Preu 0’40 € - No em llencis després de llegir-me, PASSA’M!

http://www.xtec.es/centres/a8037981

L’escriptor Enric Larreula ens visita Judit Esparó

Obre la botiga Judit Esparó per Mònica Sen-

ties Ja tornem a tenir botiga al poble! Han tornat a obrir Can Toneu, la porten dues noies que es diuen Jessica i Laura i venen de Castellterçol. En venen de tot una mi-ca. La carn, les botifarres i els embotits que tenen són molt bons.

Com cada any el diumenge de Pasqua, els Caramellaires “Sortits de l'OU” ballarem i cantarem pels carrers i les places del poble. Co-mençarem a mig matí, i vestits com mana la tradi-ció oferirem els nostres cants i els nostres balls a la gent del poble. Després a les 12h del migdia anirem a missa i a la sortida, a la Plaça del Monestir, ballarem: Un nou cant, El Ball de Casca-vells, El Rogle, el Patatuf...,

i cantarem la cançó La Pas-qua Florida. Aquest any, serem molta gent a ballar i a cantar, xics i grans, ja que pares i mares també col�la-boraran, i tots junts farem una bona colla. I per acabar les nostres actuacions, les cantaires de l'Estany ens ofe-riran un repertori de can-çons i caramelles antigues.

Us animem a participar i us desitgem una Bona Pasqua!!!

Caramelles per Mònica Senties

Fa uns dies va venir un escriptor molt famós: l’Enric Larreula. Nosaltres hem llegit llibres seus i són molt interessants i divertits, com els de la col�lecció Pa amb xoco-lata o Contes de molts col-ors. Ha obtingut molts premis entre ells el Premi Lola Anglada. Van venir a

veure’l els nens i nenes de Collsuspina i Mura. Ens va explicar coses de la seva vida com que de petit ja inventava histò-ries i que a l’escola a ell no li ensenyaven la seva llengua (el català), però llegint i estudiant molt escriu els llibres molt bé.

Revista de l’Estany

Març 2008

Número 5

Capitells 2

Són notícia 3

Joves 3

Ecologia 4

Escola 6

Tradicions 8

Biblioteca 9

Mossos 9

Poesia/faula 10

Passatemps 11

Entrevista 12

CONTINGUT

TELÈFONS D’INTERÈS

per Aina Casas

Ajuntament 93 8303000

As social 93 8303030

Biblioteca 93 8303077

Claustre, Monestir, Parròquia 93 8303040

Consorci 93 8301418

Escola 93 8303066

Farmàcia 93 8303031

Metge 93 8303030

Restaurants:

Bar Monestir 93 8303188

Celler Valeri 93 8303169

Hostal Grau 93 8303051

Botigues:

Cal Bou 93 8303233

Cal Xaconet 93 8303149

Ma. Àngels 93 8303176

Escola i poble

de l’Estany

(Moianès)

Doncs sí, a l’Estany tenim un capi-tell que, per a poder-lo entendre, ens hem de situar a uns cinc mil anys enrere, al III mil�lenni abans de la nostra era, a l’antiga Mesopo-tàmia. Fa uns cinc mil anys, a les ribes del riu Èufrates, es va escriu-re la primera obra literària que coneixem; la cultura sumèria, que va viure més o menys on ara fa poc els americans van començar la invasió de L'Iraq, va ser la primera en fer servir l’escriptura per a comunicar-se. A més d’inventaris i lleis algú va escriure un llarg poe-ma, les aventures d’un heroi que feia diverses proeses per a vèncer les forces de la naturalesa. Aquest heroi es deia Gilgamesh (o Gilja-mès, o Guilgamès) i una de les històries que es va fer més famosa de les que es van escriure va ser la d’haver vençut a dos lleons de cop només amb la força dels seus bra-ços. A més, aquesta història va començar a fer-se molt popular en pintures, escultures i tapissos. I vet aquí que els sumeris van començar a fer representacions d’un personat-ge agafant dos lleons amb força per a decorar els seus palaus i temples.

La cultura dels sumeris va acabar essent substituïda per la dels acadis, que també van representar Gilga-mès vencent els lleons. I després dels acadis els babilonis, i després els parts i després els sassànides, que van ser els últims perses. L’i-mperi persa va caure davant l’I-slam, però tot i així els islàmics van continuar mantenint, sempre que podien representar figures humanes, la imatge de Gilgamès agafant dos lleons. Els musulmans van vestir-lo a la seva manera, amb bombatxos i altres robes àrabs, i van popularitzar aquesta imatge en catifes i tapissos allà on van portar la seva cultura. A l’Espanya andalu-sí, per exemple, on a l’edat mitjana hi havia musulmans que feien bo-nics tapissos amb la imatge de Gil-gamès, que ja ningú sabia que es deia Gilgamès, però que quedava molt bé i molt estètic amb un lleó

a cada costat. I vet aquí que els comtes catalans van fer algunes ràtzies (ràpids atacs militars) a València i a Múrcia, que tenien per finalitat arreplegar tot el que podi-en com a botí i tornar-se’n cap a casa. I algun cavaller català deuria prendre un tapís amb la imatge de Gilgamès, però no sabia ni qui era Gilgamès ni què era un tapís, i per a obtenir favors de l’església va oferir el bonic tapís al bisbe de Vic, però reconvertit en una capa. Aquesta capa de bisbe, amb una antiga imatge musulmana, encara es pot veure al Museu de Vic. I també la deurien veure els artistes de l’època, que deurien trobar molt bonica la imatge d’un xicot vestit a la morisca amb un lleó a cada braç, ves per on.

