REVISTA DE L'OBRA CULTURAL BALEAR

Mou NouVILAFRANCA, FEBRER 1989 NÚMERO 31

SOBRE EL TEMA DE LA INSEGURETAT CIUTADANA

r m

\ A L' AJUNTAMENT. .

* AP ADOUDICA DUES OBRESMUNICIPALS AL BATLE DEMONTUIRI, TAMBE D'AP.

* SOBRE SANT MARTl, U.M.ES MANIEESTA TOTALMENTEN CONTRA MENTRE EL PSMDEMANA CLAREDAT EN ELREMOGUT TEMA DE LESCONTRAPRESTACIONS.

* LA VILA PODRIA COMPTAREN EL FUTUR AMB UNA ZONA0 POLlGON INDUSTRIAL.

Vilafranca fou noticia perunpolèmic ban

Dia 25 de febrer sebeneirà Ia teulada deIa Residència.

BARTOMEU ESTRANY.ADÉU A L' HOME

DEL DIÀLEG.

ES TEMPS DE FORMATJAR

Per un dia disfressam Ia realitat.La vila es transforma. Entramdins el món màgic del carnaval.I Ia desfilada captiva Ia mirada.... I per unes hores ningú sapqui és.

Sa Rua

Comparses plenes d'originalitat

EIs majors també es posaren "de moda"

Les majorettes es varen lluir de debò

Editorial

Una acció populista i iLlegalVilafranca, en aquestes darreres set-manes, ha estat tema diari a Iapfemsa regional. Una vegada mésel batle de Ia vila ha estat elgran protagonista d'aquesta polèmica,n' estam ben segurs que de formainvoluntària al principi.

L' onada de robatoris, viscudaper Vilafranca, d' igual formaque 1' han tenguda altres poblesveïnats, creà una psicosi de porentre un gran nombre de persones.Alguns dels directament afectatspels robatoris, Ii demanaren albatle que donàs solucions al greuproblema. Al ser, el tema de Iainseguretat ciutadana, un problemaque havia agafat grans dimensionsa Ia vila, Ia decisió d' un batleprudent i respetuós amb el POBLE,representat pels seus regidorselegits democràticament, haguésesLat Ia de convocar una SESSIÜPLENÀRIA URGENT on exposar i discutirde forma plena i responsable elproblema de Ia manca de seguretat.

Emperò, el batle deIa vila, oblidant-se

mentí a certa de les seves obliga-cions i eregint-se

Ia Guàrdia Civil en en "salvador" de Vi-unes accions de "patru- lafranca decidí sen-lles vigilants", total- se tenir en compte

ment il.legals. Ia il.legalitat del'acció, publicar unban sol·licitant Ia

col·laboració ciutadana en el sentitd'organitzar patrulles de voluntarisque vigilassin el poble durantles nits. Mentre, l'oposició munici-pal restava estàtica i perplexadavant Ia decisió de Bernat Garí.La notícia del polèmic ban sortiaa llum en el "Diari de Mallorca"el diumenge 5 de febrer i ja enels dies següents tots els diarisde 1' illa se' n feren ressó deIa actuació del batle.

La mesura d' aquest tingué anivell popular, clares adnesionsde recoltzament i també clarsrebutjaments. La Guàrdia Civil,com a responsable de Ia seguretatciutadana, es quedava també perplexai Ia Delegació del Govern demanavaexplicacions. Bernat Garí, per

Garípremsa i implicà a

excusar-se, es recolzava en unaespècie de "clamor popular" ivistes les dimensions que haviaagafat 1' il.legal ban ho intentàaprofitar mitjançant els diaris"adictes" a Ia política d' AP.L' electoralisme del batle quedavapatent fent falses afirmacionsi IMPLICANT a Ia Guàrdia Civilen les actuacions de les "patrullesde vigilància".EIs bons polítics, els políticshonests són aquells que són capaçosde reconèixer no sols els èxitssinó també els seus fracassos,0 les seves accions "inoportunes".No som partidaris de que el nostrebatle es renti Ia cara i escudi1' actuació les patrulles mentintals diaris. Perquè és totalmentfals que les "patrulles" actuassinen col·laboració amb Ia GuàrdiaCivil, a qui, segons el batle,se Ii donava Ia matrícula dels"cotxes patrulla" i amb qui manteniencontacte mitjançat un radiotelèfon.Bernat Garí, de for-ma involuntària alprincipi, es va veu- El batle, de forma invo-re inmers dins una luntària al principi, espolèmica, de Ia que va veure inmers dins unallavors en va treure polèmica de Ia que Ha-el màxim de protago- vors en va treure el mà-nisme possible. Em- xim protagonisme.però, vists els bonsresultats obtinguts,amb promeses de Ia Delegació deGovern, de que Vilafranca tendràproperament més presència de IaGuàrdia Civil, Bernat Garí haestat pintat com un heroi de guerra.1 és que dins Ia il.legalitatdel ban Ia premsa i Ia "notíciabomba-platillo", que ha volgutr<=treure el mateix batle, han ajudata que el problema dels robatoris,que també es produeixin per totarreu, tengués especial relevànciaa Ia nostra vila i al manco elmàxim responsable de Ia seguretatciutadana, el Delegat del Govern,prometés més vigilància.De totes formes, seguim pensantque si el batle hagués actuatde forma legal els resultatshauiien estat els mateixos.

AP,aprova adjudicar dues obres al bat/e', també d*AP

Amb caràcter d' urgència esva reunir, el Dassat dijous9 de febrer, ei ple de l'A-juntament per tractar unallarga sèrie de punts, algunsdels quals es presentavenprou interessants, com elsque feien menció al temade Ia seguretat ciutadana0 a Sant Martí.

En canvi, l'acord d'adjudi-car dues obres municipals,com són; Ia reforma de IaCasa Consistorial per unmontant de 1.700.000.-ptes1 Ia construcció d' un túnelal camp de futbol pel valorde 1.200.000.-ptes, adjudicadesa Ia empresa constructora"Juan Antoni Ramonell Amengual",batle de MontuIri, tambéd' AP, podriem dir-ne queforen els temes més sorprenents.

EIs acords presos de formaunànime eren els referentsa 1' inici d' un expedientper canviar les normes subsi-diàries, en vistes a estudiarIa creació d' uns espais,zona o polígon industrialdins el nostre terme municipal,i 1' altre a Ia compra d' uncotxe per a ús municipal.

Sant Martí, ocupà Ia majorpart de Ia sessió plenària.En aquest cas, es tornavaa sol.licitar Ia declaracióde zona d' interès social,els terrenyes que s' han dedestinar a Ia construcciód' un camp de golf, desprésde que Ia Comissió Provinciald'Urbanisme obligàs als promo-tors a fer una sèrie de recti-ficacions en el projecte.Es va encetar de nou el temade les contraprestacions,per part del PSM, que hidemanava més claredat. Elbatle volgué aclarir que

fins que els promotros tenguinen propietat aquests terrenys,és totalment inoportú parlarde contraprestacions.

