Revista de la Diputació de Barcelonatre dels cinc grups polítics presents a la Diputació (PSC, CiU, ICV i ERC), que sumen 47 dels 51 diputats i diputades del Ple, el pressupost

XARXA DE MUNICIPIS

Revista de la Diputació de Barcelona | 150 | Gener-Febrer 2008

Canvi demogràfic i polítiques públiqueslocals

Tres diputacions, tres nous presidents

www.diba.cat

Plans locals d'acollida, unaeina per a la cohesió social i la convivència ciutadana

Plans locals d'acollida, unaeina per a la cohesió social i la convivència ciutadana

2 | Diputació de Barcelona

03 | Editorial

04 | A fonsPlans locals d'acollida, una eina per a la cohesió social i la convivència ciutadana

10 | En xarxaAnem al museu

14 | MunicipisMartorell: cal curar les ferides del passat

18 | A debatLes instal·lacions esportives municipals han de servir només per a l’esport o també per a altres activitats?

20 | L’entrevistaTres diputacions, tres nous presidents

24 | Ciutadania Living Memory: un projecte d’alfabetització digital

28 | Innovació localCanvi demogràfic i polítiques públiques locals

34 | Bones pràctiquesCiutats IP, una aposta municipal pel desplegament de la fibra òptica

38 | Indicadors municipals

39 | Llibres i webs

Fotografia de portada: Joan Roca

SUMARI

04

10

14

2024

Direcció: Jordi Navarro. Redacció: Susana Burgos, Alberto García, Jordi Navarro, Ethel Paricio, Carles Sabater, Glòria Santamaria, Ramon Viladomat, EvaViñals. Col·laboracions: M. Carme Casas, Begoña Gros, Núria Lomas, Assumpta Mera, Juan A. Módenes. Fotografia: Òscar Ferrer, Óscar Giralt, Eva Gui-llamet, Xavier Renau, Joan Roca, Sara Vendrell. Maquetació: Alberto García. Assessorament lingüístic i producció editorial: Direcció de Comunica-ció. Consell editorial: Lorenzo Albardías, Antònia Bisbal, Xavi Casinos, Juan Echániz, Marina Espinosa, Emiliano Jiménez, Eduard López, Manel Martínez,Òscar Martínez, Jordi Navarro.

Projecte gràfic: Eumogràfic. Fotocomposició: TECFAGROUP. Impressió: SYSTEM BCN. ISSN: 1133-2328 / DP: B-1069-1992Departament de Premsa. Diputació de Barcelona: Rambla de Catalunya, 126, planta 2a. 08008 Barcelona / [email protected] / www.diba.catPublicació bimestral / Distribució gratuïta. Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

28

EDITORIAL

Diputació de Barcelona | 3

Treballar per les persones

Foto

: Òsc

ar F

erre

r/A

go2

Els reportatges que publiquem en aquest número del DBsón, de nou, una mostra de la voluntat de la Diputació deBarcelona de treballar per la cohesió social i la millora de laqualitat de vida de les persones que viuen als pobles i lesciutats de la província.

Una voluntat que també es reflecteix en els pressupostosdel 2008, així com en el Pla d'actuació del mandat (PAM)2008-2011, aprovat el passat mes de novembre, que sin-tetitza l'orientació de les polítiques de l'actual equip degovern i dóna un impuls a la planificació, l'avaluació i lainnovació de les polítiques públiques locals, a partir denous models de gestió que garanteixin una major eficàciai eficiència en la gestió pública local.

Pel que fa als pressupostos, que han rebut el suport de qua-tre dels cinc grups polítics presents a la Diputació (PSC, CiU,ICV i ERC), que sumen 47 dels 51 diputats i diputades delPle, el pressupost consolidat (corporació i organismes autò-noms) ascendeix a 722 milions d'euros, xifra que suposa unincrement respecte del 2007 de 46 milions d'euros, amb uncreixement «real» del 6,6%. Són uns comptes que ja tras-

lladen els acords de traspassos de serveis impropis assolitsamb la Generalitat i que no incorporen els diners finalistesde sanitat que l'Estat transferia a la Diputació pel Consorcide l'Hospital Clínic, i que des d'aquest exercici envia direc-tament a la Generalitat. Així, entre les prioritats per al 2008de la Diputació hi ha la d'aprofundir en el desenvolupamentde les polítiques socials i ambientals, de mobilitat, de mi-llora de les infraestructures, de cooperació al desenvolupa-ment i de foment a la lectura. En concret, i entre d’altres programes, es preveu una despesa de 42,1 milions d'eurosper a accions de benestar social; 33,4 milions d'euros per amobilitat local (xarxa viària local); 38,5 milions per a la lec-tura pública (xarxa de biblioteques) i l'accés al coneixement,i 41,9 milions d'euros a la gestió d'espais naturals (Xarxad'Espais Naturals) i prevenció d'incendis forestals.

En definitiva, amb aquests pressupostos i l'aprovació del Plad'actuació del mandat, la Diputació continua donant res-posta a les necessitats dels municipis i el territori, reforçantles polítiques socials i ciutadanes, i abordant les noves prio-ritats estratègiques del mandat proposades pel president ila Junta de Govern. �


Foto

: Joa

n R

oca

Plans locals d'acollida, una eina per a la cohesió social i la convivència ciutadana

A FONS


Els municipis lideren les polítiques d’acollida per donar resposta a les necessitats dels ciutadans

Els darrers anys, i amb el notable increment de per-sones nouvingudes a Catalunya, els ajuntamentss'han convertit, sens dubte, en la peça clau per ges-tionar el fet migratori, ja que els municipis són els re-ceptors de les noves poblacions. A més, els governslocals són l'administració més propera al ciutadà i, alhora, la responsable de desenvolupar actuacions enmatèria d'acollida i de gestió de la convivència i la co-hesió social. Per això, els ajuntaments han desenvo-lupat polítiques i dispositius de primera acollida. Und'aquests dispositius són els anomenats plans localsd'acollida, un instrument de què disposen actualmentmés de cent trenta municipis de la província de Bar-celona amb el suport de la Diputació.

Des de final de la dècada dels anys noranta, l'arribada denous ciutadans s'ha accelerat ràpidament. Així, l'any 1998 lapoblació estrangera empadronada a Catalunya era de121.361 persones, xifra que representava poc més del 2%del conjunt de la població; a principi del 2006 aquesta xifraja s'apropava al milió de persones (921.757) i se situava en el12,8%. En alguns dels municipis de la província aquesta xi-fra és notablement superior. A més, cal tenir present que elsimmigrants residents a Catalunya representen el 22% delconjunt de la població estrangera resident a l'Estat espanyol.

D'altra banda, aquesta incorporació de nous ciutadans i ciu-tadanes fruit dels processos migratoris està contribuint demanera decisiva a transformar la realitat social dels nostresmunicipis i posa de manifest una major diversitat social icultural. Una diversitat que s'expressa en l'ús de llengües diferents, amb la presència de tradicions i valors culturals di-versos i amb altres pràctiques religioses.

«El canvi social que suposa l'arribada de persones nou-vingudes requereix nous enfocaments, instruments, re-cursos i estratègies, i en aquest marc situem les polítiquesde ciutadania. Unes polítiques que tenen com a finalitat lacapacitació de les persones, per aconseguir la plena ciu-tadania», afirma la diputada d'Igualtat i Ciutadania de la Di-putació de Barcelona, Imma Moraleda. En aquest sentit, con-tinua la diputada, «es fa necessari gestionar els primersmoments de l'assentament de la població. Un procés queés decisiu per assegurar la cohesió i la convivència ciuta-dana».

I és que quan una persona arriba a Catalunya procedent d'unpaís estranger és molt probable que desconegui aspectes bà-sics de la cultura, el funcionament de les institucions o delsserveis públics i quines són les condicions d'accés i la sevautilització. D'aquesta manera, les accions, els serveis i elsplans d'acollida faciliten el coneixement de l'entorn als nou-vinguts i al mateix temps estableixen una actuació coordinadade totes les administracions públiques i entitats que operen enaquest àmbit. «Aquestes polítiques han de permetre a lespersones nouvingudes adquirir progressivament l'auto-nomia suficient per relacionar-se amb l'entorn i desenvo-

lupar-se de manera autònoma i en igualtat d'oportunitatsen la societat receptora», afirma Imma Moraleda.

D'altra banda, cal tenir en compte que els governs locals, se-gons estableix el nou Estatut d'autonomia de Catalunya (ar-ticle 84.2), tenen les competències sobre «la regulació i laprestació dels serveis d'atenció a les persones, dels ser-veis socials públics d'assistència primària i foment deles polítiques d'acolliment dels immigrants». D'aquestamanera, els municipis lideren les polítiques d'acollida per talde donar resposta a les necessitats dels ciutadans en aquestàmbit i coordinar totes les institucions i entitats que treba-llen en el territori (escoles, centres de salut, etc.). També s'had'assenyalar que actualment la Generalitat de Catalunya, através de la Secretaria per a la Immigració, està impulsantla Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades aCatalunya.

Plans locals d'acollidaD'aquesta manera, i per tal d'abordar el fet migratori, mésde cent trenta municipis de la província disposen de planslocals d'acollida, amb el suport i l'assessorament de la Di-putació.

Aquests plans tenen com a objectius principals garantirl'accés a la informació bàsica a totes les persones i orien-tar-les en els circuits d'acollida per tal que puguin desen-volupar-se autònomament a la ciutat, garantir l'accés i l'ús

normalitzat als serveis d'acompanyament bàsics i fomen-tar la coordinació entre els agents socials i institucionalsque treballen en aquest àmbit. «El que pretenem ambaquests plans d'acollida és assegurar l'equitat i laigualtat amb la població autòctona pel que fa als re-cursos públics», assegura la regidora d'Immigració i GentGran de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, Adela Do-naire.

Un dels municipis que duu a terme polítiques d'acollida ésManlleu. L'any 2000, poc més del 7% de la població erad'origen immigrant; l'any 2006 aquesta xifra gairebé es vatriplicar i ara representa el 20,44%. Precisament, una deles principals eines per a la gestió de la diversitat a Man-lleu és el Pla de recepció i acollida municipal. Amb aquestPla es vol «potenciar la capacitat de la ciutat a l'hora degenerar escenaris positius d'accés i la utilització delsserveis públics, i desenvolupar un model de ciutat sen-sible a les necessitats de la ciutadania, amb un bon ni-vell de convivència, tot comptant tant amb la implica-ció de la ciutadania com d'administracions, entitats iagents socials», tal com s'esmenta en el document delPla. Així, «el que pretenem és aconseguir, en definitiva,amb totes les eines que tenim en marxa, la bona con-vivència entre tots els veïns i veïnes de Manlleu», asse-gura l'alcalde d'aquest municipi, Pere Prat.

Per al regidor de Solidaritat, Cooperació, Foment de la Pau iImmigració, Albert Marañón, amb aquests plans «el que vo-lem és organitzar serveis per tal de fomentar polítiquesd'acollida més eficients i eficaces». Així, per exemple, enel Pla local de Manlleu s'integren tots els serveis de la ciutatrelacionats amb l'atenció i promoció de les persones, ques'estructura a partir d'un punt de recepció i d'una xarxa deserveis bàsics.

Àmbits de l'acollidaAquests plans d'acollida liderats pels ajuntaments tenencom a principals àmbits d'incidència les competències lin-güístiques, els coneixements laborals i d'estrangeria i els co-neixements de la societat d'acollida. Altres àmbits que caldestacar són el socioeducatiu, el sanitari, el de serveis so-cials i el d'habitatge, entre d'altres.


Foto

: Sar

a Ve

ndre

ll

D'aquesta manera, el domini de les llengües del país de destíconstitueix un element principal per a l'acollida, des del puntde vista econòmic i sociocultural. Per aquest motiu, cal des-tacar el paper que des del Consorci per a la NormalitzacióLingüística (un ens públic format per la Generalitat de Cata-lunya i els ens locals i comarcals) i les escoles d'adults delsdiferents municipis s'estan duent a terme per tal de fomen-tar l'aprenentatge de la llengua catalana i castellana. Pel quefa als coneixements laborals i d'estrangeria, el mercat labo-ral és un dels principals factors d'atracció de les personesnouvingudes i, alhora, és un dels elements bàsics per a la in-tegració. En aquest sentit, és important el paper dels sindi-

cats i de totes aquelles línies d'actuació orientades a la in-serció laboral o la formació ocupacional. I, finalment, sobreels coneixements de la societat d'acollida, els ajuntamentssón les institucions que han de liderar els plans d'acollida i,alhora, són els encarregats de proporcionar els coneixementssobre la societat receptora per tal de realitzar amb garantiesaquest procés d'acollida.

