a l’estiu”.Quan va ser l’hora d’anar a treballar, la Rosa va començar a Can Grau, primer als canons, i més endavant, de teixi-dora. La seva mare va estar 13 anys malalta abans de morir, dels 70 als 83 anys. “La vaig voler cuidar jo i vaig ple-gar de treballar a la fàbrica”, explica. “Jo n’estava molt del meu pare però quan vaig ser gran vaig veure el valor de tot el que havia fet la meva mare per mi i el meu germà”. La Rosa està contenta amb els reco-neixements que han rebut els rodencs víctimes de la guerra, tant pel monòlit al cementiri de Roda com per la placa de Gusen. I vol afegir que “a la placa hi falta Vicenç Casanovas, de Còdol Dret, que va sortir viu de Mauthausen i va morir a França”.

7 ~

El t

ema

del

mes


24 de maig de 1944. Fou alliberat. Ramon Sanjaume i Clarà, deportat a Mauthausen on hi arribà el 13 de de-sembre de 1940. Fou alliberat el 5 de maig de 1945, en el complex de camps annexos a Mauthausen. Miquel Serra i Grabulosa ingressà a Mauthasen el 19 de desembre de 1941, fou alliberat el 5 de maig de 1945 al mateix camp. Joan Vilaseca i Viñas fou traslladat a Mauthausen des d’Estrasbourg el 13 de desembre de 1940, fou traslladat a Gusen el 24 de gener de 1941 i morí en aquest camp el 8 d’abril del mateix any. Francesc Xartes i Puigdollers fou deportat a Mauthausen des d’Angule-ma el 24 d’agost de 1940 i traslladat el mateix dia que Joan Vilaseca a Gusen, on morí el 8 de juliol de 1941.

En la llista també s’hi ha inclòs a Vic-tor Aragonès i Piñol nascut a Tortosa, però que va viure a Roda i que fou de-portat a Mauthausen el 13 de desem-bre de 1940, traslladat a Gusen el 17 de febrer de 1941, on morí el 2 de novem-bre de 1941, i al germans Àngel i Ra-mon Artola, el primer dels quals exer-cí de mestre a l’escola de Roda. Àngel Artola fou traslladat des d’Angulema a Mauthausen el 24 d’agost de 1940, i llavors a Gusen el 17 de febrer de 1941. Morí a Gusen el 12 d’agost del mateix any. Finalment Ramon Artola com el seu germà fou deportat a Mauthausen des d’Angulema el mateix dia, traslla-dat a Gusen el 24 de gener de 1941 on morí el 31 d’agost de 1941.

Text. Irene Herreros, Jordi Serra i Maria Antònia Tardà

La visita a Gusen per col·locar la placa commemorativa

Com a regidors d’Esquerra, durant el temps que vam estar governant a l’Ajuntament de Roda de Ter, vam impulsar els actes de memòria històri-ca. una de les iniciatives que van sorgir va ser la de fer un homenatge als

rodencs mort als camps de concentració. Per aquest motiu, tot i estar a l’oposició, vam anar a la col·locació d’una placa de record a aquests rodencs durant els actes de commemoració de l’alliberament del camp que s’efectua cada any pel mes de maig. La placa està col·locada al camp de Gusen, un camp a molt poca distància de Mauthausen, era el camp on van anar a parar la majoria de republicans cata-lans, on la mortalitat va ser del 70%, i on van morir els 7 rodencs. Actualment, només hi ha un espai d’homenatge, una sala de la memòria i una part dels forns crematoris. Allí vam coincidir amb les altres delegacions, altres catalans, espa-nyols i d’altres països. Plegats vam fer el reconeixement als rodencs morts davant la placa que està col·locada en les restes dels forns crematoris i que a partir d’ara tots els que visitin el camp veuran. Era un deure que teníem tots els rodencs.

L’endemà vam participar de l’acte central del camp de Mauthausen amb totes les delegacions internacionals de tots els països. A Mauthausen sí que es conserva el camp tal com era, els murs, els barracons, els forns crematoris, la cambra de gas... L’impacte és fort, són coses que ja hem vist en pel·lícules i reportatges però és diferent trobar-te al lloc dels fets. Ens va causar molt impacte veure la famosa pedrera de Mauthausen el lloc dels treballs forçats, la pujada per les anomena-des escales de la mort, un desnivell d’uns 300 metres que havien de fer diverses vegades al dia carregats amb pedres de 50 quilos, la mortalitat era molt elevada. A dalt de la pedrera el mur dels paracaigudistes, el lloc on molts interns va ser llençats al buit o també d’altres per la desesperació s’hi tiraven per suïcidar-se.

Gusen i Mauthausen estan a la riba del Danubi, una regió d’Àustria preciosa, i es fa dif ícil entendre que allí va haver-hi tant horror i tanta mort. Tenim el deure de fer-ho conèixer perquè mai més es torni a repetir. Malauradament cada dia al diari trobem situacions semblants a aquestes.

1 Roda de Ter. Festa Major. Setembre 2003. pàg. 42-452 ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. 1a. Edició 1977. Edicions 62. Barcelona, 2003. Per exemple a la pàgina 235 hi ha el següent record de Miquel Serra i Grabulosa: “Passàvem com fos la nit, però tot era més bèstia quan ens desvetllàvem. Quan era petit, sentia des de casa la campana dels filadors de Can Portavella, al meu poble, a Roda de Ter. A Mauthausen tam-bé anàvem a toc de campana i, en sentir-ne els sons em recordava de la de Can Portavella ...”3 Publicat pel Ministerio de Cultura, a Madrid, l’any 2006, en la commemoració dels 70 anys de l’inici de la guerra civil espanyola. Hi figuren més de 8700 persones, un 60% de les quals hi moriren. La resta fou alliberada. Però els autors diuen que entorn a unes 400 persones encara no han pogut ser localitzades.

8 ~

Act

ualit

atRevista Roda de Ter / Juny 2008

El 16 de juny va fer un any del ple d’investidura a l’Ajuntament de Roda de Ter després de les eleccions municipals que van tenir lloc el 27 de maig. uns resultats que van comportar unes negociacions postelectorals i el pac-

te entre Independents pel Progrés de Roda-PSC i Convergència i unió. Després de quatre anys de govern conjunt, havent compartit fins i tot l’alcaldia, IPR-PSC

Un any de pacte sociovergent al consistori rodenc

“Tant Ciu com nosaltres som cons-cients que el nostre és un pacte que trencava motllos. Havíem estat forces polítiques antagòniques, quan a Roda només hi havia hagut dos grups mu-nicipals a l’ajuntament: o governàven ells o governavem nosaltres. Valoro la sinceritat amb què hem abordat el pacte, les primeres converses, com es va repartir el cartipàs, a més de la pràctica continuada de bona voluntat i entesa. Si no hi ha mals entesos per part de ningú, el pacte pot tirar enda-vant i crec que aquí tant Convergència com nosaltres estem fent molts esfor-ços. Hem deixat clar que qualsevol pacte és possible sempre i quan i hagi un clima de bona entesa. Pel que fa a PxC, entenem que a Roda era un ex-periment innecessari perquè l’aporta-ció al municipi ha estat zero.”

“El pacte va més bé del que en principi es podia pensar. I és lògic que sigui així si tothom té voluntat de treballar pel poble. Els dos punts bàsics que nosal-tres vam demanar és que treballéssim com un sol equip i no com a dos grups polítics; i també vam demanar trans-perència i confiança. Les dues coses s’estan complint. Pel que fa el dia a dia, l’Ajuntament de Roda està vivint una situació econòmica complicada que ens porta a una política de contenció degut a la baixada d’ingressos provi-nents de la llicències d’obres i fins que no es produeixi la venda de la Blava. Pel que fa a la valoració de PxC, el que em preocupa és com arribar a les 200 persones que van votar aquesta for-mació. Els resultats de PxC van ser un fracàs de la resta de formacions políti-ques de Roda i no pas un mèrit seu.

“Durant aquest primer any, no hi ha hagut res de nou. S’han acabat projec-tes i propostes de la legislatura passa-da. Ha estat un any de seguidisme i continuació. No hi ha hagut canvis en els projectes previstos però sí canvis en les formes de fer i en criteris polí-tics. Es nota que al govern de Roda hi ha un partit de dretes. S’han abando-nat polítques socials, amb l’increment de la taxa de llar d’infants i la recollida d’escombraries, per exemple. Es valo-ren més els criteris econòmics que els socials. També es tiren endavant pro-jectes en els que no s’escolta el poble com la rehabilitació del nucli antic o la construcció de l’ascensor. Pel que fa a PxC, no hi ha oposició. Pots tenir les idees que vulguis però les has de defensar, sinó és un despreci a la de-mocràcia.

Esteve Franch i Ginés /CiU / Primer Tinent d’Alcalde

Jordi Serra i Macià/ERC / Grup a l’oposició

Antoni Llach i Vidal /IPR-PSC / Alcalde

Text. Montse Verdaguer i Mas. Foto. Àlex Sánchez

La sala de plens es va omplir per presenciar el ple d’investidura que va tenir lloc el 16 de juny del 2007.

i ERC no van reeditar el pacte. El ple d’investidura es va viure en mig d’un clima de tensió a causa de la inespera-da ruptura entre els dos antics socis de govern, i també per la irrupció de Pla-taforma per Catalunya. Els resultats de les eleccions van donar un regidor a la formació PxC, que es presentava per primera a Roda de Ter i ho feia amb un candidat del tot desconegut: Alfred Li-anes. Durant el ple d’investidura es va llegir un manifest signat per diversos veïns del poble contra PxC i el regidor va ser rebut al ple amb crits de rebuig. Lianes no ha assistit a cap més ple des del d’investidura, tal i com ha explicat ell mateix “per motius de salut”. I a la pregunta de si estava previst buscar-li un substitut la resposta ha estat que “no”. Lianes ha assegurat al Roda de Ter que s’incorporarà a la vida políti-ca municipal després de l’estiu, un cop hagi rebut l’alta mèdica.

9 ~

Act

ualit

at


L’Ajuntament de Roda de Ter ha fet arribar una carta a tots els veïns de la població per informar-los que aquest any cal realitzar una actualització de la valoració dels immobles del municipi. Aquesta és una valoració que es

porta a terme a través de la Direcció General del Cadastre, que depèn del Minis-teri d’Hisenda. L’aplicació del possible augment que suposi aquesta actualització s’aplicarà al rebut de la contribució a partir de l’any 2009 i es farà de manera gra-dual durant els proper 10 anys, tal i com ha explicat el regidor d’Hisenda, Esteve Franch. “Des de l’ajuntament s’intentarà abaixar l’Impost de Béns Immobles (IBI) perquè l’augment del cadastre no sigui tan important” explica Franch.La darrera d’aquestes valoracions es va realitzar a Roda de Ter l’any 1987, ara fa 20 anys. Segons s’explica en la carta enviada als veïns, aquesta revisió té per objecte aconseguir que tots els immobles del municipi estiguin censats d’acord amb les seves característiques actuals. El primer pas és realitzar l’actualització del cadastre, i abans de l’entrada en vigor d’aquesta actualització, des de l’ajuntament s’assegura que la Direcció General del Cadastre comunicarà a cada propietari la valoració del seu immoble, que podria estar enllestit després de l’estiu. El regidor d’Hisenda ha explicat que des del Ministeri d’Hisenda ja s’ha portat a terme “un treball de camp” per actualitzar les dades del cadastre i el següent pas és “decidir els coeficients que s’aplicaran a cada zona”. Tenint en compte la con-juntar econòmica del moment, segons Franch “ara és un bon moment d’intentar demanar el mínim d’increment possible”. El regidor afegeix que també es pot donar el cas en immobles nous que l’actualització cadastral els afecti a la baixa.

En el ple del mes de juny, el principal grup de l’oposició, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va demanar a l’equip de govern (IPR-PSC i Ciu) que s’expliqui a la població el procés i que hi hagi una oficina d’informació al ciutadà. L’alcalde, Antoni Llach, va explicar que el Ministeri d’Hisenda assumirà la formació de personal de l’ajuntament per fer aquestes tasques d’assessorament i informació. Tal i com es pot llegir a la carta enviada a la població, s’anirà informant periòdi-cament del desenvolupament del procés de revisió cadastral, així com dels meca-nismes que, juntament amb la Direcicó General del Cadastre, posarà a disposició dels ciutadans per tal que puguin rebre personalment les explicacions que cre-guin necessàries. Roda de Ter i Sant Pere de Torelló són els dos únics municipis d’Osona que aquest any portaran a terme la revisió del cadastre.

L’actualització del cadastre s’aplicarà a partir del 2009

El ple de l’ajuntament de Roda de Ter del mes de juny va ser de tràmit.

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

El dimarts 17 de juny es va celebrar el ple mensual a l’Ajuntament de Roda de Ter, amb un total d’11 punt de l’or-dre del dia. Entre ells, l’aprovació d’una moció presentada pel grup de l’oposi-ció d’ERC en la que es demanava la millora de la cruïlla on hi ha l’edifici del Centre d’Atenció Primària (CAP) i on convergeixen els carrers Diputa-ció, Sant Sebastià, Ferran Alsina i Co-operativa. Segons la moció, hi ha una “dificultat existent” de circulació en aquests carrers, la qual “s’ha agreujat amb la construcció del CAP pel mur que limita la visió i pel major nombre de cotxes i vianants que accedeixen a la zona”. A la moció també s’apunta que hi ha cotxes que circulen en direc-ció contrària pel carrer Cooperativa, que en hores puntes es produeixen embussos considerables i que aquesta cruïlla suposa un “perill” per a les per-sones que van a peu o en cotxe.L’equip de govern (IPR-PSC i Ciu) van votar a favor de la moció però l’alcalde, Antoni Llach, va demanar a ERC que a l’hora de presentar una moció s’acom-panyi de “propostes concretes”. Segons l’alcalde, l’ajuntament està estudiant possibles solucions però, de moment, s’està a l’espera d’acabar les obres de la rehabilitació del carrer Bac. Algunes de les opcions que des de l’equip de govern s’havien estat estudiant eren convertir el carrer Pep Ventura en un carrer d’una sola direcció amb aparca-ments amb bateria; o una altra opció, com tancar a l’aparcament del CAP, amb entrada i sortida pel carrer Ferran Alsina. ERC va reconèixer que “la situ-ació és complexe i caldrà estudiar-ho entre tots per trobar una solució”.

Una cruïlla “perillosa”

10 ~

Act

ualit


L’Ajuntament de Roda participa en el Projecte Atenea, cojuntament amb les entitats que formen part

dels Pactes Territorials d’Ocupació de la comarca d’Osona. Aquest Projecte, que lidera l’Ajuntament de Vic, és una experiència innovadora en el camp de la inserció laboral, dirigit a dones amb perfils formatius de nivell alt que no ocupen llocs de treball adequats a aquesta formació. D’altra banda, es preveuen també altres situacions: do-nes joves titulades sense experiència laboral, dones immigrades amb titula-ció universitària obtinguda al seu país d’origen, dones amb una trajectòria professional consolidada i també do-nes titulades en situació d’atur.

