Revista Actual 24

Retorn a BIRMÀNIAXV Congreso Internacional ACPETUR

PREMIS SITC 2012

GROENLÀNDIA, el domini del gel

XV Nit del Periodisme de Turisme:Premis ALI-BEI 2011

a c p e t u ractualactual

Mai

g 2

012

- N

úm

. 24

Associació Catalana de Periodistesi Escriptors de Turisme



PREMIS SITC 2012



Edita: ACEPTURAssociació Catalana dePeriodistes i Escriptors de Turisme

Girona, 52, Pral. 2ona08009 BarcelonaTel.: 93 265 20 20Fax: 93 265 93 94

President: Domènec BioscaVicepresident: Román Hereter

Junta Directiva: Domènec Biosca,Román Hereter, Marga Solé,Mª Teresa Armisen, Martí Sabriá,Félix Llovell, Betriz Espinas,Silvia Barrufet, Ignasi Dardet,Lluís Velázquez i Rafael Moreno

Consell Editorial: DomènecBiosca, Román Hereter, MargaSolé i Teresa Armisen

Directora d’art: Raquel PérezEdició gràfica: r&p asociados

Maig 2012

Foto portadaNiña budista. Fotografiacedida per Román Hereter.

Editorial¡GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS!

En este nuevo número de nuestra revista, quiero en primer lugaragradecer la generosa entrega una vez más, de Román Hereter,de Marga Solé y de todos los que habéis colaborado en la creacióny publicación de esta revista.

Así como la de los socios y amigos de ACPETUR, que son elmotor que hacen posible los encuentros, viajes y eventos que cadaaño disfrutamos.

Resalto la generosidad porque con la que está cayendo en cadaempresa, en las instituciones y en cada casa, hay que creer muchopara poder seguir creando. Gracias a creer, conseguimos mantenerla misión de ACPETUR sin necesitar recursos externos, es decir,solo con los de los socios.

También quiero transmitiros las felicitaciones recibidas tanto delos socios de ACPETUR, como de los invitados no socios a lacena, de la entrega de los PREMIOS Ali Bei 2011 así como a losque viajaron a Tailandia y Birmania. Los unos han solicitado volvera estar presentes en el Ali Bei 2012 y los otros volver a viajar conACPETUR. Como estas dos organizaciones son muy complejasy cargadas de riesgos, quiero agradecer a los muchos socios quecolaboran desinteresadamente para que todo salga muy bien.

A todos, muchas gracias en nombre de todos los componentes dela Junta Directiva; deseando que la salud se acuerde de los queestáis necesitándola y la prosperidad llegue a los que estáisbuscándola.

Domènec BioscaPresident d’ACPETUR

SumariPremis SITC d’ACEPTUR 2012

Entrevista Raimon M. Fraile,

President del SITC

Notícies

Premis Ali Bei 2011: XV Edición de la Nitdel Periodisme de Turisme

Retorn a Birmània: el país de les pagodesdaurades

XV Congreso Internacional

ACPETUR en Birmania y Tailandia

Groenlàndia, el domini del gel

Las aves en Groenlandia

Pals, Palamós y paseo en vela latina

Visita d’ACPETUR a la província deCastelló

Bicenteneario del descubrimiento dela ciudad de Petra

04

0705

24

10

35

36

20

08


PREMIS SITC 2012



a c p e t u ractualactual

Mai

g 2

012

- N

úm

. 24




PREMIS SITC 2012



32

38

“Al SITC es pot trobar un ampli ventall d'experiències,ofertes i possibilitats per obtenir allò que jo en dicbocins de felicitat, que son les vacances i escapades”

Entrevista: Marga Solé / Fotos: Joaquín Zaforas

Raimon Martínez Fraile, és el President del SalóInternacional de Turisme de Catalunya des de 2011. Haestat Director General del Consorci Turisme de Barcelonai Secretari General de Turisme del Ministerio de IndustriaTurismo y Comercio. També ha estat regidor i tinentd'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, delegat delGovern de la Generalitat a Madrid i membre del ConsellRector de la Candidatura Olímpica Barcelona 92, entremolts altres càrrecs .

Com president del SITC ha assistit al lliurament delspremis ACPETUR. Què li ha semblat?És molt bona idea que des de l'Associació de Periodistesi Escriptors de Turisme (ACPETUR) tingueu la iniciativade lliurar aquests premis que, a més, han estat molt encer-tats. Premiar un país turísticament madur com França ambel qual tenim molta competència però al mateix tempsmolta col·laboració, ha estat molt bé. Estem orgullosíssimsque hagin vingut al SITC tenint en compte que enguanyno han anat a FITUR. Tal com em va dir el director deATOUT França, estaven convençuts que al SITC hi hauriamercat com així ha estat. Els salons son per fer negociperquè per trobar-te, reunir-te i prendre vins ja hi ha altresllocs. França de debò s'ho mereix perquè contínuamentestan renovant en matèria turística. També ha estat bépremiar l'empresa Catai que fa més de 30 anys que estàal peu del canó amb una qualitat de servei i també fer unreconeixement a un país de turisme emergent com és laXina. Tots tres premis han estat molt equilibrats.

Quants expositors i països han vingut enguany alSITC? Més o menys que els altres anys?El que ha disminuït, entre un 20 i un 25%, és la superfícieutilitzada per a institucions (Ajuntaments, ConsellsComarcals, Diputacions, Comunitats Autònomes) però, encanvi, les empreses han vingut més i això ha equilibrat. Laveritat és que molta gent ha vingut a mirar però tambémolts han fer reserves i aquest és l'objectiu.

Per tant està molt satisfet del resultat?Miri, el SITC està al mig d'una conurbació de 3 milions imig d'habitants i enguany em fet un esforç de comunicaciói hem trepitjat territori per tot Catalunya i, a més, hem fetmés difusió a la premsa comarcal. No obstant, també volemque Barcelona ciutat s'hi impliqui. Del que es tracta és queaquesta conurbació de més de 3 milions de persones, els7 milions de Catalunya sàpiguen que poden venir i trobarun ampli ventall d'experiències, d'ofertes i de possibilitatsper obtenir allò que jo en dic bocins de felicitat, perquè endefinitiva el que tothom volem es escapar-nos un dies dela rutina per ser feliços i al SITC els ho volem proporcionari si ho fem bé la gent vindrà, per la qual cosa el desig ésque cada any vinguin més empreses, i també tenir elparaigües institucional, però fonamentalment empreses.

Quins països li agradaria que vinguessin al SITC i queencara no han vingut mai?Tots els del Mediterrani. Nosaltres volem ser un saló on hihagi la millor oferta del Mediterrani, nord i sud. Enguanyhan faltat, per motius aliens a la seva voluntat, alguns comSiria o Líbia, per exemple. Crec que aquesta capitalitat dela Mediterrània que té Barcelona, que es una realitat encaraque no legalitat, per nosaltres ha de ser un punt fort. Noobstant, no vol dir que renunciem a la presència dels altrespaïsos com poden ser Mèxic, Peru, etcètera. Per aixòenguany estem molt contents de que hagin vingut les duesagències de viatges més importants del país que s'hanunit. Per a mi ha estat una de les màximes alegries, veureque anem tots junts en pro d'un turisme de qualitat.

Com veu doncs el futur?Per a mi enguany ha estat d'inflexió ja que el 2011 era elmeu primer any com a president del SITC i la veritat esque per a aquesta edició hem treballat molt, hem reflexionatamb gent de dins i fora de la Fira i també amb personesdel mon del turisme de Catalunya i d'Espanya, i al final detot aquest brain storming crec que hem agafat el bon camí.L'objectiu d'enguany era aconseguir que l'esforç amb lanova línia donés resultats, penso que hem estat en la bonadirecció i tinc l'esperança que en aquesta línia tenim elfutur assegurat com a Saló.

El turisme de creuers està en alça. Barcelona és undels principals ports del Mediterrani. Continuaremcreixent amb nombre de vaixells i de visitants?Ara que som el primer port del Mediterrani i tenim més dedos milions de creueristes ningú recorda que l'any 1994sols en teníem 132.000. És una diferència substancial.D'aquells 132.000 creueristes, 20.000 sortien o arribavena Barcelona i 112.000 passaven sols el dia. Ara, dels mésde dos milions, sols 300.000 venen al mati i se'n van a latarda i la resta surten o arriben a Barcelona. És el resultatd'una feina feta al llarg de molts anys quan vam començar

França, Xina i l’empresa Catai, premiatsper ACPETUR en el SITC 2012

Texte: Marga Solé. Fotografies: Joaquín Zaforas

Del 20 al 22 d'abril la Fira de Barcelona ha acollit el SalóInternacional del Turisme de Catalunya. Com és habitual,en el marc del saló ACPETUR ha lliurat els seus tradicionalsPremis SITC 2012 que reconeixen l'esforç del sector turístic,els països i les empreses en la divulgació dels seus productes.L'acte ha comptat amb la presència del president del SITC,Raimon Martínez Fraile, el president d'ACPETUR, DomènecBiosca i la directora del SITC, Marta Serra.

