1

El dossier que tens entre les mans vol ser un instrument al servei de la comprensió més profunda de l'obra de teatre a la qual assistiràs.

Perquè, a banda de divertir-te, el teatre vol fer-te pensar. Volem que el nostre Tartuf siga l'inici de moltes converses i de moltes preguntes.

Et proposarem una bateria d'activitats per a abans de la teua visita al teatre, gràcies a les quals vindràs

més preparat per entendre l'obra. També et proposem algunes activitats per a després, perquè entre

tots pogueu compartir i explicar el que heu vist i quines sensacions ha provocat en vosaltres.

Esperem que vos agraden les nostres propostes i que vos resulten interesants i divertides.

Anem enllà!

Després d'una llarga època de domini espanyol en la política europea,

França va aprofitar el segle XVII per a erigir-se en el país més poderós en

els aspectes polítics, econòmics i culturals. És l'època de Luis XIV, que fou amic

del nostre dramaturg, Molière. Luis XIV fou un monarca absolutista que va

reorganitzar econòmicament l’Estat.

La bonança política feu possible una edat d’or a la literatura francesa i a altres disciplines

com l’arquitectura i la filosofia, totes elles posades al servei de la Il·lustració, un moviment

intel·lectual en què una elit de pensadors educava el poble però sense preguntar al poble la seua

opinió. Molière, Racine, Descartes i Blaise Pascal són alguns dels artistes i pensadors d'esta corrent.

2

Al món del teatre va haver una baralla entre els autors que volien mantindre

les normes clàssiques i els defensors de la llibertat creadora. A la segona

meitat del S.XVII la balança s'inclina pel classicisme, que va imposar les

següents normes perquè el missatge moralitzador de l'obra fóra més

fàcilment captat:

- Respecte de les tres unitats clàssiques: acció (un sol tema), lloc (una sola

localització) i temps (l'acció no durarà més d'un dia).

- Separació dels assumptes tràgics i els còmics.

- Finalitat moral de la obra (l'obra pot entretindre però a més, ha d'ensenyar

alguna cosa).

- Evitar fets i paraules que no respecten el bon gust.

El nostre autor va nàixer a París, el 1622, a una família d'artesans ben situada, gràcies a la qual

va poder rebre una bona educació. Son pare volia que seguira les seues passes com a

tapisser però ell va entrar en contacte amb el món del teatre i ja no va poder renunciar a ell.

Després d'uns primers anys a l'ombra, va botar a la fama amb la seua obra “Sganarelle i el

cornut imaginari” (1660), comèdia d'embolic en què el tema principal és l’egoisme de

l'ésser humà. A partir d'eixe moment va escriure i interpretar “L'escola de marits”, “Els

empipats”, “Escola de dones”, “Tartuf”, “El misantrop”, “L'avar”, “Els embolics d'Escapin” o

“El metge a garrotades”.

Afectat per una tuberculosi pulmonar des de jove, va morir a Paris en 1673, curiosament, a

l'escenari, representant la seua famosa obra “El malalt imaginari”. Aquesta mort ha esdevingut

llegenda en el món teatral i és la raó per la qual el groc a l'escenari dóna mala sort, ja que

Molière anava vestit de groc.

3

Jean Baptiste de Poquelin és considerat com el mestre de la Comédie-Française i segueix sent l'autor amb més

obres representades per aquesta institució. Inflexible amb la pedanteria dels falsos savis, les mentides dels

metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos, Molière estima la joventut i la vol alliberar de tan

absurdes càrregues i prejudicis. Moliere, però, no vol alliçonar. Només vol "fer riure la gent honesta",

sobretot perquè creu que l'ésser humà té passions naturals que no són dolentes si la raó les sap conduir.

“Tartuffe ou l'Imposteur” és una comèdia en cinc actes. Tartuf és un hipòcrita, un

home sense ofici ni benefici que encisa el noble Orgón amb la seua presumpta

devoció i humilitat. Orgón acull a aquest fals a la seua casa i el manté allí a taula

parada arribant fins i tot a plantejar-se donar-li la mà de la seua filla i amb ella tota la

seua fortuna. Encara que la seua família no deixa de fer-li advertències sobre les

maquinacions de Tartuf, ell no dóna crèdit a les seus opinions i es deixa enganyar

fins a límits insospitats.