Per tal de complir amb l’objectiu prin-cipal de la inserció laboral de les bene-ficiàries del projecte, es porten a terme diverses accions, com és ara l’acompa-nyament individualitzat en la recerca de feina o les accions de consciencia-ció del teixit empresarial del territori envers els avantatges de la contractació de personal qualificat sense discrimi-nació de gènere. Per a més informació, adreceu-vos a: Sandra Garriga (tècni-ca del Projecte Atenea, [email protected]) o bé al Servei d’Ocupació de Roda de Ter, a Can Vinyets, a la plaça major, 10, al telèfon 93 854 03 77.

Projecte Atenea, dones amb perfil altText. RDT

Les obres de la zona industrial del Puig Vell continuen enda-vant i està previst que a l’octu-

bre es puguin adjudicar les parcel·les a les empreses interessades, tal i com ha explicat el regidor de Promoció Eco-nòmica, Esteve Franch. De moment, es farà una reunió que està prevista pel divendres 4 de juliol, a les 9 del vespre, a l’Aula de Cultura, i en la que hi assistiran uns 60 empresaris. Franch ha explicat que “des de l’ajuntament intentarem donar resposta a totes les demandes, tot i que és dif ícil perquè tenim més demanda que oferta”. Estem parlant d’una zona industri-al que comptarà amb un total de 28 parcel·les, les quals estan dividides amb un grup de 14 amb una superf í-cie de 1.000 metres quadrats, i la resta són de més de 1.000 metres quadrat. La més gran fa 3.400 metres quadrats.

Des de l’Ajuntament de Roda de Ter encara no estan en disposició de fer públics els preus de les parcel·les: “és Incasol qui ho dirà però abans necessi-ta acabar les obres”, segons Franch.El regidor de Promoció Econòmica reconeix que el nou polígon industri-al “no ens portarà més llocs de treball però sí que ordenarà i concentrarà bona part de les petites i mitjanes em-preses que tenim a Roda”. I afegeix que “aquest polígon només es podrà en-grandir si mai els pobles veïns el conti-nuen”. Franch assegura que des de Pro-moció Econòmica i l’equip de govern IPR-PSC i Ciu estan treballant per posar en marxa nous llocs de treball: “Hem passat de ser un poble industri-al a un poble residencial amb poques indústries, amb un sector de serveis important i un sector de comerç que hem de potenciar”.

Text. RDT. Foto. Estel Terricabras

Reunió per parlar del polígon del Puig Vell

11 ~

Act

ualit

at


Reorganitzen la llar d’infants per encabir totes les preinscripcions

L’Ajuntament de Roda de Ter ha buscat una solució urgent a la gran deman-da que hi hagut aquest any per accedir a la llar d’infants municipal al curs 2008-2009 i poder encabir totes les preinscripcions. Tal i com ha explicat

l’Alcalde de Roda de Ter i regidor d’Educació, Antoni Llach, les solucions que s’aplicaran el proper curs són provisionals ja que per al curs 2009-2010 es preveu fer una ampliació del centre. De moment, per donar cabuda a la gran demanda,

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas.

Imatge de la jornada de portes obertes que es va fer el mes d’abril i que va rebre la visita de moltes famílies.

es portarà a terme una reorganització de les aules actuals, tal i com ha expli-cat la directora del centre, Maite Serra. Amb el mateix espai que hi ha actual-ment i sense necessitat de fer-hi obres, la llar d’infants passarà de 5 a 6 aules i la plantilla de personal s’ampliarà amb 3 professionals més. Les dues aules que existien fins ara de la franja de 2 a 3 anys tenen suficients metres qua-drats per convertir-se en 4 aules, sense necessitat de fer obres. Les noves au-les, amb una ràtio de 13-14 alumnes per aula, compleixen els paràmetres fixats pels departaments d’Eduació pel que fa a metres quadrats per alumnes.Per tant, els dos grups de 2 a 3 anys passaran a repartir-se en 3 aules, amb 14 alumnes cadascuna. El mateix que es farà amb els dos grups d’1 a 2 anys que es repartiran, també, en 3 aules, de 13 alumnes cadascuna, i permetrà que hi tinguin cabuda totes les preinscrip-cions rebudes.

CURs De CaTalÀ.- Ha passat un nou curs escolar i els programes formatius han anat arribant a la seva fi. Des de la regidoria d’Acció Social, es va ofertar un curs de català de nivell intermig, adreçat a aquelles persones que volien aprendre a escriure correctament el català. Les classes es van impartir els dilluns en horari de vespres, al CEIP Mare de Déu del Sol del Pont, des d’octubre i fins el mes de maig. Elisabet Coromines va ser la responsable de conduir l’aprenentatge del grup. L’èxit de la iniciativa anima a la regidoria a continuar amb aquesta proposta el curs vinent. Així doncs, tots els qui ho vulguin podran disposar d’informació més concreta a partir del setembre vinent.

Les delagacions locals de Roda i les Masies de Roda de l’Associació de Do-nants de Sang d’Osona agraeixen a to-tes les persones que generosament el passat 31 de maig van desplaçar-se al Centre d’Atenció Primària de Roda de Ter a donar sang. Els resultats van ser; 58 donacions, de les quals 9 d’aquestes persones ho feien per primera vegada, i 4 oferiments. L’Associació informa que el banc de sang i teixits necessi-ta més de 1000 donacions de sang al dia per garantir el subministrament als hospitals i clíniques de Catalunya i que 1 de cada 10 persones que entren a un hospital necessita sang.I us recorda que “amb una vegada no n’hi ha prou”.

Acapte de sang del maig

12 ~

Act

ualit


Text: Estel Terricabras i Ocaña. Fotos: Digitalia Audiovisuals, montse Verdaguer i Estel Terricabras.

Roda de Ter celebra la 4a Setmana de la Gent Gran

L’homenatge de les Noces d’Or es va haver de fer finalment a la Porxada, degut al nombre de públic que aplega que fa que la Sala de Plens de l’Ajuntament quedi petita.

Roda de Ter va tornar a ser escenari de la 4a Setmana de la Gent Gran amb diversos actes que es van or-ganitzar des de la regidora d’Acció Social, Igualtat i

Ciutadania de l’ajuntament, del 9 al 15 de juny. El primer acte que va encetar la setmana va ser una xerrada sobre menjar bé que es va fer el dilluns. El següent acte es va fer el divendres al vespre, a la Porxada, i va ser el concert de música a càrrec de Trio Partitura, amb el títol Del cinema, un concert. Els actes que van acollir més públic es van con-centrar al cap de setmana.

El dissabte 14 de juny, es van homenatjar 12 parelles que aquest any compleixen les Noces d’Or, o sigui, els 50 anys de casats. L’acte es va fer a la Porxada de Can Planoles i va començar a les 7 de la tarda amb la benvinguda de regidora d’Acció Social, Maria Martos. Tot seguit, l’Alcalde de Roda, Antoni Llach, va fer entrega del record a totes les parelles homentjades i l’acte va finalitzar amb l’actuació del profes-sor de violoncel de l’Escola de Música el Faristol de Roda de Ter i l’Esquirol, Nazari Giol, que va tocar les peces El Cant dels Ocells i La Dama d’Aragó.

les parelles homenetjades de les Noces d’OrSimó Arumí Pujol i Magdalena Riera Plans, es van casar el 28 d’abril de 1958; Pere Novellas Vila i Rosa Riera Plans, es van casar el 28 d’abril; Josep Vilardell Fontseré i Maria Ló-pez Casado, es casar el 29 de setembre; Pere Freixa Verda-guer i M. Neus Alsina Verdaguer, es van casar el 16 de juny; Joan Oller Gorchs i M. Neus Dam Castillo, es van casar el 19 de maig; Ramon Camps Mas i Carme Seuma Viladecàs, es van casar el 12 de maig; Francesc Bori Pauls i Concepció Aguilar Sallés, es van casar el 16 de setembre; Josep Villén

Anton i Maria Gallach Macià, es van casar el 7 d’abril; Ma-nel Carol Torrents i Mercè Devesa Rifà, es van casar el 15 de setembre; Jaume Costa Roca i Pilar Mulas Diez, es van casar el 12 d’octubre; Pere Coromines Serra i Concepció Marsal Casellas, es van casar el 24 d’abril; Rafel Solé Pararols i Con-sol Parareda Bigas, es van casar el 12 de maig.

xxiV Homenatge a la VellesaEl diumenge 15 de juny es va celebrar el XXIV Homenatge a la Vellesa de Roda de Ter i Les Masies de Roda. L’acte va començar a les 12 del migdia amb l’ofici Solemne a l’església parroquial, seguidament als jardins de Can Planoles es va fer el lliurament de les plaques commemoratives als avis i àvies que aquest any compleixen els 90 anys. Prèviament, es van fer els parlaments que va encetar la regidora d’Acció Social, Maria Martos, seguida pel president del Casal, Jo-sep Vilardell; el regidor de Benestar Social de les Masies de

El Trio Partitura va oferir un concert de gran qualitat.

13 ~

Act

ualit

at


La naturòpata i homeòpata Josefina Llargues Truyols va ser l’encarregada d’impartir la xerrada Menjar bé per a mantenir la salut, que es va dur a terme el passat 9 de juny a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda.

Josefina Llargues, mestra d’Educació Especial i llicenciada en psicopedagogia, va començar explicant el curs de la vida; naixem, creixem i morim. Llargues asse-gura “que l’alimentació juga un paper molt important dins aquest cicle de vida, si ens acostumem a menjar bé acaba sent un hàbit, no una obligació”. Avui en dia una bona alimentació també acaba sent la base per evitar malalties com el càncer, l’artritis o l’artrosis. Les claus que ens va donar la naturòpata per a mantenir una bona salut van ser menjar sempre productes el més natural possible, no deixar-nos guiar per l’aspecte sinó que siguin aliments no manipulats. Segons Llargues, cal tenir molt present a la nostra dieta diària: l’aigua, els cereals, la verdura, el peix, la fruita, i també apendre a combinar els aliments i menjar sense abusar de les quantitats. La naturòpata afirma que “les persones que men-jen menys viuen més anys” i sobretot considera molt necessari complementar una dieta equilibrada amb exercici f ísic que cadascú ha d’adequar a la seva edat i situació. La recomanació de l’experta va ser que no cal gastar diners amb ali-ments que s’asseguren que no tenen greix o que porten Omega 3, per posar algun exemple, “cal comprar productes que no siguin manipulats”. Llargues va acabar la xerrada amb aquesta frase: “Que l’aliment sigui la teva medicina i la medicina el teu aliment”. Llargues és autora del llibre La Filomena els fogons remena.

Menjar menys per viure més

Roda, Jordi Gros; i l’Alcalde de Roda, Antoni Llach. Seguidament es va escoltar l’actuació de la Coral Vila i Formosa. Els padrins d’honor de la festa, nascuts el 1918, van ser: Ramona Pons Codina, nascuda el 10 de març; Maria Riera Ca-sadevall, nascuda el 10 de març; Concepció Vilamala Codina, nascuda el 16 de juny; Dolors Parés Solà, nascuda el 20 de juliol; Carme Pou Riera, nascuda el 7 de setembre; Dolors Vallbona Colomer, nascuda el 13 d’octubre; Josep Soler Codi-nachs, nascut el 8 de novembre; Carme Parés Miarons, nascuda el 29 de novem-

Els padrins i padrines d’honor, que aquest any van ser els protagonistes de l’Homenatge a la Vellesa, amb l’alcalde Roda, Antoni Llach, i la regidora d’Acció Social, Maria Martos.

bre; Margarida Jordà Musach, nascuda el 16 de desembre; Carme Juvanteny Fondevila, nascuda el 3 de desembre; Ramon Carrera Casals, nascut el 28 de desembre; Ramona Montmany Car-bonell, nascuda el 16 de gener; i Isabel Subiranas Pons, nascuda el 2 de juliol.

14 ~

Act

ualit


L’Associació Roda de Comerciants vol posar el seu granet de sorra en preservar el medi ambient col·laborant en la re-ducció de residus plàstics i, per això, ha decidit repartir a tota la població bosses de la compra biodegradables amb la seva mascota per un costat i el llistat de tots els establiments associats per l’altre. ARC ha enviat un val a totes les famílies de Roda i Les Masies per bescanviar per la bossa.

El passat dia 13 de juny es va reunir l’Assemblea d’Es-pais Escrits, a la Biblioteca Bac de Roda. A l’acte hi van assistir els representants de diversos centres pa-

trimonials i fundacions relacionats amb escriptors i poetes catalans, com ara la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la uVic, la Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles, la Fundació Josep Pla de Palafrugell, la Fundació Palau de Cal-des d’Estrach, la Fundació J.V. Foix de Barcelona, la Biblio-teca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, l’Estudi Marian Vayreda d’Olot, la casa Museu Àngel Guimerà del Vendrell i la Fundació Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.

Durant l’acte es va informar de la preparació de les quartes jornades sobre patrimoni literari que es faran a Barcelona els dies 14 i 15 d novembre, de la incorporació de tres nous socis que presenta el Consell Insular de Mallorca, de les mi-llores que s’han fet en el Mapa Literari que podeu veure a la web: www.espaisescrits.cat i finalment es va visitar la Bibli-oteca Bac de Roda i especialment l’Espai del Llegat Miquel Martí i Pol. A l’acte hi va assistir també l’alcalde de Roda, Antoni Llach i Vidal.

La vaga dels transportistesafecta a Roda de TerText. Estel Terricabras i Ocaña

La vaga de transportistes, que va tenir lloc la segona setmana del mes de juny, va tenir conseqüències a molts negocis i empreses i Roda de Ter no en va ser

excepció. Vam poder comprovar com a la gasolinera Feixas Aulet es van esgotar la gasolina Sense Plom 95 i 98, després de les llargues cues que hi va haver a l’estació els dies 9 i 10 de juny. Quan van veure que la vaga s’allargava, els res-ponsables de Feixas Aulet van sol·licitar ser escortats pels Mossos d’Esquadra. El dia 11 de juny van poder anar al moll d’inflamables de Meroil a Barcelona, amb els camions de 40 mil litres i escortats pels Mossos d’Esquadra a repostar, a partir d’aquests dies no hi va haver més problemes.un dels altres productes que vam poder veure que no hi ha-via servei va ser la peixateria de la plaça Major que va haver de tancar durant 3 dies. El dia a dia d’aquesta peixateria és anar a buscar el peix a Mercabarna i durant aquests dies, a conseqüència de la vaga de transports i la vaga de pesca-dors, el peix va quedar sota límits.Pel que fa el supermercat Bonpreu, del carrer Diputació, van esgotar l’aigua, la llet, la fruita, el peix i la carn. Els camions van fer un intent de sortir a repostar els supermercats el dijous sense éxit ja que els hi van trencar el vidre d’un camió i els van punxar una roda. Finalment el divendres 20 de juny van poder sortir sense cap mena de problema.

