45
PROGRAMA SANTA CECÍLIA 2020 SMA WWW.SMALBORAYA.ES SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · NOVEMBRE DE 2020

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

PROGRAMASANTA CECÍLIA 2020

SMAWWW.SMALBORAYA.ES

SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA

REVISTA DE L A SOCIETAT MUSICAL D’ALBOR AYA N.º 18 · NOVEMBRE DE 2020

Page 2: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

tir l’ús de la mascareta, a pesar de que la banda l’havíem dividit en diversos grups més xicotets. Però no renunciem als pròxims con-certs que vindran, a la sarsuela y al musical que teníem en ment per al proper 2021, però seran. Bo, tot açò serà si l’autoritat (co-vid) ho permet i l’oratge no ho impedeix…

Bé, passem ara a l’escola. Primer que res he d’agrair i felicitar a totes les persones que la conformen i en especial a la direcció i als professors pel treball i esforç realitzat per a passar d’un dia a altre de les classes presencials a les telemàtiques. També agrair als alumnes i les seues famílies per haver seguit col·laborant amb el nostre projecte a pesar de les dificultats del moment. Per úl-tim dins d’aquest apartat, però no menys important, vull tindre un record especial per a Mª José Casañ, qui al llarg de 18 anys s’ha fet càrrec de la direcció de l’escola de música i que ara deixa de costat per encetar una nova etapa en la seua vida. Moltes gràcies per la tasca i l’esforç desenvolupats al llarg de tant de temps que han sigut en bé del creixement i millora de la nostra escola. També donar la benvinguda a Maria Carbonell com a nova directora de l’escola, a més de desitjar-li molta sort i molt d’ànim en aquesta nova responsabilitat que a partir d’ara durà endavant.

Evidentment tot el que està passant en matèria sanitària junt a la crisi econòmica que tenim damunt dels nostres caps, han incidit en l’escola, amb la conseqüent disminució del nostre alumnat des del 14 de març de 2020 fins la data actual. No obstant anem a se-guir lluitant per a mantindre la nostra Societat activa, ja que en els seus 114 anys d’existència ha vist de tot i ha superat tot, i açò se-gur que també. Des d’ací em permet demanar a tots aquells que vulguen col·laborar amb la nostra Societat que es facen socis. Ara és un moment delicat i tota ajuda és benvinguda.

Bo, no m’enrotlle més.

Hola! Què tal? De nou altre any ací i ja en van 12. Ara la foto ja qua-dra amb l’actual realitat. En fi, és el que hi ha.

Bo, enguany Santa Cecília va a ser molt diferent, com tot en este 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys. No obstant, he de felicitar a Marta, que si açò dura molt de temps es va a convertir en musa perpètua.

Com no, cal que done les gràcies als meus amics de la Junta Di-rectiva, ja que sense ells, el seu treball i esforç, les coses no serien com són i, enguany, la seua participació s’ha fet més imprescin-dible que mai.

Aquest curs, a diferència dels anteriors, quasi no ha hagut activi-tats musicals a càrrec de les nostres agrupacions, concretament des del 28 de Febrer, quan la Banda va oferir un concert en l’Audi-tori dedicat a la Junta Local Fallera i a totes les falles d’Alboraia. També en octubre l’orquestra de corda, l’orquestra de corda pol-sada, la colla de dolçaines i percussió, així com el nostre grup de danses i la rondalla, varen oferir els seus respectius concerts o actuacions amb l’objectiu de complir amb les subvencions oferi-des per l’Institut Valencià de Cultura i l’Excel·lentíssima Diputació de València. Això sí, sempre complint amb totes les mesures de seguretat.

Fins ací les activitats d’aquest 2020. En la programació de Santa Cecília anem a intentar oferir tota l’activitat possible, com voreu al llarg d’aquest programa, això sí, sols concerts en l’Auditori amb un 50% de l’aforament (almenys de moment) i seguint totes les mesures de seguretat. Totes les agrupacions estan assajant a tope, complint totes les normes de seguretat. Això sí, dir-vos que la Banda no oferirà concert, doncs hem hagut de suspendre els assajos per precaució ja que, en el nostre cas, no podem garan-

SALUDADEL NOSTRE PRESIDENT

✑ DISSENYJ. Raúl Pérez.Més informació a la pàgina

web de la nostra societat:www.smalboraya.es

BONES FESTES!?CUIDEU I CUIDEU-VOS.