Enguany l'Associació Catalana de Periodistes i Escriptorsde Turisme ha guardonat ATOUT France, Catai Tours i laXina. En la presentació dels premis, el president d'ACPETUR,ha donat les gràcies per la seva assistència al president idirectora del SITC, als premiats i també als socis d'ACPETURque han estat presents a l'acte. En el seu parlament, DomènecBiosca, entre d'altres qüestions, ha desglossat el significatde les sigles del Saló Internacional de Turisme de Catalunya.“La paraula SITC defineix clarament el que representa aquestsaló de Fira de Barcelona: S= Sostenibilitat; I= Innovació;T= Tranversalitat i la C= Calidad, en castellà.

ACPETUR enguany ha concedit el premi del Saló Inter-nacional de Turisme de Catalunya a ATOUT France i l'halliurat el president del saló, Raimon Martínez Fraile, que haassenyalat que ATUOT France estan al saló des dels seusinicis. “No s'ha d' oblidar que l'alta gastronomia va sorgir aFrança i que aquest país ha aconseguit un gran èxit turístic”,ha dit Martínez Fraile. El guardó l'ha recollit Patrick Goyet,director d'ATOUT France. En el seu parlament Goyet hadestacat que la zona de Midi Pirinees és de parla catalanai que Espanya és el sisè mercat per a França. ”Entre tosdos països hi ha una història d'amor i desamor però estemcondemnats a entendre'ns”, ha assenyalat i ho ha rematattot dient que el turisme no existeix sense gastronomia.

Abans de lliurar el premi a Catai Tours, Domènec Bioscaha explicat que com que el SITC té l'objectiu de promocionar

Al lliurament dels guardons hi han assistit el president i la directora del SITC

El president del SITC lliura el premi a Patrick Goyet

actual 4 acpetur actual 5 acpetur

Entrevista

l'assistència de les empreses, ACPETUR ha decidit lliurar unguardó a una empresa amb 31 anys d'experiència en viatgesde llarga distància. El premi l'ha recollit Cesar Herrero, delegata Catalunya i Balears de Catai Tours i ha estat lliurat pelvicepresident d'ACPETUR, Roman Hereter que ha explicatque el jurat també ha valorat l'obertura d'una oficina de Cataia Barcelona i que té més de 200 corresponsals a tot el Món.“Amb aquest premi volem oferir al mateix temps un homenatgea Matilde Torres, fundadora de Catai i que va ser traspassadael passat 19 de març, i desitgem que l'empresa recuperil'esperit de Catalunya de majorista que ven a les agenciesde viatges ”. El delegat de Catai, després de donar les gràciesha explicat que en els seus viatges, Marco Polo anomenavaCatai a la Xina.

Precisament la Xina ha estat el país guardonat enguanyper ACPETUR. El premi l'ha lliurat la directora del SITC,Marta Serra, que ha donat la benvinguda a aquest país enla seva primera estada al SITC i “esperem que per moltsanys puguin venir”, ha afegit. El guardó l'ha recollit Shi Xiang,director nacional de l'oficina de Turisme de Xina a Espanya.

Entrevista

actual 6 acpetur actual 7 acpetur

Notícies ACPETUR

a Turisme de Barcelona l'any 1995, amb el Pere Duran i elJosep Anton Rojas. En aquell temps érem el cinquè portde creuers del Mediterrani i, fins i tot, Venècia o el Pireoestaven per davant nostre. Ara, amb els temps que corren,és important mantenir-nos i també ho és que els viatgersde creuers no estiguin sols unes hores a Barcelona sinóque en surtin o arribin perquè llavors no sols fan nit d'hotelsinó que, si es queden un parell o tres de dies abans odesprés del creuer, potser van a veure el Romànic delPirineu, el Museu Dalí a Figueres, el Delta de l'Ebre, elsAiguamolls de l'Empordà o la Sagrada Família, i això ésmolt important també per Catalunya.

Podem competir amb altres països turístics del Medi-terrani com Grècia, Turquia, Italia o França?Estic encantant amb aquesta competència. Quan eraSecretari d'Estat de Turisme i també en la meva etapa aTurisme de Barcelona recordo que es deia que Turquiacreixia el 13% i Espanya sols els 2%, però aquesta últimaxifra era molt més important perquè es indubtable queaquests països que vostè m'anomena tenen marge decreixement, productes i atractius com per transformar-hoen grans productes turístics, i és indubtable que, a més,ho estan fent bé. L'any passat el turisme a Grècia va créixerun 12% en mig de la crisi, i malgrat que alguns destins deciutat van baixar, com per exemple Atenes, el conjunt delpaís va tenir creixement. Això a nosaltres no ens fa por, elque hem de saber fer és mantenir l'essència de la nostraoferta turística que és la qualitat.

La qualitat dels serveis i les infraestructures és el quefa decantar una preferència d'una altra?Absolutament. La base essencial del turisme, el gruix, mésdel 80% és el vacacional i ho continuarà sent malgrat jano es concentra tant als mesos de juliol i agost sinó quees van fent escapades al llarg de l'any. Vostè parlava deserveis i de infraestructures i això es bassa en una cosaen que nosaltres en som campions i que es diu seguretat.Seguretat no vol dir la bossa, que te la poden robar aqualsevol lloc del món (Beirut, París, Berlín, Londres, NovaYork o Barcelona) seguretat és un concepte molt mésampli. En el menjar, perquè tens la garantia de que notindràs un ensurt o mal de panxa. En qualitat-preu en somcampions, perquè només a Espanya, quan els hotels baixende la categoria de 4 estrelles es pot anar tranquil i senseexperiències desagradables. I això, dels Pirineus en amunt,sap tothom que no és així. Pel tercer valor un exemple

El Presidente de ACPETUR yEDUCATUR cuenta en su haber condiversos premios y condecoracionesEl Consejo de Ministros, a propuesta del Ministerio de Indus-tria, Turismo y Comercio, ha concedido al presidente deACPETUR y también de la Asociación de Expertos en Em-presas Turísticas, Domènec Biosca, la Medalla al Mérito alConocimiento Turístico, en reconocimiento a su labor pro-fesional y esfuerzo de superación. La condecoración le fueimpuesta el pasado 3 de noviembre en el CAIXA FORUMde Madrid.

Esta Medalla al Mérito Turístico pasa a englobar los diversospremios y condecoraciones con que cuenta Domènec Biosca,entre las que hay que destacar:

· Premio Nacional de Hostelería por su labor como escritory profesor (FEHR) 2008 · Premio a los Mejores Artículospublicados de Estrategia Hotelera y Turística 2011 . Porla Asociación Madrileña de Periodistas y Escritores deEconomía y Turismo (AMPET) · Premio al Mejor confe-renciante-comunicador de conocimientos turísticos2010 · Llave de Barcelona , 2008 · Premio al Experto

El socio de ACPETUR y fundador del Grupo Hoteles Gargallo,Miguel Gargallo Lázaro, ha sido galardonado por HamdeenSabahi, candidato a la presidencia de Egipto y presidentedel partido Al-Karama (Dignidad), por ser uno de los prin-cipales impulsores de la colaboración turística entre Egiptoy empresarios españoles.

Al acto también ha asistido Hamdi Zaki, ex consejero deturismo de Egipto en España, Portugal, EEUU, y AméricaLatina y coordinador de la visita de Hamdeen Sabahi ennuestro país. En una rueda de prensa, celebrada en el HotelColonial de Barcelona, el candidato a la presidencia deEgipto ha señalado que en su visita a España ha mantenidoreuniones en Madrid y Barcelona con empresarios de todoslos sectores con el fin de establecer colaboraciones futuras."He aprendido mucho sobre economía al hablar con estosgrandes empresarios españoles, y he visto buenas posi-bilidades de colaboración recíproca entre España y Egipto",ha dicho.

Sobre la recuperación del turismo en aquel país Ham-deenSabahi ha señalado que "para recuperar el esplendor turísticode Egipto primero hay que garantizar la seguridad, ya quesin ella no hay turismo" y ha destacado que "el turismo esla columna vertebral de la economía de nuestro país y serápor tanto uno de los puntos más importantes en nuestrodesarrollo."

Miguel Gargallo Lázaro, distinguido por su colaboraciónturística entre Egipto y empresarios españoles

Texto: Marga Solé. Foto: Alejandro Reyes

Turístico más prestigiado escogido por votación de todaslas Escuelas de Hostelería en España 2008 · Medallade Honor del Turismo del Gobierno de Cataluña, 2004· El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio otorgó aEDUCATUR el primer premio a la MEJOR CONSUL-TORÍA TURÍSTICA, 2007 · Premio a los Mejores Artículossobre Economía Turística en el día Mundial del Turismo,2006 · Premio al Mejor Profesional en el día del Turismode Andorra, 2003 · Medalla de Oro de la AsociaciónEmpresarial de Hostelería de Asturias , 1997 · Importantedel Turismo 1993 , otorgado por la Comisión Organizacióndel Día Mundial del Turismo · Premio Concha de platadel Turismo Gallego , 1992 · 1º Premio del Ayuntamientode Calpe al mejor Experto Turístico , 2009 · Premioextraordinario al mejor profesional del MarketingTurístico en el cuarenta aniversario de la escuela Superiorde Marketing (ESMA), 2005 · Premio Timón de Plata1995 y Oro del Turismo de la Costa Brava 2007 en reco-nocimiento a su tarea profesional en la Formación y Aseso-ramiento para el sector de la Hostería y el Turismo, 2007.

