Flora i vegetació de l'estany de Sils

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils

Gabriel Mercadal i Corominas

Grup de Recerca de Flora i Vegetació de la UdG

ÍndexFlora i vegetació de l’Antic Estany de Sils

Situació geogràfica

Geologia

Factors antròpics

Flora i vegetació: principals formacions vegetals presents a l’antic Estany

Factors que condicionen la vida vegetal

Boscs mediterranisBoscs de riberaBardissaBrolles mediterràniesPrats secsPrats mesòfilsPrats humitsHerbassars humits

Clima

Situació general

plana de la selvaserralada Prelitoral

serralada Litoral

Tossa

Lloret

Blanes

Guilleries

Montseny

Gavarres


Antic Estany de Sils

Cadiretes

Ardenya

serralada Transversal

Est

Nord

Sud

Oest

Situació detallada: ortofotomapaFlora i vegetació de l’Antic Estany de Sils

7

5

6

8

14

15

4

22

9

16

2

3

1

17

10

11

12

13

2118

20

19

RIUDARENES

MAÇANET

SILS

VIDRERES

CALDES

Límit de l’EstanyLímit de l’EIN

Localització de les termes de l’antic Estany de Sils. Simbologia - cercle negre: terme de 1740 de localització coneguda - cercle buit: terme de 1740 vista anteriorment per vilatans de les rodalies i desapareguda a finals del segle XX - quadrat negre: terme de 1766 de localització coneguda – triangle negre: terme del bisbat de Girona de localització coneguda.


RIUDARENESs

MAÇANET

SILS

CALDES

VIDRERES

Riera de Vallcanera

Rec Clar

Riera de Pins

Torderola

Sèquia de Sils

Factors antròpicsL’Estany de Sils és un cul de sac on van a parar bona part dels cursos hidrològics del sud la plana de la Selva

7

5

6

8

14

15

4

22

9

16

2

3

1

17

10

11

12

13

2118

20

19

477 478 479 480

4629

4628

4627

0 1000 m

N

RIUDARENES

MAÇANET

SILS

VIDRERES

CALDES

PALEOZOIC: leucogranits de gra gros

NEÒGEN: basalts

PALEOZOIC: granodiorites i granits biotítics

NEÒGEN: arcoses QUATERNARI : dipòsits al.luvials

Litologia detallada Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils

Clima: dades genèriques Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils

Diagrama ombrotèrmic. Període: 1968-1995

T 14.2 ºC -Vilobí d' Onyar- P 790.3 mm

0

10

20

30

40

50

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Mesos

T (

ºC)

0

20

40

60

80

100

P (

mm

)

Clima mediterrani humit:

Precipitacions elevades (800 l/m2 any) amb dos pics màxims molt similars (T i P). El règim és TPHE.

Temperatura mitjana moderada (14-15 ºC).

Període àrid curt (juliol).

Hivern suau però amb nombrosos dies amb glaçades (45 dies de mitjana).

L’aïllament geogràfic permet molts dies de boira, inversió tèrmica i una elevada humitat ambiental.

Precipitació

Temperatura

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Clima: processos derivats de l’aïllament

A l’estiu, el Sol es troba alt a sobre l’horitzó i escalfa la plana

Temperatures altes

No hi ha boira

No hi ha glaçades

Poca o nul·la inversió tèrmica

Però sempre el clima és més fred i humit que en les àrees no aïllades per muntanyes

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Clima: processos derivats de l’aïllament

A l’hivern, el Sol es troba baix a sobre l’horitzó i escalfa poc.

Apareix la boira que es manté fins a mig matí

Les temperatures baixes, l’aïllament de la plana i la posició del sol afavoreixen la boira, la inversiótèrmica i les glaçades.

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Factors antròpics

Dessecació de l’Estany1240 - Primer intent documentat

1740 - Atermenament de l’Estany (termes)

1851 - Dessecació definitiva

�� Pèrdua de diversitat biològica (pl. aquàtiques), canvi del règim hídric natural

a b ca b c

a - terme 1740, b – terme Bisbat, c - terme 1766

Construcció de la sèquia i dels valls madrals

Restes de les comportes per a regular l’aigua

Construcció de vies de comunicació

Abocaments

1862 – Via ferrocarril Potbou-Barcelona

1888 – Carretera comarcal C-253 (Sta. Coloma – Lloret)

1970 – Autopista A-7

�� seccionament de l’espai, canvis dels cursos hidràulics, barreres per a la fauna, fort impacte visual, ...

