Revista Sant Jordi

Escola Jacint Verdaguer La Granada 1

Revista n.5 SANT JORDI 2013


ÍNDEX Portada 3r Pàgina 1

Índex Pàgina 2

Editorial Pàgina 3

P3 A Pàgina 4 i 5

P3 B Pàgina 6 i 7

P4 Pàgina 8 i 9

P5 Pàgina 10 i 11

1r. Pàgina 12 i 13

2n Pàgina 14 i 15

3r Pàgina 16 - 17

4t Pàgina 18 -21

5è Pàgina 22 - 27

6è Pàgina 28 i 29

English Pàgina 30 i 31

Contraportada 4t Pàgina 32


Editorial

Estimades famílies,

Ja tornem a tenir entre nosaltres la revista “Ocell de Foc”. Han passat uns mesos des de l’última

publicació i a l’escola els nostres alumnes han continuat treballant i aprenent. Hem realitzat moltes

activitats i per a cada curs resulta difícil escollir-ne una entre tantes, però aquí us oferim un petit tastet.

Sant Jordi és una festa especial. Tots nosaltres ens aixequem amb un gran somriure i amb ganes de

sortir al carrer per gaudir de la Diada. Aquesta bona sensació s’encomana als més menuts de la casa. I

tots aquests factors resulten en un dia en què es respira un aire d’alegria i optimisme que no gaires

festes més aconsegueixen.

Des de l’escola aprofitem l’ocasió per continuar fomentant la lectura entre els nostres alumnes i la

publicació d’aquesta revista n’és una petita contribució.

Llegiu-la, comenteu-la i gaudiu-la amb els vostres fills i filles. Des de l’escola així ho farem!

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!


ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DEL RUC PETIT HEM FET EL NOM AMB PLASTILINA.


ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DEL RUC PETIT HEM FET EL NOM AMB PLASTILINA.


ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE “EL RUC MENUT” TAMBÉ HEM FET ELS NOSTRES NOMS AMB PLASTILINA



FEM RAMS DE FLORS COOPERATIVAMENT!

Els nens i nenes de la classe dels Gegants de P4 hem fet unes floretes molt boniques amb

treball cooperatiu. Ens hem organitzat per equips, treballant conjuntament i de manera

coordinada, per aconseguir entre tots un objectiu comú.

El treball cooperatiu és molt més que un conjunt d’individus que fan alguna cosa junts. És un

mateix objectiu, sentiment de pertinença al grup, relació d’igualtat on tothom és valorat, en

definitiva saber fer, saber ser i saber conviure.

L’essència del treball cooperatiu passa perquè els alumnes aprenguin junts i junts s’ajudin a

aprendre, trencant així amb l’aprenentatge individualista i competitiu. Les diferències entre els

alumnes són un potencial per l’aprenentatge i no pas un entrebanc.

Aquest mètode garanteix una implicació activa per part dels alumnes i fomenta el dialèg, el

poder de decisió i també l’aplicació d’un criteri propi. I els resultats són: la motivació per la tasca

a fer, la bona predisposició i iniciativa i un alt grau d’interacció social.

“Només aprenem de veritat allò que volem aprendre”.

Els grups es diuen:



AVUI FEM UN CASTELL!

Avui hem fet un castell!.....diuen els nostres alumnes.

Aquesta és una pràctica Psicomotriu que fem servir de vegades en les nostres sessions de

psicomotricitat a l’escola,i té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens a través del

cos. Aquesta pràctica promou l'expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals,

cognitives i relacionals de l'infant.

Aquest activitat psicomotriu es basa en el joc lliure. És una activitat espontània i s'organitza

progressivament a partir dels objectes disposats pel joc a la sala. Es tracta de deixar que el

grup desenvolupi un joc natural, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises. Basant-se

en el cos, el moviment i l'espai.

Aquestes sessions les organitzem en quatre parts.

Ritual d’entrada: És el moment de presentació de l’activitat,

d’oferir seguretat i de la conversa inicial. Es recordaran les

normes que han de seguir per jugar: no fer-se mal ni fer mal

a ningú, respectar el material,no portar-lo d’un espai a un

altre

Fase d’impulsivitat: Abans de l’activitat motriu espontània es proposa als infants una activitat

concreta que serveixi de desbloqueig tònic, a la vegada que d’escalfament. Després, a partir de

la indicació del mestre/a, s’arriba al moment de destruir un castell de matalassos, a través del

qual els infants es descarreguen emocionalment. Aquesta es la fase que més agrada als

nostres alumnes.