El Ministerio de Industria,Turismo y Comercioconcede la Medalla alMérito al ConocimientoTurístico al profesorDomènec BioscaTexto: Marga Solé Foto: Francisco Rufo

molt senzill. Quan te'n vas a qualsevol país i circules peruna autopista és igual que la nostra, però les altrescarreteres no estan en molts casos ni senyalitzades.Aquests són els nostres valors.

Quin tipus de Turisme volem a Barcelona i a Catalunya?D'espardenya, de motxilla o de borratxera?En aquests tema hi ha moltes llegendes urbanes. Miri, enla meva etapa de tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barce-lona i també a Turisme de Barcelona el turisme de motxillael vaig promoure molt i l'hi defensat sempre perquè el noio la noia que ve als 18 anys amb una motxilla a l'esque-na tornarà quan en tingui 40 a un hotel de cinc estrellesi amb la família i els amics. Per tant els motxillers sonturistes de futur. El turisme de borratxera... és que jo nocrec que hi hagi turisme de borratxera, la qual cosa novol dir que dels més de 13 milions de persones que venena Catalunya, alguna s'emborratxi. Com és possible quetenint un turisme de borratxera, de púrria d'aquests quees diu que no gasta un duro, després d'Estats Units,Espanya sigui el país que més diners ingressa en turisme?L'any 2011, per primera vegada a la historia hem superatels 100 euros de despesa per turista i dia de mitjana. L'anypassat Espanya va ingressar per turisme el doble que Iranper la venda de petroli i en canvi es continua dient quetenim un turisme de baixa qualitat. Doncs què passa? Es-colti, aquí l'any passat vam ingressar més de 60.000 mi-lions de dollars per turisme i França no va arribar a 50.000,o sigui que aquesta és l'enveja. Estem situats desprésd'EEUU i ells tenen 300 milions d'habitants i nosaltres 47.

No obstant, es nota la crisi?I tant que es nota! però, per exemple, el turisme francèsi l'europeu en general ha canviat, ara el que ve té mésnivell adquisitiu. Han deixat de venir segurament personesque potser econòmicament no poden, però venen els queabans anaven a les Seychelles, per exemple, i ara venena la Costa Brava perquè la nostra oferta és molt bona iestà molt equilibrada, no només és d'hotels de cinc estrellessinó també de la fonda del poble o de càmpings. Pensique els millors càmpings d'Europa estan a la Costa Brava.Per això faig referència de que està molt bé que cerquemels xinesos, els russos, els nord-americans i el brasilers,però aquí tenim la resta de la Unió Europea, 400 milionsde persones que també tenen ganes de venir.

Ha canviat la forma de fer turisme?I tant, ara no és com abans que els turistes es passavenel dia a la platja. Ara s'hi estan 3 ó 4 hores però desprésvan a dinar o sopar al restaurant, a veure una exposició,a visitar una església romànica, a gaudir d'un concert a lanit... És fa també turisme cultural i de país, no nomésvénen a veure alcohol barat i ha posar-se morenos. Elturisme de Rússia, que està en alça, també ha canviat iconsumeix paisatge i cultura. Te'ls trobes fent trekking,amb bicicleta per camins rurals, van a Pals a veure elsarrossers... la nostra oferta és molt ampla i té qualitat.

Per cert, vostè on va de vacances?Les meves vacances son sempre iguals, una escapadauna o dues vegades l'any amb amics i la meva esposa aalgun lloc. L’últim any vam anar a Síria. Vam estar-hi deudies que van ser meravellosos. A l'estiu, primer me'n vaigal meu poble, a San Cristóbal de la Polantera (Leon) unsdies a respirar aire dels meus orígens la resta me'ls passoa Pals a la Costa Brava.

actual 8 acpetur

Texto: José Ignacio Galindo. Fotos: Joaquín Zaforas

El siglo XIX puede considerarse como el Siglo de Orode los primeros exploradores y narradores europeos ávi-dos de encontrar parajes vírgenes y paisajes desconocidosllenos de aventura y misterio con la idea de describirlosa la vuelta a casa. Fue la hora de gentes como DavidLivingstone y sus contemporáneos y seguidores los Bur-ton, Stanley, Speke y Baker. Todos ellos con un ánimoaventurero y quizá alguno con la idea de redención delos territorios primitivos, pero deseosos de entrar en lagalería de la fama para alcanzar de alguna manera lainmortalidad.

Precursor de todos ellos hubo un hombre llamadoDoménec Badía y Leblich, llamado más tarde Ali Bei elAbassi, nacido en Barcelona en el año 1767 y que prontodestacó por ostentar cargos diversos en la administraciónespañola, llegando incluso a general de los ejércitosreales. Fue viajero incansable, espía, científico, charlatán,

explorador, aventurero, gran conocedor del mundo árabey escritor. Él mismo se definía en sus relatos como: reli-gioso, doctor, sabio, jerife, peregrino y príncipe de losAbbasidas.

Además de todo esto que les he contado sobre el cata-lán Doménech Badía y Leblich, lo que sí se sabe a cienciacierta de este singular personaje es que desde hace quinceaños ha dado nombre a los Premios que anualmente, daa la labor efectuada en la promoción del turismo, la Aso-ciación Catalana de Periodistas y Escritores de Turismo:los Premios Ali Bei.

ACPETUR celebró el mes de mayo de 2011 la “XV Nitde Periodisme de Turisme” en la cual se otorgaron los“Premios Ali Bei”, en el moderno y vanguardista hotel “PortaFira” de l’Hospitalet de Llobregat creado por el prestigiosoarquitecto japonés Toyo Ito.

XV Nit del Periodisme de TurismePremis Ali Bei 2011

El acto fue precedido de una magnífica cena a la queunas 250 personas acudieron para apoyar este importanteacontecimiento. Entre los presentes, personalidades delrelieve de la Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del Governde la Generalitat la cual presidió dicho acto, Marián Muro,Directora General de Turismo de la Generalitat, SalvadorJorba, Delegado del Govern, diversos Diputados, Senadores,Cónsules, Prensa y representantes del sector turístico.

Los Premios Ali Bei son otorgados, cada año, por unjurado del que forman parte los miembros de la junta direc-tiva de ACPETUR. La presentación de los mismos estuvoa cargo de Pepa Fernández, prestigiosa periodista de RadioNacional de España conocida por su programa “No es undía cualquiera”, que nos hizo las delicias de la noche acom-pañada del presidente de ACPETUR, Doménec Biosca.

El primer premio fue otorgado a la revista “Top Girona”por la defensa de la identidad del territorio y fue entregadopor la Sra. Marián Muro, Directora General de Turismo ala Sra. Cuca Mascott, directora de la revista.

La segunda mención estuvo entregada por el Sr. JoanRenart, consejero de Vichy Catalán al Sr. Marc Gascons,cocinero del Restaurante Tinars, al mejor cocinero jovenen el 2010 con estrella Michelín.

El Sr. Pedro Sanz, Primer teniente Alcalde del Ayto. deCastelldefels recibió el premio dado al Ayuntamiento deCastelldefels, como mejor apuesta por el impulso a lagestión Turística Mixta Público-Privada.

Como mejor medio de Comunicación Turístico fue ga-lardonado, “Canal Viajar” entregado de manos de RománHereter, Vicepresidente de ACPETUR y recibiéndolo laSra. Gema Alcalde.

La mejor relación con los medios de comunicación laconsiguió “Vueling” y cedió el galardón el Sr. EnriqueBohorquez, director de la Asociación de Periodistas de

Turismo “Ampet”, al Sr. Lluís Pons, del departamento dePrensa de Vueling.

Y como colofón, el Personaje Turístico del Año recayóen el Sr. Joan Molas, Presidente de la ConfederaciónEspañola de Hoteles y Alojamientos Turísticos “Cehat”,quien recibió la distinción de manos de Doménec Biosca,Presidente de ACPETUR.

Con unas palabras de aliento de la Vicepresidenta delGovern Catalá, Sra. Joana Ortega y el cierre final de lajornada por el Presidente de ACPETUR augurando unarecuperación y un futuro éxito con la llegada del nuevoturismo, terminó esta Gran Nit de Periodisme de Turisme,que será recordada por los numerosos asistentes.