PEPE CARBONELL

2

Page 3: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

MUSADE LA MÚSICA2020 · 2021

MARTAMARTÍ PERIS

3

Page 4: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

DIRECT RSELS NOSTRES

SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA

ORQ

UES

TRA D

E CO

RDA

FRA

NCI

SCO

J. V

ALE

RO

GA

RCÍ

A

GRU

P DE

DANSE

S

TON

I B

LAS

SER

ER

GRU

P D`

ART

S ES

CÈNIQ

UES

FER

NA

ND

O S

OLE

R

ORQU

ESTR

A DE

COR

DA P

OLSA

DA

JAIM

E J

. RO

CA

BA

LLES

TER

BANDA

DE

MÚSI

CA

EDUARDO N

OGUER

OLES

BERM

ÚDEZ

COLL

A D

E DO

LÇAIN

ES I

PERC

USSI

Ó

JO

SEP

JU

STE

I M

AR

CORAL

POLI

FÒNIC

A

JES

ÚS

BLA

SCO

JU

AN

4

Page 5: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10 11 12

13

Enhorabona a tots els nous educands que entren a formar part de les diferents agrupacions artístiques de la societat musical d'alboraya. Es tot un orgull.

NOUSEDUCANDS

2020BANDA DE MÚSICA1. CRISTÓBAL MARTÍNEZ MONTAÑANA FLAUTA

2. LUCÍA SANFEDERICO BUSO SAXOFON ALT

3. FERNANDO TORMO CHÁFER SAXOFON ALT

4. PEDRO ARA CEREZO TROMPETA

5. JOANA SANFELIU I MONZÓ FLAUTA

6. IRENE PONS MARTÍNEZ CLARINET

7. JOSE ANTONIO DOLZ JULIÁ SAXOFON ALT

8. ALEX NOGUEROLES VEINTIMILLA TROMPETA

ORQUESTRA DE CORDA9. NELA MARTÍ ESCRIBÁ VIOLA

ORQUESTRA DE CORDA POLSADA10. JOANA GINER SORIANO GUITARRA

11. CRISTOBAL GARDE VIVES GUITARRA

12. INMA FRECHINA DOLZ BANDÚRRIA

COLLA DE DOLÇAINES I PERCUSSIÓ13. DIEGO MONTAÑANA MARCH DOLÇAINA

5

Page 6: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

SANTA CECÍLIA 2020

PROGRAMAPROGRAMA

6

Page 7: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

Director:FRANCISCO J. VALERO GARCÍA

(Data per confirmar)A l Auditori Municipal

DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA

L'ORQUESTRAConcert DE

DE CORDA

I Parte

· Dance of the Blessed Spirits ............................................ Ch. W. GluckFlauta solista, Ignacio González

· Concierto para clave nº 5 en Fa m, BWV 1056 ........... J. S. BachPiano, Jorge Balanzá

I. (Maestoso) II. LargoIII. Presto

II Parte

-Dos melodías para la película Henry V ............................ W. WaltonI. PassacagliaII. Caricias

-Dos melodías elegíacas ................................................................. E. GriegI. Corazón heridoII. La última primavera

-Laudate Dominum .................................................................. W. A. MozartSoprano, Marta Dalmau

-Cançó de Carmeleta ..................................................................... A. MartínSoprano, Marta Dalmau

7

Page 8: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

NOV22

DIUMENGE

A les 12:00 h.a l'Auditori Municipal

Director del Cor: JESÚS BLASCO

Coral PolifònicaAmor è ritornatoLucca Marenzio (1550-1599)

Más vale trocarJuan del Encina (1468-1529)

Hoy comamos y bebamosJuan del Encina (1468-1529)

Bella de vos som amorósAnònim S. XVI. Text: Pere Serafí (1505-1567)

La dama d’AragóPopular Catalunya. Harm: Diego Ramón i Lluch

No tingues porBressol. Jesús Blasco Juan

Mare vull casar-mePopular Alacant. Harm: Miquel Querol

La niña que se va al marMúsica: Salomé Díaz ; Text: Rafael Alberti

La tempestad Música: Linda Hartman; Text: Mary Ann Baker

Director de l’Orquestra: JAIME J. ROCA

Orquestra de Corda PolsadaAires Levantinos B. Sanchis Porta

MilongaJorge Cardoso

Balada Para Una GuitarraP. CándidoGuitarra: Agustina Lado.