Fase d’expressivitat motriu: Després de l’enderrocament del castell, trobem diversos espais,

on hi ha materials per desenvolupar una activitat psicomotriu diferent. Així doncs, trobarem

alumnes que desenvolupen joc simbòlic. Són propis els jocs de destruir; d’amagar-se; d’omplir,

buidar, separar, unir... També es donen els jocs d’identificació en els quals els infants “fan com

si...” i adopten uns rols i unes accions, i d’altres jocs amb els materials que hi ha distribuïts per

l’espai.

Ritual de sortida: Aquesta fase té per objectiu concloure tota la sessió, recollir el material,

identificar a cada infant en la seva individualitat i acomiadar-se.

Un cop hem recollit la sala, sovint realitzem una relaxació, i així els nens tornen a la calma i a

un estat adequat per la propera pràctica educativa.

....És per això que quan el vostre fill arriba a casa diu que ha fet un castell.




INVENTS

Som la classe dels Castellers, segon de cicle inicial, tenim 6/7 anys i hem decidit

participar a un concurs que organitza el MIBA (Museu d’idees i invents de

Barcelona).

Aquest concurs és internacional, s’anomena ”Inventar és divertit”, per participar-

hi cal crear un invent que faci riure i que funcioni.

Nosaltres hem pensat i construït diferents invents: la Taula de beguda, el Cues de

pansa la Pisbanyera, el Burrinet, el Guant de les idees i ell Paracap.

Ara us explicarem en que consisteix cada un.

1.- La Taula de beguda:

És una taula que té uns dipòsits a sota

on hi posem les begudes, així ens

estalviem els viatges per anar a

buscar aigua a l’hora de menjar.

2.- El Cues de pansa

Són dos braçalets, un de color vermell i l’altre de color verd .I és com una agenda.

El de color verd té enganxades etiquetes amb el nom de les assignatures de

l’escola. Quan ens posen deures canviem l’etiqueta de l’assignatura corresponent

a l’altre braçalet.


3.- La Pisbanyera,

A la dutxa sovint recordem i o tenim moltes idees,a

vegades si no les apuntem se’ns obliden. Per això

hem creat una pissarra on s’hi pot escriure quan

t’estàs dutxant.

4.- El Burrinet

És un aparell per treure la brossa i els pels de les

escombres. Serveix per treure el borrissol. Té forma

de pinta i està fet de fusta i metall.

5.-El Guant de les idees:

És un objecte que serveix per apuntar

les idees o les feines que hem de fer i

així no ho hem de fer sobre la pell de la

mà. Hi ha guants d’estiu i d’hivern.

6.- El Paracap

És un invent que serveix per aguantar el cap al seient del

cotxe perquè no ens donem cops a la finestra quan ens

adormim en un cotxe que no té els seients abatibles.

Podreu gaudir de tots aquests invents el dia de Sant Jordi a

l’exposició que hi haurà al pati de l’escola.

Des d’aquí volem agrair la col·laboració de l’Anna Sansón.




ACRÒSTICS

Els nens i nenes de la classe de 4t hem fet una sèrie d’acròstics amb els noms de

cadascú.

Entre tots hem parlat de com som, de les nostres virtuts, aficions, el que creiem que

hem de millorar... Acceptant les crítiques i reflexionant sobre el nostre comportament,

com ens veuen els companys, què valoren de nosaltres, quines actituds volen que

canviem, etc.

Tots junts hem anat confeccionant, un per un, l’acròstic de cada company o companya.

Agradi o no a tothom, així ens veuen. A veure que en penseu vosaltres!!

Li encanta llegir, escriure i parlar amb els seus amics.

Llest, simpàtic i divertit.

Un pel despistat, però prou organitzat.

I també una mica malcarat.

Segurament, de gran, un geni serà!

Més bon amic no pot ser,

A tots ens sembla molt rialler.

Xerra i és despistat, però és llest i espavilat.

Graciós, rialler i divertit

Es un bon amic,

Ràpid i bon esportista, encara que s’enfada a la pista.

A més, dibuixar li encanta. És un artista!