ARC regala bosses

Assamblea d’Espais Escrits, a la bibliotecaText. maria Ocaña. Tècnica de Cultura. Foto. montse Verdaguer

L’Assamblea va tenir lloc el 13 de juny i es va fer a la biblioteca Bac de Roda.

15 ~

Act

ualit

at


Al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Roda de Ter s’han iniciat uns tallers de forma-

ció per als usuaris, un d’ells amb col-laboració de l’Àrea Bàsica de Salut de Manlleu on ja tenen experiència en aquest tipus d’iniciatives. Les noves instal·lacions del centre sanitari de Roda permeten que els professionals comptin amb espais per impartir cur-sos i tallers i hi ha voluntat que tinguin una continuïtat anual. De moment, ha estat un bon començament amb èxit de participació i ja està previst progra-mar-ne més d’aquí endavant.

Taller de benvinguda per a persones immigrantsEl mes de maig es va impartir un taller de benvinguda al CAP, dirigit a per-sones immigrants, per tal d’ajudar-les en tots els tràmits que hagin de portar a terme relacionats amb el CAP, com pot ser demanar hora al metge, trami-tar la Targeta d’identificació Sanitària, entre d’altres punts. Des del CAP de Roda es va decidir impartir aquest taller, d’una sessió de dues hores de durada, al detectar la necessitat d’in-formació de les persones nouvingudes al nostre poble. Dolors Collell i Carme Comino, infermeres del CAP de Roda, van ser les responsables d’impartir al taller on hi van assistir 15 persones. Les assistents també van ser informa-des sobre què és un problema urgent i on s’han de dirigir; quina funció i per-què els poden ajudar tots els professi-onals que treballen al centre de salut; i també van conèixer les instal·lacions i els diferents departaments del CAP.

Taller per a malalts amb mpOCun altre taller que es va portar a ter-me va ser el programa educatiu per a malalts amb Malaltia Pulmonar Obs-tructiva Crònica (MPOC), davant el nombre elevat de persones diagnosti-cades i també pel fet que s’ha detectat

Tallers per als usuaris del CAP Text i fotos. Estel Terricabras i montse Verdaguer.

la manca de coneixements sobre aspectes bàsics per millorar els símptomes de la malaltia. El taller va consistir en 3 sessions d’una hora i mitja de durada, on els assistents van rebre classes teòriques i pràctiques. Es va informar de manera senzilla i pràctica de tècniques d’inhalació, fisioteràpia respiratòria i consells hi-giènics, alimentaris i ambientals i preventius per tal d’augmentar el nombre de pacients amb conductes i activitats correctes. Per impartir aquest primer taller es va comptar amb la col·laboració de la infer-mera fisioterapeuta, Pilar Armengol, de l’ABS de Manlleu, a més de les infer-meres de l’ABS de Roda Núria Bach i Marta Domínguez. Bach va explicar que aquesta primera iniciativa ha estat molt ben acollida i que ja es pensa en tornar-la a repetir d’aquí a pocs mesos. “Ara ja tenim ABS pròpia i tenim espai on impartir-ho”, explica Bach, i recorda que quan hi havia l’ambulatori vell, aquests tallers es feien a Manlleu on també hi anava gent de Roda.

Dolors Collell i Carme Comino, explicant el funcionament del CAP a usuaris nouvinguts al poble.

Els malalts amb MPOC van rebre classes teòriques i pràctiques.

16 ~

Act

ualit


La recollida selectiva de vidre es va iniciar al municipi als anys 80 de forma voluntària. Al 1998, amb l’entra-da en vigor de la Llei d’envasos i Residus d’envasos,

es va portar a terme l’adaptació a la legislació europea i el reciclatge de vidre passa a ser obligatori per a tots els ajun-taments.

A Roda de Ter, de les quatre fraccions majoritàries de resi-dus, el vidre és la única que es continua recollint en conte-nidors al carrer. No es pot fer porta a porta per el soroll que faria la recollida. Per tant, amb la idea de millorar també el servei de recollida d’aquesta fracció, s’ha fet un estudi de les necessitats del municipi, replantejant el nombre actual de contenidors així com la seva ubicació.

A resultes d’aquest estudi s’ha detectat que alguns iglús de vidre tenen la ‘boca grossa’, la qual cosa fa que sovint, es trobin impropis als contenidors. També s’ha tingut en compte la possible interferència d’aquests iglús amb el tràn-sit, la proximitat als grans productors de vidre, com bars i restaurants, o el fet que estiguin situats en àrees on sovint s’abandonen residus a fora dels contenidors.

Finalment, en col•laboració amb l’empresa que fa la reco-llida de vidre al municipi, s’han observat les quantitats re-collides en tots i cada un dels contenidors. D’aquí podem concloure, que dels 45 contenidors que tenim actualment al municipi, hi ha un 42% que ‘treballa poc’, és a dir, que alguns barris podrien prescindir d’algun dels seus contenidors.

Amb tota aquesta informació, s’està valorant quins iglús s’haurien de reubicar o treure, i aviat es portaran a terme els canvis necessaris per millorar aquest servei.

Tal i com es va comprometre la regidoria de Serveis de l’Ajuntament de Roda de Ter, en la reunió informativa de residus per als comerciants, es farà un dia extra de recolli-da de cartró als comerços que han sol•licitat aquest servei addicional.El cartró és el residu de multiproducte més voluminós i alguns comerços o serveis en generen una gran quantitat. Aquells locals que no disposen d’un espai suficient per al emmagatzemament, tenen dificultats per adaptar-se a la recollida porta a porta, que es fa dilluns i divendres per a aquesta fracció de residu.Així, d’aquí endavant, als comerços o serveis que ho neces-sitin, se’ls recollirà el cartró cada dimecres a partir de dos quarts de 5 de la tarda.

A partir del proper dia 20 de juny, el cementiri municipal de Roda de Ter obre les seves portes en un horari més com-plert. La intenció és donar un millor servei, i per tant, es podrà visitar tots els dies de l’any en el horari que es detalla a continuació:

DE DILLuNS A DIVENDRES: D’11 del matí a 6 de la tarda. DISSABTES, DIuMENGES I FESTIuS: D’abril a setembre: de 10 del matí a 7 de la tarda. D’octubre a març: de 10 del matí a 6 de la tarda.

L’ajuntament estudia reubicar o treure alguns contenidors del vidre

Amplien la recollida de cartró als dimecres a la tarda, per als comerços

Ampliació de l’horari d’obertura del cementiri

Text. Àngela López Paris. Tècnica Medi Ambient Text. Àngela López Paris. Tècnica Medi Ambient

17 ~

Act

ualit

at


Els valors pluviomètrics dels darrers tres anys han estat clarament defici-taris. Tot seguit us apuntem unes dades prou significatives: 93,3%, 89,4%, 70,1%, els anys 2005, 2006, 2007, respecticament. Són el tant per cent de

la pluja registrada, o dit d’una altra manera, ha caigut una mitjana els darrers tres anys de 19,3% menys de la pluja habitual. Durant l’any 2005, va començar a ha-ver-hi mesos molt secs, amb registres inferiors al 30% de la mitjana climàtica. A partir del tercer trimestre del 2007, comença la part més severa de la sequera. Només en tres mesos va ploure dins dels paràmetres habituals, la resta de l’any un 49% menys de les precipitacions habituals. El total acumulat anual va ser de 517,8 mm. És l’any més sec dels darrers 13 anys i igualment récords els mesos de setembre, novembre i desembre.

El dia 7 d’abril d’aquest any, amb un registre de 0,6 mm, s’inicia un període de pluges que dura fins el dia 17 de juny (data que hem fet arribar les dades a la re-dacció de la revista Roda de Ter). En el trascurs del mes de maig van anar caient pluges quantioses i força uniformes a tota la conca del Ter. Destaquem els 283 mm. d’ulldeter o els 198 mm. de Núria. A Roda nou récord en un mes de maig de 174,5 mm., repartits en 21 dies (veure taula darrers anys). Estacions tan embla-màtiques com l’Observatori de l’Ebre a Roquetes va registrar 229 mm., és el mes més plujós des de l’inici de les observacions l’any 1880. L’embassament de Sau

Un maig molt plujósText, dades i fotos. Joan Fradera i Nogué.

va registrar entre els mesos de març i abril les reserves més baixes des de la seva construccció, amb mínim del 12,80%. Amb l’arribada de les precipi-tacions de maig, gairebé un miracle, el nivell va pujar ràpidament a una velo-citat, en un primer moment del 2% al 3% diari, situant-se les reserves molt per sobre de les mitjanes dels darrers 9 anys. A hores d’ara, el nivell que es registre al pantà de Sau ja es situa en el 82,05% de la seva capacitat.

1996 85,6

1997 19,4

1998 63,2

1999 81,1

2000 100,2

2001 102,0

2002 139,9

2003 53,7

2004 84,5

2005 35,8

2006 33,7

2007 59,8

2008 174,5

Any mm/lm2

Mitjana climàtica 76,5

http://www.svt.es/meteoroda

18 ~

Act

ualit


L’últim dissabte de maig, un grup format per vint dones, d’edats molt diver-ses, van poder participar en el taller Desperta el teu cos: moviment integral, conduït per Cristina Mompeat. Al llarg de tot el dia, per mitjà d’exercicis

senzills, totes les participants van prendre consciència de com es trobava el cos i de com es movien. Van descobrir on s’acumulaven les tensions i les van alliberar. Però més enllà del treball individual que les posava en contacte amb el propi cos i les seves potencialitats, el taller també els va servir per sentir-se més a prop les unes de les altres, algunes com a veïnes, d’altres com a amigues o, fins i tot, algunes com a mares i filles. Així ens l’han definit: “Va ser un dissabte diferent, dedicat a nosaltres mateixes que ens va proporcionar bones sensacions físiques i, també emocionals”.

Desperta el teu cos, taller de moviment integral

La Leonor Viñolas i en Joan Prat van omplir el cistell de fredelucs en només mitja hora. Aquests apassionats caça-dors de bolets van fer aquesta cacera el diumenge 1 de juny, a dos quarts de 7 de la tarda, en un municipi d’Osona. Només arribar al lloc, ja van trobar un reguitzell de fredelucs però de seguida es va posar a ploure i van haver de ple-gar. I ens van portar el cistell perquè en quedés constància gràfica.

Bolets, en plena primavera

Un polsim de merda és el títol del nou llibre de poesia del jove rodenc Gui-llem Ramisa, component del grup mu-sical Vícitmas de la Monotonía, i de Gerard Rodríguez. un projecte com-partit dels dos joves osonencs, que es basa en desenvolupar paral·lelament un seguit de poemes que compartei-xen el títol. D’aquesta manera, contrasten els dos enfocs poètics dels autors així com l’estil literari, partint d’un mateix punt comú. Al llibre hi podeu trobar versos nostàlgics i dedicats, carregats de sen-timents i emocions. El podeu comprar a la perruqueria Vigarts de Vic, o el bar Desdelafinestra de Roda de Ter.

Llibre de Guillem Ramisa

Els actuals components del grup són, Arnau Burdó (Burdi), als teclats i veus; Marta Casanovas, violí i veu; Àlex Pu-jols, baix i veus; Maiol Montané, a la bateria; i Princesa Rosa, a la guitarra i veu. Montané explica que “com més escoltes el single, més detalls desco-breixes. Per altra banda, és com molt teatral, molt musical, anem directa-ment a les sensacions.” En els concerts que fan actualment ja toquen aquest nou single. El grup espera tenir Els Set Pecats Capitals preparat per sortir a la venda a finals de l’any 2008. Segle XIII us convida a escoltar aquesta primera entrega i a donar la vostra opinió a: www.myspace.com/seglexiii.

Segle XIII ha editat un CD pro-mocional, un tast del que aviat serà el seu nou disc Els Set Pe-

cats Capitals. Els temes es titulen Pe-resa i Supervia, els quals us donaran una idea del nou camí que ha iniciat el grup. uns singles amb molts jocs de veus, noves harmoníes i noves sensa-cions, que han estat gravats, mesclats i masteritzats als estudis Dr.Muzzik, el passat mes de març. L’objectiu del nou disc no és altre que fer sentir el “pe-cat” en sí mateix. El grup osonenc, que compta amb el rodenc Maiol Monta-né, no pretén que els temes siguin una explicació del pecat sinó que escoltant el single és defineixi el pecat per si sol.

Segle XIII edita un CD promocional abans del nou discText. Estel Terricabras i OcañaText. Redacció RDT

19 ~

Act

ualit

at


Bon ambient i convivència són claus per fer front al “bullying”

La tercera Trobada Educativa de pares i mestres es va fer a la Porxada de Can Planoles. Els pares i mares que ho van necessitar van poder portar els fills a la llar d’infants.

Text. Neus Casadevall i Montse Verdaguer. Foto: Montse Verdaguer

un alumne que per sistema arriba sempre cinc mi-nuts tard a classe, quan tothom ja és a dins, i és el primer de marxar. Que té canvis d’actitud i d’hu-

mor molt marcats. Que es fa castigar per no sortir al pati i que a l’hora d’esbarjo busca sempre la presència d’un adult. un alumne que quan el ridiculitzen mostra cert patiment i que li baixa el rendiment escolar perquè només té un mo-notema amb el que pensar: la supervivència. Aquests serien alguns dels indicatius que ens poden avisar de la possibilitat que un alumne o un fill estigui patint bullying a l’escola. És a dir, un assetjament continuat. El bullying va ser el tema que es va debatre en la Trobada Educativa de pares i mestres que va tenir lloc el matí del diumenge 1 de juny i que va comptar amb la intervenció del psicòleg i mediador Joan Sala i Baiget. És una iniciativa del Consell Escolar Municipal i de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Roda de Ter que ha arribat a la seva tercera edició i amb la que aquest any es va voler aportar les prin-cipals claus per detectar i fer front a aquest tipus d’assetja-

ment. Joan Sala va explicar a la cinquantena d’assistents que quan es detecta un cas de bullying el primer que s’ha de fer és no perdre la calma i qui ha d’agafar el pes és el tutor de l’alumne. Sala recomana que en casos així s’utilitzi la figura del mediador. Però la millor recepta per evitar els assetja-ments continuats és una bona prevenció. És a dir, la convi-vència i un bon ambient, tant a la família com a la classe. I ser molt observadors: “No només hem de saber què passa a les aules sinó també als lavabos, passadís, pati...”.Sala va destacar el fet que “tothom pot ser víctima i pot ser agressor”. Per això considera que és tan important detectar un cas de bullying a temps perquè l’agredit pot acabar agre-dint a l’agressor i convertint-se en culpable. També va parlar de saber dir “prou” als infants i joves: “la nostra obligació com adults és marcar aquests límits” des de petits perquè “quan s’arriba a l’adolescència ja és impossible arreglar-ho si no s’ha treballat de base”. una mestra del públic va recordar que “els mestres eduquem però sols no podem fer-ho” i va demanar la col·laboració de les famílies.