Abocaments d’aigües residuals

Abocaments de productes químics

Abocaments amb excés d’adobs

Abocaments il·legals de sorres per disminuir la inundació

Abocaments il·legals de deixalles

�� Contaminació de l’aigua i del sòl, pèrdua de diversitat biològica (pl. aquàtiques), impacte visual...


Implantació de conreus

Prats de dall

Conreus herbacis

Plantacions d’arbres de ribera

�� Pèrdua de diversitat biològica, entrada d’espècies al·lòctones invasores


Flora i vegetació de l’antic Estany de Sils

Les comunitats vegetals més comunes i llurs plantes característiques

– L’alzinar litoral ( Viburno tini-Quercetum ilicis pistacietosum es desenvolupa sobre sòls volcànics: turons de Maçanet, pedrera de mas Ceber,...

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Boscs mediterranis

Marfull (Arbutus unedo)

Llentiscle (Pistacia lentiscus)

Falzia negra (Asplenium adiantum nigrum)

Lligabosc (Lonicera implexa)

– El bosc mixt de roure martinenc i alzina(Viburno tini-Quercetum ilicis quercetosumpubescentis) de substrats sedimentaris Alzina (Quercus ilex ilex)

– La roureda de roure africà (Caricidepressae-Quercetum canariensis) creix en les obagues dels turons granítics (sòls àcids).

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Boscs mediterranis– La roureda de roure martinenc(Carici depressae-Quercetum canariensis holcetosum) pròpia de les depressions amb sòls argilosos, humits i neutres.

Roure africà(Quercus canariensis)

Violeta selvatana (Viola canina silvensis)

Roure martinenc (Quercus humilis)

Holcus fi (Holcus mollis)

Càrex (Carex depressa)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Boscs de ribera

– La verneda (Lamio-Alnetumglutinosae) és el bosc de ribera per antonomàsia. A l’antic Estany de Sils aquesta comunitat es troba molt alterada i sovint l’arbre dominant és el freixe de fulla petita. Les rels del vern han d’estar en contacte amb l’aigua durant tot l’any.

Marcòlic (Lilium martagon)

Lliri de neu (Galanthus nivalis)

Ortiga borda (Lamium fluxuosum)

Corniol (Aquilegia vulgaris)

Dorònic (Doronicumpardalianchues)

Vern (Alnus glutinosa)


– La freixeneda de la selva és el bosc que apareix en les depressions de terreny que es troben temporalment inundades.

En funció de la humitat edàfica i de la maduresa del bosc podem trobar distints estrats herbacis

Freixeneda amb un estrat herbaci propi d’un prat de dall

Freixeneda amb un estrat herbaci propi d’un herbassar de balcalló

Freixe de fulla petita (Franxinus angustifolia )


– L’ omeda (Lithospermo purpurocaerulei-Ulmetum minoris). Es tracta del bosc caducifoli que apareix entre la verneda o la freixeneda i la roureda. Comunitat poc abundant a l’antic Estany.

Mill gruà ( Lithospermum purpureo-coeruleum)

Om (Ulmus minor)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Bardissa

- La bardissa (Rubo ulmifoli-Coriarietummyrtifoliae clematido-rubetosum) comunitat arbustiva que substitueix els bosc caducifolis

Esbarzer (Rubus ulmifolius)

Arç blanc (Crataegus monogyna)

Aranyoner (Prunus spinosa)

Orenga (Origanum vulgare)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació:brolles mediterrànies

- La brolla de bruc boal i estepes(Cisto-Sarothamnetum catalaunici) creix damunt sòls de naturalesa granítica amb cert pendent i alta aridesa.

Bruc boal (Erica arborea) Ginestell (Sarothamnusarboreus catalaunicus)

Estepa negra (Cistusmonspeliensis)

Arbust foliós amb totes les fulles trifoliadesbruc amb les tiges piloses

-La brolla de bruc d’escombres amb estepa borrera(Lavandulo-Ericetumscopariae) creix damunt sòls granítics establerts en llocs plans i menys secs.