I finalment algun dels escultors que va passar per l’Estany va pensar que en un capitell això dels lleons hi quedaria molt bé, i per això va fer aquesta escultura que podem veure en dos capitells de la galeria oest, més o menys darrera de la biblioteca. L’artista tampoc sap que aquest ninot es diu Gilgamès i que és la història més antiga de la hu-manitat, però li deuria fer gràcia treballar-la. El personatge va vestit a la manera morisca: porta uns calçons bufats, com uns bombat-xos, i una faixa ampla damunt una camisa senzilla com les que duien els pagesos musulmans que corri-en per les nostres terres. Agafa un lleó amb cada mà, i l’escultor ha aprofitat aquests animals per a fer un capitell estètic: ens podem mi-rar cadascun dels caps de costat, però quan s’ajunten a l’angle en fan un de sol. I tal com estava de mo-da en el romànic, els lleons recu-llen la cua entre les cames i se la cargolen darrera el llom.

I aquí va acabar, de moment, el llarg viatge de Gilgamès, un heroi sumeri que va vèncer dos lleons… proesa que va agradar fins als cris-tians de quatre-mil cinc-cents

anys més tard, i que encara ens agrada a nosaltres quan anem a visitar el claustre. De l’Iraq a l’Es-tany!

1 de 216 1 de 216 1 de 216 1 de 216 capitellscapitellscapitellscapitells

L’Iraq a l’Estany L’Iraq a l’Estany L’Iraq a l’Estany L’Iraq a l’Estany per Laura Castellet, antiga encarregada del claustre

REVISTA DE L’ESTANY 2222

Desprès d’haver tallat milers de plataners, ara els experts en medi ambient, i la Generalitat de Catalunya, valoren molt po-sitivament els arbres a les car-reteres, tant que promocio-nen la plantada de plataners...

A l’Estany es van plantar fa molts anys perquè fessin ombra pels que passaven i treballaven per la carretera, com que a ningú se li va ocórrer de tallar-los, ja no cal replantar-los

Plataners a la

carretera

C re s p i e r a p r e m i a t El pintor Jaume Crespiera ha estat premiat fa poc amb el Premi Cultural Montepeià 2007

per la seva obra, i diferents ex-posicions arreu de Catalunya.

El mes de febrer en Crespiera va fer tenir la seva exposició de pintures a l’oli Paisatges i marines a Puig-Reig.

NÚMERO 5

Ara són dates de preincripció, és el moment de decidir quins estudis volen fer els joves desprès de l’i-l’institut. Continuem en aquesta secció ofe-rint-vos les diferents possibilitats de professions de futur a la comarca i on poder estudiar-les. Seguint les dades que varem aportar en números anteriors, avui acabem amb la resta d’ofertes i adreces. Esperem que us siguin útils. Continua a la pàgina 12....

Cal Xaconet a Moià El forn de Cal Xaconet posa una botiga a Moià. Estarà al carrer Manresa. Vendran pa, pastes, i pastissos a partir d’abril.

Nou enllumenat S’estan canviant les llums de les faroles per tal de que no conta-minin tant. Les que posen enfo-quen la llum cap avall.

Brossa a la carretera A la carretera es tira molta brossa i els que s’encarreguen de netejar emplenen bosses i bosses.

Carrer pista vella El camí que hi va de darrere el mones-tir a la pista vella l’han arreglat, ara ja es quasi un carrer. Activitats a la biblioteca La biblioteca està preparant di-ferents activitats per a les tar-des, entre aquestes activitats es faran xerrades els propers me-sos.

Ep Joves! Professions amb futur a la comarca Ep Joves! Professions amb futur a la comarca Ep Joves! Professions amb futur a la comarca Ep Joves! Professions amb futur a la comarca per Isabel Fonoll (Orientadora escolar i professional) (i 3)

Són noticia Són noticia Són noticia Són noticia per Aina Casas

3333

Medi ambient V? per Isabel Casas i Navarrete

REVISTA DE L’ESTANY 4444

Les orquídies enganyen, amb la seva forma, als insectes i així aconse-gueixen ser fecundades. N’hi ha algunes que enganyen amb l’olor, tot desprenent exquisides fragànci-es o desagradables olors, de dia o de nit, tot depèn si l’insecte que les pol�linitzat és diürn o nocturn. D’altres ofereixen un gustós nèctar als seus visitants. Ja veieu que n’hi ha per a tots els gustos! Fins i tot hi ha alguna espècie que, si li falla l’estratègia, és capaç de pol.linitzar-se ella mateixa. Tot sigui per les llavors!