Antoni Nicolau d' UM fouen tot cas qui es va ferescoltar més. Amb un to certa-ment revelant i amb uns airesde gran sentiment localista,es declarà oberta i valentementcontrari al projecte. Pera Nicolau, Sant Martí acabaràde matar 1' agricultura iprovocarà Ia inmigració aIa nostra zona si finalmentes converteix en hotel. Quali-ficà d'utòpiques les promesesde crear llocs de feina iacabà amb una frase que benbé serà recordada en el futur:"Sant Martí és Ia mare deVilafranca i no Ia podemdeixar trepitjar d' aquestamanera".

EIs impediments que posael Govern Balear per construirdues grans teuleres a Iazona de Ses Basses obligàa que 1' Ajuntament en acordplenari sol.liciti Ia reconside-ració del Consell de Gcvernque denegava Ia declaracióde zona d' interès sccialdels terrenys de Ses Basses.Un dels temes esperats erael de Ia moció de suporta 1' actuació del batle enel tema de Ia inseguretatciutadana, que presentavalògicament el grup d' AP.En que Tomeu Morlà demanàsel suport dels partits de1' oposició, ni PSM ni UMaprovaren 1' actuació delbatle.

El grup nacionalista esva remetre a Ia seva propostaen una altra sessió plenària,i en Ia que sol.licitavenque Ia Policia Municipal

tingués més dotacions i quecom alternativa a Ia PoliciaRural que intenta crear IaMancomunitat, es crei uncòs local d' auxiliars deIa mateixa Policia Municipal.Abans el batle havia contatel seu paper davant 1' onadade robatoris i informà deles promeses realitzadespel Delegat del Govern deque Vilafranca comptarà enel futur amb més guàrdiescivils. UM, Ii demanà albatle el perquè no haviatret els municipals qualquenit a fi de que al mancoIa població és sentís unpoc més protegida.

Miquel Barceló.

ELS COMPTES DE LA REVISTA

REVISTA "ES MOLI NOU"

Edita: O . C . B . - V I L A F R A N C A

C. Joan Barceló, 29.

D.L.: PM-366-1986.

HAN COL·LABORAT:

F R A N C E S C A M E N G U A L

MIQUEL B A R C E L O .A N T Ü N I A B A U Z A .

J O A N B A U Z A .

X E S C A M E N G U A L .

L L O R E N Ç C A P E L L A .

B A R T O M E U C A T A L A .T O M E U C A T A L A .

C A T A L I N A E S T R A N Y .

BIEL M O N T S E R R A T

J A U M E N I G O R R A .

"ES MOLI NOU", NO ES RESPONSABI-

LITZA DE L'OPINIO OELS ARTICLES

SIGNATS. L'OPINIO DE LA REVlSTA

S'EXPRESSA A L'ESPAI EDITORIAL.

Oferim seguidament, a totsels socis de Ia revista elmoviment econòmic enregistrata Ia DELEGACIO DE L'O.C.B.-VILA-FRANCA durant 1' any passat.

E N T R A D E S

Quotes socisPublicitatSubvene. CIM i CAVendesVendes 0. de teatreBolletí Ajunt.Subvene. Ajunt.Subven. "La Caixa"Suscripc. E. M. NEnquadernacionsInteressos

TOTAL . .

215.500

129.500

108.400

32.100

61.150

36.000

35.000

25.000

4.000

1.800

82

648.532

S O R T I D E S

Impressió

Devol. préstecs

Edició 0. de Teatre

Material Ofic.

Concurs escolar

Despeses diversesMaterial fotog.

Electricitat

TOTAL

315.900.-

70.000.-

156.000.-

44.355.-

35.745.-

8.000.-

6.900.-

5.146.-

642.046.-

Saldo a 31/12/87 133.545.+ Total entrades 648.532.- Total sortides 642.046.Saldo c/c a 31/12/88 140.031.

RESIDÈNCIA

El proper dissabte, 25 defebrer, en el local socialde Ia Tercera Edat de Iavila tendrà lloc 1' acte decol.locació de Ia darrerateula. Seguidament es donaràpas a Ia benedicció de totaIa teulada.L' acte finalitzarà amb una

gran festa a Ia que hi estàconvidat tot el poble.L' animació no hi falta entre

els nombrosos socisde l'Associació de Ia TerceraEdat. Per acabar diguem que1' acte de benedicció de Ia.teulada començarà a les cincde l'horabaixa.

ANACORíAU! §NT§cioN :;;;;,:y\: v;v:;- MÍiÍi : 1^Ca!e' arcilla^p|rior 5 ;grs^v::in-- '^ /-1111111111 |f|;NescafedOScafeiTiMo:20C5grs; ';l í<.: If l|Ill:;ChQCoiate:MiMa;35p.gra Pp ;:l ;• ''''''1 -lT;pTpl9tit-Galletas;Pnncipe-18Q:grspX^^ :'.-"-.69;GaiieiasMarieLjü;3pO;grs.:lV:":'l :;C.;;85.Gailetaè;Mariafesi:adãs:8ÒO grs;\lS§l. -1140;: Ueche;Biail-t/2i ll -J P : |fe :W;i : - lpfv2Cfe::MolÍco250grs / - ' - 1 8 9;Eco:'i50;grsl ll|:l- "••'-•ÍMvvZürno'ísiisóibrik l:. v:,.";V : ; : : ; - 8 S ;iAcettunasr llenas^Q!inQ!45Dgrs í':¿.¿ 1^ • •;; :

;". ; •; : 74--Caiao; a^Staritt 24^astr;:r;;/ ;.;;;ífttún; claro enaCeitePay-Ra/p ';- .:-0:;;; ;l--;l .:lp;yi99:

' - - ' ¡ "' ' . ' ' , ^'-;v.:';:-<.:v.ltciguff r pahomll:l:i>::v: ' -1" . . - : ; . - . ' - . - ' \' ",' '• ' :::- -^;//'^23l guPsa r danone ll>;l --:-::5*.-;'-'-;. .-.'.-:.v. ^ - . - -;:;--;-:>25'iIVogufnaÍüfe

BEB!DA|g;f9pRESiMartjniBiancoyRossO: :-í ^:-i

IVinäiVina Eguìa;.; ;''.. ;,v ;C- " .>: /. 'íFundiadM1;|-1;-:: ¿'';.';..í •.-.-,; :•-*'- ; - > 'iMhi y ||;;ii:: 1'';-; ":'1/":^avaGanaNevacla"-^: '10-;-;-'

794;í399:

PER^yMERiAYUMPlEZASuavfearteH)of'4r-?,;-:"--; • , 1; '/•:'- \'-r: - . - v

|cBp|l||||§É|í|i|;i;;f-11;:;.;V-:-/.'•;• '¡'-'.. -:\; •••- ;í."• :.-:- i8'fN9nl1ilro:v|r||pazu! :; ;l;. /i-::;l'v-';;:;:l >26t;:^ArieraütOmatiplglllllx: l '-l ^áSÍi Q¡jp|pg"§í Ai ^ ^ ^g . • SlllM^^PÉ^ ^ K ÍS^ l Síffií S^lSgl|lpi3|y|fp:iPapi-Apo^ :;f|||:4;95ïP||a[A|gl .;,.;.r',!:a'S/G^2;u . . ' : / ..:aM495i=j,iu,;; ' • . ' ; . ; :;i-':.-;-;--i;i-!i-. : -. . ' . . • ' . . ; . .'---l3ul

fpfó^1iq iao;Denéne390ü,grs:x-l • Ü;""ÍSí!lp^Pt|:;pespaorame (iimepfai320;gTs+jat)ongraiis;S

|| ¡ g|i|liBiidy|so BofárÍ $|p|l;;||||il/'Queso'mallorqüírtBinsllilí^^aletá-Serñiefeasadémoníí;MortadeiaCasa'demoñt•SalchictíónpicKion":1'-:-1: ^^^

fi!ete;de meriu2a4pO grs Pescanov;iGuisantes-400g's'P6Scanoya-;-7-^;De!ieiasdJ'maiz250^grs:Pescariova;GamBa"i:angQStinera;OiiveryV;/..;:r:--

ÍCuerpospequeñospliver'; X ; ; ;;;lMeriuia'jOiiyer:;;;;.pl;-':;;í;'-f"x'; .--'•>•.;•íFilete'aemerluza rosadaOliver...:,;

l||pIHIi|||iBBlÍA

: 30t|I m

I8'§;|:16Í.Okgl:936kg*Íli

'";H'A

^lAHiQRA ENHlPERMANACORGRAf4DES;;;-;fiEBAlASiN^SECCiONpEpEXTll;i;VlSTA;A':ITODASUFAMiLIAAU0MASBAJOPREOIOlIx

-;'Faida''vaciuera.'; , • -r;v.-p''-1:;;fatdayaquerabqrdada < |';' ;;vF*ar a!Qn:vagyero;li :

; ;vHiv|(P.antatQpvaquerop1nzas-:Vo^;Camisä;6aballerosürtidä:;-\ ''0;;:^Gaza^ora.yaqüeraEbrp.;.-;::xCazadorayaqüera Bprreguiilp^Cantalpn"nihpaplicacion;pfei.;,^G^ar iainino;:;/;il ;--; :; :: : /iGhari0alcaba^ero1^/ ; .:.

::'^opprtiyosKelme^X::,.;-/',;--Bota;recia>:;H:i'..-jx '1 ;.''• y.''--V-; ; ; • :

ÍZapatospie!'pnp' '.¡í ; 'y:,••••,• • / . ' • • -SapatiUa^enorap:.; ;:-;l.

::;l/>;í2apatoSrV$etir:cabaliet;p ;;.;: :vN:

: V . ' : , PF," '; " • ' . ; • ' " '

;iC'a1etera:12'servicios;.-";: ::l;JÍ";PlCadoTa^OUl^ex:-^::V^-; ,i;;^:.:V/^ogurteraM6ulinex7^asos^;;::^ l pr ilipe: v;'l;iy;;;.:;p;:lA;-:MáquÍnasaieHarPh¡Hshaye;l:

ilpjl|l2pOl•Ï950I;15CiQl^5ogilIIÍlÜ9ÍÍlIÍÍl|U'i4PO|iÍIIÍi;|poiÍ1975Í

5APUIll|lllí22t6:;:575l

LES HORTALISSES

EL ALFALS EL GRAN OBLIDAT

El seu nom científicés "Medicago sativa". Fouintroduït amb Ia invasióde Grècia per Dario , reide Pèrsia.

Des del punt de vistade 1' agricultura, el alfalsés una marevella. En primerlloc té el mèrit d' afavorirles terres on es cultiva,perquè ben igual que altreslleguminoses forma el nitrogende 1' aire i el depositaen el terra, en forma assimila-ble pels vegetals. Aquestafunció no sols depen directa-ment de Ia planta sinó tambéde les bactèries nitrificantsque viven en les seves arrels.

El alfals és una fontimportant de calci que ésun dels minerals que compleixIa funció més àmplia enel organisme: formació deI' esquelet i dents, tambéintervé en diversos procesosorgànics (per exemple elmatabolisme neuromuscular).

Una de les fonts habitualsdel calci pels sers humansés Ia llet, amb Ia qualse' 1 troba en Ia proporcióde 120 mgrs. per cada 100grs. El alfals, en canvi,conté- 393 mgrs. per cada100 grs., es a dir, duesvegades més que Ia llet.

Dintre el metabolismehumà, el calci està en relaciódirecta amb un altre destacatmineral, el fósfor. El percen-tatge de fósfor en el alfalsés de 130 mgrs. per cada100 grs..

Altres minerals que estanpresent en el alfals sónel magnesi, el clor, silici,el alumini, el sofre, elsodi, i el potasi, totsels quals contribueixenen el benestar general.

VITAMINES

El alfals és especial-ment molt ric en VITAMINAA, C, Bu, B2, i K. Altresvitamines que conté sónIa E, H i del grup B: B3,B6, BlO, B12, i B16. LaVITAMINA A, contribueixen el organisme el bon estatde Ia pell i de les mucoses.També intervé en el procésde Ia visió essent moltútil per aquells que hande forçar Ia vista.

El alfals conté duesvegades més de calcique Ia llet. Aquestahortalissa oblidada,és revitalitzant,desintoxica i prote-geix de les infec-cions.

Aquesta vitamina queés molt necessari en eltemps del creixament, estroba en el alfals amb unaconcentració molt elevada(de 18.426 unitats per lOOgrs).Contrapassa en tres vegadesel contingut dels espinacs(6.225 unitats per 100 grs.),que és una de les verduresque conté més VITAMINA A.

Respecte a Ia VITAMINAC, que Ia principal funcióintervé en el bon estatdels capilars sanguinis,així com també en Ia formaciódels ossos i dents i contri-buint a reforçar les defensesorgàniques. Es molt importantsaber que el alfals contéal ' voltant de tres vegades

més de VITAMINA C que elssucs de taronge i llimona.

El perjudici de queel alfals hagi estat empratgairebé sempre com a farratgeha impedit sovint que nos' aprofitassin els seussaludables components.

Amb el alfals es potpreparar gran quantitatde plats: cremes, croquetes,truites, etc. Es donariapreferència a les fullestrendres de color més verdi que no hagin florit.

Una altra manera especial-ment saludable d' emprarel alfals, és Ia de germinarles llavors. Aquest germinatés molt nutritiu. Es potafegir a les ensalades.Endemés dels germinats,es pot preparar amb lesllavors del alfals una ex-cel.lent infusió (una cullara-da per litre d'aigua bullint),que begudes tres vegadesal dia, és un remei beneficióspels artrítics i reumàtics.

'També es pot emprar lesfulles del alfals per feramb elles un tonificantsuc.

Per tant, a qui convéel consum del alfals ?.PeI que hem exposat, a totsen general, ja que és revi-talitzant, desintoxicanti protector front a lesinfeccions. Certs experimentshan confirmat Ia seva utilitatpreventiva davant l'arterios-clerosis i l'úlcera d'estòmacque també ajuda a curar.