Suite Mexicana Op.16Eduardo Angulo

I Jarabe ColimeñoII SerenataIII Huapango CriolloIV ValsV Polka

8

DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA

L'ORQUESTRADE CORDA POLSADAi la coral polifònica

CONCERT DE STA. CECÍLIA DE

Page 9: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

9

BALLS:

Sandinga de Xixona

Seguidilles de Carlet

Jota de Hortunas

Bolero Creuat

Valencianes d’Albal

U de Riola

Fandango de los Isidros

U de Castelló de Rugat

Bolero de l’Alcúdia

Director de l’Orquestra: JAIME J. ROCA

A les 18:00 horesA L'AUDITORI MUNICIPALD'ALBORAYA

NOV28

DISSABTE

DIRECTOR DEL GRUP DE DANSES: TONI BLASDIRECTOR DE LA RONDALLA: JOSEP JUSTE

AMB EL GRUP DE DANSES

FESTIVAL

I RONDALLADE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA

Page 10: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

Ensemble “Alfredo Clavel”

Ragon FálezEmilio Cebrián

La Pícara MolineraPablo Luna

Trois DancesA. Khachaturian

I. Danse des bouquetieres.II. Mascarade.III. Gopak.

El Ciclo de los RíosA. Malando

I. Rio NegroII. OrinocoIII. Chubut

All the pleasent thinksJames Barnes

(Data per confirmar).A l Auditori Municipal.

Director: EDUARDO NOGUEROLES BERMÚDEZ

CONCERT

DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA

BANDA SIMFÒNICA

10

Page 11: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

11

Ensemble “Francisco Ramos Rioja”La GiraldaE. L. Juarranz

Estampas AndaluzasAndrés Piquero

Second SuiteGustav Holst

I. March.II. Song without Words “I'll love my love”.III. Song of the Blacksmith.IV. Fantasia on the “Dargason”.

Moment for MorriconeEnnio Morricone

SerenadeDerek Bourgeois

Page 12: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

12

Matinet del Crist (pd)Josep Juste

Laia Villarubia (m.c.)Pau Puig

Natxo (m.m.)Rafael Faus

Judith (ballet moro)Marcos Verdú

Palafox (m.c.)José R. Pascual-Vilaplana

Gegants d’AlgemesíJosep Juste

La Muixeranga d’AlgemesíTradicional (arranj.: X.Richart i P. Maravilla)

D E S05

DISSABTE

A les 18:30 h.a l'Auditori Municipal

Director: JOSEP JUSTE

DE LA SOCIETAT MUSICAL D'ALBORAYA

COLLA DE DOLÇAINESi PERCUSSIÓ

CONCERT DE LA

Page 13: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

13

PROFESSORS 2020 - 2021

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31 32 33 34 35

1. CLARINET BORJA ESPEJO2. PERCUSSIÓ / TALLER BATERIA LLUÍS ALBERT3. DIRECCIÓ ARTS ESCÈNIQUES FERNANDO SOLER 4. CANT MARTA DALMAU5. CLARINET / PIANO ALFREDO SANTOS6. PIANO MIQUEL BRUÑO7. CANT / COR / PREPARATORI MIGUEL ÁNGEL ARIZA8. 4, 5 ANYS-PREPARATORI MARCOS LÓPEZ9. DOLÇAINA-TABAL/CC/CI/D. COLLA JOSEP JUSTE10. FAGOT / TALLER LECTURA ADULTS DAVID BAIXAULI11. CLARINET/CC VENT SANTIAGO RUIZ12. GUITARRA /CC / CI / D. ORQ. P-PUA JAUME ROCA13. GUITARRA / G. ELÈC / UKELELE VERÓNICA PAU14. LLAUD / BANDÚRRIA / MANDOLINA / INIC. 6 ANYS JORDI SANZ15. LLENG. MUSICAL HÉCTOR OLTRA16. FLAUTA / PIANO PILAR DEL CAMPO17. PIANO / LL. M. / CI 3-6 ANYS PATRICIA MARTÍN18. OBOÈ / LL. M. / DIRECCIÓ ESCOLA MARÍA CARBONELL19. ARPA ASCEN JIMÉNEZ20. CANT / LLM / CPG / ADULTS ELENA DE LA MERCED