El treball dels municipisUna de les primeres accions que tenen en compte els plansd'acollida és la recepció, també anomenada primera acollida.Aquesta es concreta, bàsicament, en l'empadronament, la


Plans, serveis i accions d'acollida a la província de Barcelona


formació lingüística, l'assessorament jurídic i laboral i el co-neixement de l'entorn social. Per conèixer aquest últim, moltsajuntaments han elaborat guies d'acollida, amb informaciópràctica sobre aspectes bàsics del municipi i els seus serveis.

Sant Joan de Vilatorrada és un municipi que compta ac-tualment amb un 8% de persones nouvingudes. Malgratque està per sota de la mitjana catalana, «a finals del pas-sat mandat, vam aprovar el Pla de recepció i acollida depersones nouvingudes, on una de les accions que s'es-tableixen és la Guia d'acollida de Sant Joan de Vilator -rada», explica el regidor Albert Marañón. Aquestes guiesconstitueixen un element important en l'acompanyament ales persones que acaben d'arribar a un municipi, ja que s'hiofereix informació pràctica sobre les característiques delmunicipi i com accedir a serveis essencials.

Un altre dels ajuntaments que potencia polítiques d'aco-llida és Sant Sadurní d'Anoia. L'any 2003 va posar en marxa

el programa «Sant Sadurní mediadora» amb l'objectiu d'a-conseguir un municipi més cohesionat i solidari. Una de lesaccions d'aquest programa és un «plànol d'acollida, unaeina molt pràctica per facilitar i donar a conèixer elsprincipals serveis d'acollida, així com tots els equipa-ments i telèfons d'interès de la nostra ciutat», afirma laregidora de Salut, Benestar Social i Igualtat de Sant Sadurníd'Anoia, Maria Assumpta Rosell. Actualment, aquest do-cument es troba en cinc idiomes: català, castellà, anglès,francès i àrab.

De manera complementària, molts municipis porten a termesessions informatives orientades a facilitar el coneixementde l'entorn social i institucional de manera personalitzada ogrupal. En aquest sentit, i «per tal de potenciar el coneixe-ment dels drets i deures ciutadans i explicar les caracte-rístiques de la nostra història, a Manlleu fem una sessióde recepció un dia al mes», concreta l’alcalde de Manlleu,Pere Prat.

Foto

: Sar

a Ve

ndre

ll


També, cal assenyalar l'educació com un dels elementsbàsics en el procés d'acollida, perquè a través de l'edu-cació s'aprèn la llengua, s'adquireixen les habilitats i elsconeixements pertinents per viure en societat. Tal com esdestacava anteriorment, un altre àmbit bàsic és el mercatlaboral, ja que és un dels principals factors d'atracció detreballadors nouvinguts i, alhora, el seu principal recursd'integració. D'aquesta manera, «el coneixement de lesllengües, de l'entorn social i cultural i del mercat labo-ral són factors estratègics clau per garantir una bonaacollida i l'inici d'un procés d'integració social», con-clou la diputada Imma Moraleda.

Per a la regidora d'Immigració d'Esplugues de Llobregat,Adela Donaire, «l'àmbit social és fonamental per tal deportar a terme un treball de prevenció socioeducativade menors d'edat, fent possible la integració en els es-pais de lleure. De fet —continua Donaire—, l'Ajuntamentd'Esplugues signa convenis de col·laboració amb lesentitats de lleure de la ciutat, perquè entenem que elsnens i les nenes tenen en el seu temps de lleure unabona oportunitat per aprendre a compartir, a respec-tar-se, a fer amistats i, al cap i a la fi, a veure la diver-sitat com la gran riquesa d'avui». Per a la regidora deSant Sadurní d'Anoia, Maria Assumpta Rosell, també ésimportant treballar «l'acollida des de ben petits».

Suport de la Diputació de BarcelonaEn l'impuls dels plans d'acollida, cal destacar el paper de laDiputació de Barcelona, a través de l'Àrea d'Igualtat i Ciuta-dania. Des de final de 2004, disposa d'un programa a travésdel qual s’ofereix suport i assessorament tècnic als munici-pis en el disseny estratègic i la viabilització de les polítiquesde recepció i acollida. Un suport que es planteja com unacompanyament global als governs locals per tal de fomen-tar les polítiques de recepció i acollida, tenint en compte lesespecificitats de cada municipi.

Així, la Diputació ha prestat la seva col·laboració i assesso-rament a cent trenta-quatre municipis de la província, a tra-vés de quaranta-tres ajuntaments, dos consells comarcals,dos consorcis intermunicipals i una mancomunitat de muni-cipis. � Susana Burgos

La immigració és un fenomen global, però qui repaquestes persones nouvingudes som els municipis. Iels ajuntaments, com a administració de proximitat,han respost durant tots aquests anys amb programesi serveis d'acollida, com no podia ser d'altra manera,perquè estem convençuts que s'han de gestionar ambpolítiques anticipatives els primers moments de l'as-sentament de la població immigrada. Només així po-drem assegurar la cohesió i la convivència ciutadanaals nostres municipis.

Per això, tant els ajuntaments com la mateixa Diputa-ció hem desenvolupat durant aquests anys actuacionsque assegurin la condició de ciutadania a totes les per-sones, que garanteixin el respecte als drets i deures, laigualtat d'oportunitats, així com l'accés normalitzat delconjunt de la població als serveis i recursos públics,amb la finalitat de garantir el nucli central de la con-vivència a les ciutats.

I així ja hem acollit més de sis-cents mil immigrants alspobles i les ciutats de la província de Barcelona, on ac-tualment més de cent trenta municipis han elaboratplans locals d'acollida, que compten amb el suport dela Diputació. Uns plans que aporten un valor afegit d'in-novació de l'acció política i institucional dels municipis,que articulen les seves actuacions sobre la base d'unconcepte actiu de ciutadania i s'allunyen dels plante-jaments només assistencialistes que encara perdurenen la política social del nostre país i en els quals, tot so-vint, corren el risc de caure les polítiques de gestió dela immigració.

Per tant, des de la Diputació de Barcelona continuaremtreballant en aquest camí i amb aquest objectiu. Peròcrec imprescindible que el reconeixement a la nostrafeina, la feina dels governs locals, es correspongui ambmés recursos per als governs locals, i amb una llei queens faciliti, emmarqui i reconegui la tasca i l'experièn-cia desenvolupada. �

Els municipis, motor de l'acollida

Celestino CorbachoPresident

EN XARXAAnem al museu


Museu de Gavà i Parc Arqueològic.

Mines prehistòriques

La Xarxa de Museus Locals de Bar-celona ha rebut gairebé 900.000 vi-sitants durant l'any 2007. Es tracta,de fet, del museu més gran de Ca-talunya, format per 58 museus lo-cals amb una elevada varietat defons i d'exposicions permanents.Una iniciativa de la Diputació deBarcelona que promou una cam-panya anomenada «Anem al mu-seu» per tal de reforçar-los com adinamitzadors del patrimoni cultu-ral.

Enguany, els museus adherits a laXarxa (<www.diba.cat/museuslocals>)han organitzat 356 exposicions tem-porals i 541 activitats escolars que hanrebut més de 875.000 visitants. Sóndades que informen de la vitalitat d'a-quests equipaments, molts dels qualsvan ser dissenyats únicament per a lapreservació i divulgació del patrimoni.

Però els museus locals estan experi-mentant canvis importants que tenenles seves arrels fa un parell de dèca-des. Si durant els anys vuitanta elsmuseus incorporen un treball per a larecuperació del patrimoni i la històrialocal, els anys noranta signifiquen l'en-trada d'estratègies, ara ja plenamentconsolidades, de turisme cultural. Avuidia els museus locals s'estan conver-tint, i aquí la Xarxa ha tingut un papereminentment rellevant, en un centrecultural especialitzat d'ampli ús sociali amb la participació activa de la ciu-tadania. Els museus estan cridats aser equipaments de referència en laconstrucció de les identitats locals, dela memòria popular i de reforç de lacohesió social.

«Anem al museu»Amb la campanya «Anem al museu»«volem promoure la participació ac-tiva dels usuaris del museu, explorarnous productes de difusió orientatsa cercar nous públics i posar enmarxa activitats d'oci que tant indi-vidualment com socialment reporta-ran millores en la qualitat de vida deles persones», explica José ManuelGonzález, president delegat de l'Àreade Cultura de la Diputació de Barce-lona.


Foto

graf

ies:

Àre

a d

e C

ultu

ra

«Volem promoure la participació activa dels usuaris, explorarnous productes de difusió orientats a cercar nous públics i posaren marxa activitats d’oci que tant individualment com socialmentreportaran millores en la qualitat de vida de les persones»


I és que amb aquest programa els res-ponsables de l'Àrea de Cultura volendesenvolupar noves polítiques de patri-moni cultural de caràcter social. Estracta que els museus s'impliquin perafavorir la integració de les persones oels col·lectius amb risc d'exclusió cul-tural fomentant la participació, impul-sant lògiques de cooperació i de treballen xarxa en el si dels municipis i intro-duint noves experiències de relació ac-tiva amb la ciutadania.

Tècnics animadorsUn dels projectes més immediats i en-grescadors del programa «Anem al museu» és la proposta que l’Àrea deCultura va presentar al Servei d'Ocupa-ció de Catalunya del Departament deTreball de la Generalitat on es preveu lacontractació de 28 tècnics animadorsdel patrimoni cultural local. La idea ésformar i posar a disposició de la Xarxade Museus Locals un grup de profes-sionals especialitzats en divulgació i di-fusió del patrimoni cultural local que tre-ballen coordinats per l'Àrea de Cultura ipromouen activitats als seus equipa-ments de referència. Aquest programa

Xè Mercat de la Prehistòria del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià

Actuacions dels tècnics animadors

Els tècnics animadors del patrimoni cultural local són un grup de professionalsespecialitzats en divulgació i difusió del patrimoni cultural local que treballencoordinats per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i promouen ac-tivitats als seus equipaments de referència. Entre les tasques de la seva feina,hi ha diferents tipus d’accions que portaran a terme des de cadascun delsseus llocs de treball:

� Treball a barris. Fer participar la ciutadania en la recuperació de la memò-ria històrica local i promoure'n la divulgació per mitjà d'exposicions, jorna-des o conferències.

� Campanyes de recollida de material fotogràfic sobre el municipi. Con-vocar activitats participatives d'identificació d'aquests materials, sobretotamb els casals d'avis.

� Apropar els escolars als protagonistes de la història del municipi, queels expliquen de primera mà les seves experiències.

� Programes de reconeixement de la identitat local i la seva divulgació ala població nouvinguda.

� Organització de rutes culturals pels barris formats les darreres dè-cades on els mateixos veïns, a part de fer de guies, senyalitzin els llocs sig-nificatius de la història del barri i així poder-ho donar a conèixer entre la ciu-tadania. �


es va iniciar l'1 de desembre passat i ésprevist que finalitzi el juny d’aquest any.

L'objectiu final és aconseguir animar laciutadania a recuperar la seva particu-lar memòria històrica, atendre les novesrealitats culturals derivades d'una majordiversitat social i connectar sectors comara els joves, persones nouvingudes ipersones amb baix poder adquisitiu oformació amb la programació museís-tica. Amb aquesta mateixa lògica, es volpotenciar el desenvolupament de nousserveis que vinculin l'escola i el patri-moni amb les estratègies d'integraciósocial, i relacionar els continguts delsmuseus amb el món de la pedagogia ila formació permanent. D'aquesta ma-nera, els museus locals esdevindrancentres dinamitzadors de la cultura delmunicipi.