Nit del Periodisme

Texte i fotografies: Román Hereter

Retorn a Birmània

actual 21 acpetur

En aquella època, el país acabava d'obrir-se a l'exteriori ara, no deixava de repetir-me, ja fa més d'una dècadaque és visitat per una considerable quantitat de personesque sens dubte hauran alterat el seu equilibri interior.Perquè per desgràcia, a mesura que el turisme va arribantuna destinació nova, est perd bona part de la seva auten-ticitat. I produeix canvis, alguns positius i uns altres tremen-dament negatius. El que abans eren limitacions, ara sóncomoditats. Quan abans només podies volar amb la com-panyia aèria amb el major índex de sinistralitat del món,ara pots triar entre varies línies aèries privades amb avionsnous. Si abans t'allotjaven on volien, ara hi ha diversescadenes hoteleres internacionals. I tot això a costa de

Fa pocs mesos, he tornat a Birmània. La veritat és que tenia certs dubtesde si tornar o no. De la meva estada l'any 92 guardava un gratíssimrecord i durant aquests últims anys he tingut una certa objecció, pensantque la tornada, gairebé dos lustres després, podria defraudar-me. Sensdubte el món ha canviat.

l'autenticitat. Però per fi vaig decidir tornar. Cap problemaper aconseguir el visat, línies de baix cost entre Bangkoki Rangún, molts turistes en l'aeroport. I en arribar, moltmés tràfic, molts rètols publicitaris, gens de presència mi-litar, ni toc de queda. Vaig haver de sortir a la terrassa del'habitació de l'hotel per contemplar la magnífica pagodaShwedagon, perfectament il.luminada sota el cel de l'antigacapital per retrobar-me amb els meus records. Pujar a undels temples de l'immens camp de ruïnes de Pagán durantla posta de sol, per reviure les sensacions que havia ex-perimentat dinou anys enrere. Encara que aquella vegadaem movia lliurement i ara havia d'obrir-me pas entre lesmés de dues-centes cinquanta persones que es repartien

entre les tres plataformes de l'edifici religiós. Aquella primeravegada es va posar a ploure i l'arc de Sant Martí vaaparèixer entre les pagodes: Aquesta vegada un núvol vaavortar la posta de sol.

També el temps influeix. I així mateix havien molts mésturistes a Mandalay i el fet que encara no havia arribat elmonsó de l'estiu llevava espectacularitat al cabalós riu iels pujols que el voregen estaven massa ressecs. Tampocvaig tornar amb tren, sinó amb avió, per la qual cosa elretrobament amb la capital va ser molt més senzill. L'últimmatí el vaig dedicar a la gran pagoda daurada, la magníficaShwedagon. També hi havia molts turistes, però no podienamb ella. Les tones d'or que la recobreixen reflectien unsol de justícia sota un cel blau impol.lut, i els centenars depelegrins que la veneren dia a dia mantenien aquestaatmosfera màgica i aquest univers religiós capaç d'esglaiaral visitant. Era igual que les rajoles et cremessin els peusdescalços, que de tant en tant es creués un turista perposar en una foto, que escoltessis quantitat de llengüesdiferents al birmà. Els ulls no paraven de meravellar-se

El reportatge

actual 12 acpetur

El repor tajeEl repor taje

actual 14 acpetur

davant la construcció daurada i els múltiples temples quel'envolten. Pelegrins en un anar i venir constant, monjosbudistes amb les seves túniques característiques, i milersde budes en totes les seves posicions. Només per tornara Shwedagon valia la pena tornar a Birmània. És cert queel país ha canviat, i molt més que canviarà. Canviarà perbé perquè algun dia arribarà la democràcia i canviarà per

malament perquè multiplicarà per cent o per mil el nombre

de visitants dels que hi ha ara. I arribarà el dia que els

tractors substitueixin les carretes de bous i la gent circuli

per l'autopista que estan construint.

Pagàn i el seu camp de ruïnes

Però, de moment, el ciment no pot amb els maons de

l'immens camp de pagodes de Pagán. A la vora del riu

Ayeyarwady, s'estén una superfície de 42 Km2 completa-

ment coberta de ruïnes que formen un dels conjunts arqueo-

lògics més impressionants del món i que, al costat de la

ciutat d'Angkor, a Cambodja, és un dels més importants de

la Indoxina.

La profusió de ruïnes testimonia l'esplendor que va

aconseguir l'antiga capital birmana fins a ser abandonada

en favor de Ava en 1369. Tan sols 5.000 habitants poblaven

la ciutat de Pagán durant la meva primera visita, quedant

per complet diluïts en l'immens camp de pagodes. Caminar

entre elles, pujar per les estretes escales interiors i contemplar

des de l'alt tot el paisatge va resultar una experiència

inoblidable, única.

El silenci absolut, el lent descens de les aigües del riu,

la brillant posta de sol en l'horitzó, creaven una atmosfera

carregada de màgia que arribà al seu punt àlgid quan, en

la distància, va aparèixer tímidament la pluja i sobre els

temples es va dibuixar l'arc de Sant Martí. Era un món sen-

se presses, sense automòbils, sense turistes, que t'enfronta

a l'eternitat. Però l'estàtica visió del conjunt, de l'horitzó

plagat de maons i d'agulles que miraven al cel, no podia

fer-me oblidar que havia de passar revista als seus temples,

observar les seves imatges, admirar les seves pintures,

respectar als seus fidels, escoltar les seves pregàries... No

tots els temples, per descomptat; encara queden en peus

4.000 i era més que obligat triar.

Un dels més venerats és el temple Ananda, una enorme

construcció de blanques parets que alberga quatre estàtues

daurades que representen a sengles Budes dempeus. Un

altre temple, el Thatbyinnyu o de l'Omnisciència, és el més

alt de Pagàn i constitueix una privilegiada talaia per con-

templar la magnitud de l'entorn. Per la seva banda, el tem-

ple Gawdawpalin, una mica més petit i construït entre 1174

i 1211, ofereix una vista excel.lent del riu cap a ponent.

La pagoda Mingalazedi és un dels últims temples

construïts abans que Kublai Khan destruís la ciutat, i destaca

pels delicats mosaics que es troben al seu al voltant. Altres

temples notables són Htilominlo, Upali Thein, Pitakat Taik,

Shwegugyi, Ngakywenadaung, Pahtothamya, Mimalaung-

Kyaung, Bupaya, Mahabodhi, Dhammayangayi ... i no

segueixo, perquè la llista seria interminable. No gaire lluny

de Pagán, en direcció a Nyaung-Oo, la ciutat més poblada

de la regió, trobem la pagoda Shwezigon, un edifici de

forma tradicional, totalment cobert d'or, que gaudeix d'una

intensa vida religiosa. Fins al punt de ser un dels templesmés venerats d'Àsia ja que, segons la tradició, en el seuinterior es troba la clavícula, un frontal i una dent de Buda.

Mandalay, en nom de Buda

Mandalay va ser l'última capital birmana abans de lacolonització britànica. Des d'aquí va fugir el seu últim reicap a l'Índia en 1885. Avui és la capital religiosa del paísi a la regió que la circumda es troben altres ciutats quevan ser capitals en una o una altra època. A l'altre costatdel riu, després de creuar el pont Ava, s'estén Sagaing.Diversos pujols coronats per temples conformen el seuevocatiu paisatge.

Des de l'alt de qualsevol d'aquests temples s'obté unavista magnífica sobre el riu, sobre el pont i sobre Amarapura,una altra de les capitals que van precedir Mandalay. A onzequilòmetres al Nord es troba Mingún, la quarta de lesantigues capitals. Si la seva pagoda hagués estat acabadaseria la major del món; entretant pot vanagloriar-se d'un

El reportatge

rècord; el de posseir la major campana sense fissures de

tot el planeta.

Mandalay va ser la gran capital que van trobar els an-

glesos quan van colonitzar Birmània. Els edificis religiosos

van aconseguir vèncer els atacs de les flames i el temps.

La seva importància arquitectònica i la seva activitat des-

bordant converteixen a Mandalay a la indiscutible capital

religiosa de Birmània. Un d'ells, la pagoda Kutodaw, està

considerat com el llibre més gran del món. Erigit pel rei

Midó cap al 1860, en una època en la qual no abundava

el paper, en la seva construcció es van utilitzar 729 lloses

de marbre per inscriure el Cánon Pali, la més antiga es-

criptura budista. Cada llosa està recoberta per un petit

temple emblanquinat que la protegeix. Juntament amb la

pagoda central, que també té una inscripció a custòdia,

aquests templets formen un magnífic conjunt de 730 edificis.

Kutodaw és tan sols una de les construccions inte-

ressants que es troben al peu del pujol. Convé visitar la

pagoda Sandarmuni, que presenta al seu torn una col.lecció

d'inscripcions, les ruïnes del Atumashi Kyaung o "monestir

incomparable", la pagoda Kyauktawgyi i el Shweanandaw,

El reportatge

actual 27 acpetur

El repor tajeEl reportatge

antic palau del rei Midó i avui monestir, que ha quedat

com a mostra de la construcció real birmana en fusta. Les

teulades superposades d'aquest antic palau i les filigra-

nes treballades en fusta són, en efecte, un dels millors

exemples de l'orfebreria birmana aplicada a la construc-ció d'edificis.

Univers daurat a Rangún

Però la pagoda birmana per excel.lència es troba a laantiga capital. Es tracta de Shwedagon, el temple budistamés sagrat de tota Birmània, que domina Rangún des delcim d'un pujol de 100 metres d'altura. No és una simplepagoda. És un univers religiós que esglaia al visitant.