Les orquídies les podem trobar florides des de principis de prima-vera fins a l’octubre. Les primeres que ens floreixen solen ser les sabatetes o sabatetes de la Mare de Déu. Hi ha moltes espècies que tenen una part de la flor vellutada i, si ens hi fixem un xic, ràpidament veurem diferències. Com més les mirem més n’hi ha i potser fins i tot ens atabalarem si les volem identificar bé.

A l’Estany podem veure, per ordre de floració, les següents espècies:

Ophrys sphegodes, O. Catalaunica, O. Lutea, O. Insectifera, O. Scolopax, O. Apifera, des de mitjans d’abril a finals de juny.

Ah!, però, i els senyorets, què són? Doncs també són orquídies, més grans i més vistoses que les sabatetes, més fàcils de veure i, a vegades, d’olorar!

N’hi ha de color blanc, de color fúc-sia, rosa clar, verdoses, liloses, gro-gues, de color de mel, amb pigues...

N’hi ha en forma de mico, d’home penjat, de mosquit, de tasseta ple-na de nèctar, amb esperó, sense esperó, en forma de c amp a n e t a , piramidal...

N’hi ha que fan olor i d’a-altres pudor. Ja veieu que n’hi ha per donar i per vendre!

Llegir només aquest títol pot provo-car més d’una interpretació. Què diu ara? Què té a veure una sabata amb un senyoret? I aquesta paraula, senyoret, és un xic “cursi”o anti-quada, oi?

Qui n’hagi sentit a parlar, ràpida-ment relacionarà aquest títol amb unes flors que les podem trobar pels voltants de l’Estany , a la pri-mavera i fins la tardor.

I qui ja sigui més expert dirà : ah, les orquídies silvestres!!!

Doncs sí, encara que sembli es-trany, a l’Estany hi ha orquídies. Molt menudes si les comparem amb les tropicals, però molt boniques i vari-ades. N’hi ha una quarantena d’es-pècies diferents només al Moianès.

Ja sabem doncs, que les orquídies no només les trobarem a les floris-teries sinó que també les podem veure tot passejant pels boscos, prats, camins, camps abandonats, vores de rieres...

La majoria són tant xiques que pas-sen desapercebudes, són discretes de mida però molt boniques si ens les mirem de prop. Són unes plan-tes exigents, no els agrada que es remeni el lloc on viuen. Pel naixe-ment d’una nova planta cal, primer, que la llavor trobi un fong que l’aju-di a germinar i li proporcioni els nutrients perquè pugui créixer un tubercle o un rizoma (poden passar de 2 a 15 anys abans no neixi una nova planta). Després broten les primeres fulles i no florirà fins al cap d’un any com a mínim. Llavors florirà cada any durant unes setma-nes. Si la flor no és pol�linitzada es manté més temps fresca. Quan és pol�linitzada comença a pansir-se.

Les orquídies són unes plan-tes molt especi-als perquè han adaptat la forma de les seves flors per tal que s’assembli a l’insecte que les ha de pol�li-nitzat. Necessi-ten que un in-secte s’endugui

enganxats al seu cos els pol�linis(capsetes on hi ha el pol�len).

Podem veure florides, si la climato-logia ho permet:

Acera antropophorum, Anacamptis pyramidalis, Cephalantera longuifo-lia, C.rubra, C.damasonium, Dacty-lorhiza maculata subsp fuchsii, Epi-pactis helleborine, E. Muelleri, E. Palustris, E. Parviflora,Gymnadenia conopsea, limodorum abortivum, Listera ovata, Neottia nidus-avis,Orchis coriophora, O. Simia, O. Ustulata, Platanthera bifolia, P. Chlorantha, Spiranthes spiralis i alguns híbrids molt vistosos que ens faran ballar el cap.

Doncs ja veieu que, si voleu, en tenim per molts dies, i anys també, de veure-les i retratar-les! Perquè aquestes són, només, les espècies que viuen a l’Estany, però si anem als pobles del voltant en trobarem de diferents i, si comencem a voltar pel país o fora del país, estarem distrets per una bona temporada.

I semblava que amb sabatetes i se-nyorets ja en tindríem prou!!!

Les orquídies són unes plantes molt fràgils, que qualsevol alteració de l’hàbitat les pot perjudicar: pastures intensives, llaurades, urbanitzacions, contaminació del sòl... També té depredadors: els tubercles agraden als conills i sobretot ala senglars. Les fulles agraden als conills i als ramats.

Està clar que les hem de respectar, no collir les flors i menys arrancar-les per portar-les a casa. És en va, un cop tretes del seu lloc no viuen. Ah, i si ens afeccionem a fotografiar-les, anem en compte a no trepitjar

Polinització de la flor “sabateta

NÚMERO 5

depredadors, també te gran part de culpa. Bé , com ja vaig dir en un altre article, dedicat als bolets, esperem que la temporada que ve sigui millor i els caçadors de L’-Estany, puguem gaudir de aquest gran esport que es la caça.