BARTOMEU

CATALA

L' AJUNTAMENT POT INGRESSAR50 MILIONS PER LA RECONVERSIODELS TERRENYS DE SANT MARTl

L' Ajjntament de Vilafrancade decidir-se a seguir Iapolítica urbanística d' altresmunicipis, especialment costers,en matèria de camps de golf,pot ingressar 50 milionsde pessetes a Ia tresoreriamunicipal, a modo de plusvaliai per informar favorablementa Ia Comissió Provinciald' Urbanisme respecte a Iadeclaració de "zona d' interèssocial" els terrenys de SantMartI on s' ha de construirel futur camp de golf.

Aquests 50 milions nocorresponen a cap tipus decontraprestació i un delsexemples més clars sobreel cobrament de plusvaliesen casos de reconversió de

terrenys, és 1' Ajuntamentde Manacor que ingressarà200 milions per a facilitarIa construcció de quatrecamps de golf en els propersmesos.

La nova Llei de Campsde GoIf estableix que aquestshan de tenir un mínim de18 forats, cobrir 450 placesturístiques i dos mil metresquadrats d'edificació comple-mentària. El regadiu d'aquestscamps esportius s' ha de rea-litzar emprant aigües residualsdepurades. Aquesta darreraexigència pot haver duitals promotors a pensar queIa contraprestació d' unadepuradora pel poble, cobriria1' expedient formal de Ia

mateixa contraprestació ial mateix temps fer-se ambtota 1' utilitat del sistemade depuració d'aigües, emprant-les per regar el camp degolf.

ARCA I GOB EN CONTRA DEL

PROJECTE DE SANT MARTI

Per altra banda l'Assoccia-ció per a Ia Revitalitzaciódel Casc Antic i el grupecologista GOB, s'han manifest-atcontraris a Ia construccióde Ia zona turística a SantMartí, per considerar queel palau perdrà Ia seva fragàn-cia arquitectònica i que1' impacte ambiental seràirreversible.

BAR

PHIMERES COMUNIONS

BATEIGS

ANIVERSARIS

EspeciaSiftat en: Arròs brut,

Frit Mallorquí« LLengua,

Sopes, Porcella. Callos.

DISSABTES I DIUMENGES OBERT Ctra. Pa!ma-Arta, km 41TeI. 560073 Vilafranca

La Guàrdia Civi/ conta amb molts pocs efectius

Onada de robatoris

EIs robatoris han continuatessent tema diari a Ia nostravila en aquestes darreressetmanes. Vilafranca, maihavia conegut una onada derobatoris tan grossa comIa recentment soferta. Lamajor part dels establimentsde Ia carretera han estatl'objectiu dels lladres.

S'Estanc, en dues ocasions,Bar Paris, Bar El Cruce,Bar Sa Volta, Bar Can Pujoli algunes cases particularshan passat pel punt de midad'una banda gue actua impunementno sols a Vilafranca sinótambé als pobles voltants

a Ia nostra vila. La GuàrdiaCivil, sembla, s' ha vistimpotent per actuar de formaefectiva. Un dels problemesen que topa aquesta és Iamanca de personal per durIa vigilància a Sant Joan1 a Vilafranca.

Davant Ia situació d'alarmael batle decidí el passat2 de febrer fer públic unban en el que sol.licitavaIa col·laboració ciutadanaen el sentit d' organitzarun sistema de vigilàncianocturna. Per a tal, demanavaIa inscripció de voluntarismajors de 18 anys que volguessin

participar en els torns.Bernat Garí publicà el

ban sense informar a IaGuàrdia Civil tot i quanIa competència de Ia seguretatciutadana els hi pertanya.En que Ia mesura presa pelbatle és totalment populista,és també totalment il.legalper quan cap batle no pota títol oficial emprendrecap acció que directa o indirec-tament pugui obstruir lestasques de les forces deseguretat, en aquest casIa Guàrdia Civil, que depenende Ia Delegació del Govern.

M. Barceló

DIA 17 DE FEBRER ACTUACIO DEL GRUP "LOS MALDITOS"

DIA 3 DE MARÇ EL GRUP " M U R D E R IN THE B A R N " .

' OUt: IMPo£T.4N

FL. COS Sl/

L1GSlCP-IT tS-oV£~

*%Sffifr*'*" / < •!'"-%fe^^/ay _

8

Història de hifíostra Gent

Ninqú el recordarà enfadat. Ningú haurà passat vora seu senserebre Ia seva natural escomesa, el seu somriure. Qui no pot contar que

el seu diàleg i Ia seva paraula era sincera i que parlant amb ell semprehi havia qualque cosa per aprendre ?. Quants bon consells i desitjós norestaran impregnats a les fulles del seu "FuIl". Quantes sanes paraules no

hauran sortit del seu sempre ben esmentat "tinter" ?. Qui ens podràdescriure millor les velles barriades de Ia vila, o qui testimoniejaràels bons quefers d'aquells personatges populars que un dia trepitjarenles bufarelles terres del nostre pla, del seu graner ?. L'Amo En Tomeu

fou un brull que espigà pam per damunt els demés. Aquest polític,articulista i historiador de Ia vila, es tingué que marxar sense dir

"Adéu". Segurament que alguna revolta celestial, precisà de Iaintervenció. Però que no passi ànsia. Li "perdonarem"

el que no pogués acomiadar-se.

BARTOMEU ESTRANY MORLA

Bartomeu Estrany neix a Vila-franca a començaments deIa primavera del 1914, un -23 de març. Quantes cosesno bollien per tot arreudel món en aquella data,a les portes de Ia primeraguerra mundial. L' Amo EnTomeu era aleshores el segonfill del matrimoni de PereAntoni Estrany i Maria Morlà.Més endavant, vuit germansmés arrodonarien Ia llar.

De ben jove treballà alcamp, essent llogat semprea Ca'l Sen Panxeta. Ben prestes va interessar per Ia polí-tica. A les darreres eleccionsdemocràtiques abans del copd' estat del 36, es presentài sortí elegit regidor pelgrup Esquerra Republicana.En temps del Moviment, juntamentamb Miquel Capó, aleshoressecretari de 1' Ajuntament,i Sebastià Sancho metge deIa vila, fou presoner i després

processat. Mentre Capó iSancho foren afusellats pelssublevats, Bartomeu Estranyes salvà de Ia pitjor condemnaperò arriba a oassar més

de tres anys en presons icamps de concentració.

AIs 26 anys es casà ambFrancesca Sansó amb qui tendriaun fill, Pere. Durant quatre

anys regentà el Cafè derjan Molí, situat davant5' Estany. Passada 1' èpocacel cafè, 1' Amo En Tomeupjil comprà un camion a mitgesamb Guillem "Poloni" i passats

'ijns quants anys es decidíper instal.lar un magatzemarran de Ia carretera. Tambéen temps d'albercocs BartomeuEstrany compaginava les tasques

i|del magatzem amb les de capita-nejar un sequer.