Ros té el cabell, alt, prim i pàl·lid és ell!

Del quartet calavera és!

Molt bona estudiant no és, però el càlcul mental se li dona molt bé!

A vegades és una mica tossuda, però és bona amiga i ens ajuda.

Riallera, cantaire, ballarina, no para mai i no seu amb el cul a la cadira!

I li agrada pintar i dibuixar

Artista de gran serà!


Amb els jocs d’ordinador i la play és el millor, però,

Despistat amb els deures ho és prou.

Ràpid no ho és, però s’esforça per ser-ho més.

I també és molt amigable i molt amable,

Ara s’esforça molt, quan vol és molt treballador.

No li agrada estar de mal humor.

Bon estudiant, sens dubte és, llegeix molt bé.

I les nenes no li agraden gens.

Ell a la cadira seu malament.

Li agrada jugar a l’ordinador i mirar la televisió.

Juga amb tothom i és molt respectuós

A més és bon estudiant i treballador.

Veritablement és divertit i un gran amic.

Interessat per estudiar i saber-ho tot, el medi li agrada molt.

Es estricte quan ha de vigilar quan la mestra no hi és i a la pissarra ha d’apuntar.

Ràpid en tot, en la feina i en el joc.

Més prima no pot ser, la més petita de la classe és.

Amb tothom es porta bé, és divertida i bona amiga.

Ràpida pot ser amb el patinet.

Té dies bons i dolents, els deures a vegades els deixa sense fer.

Intenta esforçar-se i quan vol ho aconsegueix.

No es cansa mai de cantar, ballar i saltar

A rítmica i a música s’ho passa genial!

Jugant a policies i bombers, s’ho passa molt bé!

O jugant a l’ordinador també!

Sovint es porta malament i a nosaltres no ens agrada gens.

Ell quan vol treballa i es porta bé.


Simpàtic, agradable i educat, és un bon amic.

Organitzat pot ser-ho més, però, quan s’esforça, treu bones notes i ho

Fa molt bé! Molt bo en matemàtiques és.

Yncansablement juga a futbol, però quan perd s’enfada molt.

A ell també li agrada el basquet i el ping-pong. A

Nosaltres ens agradaria que vingués a totes les excursions, perquè amb ell ens volem divertir molt.

Es molt alta i prima, llesta, amable i bona amiga. A

Vegades a la classe és massa callada i tímida,

A basquet li agrada jugar i amb les seves amigues parlar.

Rialler i divertit, s’esforça a la classe i es bon amic.

Orgullós és, i baixet encara més! Però de la classe és el que va néixer primer.

Guanyar als jocs li agrada, però si perd s’enfada.

Es educat, però a vegades una mica malcarat.

Realment els cavalls i el barça és el que li agrada més, i un bon porter vol ser.

No pot ser més bona amiga, és amable i divertida.

Ostres! Com s’esforça sempre per estudiar i treballar!

Riallera i alegre és, i sensible encara més!

A l’equip de patinatge molts premis aconsegueix.

Hores i hores passa cantant i ballant quan s’avorreix.

Bon esportista, tots els dies te’l pots trobar a la pista!

Amb el seu cabell llarg i castany, que no se’l talla en tot l’any.

Li encanta jugar amb tothom, és molt respectuós.

També és rialler i divertit, i molt carinyós.

A vegades no estudia, podria esforçar-se més cada dia.

Alta i prima és, i el cabell ros i curt té.

Li agrada molt dibuixar i fer manualitats. El piano toca i a rítmica s’ho passa bomba!

Bona nena tot el dia, amable i divertida.


A vegades dels deures s’oblida, és vergonyosa, i sovint no participa per si s’equivoca.

Respectuós amb tothom, intel·ligent i espavilat ho és molt.

Increïblement sempre acaba les feines de classe el primer!

Cada dia, divertit i simpàtic arriba, disposat a ajudar i a treballar.

A vegades escridassa quan es posa nerviós, per que el seu equip sigui el millor.

Ràpidament fa els deures i juga a lego i a l’ordinador.

Dimarts després de classe fa esports.

Cabells llargs i castanys, la més alta de la classe gairebé és ja.

La enamorada del Jose des de temps enllà.

A classe és molt tímida, però en realitat és riallera i divertida.

Un esforç diari fa, per cada dia estudiar.