20 ~

Act

ualit


El dimecres 28 de maig vam fer una trobada amb la gent de les escoles de persones adultes de

Vic, Manlleu, Torelló i Roda a l’embar-cador del Ter, a Manlleu. Entre totes les escoles ens vam reunir prop d’una setantena d’homes i dones de la co-marca.En Xevi, del Grup de Defensa del Ter, ens va fer una visita a l’embarcador del Ter. Va explicar-nos que abans el riu estava molt deixat i que van fer un grup de gent per tenir-ne cura. Després ens va portar a veure uns horts que tenien una mica de tot: enciams, maduixes, pastanagues, coliflors, tomàquets, etc. I tenien un bar on servien amanides fetes amb productes d’aquests horts.També va dir que volen ampliar-los, i que les persones interessades podrien utilitzar-ne una petita part per culti-var-hi diferents productes.A continuació vam repartir la revista que hem fet amb en Jordi, el professor de Roda. Nosaltres vam treballar so-

Trobada de les escoles de persones adultesText. Nadia, Florence i Nabou

bre el transport. Vam escriure molt i vam fer servir l’ordinador. El dia de la trobada, una persona de cada poble va explicar el seu treball. La nostra part la va explicar la Florence.Finalment, vam berenar una mica. Dues setmanes abans havíem comen-çat a pensar què havíem de fer per be-renar i vam escriure la recepta, primer a mà i després a l’ordinador. Llavors vam anar juntes a comprar els ingredi-ents i vam cuinar tres plats diferents: el “bizcocho” de la Marta, les galetes de la Nadia i la fataya de la Nabou. (I estava tot boníssim...)

La portada de la revista que van fer a nivell comarcal les escoles de persones adultes.

Trobada de motos antigues

Els Amics del Motor de Roda van or-ganitzar la VI Trobada de motos an-tigues a Roda de Ter, el passat 15 de juny. La sortida va tenir lloc a les 10 del matí a la Plaça Major de Roda i els participants van continuar direcció Manlleu, l’Esquirol i Tavertet, on van esmorzar. un cop tips, es va seguir el recorregut cap a l’Avenc, Cantonigròs i tornada a Roda de Ter. A la 1 del migdia, les motos es van exposar a la Plaça Major, on es va fer l’entrega d’un obsequi per a tots els participants.

21 ~

Act

ualit

at


El passat dissabte 14 de juny, la pomoció d’alumnes del 1965 de l’escola Sant LLuís Bertran de Roda, conegut com les Monges, va fer una trobada després de 29 anys d’haver deixat l’escola. Alguns d’ells no s’havien vist més, i va aplegar a 26 alumnes. La trobada va tenir lloc a la plaça Major i després de fer-se la foto de rigor van fer un sopar a l’Hostal Sant

Jordi de la població. A la sobretaula, es va passar un vídeo amb un recull de fotografies i records d’aquell temps on tothom en va poder tenir un exemplar. Ben allargada la nit van acordar tornar-se a trobar l’any vinent. Text i foto: Pere Serra.

Trobada d’alumnes del 65 de les monges

El mamògraf digital de l’HGV ja funcionaText. Redacció RDT

El Conscorci Hospitalari de Vic (HGV) ja ha activat el mamògraf digital, l’aparell adquirit després de la campanya portada a terme per l’associació d’Osona

Contra el Càncer Estimo la mama. Després de recapta els 300.000 euros que ha costat el mamògraf digital de la marca Siemens, els osonencs ja poden disposar de les prestacions d’aquest nou aparell que ofereix millors serveis i una millor detecció de càncers de mama, també permet incrementar el nombre de mamografies que es fan diàriament a l’Hospital, donant servei a 80 persones cada dia. El cap de setmana del 13 i 14 de juny es va fer la jornada de portes obertes a l’Hospital General de Vic perquè tothom poguès visitar el nou mamògraf digital. Roda de Ter, que compta amb dele-gació local d’Osona contra el Càncer, ha estat un dels muni-cipis d’Osona que més activament han participat en aquesta campanya de recollida de fons.

22 ~

Act

ualit


L’estiu a Roda de Ter treu el cap a l’ini-ci del mes de juny amb el programa d’activitats L’estiu + actiu on tots els públics hi tenen cabuda. Aquest any des de l’àrea de Joventut de l’Ajunta-ment de Roda de Ter tornem a llençar una proposta complerta d’activitats i tallers per a joves de 13 a 29 anys. Enguany, i amb l’objectiu de fer par-tícips als joves en la política juvenil municipal, l’ampli ventall de propos-tes que s’han programat són fruit del recull d’interessos fet entre els joves, al llarg del mes d’abril, a través d’uns qüestionaris que es varen passar a l’IES Miquel Martí i Pol. un cop fet el bui-datge d’aquests s’ha elaborat el progra-ma d’activitats d’estiu per a joves que inclou les activitats de Gimcana Noc-turna, Nit Boja, sortida al parc aquàtic, Nit Chill Out i els tallers de cuina, hip hop, dj, voluntariat i el curs d’escalada i esports d’aventura.La novetat que presentem és el Progra-ma de Pràctiques, en el que els joves que ho vulguin podran fer pràctiques en un dels serveis municipals que ells mateixos escullin. L’objectiu és iniciar a joves, majors de 14 anys, en el món laboral. Esperem una bona acollida de les propostes i animem a tots els joves a participar.

El passat divendres 23 de maig va tenir lloc la primera troba-da esportiva intercentres on hi

van participar els alumnes de 6è de primària de les escoles CEIP Roda de Ter, CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont, CEIP el Cabrerès de l’Esquirol i el CEIP l’Agullola de Rupit. Aquest curs 2007-2008, les dues es-coles de primària de Roda i l’Institut de secundària s’han acollit al progra-ma del Pla Català de l’Esport, i és per aquest motiu que s’ha pogut celebrar aquesta jornada. La jornada es va preparar conjunta-ment amb els coordinadors esportius de cada centre, la tècnica d’esports i la tècnica del PEE de l’ajuntament, l’ALIC i les AMPAs.

A través de l’esport, s’ha volgut acos-tar els alumnes de les diferents esco-les que el curs que ve iniciaran junts l’Educació Secundària Obligatòria molts d’ells, a l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.La jornada va començar a dos quarts de deu al pavelló municipal on hi havia preparats 7 esports i 7 grups constitu-ïts pels professors/es prèviament per tal de crear grups mixtes, i amb alum-nes de totes les escoles. Van parar al migdia per dinar tots junts al parc que hi ha a la plaça d’en Sebastià Álvarez.

Després de dinar, van anar tots junts a l’institut on els esperaven una vinte-na de joves guies de l’institut que van ajudar a preparar els jocs cooperatius de la tarda. Els jocs cooperatius els van preparar els coordinadors esportius, però a l’hora de la realització, els joves guies hi van donar un cop de mà.La jornada va acabar molt tranquil•la i amb un resultat molt positiu. Els alumnes es van conèixer, van xerrar i van compartir moments molt agra-dables. Esperem poder-ho repetir el proper curs.

Estiu jove a Roda, amb activitats i tallers

Trobada esportiva amb alumnes de 6è de primària

Text. Sílvia Rovira Text. N. Casadevall. Foto: E. Terricabras

23 ~

Act

ualit

at


Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

El Pont d’Arcalis i Les Violines, plat fort de la 18a edició del Rodafolk

Del 18 al 20 de juliol es celebra una nova edició del Rodafolk. El barri Sant Sebastià es torna a convertir en l’escenari d’aquesta mostra de música folk i tradicional que arriba a la seva majoria d’edat amb la 18a edició.

La mostra s’inaugura el divendres al vespre amb el correfoc pels carrers del poble que anirà a càrrec de La colla de diables de Montornès del Vallès, que portaran un espectacle amb foc i grans percussions. Tot seguit, ball amb un grup d’Osona que es diu P2P, i amb qui actua el rodenc Miquel Portet. Tal i com ens ha explicat Joan Parera, organitzador del Rodafolk juntament amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter, “ofereixen un folk diferent. És una proposta engres-cadora per fer passar una bona estona” El dissabte comença amb una iniciativa que es fa per primera vegada: una tro-bada de grallers: “una proposta novadora que pretén donar importància al món dels grallers i potenciar la cultura del nostre país”, tal i com s’explica des de la Colla Grallera de Roda. Durant el matí, es faran cercaviles pels carrers del poble amb les colles repartides per diferents itineraris i es trobaran a la plaça on faran una tocada cojunta i l’entrega de recordatoris. A la tarda, l’espectacle agafa en-

cara un caire més engrescador amb la participació dels gegants de Roda que s’afegiran a la cercavila conjunta dels grallers. Per tal que les colles puguin assistir els tres dies de Rodafolk, s’ha-bilitarà una zona d’acampada i es fa-cilitaran els serveis necessaris durant l’estada al poble, segons explica l’or-ganització. Les persones interessades poden enviar un correu electrònic a [email protected]. El dissabte al vespre no ens hem de preocupar pel sopar perquè com cada any hi haurà botifarrada popular, acompanyada de sardanes amb la Co-bla Sabadell. El ball del vespre anirà a càrrec del grup Set de Folk, de la co-marca de La Garrotxa, que ja van ac-tuar fa dos anys.El diumenge es fa la tercera edició de la Trobada de Músics al carrer. Des de l’organització, encara es desconeix el nom i el número de músics que hi participaran. Els grups actuaran en diversos escenaris del poble i, com a novetat, s’acabarà la trobada amb un vermut popular que es farà al marge esquerra del passeig del Ter, on hi fa-ran una actuació final. El plat fort del Rodafolk arriba, com cada any, el diumenge a la tarda amb els grups El Pont d’Arcalís i Les Vio-lines que oferiran un espectacle con-junt. Tal i com ha explicat Parera, El Pont d’Arcalís és un grup amb una trajectòria de més de 20 anys, liderat per Jordi Fàbregas i Artur Blasco. Pel que fa Les Violines, va néixer fa uns 15 anys com a quartet tot i que ara és una formació amb més membres. Durant els tres dies, s’organitza l’acam-pada al camp de futbol de terra. “L’any passat va anar bé i vam comptar amb unes 15 tendes i tenim previsió de ser més gent”, explica Parera i recorda que no fa falta inscripció prèvia. Tots els actes del Rodafolk són gratuïts.

Com ja és tradició, en el programa d’actes del Rodafolk s’inclou l’actuació del grup participant al Festival Interncional de Música de Cantonigròs que s’allotja a cases particulars de Roda de Ter. L’actuació està prevista pel dissabte 19 de juliol, a la nit, quan el grup arribi de Cantonigròs, i com sempre es farà a la plaça del barri Sant Sebastià. Si esteu interessants en allotjar participants del festival, cal que truqueu a l’Anna Torrent (676 26 79 22). És una col·laboració totalment vo-luntària i només cal donar-los l’esmorzar i tenir el llit a punt. Els participants fan una estada de 4 nits. Arriben el dijous 17 de juliol, entre les 10 i les 11 del vespre, i marxen el dilluns 21 de juliol, entre les 7 i les 8 del matí. Torrent assegura que és una experiència de convivència i de riquesa cultural i anima sobretot a les noves famílies de Roda a provar-ho. A Roda de Ter s’hi allotgen participants des dels 26 anys que fa que se celebra el festival.

L’actuació del grup del Festival de Cantonigròs

La primera trobada de músics al carrer es va fer l’any 2006. Aquesta és una foto de la primera edició.

24 ~

Act

ualit


L’actuació dels músics Pep Poblet i Xavi Ibañez, el 21 de juny, va encetar les ac-tivitats del programa l’Estiu+Actiu. un programa que es tancarà també amb un concert, en aquest cas, del músic rodenc Xavier Baurier amb el Recital de Cançó Francesa. L’acte tindrà lloc el divendres 25 de juliol, a les 10 de la nit, als jardins de Can Planoles. Bauri-er ja va oferir a Roda aquest recital el dia de la inauguració de la biblioteca Bac de Roda. El col·laborador de Rà-dio Roda Àngel Capdeferro el va en-registrar, amb la prèvia autorització de Baurier, i el podreu escoltar per Ràdio Roda el diumenge 20 de juliol, a les 10 del matí.

Com cada any, dins el programa d’ac-tes de l’Estiu + Actiu hi ha programat els cicles El món per un forat i el Ci-nema a la Fresca. Cada dijous del mes de juliol, als jardins de Can Planoles, té lloc el cicle de xerrades El món per un forat, programades a les 10 del ves-pre. El cicle s’enceta el dijous 3 amb la xerrada a càrrec de Marta Freixa i Pere Serradell amb Un tomb en furgoneta per Nova Zelanda. L’última sessió es farà el dia 31, i a càrrec de Jaume To-losa que explicarà la seva experiència a la Marathon des Sables. Hi haurà 2 sessions de cinema a la fresca, als jar-dins de Can Planoles, a les 10 del ves-pre, els dies 4 i 11 de juliol.

El món per un forat i cinema a la fresca

La festa del Coll de Roda, amb karaoke

El barri del Coll de Roda celebra la festa els dies 4, 5 i 6 de juliol i l’ence-tarà amb el primer concurs de Karao-ke, que començarà a les 9 del vespre del divendres. Cal inscripció prèvia i el concurs es farà a la plaça de davant del local de l’Associació de Veïns. El dissabte començarà amb el campionat de tenis taula, que es farà a l’Avinguda Puigmal. A la tarda, els actes comen-cen a les 4, amb els inflables i el toro salvatge, també a l’avinguda. Al vespre, sopar, bingo i ball, a la plaça del local. Diumenge al matí es farà despertada general, xocoladatada i jocs de cuca-nya. L’últim acte programat és l’actua-ció de màgia, a les 5 de la tarda.

Recital de cançó francesa, amb Xavier Baurier

FesTa Del sT seBasTiÀ-. El 7 i 8 de juny, el barri Sant Sebastià va ce-lebrar la seva festa. Les activitats for-tes es van fer diumenge. Es van llevar molt d’hora per participar a la 2ona caminada popular pel Camí dels pous i a l’arribada van poder gaudir d’una gran xocolatada, jocs de taula per als més grans i més tard Festa de l’escuma per als petits. El sol els va acopmanyar durant tot el diumenge. A la tarda, haveneres amb el grup La Taberna de Sant Feliu i rom cremat. Per finalitzar la festa un brindis amb cava.