Els ajuntaments participants en aquestaprimera campanya són: Arenys de Mar,Badalona, Cardedeu, Castellbisbal,Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llo-bregat, Esplugues de Llobregat, Gavà,Granollers, Igualada, L'Hospitalet deLlobregat, Manlleu, Manresa, El Mas-

nou, Mataró, Mollet del Vallès, Mont-cada i Reixac, El Prat de Llobregat,Rubí, Sabadell, Sant Adrià de Besòs,Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat delVallès, Santa Coloma de Gramenet, Ter-rassa, Vic, Viladecans i Vilanova i la Gel-trú.

Altres serveis de la xarxaLa Xarxa de Museus també disposad'altres serveis especialitzats que de-senvolupa l'Oficina de Patrimoni Cultu-ral. Serveis com ara documentació decol·leccions, registre, inventari i catalo-gació informatitzada dels fons dels museus locals. També serveis de con-servació per resoldre necessitats deconservació preventiva i de restauració,contractant conjuntament empreses iprofessionals o realitzant convenis ambescoles i centres formatius de restaura-ció. O els serveis de central de présteci compres conjuntes, posant a disposi-ció dels museus aparells i equips tèc-nics per a la seva utilització temporal itambé l'opció de compra conjunta quepermet condicions econòmicamentavantatjoses que no es donarien encompres individuals.

Altres serveis de la Xarxa són l'assesso-rament expert i els estudis i projectesmuseològics i museogràfics, la conser-vació preventiva, l'assessorament enmàrqueting, imatge i comunicació o elsestudis de públic.

La Xarxa també programa exposicionstemporals de producció conjunta dequalitat i facilita la circulació del fonspels diferents museus. Molts disposende col·leccions d'art, però no amb fonssuficient per fer una exposició mo-nogràfica sobre un autor o un tema, i laproducció conjunta permet que habi-tants de ciutats i pobles tinguin accésals fons d'altres localitats.

La darrera de les estratègies és el treballconjunt de difusió i de comunicació ambl'objectiu de fomentar nous públics. Larealització de publicitat conjunta, un lloccomú a Internet, la presència conjunta afires, els programes d'animació infantil,els programes de museus i les milloresen matèria d'accessibilitat són algunesde les actuacions que es portaran aterme per fer realitat aquest treball con-junt de difusió. � Núria Lomas


MUNICIPISMartorell: cal curar les ferides del passat

Foto

graf

ies:

Aju

ntam

ent

de

Mar

tore

ll


El pont del Diable, construït a sobre el Llobregat, haservit durant segles i segles per expandir les in-fluències de la capital i enriquir les terres de la Ca-talunya central. Però com a indret de pas, Martorelln'ha tret més disgustos que alegries. Totes les gransinfraestructures del país han passat i passen pelmunicipi. Des de la primera gran via de comunica-ció —la Via Augusta, que anava de Roma fins a Ca-dis— fins a les més recents —autovia A-2, autopistaAP-7, FGC, RENFE i TGV— han marcat la fesomia deMartorell.

Martorell es va establir just al peu de la serra de les Torre-tes, enmig dels rius Llobregat i Anoia, per esdevenir una es-tratègica cruïlla de camins, reforçada pel pont del Diable,símbol de la població des de l'època romana. L'escriptorempordanès Josep Pla ho sabia prou bé i escrivia a la Guiade Catalunya (1971): «[...] Martorell queda enmig d'a-questa creu de circumstàncies geogràfiques. És unapoblació posada entre rius i ponts, entre carreteres iferrocarrils, entre comarques i terres. És allò que s'a-nomena una població estratègica». Les llargues tertúlies

de Josep Pla amb intel·lectuals de l'època, entre ells el filò-sof martorellenc Francesc Pujols, l'havien il·lustrat molt so-bre la manera de ser de Martorell. Una manera de ser queha portat la població a exercir de capital de comarca, senseser-ho oficialment, i a acollir importants indústries nacio-nals com ara SEAT. Però a Martorell ara li toca cuidar-se aella mateixa i curar les ferides que li han provocat les in-fraestructures.

La transformació de la VilaUn dels projectes més ambiciosos és la reconversió de l'an-tiga N-II en via urbana perquè esdevingui un espai més ama-ble per als martorellencs. L'Ajuntament de Martorell està apunt d'adjudicar les obres d'un dels trams de l'antiga carre-tera i s'espera que abans de finalitzar aquesta legislatura estigui enllestit tot el tram que va des de la cruïlla de la car-retera de Terrassa fins a la del barri de Can Cases. Amb l'an-tiga carretera nacional transformada en passeig, l'Ajuntamentmartorellenc vol que la revitalització dels barris esdevinguiuna realitat, com ja està passant amb el primer tram rehabi-litat del carrer del Mur. El pressupost estimat de la primerafase dels treballs ascendeix a 1,8 MEUR, mig milió dels qualsels posarà la Generalitat de Catalunya a través de la sub-venció de la Llei de barris.

Precisament el barri de la Vila, submergit en els propersanys en la Llei de barris de la Generalitat, ha d'ajudar a re-tornar als seus habitants l'orgull de ser de Martorell. El pro-jecte de millora del barri preveu que tots els carrers de laVila siguin de prioritat invertida, soterrar els contenidors derecollida d'escombraries i cablejar amb fibra òptica tot elbarri. Tot plegat per recuperar la seva esplendor que va te-nir en el passat i encarar, juntament amb la resta de barrisde la població, la primera dècada del segle XXI amb quali-tat de vida.

Però a Martorell, com a poble de gent treballadora que és,li cal ser conscient de les mancances que té la societat ac-tual. L’ajuntament treballa perquè no manquin places de llar

Amb l’antiga carretera nacional transformada en passeig, l’Ajuntamentmartorellenc vol que la revitalització dels barris esdevingui una realitat


Imatge virtual de com quedarà l’antiga N-II després d’esdevenir via urbana

d'infants —actualment, és una de les poques poblacionscatalanes que té la demanda totalment coberta—, millorarl'assistència sanitària amb l'ampliació de l'Hospital SantJoan de Déu, fins que no es construeixi un nou centre hos-pitalari, o construir habitatge de protecció oficial.

Una problemàtica que es vol solucionar aquesta mateixalegislatura amb la construcció d'habitatges socials al barride la Sínia, un dels pocs espais urbanístics encara per de-senvolupar que li queden a Martorell. La intenció és fer-hiuns dos-cents pisos de preu assequible.

Martorell es transformarà al mateix ritme que es trans-forma l'àrea metropolitana. I és que els ciutadans que en-

cara busquen l'encant d'un poble el poden trobar a Mar-torell. Un municipi entre poble i ciutat, que ronda actual-ment els 27.000 habitants i que preveu arribar fins als45.000 per ser, finalment, reconegut com a capital co-marcal i continuar construint la seva història i la històriadel nostre país. Així ho pensava Josep Pla també en laGuia de Catalunya: «[...] El fet que Martorell estigui tanacostat a aquesta visió central dels elements bàsicsdel país ha influït, sens dubte, poderosament en laseva història. Per això hom ha pogut remarcar, ambexactitud, que si la història de Martorell és, a escala reduïda, la història de Catalunya, la història de Cata-lunya és, a escala enorme, la història de Martorell». � Assumpta Mera

Cap a on va Martorell?La bona situació geogràfica del nostre poble ha permès quegrans indústries, com ara SEAT, hagin triat Martorell per es-tablir-s'hi, assegurant el nostre futur econòmic. Estar al migdel camí sempre porta coses bones i dolentes. La servitudque hem hagut de patir també ens situa en un tronc centraldel país del qual hem de saber treure profit. Martorell és unpoble d'acollida i de caràcter obert que ens ha d'ajudar aafrontar els reptes amb optimisme.

Quins són els reptes de futur?Estan a punt d'adjudicar-se les obres de reconversió del'antiga N-II entre el tram de Portal d'Anoia i el pont sobreel riu Anoia. La intenció, però, és que durant la present le-gislatura tota l'antiga carretera es pugui transformar en unpasseig. Si això ja representa una millora important de lazona històrica de Martorell, caldrà afegir-hi, a més, la prio-ritat invertida de tots els carrers del barri de la Vila, soterrarels contenidors de residus —actuació que més endavantarribarà a tots els barris del poble— i instal·lar-hi fibra òp-tica. D'aquesta manera se li retornarà l'esplendor que li co-rrespon. Hi haurà una transformació important.

Un dels reptes plantejats pel Govern és recuperar l'or-gull de ser de Martorell. Això com s'aconsegueix?Si el teu poble el reconeixes com un poble net, endreçat,etc., tens l'orgull de ser d'aquell poble. Això es pot fer demoltes maneres, però cal posar el marc per poder-ho de-senvolupar. A més, cal treballar amb la implicació de la genten els projectes materials. S'ha de recuperar l'estat anímic

per sentir la pertinença a un poble que va endavant i queprogressa. Això s'ha perdut en els darrers quatre anys ambel govern municipal tripartit. A vegades tenim enveja delspobles del costat, però hem de fer tot el possible perquè elsmartorellencs tornem a estar contents i presumir de poble.A més, esperem que els que planifiquen el territori tinguinun atac de seny i ens donin la capitalitat que ens mereixem.

Martorell també ha de fer una aposta per l'habitatge so-cial?Hem de fer habitatge que la gent pugui comprar. En els da-rrers quatre anys no s'ha fet cap pis de protecció oficial nide preu taxat. En l'època anterior, el govern de CiU va fermés d'un miler de pisos que es podien comprar sense ne-cessitat d'hipotecar-se perpètuament. En aquesta legisla-tura farem pisos per a aquest segment de gent que ara nopot comprar-se un habitatge i ha de marxar a comprar-se'len un altre poble. Això no és bo i cal lluitar per aconseguirque puguin continuar vivint amb orgull a Martorell.

El passat mes de setembre de 2007 va ser escollit pre-sident de l'ACM. Què suposa per a Martorell?Si joc sóc president de l'ACM és per ajudar tots els muni-cipis de Catalunya que hi estan afiliats, que són més de 800,que ajuntats amb les diputacions i consells comarcals arri-ben als 920 ens municipals. Hi sóc per servir aquesta gent,però, evidentment, el fet de presidir-la dóna una rellevànciaa l'alcaldia de Martorell i unes possibilitats de relació quel'alcalde en si no les tindria, i això sempre afavoreix Marto-rell. Per mi és un gran honor i una gran satisfacció. � A. M.

«S'ha de recuperar l'estat anímic per sentir la pertinençaa un poble que va endavant i que progressa»


Entrevista a Salvador Esteve,alcalde de Martorell

Sovint se suscita a molts municipis una certa polè-mica sobre l'ús de les instal·lacions esportives muni-cipals. Per a uns, aquests equipaments han d'estardestinats únicament a la promoció de l'activitat es-portiva i a la competició. Per a d'altres, aquesta menad'instal·lacions són un espai que cal aprofitar al mà-xim per a tota mena d'activitats, i al·leguen la ine-xistència de recintes alternatius on fer-ho. Aquest és,doncs, el debat obert, i aquestes les quatre opinionsde quatre alcaldes.

Als municipis petits, la manca d'espais o locals per a la ce-lebració d'esdeveniments culturals, festius o d'altres tipusfa que l'ús de les instal·lacions esportives existents tinguinun paper cabdal en la vida associativa del municipi.

Aquest és el cas de Puig-reig, on tenim la sort de comptaramb dos pavellons esportius, fet que ens permet donar ca-buda a tots els actes que porten a terme les més de qua-ranta entitats del municipi, algunes molt importants, compot ser el Festival Internacional de Cant Coral CatalunyaCentre, o d'altres, com ara obres de teatre, actes de la FestaMajor, fires sectorials o multisectorials, concerts etc., o béser una alternativa per a actes a l'aire lliure en cas de maltemps.

Tot això comporta una gran càrrega per al consistori, ja ques'han d'adequar les instal·lacions per poder compatibilitzarla pràctica esportiva amb els actes lúdics i festius, fer can-vis en els calendaris esportius, etc.

Per tant, en el cas del nostre municipi, apostem perquè lesinstal·lacions esportives municipals tinguin aquesta doblefunció, sense la qual una part del nostre teixit associatiu nopodria dur a terme les seves activitats. I cal recordar queaquestes són les que donen vida i força als municipis. �


Les instal·lacions esportives municipals han de servir només per a l'esport o també per a altres activitats?