De vegades ha de ser més segura amb ella mateixa

I donar més opinions, perquè segur que en sap molt.

A ella li encanta patinar i també dibuixar.

Xocolata és el nom del seu enemic, és un llepafils.

A la classe és el més baixet, també és un murri i una mica pallasset.

Vol ser un gran futbolista, també li agrada llegir i de les boles de drac seguir la pista.

I a més és molt llest, ajuda molt als companys i és agradable amb la gent.

Poques vegades treu males notes, per que és llesta com una mala cosa!

Amb tothom és amable, molt educada i bona amiga.

Ultimament està una mica despistada, i a vegades és tossuda!

Lentament treballa, però ho fa de bona gana.

Amb moltes ganes llegeix i mai s’avorreix.

Juganera, alegre i divertida, per això a les seves galtes té

Ullets de simpatia. Els cabells rinxolats alegren el dia.

Li encanta patinar amb les seves amigues. És tota una professional!

I de vegades perd la paciència i és tossuda, i a tots en fa pal.

Amb el seu esforç dia a dia, ve a l’escola amb alegria.


“LA VINYA PINTADA” D’ALMIRALL-LLUSIÀ

Els alumnes de Cicle Superior vam fer uns treballs a l’àrea de plàstica sobre el pop art.al febrer

Vam visualitzar diferents artistes representants d’aquest art (Andy Warhol, Richard Hamilton,

Lichtenstein...) i vam fer unes làmines en les que una margarida era la inspiració per

representar-les fent servir aquesta tècnica i els colors. Posteriorment també vam fer ús de

l’ordinador per transformar un objecte que nosaltres triàvem (pilota, sabates, papallona....) i

imitar l’Andy Warhol.

Vam descobrir que a La Granada tenim un artista que fa treballs amb aquest estil, Almirall

Llusià, i ens va sorprendre el que va fer amb una vinya seva: va pintar tots els pals de

l’emparrat amb diferents colors inspirat en el pop art.

Com després de visionar vídeos i conèixer una mica la seva obra volíem saber més d’ell, vam

decidir trobar-nos amb ell a la Vinya pintada (molt a prop del poble) i fer-li una entrevista allà

mateix el 22 de febrer de 2013.

Vam anar en bicicleta i en arribar allà, hi havia fins i

tot la TV Vilafranca. Vam entrar a la Rambla de la

vinya i allà asseguts al terra vam començar a fer

preguntes.

L’entrevista la vam gravar i l’hem penjada al blog de

l’escola, on trobareu les fotos de la sortida, el track

de la ruta en bici per arribar-hi i la gravació de l’entrevista en mp3.

Ens va explicar moltes coses i vam aprendre molt. En fem un extracte de les més interessants:

Quan et vas començar a interessar per l’art? Quin edat devies tenir?

Per l’art em vaig començar a interessar de molt petit. M’agradava pintar i jugar amb els colors.

Quan fèiem la romeria de Montserrat jo visitava el museu que hi ha sota la plaça del monestir i

veia els quadres. N’hi ha de molt bonics. Així que vaig decidir :” també en posaré a pintar” i així

ho vaig fer fins que agafar un estil propi.


Devia tenir 10 o 12 o 13 anys. L’art ocupa sempre un espai, si penses en l’art no penses en

altres coses. Quan vas a la platja, viatges i fas turisme sempre vas pensant ”aquí faria això o

això jo ho faria així”. Jo sempre dic que l’art et purifica molt perquè no tens mal pensaments. Es

una manera de estar sempre encantat i mirant coses i d’aquesta manera no pensar en coses

dolentes. Sempre penses en positiu perquè sempre estàs creant. Per exemple miro un cotxe i

penso com el puc transformar, o aquest arbre sense que deixi de ser un arbre, o mira jo sempre

m’assec en aquesta cadira i per què no pinto aquesta cadira? A la meva manera, que no ha de

ser real, perquè la fotografia ja existeix.

Com et vas inspirar a pintar en una vinya i no en un quadre?

Perquè era sortir de l’estudi, es allò de passar l’art a la natura, transformar la vinya però sense

que perdi el seu origen que és fer el vi.

Com és que vas decidir pintar la vinya amb pop art i no amb

altre tècnica?