FUGO FesTa amB aiGUa i FaNG.-Els dies 23, 24 i 25 de maig es va celebrar la 3a trobada de Furgo-netes Camper de la Plana de Vic, que va tenir lloc a Còdol (Les Masies de Roda). L’anècdota d’aquesta edició va ser que com que va ploure tant, el lloc on les fugonetes estaven estacionades va quedar ple de fang. Això va fer que a l’hora de marxar haguéssin de neces-sitar l’ajuda d’una grua. Algunes de les activitats que es van organitzar va ser un dinar popular, música en viu, ruta turística pel Cabrerès i xocolatada. Foto. David Fajula.

25 ~

Act

ualit

at


L’escola de Colera visita el poble del poeta Miquel Martí i Pol

La comitiva de Colera, acompanyats per Montserrat Sans i Enric Virgili, a la dreta de la fotografia.

Text i foto. Estel Terricabras i Ocaña

El municipi de Colera, un poble de 600 habitants, de la comarca de l’Alt Empordà, va convocar el 2n concurs de poesia del poeta Miquel Martí i Pol, amb motiu del 5è aniversari de la seva mort. El seu impulsor és Enric

Virgili, fundador del Club dels Poetes Vius. un club de 12 persones creat l’any 1990, i del qual Miquel Martí i Pol en va ser el president d’Honor des de 1993 fins que va morir l’any 2003. Els participants d’aquest concurs de poesia són els alumnes de l’escola Puig d’Esquers de Colera, una escola rural amb poc més de

25 alumnes. Per tal que els alumnes coneguéssin una mica més la vida del poeta rodenc, Virgili va premiar a tots els alumnes amb la visita del poble de Roda de Ter que van fer el passat 27 de maig. Els alumnes es van dividir en tres grups i van fer activitats diferents. uns van fer la ruta Miquel Martí i Pol (tot i que els temps no els va acompanyar i només van poder conèixer un trosset de la ruta); els altres van visitar el jaci-ment arqueològic de l’Esquerda; i els tercers, com que eren molt petits, es van quedar a la biblioteca Bac de Roda, gaudint de l’espai adequat per ells.Els acompanyaven les professores, di-rectora de l’escola i l’alcalde de Colera, Lluís Bosch. un cop es van trobar tots a la biblioteca, la directora de la instal-lació, Núria Aguilar, els va fer una vi-sita guiada on també van conèixer el llegat del poeta rodenc. El setembre es donaran a conèixer els guanyadors del premi de poesia de Colera Miquel Martí i Pol.

26 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Des del dia 18 de maig fins el 8 de juny, gairebé 200 perso-nes han passat per l’exposició que recollia les imatges dels rodencs a l’Esquerda. un total de 57 fotografies, de diferent cronologia, des d’inicis de segle XX fins a l’actualitat, han estat exposades a l’Aula de Cultura de la Caixa de Manlleu, en una exhibició organitzada pel Museu Arqueològic de l’Esquerda. Les imatges que hem pogut recollir ens mostren casaments, comunions, celebracions de victòries esportives, reunions d’amics que s’hi apleguen per fer imatges comme-moratives d’una lleva, la coral Esplai, la colla gegantera amb els Gegants, partits polítics, famílies que s’hi passegen, etc. Hi ha col•laborat 27 famílies i entitats. També hem recollit antigues fotos de les excavacions que hi realitzava el Centre Excursionista de Roda, fins hi tot del seu museu, etc. L’ex-posició ens ha permès començar a recollir imatges per a una futura mostra. Ja ho sabeu, si teniu fotos d’aquest tipus i ens les voleu deixar, us ho agrairem molt. Si ens voleu dei-xar imatges les podeu portar al Museu de l’Esquerda.

El passat dia 15 de juny, a les 7 de la tarda, les escoles de dansa Laia Baulenas de Vic i Olga Roig de Manresa prota-gonitzaren “un vespre en dansa”. Varen presentar l’espec-tacle Entre. Aquest espectacle, dirigit per Laura Bataller simbolitza en paraules dels seus creadors “l’espai d’enmig, el buit que és ple, ple de suggeridors fils que ens connecten els uns amb els altres. Entre, és la interrelació de l’espai-temps dels cossos en moviment”. un total de 22 ballarins i ballari-nes van desenvolupar aquesta coreografia amb el rerafons de la muralla ibèrica, en un captard que malgrat l’amenaça de pluja, va acabar radiant.

El curs de la universitat de Barcelona “Arqueologia medie-val de camp” permetrà iniciar una nova campanya d’excava-cions a partir del dia 30 de juny al jaciment de l’Esquerda.uns vint alumnes de la professora Imma Ollich i Castanyer, que cursen l’assignatura Arqueologia medieval de camp, i procedents de diferents punts de Catalunya, treballaran a l’Esquerda. Està previst que la campanya tingui una durada de quinze dies i estarà centrada a la zona sud de l’església (continuant amb la feina que es va fer l’any passat) i també a la zona de la plaça. La campanya habitual que es fa per l’agost començarà el dia 18 i acabarà el dia 30. Actualment ja s’ha tancat la preinscripció i ja s’ha comunicat la llista definitiva d’admesos.

Les fotos dels rodencs a l’Esquerda

Mostra de dansa contemporània

Excavacions a l’Esquerda a partir del proper 30 de juny

Text. Maria Ocaña. Foto. Carme Cubero Text i fotos. Maria Ocaña i Subirana

Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de Ter contacta amb nosaltres al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter

R ĐT

27 ~

Mem

òri

a hi

stò

rica


Text. Redacció RDT. Foto. Cedida pel Taller de Fotografia Històrica de Roda

Tecla Sala Miralpeix, elegida entre els 7 savis de Catalunya

Dues imatges de Tecla Sala, cedides pel Taller de Fotografia Històrica de Roda.

L’Organització Capital de la Cultura Catalana ha fet públic que Pompeu Fabra (àmbit de llengua i literatura); Pau Casals (música i arts escèniques); Ramon Llull (humanitats); Antoni Gaudí (arts plàstiques); Narcís Montu-

riol (ciències i tecnologia); Tecla Sala (economia) i Enric Prat de la Riba (política) han estat elegits els 7 savis de Catalunya, d’acord amb la votació popular en la qual hi han participat 21.137 persones. un total de 175 candidats optaven a con-vertir-se en els 7 savis de Catalunya, els noms i la biografia de tots els quals es poden consultar a la pàgina web www.ccc.cat. Els finalistes de l’àmbit d’economia van ser, juntament amb Tecla Sala: Lluís Carulla; Pere Duran Farell; Ernest Lluch i Francesc Moragas.

Segons el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tu-dela, l’elecció dels 7 savis de Catalunya “s’ha desenvolupat amb la voluntat de promoure i divulgar les personalitats catalanes que pel seu coneixement i saviesa han influït més en la història de Catalunya. Qualsevol dels 175 candidats que han optat a convertir-se en la persona més sàvia de Catalunya podia haver sortit elegit perquè totes elles i tots ells són persones que donen prestigi i rellevància internacional a la nostra nació mil.lenària”.

Tecla Sala Miralpeix va néixer a Roda de Ter el 1886 i va morir el 1973. Tal i com hem pogut llegir, els cinc anys va quedar orfe i va anar a viure amb els seus

oncles de qui va heretar un indústria que personalment gestionaria, quan tenia 22 anys. Ja s’havia casat amb un important industrial català, Joan Riera Sala, es van instal·lar a Barcelona i van tenir cinc fills.

Tecla Sala va adquirir el 1913 uns grans edificis industrials a l’Hospitalet de Llobregat, on va ubicar-hi la fàbrica de filatura de cotó. A la mort del seu marit, el 1926, serà ella qui la dirigirà. L’any 1930 ja hi treballaven 1.200 per-sones. Dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i conviccions religioses, es preocupava per les con-dicions de vida del seu personal. A la fàbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca (on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure) i s’hi feien classes de bro-dats. Amb la Guerra Civil, Tecla Sala s’exilia a França. La fàbrica viu el procés ge-neral de col·lectivització obrera. Quan torna, reprèn el seu lideratge empre-sarial i social. A Roda de Ter va fer-se càrrec de la reconstrucció de l’església i de l’Escola-Llar Santa Tecla, on es preparava les noies per als treballs do-mèstics dotant-les formació en admi-nistració econòmica i humana que els fos útil per a la vida en família.També va impulsar la creació del mo-viment escolta de Catalunya, amb mossèn Antoni Batlle.

28 ~

Co

mp

rem

a R

od

aRevista Roda de Ter / Juny 2008

que tracten els hi proporcionen cursos per reciclar-se, ja que és un ofici que necessita renovar-se contínuament. I amb les paraules de la Núria Dachs acabem l’entrevista: “M’agrada la meva feina, m’agrada el tracte amb la gent i, sobretot, m’agrada el canvi que veus de la persona de quan entra a quan surt”

el QÜesTiONaRi

el millor dia de la setmana.El divendres. i si et toqués la loteria...?Continuaria treballant, m’ho agafaria diferent però no plegaria, m’agrada molt la meva feina.Bossa de roba o bossa de plàstic.Aquí la gent normalment s’ho posen dins el bolso o les bosses reutilitza-bles.Defineix aRC.una associació que fa moltes coses pel poble, m’agrada perquè la gent es motiva.el client perfecte.El que és deixa aconsellar.Una anècdota.una senyora que viu a Barcelona va venir Vic i va agafar una revista gratu-ïta de la comarca, on jo hi surto anun-ciada, li va agrada molt el meu logo i va decidir venir a la perruqueria. Tot ple-gat rebo la trucada d’aquesta senyora perquè li indiqués com arribar a Roda de Ter. Va ser molt divertit perquè vam tenir una feinada per explicar-li com arribar, l’esperavem a la punta del carrer. Molt curiós perquè va venir a pentinar-se només perquè li va agra-dar molt el logotip de la perruqueria.Quin és el producte estrella?El producte estrella és l’Elumen, que és una carta de colors que ha sortit nova, són colors molt vius i que tenen una duració de tres mesos, molt recoma-nable per l’estació a la que entrem.

La tavernolenca Núria Dachs va obrir la perruqueria Núria Estilistes l’octu-bre del 2006. Després d’haver cursat un grau mitjà de perruqueria i haver treballat durant sis anys amb aquest ofici, va decidir obrir la seva pròpia a Roda de Ter. Just al començament de la conversa que vam mantenir durant l’entrevista vam poder percebre les ga-nes i la il·lusió que la Núria plasma dia a dia amb la seva feina, tal i com molt bé ella ens diu “M’agrada molt la meva feina i tenia ganes d’obrir alguna cosa per mi, vaig buscar i el final amb va sortir aquesta oportunitat i aquí estic”.A Núria Estilistes ofreixen un munt de serveis com tot tipus i estils de co-

lors i tallats, extensions, manicures, hidratacions de mans i peus, a part de complements; com bolsos, moneders, tot tipus pinces per recollir el cabell i bisuteria. I una cosa curiosa: packs de xampús per viatjar. Es tracta d’un necesser especial per poder pujar els productes del cabell a l’avió, un bon recurs per aquest estiu. Com que actualment l’estètica és im-portant, hem volgut saber quin tipus de pentinats es portaran aquesta nova temporada. “Avui en dia no hi ha ten-dències, cadascú marca la seva, lluny s’han quedat els pentinats “cleopatra” i les melenes desfilades, amb l’arriba-da de l’estiu tornen les permanents i els colors vius”, afirma la Núria. Amb l’arribada de la calor, Núria Estilistes ens recomana un bon tractament ca-pilar per l’exposició al sol, per evitar l’oxidació.una de les novetats que trobem a la perruqueria de la Núria són els colors fantasia, que com molt bé ens explica “són pigments que no castiguen gens el cabell, el contrari, nutreix molt i tenen una durarda fins a tres mesos, tant amb sol com amb cloro de les pis-cines”. Les cases comercials amb les

Núria Estilistes: tendències, estilisme i moda

Nom del comerçNúria EstilistesNom de la persona responsableNúria DachsAdreçaC. Bac, 39Any d’inauguració2006Què comercialitzenServei de perruqueria, parafina per a mans i peus, mascarilles, productes per al cabell, maquillatge i complements: moneders, pinces, torbants...

Text i foto. Estel Terricabras i Ocaña.

Els inicis de La Botigueta de la Flor van ser al carrer Pollancre, fa 28 anys. Van obrir el negoci la Rosa Mayans i la seva germana la Núria, amb una boti-ga petita. De fet, ja els venia de família: la mare es dedicava a les flors. La Rosa afirma que “sempre m’han agradat les flors i com que a Roda no hi havia cap floristeria vam decidir obrir-ne una”.Ens explica que els seus comença-ments van ser molt difícils ja que els rodencs no estaven acostumats a com-prar “ni un ram de clavells”. Al carrer Pollancre hi van passar dos anys fins que van buscar una millor ubicació per al negoci i es van traslladar al car-rer Joan de Mas, 1. “L’espai era pràcti-

ament el mateix, però la situació ens va afavorir molt”.La Rosa recorda com al principi només venien plantes d’exterior, de flors talla-des quasi no en venien a no sé que fós una diada, com la de Sant Jordi o Tots Sants. Van passar uns vint anys més fins que fa pocs anys els van anunciar que s’enderrocaria l’edifici on estava situada la botiga i es van traslladar al mateix carrer però el número, 3. Aquí sí que hi va haver canvi, espai, llum, varietats de tot tipus, en definitiva el que ens trobem actualment a La Bo-tigueta de la Flor. La Rosa explica que les plantes li viuen molt més bé ja que a l’edifici antic hi havia molta humitat. un cop per setmana li arriben dos ca-mions carregats de plantes d’interior, les quals la Rosa ha escollit prèviament a través d’un catàleg. Les d’exterior les compren amb un senyor de Vilassar que va cada dia a Vic, d’aquesta mane-ra tenen més facilitat per oferir el que la clientela vulgui.El temps també han canviat a les flo-risteries. La Rosa recorda que “abans els rams de les núvies només eren bo-quets de roses, actualment es treballen molt més i s’utilitzen tot tipus de flors i

La Botigueta de la flor, entre orquídies i roses

Nom del comerçLa Botigueta de la florNom de la persona responsableRosa Mayans PlaAdreçaJoan de Mas, 3Any d’Inauguració1980Què comercialitzenTot tipus de plantes; d’exterior i interior, tota classe de terres, a n’és de complements amb flors artificials.


les pots escollir entre moltes varietats, ja que hi ha molta gent jove que fa jar-dineria i experimenten tècniques no-ves. “El món de la jardineria ha crescut el doble de quan jo vaig començar, ara hi ha molta més importació, us podem oferir una rosa tot l’any”. L’escola d’art floral de Barcelona és la que s’encarre-ga del reciclatge de les persones que es dediquen a les flors, cada any fan cur-sets per estar al dia de les tendències del mercat.I envoltades d’orquídies, llum, color i alegria ens acomiadem de la Rosa Mayans.

el QÜesTiONaRi

el millor dia de la setmana?No tinc millors dies, tinc diades bo-nes.i si et toqués la loteria...?No plegaria, m’agafaria millor les co-ses, faria menys hores i tindria alguna persona que m’ajudés. Bossa de roba o bossa de plàstic?Jo normalment dono paper, tot i que amb les torratxes molles em veig obli-gada a donar plàstic.Defineix aRC.una bona associació, gràcies a ells po-dem fer moltes coses.el client perfecte?El que sap el que vol.Una anècdota?Fa anys un senyor ens va encarregar un ram de roses per Sant Jordi i va dir que el portéssim a tal adreça i ens va donar un nom. Quan vam arribar a la casa resulta que era per una senyora que estava casada. Allà hi havia el seu marit que es va enfada molt amb no-saltres, però no en teníem cap culpa fèiem el que el nostre client havia dit.Quin és el producte estrella del teu negoci?L’Orquídia, i les roses com a símbol.