21. PERCUSSIÓ / TALLER BATERIA CARLES PEIRÓ22. PERCUSSIÓ / CC PERCUSSIÓ FRAN CABO23. SAXÒFON / AULA DE JAZZ HÉCTOR JUAN24. CONTRABAIX DANIEL AÑÓ25. SAXÒFON / LLENG. MUSICAL JOSÉ GIL26. TROMBÓ FCO. JAVIER CERVERO27. TROMPA / LLENG. MUSICAL MATIES CARBONELL28. TROMPETA CARLOS GOMIS29. VIOLA MARÍA CARRIÓN30. 3 ANYS / CC CORDA / VIOLÍ ANABEL DURÀ31. VIOLÍ VICENTE ENGUÍDANOS32. FLAUTA TRAVESERA / JEFATURA ESCOLA M.ª JOSÉ ALAMÁ 33. VIOLONCEL / SUZUKI MAITE JUNQUERA34. FLAUTA DE BEC / CC BARROC MÉLODI ROIG35. TUBA / BOMBARDÍ / ADULTS ALBERTO VÁZQUEZ

Page 14: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

Estimados socios,

Ya hemos pasado un año más. ¡Y qué año! Un 2020 que no se va a olvidar en mucho tiempo por lo que todos hemos vivido. Y a pesar de ello, se ha podido concluir con éxito la edición de nuestra tan esperada revista de Sta. Cecilia. Esta vez, más que nunca, quisiera colaborar con unas pocas líneas que tratan sobre aquello que nos hemos visto obligados a utilizar para enfrentarnos a esta problemática y que, por si fuera poco, nos ha hecho más llevadera la situación: me refiero a las llamadas nuevas tecnologías.

Despedimos un 2019 plenamente musical y dimos la bienvenida a un 2020 incierto debido a los rumores que se aproximaban, aunque nunca habríamos imaginado lo que nos traía preparado.

Tuvimos un enero y febrero más o menos normales. Nosotros, la Orquesta de Cuerda Pulsada, estábamos muy ilusionados con los ensayos y preparativos del Festival de Orquestas que, como cada año, veníamos celebrando a primeros de marzo. En esta ocasión las participantes eran dos magníficas Orquestas: la de Toro (Zamora) y la Orquesta de Cuerda Pulsada de Segorbe. Pero esa ilusión comenzó a resquebrajarse cuando, a principios de febrero, la orquesta de Toro nos comunicaba que les preocupaba la situación y que les habían surgido muchas dudas sobre la asistencia de muchos de sus componentes. Los rumores dejaron de serlo para convertirse en noticia de una realidad crítica. Y la publicación a los pocos días de la orden de confinamiento para todo el territorio truncó definitivamente la ilusión con que empezábamos este año musicalmente hablando.

Adiós no sólo al XIII Festival de Orquestas, sino también al tiempo invertido en su preparación. Se suspendían también el concierto de Clausura de la Asamblea Nacional de la FEGIP (Federación Española de Guitarra e Instrumentos de Púa), fijada para el 24 de Abril, los conciertos en Toro (Zamora), en Segorbe, y algún otro que había fijado. ¡¡Qué desastre!! Todo paralizado. ¿Y ahora qué?

Existe una frase que dice que “A la música no se le puede callar” y como se ha podido comprobar, a los músicos tampoco.

Durante los primeros días del confinamiento surgen espontáneamente algunas actuaciones con la música como protagonista: alguien recita desde un balcón, otra persona toca un instrumento musical. Rápidamente proliferan este tipo de actividades y los músicos de todas partes salen a los balcones y dan conciertos amenizando las tardes.

Se produce una readaptación en casi todos los ámbitos, para tratar de alcanzar, en la medida de lo posible, una normalidad y una continuidad de la actividad. Como no podía ser de otra manera, también en la música. Es aquí donde entran a formar parte de esta historia las que han demostrado ser, no solo útiles, sino necesarias: las nuevas tecnologías.

Aparece una nueva forma de impartir las clases, de celebrar reuniones, de ensayos, de conciertos, festivales, concursos. Una serie de herramientas informáticas que estaban en un segundo plano y que han dado un paso al frente -y bien firme- para acercarnos en la distancia.

Skype, el programa decano por excelencia para videoconferencias, ha sido el escogido por nuestra escuela de música. Pero hay también muchos otros, como por ejemplo, Zoom, Google Meet, Microsoft Teams, Jitsi, videoconferencias a través de WhatsApp, etc. Todas ellas adquieren gran importancia dadas las posibilidades que nos ofrecen y, aunque hoy por hoy -está por ver si en el futuro lo consiguen- no superaran a las formas habituales de comunicación entre profesorado y alumnado, han hecho posible el que las clases puedan impartirse, sin que éstos últimos se hayan visto perjudicados.