EIs oficis d' estar cara:el públic, cultivaren uníiome ple de simpatia, transi-gent, amable i d'un envejableItalant per al diàleg. Malgrat

les seves inquietuts políti-jques, els temps de''dictadura¡condicionaven un forçat silencienvers a Ia seva sempre demos-trada ideoloaia socialista.

Entrant a Ia transiciódemocràtica, Bartomeu Estrany:es converteix en el primeractivista demòcrata a Iamostra vila. Pou un delspromotors de Ia llista indepen-dent a les primeres eleccionsmunicipals després de 40anys de dictadura. A nivelld'eleccions generals encapçalàsempre 1' opció del PSOE aVilafranca.

EIs nous aires democrà-tics obren el camí a grupsde gent que cerquen el recobra-ment cultural. Bartomeu Estrany,ben rejovenit, s' apunta aies classes de 1 ' Escola de

|.

¿Mallorquí on es plantejaIa creació d' una revistalocal en Ia nostra llengua.Es el neixament de SantaBarbara on 1 ' Amo En Tomeu

_P'uil es converteix en el^eu primer i perpetu articulis-"-a, tractant temes passats1 presents, de caire polític,

¡social i també històric.; fcasi setanta articles, compo-'sen un recull d' articlesc: e realitzà aquesta revista

,6l novembre passat, realitzant-

se quatre enquadernacions.Amb el títol "Amb els peusen terra" hem recollit elsarticles de Bartomeu Estrany,excel.lent col.lecció querecull l'experiència de viureel temps i tots els seuscanvis en 1' esdevenir deIa vida de l'autor recentmentdesaparegut el passat 16de gener.

Bartomeu Estrany amb elsvuit anys de ferma col.labora-ció amb Ia premsa local hainstaurat Ia moda de "servilafranquer", un orgullque 1 ' Amo En Tomeu portàsempre ben dintre seu. Laseva admirable tasca fouIa de transmetre 1' esperitde viure Ia vida en plenaconvivència amb els demés,respectant per damunt detot les idees de cadascú.

El mes de desembre passatIi proposarem a 1' Amo EnTomeu, fer-li una entrevista.Després de sortir d'una micad' ensopegada 1' Amo En Tomeuens demanà que ho deixassimfer per més envant. Emperòel darrer tren de Ia vidano volgué esperar.

Miquel Barceló.

Frases en el temps

"La política és unaprofessió noble i creativaque ha de ser representadaper ciutadans honests,amb decidit sentit detreball, convençuts deque Ia principal fórmulaés esser respetuosos itolerants amb totsels altres."

("La Política").

"Per refermar unsistema de llibertatseria de desitjar que lesdecisions de lesdemocràcies fossin presespels qui realment són elsvertaders demòcrates.Això seria l'autènticcamí per acabar amb totaclasse d'imperialisme iamb Ia violació delsdrets humans."

("La Llibertat").

"Es tan meravellosaIa grandesa de Iademocràcia que no solsadmet alabances, sinó quetambé permet que espronunciin amb totallibertat, aquells queIa desprecien."

("Grandeses de Iademocràcia").

"No deixa de sersorprenent que, personesque deim estimar tantIa ViIa, perdem el tempsenaltint els nostresimaginaris valors iexposam públicament Iamisèria dels altres."

"El poble ha emprés elcamí de Ia concòrdiai rebutja els qui nomésduen entre cella i cellal'afegir llenya al focper espantar les bubotesque, creuen, voletejen alseu entorn."

"Es respira entrenosaltres un climad'enteniment que ha fetpossible aprendre adiscrepar senseenfrontaments. Estamobligats a reconèixer queVilafranca ha sabutsuperar resentiments idemostrar Ia sevamaduresa política."

("A cadascú allò quees mereix").

"A pesar de Ia facultatde poder expressar1'opinió amb totallibertat, convendria al'hora de jutjar, fer-hoamb calma, no esserespinosos i emprar

bons modals. "("La Crítica").

"No tenc per normajutjar una pesona perun sol fet. així que sisurts de 1 'ombra,procuraré cultivar Ianostra amistat per a quèsigui duradora."

("La Crítica").

"Es necessari que siguiescoltada Ia veu d 'aquestadesil·lusionada joventutque es resisteix a serprotagonista de qualsevoldrama."

("La joventut preocupada").

"Es pretensió delsvertaders socialistes,fer possible que Iapolítica sigui el vehicleper acostar a les personesi no per allunyar-les."

"Quan enfora han quedatles il.lusions d'aquellasofrida joventut de Iadècada dels 30 i 40,confiada que dels seusesforços sortiria un noumón, el qual crearial'home lliure i feliç onseria possible Iaconvivència entre tots".("Promesa incomplida").

"Esperar acabar Iajornada, és condicióineludible abansde jutjar".

("Saber esperar").

"Avui ja són molts elscristians, inclús catòlicpracticants, que handescobert que socialismei cristianisme estanidentificats en Ia manerade pensar i que amb elpropòsit d'aconseguir unmón millor presisend'un enteniment."("Socialisme i Religió")

"Un dels grans mèritsdels vertaders demòcrataíés aquest:saber perdonar".

("Comparança")

QUAN L'ALEGRIA ES PERD

No se sol esdevenir casimai, però a vegades arribaaixí, que en manco de tresmesos es morin tres germans.Tres germans que amb moltesde coses eren efectivamentben "germans". Tots tressabien donar sempre moltaimportància a les coses queeren del poble.

Intentaren sempre rompreamb les injustícies amb q^ees trobaren al llarg de Iaseva vida. Davant Ia injustí-cia solien respondre fentcas i no demostrar esserofesos. Foren tres homesfestosos. Va esser una llàs-tima no poguessin veure elcas que els hi feren en elsseus funerals.

Aprofitaren sempre elseu bon natural, i per experièn-cia una pot assegurar queés més alegre una famíliaque creix que no una quantorna petita. Ma Mare soliadir; "De cada al.lot quearriba a Ia família, mésalegria hi ha a Ia casa".

Sempre he estat una ena-morada- dels meus germans,m' agradava sentir-los xerrari discutir, parlant amb ellssempre transmetien confiança.Record, ara, que quan nesquéEn Francesc, En Tomeu queja tenia 18 anys es va sentir1' home més feliç del món.

CATALINA ESTRANY.

1?

L'AMO EN TOMEU PUIL VIST PER UN AMIC, VEINAT I FAMILIAR

BARTOMEU CATALA.

" Aquest home sempre que emveia em donava un caramel.lo",-em va dir l'escolanet desprésdel funeral- i en aquellmoment jo vaig anar recordantdistints fets de 1' Amo EnTomeu que reflexen una actitudde fons = obertura als jovesi als nins... i quantes vegadesem va dir; No veus Tomeu,que els joves d' avui sónmillors que els d' abans ?.I per això Ii agradava escoltarals joves i als estudiants.EIl creia en les possibilitatsdels joves, i com valoravaqualsevol fet que provenguésd'ells !.