A mi m’agrada molt el color, els colors primaris i jo pintava

quadres de colors vius. El meu neguit era, que sent del

Penedès, la meva terra, com passar l’art a la vinya, llavors com

aquesta vinya s’havia d’emparrar vaig pensar que era l’ocasió

per passar el color a la vinya.

M’agrada el Penedès i volia passar aquests pals a la vinya i

crear un impacte al paisatge. El color sempre crida molt, el color

ens obre la imaginació a tots. Una cosa que té molts colors et

posa content.

Vaig fer servir els colors primaris: vermell groc, blau , també el verd, negre per donar cos... hi

ha força barreja de colors.

En Dalí pintava les seves cales de L’Empordà i jo pinto les meves vinyes.


Quan va trigar a pintar-la?

Entre una cosa i una altra , un any. Vaig presentar el projecte i la casa Titan em va regalar la

pintura. Perquè un pot de pintura de seguida et costa 30 o 40 euros , és clar això valia molts

diners. Això es per que us feu la idea que un pot tenir un projecte però ha de veure si es pot

realitzar . Primer vaig presentar el projecte, em van trucar em van dir que estaven interessats ,

vaig anar a les pintures TITAN, que estan al Prat del Llobregat vaig anar a les oficines i allà em

van rebre 4 o 5 persones i vaig pensar: ”Carai! Si que sóc important i els vaig explicar el

projecte. Ells ho van passar a direcció i ho van aprovar. Un dels moments més feliços va ser

quan em van dir:

-Ja pots venir a buscar la pintura. Hi ha dos palets de pintura. Vine amb una furgoneta i

carrega’ls.

Des de que vaig tenir la pintura fins que vaig acabar vaig trigar un any. Penseu que cada pal

l’has d’agafar pesen moltíssim , posar-los a sobre un cavallet i pintar-los. L’objectiu era pintar-

los tots diferents o sigui que cada pal té una traça diferent no hi ha cap d’igual.

Et van demanar alguna cosa a canvi per donar-te la pintura?

No m’ho van exigir mai. Els posaria un cartell ed propaganda o un escrit.

De fet això entra a l’art fora dels museus. La gent pot venir quan vol. A l’era d’internet la gent ho

troba i ho volen venir a veure. M’hi vaig trobar amb un alemany. Però al Penedès no surt en

llocs de turisme ni enlloc. Però, això també ha passat amb artistes importants, en Gaudí va ser

molt ignorat durant molt de temps i després se’l va redescobrir.

Quanta gent va venir a la inauguració de la Vinya pintada?

Van ser bastants. Es va fer al 2004 per la Festa Major i una de les activitats va ser inaugurar la

vinya pintada. Un amic meu va tocar jazz a sobre un remolc i la gent va venir caminat des de La

Granada. Eren uns 30 o 40, vam fer una performance i vam abraçar cadascú un pal.

Hi ha 800 pals, però no va venir tanta gent com per abraçar-los tots

És l’única vinya pintada al món?

És l’única vinya pintada al món, així que si algú fa una altra vinya al món sempre haurà de dir

que la primera vinya pintada va estar pintada a La Granada. Ara amb internet de seguida se

sap tot.


Tens pensat tornar-la a pintar?

Quan es fa art a la natura sempre pot ser efímer, perquè hi ha el sol, el vent, la pluja, es podria

repintar perquè els monuments es restauren i es podria fer però tot es temps. També hi ha el

tema dels diners

Has pensat mai a dissenyar xapes de cava?

No , però ara que ho dius hi va haver una proposta de fer una foto de la vinya, fer-ne una placa

de cava i fer una edició especial que només hi hagués mil.

Has fet dibuixos per alguna sèrie de TV o cinema?

No. Vaig fer l’estampa de Sant Fèlix del 2006 i la portada del 3 de vuit de la Festa Major del

2007.

Ens ho vam passar molt bé, tot i que el temps no ens va acompanyar perquè va ploure i feia

fred. Li vam agrair el seu temps i dedicació.

Si voleu saber més visiteu el bloc de l’escola: blocs.xtec.cat/escolajacintverdaguer/

Alumnes de Cicle Superior


SALVADOR COMELLES A L’AULA DE CINQUÈ

El dia 12 d’abril de 2013, en Salvador Comelles ha vingut a

la nostra classe. Hem estat llegint el seu llibre “Els Dracs a

la Terra dels Cocos” i per això ens ha vingut a veure.