Molière aprofita l'obra per a enfrontar-se l'augment de la popularitat de la

Compagnie du Saint-Sacrement, un orde religiós secret que va ser fundat l'any

1627. Encara que al rei li va agradar, Tartuf va ser prohibida sota la pressió dels

devots de la Compagnie du Saint-Sacrement, acusant Molière d'impietat i de donar

una imatge dolenta de la devoció i dels creients. Només l'any 1669, després de

tres demandes al rei i quan l'obra va ser completament refeta, va ser autoritzada i

va tindre molt d'èxit.

4

La Commedia dell’arte és un estil teatral que naix a Itàlia al segle XVI. Un grup d'actors s'ajuntaven i formaven una companyia, que

mantenien tota la vida, no actuaven només en un teatre sinó que anaven de poble en poble actuant, era un teatre ambulant.

En els espectacles de Commedia dell’arte sempre apareixien els mateixos personatges, que

es van inventar a partir de les classes socials de l'època. Hi havia una persona

representativa de cada estament. Apareix el ric/cap de casa, la senyora de la casa,

l'amic savi/estudiós/ doctor, els enamorats, els criats i el militar.

ERA UN TIPUS DE TEATRE IMPROVISAT:

Un director agafava obres de teatre gregues i romanes i s'inspirava en elles per fer un

esquema del que havia de passar a l'obra: escrivia un principi, nus o conflicte i final, i

se'ls feia arribar als actors de la companyia. Un vegada els actors i actrius tenien

l’esquema clar, realitzaven la funció a través d'improvisacions que partien del

joc, presentant al públic escenes que no havien estat

assajades abans.

CADA INTÈRPRET S’ESPECIALITZAVA EN

UN PERSONATGE:

Això era fàcil per a ells perquè cada actor de la

companyia tenia un personatge de per vida, per la

qual cosa no necessitaven ningú que els escrivira el text, ja que ells

coneixien millor que ningú el personatge.

5

Així que a partir de l'esquema-guió que els donava el director anaven construint la història a partir de lazzi (jocs amb el cos),

bromes, diàlegs entre personatges, acudits, etc.

S’ACTUAVA PORTANT MÀSCARA:

La peculiaritat d’este codi teatral és que cada

personatge, excepte les dones i l'enamorat, porten

màscara. Una mitja màscara que deixa la boca

destapada per facilitar la parla dels actors. D’esta

manera tota la gent que veia l'espectacle tenia més

facilitat per diferenciar els personatges.

Quan es creaven les màscares, els trets de cada rostre es feien molt exagerats per dos motius:

perquè la gent des de lluny els poguera vore i segon, per burlar-se de cadascun dels personatges

de l'època. El vestuari de cada personatge, igual que les màscares, era concret en cada

personatge.

EL TEXT ERA SUBSTITUÏT PER L’ACCIÓ FÍSICA:

La Commedia dell’arte era un tipus de teatre ambulant, i com no a tots els pobles parlaven el

mateix dialecte de l'italià, per tal que tothom pogueren entendre el que succeïa era molt important

actuar fent servir tot el cos i gestos grandiloqüents i concrets.

Acompanyat eixos moviments, els personatges es fan

servir d’alguns objectes que enriqueixen les seues

accions. Estos objectes poden convertir-se en armes, en el cas dels criats, o poden ser

un símbol de la classe social alta, en el cas dels senyors.

6

Cada personatge té una corporalitat determinada i, malgrat que a continuació n’expliquem

l’original, amb el temps s’han anant modificant. La característica comuna a tots els personatges és

el colp de màscara. Estos serien, breument, els seus trets diferencials.

PANTALONE: El ric de la casa, avar i vell. Li encanten les dones. Què passa quan apareix una

moneda en escena? Que si està amb altre personatge, lluitarà per ella i només un l'aconseguirà.