Una altra cosa que m'impre-sionava de 1 ' Amo En Tomeueren les seves ganes de saber.Record que fa molts d' anys,1' únic home de Ia vila quellegia "Triwnfo" era ell.Tots recordam el paper queva jugar en Ia 'creació de1' Escola de Mallorquí i deIa rajyista "Santa Bàrbara"i amb quina il.lusió anavaa escola !. Volia aprendrea escriure en Ia nostra llengua,conèixer més Ia històriai Ia cultura del nostre pais.Quantes pàgines va ommplirdels seus pensaments !, icom desitjava que Ii criticas-sin els seus escrits abansi després de sortir a Iarevista !.

No passava dia que presto tard no llegís tot el quedeia el diari. I Ii agradavael comentar-ho.

Si una de les formes devalorar Ia intel·lectualitatd' una persona és Ia capa-citat de preguntar i escoltarjo vull dir que 1' Amo En

Tomeu era un intel.lectualque va saber preguntar aqualsevol tipus de person-amb qui es trobava; homesde carrera i homes de camp.Amb uns 1 amb altres es trobavabé i no feia el ridícul.De tots aprenia i a totspodia ensenyar. Com passavade ràpid el temps parlantamb ell !.

Voldria comentar un altreaspecte seu • L ' Amo En Tomeuva ser un home que teniales seves idees sobre el

món i sobre el pais. Perelles va sofrir des de moltjove 1 durant molts d' anys.Però mai no va renunciara elles. I tampoc mai vaesser un ressentit. El sofriment1' havia fet madurar i aixíens trobarem amb un homepacífic i conciliador. Sidurant anys va haver de callar,després va saber exposarel que pensava, però maiimposar-ho. Per ell les personesestaven més enllà que lesidees.

BARTOMEU ESTRANY

En Tomeu Estrany i joens vàrem conèixer en cirscums-tàncies ben poc alegres,però, d' altra banda, benemotives. L' any, no recordquin era. El motiu ?, Iavoluntat, per part d' un grupde gent, de retre homenatgea Ia memòria de Miquel Capói Sebastià Sancho, afusellatsen el cementiri de Palmael mes de gener del trenta-vuit.Aquell dia vaig saber queN' Estrany hauria pogut seguirel mateix camí. Va salvarIa vida de miracle. M' hocontà aquell dia, en el cementi-ri, amb llàgrimes als ulls,amb llàgrimes d' home. Ensférem amics. I vos ben assegurque, a partir d' aquell dia,parlàrem poques vegades deIa guerra civil. En Tomeuera un home obert al món.Una persona plena d'esperança,convençuda que el sacrificid' uns, serveix, de tant entant, per fer un futur millorper a tots. Des de l'esceptis-me dels anys noranta, nom'atrevesc a compartir plenamentel seu tarannà, però alçIa copa tot brindant perun futur ple d' homes comell. Sempre que ens trobàvemrepetiem Ia mateixa conversa."I què trobes d' això ...?"em demanava. "I què trobes

d'això altre ...?", em tornavaa demanar. Si les meves impres-sions no eren del tot optimis-tes -sempre referides almapa polític- intentava treu-re' n el caire positiu. "Escert que no tot va com pertoca-em deia- però aquest paísha d' avançar a poc a poc,a poc a poc". Era, En Tomeu,un moderat radical. Un llauradortenaç, de Ia consciènciacol.lectiva. Era socialista,però mai no va esser partidista.Estimava Ia cultura, fomentavael diàleg. La darrera vegadaque ens trobàrem -amb motiude Ia presentació del llibrede teatre de Jaume Sansó-em va estrènyer entre el'sseus braços, i em va dir:"Si fossis donacasat amb tu",i 1' estimava,per Vilafranca,segur que haurébon esforç perHe perdut un amic.a més a més,bé.

m' hauriaM' estimavaQuan passiteniu perde fer unno plorar.

. I el poble,un home de

LLORENÇ CAPELLA.

13

REPORTATGE

TEMPS DE FORMATJAR

(Les ovelles poden munyir-se a sortida o a posta de sol).

"L'amo En Tíà treu sa lleti sa madona es formatge,i sa fílla fa es viatgequan tenen es brossat fet".

El sol comença a treureel nas per Llevant. La geladaprovoca un oratgí de mildimonis mentre, camí de Bo-nany, ens dirigim a un delsmolts comellars del puigi on l'Amo En Tomeu "Calles"hi té Ia seva guarda. Hemquedat per seguir totes lespasses de 1' art de formatjari Ia primera lògicament éèIa de munyir. Tot un puntde partida per seguir aquestcicle artesanal que gairebéa diari realitzen una bonapart dels pastcrs.

La manca de pastures hapossibilitat el que enguanyles ovelles nc portin tant3llet com els hiverns d'herb3fresca i pl^ges freqüents.

Dins l'aprés, el que anomenamsestador, i també s' hi potfer 1' horabaixa, el pastorm0n\ . Les mamelles de lesovelles són sucades i Isllet es recollida dins Isferrada o poal. Cada ovellasol dur 1/4 de litre de llet.Per fer ^na peça de formatgede q^ilo es precisen de qoatrelitros de llet.

Es essencial el que Iallet quan sig^i qipositadadins l'olla o caldera, segonsels litres, tengui Ia mateixatemperatura que quan s^rtde 1' ovella. Per això essol encalentir fins arribar

(La llet i el qual es remenendins una olla vora el foc.)

al; o 38 graus. Per fer-la

(Passades 3 o 4 hores surtel format.i<5.)

d' espina o del card coler.La pellussa, un dia abansdel formatjar es posa ambaigua i el mateix dia delformatjar es treu i es posadins .el morter per esserpicada. Llavors una vegadapassada pel fogasser seràun perfecte complement pera aue es faci el formatjó.també es solia emprar perfer coagular Ia llet, Ialletrada dels brots tendresde figuera. Ara el més ràpidi senzill és emprar el quall

14

(LL formatjó es passa per unfogasser que el sucarà).

(cuajo). Llet i quall mesclats' han de remanar en les duesdireccions dins 1' olla illavors deixar reposar durant4 0 5 hores i de Ia coagulacióen sortirà el formatjó.Passat aquest temps, el for-matjó es passat pel fogasser.La llet que surti sucadaservirà més endavant perfer llet formatjada o brossat,mentre que el formatjó, bensucat, sera col.locat- dinsun motlo rnetàlic que serviràper acabar de sucar el formatjó.Damunt el motlo es col.locaun pès que ben bé compliràIa funció de premsa.

Transcorregudes unes8 o 10 hores Ia peça de formatgetendre . podrà ser treta dedins el motlo i se Ii posaràun poc de sal. Si en canvies vol fer formatge vellel procés haurà de continuardurant uns quantes dies més.Es posa tot un dia en aigua-sali es col.loca damunt unapost, on cada dia es va giranti torçant amb un pedaç humit.Quan Ia peça és un poc seca,s' ha d' untar cada dla o dosamb una mescla d' oli o saImi una mica de vinagre a fide que no s'arni, fins arribara l'hora de dur-lo a Ia taula.