Todas estas aplicaciones han funcionado, pero también he de decir que, como experiencia personal, resulta enormemente agotador debido al esfuerzo extra que se ha de hacer, sobre todo por parte del profesorado en sus explicaciones y comentarios. No obstante, echando la vista atrás y viendo que ha sido la solución a la problemática que teníamos entre manos, estoy convencido de que ha valido la pena.

Estas mismas aplicaciones han cumplido sobradamente en otros ámbitos de la vida. Gracias a ellas, tras la conexión online de varias

personas de forma simultánea, se ha conseguido celebrar las más que necesarias reuniones de juntas directivas de empresa, de amigos, familiares, etc.

Otras herramientas que han demostrado ser valiosísimas en estos momentos son las de edición de video. Por citar algunas: Adobe Premiere Pro, DaVinci Resolve, iMovie, Movavi, etc. han hecho posible la unión de varias grabaciones para así poder ver y escuchar a varios participantes a la vez. Han logrado hacernos disfrutar de la interpretación musical de toda una agrupación. Han sido infinidad los videos que, a través de estos programas, han visto la luz dando la posibilidad a los interesados de seguir disfrutando de la música.

Desde la Federación de Orquestas de Pulso y Púa de la Comunidad Valenciana, se ha realizado el montaje de un video utilizando uno de estos editores. En él hemos participado todas las Orquestas Federadas, interpretando la Rapsodia Valenciana de M. Penella. Bonito trabajo y bonito recuerdo.

Los festivales musicales y concursos, sobre todo de jóvenes intérpretes, que se venían celebrando anualmente de forma presencial, se han visto obligados a adaptarse a estas nuevas circunstancias. Y se han podido realizar, esta vez, con intervención de estas herramientas informáticas, incluso dando la posibilidad al público de valorar la interpretación con su votación.

Y todo este trabajo, todos estos archivos se han difundido a través de plataformas que ya forman parte de nuestro día a día: YouTube, Dropbox, Google Drive, Wetranfer, etc. Todas ellas han puesto al alcance de la mano -más bien de un clic- la ingente cantidad de material musical creado durante el confinamiento, dejando bien claro una vez más que a la música no se le puede hacer callar.

TE ADAPTAS O TE ADAPTAS. NO HAY OTRAPor Jaime J. Roca (Director de la orquesta de Cuerda Pulsada de la SMA)

14

Orquestra de Corda Polsada

Page 15: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

15

Eduardo NoguerolesDirector de la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alboraya.

Estimats amics.

En un any terriblement complicat per la situació de pandèmia que vivim, vull, en primer lloc, enviar-vos un missatge d’ànim en nom de tots els que formem aquesta gran família que és la Societat Musical d'Alboraia. En aquests mesos de confinament, la música s’ha mostrat, una volta més, com una part fonamental en les nostres vides, sent un dels motors que ha mantingut desperta la nostra il·lusió per la vida en moments tan complicats.

A pesar de les dificultats, la Societat Musical ha continuat oferint les seues classes als més jóvens, adaptant-nos a las noves tecnologies; s’ha dut endavant una reforma integral del saló d’assajos i, des de la Banda, hem oferit una sèrie de concerts de cambra en streaming durant el mes de juliol que han rebut més de dos mil visites en internet. Lluny queda ja el fantàstic concert de Nadal, en el que vàrem tindre l’honor de rebre al tres Reis Mags, i l’emotiu concert de Falles del passat mes de març. Amb ells iniciàvem el que anava a ser un any marcat per un viatge a Toledo que ara queda aplaçat per a quan la situació ens ho permeta.

Per a aquesta tardor hem decidit adaptar-nos a les circumstàncies i dividir la nostra agrupació en dos ensembles instrumentals als que hem posat els noms de dos il·lustres mestres de la nostra Societat: Alfredo Clavel i Francisco Ramos Rioja. El resultat d’aquest desdoblament va a plasmar-se en una sonoritat més clara i transparent en cadascun dels grups i un programa molt interessant amb un repertori concebut per a xicoteta banda de concert.

I com cada any per aquestes dates, rebrem amb entusiasme als nous músics, que voran així satisfets els anys d’estudi que han dedicat als seus instruments i les classes al Musical amb la seua entrada en les diverses agrupacions. En aquesta nova etapa de la seua vida podran gaudir de fer bona música, compartir experiències amb els companys, desenvolupar habilitats de treball en equip, conéixer altres llocs i, el més important, divertir-se fent una cosa que els agrada formant part d’un grup humà extraordinari.