No us entretinc mes, perquè sé que el tema de la caça, és molt delicat, però penseu que els mes interessats - i els que mes fem -

perquè als boscos hi tornin a ha-ver animals som els caçadors.

La temporada de caça ja s’ha aca-bat amb més pena que glòria. Bé, això és una opinió personal. Lo únic que abunda bastant es el porc senglar. La caça petita, per exem-ple, conills, perdius, llebres, no van anar massa ve las cries, per culpa de la sequera i de las malalties que pateixen els animals, sobra tot el conill de bosc. Però per mi, i això si que es una opinió molt personal, la superpoblació de guilles i d’altres

En Costa ens torna a visitar per explicar-nos més coses de les plantes, de les seves qualitats i de com podem trobar l’equilibri a través d’elles.

Violeta de bosc

La violeta del bosc (viola alba) a més de bonica té diferents apli-cacions, entre elles pels

problemes respiratoris. També és calmant.

Hepàtica

Aquesta planta té les flors rosa-des és bona pels problemes del fetge, fins i tot les seves fulles, si us hi fixeu tenen forma de fetge.

La caça La caça La caça La caça per Salvador Tarrida i Raquel Tarrida

L’equilibri a través de les plantes L’equilibri a través de les plantes L’equilibri a través de les plantes L’equilibri a través de les plantes per Costa

5555

Prímula Veris La prímula és la primera planta que floreix a la prima-vera. Té les flors grogues. Les seves aplicacions medici-nals, des d’antic, són moltes, cal ressaltar que és bona per regenerar les cèl�lules i per tant per “estirar” les arru-gues.

El còmic El còmic El còmic El còmic per Esteban Kenney

Aquest curs tots els nens i nenes de la ZER El Moianès farem una cantata: La ciutat i la lluna. Una cantata és una representació d’una història amb cançons. La farem tots els nens i nenes de les set escoles de la ZER en un teatre gran on hi capiguem tots els actors cantaires i les nostres famí-lies i altres persones que ens vin-guin a veure. La cantata la estem assajant i la representarem el mes de juny.

Al forn de Cal Xaconet, en Jo-an, a més d’ensenyar-nos a fer panellets, regalar-nos els ingre-dients i posar el forn, també ens ensenya cada any a fer la mona de Pasqua i bunyols. Desprès de cuites les “envernissem” amb un xarop fet amb sucre, anís i altres her-bes, les arrebossem de sucre i ... A menjar-les. Boníssimes!

L’Estany vist pels més xics L’Estany vist pels més xics L’Estany vist pels més xics L’Estany vist pels més xics

Va d’escolaVa d’escolaVa d’escolaVa d’escola

Ja som 22 Ja som 22 Ja som 22 Ja som 22 per Jordi Ramos Cantata Cantata Cantata Cantata

Fem la mona de Pasqua a cal Xaconet Fem la mona de Pasqua a cal Xaconet Fem la mona de Pasqua a cal Xaconet Fem la mona de Pasqua a cal Xaconet

REVISTA DE L’ESTANY 6666

L’església del monestir- Marta - 4 anys El pati dels petits - Oriol - 5 anys El nostra pati - Bohdan- 4 anys

A l'escola ja som 22 nens i nenes, ha crescut l’escola. Tenim nens de diferents orígens com de Ucraïna, de Rússia, d’Amèrica... I de l’Estany.

NÚMERO 5

Aquest any, els grans de l’es-cola hem començat Educació sexual. Ens ha vingut l‘ATS Ma-nel del CAP de Moià.

Entre altres coses molt interes-sants ens ha informat que a l’-institut de Moià té un servei per fer consultes confidencials so-bre tot el que ens preocupi als joves.

Aquest any la festa de la ZER El Moianès, en la qual forma part la nostra escola, a més de les es-coles de Calders, Castellcir, Collsuspina, Mura, Monistrol i Sant Quirze tindrà lloc a Caste-llcir el 25 d’abril. És un dia de trobada de tots els nens i nenes de les set escoles, que passem el dia junts fent diferents activi-tats i a la tarda també venen les famílies.

Educació sexual per Judit Esparó Festa ZER

7777

El còmic El còmic El còmic El còmic per Vova

El nom prové de la munna ter-me àrab que significa “provisió de la boca”, regal que els mo-riscs feien als seus senyors.

La mona de pasqua és molt tra-dicional a Catalunya. Es remunta al segle XVIII, ja a les hores el padrí regalava la mona al seu fillol.

Era una massa dolça amb ous durs a sobre. El número d’ous corresponia a l’edat del nen fins arribar als dotze anys, en aquest moment, potser com a punt

La Mona de pasqua La Mona de pasqua La Mona de pasqua La Mona de pasqua per Maria, educadora de la Llar d’infants

final de l’obsequi, el número d’ous era de tretze. La mona simbolitza que la quaresma i les seves abstinències s’han acabat, l’ou representa el principi de la vida.