Saturnino DomínguezAlcalde de Puig-reig

A DEBAT

Una de les tasques de les administracions és treure el mà-xim rendiment dels recursos que tenen per incrementar laqualitat de vida dels ciutadans. Els recursos no són infinits,i no podem fer totes les inversions en equipaments que vol-dríem. Cal intentar treure'n el màxim profit, no només en l'àm-bit dels esportius, sinó en la resta d'equipaments socials.

Les instal·lacions esportives, per la seva naturalesa, són po-livalents i poden allotjar altres iniciatives. Poden acollir ungran nombre de persones amb seguretat, i amb potenciali-tats que cal aprofitar. Intentem que no només els esportis-tes, sinó tota la ciutadania pugui beneficiar-se d'aquestes inversions que es destinen a equipaments esportius senseperdre mai de vista el seu principal objectiu de suport a l'es-port, tant des del punt de vista competitiu com del de vidasaludable. �

Les instal·lacions esportives municipals dels petits munici-pis tenen unes necessitats diferents de les dels municipisgrans. En aquests últims anys, molts dels municipis hemfet un esforç a invertir en instal·lacions esportives, i és quetots volem els mateixos serveis que els municipis grans.

Fa uns anys les polítiques d'inversió en equipaments es-portius apuntaven que no tots els municipis n'havien detenir. En aquells moments tenien en compte la proximitatentre un municipi més gran i el municipi petit, i així es po-dia disposar dels equipaments dels municipis veïns. L'e-quipament a què podies aspirar aleshores era el d'una salaesportiva i no un pavelló. Aquesta postura no la compar-tíem els municipis petits. La primera aspiració que hem tin-gut ha estat la d'una pista exterior per poder jugar qual-sevol esport. El segon pas ha estat el de voler una pistacoberta, amb l'objectiu que a l'hivern es pugui practicaresport en cas de pluja i fred. I ja, finalment, l'aspiració ésla de tenir un pavelló per poder cobrir les necessitats es-portives i també per a les lúdiques i culturals.

La quantitat de persones que practiquen esport de com-petició als nostres municipis és relativa i s'utilitza a uneshores concretes. Per tant, és important poder disposar d'a-quest equipament amb pistes de competició i no d'unsequipaments que només serveixen per a esdevenimentsestrictament puntuals o només adreçats a l'esport escolar.

Els municipis més grans tenen més quantitat de clubs iequips de competició, i aquest aspecte fa que les instal·la-cions s'hagin de dedicar exclusivament a la pràctica del'esport, si bé és cert que només s'utilitzen en unes horesdeterminades. La dificultat és la gestió de l'equipamentmateix, però al meu entendre cada municipi ha d'adequar-ho a la seva realitat social i econòmica. L'objectiu d'inver-tir en equipaments esportius és la pràctica de l'esport. Aixòés sinònim de salut, però també hem de poder optimitzaraquests espais per a esdeveniments culturals i lúdics. �


Filo TióAlcaldessa de Santa Eugènia de Berga

Antonio Padilla Alcalde de Castelldefels

La Garriga és un municipi de prop de 15.000 habitants ambuna vida social i cultural especialment activa. Actualment,treballem per impulsar la creació d'un centre polivalent quepugui acollir els múltiples esdeveniments ciutadans que secelebren al poble (concerts, conferències, jornades, etc.) idonar servei a les entitats i associacions de La Garriga. Perfer possible la celebració de les nombroses activitats ques'organitzen, és necessari aprofitar els recursos munici-pals existents, com són les instal·lacions esportives.Aquests espais han estat creats i dissenyats per acollir ac-tes relacionats amb l'esport i, per tant, aquest és el seu úsprioritari. Però, com a equipaments municipals que són,també permeten als ciutadans i ciutadanes disposar d'unrecinte on dur a terme altres esdeveniments de caire so-cial, lúdic o cultural. Això sí, per a la utilització d'aquestesinstal·lacions per a pràctiques no esportives, és fonamen-tal garantir la coordinació de les diferents activitats pro-gramades i gestionar de manera eficaç els espais de quèes disposa. �

Meritxell BudóAlcaldessa de La Garriga


L’ENTREVISTA

Foto

graf

ies:

Dip

utac

ions

de

Giro

na, L

leid

a i T

arra

gona

Les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona comptendes de les passades eleccions municipals amb nouspresidents: Jaume Gilabert a Lleida, Enric Vilert a Gi-rona, i Josep Poblet a Tarragona. Els tres presidents,juntament amb Celestino Corbacho a Barcelona, afron-ten el mandat 2007-2011 com un període decisiu per

tirar endavant les polítiques i els projectes que els mu-nicipis, els territoris i les persones necessiten i de-manden i, a més, encaren aquesta nova etapa amb elreconeixement que el nou Estatut de Catalunya fa delsgoverns locals intermedis, anomenats ara diputacions,i més endavant, consells de vegueria.

Tres diputacions,tres nous presidents

Enric Vilert Jaume Gilabert Josep Poblet


Quins són els grans objectius del mandat de la Diputa-ció de Girona? A grans trets, el nostre objectiu és el de donar la funcio-nalitat adequada a aquesta corporació i aconseguir ferefectives les seves competències de cooperació amb elsajuntaments de les comarques de Girona, però també ambànim de tenir un contacte directe amb la ciutadania i decol·laborar amb les diferents institucions i entitats gironi-nes, moltes de les quals són veritables representants delsdiferents sectors que defineixen el caràcter més idio-sincràtic del territori gironí.

Com valoren els municipis la feina que es fa des de la Di-putació?En el món local cada vegada hi ha una consciència mésclara de la importància que tenen les corporacions su-pramunicipals, com és la Diputació de Girona, per a la mi-llora de l'eficàcia en la prestació dels serveis municipals.

La majoria dels ajuntaments de les comarques gironinesveuen la Diputació de Girona com un referent indispen-sable per al desenvolupament de les seves competènciespròpies i complementàries, pel fet que, a través dels seusplans de cooperació i col·laboració, els dispensa diferentstipus de recursos ràpids i àgils per fer arribar a la ciuta-dania tots aquells serveis públics dels quals es pot servir.

Quins són els serveis que més demanden els ajunta-ments a la Diputació?A hores d'ara la Diputació ofereix servei en dues modalitats:d'una banda, proporciona ajudes econòmiques a tots elsajuntaments de les comarques gironines a través de les se-ves diferents àrees, i de l'altra, assumeix la prestació d'algunsdels serveis municipals, quan aquests ho sol·liciten, a travésd'organismes tan importants per a nosaltres com són XA-

LOC (Xarxa Local de Tributs) o DIPSALUT. La nostra obliga-ció és aportar recursos als nostres municipis, però tambéassessorar-los i incentivar-los a optimitzar els seus serveispúblics.

Com veu el procés de transformació de les actuals di-putacions en consells de vegueria? És una transformació desitjada per molts de nosaltres, i cer-tament una reivindicació històrica. Ara bé, és necessari queaquest procés sigui transparent, ordenat i tranquil. De totsés sabut que la nova ordenació territorial s'està gestant desdel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat;malgrat tot, és indispensable que en la construcció d'aquestnou marc les diputacions també hi tinguem un paper deci-siu.

Per vostè, quins són els principals reptes que tenen elsgoverns locals avui a Catalunya?

Considero que l'objectiu principal dels governs municipals hade ser el de treballar per aconseguir afermar la relació de laciutadania amb la política local i procurar per l'acomplimentde la prestació d'un servei integral que ajudi a millorar la qua-litat de vida de les persones.

I quines polítiques són necessàries per fer front aaquests reptes? En primer lloc, cal plantejar estratègies de modernització delsistema de funcionament de l'administració pública, per tald'aconseguir agilitzar tots els processos existents en el ser-vei públic. En segon lloc, és necessari que, siguin quins si-guin els objectius del mandat, aquests es plantegin a travésde polítiques de participació ciutadana que, en definitiva,són les que ajudaran la ciutadania a ser part integrant i ac-tiva dels idearis dels governs locals. � Jordi Navarro

Enric Vilert és president de la Diputació de Girona i alcalde de Vilablareix, càrrecs quecombina amb l'exercici de la seva professió com a director d'una oficina de Caixa Ca-talunya. Té quaranta-nou anys. És llicenciat en dret per la UNED i militant d'ERC. De2004 a 2007 ha estat vicepresident de la Diputació de Girona i president de la Co-missió d'Acció Cultural. Ha estat membre del Comitè d'Empresa de Caixa Catalunya,membre també del seu Consell d'Administració durant els anys 1996 i 1998, i conse-ller general fins al 2006.

Enric Vilert,president de la Diputació de Girona

Nombre de municipis: 221Població: 687.331 habitantsNombre de treballadors: 300Pressupost: 120 milions d'eurosweb: www.ddgi.cat


Quins són els grans objectius del seu mandat?El nou govern vol que la Diputació de Lleida tingui l'objec-tiu bàsic de convertir-se en el referent d'ajuda, de consultai de col·laboració amb tots els consistoris de la demarca-ció de Lleida. Crec que en el poc temps que fa que gover-nem ja hem definit algunes línies clau com, per exemple,el Pla d'inversió, adequant les nostres ajudes a la realitatmunicipal de les terres de Lleida.

Miri, li ho explicaré d'una manera senzilla: si nosaltres do-nem una ajuda per a qualsevol obra municipal posant-hi,per exemple, 300.000 euros i l'ajuntament d'un poble de300 habitants n'hi ha de posar 300.000 més, això és con-demnar la inversió que dormi al calaix d'un despatx.

Com valoren els municipis la feina que es fa des de laDiputació?Com li deia, jo crec que el territori en general ha acollit bél'entrada del nou govern, la nostra filosofia d'ajudar espe-

cialment als petits municipis i als pobles de muntanya, quesovint s'han sentit molt abandonats. Lògicament, els re-cursos de la Diputació són limitats davant d'unes necessi-tats que fa anys que esperen una solució sense capacitatfinancera de la majoria dels ajuntaments de les comarquesde Lleida.

Quins són els serveis que més demanden els ajunta-ments a la Diputació?Per exemple, encara hi ha municipis que tot i que tenenmolt pròxims rius i embassaments no tenen garantida l'ai-gua potable, estan fora de les xarxes de noves tecnologiescom ara Internet o t'expliquen que tenen 150 habitants dis-seminats en deu o dotze nuclis de població amb un cente-

nar de quilòmetres de camins rurals d'accés a les pobla-cions.

Hem d'aconseguir que tots els habitants d'un poble petittinguin garantits els serveis bàsics d'una societat mo-derna.

Com veu el procés de transformació de les actuals di-putacions en consells de vegueria?La meva posició és clara. Jo estic per la desaparició de lesactuals diputacions provincials i en coincidència amb elgovern de la Generalitat. La distribució en vegueries res-pon al concepte més propi de Catalunya de divisió terri-torial del país.

Quins són els principals reptes que tenen els governslocals avui a Catalunya?Els reptes passen per donar resposta a les necessitats dela gent i, per tant, cal tenir el finançament adequat, que va-

ria molt segons les circumstàncies. En aquest sentit, jo heproposat en una ponència al Senat una llei específica definançament per als petits municipis.

També hi ha reptes més comuns que ens afecten per igual,com ara la defensa de la identitat de país.

I quines polítiques són necessàries per fer front aaquests reptes?Miri, cal fer tot un seguit de mesures de discriminació po-sitiva cap als territoris que ho necessiten. Cal creure de ve-ritat en l'equilibri territorial i en la identitat nacional. Ambtreball i convicció estic convençut que guanyarem el fu-tur. � J.N.

Jaume Gilabert és president de la Diputació de Lleida i alcalde de Montgai, a laNoguera. Té cinquanta-tres anys. Va estudiar magisteri i també és llicenciat enCiències del Treball per la Universitat de Lleida. És militant d'ERC des de l'any1986, i ha tingut diverses responsabilitats dins del partit. En l'àmbit institucio-nal ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida.