La música és millor amb amics!

Page 16: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

NO SOY MESSI PERO DISFRUTOCON EL BALÓN MÁS QUE ÉL.Per Francisco J. Valero García, Director de la Orquesta de Cuerda de la Sociedad Musical de Alboraya.

16

...de repente tenía 5 años y ya conocía las principales romanzas de zarzuela y las más célebres arias de ópera. Mis hermanos y yo canturreábamos en el coche sobre Pavarotti, Carreras, Monserrat Caballé cuando mi padre ponía las cintas, sin saber lo que era, ni nos importaba. Pero nos encantaba y lo disfrutábamos sin más.

En casa todo era música. Mis padres no eran profesores de conservatorio, ni tocaban en la Orquesta de Valencia, ni habían hecho cursillos de perfeccionamiento, pero conocían la música lo suficiente como para disfrutarla y adentrar a sus tres hijos en ese maravilloso mundo. Sabían que para disfrutar de la buena cocina no necesitaban en casa las Estrellas Michelín. Sabían que para llevar la ropa en condiciones no necesitaban hacer cursos de alta costura. Sabían que para disfrutar del deporte no necesitaban ganar millones como Simeone. En fin, sabían que para disfrutar de la música no necesitaban catorce años de estudios.

Pero sabían que para que estuviéramos bien alimentados, bien vestidos, sanos y cultos tenían que estar siempre a nuestro lado. Con la constancia y el esfuerzo por bandera. Nos enseñaron así los placeres de la música. Nos enseñaron también que en lo más sencillo, puro y auténtico está la grandeza y también la virtud. Y por supuesto nos mostraron la superación y la especialización, siempre respetando nuestra voluntad. Sabiendo que la profesionalización de una materia no siempre conlleva un mayor disfrute primigenio, sino un estilo de vida distinto. Nos dieron a elegir. Y elegimos. Voluntariamente. Pero sin perder el origen.

Esta profesionalización, que nos llevó a esta vida un tanto agitada y marcada por la necesidad de la competitividad, nos dio posibilidades amplias para desplegar el goce con la música. Conocimos que la inmensidad de la creación musical no tiene límites y que no hay suficientes años para alcanzar todas las metas artísticas. Pero cuando volvemos la vista atrás mis hermanos y yo, cuando volvemos a nuestro pueblo con aquellos ambientes de música familiar, de música entre amigos, quisiéramos que no se terminaran nunca esas noches de desenfado y placer del Arte por el Arte.

Esta es la riqueza que hemos heredado y que pienso transmitir a mi descendencia. El Arte no necesita burocracia. Necesita constancia, esfuerzo y amor por él.

Después de esta reflexión, estoy convencido de que esta es la principal motivación que mueve a la Orquesta de Cuerda. Los resultados (¿realmente necesitamos resultados?) son placenteros, abstractos, vacíos de matemática. El esfuerzo personal y la constancia nos crean un ambiente artístico en cada ensayo. No me canso de repetir que prefiero un ensayo en el que aparezca la magia del arte musical antes que cien conciertos perfectos. Por supuesto que deseamos hacer partícipes de nuestros mejores momentos de satisfacción al incondicional público que nos sigue. Pero esas noches sin presión, sin uniformes, sin prisas, sin escenarios, sin nervios, son las mágicas.

Ahí es cuando surge ese momento de paz, de reencuentro con el Barroco, con la oscuridad del estudio de Beethoven, con las cartas de amor de Fauré, con la compañía justa para que reaparezca el espíritu de Mozart entre nosotros, casi lo sentimos allí sentado, mirándonos con su tintero, preparado para seguir... dándonos permiso para acariciar sus melodías...

Page 17: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

17

Enguany ha sigut un any complicat i estrany per a tots però, en alguns aspectes, per al col·lectiu de la música i, en especial, del tabal i la dolçaina tal volta més. I és que els nostres instruments són bàsicament instruments de carrer, instruments de festa i per a la festa. I clar, en un any com aquest, en el que no han hagut festes (tal volta algunes poques manifestacions festives, però res a vore amb els anys anteriors) i en el que no s’ha pogut eixir al carrer, la situació per als que ens dediquem a eixos instruments tan arrelats en la nostra tradició ha esdevingut molt complicada.