És al segle XIX quan les mones perden la seva senzillesa per convertir-se en pastissos deco-rats amb figures i ous de xoco-lata. Malgrat tots els canvis és important que les tradicions no es perdin.

Tornem a recordar les explicacions que ens donen i ens han donat la gent més gran. Quan tenim molt a prop la setmana Santa, dies de repòs, calma i dolçor. En altre temps cada moment de la setmana era un ritual que cada any es repro-duïa en l’afer propi d’aquest dies.

El diumenge de rams, el poble anava a beneir grans rams de llorer, els mes petits a falta de poder penjar-hi garlandes o galetes, els adminis-tradors de la mare de deu (homes que ajudaven en diferents actes a la parròquia) posaven tot a punt per guarnir el Monument, lloc habitual a la capella del santíssim (encara avui perdura) que era enga-lanat amb flors, estris i ornaments festius per posar-hi a Jesús Sagra-mentat el dijous i el divendres sant, tenint cura de que tot anés be.

Cada casa hi portava un aire i la gent es tornava per fer la vetlla al

santíssim i aquestes, hores de dia i nit mai es deixa aquest lloc sol. Des-prés ja passat s’hi quedava algun tros d’encens cremant s’anava a buscar-lo i es guardava per encen-dre’l a casa quan hi havia temporal fort.

L’eucaristia, el via Crucis i les pro-cessons pel carrer amb el cant de la passió i les torxes de tothom enceses era tot seguit amb devoció i respecte per la gent del poble i els de les contrades veïnes.

El divendres guardant dol per la mort de Jesús no es tocaven les campanes sinó les tenelres (una mena de roda que al rodar feia picar unes fustes). El dissabte a la vesprada al cor d’homes sortia a cantar les caramelles a Jesús res-suscitat. El primer lloc era davant la verge, després seguides per pla-ces i carrers enlairant els cants i acompanyats pels bastoners que

amb el cop de bastons chings cas-cavells feien de la nit de pasqua una gran festa. Cantaven també corrandes adreçades a les noies amb picaresca d’escampar algun o altre missatge que provoqués ria-lles a tort i a dret.

La gent obsequiava als cantaires amb llonganisses, ous,blat……etc,

Ara per sort encara en d’aquell temps el ressò que amb ganes sentim com la nostra mainada també canten caramelles i ballen bonics balls, acompanyats dels pares i de la colla del cor parro-quial que d’ençà d’uns quans anys revifen cançons antigues i amb la gran ajuda de la Mònica que hi posa el bon afer, paciència i joven-tut, cosa que fa que a l’Estany po-dem gaudir de la pasqua que enlai-re cants de la joia compartint el bell sentit de la tradició, amb unió i harmonia. Bona Pasqua!

Temps d’ahir i d’avui Temps d’ahir i d’avui Temps d’ahir i d’avui Temps d’ahir i d’avui ---- Caramelles Caramelles Caramelles Caramelles per Maria Estany Esparó

La Munda y la Roser se juntan en el bar. A esta hora ya se han acabado las partidas diarias de dominó y canario. Los periódicos, hartos de manoseo, yacen esparcidos sin or-den por mesas y sillas. Mariano el cestero dormita al fondo, bajo la tele, cuyo ruido quizá le ayuda. La Munda lleva colgada una larga bufanda gris y colocado un gorrito del mismo color y de la misma lana. Los años no pasan por ella. La Ro-ser es más joven; no deja de azotar el aire con su larga cabellera rubia y de masticar el chicle que le acaba de regalar la Mireia. Fuera despunta la primavera en las yemas del cerezo de la esquina y en dos mirlos que ya buscan aparearse sobre el césped del Pressegué, pero hace fresco. Y sigue sin llover. - La Roser - Otra vez se ha votado. Te digo que esto es un mareo. Tan-to votar y, total, para seguir sentán-donos en la misma silla. - La Munda - Mujer, peor estábamos cuando no se votaba. Entonces to-caba el punto en boca y a sus órde-nes, mi capitán. Como personas éramos más pequeñitos - La Roser -Yo de eso no me acuer-do. Pero te diré que ya empiezo a estar mosca por eso de cambiar derecho por un puñado de prome-sas, luego mal cumplidas. - La Munda – La verdad que sí, que es un mareo la menestra de siglas: FE, EI, PP, PSC, EU, PL…

- La Roser – Estamos en un siglo de si-glas, que decía mi profe. - La Munda - Recuerdo que al nacimien-to de la democracia apareció un partido que se llamaba Proverista, que vayas usted a saber cómo se comía eso. - La Roser – ¡Toma ya! ¿Me quieres ex-plicar tú qué tiene de popular el PP, qué tiene de obrero o de socialista el PSOE o qué le queda de comunista a IU o IC? Un suponer. - La Munda – Ay, yo no llego a tanto. Yo me hago un lío con palabras como revolución, republicano, autogestión, pro-gresismo, oligarquía. Y ahora la han to-mado con globalización, liberalismo. Te juro que las oigo a diario pero no las entiendo ¿No te fastidia?