Si es fa amb la moneda quedarà satisfet, però si no, quedarà molt

emprenyat.

DOTTORE: Intel·ligent, més bé creu que ho és. Si alguna

cosa no la sap se la inventa. Sol dir refranys o definicions,

moltes vegades en llatí, per mostrar la seua suposada

saviesa. El seu objecte és un llibre que porta sota el braç.

CAPITANO: Militar fanfarró, que es mou sempre com si li

estigueren fent fotos. S'exhibeix, és desmanotat però ho

intenta dissimular. Aparenta profunda valentia, però

s’acovardeix fàcilment. És l’amant de la senyora.

SENYORA: Dona d'un dels vells, bé de Dottore o

de Pantalone. Intel·ligent, presumida, sinuosa i

dramàtica. Sol arreglar-se les ungles i pintar-

se els morros.

7

INNAMORATI: Són bells i prou intel·ligents, però l'amor els cega. Són aeris, sembla que

suren sobre el terra. Els enamorats ixen a buscar-se, es troben i no poden parlar-se.

Mostren al públic la seua vergonya, tornen a mirar-se, es toquen el dit i quan van a dir-se

alguna cosa... queden per al dia següent.

CRIATS: Són les serves, Briguel·la i Arlequí. La serva i Arequí són parella. Ella, més

intel·ligent, soluciona els problemes. Ell, més pillastre, els provoca. Ambdós estan

famolencs i busquen menjar, fins que l'amo els enxampa.

si vols saber-ne més... http://ca.wikipedia.org/wiki/Tartuf,_o_l%27impostor

http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-tartuf/1123450/

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/...8721.../Moliere_2002.pdf

8

El personatge principal de l'obra, Tartuf, és un fals devot que utilitza la moral i la religió per a manipular a les persones.

La cara pública que mostra és un model de comportament però les seues intencions són egoistes i perverses. Aquest

comportament no és exclusiu del segle XVII. Segur que pots trobar hui en dia personatges públics que tenen dos cares molt

diferents. Pensa algun exemple i presenta'l als teus companys/es explicant els motius pels quals és un/a impostor/a.

Per a aconseguir els seus propòsits, Tartuf juga amb el llenguatge utilitzant paraules que tenen diverses interpretacions i

embellint amb astúcia les peticions que fa perquè ningú li puga negar res del que demana, però sobretot perquè ningú

sospite del seu doble joc. Un recurs molt emprat per ell és l'EUFEMISME, una forma de dir amb millors paraules el que és

desagradable. Sembla fàcil però no ho és. Vols provar? Busca la forma de criticar i quedar bé amb les frases que plantegem:

Tu estàs al món perquè hi haja de tot...

Estàs que et deixe el mòbil, trompellot

A vore quin dia et portes l’esmorzar

Et creus merda i no arribes ni a pet

Ets especial!

Mare, la meua bici s’ha caigut, però jo estic bé

No és la meua persona favorita

Quantes samarretes iguals tens?

9

De la mateixa forma que quan compres un llibre el

primer que veus és la portada, al teatre la primera

imatge que veus és el cartell. Eixa imatge dóna de forma

resumida molta informació de l'obra. Observa el nostre cartell.

Descriu-lo i fes una hipotesi del que creus que vol dir.

Resalta les coses que et semblen importants.

Abans de la funció, llig aquestes recomanacions:

1. Informa’t sobre l'obra abans d’assistir-hi. (Tu ja ho has fet!)

2. Sigues puntual en l’arribada.

3. Respecta les instal·lacions del teatre.

4. Una vegada començat l’espectacle, no es pot abandonar la

sala. Però si tot i això ho necessites, procura que la teua eixida

no provoque sorolls ni molèsties als altres.

5. Desconnecta el telèfon mòbil, l’alarma del rellotge i

qualsevol altre dispositiu sorollós.

6. Al teatre és necessari el silenci. Els actors i la resta de

l’equip estan treballant per a tu. Valora el seu treball.