A primera hora del matí o al capvespre rep a una mul-titud de fidels que resen i s'apassionen amb el que con-templen els seus ulls. La stupa central s'alça com l'eix del'univers, coberta per 8.000 làmines d'or i coronada per mésde 5.000 diamants i 2.000 pedres precioses i semi-precioses.I el conjunt està format per 82 edificis més. No puc estendre'maquí sobre els seus infinits tresors, perquè és la globalitatdel conjunt el que la converteix en ex-cepcional.

Pels carrers de la llavors encara capital patrullavensense treva els militars i a les deu de la nit hi havia toc dequeda. Però els seus habitants procuraven millorar lesseves vides i semblen sentir-se protegits per la imatge deShwedagon que, romanent il.luminada, ressaltava sobrela negra nit i competia amb els seus tons daurats enfrontde la llum dels estels.

Quan al llarg de la meva vida, m'han preguntat quinés el millor país del món per visitar, sempre contesto Bir-mània. Perquè no es tracta d'un viatge en l'espai, sinótambé en el temps. Després de la meva recent visita,menys, però encara manté una màgia especial que calsaber trobar. Per això i mentre pugui la seguiré recomanant.

El que si que recomano es que hi vagin aviat, perquèa poc a poc perdrà bona part del seu encant. Per això noem penedeixo d'aquella visita de l’any 92, quan al costatde Vietnam i Cambodja, que vaig visitar a continuació,estaven obrint les seves fronteres al món exterior. Vaigpassar por, em van costar molt obtenir els visats, vaighaver d'amagar la meva professió periodística, vaig sofririncomoditats, però les sensacions d'aquells moments vanser senzillament espectaculars i irrepetibles. Com altresllocs del món que per una sèrie de circumstàncies vaigpoder visitar també amb moltes dificultats: Sudan, Rwanda,Burundi, Etiòpia, Madagascar, Papua Nova Guinea, Bolí-via, Pakistan, Sri Lanka, Bhutan i alguns més.

El plaer de viatjar consisteix a saber trobar l'equilibriadequat entre la contemplació de la naturalesa, el desco-briment de les diferents cultures i una certa dosi d'aventura.

Congreso ACPETUR

El congreso Internacional de ACPETUR 2011 se celebróen Tailandia-Myanmar (Birmania) del 4 al 14 de abril. Loscongresistas pudieron disfrutar en la zona del rio Kwai conun paseo por el famoso puente, el rio, el museo i el “HellfirePass”, la montaña partida en dos para facilitar el paso deltren. Además se visitaron pagodas y templos en las ciudadesde Ayutthaya, Yangon, Bagan, Mandalay y Bangkok. Enesta última, capital de Tailandia, además de admirar elfamoso “Mercado Flotante”, en los salones del SwisshotelNai Lert se desarrollo la sesión de trabajo del CongresoInternacional.

La mesa del Congreso, en el que participaron 40 sociosde ACPETUR con sus respectivos acompañantes, estuvopresidida por el presidente, Domènec Biosca; el vicepre-sidente, Román Hereter; la ex directora general de Turismode la Generalitat de Catalunya, Isabel Galobardes, el pre-sidente de la Asociación Madrileña de Periodistas y Es-critores de Turismo, Enrique Bohorquez y Fernando Ponsa,Presidente de Asian Spirit.

En los debates, Fernando Ponsa agradeció la confianzade la junta directiva de ACPETUR y en especial de suvicepresidente, Roman Hereter, por confiar en su empresa

Congreso ACPETUR

Congreso InternacionalACPETUR 2011,

en Birmania y TailandiaTexto: Marga Solé Fotos: Joaquín Zaforas

Los congresistas visitaron el río Kwai, lo mejor de Birmaniay disfrutaron del Año Nuevo Tailandés

para visitar Tailandia y Birmania. “Para mí fue una res-ponsabilidad pero creo que hemos conseguido el objetivoy que os marcháis a vuestro país con un buen sabor deboca”, manifestó Fernando Ponsa que añadió “tenéis enmí y en mi equipo unos amigos aquí para cuando deseéisvolver”.

La ponencia del presidente de la Asociación Madrileñade Periodistas y Escritores de Turismo (AMPET), EnriqueBohorquez, fue muy filosófica: “Erasmo fue un gran hu-manista, holandés, de Rotterdam, escribía en latín en unintento para internacionalizar la cultura y agrandar loshorizontes y éste es uno de los objetivos de los congresosinternacionales de asociaciones como ACPETUR yAMPET”, dijo Bohorquez que reconoció que le costó de-cidirse en visitar Birmania porque había leído en una guíade viajes que era un país muy dictatorial, pero que ahorareconocía que “Birmania es una tierra de hombres libresy los birmanos son gente peculiar, amable y guapa, queno se merece tener un régimen dictatorial”.

El presidente de la Asociación Madrileña de Periodistasy Escritores de Turismo también hizo hincapié en el momen-to difícil que están viviendo las entidades y asociaciones,

actual 21 acpetur

debido a la crisis y que para sumar esfuerzos, entre AMPETy ACPETUR habían creado la Confederación Española deAsociaciones de Periodistas de Turismo y que su objetivoera poder ampliarla a otros países.

La ex directora general de Turismo de la Generalitatde Catalunya ofreció a los congresistas unos cuantos“imputs” para que el turismo no decaiga en Catalunyaaunque los consejos son extrapolables a cualquier paísturístico. “Hay que cambiar los sistemas de promociónturística y su financiación; privatización de las empresaspúblicas de turismo; crear una asociación catalana deturismo, valorar la también privatización de las agencias

de promoción turística y crear tasas turísticas”, dijo IsabelGalobardes que añadió la importancia de detectar losrecursos con que cuenta el territorio e integrarlos en lagestión turística del país y puso como ejemplo la labor queestá desarrollando en este sentido el Grupo Costa BravaCentre con Martí Sabrià y su equipo al frente.

Galobardes añadió que en estos momentos de crisisel sector del turismo es muy importante para España perotambién el control y la calidad.

En su turno el vicepresidente de ACPETUR dio lasgracias a Fernando Ponsa y su equipo por haber facilitado

actual 22 acpetur

todo el apoyo tanto en Tailandia como en Birmania yrecomendó a los congresistas que “si les han gustado estosdos países ahora deben plantearse visitar otros de la zonadel sudeste asiático como Laos, Vietnam y Camboya”. Enel turno de palabras algunos de los asistentes solicitarona Roman Hereter que ACPETUR organizara sus próximoscongresos en alguno de estos países que él recomendaba.

El presidente de ACPETUR, Domènec Biosca, agradecióla asistencia al congreso de los socios y acompañantes ehizo algunas reflexiones en voz alta “desde la amistad”,remarcó. Biosca ahondando en las dificultades de lasentidades y asociaciones en este momento, (tal como

Congreso ACPETUR

actual 23 acpetur

señaló el presidente de AMPET), explicó que para sudespacho profesional la gestión y organización de AC-PETUR le supone un esfuerzo económico considerable yque esperaba que con las nuevas gestiones y otras accioneseste tema se pueda solucionar.

Biosca lanzo un deseo: “Ojalá nunca los intereses dela corta distancia distorsionen la marca o la amistad porquéyo creo en ello y nunca me ha fallado aunque soy reflexivo,autocrítico y altruista”.

El presidente de ACPETUR también hizo un repaso delas actividades previstas por la asociación, como la Nochedel Periodismo Turístico con los premios Ali Bei, las escapa-das de un día para volar en globo o navegar con vela latinapor la Costa Brava, la entrega de la medalla Josep Pla, losdebates sobre turismo y periodismo y la copa-cena deNavidad para el mes de diciembre.

El congreso finalizó con la actuación del cantante vascoGorka Knorr.

groenlàndiaTexte i fotografies: Román Hereter

el domini del gel

Posseeix 2.166.086 quilòmetres quadrats i la segonareserva de gel al planeta, per darrere de l'existent enl'Antàrtida. Les costes occidentals estan solcades pelCorrent fred del Labrador, amb aigües de l'Oceà GlacialÀrtic i plenes d'icebergs procedents de les glaceres de lapròpia Groenlàndia. Aquest corrent xoca amb el correntcàlid del Golf que es dirigeix cap al nord-est. El mític nau-fragi del Titanic, és un bon exemple d'aquesta lluita entreels dos corrents.

Amb un clima polar, posseeix amb prou feines unespetites zones costaneres on la temperatura durant l'estiusupera els 10 graus celsius, per la qual cosa la sevavegetació és de tundra i l'agricultura inexistent. Té una

Groenlàndia és un territori autònom pertanyent al Regne de Dinamarcaque comprèn bàsicament l'illa del mateix nom, situada entre l'OceàAtlàntic i l'Oceà Glacial Àrtic. Més del 84% de la seva superfície estàcoberta de gel i aquesta considerada com la segona major illa del món,si comptem amb Austràlia com la primera.

població de 56.000 habitants, dels quals un 87% és delgrup groenlandès, una barreja de les races inuit i d'euro-peus. Aquesta es concentra en les costes, especialmentla sud-oest on s'assenta Nuuk, la capital. L'interior de lailla està deshabitat.