- La Roser - Bueno, yo, como tampoco me aclaraba, me he fijado en los colo-res. Había más de los que tiene el Arco de San Martín: azul, naranja, rojo, blan-co, verde, negro. Y elegí uno. - La Munda - Ni los colores ni las pala-bras dicen lo que tendrían que decir. Colores y palabras se han vaciado de su sentido propio lo mismo que se vacía una calabaza. - La Roser - ¿Tú que me dices de que sólo en la provincia de Barcelona se hayan presentado nada menos que 29 partidos? - La Munda - Algunos no los conocería ni su propia madre. Yo hice mis cálculos y entre todos los aspirantes a diputados y senadores en Barcelona se han pre-sentado 480 aspirantes.

- La Roser – Seguro que les habrán dado algo sólo por presentarse, y no te digo más si encima han sacado silla. - La Munda - Mujer, ya se sabe que se busca el poder, el dinero, la influencia, las relaciones. Fíjate cómo algunos se aferran al sillón y repiten. Repiten, que no dimiten. - La Roser. Privilegios y enchufes, eso es lo que se medra. - La Munda – Yo me he planteado el aprieto que supone el acto de votar, sobre todo porque de los 480 candi-datos que yo podía elegir, solamente conocía a cinco y esos sólo de oídas y a alguno por haberlo visto en la tele. - La Roser - Yo he pensado igual que tú. Y a la vista de eso, para no votar a desconocidos hubiera votado a esos cinco conocidos, pero resulta que iban en listas diferentes. Total que he votado 20 nombres, de los cuales 19 me son absolutamente desconocidos, vaya, que no sé si son tontos o listos, guapos o feos, mozos o viejos, tuer-tos o cojos. - La Munda – Sin embargo alguien dejó dicho como una frase de mármol aquello de que ‘la democracia es el menos malo de los sistemas políticos’. - La Roser – Bueno, va. Ahora echarse a la calle a barrer tantos carteles, símbolos, emblemas y siglas, más difí-ciles de entender que un sudoku plan-teado por un japonés. Las dos mujeres se levantan al mismo tiempo, se acercan al mostrador, pug-nan por convidarse, paga la Munda al final y da propina. Se calan el abrigo y el gorro y casi se estrangulan con la bufanda. Adéu.

REVISTA DE L’ESTANY 8888

Es lo menos malo según la Munda Es lo menos malo según la Munda Es lo menos malo según la Munda Es lo menos malo según la Munda per Anonimus

NÚMERO 5

dans per tal de evitar ser víctimes

d’aquests fets.

El contingut de la informació va des de l’explicació del tipus de l’estafa, com consells per evitar ser estafat. S’expliquen com funcionen les esta-fes del tocomocho, l’estafa de l’es-tampeta, el fals carter, les falses infermeres, les duplicacions de les targetes, els trilers, les trucades a telèfons 806, falsos donatius, excur-sions programades, etc. També es donen consells i pautes de conducta, tant quan estem al domicili com pel carrer, quan anem al mercat o de compres per les botigues o centres

comercials.

La gent gran es tracta d’un grup de

població que va en augment i de persones fràgils amb necessitats de seguretat específiques, la qual cosa preocupa enormement als inte-grants del cos de Mossos d’Es-

quadra.

Des del grup de l’Oficina de Relaci-ons a amb la Comunitat s’anima a les persones o entitats que estiguin interessades en participar en aquest tipus de xerrades a que es posin en contacte amb els Mossos d’ Esqua-dra de Manresa per tal de concretar un dia de trobada i poder compartir amb la ciutadania aquesta informa-

ció.

Des de la Comissaria dels Mossos d’ Esquadra de Manresa, i a través de l’Oficina de Relacions amb la Co-munitat, s’ha iniciat una campanya

informativa adreçada a la gent gran.

Aquestes activitats informatives que es realitzaran als Casals Associatius consisteixen en fer xerrades per in-formar de les diferents activitats delictives que poden afectar aquest col�lectiu, com les estafes del “To-comocho”, la de la taca, les revisions del gas, etc. i que darrerament tenen

lloc a la nostra comarca.

L’objectiu d’aquestes xerrades és la de realitzar una tasca preventiva, donant informació de com es donen aquests fets delictius per tal d’ evitar

possibles estafes.

Cal deixar clar, doncs, que la finalitat de la campanya informativa no és crear alarma social sinó al contrari, es tracta de donar eines als ciuta-

Una enciclopèdia és un resum de tot el coneixement humà en un moment determinat de la història.

Les enciclopèdies existeixen des de l’antiguitat, malgrat que no se’n deien “enciclopèdies". Aquesta paraula és molt recent, del segle XVII, i abans les obres enciclopèdi-ques prenien el nom que l'autor que les creava.