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Brolles mediterrànies

bruc amb les tiges glabres

Bruc d’escombres(Ericascoparia)

Cap d’ase (Lavandulastoechas)

Estepa borrera (Cistussalviifolius)

- La brolla d’estepa crespa(Calicotomo-Cistetum crispi) es desenvolupa sobre en indrets plans, eixuts, ben assolellats i sòls sorrenc (sauló). Brolla poc comuna a Catalunya, només creix en alguns indrets de la plana de la Selva, el Vallès i el Baix Empordà.

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Brolles mediterrànies

Argelaga negra (Calicotome spinosa)

Estepa amb les fulles crespes (arrissades)Estepa crespa (Cistus crispus)

- El llistonar amb trèvols (Trifolio-Brachypodietum retusi) es troba en sòls prims d’origen volcànic. Es tracta d’un pradell baix on hi dominen les herbes anuals.

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: prats secs

Margaridoia anual (Bellis annua)

Escil.la de tardor (Scilla autumnalis)

Llist ó (Brachypodium retusum)

Alyssum alyssoides

Corretjola cantàbrica (Convolvulus cantabrica)

Trèvol escabre(Trifolium scabrum)

- El fenassar(Brachypodietum phoenicoidis) prat alt mediterrani que es desenvolupaen sòls més o menys profunds. La majoria de camps abandonats deriven cap aquest prat.

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: prat mesòfil

Fenàs (Brachypodium phoenicoides) Dàctil (Dactylis glomerata glomerata)

Fonoll (Foeniculum vulgare)

Pastanaga borda (Daucus carota carota)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: prat humit

- El prat de dall (Gaudinio-Arrhenatheretum) prat humit semi-natural que s’ha instal.lat i mantingut per l’acció de l’home, des d’antic, per tal obtenir aliment pel bestiar. L’home hi ha intervingut mitjançant la dalla, la pastura, l’adob, el reg, la sembra de plantes farratgeres i la retirada de males herbes. Aspecte hivernal


- El prat de dall es va instal.lar a Sils en un primer moment als marges de l’Estany i deprés, un cop dessecat definitivament, al bell mig d’aquest. L’elevada humitat edàfica permet la presència d’un bon nombre de plantes típiques de llocs humits.

Prat inundat al mes de març


- El prat de dall és una comunitat molt diversa (aprox. 40 sp/100 m2). Moltes de les plantes que s’hi desenvolupen tenen un corologia reduïda a la terra baixa catalana. De fet, aquests prats humits permeten la presència de plantes higròfiles característiques d’Europa central enmig de la regió mediterrània.

La diversitat d’espècies es tradueix en diversitat de colors

orquídia palustre (Orchis laxiflora laxiflora)


Flora singular

Llengua de serp (Ophioglossum vulgatum)


Flora singular

Cua de gos de prat (Alopecurus pratensis)

ordi de prat (Hordeum secalinum)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: prat humitFlora característica

Trèvol marítim (Trifolium squamosum)

Trèvol de prat (Trifolium pratense)

Lli de prat (Linum bienne)

Centàurea (Centaurea jacea)

Flor de cucut (Lhycnis flos-cuculi)

Ranuncle acre (Ranunculus acris)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: herbassars humits- La jonquera de jonquet i felandri fistulós (Eleocharis palustris + Oenanthefistulosa). Prat més humit que el prat de dall i, sovint, també dallat ja que es desenvolupa vora els prats. Comunitat pobra en espècies però les poques que hi creixen solen ser ben singulars.

felandri fistulós(Oenanthe fistulosa)

Jonquet o eleocaris(Eleocharis palustris)

Bruc d’estany (Lhytrum salicaria)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Herbassars humits

- L’herbassar de balcalló i bruc d’estany (Lhytro salicariae-Caricetum ripariae) herbassar humit alt i dens. Es tracta d’una comunitat poc diversa i molt resisitent que ha colonitzat totes les terres incultes de l’Estany amb un període d’inundació de 2 a 6 mesos.

Balcalló (Carex riparia)

Escanyapolls (Calystegia sepium)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: herbassars humits

- El canyissar(Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani phragmitetosum australis ) herbassar humit alt i dens dominat, pràcticament, pel canyís. Comunitat helofítica poc abundanta l’Estany ja que el canyís necessita romandre amb el bulb inundat tot l’any. A l’Estany creix en els valls madrals, la Sèquia i la llacuna de nova construcció.