Sisimiut és la segona localitat més gran de Groenlàndiaque té una població que supera lleument els cinc mil ha-bitants, que es dediquen bàsicament a la pesca. Sensdubte, el primer que crida l'atenció és el seu port, que ésel situat més al nord de la gran illa capaç de romandrelliure de gel durant tot l'any. Un cel blau, sense un sol nú-vol, s'aixeca sobre unes aigües fosques sobre les qualssuren gran quantitat de petites barques blanques i alguns

actual 26 acpetur

Castells en l'aire

Seguim navegant a bord del Gran Mistral i en l'horitzóapareixen il.luminats pel sol de mitjanit blocs gegants...castells? merlets? murs immensos? Es tracta d'un miratge?Una il.lusió òptica a la qual es deu que els objectes llunyansapareixen reflectits en una superfície líquida que en realitatno existeix?

En els deserts tropicals, l'aire s'escalfa i la seva densitatvaria a partir d'aquell, alterant l'índex de refracció, peròestem molt lluny del desert. I no obstant això ens semblaveure…. castells en l'aire. Portem diversos dies navegant,visitant petits pobles de cases de colors, algunes muntanyesi glacials i l'omnipresent blau fosc de l'aigua i canviant delcel. I ens sembla veure…. gratacels a Groenlàndia. Sóngegants o són molins? Què és el que estan veient elsnostres ulls?

Ilulissat, els icebergs d'Ilulissat, la nostra properadestinació. Certament increïble, però mai menys cert. Amesura que ens anem apropant en la nostra navegació,les formes es van tornant reals. Es tracta d'icebergs, peròtremendament acumulats, uns al costat d'uns altres, unsmés alts, uns altres una mica menys. La glacera d'Ilulissatté una longitud de 50 quilòmetres i no gaire lluny del seufront, s'alça sota el mar una espècia de barrera naturalque impedeix que els icebergs s'extenguin ràpidamentmoguts pel corrent del Labrador, per la qual cosa romanenquiets, acumulats en una àrea relativament petita i bastantjunts. Tant que a la vista dels potents prismàtics arriben asemblar castells o fins a gratacels.

A poc a poc ens anem apropant fins a Ilulissat, nomque significa icebergs, i que constitueix el tercer assenta-

bucs de pesca pintats de colors. Els vermells containersfrigorífics de el “Royal Artic” s'estenen sobre els molls imés enllà es comencen a aixecar les petites cases defusta, també pintades de diferents colors. Una esglésiablava, la caseta de la informació turística de vermell, unasèrie d'habitatges adossats de groc, vermell i blava…

Poblacions baleneres

Qeqertarsuaq és una població situada en la costa sudde la illa del mateix nom, que significa “illa gran”, encaraque també la hi coneix com a Illa Disko, on abunden planesmuntanyes de basalt cobertes per neus perpètues. Lalocalitat, que en l'actualitat no supera els mil habitants, vaser fundada pel ballener Svend Sandgreen en 1773, iencara avui dedica bona part de la seva activitat a la caçade balenes.

Els primers baleners van arribar a Qeqertarsuaq durantels segles XVII i XVIII, on van trobar un lloc apropiat perrefugiar-se. En 1773, es va establir la colònia de Godhavn,o Bon Port, situant-se com el punt més septentrional enl'aplicació dels drets danesos de la caça de balenes a laregió i durant algun temps la població va funcionar com acapital del nord de Groenlàndia.

Molt a prop es troben alguns de les glaceres mésactives de l'hemisferi nord com el Sermersuaq, o GranGlacera, situat bastant lluny de la costa o el Lyngmarks-bræen, que amb els seus 10 quilò-metres és molt méspetit però també més proper al poble. Pujant per una deles llomes de la població es van veient les cases dels seushabitants, on en l'exterior s'asseca el peix i vigilen elsgossos. Cases de colors, una vella gaso-linera encara enfuncionament, roba penjada.

actual 28 acpetur

actual 30 acpetur

ment més gran a Groenlàndia, amb una població que rondaels 4.500 habitants. La població és també coneguda pelnom danès de Jakobshavn o Port de Jacob. Ilulissat cons-titueix un dels llocs més turístics de Groenlàndia a causade la seva espectacular glacera i els icebergs que d'ell esdesprenen. La població va ser el lloc de naixement delcèlebre explorador polar Knud Rasmussen, la casa delqual és avui un museu dedicat a ell.

Des del vaixell s'ofereixen diferents excursions, a partdel tradicional recorregut a peu per la població. Al matí valla pena realitzar el que anomenen el “Boat trip to the IceFjord”, o recorregut amb barca pel fiord de gel. A poc apoc ens anem apropant cap al conjunt i experimentem elmoment màgic del viatge. Enormes blocs de gel que espresenten enfront de nosaltres com a autèntiques mun-tanyes, es reflecteixen en les tranquil.les i blaves aigüesdel fiord. A poc a poc anem penetrant en l'aglomeració ise succeeixen els trossos d'iceberg i els grunyons, comhavíem après en l'Antàrtida que es deien els fragments degel de la grandària d'un automòbil o més petits.

Un iceberg és un tros gran de gel flotant desprès d'unaglacera. La paraula significa “muntanya de gel” en llengüesgermàniques. I amb certesa que els grans s'aixequen davantnosaltres com a autèntiques muntanyes. De totes les formespossibles, alguns en forma de punta, altres plans.

En general són arrossegats cap a latituds més baixes,de vegades ajudats pels corrents marins freds d'origen

àrtic, com és el cas del Corrent del Labrador o de Groen-làndia, però en aquest cas estan immòbils davant nosaltres,per la qual cosa podem arribar a tocar-los. D'un icebergsobresurt de l'aigua una vuitena part del seu volum total,per la qual cosa aquestes masses gèlides constitueixenun gran perill per a la navegació, ja que poden aconseguirdimensions enormes.

L'exemple més conegut d'aquests perills és que l'en-fonsament del Titanic el 14 d'abril de 1912, es va produirquan ja es trobava prop de les costes de Nova Anglaterra,a causa que el Corrent del Labrador sol arrossegar els ice-bergs fins a les latituds dels Bancs de Terranova i encaramés baixes, fins al punt de trobada amb el Corrent del Golf.

Gaudim com a bojos realitzant fotografies. I desprésde dues hores de recorregut tornem a la població perrecórrer els seus carrers i després del menjar és el momentde realitzar una altra de les excursions a la qual ens hemapuntat, el sobrevol de la immensa glacera en helicòpter.Comencem a hissar-nos i adquirir una perspectiva diferent,amb el mar, la petita localitat habitada i la immensitat delgel. L'acumulació d'icebergs és espectacular, en el quals'ha vingut a definir com la glacera més productiva delmón. A mesura que anem avançant cap a l'interior veiem

l'immens “mar” blanc que s'estén cap a l'infinit, vorejat perpujols desproveïts de gel. Són cinquanta quilòmetres dedistància, en una aglomeració de petits cims de gel. Al capd'una estona descendim en una dels vessants per poderseguir gaudint de tota la immensitat, però amb els peusen el sòl. És el moment per recrear-se, encara que eltemps de l'helicòpter és molt car i sens dubte hi ha mésgent que esperen en la població per fer el mateix recorregut.El retorn resulta més emocionant.

De tant en tant algunes foques prenen el sol al costatd'alguna petita tolla blavosa en la mateixa glacera i després,el pilot fa descendir el seu helicòpter perquè puguemcomprovar que dins de la pròpia glacera hi ha icebergsl'altura dels quals supera la del nostre vol rasant. El matíha estat sens dubte molt més productiva fotogràficamentparlant, però la tarda ha resultat molt més emocionant,configurant el dia més espectacular de tot el viatge.

Acabem de contemplar alguns dels paisatges mésespectaculars del nostre planeta, veient com viuen elshabitants d'aquesta dependència de Groenlàndia, els inuits,i constatant la importància de la massa de gel en relacióamb la superfície de l'oceà.

actual 31

actual 33 acpetur

Este artículo es una relación de aves vistas y aves que

podríamos haber visto y no tuvimos ocasión de verlas. Creo

que están la mayoría de las que vimos la mayoría del grupo

de forma continua a lo largo del crucero. También he incluido

otras aves que vimos esporádicamente o que algún miem-

bro del grupo tuvo ocasión de ver. Tened en cuenta que en

Groenlandia se pueden ver unas 235 especies de aves

aunque la mayoría son migratorias. Por lo tanto, las que

vimos son una pequeña parte de las propias que pasan

gran parte del año y el verano en la isla y que suman un

total de 60 especies. Espero que os guste el informe.

Aves que pudimos admirarUna de las aves es el escribano nival que tanto vimos

volar y saltar por los suelos del puerto viejo de Nuuk y por

las rutas amarilla y azul de Ilulissat y otros lugares del

viaje. Pudimos apreciar que existe cierto dimorfismo sexual

entre hembra y el macho. Acordaros de su reclamo intenso

que sonaba como “tiu-tiu-tiu”. Pesa 30-40 gramos, pasa

el verano en Groenlandia, Islandia y noroeste de Europa,

y aunque lo hayamos visto tan lejos (300 km al norte del

Círculo Polar Ártico), en España lo podemos ver de octubre

a mayo en la costa cantábrica. ¡No sabe nada!