Emperò tornem al fogasser.

Deiem abans que del formatjósucat en surt llet. Aquestaper fer-la servir com a lletformatjada bastarà posar-laal foc fins que comencina sortir brosselles o glevesde llet. La llet formatjadamesclada amb sopes o bescuités un menjar deliciós i moltnutritiu.

Per fer brossat, bastaràque Ia llet arribi a bullir,començant a pujar els quissons

o porcells, que són glevesmés espesses de Ia llet triada.El brossat mesclat amb sucrees considera un menjar dereis.

El temps de formatjarsols durar des de passatNadal fins a les primeressetmanes d' abril, depen deles pluges i per tant deles pastures que hi hagi.

Miquel Barceló

jHareJ0strum

ASSEGURANCES DE COTXES I VEHICLES EN GENERAL

RESPONSABILITAT CIVIL

ACCIDENTS PERSONALS

ROBATORIS

A g è n c i a a Vilafranca: MARIA GALMES

C. Bonany, 1. Telèf. 560253

15

Al no poder accedir a Ia qualificació de "denominaciód'origen"

EIs melons de Vilafranca gaudirande protecció qualitativa

El meló de Vilafranca es trobaentre els productes que, a mancad' una legislació que els ampari,no poden accedir a Ia qualificacióde "denominació d'orígen". La Conselle-ria d' Agricultura està treballantactualment a 1' esborrany d' un decretque ampari i reconegui Ia qualitat:d'una llarga sèrie de productes"mallor-quins que avui estan lluny dequalsevoltipus de protecció oficial.

El distintiu "QC", i que significa"Qualitat controlada" suposarà unagarantia al consumidor, com mentreel producte que porti aquest anagramapassa per diferents controls periòdicsde qualitat. Com és sabut el melóés el màxim exponent representatiude Ia nostra vila per tot arreu deMallorca. La venda d' aquesta fruita,juntament amb moltes altres, a lesnombroses tendes d'arran de Ia carrete-ra és una clara mostra de Ia famadels melons de Vilafranca.

El nostre terme municipal estàconsiderat com el primer productorde melons de 1' illa. Un ampli plade terres de call vermell i Ia dedicació

tradicional amb el bon quefer delspagesos, ho fan possible. Produc-tors i venedors de melons a Vilafrancaveuen amb bones perspectives el queen un proper futur 1 ' anagrama "QC"pugui garantir Ia procedència delsmelons, ja que d' aquesta manera elsconsumidors trobaran menys confusióal temps que es podrà potenciar mésIa fama del "Melons de Vilafranca".

El "Patronat Cultural" pendent d'una seu permanent

Un any després de que Iamajoria de grups curtura!s deV i l a f r a n c a d e c i d i s s e nagrupar-se en un PatronatCultural , aquest no pote s s e r d e f i n ¡ t i v a m en tl ega l i t za t m e n t r e nos'aprovin els seus projectatsestatuts. La manca d'unaseu permanet és l 'únicobstacle que obs t rue ixl'aprovació final deis estatutsd'un patronat que pensaagrupar a un mínim de dotzeassociacions culturals.

Una polí t ica municipalque des de temps enrera haoblidat un mínim d'esment al'àmbit de Ia cul tura delpoble, aleshores, tambó haimpossibilitat l es fc rç precísper aconseguir un casal decultura, vella aspíracló en Iaque sembla s'han fet vàriesgest ions en els darrersmesos. El Patronat Culturalestà projectat per tombar lesdificultats de legalització deIa majoria de grups que hantrobat amb el patronat un

punt de convergència pere n f o r t i r i r e l l a n ç a rculturalment Ia nostra vila.

Representants del gestatP a t r o n a t Cu l t u ra l hand e m a n a t en d i v e r s e socacions el que l 'ant igar e c t o r i a pugu i e s s e remprada com a seu de lesassociacions cul tura ls deVi la f ranca. El rector de Iaparròquia, Llorenç Galmés,s 'ha negat, també enrepet ide^ ocasions, a cn;pels amplis salons i cambres

de Ia vella rector ia esconverteixin en cau i llar delsnombrosos grups culturals.

Mossèn Galmés ambaquesta poítura intransigentha assolit l 'antipatia de Ianajor part dels integrants de

les associac ions quereivindiquen Ia rectoria vellacom un bé cultural de dominipúblic i no privat tal comdefensa el rector de Iaparròquia.

Miquel Barceló

16

CRONIQUES DEVILAROBOS

1889

Vilarobos a 1889. Conten les cròniques que en aquellstemps, Ia pacífica vila situada a Ia vora del torrentBonaolor a Ia estat de Claveguera, a l'est de Texas,després de caigudes les primeres neus d'un cruu hi-vern, un estol de bandolers se encarregaven de "nete-jar" les cases de l'street principal, per on passavenles dilegències. EIs robatoris eren el pa de cada dia.

... Fins que un bon dia un grup de veinatscansats de que Ia cavalleria de Fort Tri-corni no poguessin agafar a cap bandit, esllançaren al carrer en les nits' següents,dirigits, això sí, pel sherif que reclutavaa joves voluntaris a canvi d'un plat de siu-rons.

Gquest sherif ja m'està"ocant els "melons",aja quin seguidors queé el President Canya.

Això de que hagis perdut el cavall no m'hocrec, en que ho digui un californià. Peraquí no volem veure ni "petrers" ni forasters.;

El nou governador de l'estatinformat pel comandant deFort Tricorni sobre Ia situa-ció, no se'n podia venir.El governador Garcias no pegavaull durant els vespres pensantamb Ia situació de Vilarobos.

I una bona nit, un juniperiano de Califor-nià q^e passà casualment per aquella zonafou agafat per una patrulla.

Finalment el governador de Claveguera i el sherifde Vilarobos s'entrevisten a Ia gruta de ToroSentado. Arribaren a l'acord de retirar les patru-lles a canvi de que Fort Tricorni tingués méspersonal. EIs reforços tardaren 100 anys en arribar... però arribaren.

17

aLosKs

B I E L MONTSERRAl J A U M E N I G O R R A FRANCESC AMENGUAL ("Kiko")

Totes ses masses fan malper jo n'hi ha que no,on moment per pensar-hoo que jo no pens igual.

Si vaig equivocat0 que jo pens al revés,amb aixó de massa dotbersningú mai s'hi ha trobat.

Massa aviat no va béni massa a poc a poc,jo només dic Io que trobno que jo ho sabi més bé.

Conduir a Io violentimportància na té poca,és molt bo s'intermitentposat a temps i quan toca.

Sa guerra més grossa que se faes pes carrer i sa carretera,per alguns bo d'oblidar1 jo trob que de cap manera.

Crec que si es tràfic volguéstot aniria un poc més bé,menos multes per papersi més pels qui no ho fan bé.

Es conductor menos nobleel volia recordar,sortida í entrada de poblea on es nins solen jugar.

Massa festes ses d'estiumassa renou a deshora,si es poc Io que dormiutendreu mal arribar enfora.

