NEWT El noticiari de Terrassa i comarca Edició 3024/02/2014

NEWT30 CiènCia i teCnologia

Isaac Camps Geòleg i editor científic

aRtiCle DiVUlgatiU

Si us parlen d’un riu proba-blement evoqueu la imatge d’un curs d’aigua circulant pel fons d’una vall, amb re-

lleus més elevats a banda i banda de la llera. Sembla lògic pensar que cada goteta d’aigua, filet, reguerol i torrentet coalesceixin a favor de la gravetat pendent avall fins formar un corrent principal que excavi el terreny i formi una vall. Però molts cops no és així, sinó just al revés: pot ser que ens desplacem a la dreta o a l’esquerra de la llera i en comp-tes de trobar-nos en una cota topo-gràfica més elevada, estiguem una cota inferior, és a dir, per sota el riu!

No cal anar gaire lluny per experi-mentar aquest curiós fenomen. Podeu fer-ho sense sortir de Terras-sa. Situeu-vos a l’inici de l’avinguda Béjar, cantonada amb el carrer del Pare Milián i enfileu-la en direcció est, amb Sant Llorenç a la vostra

esquerra. Quasi no es nota, però les vostres cames al cap d’una estona ho percebran: aquest carrer fa puja-da; i si no n’esteu segurs fixeu-vos en el llindar de la porta d’entrada de les cases, on el paleta, l’ha tallat gaire-bé sempre uns mil·límetres més alt l’extrem oest que a l’extrem est.

La primera part de l’excursió, de 1.530 m, finalitza quan arribeu a l’Avinguda del Vallès i us trobeu amb la riera de les Arenes. A l’inici de la caminada estàveu a una cota de 338 m i en aquest punt, a 351 m, tot just heu guanyat 13 m de desnivell. Però l’excursió no s’ha acabat; heu de creuar el pont sobre la riera i continuar pel carrer de la Castellassa fins la carretera de Cas-tellar, a una cota de 333 m. Aquest cop són 18 m de desnivell perduts en 561 m.

La conclusió de tot plegat és que la riera de les Arenes al seu pas per Terrassa no circula pel fons d’una vall sinó pel cim d’un suau llom asimètric, per “dalt la carena”. Com s’ha esdevingut aquest sorprenent fenomen?La capacitat de transport d’un riu depèn de diferents factors

i un dels més importants és el pen-dent del terreny: com més inclinat sigui, l’aigua circularà a més veloci-tat, tindrà més energia cinètica i per tant, més capacitat per transportar una càrrega pesada. Imagineu-vos que tenim un cabal d’aigua cons-tant circulant pendent avall. Si el desnivell és molt fort, l’aigua cir-cularà a gran velocitat i serà capaç de transportar grava, sorra i argila. Si el pendent disminueix, tindrà menys energia i deixarà anar la càr-rega més pesada i continuarà amb la sorra i l’argila. I si el pendent dis-minueix molt i bruscament, deixa-rà anar ràpidament la gran part de la seva càrrega.

La riera de les Arenes neix al Coll d’Estenalles i circula encai-xonada entre la Serra de l’Obac i

Sant Llorenç del Munt. A llarg de mil·lenis, cada pluja torrencial a la muntanya ha mobilitzat milers de tones de grava, sorra i argila rie-ra avall, però quan supera aquests agrest massís muntanyós, amb un pendent pronunciat i confinat en una vall, en arribar a Can Candi, es troba de cop la plana del Vallès, de gran horitzontalitat i sense obs-

tacles topogràfics als seus laterals. La conseqüència d’aquest canvi de pendent sobtat i pèrdua de confi-nament és clara: pèrdua d’energia, deposició dels materials i dispersió radial de la càrrega.

En certa manera, la riera, quan arriba a la plana, es comporta com si fos una mena mànega pastissera que alhora que avança deixa anar els seu contingut i ella mateixa es va construint una mena de via elevada. Com els sediments els dispersa radialment a partir d’un punt, aquesta via no és allargada sinó que té forma closca de pere-grí, més alta en el centre i l’àpex, i més prima als lateral. D’aquesta estructura en diem ventall al·luvial, que vindria a ser com una mena de “delta sec” construït en terra ferma.

Terrassa està edificada damunt del ventall al·luvial de la riera de les Arenes. El terreny és pla i fèr-til, propici per l’ocupació huma-na. Però això també té un efecte indesitjable. En un riu que circula confinat en una vall, si el nivell de l’aigua puja molt, podríem salvar la pell senzillament pujant munta-nya amunt. Però si la riera de les Arenes supera el seu canal i es des-borda, no hi ha res per sobre d’ella, sempre estarem topogràficament per sota, no hi ha on pujar. L’any 1962 la riera es va desbordar i tots coneixem el desenllaç. Per això està canalitzada, perquè tingui menys probabilitats que superi el llindar del seu canal de pas natural. A vegades, a l’esquerra o la dreta d’una llera hi ha una cota inferior al riu. Foto: Redacció

Rieres que van per dalt les carenes, com la riera de les Arenes

La riera de les Arenes a Terrassa no circula pel fons d’una vall sinó pel cim d’un llom asimètric, per “dalt la carena”

Quan la riera arriba a la plana del Vallès deixa anar el seu contingut i ella mateixa es construeix una via elevada

En el punt entre la riera de les Arenes i l’Avinguda Béjar, la cota és de 351m. Foto: Marta Balaguer