Vàrem començar per quedar-nos sense Falles. Després ens hem quedat sense les Festes de Moros i Cristians que a tants pobles es celebren durant la primavera i l’estiu. Tampoc poguérem celebrar les nostres Festes Patronals al juliol, ni el Crist de la Providència a l’agost, ni les festes de tants i tants pobles de la geografia valenciana on els dolçainers i tabaleters estem presents donant alegria a la festa i omplint de música tots els racons i moments.

Amb les perspectives i les prediccions que ens fan les autoritats sanitàries, sembla que encara ens queda una bona temporada d’aguantar-nos i de no poder eixir al carrer a fer la música que tant ens agrada ni poder fer els concerts i actuacions en les condicions que més ens agradaria. Però vull ser optimista. Hem de ser positius i pensar que sols serà una estoneta. Si fem les coses com cal, en breu tornarem al carrer, a fer festa, a fer música, a passar-ho bé, a saltar i ballar al ritme de les colles, de les bandes, de les xarangues… Això sí, hem de centrar-nos, posar-nos la mascareta, seguir les normes higièniques i vigilar les distàncies socials. Sols així, en poc de temps, podrem véncer al “bitxo” i podrem anar tornant a la normalitat.

No obstant, fins que eixe moment arribe, en la Colla de Dolçaines i Percussió de la S.M. d’Alboraia, seguirem fent els nostres assajos i treballant per a dignificar la nostra música, això sí, seguint la normativa anti-COVID, i fent les nostres actuacions com puguem, intentant no perdre la forma i no deixar mai de tocar (cosa que si abans era difícil, ara possiblement ho siga més). Però això sí, esperant a que tot açò passe per a tornar a estar amb tots vosaltres, fent-vos gaudir de la nostra música i esperant els vostres aplaudiments de nou.

Ànim que en no res tornarem!I segur que ho farem més forts!Bones Festes de Santa Cecília.

Tornarem!Per Josep Juste, director de la Colla de Dolçaines

i Percussió de la SMA, professor de l’Escola i musicòleg.

Page 18: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

"ENCONTRES"

Per Jesús Blasco JuanDirector de la Coral Polifònica d'Alboraya

Per Juan Ángel.

CORALPOLIFÒNICA

Sincronitzar la música amb la fotografia no es tasca fàcil. Es pot fer una instantània meravellosa a un músic, però explicar la història d’un concert a través de la fotografia és una cosa molt més complexa: massa fotografies pot quedar repetitiu i si et quedes curt ja no és una historia, sols són un grup de fotos que poden arribar a ser boniques però que no diuen molt ni criden l’atenció. El secret per a encontrar la sintonia entre música i fotografia radica en empatitzar el fotògraf amb el músic, escoltar al mateix temps que sents el moment de prémer el disparador de la càmera. Quan per mig d’una fotografia recordes la música que vares escoltar en eixe concert serà el moment màgic de l’encontre entre el músic i el fotògraf.

18

Hola a tots.

Enguany, és un any on les festes de Santa Cecília, com la resta de festes, seran molt diferents: més reduïdes i amb un poc menys d’alegria que altres ocasions.

La nova situació ens planteja molts reptes que, poc a poc, haurem d'anar acceptant i superant.

Hi ha alguns comentaris que fa temps que em criden l’atenció i són expressions com: “això s’ha fet tota la vida” o “sempre ha sigut així” però, a la llarga història de la humanitat, si hi ha una cosa que sí s’ha mantés sempre i ens ha fet evolucionar ha sigut precisament els canvis i les situacions adverses, guerres, desastres naturals, epidèmies i malalties,... Poques vegades hi ha hagut llargs períodes de “tranquil·litat” i l'ésser humà sempre ha fet front, adaptant-se i superant totes eixes dificultats.

Nosaltres els músics, a més, ho tenim un poc més “fàcil” perquè, encara que tot estiga fosc i la incertesa ens rodeje, sempre estem fent sonar els nostres instruments, ajudant a fer la vida un poc més bonica .

Està clar que la situació requereix precaució, però cal fer el nostre “paper”, la nostra melodia, per a que tot funcione i que la música no deixe de sonar mai, perquè la resta de la societat ho necessita. Igual que la medicina, la música és necessària per a que la gent puga gaudir i no caure en el desànim. Som necessaris.

En la Coral Polifònica estem cantant amb mascareta, per a fer-ho més “interessant”... I, encara que molt incòmode, una vegada portes un ratet cantant, la mascareta deixa de molestar, perquè amb la música, amb les veus, amb els sentiments de les persones del cor, que comencen a sonar, tot canvia. Fins i tot els ulls de la gent es tornen un poc més vius. “Gràcies” a les mascaretes, els ulls tenen un poc més protagonisme que abans.