Canyís (Phragmites australis) Lliri groc ( Iris pseudacorus)

Herbassar de balcallóCanyissar Prat de dall Fenassar

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Esquematització

Distribució de les formacions herbàcies a l’Estany de Sils en funció de la humitat edàfica

7-12 mesos

2-6 mesos

0-2 mesos0 mes

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Poblaments aquàtics- El poblament de plantes aquàtiques(Potamion). Les successives dessecacions i l’augment de la contaminació de les aigües de l’Estany ha comportat la pèrdua de moltes plantes aquàtiques.

Castanya d’aigua (Trapa natans)

Nimfea blanca (Nymphaeaalba)

Llengua d’oca (Potamogetonnodosus)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Poblaments aquàtics

Plantes aquàtiques extingides: els hidròfits

Marsílea (Marsilea quadrifolia)

fruit amb gust de castanya

Ranuncle aquàtic (Ranunculus trichophyllus)

Poblament de plantes anuals sota una pollancreda

Presseguera amfíbia (Polygonum amphibium)

Cal.lítric d’estany (Callitriche stagnalis)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Flora i vegetació: Poblaments aquàticsPlantes aquàtiques presents: els higròfits (plantes amfíbies)

Flora i vegetació de l’Antic Estany de Sils Bibliografia

BOLÒS, O. de. 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Se lva i la Plana de Vic . vol.XXVI. IEC, Arx. Secc. Ciènc. Barcelona. pp.BOLÒS, O. de.; MOTJÉ, L. & VILAR, L. 1988. Turons de la Selva (Maçanet, Maçanes) i antic Estany de Sils. In: FOLCH I GUILLÈN, R. (coord.). Natura, ús o abús? Llibre blanc de la Gestió de la Natu ra als Països Catalans . (2ed.).pàg. 411-413. Barcino. Barcelona.CARCELLER, X. (coor.). 1996. Pla especial de protecció del medi natural i del paisa tge de l'Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Memòria inèdita.CIRUJANO, S.; VELAYOS RODRIGUEZ, M.; CASTILLA LATTK E, F. & GIL PINILLA, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (pe nínsula Ibérica y las islas Baleares) . (1ed.). Colección Técnica . I.C.O.N.A. Madrid. pp.CIRUJANO, S. 1997. Algunas precisiones sobre las ci tas ibéricas de Trapa natas L. (Trapaceae ). Anales del Jardín Botánico de Madrid , 55(1): 163-164.COSTA, L. 1988. Introducció a la Història de Sils . (1ed.). Col.lecció Joaquim Botet i Sisó, 5 . Ajuntament de Sils. Girona. 145 pp.I.G.N. 1986. Mapa Topográfico Nacional de España. Hoja 365-II: V idreres . (1ed.). 1: 25.000. Instituto Geográfico Nacional. MadridMERCADAL, G. 2000. Flora singular del terme municipa l de Sils: Simethis mattiazzi . Quadern de Sils , 37: 16-17.MERCADAL, G. 2001a. Flora singular de Sils: Alopecurus pratensis . Quadern de Sils , 38: 16-17.MERCADAL, G. 2001b. Flora singular de Sils: Hordeum secalinum . Quadern de Sils , 40: 16-17.MERCADAL, G. 2002a. Flora singular de Sils: el llir i de neu ( Galanthus nivalis ). Quadern de Sils , 41: 12-13.MERCADAL, G. 2002b. Flora singular de Sils: Graciol a (Gratiola officinalis ). Quadern de Sils , 43: 16-17.MERCADAL, G. 2006. Notes històriques i geogràfiques de l'antic estany de S ils: límits, termes i hidrònims . Ajuntamentde Sils & Diputació de Girona. Girona. 71 pp.MERCADAL, G. & ARROGANTE, M. 1999. L'Estany de Sils: l'entorn que esdevé llegenda. Quadern de Sils , 34: 12-13.MERCADAL, G.; GESTI, J.; COROMINAS, M. & VILAR, L. 2003. Los prados de guadaña de la región mediterrán ea de Catalunya. Pastos , XXXIII(2): 219-232.MERCADAL, G.; VILAR, L. & VIÑAS, X. 2001. Els prats d e dall de la plana de la Selva, l'últim hàbitat per a d iverses plantes higròfiles a terra baixa. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. , 69: 19-24.VILAR, L. 1988. Estudi sobre la Flora i la Vegetació de Sils i Turons de Maçanet. Quaderns de la Selva , 2: 17-24.

Technology

Flora i vegetació de l'estany de Sils