29 ~

Co

mp

rem

a R

od

a


que tracten els hi proporcionen cursos per reciclar-se, ja que és un ofici que necessita renovar-se contínuament. I amb les paraules de la Núria Dachs acabem l’entrevista: “M’agrada la meva feina, m’agrada el tracte amb la gent i, sobretot, m’agrada el canvi que veus de la persona de quan entra a quan surt”

el QÜesTiONaRi

el millor dia de la setmana.El divendres. i si et toqués la loteria...?Continuaria treballant, m’ho agafaria diferent però no plegaria, m’agrada molt la meva feina.Bossa de roba o bossa de plàstic.Aquí la gent normalment s’ho posen dins el bolso o les bosses reutilitza-bles.Defineix aRC.una associació que fa moltes coses pel poble, m’agrada perquè la gent es motiva.el client perfecte.El que és deixa aconsellar.Una anècdota.una senyora que viu a Barcelona va venir Vic i va agafar una revista gratu-ïta de la comarca, on jo hi surto anun-ciada, li va agrada molt el meu logo i va decidir venir a la perruqueria. Tot ple-gat rebo la trucada d’aquesta senyora perquè li indiqués com arribar a Roda de Ter. Va ser molt divertit perquè vam tenir una feinada per explicar-li com arribar, l’esperavem a la punta del carrer. Molt curiós perquè va venir a pentinar-se només perquè li va agra-dar molt el logotip de la perruqueria.Quin és el producte estrella?El producte estrella és l’Elumen, que és una carta de colors que ha sortit nova, són colors molt vius i que tenen una duració de tres mesos, molt recoma-nable per l’estació a la que entrem.

La tavernolenca Núria Dachs va obrir la perruqueria Núria Estilistes l’octu-bre del 2006. Després d’haver cursat un grau mitjà de perruqueria i haver treballat durant sis anys amb aquest ofici, va decidir obrir la seva pròpia a Roda de Ter. Just al començament de la conversa que vam mantenir durant l’entrevista vam poder percebre les ga-nes i la il·lusió que la Núria plasma dia a dia amb la seva feina, tal i com molt bé ella ens diu “M’agrada molt la meva feina i tenia ganes d’obrir alguna cosa per mi, vaig buscar i el final amb va sortir aquesta oportunitat i aquí estic”.A Núria Estilistes ofreixen un munt de serveis com tot tipus i estils de co-

lors i tallats, extensions, manicures, hidratacions de mans i peus, a part de complements; com bolsos, moneders, tot tipus pinces per recollir el cabell i bisuteria. I una cosa curiosa: packs de xampús per viatjar. Es tracta d’un necesser especial per poder pujar els productes del cabell a l’avió, un bon recurs per aquest estiu. Com que actualment l’estètica és im-portant, hem volgut saber quin tipus de pentinats es portaran aquesta nova temporada. “Avui en dia no hi ha ten-dències, cadascú marca la seva, lluny s’han quedat els pentinats “cleopatra” i les melenes desfilades, amb l’arriba-da de l’estiu tornen les permanents i els colors vius”, afirma la Núria. Amb l’arribada de la calor, Núria Estilistes ens recomana un bon tractament ca-pilar per l’exposició al sol, per evitar l’oxidació.una de les novetats que trobem a la perruqueria de la Núria són els colors fantasia, que com molt bé ens explica “són pigments que no castiguen gens el cabell, el contrari, nutreix molt i tenen una durarda fins a tres mesos, tant amb sol com amb cloro de les pis-cines”. Les cases comercials amb les

Núria Estilistes: tendències, estilisme i moda

Nom del comerçNúria EstilistesNom de la persona responsableNúria DachsAdreçaC. Bac, 39Any d’inauguració2006Què comercialitzenServei de perruqueria, parafina per a mans i peus, mascarilles, productes per al cabell, maquillatge i complements: moneders, pinces, torbants...


Els inicis de La Botigueta de la Flor van ser al carrer Pollancre, fa 28 anys. Van obrir el negoci la Rosa Mayans i la seva germana la Núria, amb una boti-ga petita. De fet, ja els venia de família: la mare es dedicava a les flors. La Rosa afirma que “sempre m’han agradat les flors i com que a Roda no hi havia cap floristeria vam decidir obrir-ne una”.Ens explica que els seus comença-ments van ser molt difícils ja que els rodencs no estaven acostumats a com-prar “ni un ram de clavells”. Al carrer Pollancre hi van passar dos anys fins que van buscar una millor ubicació per al negoci i es van traslladar al car-rer Joan de Mas, 1. “L’espai era pràcti-

ament el mateix, però la situació ens va afavorir molt”.La Rosa recorda com al principi només venien plantes d’exterior, de flors talla-des quasi no en venien a no sé que fós una diada, com la de Sant Jordi o Tots Sants. Van passar uns vint anys més fins que fa pocs anys els van anunciar que s’enderrocaria l’edifici on estava situada la botiga i es van traslladar al mateix carrer però el número, 3. Aquí sí que hi va haver canvi, espai, llum, varietats de tot tipus, en definitiva el que ens trobem actualment a La Bo-tigueta de la Flor. La Rosa explica que les plantes li viuen molt més bé ja que a l’edifici antic hi havia molta humitat. un cop per setmana li arriben dos ca-mions carregats de plantes d’interior, les quals la Rosa ha escollit prèviament a través d’un catàleg. Les d’exterior les compren amb un senyor de Vilassar que va cada dia a Vic, d’aquesta mane-ra tenen més facilitat per oferir el que la clientela vulgui.El temps també han canviat a les flo-risteries. La Rosa recorda que “abans els rams de les núvies només eren bo-quets de roses, actualment es treballen molt més i s’utilitzen tot tipus de flors i

La Botigueta de la flor, entre orquídies i roses

Nom del comerçLa Botigueta de la florNom de la persona responsableRosa Mayans PlaAdreçaJoan de Mas, 3Any d’Inauguració1980Què comercialitzenTot tipus de plantes; d’exterior i interior, tota classe de terres, a n’és de complements amb flors artificials.


les pots escollir entre moltes varietats, ja que hi ha molta gent jove que fa jar-dineria i experimenten tècniques no-ves. “El món de la jardineria ha crescut el doble de quan jo vaig començar, ara hi ha molta més importació, us podem oferir una rosa tot l’any”. L’escola d’art floral de Barcelona és la que s’encarre-ga del reciclatge de les persones que es dediquen a les flors, cada any fan cur-sets per estar al dia de les tendències del mercat.I envoltades d’orquídies, llum, color i alegria ens acomiadem de la Rosa Mayans.

el QÜesTiONaRi

el millor dia de la setmana?No tinc millors dies, tinc diades bo-nes.i si et toqués la loteria...?No plegaria, m’agafaria millor les co-ses, faria menys hores i tindria alguna persona que m’ajudés. Bossa de roba o bossa de plàstic?Jo normalment dono paper, tot i que amb les torratxes molles em veig obli-gada a donar plàstic.Defineix aRC.una bona associació, gràcies a ells po-dem fer moltes coses.el client perfecte?El que sap el que vol.Una anècdota?Fa anys un senyor ens va encarregar un ram de roses per Sant Jordi i va dir que el portéssim a tal adreça i ens va donar un nom. Quan vam arribar a la casa resulta que era per una senyora que estava casada. Allà hi havia el seu marit que es va enfada molt amb no-saltres, però no en teníem cap culpa fèiem el que el nostre client havia dit.Quin és el producte estrella del teu negoci?L’Orquídia, i les roses com a símbol.

30 ~

Crò

nica

de

la r

esid

ènci

aRevista Roda de Ter / Juny 2008

Aquest any, sí!

Tres residents van participar activament del show que es va fer després del dinar a la Porxada.

Text. M. Carme Balmes, i Teresa Lopez. Psicòloga de la residència Can Planoles

El dia 17 de maig es va celebrar la festa d’aniversari de la residència, aquest any amb pluja i tot! Tot va sortir molt bé, com cada any, va venir molta gent, com cada any, i,com cada any, varem passar-ho fenomenal. Però la

d’aquest any ha estat una festa especial. Per fi, hem aconseguit fer realitat un vell desig, un desig que fa molts anys que teníem, aconseguir que uns usuaris partici-péssin en l’espectacle, sempre havíem intentat implicar-los que cantessin alguna cançó, que fessin alguna mena de representació teatral, però sempre en va.Aquest any sí, aquest any per fi es va aconseguir. un grup de tres dones, la Mercè, la Rosa i la Teresina, varen representar una petita obra de teatre, una obra de du-rada mínima, però suficient perquè tant elles, com tothom ho passéssim molt bé. I amb la seva vitalitat van demostrar el que nosaltres anem repetint des de fa molt de temps: El fet de viure en una residència no significa apartar-se de tot i només esperar el final, sinó que és una etapa més de la vida en la que es pot continuar tenint il·lusió i ganes de fer coses, gaudint de la vida. Tot seguit podeu llegir com va viure la psicòloga de la residència, Teresa López, la seva primera festa d’aniversari de la residència:

la meva primera festa d’aniversari de la residència de RodaQuan es va fer la festa per celebrar el novè aniversari de la residència de “Can Planoles”, tot i que encara no feia un mes que hi treballava, no em va sorprendre gens la bona organització i el desenvolupament general -i això que la pluja ho

va posar bastant difícil-. El resultat no va ser casual. Els dies anteriors havia tingut l’ocasió de veure com treballava tothom perquè anés bé. L’esforç, evi-dentment, és necessari perquè qualse-vol cosa que es pretengui dur a terme surti bé però, si hi fa falta un ingredient bàsic el resultat pot ser molt diferent: la il·lusió. Il·lusió dels treballadors i dels residents (sobretot, cal destacar l’obra de teatre feta per tres d’aquestes: La Mercè, la Rosa i la Teresa). Aquesta il·lusió i l’actitud positiva amb la qual es fa el treball (malgrat n’hi ha molt), són sempre presents i no només amb motiu de la festa. Junt amb la il·lusió hi ha el respecte. un respecte absolut envers les persones que conviuen amb nosaltres durant unes hores.Vull pensar, i espero que no sigui no-més un desig, que encara que el temps fa que es perdin moltes de les nostres capacitats físiques i cognitives, conti-nuem mantenint intacta la de saber que ens respecten. Per desitjar seguir vivint hem de pensar que la nostra vida “continua” tenint sentit. Per una part l’hem de treballar nosaltres, tot mantenint la motivació: voler apren-dre i fer coses noves. Però és necessari sentir-nos valorats pel altres per poder aconseguir-ho. Crec sincerament que en el treball que es fa a la residència de Roda hi ha present les dues coses: tenir i transmetre il·lusió i valoració i respecte per mantenir-la.

31 ~

Op

inió


L’Equip de Govern de l’Ajuntament de Roda ha donat resposta a l’escrit, recolzat per un conjunt important de signatures, que va entrar a l’Ajuntament el dia 15

d’abril de 2008, en protesta per el preu de la taxa d’escom-breries municipal. La carta de resposta ha estat adreçada a la persona portadora de l’escrit, i en aquesta s’exposen tot un seguit de raons, que s’enumeren a continuació i que por-ten a l’Ajuntament a defensar el actual sistema de recollida de residus, així com la taxa d’escombreries.

1-L’actual normativa de residus obliga als municipis de més de 5000 habitants a recollir separadament la fracció orgà-nica. L’any 2006 aquest fet va obligar a ampliar el servei de recollida de deixalles i, conseqüentment, el cost del servei es va augmentar en un 36 %. L’Ajuntament es va veure obligat a incrementar el cost del servei en un 4,07 %, molt inferior al preu real del servei, la qual cosa va fer incrementar consi-derablement el dèficit d’aquest servei. 2-La recollida porta a porta del multiproducte no genera cap increment ni cap rebaixa en el cost del servei que fac-tura l’empresa adjudicatària a l’Ajuntament. Per tant, l’aug-ment de la taxa que ha previst l’Ajuntament pel 2008 respon a la necessitat d’equilibrar la despesa del servei, que és clara-ment deficitària. Aquesta intenció de moderar les pèrdues

del servei es va iniciar ja a la legislatura passada.3-La taxa prevista pel servei de recollida de deixalles per l’any 2008 en el municipi de Roda és de 101 € anuals, 7 € més que l’any 2007. La mateixa taxa en alguns municipis propers és mes alta que a Roda. Per exemple: a Les masies de Roda paguen 110 €, a Manlleu 113 €, a Vic 106 €, a Ca-lldetenes 109 € , a l’Esquirol 134 € i a Torelló 111 €.4-Amb els 101 euros que paga cada domicili a l’any no es cobreixen les despeses de recollida, transport i tractament de les deixalles, com seria d’esperar d’acord amb la norma-tiva que regeix les taxes i els preus públics. L’any 2007 el dèficit del servei va ser de prop de 36.000 €.5-L’Ajuntament està obligat, també, per Llei a disposar d’un servei de deixalleria per a la gestió dels residus contami-nants de la població. Aquest servei que es presta a través de la deixalleria conjunta dels ajuntaments de Roda, Manlleu i l’Esquirol, és un cost a afegir a la taxa d’escombraries.6-Per altra banda , l’ajuntament ofereix un servei de reco-llida d’andròmines, amb periodicitat setmanal, que també representa una important despesa a afegir al cost dels servei de recollida d’escombraries.7-Entenem que separar les diferents fraccions és una res-ponsabilitat que representa un esforç pel ciutadà, però tam-bé es veritat que la recollida porta a porta representa una millora per l’usuari que pot lliberar els seus residus amb més comoditat. A més l’esforç de separar el multiproducte ja s’havia de fer des del 2006, quan es van retirar els con-tenidors de rebuig del carrer. La recollida porta a porta de totes les fraccions, que ha començat a aplicar-se aquest any, únicament ha fet més còmoda aquesta responsabilitat.8-Finalment volem manifestar que l’Ajuntament de Roda de Ter aplica un descompte del 10 % de la taxa d’escombra-ries a tots els veïns i veïnes que fan compostatge casolà.