7. Recorda que no pots menjar ni beure dins de la sala.

8. Si t’ha agradat la funció, ens encantarà que aplaudisques.

En cas contrari, encreua els braços; els actors ho entendran.

9. Aprofita el col·loqui del final per a preguntar tot allò que no

hages entés.

10. Anima els teus pares i educadors perquè tornen a portar-

te al teatre.

10

Ronda argumental. Anem a fer memòria del que heu vist: trieu a sort a un/a company/a que comence a contar l'obra

mitjançant una frase. A continuació, eixa persona dirà el nom d'un/a altre/a company/a que haurà de continuar la històr ia

amb una altra frase. D'esta manera fins que arribeu al final de l'obra. A vore si tots heu entés el mateix!

Estos són els personatges que has conegut a la representació. Recorda quina

relació tenen entre ells i digues un adjectiu positiu i altre negatiu de cadascun.

Arlequí:

Cleantine:

Dorina i Doreta:

Elmira:

Mariana:

Orgon:

Tartuf:

Valeri:

*Consulta l’apartat “Qui és qui?” (pàgina 15) si necessites refrescar la memòria.

11

Marca amb una X quines d'estes afirmacions són vertaderes i quines són falses:

Dorina i Doreta són amigues de Tartuf.

Elmira és la mare de Mariana.

Orgon coneix a Tartuf a l’església.

Cleantine vol ajudar a Valeri.

Tartuf està enamorat de Mariana.

Arlequí es menja dos puces en la funció.

Al final de l'obra Orgon perd sa casa.

Enllaça cada frase amb el personatge que la diu a l’obra:

“Amb una bona pallissa serà suficient. El mate, el mate!”

“Pobre home!”

“Què fa la vostra mà ací?”

“El meu amo vol dir que és un home que... un home que... en fi, és un home.”

“Sens dubte el vostre cuore mai ha sentit vertader amore per mi.”

“Tot conspira per acontentar-me. La meua ànima en èxtasi, èxtasi... esta no!”

“Cooooommm?? De veritat creieu eixes ficcions?”

“Mut i callosa.”

VERTADER FALS

VERTADER FALS

VERTADER FALS

VERTADER FALS

VERTADER FALS

VERTADER FALS

VERTADER FALS

Elmira

Tartuf

Cleantine

Dorina i Doreta

Mariana

Arlequí

Valeri

Orgon

12

A les comèdies tot acaba bé i per sort, al final de l'obra, Tartuf és desemmascarat i el Príncep el castiga per les seues

trampes. Però la història podria haver acabat de moltes altres maneres. Quin seria el teu final alternatiu?

Ara que ja has vist l'obra, torna a llegir el que digueres del nostre cartell a

l'activitat 4.3. Encara estàs d'acord? Era correcta la lectura que feres de la

imatge? Què canviaries del que digueres?

La utilització dels efectes sonors a l'obra té molt de protagonisme.

Ajuden a entendre accions i afegeixen comicitat. Recordes quin

n’ha sigut el que més t'ha cridat l'atenció? Feu grups de quatre persones i

poseu so a estes situacions amb els elements que teniu a classe.

Algú entra per la porta i cau.

Una persona està molt contenta.

Algú passa molt ràpid.

Alguna cosa cau des de molt alt i es trenca.

Despertar-se.

13

Per acabar, vos deixem una de les màscares de la Commedia dell’arte, la d'Arlequí (pàgina 14). Retalleu-la, nugueu-li

una goma elàstica, col·loqueu-vos-la i a actuar!. Et proposem tres exercicis per a practicar amb la teua màscara:

Valeri

Elmira

Orgon

Mariana

Tartuf

Cleantine

Dorina

Arlequí

Doreta

14

15

© Teatre de l’Abast, 2015. Fotografies: Vicente A. Jiménez Disseny: Nelo Gómez

Teatre de l’Abast

Joan Baptista Vives 26, pta. 6 - 46018 València

722 730 570

info@teatredelabast.es

teatredelabast.es

/TeatreDelAbast

@TeatreDelAbast

/TeatreDelAbast

http://jceateatredelabast.com/