Hem tingut l’oportunitat de saber més coses de com va

escriure aquest llibre i com s’ho fa per idear els

personatges i les aventures.

Ens va dir que era la primera vegada que venia a La Granada, que li havia agradat molt la

carretera per arribar-hi amb tantes vinyes i que havia hagut de preguntar a la cartera on era

l’escola.

Li agradava molt que fóssim pocs, ens va dir que era com estar en família i que era la primera

vegada que s’hi trobava amb tan poca gent.

També estava interessat en saber si ens havia agradat o no el llibre , si teníem dubtes, si ens

havia costat o no llegir-lo, perquè això li serviria per escriure millor altres llibres. També ens

parlaria de l’ofici de fer d’escriptor, de com funciona això d’escriure. Ens va demanar que

aixequéssim la mà per parlar i que com ell no sabia els nostres noms, ens presentéssim.

La primera pregunta anava sobre un dubte que

ens havia quedat: no sabíem com pronunciar el

nom del personatge dolent del llibre

(antagonista). Era en Hot (el del dibuix). Es

pronunciava com en anglès o com català?. De

seguida ens va explicar que representava el foc i

la terra, per això havia agafat el nom de l’anglès

perquè “hot” vol dir calent. I ens va dir que

sempre triava els noms dels personatges a partir

de noms que a ell li agraden, o noms de persones

que coneix.

En que et vas inspirar per fer el llibre?

Tenia un amic que es va treure el carnet d’avió i havia de fer hores de vol, així que em va

convidar a volar amb ell i em va agradar. Vaig pensar que seria bo que una família pogués tenir

una avioneta en lloc d’una bicicleta i així vaig començar.

Com et vas inspirar pel títol?

A vegades se t’acut de seguida, altres acabes la història i no saps encara el títol. En el cas

d’aquest és una mica estrany. Vaig decidir que els avions es diguessin Dracs (amb majúscula

per no confondre’ls amb els animals) i afegir a cadascú un adjectiu (astut, jubilat...) que tingués


a veure amb el personatge que el conduïa. El títol ha de provocar curiositat ( hi ens va posar

exemples com el cas de “El dimoni sense feina” o “El llop viu a dalt”)

Per què l’Aura té una casa en forma d’estrella?

Hi ha dos personatges màgics oposats: un dolent que

viu sota terra i altre bo, més poètic. L’Aura és la bona,

poètica i especial, per tant el lloc on viu també ha de ser

especial. Són dos personatges contradictoris que

dominen elements diferents: vent i aigua per l’àngel i

terra i foc pel dimoni. Així va ser com se’m va ocórrer.

Llavors va ser ell el que ens va preguntar si ens havia

agradat el llibre. Tots vam aixecar el braç dient que sí, i

vam començar a parlar de les coses que més ens havien agradat: tots els productes fets amb

coco, el llenguatge que feien servir sempre començant per co- (per això parlaven poc)...

Et va costar molt imaginar-te el que volies escriure?

Primer vaig tenir una idea: família d’aviadors. Després vaig fer una llista amb tots els llocs on

podrien anar i a partir d’aquí vas tibant el fil... podrien haver anat al país dels gelats, de les flors,

etc. només cal pensar les característiques d’aquell país.

Un novel·lista, a vegades s’imagina un personatge i comença a tibar el fil però no sap com

continuar i es bloqueja. A vosaltres us surt tot a la primera?(tots diem que no). Jo reviso ,

corregeixo, torno a revisar... fins que surt. No és fàcil escriure.

A la Judit li va preguntar si havia après paraules noves i ella va dir que sí. Va aprendre la

paraula hangar, que és un pàrking per avionetes.

També vam parlar de les il·lustracions del llibre. Hi ha vegades que l‘editorial consulta amb

l’autor i d’altres que no, ens va explicar que ara estava fent un llibre d’endevinalles i que ell

havia suggerit un il·lustrador. Llavors ens va llegir dues o tres per veure si eren fàcils o difícils:

Una casa molt molt gran Quan veu un cafè amb llet

que té un pont just davant i fica la banya

(un castell) i en surt mig desfet.

(un croissant)

Va estar molt rebé conèixer personalment l’autor d’un llibre que ens hem llegit. Va ser una classe diferent i molt divertida.