Els historiadors de les enciclopèdies no es posen d’acord a l’hora de dir quina és la primera. Com que hi ha enciclopèdies des de que existeixen coneixements humans, alguns his-toriadors vinculen la primera enci-clopèdia a la Grècia Clàssica. Així, l'obra completa del filòsof Aristòtil podria considerar-se com a una enciclopèdia, perquè en els seus treballs i estudis va tractar molts i variats temes: la lògica, la matemà-tica, l’ètica, la política, etc.

Altres estudiosos prefereixen dir que la primera enciclopèdia és l'obra completa de Plini el Vell, que va ser un escriptor del segle I dC. Plini va dedicar la seva vida a crear una obra monumental a base de llegir, triar i copiar els textos acadèmics més importants de la seva època. El resultat d’aquest treball va ser l’obra enciclopèdica Historia Naturalis. Aquesta obra tracta 37 temes diferents de més de 100 autors. Es tractava d'una enciclopèdia temàtica, i no tenia res d'original ja que la feina de Plini va ser únicament un treball de recollida, còpia i ordenació.

No obstant, va ser una obra molt famosa, utilitzada com a llibre d'estu-di, copiat nombroses vegades a l'Edat Mitjana i fins al Renaixement, quan nous enfocaments van treure importància a l'obra i van imposar-ne d’altres. Actualment se’n con-serven molt pocs exemplars.

Mossos d’esquadra Mossos d’esquadra Mossos d’esquadra Mossos d’esquadra per Miquel Àngel de Paz Oficina de Relacions amb la Comunitat del Bages

Biblioteca per Ricard Giramé, bibliotecari de l’Estany

Síntesi històrica de les enciclopèdies I: Les primeres enciclopèdies

Els mossos d’esquadra fan

la ronda setmanal per

l’Estany.

9999

Portada d'una edició de l'obra Historia Naturalis de Plini el Vell

Dos amics anaven viatjant junts per la carretera, quan de sobte se’ls apareix un os. Abans de que l’ós els pogués veure, un dels es va enfilar a dalt d’un arbre, al costat de la carretera, es va enfilar tan ràpid com va poder, i es va ben agafar de les branques. L´altre amic com que no era tan àgil, només va estirar-se al terra i fer-se el mort. Havia escoltat que el ossos no et fan res si es-tàs mort. Així doncs es va estirar al terra i va aguantar la respiració. L’ós es va acostar a ell i el va ensu-mar per totes parts, i se’n va anar.

PensamentsPensamentsPensamentsPensaments per Rubén Kenney Fernández

Quan ja no havia perill, l’amic enfilat a l’arbre li va preguntar: - Que és el que l’ós t’ha dit a l’orella? I l´amic el va contestar: - M’ha dit que "No viatges més amb

un amic que quan veu un petit signe

de perill abandona"

Imatge extreta de: El libro de las virtudes. Vergara.

Faula L’ós i els viatger per Olga Fernández

Curiositats Curiositats Curiositats Curiositats per Judit i Raquel

10101010

La recepta: Creps

per Maria Ardíaca

Què fem per sopar? Si un dia us trobeu que no teniu ni pa pel típic pa amb tomàquet que tot ens ho solu-ciona... Heu provat amb els creps? Si teniu

100 g. De farina 3dl de llet (un got i mig) 3 ous Sal ( o sucre,si els voleu dolços)

I un minipimer, ja ho podeu triturar tot ple-gat i ficar la paella al foc amb una mica de mantega o d’oli. Quan sigui no gaire calent, agafeu el cullerot de la sopa com a medidor i aneu fent d’un en un creps, més o menys torrades al gust personal i farcides també amb el que tingueu sigui salt (embotit, for-matges, tonyina, bacon, enciam) o dolç (melmelada, xocolata o simplement am mantega i sucre). Les combinacions són tan extenses com la vostra imaginació o el que tingueu per la nevera.

♦ La ira davant la calma mor com les onades a la platja.

♦ Qui és parc en paraules és pròdig en seny.

♦ La venjança és un plaer que sols dura in instant. La gene-rositat ens alegra per sem-pre.

♦ Qui demana amb timidesa convida negar.

♦ Fes nous amics, però guarda els que ja tens. Els primers són plata, i els altres or.

♦ Cuida un amic de veritat amb les dues mans. (proverbi nigerià)

♦ El qui és savi pot convertir un enemic en el seu amic. (proverbi escocès)

♦ La única manera de tenir un amic és ser un amic. (Ralph Waldo Emerson)

Les maquetes de l’Engràcia L’ Engràcia ha fet i fa moltes maquetes d’esglésies i altres monuments fets amb pedretes una d’elles es la de Sant. Cugat. L’ Engràcia esta batejada en aquesta església perquè casa seva era al costat i també els hi agradava molt anar a St. Cugat. Al costat de l’ església hi havia una bassa que a l’ hivern estava glaçada i hi anaven a passejar.