Otra ave admirada es el fulmar boreal que tanto se le

vio volar cerca del barco los días de navegación a ras del

agua y en bandadas. Al principio pensé que podían ser

pardelas cenicienta pero estas aves no vuelan por la zona.

Miden 50 cm y pesan casi un kilo. Beben agua salada al

disponer de narices tubulares y el exceso de sal lo expulsan

por estos orificios.

Una ave simpática es el frailecillo atlántico, que no

vimos la mayoría pero que fue visto por uno de los fotógrafos

del buque cerca de Reykiavik y que luego colgó al lado

de una ballena en la galería fotográfica del barco. Lo pod-

íamos haber visto pero no hubo suerte. Es muy raro verle

en tierra y en España es posible observarlo en las costas

cantábricas de octubre a mayo. Puede pesar hasta 500

gramos y mide entre 47 y 63 cms. Se alimenta de peces

y calamares. ¡Otro que sabe!

Otra de las aves es el charrán ártico que vimos espo-

rádicamente los días de navegación entre las paradas de

Groenlandia. Es inconfundible por su píleo negro y pico y

patas rojas. Cola blanca con puntas largas, extremos alares

muy afilados y dorso gris suave (blanco plateado). Mide

unos 30 cm pero en vuelo tiene una envergadura de casi

un metro. Vuela en bandadas y pasa más tiempo en el

mar que en tierra. Se le puede ver en España en primavera

y otoño aunque la especie más abundante en la Península

es el charrán común. Os cuento una historia sobre este

hermoso animal. Fue creado para volar, viajero impenitente

(como Román) -seguramente alguno de ellos le ha seguido

sus pasos a lo largo del mundo-, vive en el Ártico, donde

pasa el verano, y cría en el verano antártico por lo que

cada año recorre 30.000 km para criar y volver a pasar

sus vacaciones en Groenlandia, Alaska y lugares próximos.

Buscar información en la web sobre esta criatura y os en-

cantará sus hazañas.

Otro de los pájaros es la gaviota groenlandesa que

todos vimos acompañando al barco de un lado a otro y

en los puertos de Julianehaab, Narssaq e Ilulissat, donde

cría. Aunque en Europa se pueden ver más de 20 especies

de gaviotas, las que vimos en Groenlandia estaban muy

claras. Y esta fue una de ellas, de gran envergadura (casi

metro y medio), 60 cm de altura, vuelo regular, extremos

alares en punta y con dimorfismo sexual.

Muy parecido a la gaviota groenlandesa es el gavión

hiperbóreo cuyas diferencias resultan difíciles de apreciar

y que muchos ornitólogos acuden en invierno a las costas

de Islandia y Groenlandia para poder diferenciarlas en

vuelo como un reto personal.

Otra de las gaviotas es la tridáctila que se la pudo ver

en vuelo y parada en los puertos de Groenlandia y en las

barcas y barcos de pesca. Puede medir 40 cm, pesar hasta

500 gramos y vuela en bandadas. Tiene el dorso gris

azulado, cabeza y pecho blancos y la punta de la cola ne-

gra. Come en alta mar y resiste bien los duros vendavales

del invierno del Atlántico. Es una gaviota muy ruidosa (más

que la reidora, muy frecuente en nuestras costas) que nidifica

en los acantilados de Groenlandia donde pasa el verano.

En España se la puede ver todo el año de forma esporádica.

Otra gaviota es la sombría que también pudimos ver

en algún puerto aunque hay que fijarse un poquito para

poder diferenciarlas. El macho resulta más llamativo para

poder llamar la atención de las hembras (muy normal en

el mundo de las aves). Esta especie también vuela en

bandadas y tiene una envergadura de casi un metro y

medio. La que pudo verse en Groenlandia es una subes-

pecie (Larus grallsii), que es la que anida en Europa occi-

dental. Puede alimentarse de otras aves marinas y llama

la atención por el color gris pizarra del dorso y la mancha

roja del pico (común en otras especies).

Por Francisco Javier Leralta

Sortides ACPETUR

actual 34 acpetur

Otra de las gaviotas es el gavión atlántico cuya hembra

pudo verse en algún día de navegación detrás de un barco

pesquero en Ilulissat. Vive todo el verano en el Atlántico

Noroeste y no pasa desapercibida porque es la gaviota más

grande que vuela en Europa. Puede pesar dos kilos, tiene

una envergadura de 1,7 metros y una longitud de 80 cm.

No estoy seguro de haber visto la gaviota cana (llega

un momento en que todas las gaviotas te parecen iguales)

pero la incluyo en este informe porque frecuenta las costas

de Islandia y Groenlandia.

Añado en esta relación el cuervo, especie que se dejó

ver por las rutas de Ilulissat y otros lugares. Nosotros vimos

una pareja volando por la ruta amarilla del fiordo helado.

Aves que podríamos haber visto perono lo hicimos

En esta sección enumero algunas de las especies que

no vimos y que son bastante frecuentes. Sólo como ejemplo:

Colimbo grande: La familia de los colimbos es amplia.

En Islandia y Groenlandia se pueden ver además los colim-

bos ártico y chico. Es parecido al cormorán y cría en gran-

des lagos de Islandia.

Alcatraz atlántico: Frecuenta las costas ibéricas en

invierno mientras el resto del año lo pasa en el norte de

Europa. Por eso me resultó extraño no verlo en Groenlandia.

Es una de las aves marinas más grandes del Continente.

Puede tener un metro de longitud, una envergadura de

hasta 1,8 metros y pesar más de 3 kilos.

Halcón gerifalte: Es el halcón de mayor tamaño (hasta

63 cm). El halcón más frecuente en España es el peregrino

que mide como mucho 50 cm. El de Groenlandia es de

color blanco y constitución más robusta y fuerte. No fre-

cuenta la Península.

Pigargo europeo (águila marina): Es una rapaz enorme,

del tamaño de un buitre leonado (casi 2'5 metros de lon-

gitud) que vive en Escandinavia junto a las costas rocosas.

Busca el alimento buceando y recogiendo peces con los

pies. Planea muy bien. No frecuenta la Península.

Collalba gris: Este pequeño pájaro (15 cm) pertenece

a la familia de los tordos (estorninos) y es fácil verlo en

España en tiempo de cría (abril a octubre), aunque en

Groenlandia hay una subespecie cuyos colores son más

intensos que el animal de la foto.

Pato arlequín: Nunca se han visto ejemplares silvestres

en la Península Ibérica, es muy silencioso y vive en ríos

bravos, costas y lagos y prefiere viajar poco. El ejemplar

de la foto es un mancho; las hembras con pardas.

Y hay más como paíños, serretas, perdices, chorlitejos,

correlimos, faralopos, págalos, araos, mérgulos, etc. cuya

descripción sería pesada e interminable.

Bueno amigos, esto ha sido todo. Un abrazo y hasta

la próxima.

De arriba a bajo: la Gaviota sombría, el Escribano nival,el Ánade real (hembra) y la Gaviota groenlandesa

El sábado 23 de septiembre fue nuestra última escapada

de verano; fuimos al Baix Empordà y la Costa Brava. Visi-

tamos Pals, Palamós e hicimos un recorrido por las peque-

ñas y bonitas calas de los alrededores.

El pueblo de Pals tiene unos recintos góticos, casasmedievales, calles y plazas verdaderamente encantadoras.Un entorno natural y privilegiado hace que la villa de Palsdestaque entre las 700 hectáreas de sus campos de arroz.Este pueblo del Baix Empordà es un lugar de ensueñodonde la montaña, los campos y el mar consiguen haceruna combinación digna de disfrutar.

Su patrimonio histórico es muy rico ya que en él hanhabitado distintas culturas a lo largo de los siglos lo queha enriquecido el carácter de sus habitantes. Una lluvia deverano nos dio su bienvenida en la plaza mayor. Nosrefugiamos en el molí d'arrós de Pals, tuvimos la suertede ser recibidos por el alcalde, una regidora y el técnicoen Turismo de Pals. Allí nos explicaron los distintos tiposde arroz que cultivan en sus campos: semillarg cristalí,

rodó perlat i integral.

Más de 700 ha. de arroz cultiva este municipio, cadaaño produce más de un millón y medio de kg. de arroz. Nosmostraron como sembraban manualmente o a máquina,como inundan las marismas y como crecen y los recolectan.

actual 35 acpetur

Después de alimentarnos con la información hicimoslo propio con un típico desayuno catalán que el alcalde,Joan Silvestre Albertí y su equipo, nos habían preparado,buen vino, embutidos deliciosos y excelentes quesos sinolvidarnos del pa amb tomàquet. Después de la visita delMolí hicimos un recorrido por las murallas del siglo XII yXIII admirando la historia que contienen esas paredes.Recorrimos el recinto gótico compuesto por el castillo, lamuralla, el mirador Josep Pla y la torre del homenaje entreotras maravillas. El escritor Josep Pla solía llevar a susinvitados al barrio del "Padró" para mostrarles la riquezay la variedad de su tierra.