Cal protegir-se i protegir als més delicats, però si podem, cal mantindre la “màquina de fer música” en marxa. Que no pare, som necessaris.

Page 19: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

17.268loteria de nadal

No esperes a que t'ho conten!A vore si enguany es l'any!.

19

GRUP DE DANSESEns agrada tant ballar que no hem parat de fer-ho. En estos temps tan incerts som un grup que ha demostrat que no ha perdut les ganes de vestir-se, de ballar, d’actuar, de fer cultura, a la nostra manera, la valenciana.

Quan ens vàrem confinar (i esperem que no torne a passar mai més!), no vàrem perdre el contacte i amb les noves tecnologies continuàrem donant passos, recordant les Seguidilles de Carlet, la Sandinga, el Bolero de L’Alcúdia o L’U de Castelló de Rugat, amb la vista posada en el futur.

En quant poguérem, tornàrem a fer presencial el nostre valseig, els passos, el mirar-nos cara a cara, als ulls, i somriure a cada ball, però amb una particularitat, la mascareta tapava la nostra felicitat facial per tornar a trobar-nos i fer allò que tant ens agrada.

El més fantàstic és que hem pogut demostrar actuant davant del públic que, a banda de les nostres cares, el nostre cos demostra en la valenciana dansa l’alegria d’entretindre, d’ensenyar-se, de fer cultura, tradició i que açò que tant ens agrada no es quede mai en l’oblit.

Com a valor afegit, haurien de ballar vostès amb la mascareta posada i sabrien com de difícil és respirar i moure’s… tot per tornar a esta nova normalitat, que sense dubte farem més amable, si cal repicant les nostres postisses i creant l’esclat de color, música i dansa cada vegada que pugem a un escenari o actuem en el carrer.

Està clar que ni una pandèmia pot parar a este grup tan especial ni al nostre benvolgut folklore valencià.

Page 20: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

LES ARTS ESCÈNIQUESEN TEMPS DE PANDÈMIA.

Per Fernando Soler.

20

Les circumstàncies manen, i el 2020 ens està posant a prova a tots, ens obliga a reinventar-nos per a mantenir la nostra manera de vida i l'agrupació d'arts escèniques no és una excepció.

La distància social, les mascaretes i la resta de la normativa fa impossible desenvolupar la nostra activitat amb normalitat, però això no ha impedit que el treball de l'agrupació seguisca avant. I és gràcies a la il·lusió i la força d'un grup humà que estima el que fa i està disposada a seguir amb l'activitat. És molt lloable l'esforç que estem fent tots i totes, Junta directiva, personal docent i d'administració i alumnat, perquè les activitats seguisquen endavant, que la cultura es continue transmetent i que junts puguem continuar creixent com a artistes i persones.

El projecte que teníem previst per a enguany no podrà ser estrenat fins que les aigües tornen al seu llit, però l'Agrupació continuarà treballant, respectant totes les mesures de seguretat, per a estar preparats i continuar oferint el nostre treball a la Societat Musical i al poble d'Alboraia. Cada dimarts ens ajuntem a treballar, en xicotets grups, per a tirar avant el nostre projecte i és molt curiós que quan més complicada és la situació més mans hi ha per a ajudar, ja que no fem més que créixer i comptem amb un grup humà excel·lent que cada dia creix. Segurament encara tardem a poder estar tots i totes junts en un assaig, però ens guardem les abraçades i els besos per a eixe dia.

Este curs serà molt estrany, i possiblement tardem molt a oblidar-lo però segur que amb el temps, mirarem cap enrere i veurem que junts vam poder seguir endavant.

Page 21: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

21

ESCOLA DE MÚSICASOCIETAT MUSICALD’ALBORAYA

ESTUDIA I GAUDEIX LA MÚSICAAMB NOSALTRES. T'ESPEREM!!

Clases per a totes les edats, des de els més menuts fins als més majors.

Page 22: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys

EN IMATGESdel curs 2019-2020

RECORDS

Page 23: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 24: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 25: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 26: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 27: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 28: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 29: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 30: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 31: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 32: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 33: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 34: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 35: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 36: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 37: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 38: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 39: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 40: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 41: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 42: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 43: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 44: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys
Page 45: REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALBORAYA N.º 18 · … · 2020. 11. 19. · 2020. Aquest saluda verdaderament és el més complicat que he hagut de fer al llarg d’aquests anys