Millorar tampoc és massavos convit i me convit,només sa gent es capaçade fer Io que no ha dit.

Es sebre tampoc és massai aprendre mai és demés,es sa fortuna més guapatan guapa com es dotbers.

Agaf sa teva convidadapels glosadors de Ia vila,a darrera camamil.lano hi farà mal sa paupada.

En haver dinat totspodrem fer una xerrada,acabant amb una glosadaper poder pegar quatre bots.

Si hi ha xampany en beuréper anar més alegre,i en arribar es vespreper poder dormir més bé.

Glosadors animau-vosper anar tots ben units,i entre xistes i acuditsglosarem de dos en dos.

Glosadors i poetesa Ia vila n'hi ha molts,si no mos fessin escoltspodriem fer teresetes.

Aquesta no es sa darrerai per fer un poc de memòria,quedaran a sa històriapels qui venen a darrera.

De sa feina surt es profiti jo dic que surt sa suor,si s'arreglàs amb una cançóel món seria més divertit.

An es poble per venturaun nou club sortirà,i això també seriauna altra part de cultura.

De res ja no s'espantaun que ha fet es centenari,a casa hi tenc un canarique de vell ja no canta.

Jo Gabriel Montserratt'acabaré sa cançó,amb so dinar i es foguerójo també hi vull part.

ElI... ell va venira complir amb Ia seva feina,i va tenir per einauna hòstia i un tassó de vi.

Al principi, començavafent reformes en el poble,criticava molt el nobleperquè així ell pensava.

Reformava a dins Ia capellai a defora també,a Ia rectoria feu un bécanviant Ia teulada vella.

Pensava amb els velletsquan decidí arreglar s'explanadaque hi ha davant Ia casa sagradaposant-hi uns bons banquets.

Oh! i també als ninsels hi va fer cosa bona,fent un parc just devoraon ells comencen els seus camins.

Les seves idees eren;pau, justícia i llibertatamor al desamparati dels pobres també n'era.

EIl sembrà una llavor francafeta arbre després d'haver germinat,i els seus fruits ens ha donatdins el poble de Vilafranca.

EIl transformà tot un poblefent ressorgir un nou ambient,i molta, molta de gent,des de llavors també critica al noble.

EIl era capellà i flastomava,ell era capellà i bevia,ell era capellà i predicavatot Io que dins ell sentia.

EIl era un home generós,ell era un home honia1",ell era un home amorós,i per això serà sempre recordat.

18

NOTICIARI DE LA VILA

FRANCESC ESTRANYEl 23 de gener moria a

Ia Clínica Mare Nostrum elcamioner Francesc EstranyMorlà de 56 anys d' edat.L'infortuni d'aquest vilafran-quer a 1' accident del 18de gener i que succeí enel quilòmetre 18 de Ia carre-tera Palma-Manacor el portàa ser Ia tercera víctimad' un accident en el que elpresumpte culpable fugí deIa manera més covard .

En Xesc "Puil" fou entot moment un home de moltesamistats, ple de simpatiai de molta consideració entreels nombrosos companys d'ofici. La fatalitat del destíse'n dugué a una gran persona.Que descansi en pau.

DEDICAT AN EN FRANCESC

Tota sa família covaun mal.que és mal de sofrir,tot el poble,se'n sentíde Io que vares sofriri que te costà es moriren 6 dies d'estar en coma,Tota Mallorca va veniri més d'una hora va fer cola,també que molt se' n sentIque haguessis de morir així,essent Lan bona persona.

AMADOR FONT.

Ses coses venen aixía vegades venen depresa,hi hagué 18 anys amb so néixeri sols 8 dies per morir.

ANDREU BOVER.

DEFUNCIONS:

TOMEU ESTRANY MORLA, pas-

sava a millor vida dia 16 de

gener als 74 anys.

FRANCESC ESTRANY MORLA, el

23 de gener ens deixava als 56anys d'edat.

ISABEL MELIS PONT, partia a

l'altre món dia 2 de febrer als70 anys.

MIQUEL FEBRER JAUME, dia 8de febrer passava a millor vida.

Tenia 82 anys.

JOANA Ma SANSO MESTRE, ens

deixava dia 13 de febrer als 88

anys.

DESCANSIN T O T S EN PAU.

DONANTS DE SANG

Dia 28 de febrer a l'Ajuntament

hi haurà una unitat de Ia

CREU ROJA per a que els qui

vulguin donar sang ho puguin

fer.

NAIXEMENTS:

JOAN ROIG FERRIOL,dia 25 degener alegrava Ia llar dels seuspares JOAN I MARIA. Felicitats !.

M A G D A L E N A J A U M E BAUSA, dia8 de febrer omplia de felicitatals seus pares JOAN i MAGDALENA.

Felicitats !.

FRANCESC A M E N G U A L BAUZA, -dia 12 de febrer arribava a a-quest món omplint de goiga XESC i MARGALIDA. Felicitats!.

DARRERA HORA

Com haureu vist a Ia seccióde naixements, aquesta vilaté el goig de comptar ambun altre FRANCESC AMENGUAL.Es tracta lògicament de XESCAMENGUAL Jr. fill del presidentd' aquesta revista. L' equipde tancament de redacció,del present número feia jaunes setmanes que estavaamb Ia mosca darrera l'orella,finalment arribà el "masclet".que tant desitjava Ia parellaXESC i MARGALIDA.

Club Automobilístic T.R. Vilafranca

El dissabte dia 5 delpresent mes de febrer foupresentant,en el saló d'actesde 1' Ajuntament de Ia vilaIa nova associació esportivaCLUB AUTOMOBILÍSTIC T.R. DE VI-LAFRANCA. Rafel Sansó, homeque encapçalà Ia iniciativa,donà Ia benvinguda als nombrososassistents que omplien elsaló i agraí el suport albatle i a Ia ESCUDERIA T.R.

Bernat Garí intervinguédient que 1' Ajuntament, elque vol és que els jovesemprenguin iniciativesd' aquest tipus i que llavorstrobaran tot el suport queels hi pugui donar l'Ajuntament.

Acabà donant 1' enhorabonaals membres del nou grup.El president de 1' escuderiaagraí per Ia seva part,l'esforç dels joves aficionatsa 1' automobilisme per muntaruna sucursal de Ia seva escude-ria a Vilafranca i prometétot el suport que calguésper a que el nou club vagiendavant i es consolidi.Acabà comprometent-se a prepa-rar tècnicament als membresdel nou grup esportiu aficionatal món de 1' automobilisme.La presentació oficial delCLLlB AUTOMOBILÍSTIC TR DEVILAFRANCA finalitzà ambun sopar de companyerisme.

19

H-SÍBf riiir* ¿ 4 ~

EL SOL. SÍMBOLO DE LA PLENITUDETERNAMENTE RENOVADA DE LA VIDA.LOS SÍMBOLOS DE OMEGA. PARA LOS DOS.

AGENTE OFICIAL

¿XJouería te

RMNACX)R - PORTD CRISTO - CALA MILLOR