Jaume Gilabert,president de la Diputació de Lleida

Nombre de municipis: 231 municipis amb 737nuclis de poblacióPoblació: 408.000 habitantsNombre de treballadors: 590Pressupost: 94.350.000 eurosweb: www.diputaciolleida.cat


Quins són els grans objectius del mandat? Són quatre: donar un fort impuls a un nou model econòmici social orientat clarament al coneixement; desenvolupar po-lítiques de suport i promoció del territori i els municipis, queactuïn decididament per generar igualtat d'oportunitats entots els àmbits; defensar un model de territori sostenible iapostar per la consciència sobre el canvi climàtic i els seusefectes en el nostre model de vida i la nostra activitat econò-mica, i treballar per les persones, la formació i la cultura, per-què les persones són al centre de les nostres prioritats, jaque una formació solidària i la defensa activa d'un model cul-tural que és de tots són aspectes fonamentals per contribuiral benestar de la nostra ciutadania.

Com valoren els municipis la feina que fa la Diputació? Valoren molt positivament la tasca d'ajut, suport i col·labo-ració, sobretot els més petits, que són els que integren lamajor part del nostre territori del Camp de Tarragona i de lesTerres de l'Ebre. Serveis de gestió d'ingressos de dret públic

(recaptació de tributs), Pla d'acció municipal, desenvolupa-ment local, Patronat de Turisme, xarxa viària (SAT), agendes21 locals i comarcals, futur govern electrònic (e-govern), xar-xes de gas, assistència municipal (SAM), serveis culturals(SAC), etc., són autèntiques eines de col·laboració amb elmón local que tenen un valor extraordinari.

Quins són els serveis que més demanden els ajunta-ments a la Diputació?Assessorament tècnic (enginyeria, arquitectura, servei jurí-dic…), millores a la xarxa viària, noves actuacions de co-municació, ajuts del Pla d'acció municipal, manteniment iconservació d'esglésies, ermites i santuaris, subvencionsper a equipaments socials i culturals, publicacions…

Com veu el procés de transformació de les actuals di-putacions en consells de vegueria? La Diputació de Tarragona, a partir d'aquest mandat cor-poratiu, ja té orientada una política que mostra claramentel futur de la institució: el Patronat de Turisme disposa dedos consells de marca, Costa Daurada i Terres de l'Ebre;tenim dues vicepresidències territorials que apropen acciói decisió al territori, la del Camp de Tarragona i la de les Te-rres de l'Ebre. Durant el primer semestre de l'any es crearàun registre descentralitzat i unes dependències de suporta les Terres de l'Ebre (Tortosa) i avancem cap a la nova ad-ministració electrònica, autèntica administració descentra-litzada.

Quins són els principals reptes dels governs locals a Ca-talunya?Són els d'entendre les administracions locals com a autèn-tics agents efectius de transformació de la realitat i de ge-neració de noves oportunitats. Avancem decididament cap

a un sistema productiu basat en la societat del coneixe-ment; des de l'ajuntament com a prestador de serveis, capal generador d'activitat; de les xarxes de carreteres, a lesxarxes de comunicacions; des del consum, fins a la soste-nibilitat, i des d'una societat activa, cap a una societat cre-ativa.

I quines polítiques són necessàries per fer front a aquestsreptes? Les polítiques més adequades són aquelles que tenen coma prioritat la complicitat, la concertació i l'entesa global detotes les administracions locals per impulsar unes comar-ques que avui són àmbit de generació de noves oportuni-tats. � J.N.

Josep Poblet és president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca desde l'any 1993. Té cinquanta-un anys. És llicenciat en geografia i història per la Uni-versitat de Barcelona, i tècnic especialista en estalvi (en excedència). És militantde CDC des del 1987, partit amb el qual ha estat diputat al Parlament de Catalunyadurant la setena legislatura (2003-2006).

Josep Poblet,president de la Diputació de Tarragona

Nombre de municipis: 183 municipis + 4entitats municipals descentralitzadesPoblació total: 730.466 habitants Nombre de treballadors: 995Pressupost: 130 milions d'eurosweb: www.diputaciodetarragona.cat


CIUTADANIALiving Memory: un projecte d'alfabetització digital

Foto

graf

ies:

Àre

a d

’Ed

ucac

ió

El MEVA pretén que les persones grans no quedin excloses de la «societat del coneixement»


Acostar les tecnologies de la informació i la comuni-cació (TIC) a persones adultes majors de cinquantaanys que visquin en municipis rurals europeus.Aquest és l'objectiu principal del projecte europeu«Living Memory», també conegut per MEVA (memòriaviva). Liderat per la Diputació de Barcelona, a travésde l'Àrea d'Educació, aquest projecte ha treballat enla identificació d'experiències d'alfabetització digitaladreçades a aquest col·lectiu de persones, amb unafinalitat molt concreta: evitar que quedin excloses dela «societat del coneixement».

El projecte «Living Memory» és un projecte europeu queforma part del programa e-Learning de la Comissió Euro-pea. Es va iniciar el gener de 2006 i ha tingut una duradade divuit mesos, fins a l'octubre de 2007, amb un pressu-post de 254.134,10 euros, i una subvenció, per part de laComissió Europea, de 196.107,28 euros. Durant aquesttemps s'ha treballat en vint iniciatives d'alfabetització digi-tal dels quatre països socis del projecte (institucions públi-ques i privades de Polònia, Suècia, Àustria i Espanya).

D'on neix la iniciativaAquest projecte va sorgir, d'una banda, perquè el municipi deCallús va plantejar a l'Àrea d'Educació de la Diputació unaproposta per aconseguir reduir l'anomenada escletxa digital,a partir de l'elaboració de propostes d'alfabetització de per-

sones adultes en les tecnologies de la informació i la comu-nicació (TIC) i així evitar que quedessin excloses d'aquesta«societat del coneixement». «A Callús, vam començar a tre-ballar en un projecte anomenat “Memòria viva”, a travésdel qual dos grups de gent gran recuperaven vivències,experiències de vida, savieses…, utilitzant les noves tec-nologies», explica Ramon Fons, president de la FundacióAplicació de Callús. I afegeix: «A partir d'aquí vam co-mençar a cercar altres experiències que treballessinaquests temes i veure quines metodologies ens podienservir per introduir la gent gran en les TIC. Va ser llavorsquan la Fundació va entrar a participar en “Atlas de la di-versitat”».

El projecte «Atlas de la diversitat» (<http://www.atlasdela-diversidad.net/memoriaviva>) és molt similar al de «Memò-ria viva». Es tracta de fer un retrat de la diversitat culturaldels països llatins, amb vivències i descripcions personalsde l'entorn més pròxim, utilitzant les tecnologies de la in-formació i la comunicació i creant xarxes que afavoreixenla cooperació i l'intercanvi.

D'altra banda, la proposta de Callús coincidia amb un delsprincipals objectius de l'Àrea d'Educació de la Diputació deBarcelona: l'educació com a eina d'integració social. Talcom afirma el coordinador del projecte MEVA del Serveid'Educació, Lluís Baixeras, «inclusió social vol dir donara cada persona l'oportunitat de confiar en les seves ca-pacitats d'explorar, d'expressar-se, d'aprofitar les pos-sibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaciói la comunicació, amb independència de qualsevol cir-cumstància personal i amb independència, especial-ment, de l'edat».

Objectiu del «Living Memory»Precisament, l'objectiu principal del MEVA ha estat identi-ficar experiències i metodologies d'alfabetització digital, en-tesa com a accés a les TIC, adreçades a persones adultes

El MEVA ha treballat en 20 experiènciesd’alfabetització digital de Polònia, Suècia,Àustria i Espanya


de més de cinquanta anys que visquin en municipis ruralseuropeus.

En el projecte hi ha participat l'Institute for Terotechnologyin Radom (un departament de formació permanent de l'Ins-titut d'Investigació de Radom, Polònia), Nova DistanceGEMS AB (una empresa privada amb una àmplia experièn-cia en l'oferta de serveis en l'àrea de desenvolupament deformació d'adults i en la implantació de TIC a Suècia) i elSchulungszentrum de Fohnsdorf, a Àustria (un centre deformació ocupacional i d'educació permanent que impar-teix cursos sobre les TIC).

També hi han tingut representació diferents institucions imunicipis d'Espanya i Catalunya que estan duent a termeprojectes d'alfabetització digital i que hi han col·laborat demanera molt activa. És el cas de la Fundación CTIC, d'As-túries; la Junta d'Extremadura; la Junta d'Andalusia; el Cen-tre d'Educació Permanent de Cella, d'Aragó; el Telecentrede Manzanera, de Terol, així com la Biblioteca Cal Gallifa,de Sant Joan de Vilatorrada; Vilafranca Virtual, de Vilafrancadel Penedès; la Fundació Aplicació, de Callús, i el consorcilocal Localret.

La directora de la Biblioteca Cal Gallifa, de Sant Joan deVilatorrada, Cristina Galí, explica la seva implicació en elprojecte: «Des de fa quatre anys, fem accions formati-ves amb alumnes de l'Escola Municipal de Formació dePersones Adultes i, per tant, ja teníem una certa expe-riència. A més, el juny passat vam portar a terme unaprova pilot amb nou persones usuàries de la biblioteca,d'edats compreses entre els cinquanta-set i els se-tanta-nou anys, sense coneixements previs de les TIC,amb uns resultats molt positius. També hem participaten el fòrum creat en el web del projecte MEVA, en di-ferents seminaris i en la conferència internacional de

El projecte ha comportat crear un bancd’informació i un cos de coneixement moltvaluós (<www.living-memory.net>)

Es tracta que les persones més grans de cinquanta anys aprofitin les possibilitatsque oferixen les TIC


cloenda del projecte, celebrada l'octubre passat a Bar-celona».

El projecte també ha comportat crear un banc d'informaciói un cos de coneixement molt valuós, a la vegada que s'hapogut donar resposta a la demanda inicial d'aquests muni-cipis que hi han participat activament. Segons Lluís Baixe-ras, «el fet que el projecte fos d'àmbit europeu hapermès a l'Àrea d'Educació abordar aquesta temàticaamb profunditat i conèixer experiències d'altres indrets,així com intercanviar coneixements amb altres institu-cions».

En paraules de la diputada d'Educació, Carme García, a laconferència final del projecte Living Memory, celebrada aBarcelona els dies 29 i 30 d'octubre: «La principal raó delnostre interès de formar part i liderar un projecte comaquest ha estat conèixer en profunditat metodologiesque siguin transferibles al nostre territori i, especialmenten aquest cas, als municipis rurals, per tal de poder arri-bar a la gent gran i afavorir l'educació permanent o alllarg de la vida, una de les prioritats de l'Àrea d'Educa-ció per a aquest mandat, en consonància amb el quemanifesta la Comissió Europea».

Com a projecte, el «Living Memory» ha tingut un inici i unfinal en el temps, però la feina feta al llarg d'aquests divuitmesos ha deixat molt pòsit. Només cal entrar al web<http://www.living-memory.net> per comprovar-ne els re-sultats. A més, l'Àrea d'Educació de la Diputació de Bar-celona s'ha compromès fermament amb els municipis dela província a buscar la manera de donar-li «continuïtat»per poder evitar, en la mesura que sigui possible, «l'anal-fabetisme digital» i l'exclusió d’aquesta «societat del co-neixement» del gran col·lectiu de persones més grans decinquanta anys. � Glòria Santamaria

El projecte «Living Memory» ha permès donar una radio-grafia de la situació actual, de les necessitats i els tipus demetodologies que s'estan utilitzant. Hem vist experiènciesde molt interès i hem comprovat que l'accessibilitat a laxarxa a les àrees rurals és cada vegada més gran. Enaquest sentit, la població adulta de més de cinquanta anysté unes possibilitats d'accés importants, i la facilitat per es-tablir xarxes i comunitats entre la població pot contribuir amillorar aspectes relatius a la formació, la comunicació, lasoledat, l'assistència i, en general, la inclusió social. Leshabilitats necessàries per a aquestes persones no són no-més una qüestió tècnica o metodològica. Les experiènciesanalitzades ens mostren la importància d'incorporar les TICa la vida quotidiana. No es tracta d'una alfabetització in-formàtica, sinó d'adquirir competències digitals per viurede manera integrada en la societat actual. En aquest sen-tit, és molt important crear xarxes que permetin compartirmaterials i recursos per a l'aprenentatge, atesa la manca dematerials i continguts digitals per a aquesta població.