No barregem les cosesText. Equip de govern de l’Ajuntament Roda de Ter.

El cap de setmana del 31 de maig i l’1 de juny vam celebrar els 15 anys del Casalot. Els actes van començar el divendres 30 amb un passi de diaposi-tives a la Porxada de Can Planoles, amb fotos de tots els 15 anys d’història

(nens, monitors, colònies, sortides...). L’endemà, el dissabte, a la tarda vam fer una cercavila pel poble acompanyats pels gegants i capgrossos de Roda; tot i que el temps no va acompanyar gaire, va ser molta la gent que hi va participar.

A continuació vam fer uns tallers i un berenar popular, en un primer moment s’havia de fer a la Plaça Major, però a causa de la pluja no s’hi va poder fer, sort que tenim lloc per fer-ho a cobert. El final, però vam gaudir d’una tarda divertida i entretinguda. A la nit, tots els nens i monitors ens vam quedar a sopar i a dormir als locals del Casalot. Després de sopar, tots plegats vam fer un joc de nit i després, tots a dormir, o, almenys, això es va intentar. El diumenge el matí, vam esmorzar

i vam començar a preparar-ho tot per la missa de 12, on cada grup de l’esplai, inclosos monitors i pares, havíem de fer una pregària i una ofrena A les 2, va tenir lloc el dinar on vam compar-tir la taula nens, pares, monitors i ex-monitors. Després de dinar va arribar l’hora del pastís, i tots junts vam bufar les 15 espelmes. La sobretaula va durar fins ben bé mitja tarda, ja que a ben di-nat va tenir lloc l’entrega de premis de cada any, on es premien els nens més casaloteros de cada grup, el monitor i els pares i, com no, el pubill i pubilla del Casalot de l’any 2008.Ja per acabar, només agrair a totes les persones que ens han fet costat durant aquests 15 anys i a totes aquelles que van participar de la festa. I esperem poder-ne fer, almenys, 15 més.Moltes gràcies

El Casalot: 15 anysText. Monitors i monitores d’El Casalot.

32 ~

Op

inió


M’he llevat amb un neguit a l’estómac. M’impulsa a moure’m amb ner-viosisme, fent les coses amb rapidesa, com si el temps se m’hagués d’engolir i no tornar-me mai més a la capa de la terra. Escric impul-

sada per un motor que no controlo. Ara mateix no importa tant el què dic sinó la quantitat de lletres que sóc capaç de plasmar en un minut. I el que em passa amb les tecles de l’ordinador és el que ens passa a molts, a mi ara mateix, quan el temps es fa amo i senyor de les nostres vides.

Perdem el control? Jo crec que fa molt de temps que ja no el tenim. Ens movem a toc de rellotge. El temps ens fa anar per on vol. Què tenim? Què tindrem si no som capaços de parar-nos un moment a contemplar com els peixos de l’aquari fan bombolles al obrir la boca o com els girasols que vam plantar comencen a treure el cap?

Som esclaus de les llibertats que nosaltres mateixos hem creat. Ens creiem lliures i no som més que eines de la societat. Eines que no podem usar en benefici pro-pi sinó que són només positives per aquells que ens manipulen. El meu neguit

I tu?Text. Sara Jordan i Suriñach

no desapareix, la bola que m’ocupa la panxa es va fent més i més gran. Vull cridar a plens pulmons que sóc la mestressa de la meva vida, que vull viure com bonament em dongui la gana. Vull estimar i ser estimada, res-pectar i ser respectada, odiar i ser odi-ada... per què em vull sentir viva sota aquesta capa d’obligacions, de falses aparences i d’estupideses amb les que convisc a diari!.

Que em senti tothom, el meu neguit no és més que la ràbia de veure com sóc mainpulada, i al prendre’n consci-ència la ràbia em puja per la gola i es-clata amb un magnífic: NO SóC uN INSTRuMENT MANIPuLABLE!

Sóc jo i mal que us dolgui, ho seguiré essent! El neguit s’esvaeix i el meu re-flex em somriu de de l’altra banda del mirall!

Els pares i mares dels alumnes de 6è curs del CEIP Roda de Ter volem posar en coneixement del tots els pares i mares l’actitud que ha adoptat la directiva

d’aquesta escola, que és pública. De la negativa de deixar fer una activitat en el recinte del centre com era la festa de comiat dels alumnes de sisè a l’acabar l’etapa de primària, la mateixa negativa per deixar el material, que és de l’escola, i per tant, dels nens i nenes que hi assisteixen. La festa dels alumnes de sisè s’ha fet en una casa particular (hagués estat massa bonic enllaçar la festa dels de sisè amb la festa de final de curs de tota l’escola).

S’ha fet un dinar amb l’assistència dels pares i el alumnes de sisè, també s’ha projectat un DVD amb imatges dels alum-nes de la seva etapa de parvulari fins a l’actualitat, val a dir que s’ha fet gràcies a un projector deixat per el Consell Co-marcal d’Osona.

Per acabar, volem afegir que no entenem aquest tracte, a més tenint en compte les aportacions econòmiques que ha fet l’AMPA a l’escola, o sigui de tots els pares.

AclarimentText. mares i pares de 6è curs del Ceip Roda de Ter

-Que no ve a celebrar Sant Jordi?-I què hi anirem a fer?-Home, que no sap que és el dia de la rosa...? En el dia d’avui els rodencs la dediquen a la seva esposa, companya, amiga, mitja taronja, o diga-li com vulguis, perquè ara a la dona que està al teu costat ja no en sé la nominació.-Doncs ja vinc a comprar la rosa... Però a quina dona la re-galaré?-Què sé jo, jo a la meva li regalo cada any.-Déu me’n guart de no regalar-la a la ex, l’amiga o... Suposo que vostè ja m’enten, oi?-Carai, sí que està ben servit i quin entusiasme, sempre està de broma vostè...!-Si senyor, no sóc ric ni noble i no em distingeixo de cap rodenc i de savi només hi tinc el front i encara me’l tapa el barret però reconec que m’agrada aquest gènere. I per acabar el dia, ho celebraré amb un bon àpat i acompanyat d’aquell vi que fibla les orelles. Doncs jo em comprometo a ensenyar-li el llibre que la meva esposa m’ha regalat. Què vol que li digui, la meva dona és la gralla vestida amb plo-mes d’encant que ni tan sols el sastre la sap mudar.-Sap que podríem fer? Podem asseure’ns aquí a la Plaça Ma-jor i parlarem de coses impossibles i fantàstiques com l’àni-ma del perfum exquisit de la rosa.

DiàlegText. Montserrat Freixanet

33 ~

Op

inió


Tenim una tendència, de sempre, a valorar els espectaculars invents del segle que vivim i a menysprear, o almenys oblidar, els d’altres anteriors. És natural que els avenços científics de tota mena en tots els camps del

saber han estat i són enlluernadors, però caldria pensar que la majoria han estat possibles gràcies als ocorreguts en èpoques passades que, de tan naturals com els trobem o veiem, ja no en tenim consciència. Som distrets i poc observadors.Aquest és el cas del vidre, tan necessari i corrent que ja no el considerem ni pen-sem que pugui ser una troballa fregant al miracle. No és pas res trobar la fòrmula per convertir matèries opaques com el sílice i d’altres en un objecte transparent a la llum ! I això moltes centúries enrera quan creiem, o almenys suposem, que l’erudició no era tan desenvolupada com en els temps actuals. us podeu mai ima-ginar què seria dels edificis, cotxes, trens, vaixells, avions i milers d’articles d’ús col·lectiu o particular sense vidres o sense el vidre ?

Estarà bé això del Pla d’Ordenació urbanística Municipal (POuM). De fet, per mi, aquesta hauria de ser la principal feina dels polítics, juntament amb distribuir els impostos amb justícia, els municipals al poble, els comarcals a la comarca, etc. D’aquesta manera s’haurien pogut evitar els disbarats que s’han fet amb el terri-tori, sempre, és clar, que es planifiqui d’acord amb l’interès general i no a favor d’interessos particulars, que aquesta és una altra.

Ara bé, comprovant la perspicàcia de tants i tantes prospeccions de futur que han acabat desmentides per la realitat, de vegades fins a extrems ridículs, m’imagino que la cosa no serà gens ni mica fàcil. Jo mateix sóc testimoni de com un delegat territorial d’Educació assegurava que no era gens urgent la primera ampliació del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont perquè amb l’índex de natalitat que hi havia podríem tenir els alumnes al despatx de l’alcalde, més o menys. He sentit emi-nències que negaven la bombolla immobiliària, els genis europeus subvencionen l’abandonament dels camps de blat i de les vaques de llet, i mil sentències que s’han demostrat igual d’eficaces que l’horòscop del diari.

Invents

Patirem

Text. Miquel Pradell

Text. Joan Sala i Pujol

I els genis de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)? Senyors, quan es va posar en marxa el pantà ja hi va haver qui va prendre les mesures de drenar el riu, suprimir la resclosa i aixecar l’actual mur per prevenir l’inundació de la part baixa del poble. No sóc ca-paç d’assegurar que no passi mai a pe-sar de tot, ara, això sí, la riuada serà de dimensions tant catastròfiques que no caldria cap més inversió al poble que l’ampliació del cementiri.S’ha de fer això del POuM, si fins i tot, a les Masies l’han fet. Ara que no ens passi res, que encertem amb els ora-cles, i tant de bo ens valgui la pena la morterada que ens cobraran. Jo reco-manaria buscar el mateix equip que va concloure que “els rics viuen més i mi-llor que els pobres”. un estudi, us juro que ho he escoltat a la ràdio, que no rebatrà mai la realitat, n’estic segur.

Pensar-hi és cosa de ciència ficció però no mirant endavant sinó enrera. Res del que tenim i n’estem tan superbs hauria estat possible. Potser em direu: -Hauria sigut d’altra manera. Però,em direu com? us donaria molta feina concebre-ho sobretot perquè és cosa humanament impensable.Diuen que l’ home i la dona, natural-ment, són éssers dipositaris en mínima quantia de l’essència i saviesa de Déu, i certament és obvi que l’alè diví degué alenar-lo en el prodigi de la creació del vidre. El trenquem sovint i d’això no se’ns en fa cap càrrec però sí que mancariem desestimant-lo perquè ell és una de les columnes bàsiques de la nostra civilització.

34 ~

Op

inió


L’home “cadastròfic”Text. Grup Municipal d’ERC

Ja està en marxa la revisió del cadastre a Roda. És a dir, ja ha començat l’ac-tualització del valor de les cases dels rodencs, i si tenim en compte que la darrera revisió es va fer fa vint anys, ja podem anar preparant la butxaca.

Enguany només dos pobles de la comarca han endegat aquest procés, alguns perquè ja ho havien fet, d’altres perquè aquest no és un bon moment, potser? El cert però és que de l’experiència d’altres llocs serà previsible que els errors i els conflictes no siguin pocs. En el darrer ple varem proposar que es tingués molta cura, que s’obrís una ofi-cina d’informació per atendre les possibles reclamacions, que la campanya in-formativa fos prou consistent per tal d’arribar a tothom i respectar el dret de tots els rodencs a la reclamació si fos el cas, que la distribució de zones, d’això en depèn la quantitat que s’haurà de pagar en cada cas, fos consensuada entre tots. Se’ns va assegurar que la decisió del govern era aquesta mateixa, fer-ho bé. Ja d’entrada però el primer entrebanc, el ministerio, perquè això ho fan els de madrid, no disposa de personal per atendre reclamacions i aclarir dubtes, com sempre ells cobren i prou, l’Ajuntament haurà de buscar el personal i ja veurem si també pagar-lo.

Volem deixar clar que no estem en contra de les revisions cadastrals, creiem que els impostos són necessaris per atendre els serveis, alguns tan fonamentals com la sanitat o l’educació. Val a dir també, que per a nosaltres, els impostos directes són els més justos, cadascú hauria de pagar sempre en funció dels seus ingressos i de les seves propietats. Dit això, la nostra preocupació és gran, la “fortuna” ha volgut que l’encarregat d’aplicar aquest augment d’impostos sigui un equip de govern entestat en augmentar els impostos i taxes, obsessionat en fer pagar a la gent el màxim possible i absolutament desconsiderat amb el mo-ment econòmic que vivim. I no s’hi val a fer jocs de paraules, com algú va intentar fer en el ple, la revisió cadastral es fa sempre amb l’objectiu de fer pagar a la gent més diners dels que paga, l’última decisió d’endegar el procés és de l’equip de govern i la capacitat d’influir es limita a la delimitació de les zones, ni al percentatge anual que s’ha de pagar ni a la quantitat. Quan es va demanar la revisió el moment econòmic era bo, ara tenim molts dubtes que sigui un bon moment, els preus i les hipo-teques es disparen, arribar a final de mes és cada dia més dif ícil. Esperem que aquesta revisió sigui cadastral i no cadastròfica.

sinusoïdal? sinuso... què?Les llambordes xisclen i salten, els veïns “gaudeixen” d’un soroll de fons cons-tant i permanent, les pilones sorgeixen del sòl amenaçant i entre tant el regidor, mentre s’empassa les explicacions dels tècnics d’obra, ens mareja amb el dic-cionari tècnic. Expliqui als veïns que el que no els agrada de l’obra ni els deixa descansar és un problema sinusoïdal. I quan ho faci ens avisa.

9 a 2Ens han aprovat una moció. Els demanàvem que comencin a ordenar el tràfic a la sortida del CAP. La van aprovar, no sense aclarir que ells ja hi estan treba-llant, com no? I criticant que no fèiem propostes concretes. Aquest Alcalde és força “sinusoïdal”, si fem propostes concretes ho vota en contra, si no les fem ho critica. Fins i tot podríem dir que sembla molt “helicoïdal”.

“Ja ha començat l’actualització del valor de les cases dels rodencs, i si tenim en compte que la darrera revisió es va fer fa vint anys, ja podem anar preparant la butxaca”

“Esperem que aquesta revisió sigui cadastral i no cadastròfica”

35 ~

Op

inió


L’equip d’Assegurances Crespi és el nou campió de la XV edició del Tor-neig A-7 sobre gespa que del 20 al 22 de juny va organitzar el Centre Espor-tiu Roda. La final la va disputar amb la Penya Blanc i Blava, campió de les dues últimes edicions, que aquesta ve-gada la va perdre per 2 a 0. El campió d’aquest any ja va ser tercer en l’edició passada, i en aquesta ocasió va acon-seguir endur-se el trofeu després de disputar un gran campionat. La final de consolació va ser per Habitatges mm que va guanyar al Seida, per 5 a 3. Els dos finalistes d’aquest any hi van arribar després que Assegurances Crespi guanyés en semifinals a Jogui-nes Faja, per 4 a 1, i la Penya Blanc i Blava al Bar Foment, per 6 a 1.