Alumnes de 5è


El dia 4 de febrer va començar la setmana

del carnestoltes a l’escola. Tots els nens de

6è vam agafar les nostres bicicletes i les

vam guarnir per anar a buscar al Rei

Carnestoltes. Vam anar a l’església i allà

ens vam trobar amb tots els nens i nenes de

l’escola, el Carnestoltes va dir el seu discurs

i, amb la nostra ajuda, va repartir unes

mascares per tots els nens i nenes.

Durant tota aquella setmana el Rei

Carnestoltes ens va deixar una consigna per a

cada dia, i nosaltres el vam ajudar a que

tothom ho acomplís. La consigna que ens va

agradar més a la classe de 6è va ser la del

pijama, i la que menys va ser la del pitet.

Aquella setmana ens ho vam passar d’allò més

bé. L’últim dia d’aquella setmana cada classe

va anar a plantar alguna cosa, com ara, arbres,

flors, etc. Nosaltres vam anar al darrera del

camp de futbol, a plantar arbres. Desprès vam

tornar a l’escola i el rei Carnestoltes ens va

llegir el testament.


Aquest any, el divendres 22 de març, tots els

nens de l’escola vam celebrar la Pasqua.

Cada classe va fer les seves mones. Els de 6è

vam fer unes mones que eren unes piràmides

i que estaven fetes amb “sobaos”. Estaven

recobertes amb crema de cacau. En arribar

del pati vam començar a fer les nostres

mones, les vam realitzar per grups i, finalment

,ens van sortir quatre mones.

Les piràmides estaven ornamentades amb

Lacasitos, el que feia que estiguessin més

bones.

A les tres de la tarda, vam anar tots al pati de

les moreres, i vam poder observar exposades

les mones de tots els cursos, des de “P-3 fins

a 6é”.

Després de veure totes les mones, vam ballar

tots junts una sardana que ens havia ensenyat

la Montse Forns. Ens va quedar genial.

En acabar de ballar la sardana, vam anar a

menjar-nos les mones, que per cert, estaven

boníssimes.


A DRAGON CRAFT

This wooden spoon dragon is incredibly and easy to make! It will keep you busy for a while and give you a craft to be proud of, too.

MATERIALS

A wooden spoon and two wiggle

eyes.

A piece of green, orange, red and

yellow cardboard.

Green paint and a brush. Glue, a black marker, a pencil and a

pair of scissors


1.Paint the spoon with green

paint and leave it to dry.

2. Draw around the bowl of

the spoon onto green

cardboard. Cut it out and glue

to the spoon at the base of the

handle.

3. Draw the wings shape on the

green cardboard, a flame shape

on the yellow cardboard, a

smaller one on the orange

cardboard and an even smaller

one on the yellow cardboard.

4. Cut around the wings and

the flames shapes.

5. Decorate the wings with the

black marker and fold them.

6. Cover the middle of the

wing piece with the glue and

wrap it round the spoon.

7. Glue the flames together in

a pile and stick them to the

bottom of the dragon’s mouth.

8. Glue the eyes to the back of

the spoon, and draw on the

nose with the black marker.

9. Finally cut an arrow-shaped

tail from green cardboard,

decorate with the permanent and

glue to the end of the spoon.

STEPS


LES BARRES DE SANG

(Adaptació del Poema de Jacint Verdaguer)

Carles mira les seves ferides, les seves armes mira en Pilós,

tot mirant les seves armes sospirava de tristor.

- No sospireu bon Comte,

el meu metge arribarà de seguida. - No estic trist per les ferides,

només estic trist per l’honor, doncs al camp de batalla

pel meu escut no hi ha flors. - Si el teu escut no en té,

el teu pit està vermellós.- Posa els dits a la ferida,

els passa per l’escut d’or.

Si el comte Guifré plorava, encara plora més fort,

doncs les seves llàgrimes de pena ja són llàgrimes de goig.

- Grans mercès, Rei de França,

grans mercès, emperador. Si no puc tornar a veure-us,

Catalunya i Aragó, aquest testament us envio

escrit amb sang del meu cor; graveu-lo en totes les meves torres,

bordeu-lo en totes les meves senyeres, i porteu les quatre barres a les quatre parts del món.

Documents

Revista Sant Jordi