Els dinamitzadors també hi tenen un rol molt important. Hande disposar de capacitats bàsiques en TIC, aptituds d'em-patia i d'escolta, saber respectar les diferents maneres d'a-prendre i ser capaços d'atendre la diversitat dels usuaris,tant individualment com col·lectiva. Resulten una peça clauen el procés de motivació i incentivació i no sempre estansuficientment valorats ni reben una formació adient. En de-finitiva, considerem que els centres de TIC, els telecentres,les biblioteques i altres equipaments haurien de ser cen-tres d'aprenentatge al llarg de la vida on les persones pu-guin millorar les seves competències personals, socials irelacionades amb l'ocupació que els permeti ser més autò-nomes. �

• Punt de vista

La importància d'incorporar lesTIC a la vida de les persones

Begoña Gros SalvatVicerectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Canvi demogràfic i polítiques públiques locals

INNOVACIÓLOCAL

Foto

g: J

oan

Roc

a

Tot i que els canvis demogràfics esdevenen a diferents es-cales territorials, és en la local on els canvis són més sob-tats, ràpids i freqüents. Les polítiques socials locals han deser molt sensibles a aquestes transformacions. Ara bé, lacapacitat d'influència de l'administració local sobre l'esde-venidor demogràfic no és gens negligible.


La població local, una població demogràfica especialLa població local, entesa com l'escala demogràfica referidaal conjunt de persones empadronades en un municipi, ésprobablement la més dinàmica i oberta de totes. És dinà-mica perquè el seu nombre i la seva composició internapoden canviar ràpidament, de manera que la població lo-cal és sinònim de presència contínua de canvis demogrà-fics (demographic changes). En casos extrems, la poblaciód'un municipi petit dins de l'àrea d'influència d'una granciutat pot multiplicar-se si es preveu la construcció degrans promocions d'habitatge nou. Els petits nuclis ruralsvan perdre bona part de la seva població durant l'èxodemigratori de les dècades passades. Aquests impactes sob-tats afecten la composició per edats de manera ràpida, jaque construeixen una piràmide esbiaixada cap a adults jo-ves i nens petits en el primer cas, i deixen una piràmidemolt envellida en el segon. El canvi demogràfic local no no-més té a veure amb el canvi en el nombre i la distribucióde les persones, que molt sovint responen a dinàmiques lo-cals o molt properes al municipi, sinó que també té a veureamb modificacions al llarg del curs de vida de les pautesde comportament demogràfic (noves formes familiars, hà-bits de consum i salut, mobilitat diària…) que en aquestcas acostumen a trobar la seva explicació en esferes so-cials superiors.

Per tant, apareixen dos nivells d'interacció entre l'acció pú-blica local i la demografia amb el denominador comú delcanvi. Una interacció a escala agregada, que es tradueixen preguntes com ara si cal actuar i com davant una de-terminada velocitat de creixement de la població local, obé si es pot gestionar el progressiu envelliment o rejoveni-ment de les poblacions locals. Una altra interacció és a es-cala individual, que consisteix en el fet de veure si des del'àmbit de les competències locals pot facilitar-se el de-senvolupament demogràfic durant la vida de les personesi les llars, cada vegada més definit pel canvi.1 L'associacióconceptual entre població local i canvi ràpid és molt ne-cessària no només en polítiques específiques adreçades atemes demogràfics. En general, cal evitar les polítiques dis-

senyades conscientment o inconscientment sota un supò-sit d'estabilitat demogràfica, perquè amb el temps podenaparèixer disfuncions i incoherències entre mesures i des-tinataris.

Cal entendre les poblacions locals com a col·lectiusoberts. Pensem en els intercanvis migratoris, que són unapart determinant del seu creixement demogràfic. A partd'influir en el creixement, els nouvinguts poden regir-seper pautes de funcionament demogràfic diferents de lesde la població autòctona (o els que marxen ser diferentsdels que queden). La lògica dels processos demogràficsque afecten el municipi també és oberta i té un componentexterior. És fonamental incorporar aquest fet en la defini-ció de l'acció pública local. Per exemple, els municipismetropolitans funcionen amb una lògica demogràfica quedepassa una hipotètica coherència municipal, com perexemple quan certs municipis s'especialitzen a oferir re-sidència a llars en algunes fases de desenvolupament, noabans, ni després.

L'obertura de les poblacions locals també respon al fet queels individus són mòbils. La mobilitat espacial, de ritmes,destinacions i motius diferents, sovint desplaça les perso-nes a activitats fora del municipi de residència. Part delsseus comportaments i interessos, fins i tot amb implica-cions demogràfiques, responen a estímuls locals exteriors,en bona part fora de l'abast de l'acció municipal. Comple-mentàriament, els governs locals han de ser conscients dela presència habitual en els seus municipis de multitud de no residents que s'hi senten relacionats, i que es podenveure afectats per les nostres polítiques públiques, com perexemple la promoció residencial, fins al punt d'esdevenirnous habitants. La dissociació entre l'abast territorial del'acció municipal i el territori de les activitats quotidianesdels veïns és un repte específic de les polítiques locals. Elnou concepte estadístic de població vinculada (per re-sidència i/o mobilitat), malgrat que no té caràcter oficial (ex-cepte per a la provisió de certs serveis regulats per llei, comara l'abastament d'aigua o les farmàcies), sí que té interès

El canvi demogràfic local no només té a veureamb el canvi en el nombre i la distribució deles persones, sinó que també té a veure ambmodificacions al llarg del curs de vida de lespautes de comportament demogràfic

1. Per a una discussió més aprofundida sobre l'ús de variables demogràfiques en l'acció pública, també es pot consultar: J. A. MÓDENES i J. ALBERICH (2002), «Interrelació entre variables demogràfiques i variables ambientals», Documents de Recerca, núm. 4, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.


per a la planificació local. Una manera d'incorporar la idead'obertura de la població local en la tasca municipal és fo-mentar la col·laboració, tant en el si d'estructures polítiquessupramunicipals (comarques, mancomunitats) com mit-jançant l'intercanvi d'informació i experiències entre muni-cipis de característiques semblants.2

Àmbits d'actuació municipal d'interès demogràficLes poblacions locals han esdevingut més sotmeses a can-vis i obertes a influències exteriors coincidint justament ambuna progressiva responsabilització social de les administra-cions locals envers els seus veïns. En els darrers trenta anys,els governs locals democràtics han deixat d'actuar d'acordamb consignes d'origen superior i amb desinterès enversles lògiques sociodemogràfiques locals. Les administracionslocals actuals, cada cop més, es fan responsables de l'e-volució i el benestar de la ciutadania, i busquen solucionsmitjançant polítiques actives dins, si més no, de les sevescompetències.3

Les polítiques locals s'interessen cada vegada més pelcanvi demogràfic en quatre grans àrees d'actuació: serveissocials, actuacions territorials i planejament urbà, ocupaciói inclusió social, i promoció d'activitats comunitàries.4

En el cas espanyol, les competències municipals abastenmolts camps que tenen a veure amb les dinàmiques de-mogràfiques locals: participació en l'atenció primària de sa-lut, serveis i reinserció social, subministrament d'aigua,trànsit urbà i transport públic, ensenyament, cementiris. Siens concentrem en les més relacionades amb l'àrea de ser-

veis personals, a final del segle passat el 60% de la des-pesa dels municipis urbans de la província de Barcelona esdestinava a l'àmbit sociocultural.5 Tenen un objectiu uni-versalista comunitari, és a dir, afecten a tothom sense teniren compte la situació socioeconòmica. En l'àmbit sociosa-nitari,6 arribava al 30% de la despesa, si es considera queaquí es destina un suport positiu contra l'exclusió o margi-nació de certs col·lectius. El 10% restant de despesa enserveis personals afectava l'ocupació o l'habitatge, àmbitsd'actuació que han estat relativament marginals en les po-lítiques públiques locals del nostre país.

Nou disseny de polítiques localsSi bé no ha prosperat cap de les propostes de reforma delmapa municipal que establien un llindar mínim de població,7

la constitució de nous municipis sí que incorpora criteris demínim demogràfic,8 a part dels de coherència territorial i fun-cional i autonomia financera. La pertinença del municipi adeterminats trams de població és un dels criteris fonamen-tals a l'hora d'establir el barem de la participació dels ajun-taments en els ingressos de l'Estat, amb una discriminaciópositiva dels municipis grans. Molts dels ingressos fiscals di-rectes estan vinculats a activitats econòmiques relacionadesamb el creixement demogràfic, com ara la construcció resi-dencial. Tradicionalment ha existit un incentiu objectiu per-què l'acció municipal hagi seguit el paradigma del creixementdemogràfic, sobre el qual, fins ara, s'ha construït la relació deles polítiques públiques amb la demografia local.9

Si el gruix de les accions polítiques són de vocació univer-sal, com fa suposar el 60% de la despesa en la promoció

2. Per exemple, els observatoris socioeconòmics. B. YÉPEZ (2007), Demografía y gestión local: los observatorios socioeconómicos de la Diputación de Barcelona, memòria de recerca de màster, Departament de Geografia, UAB.

3. EQUIP D’ANÀLISI POLÍTICA UAB (2000), «Polítiques públiques locals: necessitats i plantejaments emergents», Elements de Debat Territorial, núm. 8, Diputació de Barcelona.

4. B. HOLLBACH-GROMIG i J. TRAPP (2006), «The impact of demographic change on local and regional government», Research Project, Council of European Municipalities andRegions (http://edoc.difu.de/edoc.php?id=Z7EAY9OD).

5. EQUIP D’ANÀLISI POLÍTICA UAB (2000), «Cultura, educació, esports, joventut, participació ciutadana, qualitat de vida», Elements de Debat Territorial, núm. 8, Diputació de Barcelona.

6. EQUIP D’ANÀLISI POLÍTICA UAB (2000), «Serveis socials (situacions de fragilitat), educació, consum, vellesa, igualtat dona, infància», Elements de Debat Territorial, núm. 8,Diputació de Barcelona.

7. J. BURGUEÑO (2004), «El eterno debate sobre la reforma del mapa municipal. El caso de Cataluña», Revista de Geografía, núm. 3, p. 7-33.8. Segons la Llei municipal i de règim local de Catalunya, tots els municipis de nova constitució, com els d'origen després de la segregació, han de tenir, com a mínim,

2.000 habitants.9. B. HOLLBACH-GROMIG i J. TRAPP (2006), «The impact of demographic change on local and regional government», Research Project, Council of European Municipalities and

Regions (http://edoc.difu.de/edoc.php?id=Z7EAY9OD).

..

..


sociocultural, el creixement de la població continuarà inter-ferint. El paradigma d'estímul del creixement de la poblaciómunicipal du a un increment d'ingressos, però també dedespeses, compensades per les economies d'escala queafavoreixen els municipis expansius demogràficament.10 Detota manera, polítiques aparentment universalistes, com arales de joventut i educació, sí que afecten específicamentsubpoblacions demogràfiques (nens, joves, gent gran) quetenen oscil·lacions en el seu volum per efecte de la històriademogràfica passada (cicles de fecunditat, períodes d'ele-vada migració). Caldrà dimensionar les polítiques i les me-sures acompanyants d'acord amb els períodes previsiblesde màxima presència o bé articular instruments que siguinfàcilment reconvertibles cap a altres usos (serveis, personal,infraestructures) en el moment de descens de la demanda.La projecció demogràfica és una gran ajuda per determinarles grans tendències evolutives de la mida i estructura de lapoblació.