Nos fuimos de Pals al puerto de Palamós donde nosesperaba un barco de vela latina que tiene capacidad parapasear hasta 30 pasajeros. Iniciamos nuestro recorrido porPalamós, Llafranc, Calella de Palafrugell y otros municipiosde la Costa Brava Centre. Los tripulantes del barco "Rafael"de la empresa Tela Marinera, nos ofrecieron una magníficafideuà que degustamos en el barco después de un fresquitobaño. A última hora de la tarde regresamos al puerto dePalamós donde acabó esta experiencia que formará partede nuestros bonitos recuerdos por la Costa Brava Centre.

Gracias a todos los organizadores y en especial anuestro presidente Domènec Biosca.

Por la reportera más joven: Cristina de Borja

com el respecte per totes aquelles cultures i tradicions queaixí ho fagin, com és el cas de la festa de Segorbe.

Durant la visita de descoberta turística els participantses van allotjar al Gran Hotel Peñíscola i a l'Hotel Bonairede Benicàssim. També van tenir oportunitat de conèixer lagastronomia i instalacions del restaurant Mandarina aPeñíscola, realitzar una complerta visita guiada al castelldel Papa Luna i al casc antic del municipi, al nou i encaraper estrenar aeroport de Castelló-Costa Azahar, amb unasuperfície de 542,3 hectàrees i capacitat suficient pera aatendre totes les necessitats actuals i futures del transportaèri de la provincia i la seva àrea d'influència, i la "Ruta deles Villes" de Benicàssim amb 28 villes ubicades al llargdel passeig marítim del municipi.

Carena, Gerent de Desenvolupament Turístic, van dedicarunes paraules als assistents, explicant les innombrablesbondats que ofereix Benicàssim als visitants.

Finalment a Segorbe, el grup de periodistes va serrebut a l'Ajuntament per Rafael Calvo, alcalde de la ciutat,qui va tenir la gentilesa d'ubicar als assistents en unatribuna elevada amb la finalitat que poguessin gaudir del'espec-tacular festa de l'Entrada de Toros i Caballs,declarada d'interès turístic nacional i internacional, i quevan compartir amb Francisco Camps que va arribar a lafesta minuts abans del seu inicio.

La nota política de la trobada la va protagonitzar SilviaBarrufet, Secretaria General de Comunicació d'Acpetur,qui va ser entrevistada pels mitjans de comunicació deSegorbe en relació a la festa d'Entrada de Toros i Caballsaixí com sobre la polèmica surgida a Catalunya a rel de laprohibició de les "corridas de toros". La Sra. Barrufet vamanifestar que la societat catalana no és anti espanyolaque en moltes ocasions no comparteix la imatge que estransmet d'ella a través d'alguns mitjans de comunicaciónacionals, que la mostren de forma distorsionada. Sí vadefensar el tracte humanitari cap a tots els animals, així

Les autoritats locals dels municipis visitatsvan rebre als periodistes amb la il·lusióde donar-lis a conèixer el bò i millor decada destí.

La gastronomia local, les novesinfraestructures de la provincia com elnou aeroport de Castelló i les instalacionshoteleres van tenir també el seuprotagonisme al llarg de la visita.

Durant la visita els periodistes van teniroportunitat de conèixer Peñíscola,Benicàssim i l' Entrada de Toros i Caballsde Segorbe.

actual 37 acpeturactual 36 acpetur

L'Associació Catalana de Periodistes i Escriptors deTurisme, ACPETUR, fundada fa més de 28 anys i presididapel professor Domènec Biosca, en el seu afany de conèixeri difondre les diferents destinacions turístiques que ofereixel territori espanyol, ha visitat al llarg d'un cap de setmanatres de las localitats més emblemàtiques de la provinciade Castelló: Peñíscola, Benicàssim i Segorbe.

Al llarg de la visita el grup de periodistes va ser rebutper Rafael Suescún, President del Patronat Municipal deTurisme de Peñíscola i Conceller de Turisme de l'Ajunta-ment, qui va presidir el sopar de gala de la primera jornadadel viatge, celebrada a l'Hotel Ágora. L'acompanyava Salva-dor Andrés, del Departament de Promoció de la Diputacióde Castelló, qui va excusar l'assistència de Susana Marqués,

Texte: Sílvia Barrufet. Fotografías: Lluís Velazquez

Diputada Provincial de Turisme, per tenir compromisos ad-quirits amb motiu de les festes populars celebrades a lacomarca durant els mateixos dies de la trobada. A la Pre-sidència, i representant al president de l'associació, Do-mènec Biosca, hi van ser també Sebastià Barrufet, socifundador i President d'Honor d'ACPETUR, Francisco Gonzá-lez Ledesma, periodista i escriptor de reconegut prestigi itrajectòria professional, així com un dels socis més anticsd'ACPETUR, i Gemma Férriz, Directora del Consorci dePromoció Turística de Castelldefels, convidada a la trobadaen qualitat d'amiga de l'associació.

A la recepció, que va tenir lloc a l'Hotel Voramar de Be-nicàssim al dia següent, Susana Ros, Tinent d'Alcalde del'Ajuntament i Diputada nacional al Congrés, així com Luca

Fundada por los nabateos, un pueblo nómada y

preislámico que se asentó en este escarpado relieve,

alrededor del siglo VI antes de Cristo, vivió su época

dorada entre el siglo I antes de Cristo y el siglo I de nuestra

era. Con una situación estratégica en la ruta caravanera

del cruce de Arabia en su camino hacia el mediterráneo,

el simple cobro de un peaje posibilitó la formación de un

gran imperio capaz de hacer frente a cualquiera de sus

vecinos (griegos y egipcios). Tras ser englobada por Trajano

al Imperio Romano, Petra fue cayendo paulatinamente en

el olvido, posiblemente porque el centro de la ruta de las

caravanas se trasladó hacia el norte a la ciudad de Palmira

en Siria, hasta llegar a ser abandonada y a perder incluso

su ubicación.

Tuvo que esperar hasta el año 1812 para que Occidente

se recuperara de la amnesia que había vivido con respecto

a Petra. Y lo hizo a través del suizo y aventurero Johann

Ludwig Burckhardt que tras vivir varios años en Damasco

y conocer la lengua y las costumbres árabes se hizo pasar

por el jeque Ibrahim Abdallah e infiltrado en las rutas

camelleras de la época quiso comprobar si eran ciertas

las leyendas que corrían alrededor de la mítica ciudad. Se

introdujo en aquellas tierras, prohibidas para los cristianos,

haciéndose pasar por un peregrino que deseaba sacrificar

una cabra al profeta Aarón, cuya tumba se suponía que

estaba en las montañas cercanas a las ruinas de la antigua

ciudad perdida. Y efectivamente en Agosto del año 1812,

sin poder detenerse ni siquiera a tomar notas ni dibujos,

cruzó y vio por primera vez lo que había sido la capital de

los nabateos. Entusiasmado, a su vuelta propagó la noticia

entre los occidentales instalados en Egipto y Oriente. No

sería hasta el año 1828, ya después de su muerte, que se

iniciasen las verdaderas misiones arqueológicas.

Petra está enclavada en el desierto de Edom, al sur

de Jordania en un laberinto de peñascos, barrancos,

desfiladeros y accidentes geológicos conformando una

abrupta pero fascinante geografía de mil y un matices de

colores rojo, marrón y amarillo, enseñando a cielo abierto

la magnificencia de sus tumbas y sus templos esculpidos

en la roca.

La entrada a Petra es quizá el momento más

sobrecogedor de la visita y uno de los más recordados de

los lugares que se hayan visitado. Se puede comparar a

los recuerdos vividos de lugares como Machu Pichu, el

Taj Mahal o las Pirámides de Egipto. Tras caminar algo

Texto y fotografías: José Ignacio Galindo

más de un kilómetro a través de una garganta o estrecho

desfiladero llamado “Siq”, descubres el Jazna al-Farun

denominado también “El Tesoro” o la “Tesorería”. El alma

se estremece ante una visión tan hermosa. Unas colosales

columnas teñidas de rosa y una magnífica portada tallada

en la roca se precipitan en la retina. Posiblemente fue la

tumba de un rey nabateo y en los últimos años se dio a

conocer en imágenes de la película “Indiana Jones y la

última Cruzada”.

Pero Petra no solo es El Tesoro. La ciudad es todo un

conjunto de sectores privados junto a edificios públicos: la

calle de las Fachadas, monumentos, monasterios, teatros

y tumbas donde los rasgos árabes se mezclan con los

helénicos y otras civilizaciones. La visita debe ser sosegada

y sacar todo lo que da de sí una ciudad que tuvo un gran

esplendor. Puedes visitarla por libre o de la mano de un

beduino que te la descubrirá a su manera pero siempre te

enterarás de cosas nuevas que no encuentras en las guías.

No obstante, al final, siempre te darás cuenta que Petra,

la reina roja del desierto, sigue estando viva y

resplandeciente a pesar de los cientos de años que se le

dio por perdida.

actual 39 acpetur

Documents

Revista Actual 24