Durant dos caps de setmana, el camp de futbol de Roda ha estat escenari de la vintena edició del Torneig de Fut-bol Base de l’Amistat. El dissabte 7 de juny es va estrenar el torneig amb la participaicó de 9 equips en categoria prebenjamí. El campió va ser el Roda A que es va imposar a la final a l’equip del gimnàstic de manresa per 2 a 1. El tercer lloc va ser pel Vic Remei i, el quart, pel Remei. Diumenge el torn va ser per als infantils. L’equip del Riuprimer va guanyar la final després d’imposar-se per 2 a 1 al Roda. El ter-cer lloc va ser pel manlleu i el quart, pel gimnàstic de manresa. En aques-ta categoria, el trofeu al fair-play va ser pel manlleu i el millor jugador del torneig va ser pel jugador del gim-nàstic de manresa Albert mellado.Vuit dies més tard, el torneig es va dis-putar en categoria benjamí, el dissab-te, i aleví, el diumenge. En benjamins hi van participar 12 equips i la final la van disputar els dos equips france-

Assegurances Crespi guanya el Torneig A-7 de futbol

Text i fotos. Pere Serra

sos del Luynes. El tercer lloc va ser pel Parets, el quart pel Roda B, el cinquè pel Vic-Remei i el sisè per l’Artés. El fair play va recaure al Castellterçol i el jugador més valuós del torneig va ser Noam miñarro del Parets. En catego-ria aleví s’hi van inscriure 10 equips i la final se la va endur el gimnàstic de manresa després d’una final molt emocionant amb el manlleu que va guanyar per 4 a 3. El tercer lloc va ser pel Riuprimer, el quart pel Tàrrega, el cinquè el Voltreganès i el sisè l’OAR Vic. El fair play va ser pel Voltreganès i el millor jugador per miquel Poveda del gimnàstic de manresa.

Al Torneig s’hi van inscriure 20 equips i la qualitat dels equips participants va ser molt semblant a les últimes edicions on el nivell és alt i competitiu.

Aquests són els jugadors d’Assegurances Crespi que van guanyar el Torneig A-7: Cristian Calvo, martí Prats, Eloi Serrajordia, Sergi Costa, gabriel Reyes, Heribert Armengol, guillem muns, Jordi Vidrier, Jordi Vestit, Joaquim Vicente, Joan Fabregó, José gutiérrez, Ricard Farrés, Cristian martínez i Roger Casas.

Vintena edició del torneig de futbol base del CE Roda

36 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Juny 2008

La temporada 2007-2008 d’hoquei va finalitzar oficialment amb el Festival Comarcal que es va dur a terme al pavelló de Roda, trobada en la qual hi van participar un total de 8 equips. De nou, els més petits del Club Patí Roda van tenir un paper destacat al impo-sar-se en els seus partits i finalitzar la temporada de manera brillant. Per altra banda, els equips prebenjamí i benjamí van participar a les finals dels campionats provincials de Barcelona que es van celebrar a Arenys de Munt. L’equip benjamí no va tenir massa sort amb el sorteig i li van tocar els equips més forts, per la qual cosa es van esvair les possibilitats de classificar-se per les finals dels campionats de Catalunya. Per la seva banda, els prebenjamins també van tenir uns emparellaments dif ícils. Tot i així van vèncer amb au-toritat els partits, però la particularitat del reglament d’aquests campionats de Barcelona, en què s’afavoria els gols per sobre de tot, va afavorir als equips amb emparellaments més favorables. L’equip rodenc va quedar classificat en tercer lloc, en una temporada excel-lent en la qual no ha perdut cap par-tit. En motiu del partit de la selecció catalana amb el Vic, un combinat de jugadors del comarcal i del prebenaj-mí, van participar en un partit amistós a Vic davant del Tona.

Balanç positiu de la temporadaText i fotos. Miquel Rovira

El combinat rodenc, amb els jugadors de la selecció catalana.

Els equips participants a les finals del provincial de Barcelona, amb els trofeus.

Les autoritats, junt amb els trofeus a les finals comarcals d’hoquei, a Roda.Panoràmica del pavelló de Roda durant el repartiment de premis de les finals comarcals.

37 ~

Esp

ort

s


peNYa BlaUGRaNa.- El diumen-ge 1 de juny es va celebrar la Festa de la Penya Blaugrana de Roda de Ter i Les Masies. A l’acte, que es va celebrar a la Carpa de Roda, hi van assistir unes 60 persones. A part de la Junta de la Penya al complert, també hi van ser presents, el regidor d’Esports de Ma-sies de Roda, Jaume Riera, i el regidor d’Esports de Roda de Ter, Xavier Tei-xidor. A més, els va acompanyar el de-legat de Penyes d’Osona i el Ripollès, Xavier Canudas, i en representació del Futbol Club Barcelona, el directiu de la Comissió Social, Pere Jané. El passat 10 de juny, la Penya Blaugrana va fer 19 anys, i els seus membres no van fal-tar a la cita anual.

El passat diumenge 8 de juny, Roda de Ter va ser l’escenari de la gran final del campionat territorial de Bàsquet de Barcelona, en la categoria júnior nivell A. Els equips que van participar al campionat van ser el Safa Claror,

el Club Bàsquet Igualada, el Club Bàsquet Manyanet-Les Corts i el Club Bàsquet Roda. Tot i el bon partit de les noies del Club Bàsquet Roda les van eliminiar a la segona semifinal contra el CB Igualada amb el resultat de (58-41). Ja a la tarda, es va disputar la gran final, CB Igualda contra CB Manyanet-Les Corts, un partit molt igualat durant les quatre parts del partit.

Finalment, va quedar guanyador de la gran final el Club Bàsquet Manyanet-Les Corts, amb un resultat de (58-65). L’entrega del premi al finalista CB Igualada el va fer la presidenta del Club Bàsquet Roda, Susana Serrano, i el trofeu a l’equip guanyador el va entregar la representant de la Federació Catalana de Basquetbol, Josefina Pèlachs.

El territorial de bàsquet, a RodaText. Redacció RDT. Fotos. Estel Terricabras i Ocaña

A la tarda, es va disputar la gran final entre CB Igualada i CB Manyanet-Les Corts, al pavelló de Roda de Ter.

Campus d’estiu

Del 25 de juny al 31 de juliol, el Club Bàsquet Roda ha organitzat el campus d’estiu i un mes ple de diversió per a tots i totes. Igual que l’any passat, es farà una programació específica pels nens que juguen a bàsquet, pels que comencen o pels que no hi han jugat mai i que siguin nascuts entre els anys 1995 i 2001. Es tractarà de fer jocs en-tretinguts que ensenyin que el bàsquet pot ser molt divertit, combinant-lo amb altres esports i jocs de tota mena per fer un estiu molt divertit. Pels més grans (del 1989 fins el 1994) es treba-llarà més el bàsquet, però també es riurà i gaudiran d’un estiu molt divertit amb la piscina i alguna sorpresa “molt forta”, segons els organitzadors. En cas que sigui necessari, el Club s’adapta-rà als horaris que demanin de forma personaltizada (casos de germans amb edats diferents, horari de feina de pa-res, etc). El preu del campus és de 175 euros pels socis i 225 euros pels no so-cis. Per més informació, dirigiu-vos a Eladi Martínez (652 89 23 68).

38 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Juny 2008

El passat cap de setmana del 7 i 8 de juny, l’Ajuntament de Roda de Ter es va sumar als més de 150 municipis d’arreu de la província de Barcelona que varen cele-

brar la Festa de l’Esport de la Diputació. Cada ajuntament va organitzar activitats per apropar l’esport a tota la pobla-ció i des de Roda de Ter varem obrir les piscines municipals amb entrada gratuïta durant els dos dies. En aquesta jorna-da s’obsequiava amb un petit detall cedit per la Diputació de Barcelona a tots els assistents. Tot i que el dissabte el temps no va acompanyar gaire, diumenge va fer més bon temps i la gent es va animar a fer la primera remullada de la tempo-rada. En total unes 180 persones varen poder gaudir de la piscina. Paral•lelament a aquesta activitat, el dissabte 7 de juny es va jugar un partit de futbol intercultural al camp de gespa artificial a les 7 del vespre. L’associació d’equatorians i l’associació Amic de marroquins, de Vic, varen participar en aquest partit on els equatorians van dominar la situació acabant amb un resultat de 5-1 a favor d’ells. La pluja també es va deixar veure durant el joc, on en ocasions queia en força, però els jugadors varen continuar fins acabar els 90 minuts de partit. Al finalitzar, l’ajuntament de Roda de Ter els va obsequiar amb un merescut entrepà de formatge, po-llastre o botifarra i una beguda.

El mes de juliol tindrà lloc la 13a edició de la Fira del Pescador, els dies 26 i 27. Aquest any, dins dels actes de la Fira del Pescador, hi haurà una novetat impor-

tant que es celebrarà el diumenge al matí, de 9 a 3, al mateix recinte de la Fira, al passeig del Ter, i que porta per nom Mercat del gust. Es tracta d’una iniciativa del Consorcis d’Osona Turisme i Paisatges del Ter en la qual han demanat a la Fira del Pescador de participar-hi en aquest primer any d’implantació amb possiblitats de continuïtat si la cosa fun-ciona. Es tracta d’aprofitar un esdeveniment ja implantat al territori per donar-ne a conèixer un altre que a la vegada pot afegir poder d’atracció de visitants al primer. El Mercat del gust és un mercat itinerant de productes gastronòmics fets a Osona que es celebrarà quatre vegades durant l’any a diferents pobles de la comarca i en els quals participaran els artesans alimentaris d’Osona. El primer de tots es va cele-brar el passat diumenge dia 22 de juny a Prats de Lluçanès dins del actes de la Festa Major de Sant Joan i els Elois i els propers seran, a part del dia 27 de juliol a Roda de Ter, el dia 28 de setembre a Tona i el dia 19 d’octubre a Tavèrnoles. Els expositors seran una quinzena de parades amb productors d’elaboració tradicional per donar a conèixer els nostres productes amb transparència i qualitat.

Festa de l’esport, passada per aigua

Mercat del gust, novetat de la Fira del Pescador

Text. Sabina Jufré. Tècnica Esports Ajuntament de Roda de Ter. Text. Núria Alberch

El dissabte 7 de juny es va jugar el partit de futbol intercultural. Moment de la inauguració de la Fira del Pescador de l’any passat.

39 ~

RĐ

T


40 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Juny 2008

RĐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


músiques.ara sembla que les sardanes estan en retrocés.I és una formació musical tan rica! Tan rica i se l’estima tan poc que fa angú-nia. Busca un folklore tan ric com la composició musical d’una sardana! l’estil teu, com a compositor, va des de la tendresa de “mandela” i el ro-manticisme de “Quan l’aire et falta”, fins al so festiu de “Hot Calypso”. Sí, això mateix. El crític de La Van-guardia titulava la crònica del concert a l’Auditori de l’altre dia: “Saxo per a tot”. Em sembla que em puc moure en qualsevol estil, dignament.Només s’ha de consultar el teu cur-rículum per veure que és de luxe.Sí, segurament és de luxe. He inter-vingut en uns noranta discos (Lluís Llach, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra... per dir-ne només alguns), he tocat en grups i orquestres (La Salseta, la ma-ravella, Los Salvages...), he estat amb en Buenafuente a TV3, he pujat unes cinc mil vegades a l’escenari, he tocat a gairebé tots els països d’Amèrica i per ara tinc tres discos propis gravats. No està gens malament, no. Ah, i no renego de res del que he fet perquè puc parlar tant del plaer de fer música com de la satisfacció de viure’n.Com ho portes que, darrerament, se t’associï amb en Bisbal? És bo i és dolent a la vegada. És bo per-

Com definiries la teva forma-ció musical, pep?Eclèctica, amb una mica de

tot, i molt autodidacta. Vaig comen-çar en una escola típica de l’època, amb un mestre de poble; després vaig fer el salt a Barcelona, al Conserva-tori del Liceu, al Centre d’Estudis musicals de Vallvidrera i a l’Aula de música moderna i Jazz. De cadascun d’aquests llocs he agafat el que m’inte-ressava més i he creat la meva pròpia manera de fer.a casa del músic, qui no canta, taral•leja. En el meu cas, és ben cert, clarament. El meu pare era músic –músic d’aque-lla època en què no es podia viure de la música: tothom treballava d’alguna altra cosa i els caps de setmana to-cava. Jo vaig créixer anant a veure el meu pare tocar, tant el fiscorn amb La genisenca com la bateria amb Els Fonts.les primeres influències, doncs, són clares.Sí; i jo sóc músic també perquè era ballador de sardanes i aficionat a la cobla. No me n’amago, no. Jo estava enamorat de la corda de davant, ti-bles i tenores. Volia tocar-los, però el meu pare em va dir: “Abans tocaràs el clarinet, que és la mare d’aquests instrumets”. El clarinet em va donar l’entrada al saxo i a totes les altres

què estàs amb un artista amb molta projecció a nivell mundial; però tam-bé és dolent perquè t’encasella molt dins de l’ofici, et marca molt l’espai, fins i tot priva que et vinguin a buscar per fer altres coses perquè hi ha qui suposa que només treballo amb ell. I això, no és així.T’emociones a l’escenari o ser pro-fessional és una altra cosa?I tant si m’emociono! He arribat a plorar tocant! Recordo dues ocasions molt clares: el dia de la presentació del meu primer disc, Viatges, al Teatre Centre de manlleu, i al Palau Sant Jor-di, de Barcelona, tocant amb en Llach Un pont de Mar Blava.Com t’inspires per composar?Encara que us sembli estrany, la major part de les idees em vénen dalt de la bicicleta, pedalant; perquè és l’estona del dia en què desconnectes de tot: veus paisatge, estàs relaxat i comen-ces a fer anar el coco.Txaikovski deia que si no fos per la música, hi hauria més raons per tornar-se boig. Segur, segur! No m’imagino la meva vida ni la de la resta de la humanitat sense música.

Ho deixem aquí. Baixem al seu es-tudi i escoltem Donald Fagen, li en-canta. l’estudi està ple de música. Ben ple. saps què vull dir?

“He arribat a plorar tocant”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Pep Poblet i Freixa / MúsicVaig néixer el 24 d’abril de 1962, circumstancialment a Vic, a l’ “Aliança”, com els de l’època. / Estic casat amb la Núria i tenim dos fills, la Carlota i l’Albert / Va ser a la mili quan vaig plantejar-me viure de la música / Des de llavors, i ja fa uns quants anys!, no he fet altra cosa / Com a diversió, m’agrada anar en bicicleta, tinc més bicicletes que saxos.

Documents

RDT juny 2008