D'altra banda, les polítiques contra l'exclusió, que fins arahan tingut un pes minoritari, estan cridades a incrementar ra-dicalment la seva participació, per diversos processos con-vergents: un augment del compromís polític local envers la

reducció de les noves desigualtats, un increment delscol·lectius amb problemàtiques i necessitats particulars,com és el cas dels immigrants, i la creixent inestabilitat delscicles de vida de les persones i les famílies (persones gransen habitatges independents, famílies monoparentals, famí-lies desestructurades, situacions d'atur o fragilitat laboral,riscos de salut, etc.). Els poders públics tendiran a suplan-tar la tradicional implicació familiar en la solució dels pro-blemes derivats de la inestabilitat dels itineraris vitals. Lesxarxes familiars estan més disperses espacialment, són méspetites i han d'enfrontar-se a la difusió de l'individualismecom a valor social, cada vegada més reconegut des de l'es-fera pública.11

Una expansió semblant apunten les polítiques locals de su-port a l'accés a l'habitatge. Primer perquè la percepció del'accés a l'habitatge com un dels principals problemes de lesfamílies farà que, de mica en mica, aquestes polítiques ad-quireixin un caire més universalista, tot i que a mitjà terminil'efectiu de joves en edat d'emancipació i demandants d'unprimer habitatge anirà disminuint. En segon lloc, perquè l'aparició de la immigració com a nou col·lectiu social d'a-tenció preferent i la fragilització de les trajectòries vitals in-

10. B. GEYS et al. (2007), «Local Governments in the Wake of Demographic Change: Efficiency and Economies of Scale in German Municipalities», Discussion Paper 07-036, Centre for European Economic Research, Alemanya (ftp://ftp.zew.de/pub/zew-docs/dp/dp07036.pdf).

11. «Social policy must ensure that people do not need to be reliant on others». Extret de la intervenció titulada «Demographic change, economic growth and public policies», efectuada pel conseller federal suís Pascal Couchepin al World Ageing & Generations Congress, 2005, St. Gallen, Suïssa. <http://www.edi.admin.ch/dokumentation/00334/00336/index.html?lang=en>

Principals factors del canvi demogràfic

Serveis socioculturals(universals)

Inserció i igualtat social(grups de risc)

Suport a l'accés a l'habitatge

Planejament urbà i construcció residencial

Creixement demogràfic

Canvis estructurals(envelliment, joves)

Trajectòries vitals inestables

Esquema d'influències mútues entre polítiques locals i canvi demogràfic

Principals polítiques públiques locals

Habitatge i planejamentServeis personals

Nova immigració

Gris: Polítiques públiques locals de resposta als canvis demogràfics / Marró: Influència significativa de les polítiques públiques locals sobre l'evolució demogràfica


crementaran la demanda sobre l'habitatge de caire més as-sistencial.

Si la política local de caire social i serveis personals té unaactitud passiva de resposta al canvi demogràfic, altres ac-cions des de l'esfera pública tenen un impacte directe so-bre l'evolució demogràfica local. El cas més evident és lagestió del planejament, perquè regula la quantitat i qualitatde l'oferta residencial, la seva periodització temporal i laseva concentració espacial. La combinació de decisions enaquests paràmetres dóna com a resultat una proposta de-mogràfica, potser inconscient. Per exemple, la proliferacióa certs municipis espanyols de la construcció concentradaen l'espai de centenars o milers d'habitatges d'igual tipo-logia durant un curt espai de temps té efectes demogràficsdesequilibrants, perquè porten cap a la conformació inicialde poblacions excessivament homogènies, tant en termesd'edat com socials, amb piràmides totalment esbiaixadescap als adults joves i els seus fills petits. Aquests tipus d'ac-tuacions massives, afortunadament no gaire presents a Ca-talunya, porten a mitjà i llarg termini a la formació de ciclesde demanda de béns i serveis amb data de caducitat (es-coles, ocupació, habitatge d'emancipació…), segons l'e-volució d'una piràmide inicial no equilibrada.12 Per sort, lafragmentació pròpia del poblament i dels municipis a lesàrees urbanes catalanes té la virtut de distribuir més les lo-calitzacions de la nova oferta residencial, esvaint els riscosde desenvolupament de poblacions locals desequilibrades.

En definitiva, servir les poblacions locals és gestionar per-manentment el canvi, tant pel que fa als elements estructu-rals (canvi agregat) com al desenvolupament de les tra-jectòries vitals (canvi individual). Per servir les poblacionslocals, també cal assumir que són obertes, integrades, in-terconnectades, fins a cert punt disperses, no tancades enelles mateixes. Per tant, caldrà que les polítiques locals si-guin adaptatives (que tinguin en compte el canvi), transver-sals (que integrin diferents camps d'acció municipal) i coo-peratives (coordinades amb ens públics exteriors). � Juan A.Módenes. Departament de Geografia (Universitat Autònomade Barcelona). Centre d'Estudis Demogràfics

El Berguedà ha sofert canvis demogràfics molt importantsen les darreres quatre dècades, relacionats amb la dismi-nució de les activitats econòmiques que hi predominaven iamb el despoblament que, en general, ha afectat les co-marques de muntanya. La progressiva desaparició d'em-preses tèxtils i mineres i l'abandonament d'explotacionsagrícoles van provocar durant els anys setanta un despo-blament continuat, que va tenir el seu moment àlgid a finaldels vuitanta, en plena crisi industrial. Tot això va originaruna emigració interna, cap a comarques properes o limí-trofes de Barcelona, entre els joves i els adults, a fi de cer-car noves oportunitats de treball i una projecció laboral ade-quada a la seva formació. A més, l'envelliment de lapoblació resident es va accelerar per una taxa de creixe-ment natural negativa, en els últims quinze anys, i per unsaldo migratori també negatiu, almenys fins a l'any 2000.

En l'última dècada s'ha observat que la població s'ha man-tingut, al principi per l'intercanvi entre les zones rurals i elspobles més grans, i, en els darrers anys, per un creixementprogressiu, factor positiu si es té en compte l'envelliment ila baixa natalitat entre la gent autòctona. Actualment la po-blació ha crescut lleugerament: de 38.252 habitants l'any1998 a 41.122 l'any 2007, gràcies al fenomen migratori. Lespolítiques locals adreçades als col·lectius que incideixen enel fenomen demogràfic són la promoció d'habitatge social,l'incentiu per al naixement de fills, el Pla comarcal de ciu-tadania i immigració del Berguedà i les politiques relacio-nades amb els serveis socials. El problema principal a l'hora d'aplicar-ho és el pressupostari. Els municipis, so-bretot els petits, han esdevingut els seus gestors directes,amb unes despeses elevades no sempre d'acord amb elsingressos que el municipi pot aportar. �

• Punt de vista

El fenomen demogràfic al Berguedà

M. Carme Casas Comellas Gerent del Consell Comarcal del Berguedà

12. H. LE BRAS i J. C. CHESNAIS (1976), «Cycle de l'habitat et âge des habitants», Population, 31 (2), p. 279-299.


PER SABER-NE MÉS

The impact of demographic changeon local and regional government.Council of European Municipalitiesand Regions, 2006

Tots els països europeus estan patint canvis demogràfics im-portants com ara l'envelliment de la població, la reducció deles taxes de natalitat i els processos migratoris, que tenenconseqüències rellevants per als governs locals i regionals.Aquests canvis afecten esferes diverses de l'acció públicacom són els mercats de treball, l'habitatge, els sistemes deseguretat social, les infraestructures, la planificació urbana,l'educació, els pressupostos i les finances públiques.

A partir d'un recull d'experiències de Finlàndia, Alemanya,Espanya i la República Txeca, el document analitza l'im-pacte que aquests fenòmens tenen sobre les regions i ciutats europees, i les estratègies i polítiques que s'estanportant a terme per tal de donar resposta als reptes que su-posa. L'estudi se centra especialment en quatre àmbitsd'especial interès per a les autoritats locals: els serveis so-cials, la planificació urbana, l'ocupació i la inclusió social i,finalment, les activitats locals comunitàries, i inclou re-ferències de cadascun dels països en cada àmbit.

Els serveis socials hauran d'adaptar-se a la demanda crei-xent de serveis específics per a la gent gran, especialmentd'aquelles persones majors de vuitanta anys, així com pre-parar-se per a les reduccions previstes en l'àmbit de lainfància. Respecte a la planificació urbana, caldrà disse-nyar respostes concretes en l'habitatge, els transports pú-blics i la millora dels centres i les perifèries urbanes. En l'àm-bit de l'ocupació, la reducció de la població i dels índexsd'atur pot provocar problemes de manca de personal qua-lificat en algunes regions, ciutats i sectors específics. Fi-nalment, l'increment de gent gran fa preveure el creixement

del voluntariat d'aquest grup d'edat que caldria aprofitaramb activitats comunitàries entre el sector privat, els go-verns i la societat civil.

Finalment, l'estudi ofereix algunes conclusions generals: pri-mer, els quatre països estan afectats per canvis demogrà-fics, tot i que amb diferències en la dimensió i en els horit-zons temporals; segon, els debats polítics nacionals sobrel'envelliment de la població estan més centrats en els seuscostos en el sistema de seguretat social que no pas en lesimplicacions socials i econòmiques; tercer, a escala local iregional, els projectes estan relacionats, bàsicament, ambels serveis socials; i, finalment, només algunes autoritats lo-cals han adoptat una estratègia integrada per tal de gestio-nar els efectes del canvi demogràfic.

Projeccions de població de Catalunya. 2015-2030(base 2002) [en línia]IDESCAT (2007). Barcelona: Institut d'Estadística de Catalunya<http://www.idescat.net/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/ppc15-30.pdf>

Regional policy responses to demographic changes [en línia]EUROPEAN UNION (2007). Luxemburg: Office for Official Publica-tions of the European Communities. <http://ec.europa.eu/re-gional_policy/conferences/demographicchallenge_jan07/doc/pdf/proceedings_demo_challenge.pdf>

Local governments in the wake of demographicchanges: efficiency and economies of scale inGerman municipalities [en línia]GEYS, BENNY; HEINEMANN, FRIEDRICH; KALB, ALEXANDER

(2007). Discussion Paper, núm. 07-036. Berlín: Centre forEuropean Research. <http://opus.zbw-kiel.de/voll-texte/2007/5695/pdf/dp07036.pdf>


BONES PRÀCTIQUES

Ciutats IP, una aposta municipal pel desplegament de la fibra òptica

Foto

graf

ies:

Arx

iu


Parlar de desplegament de la fibra òptica com una einaper al desenvolupament de les infraestructures de te-lecomunicacions no és parlar del futur, sinó de pre-sent. En les jornades IP Cities, celebrades a final denovembre a Viladecans, s'hi han exposat projectes ques'estan desenvolupant en aquests moments a diver-ses ciutats europees, que corroboren la importànciad'utilitzar aquesta tecnologia com una solució pràc-tica a les necessitats actuals i futures de l'aplicació dela banda ampla en les telecomunicacions.

L'aposta d'algunes ciutats, com podria ser el cas de Vila-decans, d'optar per xarxes de caràcter públic per al des-plegament d'infraestructures de fibra fins a la llar, és a dir,d'infraestructures de telecomunicacions d'alta velocitat(FTTH), és una estratègia de desenvolupament territorial denova generació. Els avantatges d'utilitzar la fibra òptica sónmúltiples, malgrat el que alguns municipis pensin i els ope-radors excusin el seu desplegament per qüestions bàsica-ment econòmiques.

La fibra òptica no és altra cosa que un producte format perun paquet de cables que permet una major capacitat detransport de la informació perquè disposa d'una banda de pas molt ampla, superior als 100 gigues/km. La fibra òp-tica té altres aplicacions, com per exemple en il·luminació oen sensors per mesurar temperatura i pressions en perfora-ció de pous de petroli, entre moltes d'altres.

Però el que aquí interessa és la seva aplicació en la trans-missió de telecomunicacions. El problema sorgeix a partirdel fet que les xarxes actuals de telefonia des de les qualsla majoria d'empreses i llars es connecta a Internet no vanser dissenyades per transportar comunicacions més enllàde veu, com poden ser imatges, documents o vídeos, perposar uns quants exemples. En aquest cas, els avantatgesde la fibra òptica són bàsicament permetre una velocitat denavegació per Internet de dos milions de bits per segon i re-bre vídeo i so a temps real. Les dificultats per universalitzaraquesta tecnologia són, bàsicament, el seu cost d'instal·la-ció, ja que requereix la instal·lació d'un nou cablejat fins ales terminals dels usuaris. Aquest cost és el que provocaaquest alentiment en el desplegament de les noves xarxes,malgrat que els seus defensors asseguren que la inversiórealitzada es podrà recuperar en un termini mitjà. El quemanca és, doncs, una major implicació política que creguien aquesta estratègia.