Hi havia un capellà que la feia fer d’escolar, a ella i a la seva germana bessona. Però s’enfadaven perquè no les deixava anar a dalt de l’altar a gira el missal, ara sempre ens feia riure aquell capellà i li deixaven estar.

1 P O M E R A

2 P E R E R A

3 A V E L L A N E R

4 C I R E R E R

5 T A R O N G E R

6 O L I V E R A

7 M A G R A N E R

8 L L I M O N E R

9 C O D O N Y E R

10 A M E T L L E R

11 N E S P R E R

12 P R U N E R A

3. Quan més m'ensabones, més m'embrutes. Si em vols netejar deixa'm estar. - Qui sóc?__________________ 4. Neix, creix i mor en un dia; apa, rumia, rumia.

Solucions als passatemps

���� - Hola! Saps que he obert una joieria? - Però què dius? Si no tenies ni un duro ! - Amb un tornavís, hi, hi, hi… � � � � Perquè tens una ampolla buida a la nevera? - Pels convidats que no volen res.

Vols riure? Vols riure? Vols riure? Vols riure? per Sergi Purtí per Jordi Ramos

���� En Pepet es va tirar un pet i va ballar el Patufet.

���� Hi havia una vegada un pot de melmelada. Es va tirar una llufa i va encendre l’estufa, hi havia tres bombers que eren calçotets: visca, visca som els calçotets plens

?

NÚMERO 5

Sopa de lletres:

1. POMERA- 2. PERERA 3. AVELLANER - 4. CIRERER - 5. TARONGER 6. OLIVERA - 7. MAGRANER 8. LLIMONER 9.CODONYER 10. AMETLLER 11. NESPRER 12. PRUNERA Endevinalles:

1 L’alberginia - 2 la campana 3 l’aigua - 4 el dia

Una senyora se'n va al mercat amb la cua verda i faldellí morat. - Qui soc? ________________

2. Una vella que amb una dent crido a tota la gent. - Qui sóc? ________________

1. Arbre que dona una fruita àcida de tar-dor que pot ser verda, groga o vermella. 2. Arbre de fulla caduca i el seu fruit és la pera 3 Dona un fruit sec 4. Dona fruites que pengen de dos a quatre. 5. Dona una fruita rica en vitamina C. 6. El seu fruit s’usa per fer oli. 7. El seu fruit té molts grans vermells. 8. Dona un cítric de color groc. 9. El seu fruit es fa codonyat 10. Amb el seu fruit es fan panellets, torró... 11. Arbre que dona un fruit groguenc amb dos o tres pinyols. 12. És una arbre que dóna una fruita d’estiu i que va bé pel restrenyiment..

Endevinalles Endevinalles Endevinalles Endevinalles

Passatemps Passatemps Passatemps Passatemps

Sopa de lletres: Sopa de lletres: Sopa de lletres: Sopa de lletres: Arbres fruiters Arbres fruiters Arbres fruiters Arbres fruiters per Jessica Palomo i Vova

Diferències Diferències Diferències Diferències per Volodymir Ereryuk (Vova)

11111111

Professions amb futur Professions amb futur Professions amb futur Professions amb futur per Isabel Fonoll ...Ve de la pàgina 3

- Quin és l’estil de la teva pintura?

- Dibuix, oli, vídeo-animació...

- Quins colors uses més?

- Negre, blanc, blau verd, marró.

- Quina exposició t’ha agradat més?

- L’exposició que vaig fer a Vic. - Vens els teus quadres? - Si que els venc, si.

- Pintes molt bé, creus que podràs continuar essent pintora?

- Espero que si.

La Marina és una artista del nostre poble. La pintora Berdalet es llicen-ciada per la universitat de Belles arts Sant Jordi de Barcelona, en la especialitat pintura. La seva primera exposició va tenir lloc en el any 1994 en el Prat de Llobregat, i des de llavors ha exposat a molts llocs. Pinta molt bé per això l’anem a veu-re i respon molt amablement a les nostres preguntes.

- T’agrada pintar ? - Es clar que si molt.

- Quan vas començar a pintar? - De petita, sempre m’ha agradat.

La Marina Bardalet, pintora La Marina Bardalet, pintora La Marina Bardalet, pintora La Marina Bardalet, pintora per Judit Esparó, Jordi Ramos, Raquel Tarrida

Envieu el vostre article a:

Edita: Escola de l’Estany Coordinació: Ana Mª Cuesta

Redacció: Escola (Aina Casas - Judit Esparó Jordi Ramos - Jessica Palomo - Raquel

Tarrida) Ricard Giramé, Laura de Castellet, Isabel Casas

Ajudants fotografia: Esteban, Rubén i Sergi

La revista de l’Estany

ESCOLA ESCOLA ESCOLA ESCOLA IIII POBLEPOBLEPOBLEPOBLE DEDEDEDE

L ’ESTANYL’ESTANYL’ESTANYL’ESTANY (MOIANÈS)(MOIANÈS)(MOIANÈS)(MOIANÈS)

Plaça Monestir, 4

La Marina Berdalet