L'Europa de dues velocitats: el sud i el nordA Europa es troben exemples de nombrosos projectes d'in-fraestructures avançades i dinamitzadores d'aquest teixit denova generació empresarial que afavoreix el desenvolupa-ment econòmic. El que està clar és que hi ha dos punts devista diferents pel que fa al desplegament de la fibra òptica:mentre que l'Europa del nord ha fet una aposta important perla fibra òptica, els països del sud sembla que només s'ho es-tan començant de plantejar. En aquest cas, la bretxa entreels països de l'Europa del nord i la del sud pot ser cada ve-gada més gran.

Exemples de projectes basats en la fibra òpticaEls projectes que a escala local s'han presentat a les jorna-des IP Cities, promogudes des de la Diputació de Barcelonai l'Ajuntament de Viladecans, formen part d'estratègies lo-cals per impulsar un perfil de ciutat IP o d'Smart Cities (ciu-tats intel·ligents). El debat s'ha mogut a partir de quin pot ser

L’aposta d’algunes ciutats per desplegar xarxespúbliques de fibra és una estratègia dedesenvolupament territorial de nova generació


el model de desenvolupament de les infraestructures deFTTH més adient per a cada territori, tenint en compte laseva estructura social, econòmica, política i territorial, aixícom debatre al voltant de la posició sobre el desenvolupa-ment de la fibra òptica al nostre país.

Com a exemples d'experiències s'ha pogut conèixer quela població finlandesa de Ylistaro, de 5.600 habitants i si-tuada a 800 km de la capital, compta des de final de l'any2004 amb serveis de telefonia sobre IP (VoIP) i vídeo i xarxade transferència de dades a una velocitat de fins a 100 me-gabits per segon a través d'una xarxa de fibra òptica d'In-ternet (FTTH) que els proporciona la companyia ValokaistaNetwork. O el de la regió francesa de la Baixa Normandia,que presentà el projecte Manche Numerique, una organit-zació pública que proveeix productes i serveis digitals ba-sats en les noves tecnologies a més de 250.000 llars de laregió. Un altre dels projectes és el desenvolupat a la ciutatholandesa de Nuenen, on el 97% de la seva població s'haunit en una cooperativa de telecomunicacions que permetque els seus habitants i comerços puguin accedir a un sis-tema triple play (TV, telefonia i accés a Internet) basat enuna xarxa de fibra.

També s'explicà l'experiència de tres petits municipis ruralsaustríacs (Grobschönau, Saint Martin i Bad Grobpertholz),que fins a l'any 2006 no disposaven de connexió amb bandaampla i que gràcies al desplegament d'una xarxa de fibraòptica donen servei a les prop de 1.500 llars i 150 petitesempreses establertes a la zona.

El projecte innovador de Pau (Pau Broadband Country)El projecte Pau Broadband Country, presentat per la ciutatfrancesa de Pau, de la mà d'un dels seus impulsors, JeanMichel Billaut, proposa convertir aquesta ciutat de 160.000habitants del sud de França en una ciutat intel·ligent ambdesplegament de xarxa de fibra òptica fins a la llar que pu-gui suportar serveis, aplicacions i usos, amb accessos de100 Mbps comercialitzats a un preu de 30 euros. El pro-jecte, iniciat l'any 2002, parteix del desplegament d'unaxarxa pública local que preveu tenir cablejat el 85% de les60.000 llars i 11.000 empreses, entre les quals n'hi ha de tanimportants com, per exemple, Total Fina Elf, a final del 2008.

Manifest de Viladecans

Al final de les jornades, l'Ajuntament de Viladecans, juntamb altres ciutats que aposten per la fibra òptica a l'IP Ci-ties, va signar un manifest a favor d'aquestes infraestruc-tures de telecomunicacions, com una aposta rendible i defutur per a la societat. El manifest, en extracte, diu:

� A l'inici del segle XXI les ciutats necessiten una identitato una definició que les diferenciï de les ciutats de la so-cietat industrial. Internet i les tecnologies de telecomuni-cacions han contribuït de manera decisiva a produir uncanvi social d'una importància cabdal en la història hu-mana. Els models de negoci, les relacions, l'entreteniment,la comunicació i l'aprenentatge han canviat substancial-ment amb el desenvolupament tecnològic i el creixementexponencial de les xarxes.

� La ciutadania cada vegada està més a prop de la infor-mació, dels serveis i dels productes. En conseqüència, ales ciutats augmenta el pes de la demanda ciutadana pelque fa a la qualitat de vida i a les noves maneres de pro-duir i d'entendre la relació per produir, informar-se o ges-tionar la vida quotidiana.

� Les xarxes construïdes amb fibra òptica fins a la llar sónles que permeten connectivitat d'alta velocitat, basada enel concepte giga en lloc del concepte mega, entre 100Mbps i 1 Gbps. Són xarxes que permeten simetria en lainteractivitat entre l'emissor i el receptor, la qual cosa in-centiva el ciutadà com a gestor, actor i proveïdor de con-tinguts i serveis d'innovació.

� Les xarxes de fibra fins a la llar han de ser neutres, in-dependents i obertes a la competència. Aquestes xarxescreen nous mercats, faciliten l'arribada dels operadorstradicionals de telecomunicacions i dinamitzen les op-cions de nous operadors locals, i creen, així, un nou tei-xit econòmic.

� A Europa, amb inversions molt raonables, es pot donarun gran pas en la ciutat que apunta al segle XXI. Les ciu-tats presentades a l'IP Cities 2007 són les pioneres a as-sumir el lideratge de les telecomunicacions públiques enel context europeu i mundial.

� Per primera vegada, una ciutat europea, la ciutat deViladecans, organitza l'IP Cities, un congrés que reuneixciutats europees que construeixen xarxes d'alta veloci-tat amb gestió pública, semipública, cooperatives o pri-vades de nova generació, i els principals actors del mónpúblic i privat, administració, organitzacions i professio-nals per intercanviar i compartir recursos i bones pràc-tiques. �


La inversió que s'està realitzat és de 39 milions d'euros,aportats per diverses administracions públiques.

El desplegament de la xarxa de fibra òptica el porta a termela Communauté d'Aglomération Pau Pyrénéss, una em-presa pública que és la que assegura la connectivitat allarga distància. Aquesta entitat lloga un operador neutre,que en aquest cas està format per la Société Paloise pourTrès Haut Débit (SPTH) i Axione, que és el que explota laxarxa i n'assumeix els riscos. El paper d'aquest operadorneutre és vendre transport i llogar fibra obscura als proveï-dors de serveis de baix cost, i incentivar la incorporació denous operadors i de serveis, tant privats com públics.

Una segona fase del projecte consisteix en la creació d'unnou barri totalment intel·ligent, tant per la gestió de les 1.000cases domòtiques que crearà com, més endavant pel pro-jecte del NanoValley, dedicat a la nanotecnologia, la tecno-logia basada en allò infinitament petit.

Un dels impulsors polítics del projecte fou el senador i al-calde de Pau, André Labarrère, mort el mes de maig de2006. El seu impuls polític es va ajuntar amb l'empenta exe-cutora de Jean Michel Billaut, que, d'altra banda, ha estat

també un dels principals promotors de projectes de de-senvolupament de ciutats IP a Europa.

Jean Michel Billaut ha estat una de les principals figures deles jornades IP Cities de Viladecans, amb l'aportació d'undiscurs que entronca amb la necessitat que les ciutats apos-tin pel desplegament de la fibra òptica amb el pessimismeque aquesta ho faci com una pell de lleopard, amb punts iso-lats, i no en forma troncal i en xarxa a partir d'un pla estratè-gic elaborat per la UE o pels mateixos Estats que la integren,a partir d'un pla de desplegament que encara no existeix.Jean Michel Billaut ho té molt clar, la fibra és el futur i, comja ha passat moltes altres vegades en el desplegament d'al-tres infraestructures, s'haurà de córrer si no es vol perdre eltren. Només amb una aposta clara i decidida pel seu des-plegament serà possible que l'Europa del sud pugui compe-tir amb l'Europa del nord, on l'estratègia és clara des de faanys. A França, encara que no sense dificultats, l'aposta co-mença a ser acceptada pel Govern central. Una altra qües-tió serà el model d'operador que s’apliqui, públic o privat,encarregat de fer-ho. A IP Cities van parlar tant operadorspúblics i locals com privats i comercials. En tot cas el quequeda clar és que la inversió s'ha de fer ja. � Ramon Vilado-mat

A les jornades IP Cities de Viladecans, s’hi han presentat projectes que formen part d’estratègies locals per impulsar un perfil de ciutat IP o d’Smart Cities (ciutatsintel·ligents)


INDICADORS MUNICIPALS Mercats municipals

L’Oficina de Mercats i Fires Locals i el Servei de Programa-ció van iniciar l'any 2007 un Cercle de Comparació Intermu-nicipal de Mercats Municipals, en el qual han participat dotzemunicipis de la província de Barcelona, amb la finalitat de:� Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns

indicadors comuns consensuats.� Formar un grup de treball per intercanviar experiències. � Impulsar la millora dels serveis a través de la comparació

entre municipis (benchmarking). El quadre resum següent mostra els indicadors consensuats,

així com el valor mitjà dels municipis participants de l'exer-cici 2006. Els indicadors s'han classificat en quatre dimen-sions de meta i s'han agrupat segons els objectius genèricsdel servei de mercats municipals. Per a més informació dels cercles de comparació intermuni-cipals, podeu consultar el web següent: <www.diba.cat/go-vernlocal/cci.asp>� Oficina de Mercats i Fires Locals ([email protected])� Àrea de Govern Local - Servei de Programació ([email protected])


WEBS LLIBRES

Plans d'ordenació forestal en boscos detitularitat municipalCol·lecció: Documents de TreballSèrie: Territori, 121 x 29,7 cm; 128 pàgines

L'Àrea d'Espais Naturals, a través de l'Oficina Tèc-nica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals,dissenya estratègies i sistemes per a la prevenciódels incendis forestals i la gestió del bosc. El númerorecull les ponències del seminari tècnic sobre plansd'ordenació forestal en boscos de propietat munici-pal que es va celebrar a Berga. El seminari, adreçatal món local i als professionals del sector forestal, vapresentar una metodologia per a la redacció i la ges-tió de plans d'ordenació d'aquests boscos.

Vint-i-cinc experts i professionals de la sociologia,la psicologia, la política, les ciències de la comu-nicació, l'antropologia, l'educació o l'economiareflexionen sobre els diversos aspectes que, enrelació als joves, han de prendre en consideracióles polítiques de joventut: autonomia i emancipa-ció, participació, igualtat, mercat laboral, salut,habitatge, espai públic, mitjans de comunicació,tecnologies de la informació o creativitat.

Participació ciutadana en diverses llengües

L'Oficina de Desenvolupament Local ha atèsuna demanda que consistia a fer una web ca-racteritzada per la participació ciutadana. Estracta de donar un espai web per a la Xarxa deCiutats Agermanades amb Mataró: Cehegín,Corsico, Créteil, Dürnau i Gammelshausen.Una característica d'aquesta web és que cadaciutadà hi participa amb la seva llengua nativai les seves col·laboracions es tradueixen au-tomàticament a la resta de llengües utilitzadesa la web: català, castellà, francès, italià i ale-many. Aquesta traducció automàtica es du aterme utilitzant els traductors de la Generalitati Google.

Joventut i polítiques de joventut 25 aportacionsCol·lecció: Documents de TreballSèrie: Igualtat i ciutadania, 921 x 29,7 cm; 196 pàgines

ESCAPA’T La ruta del paper a prop de BarcelonaAquesta ruta és un viatge en la història per veure com ha canviat la manera de fer paper,

partint dels sistemes artesans del segle XVIII per enllaçar amb la mecanització de l'entradadel segle XX i l'ús de les noves tecnologies. A Capellades es visita el Museu Molí Paperer,on es pot viure l'experiència d'elaborar paper a mà al taller del museu, i el Molí PapererMunné. La ruta acaba amb la visita a la fàbrica Stora Enso, a Castellbisbal, on es pot

veure el circuit actual complet d'elaboració del paper.

www.turismetotal.org / Museu Molí Paperer de Capellades (Tel. 938 012 850) / Oficina d'InformacióTurística de l'Anoia (Tel. 938 051 585) / Consorci de Turisme del Baix Llobregat (Tel. 936 852 400)